a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram
i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
33ena temporada del Sempre Nàstic.
Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Espai patrocinat per Obramat, Mida City Tarragona,
L'Otexpress i Bar-Restaurant Petit Tàrraco.
Tarragona Ràdio.
Bon dia, som a Sonsa.
Què tal? Benvinguts.
Obrim el mercat d'estiu d'avui, jornada ja de dixous,
avui que és una data històrica
i avui que ens hem lliurat d'una bona,
perquè tenim un temporal que està per aquí per davant del litoral
que de moment ha entrat molt poc
però encara ronda per aquí davant.
Veurem si toquem fusta, que no acabi entrant
perquè va molt carregat.
Hi ha un avís per part del Serenat de Catalunya
per tant, molta alerta en aquesta jornada
per si entrés aquest temporal
que en aquesta época d'any tot podria ser.
De moment fa l'impressió que tira cap amunt.
Veurem si es manté
i així ens enlliurem d'aquest temporal
anunciat ja en aquesta jornada.
I avui, com us deia, un dia històric
perquè el 28 d'agost, com avui, de 1985
l'alpinista de Tarragonia Òscar Cadillac
signava una de les millors pàgines
de la història de l'alpinisme català.
Al costat de l'Aparegut Antoni Sors,
amb Carles Vallès, amb els nepalesos
en Carme, Sean Butamang
i Narejant el resta
es convertia en el primer alpinista català
en assolir el cim de l'Everest.
Ell li diu el 8848,
a 8.848 metres.
Va ser també el primer occidental
a superar el mític segon a zero
del Sostre del Món.
Bon dia, Tarragona Ràdio.
Benvinguts al
Som alumna a l'Everest.
40 anys.
Doncs 40 anys.
Ja us recordarem, bé,
aquí n'estan amb ell en directe amb l'Òscar.
Una tasca molt feixuga
per sobre dels 8.700 metres.
Es van haver d'invertir un esforç titànic
moltes hores, com ell matí se'n recordarà,
per superar el segon a zero.
Es convertint també, això com dèiem,
en les primeres occidentals,
en superar aquest pas ja desaparegut,
per cert, 40 anys després.
En una zona s'acompanyarà
i també podrem llegir un poema
de la seva mare,
la Francesca Puig i Almirall,
dedicat precisament a l'Everest.
Serà, però, al llarg del programa.
I abans, però, avui saludarem
a Mònica Borrell,
directora del Museu Nacional d'Arqueològic de Tarragona,
des del març de 2017,
per tant, a poc més de 8 anys,
i com ja es va anunciar en el seu moment,
ha estat designada com a nova directora
del Museu d'Arqueològic de Catalunya,
per tant, en breu,
prendrà posició d'aquest càrrec.
Avui farem balança amb ella,
parlarem, no de 8 anys,
perquè, evidentment, no s'hi cabríem,
però si una mica el més destacat
dels últims temps,
entre altres qüestions,
doncs ja sabeu,
el Museu de la Passa del Rei,
la Necròpolis,
o l'Agulla del Melo,
que ha tornat a mans públiques
després de molts anys
amb mans privades.
De tot plegat,
en parlarem amb ella,
Mònica Borrell,
també al llarg del programa.
I avui que també tindrem
uns protagonistes musicals,
que, de fet,
ahir volíem parlar amb ells,
però no va ser possible,
i avui sí que localitzarem
el grup a Tarragoni,
que està d'enhorabona
per son finalistes al Sona 9.
Els sodi seran també avui
entrevistats al llarg del programa,
i també anirem,
serà cap al migdia,
cap al nou Estadi Costa Dourada,
perquè avui, doncs,
ja ha redepremsa del tècnic grana,
Lluís César,
per tal de parlar, doncs,
del partit de demà
contra les Jacires,
el que es trenirà
la Lliga regular.
En parlarem,
anirem cap allà al migdia,
i seran també un altre
dels continguts
de la veu de Tarragona,
d'aquest mercat d'estiu.
El Lluís Coma
és el control tècnic,
amb tot el que fa possible
el programa,
i en qui us parla,
Josep Sunyela.
Sonsa i 4, comencem.
Tarragona Ràdio
Molt de costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Dina i passeja,
parleix de la cultura,
del Lleure
i de l'esport
al port de Tarragona.
Hi trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport.
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrat Llu.
Més informació
a portarragona.cat
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics sostenibles,
química per la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats diferents
i situats
al campus Cesselades,
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat
Empreses de la construcció
i la reforma.
A Obramat tenim tots els productes
per reforçar la seguretat
a la feina
i els EPI.
Cascs, calçat de seguretat,
guants antitall,
línies de vida
i arnesos de seguretat,
a més de personalització
del vestuari laboral.
Perquè tots i cadascú
de vosaltres
es mereix ser reconegut.
On compren els professionals?
Obramat.
Passió en vega,
rozalent,
els pets,
el petit de Cal Adil,
Julieta,
Tartarrelena.
Aquest estiu
el Festival Camp de Mart
reuneix a Tarragona
la millor música
i arces escèniques
per a tots els públics.
Del 20 de juny
al 14 d'agost,
consulta tota la programació
a tarragona.cat
barra cultura.
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç.
Set dies de publicitat
des de només
80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat,
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres
al 673 325 497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Mercat d'estiu
Entrevistes fresques
i de quilòmetres d'ero
a Tarragona Ràdio.
Doncs obrim el programa.
Com us deiem,
bé quina zona
conversem amb l'alpinista
Òscar Cadillac
que avança però
saludem a Mònica Borrell
encara,
encara directora
del Museu Nacional
d'Arquidògica de Tarragona.
Mònica Borrell,
que tal, molt bon dia.
Bon dia.
Encara ho ets, eh?
Sí, sí, sí, sí.
Pocs dies, però, eh?
Sí, em queda poc,
però sí, sí,
efectes pràctics i reals
encara aquí almenat
i arrencant la tardor,
arrencant el curs.
Directora d'aquí a poc
del Museu Arquidògic de Catalunya,
també un organisme públic,
amb moltes,
bueno, unes quantes branques, eh?
Sí.
Perquè hi ha diferents espais
a nivell de Catalunya,
seu central de Barcelona
per diferents branques, no?
Home, és Olèrdula,
és Ullastret,
és Empúries,
és Sant Pere de Galligans,
és el Centre d'Arqueologia Subaquàtica,
que és el Museu Nacional
d'Arqueologia.
I en aquest sentit,
doncs, bueno,
l'abast i la diversitat
és important.
I també la voluntat
d'arribar a tota Catalunya
i d'un suport
i a través de l'arqueoxarxa,
per exemple,
la xarxa de museus
i ajaciments de Catalunya.
Sí que és un canvi,
és un canvi,
serà un canvi d'escala.
Iluçanada.
Sí, sí, sí, molt, sí.
També, bueno,
és aquest sentiment
contradictori
perquè, ostres,
ara són,
bueno,
aquests vuit anys,
ara és casa meva,
és la meva rutina,
també és el meu mal de cap,
però també és veritat
que, home,
personalment
i professionalment,
il·lusionada,
doncs,
això,
que se'm faci la confiança
i que fa un projecte
que conec
i que també té recorregut
i que espero poder, bueno,
contribuir,
col·laborar
a tirar-lo endavant.
Heu deixat molta feina enllestida
i d'altra embestada
i d'altra engegada,
és a dir,
que l'última girereta
va ser el trasllat,
la cessió,
millor dit,
de l'agulla del mèdol
al Museu Nacional d'Erclats
i per part de Bertis,
un moment important
i un llegat important,
també, no?
Sí,
és aquestes,
tot en patrimoni,
en general,
l'administració
i en patrimoni
jo crec que potser més,
tot costa,
és lent,
hi ha molts requeriments
administratius,
il·legals
i són,
normalment,
sempre projectes complexos
i en aquest cas
el mèdol era,
bueno,
és el moment en què
ja es van alliberar
els peatges
i a Bertis
ja va manifestar
la seva voluntat
de fer-ne donació
i, clar,
ja ens vam posar
i ens vam posar en marxa,
però, clar,
temes d'informes
de cultura,
informes d'economia,
informes de,
també,
documentació,
títols de propietat,
tot era complicat,
però és cert que
era una fita
que estava allà,
que sabíem que arribaria
i que,
la veritat és que,
bueno,
fa molta il·lusió
i a més jo crec que
tota la zona llavors
de Biagusta,
diguem-ne,
de Tarragona
cap a la mèdol,
els munts,
Torrels,
els Acipions abans,
l'Ardevara,
o sigui,
tenim també un nucli
que podem generar
també un focus turístic,
atractiu i educatiu
i cultural
i patrimonial
molt interessant.
Com van les visites?
Perquè ens fa l'efecte
que s'omplien abans de...
Abans, sí,
sí,
van anar...
La veritat és que
molt bé,
jo vaig estar...
Vaig anar a la primera,
bueno,
la primera la vam anul·lar
perquè hi havia una alerta
de tempesta
i que no et pots arriscar
en aquests casos.
La primera que vaig fer
efectivament
i la veritat
gent d'aquí,
gent de Tarragona,
gent encuriosida
i gent també
preguntant molt
i molt engrescada
i llavors també
pressionant,
perquè ens traslladeu
sempre a la pressió
i què fareu
i com fareu més
i tal.
Però em va agradar molt
perquè...
seran molts records personals
perquè molta gent
de Tarragona
té ragó
perquè fins no fa tant
jo mateixa
tinc la imatge
amb els meus fills
entrant
a córrer
pel Clot
i en aquest sentit
la sensació
és molt
propera.
La qüestió és que
jo vam plantejar
quan es va fer
i de forma
anir a formar
la donació
estem pendents
d'informes
dels biòlegs
i dels geòlegs
per dir exactament
des dels últims informes
del 2014
avui
en quin estat està
i fins on podem entrar
del Clot
i fins on ens podem
apropar
a l'agulla
i això
no em pregunteu data
no em pregunteu termini
perquè no ho sabem
perquè estem a expenses
de tenir aquests informes
i poder prendre decisions
i a més també hem passat ara
hem anat tot de cara a l'estiu
i estem en...
però jo sí que és la fita
la fita és obrir
al màxim
o sigui
apropar-nos al màxim
a l'agulla
i això
de seguida que es pugui
es farà
i amb la mesura
que es consideri
Una agulla de l'amèdol
que és única a Europa
bé, única no
Hi ha una germana
a Bessona
a Glanum
a la Provença
una mica més alta
també
d'urigen romà també
Sí
Sí, la veritat és que
no ho coneixia
però al final
també
en època romana
una de les coses
que descobreixes
és que era un món
absolutament homogeneïtzat
en molts sentits
i això
i al final també
la tècnica
d'explotació minera
jo que era
tenir una funció diferent
que no era tan...
sembla que aquí
el mèdol és el testimoni
de...
van deixar un testimoni
d'això, eh
del volum
i de referència
de l'explotació
sembla que aquesta
tenia utilitat
com de palanca
o de punt de referència
etcètera
però no la conec
aquella zona
és rica en patrimoni
sí que
lògicament
sona
però
jo ara
la veritat és que
tinc curiositat
per anar a veure
i com ens podríem
agermanar
que estaria bé
Tant de bo
de tot el que ha aconseguit
en aquests anys
en aquests vuit anys
que han aconseguit
de forma colectiva
a través del museu
que això
ja sé que li ha de parlar
de forma colectiva
a tot l'equip
que forma part del museu
què és el que transformarà
més a nivell
de patrimoni
de la ciutat
perquè tenim el museu
de la Passa del Rei
tenim la Necròpolis
tenim uns quants projectes
de transformació també
de senzelles
vull dir que se'n té moltes coses
en els últims anys
o sigui mira
aquesta pregunta
no me l'havia
d'aquesta manera
encara no me l'havíeu
no me l'havíeu fet
aviam
jo crec que hi ha dues coses
i a més és una
que ens condiciona
a l'hora de treballar
des del museu
el museu arqueològic
ho transformaran
tant que
reobrirem
el museu
que ja tenia
aquest paper central
a la part alta
de museu
de la romanitat
perquè hi ha aquest patrimoni
el circ
el fòrum
les muralles
etcètera
però sempre el museu
ha estat una mica
la síntesi
a partir de la col·lecció
un espai de referència
de síntesi
però també de repartir joc
la nova exposició
que l'hem fet
amb una voluntat
també més didàctica
més explicativa
i a més jo crec
sobretot
amb la reobertura
l'impuls
que pugui haver-hi
amb un programa
d'activitats
renovat
nou
etcètera
tindrà un impacte
a nivell
això
a nivell
de la visita turística
a nivell
de les dinàmiques
recuperar aquestes dinàmiques
de la ciutat
i potenciar-les
en el cas
de la necròpolis
això també passarà
perquè
entre que ara
també s'està
per exemple
fent tota la rehabilitació
del fòrum de la colònia
que també
s'està
per exemple
ara hi ha un projecte
hi ha una licitació
per adequar
tota la reserva
del carrer Eivissa
si tot el que sigui
ampliar
zones patrimonials
zones petonalitzades
zones de
de
refugi climàtic
de la ciutat
si tot el que es faci
a nivell urbanístic
i a nivell de
ciutat
i que inclogui el patrimoni
ampliarà
aquesta visió
de la Tarragona
romana i patrimonial
i això ho dic
per la necròpolis
perquè tot això
fa propa
una necròpolis
que està al costat
del riu
que queda lluny
des de la part alta
ho aproparà
però és que a més
hi ha una altra cosa
estem fent
i avui
ho comento
perquè ho estava parlant
amb l'encarregat d'obra
perquè primera hora
he passat per l'obra
i l'encarregat d'obra
ho deia
primícia
no, no
vull dir perquè
és una reflexió
que no és tècnica
i d'arquitectes
és algú
l'encarregat d'obra
que ho està patint
hem fet un projecte
i us hem explicat
de recuperar
la part patrimonial
recuperar el museu
la presentació
del jaciment
però també
obrir
aquesta connexió
cap a l'avinguda
independència
de moment
no ho podrem fer
perquè no és el moment
encara
però que ho deixarem preparat
perquè hi hagi
aquesta connexió
cap a Tabacalera
en el moment
que ja es vagin recuperant
els magatzems
els espais
i també la recuperació
cap a
Vidal i Barraquer
el projecte
de l'ICAC
al magatzem
del costat
de l'edifici d'oficines
estan allà
vull dir
també
no sé si
estan en el procés
del projecte
d'arquitectoni
però estan allà
llavors
jo crec
que en el cas
de la necròpoli
serà un projecte
que jo confio
que ser un projecte
que reverteixi
en l'entorn del francolí
en l'entorn
del barri
en connectar
amb el francolí
que s'ha de renaturalitzar
en què hi ha una voluntat
de l'Ajuntament
de passar
a la llera del riu
és un projecte
més cívic
més ciutadà
més d'ús
obrirem els jardins
com a espai públic
o sigui que
a part d'aquest circuit
patrimonial
turístic
romà
ha de tenir un impacte
a nivell
de barri
real
anem a Pams
a la Pazca del Riu
com està?
o sigui
en quina fase
estem ara?
doncs ara estem
en la fase
que hem d'enrencar
físicament
la producció
de la
de la
de la museografia
que és la
fase
de feina
d'obra
per dir
de feina
última
que ens queda
amb aquest calendari
que es manté
d'aquesta previsió
de finals
de l'any que ve
i en paral·lel
anar preparant
per obrir
el museu
tota la feina
interna
que fa una gent
molt bona
mentida
sí
sí
hi ha hagut
tot un procés
d'una licitació
però amb una valoració
sí
hi ha molta
amb molta
amb molta experiència
i amb uns inputs
en moment
amb el contacte
que en tenim
i el que hem anat
parlant
fins i tot
també
amb uns inputs
molt interessants
jo crec que estarà
estarà molt bé
i
2026
i a finals del 2026
hem d'avançar
una mica més
hi ha un pla d'etapes
però hem d'avançar
una mica més
per veure
com aniran
més o menys
els tempos
però
però sí
sí
a finals del 2026
aquí hi ha un compromís
ferm
recordo
quan es va presentar
el projecte
que va vindre
bueno
ministra
consellera
etcètera
etcètera
que es va dir
clar que serà
una icona
a nivell de tot Catalunya
de tot l'estat
fins i tot
jo crec que
aviam
és igual
siguem orgullosos
i siguem
aquí marquem
marquem
estil i territori
que us diu
hi ha una primera cosa
que és
la col·lecció
del manat
a nivell peninsular
o a nivell de museus
de romanitat
no dic la peninsular
i tal
i què
no dic Roma
ni Nàpols
perquè això era una altra
era una altra història
és de referència
Mèrida
tindríem
un equivalent
però
n'hi ha pocs
i això és un punt
de partida
i l'altra qüestió
és que no és un bolet
és el que comentava abans
nosaltres tenim
la col·lecció
però d'aquest patrimoni
que la gent
pateja
que la gent visita
sigui un turista
però que si ets veí
el veus cada dia
com pot ser
la capçalera del circ
com pot ser
el fòrum de la colònia
com pot ser
el teatre
llavors aquest fet
fa que
jo crec que
sigui un museu
arqueològic
però un museu
més
més viu
i molt més ric
i ja dic
que aquí
se li haurà de posar
l'última capa
que és
tot això
com
ho dinamitzem
i ho compartim
amb activitats
amb programacions
amb tot el que
ens puguem
inventar
o que la gent
demani
a nivell
de promoure
i de dinamitzar
el coneixement
i l'activitat
Necròpolis?
Llavors la Necròpolis
hi ha diferents fases
hi ha diferents espais
Llavors
l'aviam
la Necròpolis
tot el que era
el compromís
del Ministeri
amb el Fons Next Generation
que eren
aquests 7 milions
que es van anunciar
el 2022
que ja hi han ballat
no
el 2020
sí
el 2022
perdoneu
que ja hi han ballat
els anys
que a més es van ampliar
però uns 7 milions
que després s'han ampliat
amb pràcticament
2 milions més
tot això està
tot això està en marxa
està adjudicat
vull dir
a nivell
de contractació
etcètera
tot el Ministeri
ho té
està tot en marxa
per d'una manera
es va fer una primera fase
que va ser la coberta
les cobertes
de l'edifici antic
que això ja es va
finalitzar
i ara està
en marxa
el gruix de l'obra
i va
amb la previsió
que tenim
és un
també això
té el termini
de l'any que ve
el 2026
per temes de finançament
de PRTR
i el que també
insistim
és que
és el termini
d'aquesta
d'aquesta actuació
que és la restauració
de l'edifici
que és la restauració
del jaciment
de la coberta
que protegeix
el jaciment
del tema
dels accessos
i el mòdul de servei
però aquí
el que queda és
que necessitem tenir
l'edifici rehabilitat
per poder fer
la museografia
i poder fer
el que permetrà
ja
obrir
plenament
el museu
la necròpolis
amb totes
completament
tot el que es veu
ara és visitable
d'una part
encara?
no
no
ja vam tancar
com vam tancar
a principi
sí
sí
perdoneu
que em vellin
que em vellin
l'estat
però vull dir
que
el que era
l'exposició
on hi ha la nineta
d'Ibori
allò serà
també molt diferent
sí
aquí
tot el que necessitàvem
de serveis
i a més
també he parlat
amb l'Ajuntament
queda relegat
en aquest
en el costat
de Ramon i Cajal
si us en recordeu
de fet ara
tenim l'afectació
de trànsit
perquè és que
l'obra
és complexa
aprofitem
tot aquest sector
per recuperar
la que no hi ha hagut mai
que és una cera
o sigui que
el primer que hi haurà
serà una cera
ampla
amb arbres
i que permetrà
un mirador
sobre el jaciment
que serà
que serà
a nivell de ciutat
digne
aquest és el primer
i amb aquest
recreixement
de la cera
el profitem
per recréixer
zona de serveis
però el que ha
amagat
i adosat
tot el que seria
el carrer
Ramon i Cajal
ens segueix quedant
tot el jaciment
tot l'edifici
tota la part
dels jardins lliures
llavors
guanyem molt
en equipament
i en serveis
però jo crec
que la gent
s'acostumarà
molt ràpid
a veure
aquest espai
perquè
queda absolutament
integrat
en la rehabilitació
del conjunt
Parlem amb Mònica Burrell
encara directora
del Museu Nacional
Arqueològic de Tarragona
però que ben aviat
serà directora
del Museu Arqueològic
de Catalunya
de fet
viureu com a directora
del Museu Arqueològic
de Catalunya
els 25 anys de Tàrraco
el viureu des allà
però suposo que
pensant cap aquí
no hi havia pensat
però llavors espero que
bueno
espero participar-hi
però llavors
com a convidada
com a convidada
o senzillament
també com a directora
del Museu Arqueològic
de Catalunya
també serà
serà un honor
venir a participar
una edat assenyalada
i també
s'han fet
molts esforços
perquè
el cap i la ciutadania
es faci seu
allò que és seu
que és el patrimoni
sembla simple
però és així
és així
i jo crec que coincideix
amb un any
que penseu que
tot el que estem fent
les obres
que estem fent
ara
de la NECRO
l'obra
sembla que l'hem començat ara
però
el compromís
econòmic
va ser
l'any 22
dèiem
però fins que no
vam arribar
al compromís
econòmic
hi ha molta feina
prèvia
llavors
jo crec que coincideix
precisament
amb un any
que ve molt motivat
per la disponibilitat
dels fons
no només
per la disponibilitat
dels fons
PRTR
però també
d'un compromís
de part de totes
les administracions
d'invertir
en aquest patrimoni
llavors
projectes
que porten
temps
igual que el museu
jo vaig arribar
al 17
que just
havia signat
l'acord
amb el ministeri
del compromís
de l'inici
que es faria
l'obra
civil
l'obra de rehabilitació
de l'edifici
però no es va començar
l'obra
fins al cap
de dos anys
o sigui
tot porta molt de temps
però és que aquest 25
aniversari
coincideix
amb l'eclosió
deies abans
de la donació
del mèdol
d'obres
molt importants
i a més
que es materialitzaran
de manera
molt properament
una pregunta
que li vull fer
que l'altre dia
em parlàvem
amb el conseller
Nacho García
del conseller de patrimoni
del tema
de fer un consorci
perquè això està
ens deia que està
molt calenta la cosa
en fi
que hi haurà novetats
si vol li pregunto
també personal
què en pensa d'això
perquè és un dels grans
mal de cap
de qualsevol persona
que es dediqui
a gestionar el patrimoni
l'activació
és una de les potes
la preservació
però també
la preservació
d'aquest patrimoni
perquè arribi
a les futures generacions
i aquí
estem parlant
bàsicament
de diners
i ara parlava
dels fons europeus
què li sembla
que pugui haver
aquest consorci
si vol
respongui
a títol personal
que jo tinguin
diferents institucions
ja siguin públiques
o privades
jo crec que
qualsevol
exploració
que es faci
exploració
proposta
projecta
la realitat
de millora
de la gestió
del patrimoni
en el cas
que estem parlant
a més del patrimoni
mundial
en què hi ha
diferents administracions
és necessari
però
perquè hi hagi això
també ha d'haver-hi
una estabilitat política
i un compromís
i un compromís
polític
i a més jo crec
que
evidentment
el consorci
pot ser
consorci
l'eina
de gestió
que toqui
pot ser
una via
de finançament
però
el consorci
no
és a dir
el consorci
no porta
ni són
les administracions
que formen part
d'un possible
ens
les que
garanteixen
la viabilitat
d'això
jo crec que
qualsevol
ens de gestió
participat
per diferents administracions
ha de ser un acte
de generositat
de compromís
pel patrimoni
i de cerca
d'objectius comuns
aquesta és la base
o sigui
no és una font
de finançament
és una manera
legal
de gestionar
un patrimoni
entre diferents
administracions
i aquí
el bàsic
són els objectius
comuns
Mònica Borrell
com veiem
ben aviat
directora
del Museu
d'Arqueologia
de Catalunya
mirant enrere
aquests dies
aquests 8 anys
en què es queda
de la part humana
perquè hi ha una part humana
tant al museu
com la gent
que ha tingut relació
en aquests últims anys
de la part humana
la veritat
és que
l'estar
aquí al Manat
he conegut
molta gent
sí que és veritat
que es va anunciar
el març
però jo vaig entrar aquí
el 15 de maig
del 2017
i el 15 de maig
ja sabeu què passa
en aquesta ciutat
bé
part del Dia Internacional
dels museus
i vaig entrar
en el context
de Tarracoviva
va ser un moment
que va ser molt
perquè estava tot organitzat
estava tot en marge
i vaig entrar
en un moment perfecte
però
el que m'aporto
és la quantitat
de gent
que he conegut
a nivell
personal
i a nivell institucional
d'administracions
el que sigui
però també
a nivell
de la ciutat
a nivell
a nivell cívic
tot això
la veritat
és que
m'ho emporto
i queda
i a més
m'emporto
hem fet coses
i he conegut
gent
i hem fet
projectes
iniciatives
que jo crec
que són bones
pràctiques
que professionalment
a més me les emporto
com a motxilla
i després també
ja que estem
en una entrevista
de ràdio
amb un periodista
l'experiència
dels mitjans
de comunicació
a Tarragona
tot el tema
de relació
de premsa
tot l'ecosistema
tarragoní
també ha estat
ha estat
conegut
molts bons
professionals
i una diversitat
de professionals
però també
n'he hagut
d'aprendre
i
perquè
és un ecosistema
molt particular
aquí
a Tarragona
amb una intensitat
i amb un coneixement
brutal
heu estat molt exigents
i una
vinga
amb tota la confiança
una mica pesats
amb les dates
i això
però
bé
perquè estem aquí
en una entrevista
a la ràdio
sí
doncs
li torno la pilota
li agraïm també
les facilitats
perquè no sempre
hi ha facilitats
però
Mònica Borrell
en sa facilitat
i tot l'equip
del museu
un gran equip
pensant facilitar
molt la feina
i és agraït
també
tot i que en si agraï
demanar dates
i termins
aquest visit
no el canviarem
Mònica Borrell
gràcies per acompanyar-nos
molta sort
al Museu d'Arqueologia
de Catalunya
l'anirem seguint
i l'esperem
el dia de l'aniversari
de Tàrraco
i tant
i tant
ja m'ho apuntaré
a l'agenda ara
moltes gràcies
moltes gràcies per tot
fins aviat
gràcies
i en aquest 28 d'agost
de 2025
comencem amb una efemèride
destacadíssima
una efemèride
de país
de país
de Catalunya
de Tarragona
també
perquè té a veure
amb els 40 anys
el 40è aniversari
un dia com el d'avui
de l'ascense
primer sense català
a l'Everes
com dèiem
fa 4 dècades ja
i en parlem evidentment
amb la persona
que ens queda més a prop
que és l'alpinista
Òscar Arcadiac
Òscar Arcadiac
molt bon dia
bon dia
Tarragona Ràdio
benvinguts
al Xomolungma
a l'Everes
40 anys
i l'enhorabona
per la part que et toca
que són 40 anys
però bueno
ho deus recordar
com ahir això
moltes gràcies
és molt bona memòria
segur que recordes
cadascun dos passos
i especialment un
el dos segons esgraó
el segons esgraó
va ser un escull
molt complex
i difícil
en el qual no hi havia
informació
només sabíem
que existia
un esgraó
allí
complex
i això
ens va
ens va situar
en el moment
clau
que poguéssim
l'ascensió
catalana
a l'Everes
poguéssim
superar
aquest punt
perquè portàvem
doncs també
esperant
en aquest moment
però clar
no sabíem
què ens trobaríem
i això
va haver que fer
no dic
improvisar
perquè ja ho tenia
pensat
si arribo
a l'últim camp
cosa
que
que tampoc
era tan probable
perquè
va néixer
la meva filla
mentre
estava baixant
de l'Everes
del cim de l'Everes
i com que no existia
l'internet
doncs també
40 anys
que has de celebrar
importants
i aleshores
jo estava
amb el cor
si tornava
o no tornava
però bé
si ens remuntem
en aquella època
en el camp base
vaig rebre
un telegrama
en el qual
em donava
ànims
suport
la meva companya
em deia
faràs el cim
i arribaràs al parc
i aleshores
vaig decidir
quedar-me
i amb més
ímpetu que mai
vaig pujar
aquell darrer camp
cosa que als companys
els hi faltava
una mica
aquest ímpetu
i llavors
la meva tasca
va ser bastant
feixuga
perquè
a més a més
de convèncer'ls
perquè ells
eren partidaris
en general
els equips
de l'expedició
de fer petits equips
i anar atacant
la muntanya
i dic
l'única manera
amb aquesta neu profonda
que allà
és que tots
els que vulguem
tirar amunt
tirem amunt
i no hi vam ser tots
els de l'expedició
però hi vam ser bastants
i dels bastants
vam arribar nou
a l'últim camp
i dels nom
vaig intentar
convèncer'n
a tres més
però van girar cua
un poquet abans
algun de l'últim camp
dos ara van arribar
fins al camp
van suportar
una mica
doncs
el portac a viures
aliments
i els preparatius
per fer l'atac al cim
llavors necessitàvem
que aquell vespre
fos bo
perquè l'endemà
poguéssim atacar al cim
estàvem a 400 metres
que és molt poca cosa
però amb la neu profonda
és molt
i jo el que vaig pensar
dic
que aquí
l'única manera
per no arribar
tard
al segon esgraó
dic
que hem de fer
una estratègia
vosaltres
nepalís
que tampoc sabeu
el que us espera
jo m'imagino
que aquí
hi ha un escull
complicat
i m'hauríeu d'ajudar
a obrir traça
fins al peu
del segon esgraó
i aleshores
sortirem
a les
dues o les tres
de la nit
bueno
dues o les tres
ens vam llevar
vam sortir a les quatre
perquè els preparatius
sempre són
molt lents
vam passar
al primer esgraó
i al peu
del segon esgraó
a les vuit del dematí
ja hi érem
el sombo
i jo
que som els que anàvem
al davant
i aleshores
jo vaig treure la corda
portava dos estaques
portava alguna clavella
de roca
vaig assegurar aquell punt
vaig muntar una reunió
i dic
tu m'assegures des d'aquí
i ell me va assegurar
però per davant
tenia
un off-witch
que és una ximanea
en la qual només
hi entra la cama
i el braç
i havia d'anar reptant
però en vertical
en la qual
jo sabia que
si que ella
em matava
potser no rodolaria
els 3.000 metres
de la cara nord
però estaria mort
de la trencadissa
que em suposaria
caure
al buit
i amb la motxilla
i amb el material
que portava
i amb el pes
de les botes
això
allò em va suposar
treure'm les manoples
reptar
per aquella
fissura
i superar
la cornisa
que hi veia dalt
perquè
en altres èpoques
allò està sec
però en aquell moment
estava tot
nevat
amb una cornisa de neu
vaig treure el meu piolet
de l'esquena
que evidentment
no el portava lligat
el portava amb estil
al pi
perquè allà preveia
que les dificultats
anirien en es creix
i vaig intentar
obrir una
bueno
s'obre
en castellà
una trinxera
i així va ser
i a l'arribar
al capdamunt
esgotat
esgotadíssim
aguantant
l'equilibri
vaig
clavar
les dues estaques
i vaig fixar
la corda
tot això
em va portar
més d'una hora
i després
recuperar-me
de l'esforç
em va portar
gairebé
una altra hora
quan jo vaig agafar
la ràdio
vaig comunicar
al
camp base
amb el
walkie talkie
els companys
estaven
arribant
encara
al peu
del segon esgraó
o sigui
per la trinxera
i jo llavors
els va dir el Carles
i els altres
xerpes
i els altres
dos xerpes
aleshores
per allà
van fixar
la corda
ells podrien pujar
amb corda fixa
i per tant
ja no seria
un escull
insalvable
que és el que
hi ha avui en dia
i que hi ha
més d'una corda
o hi ha de tot
i els
companys
van arribar
amb mi
a les 11
al matí
però jo
vaig trucar
i jo veia
la distància
la distància
era real
148 metres
fins al cim
de l'Everest
dic això
amb un parell
d'hores
estaré dalt
del cim
el que no sabia
és que aquella neu
profunda
i l'alçada
i la banca
d'ogigen
i que cada pas
necessitava
inhalar aire
sis
deu vegades
jo anava comptant
comptava
un passa
i comptava
deu cops
per tornar
a fer
la segona
o sigui
com un autòmata
per no
endarrerir-ho
eternament
i així
vaig continuar
fins
fins al cim
de l'Everest
però que em va costar
sis hores
quina hora era
el
d'aquell 28 agost?
Bé
eren
sobre el voltant
de les
3 de la tarda
3
el voltant
de les 3 de la tarda
el que passa
que la comunicació
d'allà
que primer era
amb morse
des del base
a l'assa
i a l'assa
em muntava
en un telegrama
i l'enviaven
a
a
veigín
tot s'havia
de centralitzar
en veigín
que estava
3.000 quilòmetres
més a l'est
i una
diferència
horada
de 6 hores
i miraculosament
era la mateixa
hora
o sigui
les 6 hores
que perdíem
era
amb hora d'aquí
o sigui que
Tarragona Ràdio
en aquell moment
si estàveu al cas
doncs ho podíeu rebre
quasi
amb el mateix temps
no
l'arribar al cim
què recordes
visualment
del cim
de l'Everes
del primer
Everes
era un dia
que ens van
embocallar
les boires
molt lent
ja estàvem
ja estàvem
a
8.840 metres
quedaven
8 metres
jo li segueixo
dient
8.848
ara ja li donen
8.849
però
per mi
segueixen
8.848
el que jo vaig fer
i
recordo que
els núvols
boiro
una mica de
claretat
estaríem a uns
15-20
sota zero
aproximadament
no és el que més
em preocupava
anàvem molt ben
equipats
i em vaig
treure bastanta roba
volia fer-me una fotografia
com a
que me la vaig fer
com a bomber
voluntari
perquè en aquells moments
s'estaven formant
els equips
de rescat
i que jo
participava
activament
dels bombers
de la Generalitat
i llavors
a partir d'aquells anys
ja es van definir
una miqueta més
i
després
i l'escut
el portava
doncs
amb un forro polar
intern
i també
doncs
un record
amb la
amb la
amb la
bueno
llavors van arribar
els
els
els xerpes
el Toni
i els xerpes
i
i quedava només
el Carles
i jo
mentre esperàvem
els Carles
vam treure
les
les banderoles
i va ser
les primeres
manifestacions
perquè
estem parlant
de l'any 92
de l'any 85
doncs
doncs
l'any 92
ja portàvem
les banderoles
olímpiques
que les ens va donar
el Josep Antoni
i Xamaranc
bueno
no és un esport olímpic
però preneu
les banderoles
i ja li van fer
un favor
a la Barcelona
92
avui en dia
diu que van fer
un cop d'estat
però
bueno
un cop d'estat
no ho va ser
però
sí que portàvem
la bandera catalana
la bandera
de Xina
la bandera
del Nepal
per aquesta gent
que ens havia ajudat
i també
el nostre patrocinador
que no era pas
no era pas
caixa de pensions
era caixa de Barcelona
i
i aleshores
doncs
va ser un gran cúmul
a mi em va donar temps
a llegir
el poema
d'Embrosa
tot i amb una veu
confosa
suposo jo
per l'època
i per l'alçada
i per la lectura
en aquell punt
i evidentment
anava passant el temps
i va creixer una miqueta
el neguit
de baixar
i aleshores
jo vaig dir
que comencessin a baixar
a Xerpes
perquè
perquè fessin via
però que allò
vaig pensar
o sigui
no vaig dir
perquè tampoc
tenies grans converses allà
vaig pensar
que tenia que esperar
el Carles
perquè si no
per ell
això li podria suposar
doncs
un ensurt molt gros
voldria fer el cim
es quedaria
també amb la boira
i això
endarrerit
i vaig preferir
esperar
el Carles
i just
quan ja
quan vaig començar
que ja havien passat
els Xerpes
avall
i vaig començar
a baixar allò
el Carles
arribava al cim
de l'Ebrex
li vaig poder
fer la fotografia
immediatament
vam començar
a baixar
i vaig apresurar
els Xerpes
perquè repelessin
aquell tram
i al contrari
alguns em van donar pas
però llavors
em vaig donar compte
que ells
no portaven equip
els hi vaig haver
de cedir
a l'Ernest
algun
algun d'ells
i algun d'ells
amb un muscator
per repelar
per repelar
amb un sistema
d'úlferes
perillós
perquè amb els guants
llavors havia començat
tot això
es transformava
en perill
era un passatge vertical
vam encendre
els frontals
els dos
que havien repelat
primer
ells van poder seguir
que encara
de dia
van passar
cap al
primer esgraó
i evidentment
després del primer esgo
ja venia el camp
ja estarien
a 8.400
ja estarien
a Xopluc
i nosaltres
en els quals
quedava encara
va baixar
el Carles
i amb tota la bona
voluntat
va lligar les cordes
perquè no pendolessin
i les cordes
van quedar
doncs
trebades
i llavors
recordo
que em vaig esgotar
molt
cridant al Carles
perquè deslligués
les cordes
al final
em va entendre
es va deslligar
perquè és que
si no
la corda
es havia transformat
en un cable
i aleshores
vaig baixar jo
i després
va baixar
el Narayan
el Narayan
ja em va donar
un ensurt
perquè
va perdre
el frontal
i vaig veure
com es precipitava
el frontal
i em pensava
que era ell
que es precipitava
tota la cara nord
i després
va baixar
el Toni
i el Toni
per començar
l'escalada
des del peu
del segon esgrau
hi ha
com una petita
ximenea
que jo la vaig esquipar
per fora
amb uns passos
de tercer grau
però ell
a les fosques
va quedar
empotrat
a la ximenea
amb la corda
i recordo
des de baix
anar estirant
perquè ell
gairebé
s'ofegava
empotrat
en aquell
espai
reduït
i al final
es va desencastar
i em va caure
dret
al costat meu
amb tots els grampons
que si em cau
un pam més
a l'esquerra
m'aplasta
i llavors
jo vaig poder
subjectar
un entre la corda
també
i ens vam
arrelir allà
i dic
mira
amb aquestes condicions
no podem
passar
cap al primer esgraó
que és una aresta
fina
coberta ara
de neu
i perquè
amb els grampons
està tot això
molt relliscós
i que hem d'esperar
que hi hagi llum
o que es faci de dia
i la qual
amb els companys
vam assentir
amb el Carles
vam fer
una mica
d'això
plug amb la neu
i la roca
i allà
ens van suplugar
moltíssimes hores
un bivac
molt dur
a la nit
que el vam
el vam suportar
el vam suportar
abraçats
dèiem
fèiem el trenet
el trenet
i abraçats
i ens anàvem tornant
les persones
que estaven al mig
inclús
ens adormíem
i esclar
el
el guac i tal
que encara funcionava
i el metge
el ton Ricard
molt conscient
que allò
podia produir
la mort dolça
perquè era
el més còmodo
era dormir-se
i no despertar
mai més
però
vam lluitar
vam lluitar
i ens va ajudar
a estar
mantint-nos desperts
i ja
havíem esgotat tot
no teníem
res per inhalar
res per
per menjar
res per
veure
per veure
i
i
el matí
el dia
perquè aquella nit
va sortir la lluna
es va
despejar
va
tornar a nevar
va fer una miqueta de vent
va fer fred
molt de fred
però al matí
les forces
encara
estaven
però
després
d'estar
inactius
moltes hores
el cos
no estava
igual
i
recordo
que
va ser
el moment
pitjor
que vaig
anar al lavabo
i aquest
va ser
el meu
error
però la necessitat
era
imperiosa
que llavors
vaig perdre
tota l'escalfor
que jo tenia
dins del cos
humà
i a més a més
llavors em mancava
l'oxigen
i a més a més
no em podia
posar dret
i
jo anava perdent
el món de vista
va ser uns moments
difícils
va sentir els companys
que deien
comencem a baixar
veniu
sí ara anem
ara anem
però aquest
ara anem
que eren
el Toni va seguir
i el Narayan
van seguir
aquest ara
ara anem
es va transformar
en un moment
molt
molt crític
perquè
estàvem allà
i ja potser
eren quasi
les 10 del matí
i ens havíem
llevat sobre
les 8
hi havia la llum
ja una mica
de claror
bastant bona
per poder fer això
i
ja va ser
un moment
de lluidesa
del cervell
que suposo
que em va arribar
una mica
d'oxigen
més
al cervell
perquè si no
ja entrava en coma
això és el que
vaig veure
jo
després
parlant amb el temps
i
recordo
aquestes paraules
els dic
Carles
o ens aixequem
o ens quedem aquí
per sempre
i jo va ser
com un
com unes paraules
talismà
que
ens vam incorporar
perquè
jo estava tombat
i el Carles
estava assegut
ens vam incorporar
va donar un pas
cap a ell
perquè ell
estava una miqueta
més a prop
del segon
esgraó
del
perdó
del primer esgraó
i vam començar
a caminar
després
va ser un altre
i així vam anar
passant
cap al primer esgraó
i a l'arribar
al sol
del primer esgraó
vam començar
a recuperar-nos
però ja no
ens aturaríem
ja no ens aturaríem
allà en aquell punt
hi havia
una ampolla
d'oxigen
que havia deixat
en Jordi Camproví
d'un primer intent
feia una setmana
i
es va inhalar
un oxigen
i es va poder
arribar
al
el camp
que teníem
a 8.450
tot va ser
arribar al camp
que ja eren
al voltant
de les dues
de la tarda
ens esperava el Toni
amb líquid calent
i tot va ser
veure això
i començar
a recuperar
i reviscular
totalment
i poder parlar
amb naturalitat
amb els
companys
dels camps
de baix
i poder
el dia següent
baixar
amb perfecta
aclimatació
i gràcies també
que teníem
molt bona aclimatació
poder baixar
al Coll Nord
i després
al Camp Base
i el teu pensament
allà
mentre baixava
suposo que era
pensant
amb la teva filla
que estava a punt
de néixer aquí
si a mi
em donaven ànims
em donaven ànims
va pensa
recordo el Jordi Marinià
va pensa
amb el teu fill
i en el fons
jo no sabia
que seria
si un nen o una nena
però jo sempre
pensava en una nena
i va ser
en aquell moment
que va néixer
la Oda
perquè
no vaig poder
saber
perquè
en aquell moment
perquè
al fer el cim
i davant
de les dificultats
que hi va haver
es va
suprimir
un segon intent
a la muntanya
perquè també
la muntanya
a la part de baix
estava més avalanxosa
i llavors
el Conrad
al cap de l'expedició
va decidir
que quan baixéssim
que ja
s'acabava l'expedició
i per tant
al rebre això
al Camp Base
es va començar
a desmuntar
tot el sistema
de comunicació
perquè el dia següent
es va fer
la celebració
que és el dia
que va néixer
i en realitat
i va començar
a les hores
de par
en aquells moments
i
i
i doncs
no van rebre
aquesta missiva
aquesta bona nova
fins que
els
estaven
la propera expedició
que eren
oscelandesos
que entraven
a plegar nosaltres
el dia 1 de setembre
estaven allà
i uns japonesos
aquests japonesos
com vam tenir
tant èxit
tenien
esponsors
tenien
a Sony
però
com
com
teníem
tan bona comunicació
van dir
en comptes
d'instal·lar
tot el nostre
us comprem
tot el que heu
heu instal·lat
vosaltres
que funciona
i que funciona
i
i
sí
sí
i era una instal·lació
que va fer
l'Enric Lucas
amb antenes
casolanes
les zones
rebotaven
sobre les muntanyes
i arribaven
al Camp Base
i tot era
molt senzill
però
efectiu
i
perquè ells
no havien aconseguit
perquè ells podien arribar
al Coll Nord
encara amb el seu permís
i començar a escalar la muntanya
a partir del Coll Nord
en amunt
el dia 1 de setembre
i bueno
hi va funcionar
i llavors
la notícia
era també
que
per l'altra cara
per la cara nord
anaven els neus
celandesos
i aquests
havien regalat
amb els xinesos
un
Land Cruiser
i aquest Land Cruiser
era el que portava
el correu
els dimecres
però si no recordo
malament
van esperar-me
a mi
que fes el cim
que sabien
que havia de tornar
amb urgència
i aquest Land Cruiser
portava els missatges
en comptes d'en Morse
els portava
en vehicle
a l'Assa
i llavors
em van esperar
el dijous
a la matinada
i vaig sortir
a les 4 del dematí
cap a l'Assa
i el que feien
en 3 dies
ho van fer amb el dia
i arribar a l'Assa
vaig trucar
per telèfon
i em van donar
la bona notícia
la bona notícia
i dic
tinc una nena
als braços
tenim una nena
als braços
bueno
tinc una nena
als braços
dic
que arribo
el més ràpid possible
avui recordem
aquella hiberes
de l'any 85
aquests 40 anys
de la primera ascensió catalana
de fet
tu t'has complit
també en el primer
opinista estatal
en fer les dues vessants
la tibetana
i la napalesa
que això tampoc
no ho pot explicar
gaire gent
perquè a l'Himalaya
has anat 60 vegades
més o menys
60 vegades
d'expedicions
a l'Himalaya
50
quantes no portes?
sí
a l'Himalaya
més de 50
i en total
d'expedicions
en porto
quasi 78
i què t'han ensenyat
Òscar
aquestes expedicions?
què creus
que t'han ensenyat
i en tot diferent
d'alguna manera?
respecte
sobretot
quan he estat fent
activitat
a la
a la muntanya
a la ciutat
és un altre
tipus
més urbà
humilitat
humilitat
humilitat
humilitat
m'han ensenyat
el que no vull veure
ara
a les muntanyes
o almenys
quan hi vaig jo
el que no vull veure
sobretot
la segona part
de la
la meva trajectòria
si parlem
dels 14
8.000
doncs
me l'havés
volgut
estolviar
i
bueno
i crec que
per això també
d'alguna manera
vaig voler
acabar
m'han ensenyat
que
que
ara
no és com
te l'estan
venent
que és
per imatges
i per fotografia
per el tiktok
i tot això
la muntanya
no és
no és tot això
i
bueno
no
tampoc és que sigui
tornant-ho d'abans
però jo penso
que
que les coses
que es van fer
com les van fer
abans
van ser
van ser molt ben
aconseguides
molt treballades
molt estudiades
molt preparades
i per això es van aconseguir
no
ara es va
una miqueta
a la pressa
i a vegades
no s'aconsegueix
no
i si s'aconsegueix
és molt
és molt
efímer
vull dir
no
no
no és profund
no et pesa
no
no ho guardeixes
no
i aquelles expedicions
d'exploració
la vall del
Xianxian
amb el
Kürtienberger
sí
on també
en aquella muntanya
el Brot
és obert
tens dues guies
allà no
aquest alpinisme
de descoberta
pràcticament
ha desaparegut
però
recordo
aquest moment
del
del
del
del
del
del
Kürtienberger
que
que va
va pujar
el Brot
que encara
està viu
i que a més a més
em va felicitar
com va aconseguir
aquest Brot
que era
el seu
la seva muntanya
perquè va ser el primer
de pujar
l'any 57
i quan
en Tarragona Ràdio
doncs vam fer el CIM
el 27 de juliol
del 2017
i també
que amb ell
vam fer aquesta descoberta
dels cantons
del
Xianxian
per l'altre vessant
que va ser el 91
i el 92
i això va ser
va significar
una primera mundial
clar
ell ens va transmetre
aquesta il·lusió
per descobrir
noves rutes
i noves muntanyes
per cert
encara
en queda alguna
m'agradaria
fer-ne alguna
però
van passant els anys
el CURT diu que hi ha un dipòsit allà
per algun lloc
hi ha un dipòsit de material
que allà espera
allà
des de tonyina
sí
la veritat és que
pel cantó del
Xianxian
hi ha pocs
pocs
descobriments
i
el que passa
que
també els pressupostos
són molt més alts
i a vegades
requereix anar
i dos vegades
com vam anar
l'any 91
i l'any 92
quina música et ve al cap
allà
quan ets allà
a la muntanya
quines cançons
tens aquí
al cap
que dius
mira
bé tu vas fer el muntatge
amb unes músiques
molt maques
amb músiques
clàssiques
quan vam fer
el cim d'ell
és de esperança
ma il mio mistero
chiuso
in me
il nome
mio
nessun
saprà
no
no
sulla
quina
mateta
destani
i no
no
quina
l'anima
Quan no la lucha
Serà
Sultan of Swing de Serestrip, per exemple.
Sí, és bon. Bon tema.
Sempre és actual.
Soltant of Swing
de Serestrip pot ser o no?
Sí, pot ser.
Has fet molts documentals.
Sí, perquè com que tenia bon pols
també m'agradava
i aquí en el cas de l'Everest
pujava amb una càmera, el que passa que era mecànica
una càmera de 16 mil·límetres
llavors filmàvem amb setge
i la que tenia molt bona resolució
era la Canon Scopic
però pesava 4 quilos, evidentment aquesta no la vaig pujar al cim
i la que vaig pujar
es va obturar, que era mecànica, era de corda
i llavors, clar, era un tema pendent
però després quan vaig pujar
l'any 93
pel Sagarmata
pel Nepal
ja portàvem vídeo
el que passa és que el vídeo d'aleshores
no era de la qualitat d'avui en dia
que són de
molt escàs
i llavors eren prou feines
no sé si arribava a les 4 cases
tot ha canviat, clar
avui en dia pots posar ja en càmeres
que ens subministreu
des de TAC12
o des de
o inclús la comunicació
portàvem dos telèfons
i podíem comunicar
però tampoc era tant d'allò
perquè les bateries allà dalt
tot s'esgota
l'altre dia jo estava aquí a la carretera
i hi havia un cotxe supermodern
davant meu
i en CEC estava parat allà
en una cua
i diu
passa, passa
diu
perquè m'ha quedat sense bateria
estàvem parlant d'un últim model
de cotxes
o sigui que les bateries
s'esgoten
s'esgoten
el que no s'esgota
són els valors
que representen la muntanya
i que tu també expliques
i ho has fet al llarg
de la vida amb els colars
amb altres gent
que vol anar a la muntanya
ara està basada
a la Ciberri Sud
amb uns clients
fent de guia
te'n vas ara cap al
de fet quan sentia l'entrevista
seràs al Montblanc
que l'has posat 40 i escaig
o vegades també
els valors no caduquen
no s'esgoten
no
jo
el que intento
és
clar
transmetre aquests valors
aquests valors
no és fàcil
transmetre
no els transmet
en un moment
i aleshores
la gent vol coses immediates
avui en dia
i requereix
molta sacrifici
sacrifici
de tot tipus
que tampoc la gent
està disposada
i jo ho entenc
però
això a mi m'ha donat
aquesta trajectòria
i aquests resultats
no ho sé
avui en dia
ho veig difícil
tampoc
penso que s'hagi d'anar
per aquí
s'hagi d'anar per aquí
i ara
fer
tants de cims
i tantes coses
intento transmetre això
i que la gent que ve
gaudeixi
gaudeixi
de les coses
que a mi m'agraden
tinc la sort
de tenir també
persones
o clients
o amics
que volen
disfrutar
de la muntanya
i llavors
doncs
puc escollir una mica
i dic
anem aquí
que això us agradarà
i això és
això és molt bo
no que et tingui que dir
busca vull fer allò
perquè vull fer tal
vull fer qual
sí
clar
Montblanc és una gran muntanya
i realment
magnifica
la sensació que tens
d'arribar dalt d'un cim
tan gran
com fer
una muntanya
encara que sigui
més baixa
que l'Everest
però és una sensació
molt maca
però també està tan massificada
que s'ha de regular molt
intento anar
i amb èpoques
que no hi ha tanta gent
tenim el Pedrafort
que també massificat
ara a l'estiu
és inevitable
que la gent vulgui anar a la muntanya
però hi han d'anar preparats
que el mínim que els s'hi pot demanar
que portin l'equip
i fem entrevista
en la botiga K2
de material de muntanya
que s'equipin almenys
sí
la gent s'equipen
però bueno
jo l'altre dia
al bici berri
vaig col·laborar
amb una gent
a pujar allà
i em vaig trobar
moltíssima gent
que sí
estaven molt forts
però no van pujar
per què?
perquè van equivocar
l'horari
nosaltres vam sortir
a les 4 del matí
i aquesta gent
doncs
quan ja nosaltres baixàvem
estaven
estaven arribant
cap a les 10
cap a les 11
i no van acabar d'arribar
i una altra de les coses
és que
vesteixen
d'esportista
de córrer
molt ben vestits
per córrer
per la muntanya
però
enmig de pedrots
i de canxals
i de pedres immenses
de cantalludes
el millor és
anar en calçat dur
calçat
botes
amb bona sola
per poder suportar
tots aquests impactes
amb les roques
i aquí la gent
s'equivoquen
no saben encara
vestir-se
per fer una cosa així
i veuen imatges
amb les bambes
que dic jo
dalt d'un lloc
que no és adequat
i aleshores
el seu cos
es cansa molt més
les cames
es cansen molt més
i s'esgoten
i a part
amb la calor que feia
estaven esgotats
i
puc parlar
de 15 o 20 persones
diferents grups
que no van arribar
si va arribar
un
és potser l'únic
que va arribar
perquè tots els altres
anaven baixant
per l'horari
i per l'equipament
quina és la llei
per anar a la muntanya
una sortidora
si pot ser
molt abans
de les 7 del matí
millor
i l'altra llei
que hi ha a la muntanya
quina és
perquè cal tornar
després
cal arribar
sí, clar
cal anar
i cal tornar
doncs
sobretot
l'equipament
i sobretot
l'esperit
d'aconseguir
un repte
que t'hagis posat
a les teves
possibilitats
i també el temps
clar
el temps que fa
i la meteo
que hi ha
la meteo
si es manté
però bueno
ara amb aquestes calors
doncs
tot es transforma
també
i saps
que moltes vegades
al migdia
venen les tempestes
i els aparells elèctrics
i de tot això
cal fugir
si has anat d'hora
si d'hora
ja fa mal temps
ja no faràs l'activitat
però si fa bo
et donarà temps
a provar l'activitat
i tornar a baixar
clar
has vist amb els teus ulls
glaceres espectaculars
i podríem parlar
de l'Himalaya
Concòrdia
totes les que hi ha
per allà
els Himalaya
però també
altres parts del món
cada cop en tenim menys
i aquí
van reculant
segueixen reculant
pel canvi climàtic
en general
sí
en general
estan reculant
estan reculant
el Gruis
ho veus al Pirineu
ho veus als Alps
ho veus als Andes
al Perito Moreno
surten reportatges
a l'Àrtic
no hi estan mai
però sembla ser que també
però
bueno
cada vegada
hi ha
coses més oposades
hi ha
hi ha
avingudes
riuades
danes
canvis
sobtats
de clima
en plena calor
venen temperatures
i tempestes
molt fortes
i
i en
ple
primavera
temperatures
molt baixes
molt extremes
i això representa
doncs
un
un canvi
un canvi
climàtic
bueno
ens hem d'anar adaptant
no sé si portarà segles
o portarà anys
o ara estem patint
una època així
i després tornarà a canviar
això ja no ho sé
prenguem el cercle
40 anys de l'Everes
de l'any 85
8-8-4-8
encara dius així
8-8-4-8
a qui li dediques
40 anys després
a la meva filla
a la Oda
Òscar
sempre amunt
sempre amunt
moltes gràcies
l'entrevista
amb Òscar Cadillac
amb aquest dia històric
avui 40 anys
de l'Everes
d'aquell
Everes
català
de
1985
després reprendrem el fil
cap a la recta final del programa
hem de tancar el programa
a la una
perquè volem llegir
una poesia
dedicada a l'Everes
de la mare
a l'Òscar
i de l'Olga
Cadillac
la Francesca Puig
i el Mirall
i ho farem després
ara el que fem
és marxar cap al nou Estadi
perquè ja comença
la roda de premsa
de Lluís César
i ja tenim els companys
Miquel Llubet i Jordi Blanc
Jordi bon dia
bon dia
doncs
ara començarà
aquesta roda de premsa
la primera prèvia
d'aquesta temporada
que recordem
arrenca demà
a dos quarts de 10 del vespre
aquí al nou Estadi
Costa d'Obrada
per tant doncs
si et sembla
comencem ja
aquesta roda de premsa
Hola Luis
què tal?
Bens
Buenos días
queden poques hores
per a que empiecen la Liga
com ha llegat l'equipo
a la primera jornada
si tu más o menos
tienes posible un C claro
y también
con que jugadores cuentas
si todo ya está disponible
o no
Tengo algún handicap
de última hora
no me voy a decir cual es
y tengo que esperar
hasta mañana
para saber
si puedo contar
con ese jugador
o no
El equipo
después de 47 sesiones
y un puñado de amistosos
yo creo que llega
con el tiempo suficiente
para tener las ideas
instaladas
y que haya
armonía
ofensiva
y defensiva
yo creo que llegamos bien
y no tiene por qué ser
eso un handicap
entonces
la alineación
la tengo en mente
tengo ahí
un problemilla
de última hora
y mañana
sabré
queremos una sesión
por la mañana
también
si puedo contar
con ese jugador
o no puedo contar
Hace unos días
me decías
que prácticamente
tenías el 90%
de la alineación titular
¿Ha ido subiendo
ese baremo?
si tengo el 100%
de la alineación titular
si pero no lo voy
no lo puedo decirlo
porque le estoy diciendo
al rival
con quien voy a salir
sabes
en este mundo
de redes sociales
al minuto
de salir de aquí
ya hay un tuit
que llega a Algeciras
y entonces
no es conveniente
no creo que no es necesario
informarle al rival
de con quien voy a salir
¿Qué partido te esperas
mañana contra
contra el Algeciras?
Bueno
jugamos contra un buen rival
con jugadores
de la categoría
conocen la categoría
bueno
los debuts siempre son
complicados
y
y son exigidos
¿no?
cuando juegas en casa
el 0-0
nunca nos vale
y al rival
sí que le vale
y tenemos que jugar
con eso
¿no?
tenemos que ir
a por el partido
desde el primer momento
mañana hay 3 puntos
en juego
y
tienen que ser
para nosotros
no queda mucha liga
los 3 puntos de mañana
o los cogemos nosotros
o
o desaparece
entonces
la mentalidad es
cada semana
3 puntos
están en el aire
los agarramos
o no los agarramos
no digamos
después que queda mucha liga
o que los demás
también fallaron
no
los 3 puntos
que tenemos que conseguir nosotros
nuestro casillero de puntos
lo tenemos que engordar nosotros
y no estar pendientes
si los demás no ganan
y entonces un empate es bueno
porque los demás perdieron
y esas cosas
que esos topicazos
que se dicen
año tras año
¿no?
hay 3 puntos en juego
o los cogemos
o ya no vuelven
eso es lo que hay
con Alpanici
muy delgado
parece que la plantilla
queda cerrada
¿es la plantilla
de tu agrado?
¿ta como ha quedado
este mercado de fichajes?
sí
es de mi agrado
claro que sí
al final yo
opino en las contrataciones
no tengo la decisión final
pero yo opino sobre las contrataciones
y estoy muy contento
¿no?
al final
han llegado jugadores
dos por puesto
alguno puede jugar en tres puestos
y estoy muy contento
con la plantilla
ahora
hay que hacer el cesto
con los miembros
que el club pone a mi disposición
y hay que hacer un buen cesto
un cesto que sea capaz
de cosechar muchos puntos
semana a semana
hay que llenar
nuestro bolsillo
con puntuación
y yo creo que tengo
la plantilla
adecuada
para hacer un buen año
buenas mister
también debuta este viernes
el bar
videohabitaje
es algo que le das muchas vueltas
es algo que he dedicado
a una estrategia
concreta
o por el cabo
es algo nuevo
que se estrena
¿cómo lo ves?
bueno yo lo veo bien
es tecnología
añadida al deporte
yo quiero un fútbol justo
y yo creo que
con esta herramienta
los resultados
pueden ser más justos
¿no?
las equivocaciones
los errores
se pueden subsanar
digamos ¿no?
y los entrenadores
pues tenemos esta herramienta
para intentar subsanar
pues algo que creamos
que no
que ha sucedido
y que nos perjudica
yo creo que es bueno
yo creo que es bueno ¿no?
entonces pues
hay errores
que el año pasado
sucedieron
y que
con esta herramienta
no sucedería
¿sabes?
entonces pues tenemos
una herramienta
y es bueno para todos
a nivel de preparación
para concretamente
con esto
¿tú cómo lo ves
a nivel de
al final de la reclamación
las tienes que ir pidiendo
desde el banquillo
¿cómo te has preparado tú
si has tenido que hacer
o te has preparado
de una manera
tipo de reclamación?
bueno yo
tendría que estar informado
de lo que está sucediendo
en el partido
con imágenes
y para pedir
la repetición
o pedir que
el árbitro
detenga el partido
para revisar una jugada
los goles
ya mejoramos en algo
los goles se van a ser
revisados todos
por el cuarto árbitro
entonces en eso
ya hemos mejorado ¿no?
pero los penaltis
y situaciones muy comprometidas
pues tenemos los entrenadores
una herramienta
para solicitar al árbitro
y al cuarto árbitro
que revisen esa acción ¿no?
bien
bien
va a ser algo novedoso
extraño
el público
pues al principio
lo va a notar
va a ser algo diferente ¿no?
y
pero bueno
yo creo que en definitiva
en términos generales
es algo bueno para el fútbol
debe venir el pretemporal
también a veces
también cuesta mirar
al equipo rival
¿qué esperas de Algeciras
en concreto
en este partido?
bueno
he dicho anteriormente
que cuando tú vas afuera
con el 0-0
minuto 1
minuto 5
no estás incómodo ¿no?
nosotros sí
nosotros vamos a empezar
el partido ya incómodos
porque el resultado
no nos vale
el Algeciras va a venir a ganar
pero
a ver si me explico
bien
el 0-0 cuando empiezas
pues dices tú
bueno
hay partido
vamos madurando esto
y nosotros tenemos
la necesidad
y la obligación
de ir a por el partido
desde el primer minuto
porque nuestros aficionados
así lo quieren
y tenemos que entregarle
a nuestros aficionados
lo que ellos desean
lo que desean
es que se vea un equipo
que sea dominador
en el campo
y que haga las cosas bien
que corra mucho
que se sienta
se sienta partícipe
de lo que los jugadores
están haciendo
y eso
es lo que vamos a tratar
de hacer ¿no?
que la gente disfrute
con lo que hacemos
y a partir de ese disfrute
y de ese trabajo
bien hecho
se alcancen
la victoria
que es lo que quiere la gente
el año pasado
en los partidos
de playoff
tú lo decías
que era otra historia
que el margen de error
era mínimo
y por eso
siempre le pedías
mucho al equipo
mucho control
que el partido
se convertía
en un corre calles
como dices tú
un partido de balonmano
con pies
el hecho de querer ver
un Nastic más dominador
y que el 0-0
no le vale
¿propone que el equipo
tenga menos control
y arriesgo un poco más?
¿o crees que
no tiene que perder
la cabeza tampoco
pasando ese exceso
de riesgo?
el equipo tiene que ser
presionante
cuando pueda ser
presionante
no alocado
¿sabes?
no de arreones
y presionar
como pollo sin cabeza
cuando no podamos presionar
tenemos que defender
y tenemos una estructura
en el equipo
para presionar
y tenemos otra estructura
en el equipo
cuando tenemos que defender
y eso tiene que tenerlo claro
el equipo
no se puede presionar
siempre
porque las fuerzas
no dan
y porque el rival
a lo mejor
está bien colocado
y tú estás mal colocado
y no es presionar a pares
por todo el campo
como pollo sin cabeza
tiene que identificarlo
el equipo
pero cuando podamos presionar
vamos a presionar
y habrá momentos
que no podamos
y tenemos que
organizarnos
para volver a presionar
o sea
nos recogemos
para volver a saltar
no saltar
saltar
saltar
y que nos batan
las presiones
y se descoloque el equipo
y vayamos cayendo
en el campo
como fichas de dominó
¿no?
el equipo
el equipo tiene herramientas
entrenamos eso
que nos salta en la presión
que hacemos
cuando nos salta en la presión
que herramientas
hay que utilizar
y que estructura
hay que poner
en el terreno de juego
está entrenado
está hablado
nos equivocaremos
claro que sí
nos vamos a equivocar mañana
pero que tenemos herramientas
para todas las situaciones
eso es cierto
si todos los jugadores
están 100% físicamente
en su máximo nivel
si cobra todavía
mayor importancia
el tema de las sustituciones
que el tener 5
y tener una plantilla
tan amplia
te permite
tener la importancia
de tener muchos cambios disponibles
bueno
hay jugadores
que yo
los veo
al 100%
muy bien
muy bien
muy bien
otros no los veo tan bien
pero están bien
es normal
y tenemos
un banquillo suficiente
para ir subsanando
el partido empieza
empieza a rodar el balón
van apareciendo
las situaciones de juego
si estoy cómodo
en el campo yo
si no estoy cómodo yo
en el campo
por lo que veo
y a partir de ahí
puedo maniobrar
puedo maniobrar
con los jugadores
en el campo
sin utilizar el banquillo
y puedo maniobrar
sobre el campo
con jugadores
que tengo en el banquillo
tengo dos posibilidades
de maniobra siempre
modificando posiciones
modificando estructuras
y utilizando
otras herramientas
que están detrás de mi
en el banquillo
bueno iremos viendo
que va pasando
yo sé que tengo
hora y media
para ganar el partido
y quiero en esa hora y media
ganar tres puntos
no tengo diez minutos
ni quince minutos
ni media hora
para ganar ese partido
tengo hora y media
y tengo que gestionar
es como un combate de boseo
tengo doce asaltos
para batir al otro púgil
no tengo un asalto
no me puedo volver loco
me gustaría
que en el primer
en el primer asalto
hacerle cao
al otro púgil
pero eso no es lo normal
bueno
hay que ir maniobrando
sobre lo que nos vayamos
encontrando
y lo que vayamos viendo
en el terreno de juego
hola
hola
esta va a ser tu primera temporada
después de muchos años
desde el principio
en un equipo
llegaste aquí
al final del curso pasado
¿cómo lo afronta también
Luis César
en este sentido?
bueno
es un hábitat
que conozco perfectamente
este es un hábitat
que domino mucho
el de llegar
a mitad de liga
es el que menos domino
al final
en mi trayectoria de fútbol
siempre he empezado proyectos
pocas veces
he entrado
a mitad de liga
es un hábitat
que conozco
tú miras
empecé a entrenar
en el año 2000
si tú miras
mi estadística
siempre he empezado proyectos
de entrar a mitad de liga
pocas veces
me siento como pez en el lago
en estos momentos
entrar en un vestuario nuevo
y hacer las cosas
como a mí me gusta
este es mi hábitat
¿cómo te diría?
cuando entras a mitad de liga
en un equipo
es como entrar en un piso amueblado
no puedes modificar nada
ahora entras en un piso
que puedes tú
hasta amueblarlo
y modificar los tabiques
si tú quieres
este es un hábitat
que domino perfectamente
y me siento mucho más cómodo
en este hábitat
que no en el de
entrar a mitad de liga
en un equipo
que ya está hecho
Has hablado antes también
de la plantilla
que estás satisfecho
ha habido
muchos cambios
respecto a la pasada temporada
muchas saltas
después de
estas dos finales
de las dos patacadas
¿era necesario
este cambio
para el Nastic
y también para
tú como entrenador
para iniciar este proyecto?
Bueno
al final
el club toma
sus decisiones
y evidentemente
se analiza mucho todo
que no difundamos
todos los motivos
por los que se hacen
esos cambios
no significa
que no los haya
¿sabes?
realmente
el club decide
hacer un cambio
de plantilla
y ya se ha hecho
y al final
pues
los futbolistas
van pasando
por los clubs
y
y es lo que
es lo que pasa
en todos los lugares
nosotros ahora
estamos en el presente
el presente
pues tiene unos jugadores
hay 14 futbolistas
nuevos
y tenemos que construir
lo que queremos
que es ir creciendo
creciendo poco a poco
y al final de liga
en junio
estar contentos
no estar tristes
como lleva el Nastic
lamentablemente triste
en junio
los últimos años
por no ascender
cada vez hay más
masa social
hay mil altas nuevas
me han dicho
que la gente
está con el equipo
y eso
pues es un
eso es valor
para nosotros
¿sabes?
entonces
a esa gente
y a la afición del Nastic
lo que queremos
darle es
una alegría en junio
porque lleva
muchos años
con una tristeza
en junio
al final
eso es lo doloroso
Fins aquí la roda de premsa
dèiem que fins aquí
la roda de premsa
de Luis César
la primera prèvia
d'aquesta temporada
davant del partit
que el Nastic jugarà
demà a partir
de dos quarts
de deu
del vespre
aquí al nou Estadi
Costa Dourada
davant
el Gezira
Club de Futbol
des del nou Estadi
això és tot
que vagi bé
bon dia
gràcies
Jordi
també m'acompanya
Miquel Llobet
i aquesta compareixença
de Luis César
i demà com sempre
com sempre
podreu seguir
el partit
una hora abans
la prèvia
i el postpartit
també des del nou Estadi
Costa Dourada
i amb aquest horari
pràcticament
d'haver esplenit
l'hora d'entrapar
i anar a sopar abans
o emportar-vos
a entrepar
al camp
quarts
del migdia
encara es queden
un parell de parades
en el camí
d'una banda
parlar amb els Tarragonins
Sodí
finalistes
el 25è
son a nou
d'aquí una zona
se veurem
a Levandedes
anireu a buscar
el veu guitarra
d'aquest grup
que sona molt bé
ja es vam escoltar
el programa
i avui també
el sentirem
i ens queda
també la recta final
per seguir parlant
d'aquesta efemèride
els 40 anys
de l'Everes
català
del 1985
sentíeu l'entrevista
fa una estona
amb l'opinista
Òscar Cadillac
el que farem també
és a la recta final
recordar
un poema
molt bonic
per cert
que ens ha passat ell
de la seva mare
la mare d'ell
i d'Oga
evidentment
la seva germana
l'Oga Cadillac
la mare que és
la Francesca Puig
i el Mirall
i que va escriure
un poema
que li dedica
a l'Everes
el llegirem
a la recta final
del programa
i acabarem
recordant
aquesta fita històrica
i tot el que han fet
vibrar l'Òscar
des de llavors
fa 40 anys
que segurament
tots recordeu
en aquell moment
o haver vist la pel·lícula
com ho recordeu
a través de les xarxes socials
haver vist la pel·lícula
posterior
d'aquell everes
de l'any 85
però també tot el que ha vingut
després
i aquí recordem perfectament
el juliol de 2017
quan va arribar
al cim
del Brad Pitt
i ens va trucar
després de 9 hores
de directe
l'endemà
cap a la 11
al matí
i estem una mica
sobre aquesta hora
una mica abans
des del cim
dels 8.047 metres
del Brad Pitt
on culminava
els 14-8.000
i ens trucava
després una llarga nit
llarguíssima nit
unes 9 hores
de directe
seguint el rastre
per la muntanya
perquè portava un equip
per poder localitzar-lo
geolocalitzar-lo
i doncs
fins que va aconseguir el cim
vam tenir unes dues hores
que no sabíem ben bé
si pujava o baixava
i després de 3 intents
perquè van ser 3 expedicions
al Brad
i finalment
el 2017
va ser la que va
aconseguir
el cim
convertint-se
en el primer català
en completar
els 14-8.000
sense oxigen adicional
ho recordem
ara aquí una estona
cap d'aquí 20 minutets
però ara
fem una petita pausa
i després de la tornada
parlem amb aquest grup
tarragoní
amb el Sodhi
que són els finalistes
del 25è
Sona 9
Moll de Costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
dina i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia marinera
del Serrallu
més informació
a portarragona.cat
l'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Sesselades
l'ICIC
col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
descobreix-ne més
a www.icic.cat
Benvolgut multireformista
a Obramat
no podem abaixar-te
els impostos
ni el preu
de la gasolina
de la teva furgoneta
però sí que podem ajudar-te
amb els nostres preus
per això
a Obramat
revisem cada dia
els nostres productes
per oferir-te
les millors marques
professionals
amb els preus
més baixos
de la zona
IVA inclòs
on compren els professionals
Obramat
Passió en Vega
Rosalent
Els Pets
El Petit
de Cal Adil
Julieta
Tartarrelena
Aquest estiu
el Festival Camp de Mart
reuneix a Tarragona
la millor música
i arces escèniques
per a tots els públics
del 20 de juny
al 14 d'agost
consulta tota la programació
a tarragona.cat
barra cultura
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil
amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç
7 dies de publicitat
des de només
80 euros
més IVA
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaràdio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Mercat d'estiu
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Doncs mireu
mentre anem a buscar
els tarragonins a Sodí
de seguida
a conversar amb ells
amb l'Evan Atedes
us deixem amb una exposició
que encara podeu veure
fins al 28 de setembre
encara queden uns quants dies
exactament
doncs un mes
per davant
el tinglado número 2
a Mollacosta
una mostra que es diu
Fars i Balisses
és de Josep Poblet
i vam anar fa uns dies
amb ell
a conversar
a un altre programa
l'Obert per Vacances
que fem amb la xarxa
per aquella secció
que es diu
On Pares
que han de buscar
doncs
bàsicament
on està un servidor
o ara aquests dies
que és la companya
Núria Cartanyà
doncs vam anar
un dia
fa uns dies
al tinglado 2
a Mollacosta
per conversar
amb el Josep Poblet
una mostra
que és suapíssima
l'heu de veure
si encara no l'heu vist
l'heu de veure
i també que cap de setmana
que és l'últim
per poder veure
el tinglado número 1
al del costat
la mostra de Nú Díaz
aquesta exposició
sobre les pedres
que també està molt bé
per tant
si volem fer una ruta
amb Mollacosta
teniu a primera parada
el tinglado 1
amb Nú Díaz
i a segona parada
el tinglado número 2
amb aquesta mostra
Fars i Belisses
que ha creat
ell prop
ell mateix
en les seves mans
ens ho explicava
en aquest
obert per vacances
a la secció
on pares
dos minuts
per dos quarts
d'11 del matí
a l'obert per vacances
i ha arribat
el moment
de saber
on és avui
el nostre company
de Tarragona Ràdio
Josep Sunyer
bon dia de nou
on pares
bon dia Manel
mira estem
estic estem
perquè el moment
acompanyats
envoltats de boira
ara mateix
això és una pista
boira
boira
boira
boira
molt bé
mira quin so
sense el so
el sento
el sento
una mica de misteri
no
un lloc bucòlic
són llocs bucòlics
que la gent hi va pensar
que els qui van
són una mica ermitants
vull dir
sí sí
val
doncs boira
aquest so
són pistes
recorda'ns quines
tres opcions
ens havia sonat avui
doncs mira
avui eren
la primera
sirenes
i altres criatures
evidentment del mar
la segona
farc i belisses
i la tercera
també del mar
llobarros
i seitons
per tant
ara
què diuen els oients
que tenim per aquí a la vora
doncs mira
t'haig de dir
que els oients
el 100%
és a dir
tots i totes
els que han votat
han dit que era
la segona opció
que tenia
algú a veure
amb les balisses
doncs té a veure molt
amb les balisses
doncs l'han encertat
avui el Sollens
molt bé
farc i belisses
l'exposició que podem veure aquí
al tinglado número 2
del moll de costa
recordes que parlàvem
de les pedres
fa unes setmanes
l'altre tinglado
número 1
doncs avui la cosa
va de farc
farc i belisses
però farc i belisses
aquí en tenim ara mateix
davant un de 5 metres
amb llum
amb oira
fins i tot
que ha fet en les seves
pròpies mans
el nostre convidat
que és Josep Poblet
el podríem definir
com a dissenyador
més que d'artista
dissenyador
perquè a més a més
ell ja de petit
ja feia molts invents
molts
i va estudiar
ara ho explicarà ell
bueno, saludem
Josep Poblet, bon dia
què tal, bon dia
com esteu?
deixa'm explicar la història
d'inici
perquè aquí hi ha un detonant
que passa fa 7 anys
a Boston, Massachusetts
això mateix
perquè tu vas estudiar
abans aquí a Empresariols
no?
m'explica uns una mica
a Barcelona
jo vaig estudiar Economia a Barcelona
i després
doncs una sortida de treball
que vaig tenir
vaig tenir sort
de poder anar a treballar
als Estats Units
i estant allà
un any treballant
en temes empresarials
i d'emprenedoria
doncs em vaig donar compte
que em va venir
com una mica
la meva infància
que jo havia fet molt
aquestes coses
de jugar molt amb cordes
i amb motorets
i coses així
i vaig pensar
hosti, si m'he de passar
molts anys treballant
més val que sigui
una cosa que m'agradi
i que no pas
d'una cosa que no
llavors
bueno, al tornar
ja vaig fer com el cop de cap
vaig començar a estudiar
una mica de disseny
i després ja em vaig liar
treballant
amb estudis de disseny
fins aquí
pensa, Manel, que aquest faro
primer no en veurem quatre
però són autèntiques
virgueries
però autèntiques
virgueries
fetes per ell
a mà
amb materials diversos
aquí hi ha fusta
hi ha acer
hi ha alumini
hi ha llums
hi ha defectors
hi ha motorets
són virgueries
són autèntiques
virgueries
ja veuràs les imatges
perquè al·lucinaràs
ja el som
i ja també la boira
i la boira
Josep
ara ens explicaves
que ja de petit
feies aquestes petites creacions
aquestes petites proves
però vaja
en l'ambient més domèstic
explica'ns algunes de les coses
que ja de petit
havies dissenyat
i havies creat
sí
feia
no no
clar domèstic
perquè quan era petit
no em contractava ningú
per exposar enlloc
però els meus visitants
eren els meus pares
que també ho patien una mica
suposo
i el que feia era
doncs sí
no ho sé
m'inventava coses
m'agradava molt
fer trampes
per animals
i coses així
sense fer els animals
evidentment
i després a casa
també muntava
doncs sistemes amb cordes
de fet
crec que la meva invenció
millor
va ser un ascensor
una espècie d'ascensor elevador
que pel buit de les escales de casa
pujava i baixava
i no sé
el meu pare que estava a baix
li enviava coses
i després tornava a tirar amunt
i ho vaig fer amb un motor
de cotxe d'escalèstrica
i això
crec que encara està per casa
però bueno
no sé si funciona ja
el tema que funciona
també és important
perquè quan et manegues coses
o manegues
acostumen a no funcionar
però
aquí també hi ha prou error
perquè després explicarem el de baix
que és molt sofisticat
i que gira
van girant
són diferents llums que giren
sobre diferents eixos
aquí també hi ha una part d'electrònica
per tant té una seva complexitat
sí
té bastanta complexitat
i després de fet
s'hauria de fer un seguiment
sempre a aquests mecanismes
la idea és que siguin
el més fiable possible
i crec que en aquest cas
ho estan sent
perquè al final
els farts i la idea
són coses molt resistents
són estructures molt resistents
i val la pena
que el mecanisme funcioni
però
sí que han d'estar
ben pensats
o són mecanismes
que han de ser sòlids
i han d'estar ben dissenyats
la idea al final
és que com més senzill
més números tens
que funcioni bé
i com més complex
més pot fallar
llavors
mira
mentre penses la pregunta
també les mourem
perquè aquest primer fart
el de 5 metres
que és espectacular
bé ho n'hi do
és que a més
ara està girant i està encès
és el que té la boira
té una estructura metàl·lica
i aquest fart
ha fet de fart
sí
efectivament
va estar instal·lat
en un museu
de Castelló
i ha servit
o sigui
ha fet servei de fart
durant uns 3 anys
en exterior
i vull dir
que és un fart ja
diguéssim
adult
ja ha servit
i ha funcionat
clar
de fet
Josep
ara ens explicava
justament
que aquest fart
havia fet de fart
en el seu ús original
però clar
en un món
dominant
per la senyalització
digital
quina vigència
pot tenir
encara la imatge
d'aquests farts
com a imatge
també icònica
del món contemporani
sí
totalment
és una gran pregunta
jo crec que
de fet
d'alguna manera
la meva feina
com a dissenyador
o la feina
que tenim una mica
la gent que ens dediquem
al món creatiu
és
no
qüestionar
fer preguntes
no
fer que l'espectador
es qüestioni preguntes
i aquesta és una d'elles
sens dubte
i a més a més
en ocasió
d'aquesta exposició
què fan uns farts
tancats
a dintre d'una nau
vull dir que també
és una altra pregunta
no
però
d'alguna manera
la resposta
a aquestes preguntes
és
efectivament
aquests farts
actualment
hi ha tecnologies
molt més modernes
i digitals
i segurament
molt més eficients
al final
la resposta
és una mica
voler abocar
una mica
aquest romanticisme
que d'alguna manera
potser es perd
una mica
en el món digital
buscar aquest romanticisme
d'aquella època
en què els farts
eren mecanismes
o eren sistemes
arquitectures
gestionades per gent
que vivia allà
en la solitud
una cosa
molt anacrònica
actualment
però que té
una certa bellesa
i que potser avui
amb tota l'eficiència
i buscant el rendiment
i la digitalitat
s'ha perdut una mica
som a l'altura
del segon fart
que més o menys
és com l'altre
uns 4-5 metres
d'alçada
aquest és diferent
sí, aquest és molt diferent
aquest està fet amb fusta
i de fet
penso que la fusta
potser no és
el material millor
per fer
un fart
però és un material
que jo hi treballo molt
i vaig pensar
bueno, doncs
ja que està en interior
crec que és una bona
és una bona proposta
és una bona línia
d'investigació
fer un fart
amb fusta
anem avançant
perquè se'ns acabarà el temps
i no vull marxar
sense explicar
les virgueries
que són autèntiques
virgueries
d'aquí de
de l'últim apartat
que és el que estem entrant ara
perquè aquí hi ha 3 fars
més petits que els altres
però
giratoris
és que no sé com explicar-ho
és que s'ha de veure
sí, com uns mòbils
com a mòbils
saps els mòbils
que posen damunt
del git de la canalla
exacte
que es van movent
doncs un és això
però amb llums
amb tot un sistema
molt sofisticat
aquest és el que ha sigut
de graduar una miqueta
sí, aquests són
bueno, tècnicament
són més complicats
que els fars
els fars són més imponents
i tenen una estructura
més gran
però aquests d'aquí
són més petits
i tenen tota una sèrie
de mecanismes
que ara ho comentàvem
els he volgut deixar a la vista
perquè la gent
el públic pugui entendre
què està passant
dintre de cadascun
d'aquestes balises
llavors sí
són mecanismes molt pelats
perquè us ho imagineu
són molt pelats
no tenen tots els cables
estan a la vista
o la majoria estan a la vista
i la idea és
sempre hi ha una dificultat
que és que
un mòbil
com aquests que comentàvem ara
que penjen damunt
dels dits de les criatures
no s'hi pot posar llum
o una bombeta a les puntes
perquè al final
el cable s'acaba enredant
i has de buscar
i llavors aquests
mecanismes solucionen això
hi ha una part d'un mecanisme
que fa com unes descombretes
i tal i qual
i això el que permet
és que fem un mòbil
però amb llums a les puntes
i que aquestes llums
no parin de donar atoms
infinitament
i fan com una espècie
de joc de
no sé com dir-ho
com si fos un planetari
o una cosa així
com d'esteroides
Josep
és brutal
amb això que ara
ens estàs explicant
no sé si podem llegir
també els teus fars
com a metàfores
també d'altres tipus
de navegacions
que no són les físiques
dels vaixells
no sé si també
navegacions personals
socials o digitals
que van més enllà
també del llenguatge
i del món mariner
sí
absolutament
i té una lectura
en aquest sentit
sens dubte
de fet els fars
al final són una referència
normalment no són pels mariners
però també ho poden ser
culturalment
al final
això que estem fent aquí
és d'alguna manera
una expressió artística
una expressió de cultura
i la gent ve
no sé si ha treta
per la llum del far
però els fars
al final són un senyal
una indicació
en la llunyania
a la nit
perquè els humans ho veiem
per tant
és un punt segur
en realitat
un far
ens està indicant
un lloc segur
i aquest lloc segur
pot ser terra
pot ser cultura
pot ser un lloc espiritual
té moltes lectures
efectivament
ja per acabar
Josep
els visitants
que ara hi ha uns
per aquí
que estan fent la ronda
què creus
que s'emportaran
d'aquests fars
i d'aquests fars interiors
i d'aquestes llums
i d'aquest també
enlluernament
perquè a mi m'estan lluernant
aquest far
no la llum
la llum és dura
a vegades és dura
i en aquest cas
d'aquí tenim aquesta peça
que és bastant
és bastant d'orilla
es veu
entres així
i pica molt directa
però jo el que diria
és que
vaig voler fer
la instal·lació
o l'exposició
d'una forma
molt immersiva
i que és fosc
i hi ha aquesta boira
i hi ha aquesta música immersiva
perquè volia que la gent
s'endugués una mica
la sensació
més que el fet
de veure la peça
i dir
ostres està fet així
o aixà
poder veure
tenir aquesta sensació
com si fos de nit
i d'aquesta cosa
i d'aquesta cosa immersiva
misteriosa
dels fars
que és una cosa
com a mística
fins i tot
per tant aquesta era
una mica
la idea
mira Benel
jo he vingut molt de pressa
i m'he relaxat
el nostre que porto aquí
m'he relaxat de cop
és a dir
no no
ara surto amb un altre esperit
d'aquí dins
mira
el Prat de Llobregat
que teniu l'aeroport
per aquí
mar
aquesta exposició
aniria molt bé
per allà
doncs mira
que es quedin també
amb aquesta idea
de moment
fins al 27 de setembre
es podrà veure
aquesta exposició
en l'emplaçament
on avui
s'ha desplaçat
el Josep Sunyer
gràcies als dos
Josep
per acompanyar-nos
també
i per compartir
amb nosaltres
amb els oients
de l'Obert per Vacances
aquesta connexió
tan especial
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
que vagi bé
adeu
que vagi bé
és un dia normal
torna a ploure
la gent ja t'excusa
per anar amb cotxe
al carrer del costat
torn i compren
coses que només
els faran nosa
és un dia normal
torna a ploure
sembla que plou
per dins i per fora
creia que ho tenia
tot en ordre
però realment
vingut eres el sostre
no ha sonat l'alarma
he perdut el bus
i ara faig tard
una altra vegada
m'he deixat la cartera
dins de casa
qui no té capa
de tan i cames
no ha sonat l'alarma
he perdut el bus
i ara faig tard
una altra vegada
m'he deixat la cartera
dins de casa
els colons
s'aparten
el meu pas
i la tempesta
no es campa
i és difícil
posar vora
cara
quan plou
quan tot sap
doncs atenció
programadors
de festivals
fareu bé
de contractar-los
ara
no espereu
perquè de fet
d'aquí quatre dies
pujaran al catxer
són el Sodhi
el grup de reunir
que s'han classificat
per la final
de la 25a edició
del Sona Nou
ja sabeu que és el concurs
de bandes emergents
de referència
a casa nostra
als països catalans
i de fet
compartirà un escenari
amb la Lledetana Brú
i l'Empornessa
Chloe Rienbau
en l'acte
que té lloc
el dimarts
23 de setembre
data assenyalada
per nosaltres
a la Bassa Catalunya
de Barcelona
a les festes
de la Mercè
tenim en directe
l'Evan Dedes
veu i guitarra
que sentiu ara
la seva veu
Evan que tal
bon dia
hola bon dia
com estem
molt bé home
i escoltem
l'enhorabona
d'entrada
que ja ho s'ho han dit
suposo que s'han arribat
molts missatges
però en directe
no ho s'havien dit encara
l'enhorabona
sí sí
moltes gràcies
estem rebent
l'escarp de tothom
la veritat
és que ens sentim
gairebé
com amb un somni
perquè tothom
ens està dient les coses
estem molt contents
la veritat
pugeu el caché
abans que truquin
als programadors
tant de bo
tant de bo
ja ho s'hem vist
per aquí
perquè vau actuat
el cos del bou
vau actuar
si no recordo malament
sí
vam fer un concert
al cos del bou
que teníem
moltes ganes de fer
i vam rebre
a les camps de tota Tarragona
que era una mica la intenció
poder tocar la nostra ciutat
que és una cosa
que no sempre
tens l'oportunitat de fer
tocar davant de la teva gent
i alhora
ens posava una pressió
extra
perquè quan tens
totes les cares conegudes
de tots els teus amics
de la família
de tota la gent de la ciutat
era una mica
de carta de presentació
cap a la ciutat
llavors
ens posava una mica de pressió
però va anar molt bé
i vam estar molt contents
d'aquest concert
a la família també hi ha música
i de la bona
si vols molt bé
tots bevem molt
del que hem amat
des de petits
llavors
bueno
sí
sí
escolta'm
Eva
explica'ns qui sou
perquè encara no es conegui
jo he vist ara
recuperant l'entrevista
que us va fer la companya
Sílvia García
que aneu aquí a l'estudi
clar
la Jordina
no?
el Naïm
l'Àlvaro
l'Eloi
explica'ns una mica
qui sou
Sí
doncs
nosaltres som un quintet
sempre ens presenten
com el quintet tarragoní
ens agrada força aquest sobrenom
perquè
som cinc persones
tots gairebé de la mateixa edat
estudiants
som el Naïm Lutfilbaix
els teclats
l'Eloi Genevat
de fet estan aquí
escoltant la trucada amb mi
també si vols parlar amb ells
la Jordina Gabaldà
i l'Alba López
a la guitarra
tenim la Jordina
que també és la joia de la corona
perquè és la bateria
i doncs
som aquests cinc
i jo
l'Eloi
cantant
i guitarra
també
i teniu ja el primer EP
d'anar per casa
ara sentíem les cançons
com està funcionant
perquè heu fet ja els quants bolos
van del del cos del bou
no?
Sí
enguany havíem preparat
com una mini gireta
per anar complementant-lo
amb el del sona nou
no?
d'anar fent concerts
també per agafar rodatge
de cara
de cara
a gires posteriors
i no quedar-nos només
amb el del concurs
i hem anat fent concerts
així per anar
conquerint ciutats
que és el que li diem nosaltres
i no res
hem tingut molt bona rebuda
a tots els llocs
sempre intentant
fer-ho amb la mateixa energia
que a casa
i estem molt contents
la veritat
de com està funcionant
mira
ja saps que el dia 23
aquí s'han de tecla
això ho sabeu
no?
no
no cal posar el calendari
perquè ho tenim tots claríssim
i que acabi el concert allà
baixarem cap aquí
i farem una festa ben grossa
ens enduguem el premi
que ens enduguem
vull dir
això està assegurat
explica'ns
Ivan com va això ara
perquè ara sou finalistes
amb els altres grups
amb la Chloe
i amb la Bru
la Lleretana Bru
aquells dies decideix
com va això?
podem votar?
què podem fer nosaltres?
no
de fet
bé
la votació popular
ja es va acabar
que vam guanyar
el premi
Berkami
també
a la votació
del públic
que va ser també
una mostra
de la fidelització
de la nostra gent
perquè
bé
ens va votar molta gent
i vam sortir guanyadors
d'aquest premi
que ara teníem
mil euros
en material musical
i també
un
bé
el Berkami
un 31%
dels vots
vam treure
amb aquest premi
i després
teníem
també
hi ha els tres premis
per la final
la Chloe
i la Bru
que aquí
es decidiran
el guanyador
del Sona 9
del 2025
i després
el segon
i el tercer premi
el guanyador
guanya
moltes coses
de fet
una cremació
d'un disc
la firma
d'un contracte
discogràfic
i
bé
allà
jugarem
les garrofes
els tres
que hi ha molt bon nivell
en el concurs
i estem molt contents
aviam
preparats
per fer-ho
el millor possible
Mira
a la web oficial
del Sona 9
us defineixen
com un vi jove
amb caràcter
perquè de fet
teniu entre 20 i 25 anys
eh?
20 i 25?
Sí, sí
tots som estudiants
de fet
ens ho complementem
amb els estudis
que és una cosa
de vegades complicada
suposo que tots els joves
estem una mica així
barrejant estudis
i les aficions
però clar
en el nostre cas
això
ens comporta
una suma de temps
molt
i gastem molt temps
i pensar molt
també
en el grup
i intentem combinar
de la millor forma
això del vi
que és guai
perquè ho vam escriure
amb nosaltres
i és una manera
també de relacionar-ho
amb el Camp de Tarragona
on el vi
també
pren una gran importància
i aquí parleu
de
no sé si vosaltres
o ells
de forma d'influències
d'oassis
d'estrocs
dels pecs
de l'Axan Bustó
que mira
que ara han tornat
amb el pèmina
novament a cantar
no?
Sí
seria això?
Seria aquesta barreja
hipop britànica?
Sí
aquesta barreja
de fusta
de guitarres
angleses
bé
d'aquest rock català
d'aquest rock
anglès
no?
antic
sobretot
per portar
una mica
aquell so
a l'ara
no?
i jo crec
que també
cal una mica
de reformulació
en el món
de la música
perquè
sempre
acaba
tot acaba
venint
de l'uda abans
com els pantalons
de campana
que estan de moda abans
i ara tornes
a la moda
doncs aviam
si aconseguim
que el rock
també pugi una mica
mira
Evan
anem a sentir la cançó
i ves pensant
si en pots
a la Jordina
a Gabaldà
al telèfon
perquè de fet
de dones
bateria
anem a poques
això és cert
sí
vols parlar
amb la Jordina
ara te la truco
a veure
mentre escoltem la cançó
la tens per aquí
la tens per aquí
sí
la tinc a mà
no cal trucar-la
que està al costat seu
però ara anem a sentir la cançó
i parlem a la Jordina
va
31 de desembre
feia temps
que no parlàvem
tens les mateixes fotos
que fa dos mesos enrere
quan deixàvem d'estar junts
i treiem històries plegats
de l'Instagram
havia passat molt temps
i no sabia què pensar
em vas obrir explicant-me
que aquí el mateix dia
volies quedar amb mi
per dir-me una cosa
que encara no he oblidat
l'últim adeu
l'últim petó
el primer que vaig fer
ser plural
gira el cantó
l'últim adeu
l'últim petó
encara que dol
aquesta és l'última cançó
un dia d'aquests
tornaré a les roques
a les que passàvem
estem esperant que s'unés la bateria
de la Jordina Gavolda
ara ja sona
a veure com sona la Jordina
Jordina Gavolda
l'últim petó
Jordina Gavolda
bon dia
hola bon dia
bon dia
pensaves que el lliuraves
a l'entrevista
no saps què passa
i li deia a l'Evan
que ja
no us ho digui jo
és que hi ha molt poques dones bateries
n'hi ha
i de molt bones
però no moltes
és així
ho veus igual
no em conec
no em conec
però
no ho sé
la veritat que no ho sé
escolta'm
com et ve tu
l'avena musical
i bueno
què et sembla
i l'enhorabona pel premi
perquè t'he vint
a la edició del Sona 9
que suposo que també
com ells
molt contenta
sí i tant
estem tots molt contents
sí sí
doncs
a casa sempre
hem escoltat molta música
i
de petits
em vam estudiar
i llavors
sempre
sempre hem estat rodejats
de música
i hem anat tocant
i al final
ja vam formar un grup
i així
i seguim
bueno
el grup
el vol formar
no fa gaire
perquè
treieu-ho l'EP
el 2024
per tant
l'any passat
i el grup
clar
hauria de començar
doncs
fa potser 3 o 4 anys
no?
clar
vam començar
el 2022
sí sí
l'Evan va escriure
les cançons
i va dir que volia formar un grup
així
va contactar
amb amics seus
coneguts i tal
i
sí
va ser
va ser
cosa seva
i vam començar
a tocar tot
i sí sí
fins ara
hem anat
hem anat
a fer xingent
i ara
que ens hem presentat
el setemà 9
ja hem
considerat més
una mica
el grup
i molt bé
la vas triar tu
la bateria
Jordina
la vas triar ella
tu
la vas triar tu
amb ella
com va anar això
aquest amor
per la bateria
no ho sé
no ho sé
va ser una mica
que m'ho vaig trobar a casa
tenia una
vaig començar a tocar
i em va agradar
ja me la vaig fer
és així
la bateria és el que té
que si la comences a tocar
t'enganxa
bueno
escolta'm
que estarem molt pendents
del dia 23
de setembre
aquí estarem a Santa Tecla
per tant
esperant que torneu
amb el triomf
del Sonalou
tan de bo
i que
primer que toco
ho disfruteu
perquè em fa l'efecte
que a banda de tocar
i tocar molt bé
com sentim ara
ho esteu disfrutant molt
no Jordina?
sí
sí
totalment
ho estem disfrutant molt
i és
és un somnis
d'aquí
i seguir tocant
i que hagi anat
tant de les coses
i que la gent
li agradi
el que estem
una forta abraçada
també pels altres
integrants
l'Eloi i l'Àlvaro
el Naim també
l'Eben que hem pogut parlar
amb ell al començament
la n'herbona pel premi
i ens anem veient
i ja
et dic el mateix
que deia l'Eben
pugeu el catxer
per les contractacions
perquè ara es comencen
a trucar els promotors
aprofiteu
aprofiteu ara
bon consell
vinga
bona abraçada
i ens veiem el 23
igualment
adeu
a mi la meva
millor versió
les hores passen
com mil·lèsimes
de segon
quan estic
temps
amb tu
no ho dic
amb broma
de pujar el catxer
més que conec
una història
d'un cantant
que no diré el nom
però que va triomfar
molt amb un anunci
i que
us que conec
el van contractar
abans que triomfés
amb l'anunci
i el catxer
es va triplicar
triplicar
al cap de pocs mesos
vull dir que
aprofiteu
el Sodhi
aquest grup de Rebonic
classificat per la final
de l'edició
del Sona Nou
la 25a edició
i que el 23 de setembre
tindran això
a la plaça Catalunya
del concert
amb la lledeta
Anna Bruy
l'emportanessa
Chloe Rimbau
i unes tres
s'endurà
el premi de la final
d'aquest concurs
del Sona Nou
i tant de bo
els de casa nostra
doncs clar
es compraran cap a casa
com no podria ser d'altra manera
tres quarts d'un a la migdia
va que ens queda
la recta final
i el que farem
en aquesta recta final
ja us ho hem promès
que llegiríem un poema
Mercadià
que en aquest aniversari
40 anys de l'ascens a l'Everest
de l'any 1985
i tenim un poema
que s'ha fet arribar a ell
escrit per la seva mare
la Francesca Puig
i el Mirall
i que li dedica
a la mare
però també al cim
d'ara fa 40 anys
a la seva filla Oda
que naixia l'endemà
just l'endemà
quan tornaven
del que en va ser
cap a l'assa
és quan ell
l'Òscar
rebia la notícia
del naixement
de la seva filla Oda
tres quarts
fem una petita pausa
i de seguida
li posem musiqueta dolça
i lleixem el poema
la teva boca
si no m'agafarà
alguna cosa
i no sé
si hem canviat
el nostre destí
però no vull
ensaparis de mi
cada cop
tinc més clar
que tu ets
la persona
amb la que vull
passar la resta
del meu camí
la resta
del meu camí
et trobo a faltar
fa dos segons
que s'estaven de la mà
tornant-te amb cuia
acabes de marxar
i que ens veurem
demà
ja vull tornar-te a veure
a trobo a faltar
a trobo a faltar
a trobo a faltar
a trobo a faltar
a trobo a faltar
com diu Lluís César
ja hi ha ganes
que arrenqui la lliga
una temporada
que ha de ser
un nou desafiament
pel Nàstic
per assolir l'objectiu
divendres 29 d'agost
a dos quarts de 10 de la nit
viurem el primer partit
de la temporada
la jornada 1
el grup segon
de primera federació
des del nou Estadi Costa Dourada
en el partit
entre el Nàstic
i l'Algeciras
Club de Futbol
i com sempre
des de fa 33 temporades
ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia de Tarragona
Radio 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
escolta
ens participa
el Joc de la Por
recomenta el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al whatsapp
de Tarragona Radio
33è temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
gol gol gol gol gol gol gol gol
espai patrocinat per
Obramat
Midas City Tarragona
L'Utexpress
i Bar Restaurant
Petit Tàrraco
Mercat d'estiu
entrevistes fresques
i de quilòmetre zero
a Tarragona Radio
Muntanya gegantina,
sagarmata,
deessa dels cims,
vellet de gèlides ninfes dins la novolada,
de blancúries eternes,
envellida per reflexes de mil sols,
coberta de grisos mantells,
dins d'un regnat perpètic.
Ets feta de vent glacial,
d'esfreïdors avismes,
que amb la resplendor d'estrelles els homes il·luminen,
guiant-los desallunyant les terres,
de grans incògnites i abocadors silencis,
silencis que fan emmodir,
silencis de gestes pretèrites
i que magnetitzen el que us estimen.
Per tu, deessa,
els homes se'n maxinen.
Aquests homes,
fills de la nostra terra,
t'estimen i a tu venen,
pacientment,
i com fets de la mateixa roca,
acompanyats sempre pels aferidors i glacials vents,
que punyents com vidres
els penetren les entranyes.
I així,
així et remunten,
pam a pam,
fins als cims dominants,
gurificant-se i purificant-se,
amb l'amor fet silenci,
com un homenatge
de la pau eterna.
Francesca Puig i el Mirall,
a l'Everes.
Transmetre aquests valors,
aquests valors,
no és fàcil transmetre'n,
no els transmet-se en un moment.
I aleshores,
la gent vol coses immediates avui en dia
i requereix molt de sacrifici.
Sacrifici de tot tipus,
que tampoc la gent està disposada.
I jo ho entenc,
però, bueno,
això a mi m'ha donat aquesta trajectòria,
aquests resultats.
no ho sé,
avui en dia,
ho veig difícil.
Tampoc penso que s'hagi d'anar per aquí,
s'hagi d'anar per aquí,
i ara fer
tants decims i tantes coses.
Intento transmetre això
i que la gent que ve
gaudeixi,
gaudeixi de les coses
que a mi m'agraden.
tinc la sort
de tenir també
persones
o clients
o amics
que
volen disfrutar
de la muntanya
i llavors,
doncs,
puc escollir una mica
i dic
anem aquí
que això us agradarà
i això és molt bo.
No que et tingui que dir
busque,
vull fer allò,
perquè vull fer tal,
vull fer qual.
Sí,
clar,
Montblanc és una gran muntanya
i realment
magnifica
la sensació que tens
d'arribar dalt d'un cim
tan gran
com fer
una muntanya,
encara que sigui
més baixa
que l'Everest,
però és una sensació molt maca
però també està tan massificada
que està de recuperar-la.
Intento anar-hi
amb èpoques
que no hi ha tanta gent.
8-8-4-8,
encara dius així,
8-8-4-8.
A qui li dediques
40 anys després?
A la meva filla.
A la Oda.
Doncs avui,
dedicant aquest programa
d'aquest 28 d'agost
de 2025
a l'Òscar Cadià
que fent també extensiva
extensiva
el seu homenatge
a totes que van ser-hi,
ara fa 40 anys,
a totes que vau ser-hi
també seguint la gesta
a la família.
Avui també,
doncs,
salutacions a l'Olga,
Olga Cadíac,
la seva germana,
que ha triat aquestes cançons
que heu sentit
per llegir
el poema
de l'àvia
de l'Oda
qui li dedica el cim,
la mare
de l'Òscar i l'Olga
de la Francesca Puig
i el Mirall.
Avui, doncs,
amb aquest record
d'aquests 40 anys
de l'Everest
tanquem el programa,
el mercat d'estiu,
el Lluís Comassa
el desví de so,
us ha parlat Josep Sunyer.
Demà hi tornarem,
demà és divendres, ja.
Per cert,
ens hem enlliurat
del do temporal,
de moment,
de moment,
perquè està rondant
per aquí,
Marendins,
no fa pinta
de que entri,
per tant,
li diem adeu
i això també.
Vosaltres,
sotiem adeu
i fins demà,
que acabi de passar
una bona jornada.
Hòstia,
au.
Sotiem.
Sotiem.
Sotiem.
Mels.
Sotiem.
Sotiem.
Sotiem.
Sotiem.
Sotiem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
Piquetaba sola y que quería pellackear y prender.
Vamos a recordar los tiempos del motor.
Baby, hello.
Fue por la historia que subiste a tu post.
Piquetaba sola y que quería pellackear y prender.
Vamos a recordar los tiempos del motor.
Oh, qué zorro.
Por cierto, anoche contigo soñaba, yeah.
¿Qué soñaba?
Usted gritaba duro mientras yo le daba, yeah, yeah.
I know.
Imagina, humed gala en la sala, mi invitada.
El tema es que tú modeles sin nada, yeah.
Nuestro lo que hay chung, no lo tiene Google, ma.
Fuck LA, estamos en Carolina, aquí no hay pops.
Let's talk, more fuck.
Esa nalga, make them clap.
Volvamos a chingar, no put them up.
La party, como esta pista de bizarra, it's a rap, yeah.
Alcohol y mole en el DNA, ya no frena.
Cuando me termina, mi Selena, ¿cómo se menea?
Condena, brinca morena.
Quiero que la derecha entrena.
Estoy pa' ti, pida, no, no.
Lo que te tiran no está en na', no está en na'.
Boy, hello.
Fue por la historia que subiste a tus clothes.
Vi que estaba sola y que quería pellackear y prender.
Vamos a recordar los tiempos del motor.
Chau.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!