No som ningú! El teu programa de cinema de confiança.
Molt bona tarda a tothom. Sentireu una veu diferent de la gent del No Som Ningú. Som Tarragona Ràdio. Estem davant les portes del Teatre Tarragona perquè en breus, en pocs minuts, s'inaugura la 25a edició del Festival de Cinema Rec. I el No Som Ningú no s'ho podia perdre. Ara parlarem amb ells perquè aquí al meu costat tinc l'Adrià Jurado. Molt bona tarda.
Molt bona tarda. Com estàs? Nerviós? Sí, sempre estic nerviós quan comença el rec, perquè són dies complicats. Són dies de mirar massa coses i t'has de preparar mentalment per dormir poc. Ja t'has preparat les pel·lícules que vols veure tot? Sí, sí, sí. Jo crec que tots aquí en el programa ens hem preparat les pel·lícules que volem veure. Això sí, ens estem també preparant una dieta especial per aquests dies, perquè la necessitarem. Sí? Sí, sí.
Anem a saludar la resta de l'equip, la Maria Clavero. Molt bona tarda, Maria. Hola, bona tarda. Tu? Pel·lícules preparades? Sí, sí, sí, jo m'ho he preparat ja tot. També diat especial. Sí, m'he hagut de gestionar tot el pont per poder veure les coses que vull veure. Un pont que no acaba de ser pont, eh? No acaba de ser pont, però bueno, ho gaudirem igual. Ho gaudirem igual o ho intentarem gaudir igual. I no els tenim a la taula, no, Adrià?
No els tenim a la taula, però els tenim fent voltes, els dos Paus. A veure si vols saludar els dos. Esteu per aquí? Pau Melero, estàs per aquí? Jo estic a dins, estic a dins. Estic aquí, estic saludant. El tenim a dins. Estic saludant. Hola, hola. Quin és l'ambient ara aquí dins?
Doncs, bueno, ara mateix aquí s'ha de dir que està tot bastant en silenci. Per això parles així? Clar, clar, clar, totalment per això. I, a més, les fotografies sembla que s'estiguin fent com es feien antes, que s'havia d'estar en silenci i parat durant moltes estones. Està sent tot molt com ceremonial i tal, però, bueno, no res. I estic passant menys fred que vosaltres, cosa que sempre s'agraeix.
Sí, això, nosaltres estem fora, fa una miqueta de fred, i també hi tenim el Pau Corbalan, que també passa fred, no, Pau?
Crec que no el podem sentir bé ara mateix. No, no passa fred. Passa tant de fred que no l'escoltem. Exacte. Està congelat, està congelat. Està congelat. Passa tant de fred que no el podem sentir. No el sentiu, eh? Ara sí, ara sí. Ara sí, ara sí. Ara, vale, vale, vale. Res, no, no, jo dir-vos que sí, passa una miqueta més de fred, però bueno, estem aquí a prop del cappuccino, que potser els agafa una birra, aquesta gent que s'està fotent aquí amb la cervesa, però potser amb ganes d'entrar ja cap a veure la...
He vist també que la Penyes està fent fotos amb el cartell aquest de les llumetes. Home, és que crida l'atenció, almenys crida l'atenció aquest cartell. Jo després em faré un selfie, mínim, vamos. No sé si hi podràs enquadrar-lo sencer.
Bueno, o si no puja aquí a l'arbre, no? En plan King Kong. Heu vist King Kong? Jo només et dic, si agafes cerveses de la gent ens en portis a nosaltres també. Va, anem al tema. Adrià, què farem avui aquí?
Avui comentarem una miqueta el que ve durant aquest festival, que la veritat tenim moltes ganes. És més, ara mateix estan acabant la sessió del talent local, que són el talent de la nostra ciutat, que està fent coses de cinema i que realment és espectacular el nivell d'aquest any. Jo estic molt més que sorprès.
Ja està bé, no? Sí, sí, o sigui... Home, ho sabem de primera mà perquè els hem programat, o sigui, l'Adrià i jo i els joves programadors, o sigui, que fantàstic. No, no, estem molt contents amb el que hi ha, que això segurament podreu recuperar, si consulteu per les xarxes del REC, podreu recuperar d'alguna manera alguns dels curss, que us recomano, sobretot.
Jo estic enamorat de Tàvic i d'Abril. Exacte. D'aquests dos estic totalment enamorat. Encara que de la resta s'han de veure tots, perquè són una meravella. Però a banda d'això, us parlarem de la resta de pel·lícules, que hi ha una miqueta, i també us portarem altres històries, perquè tenim aquí una miqueta de tot. I sobretot ens hem preparat com els nostres top 3 pel·lícules de cadascú, que és la idea que tenim una miqueta de... El que sí o sí, jo crec, per cadascú ha de veure.
Ara, ara, ara. Així que, Maria? Vale, jo... Hi ha tres pel·lícules que m'han cridat molt l'atenció. Una és Novel Bac, que ja la portava buscant des de fa molt de temps, i és bàsicament una pel·li de Richard Linklater, i és un biòpic del cinema que tracta sobre la Novel Bac, el Jean-Luc Godard, Francesc Truffaut... I jo la veritat que ja portava molt de temps amb moltes ganes de veure-la. O sigui, resumidament...
Gent en blanc i negre que fuma... Exacte, francès, sí. Cinema de bo. En su máximo esplendor.
I els pous també s'han preparat alguna cosa? Veritat que també teniu un top 3? O Corbolan mateix? Sí, i tant, i tant, i tant. M'he preparat un top 3. El primer era una que es deia les... no me'n recordo quina. Eren unes dones. Les Vespes. Les Vespes, tant de bo les Vespes. És un documental d'una hora de...
Com es deien? Sí, home, sí, que són... que és una dona que és del Marroc i aleshores descobreix que el seu marit té una doble vida, jo com diu, corral en rebel·lo... I fa Hamlet, que també una revolució en Hamlet, doncs, bueno...
Les baroners. Ah, això, les baroners. Em sortien les... Bé, és igual, no diré en directe que em sortien. Però sí, sí, aquestes. És la teva preferida, eh? Té bona pinta, té bona pinta, té bona pinta. Després hi havia una altra que era el Useful Ghost.
UFO Ghost Ghost Obi-Wan Kenobi Exacte Sí, sí, perquè un fantasma inútil és l'Obi-Wan Kenobi que només està allà dient discursos de merda A més s'asseu, eh? Te'n recordes que s'asseu? S'asseu, clar, perquè està gran, també UFO Ghost es veu que és un fantasma atrapat a una aspiradora i a partir d'aquí passen coses endavant Bueno És comèdia negra
Es farà riure, no? No ho sabrem. I l'altre... Espereu, espereu, és que hi ha unes noies que ens estan preguntant què estem fent. Aquí ens acaba de venir una gent. Estan interessades. Veniu, veniu. Apropeu-vos, apropeu-vos. Mira com veure. Ara, el Pau. Genial. Acabem de sortir dels joves programadors. Ah, sou joves programadores? Sí.
Sí, i programador. I el programador també, com dius? Gabriel, qual de gust? Gabriel, tu? Marina. I tu? Judit. I tu? Laura. Doncs mira, penya, ja no me'n recordo els noms. Ara es farà unes preguntetes, jo sóc al micròfon, sóc al de so. Què anàveu a dir vosaltres, nois? Com ha anat la sessió? Us ha agradat? Quin és el curt que més us ha agradat?
A nivell artístic potser Coco Haku va ser com el que més ens va impactar quan em va veure per primera vegada, perquè aquesta no era la primera vegada que vèiem als curs, però ara veient-ho així tot junt, el que més he disfrutat ha sigut la fama. Sí, sí. És divertit. Ara va dir el mateix. Justament. Té un toc així d'humor, de iaia, sí, sembla guau.
A mi greure veure-ho a gran pantalla Tàvic, uf, et fica a dins i dius, hòstia, que estic allà al bosc, i no m'agrada molt. Es nota que són de cinema perquè ha dit pantalla Tàvic i jo ni puta idea què vol dir pantalla Tàvic. No, no, no, que Tàvic és el títol. Atàvic és una pel·li. Ah, és la pel·li, eh? Vale, vale, en pantalla Tàvic, dic que hi ha un fuma de pantalla al nas, jo què sé, una cosa així, saps? Ah, vale, vale, vale. És que li faltava context. Clar, clar, clar.
I teniu ganes d'alguna pel·lícula en concret del Rec? Alguna que dieu, aquesta sí o sí, no me la perdo. Nosaltres volíem anar a veure la de l'aspiradora, però ja està esgotat. La de l'aspiradora... Hem demanat que obrin més. Hem demanat que obrin més. Això no ho hauríem de dir perquè la gent ens robarà l'entrada. Hem demanat que obrin més perquè la volem anar a veure. Sí, sí.
Des d'aquí, animem el Rec a que s'obri més. Arroba Rec, obriu més entrades, sisplau, perquè l'aspiradora útil, l'aspiradora útil, volem veure-la. Li pots treure el sisplau, eh? Treu més entrades. Vinga, pam, saps? La primera.
Bé, alguna cosa més voleu dir? De pel·lícules interessants també volíem anar a veure un exur Alexander Skarsgård, perquè no em surt el nom, però ho tinc aquí. De gossos, papis o alguna cosa així es deia. Però si a lo millor m'estàs mentint, no sé si et crec molt. Aquesta n'hi havia una d'animació, que estàvem també interessants, Arco era? Sí, Arco. Crec que és el dilluns per migdia, a l'hora de dormir...
Fantàstic. Estan repartinatòries a dret, eh? Una mica malament, eh? Això de l'hora del domí. La que és, és pillor, no? Sí, però digues tu que jo no sé. Bueno, sí, em t'he pintat interessant i després hi havia una coreana que també surt un actor dels principals dels Jocs del Calamar, però necessitament és exacte i no podem anar. Però animem a la gent, que vagi.
La coreana aquesta és del director d'Old Boy, de Loco Kei, que es mata amb 34 en un passadís. Caram! Si us agrada una miqueta aquest tema... Si algú no l'ha vist, ja sap que maten a 35 en un passadís, però bueno... Però no és el més rellevant de la pel·li. Jo volia aprofitar, a quina edat teniu?
Jo 22. 22. Jo 18. 21. Aquí veieu, eh, l'esperit del rec. Joves, eh, de veritat. Promocionant la joventut. Nosaltres dos que ja som vells. Ah, som vells, eh, la mare que et va fer. Esteu bé, esteu bé. Ens està tirant la canya, vale, fantàstic? Bueno, mira. Vale. A lo millor feu una pel·li, no? A lo millor caueu fent una pel·li perquè ha dit al de Kuhaku que el va conèixer al Tinder, a l'actor, vull dir, a mi em sembla icònic. Sí. Sí.
El Tinder, jo, no sé què vol dir. Sí, sí, deixem-ho, però crec que l'altra pau vol dir alguna cosa, o això ens semblava. No, que... No, en teoria tenim aquí una entrevista pendent, que tinc aquí una persona que m'està dient, ets tu que m'ha de fer l'entrevista? Jo, no, no, ves la carpa, sisplau. Llavors, que de sobte, potser... Doncs enviar la carpa. Una persona que no és un homeless, saps? Perquè si de sobte algú se us asseu al costat és que l'heu d'entrevistar, no l'heu de fer fora, d'acord? Ja.
Fantàstic, fantàstic. Moltes gràcies a aquestes noies i a aquest noi que s'han acostat aquí a la carpa i al Pau per aquesta entrevista. A disposar... A més, just ara ens ha arribat Pixar. Sí? Sí, sí. Ens ha arribat una llumeta de Pixar que està saltant sobre la taula i ve acompanyada. I a més a més de coses que han arribat sobre la taula tenim els premis del Rec que són curiosos, si més no.
Per què? Explica. Home, així per algú que no ens estigui veient, si voleu acostar-vos a la taula veureu com són els premis.
Són manualitats. Però fetes per algú? Per la gent del REC? Us ve ara mateix una altra manualitat. Però la veritat és que són molt xulos. A mi m'agraden molt. Les coses com són? I això s'ho emporten? Els que guanyen, clar, perquè al REC hi ha un concurs. Els festivals de cine normalment tenen una part de concurs, encara que no totes les pel·lícules venen a concurs.
en el cas del concurs aquí del Rec, són les òperes Primes. Vale, sí, clar. Què és una òpera Prima, Maria? És una pel·lícula que deu ser el primer llargmetratge o primer o segon llargmetratge d'un autor que ve a presentar a festivals, no?, l'Òpera Prima. Sí, sí, bueno, a festivals o si la vol estrenar a Netflix, on vulgui. Exacte. Sí, sí. Bueno, i a més ara estem acompanyats. Sí, sí, el convidat aquest que havia de venir, que el Pau enviava cap aquí, ha arribat. Benvingut a...
En un principi no tenim el nom apuntat. Així que, sisplau, fes-nos les presentacions. Ostres, que lamentable ha sigut això, eh? Soc director i ara acabem de passar un curt... Ara ja tinc una mica. Adrià Goixens, abril. No, si tu diuen... Cocohaco. Cocohaco, fantàstic! Uau, uau!
Molt bé, jo els heu regalat malament. Enhorabona, ens va encantar. Que guai. Jo crec que va ser un ànim la decisió dels joves programadors d'aquesta pel·lícula 100% ficar-la. No hi ha cap mena de discussió al respecte. No sabíem on ficar-la, això sí. Però va ser fantàstic, fabulós.
És un curt, no?, que com que és molt diferent, no?, a vegades és això, no?, o agrada molt, o de cop diuen apostem per aquest risc o tal, o al revés, no?, de cop diuen, ui, això és molt raro, no ho agafem, no?, vull dir, és el que m'he anat trobant jo als festivals. No, no, doncs, nosaltres ho teníem molt clar. Sí, sí, nosaltres quan vam veure la proposta vam dir, endavant, això sí o sí ha d'estar aquí, perquè això és talent de veritat. Exacte. O sigui, francament, com sorgeix aquesta idea de fer aquest curt
A més, inspiració japonesa. O sigui, al final, tu ets tarragoní. Sí, sí, soc nascut aquí, no he nascut a Tòquio. No he anat mai a Japó, que m'agradaria molt anar a Japó, no? Però sí que jo crec que, com la majoria de gent de la meva generació, sí que he crescut molt en aquest univers japonès, no?, a través de l'ànime, no?, jo era molt friki de jove, no?, i llegir molts mangas, no?,
Llavors sí que és un imaginari que he tingut sempre al cap i que mai havia trobat com la història o el moment per dir, anem a explorar això. I va ser casualitat perquè llavors estava vivint a Madrid i l'actor protagonista, que és un amic meu, em va dir, ostres, per què no fem un curt de la meva història, de com de difícil em va ser trobar la meva identitat queer i sobretot comunicar-la a la meva família...
perquè ell té un pare japonès i una mare espanyola, i la tradició confuciana, que és tan patriarcal, talla molt les ales, i vam dir, perfecte, anem a explorar això, i aquí ja riem de suelta a la meva fascinació per aquesta cultura.
La part que potser ens va sorprendre més és la part, sobretot, visual. Visualment, és increïble. Com es planteja això? Quan penses en això, com dius... I la manera de narrar, amb els pocs espais que tens, com narres aquesta història, amb el teatre. A mi em va semblar fantàstic aquesta idea d'anar passant la vida del personatge. D'on ve això?
Sí, jo volia, ja que era un curt amb el món del teatre, que el món del teatre és un món molt artificiós, vaig dir, crec que ha de ser un curt molt artificiós en el bon sentit, de dir, anem a passar-nos en tots els sentits. Que sí que les actuacions siguin molt més realistes i contingudes, però el que és l'apartat visual anem a treure foc per aquí.
I en aquest cas crec que, com que era un guió amb molt de text, perquè ell no para d'explicar la seva història, tota aquesta verborrea per mi havíem de contrarrestar-la amb una part visual molt forta. Si no el curs seria molt avorrit, la gent desconnectaria i se'n va acudir això, al final recrear els flashbacks de la seva història.
després el present immediat amb el que és aquest camerino i aquesta entrevista, i després tot el món de la dansa, que té diferents danses, diferents parts, i el propi petit pinzellada d'aquesta entrevistadora que també té un passat que pot connectar amb el seu. Llavors, a partir d'aquí,
Realment la gent em diu, ostres, és que és molt bo de muntatge. Jo dic, realment no, sí, sí, però en el sentit de dir, és un muntatge molt fàcil perquè ja des de guió havia de ser molt així. Realment estava molt acotat i era un curt de molta precisió perquè vam tenir molt poc temps per rodar i realment totes aquestes transicions estan ja com plantejades quasi des de nivell de guió. Per tant, el meu muntador diu, ostres, és el curt més fàcil que he tingut per muntar teu perquè està molt clar tot.
Bueno, això és que la feina de preproducció estava molt ben feta, no? Sí, havia de ser, perquè ja et dic, teníem tan poc temps que vam poder rodar només una presa o dues preses per pla. Vull dir que no... Per sort vaig poder assajar abans amb els actors un parell de dies, no? Però sí que el rodatge va ser pam-pam. Doncs enhorabona, perquè xapo, eh? Gràcies. Jo perquè estava molt aconseguit a nivell visual, a nivell de muntatge, a nivell d'història...
Fantàstic. Que guai. Moltes gràcies. Una mica pel públic, per l'audiència. On poden trobar la pel·lícula o on serà el següent lloc on la poden trobar? Sí, Kokuhaku, portem un any distribuint-lo per festivals, el qual vol dir que aviat ja arriba al final d'aquesta distribució i sí que...
No ho sé, perquè encara no ho hem plantejat, però jo espero que pugui arribar Filmin com els meus altres curts. Llavors, no sé quan, però jo crec que en el proper mitjany, jo crec que ja sí que en algun moment d'aquest proper mitjany voldrem que estigui a alguna plataforma i Filmin sempre és qui ha acollit els meus curs i amb qui m'agradaria seguir formant part. I aprofitem i fem ja tot l'espam ben fet. On t'han de seguir perquè s'entén que arriba Filmin?
Jo soc molt actiu a xarxes, per tant, si em voleu seguir és a adrià.guixens, G-U-X sense I, E-N-S, i allà penjo tot el recorregut d'aquest projecte i també del primer llar-metratge que estem aixecant, que també formarà part aquest any d'aquí del REC, del primer test de la part d'Indústria, que el dissabte, de manera privada, amb programadors que han vingut aquí especialment, ensenyarem un primer tall de la pel·lícula que estem rodant.
Ostres, fantàstic. És el famós screening test. El famós screening test. Ostres! Sí, sí, que això, per qui no ho sàpiga si ens esteu escoltant, és públic que pot assistir a una pel·lícula encara en muntatge. Totalment. I donar l'opinió i parlar amb el... En aquest cas, podran parlar amb tu. Amb altres, com que encara hem de rodar coses, pot ser molt útil el feedback d'aquest primer test de...
de veure què els sembla, si els sembla interessant la via que estem dient, si s'entén el que estem proposant, no? Es pot saber alguna cosa de què anirà aquest projecte? Jo crec que és top secret, eh? No, no, sí que es pot saber, sí, perquè és públic, ja el que és la sinopsis és pública, no? La peli es diu Longchuan, el manantial del dragón, no? I és una peli que mescla documental i ficció, protagonitzada pel Jun Jisun, que és un noi català d'origen xinès, els seus pares són xinesos, de fet ell va créixer a Tarragona, com diu.
Vull dir, també és molta regodina la pel·lícula, i explica la seva història de com ell intenta connectar amb els seus orígens xinesos després d'estar 30 anys sense trepitjar la Xina. Llavors ell torna a Xina a conèixer la seva àvia, a qui no veu des dels 7 anys, i és com aquesta història de dir, no soc xinès, però tampoc soc català només, i on estic?
Moltes ganes de veure-la aquí a Tarragona, de veure-la al Rec. D'anar al Screening Test, perquè jo ja ho he fet i tornaré a anar-hi. Va ser una experiència que em va agradar molt perquè veus dues pel·lícules iguals però totalment diferents amb moltes coses que han canviat i que dius, ostres, que interessant aquests canvis, no?
I sobretot, saps on el vull veure? A Montgaudí. Això ja... A veure, a veure. Moltes gràcies. Vinga, que vagi molt bé i molta sort. Bona nit. Bona nit. Adrià, estàvem parlant abans que vingués l'Adrià Guixens d'aquests premis, no? No ho has acabat d'explicar perquè són, si més no, curiosos.
Sí, perquè els premis que es donen aquí en el REC es donen, com dèiem, a primeres pel·lícules, a òperes primes, i hi ha diferents categories, i sobretot el tema és que són primeres pel·lícules que veiem coses que normalment són els directors que vindran del futur, o sigui, els grans directors que coneixerem d'aquí a cinc anys tots, segurament passaran per aquí pel REC.
Primer passaran pel rec. Jo tinc una pregunta sobre els premis. Això ho fan cada any? O sigui, és una manualitat diferent o és allò que ho han de tornar i tornen a donar-los? Jo diria que és cada any, però no ho asseguro 100%. La pregunta és on m'he d'apuntar per fer-ho. Això haurem de parlar amb el Xavi. Tenim el Pau Melero, no sé si el tenim per aquí amb...
Hola, us porto... La meva acció ara mateix és una mica estranya, perquè us porto gent, saps? Faia una mica de... Es podries entrevistar tu, també. Tens ganes de parlar a la ràdio, saps? No sé, i a més no tinc ni caramers ni res per oferir. Només bona conversa. I un parell de cadires, així que una persona s'haurà de la millor estar de peu. Però bueno, com tenim un banc al costat, també us ho he de dir...
Si no, m'acotxo, Adrià. Faig de cadira? Jo estic a la seva disposició. Faig de cadira? Sí, sí. Si necessitem una cadira, Pau, fes de cadira. Fes de cadira. Doncs ara vaig a buscar una cadira. Espera't un moment. Ara mateix us hem enviat aquestes persones. Que tenim un compositor, tracteu-me'l bé, sisplau. Feu-li preguntes interessants, sisplau. Sí, sí, no. Tenim persones de la pel·lícula que s'ha de projectar, no, Adrià?
Ara no estic sent present segur, ja que aquesta informació no me l'ha passat. Sí, el Pau Corbalan, el batiste, tenim el Jan Saura, el Roger Navarro... Estic tranquil, és que a vegades està en directe, em sap greu, eh? Tenim les coses, arriben com arriben. Però sí que tenim els vostres noms. I és un plaer presentar-vos, perquè tenim el Jan Saura, el muntador de la pel·lícula, el Roger Navarro, el sonidista de la pel·lícula, i el Nascui Linares, que ets el compositor de la BCO. Exactamente.
Sí, sí, que això, el Bou Melero, no sé si el tenim per aquí, perquè és l'especialista en música d'aquest programa. Sí, per això dic que el traig també, no ho sé, ha tornat a dins a pescar més gent. Home, Pau, ara sí, o si has de venir tu a parlar més. A parlar-los de música. El que passa és que vaig amb un delay de la part, eh? Aleshores...
Tu ets l'expert de música en aquest programa. Què esperes d'aquesta pel·lícula? Pregunta'ls una miqueta. Jo el que espero és que si jo veies l'escena amb una música totalment diferent, aquella escena em digués una cosa diferent. Fins a quin punt una persona que no tingués la capacitat d'escoltar tindria una vivència diferent de la pel·lícula? Et dona la mà la música o què fa la música amb aquesta pel·lícula?
Yo creo que afecta a los sentidos de manera metafísica. Bueno, es que hay que dar respuesta y ya está, ya está, ya está. Hay que tomar un cutadisho y marchar, pero si es para uno marcha. Digas, digas. No, sí, sí, siento que la música no pertenece solo a la audición, sino pertenece a toda la energía del cuerpo.
Molt bé. I exactament com va ser això? A tu et passa exactament bé perquè, clar, de fet, certes escenes i tu llavors a partir de les escenes t'inspires, tu presentes les peces per separat, ho has vist d'una manera més global. Com ha sigut aquest procés? El més interessant és que Dudamel és també compositor.
I em va donar una idea de quatre notes que eren la base per tota la composició. Ok. I això sol ser així o no sol ser així? No, no sol ser així. A mi, a mi. Molt bé.
El resultat final hi ha algun moment de la pel·lícula que, no sé si es poden fer gaires espòilers, però algun moment que les persones que ara mateix estiguin escoltant, que el compositor vulgui que escoltem més en el normal, que estigui superatents amb aquestes notes, amb aquesta peça que...
És increïble. Sí, jo crec que el final, el final és on es revela tot i la música florece, per dir-ho de certa manera. Molt bé, doncs us fastidieu i no podreu marxar els primers 10 minuts de la pel·lícula perquè el millor de la música està al final, així que no res, molt bona publicitat ara mateix ens ha fet, així que no res. I parlant de la cosa de la música, també tenim un muntador.
Al muntador hi ha un sonidista. Hi ha un? Sonidista. Mare meva, un sonidista. Aquest és el meu preferit, eh? Teniu tot aquí, eh? Sí, dos perfils molt tècnics d'una pel·lícula, però a la vegada indispensables. Totalment. I diuen que el muntador també és una miqueta el que acaba... Tècnic i molt creatiu, també. Clar. No, no, totalment. Una miqueta per la gent que ens estigui escoltant i no acabi... Quina és la vostra funció entre una pel·lícula? Roger?
El sonidista és la persona encarregada de gravar els sons al rodatge i també em vaig encarregada de la postproducció que es tracta de recollir tot el que s'ha gravat en el rodatge i transformar-ho en el que després es veurà en pantalles.
O sigui que col·laboració estreta amb el compositor. Totalment, totalment. Ens hem portat molt bé durant tot el procés. Indirectament amb el muntador també, o sigui, estan aquí... Tot està superunit, en veritat. Bé, és el que té el cinema, no? Feina col·laborativa 100% sempre. La feina del muntador m'agrada pensar que és com si agafes un putle d'un milió de peces i juntament amb direcció acabes decidint quina és la pel·lícula que volem explicar i quina és la narrativa que volem explicar de cada personatge.
Seria una mica aquesta, la feina del muntador. Clar, perquè al final, o sigui, una pel·lícula pot estar gravada, però a muntatge pot canviar totalment. Totalment. És que diuen que les pel·lis o els documentals on s'escriu sempre és a la sala de muntatge perquè tens infinites possibilitats per explicar-ho a la seva pel·lícula. És fascinant i per això dic que és una feina supercreativa, tècnica, però per mi és com molt més creativa.
Quin és el... Sempre hi ha... Totes les pel·lícules, jo crec, igual que qualsevol projecte a la vida, sempre hi ha un moment que és un repte. Quin és el moment que potser us ha costat una mica més de tirar endavant tot plegat amb la pel·lícula? Jo el tinc bastant clar, no sé si vosaltres... Jo crec que també. Si vols començar tu o... Començo? Bueno, comença tu. Lo teu és rodatge? No, lo meu és post-post. Post-post, vale.
Doncs jo també parlaré d'una cosa de postproducció i és, teníem aproximadament unes 500-600 hores de material, moltíssima feina, però aquest documental tenia una particularitat i és que tot el material s'havia d'interpretar en llenguatge de signes. No podíem visionar perquè jo no en tenia ni idea del que estàvem dient i això ja el que feia era que tot s'allargués molt més en el temps.
Perquè expliquem-ho bé, per la gent que potser ens escolta i no estigui situada, expliquem-me una miqueta l'argument de la pel·lícula, perquè crec que és molt interessant i que no es veu habitualment. Clar, i tant, la pel·lícula tracta de... El Gustavo D'Amel se'n va a Venezuela a dirigir l'òpera Fidelio amb intèrprets de llengua de signes. És el primer cop que es porta a terme una òpera en llenguatge de signes.
i agafa aquestes tres persones que són els protagonistes del Canto de las Manos, la Jennifer, el Gabriel i el José, i els porten un viatge, fa un càsting, fa uns assajos, i és tot el procés fins que s'estrena aquesta òpera.
Llavors, digues. No, que ha comentat també que l'òpera que s'interpreta és Fidelio, escrita per Beethoven, i que hi ha una particularitat molt xula, i és que Beethoven a la seva última època era sort, i Fidelio, quan la va acabar, d'alguna manera ja no la va poder escoltar. És interessant com saber aquesta... Sí, no, no, les dues... Igualment, recuperem una mica aquest tema de quina és la part més complicada. Tu ens has explicat el tema de, sobretot, rebre tot aquest material. Clar.
No sé si per vosaltres sou coses diferents, si compartiu alguna cosa compartida de repte gran. El reto fue grabar la música, porque se grabó en Venezuela. Y se compuso desde acá, la compuse yo en Barcelona, pero la grabación se hizo fue en Venezuela.
No, no, música viatgera, totalment. Sí, sí, la música de Venezuela cap a Barcelona, de Barcelona cap a Venezuela, això vol dir trucades tota l'estona, anar, m'imagino que molt més que mails. Sí, sí, lo importante es que contamos con músicos excelentes en Venezuela, en el sistema de orquesta, y yo, con oídos sordos, acepté lo que ellos me enviaron, pero fue un gran reto.
No, no, doncs fantàstic. I no sé si és similar o et trobes amb un altre... Bé, en el meu cas, tot el rodatge va ser molt intens, va ser molt intens. Vam treballar molt, en un documental sempre estan passant coses i no et vols perdre res i ho vols captar tot. I el rodatge va ser moltes hores de treball, molta feina, però...
Va sortir, va florir, va florir tota aquesta feina i va acabar tant algú que crec que ha valgut molt la pena. També en tot el procés de postproducció amb la Maria vam treballar molt com el punt d'escolta dels nostres protagonistes, sorts, que des del so el que vam intentar és empatitzar fins i tot a un nivell tècnic amb ells, fent que el so acompanyés la seva escolta, per dir-ho d'alguna forma.
No, no, fantàstic, la veritat. Una miqueta, per als que ens estiguin escoltant i no estiguin ara aquí, que des d'aquí, des de Tarragona Ràdio, us he de castigar, perquè no estigueu avui aquí a la presentació molt malament, tarragonins i tarragonines, que ens estigueu escoltant des de casa, els que estigueu aquí, molt bé, ben fet, gràcies per venir, la veritat, us agraïm molt. On podran trobar aquesta pel·lícula després del Rec? No sé si sabeu, hi ha alguna cosa, si...
Doncs s'estrena el 12 de desembre a sales de tot l'estat i serà principalment aquí. Entenc que més endavant també podem trobar plataformes, però la data clau és el 12 de desembre a sales. Doncs l'apuntat, no? Que vagin al cinema, que es gaudeix molt més. Es gaudeix molt més des d'una sala gran, oi tant? Doncs moltíssimes gràcies. A vosaltres. Molta sort i que tingui un gran recorregut la pel·lícula. Moltes gràcies. Vinga.
Continuem aquí al Teatre Tarragona. De fet, queden pocs minuts, eh? Aproximadament 10 minuts i s'hi inaugura. Hi haurà dues veus de Tarragona Ràdio fent la inauguració. La Núria Cartanyà i el Pep Sonyer. I ara tenim aquí la consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramols. Molt bona tarda. Hola, molt bona tarda. 25è edició del RE, que es diu Ràpid.
Enguany tot fa 25 anys en aquesta ciutat, és fantàstic. 25 anys de rec, també.
Com ho veus? Com veus la programació, Sandra? Doncs bé, sempre molt interessant perquè poder descobrir nous directors, noves directores, noves persones amb noves facetes, perquè tenim aquest estren avui amb la pel·lícula de la Maria Valverde, que també s'estrena com a directora, una actriu molt interessant que l'hem vist en pel·lícules molt xules. A mi m'agrada molt...
una que protagonitza, que és una pel·lícula molt petiteta del David Trueba, que es diu Madrid 1987, que s'ho rellam el José Sacristán, que la pel·lícula només surt en ells dos, pràcticament, i que és una joia de pel·lícula, així que veure-la amb aquesta nova faceta també serà molt interessant. No, no, sens dubte, la veritat que jo crec que tots tenim moltes ganes de veure-la.
A banda d'això, Sandra, com veus el festival en 25 anys? Ja ho veurem 25 anys més, no?, en aquesta ciutat. Home, si els impulsors tenen ganes de continuar, que jo crec que sí, perquè tenen molta empenta...
I tant, té un festival molt sòlid, està molt consolidat a la ciutat, s'ha fet un públic també molt fidel, en aquesta ciutat això tenen, els festivals no són molt, molt grans, però tenen un públic molt fidel, fan ciutat i és fantàstic poder treballar més temes de cinema que hauríem de fer més.
Sí, també és un festival que permet veure el cinema des d'una altra perspectiva, perquè s'obren espais de Tarragona que normalment no s'hi veu cinema.
Clar, això també forma part de l'encant del festival, poder fer projeccions en espais més estranys, però de tot això també va la cultura i quan parlem de drets culturals, quan parlem d'aquest pla estratègic de cultura que sempre us parlo, que hem aprovat ara ja fa poc després de tanta feina, és poder obrir qualsevol tipus d'espai a qualsevol tipus de...
d'acció artística, d'apulsió cultural, perquè aquesta idea que la cultura està...
tancada a uns espais en concret, a un teatre, a un cinema, a un museu, a una biblioteca, aquesta perspectiva està canviant, afortunadament, i aquests espais han de ser més oberts, i no només oberts perquè la gent hi entri, sinó perquè les coses que hi passen normalment dins també surtin al carrer i ocupin altres espais que no estan habituats a tenir programació cultural.
No, no, sens dubte. Jo ja això és una cosa una mica a nivell més personal, que és el tema de... És cert que hi ha com una crisi del món del cinema amb les sales. Creus que algun dia acabarem tenint sales públiques a les ciutats?
Bé, de fet, nosaltres ja fem algunes iniciatives públiques. El cinema a l'estiu, per exemple, que té aquest caire més popular amb els diferents cicles, tant el que es fa a les platges, que potser és un cinema més d'autor, com el Cinestrelles, que es fa tant al Parc del Francolí com a l'Anella Mediterrani, amb pel·lícules més familiars o juvenils. Ja pretén buscar aquesta voluntat de tornar a compartir
aquella sensació de veure una pel·lícula en comunitat i no tu sol o sola al sofà de casa escollint el que vols veure amb les 50.000 plataformes que ja tenim al nostre abast. I en aquesta voluntat, per exemple, també neix... Elles filmen, que és aquest cicle de cinema que fem també a la tardor, que vol donar...
visibilitat a dones que fan cinema des de diferents òptiques, que no són només la direcció de la interpretació, el guió, la producció, la direcció de fotografia, d'art, el que sigui, no? El muntatge, enguany hem tingut muntadores...
I ve la gent a veure pel·lícules que no són pel·lícules d'estrena i venen també a poder parlar i dialogar i escoltar en aquestes creadores que t'expliquen coses molt interessants i molts detalls de les pel·lícules que potser desconeixíem. Potser el que hem d'intentar és oferir també des de les administracions públiques, quan treballem al voltant del món del cinema, oferir alguna cosa més que només veure una pel·lícula, perquè tu per veure una pel·lícula...
Avui en dia amb les plataformes pràcticament pots veure qualsevol cosa que puguis oferir, la pots veure des de casa. Però l'experiència no és el mateix. Jo trobo a faltar quan anàvem a veure pel·lícules i t'emocionaves i la gent aplaudia al final de la pel·lícula. Aquestes coses crec que ens hem d'esforçar, no? Sí que hi ha hagut experiències...
com el fenòmena, per exemple, a Barcelona. Recordo haver anat a veure projeccions, jo què sé, de Regressa al Futuro, La Guerra de les Galàxies i pel·lícules així mítiques que s'ajunta a molta gent per tornar-les a veure. Però jo crec que és una experiència compartida que no podem deixar que es perdi.
No, no, totalment. No, ja per anar acabant, que se'ns tira una miqueta el temps a sobre, jo li vull fer la vostra pregunta, si t'he pensat quines pel·lícules li agradaria veure per molt que no pugui o no pugui assistir, si t'he pensat alguna pel·lícula que li cridi l'atenció.
Home, totes són molt interessants. A mi que m'encanta la projecció secreta, enguany no l'aniria a veure perquè és de terror. Llavors, jo no veig cinema de terror perquè a mi les pel·lícules de por em fan molta por i no m'agrada passar por. Llavors, no la veuria, però Batgirl, per exemple, és una de les ofertes que he trobat que és així molt interessant, els diners són contínues, n'hi ha diverses.
que tenen molt bona pinta per les sinopsis. Després, clar, les pel·lícules canvien moltíssim. De fet, a vegades veus un tràiler o un teaser, no?, i després quan veus la pel·lícula dius, ups, això no té res a veure amb el que em pensava que aniria a veure. Però això és la màgia del cinema, també, no?, descobrir el que et volen explicar. Oh, i tant. Doncs, Sandra Ramos, consellera de Cultura, moltes gràcies per ser aquí amb nosaltres aquesta tarda.
Moltes gràcies a tot l'equip del REC i moltes gràcies a vosaltres, que com sempre esteu acompanyant totes les coses interessants que passen en aquesta ciutat. La Ràdio Pública, que també fa aquesta funció fantàstica de tenir els nostres oients ben informats de tot el que passa i tot el que es mou en aquesta ciutat. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Adrià, què hem de fer? Recte final ja, no? Recte final. Són els últims minuts. Els últims minuts i acabem perquè això ja s'inaugura. Sí, sí, però tenim encara la Eva Vallès, codirectora del festival, directora...
No sé, co-directora, directora executiva, com vulguis tu. La persona a la que si passa alguna cosa s'ha de trucar. Això sí. Bueno, aquest rato no, que ara inaugurem i ara no podré estar parlant de ningú. No sé si això és positiu o negatiu. Si passa alguna cosa que et truqui... Sí, no sé si sona bé això, però és la veritat. Jo crec que la truquen per lo bo i per lo dolent. Sí, afortunadament sí.
Ganes de festival? Moltes. O ganes ja de dimarts? No, no, ganes de festival, ganes de festival. Els dies que realment patim són els previs, que ho tinguem tot, que no falti res, però un cop inaugurem, ja veus que això és una festa avui, i a partir d'aquí, doncs, a disfrutar i a passar-ho bé, i crec que ho tenim tot, crec que no falta res. La pel·lícula no la tenen ara, de sobte. I o sigui que ara ja tot va rodat, sí, sí. Fantàstic. Amb moltes ganes. Doncs no sé si tens alguna pregunta més per l'Eva, perquè jo...
25 anys, es diu ràpid, però 25 anys d'un festival de cinema i més tenint en compte el panorama del cinema, amb les plataformes que la gent costa que vagi a les sales, és quasi un miracle.
Som uns lluitadors, això sí que és veritat. Som 25 edicions ininterrompudes, vull dir, no han faltat cap edició, i aquest any, doncs clar, ens fa moltíssima il·lusió, però sempre amb la idea de mirar cap al futur, de seguir lluitant-ho, de seguir portant gent a les sales, de dir-li al públic que el cinema no és només tancar-se en una sala de cinema, sinó també conèixer els autors, conèixer directores, conèixer tot el personal i viure l'ambient d'un festival. Llavors només queda que animi a tothom a venir i a gaudir d'aquests dies amb tots nosaltres.
Ho hem de deixar aquí, moltes gràcies, Eva. La gent ja entra cap al Teatre Tarragona perquè ara en res, en dos minutets comença tot. Exacte, moltes gràcies. Doncs moltes gràcies, Eva. Adéu. Adéu. No ens podem deixar abans de plegar que el Pau Melero ens ha de comentar una cosa que passa dissabte, veritat? Una pel·lícula en concret que tens moltes ganes. Veritat, Pau?
Jo tinc moltíssimes ganes que arribi dissabte. No sé si ara mateix estic... Crec que potser ara estic muntejant. S'ha m'escolta, perfecte. Dissabte tinc moltíssimes, moltíssimes ganes d'una petita, petita gran cosa, i és que s'estrena el Festival Rec a Sal al Cau aquest dissabte. Més o menys a la tarda, miro a xarxes perquè no em sé l'hora de memòria. És una pel·lícula meravellosa. Cuidado per-te que xoques. És una pel·lícula increïble. Per què? Perquè estarem nosaltres també dinamitzant aquí, pam, pam, ju, ju, de rises. La noche sobre Babel pot ser...
Llueve sobre Babel. Llueve sobre Babel. Bé, potser també és de noche, la pel·lícula, d'enrelats, potser també la pel·lícula és de nit. Aquesta pel·lícula és increïble, estarem amb nosaltres i sou increïbles, la gent que ens escolta i la gent que no, ho sereu quan comencem a escoltar-nos. Ara, ara. Després d'aquest monòleg, ho podem dir-li monòleg del Pau, ho hem de deixar, moltes gràcies, Pau, per estar aquí fent-nos de productor, podríem dir. A tu, a tu. A mi m'ha quedat, he fet de mamà ànec.
i moltíssimes gràcies per haver vingut aquí per no haver marxat els primers 5 minuts i assustar-te i no res, convidadíssima
Com vulguis. Ja em convidareu al programa. Moltes gràcies també a l'altre pau, que ha passat fred amb nosaltres. No, no, no, que va, cap mena de fred, que va, només tinc els genolls gelats. Res, gràcies a tots vosaltres per escoltar-nos i a gaudir del rec, tu.
I ja sí, donem per acabat això. Adrià, moltes gràcies també a tu per deixar-me estar aquesta tarda aquí, també a la Maria. Moltes gràcies, Maria. Gràcies a tu. Gràcies a tu, com sempre diem. Sí.
que visqui el cinema i que visqui Tarragona. I ells són l'equip del No Som Ningú, per qui ho vulgui escoltar, podcast de Tarragona Ràdio, i cada dimarts a les 9 en directe. Dimarts a les 9 en directe. Moltes gràcies. Així acabem aquest programa especial des del Festival Rec. Moltes gràcies per escoltar-nos. Seguim-nos, però no pel carrer.