a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7
i 101.0 d'FM
al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, ens participa al Joc de la Por
recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio
33ena temporada del Sempre Nàstic
viu el futbol, viu el nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat per
Obramat, Midas City Tarragona
L'Otexpress i Bar Restaurant Petit Tàrraco
Un estiu més, obrim per vacances
Dues hores de directe
de dilluns a divendres
us esperen per estar al dia de tota l'actualitat
A l'Obert per Vacances
us esperen les entrevistes més refrescants
i els protagonistes de l'estiu
Recorrerem Catalunya per a descobrir-vos
els millors racons
Obert per Vacances, el teu programa d'estiu
fet en xarxa a la teva ràdio local
Cocodril Club
Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6
és el temps del Cocodril Club
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop-rock, les llegendes
les cançons que s'han convertit en autèntics himnes
Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM
Cocodril Club
el programa revival de l'Albert Malla
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients
Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat
entreteniment i informació tarragonina
Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a publicitat
arroba emmct.cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
Tarragona Ràdio
Les 11 i 2 minuts
Què tal, molt bon dia
Benvinguts
Obrim el Mercat d'Estiu
Jornada d'Illuns, arrenquem setmana
Avui 25, mira capicua
25 del 8 del 25
Avui, doncs això
Hi ha un pluja que ens acompanya
Com m'agrada mirar per la finestra
i que caiguin 4 gotes
Que refresquen l'ambient
Res, 4 gotes
Són el comptades
I de fet ja de
Pràcticament de matinada
que hem tingut aquests pluxims
que ens van acompanyant
i que han aconseguit
que almenys ara
en aquesta hora del matí
la temperatura aquí a l'exterior
els estudis
almenys a l'Avinguda Roma
sigui de 26 graus
Si està bé
Si està força bé
Veurem si aguanta
i el que també ja és molta humitat
Per tant, això a fogó
Això sí que en fa
Però vaja, que res a veure
amb el que tenim ara
fa algunes setmanes
I si sou d'aquells
que després de l'estiu
busqueu reprendre rutines saludables
o activitats socials
Per exemple
apuntar-vos a un centre excursionista
és una bona manera
de mantenir-vos actius
i poder organitzar sortides regulars
i per què no
fer nous amics o amigues
Avui en parlarem
perquè a més a més
a la tardor i la primavera
que ja s'acosten
a més a la tardor
és la millor època de l'any
per tal de fer
sortides, excursions
a temperatures més fresques
com les d'avui
menys risc de cops de calor
com les que hem tingut
que Déu-n'hi-do
i també
paisatges espectaculars
Avui en parlarem
d'aquí una estona
saludarem en directe
el president del centre excursionista
d'Aragona
en Jordi Aluja
i parlarem això
d'aquests bons propòsits
i de què és el que us ofereix
el centre excursionista
aquí a nivell del nostre territori
perquè fan sortides per aquí
però també més enllà
si voleu fer algun 3.000
també us podeu apuntar
o un 2.500
en el que sigui un 3.000
o excursions per aquí a la vora
en parlarem
de tot plegat
de cursos de tecnificació
de marxes nòrdiques
en fi
de senderisme
de tot plegat
en parlarem
i també farem una vegada més
un cop més incís
en la prevenció
i en la formació
a l'hora d'anar
al medi natural
la setmana passada
parlàvem
amb els bombers
del grup de tutorsions especials
del grae de Valls
i ja ens quantificaven
el nombre de rescats
al medi natural
en el que porten
que són més de 190
per tant molta precaució
a l'hora d'anar a la muntanya
i sempre és bonà
i d'algú que en sap
i d'aquí
la importància també
de la cultura
dels centres excursionistes
a més a més
parlem en una setmana
de doble efemèride
d'una banda
dels 40 anys
del primer cim català
a l'Everes
l'any 1985
ja sabeu
els noms que us sonaran
l'Òscar Cadiac
el tarragoní
el Toni Sors
i el Carles Vallès
el Toni Marló
ara ja no hi és
el Carles sí
i també doncs
els xerpes napalessos
que van formar part
d'aquesta acordada
que era molt més ampli
però l'atac al cim
bàsicament
l'abans de fer uns quants
i avui ho recordarem
aquella efemèride
però també
una altra efemèride
del Nuno
una altra muntanya
doncs també
que aquests dies
doncs també
és el mateix aniversari
40 aniversari
en parlarem
amb en Jordi
a Luja
i d'Ixous
que és l'efemèride
l'aniversari
del primer cim
a l'Everest català
en parlarem
amb Oscar Arcadiac
això doncs
recordarem
com va ser
convertir-se
en la primera expedició
doncs
occidental
que accedia
al cim
del món
que trepitjava
el cim del món
els seus 8.848 metres
ho farem amb ell
i de la dificultat
de la tornada
perquè van haver de fer
un bivac a la baixada
que
uns 8.600
que Déu-n'hi-do
el que van passar
doncs el perible
que van passar
només per traspassar
per pujar
i ascendir
al segon esgló
sinó també
per baixar
i arribar
a territori segur
us recordem
amb l'Òscar
el Dixous
però avui
d'aquí no està
no saludem
el Jordi Luja
el president
del Centre Excursionista
de Tarragona
i mireu
farem balanç
també de socorrisme
a les platges
de la nostra ciutat
amb Creu Roja
un servei
que funciona
des de principis
de juny
i que encara
s'allarga
fins a mitjans
de setembre
com ha anat
fins ara
doncs
que ja hem deixat enrere
podríem dir
els mesos
de més activitat
la més afluència
a les platges
tot i que encara hi ha gent
però avui segurament
no en trobareu gaire
en parlem amb l'Aleix Font
el coordinador
del servei
de platges
de Creu Roja
a Tarragona
i també parlarem
del canvi climàtic
la transició energètica
que ha situat
les energies renovables
al centre del debat
entre elles
la fotovoltaica
a les taulades
si en teniu
atents a aquesta entrevista
perquè és una
de les opcions
més prometedores
perquè combina
sostenibilitat
producció local
i aprofitament eficient
dels espais construïts
també un estalvi
important a la butxaca
un estudi però realitzat
a la demarcació
de Tarragona
aporta una visió
detallada
del potencial real
d'aquestes instal·lacions
i també de les dinàmiques
d'adopció
entre edificis públics
i edificis privats
a més ofereix
una base de dades inèdita
que si no ens enterem
molt l'entrevista
que ajuda a entendre
on i com
s'estan desplegant
les plaques solars
i també posa sobre la taula
els factors tècnics
polítics i socials
que hi influeixen
en parlem a partir del migdia
amb Vinito Zaragozi
és professor
del Departament de Geografia
de la Universitat
de Rubila Virgili
autor principal d'aquest estudi
i experta d'investigació
de sistemes d'informació
geogràfica
i bases de dades especials
en parlarem amb ella
a partir del migdia
i atenció
a veure si reconeixeu aquest so
va
vinga
aquí puja
aquí va pujant
va pujant
va pujant
és molt característica
a més a més
si heu pujat
segur que sabeu
de què estem parlant
ara aquí hi ha com una recta
una petita recta
amb un rebol
i ve la baixada
més espectacular
jo li he fet un micròfon
a veure
ara és com baixa
a veure si baixen
va va va va
arribem ara al rebol
al rebol
al rebol
i ara quan criden
és el moment de la baixada
va
baixem o no
ara ara
aquí aquí aquí
mira
ja està
doncs
si no l'heu reconegut
jo crec que sí
perquè és que és molt característic
el so del Dragon Can
que a més a més
ara té documental
que ja el teniu disponible
al canal YouTube
Dragon Can
símbol d'una aventura
de fet és el primer documental
dedicat íntegrament
a aquesta llegendària
atracció
de Port d'Aventura
que a més a més
en guany celebra
30 anys
per tant segur que
amb aquestes 3 dècades
un cop o altre
ja heu pujat
i us han quedat els ossos
allò
ben estabornits
un documental
que es troba disponible
com dèiem
al canal YouTube
i que té una durada
aproximada
d'uns 105 minuts
un projecte creat
per Toni Villaró
i Albert Rey
que han desenvolupat
conjuntament la idea
tots dos signen aquesta obra
com a creadors
en una producció
de Parque a Parque
un canal especialitzat
en parts temàtics
fundat per Villaró
avui parlem amb ell
a partir de dos quarts una
en Toni Villaró
que ens explicarà
doncs això
els orígens del Dragon Can
perquè no va ser fàcil
no va ser gens fàcil
de passar de la maqueta
a l'atracció
i també recorden
els inicis
de Port Aventura Wall
que té molt a veure
amb Disney
en què Disney
anés a parar a París
de tot plegat
en part de Van Vell
a la recta final
del programa
doncs mireu
així les coses
el mercat d'estiu
d'avui
amb Pol Romero
la producció
amb Núria Cartellà
que la veig per aquí
que s'ha reincorporat
després de descansar uns dies
amb el Lluís Comas
a les vies de sol
contra la tècnic
i que us parla
Josep Sunyer
les 11 i 10 minuts
fem una petita pausa
i de seguida
saludem Jordi Aluja
i de seguida
There ain't no sunshine
when she's gone
It's not warm
when she's away
There ain't no sunshine
when she's gone
And she's always
gone too long
Anytime she goes away
I wonder this time
where she's gone
I wonder if she's gonna stay
There ain't no sunshine
when she's gone
This house just ain't no more
Anytime she goes away
I know
I know
I know
I know
I know
Hey I ought to leave
the young thing alone
But ain't no sunshine
when she's gone
Only darkness
Only darkness
every day
Ain't no sunshine
let's go
This house just ain't no more
Anytime she goes away
There ain't no sunshine
When she's gone
There ain't no sunshine
When she's gone
There ain't no sunshine
When she's gone
There ain't no sunshine
When she's gone
You know sunshine
when she's gone
It's not warm
when she's away
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Heu fet!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
que hi ha la facilitat de poder t'apuntar, de poder fer absolutament tot el que és fer a la web!
Des del mòbil!
Sí, sí, des del mòbil!
Tu mires que fa aquell cap de setmana i a partir d'aquí t'apuntes!
Correcte!
Ja arriba des de la reserva i a partir d'aquí vas en un grup o així s'apunta més gent!
Perquè això també és el que vol del centre!
Que tu pots anar a una sortida i conèixer altra gent!
Clar!
És una de les coses...
A veure!
Anar a la muntanya sol no ho recomano primer que res!
perquè té la seva perillositat!
I l'altra és anar amb gent i conèixer gent!
Que és el bonic d'això, no?
És el bo!
Per cert, Nova Junta, però Jordi Lluja es repeteix com a president, eh?
Sí!
Sí, sí, sí!
Això...
Bueno, són coses que passen!
No...
A veure!
Ja m'hauria agradat que hagués hagut més gent amb ganes de fer coses!
Però les entitats d'aquest tipus, no?
Costen això de...
Són coses que són absolutament voluntàries, que són altruistes, que no...
Fiques el teu temps allí perquè t'agrada i ja està!
Llavors això és complicat que hi hagi algú que digui, vinga, endavant, fem-ho!
Complicat!
Però a gust, no?
A gust!
Però a gust, a gust, sí, sí!
Seguirem!
I amb ganes!
Anem a explicar una miqueta els serveis del centre, perquè teniu la seu aquí a Tarragona,
amb un rocòdrom, per cert, que ja veig també que es pot fer de reserva pel rocòdrom,
a l'interior que heu renovat una miqueta, no?
Sí!
Està dintre de la mateixa seu, no?, del centre, i abans també gestioneu diferents...
Bueno, algun refugi de muntanya també per aquí a l'entorn, eh?
Explica'm, fes una radiografia, més que res pels que són nous, eh?
que vulguin arribar al centre.
Sí, al centre fins ara havien dos refugis, gestionàvem dos refugis,
un albarca, que segueix i seguirà, tenim guarda,
llavors has de demanar els dies que vols i tenen el servei del que tu vulguis,
mitja pensió, pensió complerta, el que vulguis.
I teníem un segon, dic teníem, hem passat, perquè teníem una a la figuera,
el que passa és que és una situació física que no invita a anar cap allà a fer massa cosa.
Llavors sempre ha estat allà mig mort.
I la mateixa Diputació ens va dir, bueno, per què no ho deixem estar?
Dic, doncs vinga, va, sí, perquè no...
No, la veritat és que no té vida.
El que sí té vida és per a gent, per exemple, seglistes.
Seglistes, seglistes sí que solen parar per allà, eh?
I jo crec que, doncs, entre la Diputació i l'Ajuntament de la Figuera
se dedicaran a, amb això, seguir sent refugi, però per a la gent que fa bici.
Ara mateix, jo mirava el calendari de sortides,
i n'hi ha pràcticament cada cap de setmana, eh?
Sí.
Programades, eh?
Falten algunes per ficar, perquè hi ha una concretament que la volem fer al desembre,
i sempre que hi ha una plena, la volem fer de nit,
però la volem fer...
Bueno, hem de demanar permís a l'Ajuntament, etcètera,
i estem esperant això per a publicar-la.
I sí, però és una mica...
Vol ser popular, eh?
Qui vulgui vindre, que vingui, etcètera.
Per exemple, algú s'anirà del centre al Baciberri Nord demà mateix, eh?
Sí.
Sí, sí.
Baciberri Nord ja és una altra història.
Cordes, aquí ja són cordes i tècniques, eh?
Sí, sí.
Són passos de tercer, de quart, algun potser haurà...
Però bueno, tercer segur...
T'has d'encordar per arribar.
I t'has...
Pujar no fa falta tant, però baixar...
Dius, caram, quina baixadeta!
Ja, a més ja pati, allò que diu mal país, que diuen allà, eh?
Sí, sí.
Sí, sí.
Però és un cim molt guapo, eh?
Molt xulo.
O si no, el 29 d'agost a la Ribera d'Ebre, a Llaveria, no?
Que aquest allà és...
O sigui que feu les dues...
Feu moltes coses, però feu des de cims...
Sí.
Com ara què?
Llaveria està fet entre setmana.
De 29 d'aigua.
També això ho vam començar l'any passat, per aquella gent que ho pot fer, i jubilats, etc.
té un èxit bestial, perquè va a molta gent, i ho porta el Miquel, el Miquel Oliva, que des del primer moment es va fer-ho.
Ell és tècnic de mitja muntanya i molt bé, la veritat que està això anant molt bé.
A més, aquest bon home, el Miquel, el Dimats els dedica a gent amb problemes mentals.
Estem fent un acord ara amb Pere Mata i la pròpia federació, per poder...
Per fer això una mica més normalitzat, no?
De totes maneres van metges amb ells i tal.
Però és una cosa també molt guapa dedicar-se a tot aquest ventall de gent que té problemes, tant mentals com físics, no?
És que la muntanya va molt bé. La muntanya, el contacte amb el bosc, el sentit de Riarols, no?
És a dir, només, clar, quan vas a fer una excursió d'aquestes et pots passar 3 o 4 hores o més, si vas a fer un cim, no?
6 hores o 7 o 8.
I aquest contacte amb la natura, amb l'entorn, amb la muntanya, les vistes, l'aire que respires, no? Tot això?
Tot això fa... Sí, sí, te recupera. Te recupera en molts sentits. I des del punt de vista neuronal és molt important.
Anem a recordar les dues efemèrides. Va, la de l'Eberes, recordem que el dijous tindrem Òscar Cadillac per recordar els 40 anys del primer cim a l'Eberes català.
Primer també occidental, els que van accedir per la banda del Tibet. Ho parlem amb ella. Recordem també com va ser superar aquell segon esgraó.
dormia a un bivaca a 8.600 a la tornada, que no va ser gens fàcil, però coincidia més o menys, també cronològicament,
en la primera expedició del centre excursionista a l'Himalaya, al Nunt, a 735 metres, no? Com va ser?
Bueno, tota aquesta història ve de que al centre excursionista va anar a veure un grup de gent jove, tots de la Mova Quinta,
que van voler muntar una secció, que era el grup Alpi, dins del centre. I llavors estava de president el Popi, Popi Lerín.
I va dir, vinga, endavant, fem el que convingui, no? I sí, sí, van començar a fer moltes coses al Pirineu,
ja va haver mogut després a Amèrica, a les Rocoses, va haver coses als Andes, etcètera, no?
Vull anar pujant la cosa. I, bueno, per què no a l'Himalaya?
Va, colla, clar, anem. I vam buscar un, no un 8.000, clar, però sí un 100.000, un 7.135, que no estava fet a cap,
perquè estatalment no havia pujat ningú, s'havia intentat en diverses ocasions, expedicions de Lleó, de Castella i tal,
i també de Sabadell, bueno, hi havia algunes, no? I vam dir, bueno, intentem-ho i vinga, tirem cap endavant.
Llavors no era tan complicat i difícil aconseguir, doncs, esponsors, perquè és així, això és així,
i vam poder aconseguir esponsors especialment de Bayer, i sí, sí, vam poder anar cap allà, l'any 85,
el mateix any que anava Òscar Cadillac, amb tots els cracs que van anar a fer l'Ebrés.
I el que passa és que nosaltres vam anar una mica més tard, no?
No els vau trobar allà, no vau coincidir?
No, no, no, no, perquè això és a... el Nunes al Kashmir, a l'Índia, a l'Índia, a l'Índia.
I jo era a Nepal, clar, no, no van coincidir, van coincidir al tornar, al tornar sí que van dir,
hola, hola, ja ho hem fet.
I sí, sí, la veritat que va ser tota una experiència bestial,
tan bestial que llavors tinc que coincidir les coses, no?,
perquè d'aquell moment una mica tots plegats van dir, caram,
si són capaços de fer això, són capaços de tot.
No només ja des del punt de vista muntanya, sinó també organitzativament, no?,
des del centre.
I va ser com me vaig tirar també a fer la presidència, llavors.
Vull, al final del 85 jo vaig fer de president.
No sempre he estat, eh? No està ara.
Hi ha hagut un interval entre...
Ha vingut intervals.
Però va ser el moment molt rígid, no?, perquè, clar, tot era...
Anava bé, a més, no va passar absolutament res.
Bueno, fe, tinc que dir que sí.
A la baixada també, sempre són les baixades, eh?
Les baixades, sí, sí.
Sempre són les baixades.
A la baixada va haver, bueno, un mal temps,
i van tenir que... les tres persones van pujar a dalt,
van tenir que estar dormint en una tenda de dos,
com van poder, en fred de caldeu,
i un d'ells va tindre unes...
unes congelacions importants.
Bueno.
Però, bueno, encara i així,
van tindre temps de poder portar-lo aquí a Saragossa,
a més va ser, que hi ha un centre especialitzat,
i li van salvar tot.
El peu s'enceret.
Bé, va ser la primera nacional.
Per cert, que va haver aquí,
no se la vol volia prendre.
Perquè hi havia, clar,
ara hi ha uns a Saragossa, no?,
d'allà, d'allò, no?,
unes d'allò que van intentar,
que no ho van aconseguir.
No ho van aconseguir,
nosaltres, de Sabadell, tampoc.
I nosaltres, la UAC de Sabadell,
en el 83, tampoc no ho van aconseguir,
tampoc.
I algú altre es volia...
Després, l'any següent,
van pujar els militars
a l'escola de militars de muntanya.
I va sortir a tots els diaris
i a tots els telediaris
que havien pujat al nom.
Per primera vegada,
dic, de què?
Comor?
D'això, res.
Van començar a escriure tot arreu.
Clar, de què dieu?
I la veritat és que
els de l'escola militar,
això sí que ho he de dir,
van reconèixer immediatament,
diu, no, no,
però si nosaltres el que hem fet
ha sigut arribar dalt,
agafar la vostra bandera
que havíeu deixat,
l'escut de Tarragona,
havien deixat l'escut de Tarragona
i la bandera de Catalunya,
diu, ho vam agafar
per demostrar que també han pujat
i ho hem portat a la Federació.
Dic, caram,
doncs que bé.
Dalt és com una piràmide, no,
de roca, de glaç, no,
el món de la part de dalt, no?
Sí, sí, sí.
És un cim estrany,
té tot un plató,
que són sis quilòmetres de plató,
que allò era molt matador,
perquè fins arribar al campament
que havia al final,
te tiraves un bon rato,
i després tenies una cascada
de seracs impressionant
fins al camp base.
Clar, cada dia tenies que fer
ruta nova.
ruta nova,
passar el plató,
i després ja sí,
l'última part era
una part convencional
d'una paret, no?
Mira, veig que posàveu
col·laboració de 200 pessetes
per a qui volgués rebre
una postal des d'aquí.
Sí, sí, aquí es feia servir
el que convigués.
Home, la pel·la, la pel·la.
I les feia, bé,
les feia anar a mà, eh?
Les feia anar a mà
i a més les posaves
a la mà
i les comunicacions,
que això també s'ho ha explicat
l'Òscar de l'Everes,
que no eren com ara.
Que va, no té res que a veure.
Allà, com es comunicàveu,
cap aquí?
Cap aquí?
De cap manera?
Un tio
dels porters
corrents cap a
el poble,
ara m'he sentit a Tungal,
que és el més gran
que hi havia per a la zona,
que, cuidau, són molts quilòmetres,
i allà enviava
el que li havíem dit
amb un telegrama.
Vull dir,
no hi havia,
i tornava corrent,
clar.
No hi havia una altra.
Mira, estic veient
fotos de l'expedició
que a més també citeu
el nom dels portejadors
de l'alçada,
el Tuajir,
el cuiner,
que era
el telegram boi,
el cuiner,
si el telegram boi era
que sortia corrents cap a Tungal.
Aquest era el que anava
a mi a les mires d'allòs.
Bé,
molt joves,
amb molt d'acord,
personalment tinc un molt bon record,
això és el que escriu.
Molt bon record.
Oficial d'enllaç al que volsinc,
un policia federal
i seguidors d'arma xics,
doctrina dels xics,
no?
I els internats de l'expedició
que eren uns quants,
perquè hi havia el Carles,
el Llore Mario Maixell,
Jaume Garcet,
però...
El López Mundé,
Pere Iglesias,
el Lluís a la borda,
el Pedro García,
el Carles Montserrat,
el Bernabé Vicente,
la Núria Domènec,
l'Assumpció Niuó,
José Esperanza
i tu mateix.
Jo mateix.
M'he deixat algun o no?
M'he semblat que no.
Carles Soler,
Jura Maria Maixell,
o sigui,
tota la colla.
Vull dir que era una bona colla.
Erem una bona colla
i bé,
bé,
bé,
molt benvinguts
perquè a més
érem gent que normalment
ja sortíem
els caps de setmana,
els coneixíem de fer
molts anys.
llavors això és important també,
per poder aguantar
una història així, no?
Després anàveu de Mapurna?
Sí.
Després ja
jo em vaig tirar
el poc
i vaig ser president
de l'entitat
i vam dir,
home,
ara tocaria fer un 8.000
i vam pensar
en dos 8.000
un d'ell era el Macalu
perquè tècnicament
eren alguna cosa més assequibles.
Clar,
la Mapurna té una història
una mica fotuda
de
tallaos,
de gent que,
bueno,
un porcentatge molt alt
de gent que s'ha quedat allí.
Allà,
perquè es fa una idea,
el cim és com
si caguessin edificis,
no?
Sí, sí.
Edificis de gel
que cauen constantment
i tu tens que anar mirant
de que no caiguin a sobre, eh?
Sí, exactament.
És això.
Jo personalment,
com a president,
no volia
que fessin l'Anaburna,
evidentment, no?
Perquè era un dels últims
o l'últim i van dir,
no, no,
que farem el Macalu i tal.
I s'havia fet el primer pas
de demanar els permisos i tal.
I un bon dia
em veig un paper per allà,
amb...
no,
per mi és per l'Apurnac.
Ai,
que algú,
hòstia,
què passa aquí?
A veure si tindré
que anar d'enterro,
allò ara.
Jo em vaig emprenyar
una miqueta, eh?
Però bueno,
va ser este.
Va ser aquest,
va sortir tot bé
i vam fer...
vam fer una nova via
que no s'ha quedat
com a tal,
però la veritat
és que va ser
un nou recorregut
fins al cim principal,
que no s'havia fet
fins llavors,
perquè havíem fet,
per exemple,
el...
La 74,
el...
El 74
vam fer l'Apurnest.
El Ciri,
Espons i companyia.
I el...
I no sé quina any era,
però sí que el...
Boigues,
Boigues i Lucas
van fer
per a l'altra part,
que és molt complicada,
el cim central.
Però el principal
no s'havia fet.
Hi ha 5 o 6 puntes.
I bueno,
vam ser naltos.
Molt bé.
Una altra efemèride,
doncs, això,
destacada del centre.
Com es va viure aquí
el cim de l'Everes
dels 40 anys,
de l'any 95,
també l'any 85?
Com es va viure?
Perquè, clar,
avui ho recordem
com una fita
del món del lapinisme,
no?
Clar,
primer cim català,
primers occidentals
que pugen a l'Everes.
Quan van arribar,
la veritat que jo
vaig ser
exactament
l'últim
d'anir
de l'Índia
fins aquí a Tarragona,
llavors va hi haver
poca cosa.
Però sé que van estar
a Barcelona,
amb tota la reguda
i tot el tinglau,
preguns pel Jordi Pujol,
pel Maragall,
que li s'havia donat
una bandera
de les possibles
olimpiades
que podien haver,
etcètera,
etcètera.
Bé,
tot el tema
que tocava.
I aquí a Tarragona
es va fer una presentació,
no sé on era,
es va fer una presentació
que era amb l'Òscar
i, bueno,
explicar tot el que
havia passat
i deixar de passar.
I recordo
poca cosa més.
L'Everes avui?
Avui?
Avui és un...
camí de cabres,
amb tots els aspectes
per un 8.000
tan gran com és l'Everes.
Però
tot el tema
comercial
ha fet que allò
sigui...
Bueno,
doncs ja no és
l'aventura
que era
fer-ho
quan ho va fer
l'Òscar,
per exemple,
no?
No té res que veure.
A part de que
s'ha fet una miqueta
més fàcil
degut als
terremotos
que van haver
allà,
els terratèmols,
que van haver al Nepal
i l'escaló,
el famós escaló,
que era el més
complicat
i difícil
i tal,
però ja no hi és.
En fi,
hi ha una sèrie
de qüestions
que fan que
faci una mica
més fàcil
i després
en calés,
doncs,
bueno,
van moltíssima gent
que a mi personalment
m'he sobret.
No és...
Ja no és
el mateix,
no, no?
Vull dir,
a més ara
que el Nepal
ha fet bé
de deixar
altres cims
sense
pagar
tants calés
pels seus permisos
i a veure si
es poden diversificar
la gent
en diversos llocs.
No ho sé,
perquè l'Everest
sempre serà l'Everest,
no?
És el més alt
i crida l'atenció.
40 anys després
de l'Everest,
també 40 anys després
del NUN,
ho recordar amb tu,
i també parlant
de la cultura
dels centres excursionistes,
avui centrarà
en el centre excursionistes
de Tarragona.
Torno a estar
al calendari
d'activitats
i a banda de les sortides
també hi ha
activitats de formació
que les aneu fent
periòdicament,
aquestes van sortint
a mida de la demanda,
però és important
també doncs
saber fer el NUN,
saber posar el muscató,
saber quan no t'has
de treure el muscató,
perquè a vegades
s'oblidem
i després hi ha una caiguda,
de progressió en crestes,
marxa aquàtica,
autorrescat en escalada,
via llarga,
vull dir que en feu molts
al llarg de l'any.
Sí.
Això també ho ha potenciat.
Sí, sí, sí,
és molt important.
Hi ha una persona
dedicada
com a responsable
de formació,
el Javier Català,
i la veritat
que està fent
una bona feina.
Funciona
de les dues maneres,
la gent que ens demana
coses
i coses
que creiem
que s'han de fer,
sí o sí.
I hi ha
en els cursos
de les dues,
les dues vessants.
D'alpinisme també,
en teniu més a més
en diferents nivells.
en curs d'alpinisme,
vull dir que
és bo que abans d'anar
a una muntanya,
doncs,
el tema de la federació
és important,
que dèiem al començament,
està federat
perquè pugui passar.
I formar part d'un club,
doncs això,
tens un recer,
un lloc on anar a preguntar,
on demanar consells,
i ara amb el grup de WhatsApp,
que a més a més hi ha un grup de WhatsApp,
vull dir que allà arriba tot,
no?
Sí, sí, sí.
A part de l'aplicació,
eh?
Sí.
Bueno,
el WhatsApp,
el grup de WhatsApp
és per informar,
eh?
Per informar.
Tu no podries parlar,
perquè si no això seria...
tot i ser un grigall.
No,
el seu és anar al centre.
Exacte,
és anar al centre
i parlar allí
en els dubtes que tu tinguis
que se t'arreglaran
de la manera que sigui,
sigui en aquell moment
perquè ja aquí
és adequat per a fer-ho
o se demanarà a qui sigui.
Això no...
És lo vital,
és lo essencial
del centre excursionista,
no?
Heu tingut allà
d'incorporacions,
recordo l'any passat
va haver-hi moltes noves incorporacions,
no?
I teniu gent
de totes les edats,
que també és important,
qui busqui sortint gent jove
pot fer-ho,
qui busqui sortint gent més veterana
també pot fer-ho,
és a dir,
que hi ha una mica de tot,
no?
Una mica de tot.
Hi ha una mica de tot,
el que passa és que així
et tira la tendència,
bueno,
hi ha com a dos vessants
a dins del centre,
no?
La gent de l'escalada,
que són els jovens,
i després la gent que es dedica
a senderisme,
alpinisme,
etcètera,
que ja tenen una certa edat,
a partir de 45 cap amunt.
I a l'altra part,
que és l'escalada,
són més jovens.
i ara tenim un hàndicap important,
perquè ens ha aparegut l'empresa aquesta
que ha ficat el racòdrom,
i clar,
no té res que veurem
el que tenim nosaltres,
és molt més gran,
molt més,
home,
té molt més tipus de diferents
d'estils d'escalada,
en fi,
de vies diferents,
de nivells diferents,
té un gimnàs incorporat,
té,
molt important,
el bar.
Bueno,
una mica,
ens ha fet una miqueta
a la guitza,
dit en molt,
tres cometes,
perquè tothom té dret a fer-ho,
no?,
està clar,
però en aquest aspecte
sí que ho notarem,
jo crec que sí,
a veurem,
jo t'ho explicaré.
El Caliu continua estant al carrer
Antoni Maria Claret,
número 11,
baixos,
allà continua el Caliu,
el Caliu,
i l'expertesa i l'experiència
de més de 50 anys
de trajectòria,
si comptem els altres clubs centenari,
si comptem els altres dos
de l'any 23 i l'any 29
del Ginesta i el Montanyang.
Jordi Aluja,
que vagi molt bé
i bona entrada de setembre
i anirem parlant,
i penso que alguna cosa es farà,
no?,
ja ho explicarem,
alguna cosa es farà
algun dia o altre
d'aquestes efemèrides
que van rondant per la vida,
home,
això sempre,
sempre s'ha de fer alguna història.
Ja ho explicaran.
Molt bé.
Que vagi bé,
fins la propera,
gràcies.
A tu,
moltes gràcies.
Molt de costa,
la Rambla de la Cultura
a la vora del mar.
Vine i passeja
per l'Eix de la Cultura,
del Lleure
i de l'Esport
al Port de Tarragona.
I trobaràs museus,
exposicions,
teatre,
activitats,
espais per passejar
i fer esport,
completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia marinera
del Serratllu.
Més informació
a portarragona.cat.
L'Institut Català
d'Investigació Química,
l'ICIC,
fundat el 2004,
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles,
química per a la salut
i descarbonització.
Amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
s'escel·lades,
l'ICIC col·labora
internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat.
Descobreix-ne més
a www.icic.cat.
Empreses de la construcció
i la reforma.
A Obramat tenim tots
els productes
per reforçar
la seguretat
a la feina
i els EPI.
Cascs,
calçat de seguretat,
guants antitall,
línies de vida
i arnesos de seguretat
a més de personalització
del vestuari laboral
perquè tots
i cadascú
de vosaltres
es mereix ser reconegut.
On compren
els professionals?
Obramat.
Passió en vega,
roça lent,
els pets,
el petit de Cal Adil,
Julieta,
Tartarrelena,
Aquest estiu
el Festival Camp de Mart
reuneix a Tarragona
la millor música
i artes escèniques
per a tots els públics.
Del 20 de juny
al 14 d'agost.
Consulta tota la programació
a tarragona.cat
barra cultura.
Vols fer créixer
el teu negoci
aquest 2025?
Tarragona Ràdio
t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades
per a tothom
i novetats
com la promoció
Nou Comerç.
Set dies de publicitat
des de només
80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat
a la 96.7 FM
i tarragonaradio.cat
aprofita ara
els descomptes exclusius
per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres
al 673
325
497
i fes que el teu negoci
marqui la diferència.
Tarragona Ràdio
Som 40.000
Tarragona Ràdio
T'espero
La vida
i l'esperança
diu si pot tornar ja
cap a casa
M'ho penso
que tot s'oblida
tot aquest espectacle
esperant
esperant
que riguis
d'una vegada
No
No sóc feliç
al teu costat
Podria viure
sense tu
però me n'adono
que no vull
Porto massa temps
cansada
de demanar
ballar-me
He matat les papallones
acostant-me
per voler tocar-les
I si no
I si no
I si no
m'estima
I si no
I si no
I si no
m'estima
Cagar la via
A cagar la via
Ronyoneres amunt
Don Chugorri
cantem aquí a la fresca
T'espero
T'espero
La vida
I l'esperança
I si pot tornar
jo cap a casa
M'ho penso
M'ho penso
Que tots oblidem
Tot aquest espectacle
Esperem que riguis
d'una vegada
Quin invento
Som la Coca-Cola
i els mentos
Calipso fugi
un acte amb el mento
Sempre surt la teva cara
Quan d'altra cosa
Com alimento
Estic ferit
I tu ets la medicina
Com un gat
amb llepulat ferit
I tu quina llengua que tens
I la cara
I la tens
Que bonic
Com tant que enganxo
Rient
Quina puta ràbia
La vida
Si emmenys
Que la fresca
T'espero
La vida
La vida
I l'esperança
I l'esperança
I si pot tornar
Ja cap a casa
M'ho penso
M'ho penso
Que tots
S'oblidarà
Tots aquest espectacle
Esperen que t'hi vist
Una vegada
Si, si, si, si, si
Si, si, si, si
No m'estim
Doncs ja ho sabeu
Si voleu fer
Pràctiques i rutines
Saudables
I activitats socials
Teniu una bona oportunitat
Al centre
Escortins de Tarragona
Que avui parlàvem
Amb el nostre president
Amb el Jordi Aluja
I aprofinem també
De doble efemèrit
L'efemèrit
De l'Everes
De l'any 85
Que recordarem
Dixous
En conversa
Amb l'Òscar Arcadiac
I l'efemèrit
Del Nunt
Aquesta altra muntanya
Doncs que vam pujar
També fa 40 anys
Que història muntanyera
Ja en tenim aquí
La nostra ciutat
I ara deixem la muntanya
Anem cap a la platja
Peu de platja
Tot i que avui
No fa gaire dia
De platja
Amb aquest plugim
Que ens acompanya
Des de primer dia al matí
Tot i que això sí
La temperatura ha refrescat
Perquè ara mateix
Tenim 26 graus
Anem a mirar
Quina és la situació
Les platges de la nostra ciutat
I també parlem
Amb els socorristes
Amb el servei de socorrisme
De platges de Creu Roja
Un servei que entrarà
En funcionament cap al juny
I que ja
Doncs encara s'allarga
Uns quants dies
Fins a mitjan setembre
Aproximadament
En parlarem amb el coordinador
De servei de platges
De Creu Roja a Tarragona
Amb l'Aleix Font
Aleix molt bon dia
Hola
Bon dia
Avui
No sé si tens alguna
Alguna platja vista
Però clar
Avui no
No fa massa dia
Ara mateix
No fa massa dia de platja
Ara mateix
Potser canvia
El dia
El dia de platja
Avui no
No fa sol
I la calor
Que estem acostumats
Però bueno
Avui encara hi ha gent
A la platja
Els més valents
Que els desigual la temperatura
I que volen gaulir del bany
Doncs encara hi sona
Al final
El mar està calent
Està millor dins
Fora de l'aigua
Llavors
Encara tenim gent
Però no
No és el dia típic avui
No és el típic dia
Encara queda temporada
I de fet
Crec que es queda un parell de setmanes
No?
Encara o tres
De socorrisme
A la platja
Mitjan setembre
Seria aproximadament
No?
Sí
Queden tres setmanes
Del que seria la temporada alta
Pleguem el diumenge
14 de setembre
Bé
Nosaltres seguim el set de setmana
Fins a acabar setembre
I fem el dia de Santa Tegla
També
Per la gent que vulgui
Anar a banyar-se
Fins d'això
Els festius
El set de setmana
I a partir d'aquí
Ja pleguem tot el dispositiu
Què diries que ha marcat
Aleixan
Tot i que encara falten alguns dies
Però què diries que ha marcat
Aquesta temporada
De platges 2025
Doncs ha sigut una temporada
Una miqueta
Estranya
No hem sentit
Que hagin passat coses
Extraordinàries
Sinó que hem tingut
Una setmana
De temporal
Dos o tres setmanes
De calma
Completament
Ara aquesta setmana
Sembla que tindrem
Que tindrem pluges
N'ha sigut una miqueta variada
No hem tingut una mica de tot
Bé
Al final
La gent en general
Jo crec que ha pogut
D'haver bastant del bany
Del que seria
Ara
Fins ara
La temporada alta
Que ja la comencem a plegar
I
I bé
Això
Una temporada
Una miqueta
Estranya
Clar
El dia
O el cap de setmana
O la setmana
De la calorada
Clar
També s'hauria d'anotar
Suposo que
Actuacions a nivell
De peu de platja
Allò per insolacions
O exposició extrema al sol
Perquè
Deu-n'hi-ho
Han tingut temperatures
Molt altes
No
Especialment aquest darrer cap
De setmana
O l'altre
Bé
El de Sant Màgia
De baixar a l'aigua
Per entendre's
Sí
Sí
Sí
Sí
Totalment
Perdona
Aquelles
Aquelles dues setmanes
Van ser
Intenses
Al final
Tant pel socorrista
També
Que per molt
Que sembla
Que estigui a la platja
I que se pot anar banyant
I tot això
Hòstia
També va deix molt
La calor
I
Això
Tot el màxim possible
Però
Però també ho noten
I sobretot per l'usuari
Sí que
Durant aquelles dues setmanes
Setmana i mitja
Que va fer la onada de calor
Vam estar bastant atents
En el tema de
Xocs de temperatura
Problemes amb insulacions
Cops de calor
Però bueno
Més o menys
Ho vam poder
Ho vam poder
Assumir
A tot
Així que
Prou
A nivell d'actuacions
A l'eix
Quin és el balanç
Que feu
No és bo
No sé si l'heu fet
Ja el balanç
Penso que encara
Que encara estem en temporada
Vull dir que encara continua
Però més o menys
Fins ara
Com ha anat?
Bé
La veritat és que
Comparant amb altres anys
Encara òbviament
No podem fer la comparativa
Complar-te
Perquè queden tres setmanes
I en tres dies
Se te pot girar
Tot l'estiu
Però comparant amb altres anys
La veritat és que
Ha sigut una temporada
Relativament tranquil·la
A les platges de Tarragona
Llavors això
No te puc dir números encara
Perquè no
M'acaben de compilar actuacions
I tot això
Però no és
Ni molt més que altres anys
Ni molt menys que altres anys
Una temporada bastant normal
En aquest sentit
A nivell d'actuacions
De números
I això
La veritat és que
No hem tingut
Coses molt molt destacables
Però bé
Les poques desgràcies
Que ha sigut pogut passar
I n'està
O sigui que
Moltes gràcies
Si no recordo malament
A nivell de desgràcies
Dues persones seran
Que a vegades
Clar
Passa on passa
Que pot ser que passi a la platja
O pot ser que passi a un altre lloc
Dels juliol
Si no recordo malament
Tamarit i Caleta de la Mora
Exacte
Tamarit
Que va passar
Aquella
Que estava fora de
Al final
Fora d'horari nostre
Que ens vam enterar
El dia següent
O el mateix dia
Per la nit
Després
Hem tindrà
Un home
Que li va donar
Algun problema
Al cor
Allà a la platja
De la Mora
I recentment
Fa tres setmanes
Doncs un home
Que va patir un infart
A la guingueta
De Sabinosa
I poca cosa més
Què és el que dèiem
Això t'agafa on t'agafa
Vull dir que no
Sí
Sí
Aleix
Heu hagut d'insistir molt
En que la gent es comporti
A nivell de roques
I tot això
O la gent ha cregut
Ha estat un any més
Com altres
O hem de seguir decidint
En cap aixent mundat
La veritat
És que un any més
Com altres
Al final
Sí que pot ser
Que a partir
D'una campanya
De sensibilitació
Que se va fer
Conjuntament
Amb Medis
I la Generalitat
I l'Ajuntament
Doncs sembla
I sobretot
Amb la guàrdia urbana
Sembla que
El tema de roques
Va millorar una mica
Però bueno
Al final
La gent
A la que passen
Dos o tres setmanes
De qualsevol incident
Ja se n'oblida
I estem tornant
A avisar roques
Estem tornant a avisar
Els pocs dies
De bandera vermella
Que tenim
De que la gent no entri
Bueno
Al final
Sempre hi ha un tant present
De la població
Per petit que sigui
Que
O no vol fer cas
O simplement
Doncs no
No li importa
Lo suficient
El que li estàs comentant
Amb el que
Posen en risc
Les seves vides
Però no només les seves
També les vostres
Que això sempre ho recordem
Que el socorrista
També se la juga
Comanda
Encara que sigueu experts
I sàpiga una d'all
Porteu mitjans
I vaixells
I embarcacions
I tal
Però no posen en risc
Només la seva vida
A vegades també del rescatista
Vull dir que això
Que ho tinguin molt present
És que aquestes coses
Hem d'anar explicant
Hem d'anar incidint
En això
Que la gent sigui molt conscient
Que no posen només
En risc la seva vida
Que això és important
Sí, sí, al final
Al final és això
El socorrista no deixa de ser
Una persona
Que per moltes capacitats
Formacions
I recursos
Que tingui
No deixa de ser
Una persona
Que pot tindre
Un fallo
O li pot donar
Una rampa
O pot ser
O pot passar
El que sigui
I aquesta persona
Pues obviamente
Una família darrere
Tens amics darrere
Igual que tothom
Llavors
Sí que és gent
Que potser
No és conscient del tot
Perquè dius
Hòstia
Ja me vendràs a buscar
Diu
Bueno
Si hi haurà el dia
Que pugui anar-te a buscar
Hi haurà el dia
Que no pugui anar-te a buscar
Però bueno
Això
Tenim una
A més un litoral
De corrents
Treixioneres
No sempre
Per sort
Però vull dir
Que hi ha vegades
Corrents
Que t'impulsen
Cap a dins
No ets conscient
Que hi ha corrents
Que t'impulsen
Cap a dins
I com ha anat
Aleix el miracle
Perquè clar
Hem vist el mamoterto
Que ja ha desaparegut
Del mapa
Em vau bé
De reubicar
La zona de control
Que teniu allà
I com està anant
Perquè ara clar
Hi ha molta més visió
És molt més diàfat
Aquesta platja
Sí
Al final hi ha
Molt més espai
La veritat és que
A nivell d'imatge
Ha millorat moltíssim
Ja
Simplement nosaltres
Jo quan vaig passant
Amb el cotxe
Per allà cada dia
Amunt i avall
S'agraeix la vista
La veritat que
No tindràs mamotreto
I la brutícia
Que comportava
La veritat és que
S'agraeix
I a nivell de platja
La veritat és que
El miracle que tant
Doncs ja pati
Una davallada
De nivell d'usuaris
I m'imagino
També al final
Bé relacionat
Amb el que
Si no hi ha pàrquing
Allà de sota
Com a motreto
Doncs hi ha menys gent
O fins que la gent
Sàpiga on aparcar
I anar a la platja
Doncs s'hauran d'acostumar
Però bé
Tot l'altre
La veritat és que
El cipat dels usuaris
Bé
La nostra reubicació
Dins de la platja
Bé també
Positiu
La veritat
Heu ofert
Entre d'altres
Un any més
El bany adaptat
Per persones amb discapacitat
També teniu espais
Cardioprotegits
Vull dir que
Tot això
També
Forma part del vostre dia a dia
Que no és poc
Que sou a més a més
Una bona colla
D'una trentena llarga
De 38 persones
A diari
Sí
38 persones diaris
Som en total uns 70
Treballant en servei
Entre efectius
Descansos
I demés
I això
Sí
Sobretot
El servei
De mobilitat reduïda
És una cosa
Que la gent
És molt agraïda
Llavors és un servei
Que a nosaltres
Doncs ens agrada proporcionar
També
És un servei diferent
No sempre estem
Com a los malos
Com la policia
De dir
Tu no fos això
Tu no fos allò
Sinó que
De tant en tant
Doncs també
S'agraeix
Aquest punt
D'ajudar una miqueta
Doncs a la gent
Que ho necessita
Les cadires amfíbies
També doncs això
Que et permeten banyar-te
Encara que no en puguis
I ajudeu a entrar al mar
Que està molt bé
Exacte
Aleix
Parlem amb el Aleix Font
Coordinador
De serveis de platges
De Creu-laix a Tarragona
I com dèiem
Encara
Som a dia 25
Per tant encara queden
Uns 3 setmanetes
De servei
Íntegre
I com deia
També la d'Eix
Doncs també allarguen
Alguns dies
Per cent de tecla
Per oferir
Això
Aquestes pròperes setmanes
Que vagin a la platja
Amb els usuaris
Què els hi han de dir?
Doncs que no s'esperin
Jo crec que
Sobretot aquesta setmana
Que no s'esperin
El típic dia de platja
De sol, calor
Paella
I a l'aigua
Perquè
De moment
Sembla que estarà
El cel una miqueta
Encapotat
Tampoc és problema del temps
Però
Però per el que diuen
Les previsions
És el que sembla
I
No res
Al final
Sobretot seguretat
Ja sabem que
De cara al setembre
El temps és una miqueta
Més imprevisible
Llavors
Pot ser
Que un dia
Estigui
Asolellat
Completament
I el dia següent
Doncs caigui
Un aigua
O una tempesta
D'aquestes
Que no te l'esperen
Llavors
Bueno
Una miqueta
En la línia
Del que és el rostre de temporada
Doncs
Autoprotecció
Seguretat
I seguir els consells
Hidratació també
Beure aigua
Beure abans de tenir set
Diuen
Exacte
Em sembla que funciona igual
A la platja
Que a la muntanya
Exacte
Al final
Quan tens set
És que ja estàs deshidratat
Ja va estar
Llavors
Llavors
Bé
Aleix
Escolta'm
Gràcies per atendre'ns avui
A veure si s'arregla una mica el dia
Perquè veig que va sortint el sol
Per una punta veig que surt el sol
Però per l'altra veig que encara continua fosquet
Sí
Sí
Per aquí
La banda nord encara està tapada
Bé
A veure si tenim sort
I s'arregla una mica el dia
I podem gaudir de les nostres platges
Molt bé
Una forta abraçada
I bona feina
Bona abraçada
Gràcies per l'espai
Vinga
Fins ara
Vinga
Fins ara
Fins ara
Vinga
Fins ara
Vinga
Fins ara
Vinga
Fins ara
Vinga
If I'll ever change my ways
I put your picture away
Sat down and cried today
I can't look at you
While I'm lying next to her
I put your picture away
Sat down and cried today
I can't look at you
While I'm lying next to her
I called you last night in the hotel
Everyone knows but they won't tell
But the half-hearted smiles tell me something
Just ain't right
I've been waiting on you for a long time
Fueling up on heartaches and cheap wine
I ain't heard from you
In three damn nights
I put your picture away
I wonder where you've been
I can't look at you
While I'm lying next to him
I put your picture away
I wonder where you've been
I can't look at you
I can't look at you
While I'm lying next to him
I saw you yesterday with an old friend
It was the same old friend
It was the same old same
How have you been
Since you've been gone
My world's been dark and gray
You reminded me of brighter days
I hoped you were coming home to stay
I was headed to church
I was off to drink you away
I thought about you
I thought about you for a long time
Can't seem to get you off my mind
I can't understand why we're living
Life is weak
I found your picture today
I swear I'll change my ways
I just called to say
I want you to come back home
I found your picture today
I swear I'll change my ways
I just called to say
I want you
to come back home
I just called to say
I love you
Come back home
El mercat d'estiu
També a la tarda
Si no has tingut prou d'11 del matí
o una del migdia
Ara, el mercat d'estiu
obre a la tarda
Escolta la repetició
de les entrevistes
més fresquetes de l'estiu
a Tarragona Ràdio
Ara també
de 4 a 6 de la tarda
Mercat d'estiu
El menú diari d'aquests mesos
amb Miguel González
I sempre que vulguis
a la carta
a tarragonaradio.cat
El mercat d'estiu
Al matí
i a la tarda
Estamos deseando empezar
esta liga tan dura
y tan bonita
que es un desafío
y un reto muy importante
para todos
para mí el primero
y deseando que todo empiece
Com diu Lluís César
Ja hi ha ganes
que arrenqui la Lliga
una temporada
que ha de ser
un nou desafiament
pel Nàstic
per assolir l'objectiu
Divendres 29 d'agost
a dos quarts de 10 de la nit
viurem el primer partit
de la temporada
la jornada 1
al grup segon
de primera federació
des del nou Estadi
Costa Dourada
en el partit
entre el Nàstic
i l'Algeciras
Club de Futbol
I com sempre
des de fa 33 temporades
ho explicarem tot
des d'una hora abans
a la sintonia
de Tarragona
Ràdio 96.7
i 101.0
d'FM
al web
i a les aplicacions mòbils
Escolta
ens participa
al Joc de la Por
recomenda el partit
a la xarxa X
del Sempre Nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
33ena temporada
del Sempre Nàstic
viu el futbol
viu el Nàstic
i viu els gols
Espai patrocinat per
Obramat
Midas City Tarragona
L'Otexpress
i Bar Restaurant
Petit Tàraco
A Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment i informació
tarragonina
contacta amb nosaltres
al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a
publicitat
arroba
emmct
punt cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
i un dia més
i un dia més
situem les energies
renovables
en el centre
de l'entrevista
també del debat
i mireu
que en parlem
un dia com el d'avui
que plou
almenys aquí a Tarragona
i no fa sol
de moment el sol
avui encara no l'hem vist
però tot plegat
el canvi climàtic
la transició energètica
fa doncs això que hagin de parlar
novament d'energies
renovables
entre elles la fotovoltaica
a les taulades
una de les opcions
ara parada més prometedores
per combinar
diferents factors
producció local
la sostenibilitat
estalvi també
i aprofitament eficient
dels espais construïts
un estudi
que realitzat
al conjunt
de la nostra demarcació
a Tarragona
aporta ara una visió
detallada
del potencial
d'una banda real
d'aquestes instal·lacions
i també
de dinàmiques
d'adopció
entre per exemple
edificis públics
i privats
entre d'altres
a més
ofereix una base
de dades inèdita
que aquí és un centre
en bona part
de l'entrevista
que ajuda a entendre
on i com
s'estan desplegant
les plaques solars
i també
posen sobre la taula
els factors
tècnics
polítics
o socials
que hi influeixen
parlem amb l'autor
principal d'aquest estudi
és el professor
Benito Zaragozi
professor del Departament
de Geografia
de la Universitat
Rovira i Virgili
autor principal
d'aquest estudi
com dèiem
expert en
investigació sistèmica
de sistemes
d'informació geogràfica
i de bases
de dades especials
Benito Zaragozi
molt bon dia
hola
bon dia
avui no tenim sol
la Tarragona
no sé per on estàs tu
si em fa la sol
però avui tenim aquí un dia
més aviat
rúfol
jo estic per a la Cant
aquí sí que tenim
prou sol
aquí hi ha prou sol
doncs això
parlem avui
d'aquest estudi
perquè és un estudi
extens
que a més a més
ja està publicat
per tant és consultable
per qui vulgui
aprofundir
però d'entrada
què és el que diries
que porta com a més innovador
jo parlava d'aquesta
d'aquesta base de dades
d'aquest desplegament
de tecnologia
doncs
d'adopció d'eines
importants
novedoses
que a més és la part
de la teva especialitat
que incorporeu en aquest estudi
en aquesta radiografia
de com està la situació
jo diria que
l'estudi
com a novetat
principalment
és la reflexió
veritat
la reflexió
de les dades
que no estem considerant
a l'hora de prendre decisions
que són necessàries
que no estem lluny
de poder tindre
totes aquestes dades
i realment
si no tenim aquestes dades
estem prenent
les decisions
a cegues
estem parlant
de decisions
polítiques
com econòmiques
i home
l'article
el que dona
són eixos primers passos
i ha apuntat
què deuríem
de buscar fer
en els propers mesos
curt termini
podríem dir
en el proper any
quines dades
són necessàries
per a contestar
a quines preguntes
i en aquest cas
doncs sí
una de les preguntes
que són clau
és
quin és el futur
que volem
per a
la producció
d'energia elèctrica
en els nostres
llars
o en els nostres
pobles
o ciutats
en aquest cas
doncs sí
sempre
voldrem
el que sigui
el més sostenible
el més econòmic
el més rentable
i la producció
en els sostres
de les cases
o dels edificis
doncs és una alternativa
que és bastant
atractiva
i de fet
en l'article
es poden comprovar
les dades oficials
on es veu
que sí
que en els últims
dos o tres anys
pràcticament
s'ha disparat
l'interès
per la renovable
els sostres
sembla que és una cosa
que ja fa molts anys
que està ahir
però realment
quan ha començat
a esclatar
ha sigut
fa molt poc
ara anirem analitzant
hi ha un pari dades
que em criden l'atenció
d'una banda
la base de dades
que incorporeu
més a més geolocalitzada
d'unes 18.500 instal·lacions
fotovoltaiques
a les taulades
del conjunt del territori
parlem de la marcació
de Tarragona
és molt o és poc
o depèn
amb qui ho comparis
o amb què ho comparis
sí
és tot molt relatiu
a veure
n'hi ha que considerar
que apenès
en 2020
estàvem parlant
de 600
de manera que
de 600
a 18.000
en qüestió
d'apenès
això
5 anys
el canvi
és molt gran
és a dir
s'està multiplicant
moltes vegades
cada any
i vol dir
que la població
les empreses
també les administracions
públiques
estan apostant
per aquest tipus
d'instal·lació
que té una sèrie
de avantatges
que no es poden discutir
de manera que
18.000
si ens comparem
amb
ciutats
com Barcelona
que poden tindre
o tenen
una densitat
de població
molt més gran
evidentment
les xifres
són molt més
petites
però per al que
és Tarragona
entra dins
del normal
d'una província
que està apostant
per aquesta font
de producció
per aquest sistema
de producció
tècnicament
com heu fet
per poder
geolocalitzar
com heu aconseguit
les dades
entenc
sí
resulta que
en Catalunya
l'institut
català
de l'energia
ja proporciona
unes dades
de fet
jo la primera vegada
que ho vaig veure
vaig pensar
que abans
que estem aquí
en Catalunya
ja proporcionaven
una base
de dades
si no recordo
malament
l'any 2020
que és la primera vegada
que ho vam veure
però clar
eren moltes menys
instal·lacions
i eren instal·lacions
que venien
localitzades
o georeferenciades
però semblava
o sembla
que la base
de dades
en part
està fotointerpretada
però la major part
de les instal·lacions
fotovoltaiques
les podien localitzar
segurament
podria ser
codi postal
podria ser
per adreça
de manera que
de vegades
és una base
de dades
aquesta base
de dades
de l'ICAEN
que mostra
sí
on estan
la major part
de les instal·lacions
el 90%
o el 93%
de les instal·lacions
però les mostra
amb un desplaçament
espacial
és a dir
igual
estan mostrant
la instal·lació
a 500 metres
a 700 metres
d'allà on estan
de manera que
no tenim
la localització
exacta
i el que tocava
fer com a primer pas
era
intentar aproximar
quina era
la localització
exacta
de totes
aquestes instal·lacions
i això és una cosa
que hem vingut fent
des d'aquell moment
des del 2020
per aprofitar
ja dic
aquesta base
de dades
de l'ICAEN
que
no en totes
les comunitats
autònomes
o en quasi
ninguna
tenen una base
de dades
tan rica
i tan útil
com aquesta
el que passa
que falta
eixa petita feina
que ahir en l'article
es veu una figura
en la que es veu
com hem de buscar
la localització
exacta
per a poder
treure amb dades
d'altres bases
de dades
i poder saber
exactament
què hi ha
en aquells edificis
de manera que
eixa base
de dades
perdona
eixa base
de dades
de l'ICAEN
jo pense que
és clau
per a començar
per a
per a
arrencar
aquesta recerca
què us diuen
les dades
Benito
les dades
que es poseu
a l'article
què us diuen
a nivell
de conclusions
de com estem
i d'on cal
incidir encara més
bueno
es podrien dir
que l'article
en aquest sentit
és modest
no es buscaven
uns grans
titulars
sinó que
bàsicament
era comprovar
una mica
la qualitat
de les dades
que ens poden dir
i una vegada
preparada
la base
de dades
que és
realment
una part
és la localització
de les instal·lacions
fotovoltaiques
l'altra
és aquell model
de potencial
tècnic
que també
s'elabora
dins
de l'article
i una volta
que creuem
tota aquesta informació
bàsicament
el que buscavem
era confirmar
algunes hipòtesis
que són en part
de sentit comú
com per exemple
tan senzill
com dir
que
allà on
resulta
que hi ha
millors condicions
per a la instal·lació
és on
els ciutadans
o les empreses
ho estan fent
és a dir
això que anomenem
en l'article
el potencial tècnic
és a dir
quines teulades
són
les més adequades
on es pot produir
més electricitat
etc
i realment
sí
es confirma
bàsicament
això
que
la gent
és conscient
o els ciutadans
o els empresaris
o els actors
del territori
són conscients
d'allà on hi ha
un major potencial
i
l'estan intentant
aprofitar
l'únic que
veiem
algunes disparitats
com diu
el títol
de l'article
que
depenent
del sector
i evidentment
n'hi haurà
altres disparitats
més
depenent
del sector
principal
al que està dedicat
un edifici
és més probable
que ja
s'hagin instal·lat
aquestes
tecnologies
no
els sostres
o que no
de manera que
per exemple
el que es pot veure
és que
en un inici
el 2020
es podia comprovar
que
els petits
propietaris
tenien molta facilitat
van ser els primers
en arrancar-se
això que diuen
qui té el sostre
qui és el
propietari
del sostre
doncs en una vivenda
unifamiliar
un únic propietari
pren la decisió
si té els diners
té l'interès
i té el sostre
o pot fer
pot instal·lar
el que vulgui
allà en la seva teulada
i en canvi
en un sostre
compartit
per exemple
d'una comunitat
de propietaris
un edifici
en altura
doncs és probable
que sigui
més difícil
prendre
aquesta decisió
pot ser
que no es veia
rentable
pot ser
que la part
del sostre
siguin terrasses
que tinguin
altres usos
per exemple
un ús recreatiu
una terrassa
per a sortir
a prendre el sol
o l'aire
i que costa més
prendre la decisió
d'instal·lar
panells solars
encara que fos productiu
o que fos rentable
per a la comunitat
doncs
aquestes cosetes
que són
una mica
de sentit comú
el fet que les dades
ens permeten
contestar
aquest tipus
de preguntes
significa
que també
podrem
utilitzar
les dades
per a contestar
altres coses
més endavant
dades
dades geoespecials
d'alta resolució
que això també
poseu a l'abast
per si algú
ho vol utilitzar
és a dir
que al final
la investidació
que feu vosaltres
la poseu a l'abast
i les dades
la informació
doncs
per a qui pugui
o tingui interès
en utilitzar-ho
no?
Sí
bé
en la universitat
i en recerca
cada dia més
no?
els investigadors
intenten
posar tota la
investigació
en obert
per a que sigui
accessible
i qualsevol
persona
puga llegir-se
o raonar
sobre
algunes idees
i a més
de l'article
les dades
també estan
compartides
per a descarrega
per a ell
l'enllaç
a l'article
si algú
es vol revisar
però clar
cal revisar-les
dins d'un sistema
d'informació
geogràfica
són programes
que es poden
trobar també
gratuïtament
en obert
de manera
que sí
les dades
estan ahí
i
no són
no és la primera vegada
que compartim
aquestes dades
perquè
de fet
fa ja
un pari d'anys
o tres
ja les van compartir
una primera versió
d'aquestes dades
amb tècnics
de transició energètica
dels consells comarcals
i també
les vam oferir
a una sèrie
d'actors
de
representants
de diferents
ajuntaments
i administracions
de la província
de la demarcació
de Tarragona
les dades
les compartíem
també
en aquell moment
abans de publicar
l'article
perquè
l'article
està basat
en una recerca
que vam fer
fa un parell
d'anys
en base
a
un parell
de contractes
d'investigació
amb la
Diputació
de Tarragona
d'una manera
que sí
les dades
per molts motius
estan disponibles
les poden revisar
si algú
té dubtes
estarem encantats
també
de compartir-les
o de revisar-les
amb ells
sempre és interessant
discutir
sobre aquestes coses
Una altra dada
que destaca
és que
el 38%
de les ostres
d'edificis
són
tècnicament
aptes
per posar energia
en sistemes
de fotovoltaics
38%
Sí
Bé
això
és una
aproximació
Realment
només hem fet
un model
tècnic
de potencial
tècnic
però
evidentment
hi ha
moltes
variables
que podríem
introduir
al model
i que aquest percentatge
es matissaria
podria ser
un poc més
un poc menys
normalment
quanta més
informació
de detall
tinguerem
segurament
aquest percentatge
pot reduir-se
un poquet més
encara
però
és d'entendre
que és només
un model
aquí el que seria
més interessant
més endavant
seria a partir
més o menys
de les mateixes
dades
de plantejar
una bateria
de models
i veure
les diferències
entre uns models
i altres
quines variables
són les més importants
de manera que sí
un 38
ahir en l'article
el que diem
és que és un
un model
anem a dir
prudent
no?
és a dir
considerem
que no
estem excloent
massa més
sostres
dels que seran
en la realitat
però
hi ha molta informació
que encara ens falta
per exemple
s'ha comentat
en algun cas
no?
hi haurà
no?
hi haurà sostres
que arquitectònicament
però el material
en el que està construït
o el que sigui
no es pot instal·lar
un panell solar
en el sostre
per el motiu que sigui
i imaginem
un sostre
d'Uralita
en alguna nau industrial
o alguna cosa
per l'estil
clar
no tenim
eixes bases
de dades
de manera que
és possible
que aquests sostres
que ara es considera
que sí
que es podria
arribar a instal·lar
pot ser no
o pot ser
siga més car
també
seria una possibilitat
que tècnicament
sí que es puga fer
però que resulti
més car
per la instal·lació
ara que el 38%
s'hauria de prendre
amb una certa
prudència
no és una xifra absoluta
que no es puga
de discutir
o comentar
detecteu
amb diferència
entre edifici públic
i edifici privat
que dèiem abans
és complicat
però sí
més o menys
les xifres
de l'últim any
que tenim ahí
que són de 2024
més actualitzat
que ho vam poder fer
sí que sembla
que per sectors
allò que s'anomena
edificis de serveis públics
han tingut
diguem
una transició
més tardana
per dir-ho
d'alguna manera
ho hem pogut comprovar
normalment
i ho hem contrastat
amb altres usos
però
novament
aquí també
hem de matisar
perquè quan diem
que un edifici
té un ús
de serveis públics
hi ha edificis
que això és 100%
però hi ha edificis
que tenen usos mixtes
és a dir
que probablement
un edifici
que tinga punció pública
en la planta baixa
és possible
que la resta
de plantes
siguin
oficines
siguin
vivendes
etc.
De manera que
si les xifres
apunten
a que
hi ha una
certa diferència
entre usos
i sembla
que el sector públic
els edificis
d'ús públic
és que no
es tracta
de
no es tracta
de
només
d'anjuntaments
ni en altres tipus
d'usos
que es poden
considerar públics
sembla que sí
que ara
s'han augmentat
el número
d'instal·lacions
però que encara
va per darrere
d'altres
usos
podríem dir
però
caldria
entendre
molt bé
a què es refereix
aquesta classificació
d'usos
perquè
nosaltres
classifiquem
segons les dades
que ens venen
del cadastre
una base
de dades
que es pot
descarregar
també de manera
oberta
de manera automàtica
però
no n'hi ha
tants
usos
realment
un, dos, tres
tinc l'article davant
ho estic comprovant
un, dos, tres
quatre, cinc, sis
sis usos
bàsicament
quan realment
dins d'això
segurament
n'hi ha gent
subcategories
o que es puguen
agrupar
de diferents maneres
de manera que sí
les xifres
de la manera
que les hem agrupat
nosaltres
donen a entendre
que
si bé
en un començament
eren uns
els que
sobre el 2020
lideraven
el nombre
d'instal·lacions
nombre absolut
d'instal·lacions
en les teulades
sembla que
la resta
de sectors
en aquest cas
els serveis públics
edificis
que estan
principalment
destinats
a serveis públics
sembla que
el nombre
d'instal·lacions
ha augmentat
molt més
durant estos
quatre o cinc anys
de manera que sí
l'únic que les xifres
s'han de continuar
revisant
any rere any
sembla que
multiplica
encara
per més vegades
el número
d'instal·lacions
de manera que
són coses
que d'un any
per l'altre
també
podrien canviar
L'estudis del camp
província
de Tarragona
l'àmbit geogràfic
teniu constància
que això sigui
extrapolable
a altres zones
del país
o a altres zones
a nivell de l'estat
o a nivell del país
a nivell de Catalunya
precisament
precisament
no
no ho hem comprovat
perquè
seria
fer la mateixa
feina
per a
les altres dades
i clar
fotointerpretar
les 18.000
instal·lacions
que hem trobat
o que es troben
en 2024
en la
demarcació
de Tarragona
no és el mateix
que el que trobarem
per exemple
en la província
de Barcelona
que serien
moltíssimes
més
però
sí que és veritat
que ja ens estem
plantejant
el com fer
aquesta extrapolació
és a dir
quina és la feina
que serà necessària
de fer
i per exemple
el que ens hem plantejat
i l'article
s'apunta
un poc
seria
com intentar
reautomatitzar
al màxim
aquesta feina
que nosaltres hem fet
per exemple
amb models
d'intel·ligència artificial
la idea seria
poder saber
on estan
les instal·lacions
de la manera
més precisa possible
saber quin és
l'edifici
i en aquest cas
sí que podríem
fer un estudi
de qualsevol
altra província
però clar
primer faria falta
agilitzar
aquesta feina
perquè
puc fer
una estimació
ràpida
però jo diria
que a temps
complet
una persona
fotointerpretar
tots aquests
instal·lacions
fotovoltaiques
amb una base
prèvia
que és la base
de dades
d'ICAM
pot ser
que una setmana
sencera
estem parlant
de 8-10 hores
diàries
una tasca
podríem dir
cansada
és molta feina
en canvi
si ho podrem
automatitzar
amb ajuda
de l'IA
encara que
els resultats
no foren
tan precisos
com fer-ho a mà
sí que podríem
plantejar-nos
aquestes preguntes
en altres territoris
i a part
d'acabant
el
institucional
que vulgui
que busqui
l'estudi
i que el llegeixi
que està publicat
per tant
és fàcil
de localitzar
si mireu
a X
veureu que
a través del departament
de geografia
també
es va
linkar un enllaç
entreu allà
i el lleixiu
està en anglès
de cara al futur
la part
per exemple
d'incorporar
també model
econòmic
el tema
de l'emmagatzematge
d'aquests
sistemes
fotovoltaics
és un plus més
és una feina més
que heu de fer
en un futur
o que podeu fer
en un futur
sí, clar
en l'article
s'apunta
que
n'hi ha
podríem dir
diferents capes
a l'hora
d'aproximar
aquests tipus
de models
i que si ve
fer un model
físic
o algun tipus
de model físic
saber quina és
la radiació solar
que arriba
a la Terra
es pot fer
de diferents maneres
després
fer un model
de potencial tècnic
com el que hem fet
nosaltres
pot ser un poquet
més elaborat
cal tindre
més dades
de partida
cal prendre
més decisions
i evidentment
un model
econòmic
a no ser
que tingui
una certa
abstracció
d'algunes
qüestions
és més complicat
perquè estaríem parlant
que n'hi ha
diferents
sistemes
que es poden
instal·lar
en el mercat
que poden
haver
diferents
condicions
en edificis
que a simple vista
no es poden
tindre en compte
sense conèixer
com és l'edifici
en si
i també
de les característiques
dels ciutadans
dels actors
que prenen
la decisió
com
utilitzen
els diners
com de rentables
per a ells
depenent
de la seva
activitat
és a dir
els models
econòmics
ja
es compliquen
molt més
perquè intenten
aproximar
el que està
passant
en el territori
amb tot
luxe de detall
sí que
seria la nostra
ambició
arribar
a fer això
probablement
també seria
buscar col·laboracions
amb altres
experts
en la Universitat
Roira i Virgili
per exemple
i en altres grups
d'altres departaments
que ja estan
treballant
aquests temes
per exemple
i
establir
col·laboracions
per a
poder fer
aquests models
que
ja dic
considerem
que són
un poc més
complexos
d'elaborar
i després
s'han de validar
sobre el terreny
evidentment
més feina
de la que s'ha fet
encara
Doncs
Bona feina
la que heu fet
fins ara
i esperem
que vingui també
una segona
o una tercera part
i que puguem anar
ampliant informació
al voltant d'això
de la fotovoltaica
i amb aquest
panorama
de canvi climàtic
i tensió energètica
que cito
novament el debat
sobre això
les energies renovables
L'enhorabona
per la feina feta
i per l'article
tu i els diferents autors
tu com a autor principal
i també la resta
de companys
que han intervingut
que vagi molt bé
i bona tornada
Moltes gràcies
i que tingueu bon dia
Igualment gràcies
Dos quarts tocats
a pràcticament
tres minuts
per dos quarts
un al migdia
mira us deixem
havíem de parlar
del Dragon Camp
però de moment
no podem localitzar
l'autor
d'aquest documental
que
sí mira això
que ens porta
situant-se dalt
la muntanya russa
amb el seu 30è aniversari
de moment
no ho podem localitzar
no sé
si localitzem
al llarg
d'aquesta propera mitja hora
doncs ja
perquè havíem quedat
per fer l'entrevista
però ens falta el contacte
coses del directe
i de la producció
d'això
el Toni Villaró
i l'Albert Torrey
com autors d'aquest documental
Dragon Camp
símbol d'una aventura
aprofitant
aquest 30è aniversari
del parc
i també
d'aquesta muntanya russa
amb la màtica
del part amàtic
del menys estim
no hem pogut contactar
però falta telèfon
de contacte
coses de la vida
no s'enganyarem
si respira
doncs ja
l'entrevistarem
en diferit
i demà
podrem sentir l'entrevista
perquè ens expliqui
com es va construir
aquesta muntanya russa
perquè té una història
darrere
que val la pena ser explicada
i que a més a més
s'explica en aquest documental
però mentrestant
ens deixem
amb un dels blaus
de Prússia
de la temporada
el Pozes
que fem
parlant de sostenibilitat
que fem
a l'Institut Català
d'Investigació Química
i aquest a casa
Tarragona Ràdio
que ho produït
i parlant
de la captura
l'emagatzematge
i l'aprofitament
Tarragona Ràdio
Podcast
Blau de Prússia
transformant l'essencial
Tot el que sentireu
està passant
en algun lloc
en algun moment
o no
De tots els elements
químics
que han ocupat
titulars
en els darrers anys
que ha aportat
tants somnis
i tants mal de cap
com l'hidrogen
és lleuger
no contamina
quan es crema
i només produeix
vapor d'aigua
és en teoria
el combustible ideal
per una transició energètica
que deixi enrere els fòssils
però com sempre
la química
no és només
una qüestió
de resultats
és una qüestió
de processos
i obtenir hidrogen pur
no és fàcil
avui dia
més del 95%
de l'hidrogen
que es fa servir
al món
prové de fons
contaminants
matar
gas natural
petroli
l'homenat hidrogen gris
només una petita fracció
es produeix
a partir d'aigua
i electricitat
a provinent
de fons renovables
això és l'hidrogen verd
el que voldríem
però encara
no ho tenim del tot
a Catalunya
la xarxa H2CAT
aplega centres de recerca
entre el cel·licic
i empreses
per canviar aquest escenari
a Tarragona
ja circulen autobusos
impulsats per hidrogen
i les infraestructures
per generar-lo
de manera neta
comencen a fer-se realitat
però el camí és lent
i car
i ple de preguntes
qui el produeix
com l'emmagatzemem
quanta energia
costa fer-lo
és l'hidrogen
al futur
o només
un miratge
renovable
mentrestant
la recerca acadèmica
continua buscant
maneres de trencar
la molècula d'aigua
utilitzant
la llum del sol
ben bé com ho fan
les plantes
però en condicions
controlades
artificials
i orientades
a una nova economia
i aquí és on entra el CO2
perquè si podem obtenir hidrogen
a partir de l'aigua
potser el podrem combinar
amb el carboni
que hem estat acumulant
potser en lloc de limitar-nos
a capturar el CO2
podem transformar-lo
fer-lo reaccionar
fer-lo servir
donar-li valor
ho descobrirem plegats
a
l'aigua que respira
llum
CO2
i futurs combustibles
aquest podcast
és una coproducció
de l'Institut Català
d'Investigació Química
i Tarragona Ràdio
Avui buscarem
a Blau de Prússia
amb el doctor
Sergi Grau
investigador postdoctoral
al grup del professor
Feliu Maceres
dins del grup del professor
Antoni Llobet
i amb el amí
Alexandra Cedenyo
estudiant de màster
dins del programa
Iborí
del grup del professor
també Antoni Llobet
El CO2 ja no és un enemic
El capítol anterior
la tripulació de Margul
li va descobrir
que ben guiat
pot convertir-se
en un aliat
mitjançant la catàlisi
vam obrir una porta
el gas que abans
només s'acumulava
ara podia transformar-se
però aquell era només
un dels camins
avui en comencem
un altre
un dels més ambiciosos
potser
i més proper a la natura
fer servir el CO2
i l'aigua
per generar energia
no només capturar
ni tan sols transformar
sinó alimentar
com ho fan les plantes
com ho han fet
la Terra
durant milions d'anys
per aconseguir-ho
hauran d'activar
molècules en llum
ascindir l'aigua
fer ballar el carboni
amb l'hidrogen
i sobretot
hauran de tenir cura
de qui fa la feina
uns catalitzadors
tan precisos
com farà
Gels
Alerta
nivells de combustible líquid
crítics
fons d'energia
convencionals
no operatives
subministrament
d'aigua estable
i radiació solar
exterior
suficient
per activar
sistemes fotònics
recomanació
analitzar
convenció alternativa
de recursos líquids
amb vectors energètics
Demercet
què tenim ara mateix
a bord
per generar energia?
Fons d'energia
disponibles
aigua en estan líquid
concentradors solares
i generadors
termoquímic
inactiu per falta
de combustible
Doncs
si tenim aigua
i tenim sol
ens podrem fer
una infusió calenta
abans de congelar-nos?
Ideal per una última
reflexió existencial
però energia
el que se'n diu energia
em sembla que no la trauràs
d'on té
En realitat
l'aigua pot actuar
com a recurs energètic
si es transforma adequadament
Ja hi som
Demercet
has tornat a llegir
el manual
d'Alquimia Galàctica
Vols dir que podem
fer explotar aigua?
No exactament
No la cremem
però sí la podem dividir
Si separem
la molècula d'aigua
obtenim hidrogen
que pot funcionar
com a font d'energia
molt eficient
Water splitting, no?
Em sona d'un article
que vam llegir
abans de sortir
però era pur laboratori
no pas aplicació espacial
Hi ha sistemes catalítics
moleculars
desenvolupats a la Terra
que aconseguixen
dividir l'aigua
usant llum solar
com a única font d'energia
El procés està inspirat
en la fotosíntesi natural
Ep, cert
Això de trencar l'aigua
amb llum
m'està sonant massa
fotosíntesi
A veure si m'equivoco
però és el que fan
les plantes, no?
Captar la llum
amb els pigments
utilitzar-la per separar l'aigua
alliberar oxigen
i guardar l'energia
en forma de molècules
El fotosistema 2
si la meva memòria no m'enganya
és l'encarregat
de començar la festa
Amb l'energia del sol
arrenca els electrons
de l'aigua
i aquests electrons
després serveixen
per reduir el CO2
i fabricar glucosa
és a dir
menjar
energia
i vida
tot a partir d'aigua
llum
i una mica de clorofila
Exacte
i el que es fa
és imitar aquesta funció
amb catalitzadors moleculars
a diferència de la clorofila
que té magnesi
utilitzem metalls de transició
com ara el ruteni
o el manganès
quan reben llum
aquests sistemes
activen la reacció d'oxidació
de l'aigua
i alliberen electrons
i protons
si tot va bé
obtenim oxigen
i hidrogen
i aquest hidrogen
podria ser
el nostre nou combustible
vaja
com una fulla artificial
potser la Margulis
no té arrels
però qui sap
si pot florir una mica
Denver sisplau
il·lumina'ns
Activa el nou cristal
número 1
com funciona
el water splitting
amb catalitzadors
moleculars
i per què
és una estratègia
interessant
per generar energia
a partir d'aigua
i llum sola
Podem imaginar
el ejemplo
más cercano
que encontramos
en la naturaleza
plantas
arboles
o algas
todas estas
realizan un proceso
fascinante
llamado fotosíntesis
a partir de agua
dióxido de carbono
y luz del sol
son capaces
de crear energia
para vivir
y de paso
liberan oxigeno
en el ambiente
este proceso natural
ha inspirado a la ciencia
intentar hacer algo similar
que es dividir el agua
usando la luz del sol
a este proceso
le llamamos
water splitting
o división de agua
pero
¿cuál es el objetivo
de dividir el agua?
la razón
es que al romper
esta molécula
podemos obtener hidrógeno
que es un combustible limpio
y además
hacemos parte
de un ciclo
que no tiene contaminación
ni gases de efecto invernadero
el cual es uno
de los pilares
de lo que llamamos
economía del hidrógeno
el problema
es que romper
esta molécula
no es una tarea sencilla
puesto que es muy estable
por lo tanto
necesitamos aportar
gran cantidad de energía
para romper los enlaces
que mantienen unido
tanto al oxígeno
como al hidrógeno
la forma más sostenible
de hacerlo
es usando la luz solar
como fuente de energía
exactamente
de la misma manera
en la que lo hacen
las plantas
aquí es donde
entra en juego
los catalizadores moleculares
estos son complejos
que generalmente
se forman
por un átomo
metálico central
y por ligandos
que son moléculas orgánicas
que ayudan
a estabilizar
y a controlar
el comportamiento electrónico
de estos complejos
estos catalizadores
tienen por lo general
la capacidad
de captar la luz
gracias a su estructura electrónica
y cuando absorben
un fotón
sus electrones
se excitan
y esto se traduce
en una ganancia energética
esta energía
se puede canalizar
hacia las moléculas
de agua
lo cual facilita
la ruptura
de los enlaces
y promueve
las reacciones necesarias
para que se obtenga
el oxígeno molecular
protones y electrones
el problema
es que diseñar
estos catalizadores
no es una tarea fácil
pero aquí también
entra en juego
una herramienta fundamental
que es la química computacional
a través de simulaciones
se pueden modelar
estos catalizadores
a nivel molecular
también estudiar
cómo se comportan
bajo la luz
y cómo se distribuye
su carga electrónica
e incluso predecir
cómo se va a romper
la molécula de agua
esto permite
probar
computacionalmente
decenas
incluso miles
de combinaciones
entre metales
y diferentes ligandos
antes de realizar
los experimentos
en el laboratorio
es decir
esto nos ayuda
a ahorrar tiempo
dinero y recursos
además de acelerar
enormemente
el proceso
de innovación
el water splitting
al final
es una reacció química
que la podríem catalogar
dintre de la família
de la redox
es decir
que una substancia
s'oxida
i l'altra redueix
això vol dir
que una molècula
perd electrons
que és oxidar-se
i l'altra redueix
la natura
per exemple
en la fotosíntesi artificial
al final
el que fan
és oxidar
l'aigua
a oxigen
i
en aquest procés
se llibren
protons i electrons
que són utilitzats
per reduir
el CO2
a carbohidrats
nosaltres
en el laboratori
que fem
per fer
el water splitting
fem estructures
inspirades
en la natura
però molt més simples
amb molts menys àtoms
i amb
normalment
un metall central
com ha explicat
la Melanie
per fer per tant
aquestes reaccions
necessitem
dos catalitzadors
un d'oxidació
d'aigua
i un de reducció
de protó
o de reducció
de CO2
a la natura
aquí ens juga
en contra
perquè la natura
fa servir
estructures
molt complexes
hi ha molts
cofactors
que estan interactuant
entre si
i a part
es van regenerant
amb el temps
nosaltres
no podem fer això
nosaltres
quan dissenyem
un catalitzador
l'hem de fer
de manera
amb una estructura
molt més simple
i molt més robusta
que pugui aguantar
milers de cicles
abans de començar
a desactivar-se
el procés
el procés
en si
del water splitting
fent servir
llum
realment
són dos processos
separats
un seria
la part de catàlisi
on realment
es trenquen els àtoms
i s'uneixen
i es reorganitzen
per formar
aquest oxigen
i aquest hidrogen
o qualsevol producte
de reducció
de CO2
i l'absorció
de llum
el que nosaltres
fem al laboratori
és
fer servir
semiconductors
per absorbir
la llum
i
catalitzadors
moleculars
per portar
a terme
la catàlisi
el funcionament així
m'ha explicat molt ràpid
seria que
quan la llum
és absorbida
per al semiconductor
es generen
uns estats excitats
que
promouen uns electrons
a una energia més alta
i es generen
uns vacants d'electrons
aleshores
els nostres catalitzadors
s'oxiden
amb aquestes vacants d'electrons
i
poden començar
a fer l'oxidació
d'aigua
i els electrons
que són promoguts
es porten
a una altra
a una altra
electroda
on passa
la reducció
i s'utilitzen
aquests electrons
que són generals
de l'oxidació
per produir hidrogen
o reduir el CO2
a etanol
metanol
a ta
o a diferents productes
generació d'hidrogen
estabilitzada
sistema d'estació
de l'aigua operatiu
recomanació
establir cicle
de reacció
complementari
al CO2
disponible
per producció
de combustible
concentració
de CO2
en convertiment
2 elevada
fons de carboni
no limitants
iniciant
anàlisi
de viabilitat
termodinàmica
el sistema
de fotocatàlisi
s'ha activat
amb èxit
a partir
de la llum
i de l'aigua
la Margulis
ha començat
a generar hidrogen
un gas simple
però amb un gran
potencial energètic
però aquest només
és el primer pas
perquè si bé
l'hidrogen
ja pot alimentar
alguns sistemes
l'objectiu real
és construir
combustible
que pugui
maximar-se
fàcilment
i transportar-se
i sostenir
el viatge
i per fer-ho
cal incorporar
una altra
molècula clau
el CO2
i d'això
la nau amb ablena
el que abans
era un accés incòmode
ara es converteix
en una oportunitat
a la Margulis
la química
comença a tancar
el cercle
val d'acord
tenim hidrogen
una font d'energia
potent i neta
correcte
el sistema de water splitting
ja ha entrat
en fase estable
això obre escenaris
molt interessants
no només
podem generar
energia directament
també podríem
construir
molècules
més complexes
et refereixes
a fer síntesi orgànica
aquí
a bord
això ja comença
a sonar
a sopar
amb espalmetes
i provetes
perquè no
tenim el CO2
acumulat
dels sistemes
de suport vital
i ara hidrogen
a la Terra
fa temps
que es planteja
la combinació
d'aquestes dues
molècules
per obtenir combustibles
sí
reduir el CO2
amb hidrogen
pot donar lloc
a compostos
com el metanol
l'etanol
o derivats
d'hidrocarburs
més complexos
si les condicions
són les adequades
pot sorgir la química
combustibles líquids
que es poden
amagatzemar
transportar
i fer servir
el motor de la nau
o per escalfar
els àims
que falta ens fa
amb la catàlisi
adequada
el procés
és factible
però no és trivial
el CO2
és molt estable
per transformar-lo
cal empènyer
la reacció
amb prou energia
però sense malbaratar-ne
és a dir
fer-la possible
dels jocs catalitzadors
moleculars
es tracta de molècules
complexes
que sovint contenen metalls
i que acceleren
i dirigeixen la reacció
i el grup del professor
Antoni Llobet
a l'ICIC
investiga aquest tipus
de sistemes
sí
han dissenyat catalitzadors
que emiten la manera
com els enzims naturals
manipulen les molècules
a més
molts d'aquests catalitzadors
funcionen activats
per llum solar
cosa que els fa
especialment útils
per sistemes com el nostre
per tant
el que tenim
no és només
una reacció química
és una estratègia
per transformar
dues molècules residuals
el CO2
en combustible útil
correcte
endovidoro cristal
número 2
faig pregunta
com es poden transformar
el CO2
i l'hidrogen
en combustibles útils
amb l'ajuda
de catalitzadors
moleculars?
un dels desafíos
més grans
que enfrenta
la nostra humanitat
és el exceso
de dióxido de carbó
en la atmósfera
este és el principal
responsable
del canvi climàtic
i su concentració
no ha deixat
de augmentar
en les últimes décadas
però què passa
si en lugar de ver
el dióxido de carbó
como un problema
lo viéramos como un recurso
si pudiéramos capturar
este CO2
y transformarlo
en algo útil
como por ejemplo
combustibles
o productos químicos
que sean valiosos
en lugar de extraer
el carbono
del subsuelo
en forma de petróleo
o gas
lo que se hace
es reciclar
el CO2
que está en la atmósfera
o que se emite
en procesos
por ejemplo
los procesos industriales
de este modo
se pueden generar
combustibles
y otros productos
sin añadir
más carbono
al ciclo global
el problema
es que
el CO2
requiere una activación
con gran carga energética
por lo que
se debe superar
una barrera termodinámica
y cinética
muy grande
se necesitan
dos cosas
para esto
por un lado
un agente reductor
que en este caso
es el hidrógeno
y también
un catalizador molecular
que facilite
esta reacción
este es un proceso
que no ocurre
de manera espontánea
es decir
que sin
la presencia
de un catalizador
se requerirían
condiciones extremas
de temperatura
y de presión
que harían
la reacción inviable
desde un punto
de vista práctico
o económico
estos catalizadores
básicamente
logran activar
el CO2
romper su rigidez
y dirigir la reacción
hacia un producto deseado
por ejemplo
metano
monóxido de carbono
metanol
u otros hidrocarburos
mucho más complejos
sin un buen diseño
del catalizador molecular
el CO2
podría transformarse
en una mezcla
de productos
que son poco útiles
o difíciles de separar
entonces
uno de los grandes problemas
o grandes desafíos
es la selectividad
de estos catalizadores
aquí es donde
otra vez
entra en juego
la química computacional
puesto que
antes de la síntesis
en los laboratorios
se pueden
realizar simulaciones
para estudiar
por ejemplo
cómo se une
el CO2
al centro metálico
qué energía
se necesita
para cada paso
de la reacción
o también
cuáles son
los productos
intermedios
que son claves
para determinar
cuál es el producto
final que vamos a obtener
gracias a estos estudios
nosotros podemos
prever problemas
como por ejemplo
la formación
de subproductos
que no deseamos
o incluso
la degradación
del catalizador
en definitiva
el uso
de la química
computacional
y la catálisis
experimental
nos ha permitido
desarrollar catalizadores
que funcionen
en condiciones suaves
por ejemplo
usando la luz solar
como fuente de energía
a una temperatura
y presión ambiental
y sin necesidad
de gastar recursos
innecesarios
en el proceso
de prueba y error
aquí el que intentem
el que s'intenta fer
és la generació
de combustibles solars
és a dir
intentar capturar
l'energia de la llum
en enllaços químics
això és exactament
el que fan les plantes
transformen l'energia
de la llum solar
i guarden aquesta energia
en enllaços químics
la idea seria
intentar evitar
perquè qualsevol
podria dir que
clar
ja tenim panels solars
i això ja genera
energia elèctrica
el que passa és que
aquesta energia elèctrica
quan la guardem
la guardem amb bateries
i les bateries en si
no són un combustible
aquestes bateries
pesen molt
es descarreguen amb el temps
són molt cares de fabricar
i a part
hi ha aplicacions
com per exemple
l'aeronàutica
que no serviran mai
no podrem mai fer servir
un avió a base de bateries
aleshores la idea seria
que a partir d'aquesta llum
aigua i CO2
o produir directament hidrogen
puguem amagatzemar-ho
com és una substància química
estable
això ho podem guardar
en un bidó 100 anys
i quan ho tornem a obrir
segueix sent metanol
o hidrogen
o el que sigui
i per això
és un combustible
i es diu combustible solar
perquè la font d'energia
per generar-los
és la llum del sol
aquests catalisodes
moleculars
que hauríem d'utilitzar
per generar-los
com ha explicat la Melanie
consten d'un metal central
i d'un escalet carbonatat
que de carbonis
hidrogens
nitrogens
i oxigens
que l'envolten
aquests gigants
estan dissenyats
de manera que puguin estabilitzar
els estats d'oxidació
que ens interessen
per fer l'oxidació
de l'aigua
per tant haurien de ser
estats d'oxidació elevats
o estats d'oxidació baixos
per poder fer reducció
ja sigui reducció de CO2
o generació d'hidrogen
això seria
per la part
de la catàlisi
després tindríem
la part
de l'absorció de llum
per absorbir la llum
els semiconductors
tenen una cosa
que es diu
vangap
que és l'energia
que hi ha
o sigui
l'energia que hi ha
entre
l'últim estat
on trobaríem electrons
i el següent
on podria saltar-hi
aquest vangap
com més gran és
més energia
ha de tenir la llum
i perquè ens entenguem
podem posar dos exemples
l'òxid de titànic
és de color blanc
és un semiconductor
i el silici
el que normalment
fem servir
per les plaques
fotovoltaiques
és blabors
molt fosques
i tirant a negre
com més petit
és el vangap
més quantitat
de llum
pot absorbir
i aleshores
el que nosaltres
intentem treballar
és amb aquests
catalitzadors
moleculars
i amb materials
que puguin absorbir
una gran quantitat
de l'espectre solar
del sol
i finalment
aquests catalitzadors
quan els dissenyem
primer
és molt important
com deia la Melanie
l'estructura electrònica
és el que està
directament connectat
a aquest metall central
perquè això
ens dona una mica
els potencials
electroquímics
on comencen les reaccions
però a part també
quan els dissenyem
i això també
juga un paper
molt important
a la química
computacional
és la segona esfera
de coordinació
és a dir
les coses
que no estan
directament enllaçades
amb el metall central
però estan molt a prop
aquí podem posar
diferents grups
funcionals
que ajudin
a treure protons
de la reacció
o que
per càrregues
electrostàtiques
facin que
s'alinin millor
les molècules
a l'hora
d'encaixar
o de
coordinar-se
amb el metall central
i així
obtenir uns catalitzadors
que són
molt més eficients
i molt més robustos
com us comentava abans
també
és que això
que els semiconductors
quan tenen
un bank gap
molt gran
necessitem
radiació
molt energètica
com el que us estava
dient
de l'òxid de titani
per exemple
és blanc
per tant
tota la llum visible
queda reflexada
i únicament absorbeix
l'ultravioleta
clar
això no seria
el que a nosaltres
ens interessa
a nosaltres
ens interessa
treballar en materials
que absorbeixin
tot l'espectre visible
i si absorbeix
tot l'espectre visible
el color
que nosaltres veiem
hauria de ser
negre
o molt molt fosc
com és el cas
del silici
una alerta
sona dins
la Margulis
no és un crit
ni una explosió
és molt pitjor
és una notificació
del sistema
alguna cosa
no va com hauria d'anar
i ho diu
amb aquella veu neutra
tan irritadament serena
el catalitzador
que semblava resistent
com un superheroi molecular
comença a fer aigües
no literalment
encara
però s'intueix
el drama
massa lluny
massa feina
massa exigència
i ara el sistema
comença a perdre
rendiment
la tripulació
ho nota
les mirades es creuen
i aquell entusiasme
químic que planava
per la sala
fa uns minuts
ara es torna
una barreja de preocupació
i resignació tècnica
el repte ja no és fer
que la reacció funcioni
el repte és que aguanti
que duri
que no es trenqui
la primera de canvi
com tota la tecnologia
prometedora
ostres
em pensava que ho teníem controlat
però els últims paràmetres
del reactor
no m'agraden
el catalitzador
està començant
a perdre activitat
confirmat
mostra signes
de degradació
el rendiment
ha baixat
un 15%
en només 12 hores
de llum contínua
és el que passa
quan sotmets
una molècula
a una rabe
de fotons
sense descans
no totes aguanten
el ritme
i no és només
una qüestió
d'estabilitat estructural
a vegades
la molècula
no es trenca
però deixa de funcionar
com un catalitzador
perquè es desactiva
canvia lleugerament
la seva geometria
o s'oxida
en el lloc equivocat
i ja no fa la feina
és el típic equilibri
incòmode
si vols activitat alta
el sistema
ha de ser molt reactiu
però això
el fa més fàcil
és com voler
un cotxe de Fórmula 1
que també serveixi
per anar a comprar el pa
per això
calen sistemes
que no només
siguin actius
sinó també duradors
que puguin treballar
sota condicions reals
com la llum solar
durant períodes llargs
i no fondres
com un gelat de vainilla
a mi
de gelats
no en parleu
que mai
és tastat
però entenc
que el disseny
d'aquests catalitzadors
és un procés molt fi
s'ha de tindre en compte
el metall
els gigants
la rigidesa
l'entorn electrònic
tot ha d'estar ajustat
al milímetre
bé
al nanòmetre
i com més exigent
és el sistema
més necessari
és combinar disciplines
calen síntesis precises
però també
modelatge computacional
espectroscopia
etc
és un repte
que ja s'està abordant
des de moltes línies
de recerca
però encara
hi ha molt camí
per recórrer
i corbes
i si volem aplicar
aquests sistemes
fora del laboratori
a escala real
en processos industrials
o a l'espai
l'argustesa
del catalitzador
ja no és opcional
és essencial
aquesta
amics meus
hauria de ser
la següent pregunta
confirmat
obrint el cristal
número 3
pregunto
quines característiques
han de tenir
els catalitzadors
moleculars
perquè funcionin
eficientment
amb llum solar
i no es degradin?
al momento
de disenyar
un catalitzador
las personas
se suelen centrar
en
por ejemplo
cuánto hidrógeno
producen
cuánta energía
se captura
o qué tan selectivos
son
pero hay un factor
que es crucial
cuál es la estabilidad
no basta
con que el catalitzador
funcione una sola vez
o durante un periodo breve
para que estas tecnologías
se puedan trasladar
a aplicaciones industriales
o comerciales
se necesitan catalizadores
que puedan trabajar
muchas veces
es decir
varios ciclos
sin perder su actividad
este es uno
de los grandes retos
cuando un catalizador
está expuesto
a una excitación
que en este caso
sería
el
que recibe
la energía
continuamente
aunque esta energía
sea necesaria
para
bueno
llevar a cabo
las reacciones químicas
también se pueden generar
radicales
especies reactivas
o se pueden producir
incluso cambios estructurales
en el propio catalizador
que podrían afectar
su actividad
de esta manera
si nosotros buscamos
diseñar un catalizador
eficiente
deberíamos
poner nuestra atención
en distintas
características claves
las cuales son
buscar una estructura
robusta
que permita
que
el
núcleo metálico
esté
protegido
en este caso
mediante los ligandos
que tenga
una estabilidad
redox
y que sea
selectivo
para la absorción
de luz
estos ligandos
no solamente
sirven para
estabilizar el metal
sino que también
controlan la distribución
electrónica
de nuestro sistema
en este contexto
para el diseño
del catalizador
es decir
la elección correcta
del ligando
la química computacional
mediante técnicas
por ejemplo
de FT
que es teoría
funcional de la densidad
o simulaciones
mediante dinámica molecular
o
DFT
dependiente del tiempo
se puede modular
cómo se va a comportar
el catalizador
mediante
distintas
distintas condiciones
por ejemplo
cómo se va a redistribuir
la densidad electrónica
cuando se absorbe
el fotón
o qué enlaces
son más susceptibles
a romperse
gracias a estas simulaciones
podemos saber
si determinado ligando
es susceptible
a romperse
bajo alguna irradiación
o si el estado de oxidación
de un producto intermedio
es inestable
por lo cual
se puede lograr
modificar la estructura
añadir grupos protectores
incluso cambiar el metal
que hemos escogido
y corregirlo
antes de llegar
a la síntesis experimental
yo soy Melanie Sedeño
soy de Ecuador
estudié ingeniería
en nanotecnología
y ahora estoy haciendo
mi máster
en síntesis
catálisis
y diseño molecular
en la URB
compartido con
ISIC
estoy
bueno
pertenezco a los grupos
de Felio Maceras
y de Anthony Jovet
en el cual estoy haciendo
un proyecto
que involucra
la parte experimental
y computacional
acerca de
nuevos materiales
moleculares híbridos
para water splitting
ahora estoy realizando
mi proyecto
de tesis
en ISIC
gracias a la beca
Ivory
y pues la cual
me ha permitido
poder estar aquí
en Tarragona
por los meses
de la duración
de mi maestría
también pronto
empezar el programa
de doctorado
aquí en ISIC
en los mismos grupos
y bueno
yo decidí
regresar a ISIC
porque previamente
fui summer fellow
y es una experiencia
que me marcó mucho
tanto profesionalmente
como personalmente
y Tarragona
tanto Tarragona
como ISIC
son lugares
a los que yo le tengo
mucho cariño
y que me han inspirado
mucho seguir
la química
que me han permitido
ver la química
desde otra perspectiva
y pues
seguir en este campo
a pesar de que mi carrera
no es pura
bueno
la carrera
que estudié
en la universidad
no es puramente
química
mi pregrado
fue más
dirigido
a la física
y sí
me enamoró
y pues
gracias a eso
decidí quedar
¿verdad?
Pues bien
aquests catalitzadors
moleculars
generalmente
han de ser
rápidos
y robustos
rápidos
vol dir
que han de poder
hacer
muchos ciclos
catalíticos
ya sea
de oxidación
o sea
convertir
l'aigua
en oxigen
muchas veces
por segundo
o
protons
en hidrógen
o CO2
en metanol
o lo que sea
y aparte
también
lo han de poder
hacer
de manera
sostinguda
por lo tanto
han de ser
robustos
porque
eso
pasa
y claro
hem de dissenyar
els catalitzadors
pensant
en que
tinguin
uns potencials
de redox
o sea
els potencials
on
comencen
a fer
aquestes reaccions
en uns
potencials
determinats
i
aquests
metalls
fem servir
sempre
metalls
ja sigui
rutènic
coure
níquel
el que sigui
com a
reservori
de càrregues
elèctriques
perquè
com us havia
dit al principi
per oxidar
l'aigua
hem de
treure-li
hem d'aconseguir
arrencar
4 electrons
i
hem d'aconseguir
uns
metalls
que puguin
tenir 4 càrregues
positives
per poder
acceptar
aquests electrons
també s'ha de tenir
en compte
que les energies
quan treballem
ja amb llum
i volem acoplar
la catàlisi
amb els catalisos
moleculars
i els semiconductors
també s'ha de tenir
en compte
que les energies
no només és important
el bandgap
com dèiem abans
sinó
quina posició
tenen
quina energia
té
cada banda
d'aquest
bandgap
perquè
si no estan
alineats
o estan
molt
per sota
o molt
per sobre
no hi ha
transferència
electrònica
o directament
oxiden
el catalitzador
d'una manera
irreversible
i no pot
continuar
fent
la catàlisi
totes aquestes
aplicacions
actualment
tenim
diverses tecnologies
que funcionen
ja per poder
generar
hidrogen
o
reduir
CO2
amb etanol
etanol
i altres
productes
a partir
de llum solar
la més
generalitzada
és
ara mateix
una que seria
un electrolitzador
connectat
a una cel·la
fotovoltaica
en aquest procés
l'absorció
de llum
i la catàlisi
estan
directament
separades
físicament
passen
en llocs
diferents
i el que nosaltres
estem intentant fer
és integrar-ho tot
és a dir
nosaltres estem
fabricant
electrodes
on s'absorbeix
la llum
i en la superfície
d'aquests electrodes
enganxem
els catalitzadors
moleculars
d'aquesta manera
l'absorció
de la llum
i la catàlisi
passa exactament
en el mateix
indret
i una tercera
tecnologia
que no està gens
desenvolupada
seria amb
sistemes
coloidals
on hi haurien
petites micel·les
que serien
micro
nanoreactors
on tindries
fotoabsorbidors
de llum
i catalitzadors
que podrien fer
aquestes reaccions
el que passa és que
això és una tecnologia
que està molt
molt verda
i fins on jo sé
no hi ha
ningú ha tingut
un descobriment
encara
que això
tingui alguna mena
d'aplicabilitat
doncs ja
jo em dic
Sergi Grau
vaig estudiar
química
a la Universitat
de Barcelona
soc del barri
de Sant Antoni
de Barcelona
també
i bé
em va sortir
l'oportunitat
de fer
la tesis doctoral
amb l'Antoni
Llobet
el 2015
vaig fer la tesis
aquí
durant 4 anys
i després
em vaig
anar
per bellesa
treballar
en la indústria
l'experiència
no em va agradar
massa
i em va sortir
l'oportunitat
de venir
a tornar
a treballar
amb el Toni
per un any
per un projecte
per la fabricació
d'uns sensors
vaig acceptar
perquè l'experiència
havia sigut molt bona
tant en el grup
de recerca
com en la ciutat
i bueno
actualment
ara estic
de coordinador
científic del grup
és que sóc
ara porto
ja dos anys
i mig
fent un postdoc
aquí
i bé
estic molt content
i espero
que pugui
seguir aquí
molts anys
l'amarguli
surt en silenci
com si rumies
el que acaba de passar
ja no es tracta
només de capturar
el CO2
ni de generar
energia amb aigua
ara saben
que poden transformar-lo
que el que abans
era residu
ara recurs
que una molècula
pot ser frontera
o pont
però també n'ha après
una altra cosa
que la química
com la vida
necessita equilibri
que per fer-la durar
cal no forçar-la
cal entendre
el ritme de la llum
la resistència
de les molècules
al marge
del que és possible
i del que encara no
conclusió preliminar

els catalitzadors

objectiu parcial
assolet
iniciat