Pau, has anat algun cop de rebé? No, no, jo només conec un cop de fals. Com? Senyores, senyors, nens i nenes, des dels estudis de Tarragona Ràdio, comença una nova temporada del No Som Ningú! No Som Ningú, el teu programa de cinema de confiança.
I avui parlarem sobre una pel·lícula que és com Mad Max, però amb un senyor i son fill buscant la seva filla amb gent que balla molt. I ha vingut des del fons un baffel, Pau Corbaland. Baffel? Ha vingut un baffel. Molt bé, baffel. T'ha agradat el meu English? Baffel, all right. Amb tots vostès l'expert en... Ui, que llarg, no? That's what she said.
Amb tots vostès, l'expert en festes per etnes, Pau Melero. Petons reveros. I com a novetat aquesta temporada, us presentem l'amiga del Bumbu Club desèrtic, Maria Clavera. Bones, bones, bones. Pau Melero, m'has de trepitzar. I a més, i a més, i a més. I a més, que controla aquest programa. I a més, el nostre chamar sonor, Adrià Julio.
Quanta gent i quina oloreta que fa aquesta sala. Realment no controlo gens aquest programa. Primer dia ja m'ha estrepitjat. No passa res, no passa res. Benvinguts al No Som Ningú, al teu programa cinema de confiança. Agrair, com sempre, a Tarragona Ràdio per l'espai, a Ràdio Cambrils per la difusió, a l'Anna Darby per aquestes magnífiques veus en off, i a la tècnica Sílvia García per fer possible aquesta retransmissió. Gràcies! Intel·ligent!
A més a més, tenim una altra novetat aquesta temporada, que és la nostra CM, que gestora de comunitats, que la superheroïna de les xarxes socials, que l'escollida que ha de portar l'Anella al volcà, Berta Casas.
Berta! Berta! Berta! Berta! Ella no la veieu, perquè és qui està darrere, tota aquesta mandanga, realment, però l'anireu veient, per exemple, aquí al final. La tenim aquí. I ara sí, hem tornat després d'un llarg estiu tarragoní, que, com sabeu, s'han de tecla, que llarga l'estiu més, i s'ha fet molt llarg, s'ha fet molt llarg. I Sant Joan, la calor, suar, les vacances... No sé, no us cansa ja tot això una miqueta, vosaltres? No, sí. Sí, us cansa.
Doncs la veritat és que a mi també. Així que puta Israel, Palestina, Llibertat, PSC, para de ser el partit de centre d'edat moderada, Charlie Kirk a la caixa de pie et queda molt bé, i ja està, editorial feta. No, estic bastant inspirat avui i he dit que pim pam. Vinga, per què no? Així que seguim endavant. No som ningú. El programa del setè art que no sabies que necessitaves. No som ningú.
Fins demà!
Bueno, bueno, bueno. Bé, bé, bé. Ens hem oblidat de fer ràdio, eh? Ens hem oblidat de fer ràdio. La mare que em va parir! Ara comença el no som ningú, eh? Som els hooligans del cinema, dels 24 frames per segon. Els que vegen pel cinema de proximitat contra tota autoritat. Ara està començant. Prepareu les crispetes, si no ho havíeu fet. És que m'he oblidat de dir-ho perquè, bueno, els nervis del directe. No, perquè avui la gent que no mengi crispetes.
Per què no? Són soníssimes, eh? Es veu que curen el càncer? No, això m'ho acabo inventant, m'ho acabo inventant. Ah, vale, vale. Però dóna'm flato, eh? Ojo. Ah, sí? Dóna'm flato. Dóna'm flato. Menges i respires alhora. Només amb les crispetes. I jo que resta de menjar... No, perquè és molt compulsiu, és com amb les pipes. Ah, val, val, val. Les crispetes s'han posat de moda ara perquè pràcticament ningú és al·lèrgic. Lo típic que ara...
Ara faré una tonteria, que és fer burlada les al·lèrgies de la gent. A.k.a. l'Adrià, que és al·lèrgica als cacauats. A les nous, quasi. No, els cacauats no em donen cap problema. Val, els cacauats no. Parlem de crispetes i de pel·lícules i de coses, com us ha vist aquesta pel·lícula, vosaltres? Ja m'ha robat.
No, no, es diu collons, Adrià. Es diu conduir, es diu ritme, que ja no ens recordem. Sí, el teu mestre d'autoscola, he vist que ens anàvem a xocar, agafat el bolany i he dit no, la tercera sortida. Maria, comenta'ns, t'explico com us ha vist la pel·li per la gent que acaba d'entrar aquesta nova temporada, que segur que és moltíssima. Sempre diem com has vist la pel·lícula, però aquí ho girem com una truita, com t'ha vist a tu la pel·lícula?
Va estar malament, però perquè me la vaig veure massa tard a la nit i va ser com... S'estaven perdent ells al desert i jo també m'estava perdent. Oh, que potser. Llavors, malament. Jo crec que de dia o de tarda, potser. Però a la nit, fatal, fatídic. Potser dia de tarda, eh? Ni de dia. No, no, no, tampoc, no. A tu com et veu veure, Pau Corbalan? A mi...
em va veure cansat, trist i esgotat, però una miqueta com sempre. Em va veure normal. Em va veure normal. Te'n vas als últims 10 episodis, Pau, i sempre dius-ho mateix. Sempre estic cansat, trist i esgotat, sí, sí, sí. Potser ens ho hauríem de fer veure. Em va veure a una tarda i anava pausant la pel·li, m'anava queixant... L'anaves pausant? Sí, perquè dius, hòstia, quina merda. Parava, m'anava fent altra cosa, tornava, sí, terrible. Que podies haver marxat i tornat. O sigui que el visionatge es va fer, segurament, una hora més llarg. Sí, sí, sí.
Hòstia, terrible, eh? Això sí que és dolentíssim. Ja tu com et va veure, Pau Melera? A mi em va veure sorprès, perquè em vaig equivocar i vaig posar àudiodescriptiu. I clar, jo de sobte escoltava, si ho prometo, senyora bailando. I jo ja, si ja l'estic veient, saps? De sobte, senyor bailando con gafas. I jo ja, si ja, joder, però quina peli més descriptiva. I és que tenia fotut l'audiodescriptiu, perquè l'havia intentat posar en català.
Perquè sí, perquè jo passava que era catalana, perquè em vaig confondre i passava que el potser era el d'Alcarràs. Llavors vaig dir, bueno, estarà en català aquesta pel·lícula, i no. I vaig girar, li va donar clic, i es solta tot està. Unes luces se projecten en la muntanya. I jo, ja, si ho estic veient. I llavors jo pensava que hi havia una persona a la rave, amb un micro comentant les coses. Hòstia, estaré guapo. En plan, si se metió una ratlla, no sé... I jo, joder. I a tu, Adrià, com t'ho veus? Uff.
A mi, la veritat, normal. També... Pau Melero s'ha quedat trencant un boli. A mi em va veure una mica molt similar a Paco Arbolan. És que no té gaire misteri. Trist, cansat, desolat... Vull fer un programa i no parlar de cirat i parlar sobre les moltes merdes? Em sap greu. No, no cal, no cal. Ni molt menys. Però la veritat és que vaig dir...
Vaja dia. És que que bajona, eh? És que no és una pel·li... És que estàs rica. Bueno, bueno, bueno. En parlarem ara, així que anem a parlar una miqueta de què va aquesta pel·lícula amb el resum del film. Endavant. No som ningú. El teu programa de cinema de confiança arriba a Tarragona. Tots els timarts de 9 a 10 de la nit en directe a Tarragona Ràdio.
El resum del film, portat per l'Adrià. La pel·lícula que comentem aquesta setmana està dirigida per Oliver Laschet, H. Oliver Laxa, i comencem.
Un senyor, Sergi López, amb un nen que té pinta que li agraden molt els trens, està buscant la seva filla en un desert del Marroc on hi ha una rave. Es veu que la filla ha marxat fa temps perquè és ravera i tal. El pare, d'alguna manera, sabia que estava per allà i va a buscar-la amb el fill. I la mare, pues ni idea. Total, que no sabem ni d'on venen ni d'on van, però que busquen a la filla. I allà hi ha molts raveros i molta gent ballant música que només fa...
I ara apareix l'exèrcit del Marroc i els diu que va allà a ser casa, que turis, go home. I total, els desallotgen i tal, i una penya trenca la fila, però no els evacuen i s'escapen a una altra part de Eivizenka del desert. I el pare i el fill els persegueixen a la penya aquesta, i total, que ja tenim uns drogats raberos i el pare i el fill de camí a una festa que està a prendre pel sac, mentre sembla que el món s'acaba però no està clar, jo què sé.
I total, que si desert, que si muntanyes, que pujar, que si l'exèrcit els persegueix però no molt, que si la benzina és cara, que si comparties vida, que si rutes alternatives, que si drogues alternatives, que si gossos drogats amb alternatives... En fi, molta sorra, pols i penyes segats, sobretot penyes segats. Ja que al final el nen la palma per treure el fred a mà i caure en muntanya avall i la resta palmen en un camp de mines, menys el pare i dos reveros, ja que suposo que Déu tot poderós els ha escollit. És a dir, una fumada. Fi.
Das filmen al film.
Doncs benvinguts a Desfilman el film, la secció on aprenem coses de la pel·lícula, i amb la pel·lícula, i on el més important no és saber la resposta, és fer veure que hem vist la pel·li. Molt bé, perfecte. L'hem vist, no? Sí, sí. Segur? Ara ho veurem, ara ho veurem, eh? Quin examen, eh? S'ha de ser pitjor aquest, no sempre? Hi ha preguntes fàcils, preguntes més difícils, però bueno, comencem? Sí, sí, sí. Estou preparats? Sí? Comencem, comencem. Vale. Minut zero, zero. Joder.
Prat, sirat, ojo. O camí. Sirat.
Espera, espera. Para un moment. S'ha desestabilitzat el programa. Quan la feia abans, els explicava una dinàmica en plan heu de dir aquesta paraula i paraula X i primer la digui i contesta. Ara ja ho estic. El lavabo de la biblioteca no està? Sí.
Desfilman el film. Molt bé, benvinguts a Desfilman el film, la secció on aprenem coses de la pel·li amb la pel·li i on el més important no és la resposta sinó fer veure que hem vist la pel·li. Oh, perfecte. Saps el pitjor que no sempre és així. Soc un expert en això. Però avui l'hem vist o no l'hem vist? L'hem vist. Sí, sí. Veurem, veurem. Malauradament.
Molt bé. Doncs comencem amb les preguntes. Qui digui abans la paraula sirat, en aquest cas, respon. Perfecte. Fantàstic. Molt bé. Doncs la primera pregunta. La primera pregunta. Què significa la paraula en àrab sirat? Tenim opció A, gaudeix de la vida. Opció B, una festa al costat del Prat. Prat, sirat. Sí. O C, camí.
Compte amb una festa al costat del Prat de Llobregat, eh. Compte. Que acaba de ser el mateix. Que acaba de ser el mateix que aquesta pel·lícula. Sirat significa camí. Molt bé. Molt bé. Molt bé. La paraula sirat en arab significa camí i és com una cosa islàmica que és entre l'infern i el paradís i és un pont que hem de creuar la gent, sí. Com si... Que se va prenent coses de veritat. Sí, sí, sí. Que il·lusió. Exacte. Mombra.
Nosaltres, fa pinta que ens desviem bastant del camí en aquest programa. Algun dia trobarem el camí, però potser avui no ho és. No, és veritat. Fantàstic. 399, Marc, que es diu Taqui Taqui Rumba. Home, Taqui Taqui Rumba, endavant, 399, Marc. Per tu també. Sempre, sí, sí, exacte, Taqui Taqui Rumba. Ens han comentat allà. Ah, fantàstic, fabulós. Que està en comentari dels youtubers. O sigui, primera secció teva i primer comentari, no millor, en quatre temporades. Moltes gràcies, com es diu? 399, Marc.
Moltes gràcies, Marc. Fantàstic. Molt bé, segona pregunta. Quina d'aquestes afirmacions és certa? A, al revés, què surten? Són figurants contractats, és a dir, gent de peu, que han pagat. B, són revés de veritat, de comunitats alternatives. O C, són figurants digitals fets a MIA. Serrat!
Vinga. La ve. La saps de veritat? No, meti de la pissó. Vale, vale, vale. Doncs correcte. Sí! Molt bé, eh? Ho esteu com molt bé. Correcte. Vale, com a dada, van convidar a un munt de ravers francesos, ja que tenien una filosofia, i així... No! Clar, però molts, eh? Van portar entre 1.500 i 2.000 ravers francesos. No n'hi ha tants, eh?
Què dius? No, però clar, jo ho veig genial, perquè de sobte t'estan pagant per fer la teva vida. Normalment ja ho farien. Per això miraven a càmera, eh? Exacte. Hi havia alguns que eren catalans i intentaven parlar francès, però no els hi sortia. Merci. Sí. Home, està en francès, eh? La pel·lícula també ho sé. Ui, ui, ui. Sí, sí, sí. Ai, que no l'hem vist.
Joder, mierda. Vinga, pregunta número 3. On es va rodar la pel·li? A, a Montserrat. B, a Teruel i el Marroc. O C, al desert de Tacama. Xirat, xirat, xirat, xirat. Vinga. Aquesta sí que la sé, perquè és Teruel i el Marroc. Molt bé.
Que hi ha Teruel? Ningú ho sap. Bueno, és que literalment es va gravar al costat d'on ve la meva família. Pel que sigui, m'ho conec. Família de reveros, endavant. El riu aquell que surt, la família d'Adrià va sorgir d'aquell riu, de la fang i la sang. L'Adrià va néixer allà. Tu vas néixer al riu?
Jo vaig néixer al riu. Sí, sí. Bueno, entra LSD, sí, sí. Hòstia. No, no, perdó, mama. El desert de Tacama és el de Manel, no? Sí, el mateix. El desert de Tacama, no? Guillem Gisbert. El desert de Tacama. Sí, sí, sí, senyor. Mira que hi havia maneres d'introduir el desert de Tacama i l'has introduït per la que menys m'esperava. Sí, la cançó de... Tio, el Gisbert ho diu... Segueix, sisplau, vull aprendre. Bueno, sí, exacte, vull ser aprenent. Aprenem que...
No hi ha gaire Teruel, però gràcies als 1.500 ravers que hi van anar, va deixar de ser la província, la capital de província amb menys població d'Espanya. Que també existeix, eh, Teruel? Al final existia de veritat. Sí, sí, sí, exacte. Molt bé. Doncs, molt bé, seguim amb la quarta pregunta, que l'hem canviat, o sigui, no la sabem. Ah, perfecte. Vale. Quin instrument musical... Cidat! La fe!
Sí? Vols respondre ja? Sí. La C? Saps la resposta, però. No val. La fe, eh, jo sé. Bé, doncs, no és la C, eh? És broma, t'ho està fent unes bromes. Ja ho sé, ja ho sé. Va, tira. Vale, quin instrument musical protagonitza la banda sonora? El lleut àrab tradicional. Home, podria ser, eh? B, el sintetitzador. També podria ser. O C, la flauta travessera. Aquesta em faria molta gràcia, però aquesta potser no pot ser.
La Ciri està parlant La Ciri està parlant La Ciri està parlant La Sara Li diu Sara Ni si està sol Li diu Sara El 2026 la gent mantindrà relacions sexuals amb robots No, no, no Estem veient Sirat o Her No ho sé, però la Sara m'està parlant d'Antonio Orozco
Una altra, una altra que també... La banda sonora la va fer Antonio Orozco. Bueno, Sirat. Vinga. Me la jugaré bé al sintetitzador. Correcte. Molt bé.
Tenim la secció de música del programa. Ja tocava. No tinc dades d'això perquè l'he fet a última hora, però us les imagineu. M'agrada molt la informació d'avui. Coneixements, coneixements. I ara, com a pregunta extra. També hi ha preguntar extra. Quina és l'única manera correcta de veure la pel·lícula?
Hòstia, la puta d'hòstia. Ara entenc la vostra frustració de la temporada passada, eh? Però a més, pensa que Pau Melero no sé per què connectava, però jo no connectava mai. Si la meva frustració era terrible. Aviam, l'única manera de veure... Clar, és una pregunta sèria o és una pregunta igual de... No, no l'he vist, no l'he vist. Pots ser que la... Com era la pregunta? Jo la tinc! Que quina és l'única manera correcta de veure la pel·lícula? Assirat.
Tio, tio! Jo no vaig dir rebentat, però bueno. Estirat. No, no, no. Ni de peu ni sentat. Estirat. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Molt bé. Hòstia puta. Jo crec que cal fer una mica de reforç positiu. Crec que és la millor primera secció que he escoltat amb molt d'acord. Total. Estic totalment d'acord. Ens espero una temporada amb molt d'aprenentatge, molt de riure i molt de cinema. Uah!
No Som Ningú, el programa que escolta en Harry Potter mentre guanya punts per Gryffindor només per respirar. Som els del No Som Ningú, en directe des del 96.7 de la FM a Tarragona Ràdio. Estem comentant el film de Sirat, a que la Sira va de festa. I ara amb tots vostès anem a conèixer una mica més a la Maria Clavero. Oh, wow.
Maria, això és una cosa que fem els convidats normalment, però com és la primera vegada que ve algú més a part de nosaltres i passarà a formar part d'aquesta gran família, i nosaltres ho vam fer també crec en el seu moment, també et farem un DNI cinèfil perquè el públic et coneix una miqueta. Molt bé. I sàpiga si...
Seguiràs en aquesta taula, però ells jutgin. Exacte, exacte. Així que igualment hi haurà un cronòmetre, has d'intentar respondre el més ràpid possible, perquè entraràs en un rànquing que es complirà durant aquesta temporada. O no. O no. I comencem quan Pau Melero estigui preparat, i el veig preparat, així que 3, 2, 1... No, espera't, no em deixes fer a mi... 3, 2, 1, ja. Que de quan vas al cinema? Un cop a setmana.
Crispetes, salades dolces o altres crims de guerra? Mesclades. Comentes la pel·lícula o estàs en silenci? Depèn de la pel·lícula. Primeres cites al cine, sí o no? Sí. Sala de cinema o sofà a casa amb alguna plataforma? Cinema, cinema. Pixar enmig de la pel·li o aguantar-se fins al final? Aguantar-se. Saga franquícia de pel·lícules preferida? El senyor dels anells. Sala de cinema, què més t'agradi anar? Dolby, Atmos, amb tot inclòs.
T'agrada el 3D, sí o no? No. I els musicals? Sí. Si haguessis d'eliminar una pel·lícula de la història, quina seria? Aquaman. 33 segons! És rècord? No és... Però molt bé!
Però és el rècord de la temporada! Aquaman, la 1 o 2, la de Jason Momoa? Les dues. Les dues les eliminaries, eh? Bé, ben fet. M'ha agradat perquè es nota que té estudis de cinema perquè diu, quina és la teva sala preferida? I la resta de gent, o cine. El cinema independent de...
Un sotterrani a casa del meu veí, saps? Un neorderlandès. Realment, després d'això, jo ja he acabat la meva secció. Quines poques ganes de treballar, Adrià. És que realment vull comentar la pel·li. Va, que és romàntic.
Els nadons ploren a l'escoltà. Què, Maria? Quin mal rotllo que acabes de fer? Un moment, un moment. Pots tornar, sisplau? Depèn, si no em ricsi. Serietat, sisplau.
Hi ha moltes coses que poden ser a part d'un bebè plorant, que és o un bebè d'àlien, és una opció, o un bebè... o un àlien tenint un orgasme.
O un iaio amb estranyiment, eh, també, una mica. Si jo vaig ser de la Quintada del Vivaró, saps? Jo era el futur d'aquest país i no em veus així, saps? En fi, molt bé. Bueno, com esteu avui? Quina temporada més divertida que t'entendem? Rima de la pel·li. Doncs mireu. Què tal? Bé, és una pel·lícula bastant musical. Sí? Sí, no? No és un musicat, però bastant musical. La primera escena, que ja comencen posant bombos,
I jo, no, no. Bombos. Un altre cop, una pel·li costumbrista, Déu meu, no. Amb què et refereixes, en bombos? Clar, és que és d'on surt el baffle. Sí, però exacte, però jo amb bombos m'imagino el Manolo del bombo allà. Està bé, segur que està. Bàsicament, m'ha fet molta res, perquè el compositor d'aquesta banda sonora es diu... Ah, no, és que jo ho he posat dos cops.
Perdoneu, jo al poc del passat he posat dos cops el nom i jo ara anava a fer una broma per burlar-me d'ell d'aquest reiteratiu que era i no, és que jo he anat a cop i pasta i dos cops. Doncs realment es diu David Letelier, llavors normal que s'hagi canviat el nom de francès perquè si no no... Va néixer efectivament a França el 78 i ara viu i treballa a Berlín i vosaltres direu aquest home té alguns estudis? Sí, va estudiar arquitectura.
Ah, sí, mira. Molt bé. S'entenen coses, eh? Sí, sí. Bueno, jo vaig començar dret. Va acabar, arquitectura. Encara estic a temps. Segur, segur. De moment estàs asseguda. En l'actualitat treballa, fixeu-vos, té una biografia i posa treballar, que això necessito la vostra ajuda, perquè diu camps de música, que no sé si és... No, treballa en el camp de la música. No, no, en els camps de la música, que a mi m'agrada que...
com segregació no, no, no al sud dels Estats Units al principi una mica cosa rara després diu que segueix en arquitecte després diu a les performance jo faig performance a mi no treballo això i després diu i les instal·lacions
Les instal·lacions... Artístiques. De què? A què refereix això? És que si vas molt al MACBA... Aquí no hi ha MACBA, t'es raó. Expliqueu-m'ho. I al MACBA de vegades posen coses i et diuen això és una instal·lació artística. Què és? Dona'm un exemple. És com una vestida
però potser penjen un quadre. O per exemple, agafen una paret i posen 34 televisors antics i a cada televisió posen una sèrie diferent. Ah, molt bé, com al meu cervell. Per la cara. Doncs ja està. Aquí tens la interpretació i l'obra d'art. Perfecte. 500.000 euros. Molt bé, ara no és conversar això. Hi havia un imbècil i va tirar 300 caramels a un terra i va dir, aquesta és la meva obra.
Sí, és amic de Moncosi. Sí? Bueno, doncs... Un moment, un moment. És seriu, això? Sí, perquè Moncosi és historiador de l'art. Ah, què dius? Però que no, que no, que això t'estic parlant... No era Espanya, eh? Però no era Catalunya d'Espanya. No, però van anar a París, crec.
Ah. M'ho estàs dient en sèrio? No, a la borsa. Vale, vale, joder, joder, vale, quin susto. No, no, teniu igual, si no, me'n mantengo, era una impècil. Cançons que surten, molt curiós, surt a Mariam, a la televisió de la Meca, quan estan cantant Itàlia, o sigui que s'ha coneguda per tothom, que realment va sobre coses catòliques, curiós, o sigui, opinar coses de la Meca, parlar de coses catòliques, curiós, bàsicament va sobre buscar el camí, no sé què, tot va sobre això. Cirat.
Exacte. I després sona la de Céter, Cançó protesta antimilitar, també quan està allà amb el Muñoz, que és també tot el tema del missatge que acabes de comentar l'Adrià, que s'apropa a una guerra, intenta tenir un missatge de pau, però una mica raro. La música ens intenta dir coses, però com que la peli no t'ho sap dir, la música tampoc és una mica una cosa estranya.
Cirat, efectivament, és Camí i Pau Qui Tomàs. Llavors, he dit que aquesta pel·li és musical, però no és musical, perquè no hi ha cançons cantades exactament pels protagonistes. Llavors, he dit, bueno, doncs anem a fer una. Anem a fer una. Tu has volgut que sigui un musical, eh? Jo he volgut que sigui un musical, i Pau Corbalant em va donar la gran idea, a més, fa una setmana i pico, perquè ha fet els deures amb moltíssima entenació, i em va dir, simplement em va obrir, Pau, cirat perquè t'estimo.
I jo, ui, ah, perdó, va ser així, em va dir, Pau, cirat perquè t'estimo. I ja està, i ja està, i no em va parlar en dues setmanes. Llavors, bueno, vaig dir, doncs, caldrà fer-ho, no? Perquè és just, no, cal fer-ho, cal fer-ho i és de justícia. Gràcies, és que aquí, els que hem tingut educació catòlica, això està molt bé.
Doncs mireu, tocaré un altre cop i cantaré l'hora per iniciar la temporada, per desgràcia de les vostres uïdes, i necessitaré amics i amigues, ara que sí, amics i amigues. Què, m'ajudeu? Una amiga, si voleu, d'acord? Tenim trompetes, tenim campanes, no cal que m'ajudeu en la veu, eh, també? O sigui, tenim un pollastre, molt bé. Doncs primer tocaré una roda de gorts, d'acord? Que per si... Imagineu que després això ho penjo, per si algú la vol fer a casa, en pla el sing along.
Tant és D, B, M, G i A. D'acord? Per la gent que ho vulgui tocar a casa seva. B, M, G, I, H.
No sé explicar-ho, cirat perquè t'estimo, parla en gabatxo, i em dic jo marxo, marxo, i jo no ballo, només busco amb la filla, ella es diu mar, això sembla poesia. Perquè la pel·li Passa un desert, no sé si ho enteneu, però clar, Passa un desert, llavors busco la mar, llavors és com superprofunda, sí, dóna'm l'Oscar, si us plau. Vaig a buscar xofa, Déu meu, quina despesa, només hi ha sorra.
cirat perquè t'estimo, em porto el criu, vaig fer-li una promesa i ara se'm mora, cirat perquè t'estimo. Eh, vola, vola, vena, de sota un camp de mines. Eh, vola, vola, lluny meu, que em toca la metralla. Papa, deixa'm en pau la pipa per culpa meva, LCD que s'engega i quasi no diu ni guau. Eh, vola, vola, vena.
de sota un cant de vinagre, vola, vola, lluit meu, que toca la metralla, papa, deixa'm en pau, la pipa per culpa teva, LSD que s'engega i quasi no diu niu. Uau! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! Uuuh! U
Anem al contingut extra, aquesta secció, doncs que no té res de broma peli, o sí o no, realment no, que et surt una mica dels ous, que hi farem. En fi, avui al contingut extra he proposat una cosa, és que vaig pensar, a veure, quan estàs amb el bombo clat, bombo clat,
Sí, sí, sí. I a sobre les drogues entren com una espècie d'èxtasi, d'acord? Que estan dins de la realitat però a la vegada estan fora, no? Com la consciència està alterada, no? Està com veient la realitat però estan diferents... Bueno, ho heu pillat, no? Sí, sí, sí. I vaig pensar, vale, o sigui, a totes llums és consciència alterada, però es pot trobar altres moments de consciència alterada? I tant. Aquí vull que m'ajudeu, d'acord? Jo tinc uns quants aquí apuntats, però...
sentiu-vos lliures, com els hippies al camp de mines, de dir el que vulgueu. Que exploti tot, que exploti tot. Xocapic. Doncs vinga, el primer lloc que dic jo, que tens la consciència alterada, és quan estàs cagant. Quan fas un cagarro tan gran que dos centímetres més i l'has d'empadronar, hi ha dos segons que arribes al Nirvana.
I aquests dos segons és quan el cagar surt del cul i es retocà a cienega, saps? L'ho sumo, subeix la teva costa i l'ho sumo cagar immediatament després d'haver-te dutxat.
No, eh? Què dius? A mi em resta, eh? A mi em resta. Això no està bé. Ui, ui, ui, ui. És que no està bé. No està bé. Però és una paranoia. Perquè estàs net i brut a la vegada. Exacte, dius... No, no, no. Quan t'estàs fotent una hòstia, hi ha un moment en què quan estàs caient...
Estàs a punt de rebentar-te la cara contra el terra, o tropeces i quan estàs a punt, en aquell moment la consciència està alterada i arribes a un estat de que no saps ni on ets, ni quina hora és, ni qui ets.
immediatament després, el segon després, et rebentes la cara com si fos un whatsapp. Com si fossis un whatsapp. Bé, més, teniu algun? Mai t'has dormit a la renfa? Sí. No apareix? I a més t'has dormit en una tarda mentre es ponia el sol? Sí, sí senyor. I no t'has trobat que de cop al despertar dius ep?
Acabo de viatjar en una pel·li de Hayao Miyazaki i ara em trobaré una bruixa al baixar del tren. Sí, senyor. Aquí també és un altre moment d'alteració de consciència. A més, sempre canvia dolor el tren, des que t'adorms fins que et despertes. Hi ha un canvi d'olor, està més humit tot i dius... Perquè t'has cagat mentre estaves dormint aquest temps incontinents. Sobretot si són regionals, humiteixen els trens per què passa el temps. Sí, senyor.
després de 15 minuts de fer una mossegada a un brownie a una festa. Clar, a veure, no ho facis, no ho facis. Ningú fa repostaria enmig d'una festa, saps? Només ho fan o els fumats o el rei de les tartes de Divinity. Oh, que bon programa, Pau!
Home, acabes de desbloquejar un record. Un altre moment de consciència alterada. El kebab a les 5 del matí. Aquell kebab, aquell kebab mixto, con todo, sin picante, jo sin picante. Kebab pitxurros. I kebab pitxurros també. Un moment, un moment. Combinació. O sigui, has juntat en un sol lloc kebab pitxurros? Sí.
Però a més estàs fent així, en plan, els has ajuntat en el mateix... No. Ah, va, va. Que de bien te todo, no? No, però ara ho faré. Algun dia. Un altre és quan et pixes la dutxa. Ah, també. Aquí, en aquest moment, és que és un estat de consciència molt alterat perquè a la vegada dius, joder, estic gaudint, però a la vegada em sento culpable perquè soc una mala persona, perquè estic pixant. Estàs hackejant el sistema. Exacte, però tothom pixa la dutxa. Ah, sí? Sí, però tothom. Tothom, no fotem.
Tu pixes a la dutxa? Normalment no pixo a la dutxa. M'agrada pixar on es pixa o al camp. O al camp. Endavant. Quan et treus les botes d'esquí. En aquell moment també és una alteració de consciència. Quan et petes un gra i la posa contra el mirall.
és un moment molt dur és retrobar-me a la meva consciència és un petit segon de plaer seguit d'una desfiguració de la zona afectada perquè al final penses que és molt millor tenir un puto cràter a la cara que un punt blanc
I, a més a més, embrutes el mirall, que és una jarana netejar-lo. Sí, sí, sí. Quan cagues al kebab de les 5 del matí, abans... Estàs començant... Quan et petes un gra cagant... Cagant... És possible que tot t'hagi passat en una mateixa nit? Té pinta que és la mateixa història. Història d'una festa. De veritat no ho fèieu, això, que us petava un gra i se esquitxava deies... Però en aquell moment feies com... I de cop deies, hòstia, tinc un gra... És super semblant a la post-nut clarity.
La post-nut clarity, per qui no sàpiga anglès, és... Seria un altre moment d'alteració de consciència, sí senyor. És després d'una masturbació, aquell moment en què dius, joder... No som res. Però això només ens passa als homes. Sí, només ens passa als homes. Però és bo que és químic, eh? Algún dia parlarem d'això.
Però com de químic és això? Sol ho estudiar, això? Això ho estudiar, que m'ho he ensenyat a la carrera. O sigui, això m'ho diu la URB. Com, com, com? T'han ensenyat una cosa química en una carrera de... D'educació, que van fer psicologia. Però t'han ensenyat...
Quan et masturbes? Exacte. O sigui, t'aniteix específicament? El què? Sí. I sobretot et van dir... I sobretot et van dir... I aquest coneixement l'has de retransmetre als nens. A veure, a veure, sisplau, no anem a cancel·lar la URB. I va obrir una espada Jedi, no? És bàsicament perquè parlen de neurotransmissors i després que els homes, després de tenir un orgasme per pura cosa, baixem totalment les defenses del nostre cervell perquè les dones puguin alliberar en el seu moment d'orgasme oxitocina i llavors generar un vincle.
I fins aquí la secció de contingut extra. Seguim. No som ningú. El programa que s'escolta al falcó mil·lenari quan salta la velocitat de la llum. Como si fuera un pepino. L'escena final.
s'aixeca del teu seient amb una poderosa successió de baulerns sonòrics i després et torna a ell amb la més escurcidora de les tragèdies.
Justin Chang, The New Yorker. És una pel·li curiosa, entre fascinant i inexplicable. És innegable que laxa té talent, però no tinc molt clar en què és el que va voler fer aquí i si ho aconsegueix o no. Diego Lerer, micropsia-cine.com, ja m'ho jodiries. Saps què? És argentí? Jo bé, però m'haguessis avisat. Mira, ella fa superbé l'argentí, però si un cop ho fa ella.
Claro, poludo. Parada. Parada. No, limpísimo. Cap aquí me voy a pasar a Holanda así todo el rato. Ja, ja, ja, que a ella li dones corda i no... Argentinitzem Barcelona, no argentinitzem... No som ningú, sisplau.
No, sisplau, no ens utilitzem en general català. En general català. A ser possible. Jo molt a tope amb el Josepe i ja està. Màrio. Hòstia, l'altre dia. Mare meva. Ara s'ha llençat això, jo parlo la tertúlia i es compra història. Jo vull saber la història. Home, però si tu estaves...
Com? És que no sé què li va passar. Quan estava amb el Josepe. Ah, sí, sí. Que estàveu fent racisme. No, elles hi van posar, que és veritat que des de tot el respecte ho fan molt bé imitar l'Àlex en el sentit i ella estava darrere al bany. Des d'aquí ho dic. Mario, que sé que ens està escoltant perquè et superfan, volem que Josepe, pizzes i empanades patrocinin No Som Ningú. Fem un acord, nosaltres ens doneu pizzes i empanades, les sopem aquí, mentre fem el programa,
O les birres. I deixo de parlar-ne. I a canvi ella deixarà d'insultar-vos com a nació. Marketing, marketing. Comencem sobre la pel·lícula. Us funciona el protagonista? Sí o no? El gos? Justifiquet la resposta. La Pepa.
No, Sergi López. El pare. A tu no, eh? A tu et falla. Però en cap moment el veig de veritat afectat. O sigui, em falta... No necessito que m'expliquin tot des del principi. O sigui, puc entendre que passi inmedia res que succeeix. Però, tio, justifica-m'ho. O sigui, jo no el veig del tot afectat, saps? A mi sí que em funciona. Sí? Sí. Tu li compres el moment de morir el nen? Sí. Jo sé. Jo li compro.
Crec que la Maria no comprava. Jo no, jo estava veient l'Oliverr darrere en plan, però més emocionat. O sigui, com donant indicacions per darrere tota l'estona i quasi que no ho tallaven però si estigués editat estaria tallat. Però què volia, un melodrama? Que comencés... No, no, el tio pràcticament no fa res perquè realment és un trauma. O sigui, és un estat de xoc. L'estat de xoc és el que veieu a la pel·li.
Però està tota la pel·li, o sigui, tampoc el veia en cap moment mitjanament a falta per la filla, està totalment empanat. No, perquè ell sap que la filla ha marxat per X motius, la merda és que no ens ho expliquen. Bueno, el germà diu que no hi havia mal rotllo amb la filla. Clar, no hi havia mal rotllo, però a la niña le gusta la rabia i ara he de buscar-la perquè no sé què. A més, la mare no hi és. Tampoc ho sabem. No sabem on està la mare. És com m'he portat el criu al desert del Marroc i no passa res. Està morta la mare, oi?
Suposem, perquè si no al col·le, què? I per això la filla s'ha anat. Lo del col·le, jo tota l'estona està passant... Serà estiu, perquè aquest nen s'ha d'escolaritzar. Jo estava molt... Jo estava trucant a la Leaia, a la CESMIC, a totes les sigles que treballem. A tot teu, sisplau. Serveis socials. Sí, sí, totalment. Sí, el que tradicionalment ha sigut serveis socials. Què? Què has dit? Endavant, endavant. Aleshores...
Jo potser, des del meu punt de vista, recuperant una mica el tema del protagonista, jo no li compro la reacció, em sembla una mica impostada, perquè estic a favor amb tu amb el xoc. O sigui, després sí que dic, oi, aquest tio ho està passant molt malament. Però el moment en què passa...
Fa un crit així que vaig dir, nooo. És un crit ofegat. Nooo. Però jo si em quedo amb xoc em quedo. Això és com quan et vol barallar amb els teus amics i t'estan agafant i és com, agafa'm, agafa'm, però no t'hi vas a barallar, és el mateix. Sí, l'he vist bastant. Jo no m'he trobat tantes vegades en aquesta situació. Jo no us ho compraré. Quants diners te dona el Sergi? No, no, és que a mi m'agrada molt.
Sergi, el que m'agrada molt... Jo com a persona, segur que és magíssim. I fa unes migues increïbles. I és de Vilanova, així el podem... Saps? Sí, no, no, però igualment... From the top! La resta realment em sembla genial com ho fa. És només que potser en aquest moment no l'acabo de trobar, però bueno, que...
Per mi la resta està fantàstic. On sí és quan diu allò de la frase. L'última cosa que li vaig dir a mon fill... Échale freno! Sí. Que allò de les últimes frases està molt... És un cliché. Mirar tots els clichés del cinema és el que més rabia em dona. Realment, les últimes frases, abans de palmar-les, sobretot en situacions de guerra...
Ah, mierda! És que segur que són aquestes. A més, olorant a merda perquè la gent es caga, saps? Aquestes coses de... Dile a mi madre que la quiero. Ella te está escuchando porque nuestra madre es América. ¿Qué, collons? Diu aquesta merda, saps? No, dius, ah, joder! I en la realitat, les últimes frases que escoltes són... L'avi s'ha tornat a cagar. També, clar, clar. Merda. Ja està. És que normal. Eixant freno! Però sí. Jo penso, totes les situacions... I això s'ho pregunto a vosaltres. Segur que han tingut situacions properes a la mort? La frase que us han dit abans... Ah, sí? Jo sí.
Estic en situacions properes a la mort. 25.000, jo estic aquí de rebote. Per exemple, quan vayas ni fa una crispeta i te queda el servei... Clar, és que... És que em va dir, Pau no oloris! Què, t'imagines? L'últim que li vaig dir a mon fill era Pau no oloris. Va ser Pau no oloris. És que... Clar, clar. Sí, sí, sí. Hi ha trama la pel·lícula.
Trauma. Trauma n'hi ha. Crec que trauma podem considerar que n'hi ha. Pretén. Pretén haver una trama. Pretén ser una road trip, no? És que és això. La road trip no hi ha trama, és agafa el cotxe i corre. Una road trip pot tenir més trama que això. Perquè no s'acaba de tancar, tampoc. Aquest és un altre. Where is the hija? Perquè veiem dues fotos
Però res més. A quina festa? Exacte. A quina festa? Tampoc sabem on arriben. Creuen el Montecillo aquell. Allà hi ha una muntanyeta i diuen si arribem a la muntanya no explotarem. I si hi ha més mines a l'altra banda què?
Totalment. Ah, Sirat, Sirat, Sirat. Posar un altre Sirat. És que, clar, Sirat 2. La vengança. És clar, el del títol apareix als 40 minuts de pel·lícula? Sí, alguna cosa així. El títol apareix als 40 minuts i de sota posen Sirat. I jo, no, que acaba de començar. No! O sigui, comença la pel·li quan comença la road trip. Exacte. Clar, entenc. O sigui, tota la prèvia és...
Peting. És Peting i l'exèrcit del Marroc. Tota l'estona. Que per cert, l'exèrcit del Marroc també és justet. Sí, són més durs. Jo els he vist actuar i són més durs. Són molt més durs. No els he vist en directe, sinó els he vist per la tele, però a veure... És que la policia és més dura. I aquesta gent són l'exèrcit. I si no que els expliquin els de...
Coi, a la part del sud del Marroc. Sí, el Melilla, Ceuta, Melilla... No, no, a la part sud del Marroc, collons. Ah, sud del Marroc. No sortirà el nom. Al sud del Marroc. Al sud? Coi, que és un estat que era abans colònia espanyola. Al sud? Al sud. De Catalunya.
És a l'oest. És a l'oest. No, no, és que això és una broma que ningú ha entès. Ja, ja, ja. Vam trobar un borratxo l'altre dia. Que tota l'estona a la que escoltava, o nord, o sud, o est, o est, començava, però això no és d'aquest.
de Catalunya. Tota l'estona. Pau, pau, pau. Recuperem una miqueta. Què és el millor de la pel·lícula per vosaltres? Al final, quan acaba i surten els crèdits i me'n puc anar a tomar pel cul ja d'una vegada i pensar en per què putes he vist una pel·lícula avorrida i plenes de merda.
No, no. Vas dir, mirem aquesta. Hem de mirar aquesta perquè és el que s'està mirant ara i som els Oscars i som un programa de cinema i ens hem de portar aquí com si fóssim. Els Premis Creed. Ara parlarem dels Oscars. El Tamayo ens va recomanar Sirat. Ah, sí? Sí. I on està el Tamayo? On és? On és? Que jo el vegi. No ens va contestar el correu. Ell va dir, sí, no, ja vindré.
I aquí estem, comentant Sirata. Tamayo, vine! Tamayo, vine, comenta Sirata, havies d'estar aquí. El millor de la pel·lícula, els petits moments on semblava que anava a ser una altra cosa. Quan de sobte dius, ai, que els abandonen. Quan de sota hi ha una mica de mal rotllo, se comparteixen menjar. Quan de sota la pel·li semblava que anava a apagar... Ja, ja, ja. És un coitos interruptos. Sí, però m'hauria agradat que de sota hagués hagut un mal rotllo, que ha quitat filosofia de no, s'ha de confiar amb la gent... No, no, no.
Aquí directament els maten. L'he trobat poc... L'he trobat poc profunda. No han aprofundit en els sentiments dels personatges ni res, ni de la filosofia de vida d'aquesta penya. Només els has vist, però una mica de diàleg que em doni una mica de fons, no? Però què és el millor per tu de la pel·lícula?
El millor per mi? A part del final. No, no, el millor per mi, per exemple, em mola quan estan fent el boig amb els camions. Perquè jo em veig fent el boig amb el camió. Jo tinc un camió així, eh, d'aquell, rogo un cigarro, d'aquell. De fet, jo ho fas amb la furga. Exacte. I Maria? La fotografia. La fotografia. Se m'obliga que la Maria ha estat així. Clar, si jo al principi la vaig veure i dic, hòstia, les primeres fotografies dic, uau, serà un peliculón.
No, pista no. Pero las luces que salen de la pared y una escalera, ¿sabes? A mi la fotografia em va molar moltíssim, però la trama, o sigui, sembla que és com una escura, la trama, per fer la pel·li. La pel·lícula és una excusa, o sigui, la fotografia és una excusa per fer la pel·lícula. No, la trama... La trama... Sí.
És una excusa per fer la pel·lícula? Sí, molt bé. No he encertat ni una ni la primera ni la segona. Algú va anar allí i va dir, estaria guapíssim gravar això, una trama. No, és com, un desert, camions, rave. Oliver Lashon ja va passar per Teruel, Camino Cuenca, i va dir, eh, eh, calla, esto, saps? Tinc una idea. Y como voy en coche, pero en una furgoneta.
I vam dir que és marruecos. Fem Mad Max. No, molt car. No, molt car. Mad Max no. Però estaria guapo. Pues dos furgonetas.
I les falta gasolina. I dos perros. Per què s'acaba el món? Ho trobeu necessari? Mira, a mi això m'agrada molt. Perquè sempre ara mateix veiem les notícies i cada dia sembla que s'acabi el món. Jo no ho he vist malament. Tothom està en conflicte, tothom... És que és veritat. Tothom està en conflicte i sempre em van donar-se de merda. Realment m'estic fixant... Quina és la frase que diu? Tipo...
Així és la fi del món i diu, portem 3 anys a la fi del món o alguna cosa així, no? O què penses que pensaven els altres de la fi del món? Portem tota la vida a la fi del món. L'altre dia t'ho veia tu, esmorzant, que van trobar, que això és, ui, 5 segons, van trobar una tabla a l'antiga mesopotàmia, ara que diu tothom, ja no se pot dir, no, i el món se'n va a la merda, perquè els ideals... Hi ha una tabla a la mesopotàmia que diu literalment el mateix. Diu, ara tothom creu que pot escriure un llibre, ja ningú idolatra els pensadors. A la mesopotàmia deien que la civilització s'ha d'acabar.
Sí, sí, també et diré. Me mola el fet de dir, sempre sembla que la civilització es vagi a acabar. També et diré, on estan els mesopotòmics ara? Que vengan, que vengan i me'l diguen. Perquè la història és cíclica. Clar, exacte. No, però si no hi són. No veus que hi ha un altre dinosaures? A veure, a veure, els mesopotàmics aquests estan on està la urs, als nostres cors. Molt bé. No, no, no. No, no. Vigila, vigila.
Que mana el PSC i no són socialistes. Heu vist la primera pel·lícula d'Oliver Laschet?
Qui polles és aquest tio? Aquest tio ja va fer una primera pel·lícula. La Maria ha dit, quan l'Oliver no sé què... Que no estarà tiros. Aquest home es veu que ho ha patat bastant amb la seva primera pel·lícula, Lo que arde. Jo no l'he vista. Hauria estat guai que hagués dit la seva primera pel·lícula Scooby-Doo. Que te va ser James Gunn. Cards. Doncs hem anat molt a pitjor. Si fos Cards.
Oh, sí, sí, si fos car, sí. Tot i que tot està en el desert. Ojo, patrons. Oh, oh, oh, és veritat. I a més el desert de Turrell també sembla... Exacte, exacte. Radiadores prims, igual.
Teruel Sprinta. Teruel Sprinta, nen. Ostres. Perquè no és l'eslogan de la peli. Sirat Teruel Sprinta. Ara també podria ser el nom d'un rally de Teruel. No, de la 2. La venganza de la mina. La venganza de la mina podria ser apareix la filla. La mina. Ah, no, la mina. Increïble, sisplau. Considereu que la peli només vol guanyar premis?
Una mica pretensiós. I els guanyarà, eh? Sí. És la típica pel·li de merda que guanya tot. Anora! Vale, sí, els Goya, els Goya, vale, però els Goya, ja, bueno, no diré el que opino, els Goya, però els Òscars, Espanya l'ha presentat als Òscars. Creieu que això arribarà? No. Jo crec que ni tan sols l'anominaran. Vale. Possiblement no. Però també per això que... Tu creus que ho pots guanyar un Òscar? Depèn molt també de la pública que donin, eh? Clar, també.
Sí, això sempre és un tema, però igualment jo crec que no. No sé el que hi ha, tampoc. Tot i que a mi m'agradaria que guanyés un Òscar i que sortís Sergi López fent un discurs en català. Clar, però és que sortirà el director. No, però que sorti ell. Perquè si guanya, guanyarà a Inter... O sigui...
No és habitual que nominin a pel·lícules amb actors de les pel·lícules internacionals. No és habitual. Però l'any passat va passar. Sí. Bastant. És veritat. Així que mai se sap.
Sí com sigui. Si considera que només està feta per guanyar premis. No, perquè no vol explicar res. És que ho sé tu, no em vull repetir, però és que ja està, és el que ha dit ell. El destacable és la foto, la intenció, el rollete... Però ja està, la trama és zero. No intentava explicar res més que no...
O sigui, no veus com una trama profunda per darrere? Zero, zero, zero. No, en veritat, tot és el camí. Això simbolitza no sé què. Sí, exacte. La teva família és com el Sotili, no? Perquè què és el Sirat? El Sirat hem dit que és el camí aquest, no sé què.
Què és en aquest coll de pel·li el sirat? És l'anar? És travessar el camp de mines? És que clar, sirat també és com... La religió islàmica és un pas, un camí, un pont que has de creuar de l'infern cap al paradís. Llavors és com que passen per l'infern, no? Però per quin objectiu? On està el paradís? O sigui, quin és l'objectiu? Que no rendeix? Ja està.
Sí, que no rendeix, suposo, no? Té algun simbolisme, allò de no, he passat sense pensar. A veure... A veure, el simbolisme, literalment t'estan dient, mira, mira, mira, espectador, mira, el cirat, el cirat, no l'estàs veient? T'he dit al principi de la pel·li, el cirat, i ara l'ha fet.
Que poc se'm parla, o sigui, jo no podia deixar de pensar durant els 20 últims minutacos per què no heu tirat enrere amb la furgo. Totalment. És que no t'ho compro. Per què no heu tirat enrere amb la furgo per on heu vingut? Si per aquí no hi havia res, teniu gasolina, ho teniu tot. És veritat. Marxeu. És veritat, clar, tireu cap enrere. És com zero justificat. O sigui, mira, la furgo que el nen... Ojo a veure el nen com treu el freno de mà. Això primer.
És que això és molt fort. És eliminatòria. Jo, amb 9 anys, no desfrenava el cotxe. Eliminatòria de la vida. I, a més, per molt que el cotxe, si aquell cotxe li has tirat bé el fre de mà,
Si hi ha algú jugant a sobre, no cau el fre de mà. A no ser que s'hagi trencat. Aleshores ja pots dir-li al freno de mano que no passarà res. Exacte. El que deia això de Xirà també m'ha faltat paradís. Sí. Infern l'he vist? Sí. L'he vist l'infern, vull dir que perdis un fill i que exploti la penya al teu voltant, doncs és l'infern, sí, però m'ha faltat paradís. Sí, clar. El paradís és que puja a la puta roca, que semblava una escena típica de clitxer El Elegido Avatar. Total. Per veure que sortís la bestialada aquella de...
És l'escollit del desert cirat, ningú... Tens tota la raó. El paradís és estar al tren aquell... Ha sortit viu, però a quin preu? Això és el paradís? On estan els àngels? La gent abanicant amb fulles grans? Dona'm paradís. Dona'm una illa. Dona'm un oasi. El tren surt a mitja pel·li, surten les vies de tren i tal,
te les posen allà i de cop... Tornen amb tren. Aquest tren existeix i és un dels més llacs del món o del més... Algú del món. Aquest tren és algú del món. El més lleig del món. Independentment. És el més lleig. Però mira, la gent no anava enfadada com a la Renfe. Home, si corre l'aire. Clar, és veritat. No és que era humitat dintre del tren. Sí, està bé que corri l'aire. La veritat és que se vol greix. El tema...
Sí, abans comentaves, Pau, el tema del desert i la mar. Sí. O sigui, què n'opines d'aquest tema? Perquè es diu mar, la noia qui no s'hagi adonat, perquè jo, per exemple, no m'havia adonat, m'ho has dit abans, i he dit, ah, molt bé, no m'havia fixat.
Jo crec que és un intent més de ser subtil, intentar ser més del que és. Un altre cop el mateix, si és que no tinc gaire idea més del que dir. Torna a ser, literalment, el mateix. Intento ser mitjanament profund quan no hi ha res. Treballa la litosfera, saps? O s'arrasques i no trobes res. És una litosfera bonica. El permafrost. Molt bé, exacte. Picar-lo un llacet. Exacte, molt bé. Tots considerem que aquesta pel·li és això, eh? És una capa superficial de...
És, bueno, és el que podríem dir, sumar. Que és... Presumptament. No, no, no, presumptament no. És molt a top amb totes les reivindicacions, però sí que en el govern hi no puc fer res. Sí, que vagin a la mani dels joguers i després, ah, és que això és una vergonya. Que de fet no surt cap persona racialitzada fins al tren. És veritat. I estan al Marroc. O sigui, bueno, hi ha els militants. Perdona, surten francesos. Ah, bueno. I surt un calc.
Sí que relaxa. Relaxa, amb l'alt peluquina aquell. Sí, però el que tornava, la peli fa això...
de només una fina capa. No considereu que hi hagi res més més enllà. Oliver Laschet no tenia cap mena d'aspiració a part de guanyar premis i fer una cosa maca. És un quiero i no podeu. Realment, si s'ho hagués currat una mica més, potser sí. Potser n'haguéssim tret algú o d'això, però és que és de vago. És de vago, sí senyora. Sí senyora, és de vago. I què merdes? Per què té tantes bones crítiques d'aquesta pel·li?
Ah, perquè si t'aplaudeixen molt a Cans, ojo. Ah! O sigui, sí, i perquè no maten el gos. Perquè, ah! A més, el festival de Cans estava en Tom. Com que no maten el gos? El gos queda una mica t'aixafat. No, no. No mora. Bueno, un sí. Un sí, el baby gos sí. Clar. El pupi mor. L'altre no. L'altre no. No. Una de call i una de sorra. Colts i l'era.
Messi i Cristian, la puta i la Ramoneta. Aquí precisament si hi ha pols, aquí literalment, que no faci l'era, i aquí hi van tenir tot. Amb això, clar, la peli, estic veient que no ens està donant per una puta merda, perquè hem vist que té una fina capa i que no té res més. Fem una secció.
Podem fer una secció que és... Com arreglaríeu la pel·lícula? Molt bé, sí. Salut. Com arreglaries aquesta pel·li? Resumidament, si algú té alguna idea, proposeu idees per arreglar aquesta pel·lícula. Amb el baròmetre. Vam, eh?
Anem a resumir la feina. Pau Melero, digue'm la teva nota. La secció, em posem nota del 0 al 5. Pau Melero. Què ets tu? 2 sobre 5. Em deixa un desert d'emocions. El cor. 8. Molt bé. Jo poso un 2 sobre 5. La pel·li és com el popper. Te la venen molt bé, però després és una merda que et deixa l'anus obert. Molt bé. Maria? Jo també un 2 sobre 5. I he dit, bàsicament, molt bonic el desert, però i la festa on està. Molt bé. Molt bé.
Mira, jo ara mateix li acabo de baixar un punt. Molt bé. Perquè li he posat un 1 sobre 5 ara mateix. Ja considero que és Mad Max, però sense la part divertida dels pinyassos. Correcte. Molt bé. Sí senyor. I a més, si he descobert que és sumar, és encara pitjor. Perquè em fa molta ràbia. Oh!
Pau s'ha sortit amb aquestes noves cintes. Pots acomiadar quan vulguis, perquè aquesta ens acompanya a tornar cap a casa. S'està agafant de la mà, mira. Oi, oi, què? No toquis. No, ai, para, no. Ai, para. Bueno, doncs tenim un temps aquí per acomiadar, així que moltes gràcies per escoltar el No Som Ningú. La veritat, he anat a la baixa, avui. Estic trist.
Estàs cansat? Vols què? La setmana que ve, més i millor. Te faré com els nens, espera que et dono corda. Jo estic queix perquè pensava que ens enfadaríem molt amb aquesta pel·li i ha sigut molt pitjor, que és que m'ha decebut més. Com un pare, no? Sí, m'ha decebut el visionat, m'ha decebut més la pel·lícula i ara encara estic més trist. Així que, un cop més, moltes gràcies, Maria Clavero, Pau Corbalan, Pau Melero, Silvia García, a la Berta per ajudar-nos per darrere, en tot, i la setmana vinent torna... I mai ho tornes a dir, això.
Ajudar-nos per darrere. No heu tornat a dir això. Jo no necessito encara gens d'ajuda per no per darrere. La setmana vinent torna... Votarem, potser? Potser no votarem. No. I recordeu que, com sempre, això, a les 9 en directe per Tarragona Ràdio, demà també per Radio Cambrils, i pel YouTube, les xarxes, totes aquestes mandangues. Així que moltes gràcies a tothom que ens escolta, visca el cinema en català i visca Santa Tecla. Visca! Perquè sí!