Les 9 i 33 minuts anem cap al sol d'actes de l'Ajuntament a punt de començar aquest ple extraordinari. Allà hi tenim la companya Michel Pijuan. Michel, bon dia. Hola, bon dia, Pep. Just acaba de començar aquesta sessió extraordinària. Sentim en directe l'alcalde de Tarragona. ...i l'Ajuntament de Tarragona per a constituir el Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco
i aprovar inicialment la Constitució de l'esmentat Consorci i els seus estatuts. Amb caràcter previ, conseller Ignacio, si vol fer una explicació. Gràcies, alcalde.
Molt bon dia a totes i a tots. Fa un any ens vam proposar que aquest 2025 fos l'any de la celebració del patrimoni a Tarragona. Fèiem 25 anys com a patrimoni de la humanitat, segurament l'efemèride més important de la Tarragona més moderna. L'objectiu d'aquests 25 anys ha estat aconseguir que la ciutadania redescobrís els monuments a través de la cultura.
El circ, el pretori, l'amfiteatre o les muralles s'han omplert de música, dansa i espectacles, a la vegada que les recreacions històriques han arribat a cada racó de Tarragona. Tot això combinat amb diferents conferències, presentacions de llibre o seminaris, com la trobada d'Hispània Nostra o la més recent que va ser la trobada de cònsuls, per celebrar aquest moment tan important per a la ciutat.
I per què recordo això? Doncs perquè a vegades ser tarragoní implica no ser conscient del que estem aconseguint. Aquest conjunt de celebracions dels 25 anys s'ha situat a Tarragona allà on es mereix, que és sent la capital del món clàssic de Catalunya.
I no ho dic jo, ni l'equip de govern, ni tan sols l'alcalde, sinó que ho va dir el propi president de la Generalitat quan precisament va presentar aquest acord el passat 3 de setembre per la creació d'un consorci que gestiona el conjunt monumental de Terracó els propers anys. Una notícia, o diria més, la notícia que molts i moltes estàvem esperant en matèria patrimoni històric.
25 anys porta Unesco recordant que un òrgan de gestió com aquest és imprescindible per millorar la situació del nostre patrimoni històric, crear un relat únic i eliminar la línia divisòria entre administracions que existia però que ningú al carrer en tenia i ara per fi ho tenim a tocar. Avui li devem a molta gent l'aprovació d'aquests estatuts, a totes les persones que en els primers anys de la democràcia van treballar per recuperar el patrimoni històric i per fer entendre a la ciutadania que valia la pena fer aquest esforç,
Molts d'ells van ser ditjats de bojos, però no seríem aquí sense el seu treball.
a qui en algun moment va creure que el nostre patrimoni mereixia ser patrimoni de la humanitat i va lluitar amb tot en contra perquè aquell 30 de novembre del 2000 Tarragona ha entrés en un grup exclusiu però a la vegada privilegiat. A tots els consellers i conselleres de patrimoni que m'han precedit i em succeiran. A tots els tècnics i les tècniques municipals, autonòmics o del Ministeri, que han posat el seu gra de sorra en poder estar avui on estem des de fa dècades i especialment a la ciutat de Tarragona, que s'ho mereix més que ningú.
Ja el pla de gestió del patrimoni de Tarragona, fet el 2015 i que finalment s'ha transmès a l'UNESCO, parlava com una de les fites per aconseguir aquest consorci. Aquest mateix pla parla d'una gestió holística i transversal del patrimoni de la ciutat de Tarragona i també de la resta del patrimoni situat en altres municipis i gestionat pel Museu Nacional Arqueològic.
La creació d'aquest òrgan de gestió és un primer pas per assolir una situació ideal que com a tal necessita d'una programació i dotació pel seu desenvolupament. Caldrà anar assolint fites, consolidar-les, però sense oblidar els grans objectius que ens van marcar en aquell pla de gestió. Amb aquests precedents no podem fallar la ciutat. El patrimoni estèril de Tarragona, que forma part de la declaració de patrimoni mundial, hauria de quedar fora de batalles partidistes o d'intents de desgast estèrils del govern municipal.
Ningú entendria que avui fallem a la nostra estimada Tarragona, que avui votéssim que no el moment més important per al patrimoni històric des de fa 25 anys. La història en jutjarà sobre el que fem avui, igual que va jutjar de forma més que favorable, a qui va viatjar fins a Austràlia per tornar amb una declaració de patrimoni mundial sota el braç.
En aquell moment ningú s'hi va posar, ara no podem ser menys. Demostrem que som capaços d'arribar a acords, d'estar a l'alçada dels moments i que la nostra voluntat, per sobre de sigles o ideologies, és treballar per Tarragona, per la seva gent i pel seu patrimoni.
Demostrem que encara hi ha esperança a la política i que quan toca tots els grups municipals tancen files amb la ciutat. Aquests estatuts que avui presentem són els millors possibles i ho dic amb totes les paraules perquè he vist treballar el millor de la nostra casa. El secretari general Joan Anton Font, el Araceli Saltó, el Joan Menchon, el Javier Requejo i a tot l'equip de Patrimoni Històric que ha treballat cols a cols amb la Generalitat per polir i millorar la proposta inicial.
El camí ha estat llarg i intens, però el resultat val molt la pena. Heu estat partícips d'un moment especial, d'un moment de canvi a la gestió del patrimoni de la ciutat.
Des que vaig prendre possessió com a Consell de Patrimoni, sempre us he escoltat dir allò de «Estem sols». Això no tornarà a passar. Hem, heu, aconseguit que la resta d'administracions ens escoltin, ens entenguin i posin fi a molts anys de falta d'inversió, cura i manteniment de la única ciutat patrimoni de la humanitat de Catalunya i una de les 15 de tota Espanya.
A vegades la vostra feina és poc agraïda, poc lluïda. El patrimoni ens dona, us dona sobretot, molts mals a cap i poques alegries, però crec que avui és un d'aquells motius d'alegria.
Hem aconseguit més inversions per part de totes les administracions, més mans per treballar pel que realment importa i una gestió unificada de tots els nostres monuments. I en què vull posar l'enfoc? Tarragona ha estat històricament una ciutat desconnectada, una ciutat on el Museu Nacional Arqueològic feia un discurs mentre que el que podia fer el Museu d'Història
D'esquena és el que podia fer el Museu d'Història, perdó, i a la inversa. Però això s'ha acabat. La creació d'un òrgan de gestió únic servirà per aconseguir un relat de ciutat que permeti una visita al patrimoni de Tarracó amb més incentius, més relat i millors explicacions per entendre el que va ser una ciutat feta a imatge de Roma i que van lluarnar visitants durant segles. I que, com va dir el poeta Federico García Lorca, ara que es complessin anys de la seva visita, Tarragona és Roma pura.
Tarragona té l'oportunitat avui d'aconseguir allò que ha anhelat més recursos per lluir un patrimoni únic a la península. El Consorci no neix coix, sinó que ha aconseguit els acords de totes les administracions, Ajuntament, Diputació, Generalitat i Ministeri, per lligar inversions milionàries als propers anys. Gairebé 40 milions d'euros que ens permeten situar-nos a la pole position del món arqueològic a Espanya i a Europa.
Qualsevol acord implica ser generós i crec que tots i totes hem sabut arribar a un punt d'equilibri que permeti millorar i treballar pel conjunt arqueològic de Tàrraco. El Consorci quedarà escrit a l'Ajuntament de Tarragona, demostrant i sent reconegut el paper de lideratge d'aquest Ajuntament que ha tingut des de l'inici de la democràcia i tindrà en els propers anys.
La majoria de patrimoni històric és de titularitat municipal, una excepció, si em permeten, en la gestió de conjunts arqueològics. I així continuarà sent, perquè ningú perd propietat sinó que s'escriuen al Consorci.
Aquest organisme neix amb tres objectius. Garantir la coordinació entre administracions i agents implicats, obtenir i treballar en una visió integral del patrimoni mundial i optimitzar recursos per ser més eficients i efectius en la gestió. Crec que poca gent podrà estar en contra d'assolir aquests objectius que faran de Tarragona una ciutat encara millor del que ja ho és en matèria patrimonial.
Però si anem a la gestió provament dita i a l'organicrama del Consorci, hi haurà un Consell General que definirà les línies mestres del Consorci i de la gestió i que es reunirà de forma periòdica. Aquest Consell estarà presidit pel president de la Generalitat, una mostra més que clara del compromís de la Generalitat amb Tarragona, posant fi a anys de disputes i falta d'inversió per part de l'administració catalana.
En canvi, el dia a dia quedarà en mans del Consell Executiu que capacitarà l'alcalde de Tarragona, demostrant de nou que es confia l'Ajuntament, que és qui té els coneixements i l'experiència per poder gestionar no només ara el patrimoni de la ciutat, sinó també el de la resta d'administracions, amb un pressupost més gran que l'actual.
Una mostra més evident que el lideratge continuarà, per tant, estar en mans de l'administració municipal, que no només no es perd capacitat de decisió, sinó més aviat, tot el contrari. I per últim, existirà un Consell Assessor on estaran les institucions científiques a les que no em vull oblidar en aquest discurs. Durant anys han pressionat i han fet seva una reivindicació de ciutat, moltes vegades de forma solitària, però aguantant els anys fins que al final heu aconseguit aquells objectius. Aquesta victòria, sens dubte, també serà vostra.
Abans parlàvem del pressupost dels propers anys, però comencem ja caminant l'any 2026 amb 6,4 milions d'euros de pressupost.
1,3 milions seran de venda d'entrades i els restants seran aportats per Ajuntament i Generalitat. Aquest proper 2026 serà l'any de l'arrencada, de l'inici, de les primeres convocatòries de personal i definir plantilles i pressupostos futurs per caminar al 100% l'1 de gener de 2027. Per cert, i parlant de pressupost, aquest pressupost el farà el comitè executiu presidit per l'alcalde, demostrant de nou que la ciutat manté el control i la posició de decisió sobre el futur del patrimoni de Tarracó, decidint on es destinarà el pressupost i què cal prioritzar.
I parlant de plantilla, també, deixeu-me enviar unes paroles a la plantilla de patrimoni històric, des dels subalterns fins als tècnics i tècniques. Cap adscripció, cap canvi ni cap ampliació es faran sense el vostre coneixement. Sou la cara visible al nostre patrimoni i sou una peça imprescindible de la futura gestió del Consorci. No en tingueu cap dubte. Així, companys i companyes de Consistori, avui ens trobem davant allò que portem tant de temps reivindicant.
Molts i moltes de nosaltres hem tingut o tenim responsabilitats de govern i tots i totes hem utilitzat aquella frase de ni a Madrid ni a Barcelona ens escolten. Aquí tenim la possibilitat de posar fi a aquesta sensació que ha estat una realitat. Senyors i senyors, ens han escoltat, ens han entès, estiguem ara nosaltres a l'alçada del moment.
Avui podríem haver parlat de les inversions fetes en aquest mandat en matèria de patrimoni, de les xifres rècords que hem assolit, de la posada a punt dels nostres monuments i de com això, conjuntament amb la ferma voluntat que Tarragona tinga allò que es mereix i que sempre ha vendrat l'alcalde, ha posat les bases per aconseguir el pas lògic que tocava, que era la creació del Consorci. Però segurament avui això no toca. Avui toca fer política de ciutat i necessitem fer-ho en majúscules.
Ha arribat el moment de la veritat, de l'alçada de mires. No pensin en mirada curta, sinó mirada llarga. Què pensaran les futures generacions si avui no donem aquest pas en la gestió d'una riquesa única? Què pensaran les generacions que ens han precedit si avui no fem realitat allò pel que van lluitar? No ens ho perdonaríem mai, ni uns ni els altres. Votar en contra d'aquest òrgan de gestió no és un vot de càstig al govern.
Seria un vot de càstig a la ciutat i a les generacions passades i futures. Fins i tot és un vot de càstig a la seva pròpia gestió com van ocupar llocs de responsabilitat del govern municipal. Així, per acabar i a moda de resum, vull reiterar-vos que Tarragona tindrà per fi un òrgan de gestió únic en matèria de patrimoni. Tindrà per primera vegada el compromís de totes les administracions públiques, tindrà un relat únic de ciutat i tindrà els recursos suficients per a un patrimoni de la humanitat.
L'Ajuntament no perd poder de decisió, sinó que surt reforçat portant el dia d'avui del Consorci i els drets dels treballadors i treballadores queden recollits en aquests estatuts i el diàleg evidentment serà constant. No hi ha excuses, doncs. Donem el pas que cal donar. Tot i que sembli mentida, la història de Tarragona encara té moltes pàgines en blanc per continuar escrivint-la. Escrivim tots i totes juntes avui una d'aquelles pàgines que recordin per sempre. Moltíssimes gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller Ignacio García Latorre. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova...
Per 16 vots a favor, 4 vots en contra i 7 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. En Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Bon dia. Votar a favor dels Estats del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco és una decisió coherent i responsable amb el que he vingut fent fins avui. Permet consolidar la nostra feina amb un projecte de ciutat que reforça el patrimoni, genera ocupació, atreu inversions, assegura una governança compartida i connecta la memòria amb el futur.
Tarragona en Comú Podem no només vota a favor, sinó que continuarà treballant per incidir i, si cal, liderar algunes d'aquestes transformacions, com ja hem fet en realitat fins al moment, bàsicament per cinc raons. El Consorci és una eina estratègica de ciutat. L'aprovació dels estatuts consolida un model públic, coordinat i participatiu de gestió.
del patrimoni romà, clau per reforçar el diratge cultural de la nostra ciutat. Es garanteix una governança plural i estable en la participació de la Generalitat i l'Ajuntament com a protagonistes i la Diputació i el Ministeri, acompanyant el Consorci assegura estabilitat, continuïtat i independència davant d'allò que de vegades ens succeeixen, que són els canvis polítics i que ens fan moure.
El patrimoni ens ha de connectar amb la vida. Els monuments han de deixar de ser postals per convertir-se en espais vius, per les escoles, les entitats i la ciutadania. El patrimoni l'hem d'entendre com motor educatiu i cultural i és una realitat que això ha millorat els últims anys. Però el Consorci hi ha de posar el focus. Per donar el Consorci és clarament una oportunitat econòmica i laboral històrica. Avui, amb 39,7 milions...
d'euros compromesos fins al 2027, alguns potser que parlin de 335.000 l'any, però bé, tot suma. El Consorci ens permetrà generar ocupació, reforçar gestió i ha de servir per dignificar el treball dels que acuïn el patrimoni, els upalters, els guies, els conserges, els tècnics, amb les condicions laborals justes i estables que es mereixen. Potser alguns creuen que tenir molt de personal és mala notícia. Per nosaltres,
És una injustícia tenir el personal de patrimoni saturat i amb càrregues de treball desproporcionades com les tenim ara. Hi ha ciutats que viuen de ser i d'altres que aprenen a viure del que encara són. Tarragona avui pot triar el Consorci Patrimoni Romà de Tarragona no és només un tràmit, és una manera d'explicar-nos qui som i cap a on volem anar.
el patrimoni no és per als turistes, és per a la gent que hi passa cada dia, sabent o sense saber que sota el seu pas hi dorm la història és perquè les escoles puguin aprendre de tàrraco trepitjant-la, perquè les unitats puguin omplir de vida els espais adormits. Si la història no serveix per construir el futur, de què serveix, ens preguntem.
Darrere cada columna hi ha una feina, hi ha una vida i un esforç. Els milions compromesos no són un trofeu. Són l'oportunitat de fer que la cultura generi treball digne. Especialment ens ha de servir per cuidar que cada dia ens obren les portes del nostre passat i els que ens obren els ulls amb noves recerques i exposicions.
Per això, des d'en Comú Podem, hi hem posat l'espatlla, perquè estimar Tarragona no és només recordar-la, sinó cuidar-la cada dia, perquè al capdavall el que tenim no és un regal dels nostres avantpassats, sinó un prèstec dels que vindran. Potser és això, de tornar-los una ciutat més viva i una mica més seva, una mica millor, que ens consolidi com a referent de la història i referents de la cultura,
En Comú Podem ha treballat aquest temps des de l'inici de mandat per aconseguir aquest consorci sense dubtar, sense tenir en compte qui es posaria la medalla, perquè la medalla no és per a ningú en particular, sinó per a la ciutat. I jo crec que aquesta hauria de ser el que ens hauríem de plantejar avui. Jo crec que al calde i li vaig dir a la comissió, i li dic avui, i li dic en privat, crec que les formes
han de canviar. Anar a majories ajustades com aquesta no és una bona notícia. Són temes importants i amb l'era de les minories absolutes ens hem de posar les piles i hem d'aconseguir seduir, aconseguir apropar aquells que difícilment deixaran anar la mà.
però ens hi hem d'esforçar. Jo crec que aquest ple aconsegueix un pas important, ho explicava molt bé el conseller García La Torre. Avui és un bon dia per la ciutat
i ens hem de tenir la tranquil·litat que aquest pas no es tirarà enrere. Avui són uns estatuts, però calen moltes negociacions, i aquestes negociacions l'alcalde les ha de fer compartides amb l'oposició, perquè aquest govern en minoria necessita dels 27 que estem aquí per poder tirar endavant. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Collado. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, senyor alcalde. No faré servir els cinc minuts. Seré breu perquè entenc que ja hi haurà discursos preelectoralistes i negatius en relació al tema tan important que avui tractem. I senzillament explicaré breument per què del nostre suport a la creació del Consorci.
Fa 25 anys Tarragona va ser reconeguda per l'UNESCO com a patrimoni mundial. Recordo amb emoció aquell dia 30 de novembre del 2000, un autèntic orgull per la nostra ciutat. Avui fem un pas més per cuidar i projectar aquest llegat amb la creació del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco. És una bona notícia, és una molt bona notícia.
perquè aquest Consorci ordena, coordina i dona eines per fer millor la feina.
perquè no costa més diners a la ciutat, perquè l'actual personal de l'Ajuntament queda blindat i ens permet captar més recursos i més oportunitats. I ara, també, per altra banda, i també ens hem de congratular per això, que la Generalitat i l'Estat definitivament s'hagin posat les piles i mirin Tarragona com es beneix. I amb aquest consorci es reforça el lideratge de Tarragona com a capital patrimonial de Catalunya, del nostre país.
També cal dir-ho, senyor Collado, sí, vostè sap que jo ho diria, això no cau del cel i també és fruit d'unes negociacions i també és fruit d'unes negociacions dels set diputats, el Congrés dels Diputats que va fer junts i que va permetre que això tirés endavant i que tirés endavant amb una dotació de 350.000 euros l'any
que ja els voldria qualsevol regidor de govern per fer coses, oi? Per tant, rebrem aquests 350 euros d'inversió estatal per al nostre patrimoni i segur que en vindran molts i molts més. Això és treballar per la ciutat, feina discreta i intel·ligent, que sempre ho diem, però aquest Consorci només servirà si funciona bé, si és àgil, si no és un nou laberint administratiu, caldrà lideratge.
Avui ens felicitem de nou, consellers d'aquest consistori, sí que hagués estat fantàstic que hi hagués hagut una majoria més àmplia. Entenc que estem en període quasi preelectoral i que algú vulgui marcar diferències. Reitero, ens felicitem, consellers d'aquest consistori, treballadors, ciutadans, per haver iniciat el camí definitiu per la bona gestió del nostre patrimoni romà.
Senyor alcalde, confiem en vostè per defensar Tarragona. Nosaltres des de Junts hi serem sempre per vigilar, per apretar, per defensar la ciutat i no estarà sol. Res més, felicitem-nos perquè avui és un dia molt important i moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Cendra. En nom de Vox...
Buenos días. Sobre el Consorcio del Patrimonio Romano, es importante subrayar que, aunque Cataluña disponga de competencias en materia cultural, el patrimonio histórico de interés nacional debe contar con un liderazgo claro por parte del Estado. Solo así se garantiza la unidad de criterios, la homogeneidad en los estándares de conservación y la protección frente a vaivenes o intereses políticos autonómicos.
Reconocemos el enorme valor estratégico del patrimonio romano de Tarragona, tanto para la identidad común de España como para el desarrollo económico y social de la zona. En este sentido, la creación del consorcio puede ser una herramienta útil, siempre que su gestión se base en la rigurosidad, la eficiencia, la transparencia y la coordinación entre administraciones.
Debe situarse al servicio de los ciudadanos, con prioridad en la conservación real del legado histórico. Por ello no queremos que este consorcio se convierta en otro órgano politizado, sometido al control del PSC ni en una herramienta de propaganda institucional.
una deriva que, lamentablemente, observamos en la gestión del actual gobierno del PSC. El patrimonio no se protege con discursos vacíos ni con festivales de autoelogio. Como hemos dicho, se protege con rigor, con eficiencia, con transparencia y, sobre todo, con respeto hacia la historia y hacia los ciudadanos.
Per això, des de Vox, ens hem abstenint en aquesta proposta, perquè reconeixem el valor del patrimonio romà, però exigim una gestió seria, professional i lliure de interesses partidistes. I recordaré alguna cosa fonamental. Mientras el Ayuntament de Rocha en projectes ideològics, nostres barris segueixen abandonats, nostres calles sucies i nostres veïns oblidats. Està molt bé cuidar el patrimonio de fa 2.000 anys,
Pero no podemos permitir que el patrimonio de hoy, nuestros barrios, se deterioren día tras día. Proteger el patrimonio todo, el del pasado, el del presente, significa conservarlo, mantenerlo y transmitirlo a las generaciones futuras. Y eso solo se logra cuando se gobierna con sentido común, sin despilfarro y al servicio de los tarraconenses. Muchas gracias. Moltísimes gracias, consellera. En nom del Partido Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, ni les formes ni el fons. Últimament ens tenien acostumats, suposo que això tornarà a canviar, molt ben acostumats per part de la consellera Dan amb el tema de les terrasses, per part de la consellera...
Ramos amb el tema del Pla Cultural o pel part de la consellera Orts amb el tema de les zones de càrregues i descàrregues, que les coses es parlaven, es discutien i arribàvem a acords que finalment feien que tots votéssim a favor unes propostes que feia el govern.
És molt important, les terrasses són molt importants, les zones de càrrega i descarga i, per suposat, el pla cultural. Però si hi ha quelcom important aquesta ciutat és el seu patrimoni. Però amb el patrimoni no hem fet el mateix. Amb el patrimoni el que hem fet ha sigut passar-lo a corre cuita, entregar-se aquests estatuts fa 12 dies, exactament 12 dies, citant-se per una...
o convocant-se per una comissió de presidència la setmana passada, i per un plenari extraordinari a correcuita aprovant aquests estatuts que anaven amb una memòria econòmica que se'ns va dir que ni miressin. Miri, tots aquests pòsits, saben, són defectes simplement jurídics, jurídics d'aquests estatuts.
Però aquests estatuts tenen un gran defecte, un gran defecte que jo ho sento molt, i amb tot l'efecte, el tinent d'alcalde de patrimoni, el conseller Ignacio García de la Torre,
Que en el preàmbul en la pàgina quarta se'ns digui entre els compromisos a atendre a partir de la inclusió del conjunt arqueològic de Tàrraco a la llista de patrimoni mundial de l'UNESCO hi ha una figura de coordinació i gestió global d'aquest patrimoni la qual no es pot desvincular de les necessitats del dia del dia d'un espai històric en una constant evolució cosa que també genera les lògiques tensions i se'ns continuï dient que es va veure que de totes les opcions aquesta era la única o la millor
Francament, miri, ho sento. Vostè estava al col·legi, l'alcalde estava a l'institut i d'aquí als presents l'única qui estava jo. Per tant, si hi hagués hagut algun acord li asseguro que m'hagués enterat, perquè l'hagués hagut de fer jo. El problema és que vostès, igual que fan...
a nivell estatal, a còpia de dir mentides i d'anar-les repetint, pretenen que es converteixin en veritat. Doncs, miri, no. No hi va haver cap compromís per part de ningú. La nostra va ser una declaració que va passar com la millor declaració o la que més s'ho mereixia, perquè no parlarem de millors o pitjors,
de les que van passar aquell dia. Els explicaré una historieta, perquè com que sé que l'alcalde dirà que clar, que jo fa 25 anys, però miri, és que si fa 25 anys jo no m'hagués partit la cara i el meu grup municipal per aquesta declaració, avui vostès no podrien signar aquest espany de consorci. Els explicaré una historieta. El novembre del 99, la consellera que els hi parla va assumir la Conselleria de Patrimoni de la Ciutat amb el repte d'aconseguir la Declaració de Patrimoni Mundial de Tàrraco.
Un projecte que feia molts anys que no avançava precisament durant els quatre anys que vostès van estar governant en Convergència i Unió, amb un pacte de lo menys estable que ens puguem imaginar, lo menys. Tothom havia perdut l'esperança i després de tants intents, molt al contrari del que vostè diu i que després m'arribarà, que tothom anava a la una. Doncs, miri, no, no anava a la una tothom. Vostès van ser els primers que van estar fins a l'últim moment, el dia abans de la declaració, dient
que no ens ho donarien. No ens ho donarien. Podem buscar l'hemoroteca, no ens ho donaran. Per tant, vostès tampoc van jugar a favor. Ens vam haver d'anar, després d'11 mesos de treballar, d'aconseguir-ho, de lluitar molt, amb reunions, amb visites, amb viatges, d'un dia, passar amb 11 mesos el que vostès en 4 anys no havien lograt. I jo sí que faré referència a les persones que ho van posar en marxa, perquè aquí no es diu cap nom,
no sigui cosa. Jo sí que faré referència al que va fer amb gran visió l'alcalde Requesens, al que va impulsar la declaració, suposo que al 5 minuts, senyor alcalde, perquè veig que això perpadeja. Doncs ja m'avisarà si estan amables. En el cas de l'alcalde Nadal, que va ser l'alcalde de la declaració, o persones que hi van apostar molt, com Enrico Luguer, Ramona Luguin i tants altres. Jo sí que ho diré.
Miri, amb quatre anys, ni amb els dos anteriors, no van aconseguir passar ni per la Icomos, la primera de les Cribes, ni després pel buró del Centre del Patrimoni Mundial, ni per l'Assemblea. I no van aconseguir-ho senzillament perquè la gestió no era bona. Finalment ho vam aconseguir i tot l'equip tècnic d'aquesta casa, no la consellera que els parla, sinó l'equip tècnic d'aquesta casa en una direcció, això sí,
tossuda i sense fer cas a ningú. Igual que avui aquí ens hem quedat sols. Igual que avui aquí ens vam quedar sols. Vam ser els únics que vam apostar dintre d'aquell equip de govern. Nosaltres i l'equip de govern que ho va seguir però la resta de partits ens van deixar sols.
Durant vuit anys vam treballar de valent, aconseguint totes les inversions que vam fer, que avui gaudim de tota la feina que es va fer. Llavors, no oblidem, la maqueta va ser el cinquè aniversari, les maquetes petites dels monuments van ser cada un dels aniversaris de la declaració, més d'un millor quatre cents d'aquella època, no d'avui.
de fa 25 anys o de fa 20 anys a l'amfiteatre, 3 milions a l'equaducte i així podem anar seguint. Perquè llavors sí que es buscaven fons, es buscaven fons a l'1% cultural, es buscaven fons als Feders, avui Next Generations i de tot el que vulgui. Miri, construir un consorci del patrimoni, ja en vam tenir, vam tenir un consorci Urbium, Hispanae, Romanae, que vostès segurament ni n'han sentit a parlar,
que era entre les ciutats d'Amèrica de Tàrraco i Córdoba, quan nosaltres encara no estàvem el grup de ciutats espanyoles patrimoni de la humanitat, amb la qual cosa també l'any que ve farem 20 anys. Ho dic perquè si se'ls ocorreix alguna idea brillant de també fastidiar el que es va fer en aquell moment. Com els hi dic, el vam tenir. I és important perquè pot ser que hi hagi...
elements, que sigui important coordinar inversions, coordinar treball conjunt, però sens dubte no a costa d'entregar el nostre patrimoni. Vostès saben el que fan amb aquest consorci? Amb aquest consorci el que fan és fer que tots els nostres monuments patrimoni mundial, això sí, els altres ens els quedem. Quedem Casa Castellanau que està tancada,
ens quedem casacefos, ens quedem calagar-se que fa pena, ens quedem tot l'altre. Però la gallina dels ous d'or, el nostre autèntic patrimoni important, que fa 25 anys que es va declarar patrimoni i que ens genera unes entrades superiors a un milió d'euros davant de la...
90.000, em sembla, que generen els espais de la Generalitat, entreguem la gestió a un ENS que ni siquiera presideix el nostre alcalde. Miri, a mi també fa si l'alcalde és del meu partit o no a l'hora de presidir un ENS, però vull que un ENS com és Tarracó el presideixi l'alcalde de la meva ciutat, com passa a Santiago de Compostela, com passa a Alcalá de Henares, com passa a Cáceres, com passa a Cuenca, totes elles ciutats espanyoles, patrimoni de la humanitat que estan a dintre del mateix grup que nosaltres.
Sap que també em fa molta por que tot el que gestiona la Generalitat i que aquesta idea tan bona que presideixi el president de la Generalitat, aquest Consell General, que el Consell Executiu el presideixi l'alcalde, que tenim una direcció general que veurem quan ens costarà. Clar, aquí s'està dient que no ens costarà més perquè escriurem el mateix personal. No, no, aquí hi ha una direcció general que damunt encara no sabem ni tan sols com l'haurem de nombrar.
No sabem si serà via concurs, si serà dit, si com serà, i tots els càrrecs que pengin d'aquesta direcció general. Volem la barbena quan ens costa. Però miri, tot el que gestiona la Generalitat és un desastre. Tenim Rodalies, que és un desastre. Tenim la necròpolis, que ja sé que m'adiran, miri la inversió que s'està fent. Dècades tancada la necròpolis, dècades de la Generalitat.
i els he de dir, el que s'està fent és gràcies a la feina d'una persona que va ser la directora del Museu Arqueològic, que malauradament ja no la tenim aquí i la tenim a Barcelona, perquè quan algú funciona ens ho prenen. Per això ara seran els responsables de presidir un organisme al qual nosaltres cedim tots els nostres monuments, els vuit monuments declarats patrimonis, és a dir, muralla, pretori, circ, fòrum de la colònia...
el Pont del Diable i tots els nostres monuments declarats Patrimoni Mundial, titularitat municipal. Conservem la titularitat, home, faltaria que no conservéssim la titularitat, però la titularitat sense la gestió no és absolutament res. El més greu, a part que la Generalitat tot el que gestiona una gestió gestiona malament, els hi diu la necròpolis, el teatre, veiem com està la teatre,
veiem com està, en quines condicions està. Els he de dir que va ser l'únic monument que amb el senyor Henry Clear, que per si no ho saben va ser el director del centre de lo que era Icomós, que va venir a fer la revisió de la declaració de la candidatura de Tàrraco el gener de l'any 2000, va ser l'únic que no li vaig portar a veure, perquè em queia la cara de vergonya d'ensenyar-li el teatre.
Els que gestionen aquests espais seran els que tindran el que seria el control de la gestió del nostre patrimoni. Però miri, m'ha preocupat molt més altres coses també, que si no hi ha pressupostos a la Generalitat ja m'explicaran vostès d'on arribaran aquests diners.
Que, per exemple, en el Consorci de Mèrida, amb els quals s'emmirallen, perquè no s'emmirallen amb el d'Alcalà, o amb el de Santiago, o amb el de Càceres, o amb el de Cuenca, que el presideixen els seus alcaldes. No, s'emmirallen amb una peça històrica, plena de pols, com és el Consorci de Mèrida, que es va crear fa més de 30 anys. I que el 65% del seu pressupost se'n va a capítol 1, és a dir, a despeses de personal. És això el que fem? Un Consorci, té que ser perquè arribin els diners,
perquè aquests diners siguin finalistes, no perquè encara engreixin molt més les arques de tot el que és l'aparell administratiu i l'aparell de personal. Nou que entri, nou que hi ha, el nou que entri.
Miri, sincerament, hi ha dies fastos i dies nefastos. I parlant del patrimoni romà crec que això és molt adequat. Els dies fastos, segons els romans, eren aquells que eren propicis perquè passessin coses bones, perquè les coses anessin bé. El dia 30 de novembre de l'any 2000 va ser un dia fasto. Per això 25 anys després encara celebrem els fastos, eh?
amb aquests actes del 25 aniversari de la declaració. Avui és un dia nefasto. Jo tinc el goig que el meu nom, ni que no el nombrin, vagi associat a aquella declaració del 30 de novembre de l'any 2000 i el del grup municipal del Partit Popular que em va apujar i el de l'equip de govern d'aquella època, sota l'alcalde Nadal. Avui és un dia nefasto.
Un dia nefasto. I tothom recordarà aquest 27 d'octubre del 2025 com el dia en què vam cedir el control del nostre patrimoni a un ens que no té memòria econòmica, que no sabem realment qui dirigirà, que presideix president de la Generalitat, que per començar mai a la vida ens van recolzant i ens han recolzat,
que tot el que gestiona ho gestiona malament i que a més a més el que ho vicepresideix és l'alcalde, que tampoc tindrà cap control perquè fins a finalment això serà en mans d'un organisme que no sabem ni d'on ve ni on va. Però sobretot, sobretot els hi demano, ja sé que la justificació per fer tot això
és dir que UNESCO va posar com a criteri. No ens ofenguin, no ofenguin a la que ho va portar. Ensenyin, sisplau, un sol document d'UNESCO de fa 25 anys que ho digui. No, no, un document d'UNESCO de fa 25 anys que ho digui. Miri, UNESCO, com es gestioni cada espai, no li importa, en absolut.
el que li interessa és la importància dels béns. Que siguin béns com els nostres, autèntics, únics i extraordinaris, que són els motius de la declaració, i que damunt estan en una ciutat que ha sigut vivint dintre d'aquests monuments i els ha fet part de la seva vida durant 2.000 anys. Ja sé que ens diran que tot això és història, però ja que a vostès els agrada tant la memòria històrica,
I això també és memòria històrica, recent de la nostra ciutat. 25 anys de la declaració, dia nefast, tot el dia en què ens trobem. Moltes gràcies.
Gràcies, alcalde. Bé, en primer lloc, jo també parlaré de les formes i del fons, perquè la solemnitat del seu discurs, conseller García, doncs no casa amb les formes. Cal dir que quan es va fer la presentació d'aquest consorci, pocs dies després, vam demanar a l'equip de govern, vam fer una petició escrita, signada per mi mateixa, si ens podien enviar documentació per poder començar a treballar aquest consorci tan important, que realment ho és,
i, per tant, poder fer les nostres aportacions en una futura reunió. Cal dir que no se'ns va enviar la documentació, no se'ns va respondre i que, com bé deia la consellera Martorell, quatre o cinc dies abans d'una comissió on s'havia de votar aquest consorci se'ns va enviar la documentació. Evidentment, pocs dies per analitzar la documentació, per fer les reunions pertinents i per fer un vot realment meditat i consensuat amb tot l'equip.
Menteixo, sí que se'm va enviar la documentació. Es va enviar justament el dia després d'aquesta comissió, quan ja s'havia votat. No voldria mentir. Per tant, els diem que les presses no són bones, que creiem que aquest no és un document de ciutat, que no s'ha fet consensuat. Vostè, el conseller García, deia que la feina dels tècnics, tots els tècnics que hi ha al darrere, evidentment. Però vostè ha escoltat els tècnics, però no ha escoltat la resta de grups municipals. No els ha deixat participar. Hi ha molts dubtes referents a aquest document, però no n'hem pogut parlar.
Parlant del fons, sí que hi ha moltes coses que com a Esquerra Republicana ens preocupen, evidentment. Sí que també tenim la sensació que d'alguna manera entreguem la gestió íntegra del patrimoni municipal a la Generalitat. No només pels càrrecs de presidència. Diuen, bé, vicepresidència és de l'Ajuntament de Tarragona, però hi ha una altra vicepresidència que torna a ser
de la Generalitat, però hi ha un fet que ens preocupa una mica més, que aquest al final només podrien ser càrrecs, i és que la Generalitat, en aquesta memòria econòmica que ens van enviar, que vam analitzar amb el breu temps, però que després resulta que no se'ns hauria d'haver enviat, i que per tant generava encara més aquesta sensació de caos en aquests pocs dies que teníem per analitzar-ho tot plegat, veiem en aquesta memòria econòmica, que encara que no ens haguéssim de mirar, nosaltres vam fer els deures i ho vam fer, en tota la inversió que hi ha a monuments fins al 2029 no hi ha cap monument de propietat municipal.
Totes les inversions que hi ha fins al 2029 són museu, els munts i el teatre. Hi ha altres que no sabem què és, però en tot cas no trobem cap inversió de cap monument que sigui de totalitat de l'Ajuntament. I també hi ha una memòria al principi amb uns objectius que vam revisar i que en cap cas posa conservació, restauració...
objectiu pedagògic, cultura, sinó que bàsicament parla de captació de nous i més visitants. I evidentment, per molt que sigui un esborrany, són uns objectius i ens preocupen. També ens preocupa un altre fet, i és que hi ha un informe d'intervenció que deixa clar que amb la signatura d'aquest conveni l'Ajuntament no podrà portar més dels diners establerts per patrimoni.
I ara diem, si els diners que tenim per patrimoni els posem al Consorci, quins diners tindrem per la resta de patrimoni? El patrimoni medieval, el patrimoni modern, el museu d'història, la regidaria de patrimoni? Tindrem un cos fort i important per gestionar tota la resta de patrimoni que no sigui tàrraco?
També es preocupa, com deia la consellera Martorell, tots aquests nomenaments de càrrecs més rellevants, des del director general fins al gerent. Volem que aquests llocs es cobreixin mitjançant concursos públics i transparents, i no, ha dit, com a vegades ha passat amb altres organismes. També és veritat que aquest Consorci compta, o diu que comptarà, amb organismes claus de la ciutat, com la Universitat Robre Virgili, com l'ICAC o la Reial Societat Arqueològica.
Però jo vull dir que la Real Societat Arqueològica o altres entitats no sabien res tampoc d'aquests estatuts, no en coneixien al fons, perquè nosaltres, amb els pocs dies que hem tingut, sí que hem intentat parlar i reunir-nos amb tothom i no en tenien cap notícia. I se'ns diu que es crearà una comissia informativa i de seguiment només per aquest consorci,
però que ens sembla fantàstic i meravellós. Però tenim un Consell Assessor de Patrimoni Històric i Artístic en aquesta ciutat, on hi som tots nosaltres i també aquestes entitats de les quals parlàvem. Aquest Consell Assessor no es reuneix des del setembre del 2024. Podríem haver-nos reunit, podríem haver-ne parlat, podríem haver fet, com dèiem abans, com el Pla de Cultura o altres...
ordenances en les que tots hem participat i tots ens hem fet nostre el document, però això no ha passat. Per tant, creiem que hi ha manca de diàleg evident, de transparència, i ens han entregat un document tancat que hem hagut de dir sí o no, a més a més, en molt poc temps, sense cap possibilitat d'esmena o aportació constructiva.
Creiem que aquesta ha de ser una eina útil, creiem que podíem haver-hi participat molt més i creiem que les coses s'han treballat en presses i només per vendre fums, perquè a mi em disculparan. Però a la presentació que vam assistir hi havia Ministeri, Diputació, Arcavisbat, Generalitat i Ajuntament. Aquí estem firmant un acord entre la Generalitat i l'Ajuntament. I vostès em diran si en el futur s'hi afegiran. El futur, senyors meus, no l'ha vist ningú i ja ho veurem.
I per tant, des d'Esquerra Republicana, sí que els hi vull dir que com que ens preocupa i com que no hem tingut una reunió, perquè vostè ara m'ho pot respondre, conseller Garcia, tots els dubtes que han sorgit al grup d'Esquerra Republicana, segurament pot sortir aquí i m'ho pot respondre. Però no era aquí, era en una reunió interna de treball on podíem haver resolt tots aquests dubtes.
En tot cas, com deia, des d'Esquerra Republicana, el nostre grup parlamentari ja ha demanat una compareixença de la consellera de Cultura per abordar tots aquests problemes que ens preocupen, així com reunions paral·leles. Perquè sí, evidentment, des d'Esquerra Republicana, mirada llarga, tota, però també tots els ulls a sobre d'això que estem firmant avui, perquè entenem que serà una eina útil però que fiscalitzarem, no en tinguin cap dubte. Moltíssimes gràcies, consellera. Si em permeten, respondré jo en nom del govern. Primer de tot, gràcies.
Gràcies sinceres a tots els grups que ho fan possible. Perquè avui no és un dia nefast. Avui és un dia feliç. Avui és un dia d'aquells per celebrar. Mirin, des que soc petit que jo escoltava que això del Consorci s'havia de fer. I des que soc petit he escoltat que era impossible. Que no era possible. Jo he tingut la sort de créixer
moltes hores al lloc de treball de mon pare, que era el bar de la Facultat d'Història. Així que he pogut dinar, parlar, des de ben petit amb grans catedràtics d'Història. I tots me deien que era impossible a Tarragona fer aquest consorci.
I potser que el conseller Ignacio García anés al col·legi i jo a l'institut fa 25 anys és el que calia per superar aquestes barreres psicològiques que deien que no era possible. Nosaltres sí que ho hem cregut i, de fet, ja és una realitat. No, no s'ha fet empresa, ni molt menys. Fa molts mesos que s'està treballant. O no, senyor secretari. O no, senyor interventor.
molts mesos. Però no només amb els serveis de l'Ajuntament, amb la Generalitat, amb l'Agència Catalana de Patrimoni, amb intervenció de la Generalitat, amb tants i tants i tants organismes per poder tenir un text. Un text que el que diu és comencem a gestionar de manera conjunta el que
Per qualsevol de nosaltres no veiem diferències quan anem o quan anem a la capçaleria del circ. Dic, això té pinta de ser de l'Ajuntament o això té pinta de ser de l'Estat. No, és que això té pinta de ser de la Generalitat. No, no ho crec. Segurament vostès, que són molt més hàbils i intel·ligents que jo, sí que ho noten. Jo no. S'ha treballat i molt, i molt. I sí, és veritat, estava l'Estat, estava la Diputació,
Estava la Generalitat i estava amb nosaltres també. I eren perquè ficaran diners. Sempre ens hem estat queixant que no ficaven diners a altres administracions. I ara que els fiquen, i a més a més, i després entrarem en aquest tema, no volen manar, també ho veiem malament. Si volen manar, malament. Si fiquen diners i no volen manar, malament. Però sí, ficarà diners la Diputació i l'Estat.
Que bé. I això ho hem signat amb la Generalitat? Sí, ho hem signat amb la Generalitat. I gràcies, Generalitat. Des d'aquí, gràcies. Gràcies. Perquè aquest acord, primer de tot, el que fa és empoderar Tarragona. No buidar-la de poder. I ara m'explicaré. Qui cregui que ara mateix...
Tenim el poder absolut sobre el nostre patrimoni. A Tarragona hi ha dues opcions. Falta de coneixements o voluntat de faltar la veritat. Tots els nostres elements patrimonials que som vecin no han de passar per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat per qualsevol cosa. I això és control d'aquí? No, clar.
Si hem de fer un mural a la part alta, o si es posa un mural, pintura, a una paret d'un edifici nou, ha de passar per la Comissió de Patrimoni. Però el control el tenim l'Ajuntament de Tarragona, eh? I tant. No només això, sinó que, a més a més, aquest consorci està adscrit a l'Ajuntament de Tarragona. Saben qui serà el secretari i l'interventor d'aquest consorci? Ja els hi dic jo, els de Tarragona.
A més a més, no sé si s'ho han llegit. Article 6. Totes les obres, no simple manteniment, prèviament hauran de ser autoritzades per l'entitat cedent. L'entitat cedent, és a dir, si som nosaltres, prèviament ho hem d'autoritzar. Inclús informar d'obres menors. Però no només això, és que els propis estatuts diuen que no es podrà prendre cap decisió
que no estigui d'acord l'alcalde o l'alcaldessa de l'Ajuntament de Tarragona. Mai podrà imposar la seva decisió a la Generalitat. Mai. Absolutament mai. I a més a més ara, no només no perdem control, sinó que guanyarem control sobre alguns altres elements que fins ara no podíem, perquè no eren nostres. I ha posat un exemple la consellera Martorell, el teatre.
ara sí que podrem dir la nostra sobre el teatre, que ganes tinc. I abans no, han de tu. Què ha passat? I no només això, sinó que a més a més hi haurà per fi una coordinació, una coordinació total en el relat del patrimoni. I la plantilla sortirà beneficiada.
Sortirà beneficiada. També la plantilla actualment de la Generalitat. I tant, que sortirà beneficiada. Tenim millors condicions que nosaltres, per cert, que els de la Generalitat. Així que, mira, també guanyaran els treballadors i treballadores de la Generalitat. I si ho presideix el president Illa. I quin honor. President Illa, ara. Però després potser hi ha algun president o presidenta del PP, ho dubto. Però potser sí. Escolti, serà un honor, també. Saben per què?
Vostès creuen que tindrà més o menys interès per aquest consorci la Generalitat si qui ho presideix és el president de la Generalitat. Se sentirà més o menys vinculat, se sentirà més o menys responsable. I el procés selectiu no pateixin, tots seran transparents i s'han de decidir encara.
I l'anex econòmic encara no està decidit, és el que ja es va dir, la disposició transitoria, que hi havia fins al juny d'aquest any que ve per fer-ho, i tots i totes vostès, òbviament, participaran. A mi sí que m'ha fet mal alguna cosa, com dir que aquests pòsits d'aquest document que han tingut 12 dies per estudiar, i tampoc és que fos Guerra i Paz, de Leon Tolstoi, que tot estava ple de defectes jurídics.
Després de tants mesos treballant tantes persones, de tanta capacitat, de l'Ajuntament de Tarragona, de la Generalitat, de l'Agència Catalana de Patrimoni, tantes i tantes persones, homes i dones preparats, tècnics d'aquest Ajuntament, es digui que està ple d'efectes jurídics, m'hauran de permetre que en aquest cas sí que faci una cosa que normalment no faig, però que m'ofengui. Crec que no és cert i crec que, sincerament,
el que s'ha de fer és valorar la feina feta. I, a part, aquells que coneguin una mica algun de les persones que treballen el patrimoni, que tenim la sort que treballin pel patrimoni en aquesta ciutat, en aquest Ajuntament, que creguin que farien alguna cosa que amb invés la seva capacitat, és que no els coneixen bé.
és que no els coneixen bé. Mirin, jo li agraeixo al Partit Popular que digui que l'Ajuntament de Tarragona ho gestiona tot molt bé, perquè diu que, clar, la Generalitat ho fa tot malament, per tant, nosaltres ho fem tot bé. Li agraeixo, gràcies, és veritat, ho fem bastant bé en algunes coses. I encara ho farem millor.
tindrem més capacitat. Jo el que no vull és que es pensi tot en un esquema de regreso al futuro i anem al passat sempre i no sortim d'aquestes pantalles. Hem d'avançar, a la vida s'ha d'avançar. Me parla de Necròpolis. Necròpolis ja té una inversió de 8 milions d'euros i la fase 2 també es farà. Al Museu Nacional Arqueològic la Generalitat ha avançat els diners, els 3,4 milions de la museïtzació. Estem en projectes
que mai s'havien vist. Per què hem de tornar a pensar? Sí, sí, però fa 25 anys no ens feien cas. Té vostè raó. I crec que no sóc sospitós d'haver dit una i mil vegades en públic i en privat que gràcies, consellera Martorell, per lluitar tenir aquest reconeixement de conjunt patrimonial per la humanitat de Tàrraco.
L'he dit mil vegades, li torno a dir gràcies, gràcies. Però superem ja aquella etapa en la part negativa, perquè ha avançat tot molt. I no és mèrit meu, és mèrit de molts homes i dones que durant 25 anys han lluitat perquè això arribi. I ara que arriba, siguem feliços. Siguem feliços. No és dolent ser feliç, els hi puc assegurar. I no és dolent dir, Tarragona va bé, tu.
Hosti, ho ha aconseguit Tarragona. No és dolent, és una cosa bona, no passa res. No passa res. Les victòries també s'han de poder gaudir a la vida i avui és una victòria i és mèrit de vostès i de totes les persones que ens han precedit durant 25 anys lluitant i picant pedra. Lluitant i picant pedra perquè això arribi. I nosaltres hem pogut tenir la sort d'aprofitar tota aquesta lluita, donar-li forma,
i aconseguir, per fi, aquest consorci. I els hi agraeixo molt sincerament perquè avui és un dia d'alegria per la ciutat de Tarragona. Passem al punt número dos. Aprovar la Constitució de l'Associació per l'impuls metropolità del Camp de Tarragona on l'Ajuntament manifesta la seva voluntat de formar part com a membre fundador i aprovar inicialment els estatuts que han de regir l'esmentada associació. Hi ha una esmena presentada pel CUP d'Esquerra que si vol defensar-la en caràcter previ, conseller...
Gràcies, alcalde. Segurament, si haguéssim abordat aquest tema amb una mica més de temps, que no pas aquesta setmana que hem tingut, aquest debat tan important sobre com hem d'entrar en la dinàmica metropolitana a l'hora de prendre decisions, l'haguéssim pogut tenir de portes endins i de manera més participada i sense tant de soroll. Però no ens queda un altre que haver de fer aquest debat aquí.
al Saló de Plens de l'Ajuntament de Tarragona. En primer lloc, una prèvia, és evident que Esquerra històricament, a Tarragona i arreu, ha estat un partit profundament metropolità pel que fa a l'ànima i pel que fa al projecte democràtic que li defensem a la governança d'aquesta terra compartida que és el Camp de Tarragona.
però hem de parlar dels objectius concrets que se'ns porten avui a votació, no de les grans idees, sinó dels objectius concrets i de la presa de decisions que sotmetrem a votació a través dels estatuts que se'ns plantejen. Aquests objectius, a vegades, se'ns ha dit aquests darrers dies, que bàsicament parlen de...
En fi, de sumar esforços, però sobretot amb la línia de transicionar cap a un nens metropolità formal, que és el que és veritablement important. Es posa molt l'accent en el que vindrà i no en el que hi ha. Està bé. El que passa és que els objectius del document no parlen només d'això, de transicionar cap a un nens més formal. Els objectius parlen de coses bastant importants per la vida de les terrenines i els terrenins i van en sèrio.
Parlen de fixar les prioritats metropolitanes. Es fixaran aquí. Els projectes transformadors del camp de Tarragona o de l'àrea metropolitana. Es fixaran aquí. La captació de recursos perquè tirin endavant. El monopoli de la interlocució amb les altres administracions.
a què autoritzarem que parlin dels efectes de les qüestions metropolitanes serà l'ENS, no cap a altra de les parts constituents. Legitimar el discurs i la cultura metropolitana. Estem fent això. Generem unes regles del joc que després seran la cultura metropolitana pel hipotètic nou ENS, cas que hi sigui, i projectar la nostra economia.
No és cert que aquesta associació només parli de les competències municipals. No, anirà més enllà, sens dubte. És més, el més interessant sovint va més enllà. En tots aquells aspectes que no són municipals, sinó intermunicipals. Lògicament, lògicament. Saben de què parlaven l'altre dia al ple de Reus, quan abordaven la qüestió d'aquesta entitat i dels estatuts? Igual que el ple de la Canoja, també.
L'únic exemple pràctic que va sortir en el debat és l'estació intermodal ferroviària. És l'únic. No es va parlar de res més. L'única font de preocupació amb exemple pràctic va ser aquesta. Per tant, sapiguem de què va la discussió que estem tenint, sapiguem de què van les regles del joc que regiran a partir d'ara el debat.
També parlarem de l'estació central del Camp de Tarragona, parlarem de les mercaderies per l'interior, parlarem de l'habitatge, de les polítiques de l'habitatge, dels equipaments de salut, dels equipaments educatius, la laboral, per posar un exemple d'un equipament que va més enllà d'un municipi.
Els deures que ens apunten aquests estatuts, ho diu en clar l'article 10.2, complir els acords dels òrgans col·legiats. Per tant, ens assometem a una disciplina, volem participar d'una disciplina, ens assometem a aquests acords. Mirem com s'arriben aquests acords, quina és la presa de decisions, inclosa quin és el mecanisme per triar aquests òrgans col·legiats.
És el consens, com s'ha dit? No. El consens és un desideratum molt bonic que tots compartim i si va per consens, infinitament millor. I segur que l'actitud en aquest sentit és la més constructiva del món. Però la decisió, el que estableixen aquests estatuts és que és per majoria simple on cada municipi representa un vot.
I s'equipara, i aquí ve la nostra queixa, s'equiparen els municipis grans amb els petits amb aquest un vot. I en el cas de Tarragona és la que hi surt amb diferència més malparada. Representem el 40% de la població d'aquesta àrea metropolitana. Representem el 45% del producte interior brut. I tindrem el mateix vot que municipis que representen el 2% de l'àrea metropolitana. Home, no és raonable.
No és raonable. No ens interessa com a Tarragona sotmetre'ns amb els temes tan crucials que hi haurà en aquestes regles del joc del debat. I alerta, no és tampoc democràtic. Per molt que els alcaldes hagin estat triats democràticament en els seus respectius pobles i ciutats, que són democràcies,
El funcionament en si no és un funcionament democràtic, perquè no reflecteix les majories i minories de la població a qui tots ens devem. Per això li donem tanta importància a posar les persones al centre, a tenir en compte les persones perquè els objectius no les contemplaven.
Deixeu-me un exemple, imagineu que aquí hem tingut resultats electorals no fa bastant, el partit més votat, el socialista, va tenir vora 13.000 vots, nosaltres vora 9.000, el Partit Popular vora 6.600 i així respectivament. Imagineu que la composició d'aquest ple, en vez de tenir 27 regidors al repartit, tingués un portaveu per grup.
Algú podria dir que és democràtic, perquè a mi com a portaveu m'han triat els ciutadans i ciutadanes de Torla, certament. Però la democràcia no està en el portaveu, la democràcia està en el conjunt dels regidors, reflectint uns equilibris determinats que hi ha en la societat.
Per tant, no, no és un funcionament democràtic com el que demanem i com el que hi ha a València, a Bilbao, a Barcelona o a Tòquio, perquè en tots ells les diverses formes que té el Consorci, l'associació o el que li vulgueu dir, metropolitana, sí reflecteix aquests equilibris demogràfics i democràtics.
Quant durarà aquesta associació per l'impuls metropolità? Se'ns diu que poc, perquè en ve un altre, que és el veritablement important, on suposadament allà hi haurà una distribució proporcional. Primer, el document diu durada indefinida. I en el punt de la durada no diu fins que es constitueixi res, diu durada indefinida. Però a més d'això, hi ha una cosa que cal tenir en compte. La trampa de l'incentiu, i és important...
I per això la nostra obligació és dir-les aquestes coses.
Ara mateix, el tranvien és una prova, podem arribar a grans acords metropolitans, fets des de la llibertat de cada municipi, amb les grandeses i lideratges de cada municipi, i també les seves penes, que tots no tenim, i es poden tirar acords importants fins que no arribi un ens en funcionament democràtic. No hi ha necessitat de fer això. Però quan ens sotmetem amb aquestes regles, tot dependrà de set alcaldes i alcaldesses, tot dependrà de set alcaldes i alcaldesses que són els que hauran de regir
d'escriure, proposar unes noves regles del joc. Si la major part d'aquests alcaldes i alcaldesses ja no tenen ganes... Aconseller, perdoni, és que, clar, són cinc minuts, però això és la defensa només de l'esmena, després tindrà temps a tornar a parlar moltes vegades més, ho dic per si vol. Advertir, però el de la trampa de l'incentiu penso que és la part més important, perquè aquests alcaldes i alcaldesses no tindran mai cap incentiu a treure a si mateixos protagonisme i capacitat de decisió, poder.
Per què hauran de renunciar més endavant si hi haurà una cultura metropolitana que juga d'una determinada manera? Mai tindran incentiu. Per tant, difícilment mai passarem a un estadi on ells mateixos s'autorrestringeixen. Atès que Tarragona aquí participarà en un poder d'1, partit 7. I per tant, haurem d'assumir el que diguin els altres. I és per tot això... Algú podrà dir, oh, però Tarragona pot marxar.
Sí, Tarragona sempre podrà marxar, però no és el mateix no constituir i pactar bé unes regles del joc a l'inici que marxar mitja partida, quan ja està constituït, tu en quedes fora i el ministre aquí escoltarà. On està el màxim de població? Està en aquesta àrea. No està en cap ciutat en particular. Per tant, molt amb cuidado. Per això presentem les següents esmenes que van a la línia de posar les persones al centre del mecanisme de les decisions i dels objectius. Esmena primera.
I a l'article 3, objectius estratègics, afegir-hi un objectiu que diríem que fins i tot hauria de ser el primer. Millorar la vida de la ciutadania metropolitana, afavorir el benestar, la cohesió i la prosperitat del màxim de ciutadans i ciutadanes al marge de les seves fronteres municipals. Aquesta és la proposta pel primer objectiu. I després, per l'article 14.1 i 2, que es refereix a la presa de decisions,
L'Assemblea General és l'òrgan suprem, no segueixo, va dir coses amb les quals ja estem conformes i llavors diu i està formada per un representant institucional de cadascun dels membres amb dret a veu i vot i aquí afegim nosaltres, ponderats segons la població representada.
Això pot tenir variants diferents. Pot ser una ponderació més suavitzada perquè els municipis petits puguin participar. Negociem-ho, però ponderat, segons la població representada. Les esmenes són aquestes dues, doctor. Moltíssimes gràcies, conseller Puig. Mirin, abans de poder procedir, sí que m'agradaria, doncs també en la línia del que deia el conseller Puig, de sàpiguem d'acabar el debat que ens ocupa. Mirin, el que votarem no és l'àrea metropolitana.
Amb això no caldria que digués res més, però intentaré desenvolupar-ho una mica més. Fa que es va explicar durant dues hores i quart a una junta portaveus. Junta portaveus on tothom té el mateix vot, per cert, independentment de la representació. El plenari, que aquí sí que va en base a una ponderació en base a les eleccions, a la població que t'ha votat. Què és el que tindrà l'àrea metropolitana de Tarragona? No l'associació,
perquè l'associació els explico el que és. Fins ara el que hem fet és, ens vam ajuntar un grup d'ajuntaments on el que es reuneix són els governs d'aquests ajuntaments i vam decidir que volíem fer un embrió d'àrea metropolitana, que creiem que això era necessari. Es va encarregar primer un estudi extern de si era pertinent o no que hi hagués això, perquè potser simplement era una intuïció no fundada en realitat.
Aquest informe deia que sí i fixava uns ítems de competències municipals, repeteixo, sempre competències municipals, no on es fan les estacions de tren ni coses d'aquestes, competències municipals com l'AMB, que només parla de competències, repeteixo, municipals, i llavors...
vam fixar que faríem un grup impulsor i ens vam ajuntar, sense format jurídic, sense res, sense cap tipus de norma que ens regulés, res. I fem amb la Diputació que sigui el que ens financia. Els hi parlo amb tota sinceritat. La Diputació que ens financia tot aquest embrió d'ens metropolità. I fins ara hem estat així. La presidenta de la Diputació d'Esquerra Republicana, la senyora Noemí Llaurador, companya de govern i amiga, ens diu...
Escolta, dos anys després d'això, ja està bé de ser la Diputació sempre el paraigües administratiu d'això. Feu algun ens propi d'aquest grup impulsor per poder rutllar. Busquem de manera jurídica quins són els diferents formats que hi ha, que pot haver associació, agència, mancomunitat... I es veu que la més senzilla és l'associació. Per continuar fent el que estem fent...
que és generar el que seria l'àrea metropolitana. Per cert, en aquella junta portaveu se li va preguntar al senyor secretari, escolti, el que fixi aquesta associació ens obliga a una futura àrea metropolitana? La resposta va ser no. Va ser no. Que sigui ara d'una manera d'un vot per ciutat, l'associació, significa que l'àrea metropolitana haurà de ser així? No. No. No.
Vostès creuen que Tarragona o Reus, que allà ha votat a favor, voldran un àrea metropolitana on no valgui la població? En sèrio? Pensen que som tan sumament limitats? Ja sé que pel senyor Puig, sí, a la mostra està de la seva exposició. Som tontos. Lamento no tenir aquesta capacitat intel·lectual. Però si li puc dir que tinc altra cosa que és justícia moral.
I la justícia moral ens diu que, òbviament, quan hi hagi l'àrea metropolitana, anirà en base a la població. Perquè hi ha una cosa que jo li he dit a vostè moltes vegades, que jo no treballo per la terra. Jo treballo per les persones. I l'àrea metropolitana treballarà per les persones, no per un tros de terra. Que la terra no val res. Llavors, tot el seu debat es cau.
Escau dirà, no, perquè diu que els debats també... Escolti, anem a veure. Vostè ha vist a l'AMB dir on ha d'anar, si s'ha d'ampliar o no a l'aeroport del Prat? Pregunto. Un exemple, tonto, eh? I afecta a l'AMB, eh? No, perquè no és una competència local. Les àrees metropolitanes només poden parlar de competències pròpies. I fixar una estació noves. I que vostè entregui el tema de l'intermodal. Quan? Quan?
He estat el primer defensor que m'estic barallant amb tot Cristo per això. I que l'únic municipi que no ha vist bé això ha marxat. Ha marxat del grup impulsor, que és Vilaseca. I està fent veure que aquesta associació el que provocareix que es faci la intermodal i que no puguem dir res a Tarragona, quan som els que primers defensem que no, i segon, l'únic ajuntament que estava capficat, que això no podia ser, ha marxat d'aquesta associació, per l'amor de Déu. Prou hi ha
d'intentar manipular la veritat. Nosaltres defensarem els interessos de Tarragona sempre, per sobre de tot i de tots. Sempre. Però això és un obstacle? Això és contradictori? Volem encomunar serveis municipals amb altres ajuntaments del nostre entorn per donar un millor servei de qualitat de vida i, per cert, per millorar la vida de la ciutadania metropolitana?
De veritat, sisplau, fixem bé el debat. No, avui no es vota l'àrea metropolitana. Avui es vota una cosa que ens van demanar des de la Diputació, no sé si pot parlar amb la seva companya i presidenta del seu partit, a veure que li expliqui el mateix. I que això no pateixin. Que mai l'àrea metropolitana futura tindrà un vot d'un a un si no és en base a la població. Això no passarà mai.
perquè ningú ho voldria, això. No ho voldrà ningú, jo no ho vull. No és lògic. L'AMB, per cert, és així. Va en base, té un criteri de població. Té un criteri de població. Té Barcelona, i després, a partir de 20.000, a partir de 50.000, a partir de 100.000 habitants. Hi ha un criteri. Però ja està, ja està. Calma, calma amb això. Més coses, mirin. Tarragona...
té un interès molt important en aquesta futura èrea metropolitana, i és el transport. És el transport. Transport, en aquest cas, que sobretot hi ha una llei que ens impedeix poder prestar el servei a altres municipis del nostre entorn. I a la vegada provoca que això ho porti la Generalitat i és absolutament millorable. Absolutament millorable.
I el que volem és poder participar i ser nosaltres qui decidim i no oblidin que tenim una empresa municipal de transports que podria ser també finançada en part si hi ha un ENS metropolità. Només per això, això me'ls fa més interessats, l'AMT té un dèficit de 17 milions d'euros l'any. 17 milions d'euros.
Tenim ràtios d'autobusos, ja ho dic, però és que ho sap tothom, tenim 77 a Tarragona, Reus té 17. Tarragona té 77 autobusos municipals, Reus té 17. Imaginin el pes que li donem nosaltres al transport públic en aquesta ciutat. Hi ha molts ajuntaments que volen que puguem prestar el servei i nosaltres creiem que s'ha d'aplicar una lògica des d'aquí, des d'aquí i no des de Barcelona.
el transport públic a l'àrea metropolitana. El que avui votem, simplement, és continuar amb el que s'està fent. No hi haurà ni cap pacte que no ens agradi a nosaltres o li agradi a la canonja, perquè jo tampoc li haig de imposar la canonja res ara. Això és un club de socis i sòcies. Això és un club de socis i sòcies. I fem el que ens interessa, que creiem que és bo, i hem fixat ja, perquè hi ha hagut grups de treball durant un any,
dels tècnics i tècniques dels respectius ajuntaments, des de tema de medi ambient, des d'habitatge social, amb temes també de transport. Escolti, és això. I ara continuaran aquests treballs. I, per exemple, el grup d'en Comú Podem ha fet unes propostes per a aquests grups de treball que són escoltades i que seran executades.
I vostès poden fer el mateix. Perquè això no és que estigui ja tot, com diuen alguns, tot ja dat i beneït. No és veritat. Això és l'embrió que ha de créixer i s'ha de transformar en allò que tots considerem que és bo com a àrea metropolitana. I en aquells temes que considerem que són pertinents. I la creació d'aquesta comissió, també, que vam demanar i que veig totalment no només viable, sinó que ha de ser així, és per tal de poder fer això. Però
que estan anant són els nostres tècnics, que en altres són els tècnics de medi ambient de l'Ajuntament de Tarragona i de la resta d'ajuntaments, són els tècnics de cadascuna de les àrees. No hem anat políticament allà a dir, sinó que entre ells es posin d'acord a veure què podem encomunar, quines sinergies es poden generar per tal de poder prestar un millor servei de les competències pròpies. Mai de competències que no siguin pròpies. Els hi puc assegurar que estiguin tranquils.
Passem a votar, en aquest cas, la incorporació de l'esmena. Senyor Jaime Duque Moreno. No. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. No. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. No. Grup Municipal Junts per Catalunya. No.
No. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la incorporació de l'esmena per 19 vots en contra, 6 vots a favor i 2 abstencions.
Grups que vulguin intervenir en explicació de vot de la incorporació de l'esmena en Comú Podem i Junts. No ho sé, li pregunto al senyor secretari. Pot intervenir de nou? Sí.
Gràcies. Conseller Puig, alguna vegada hem parlat construir relat no crea realitat. I jo crec que vostè ha construït un relat que s'ha esforçat per construir-lo aquesta setmana i que realment el que acaba generant és un arraconament que em sembla contraproduent.
per la seva força política, perquè jo crec que és una mala idea. Sap quina estació construirà l'Estat si no hi ha acord? El territori, cap. No en construirà cap, ni la central, ni la intermodal, ni cap ni una. Ho ha dit el ministre Puente de la Comissió de Transports, ho ha explicat molt clar, però és que ho explicava la ministra Mato quan va arrencar els rodalies del Camp de Tarragona, els Celsiguin, les rodalies del Camp de Tarragona,
Als ministeris les inversions es quallen quan hi ha acords i quan es nota que es pedala en la mateixa direcció. Avui jo li recomano que llegeixi l'article de l'Octavi Saumell perquè a més potser s'emporta un ensurt però segons el que ens explica vostè avui aquí la Unió Europea falla en democràcia perquè un estat un vot i per tant ja ens està plantejant alguns dubtes. Malta pesa el mateix que Alemanya.
Sorprenent. Però és el que tenen els records polítics. Miri, jo em centraré després molt en el transport, perquè crec que és clau. Vostè posava com a exemple el tramcamp, com un gran projecte de territori, i jo hi estic d'acord. Però sap quina ha estat la priorització? El turisme. Vostè creu que si la decisió s'hagués pres des del territori, la primera fase del tramcamp hagués estat Vilaseca-Cambrils? No s'ho creu ningú.
No s'ho creu ningú. Casualment, el president de la Generalitat, que estava en aquell moment, quan es va prendre aquesta decisió, des d'un despatx de Barcelona amb la Generalitat de protagonista, avui dirigeix hotels a Sabau. Jo no vull fer paral·lismes, però, oi, aquesta és la dada. La realitat és que, quan es decideix des de Barcelona, es plantegen qüestions que no sempre ens interessen al territori.
Si al territori som capaços de debatir, discutir i prioritzar, moltes vegades ens permetran anar. Nosaltres hem votat que no en aquesta esmena perquè hi ha dos principis bàsics, i torno al principi. Presentar aquesta esmena avui té a veure amb un posicionament, no vull dir electoralista, però quasi, perquè és posar-se el focus. I està bé, jo crec que cadascú pot posar el focus on cregui. Però construeix un relat de debat, de pugna entre municipis, que fins i tot...
Ostres, jo, algun amic que viu a la canonja m'ha trucat aquests dies i m'ha dit que us passa a Tarragona que sembla que som situacions de Segona. Diu, home, no, de Segona no, que us heu quedat tots els impostos i teniu calés al banc, però, escolta'm, no fotem amb menysprea els municipis petits. Perquè, jo crec que ho deia molt bé l'alcalde, jo ens ho explicava l'altre dia, i ho hem debatut i els estatuts hi apareixen.
No creem l'àrea metropolitana. Estem creant l'associació per l'impuls metropolità. I això, que fins ara, jo alcalde aquí l'he dit i li continuo dient fins ara és un club d'alcaldes i això s'ha d'acabar, això ens permet començar-ho a acabar. Perquè hem de transitar cap a on la tenia metropolitana real. Miri, li explicaré un detall que potser ens sorprendrà. L'àrea metropolitana de Barcelona ha estat presidida per l'Ada Colau uns quants anys com a alcaldessa de Barcelona. Sap qui m'anava? M'anava a Cornellà.
i encara m'han a Cornellà. Per tant, no ens fem trampes al solitari. La realitat és que els equilibris són complexos, i en aquest territori també ho és. Però aquesta semina avui no porta més que desconfiança en una institució que encara està per néixer. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra. Gràcies, senyor alcalde.
La veritat és que la primera esmena li podíem haver votat favorablement, perquè ens sembla una obvietat, malament rai, que els objectius estratègics fossin empitjorar la vida de la ciutadania metropolitana
o desafavorir la cohesió i la prosperitat. En tot cas, com que les votem les dues juntes, doncs el nostre vot està negatiu. I en relació a la segona esmena és evident. Jo ho explicava l'altre dia amb una tertúlia. Vostès s'imaginen unes eleccions al Parlament que els escons s'assignessin per la població?
tindríem el Priorat, tindríem la Terra Alta, tindríem la Vall d'Aranca, no tindríem cap representació. Per tant, és sempre l'equilibri territorial, el diàleg i la solidaritat la que ens ha de demanar a l'hora de prendre aquestes reunions. Senzillament, volia dir això en relació a les esmenes, després, en tot cas, ja intervindré quan correspongui en l'explicació de vot. Gràcies. Gràcies, conseller. Nom d'Esquerra, conseller Puig.
Entenent el debat diferent i important, 3 en 5 minuts igual, si és del seu interès.
Bé, gràcies. El que acabem de votar són dues esmenes. I una diu millorar la vida de la ciutadania com el gran objectiu metropolità, perquè els objectius dels estatuts que ara votarem no parlen de ciutadans i ciutadans, parlen de moltes coses, però no centren en absolut en la persona, en la finalitat d'allò que es va a fer. I una altra esmena que diu que els municipis tinguin la participació que els correspon segons la població, segons la demografia i de manera democràtica.
Això és el que hem votat. Les esmenes exactament eren aquestes. Senyor Collado, el tramcamp sabem perfectament com va anar perquè, entre altres coses, érem el govern republicà a Tarragona els que van posar el crit al cel quan la Generalitat des de Barcelona va voler fer-nos un tramvia que, recordi, perquè el dibuix inicial era patètic, anava del Serrallo cap a Salou per les vies de mercaderies i per les vies de tot i allò era la proposta del tramcamp.
I vam alçar la veu, vam cridar des del territori, des d'aquesta ciutat vam cridar molt fort, vam aturar-ho tot, vam fer un procés participatiu intern a nivell de ciutat on va participar tothom, inclòs els grups polítics, però tothom, entitats de la mobilitat, sindicats, tothom va participar. Es va fixar una posició
I a partir d'allí es va defensar. I a més va prosperar. És a dir, van passar del tramcamp com a desig al tramcamp com a projecte amb pressupostos que avança cada any i que tothom admet de forma compartida. Per tant, l'avenç és molt clar. És cert que la primera fase comença per allà on li ha sigut més còmode a la Generalitat d'aprofitar l'espai de les vies. És cert.
Per això és tan important que treballem amb la fase més important de totes, poblacionalment parlant, que és aquest eix Tarragona-Reus, amb Vilaseca i amb tot, però que aquesta és la part que mou més mobilitat, com més evident. Segurament, senyor Collado, això que està veient vostè, que és un debat,
on les posicions no tenen per què ser coincidents i s'aporten arguments, i es fa des de la nostra edat, no cal posar-la en dubte a ningú. Creiem que ens mereixem un respecte i vostè també se'l mereix. Per tant, aquí tothom actua de manera honesta. Aquest debat no hauria tingut descendència pública
Si l'alcalde de Tarragona no és submès a participació de la ciutat fa una setmana i s'hagués parlat com ho va fer l'alcaldessa de Reus, que porta mig any juntes de portaveus parlant d'aquest tema. És que canvia molt la cosa. És que ens han obligat a un debat públic. I podíem callar. O podíem fer una altra cosa, fins i tot. Podíem dir, no, mira, reemprenc la metàfora d'abans.
Imagineu-vos que aquí no hi ha representants democràtics, només hi ha portaveus, en tenim sis o set. I algú diu, no, però és que jo he proposat que puguem parlar d'aquests temes. No, si està molt bé, i a més s'agraeix i benvingut sigui, però el problema no era aquest. El problema és el mecanisme de la decisió democràtica. En tot cas, alcalde, hi ha una cosa que l'ha dit vostè, la paraula club, club de socis.
Precisament les nostres esmenes anaven dirigides a que això no fos un club de socis ni un club d'alcaldes. Anaven dirigides a que això fos...
Doncs una protoàrea metropolitana, una sessió, una associació per a l'àrea metropolitana amb les persones al vell mig. Només es parlarà de competències municipals. I, alcalde, si em diuen el document dels estatuts on està escrit això, perquè avui votem aquest document dels estatuts, i allí no hi ha ni un sol lloc que digui que només es parlarà dels assumptes municipals. No ho diu enlloc. Ho diu vostè, però allí no ho diu. I nosaltres no votarem això que diu. Votarem això que està escrit aquí.
És important perquè entrem en un joc on hi haurà una associació metropolitana que representarà 350.000 persones. Fixeu-vos que a l'hora de donar força i legitimitat sí que es compten les persones. 350.000 persones. Aquí els nostres 150.000 valen molt. Tindrà força. I davant d'un tema que l'associació de l'impuls metropolità té per objectiu parlar-ne i a més té el monopoli del discurs legítim del que fa als efectes metropolitans perquè votem aquests objectius, aquí escoltarà el ministre
A una ciutat o a un gran conjunt? Valorem-ho. Allò de l'AMT, tant de voti endavant, però totes aquestes coses, a partir d'ara, les haurà de decidir aquests set alcaldes si és que tira endavant això. Finalment, acabo.
Home, sí, amb una crítica, perquè m'agradaria que a futur les coses importants no es decidissin en una setmana i de manera pública. Crec que és millor que tinguem aquest debat de manera interna, alcalde, sobretot amb els temes més importants, i no n'hi ha pràcticament cap tan important com aquest. Penso que abans de representar la ciutat en les negociacions dels temes transcendents,
És productiu, és bo i és necessari escoltar la ciutat. I això vol dir escoltar què hi diuen els representants democràtics i què hi diuen les entitats del teixit associatiu. I això vol un diàleg, no aquestes presses. Gràcies. Gràcies. Potser jo pensava que vostè havia seguit els debats metropolitans, però crec que sap que en els grups de treball que porten un any...
també han participat entitats i que hi participaran. I el que jo em referia quan deia que és un grup de socis és que vull que deixi de ser un grup de socis. I el primer pas per deixar de ser-ho és això. Perquè fins ara, què era això? Grup impulsor? Finançament de la Diputació? I ja està. El que jo vull és que deixi de ser això.
Vull que deixi d'això i l'associació és el primer pas. I clar que participaran, no només vostès, eh? Si us plau, pensi en clau metropolitana allà, que no és només Tarragona, que hi ha la resta de municipis i que hi ha molts municipis que volen participar d'aquesta àrea metropolitana, alguns molt petits i que tenen tot el dret. Comencem a deixar de pensar així.
Perquè defensar la capitalitat de Tarragona no té res a veure amb això. Tarragona era, és i serà la capital de tota la província. De tota la província. I això és una altra cosa. Això és una gestió mancomunada de serveis municipals. I el primer pas perquè tothom pugui participar d'aquesta manera és associació. Passaríem ara a votació del punt sense la incorporació de les esmenes per estar rebutjada. Què passa?
Sí, però no, la votació. Si volen intervenir ara o volen fer-ho després de la votació? Consellers, conselleres. Després de la votació? Perfecte, gràcies. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova.
Per 16 vots a favor, 10 vots en contra i 1 abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot amb el pla de 5 minuts que hem comentat. Senyor Duque, conseller Gómez, Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular...
Esquerra Republicana voldrà intervenir o no? Pot? Pot. Perfecte. I govern. Conseller Duque, com vostè vulgui.
Sí, gracias, señor alcalde. Buenos días. Voy a intentar aportar un pequeño grano de arena que, como siempre saben, va a ser la óptica jurídica de lo que parece ser que quieren debatir. En términos jurídicos nos hallamos ante un embrión asociativo que pretende dar cobertura legal a una cooperación intermunicipal que hasta ahora ya se estaba dando, pero sí mantenida bajo el paraguas de la Diputación.
La asociación, que se vota hoy, se propone, y esto es importantísimo, con carácter voluntario del artículo 1 de sus estatutos, así lo dice, y su finalidad no es otra, no es otra, que preparar la transición hacia estructuras metropolitanas formales, artículo 3.6 de esos mismos estatutos.
Bien, esta transición no está prevista en los estatutos, es una transición que solo puede basarse en la normativa sectorial. Y me pueden corregir los que seguramente saben más de derecho que yo, pero en la normativa sectorial nos encontramos tres posibilidades. El área metropolitana, que únicamente se puede aprobar por ley del Parlamento de Cataluña y que, si me permiten un breve comentario, es de difícil transposición a Tarragona por la diferencia habitacional...
3 millones de personas, 36 municipios, respecto de Tarragona, que además de no tener concentrada la población, sino dispersa, son solamente entre 350 y 400.000 habitantes. Esto está previsto en el 92 del texto refundido que aplica en Cataluña la Ley de Bases del Régimen Local.
Luego también existe otra opción, o existiría otra opción, que es la del consorcio, pero de eso estaríamos hablando, de un convenio interadministrativo con participación de la Generalitat. Y, finalmente, parece ser que todo apuntaría a la posibilidad de generar o crear una mancomunidad. Artículo 44 de la Ley de Bases 116 del texto refundido, que es un acuerdo de municipios y aprobación de estos en sus plenos. Bien, dicho lo anterior,
Tenemos que comentar, o tengo que comentar, me había la obligación de comentar, de hecho, que el señor Puig, con la enmienda que he votado que no, creo que da la espalda al movimiento asociativo catalán, es decir, a que Cataluña, históricamente, es la parte de España que tuvo impulso asociativo incluso antes de la Constitución que últimamente tenemos.
Porque en el impulso de asociación lo que se pretende es igualdad, pero no se pretende que sean unos más iguales que otros. Es más, yo estoy convencido, por lo que estudié, que en el impulso asociativo lo que se pretende es no dejar atrás a los pequeños.
Creo que ese es el espíritu por el que se crea esta, y no solamente esta, sino todas las asociaciones de consistorios que en Cataluña se han hecho. Dicho esto, las asociaciones de entes locales se regulan en la disposición quinta de la Ley de Bases y el artículo 133 del texto refundido. Y realmente se exige, o por lo menos lo que se informa es la opción de que la participación sea paritaria, es decir, un membro, un vot.
La paridad, insisto, es, por lo tanto, el sistema elegido por excelencia en el sistema asociativo. De hecho, la AMTU, Asociación de Municipios para la Humanidad y Transporte Urbana, el Arc Matropolitana de Barcelona, la AMERC, Asociación de Municipios de Leyes de Riera de Caldes, tienen realidades absolutamente distintas, pero una forma de funcionar de un municipio, un voto.
Cuando se evoluciona, antes de gestión, como mancomunidades o como consorcios, es, ese es el momento, plenamente legítimo introducir sistemas de voto ponderado. Y en Cataluña hay precedentes claros, permítanme solo decir dos de ellos. La mancomunitat Penedès-Garraf, cuyos estatutos asignan votos según tramos de población, hasta X determinado punto, hasta X número de habitantes, un voto, a partir de ahí se van sumando. La otra opción, por ejemplo, sería el consorci de les Gavarres,
en el que la Diputació dispone de 51 votos, la Línead 23 y luego cada municipio uno de ellos. Así, insisto, el sistema catalán arranca en la paridad asociativa y puede derivar, llegado el momento, a la ponderación en cuestiones de gestión real. Ha salido...
En este pleno ya, el fantasma que liga el voto paritario de esta asociación a perjuicios o a disolución de la capitalidad de Tarragona como en el tema de la estación intermodal. Conviene precisar tres cosas. Uno, la asociación no tiene competencias urbanísticas ni decisorias sobre infraestructuras que corresponden a la Generalitat, al Estado e incluso a DIF.
Dos, lo máximo que puede hacer es aprobar un posicionamiento político. Y tres, aunque esos acuerdos obliguen a todos los socios, según el artículo 14.4 de los estatutos, Tarragona está protegida por dos cuestiones. La primera, en cualquier momento podría abandonar la asociación si se lesionan intereses esenciales. Artículo 11 de los estatutos, ¿recuerdan lo que les he dicho antes?
Es de carácter voluntario. Y dos, puede reafirmar en su pleno municipal su posición sobre la intermodal o cualquier otra cuestión, manteniendo intacta su defensa ante la Generalitat y el Estado. Por lo tanto, el voto paritario no pone en riesgo la capacidad de Tarragona para defender proyectos estratégicos y la ciudad mantiene todos sus resortes como capital del territorio. Finalmente, mi voto ha sido positivo.
Porque hay que abrir la puerta a la cooperación y a las nuevas oportunidades. Eso sí, como les he dicho, sin necesidad de renunciar nunca a defender la capital de Tarragona en cualquiera futura estructura supramunicipal. Gracias.
Buenos días. Mi voto ha sido sí, pero es un sí muy crítico. Y es crítico porque, aunque considero que la creación de un área metropolitana para el Camp de Tarragona es una buena idea, capaz de impulsar la cooperación, la movilidad, la economía y el desarrollo de todo el territorio, no comparto ni la forma ni el procedimiento con que se nos trae hoy esta propuesta.
Estamos ante una decisión de enorme trascendencia institucional que afecta directamente a la posición de Tarragona como capital del territorio. Sin embargo, se nos pide votar con muy poco tiempo para estudiar los estatutos sin posibilidad real de analizarlos a fondo ni de introducir enmiendas.
De hecho, el texto ya ha sido aprobado en otros municipios como Reus o Cambrils, por lo que lo que hoy se nos presenta no es un debate abierto, sino prácticamente un contrato de adhesión. Contrato de adhesión es eso que firmamos en un banco cuando nos dicen usted firme aquí y no tiene nada que hacer. No me parece serio ni responsable aprobar algo de tal magnitud con esta premura y sin deliberación suficiente. Producto de esta premura
Es lo que ha provocado que Esquerra Republicana, que por cierto lo voy a felicitar en una cosa, que usted sea capaz de decir lo contrario de lo que dice su supuesta jefa en la diputación. Esto de verdad que se lo digo y como un halago, porque veo que la democracia funciona en su partido. Pero bueno, esto lo que ha provocado precisamente es esto, que el contenido de los estatutos plantee dudas de fondo.
que hubieran merecido un debate muchísimo más profundo. Entiendo las cuestiones. Primero, ¿por qué el sistema de representación da el mismo voto a Tarragona que a municipios con una población mucho menor? Artículo 14. Pero, sin embargo, para aportar dinero para esta asociación se tiene en cuenta el nivel poblacional. Artículo 30. Segundo,
Otra duda que se suscita. ¿Por qué la asociación asume competencias o podría asumir competencias amplias en materia urbanística, económica y de planificación que podrían invadir competencias del municipio propio reconocidas en el artículo 140 de la Constitución o el artículo 4 de la Ley de Bases del Régimen Local? Mire, además entiendo también que se entienda que se desdibuje la capitalidad de Tarragona
Porque aparentemente se vacía su papel histórico como centro político, administrativo y cultural del sur de Cataluña. Y se entrega a una mesa donde puede decidirse que otro municipio cualquiera sea quien represente el Camp de Tarragona en nombre de todos. Todo esto son dudas razonables. Porque yo ya sé, me he metido una masterclass en estudiar asociaciones, mancomunidades, consorcios y la Biblia. Y supuestamente todo está correcto y no pasa nada.
Pero Ixixi, aquí está el Ixixi, como diría José Mota. Miren, yo apoyo la cooperación entre municipios y quiero firmemente que Alcán de Tarragona necesita coordinación. Pero también creo que Tarragona debe liberar en este futuro, en esta futura área metropolitana, en esta mancomunidad que se cree,
Debe liderar y no diluirse. Debe ser el motor del proyecto, no un socio más, en un órgano donde su voz pese lo mismo que los municipios más pequeños, con todo respeto para ellos. Mi voto afirmativo es un acto de responsabilidad institucional porque sé que esto es necesario para el área de Tarragona, el municipio y todos los municipios colindantes. Por eso mi voto es afirmativo.
Entiende la crítica, ¿no? Con todos los respetos. No me acuchille ahora cuando me vaya. Por todo ello, quiero aprovechar para emplazarle, señor alcalde, para que cuando llegue el momento de constituir esta mancomunidad, defienda...
con uñas y dientes, la capitalidad de Tarragona y, por supuesto, el voto ponderado y el peso de nuestra ciudad como eje de esta área futura. Muchísimas gracias. Gràcies, conseller Gómez, en nom d'en Comú Podem.
Gràcies, conseller Puig. Permetim dir-li que no seré jo qui qüestioni i jutgi les seves intencions. No és la voluntat d'aquest regidor això de jutjar el més enllà i aquestes coses. Deixo per les altres, però repeteixo, construir un relat no fa realitat. I això ho hem de tenir clar. Construir una metròpoli és molt més que repartir projectes. I deixeu-me dir d'entrada, si l'àrea metropolitana no serveix per millorar la vida de la gent, per què hauria d'existir?
Aquest debat no pot anar de quotres de poder ni de veure qui té més pes. Va de com vivim, com ens movem i com ens cuidem com a territori. Massa sovint la política, també la municipal, queda atrapada entre titulars, batalles internes i oblida el més elemental, que és que darrere de cada estructura administrativa hi ha vides concretes, barris, serveis i oportunitats que s'aprofiten o no s'aprofiten.
que el que hi ha en joc no és un organigrama, sinó un model de cooperació real que s'ha de crear i que està en construcció. El que hem vist aquestes setmanes amb la nova associació d'impuls metropolità és un exemple d'aquest vici antic, molt de soroll, poc diàleg. I quan no es comparteix ni s'explica, el que neix no és debat democràtic, sinó desconnexió dels grups i de la ciutadania. I això és el que ens preocupa.
Una ciutat que es piralidarà no pot fer-ho des de la imposició, sinó des de la cooperació. Des d'en Comú Podem hem volgut servir el projecte, donant-li sentit i no venim a signar papers, venim a omplir-los de contingut. I ho explicava l'alcalde al principi. Hem revisat els documents, hem fet aportacions i hem aconseguit incorporar dues ponències que no hi eren i que per nosaltres són essencials i hem modificat dues més.
Hem incorporat en el document que s'aprovarà el senyor Fortuny, ja que m'ho preguntes d'allà, en el document que s'aprovarà el proper 30 d'octubre, que si haguéssim preguntat potser els hauríem donat, que és el que hem fet nosaltres. Incidir quan tenim mitja oportunitat, no deixar passar els trens. S'ampliarà el grup de treball d'urbanisme perquè sigui d'urbanisme i habitatge, perquè sense habitatge assequible no hi ha territori cohesionat.
Una metròpoli no pot créixer mentre expulsa la seva gent, que és avui el que ens està passant. I es crea una comissió d'inclusió i cohesió social, perquè Tarragona ja exerceix de paraigua social de molts municipis. Coordinem, compartim i planifiquem bé els recursos, perquè si no acabem pagant les coses dels altres. I crearem la comissió de cultura, perquè l'identitat del camp de Tarragona no es construeix només amb ciment i asfalt, sinó que també amb l'imaginari col·lectiu i els drets culturals.
Aquestes ponències són, de fet, el cor polític per nosaltres, són el cor polític del projecte. Dibuixem un àrea metropolitana que no només té un mapa, sinó que té les persones al centre, perquè la metròpoli no és un conjunt d'infraestructures, és un projecte de vida col·lectiva. I aquí cal dir-ho clar, la ciutadania al Camp de Tarragona té dues grans preocupacions, viure i moure's, i l'habitatge i el transport són cares de la mateixa moneda.
No té sentit parlar d'àrea metropolitana si després hi ha treballadors que han de viure 15 quilòmetres del seu lloc de treball sense un bus fiable ni un tren assequible. Per això defensem la creació d'una empresa pública de transport al Camp de Tarragona, en coordinació amb Tarragona i amb Reus, com no pot ser d'una altra manera. No com un totem ideològic, que també ho podria ser, sinó com una eina de servei. Perquè un autobús que arriba a temps és més progressista que amb els discursos.
I això va lligat amb una altra aposta clau en una autoritat metropolitana del transport que sigui real, gestionada des del territori i no des d'una oficina a Barcelona. I aquí l'alcalde té el dret i el deure d'exercir la seva vicepresidència, que tenen els alcaldes de la ciutat de Tarragona a l'ATM i que no sempre, per no dir mai, s'ha exercit.
Ara bé, el nostre vot afirmatiu no és un xec en blanc, és un sí responsable i exigent. Hem posat condicions claus. 1. Que la informació sigui compartida per tots els grups i amb la ciutadania. No ens podem permetre debats a correcuita com hem tingut aquests dies. I la governança ha de ser plural. Que les decisions es prenguin des del territori i no des dels despatxos de Barcelona. I que la finalitat sigui reduir desigualtats, no repartir poder.
Perquè si aquesta àrea metropolitana acaba concentrant decisions, haurem tornat a començar malament. Ho dèiem, ho repetim, no volem un club d'alcaldes, volem una àrea metropolitana de la ciutadania. Hi ha qui confon tenir pes amb imposar. Tarragona ha de jugar un paper clau, sí, però no des de la superioritat, sinó des de la complicitat i la cooperació. El municipalisme transformador que s'ha de defensar és això, sumar voluntats i no jerarquies. Ho deia en Jordi Borja, liderar no és manar, és servir. I acabo.
Un cop que fem aquest pas cap a la governança compartida, guanyem democràcia. Cada cop que tornem al jo primer, perdem ciutat. El repte metropolità no és només tècnic, és polític. Parlem d'un model que convini habitatge assequible, mobilitat sostenible, cohesió territorial i transició ecològica.
No és una estructura burocràtica, sinó és una estratègia de justícia territorial. Vivim en temps de mítings permanents i de política a curt termini, però nosaltres ho diem clar, l'esquerra que val la pena és la que guanya relats, no és la que guanya relats, sinó la que construi respostes.
I avui, fer-ho des del municipalisme, des de la cooperació, és gairebé un acte revolucionari. O l'altra metropolitana serveix per millorar la vida de les persones o no té cap sentit. Per això som, per posar la mirada social al centre, al peu al territori i la veu de la gent a les direccions. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Collado. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, senyor alcalde. Jo aquest matí venia amb una intervenció preparada sobre aquest punt que considero molt important, però tot esmorzant he estat llegint un article que considero excepcional d'un bon amic meu, exconseller d'aquest consistori i directiu d'EPIMEC, el senyor Joan Arejo i Navarro, que m'ha semblat excepcional,
i que en lloc de fer el meu discurs li dono la veu a ell i els llegiré amb el seu permís senyor alcalde aquest article que crec que és molt i molt interessant i els recomano que després el llegin amb atenció. Es diu, sense generositat no hi haurà àrea metropolitana. El projecte de l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona és, sens dubte, una de les oportunitats més importants que tenim endavant com a territori.
Parlem d'un instrument que, si ens construeix amb visió, diàleg i generositat, pot situar-nos en una nova etapa de cooperació, de planificació compartida i de progrés econòmic i social per a les prop de 600.000 persones que vivim i treballem entre Tarragona, Reus, Cambril, Salou, Vilaseca i Valls i tants altres municipis del nostre entorn.
Des de PIMEC, que representa el tecit empresarial de les petites i mitjanes empreses i els autònoms del territori, defensem en convicció aquest projecte metropolità. És imprescindible per afrontar els reptes que tenim com a territori, la mobilitat, les infraestructures, l'energia, la competitivitat empresarial, els serveis públics, la seguretat, l'habitatge o la generació de llocs de treball de qualitat.
El futur del Camp de Tarragona passa inevitablement per una mirada compartida i coordinada, més enllà de les fronteres municipals.
Per això ens preocupa veure com quan el projecte tot just comença a fer les seves primeres passes ja sorgeixen els primers conflictes i les primeres batalles de campanar entre partits i institucions. No té cap sentit que quan tot just el projecte comença hi entrem en discussions sobre el pes del vot de cada municipi o sobre on s'han d'ubicar determinades infraestructures dins de la futura àrea metropolitana.
És doncs comprensible que les entitats representants de la societat civil que hem donat suport explícit i públic al projecte metropolità, com és el cas de PIMEC, estiguem perplexes i decebuts davant les notícies publicades pels mitjans de comunicació. És evident que cada municipi ha de tenir veu i paper en la governança metropolitana, però cal entendre que l'objectiu no és defensar quotes de poder locals, sinó construir un projecte de futur col·lectiu.
Els municipis més grans han d'exercir el seu lideratge amb generositat i responsabilitat, sabent que el seu èxit també depèn del progrés dels municipis veïns i del conjunt del territori.
L'àrea metropolitana no pot convertir-se en un nou espai de disputa partidista, com ja està passant tot just en els seus inicis. Ha de ser, en canvi, una eina al servei del bé comú, del desenvolupament econòmic equilibrat i de la cohesió social. Si comencem dividits, si tornem a caure en les rivalitats històriques, si posem els interessos de partit o de municipi per sobre dels interessos del territori, tornarem a perdre una altra oportunitat. I ja n'hem perdut massa.
Des de PIMEC Tarragona fem una crida a la responsabilitat, al diàleg i a la generositat. Les empreses, els autònoms i els professionals del territori necessitem institucions que tinguin una mirada de futur i que vagin més enllà del seu propi terme municipal. Només així podrem avançar cap a un model de territori competitiu, cohesionat i amb projecció exterior.
L'àrea metropolitana del camp de Tarragona no és un projecte de ningú en particular. És una oportunitat per a tothom. No la malgastem. Joan Arezzo Navarro. Gràcies.
Bien, desde Vox ni apoyamos ni rechazamos esta asociación para la futura creación del área metropolitana de Tarragona, pero mantenemos una postura crítica vigilante. No queremos que la creación de este futuro organismo pueda convertirse en una estructura política más que termine siendo otra losa más sobre las espaldas de los ciudadanos, con más cargos, más oficinas, más impuestos, pero sin beneficios reales para ellos.
Seamos claros, este tipo de iniciativas suelen venir impulsadas por fuerzas separatistas y de izquierda, más preocupadas por sus intereses ideológicos y partidistas que por la eficiencia y el bienestar de los ciudadanos. Tenemos el ejemplo de la Canonja, que si independiza de Tarragona o Salou de Vilaseca,
Y ahora vienen ustedes con una estructura que busca unir recursos y esfuerzos. Es decir, primero dividen la sociedad y luego pretenden reunificarla de nuevo. Y lo único que demuestran es que ni saben gestionar ni ponerse de acuerdo, como está demostrándose con la intermodal, por ejemplo.
Desde Vox defendemos una gestión pública austera, al servicio de la gente que mejore la seguridad ciudadana, que potencie las infraestructuras y aumente la eficiencia de los servicios públicos. Pero para ello no es imprescindible más estructuras.
Esperemos que si esta área metropolitana más adelante prospera y sale adelante, no suponga más duplicidad de funciones de los ayuntamientos o de la diputación. Y mucho menos que se convierta en una herramienta de clientelismo político, donde los cargos se repartan por afinidad y no por mérito. Tarragona y Cataluña en general no necesita más instituciones políticas. Lo que necesita es que las que ya existen funcionen con eficacia. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies, consellera. En nom del Partit Popular, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Per no repetir el que hem dit abans, ens ha comentat i vostè ens ha dit que aquests estatuts del Consorci sembla que s'han estat treballant des de fa temps i suposem que s'han treballat amb els equips tècnics, tal com vostè ha dit.
Suposem que també s'han treballat des de les altres localitats, però el cas és que a Tarragona, igual que amb els estatuts del Consorci, i per això totes aquelles esmenes que haguessin pogut fer els estatuts no les hem pogut fer perquè no s'han negociat a nivell de lo que és els grups municipals, aquí, amb aquests estatuts de l'Associació per l'Impuls Metropolità del Camp de Tarragona, tampoc hem pogut presentar cap esmena ni ni siquiera els hem pogut negociar
amb caràcter previ, perquè també se'ns han entregat, igual que els del Consorci del Patrimoni, a correcuita, 12 dies abans d'aquest plenari, i també, doncs bé, ja, com molt bé ha dit el conseller Gómez, absolutament com un contracte d'adhesió, o lo tomes o lo dejas, el votes o no el votes, però sense poder fer ni cap aportació ni cap esmena de ni re de re.
Miri, és evident que des del Partit Popular estem d'acord en la idea base d'establir mecanismes per millorar la vida dels tarragonins i tarragonina, millorar la mobilitat i el transport públic. Això és l'eix principal. Però per això no fa falta crear aquest consorci del que seria, o en aquest cas, amb actualment caminar cap a l'àrea metropolitana amb aquests estatuts de l'associació per l'impuls metropolità del Camp de Tarragona. Estem d'acord que s'han de captar inversions
que hi ha d'haver un veritable desenvolupament econòmic i una cerca de sostenibilitat i cohesió territorial. En definitiva, treballar per la vida de les persones, buscar l'eficiència i uns millors serveis per a tots amb l'optimització dels serveis públics. Però el que està clar és que no podem estar d'acord amb la pèrdua de representabilitat de la nostra ciutat.
ni de capitalitat, ni de llideratge de Tarragona, ni tampoc podem estar d'acord amb la duplicitat administrativa que s'intueix i es deixa veure amb aquest ens. I tampoc amb un procés d'implementació etern de noves i noves estructures.
Abans el conseller Collado ha dit una cosa amb la que jo estic absolutament d'acord. El que em sap greu és que no ho hagi aplicat el Consorci quan l'ha votat a favor. Ha dit, quan es decideixen les coses des de Barcelona no ens acostumen a haver gairebé a Tarragona. Precisament per això ens dona la raó. Perquè tot això sembla que s'està decidint des de Barcelona. Al Consorci ja no en parlem.
Això també, i molt. Miri, Tarragona es dilueix en aquests nou ens que ens vol crear amb el beneplàcid seu, senyor alcalde, i de l'equip de govern.
Ja sé que sempre vostè ens parla que hem de ser generosos, hem de ser humils, hem de ser solidaris, hem de ser samaritans, però la realitat és que no té cap sentit caminar cap a una àrea metropolitana com és amb aquesta associació si la capitalitat desapareix. Cap municipi és generós ni humil ni solidari quan això suposa perdre pes com a municipi.
I ja no li dic res com a capital. Cap dels altres municipis tenen la nostra població, cap dels altres municipis són el municipi més gran ni molt menys són la capital. Girem-ho, girem-ho. Què passaria si fos al revés, si nosaltres fóssim un dels municipis petits i algun altre d'aquests municipis grans fos la capital i fos el municipi més gran?
segurament el resultat no seria el mateix. No pot ser que tots tinguem el mateix vot que la resta de municipis. A més, ens és igual que ens digui que ara això és per l'associació i que després, més endavant, amb el que sigui l'àrea metropolitana serà diferent.
o no, o ens dirà que, com que ha funcionat tan bé, seguim així. Seguim que la presidència segueixi a la canonja, la seu segueixi a la canonja, perquè és el municipi més petit i hem de ser generosos, i hem de ser samaritans, humils i solidaris, i que, a més a més, seguim amb un vot cada un, perquè, com que ha funcionat molt bé, no cal canviar-ho. Miri, en aquests estatuts que avui s'han aprovat, d'aquesta associació,
El vot és igual, però en l'article 29 se'ns diu els recursos econòmics de l'associació estaran constituïts per quotes ordinàries i extraordinàries aportades pels membres de l'associació d'acord amb el que estableix l'Assemblea General. I en el 30 quotes dels membres diu les quotes establiran de manera proporcional, justa i transparent en funció dels criteris que es demanin població, pressupost municipal,
o altres paràmetres objectius. És a dir, a l'hora d'aportar aportem segons població, segons pressupostos, però a l'hora de votar votem igual que el municipi més petit, que pot ser la Cononja o qualsevol dels altres municipis.
Miri, senyor alcalde, aquí en definitiva el que s'està fent es pot fer perfectament des de la Diputació com es ve fent ara. El que es pretén amb tot això que s'està treballant, amb aquesta associació i caminant cap a l'àrea metropolitana, tal com està plantejada, és carregar-se totes les oposicions del consistori. Totes.
Els que ens han votat som els càrrecs electes i resulta que els estatuts, ni aquests ni els del Consorci, els càrrecs electes, no els hem pogut ni treballar ni presentar esmenes. Què es pretén? Doncs senzillament traslladar tot aquest poder a una àrea, ara associació, caminant cap a l'àrea, que és...
del club, dels ajuntaments socialistes. Per tant, eliminem totes les oposicions i passen vostès mateixos a gestionar, a regular i a decidir el que volen millor. Tarragona té gairebé el 37% de la població d'aquesta àrea proposada i no tenim el mateix vot que la resta. Pel que fa a qüestions més tècnes i fixats en altres referents, per exemple, com l'àrea metropolitana de Barcelona, que si recordem,
És àrea metropolitana de Barcelona. Ja sé que m'ha dirà, no, però és que ara és l'associació. Quan es faci l'àrea es dirà de Tarragona. Ja ho veurem. Si es dirà de Tarragona, si es dirà del cap de Tarragona o com vostè va dir en aquell moment, de Burgos o de no sé on. No, es ha de dir àrea metropolitana de Tarragona perquè, escolta, i de veritat aprenguin de la de Barcelona. Àrea metropolitana de Barcelona.
No de Barcelona, del camp de Barcelona, de l'àrea de Barcelona, no, de Barcelona. 5,1 milions d'habitants a Barcelona, per poc més de 500.000 en el cas del nostre. Una extensió semblant, però amb una densitat de població a l'àrea de Barcelona de 2.000 habitants per quilòmetre quadrat, en canvi 200 nosaltres. Per no parlar del número de municipis, 36 en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, 8 en aquest grup impulsor. No es justifica l'estructura, els gastos i les despeses que es plantegen.
Clar que podem fer projectes conjunts i els hem de fer, però no cal fer ara una associació i caminar cap a una àrea metropolitana per augmentar amb una nova administració càrrecs personal, que en definitiva el que fa és que finalista no hi arribi res i tot se'n vagi a despeses de nous càrrecs i de nou personal.
El primer que s'ha de fer és veure què volem fer conjuntament. Vostè ha parlat del tema del transport, certament. És el més important, vehicular el transport. Però no cal fer ni l'associació ni l'àrea. Es pot fer des de la Diputació. I després ja parlarem de l'estructura. Però és que aquí comencem la casa per la teulada. Comencem per l'estructura, per tots els càrrecs i després ja decidirem a posar fil a agulla sobre el que volem fer.
Com li dèiem, tot el que proposen es pot fer des de la Diputació, no cal crear una estructura més, només carreguem i carreguem d'estructures. De veritat, deixin d'engreixar l'administració, respectin l'autonomia de cada municipi, que sembla que no els agrada, respectin les oposicions a cada municipi, ara són governs, però qui sap, potser molt aviat poden ser oposició, veurem com els agradarà si tot això no ho poden gestionar vostè.
No entenem aquestes presses per aprovar-ho tot ara. Tot ara corre cuit amb un plenari extraordinari. Dos coses tan importants com el Consorci i com aquests estatuts de l'associació de la futura àrea metropolitana o que camina cap a l'àrea metropolitana. Mira, tota la seva gestió últimament sembla que es basa només en crear ENS i en pèrdua de gestió de la nostra ciutat.
Els tarragonins i tarragonines estem molt orgullosos de la nostra ciutat. L'estimem i no permetrem que la seva gestió ens la perdem i perdem la nostra identitat i la nostra autonomia. La perdem amb el control del nostre patrimoni i la permetrem ara amb aquesta futura àrea metropolitana cap a la que sembla que caminem.
Li he de dir, com que sé que me dirà el de samarità, humil, generós, i farà referències a lo que és els evangelis, jo li diré, senyor alcalde, sisplau, jo li faré referència a l'Antic Testament. No ens venem per un plat de llenties. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Que vostè em faci passar a mi com un gran cristià és paradoxal, com a mínim. Miri, bon samarità,
Sempre dic que de bon samaritan no se'n recordaria ningú si a part de bones intencions no hagués tingut una altra cosa i eren diners. Vostè ha dit que cap dels altres municipis té la població de Tarragona. Cap dels altres municipis té 500 milions d'euros en inversions com té la ciutat de Tarragona. Cap altre municipi. Ni del camp de Tarragona i li diria que fora de Barcelona.
El moment que està vivint Tarragona, i es poden ficar com vulguin, és un gran moment.
Deu ser que per vostè tot és un desastre i cada dia sobre la terra els nostres peus, però mirem, no és així. I les xifres parlen. Xifres d'ocupació, xifres de població que està treballant, xifres d'inversions en mil àmbits, ja li dic, només d'altres administracions, 500 milions d'euros. Això no ha passat mai. Moments on Tarragona surt el mapa a nivell internacional, on ens donen premis
a nivell de tot Espanya o a nivell de comerç de tota Catalunya, on la gent ve aquí i veu que tenim una ciutat meravellosa, o moments on el 5 de novembre comença l'empresa nova de neteja, que també semblava que era impossible. Coses que són bones, i són bones notícies, quasi bé a diari unes quantes. Miri, parla de les aportacions, i la Diputació de Tarragona, que està ficant i ficarà a prop de 250.000 euros, ficarà diners de tota la província, eh?
Ficarà diners de tota la província per aquesta associació que ha d'acabar generant, si tot va bé, una àrea metropolitana. No sé si és que nosaltres també aquí som els més agreujats. I diu, primer, el que hem de fer és veure el que volem fer junts. Però si portem dos anys amb això, li he dit que és no voler fer un mínim seguiment, que allà s'han reunit,
Tots els tècnics de tots els ajuntaments per definir a veure de quins temes. I vostè diu que no, és que és el que hem fet. Però li agraeixo veure que coincidim. I això no és un invent del PSC. Perdó per guanyar les eleccions al PSC o a molts municipis. Demanem perdó aquí. Però no sé si s'ha fixat. La Diputació la governa Esquerra Republicana. Valls governa Junts.
Cambrils governa un partit municipalista. I sí, el PSC està a molts. Ho sento. El PP no l'he vist. Passem la paraula al nom d'Esquerra. Molt bé.
Queda dit que a l'entendre del grup d'Esquerra Republicana entrar a aquesta associació per iniciativa pròpia i amb aquestes condicions a Tarragona no li interessa.
perquè la descapitalitza d'allò que és més important, que és la gent, les persones. Amb una associació que no ha volgut acceptar l'esmena que posi el focus també en les persones. L'alcalde sap, perquè amb els temes importants de ciutat sempre li hem dit, que ens té al costat, davant de qui sigui, per defensar Tarragona.
I avui entenem que de qui l'havíem de defensar era de la pròpia, diguem-ho així, ingenuïtat de l'alcalde a qui entenem que li han colat un gol, que el pagarem tots, però li han colat a ell.
És una situació que entenem que és greu i que farà petita, malauradament, la pèrdua dels ingressos que vam tenir amb la canonja. El que passa és que sempre acaben guanyant els mateixos en aquest sentit. És un tret al peu de proporcions històriques, un tret de foc real. I els objectius que s'han aprovat parlen de fixar els objectius metropolitans, els projectes transformadors...
captació de fons i parlar amb el monopoli de la idea metropolitana. I, per tant, ens hem restringit el marge d'acció que teníem des de la llibertat de cada municipi. No era una posició contrària, ho hem dit, tot i que potser algun regidor no ho ha entès. No era una posició contrària a l'àrea metropolitana, al contrari. Era una posició raonable de demanar que es faci aquí el mateix que es fa a totes les altres àrees metropolitanes, que són uns provincians de Barcelona o què.
Ho sona a Bilbao, ho sona a tot arreu, és que arreu tothom que vol entrar en un, com diu l'alcalde club, busca guanyar-hi. I guanyar-hi no vol dir que sigui en detriment de ningú, s'ha de buscar el win-win. És a dir, tots els municipis tenen dret a dir, jo hi guanyo amb això? Clar que sí, si no, per què ho fem? I fins i tot Tarragona té dret a preguntar-s'ho, hi guanyo o no hi guanyo?
I no, hi perdem, perquè quedem lligats a unes regles del joc que redueixen el 40% de la població i el 45% del producte interior brut de l'àrea metropolitana a un partit set vots. I per tant, hi hem perdut en aquest sentit vous i esquelles. Ens preguntem, ostres, qui ha de defensar els interessos de Tarragona? Qui els ha de defensar?
A vegades penses, si tinguéssim l'alcalde Roc Muñoz, potser també els haguéssim defensat amb una mica més de ganes i d'ímpetu. Important, hem fet una associació que ara val per 350.000 persones, perquè sí, sí, les persones sí que compten per això.
I, per tant, a l'hora de parlar dels projectes que interessen a tots els municipis, a qui escoltarà el senyor ministre de Torn, no la senyora ministra, o la Generalitat de Torn? Hem fet una acció que té molt de pes. Sí, té molt de pes. I té uns objectius que van molt més enllà, a fer un altre ens metropolità més formal més endavant. En fi, poc serveix que ens conjurem a defensar amb totes les eines l'encaix ferroviari de Tarragona a través de l'Horta Gran,
Si després ens deixem colar aquests gols, si no som capaços de mantenir una certa fermesa i una certa intel·ligència en l'estratègia, com si fan altres actors, que més espavilats ens les van colant. Perquè això, estic d'acord amb l'alcaldessa Reus, no es defensa cridant. No es defensa cridant, es defensa fent feina, es defensa treballant, es defensa construint i teixint aliances, es defensa amb estratègia.
I crec que hem fallat. I ho dic. No és positiu, no passa res. Ho remuntarem. Treballarem perquè això sigui... Va, per no tenir raó. Treballarem per no tenir raó, però avui és el dia de dir-nos-ho. I, evidentment, aquesta lògica que ens hem autoimposat i no ens convenia, no ens interessava als 145.000 tarragonins i tarragonins, ens ho trobarem amb l'habitatge, amb les mercaderies per l'interior, amb l'educació, amb la salut i amb altres històries.
Aquest lo tomes o lo dejas o aquest Tarragona no pot esmenar-ho perquè Cambrill ja ho ha aprovat o que sigui ja ho ha aprovat, creiem que és una falta de respecte profunda cap a Tarragona. I denota manca de lideratge, i denota complexa, davant de què pensaran o deixaran de pensar els altres, i no denota masses coses bones des d'aquest punt de vista. Certament així és més un club d'alcaldes que una àrea metropolitana que tingui en compte i respecti les persones i la ciutadania.
Es tractava de fer-ho bé, no ràpid. Ja sabem que el dia 30 hi ha una foto. Ves, qui ens ha imposat una foto el dia 30? La foto estarà quan estigui pactat, quan els municipis ho hagin pactat? En quina consideració tenim el ple de Tarragona, és a dir, la ciutadania de Tarragona? Si hem d'anar de pressa i aprovar allò que ens han presentat, perquè ja hi ha uns ajuntaments que ho han aprovat.
Senyor Cendra, aquesta distinció del discurs electoralista i el discurs habitual, que ens fa vegades, això és un discurs electoralista, sincerament, diu molt de vostè això, perquè el nostre discurs és el mateix.
En campanya i ara, durant tot el mandat. El seu no. El seu canvia 180 graus. No cal recordar que el Partit Popular va presentar una moció per defensar la capitalitat tarragonina i l'àrea metropolitana que no demanàvem tant. Nosaltres demanàvem la població, no la capitalitat de res. I el senyor Sindre va votar a favor.
Principi de mandat. I ara estem donant sermons d'una altra cosa. Per cert, molt bonic el text que ha llegit, molt còmode per altra banda, però aquí els únics que han abandonat aquesta idea de la idea metropolitana de moment són junts. És l'alcalde de Vilaseca, senyor Collado. Vostè acaba de dir...
Això no entenem que no sigui a favor de la gent això que estem fent, està clar, però voteu estat en contra d'una esmena que demanava precisament això, que la finalitat fossin les persones. Per cert, heu presentat esmenes, els altres grups no les coneixem, no les hem vist. Hi ha el WhatsApp entre portaveus que ens estem dient, no? Ens estem dient, tu tens les esmenes, qui ho ha vist? No, no ho ha vist ningú. Visca la transparència, eh? Visca la transparència.
no cal dir que que es pugui parlar d'altres temes en altres comissions no tenia res a veure amb això, es podia negociar a banda tranquil·lament. En qualsevol cas...
Senyor Gómez, gràcies pel reconeixement. No tingui el menor dubte, nosaltres som republicans de so carrel. No hi haurà cap pressió que ens doblegui. Ja s'ha intentat. Jo crec que és públic i notori. No, no, no. Nosaltres treballem per Tarragona i treballem per la ciutadania. I la prioritat la tenim molt clara i li agraeixo el reconeixement. Però, evidentment, sempre deixarà així pel grup d'Esquerra Republicana a Tarragona. I, senyor alcalde,
Discrepo del que hem fet. Crec que li han colat un gol de veritat i que vostè ha tingut la capacitat política de colar-lo en aquest saló de plens. No passa res. Alerta, potser ens equivoquem. El temps dirà. El temps dirà si ens equivoquem o no. Ho sabrem reconèixer. No passa res. Tothom es pot equivocar. Però creiem que els interessos de Tarragona no han estat ben defensats. No han estat ben defensats.
I esperem no tenir raó. Aquí s'havia de fer un win-win. Tarragona ja comença malament. Té el mateix pes que municipis que tenen el 2%. Recordeu, la trampa de l'incentiu. Ara hauran de decidir si es renuncien o no al seu poder set alcaldes.
que no tindran cap incentiu a renunciar a la seva quota de poder. Per tant, ja hem sentat un precedent, estem començant ja una cultura metropolitana, crec que democràticament, amb mal peu. Com deia, esperem no tenir raó i des d'Esquerra Republicana treballarem per no tenir-la i per ajudar a contribuir des d'on puguem una èrea metropolitana encarada a les persones democràtica i respectuosa en tots els municipis i també Tarragona. Gràcies. Moltes gràcies i no pateixi que no té raó, així que la seva feina...
Ja ha començat i ha acabat. Està treballant per no tenir raó i no en té. Miri, de veritat, quines ganes de fer veure el que no és. És una obsessió que, a més a més, recorda aquell acudit d'una persona que va al cotxe a l'autopista i va escoltar a la ràdio i va sentir a la ràdio un conductor en contradirecció i diu, com que un, com que un? Vostè va a contradirecció.
I es pensa que va en la direcció correcta. Va en contradirecció de l'opinió de tots els municipis del grup impulsor, ratificat en els plenaris. Vostè parla de la democràcia, què és el plenari de cada ajuntament, si no la democràcia feta a vot representatiu? Però això no li val, perquè a vostè la democràcia només li val quan a vostè l'interessa. És curiós.
M'han colat un gol, però a la vegada diu que he sigut capaç de colar jo un gol a tot el plenari. Escolti, vostès sembla que són més tontos que la resta de municipis. No ho penso. No, no ho crec. Potser és que vostè no té raó una vegada més. Potser és que una vegada més no té raó en voler fer veure que és l'àrea metropolitana, que és l'àrea metropolitana i és l'associació.
quan ha escoltat de la meva boca dir que l'àrea metropolitana tindrà un vot ponderat en base a la població. Però per què deixar que la realitat t'espatlli una bona història? És igual. El que passa és que la seva història no és bona. És trista. Perquè vostè sempre parla de lideratge. Quin tipus de lideratge vol fer vostè? El impositiu? El coercitiu? El de la força? Vostè vol dir-li a la resta de municipis que han d'estar sotmesos
Des del primer dia, els arbitris i els designis de Tarragona, i aquest és el seu lideratge, que després diu, no, el que volem és consens. O sigui, consens però manant lló, eh? Consens manant lló. Miri, l'associació només serveix per continuar treballant per tenir l'àrea metropolitana. Per això serveix. I l'àrea metropolitana serà, com vulguem, tots els membres del grup impulsor.
Sarragona, Cambrils, Salou, Constantí, etcètera, etcètera. Tots i totes. I tot s'haurà de parlar, negociar i ratificar millançant vot els respectius plenaris. Què més necessita vostè? Diu, oh, quina manca de transparència del senyor Collado. És que vostè només ha fet aquestes aportacions que, amb tot el respecte,
Les aportacions que fa el senyor Collado són aportacions que poden fer tots vostès. Es crea una comissió, s'informa de tot, poden fer aportacions. S'està creant, vostè està jutjant un fill que encara n'hi ha nascut i ja està dient que és lleig. Home, esperis, encara pot aportar molt aquest fill que és l'àrea metropolitana.
Avui, senyors i senyors, dos molt bones notícies. I amb això ens quedarem. I no s'oblidin, és amb el que es quedarà la gent. Ningú se'n recordarà del debat que hi ha hagut aquí avui. Ningú. No recordaran ni els nostres noms. Però sí recordaran que hi haurà un consorci per la gestió del patrimoni i que hi ha un embrió per l'àrea metropolitana. I recordaran que això els ha miurat la vida.
i que també ha millorat la conservació del patrimoni, que per un de Tarragona crec que això és millorar la vida. Gràcies i s'aixeca la sessió.