Bon dia, bon dimarts. Són les 11 en punt del matí. Benvinguts al Mercat d'Estiu.
Cada dia a les 11, Mercat d'Estiu, a Tarragona Ràdio.
Sous-titrage ST' 501
Plou o no plou? Li preguntava ara el company tècnic.
Doncs sembla que no. De moment a la ciutat de Tarragona sí que hi havia previsió de pluja a la demarcació entre el nord de Castelló i el sud de Catalunya.
Ens queda una miqueta més cap al sud, però ha caigut alguna gota aquest matí a primera hora aquí a la ciutat de Tarragona.
De fet, el temps és protagonista en certa manera perquè sembla que baixen una miqueta les temperatures, ens dona una treva.
La calor aquests propers dies aquí a la ciutat de Tarragona.
Anirem veient si això es compleix i si de cara al cap de setmana tenim nits més de setembre que no pas de juliol.
Però som al juliol. Som a 22 de juliol, aquest dimarts, en el que també us acompanya el Mercat d'Estiu des d'ara i fins la una del migdia.
Tenim diverses entrevistes, diverses converses, qüestions, temes, arguments que volem repassar amb vosaltres.
De seguida us els explico amb aquest Mercat d'Estiu d'avui.
Aquí us parla el Miquel González a la part tècnica Lluís Gómez. Repassem el que passarà des d'ara i fins la una.
Doncs mireu, de seguida el que farem és saludar Albert Raúl Esteban, ell és el cap de trànsit, del Servei Català de Trànsit a la demarcació de Tarragona.
Volem parlar de com es presenta l'estiu, pel que fa a campanyes de trànsit, també pel que fa al balanç de la sinistralitat,
quines són les campanyes, quins són els consells que hem de seguir també durant aquest estiu i quines són les tendències.
Hi ha especial atenció amb els conductors que van amb moto, que són també col·lectius vulnerables
quan van per les carreteres de la demarcació i del país.
En parlarem de seguida amb ell.
Després, escoltarem Maria Grau, sotsprefecta de la Sanc, i és que alerta perquè tenim processó de la Setmana Santa,
però fora de la Setmana Santa.
Processó de commemoració d'aquests 475 aniversaris anys de la processó del Sant Enterrament,
però al novembre, concretament el 22 de novembre.
Escoltarem també els arguments i com s'ha arribat a decidir també aquesta data,
ara és el torn de les confraries, que diguin si poden o no participar,
ja que algunes ja han dit que sí directament i altres han dit que els costarà trobar portants.
Per tant, la idea, la intenció és que tothom hi surti representat, però falta ara la veu també de les confraries.
A quarts de 12 saludarem també Mari Carme Soler, és la presidenta de l'Associació de Veïns de l'Avinguda Maria Cristina i Voltants.
Per què? Perquè estan de festa, estaran de festa aquest cap de setmana.
De fet, tenen aniversari, aniversari del Vall parlat.
I com em deia l'Ameri Carme Soler, doncs han intentat fer actes especials,
han tirat una miqueta la casa per la finestra dins de les possibilitats per dur a terme actes especials aquest cap de setmana.
Per cert, que també arriben festes aquest cap de setmana al barri del Port, en parlarem demà,
i a Riu, clar, intentarem també parlar-ne aquesta setmana.
I a partir de les 12 saludarem Ramon Marsal, d'Eixa, la presidència de la Fundació Portaventura.
I avui parlarem de la seva trajectòria i també del que s'ha aconseguit amb aquesta fundació.
I si voleu més actes a nivell cultural, alerta perquè dijous arriba a la catedral el Camí de la Llum.
Em parlarem amb la coordinadora de projectes de gestió cultural de la catedral de Tarragona i el seu entorn,
la Sara Roig, que vindrà a explicar-nos tot l'entrellat i totes les interioritats d'aquest acte.
La catedral que es vestirà de llum i serà a la nit.
Per tant, de seguida en parlem.
Tot això passarà aquest dimarts 22 de juliol.
Que és el dia de Santa Maria Magdalena.
Ja en parlàvem l'altre dia amb els pagesos, amb el Grammy de pagesos de Tarragona.
Us convido a recuperar també aquesta entrevista.
Ells feien ja els actes protocolaris aquest cap de setmana.
I avui, si coneixeu alguna Magdalena, Magda, la podeu felicitar perquè és el seu sant.
També és el Dia Mundial del Cervell.
Es commemora aquest dia per consciència sobre les malalties neurològiques i la salut cerebral.
i també tal dia com avui, però ja fa 20 anys, es duia a terme la celebració d'un matrimoni entre dues dones.
Tot marc a Espanya, l'estat espanyol.
Un fet que va marcar un moment històric en els drets de les persones LGTBI.
Aquestes són les qüestions destacades d'aquest 22 de juliol.
Algunes, segur que ens en deixem algunes altres, però sempre en rebassem algunes.
Ja sé que moltes es queden a la cambra, però així és, per fer-ho també més lleuger,
aquest Mercat d'Estiu a la Sintonia de Tarragona Ràdio.
6 minuts per sobre de les 11 del matí.
Vestim també aquest Mercat d'Estiu amb música.
I de seguida encarem la primera de les entrevistes.
Mercat d'Estiu amb música.
Mercat d'Estiu amb música.
Mercat d'Estiu amb música.
Mercat d'Estiu amb música.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
es preveu, es vol
es pretén, es busca
que el 2050
a Europa cap persona
mori amb accidents de trànsit
i les nostres fites de saber
catalalar el trànsit és
anar reduint dècada a dècada
a la meitat dels accidents
mortals, de les víctimes mortals
de la dècada anterior.
Veurem si aquestes accions comunicatives
tenen efecte real en la conducta dels conductors
evidentment en el futur, en les properes
quan analitzem
els propers mesos.
Què ens diuen les dades
ara mateix pel que fa a la sinistralitat
a les carreteres de la demarcació
durant el que portem d'aquest 2025?
Mira, nosaltres
malauradament sempre diem
bones o males notícies o males bones notícies
perquè precisament quan tenim
que parlar d'accidents la xifra
ideal és zero. Per tant, sempre que
tinguem que parlar que hi ha una persona afinada
o una persona ferida, greu, molt greu
o lleu, és una mala notícia.
Enguany, a data d'avui
a la província de Tarragona
hem de lamentar 21 persones finades
dos que serien al territori del Baix Penedès
onze al Camp de Tarragona
i les altres vuit que seria al territori de l'Ebre.
Si ho comparem a l'any anterior
hi ha un petit repunt
l'any anterior tenien
19 accidents mortals
a l'àmbit de la província de Tarragona.
Ara bé, nosaltres el que volem destacar
o volem, o vull incidir
és que el primer trimestre de l'any
va ser unes dades molt dolentes.
Vam tenir cinc persones finades al gener
vam tenir quatre persones finades
al febrer i quatre persones
al mes de març.
Tot això el que ha fet
és que el Servei Català del Trànsit,
Mossos, policies locals,
ens hem implicat encara més
en reduir aquesta corba.
També hem de recordar que
la nit o el cap de setmana
de carnes toltes
vam tenir més de set persones finades.
Tot això fa que
les dades de principis d'any
fossin impactants i preocupants.
Nosaltres hem posat
més radars,
els carros radars per tota Catalunya,
incidint sobretot a les vies ràpides,
més agents
tant de policies locals
com de Mossos d'Esquadra
que estan patrullant,
que estan fent controls
i el que estem fent
és revertint
aquesta sinestralitat
tan elevada
que teníem a principis d'any.
Gràcies també, lògicament,
a la prudència
dels conductors i les conductores.
I a què penseu
que es va deure
aquest episodi
a principis d'any?
Per tipologia d'accident
o fins i tot
en alguna zona concreta?
No, no hi havia.
No hi havia.
No hi havia.
Tipus de moments
en molta mobilitat?
No t'ho puc dir.
segurament ho estan estigant
els companys
i quan fem
les estadístiques
i els informes
a finals d'any
podrem copsar
si allò
que es va incidir
en aquest primer trimestre
s'hagués
algun tipus de patronó.
Jo en aquests moments
no t'ho puc
entrar en el detall.
Sí que et puc dir,
per exemple,
les causes,
no?
Les causes
de tots aquests accidents
que portem
fins a 21 persones finades.
Doncs,
quasi un 40%
ha sigut
per conceptes
que li diem
altres col·lisions.
Un 33%
que són
accidents
són per sortida
de via,
atropellaments
que són
tres atropellaments
i col·lisions frontals.
També el que vull incidir,
per exemple,
és que les col·lisions frontals
ens preocupen
bàsicament
les vies convencionals
amb un sol carril
per sentit de circulació
són les vies
que són
on
han concentrat
aquesta casuística.
Llavors,
el missatge també
que vull indicar
és que,
tot i que
a l'AP7
hem tingut
set accidents
mortals
a la província
de Tarragona,
quatre d'ells
van ser
en aquests primers
tres mesos
de l'any,
les vies catalanes
i especialment
l'AP7
és una via segura.
Ens preocupa
els accidents,
ens preocupa
les retencions
que provoquen
aquests accidents,
lògicament,
però les vies ràpides,
les vies d'alta capacitat
són vies segures,
sobretot
perquè
no té
que haver-hi
risc
de col·lisió frontal.
En canvi,
una cosa,
un subvenomen
que a principis
d'any no teníem
i ara
hem tingut
tres accidents
que han sigut
els atropellaments,
un d'ells
també a l'AP7.
Apel·lent
també
tant
a la responsabilitat
de les persones
que puguin transitar
per una via
com també
als conductors
extremar les precaucions
perquè aquest tipus
d'accidents,
com tots,
però especialment aquests,
no s'haurien de produir
els atropellaments.
Clar,
preocupen els atropellaments.
A vegades baixem la guàrdia,
tant usuaris de peu
com conductors,
no?
Sí.
I és aquí on es produeixen
aquest augment de les xifres,
no?
Recordem també
que quan estem
aprenent
el permet de conduir
o amb els recordatoris
de les notícies,
el protocol pas,
no?
Protegir,
avisar i socórrer.
El primer és l'autoprotecció,
per tant,
en el moment que baixem
del nostre vehicle
hem d'estar correctament
senyalitzats
perquè des de la distància
ens puguin localitzar
i puguem alertar
els altres conductors
i conductores
de la nostra presència
com a transauns
o com a persona
que ha tingut
un petit incident
amb el vehicle
i que el tenim
que està fora del vehicle.
Per l'avés de revertir
aquesta situació
amb elements
com carros radar,
més agents,
on s'ha actuat?
Amb quines zones
s'han augmentat?
Bàsicament
és a les vies
d'alta capacitat.
Nosaltres en aquests moments
tenim quatre carros radar
funcionant per tot Catalunya.
Les vies principals
o la via principal
des de la que s'ha actuat
sobretot ha estat
a la P7.
Però aquests carros radars
l'avantatge que tenen
són uns aparells
que pesen
unes dues tonelades,
estan traslladats
a través d'un remolc
i l'avantatge que tenen
és la seva cometes
fàcil ubicació.
Dic cometes
perquè lògicament
són dues tonelades
però es col·loquen
en un lloc
i en un lloc
que els nostres tècnics
i Mossos d'Esquadra
han identificat
com a punt
d'alta sinestralitat
o bé
d'alta velocitat
i s'instal·len allà.
Van rotant
per tot el territori.
Pot ser que estiguin
una setmana o 15 dies
en un lloc determinat
i quan es detecta
un altre punt
o bé
un altre tram
es va rotant.
En un futur
tindrem més
i això s'anirà
estenent
a altres vies
de capacitat,
d'alta capacitat
com també
a vies secundàries.
Aquí, per exemple,
a part de la P7
l'hem tingut a la 27
l'hem tingut a la Nacional 240
l'hem tingut a la 7.
Per tant,
vies que al nostre territori
considerem
que es corre
i que també
han tingut
algun tipus
de concentració
d'accidents.
Hi ha col·lectius
vulnerables
i a banda d'aquesta campanya
que...
més vulnerables,
vaja,
i a banda d'aquesta campanya
que comentem
de la notícia
que no vols rebre
també en teniu en marxa
una que apela
directament
als motoristes
que continuen sent
un dels col·lectius
especialment vulnerables.
Com està funcionant
aquesta campanya
que, a més,
també s'està duent
a terme
de la mà
fins i tot
de les policies locals?
Sí, nosaltres anem
frec a frec
tant amb cos
de Mossos d'Esquadra
com amb policies locals.
Nosaltres,
cada 15 dies,
hi ha una planificació
de determinades actuacions
amb les policies locals
i amb Mossos d'Esquadra
que van des de,
com tu comentes molt bé,
el tema de motociclistes,
des del tema
de transeons,
el tema de campanya
del cas,
campanya,
per exemple,
que el que fan
és prevenir
o vigilar
els descansos
dels conductors professionals,
del transport escolar,
etcètera.
Enguany,
en els propers dies,
tenim la campanya,
com tu comentes molt bé,
de motociclistes
a nivell de policies locals,
a nivell de Mossos d'Esquadra,
això li diem
els premots,
i també,
per incidir,
per millorar
la seguretat,
nosaltres tenim
un programa
que es diu
la Formació 3.0,
que convido
a la ciutadania,
especialment
els motoristes,
que els agradi,
a visitar
la nostra pàgina web,
la Formació 3.0,
en la qual es poden apuntar
i fan unes sessions
pràctiques
de circulació,
en la qual,
doncs,
el conductor
de la moto
és gravat
des de tots els angles,
perquè després
fer-li
un assessorament
de com
circula
i quins són els aspectes
que es puguin millorar
per fer una conducció segura
i més eficient.
Els ciclistes
també preocupen,
l'any passat
hi havia xifres
prou complicades
a les nostres carreteres,
estem protegint prou
aquest col·lectiu?
És una molt bona pregunta
i també
de difícil resposta,
és a dir,
lògicament,
els conductors,
conductores,
han de ser
precavuts
i extremar
les precaucions,
de fet,
està tipificat
com una infracció
de trànsit,
no respecta
la distància
de seguretat
d'un metro i mig
per fer els avançaments
amb els ciclistes.
Per tant,
des d'un punt de vista
de la normativa,
creiem
que està
ben
encarrilat
aquesta protecció,
però molta distància
és el dia a dia,
és la manera
de conduir,
cadascun de nosaltres
el que ha de fer
és extremar
les precaucions.
Pensem precisament
que és un col·lectiu vulnerable.
Nosaltres portem el vehicle,
portem el cotxe,
tenim la carcassa,
motoristes,
ciclistes
i vianants
no tenen.
Per tant,
extremem
aquesta precaució.
Distraccions,
alcohol,
drogues,
encara importantíssims
en els accidents
de trànsit
en general, eh?
Sí, correcte.
No cal parlar
de les xifres,
però sempre
ho hem presentat
els percentatges
i això és el que ens preocupa.
El tema de les distraccions
en primer terme,
el tema del mòbil,
recordem que conduir
distret amb el mòbil
a la mà
són sis punts
i també
el fenomen
del còctel
explosiu
de conduir
sota els efectes
de les substàncies
d'alcohol
i drogues
doncs també
és un còctel
mortal.
Però
això és un fenomen
que ens preocupa
i lògicament
a molta més instància
per molt que nosaltres
posem els mitjans
i que posem
els Mossos d'Esquadra
i posem els companys
de les policies locals
a fer controls
que en fan
a mitjans de l'estiu
o a finals de l'estiu
podem parlar
sobre els resultats
de les diverses campanyes
que hem pogut fer
malauradament
segueixen donant positiu
malauradament
les campanyes
la conscienciació
que estem fent
per tant sempre
apel·lem
a aquesta responsabilitat
perquè a última instància
qui condueix el volant
una campanya
que hem posat
és el risc zero
i condueix zero-zero
per què?
Perquè no volem
que la gent
condueixi
sota aquests efectes.
Clar
i amb això del zero-zero
també a vegades
hi ha interpretacions
en certa manera
Perdó
què vols dir?
No
vull dir que
a vegades
amb el tema
del zero-zero
doncs si
prenem una beguda
sense alcohol
si és el zero-zero real
totes aquestes coses
que a vegades
millor no prendre alcohol
Exacte
o sigui
pensem que nosaltres
tant amb els equips
el que diem
els evidencials
nosaltres tenim diversos tipus
d'aparells
un que li diem
a l'indiciari
un altre que es diu
evidencial
tant per alcohol
els tests
com el tema
de les drogues
com també
els nostres radars
hi ha un organisme
que és
l'Institut Espanyol
de Meteorologia
que el que fa
és mesurar
el tema
perdó
mesurar
el que fa
és donar
la certificació
que els nostres
aparells
compleixen
els estàndards
de qualitat
i de rigor
per tant
col·loquialment
podem dir
que quan
un dels nostres radars
marca una velocitat
i un dels nostres
etilòmetres
marca
un índex d'alcoholèmia
podem estar segurs
que
és cert
el que diu
per això
anem més enllà
i diem la campanya
zero-zero
per evitar
temptacions
Ho dic perquè
hi havia hagut
aquell debat
sobretot l'any passat
amb el tema
de la cervesa
sense alcohol
que potser
portava
alguna cosa
d'alcohol
i clar no és el mateix
prendre una cervesa
que prendre cent moltes
que llavors
evidentment
això no aplicaria
perquè evidentment
vostres
hi ha mesura
és a dir
no dubtem
en aquest cas
no era un dubte
dels aparells
sinó del comportament
dels conductors
alerta amb les begudes
sense alcohol
això
és el que preferia
entenc que si una persona
es beu una cervesa
sense alcohol
i que tingui
un percentatge mínim
però lògicament
si una persona
es beu 10, 15, 20 cerveses
hi haurà un efecte acumulatiu
que ho desconec
no sóc expert
i no puc ficar la mà
sobre aquesta notícia
és al que em referia
també sense ser un expert
però per això
aquí venia el comentari
d'acord
senyor Estavan
com ajuda
la intel·ligència artificial
a millorar
la seguretat viària
també?
molt bona pregunta
és un món
per explorar
i nosaltres
l'estem explorant
des de diversos
elements
per una banda
nosaltres estem treballant
també en les universitats catalanes
per un projecte
que li diem
el basó digital
el basó digital
és una simulació
inicialment
sobre les carreteres
de la corona
de Barcelona
però lògicament
a mesura
que vagi avançant
aquest projecte
serà per tot el país
que el que busca
en un primer moment
és analitzar
la situació
que pugui haver-hi
en temps real
és a dir
cometes típiques caravanes
que pot ser
del cap de setmana
de sortida
d'entrada de Barcelona
el següent pas
què serà?
extreure'n conclusions
per després
el següent pas
seria predir
i per tant
la intel·ligència artificial
ens pot ajudar
a preveure
que
és un suposar
el cap de setmana
de la festivitat
del 25
no del 15 d'agost
hi ha un percentatge
més elevat
que puguin haver
un accident
o una retenció
en determinat punt kilomètric
i a partir d'aquí
fer un balanceig
del trànsit
cap a altres vies
a més a més
la intel·ligència artificial
la informació
que puguem subministrar
sobre aquestes vies
també ens donarà
quina és la capacitat
d'absorció
que puguin tenir
les vies alternatives
poso un exemple
nosaltres
amb un determinat tram
tenim aquí
la 340
la P7
i les 7 paral·leles
no és el mateix
lògicament
el límit de velocitat
que pugui haver-hi
amb una via
que amb una altra
la 340
versus
les altres dues vies
però davant d'una
possible retenció
o un accident
l'IA
ens podrà
donar
dient
es pot fer
una derivació
cap a aquesta via
fins a
tants vehicles
estic posant un suposar
a més a més
amb la col·laboració
que mantenim
amb Mossos d'Esquadra
i policies locals
de fer punts de tall
o punts d'informació
per desviar
estic posant un exemple
si hi hagués un accident
per exemple
a l'alçada de Cambrils
que el trànsit
es pugui desviar
a l'entrada de sortida
de Salou
o hospitalet de l'infant
d'aquesta manera
anar traient vehicles
i la intel·ligència artificial
també ens permet
doncs
amb el cas
per exemple
de
determinades
conductes
d'infraccions
com pot ser
conduir
amb el mòbil
a la mà
o
conduir
sense cinturó
o bé
amb el cas
de l'Ebre
per exemple
els camions
que circulen
recordem que a l'Ebre
el tram de l'Arenc
des de
la zona
de Calafat
fins a la zona
de Freginals
els camions
és una novetat
no poden circular
per carril de l'Escara
recordem que és una via
amb dos carrils
doncs l'EI ens permetrà
identificar
aquestes conductes
que siguin sancionables
molt bé
arribaran
mesures innovadores
de la mà
de la intel·ligència artificial
segur
i
doncs això
i s'aniran
s'aniran provant
per aplicar
també
doncs
aquestes
aquestes innovacions
i la millora
de la seguretat
ara nomenava el tema
dels camions
no li havia preguntat
però sí que aprofito
això que ens explicava
dels camions
i també
amb el tema
de les furgonetes
i tot el tema
de la paqueteria
logística
també
també
està en compte
no?
Sí, sí, sí
els nostres
els nostres estudis
doncs incideixen
en aquests vehicles
que anirien
no?
recordem que
hi ha vehicles
que són vehicles
eugers, vehicles pesants
doncs la IA
el que ens permetrà
serà lògicament
analitzar aquesta informació
però més enllà de la IA
amb el nostre dia a dia
cadascun d'ells
tenen un límit
de velocitat específic
i els radars
doncs es poden adoptar
amb aquestes velocitats
i sobretot
el tema de
recordem
el tram
a Brenc
té només dos carrils
amb els darrers anys
ha augmentat
més d'un 50%
el trànsit
dels vehicles pesants
amb el tram
de la P7
en les comarques
de Tarragona
i
amb les eines
o
amb la
plataforma que tenim
hem d'adaptar
nosaltres
per exemple
amb els trams
propers a Barcelona
hem potenciat
els carrils reversibles
per què?
perquè no podem augmentar
i construir del no res
un carril
doncs en el cas
del tram
a Brenc
el que es fa
és que es limita
la conducció
dels camions
per intentar
perdó
es limita
que puguin anar
pel carril
de l'esquerra
perquè d'aquesta manera
donen una fluidesa
a tot el trànsit
Què s'espera
per les operacions
sortida
retorn
de cara a aquest estiu
ara ja
aniríem
finals de juliol
mes d'agost
ja sé que la prudència
ha de ser la tendència
a tots els dies
però sí que és cert
que hi ha moments
en els que
encara s'incideix més
amb aquestes campanyes
d'operacions
sortida
retorn
etcètera
hi ha dispositius
especials
que en el moment oportú
des de conselleria
i direcció
de saber que el trànsit
es va recordant
i es faran
les informacions pertinents
però sí que és cert
és que nosaltres
convidem a les persones
que hagin d'utilitzar
les vies catalanes
tant turistes
com nacionals d'aquí
a l'hora de planificar
els seus viatges
també que estiguin
amatents
amb les ajudes que hi ha
com per exemple
els navegadors
que és una manera
d'intel·ligència artificial
inicial
però que ens ajuden
a planificar els nostres circuits
els trajectes
i també
a l'hora de consultar
la informació
les xarxes socials
de serveis català
del trànsit
i també la nostra web
per consultar possibles incidències
o per planificar
sempre demanem també
a l'hora de planificar
l'ahir ens ajudarà
a trobar aquests pics
que ara històricament
doncs ho podem veure
a posteriori
però sempre animem
a planificar millor
i anticipar
l'operació tornada
o l'operació sortida
per evitar
les típiques retencions
moments crítics
d'aquests dispositius
a l'agost
no?
sí
tant l'operació sortida
com la que diríem
l'operació tornada
planificar
i el sentit comú
i sobretot
doncs això
no distraccions
no alcohol
no altres drogues
al volant
que són els principals
seguixen-se
les principals causes
encara com d'accidents
Albert Raül
Esteban
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
moltes gràcies
i que tingui bon estiu
igualment
moltes gràcies
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar.
Vine i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona.
Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport.
Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Més informació a portarragona.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç.
7 dies de publicitat, 7 dies de publicitat des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
20 minuts i arribarem a les 12.
en punt del migdia, sempre
ens agrada parlar a l'estiu de les festes
dels barris a la ciutat
de Tarragona, i si
hi ha una zona que enguany estan d'aniversari
i podríem dir que és l'any del 5
és a la
la Vinguda Maria Cristina
i els voltants, ja ho saben
a l'Associació de Veïns que celebra també
aquestes festes aquest cap de setmana.
Mari Carme Solent és la presidenta. Mari Carme,
bon dia. Bon dia a tots vosaltres, bé?
Com esteu pel barri?
Anem fent, anem fent, anem fent, eh?
podríem anar molt més
bé, però bueno, no es queixem.
Anem tirant, anem tirant.
Ja farem l'apartat de reivindicacions al final.
Aquest té el guardo pel final, aquest té el guardo pel final.
Escolta que
35 anys del
Ball Parlat de la reina Maria Cristina
25 que sou
Associació de Veïns Constituïda, Conformada
i 15 anys de la Cristineta.
Anem per parts.
35 anys del Ball Parlat. Això ens hem d'anar
cap a l'any 90.
90, sí, sí, sí.
Sí, que, a veure, un grup
un grup de veïns, entre
i el José María Salvador Pí i
i l'Oriol Grau
van ser, el que l'any 82
van tornar a tirar endavant les festes.
Doncs, bueno, per la raó que sigui, eh?
Ells
es van muntar
aquest esqueix amb els personatges.
són els personatges del barri
que expliquen, doncs, vull dir, qui són.
I, bueno, es fan una miqueta de crítica
de la situació actual, no?
Una miqueta de...
Una miqueta de...
Donar-li una xispita, perquè així la gent...
amb sàtira, amb humor, no?
Sí.
que és el protagonista, també.
Sí, ja, sí.
Bueno, no volem ofendre ningú,
però, bueno, és una cosa que s'ho munten ells, eh?
Vull dir, nosaltres, en la associació,
estem una mica al marge.
Què creus que s'ha aconseguit
amb aquests 35 anys del ball parlat?
Perquè això ja són...
Clar, parlar de 35 anys
és ja parlar d'una representació consolidada.
Han anat canviant els personatges.
Hem tingut a l'Oriol Grau, per exemple,
que sempre ha estat al darrere, no?
Sí, sempre...
A veure, ara fa uns anys que...
Però ell sempre ve un dia dels ensatjos
i llavors ell més o menys diu...
Posa les seves notes
o diu això, potser podeu fer així o així,
però, clar, el fet...
Abans ell els ajudava a fer els versots.
Ara, vull dir, es fan entre...
Tot això és molt voluntari,
dient que tampoc té estudis per això,
però, bueno, estudis,
me'n refereixo que van traient els versots,
ho van fent,
i llavors també he anat variant una miqueta els actors,
perquè els que fa més anys, vull dir,
també ho van deixant,
llavors costa a vegades tornar a trobar algú
perquè en guany em vam tindre dues baixes
una mica precipitades, llavors...
Clar, costa trobar substituts, no?
Exacte, exacte.
Sí? No hi ha gent jove que s'animi a participar-hi,
Mari Carme, o què?
No, de moment...
O sigui, en guany hem recuperat...
Bueno, hem recuperat...
A veure, a la que feia darrere,
que ho havia deixat,
però com que hi ha hagut un petit, així,
gent que ha marxat,
ho tornat a agafar,
llavors hi ha hagut una mica de corrament per allà,
i no, no, ja tenim un noi, un noi nou,
el Toni,
i molt bé, vull dir, amb el sentit,
i ara, bueno,
doncs ja anem mirant d'anar buscant gent,
perquè n'hi ha...
Fantàstic.
de la cara de fer d'Avinguda a Catalunya,
quasi, a veure,
va començar en 15 anys,
i o sigui que em porta 16,
i, bueno, potser ja li toca un refesso.
Clar, i són la Maria Cristina,
la Hernández Anaúja,
López Pelaez,
la Cronista S.C.,
Avinguda a Catalunya...
A Catalunya, que es va incorporar fa menys temps,
és una cosa.
Llavors hi ha l'escolar,
que és el que en busca tothom.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Sí, sí.
Quan els podrem veure en guany, el ball?
Perquè això ja és el primer dia de les festes, no?
Sí, nosaltres obrim el ball,
o sigui, obrim les festes amb el ball de la reina.
Divendres, eh?
Aquest divendres.
Divendres 25.
Divendres 25,
a partir de les 9 de la nit,
primer hi ha una miqueta de cosa per la canalla,
que més normal,
body chocolate,
un conte a contes,
uns jocs,
o sigui, per fer una miqueta ja.
Llavors a les 9,
hi ha la salutació a la gent que ve,
els fem un petit homenatge,
diem, als difunts del barri,
i a continuació,
ells són els que inauguren,
per entendre,
enceten les festes,
les inauguren.
I a continuació,
hi ha l'entrega del guardó,
José Manuel Salvador Ior Pí,
que des que ell va morir,
doncs,
quan han anat buscant una persona
per anar-li.
I un guany...
Ho podem dir, no?
Sí, sí, ho podem dir,
perquè està al programa.
hem estat buscant,
allò que sempre busquem,
el senyor Cerijol.
Molt bé,
Magí Cerijol.
El senyor Cerijol.
El director de Tarracoviva.
Exacte, exacte, sí.
I després també,
indirectament,
està lligat
amb els 25 anys
del patrimoni famós.
Mira,
un altre 5, no?
Si volíeu més 5,
ja tenim un altre 5.
i el Magí encantadíssim.
Sí, sí,
li vam anar a proposar,
va estar molt content,
perquè sembla ser
que de petit
hi tenia
com unes arrels
allà al barri,
abans va estar comentat.
sense buscar-ho,
no?
Heu trobat el vincle
del Magí Cerijol al barri.
Sí, sí,
em va dir,
oh, jo venia,
que hi havia un sastre,
sí,
se'n recordem.
Doncs la tieta,
veníem els diumenges
a veure la tieta.
O sigui,
va ser agradable
de conversa,
o?
Per tant,
ell farà,
ell rebrà aquest homenatge
divendres al vespre,
també.
Sí, exacte.
O sigui,
això per nosaltres,
a veure,
dintre les festes,
per nosaltres
és l'acte més entranyable.
Per nosaltres,
o sigui,
les festes no serien sense això.
I que també aprofiteu
per homenatge
als difunts,
pot ser,
aquest divendres?
Sí, sí,
s'aprofita
i llavors ja fa uns anys
que llavors
pugen una caneta,
una caneta
i tirem uns globus.
O sigui,
com un record
a la gent del barri
i en general
que falten.
Molt bé.
Alguna cosa més
per divendres
a banda de la representació
del ball?
Que per cert,
no sé, perdona,
no sé si hi ha alguna
sorpresa o no
amb aquest 35 anys
de recuperació del ball parlat,
si us han dit alguna cosa
o serà
com tots els anys
de la representació,
alguna coseta faran, no?
Bueno,
ells ho sabran.
El que passa
per part nostra,
perquè en guany
teníem,
bueno,
un fitxatge és una noia
del barri
que té moltes idees
i s'han pensat
i ja ho veureu,
o sigui,
han fet les siluetes
dels personatges
del barri
com a
de cada un
i llavors
perquè la gent
s'hi pugui retratar,
pugui fer,
podem fer un concurs
d'Instagram
i llavors
estaran
mirant de prou
a cada carrer,
o sigui,
una miqueta
i després també hem fet
com una espècie
de cartell
de festes,
bueno,
un parell de cosetes
així de novetat,
perquè, bueno,
ja que hi ha algú
que ha vingut
i duràs un cop de mà
i ve'm i deies,
s'han d'aprofitar.
I tant que sí,
a la nit
i a Rebella
també,
a la música?
Sí,
hi ha una mica,
sí,
estava anunciat
un conjunt
al programa
per raons
de lo que sigui,
i ara tenim
el Murdoch
o també
una altra,
fem una mica
de música
més
per gent jove,
que això és un dia
perquè puguin
una miqueta,
eh,
tampoc,
vull dir,
i dissabte comencem
amb tallers per la canalla,
tallers infantils,
una festa,
sí,
també,
hem fet
que si es porten
unes samarretes,
nens,
doncs,
tenim unes plantilles
i podran dibuixar
un personatge
o el logo del barri
a la samarreta,
perquè se la facin ells.
Molt bé,
ha de ser una samarreta
especial blanca,
perquè la puguem pintar,
molt bé,
clar,
per poder-la pintar,
eh,
genial.
I després festa de l'escuma?
Sí,
que si fa calor.
I tant,
què farà?
Sí,
sí,
esperem,
esperem que sí.
L'any passat,
no ho fèiem,
però l'any passat
ho vam posar
i vam veure
que tothom
estava molt content.
Home,
clar,
si ens hem de refrescar
estarem contentíssims.
I després el vermut?
Sí,
perquè en guany
ha tornat
a la colla dels embrassats,
que acostumaven a vindre
per circumstàncies,
durant dos anys
no han estat,
i m'ho van dir,
bueno,
no sé,
ells munten,
això vull dir,
està dintre
de les nostres festes,
però és una cosa
que en Montanells
fan un musical,
que en Montanells
i així,
bueno.
Molt bé.
I a la tarda,
gegants,
que aquí és on
també tindrem,
en guany encara no ve
a Nacerca Vila,
si no m'equivoco,
però sí que tenim
aquest aniversari
de la Cristinette.
Sí, sí, sí, sí,
la tenim,
la tenim,
i posarem així
un detallet
perquè es vegi
que té 15 anys.
Perquè fa 15 anys,
això és la puesta de l'argo.
La puesta de l'argo,
sí.
Bueno,
i bones,
també tenim
que vindran
algunes seccions
del gimnàstic,
de la parla esportiva,
no del futbol,
eh?
Sí, sí.
No se sobreentén.
I bones,
faran una miqueta
d'exhibició,
de pàdel,
o de tèner,
o rítmica,
una miqueta,
per acompanyar
una miqueta
a nosaltres.
I a la nit,
a partir dels 11,
hi ha un duo
de l'Hitgums
que fan versions
i estan molt bé
per totes les edats.
O sigui...
Fantàstic.
Sí,
perquè si no la gent gran
també em diu
que poden ballar.
Però la música ha de ser
per tothom,
això està clar.
Sí, perquè a segons quina
no els hi agrada.
No els hi agrada.
És difícil, eh?
Això que vagi
tot a gust de tothom.
Exacte, exacte.
És difícil.
Bueno,
hi ha temps per tot.
I diumenge,
per si no n'hi havia prou,
continuem
arrenquem...
Amb les matinades...
Ben aviadet, eh?
Sí, perquè els teclers
es van despertar d'aviat
perquè, per si en cas,
no els hi agafa el toro.
Llavors,
com és normal,
tornem a fer
el concurs
de truites i croquetes.
Però entre mig,
a les 10 i mitja,
tenim un acte cultural
que vindrà
al Paco Tobar
i farem una passejada
pel barri
i es anirà explicant
nosaltres al carrer,
el personatge
que porta el nom al carrer,
la seva història.
O sigui,
per conèixer
el carrer que estem,
la història d'aquest...
Perquè estem en aquell carrer
i aquell senyor,
aquell senyor era qui era.
Bueno,
se n'entrarem.
Molt bé,
no, no,
i tant,
això està molt bé,
perquè així també
grans i petits
coneixen el barri.
A més,
sabrem qui del cronista
se'n sé
i qui del...
A més,
se n'entrarem.
Molt bé.
Farem una petita passejada
pel barri
i ens explicarà.
I si no hem vist prou ball,
a dos quarts d'una,
tornem-hi.
Tornem-hi,
sí,
sí,
perquè ens ho van demanar
que tornar-la a fer
dues vegades,
perquè,
clar,
tot es passa
un mes ensejant
i fent,
diu,
una vegada sola
era poquet,
i volien...
I encara amb els 15 anys
de la geganta Cristineta
es fa un reconeixement
a la tarda,
no?
Sí,
amb la família Pujol.
Explica'ns això.
Sí,
a veure,
és una família
que ara ja no viuen allà,
però bueno,
però parlo de...
Ara trobem alguna fotografia
i llavors hi havia un nano jove
i llavors tota aquesta família
eren molt implicats al barri
i llavors eren diversos germans
i una cosa
i l'Èric Pujol,
doncs,
el coneixem,
sí,
sí,
el coneixem,
sí,
sí,
i tant,
i tant,
i ell va ser el primer portador
amb el seu pare,
amb l'Èric,
llavors,
doncs,
va ser una sorpresa,
van,
o sigui,
va fer la geganta,
la família d'ells
van fer el vestit,
o sigui,
van fer el vestit,
el van fer tot,
vull dir,
una nena del barri
va fer els braços,
però vull dir,
la van muntar
i durant,
mira,
hi van sortir
i això va donar peu
a que al cap de dos o tres anys
sortigués l'Hernandes Seneuja,
o sigui,
anem així.
Veus?
No, no,
és que aquí anem bevent
d'uns actes
als altres,
eh?
Sí,
a veure,
la idea
ens hauria agradat,
el que passa que això
ja és molt difícil
perquè ens costa molt
trobar portants,
perquè la idea nostra
del seu dia
era que cada carrer
tingués el seu gegant,
però de moment
se'n queden dos,
perquè si no tenim gent
no podem sortir.
És el que passa sempre,
que fa el que costa
una miqueta estirar.
I amb què acabeu
la festa amèrica?
Amb un concert
del cello cantant
i actor,
Pau de Nuit,
de Nú,
que vull dir
que ve a fer
una miqueta
de representació
i, bueno,
doncs ja està.
És una miqueta
de festa
entre nosaltres.
Escolta,
25 anys
d'associació de veïns,
eh?
Sí, sí.
I em deies que,
clar,
abans d'això,
abans d'aquests 25 anys,
és a dir,
abans d'haver-vos
de constituir
com a associació,
que això estem parlant
de l'any 2000,
és fàcil de comptar,
clar,
com s'organitzaven
les fes,
hi havia una comissió,
hi havia una gent
que se n'encarregava...
Sí, hi havia una comissió.
Bé,
a veure,
per cas,
per allà,
l'associació Corre,
el primer programa
el tenim
de l'any 1947.
Dels 47
als 52.
47, eh?
Els 52
eren les festes
clàssiques
que es feien
amb allò,
el que es feia.
Després,
això,
pels circumstàncies,
doncs es van,
es van passar,
allò,
s'aparcades,
no?
Es van passar.
Llavors,
va ser l'any 82
que una colla de joventut,
que hi havia la colla
de Sardana,
joventut,
que estaven lligats
per allà al barri
pels pares i així,
llavors hi havia
el Jornament Salvador
i aquelles coses,
van voler tornar,
o sigui,
a recuperar les festes.
Llavors,
durant uns anys,
tot eren,
doncs,
eren una convició de festes.
O sigui,
envers de ser un sovioció de veïns,
una convició de festes
i solament
era una qüestió de festes,
vull dir.
Però, clar,
per efectes,
després més burocràcia
o de tindre una subvenció
o una cosa,
es va arribar a fer,
l'any 2000,
es van fer els estatuts,
llavors es va demanar
un local,
perquè no teníem local,
vull dir,
estàvem així
entre casa d'una
i casa d'una altra
o amb un...
I llavors,
doncs...
Com es podia.
Sí,
com es podia.
I llavors,
doncs,
va haver ocasió
i llavors allà a l'Ajuntament,
ells suposo que ens van cedir un local
i que al començament érem tres associacions,
érem nosaltres
i dues més,
que es va allà,
diguem-ne,
Muralles de Ponent
i Mostri de Poblet.
Una d'elles ja no existeix,
però vull dir,
a l'altra compartim local
amb la Monestir de Poblet,
i així anem seguint,
vull dir,
amb el sentit,
llavors aprofitant això,
doncs,
mirant mica en mica,
ja s'ha anat fent més gran
i hem mirat de fer més activitats
i anar fent cosetes.
I com està ara mateix
la salut de l'associació?
Bueno...
És el que em deies sempre,
és el que em dius sempre?
Sí que costa,
voldríem un relleu
de gent més jove
i donar un cop de mà,
i que dongués un cop de mà.
Hi va haver moments
que han dit
que ho deixaríem,
però l'any passat
hi va haver una sèrie de persones
que van dir
no, no,
nosaltres ja ajudarem,
ja farem,
mirarem,
i bueno,
doncs,
hem tingut dos o tres mans més
i llavors...
Sempre van bé,
les mans sempre van bé.
Vull dir,
nosaltres esperem tot el dia
demanant mans,
esperem el dia plorant
a veure qui vol vindre
a donar-se un cop de mà.
I sempre que ens acompanyes,
Mari Carme,
aprofito també per preguntar-te
com estan les coses pel barri,
com començava l'any,
a l'entrevista,
sempre, evidentment,
hi ha marge de millora
pels equipaments
i per tot el que es mou el barri.
On diries que cal actuar?
Ha d'actuar...
Vull dir,
hi ha una sèrie de coses
que són,
en fet,
que de tot Tarragona.
Vull dir,
justament,
quan he estic de cas
que baixava cap aquí,
ja m'he empipat jo sola
perquè,
no ho sé,
la gent,
allà al mig del carrer,
un munt de roba llançada
i així.
Llavors,
allò que dius...
Neteja,
civisme...
Vull dir,
no és que...
d'acord,
estarà bruta,
però és que la gent
tampoc hi fa res
per tindre-ho.
És que,
vull dir,
és allò que t'empipes
perquè la gent...
Si acaben de netejar
i algú surt
amb una roba
o amb un moble vell,
per això hi ha els serveis que hi ha...
és que estem cansats de dir-ho.
Nosaltres a les xarxes
ja els hi posem
que truquin...
Bé,
aquestes generals.
Aleshores,
voldríem
una miqueta més
de...
el part dels crios,
que volia veure
si el podem...
que hi hagi més llum,
això ja ho tenim demanat,
que hi hagi una mica més de llum
perquè queda una mica fosca
aquella plaça
de Josepina i Salvador,
queda una mica fosca
i la nit
costa.
Llavors,
hi ha
aquells porchos,
sempre hi ha coloms
que també deixa'ls anar,
és el mal que tenim.
Això es va inaugurar
a finals del 2017
el parc, no?
Sí.
I ja ho ha explicat,
doncs,
que sí que hi ha
d'anar renovant
i ampliant.
Sí.
Alguns sí que s'han fet,
no?,
però que és necessari
actuar.
Sí, sí, sí.
Una miqueta més.
Llavors, a l'estiu,
al migdia,
cau allà una solana.
Sí, tenim alguna cosa
per fer gimnars.
Una miqueta més
ens agradaria
allò que dius,
eh?
Una de les altres coses
és estar d'al·lars
de fils que tenim al migdia.
Això també n'hi ha
a tota Tarragona,
però a tot arreu
trobes fils penjats
pel migdia del carrer.
Ja.
Doncs no sé això
que estiguis
en aquests països
fora d'aquí.
Doncs això caldrà
veure, no?
Sí, no, no.
Demanar cosetes
ja anem demanant.
Vull dir,
tampoc gusem molt
perquè caldria allò que dius,
no?
Hi ha tantes coses a fer.
I llavors,
en aquells moments,
ara sabem que,
per motiu,
suposo,
del negoci,
aquelles coses,
marxarà la monagal
aviamet,
marxen d'allà.
Que vulguis o no,
això també serà,
és una mica,
té un cop una mica fort
pel barri,
perquè vulguis o no,
donava,
també donava vida.
Sí, sí.
Hi havia previstes
més obres,
a banda de,
saps,
allò que van ampliar
les voreres
d'Estanislau Figueres,
a López Peláez,
tota aquella zona
hi havia previstes?
O demanàveu
també altres actuacions?
A l'Avinguda Cristina,
eh?
Maria Cristina em refereixo.
En principi,
jo vaig veure pel diari
que volien ampliar
les voreres,
però no sé
fins a quin punt.
No teniu cap constància
d'això continua.
No, no teniu cap constància.
Era un projecte
de pacificació
que em consta
que estava pendent,
però no sé
tampoc en quin estat
està,
per això t'ho preguntava.
D'acord, d'acord, d'acord.
I aleshores
el tros
de López Peláez
que està nou,
vull dir,
a veure,
no acaba
de
trobar-li el què,
perquè
ni tenim plaça
per fer activitats
i aquell carrer,
doncs vull dir,
hi ha cotxes
que hi entren
i hi aparquen
i el pàrquing aquell
han de sortir
i entrar
per Maria Cristina.
Llavors, vull dir,
és aquelles coses
que no les cabem...
No acaben de...
No, clar,
ara estan fent obres
en una casa
de la cantonada
que vagi a Villalguiçona
i en aquella casa
l'estan renovant tota,
o sigui,
això també serà...
Bueno,
seran pisos nous
i així
que a veure si anem
captant gent
i anem a què.
Que atregui gent.
Sí, sí.
Mari Carme Soler,
que des de Tarragona Ràdio
us donem l'enhorabona
per aquests aniversaris,
l'enhorabona
per la tasca que feu.
Vindrem a veure-us
a les festes,
evidentment.
Us esperem.
I moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
i molta sort.
Moltes gràcies a vosaltres
per la vostra atenció
que us teniu sempre amb nosaltres.
I tant que sí.
Moltes gràcies.
A vosaltres.
Dos minuts
i seran les 12 del migdia.
De seguida abordem
altres qüestions
perquè ja us ho explicàvem
a la introducció del programa
hi haurà professor
de Setmana Santa
però al novembre.
I put you first
and you adored it
set fast to my forest
and you let it burn
sang off key
in my chorus
cause it wasn't yours
I saw the signs
and I ignored it
rose-colored glasses
all distorted
set fire to my purpose
and I let it burn
and you got off
in the hurting
when it wasn't yours
yeah
we'd always go into it blindly
I needed to lose you
to find me
this dancer was killing me
and I needed to hate you
to love me
yeah
to love love you
to love love you
to love you
I needed to lose you
to love me
yeah
to love love you
to love love you
to love you
I needed to lose you
to love me
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Moderna Ràdio
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673-325-497
i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
12 del migdia i 5 minuts de seguida abordarem la qüestió que us explicava abans,
aquesta professor del Sant Enterrament Especial,
que arribarà, si no passa res ens deien, el 22 de novembre,
però abans altres qüestions,
perquè després de 15 anys, si no m'equivoco, ara em corregirà ell,
davant d'un dels projectes socials més emblemàtics del territori,
Ramon Marçal anunciava que deixava la presidència del patronat de la Fundació Porta Aventura.
Ramon Marçal, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Miquel.
Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies a vosaltres per convidar-nos.
15 anys.
Sí, 15 anys, 15 anys.
Passen ràpid, però l'altre dia celebravem el 30 aniversari del Parc Temàtic de Porta Aventura,
i quan hi pensava dic que d'aquests 30 anys, 15 també ja fa que tirem de la Fundació.
Va ser un projecte important, la Fundació,
i suposo que ara aquests dies la pregunta típica deu ser
milles enrere, analitzes els reptes que heu dut a terme amb la Fundació.
Com ho veus? Quin balanç fas d'aquests quins anys?
És un balanç absolutament positiu i amb una trajectòria que sempre he anat amb una fletxa tirant amunt sense parar, no?
O sigui, la veritat és que, bé, tot sorgeix d'una necessitat, anem a dir, vital, perquè la Fundació, per què neix?
Doncs per què neix? Realment perquè ja hi havia una necessitat a través del propi Parc Temàtic
de donar accessibilitat a molta part de la nostra societat que tenien dificultats en tots els sentits, no?
Gent, doncs, que per el que sigui no podien accedir a pagar una entrada d'un parc temàtic com el de Porta Aventura
i llavors a través de l'RCC, o el departament que hi havia de responsabilitat social,
doncs ells donaven cobertura a aquests col·lectius.
I a partir d'aquí és quan sorgeix la necessitat de crear i donar forma jurídica
i de forma realment establerta com cal, no?, doncs una fundació privada
que dongués cobertura amb totes aquestes activitats socials.
I tu com estàs?
Bé, molt bé, jo estic fantàsticament bé.
Amb l'arrencant-se anem a dir, o encara amb aquella fase de procés d'adaptació,
però, doncs, molt bé, molt bé, home, ja s'ha de dir que encara no tenim relleu,
que aquest és el Fàndica.
Clar, t'ho pregunto perquè són projectes, i entèn-me el comentari,
són projectes que són molt bonics d'acompanyar, no?,
que evidentment hi ha molta feina al darrere,
són projectes d'aquells, com tu ara deies, d'RCC,
però que també al final has de dir, doncs mira, fins aquí,
i donem el relleu, donem el pas, no?
Sí, home, pensa que la Fundació Portaventura
abarque moltes temàtiques,
però una de les grans temàtiques és la relació tan directa
que tenim a través del DREAMS amb els hospitals, no?
Això t'implica estar veient, si no veient,
i acompanyant a moltes d'aquestes famílies.
Pensem que venen 10 famílies cada setmana al DREAMS,
i aquestes famílies totes tenen la seva temàtica, no?
Una temàtica complicada, d'haver viscut una enfermetat greu amb un fill,
i tot això, vulguis que no, emocionalment,
doncs també t'afecta, o sigui, som humans,
jo soc el primer que reconecta que, bueno,
que em considero una persona forta, optimista, de demena,
i no m'afronto les realitats, doncs, amb bastanta coherència,
però sí que s'ha de dir que ja arriba un moment, doncs,
que també la part sentimental o emocional d'un projecte com el DREAMS,
doncs també et fa un foradet al cor, això és evident.
Són projectes bonics, emotius, però a vegades amb molta dosi de cruesa, també, no?
Sí, realitat, més que cruesa, la realitat.
Sí, realitat, correcte.
M'agrada el canvi.
Sí, la realitat en la que vivim en una societat en la que els grans desconeguts són,
doncs, bueno, doncs, els casos d'enfermetats greus amb infants, no?,
que això és el més dur que et pot passar, no?, com a pare i com a avi,
doncs sempre, per mi, surto del DREAMS i sempre penso quina sort tinc, no?,
que gràcies a Déu, doncs, el meu entorn més proper i més íntim,
doncs, estan tots bé, no?,
però és evident que hi ha una part de la societat que està patint.
Correcte, i que és una realitat que acompanya i que conviuen moltíssimes persones.
Com comença el teu vincle amb PortAventura i amb la fundació, com neix tot?
Jo neixo, vinc a formar part,
m'inviden a entrar al Consell d'Administració del propi parc,
del PortAventura Entertainment, en l'any 2009.
Aleshores, hi havia una participació accionarial,
que era la Caixa, que tenia una participació del 100%,
i a partir de, si mal no recordo, el setembre del 2009,
hi ha una entrada del 50% per part d'Invest Industrial,
que és la participació que té la família Bonomi, no?
i, bé, d'aquest 50% es crea un altre Consell d'Administració,
50% Caixa i 50% Invest Industrial,
i busquen algun conseller independent que tingui certa vinculació en el territori,
que, bueno, que tingui unes certes aptituds,
i en aquest cas, doncs, me van fer una trucada,
vaig valorar la proposta, i, bueno,
a partir d'aquí entro com a conseller independent,
per part de CaixaBank,
en aquell moment era l'obra social de la Caixa,
i, bueno, doncs, formo part del Consell.
I allí és on veiem la necessitat,
com a membre del Consell,
de crear aquesta fundació, no?
I és quan es crea el 2011,
el setembre del 2011,
la posem en marxa,
i és quan realment iniciem les activitats reals de la fundació.
Dreams ha estat un abans i un després?
Sí, sí, sí, evidentment es buscava,
des d'un principi buscavem un projecte
que quedés arrelat al territori,
que tingués sentit en el futur,
que fos un projecte que realment, doncs,
donés sentit al futur de la fundació, no?
Si és veritat que comencem amb un projecte molt fort,
que és el de l'UCI pediàtrica de Sant Joan de Déu,
que això és un projecte que, en aquell moment,
aproximadament el 2015,
s'encete les negociacions amb Sant Joan de Déu
i es materialitza aproximadament entre el 2017, no?
Això era una donació de 3 milions d'euros,
que era molt important,
i que, bueno, per nosaltres és un estandard
que van marcar ja, doncs, un abans i un després
dintre de la fundació
per dedicar l'esforç que es mereix
dintre de la temàtica de les malalties greus als hospitals, no?
I, bueno, amb Sant Joan de Déu és quan comencem aquest projecte.
A partir d'aquí es manté la relació amb Sant Joan de Déu
i és quan comencem també a través de FANOC
i, bueno, altres entitats que es dediquen al món aquest,
que veiem la necessitat de crear, doncs, aquest espai, doncs, físic
de poder donar respir a les famílies que es troben en aquesta situació.
Precisament no fa gaire setmanes, potser fa un mes,
ens acompanyava una família
que ens explicava l'experiència d'haver estat al DREAMS
i ens deien que, clar, que havia estat un daltabaix emocional
i que per uns dies havíem pogut respirar.
Sí, sí, és curiós, és curiós.
La veritat és que fins és que no ho veus...
És que la paraula era aquesta.
Hem pogut respirar, hem pogut tornar a ser família,
no oblidar-nos, perquè no seria la paraula,
de la malaltia o de l'afectació, de la condició, de la patologia,
però sí tornar a riure, tornar a somriure,
tornar a fer vincle a família.
És que aquesta és la realitat, no?,
d'aquestes famílies afectades per una enfermedad així.
O sigui, els equips metges,
els equips que tenim la sort de poder compartir experiències dels hospitals,
tant la Vall d'Abron, com Sant Joan de Déu,
com el Niño Jesús de Madrid,
ens expliquen sempre el mateix, no?,
i coincideixen tots en què curar el malalt,
per ells era el més fàcil,
i avui en dia tenim la sort
que hi ha moltíssims avanços científics
i la majoria de les malalties,
evidentment amb excepcions,
doncs es poden curar, no?
Diu, però el gran problema que ens trobem
és que la família queda tan, tan, tan, tan desintegrada,
començant pel matrimoni
i acompanyant amb els germans, no?,
que queden sempre en un tercer i un quart terme, no?
Ja no diguem els avis,
ja no diguem la família més propera, no?
I aquesta era una de les preocupacions
que més ens traslladaven, no?
Hem de fer alguna cosa per poder tornar a recosir aquesta família,
tornar-la a tindre dintre d'un entorn, anem a dir, normal, no?
I aquest va ser, bueno,
doncs ens vam posar a treballar, a veure altres experiències a nivell mundial,
i realment, doncs, van...
Avui per avui es pot dir que som un cas, diguéssim,
dels tres que existeixen en tot el món, eh?
I no només amb oncologia,
perquè a vegades potser aquesta és la que es veu més,
però hi ha altres atencions, no?
Sí, sí.
Hi ha altres diversitats, trastorns correctes.
Trastorns, trastorns alimentaris, trastorns mentals,
hi ha hagut trasplants greus, doncs,
de casos complicats de nens que han tingut que ser trasplantats
del que sigui, de l'òrgan que sigui.
En fi, hi ha una rècula,
penseu que nosaltres treballem aproximadament,
unes 25 patologies, més o menys, conegudes.
Enfermatats rares, evidentment, doncs, també en tenim,
però és una qüestió que, bueno,
l'oncològica potser és la més que coneixem tots
i la que veiem més cada dia,
i d'aquest cas, doncs, sí,
nosaltres dediquem pràcticament un 40% de les setmanes
són per famílies que tenen...
Però, bueno, dintre de l'oncologia hi ha moltes variants, també,
o sigui, hi ha de tot tipus.
I fins i tot, tant de cara a la inserció laboral del propi col·lectiu, no?
Sí, sí, sí, clar, també...
Que és un altre punt important.
Sí, sí, sí, també és important, sí, sí.
No, la veritat és que, en fi, el Dreams és un projecte
que té un avasant molt ample i que podem...
I el voluntariat, Ramon?
Ah, sí, sí, també és molt important.
Això és una altra de les fites que hem aconseguit en aquests 15 anys,
que vam començar d'una manera, doncs, molt discreta.
Primer, doncs, anem 10-12 voluntaris,
després vam passar a 20,
i fins és avui que pràcticament ja n'hi ha 100 voluntaris
empleats de PortAventura
que dediquen el seu temps lliure,
després d'una jornada laboral,
ajudant-nos dintre del projecte Dreams, bàsicament, no?
Ens venen a fer tallers,
cadascú, doncs, amb la seva habilitat personal, eh?
Des del que sap pintar cares fins a el que sap, doncs,
fer una classe de ioga o donar, doncs, una xarra del que sigui,
doncs, ens venen i durant una estoneta,
les tardes, sobretot, ens venen i ens donen aquesta cobertura,
a part dels actes que fem, no?
I aquests dies, així com ara, no sé,
em ve el cap el posat la gorra,
els dies que ve la gent, per exemple, de Down Tarragona,
han fet també activitats amb l'ONCE,
són necessaris també per visibilitzar, no?,
aquests col·lectius i per conscienciar
que tenen, evidentment, dret a l'oci
i la gent que va al parc que s'ho trobi.
Que sí, que sí, que sí.
Amb normalitat.
Aquest és l'objectiu, els dies D,
que diem nosaltres internament, no?
Considerem que aquests dies són dies especials,
i els diem així,
i, bueno, doncs, evidentment, doncs, com tu dius,
doncs, des del dia del Down Catalunya,
que properament serà el 4 d'octubre,
que també venen aproximadament entre 4.000-5.000 usuaris
de tot Catalunya i de la part de València,
també en venen alguna associació de Down.
Després, bueno, doncs, hem fet diverses activitats
i diverses dies d'aquest estil.
No hi ha relleu,
a hores d'ara, em deies.
Bueno...
Bueno, no hi ha, no s'ha decidit un relleu.
T'he plantejat la pregunta, disculpa.
S'està fent el càsting, anem a dir.
Disculpa, sí, sí, ha quedat molt...
Està, estem en el càsting,
a veure si tenim la sort que ens diuen que sí,
algun dels que realment s'ha tingut en compte la seva capacitat,
i esperem, esperem que ens diguin que sí molt aviat
i que puguem donar el nom de la persona
que em farà el meu relleu
i que segur que serà una persona
que aportarà tant o millor o més
que el que hem aportat fins ara, no?
I segur que serà pel bé de tots.
Suposo que quan un marxa,
deixen molts papers, molts projectes,
algun document obert amb idees o amb moltes.
Continuarà creixent Dreams, per exemple?
Sí, sí, sí.
I hi ha algun altre projecte que hagis deixat allò?
Alguna base, algun...
Bueno, bases n'hi ha moltes, no?
Però, clar, falta també que l'altra part, diguéssim,
es pugui consolidar.
Hi ha projectes oberts
amb l'Associació Espanyola contra el Càncer,
hi ha projectes amb la FANOC,
hi ha projectes...
coses sempre n'hi ha d'obertes, no?
Perquè, bueno, el tercer sector és així,
es mou per inputs, no?
I, bueno, n'hi ha molts, n'hi ha molts.
Seguir ajudant a les entitats més properes,
com, per exemple, la Montanyeta,
com ha sigut el cas d'aquest sopar solidari, no?
Que ha sigut a favor de la Montanyeta
i la Fundació Enriqueta Vilavecchia, de Barcelona.
I la veritat és que projectes n'hi ha molts.
però un dels més importants, evidentment, com has dit,
és el DREAMS, i el DREAMS ha de seguir creixent,
això és imparable, desgraciadament és imparable.
No podem deixar, penseu que ja portem la ratlla
de les 900 famílies a hores d'ara que han vingut,
i cada setmana són 10 més,
i, per desgràcia, hi ha una demanda increïble,
i tenim molta pressió perquè seguim creixent.
I aquest és l'objectiu, o sigui, espai n'hi ha,
i jo confio plenament que en els pròxims dos, tres anys,
doncs, que el DREAMS sigui, si no el doble,
quasi, quasi el doble.
Com va anar al sopar?
Perquè, pel que m'han explicat, va ser motiu.
Sí, ha sigut un sopar especial,
principalment per mi, evidentment,
després de 15 anys,
deixar oficialment les activitats de la Fundació,
doncs, me van fer un petit homenatge,
un reconeixement,
me van posar a la pantalla
diferents persones
que han anat treballant aquests últims anys,
doncs, fent una despedida,
doncs, i explicant una miqueta la trajectòria,
i després, doncs, bueno, 1.200 persones,
amb un objectiu molt clar,
des de recaudar fons per a aquestes tres entitats,
i, evidentment, vam arribar a les xifres,
dels 125.000 euros,
que és una xifra molt important, no?,
i, com deia abans, doncs,
a favor de la Montanyeta,
la nostra estimada Montanyeta,
i per veure si el gran projecte de la residència,
que jo ja l'he vist...
Que obre al setembre, no?
Sí, sí, jo ja l'he vist,
i l'he vist ja pràcticament a punt d'inaugurar,
i al setembre es comencen a traslladar residents,
doncs, de dalt de Sant Perí i Sant Pau,
doncs, cap aquí, a Bona Vista.
La intenció és parlar-ne amb ells en breu,
i hem demanat la conversa,
això ja és una cosa més interna.
Amb l'amic Francesc Tarragona,
que és una gran persona.
Correcte.
Ramon Marçal, gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Fins la propera.
Vinga, fins aviat.
Fins aviat.
Que vagi bé.
Adéu-te-te.
Fins aviat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, la veritat és que, a veure, serà un fet històric
que no s'ha viscut mai a Tarragona, fora de la Setmana Santa.
Sí que hi ha hagut actes que han celebrat diferents confraries,
de fet també hi va haver el Congrés Nacional de Setmana Santa a Tarragona
fa uns anys i es van ser coses excepcionals a l'octubre,
però diguéssim, reviure aquesta processó és aquesta novetat, no?
Ja tenim data, eh? Serà dissabte, 22 de novembre.
Si Déu vol, no hi ha cap imprevist, en principi la data escollida és el dissabte, sí, 22 de novembre.
Podria canviar aquesta data, si hi hagués alguna cosa, o no es preveu?
No, en principi no es preveu.
De fet, la data també s'ha escollit aquesta perquè és la data, diguéssim,
també que celebrem com a Sant, que és la festa de Cris-Rei, no?
Llavors, doncs bé, vam escollir aquesta data precisament per això,
per fer-ho ja una miqueta tot rodó i tancar una miqueta el cercle.
Què passarà aquell dia?
Que se'n sap de com anirà?
De moment encara és tota una miqueta incògnita,
perquè òbviament no és una processó o un acte que depèn d'una sola cofredia
en què ho pot organitzar i ja està, sinó que nosaltres el que volíem precisament
doncs és això, no?, fer participar a totes les cofredies que participen del divendres sant
a Tarragona, que al final són les que fan gran la Setmana Santa
i són les que fan possible aquests 475 anys d'història.
I per tant aquí, doncs, entra ara aquest engranatge del que ja suposa organitzar
un divendres sant normal, doncs ara fer-ho, no?, un 2.0 i fer-ho al novembre.
Llavors, a partir d'aquí, doncs, s'ha de posar en marxa tot un engranatge
on hi ha moltes peces i poquet a poquet les hem d'anar posant a morda, no?
Doncs ara el primer que s'ha fet, que entenc que per això han sortit les notícies,
doncs que s'ha fet aquesta ja consulta més formal a les cofredies,
aquesta invitació ja formal a participar d'aquest acte
perquè elles ens diguin si veuen possible la seva participació o no.
entenem perfectament que no són unes dates normals, entre cometes,
perquè ens entenguem dintre de la Setmana Santa
i això pot dificultar que els portants hi puguin anar,
que es pugui estallar, etcètera, etcètera, no?
I per tant, ara doncs s'ha fet ja, primer és a fer una consulta un tantet,
però ara ja s'ha fet aquesta invitació formal
i estem esperant la resposta de les cofredies.
Que tenen temps de respondre durant aquesta setmana.
Què us estan dient? Quina és la resposta de les cofredies?
Bé, a veure, amb el primer feedback que vam tindre, amb la primera, així, el primer tantet,
hi van haver cofredies que es van llançar a la piscina ja des d'un primer moment, que sí que sí,
i n'hi van haver algunes, doncs, que ho veien més complicat pel tema de gent
i ho entenem perfectament, no?
I llavors hem donat aquesta setmana de marge, perquè, òbviament, és el que et deia,
hi ha una organització darrere molt important i complexa
i per tant hem d'anar posant fil a l'agulla, no?
O sigui que és veritat que hi ha cofredies que ens han dit,
ostres, una miqueta just, donem-nos una miqueta més de temps,
tampoc és allò que sigui divendres es tanca el termini,
i, no, no, o sigui, també, no som inflexibles, no?,
però sí que hem d'anar posant una miqueta de fil a l'agulla.
I llavors, doncs, bueno, estem, ja hi ha gent, ja et dic,
hi ha cofredies que estan molt animades
i, bueno, dependrà, doncs, això, que puguin mobilitzar-se
i puguin treure els passos al carrer.
Els 21 ministeris que conformen aquesta setmana Santa Tarragonina,
amb les confraries que aniran dient si poden o no,
la idea és que tothom estigui representat,
que sigui una professora del Sant Enterrament
on tots els ministeris i totes les confraries,
germandats, associacions de Setmana Santa estiguin representades, no?
Totalment, és a dir, inclús nosaltres també hem deixat molt clar,
i és el que et comentava abans,
el divendres sant el fem tot...
D'acord, l'assany és qui organitza, no?,
la processó i el que ha estat així,
però al final la processó la fem totes les cofredies,
les 13 cofredies i els 21 passos.
Per tant, nosaltres volem que tots estiguin representats.
igualment, i també ho hem fet saber a les cofredies,
que aquelles que pels motius que siguin
no puguin participar en els seus passos,
doncs hi són convidats igualment a participar
amb la gent a les fileres,
amb les presidències, les banderes, etcètera, etcètera.
A nivell de recorregut, perquè, clar,
estarem ja a poques setmanes,
vaja, un mes pel Nadal,
a nivell de recorregut, què és el que es preveu?
Ja sé que encara no, potser no està definit del tot,
però quina és la previsió amb la que es treballa, Maria?
De moment, o sigui, el que teníem molt clar
és que la processó ha de començar i ha d'acabar a la sang, no?
I també teníem molt clar
que no havia de ser una processó com la del divendres sant,
perquè per això ja hi ha la del divendres sant.
És una processó extraordinària
per comemorar aquests 475 anys.
Jo, personalment, m'hauria agradat molt
poder fer el primer recorregut documentat
que hi ha de la processó,
però per motius obvis,
de mides de passos i de mides de carrers,
no pot ser, no?
Llavors hem de buscar alternatives.
Aquesta setmana tindrem reunió amb l'Ajuntament també,
perquè és el que deia,
que són dates una miqueta complicades
a l'hora que s'acosta el Nadal,
que hi haurà les llums de Nadal posades
i això pot dificultar una miqueta passar
per segons quins carrers,
però sí que és veritat que se centrarà
en el que és el casc antic
i la part alta de Tarragona,
precisament per el que et deia,
per l'inici i l'arribada a la plaça del rei.
Una commemoració del sant enterrament
que arriba després que el Parlament de Catalunya reconegués.
Això va ser el passat abril,
aquesta celebració com a bé cultural d'interès nacional
i que això és el que haurà d'entendre la gent també,
que no és una processó que substitueixi en cap cas
la de divendres sant,
que es fa a nivell de commemoració
d'aquest 475 aniversari de la primera processó
i que per això arriba, com explicàves abans,
aquest 22, o arribarà, vaja, aquest 22 de novembre.
Exacte, és a dir, ha sigut un any rodó, no?
I de fet, la nomenclatura,
el que s'ha aprovat realment
és que la processó del sant enterrament
sigui festa patrimonial d'interès nacional,
que no és el mateix.
A vegades, llavors, els noms es confonen,
però més que res perquè quedi clar, no?
Llavors, el fet que hi hagi hagut aquest nova...
Tornar a reconèixer la processó
en el lloc en què es mereixia per part del Parlament
i fer amb aquests 475 anys,
jo crec que ha sigut el moment
i s'han ajuntat tots els astres, no?
Perquè això pugui ser així
i s'ha d'agrair la feina de tothom
que ha aconseguit que això sigui així.
Doncs, Maria, anirem parlant
de com s'anirà definint tot plegat.
N'estarem ben pendents.
Ara, com deies, el proper pas
és que les confraries diguin
si podran assistir o no,
de quina manera,
i després anar teixint, no?
I anar posant fi de l'agulla.
I anar fi de l'agulla
perquè, evidentment, es presenta molta feina
perquè ja gairebé serà...
I després acabar aquesta
i començar a pensar ja amb la de Setmana Santa, clar?
Sí, és allò que, bueno,
teníem poca feina
i ens en busquem una miqueta més, no?
Però, bueno, jo crec que...
I tant jo com a sotsprefecte,
el prefecte i la Junta en general
teníem molt clar
que això ho havíem de celebrar,
que és una fita històrica
ja no només per la sang,
com a organitzadora
i per ser la processó més antiga de Catalunya,
sinó que és també ja un allò...
S'ha de fer per la ciutat, no?
La processó és de Tarragona,
és de tots els tarragonins
i, per tant, creiem que era necessari fer-ho això
i ara, doncs, bueno, és això,
posar poquet a poquet
anar posant fi de l'agulla,
organitzant.
Per sort, doncs, bueno,
tenim un equip d'organitzadors
amb la Montse Boada
que li tocarà coordinar aquesta processó, també,
i ja ens sap una miqueta
i, per tant, estic molt tranquil en aquest aspecte,
però, bueno, poquet a poquet
anirem desgranant
tot el que va passar
aquell cap de setmana.
N'estanem ben pendents.
Maria Grau,
sotsprefecte de la sang,
moltíssimes gràcies per atendre'ns.
Moltes gràcies.
Gràcies, que vagi molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Cucodril Club.
Si t'agrada la bona música
dels anys 60, 70 i 80,
escolta Tarragona Ràdio
les tardes de dissabtes
i les de diumenges de 4 a 6
és el temps del Cucodril Club,
tot un clàssic de la ràdio
amb les bases del pop rock,
les llegendes,
les cançons que s'han convertit
en autèntics himnes.
Recorda't,
a Tarragona Ràdio 96.7 FM
Cucodril Club,
el programa revival
de l'Albert Malla.
Hasta luego, cocodril.
No pasaste de caimà.
Hasta luego, cocodrilo.
La Tarragona Ràdio.
19 minuts i seran la una del migdia.
Ens queda encara una darrera parada
amb aquest mercat d'estiu
que de fet ens portarà cap a dijous,
aquest mateix dijous,
del 24 de junyol al 7 de setembre
i de dijous a diumenge
us convidarem a una experiència
sensorial nocturna.
Llums, projeccions, música
i de fet
tot plegat
amb l'entorn
de la Catedral de Tarragona
com a protagonista
d'aquesta proposta.
Per tant,
si us quedo amb nosaltres,
de seguida ho descobríem tot
sobre aquest camí de la llum
que ens proposen
a la Catedral de Tarragona.
ara en parlem de seguida.
A la Catedral de Tarragona
de la Catedral de Tarragona
de la Catedral de Tarragona
Please don't you look that way, baby
those sad eyes, sad eyes, you know I don't wanna say goodbye, don't cry, don't cry,
just hold me for one last time.
El muchacho de los ojos tristes
vive solo y necesita amor
como el aire necesita verme
como el suelo necesito yo
El muchacho de los ojos tristes
ha encontrado al fin una razón
para hacer que su mirada ríe
con mis besos y mi gran amor
Han pasado dos años
te sigo pensando
en todos mis sentidos
antes eran tus ojos
lloviendo en otoño
y ahora son los míos
como cambio
amor
felices seramos los dos
y ahora lloró
por Dios
tristeza
en mi amaneció
el muchacho
de los ojos tristes
vive solo
y necesita amor
como el aire necesita verme
como el suelo necesito yo
el muchacho de los ojos tristes
ha encontrado al fin una razón
para hacer que su mirada ríe
con mis besos y mi gran amor
¡Gracias!
¡Gracias!
¡Gracias!
Llegada
Ya 16 minutos
para llegar a la 1
en punt del migdia
como os avançaba
con la introducción
desde aquel mateix dijous
y todo el 7 de setembre
la Catedral de Tarragón
ens proposa aquesta experiència sensorial i nocturna.
Saludem la coordinadora del projecte de gestió cultural
de la Catedral de Tarragona i el seu entorn, la Sara Roig.
Sara, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies per veure'm.
Noves experiències per descobrir la catedral
i, a més, relacionades també amb la llum, en certa manera, no?
Sí, Déu-n'hi-do.
Hem organitzat aquest projecte de videomàping,
que serà una experiència nocturna a la catedral,
que l'omplirà de llum i de so
i que, acabat, culminarà amb una copa de cava o de vi
o allò que el públic vulgui,
el claustre de la catedral,
que també hem preparat i hem ambientat
amb una il·luminació i amb un audiovisual
que crec que serà molt comodador.
Juguem amb la llum, amb la nit,
amb les projeccions, amb la música i amb l'entorn,
perquè, a més, sí, estarà, jo crec que sí, estarà molt bé
les nits de dijous, des de dijous a diumenge, no?
Des d'ara i fins al setembre.
Com ens ho hem d'imaginar?
Ara parlaves de videomàping.
Sí, són una sèrie de projeccions
que posen en relleu espais icònics de la catedral,
la rossassa, l'òrga, el retaule.
Bé, veurem des d'altres perspectives un entorn i un escenari
al que ja estem acostumats,
els tarragonins i les tarragonines que hi hem accedit
i que coneixem el monument,
però crec que ressalten figures i moviments
que mai havien vist abans.
A part d'això, doncs, clar, és l'oportunitat de viure a la catedral de nit,
que crec que és un espai bastant acollidor i que, bé,
jo crec que commou certes emocions que són, doncs, bé, noves, no?
Per qui hi hagi estat a la catedral i per qui no hi hagi estat,
és una manera de conèixer-la bastant inaudita.
És que ens l'hem d'imaginar molt diferent a la nit, no?, la catedral?
Totalment, sí, és un espai en la preparació del projecte.
Els dies que ens hem hagut de quedar fins la matinada
ha sigut molt especial.
Era veure el mateix espai, però amb uns reflexes
i amb unes brillantors molt diferents, sí.
Et preguntava com ho ens hem d'imaginar,
perquè, clar, deies el videomàping,
deies la música, deies la llum...
Fes-nos 5 cèntims de com serà aquesta activitat des que arribem.
Com és el circuit?
És a dir, arribem a la catedral dijous al vespre i què passa?
Què passarà?
Hi ha una rebuda per la porta principal,
ens hem d'imaginar que això són grups tancats,
de fins a 50 persones,
llavors depèn dels visitants que ens hagin fet reserva.
Per tots els públics?
No, està pensat per tots els públics.
Ja deia abans que les consumicions que ens fan al claustre després
són de qualsevol àmbit,
també pensades pels nens i les nenes que ens vulguin vindre a visitar.
Els grups són tancats,
es reben a través de la façana principal,
de la porta principal de la catedral,
i aleshores els rebem amb un espai de claror,
i després s'iniciaran...
És que, clar, tampoc volem...
No, no, fins on puguis.
Si ens en puguis, si ens en puguis.
Hi haurà, res, projeccions que ens invulliran d'un simbolisme especial
que, bé, està inspirat amb el Gènesi,
està inspirat amb l'origen,
està basat en la llum,
i després, doncs bé, com la llum es converteix
i es va figurant i ens deixa imaginar-nos
tota una sèrie de símbols i d'iconografia
que es va resaltant dintre de la catedral, no?
I això serà un recorregut de, posem, dos, tres estacions
per diferents espais de la basílica
i, finalment, doncs, això, s'acabarà el claustre.
És una activitat que ens proposeu de cara a aquest estiu.
És innovadora, no?, perquè no s'havia dut a terme abans
aquest camí de la llum, no, Sara?
Sí, és una primícia.
Això vull dir.
Exacte.
L'any passat vam començar amb la programació dels concerts d'orga,
que eren adaptacions de música clàssica
fins a música més contemporània,
i aquesta és una nova proposta,
és una primícia a la catedral,
que bé, que esperem que agradi a tots els públics,
l'hem fet amb molt de cura, amb molt d'amor,
i pel moment està tenint molt bona acollida
entre el públic local i l'estranger,
i esperem que segueixi així.
Com deies, es tracta d'una programació
que farem des del dia 24 de juliol fins al 7 de setembre.
Com anirà amb els passis?
Perquè veig que hi ha diversos passis cada dia, no?
Sí.
Ara, des del 24 de juliol fins al 10 d'agost,
seran tres passis cada nit,
de dijous a diumenge.
El primer serà a dos quarts de 10,
el següent a les 10,
i l'últim a dos quarts d'11.
Les activitats duraran una hora.
i finalment a partir del 10 d'agost
s'afegirà a la sessió de les 9
en aquestes quatre sessions de les que t'estava parlant
i fins al 7 de setembre.
Molt bé.
Per tant, preveieu que l'acollida sigui bona?
Sí, sí, sí.
Ja hem tingut molt bona acollida,
la veritat és que està sent sorprenent.
A nivell operatiu estem una mica nerviosos
perquè sabrà que necessitarem més gent.
Abans de fer-ho ja entenc que...
Això s'ha de reservar.
Explica'ns com funciona.
Es pot reservar a través de la nostra pàgina web
i també es poden comprar les entrades
directament a les guixetes de la catedral.
Molt bé. Fantàstic.
Aquesta és la proposta,
però és que tenim alguna altra novetat més, no?,
a nivell cultural.
Veig per aquí que hi ha una audioguia
incorporada a la visita de la catedral.
Sí, recentment vam habilitar un projecte
que hem anat desenvolupant des de principi d'any,
que ha sigut la reinterpretació
de la visita lliure a la catedral
a través d'una nova audioguia
que es descarrega directament al mòbil.
Entra amb la tarifa normal,
amb la regular de la visita lliure
i el que fa és fer-nos una proposta
d'una visita primordial a la catedral
basada en 10 punts que estan locutats
en 4 idiomes diferents,
en català, castellà, anglès i francès.
I després hi ha uns altres 20 punts complementaris,
que sí que són fitxes tècniques
i tenen imatge també i audiovisual,
que bé, ens permeten profunditzar
en la realitat i les dimensions artístiques,
històriques i religioses del monument.
Molt bé. Accessible amb 4 idiomes,
aquesta audioguia,
i que també ajuda a fer més accessible
i més divulgativa,
si cap encara,
aquesta visita autònoma per la catedral.
Què més?
Tenim també un lloc,
un espai que fins ara no era accessible,
que ara s'ha restaurat
i que es pot gaudir també
amb la visita a la catedral,
que també és un clam,
un crit per venir aquest estiu.
Sí.
Aquests jardins.
Sí, dintre d'aquesta nova proposta
de visita lliure,
hem volgut ampliar el recorregut
i amb això l'oferta de la visita a la catedral,
amb l'obertura dels jardins
de Santa Tecla de Vella,
el que era l'antic tossar de la catedral.
I això ha tingut...
Bé, bé,
bé amb la voluntat
d'ampliar les possibilitats
de conèixer l'espai
i bé,
fer més accessible
la catedral de Tarragona,
no?,
per tothom.
Una experiència que,
en fi,
doncs,
per dur a terme
i també per anar
divulgant
i per anar difonent,
no?,
que també és una feina
que tenim les famílies
a tothom,
però els més petits també,
no?,
fer-los estimar la catedral.
Sí,
tant,
amb això
em dons peu a parlar
de les activitats
i de la programació
de les activitats
que estem fent,
a més a més,
aquest estiu.
Vam adaptar
a temporada
de primavera
les nostres activitats
educatives
per fer-ne
activitats familiars
i han tingut
molt d'èxit.
Al principi
venia poca gent,
però crec que
amb això del boca a orella
hem anat
encetant la curiositat
dels més petits
i dels seus familiars.
Una ja l'hem fet,
no?,
el 12 de juliol.
Sí,
aquesta ja la vam fer,
es tracta d'una activitat
que aborda
la dimensió artística
de la catedral
arrel de la vida
de Jaume Ouguet,
que des de petita
va fer tots els seus estudis
a Tarragona
i del qual tenim
unes peces
molt importants
al Museu Diocesà,
que forma part
del monument,
i ara farem
el 26,
aquest cap de setmana,
farem
la veu del vent,
que,
bé,
busca observar
la dimensió musical
de la catedral.
I la veritat és
que han tingut
molt bona acollida
fins ara
i estem molt contents
amb el resultat.
Carrel del 26
encara som a temps
d'apuntar-nos i...
I tant,
per suposat,
a través de la pàgina web,
són activitats
que fem en català
i serà el dissabte
a les 11 del matí.
Molt bé.
No sé si ens deixem
alguna cosa,
perquè Déu-n'hi-do, eh?
Sí,
a part d'això,
aviam,
ara temporada alta
hem ampliat
la programació
de les visites
guiades.
Sí,
molt bé,
perquè és veritat
que parlàvem
de l'audioguia,
perdona,
per fer-ho
de manera autònoma,
però també
es pot fer
amb un guia.
Sí,
i tant.
i en diverses llengües
també,
per tant,
hi ha oferta
i horaris nous,
ampliats,
vaja.
Sí,
les fem ara
tots els dies
a les 12
i a partir del dijous
també en fem una
a les 6 de la tarda.
I es fan,
depenent del dia
i l'horari,
també amb els 4 idiomes
en català,
castellà,
anglès i francès
per poder acollir
i difondre
la cultura patrimonial
de Tarragona
a tots els públics.
Molt bé.
La catedral
i les seves possibilitats
culturals
amb les quals
n'hem fet
5 cèntims
amb la sala Roig
qualsevol informació
sal a través d'internet,
a través de les xarxes
apropant-nos
a la pròpia
guingueta de la catedral
allí podem
demanar més informació
i totes les reserves,
les entrades
per a aquestes activitats.
Exacte.
De moment,
la que tenim més a prop
comença dijous
amb el Camí de la Llum.
Sí, dijous inaugurem
el 25 divendres
i està obert
al públic
perquè s'hi vulgui afegir.
Nervis?
Molts,
sempre,
però sempre acaba bé.
sempre és molt divertit.
que són necessaris.
L'entorn,
la música,
la llum
i la feina
que hi ha darrere.
Sara Roig,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Gràcies per rebre'm.
Un plaer.
Un plaer.
Nosaltres ho anirem deixant aquí,
anirem tancant
perquè s'apropa
inexorablement
la una del migdia,
de seguida
amb els esports,
amb el company
amb el Tarragona
i després el Tarragona
Actualitat.
I tornarem demà
amb una nova edició
del Mercat d'Estius.
Ho prometem
a partir de les 11 del matí
amb més continguts
aquí a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Però no marxin
perquè la programació
continua.
Lluís Comes
ha estat
tenint cura
dels controls tècnics
i que us ha parlat
el Miguel González.
Passeu un molt bon dimarts.
I just wanna go all night
I just wanna go insane
Touchin' this on my brain
Harder than the bluest flame
Harder than the bluest flame
Ah, never get you out my mind
Never get you out my brain
Wanna do it all again
Harder than the bluest flame