Doncs això, un quart, doncs, tocats del matí i anem cap al Segur de Plens perquè en aquesta hora de començar la sessió plenària, la darrera d'aquest any 2025. Allà tenim la companya Michel Pijuan. Michel, molt bon dia. Hola, bon dia, Pep. Suposo que acaben de seure al lloc els consellers i conselleres i també l'alcalde, no?
Sí, sí, ja hi ha ambient en aquesta sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona perquè està a punt de donar inici l'últim plenari de l'any. Abans, però, hi haurà una sessió extraordinària on Òscar García, que ja el veiem aquí saludant a consellers i conselleres, prendrà possessió com a nou conseller del grup municipal del Partit Popular. Recordem que Elisa Bedrina va renunciar al plenari del mes passat i que, per tant, Òscar García assumirà...
el càrrec prenent-li el relleu a Bedrina. Després d'aquesta presa de possessió i del jurament del càrrec, d'Òscar García ja començarà el que és la sessió ordinària amb un plenari que té previst veure fins a 8 mocions que s'han de debatre des d'aquí, des de la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona. A l'espera, doncs, Pep, que l'alcalde doni pas a aquesta sessió primer extraordinària i després ja a la sessió ordinària.
Doncs, efectivament, com deia ser Òscar García, enginyer informàtic, que era el número 5 de la llista dels populars en les anteriors eleccions, actual vicesecretari d'Acció Política dels Populars i que serà, doncs, el nou conseller en aquest grup municipal del Partit Popular en el lloc de l'Isa Vedrina. No sé si hi és l'Isa Vedrina, la sala. Bueno, ara, clar, ella es manté com a... No, no. No ha vingut, eh?
No, no, ella ja es va acomiadar, de fet, en aquell pla que fa referència, l'últim plenari ja es va acomiadar a l'Isabedrina el passat 21 de novembre, va ser un divendres, i que de fet van anunciar-ho per sorpresa, la recta final del plenari, quan no s'esperava, doncs, molta gent que accepta que és que ja ho sabien.
Em va anunciar per sorpresa que deixava l'acte de consellera per centrar-se en la seva responsabilitat a nivell de responsable del Partit Popular, de diputada al Congrés a Madrid i per tant de centrar-se en aquesta tasca com a diputada. Veig que es fa silenci i vol dir que deu estar a punt de començar, no?
Sí, està a punt de començar aquesta sessió ordinària, ja veiem a tothom assegut, i per tant, en breus, l'alcalde de Tarragona, en aquest cas Robert Minyuales, donarà pas primer, com dèiem, a aquesta sessió extraordinària, amb Óscar García, que prendrà el relleu a Elisa Bedrina i que entrarà com a nou conseller...
del Partit Popular aquí a l'Ajuntament de Tarragona i després ja començarà tot el que és l'ordre del dia de la sessió ordinària. Per tant, a l'espera, seguim que l'alcalde doni pas a la sessió extraordinària. Bé, l'alcalde que deu venir de la Diputació, del ple de la Diputació, que per això avui arrenco una hora més tard, el plenari de la que seria habitual.
Estem acostumats que arrenquin a les 9, a quarts d'11 allà del matí, i és perquè abans han hagut de passar els consellers i conselleres, que també són diputats, a la Diputació per aquesta decisió plenària que s'ha fet avui també en aquesta mateixa jornada, en aquest dijous 18 de desembre, com deies aquest darrer ple de l'any. Ara sí, Pep, s'entima en directe l'alcalde de Tarragona, Rubén Mignoles.
Com bé saben, amb caràcter previ a l'inici d'aquesta sessió, donarem inici a la presa de possessió del senyor Òscar García Sánchez com a conseller municipal de l'Ajuntament de Tarragona. En aquest primer terme, senyor secretari, si vol...
Presa de jurament o promesa, si és tan amable de posar-se l'alfaristol i fer el jurament o promesa del càrrec de conseller. Bon dia a tots.
Prometo, por mi conciencia y honor, cumplir fielmente las obligaciones del cargo de consejero del Ayuntamiento de Tarragona, con lealtat al rey y hacer guardar la Constitución como norma fundamental del Estado. También declaro que me adhiero en todos los términos al Código Ético y de Buen Gobierno del Ayuntamiento de Tarragona.
Bon dia a tothom, bon dia senyor alcalde, consellers municipals, autoritats, presents, companys i companyes del grup municipal del Partit Popular, companys i companyes del Partit Popular de la província, familiars, amics i, per suposat, veïns i veïnes de Tarragona. Avui és un dia per a recordar i ho llevaré per sempre al cor.
Acabo de prometer mi cargo como conseller del Ayuntament de Tarragona y lo hago con un inmenso sentimiento de responsabilidad. Respeto por esta institución y amor profundo por esta ciudad que me ha visto nacer y crecer. Quiero comenzar dando las gracias, gracias a quienes han confiado en mí desde el principio y me han concedido la oportunidad y el privilegio de estar hoy aquí.
Gràcies a mi família, amics i companys del Partit, per seu apoio incondicional, sua paciència i per apoiar-me en aquest camí. Un agradeciment a tots els membres del grup municipal i, en especial, a nostra portavoz municipal i presidenta provincial del Partit, Maria Mercè Martorell, per confiar en mi persona i per permitir-me aquest gran honor.
També quisiera fer menció a nosa compañera Elisa Bedrina, un referente com consellera d'esta institució que ha llevado a cabo un treball magnífic, el qual vull reconèixer en el dia d'hòi. Afortunadament, la seguirem teniendo en el Equipo Popular, treballant per Tarragona des del Congreso dels Diputats en Madrid. I sobretot, gràcies a tots els tarraconenses.
porque ellos son el origen y el destino de todo el trabajo y el esfuerzo que deseo llevar a cabo como parte del Grupo Municipal del Partido Popular al Ayuntamiento de Tarragona. Asumo este cargo con humildad y con la voluntad firme de trabajar por una Tarragona mejor, más próspera y más abierta. Creo en los valores que deben de guiar la política pública,
Honestidad, transparencia, diálogo, lealtat institucional y, sobre todo, trabajo constante. Solo con estos pilares podremos estar a la altura de lo que la ciudadanía espera de todos nosotros. Tarragona es una ciudad con historia, con identidad, con talento y con mucho futuro.
Tenemos retos por delante que sin duda exigirán esfuerzo, ideas, escuchas y acuerdos. He llegado aquí con la ilusión de sumar, para cooperar, para construir una ciudad del siglo XXI, pero siguiendo su historia reconocida hoy como patrimonio mundial. Mi compromiso es trabajar desde el respeto y la responsabilidad, siempre con la mirada puesta en el bien común.
Quiero que los vecinos y vecinas de Tarragona sepan que tendrán en mí un conseller accesible, dispuesto a escuchar, a estar en la calle, en los barrios y junto a las personas. Creo firmemente en una política útil, transformadora y que mejore la vida de las personas. A partir de hoy me debo a esta ciudad,
Trabajaré cada día con determinación, con ilusión y con la convicción de que juntos podemos seguir haciendo de Tarragona una ciudad de oportunidades, de convivencia y de orgullo para quienes vivimos aquí y para quienes nos visitan. Gracias de nuevo por la confianza. Comienza una etapa que afronto con la máxima dedicación y compromiso.
por Tarragona, por los tarraconenses y por el futuro que un día a día construimos todos juntos. Muchas gracias a todas y a todos.
Moltes gràcies, senyor alcalde, per l'oportunitat. Només donar la benvinguda al nostre company Òscar García al nostre grup. A més a més, ell, aquests dos anys i mig que portem a formar part en el dia a dia del grup municipal,
no sols a nivell de les empreses municipals, sinó també amb el treball de totes les reunions mensuals que hem tingut. Per tant, coneix la casa, coneix el funcionament des del primer dia que va començar amb aquest mandat.
té un repte important. L'Elisa és una persona, com ella ha definit, molt treballadora, una persona extremadament honesta i que, a més a més, seguirà treballant per Tarragona des de Madrid, però l'Òscar és una persona també que ho farà magníficament bé, que sé que, a més a més, li fa molta il·lusió, que és un goig per ell treballar per Tarragona, igual que ho ha vingut fent...
com deia, tots aquests dos anys i mig des de dintre del grup municipal del Partit Popular del que seria l'equip, ni que no estigués com a conseller. Ell es va quedar fregant al poder ser conseller i, bé, circumstàncies a la vida han fet que en aquest moment ho pugui fer i, per tant, des del grup municipal i, per tant,
per tant l'Àlvar o la Marta com jo, li donem la benvinguda oficialment com a conseller i li desitgem tots els èxits i que segur que treballarà tan bé com ho fan els altres membres del grup popular, l'Àlvar o la Marta, i ho ha estat fent l'Elisa i ho seguirà fent des de Madrid. Per tant, Òscar, bienvenido, molts èxits i endavant. Gràcies, senyor alcalde, per l'oportunitat.
Doncs, conseller García, benvingut al plenari. Ser conseller o consellera d'aquesta magnífica ciutat és un honor, que em consta que vostè viu com a tal, i li demano el mateix que ens demanem tots nosaltres, que és honorabilitat en la funció de servidor públic que vostè comença en el dia d'avui.
Comencem amb el Consell Plenari, extraordinari de l'ordre del dia. En aquest cas, la sessió extraordinària del Consell Plenari.
Punt primer, la presa de possessió, ja l'hem fet, ara el dia de les juntes generals. Disculpim. Juntes generals, sessió extraordinària de la Junta General de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació de Tarragona S.A. de 18 de desembre de 2025. Primer punt, cessar un membre del Consell d'Administració i nomenar-la un altre. Podem aprovar per assentiment. Gràcies. Punt dos, cessar la secretària delegada del Consell d'Administració i nomenar un nou secretari delegat a votació. Gràcies.
A votació. Com vostè volgui. I tant. Gràcies, senyor alcalde. Senyor García, felicitats, molta sort. Compte amb nosaltres amb tot el que el puguem ajudar perquè pugui exercir adequadament les seves funcions de conseller.
He volgut intervenir i, si em permet, l'alcalde, com que hi ha tres punts que parlen d'assessament de la secretaria delegada d'un Consell d'Administració, de l'empresa de mitjans de comunicació, de l'empresa de desenvolupament econòmic i de l'empresa municipal de transports, he volgut intervenir abans i, com que ja no ho faré en les següents juntes generals, li agrairia al senyor alcalde que em permeti fer un discurs únic pels tres...
Pels tres punts. Avui se'ns proposa el cessament de la secretària delegada del Consell d'Administració, la senyora Núria Pallerès, de l'empresa de mitjans de comunicació, de l'empresa de desenvolupament econòmic i de l'empresa de transports. I nomenar...
Nomenar-ne un secretari general nou, un secretari delegat nou, el senyor Jordi Torres. Vagi per endavant. Profund respecte per la persona que es proposa per substituir la senyora Pallarès. Sempre he dit que tenim un cos excel·lent de funcionaris. El senyor Torres, a qui conec de fa anys, n'és un exemple.
I perquè tenim un magnífic cos de treballadors, els pressuposo una capacitat grandiosa d'assumir reptes i responsabilitats, més enllà de les que ja tenen. Exemples. Avui, en aquest ordre del dia, en els punts 7 i 8, aprovarem les compatibilitats
del senyor Néstor Canyete per exercir, a més de la direcció de recursos humans de l'Ajuntament, també la de gerent de l'AIE, de l'Agrupació d'Empreses Municipals.
I també en un altre punt aprovarem la compatibilitat del senyor Jordi Díaz per poder exercir, a més de la gerència de l'empresa municipal d'habitatge de Tarragones, Mausa, la novament creada direcció de territori. Aprofito, evidentment, els felicito tots dos en el convenciment que tenen la capacitat per exercir aquestes responsabilitats amb excel·lència. Com ja fan...
amb les seves responsabilitats actuals. Per això no entenc, en base del que he dit, que es vulgui cessar la senyora Núria Pallarès de la secretaria delegada de les tres empreses, MCC, MD i MT. I per fer-ho se m'expliquen dos arguments diferents, per cert. Primer, que el nostre benvolgut secretari general es jubila l'estiu.
I que ella haurà d'assumir interinament la secretaria general i que per tant és bo que comenci a conèixer les tasques que vull exercir el secretari general per quan arribi.
el dissortat dia per naltros, per aquest Ajuntament, i el feliç dia en què vostè, senyor secretària general, hi arribi la merescuda jubilació, que ho tinguem tot preparat per continuar funcionant amb normalitat. El segon argument és que la vicesecretària general ha de ser part molt activa en el fet que puguem tenir el POM aprovat inicialment el més aviat possible.
Tots dos magnífics arguments, però, tal com deia abans, amb els temes de les compatibilitats del senyor Jordi Dís i del senyor Néstor Canyete, considero la senyora Pallarès, a més d'un excel·lent jurista, una persona sobradament preparada per assumir totes aquestes tasques, a més...
de les que ja exerceix actualment, entre d'elles, la de secretària delegada de la MD, de la MT i de l'empresa de mitjans de comunicació. Aquest és l'argument essencial perquè avui votem en contra d'aquests cessaments. Senyor Calde, no pensi en cap cas...
com alguns maldestres faran, que aquesta votació és l'inici del distanciament entre junts, perquè clar, s'acosten les eleccions, distanciament preelectoral amb vostè i el seu govern.
Sempre hem votat des del convenciment de saber conscientment el que votem i no ens en empenedim. I avui tenim tants dubtes que, honestament, no podem votar a favor d'aquesta proposta. Gràcies.
Gràcies, alcalde. Vagir per endavant, evidentment, el nostre més absolut respecte cap a la senyora Pallarés, amb qui tinc el plaer de treballar.
colze a colze cada dia en la direcció de l'àrea de territori i a la qual li estic molt agraït per la feina que fa al capdavant d'aquesta àrea. Però bé és cert, senyor Sandra, que com vostè deia, un dels arguments que es col·loquen damunt la taula per fer aquesta substitució de la senyora Pallarès en el Consell d'Administració és precisament que el POM, per sort, encarrila la seva recta final de redacció. I la recta final de redacció significa que ara necessita d'un treball
jurídic molt més intens del que ha tingut fins ara. Fins ara, evidentment, han treballat els nostres arquitectes i les nostres arquitectes en poder desenvolupar aquest pont, però ara ve una feina jurídica molt intensa. Molt intensa amb negociacions, amb altres administracions, però també amb els propis informes sectorials que ens vindran. Per tant, entenem...
que la senyora Pallarès ha de centrar-se en aquesta feina d'acabar de tancar el pom, d'anar a una aprovació inicial, tal com estem compromesos el primer semestre de l'any 2026, i deixar les empreses amb una altra persona, perquè, com deia, es dediqui a aquesta funció. Aquest és l'argument pel qual presentem aquesta substitució de la vicesecretària general, a banda, evidentment, d'aquesta propera jubilació, com deia, del secretari.
Aquí trobarem molt la falta, si se'm permet. Però, com deien, aquest és l'argument pel qual entenem que cal que la Núria Pallares, la nostra vicesecretària, es dediqui plenament al desenvolupament i al tancament del pla general, que és la gran tasca segurament que tindrem durant l'any 2026. Gràcies. Gràcies, conseller. I només sentir a parlar de que es jubilarà el nostre secretari ja em deprimeixo profundament.
Així que buscarem alguna llei o alguna cosa per allargar la vida útil, no, sinó la vida legal. Passem ara a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí.
No. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 14 vots a favor, 8 vots en contra i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot?
en Comú Podem i Esquerra Republicana. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Bon dia, nou conseller García, que hi en van tres. Benvingut en aquesta casa que, com sap, és la seva. Mirin, ahir, en aquesta votació, i faré una mica com el conseller Sendra i servirà per les tres següents, nosaltres hem votat que sí. Hem votat que sí perquè creiem que el canvi organitzatiu és interessant, que mereix
la pena fer aquesta reestructuració interna, però alcalde li he de tornar a dir que ens feien les maneres. És a dir, crec que un procés tan important com aquest, havent-lo entès i havent-lo treballat els darrers dies, crec que hauríem d'haver pogut treballar d'una manera diferent. Per nosaltres és molt important reconèixer la feina...
de la Núria Pallarès, que en aquest cas, per nosaltres, i per mi personalment, és algú que en aquesta casa, en aquests dos anys i poc que porto en aquesta casa, m'ha servit moltes vegades com algú amb qui
interlocutar i entendre funcionament de la casa, que no és fàcil, l'equip jurídic de la casa, la secretaria d'intervenció, fan aquesta feina i en el cas de la Núria a nosaltres ens ha aportat un valor afegit perquè a més, i permeteu-me el comentari quasi personal, ens genera una confiança a tot l'equip del grup municipal molt important.
I per tant, paroles d'agraïment per la feina feta, jo crec que el concepte d'assessament embruta el que en realitat estem fent, però sí que és veritat que les formes són importants. Les direccions dels recursos humans en una empresa són importants, en una administració són importants, en una entitat són importants. I jo crec que aquí...
Hem patinat. Hem patinat i m'incorporo perquè crec que no hem fet la feina com devíem. Crec que és important cuidar les persones. Crec que és molt important cuidar les persones. Des de qui ens obre la porta al matí a qui ens acaba signant i validant les decisions que prenem en aquest ple. I jo crec que aquí...
Hem estat fluixos. Per tant, tenim una possibilitat, i és ser capaços de reconèixer allò que no hem fet bé i donar-nos una volta en això, perquè aquesta decisió, que ha de ser bona per a aquesta casa i que organitzat immediatament és molt interessant per a aquesta casa, a més, els protagonistes la visquin amb l'alegria que ha de suposar nous reptes, que és del que estem parlant.
I per tant, jo aquí alcalde li demano, i li demano públicament, perquè crec que és on toca, que aquest moviment el fem, que parlem amb totes les persones i que sèiem capaços d'encoratjar-les, perquè necessitem a tothom.
perquè justament perquè ve el POUM i perquè si el senyor secretari té a haver jubilar-se, que jo li desitjaré que la gaudeixi molt, els altres no hauríem de patir quan passi aquest salt quàntic que és la jubilació. Per tant, com les dues coses són molt importants, com les empreses municipals són molt importants i sabem per què serveixen en aquesta casa, jo crec que alcalde ens toca fer una repensada...
i poder mirar als ulls de la gent. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Collado, nom d'Esquerra Republicana.
Començant per la part final de la intervenció del company Jordi Collado, efectivament les formes són importants. Hem de cuidar les persones que conformen aquesta organització que és l'Ajuntament de Tarragona i que la tiren endavant. I una de les persones més destacades dels darrers anys, sens dubte, és la Núria Pallarès.
directora de territori i també secretària a les empreses. Per tant, creiem que aquestes no són les formes adequades amb una persona del seu contrastat compromís amb la institució, de la seva contrastada capacitat de treball i de la seva contrastada vàl·lua, que la té en tots els àmbits que ha tocat. Les explicacions que semblen...
Semblen excuses. De la raó per la qual es fa aquesta remodelació, a Esquerra Republicana no la convencen. Va ser amb la vicesecretària Núria Pallarès que vam tirar endavant la crisi de la caiguda del pom i amb el temps rècord i difícil de complir que marcava el calendari de fer en un any les normes urbanístiques, en un any estaven fetes les normes urbanístiques. Fetes per la casa, no les va fer la Generalitat, les va fer la casa.
i això al final ho liderava ella, mentre portava la vicesecretaria i mentre portava les empreses, en un context difícil, on s'havien de gestionar moltes crisis i molts marrons, i crec que en general amb solvència les va tirar endavant. Per tant, anant al fons de la qüestió, ara ja no les formes, sinó al fons de la qüestió, no entenem que una persona de la seva capacitat de treball
perquè hi dedica moltes hores i perquè és molt hiperactiva, del seu caràcter a l'hora de gestionar els equips, que sabeu que és un caràcter temperamental però també entranyable, i això per gestionar grups humans també és important.
també pel seu coneixement jurídic, la seva expertesa, que ningú pot qüestionar. Home, dir que el que ara ens toca del POM requereix que la jurista estigui a tope, no, ja tenim un equipàs a planejament i a gestió urbanística ple de juristes excel·lents que poden fer sobradament aquesta feina amb la direcció última de la vicesecretària. Per tant, no entenem aquestes explicacions, creiem que perdem un actiu, bo i admetent,
que el company que es proposa, en Jordi Torres, és un excel·lent jurista, això no ho discuteix ningú i a més també el tenim en alta consideració, però creiem que no era la manera ni tampoc és una decisió encertada des del punt de vista del fons.
No és just fer un enfrontament públic entre funcionaris. Jo crec que això no és el camí. Això és un tema organitzatiu. Jo puc entendre les paraules del conseller Collado i prenc nota. Prenc nota de manera humil i conscient, però és un tema totalment organitzatiu.
I tenim sort de tenir molts bons funcionaris, molts, moltíssims. I qui tira endavant aquest Ajuntament és des de les persones que netegen cada dia aquesta ciutat, els conserges, els funcionaris, tots, tots són igual d'importants. Tots són igual d'importants i tots mereixen el nostre respecte i som conscients de la seva vàlua. Això és un tema organitzatiu, sap greu.
que vulguin fer veure una altra cosa, però crec que el treball que té per davant la nostra vicesecretària és una tarea ingent, que és aprovar un nou planejament urbanístic. I ara entrem en una fase on, com ha dit el consell Ignacio García de la Torre, la part jurídica és essencial. No vull recordar el que ens va passar amb l'últim planejament.
Va trigar 13 anys a aprovar-se l'anterior planejament. 13 anys. I al final el van tombar.
pensin que tenim davant de nosaltres reptes en matèria, per exemple, dels informes perceptius, com per exemple els de l'ACA, que han canviat totalment. I això requereix d'una feina exclusiva. La paraula cessament coincideix, conseller Collado, no m'agrada, no m'agrada tampoc, però és el terme que hi ha, simplement. I m'hauran de permetre també que parli molt i molt bé del senyor Torres.
Molt i molt bé. I diguem que ho ha demostrat una i mil vegades. Així que simplement, és un tema organitzatiu, i agraeixo que hagin permès que el govern faci la seva feina, que és organitzar. És organitzar. Deia el conseller Puig que tenim molts bons treballadors i molts serveis, per exemple, a dir planejament urbanístic.
Doncs miri, el que estem fent ara és dotar de més personal, però no és ben urbanístic, perquè no és com vostè diu, ni molt menys, ni molt menys. Així que aquestes coses són les que, quan un governa...
sap prendre decisions organitzatives perquè coneix el dia a dia i només el que demanem és el que hem obtingut pels grups que han votat a favor i també pels que han fet l'abstenció, que és permetre aquest govern organitzar. Crec que podrem reiterar el sentit del vot per la resta de...
Consells, sí? Doncs sessió extraordinària de la Junta General de l'Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona S.A. de 18 de desembre de 2025. Punt primer, aprovar l'acte de la sessió anterior. Podem aprovar per assentiment. Punt dos, cessar dos membres del Consell d'Administració i nomenar dos membres nous. Podem aprovar per assentiment.
Punt 3, cessar la secretària delegada del Consell d'Administració i nomenar un nou secretari delegat que demanaria a secretaria que reiterés el sentit de vot de l'anterior punt. Sí, són 14 vots a favor, 8 vots en contra i 5 abstencions.
Passaríem a la sessió extraordinària de la Junta General de l'Empresa Municipal de Transports Públics de Tarragona de 18 de desembre de 2025. Punt primer, aprovar l'acte de la sessió anterior corresponent a l'ordinària del dia 26 de juny de 2025. Podem aprovar pressentiment.
Dos, cessar un membre del Consell d'Administració i nomenar-ne un altre. Podem aprovar per assentiment. Punt tres, cessar la secretària delegada del Consell d'Administració i nomenar un nou secretari delegat, així com nomenar vicesecretària delegada. I reiterem en el mateix sentit.
Sessió extraordinària de la Junta General del Servei Municipal de l'Habitatge i Actuacions Urbana CSA del 18 de desembre de 2025. Punt primer, aprovar l'acta de la sessió anterior corresponent a l'ordinària del dia 26 de juny de 2025. Podem aprovar pressentiment. Punt dos, cessar un membre del Consell d'Administració i nomenar-ne un altre. Podem aprovar pressentiment. Moltíssimes gràcies, consellers i conselleres. Passem al Consell Plenari del 18 de desembre de 2025.
amb l'ordre del dia que han tingut accés. Punt primer...
Aprovar l'acte de la sessió anterior corresponent a l'ordinària del dia 21 de novembre de 2025. Podem aprovar per assentiment. Gràcies. Punt 2. Ratificar el decret d'alcaldia, número 21.075, de 17 de novembre de 2025, que resol, trametre expedient administratiu i compareix davant del jutjat consensius administratiu, número 2 de Tarragona, en el procediment ordinari, número 416, barra 2025B,
interposat per Emparc, Aparcamientos y Servicios, SAU contra l'Ajuntament de Tarragona. Podem aprovar la votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 25 vots a favor i dues abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot.
Passaríem al punt número 3, aprovar inicialment el projecte executiu rehabilitació de les façanes del laboratori de Matxa, la carretera de Valls, quilòmetre 3,7 de Tarragona. Podem aprovar per assentiment? Moltíssimes gràcies. Punt 4, aprovar la relació 2025.2 de reconeixement extrajudicial de crèdits per import total de 455.513,24 i...
Jo crec, consellera Mascaró, si vol explicar, per l'import, potser.
Sí, gràcies, alcalde. Aquí, bàsicament, tenim tres grups, diguéssim, de factura. Una factura que correspon a l'empresa UT Jardiners de Tarragona 2 per treballs realitzats a manteniment de zones verdes del lot 1 i 2 per un import de 449.610 euros. Això es correspon a tes que es va aprovar la continuïtat d'aquest contracte
Però no fins a la nova adjudicació, sinó per requeriments d'intervenció i viceintervenció per un termini màxim de nou mesos. De tal manera que aquest termini s'acabava al llarg del mes d'abril d'aquest any i va ser precisament en el plenari del 24 d'abril...
que es va acordar l'adjudicació. Després vam haver d'esperar termini legal de 15 dies de recursos, de tal manera que, havent passat el termini més l'informe de fiscalització, aquest contracte es va poder adjudicar el dia 30 de maig, començant-se a prestar el nou servei,
al llarg del mes de juny i precisament la factura es correspon a aquest decalatge entre el mes de maig i juny i no té més. Després hi ha dos altres grups de factures, dues factures del procurador per uns serveis prestats el 2024 per import de 2.030 euros
Simplement és que els preus es van incrementar i és per això que es procedeix en aquest reconeixement extrajudicial. I per últim tenim dues factures d'anys anteriors, de 2021 al 2024, corresponents al Consorci de l'Auditori i Orquestra, per un import de 3.800 euros, corresponents al programa Propa Cultura, que aquí simplement és un exercici de transparència. Estava previst que això anés com a capítol 4,
i finalment el que s'ha gestionat és com a capítol 2 contracte menor. I són aquests els reconeixements extrajudicials que proposem. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Passem a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova.
Per 14 vots a favor i 13 abstencions. Algun grup que vulgui intervenir en explicació de vot? Passaríem al següent punt, a donar compte com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Miri, ens hem abstingut per tal de facilitar l'aprovació. El motiu és clar, és a dir, qui fa la fenya l'ha de cobrar.
No hi ha altra. En definitiva, s'ha fet. Però, en tot cas, sols aportar una petita reflexió sobre aquestes factures extrajudicials. Podem entendre que hi hagi factures extrajudicials per diverses circumstàncies. No ho sé, podem posar alguns exemples. Per exemple, una acció imprevista, sobrevinguda...
perquè estem al mig de Santa Tegla i s'ha de contractar una grua que no estava prevista i per fer un espectacle que sigui, o factures que es presenten fora de termini, o com el cas dels procuradors, que hi ha hagut algunes modificacions i, per tant, ens porten a tindre que resoldre una situació que d'alguna forma...
no estava prevista o que és estemporània a l'hora de presentar. Hi ha industrials que potser presenten les factures fora de termini i a vegades que s'han de regularitzar temes com telèfon, llum, etcètera, que també es presenten de forma estemporània.
Però el que hauríem d'intentar evitar és que factures que es presenten per fenyes que s'han fet o que sigui per la via dels fets consumats.
És a dir, en aquest cas, amb el cas que puja 400 i escaig mil euros del fet de les factures de jardineria, bé, hi va haver uns impassos en el fet de la contractació, en el fet de treure el contracte.
Bé, hi havia la possibilitat, o hi havia que haver la possibilitat, de poder declarar una continuïtat. Si ja sé que haguéssim tingut dificultats d'alguna forma en intervenció perquè ens hagués dit que no era procedent, però les haguéssim pogut resoldre, el que ens ha passat és que això es hagués pogut resoldre.
abans d'entubi i no ara, que d'alguna forma per la via aquesta dels fets consumats. Simplement intentar que això no ens passi altres vegades. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del govern.
Sí, gràcies, alcalde. Bé, a mi m'agrada que el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya tingui aquesta sensibilitat cap a la necessitat d'haver de fer reconeixements extrajudicials de crèdit perquè, efectivament, jo, quan vam arribar al mes de juny, al llarg del 2023, en plenaris, vam haver de portar fins a tres reconeixements extrajudicials de crèdit, lògicament no de factures generades,
per motius generats des del mes de juny del 2023, com dic, tres reconeixements extrajudicials de crèdits per import total de 969.739 euros. Aquí, per exemple, simplement per veure el detall, tenim les factures de l'empresa Celsa per neteja d'edificis municipals per un total de 465.315 euros, un cop finalitzat el contracte,
atès que el servei es va haver de realitzar per ordre municipal de febrer a octubre del 2023. També tenim factures de l'empresa La Bruixa sobre factures de neteja de centres cívics municipals dels mesos de gener a octubre de 2023 que s'eleven a 124.712 euros. També servei que es va haver de prestar per ordre municipal perquè la nova adjudicació encara ni estava ni era propera.
A factura de telefònica i de Vodafone, també, per import de 54.000 euros, és quasi 105.000 euros, atès que es va superar l'import del contracte sense que s'hagués aprovat cap modificació del servei. O, per exemple, a factures d'endesa d'energia per els consums de gas, per import de quasi 70.000 euros, els quals es van tramitar...
perquè no es disposava de contracte en vigor degut al fet que no es va poder tramitar en temps l'adhesió a l'acord marc de l'ACM. O, per exemple, per acabar, factures d'Eulen per un import de 42.235 euros corresponent als treballs de serveis a la Biblioteca de Torreforta des de desembre 2022, abril i maig del 2023,
atès que es van superar el número d'hores de servei sense que s'aprovés cap modificació del contracte. Aquests són uns dels exemples dels tres reconeixements extrajudicials que vam haver de portar a plenari per import de 969.000 euros i, en aquest cas, jo simplement recordar que el reconeixement extrajudicial, el gruixut que portem ara, la situació no té res a veure perquè, com he dit, el plenari del 24 d'abril
es va aprovar l'adjudicació. En els altres casos, l'adjudicació encara li quedaven mesos de tramitació. Jo, simplement, en el seu moment ja no vaig entrar, em semblava prou diligent, no diligent, no hi entraré, la veritat.
però jo sí que m'agradaria posar en valor que els serveis tècnics són idènticament els mateixos que existien en l'anterior mandat. Cal recordar, a més a més, que hi ha un volum important d'execució de fons Next Generation i, en definitiva, que la feina s'està fent adequadament. També cal recordar i posar en valor que tenim nou contracte
de la brossa i tot i així estem portant un reconeixement extrajudicial com dic d'un contracte que prèviament ja es havia adjudicat per plenari. Gràcies.
Gràcies, consellera. Simplement, efectes informatius. De gener a juny del 23, governava Esquerra Republicana i crec que vostè era el conseller d'Hisenda. Passem al punt número 5, donar compte de la modificació del Pla Anual de Control Financer corresponent a l'any 2025, aprovat per la Intervenció General de l'Ajuntament de Tarragona en data 27 de novembre de 2024. Donem compte...
6. Donar compte del Pla Anual de Control Financer 2026 de la Intervenció General. Donem compte 7. Personal. Autoritzar la compatibilitat a una persona directiva per a l'exercici d'un segon lloc de treball en el sector públic. Podem aprovar pressentiment? No. A votació? A votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí.
Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? No. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova...
Per 19 vots a favor, un vot en contra i 7 abstencions. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Passaríem al punt número 8, a autoritzar la compatibilitat a una persona directiva per a l'exercici d'un segon lloc de treball en el sector públic. Podem repetir la votació de l'anterior punt? Sí? Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Gràcies. Ens hem abstengut els dos punts perquè tenen a veure el mateix i ens abstenim perquè tenen a veure amb la compatibilitat i, com saben, ho fem sempre perquè creiem que les compatibilitats tenen a veure amb allò que creu el govern, que aquests professionals poden o no poden fer. Ho fem quan algú vol fer de profe a la universitat, que no ens ho posem en contra, que ens sembla...
Estupendo que la pràctica pública també rea universitat. Però aprofitem que és aquest punt, i jo crec que avui és pertinent, ho hem parlat en privat en alguna ocasió, i en aquesta organització municipal, i aprofitem per fer-li aquí, alcalde.
Aquesta figura de la nova gerència de territori, la nova gerència de promoció econòmica que està en camí, la futura i anunciada gerència de serveis centrals, seran molt importants per l'estructura organitzativa de l'Ajuntament. Ens ho expliquen vostès, ens ho expliquen els tècnics i veiem que és veritat, però li torno a obrir la reflexió.
Segurament aquestes unitats organitzatives que són territori, economia i gestió interna haurien d'estar complementades. A nosaltres ens falta una perspectiva de medi ambient, de territori, des de la perspectiva de la gestió del nostre entorn. Ens falta que la mobilitat tingui una figura semblant i que ens permeti coordinar la feina que fa l'empresa municipal de transports, aparcaments, a més gestionarem...
totes les zones de càrrega i descàrrega des d'allà, aquí tenim tota la part de mobilitat, de gestió del moviment de la ciutat i seria interessant que ho torni a reflexionar i ens cal una atenció a les persones. Nosaltres creiem que falta una gerència en aquesta casa d'aquelles àrees que gestionen els serveis més productes
públics que treballen amb les persones que diu la cap de secció de ciutadania. Hem de parlar de serveis socials, hem de parlar de la coordinació de l'IMS amb la casa, hem de parlar de la coordinació de l'IMET amb l'estructura orgànica de la casa i això que avui plantegen amb la compatibilitat d'en Jordi Díez perquè s'ho mirarà en breu la gerencia de territori
Jo els hi feia la reflexió. Pensem-ho també per aquelles àrees que potser no són tan molt longues comunicativament, però que fan una feina ingent en aquesta casa, que veiem els regidors i regidores, bàsicament regidores, córrer darrere de tràmits administratius dins la casa, des de fora, i patint moltes vegades, i potser seria hora que li unem en aquestes àrees de mobilitat, de medi natural i d'atenció a les persones, educació i serveis socials, el lloc que es mereixen estructuralment.
Moltíssimes gràcies, conseller. Passem al punt... Sí, i tant, i tant que sí.
Li dic que fan gust això de sortir. Escolteu, doncs, no, primer crec que ha sigut un encert, diguéssim, aquesta reestructuració, i per tant, val dir-ho i ens ho hem de dir, i ens hem de dir les coses quan surten bé. Són dos excel·lents professionals,
Els coneixem molt bé, són persones que des de l'antic mandat ja se'ls va promocionar, ja se'ls va reestructurar i per tant d'alguna manera estem contents que agafin aquestes responsabilitats i per tant poder-los donar aquesta responsabilitat.
aquesta possibilitat de tirar endavant aquests projectes. Perdoni'm, però simplement una qüestió. Abans el senyor alcalde ha fet referència a la meva persona com a antic regidor de...
d'Hisenda, jo era l'antic regidor d'Hisenda, però no de contractació, en tot cas, això ho volia deixar també clar, i en tot cas dir-li que quan he fet la reflexió abans, senyora Mascaró, he dit no ens ha de passar, i en aquest sentit m'he inclòs.
i hem inclòs d'alguna forma com a reflexió general. Per tant, res d'intentar muntar aquí cap polèmica en cap sentit. Simplement que no ens ha de passar i aquí ens hem inclòs nosaltres. Gràcies.
Gràcies, conseller, per la seva aclaració. Passaríem al punt número 9, modificar l'article 27 del conveni laboral de l'Ajuntament de Tarragona. Podem aprovar per assentiment. Moltíssimes gràcies. Punt 10, modificar l'article 26 de l'acord sobre condicions de treball de personal funcionari.
de l'Ajuntament de Tarragona. Podem aprovar per assentiment. Moltíssimes gràcies. Punt 11. Modificar l'apartat de les bases específiques per als tractaments especials de l'aneix fons social de l'acord de condicions de treball del personal funcionari. Podem aprovar.
Per assentiment, moltíssimes gràcies. Punt 12, modificar l'apartat de les bases específiques per als tractaments especials de l'anex font social del conveni laboral. Podem aprovar. Per assentiment, gràcies. Punt 13, modificar l'apartat 4.4 dels criteris per a l'assignació del complement de productivitat.
del personal adscrit a la Guàrdia Urbana per prestació de serveis prevists en jornades especialment sensibles, aprovades pel Consell Plenari de 29 de maig de 2007. Podem aprovar per assentiment. Moltes gràcies. Qui vol intervenir? Explicació de vot. Doncs s'aprova per assentiment i explicació de vot. Cruz que vulgui intervenir, consellera Vidal...
i en com ho podem. Conseller Vidal, com vostè vulgui.
Bé, crec que aquest acord és del tot igualitari perquè els treballadors d'aquesta casa, siguin de la Guàrdia Urbana, siguin de serveis centrals, vegin d'alguna manera compensada no solament la conciliació entre la vida laboral i la seva vida personal, sinó d'alguna manera premiats jornades laborals que per la seva importància
suposen una dedicació bastant exclusiva i especial. Estem parlant de la nit de Nadal, de la nit de Capdany, de Sant Joan... Crec que és una oportunitat per compensar aquesta dedicació que, a més, en aquestes dades els allunya de les seves famílies.
És just que aquesta vocació de servei es vegi econòmicament compensada. I això és el que acabem d'aprovar ara. Que tant els serveis interns com la Guàrdia Urbana tinguin un tracte equitatiu. Gràcies. Gràcies, consellera. En nom d'en Comú Podem. Gràcies, alcalde.
Completament d'acord, consellera Vidal. És just que els treballadors i les treballadores d'aquesta casa vegin reconeguda la seva posició. Sí que és veritat, i aquí em permetran, perquè a més a la comissió ho vam comentar també amb la mateixa consellera Mascaró i amb els sindicats.
El debat no és si s'ha de rebre o no s'ha de rebre, i això no ho entenem. No sabem nosaltres qui ens queixarem de les millores laborals aconseguides pels treballadors d'aquesta casa, que crec que encara ens queda molt de recorregut, però sí que és veritat que hi ha una comparació, i jo crec que aquí hi ha una part del personal de la casa...
que es troba incòmode amb aquesta situació, i és la diferència de preu, de la compensació econòmica que se'n fa. Uns són 14,50, un conserge, aquest preu, i en la Guàrdia Urbana són 75. Les diferències són importants. Jo crec que, en aquest sentit, hem de treballar-ho, i des d'aquí segur que...
Des dels recursos humans ho atenen, perquè ho explicàvem l'altre dia, tenim problemes de pressupostos, de massa salarial, tot això ja ens ho sabem. Però als ulls, a la vista, cuixella. Per tant, el que demanem és, bé aquesta recuperació, bé aquesta compensació econòmica,
Mirem com avancem amb la resta de treballadors per com a mínim equiparar en certa mesura aquest complement. Perquè, i l'altre dia també ho parlàvem, les condicions de la Guàrdia Urbana són especials, sí, tenen risc, tenen situacions de seguretat importants, però també és veritat que en el sou també hi va i, per tant, aquestes diferències són importants. Gràcies.
Gràcies, conseller. Passem al punt número 14, donar compte d'aquest número 21.968 de 26 de novembre de 2025 de la consellera d'Hisenda, Serveis Tècnics i Tecnologia, d'aprovació del compte de recaptació corresponent a l'exercici 2024. Donem compte 15, donar compte d'aquest d'alcaldia número 21.262 de 19 de novembre de 2025
d'aprovació d'una operació de crèdit a curt termini sol·licitada per l'MT en banc Sabadell i concedir l'aval de l'Ajuntament per garantir l'operació. 16. Anomenar un nou representant del grup municipal Vox al Consell Municipal de Comerç de...
Podem aprovar per assentiment. Gràcies. 17. Donar compte d'aquest alcaldia, número 22.030, amb data 27 de novembre de 2025, de delegació d'assignatura de la Secretaria General. Donem compte. 18. Donar compte d'aquest alcaldia, número 22.187, amb data 28 de novembre de 2025, de Cartipàs Municipal. Donem compte.
19. Donar compte al d'aquest d'alcaldia, número 22.818, amb data 9 de desembre de 2025, de delegació d'assignatura de la Secretaria General. Donem compte. 20. Donar compte al d'aquest d'alcaldia, número 22.819, amb data 9 de desembre de 2025, de Cartipàs Municipal. Donem compte.
6 punts fora de l'ordre del dia que, previ a la declaració d'urgència per majoria absoluta per la seva inclusió, ha de ser votat pel màxim de membres regals d'aquesta corporació. Podem aprovar l'urgència per assentiment.
Gràcies. Un cop aprovada l'urgència, passem a la votació de cadascun dels punts. Punt primer, aprovar l'increment de retribucions per al personal funcionari, eventual i càrrecs electes per l'any 2025 i 2026. Podem aprovar per assentiment.
Punt 2. Aprovar l'increment de retribucions del personal laboral i directiu per l'any 2025 i 2026. Podem aprovar per assentiment. Punt 3. Aprovar l'increment de retribucions per al personal funcionari de l'IMS per l'any 2025 i 2026. Podem aprovar per assentiment.
Gràcies. Punt 4. Aprovar l'increment de retribucions per al personal laboral i directiu de l'IMS per l'any 2025 i 2026. Aprovem per assentiment. Gràcies. Punt 5. Aprovar l'increment de retribucions per al personal laboral del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona per l'any 2025 i 2026. Podem aprovar per assentiment. Gràcies. Punt 6. Aprovar l'increment de retribucions del personal al servei
del Patronat Municipal d'Esports per l'any 2025 i 2026. Aprovem per assentiment. Passem a l'apartat de mocions. Moció número 21, presentada per la consellera Noetsquita, la senyora Elvira Vidal-Sensi, per a la creació d'una exposició permanent de col·lecció de carruatges del senyor Jordi Rovira. Com vostè vulgui, consellera.
L'afició extraordinària del Rovira va néixer com un homenatge al seu padrí. Quatre generacions després ha esdevingut una de les més importants d'Espanya en aquesta matèria. La col·lecció de carros, carruatges del Rovira, representa un conjunt patrimonial de gran valor històric, artesanal i etnogràfic.
Aquesta col·lecció única i valuosa acull més d'un centenar de carros, carretes, carruatges i carrosses dels segles XIX i XX, fruit de dècades de dedicació, recerca i restauració, i il·lustra l'evolució del transport tradicional i de la vida quotidiana tant en l'àmbit rural com urbà. L'exposició és de les més destacades, com dèiem, a nivell estatal i és una mostra del nostre passat acrícola.
L'interès d'aquesta col·lecció ha quedat de manifest en les comptades ocasions en què s'han realitzat exhibicions puntuals al port de Tarragona, a la Rambla, Nova i al parc de la ciutat, en les que l'assistència ha sigut massiva i igualment és objecte d'admiració quan en ocasió de la tradicional festa dels Tres Toms surt pels carrers de la nostra ciutat.
Des de fa anys, la col·lecció es troba ubicada en dues naus del polguem francolí, la qual cosa fa que sigui desconeguda per la majoria dels ciutadans i visitants de la nostra ciutat. Tenint en compte la seva dimensió i les característiques dels carruatges, es proposa ubicar aquesta exposició en algun dels espais municipals.
Atenent a la seva rellevància, es considera oportú impulsar la creació d'una exposició permanent o de llarga durada dedicada a aquesta col·lecció que permeti preservar-la, estudiar-la i posar-la en valor per a generacions futures. L'exposició contribuiria, alhora, a reforçar el relat patrimonial i cultural de Tarragona i enriquir l'oferta cultural de la nostra ciutat.
Per tot el que ha quedat exposat, proposo al ple l'adopció dels següents acords. Reconeixer l'interès cultural, històric i patrimonial de la col·lecció de carruatges de la família Rovira al municipi de Tarragona. Crear una exposició permanent o de llarga durada dedicada a aquesta col·lecció ubicada en algun dels espais de titularitat municipal. Impulsar la redacció i signatura d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i els titulars de la col·lecció.
i incorporar aquesta exposició a la programació cultural, patrimonial i turística i promoure'n la seva difusió com a recurs d'interès per a la ciutadania i per al turisme cultural. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí.
Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? No. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 25 vots a favor i dos vots en contra. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. La Ponent i el Partit Popular. Conseller Vidal.
Gràcies, alcalde. I gràcies a tots vostès que han votat la moció que proposo avui, que crec que suposa prestigiar la nostra ciutat i ampliar l'oferta patrimonial que tenim. Lamento profundament que el grup de Junts hagi votat que no pel simple fet que la proposta vingui demà de la consellera Vidal. I reitero que aquesta consellera votarà que sí a la proposta que sigui favorable per aquesta ciutat i que sumi punts, vingui de qui vingui. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera. Ha demanat la paraula el conseller Sendra. Gràcies. Gràcies, senyor alcalde. És evident que han votat que no, com ja vam dir en el seu dia, que votaríem que no totes les propostes que vinguessin d'una regidora transfoga d'aquest consistori. Dit això...
Jo amb el senyor Jordi Rovira fa 40 anys que som amics i sí, el vaig anar a veure i m'està esmorzant i m'ha ensenyat l'exposició, m'està xerrant una bona estona. Em va dir sí, quan vam fer la inauguració va venir una senyora que no sabíem qui era, que només volia fer-se fotos.
I li vaig explicar, el senyor Jordi Rovira fa un munt d'anys que va darrere d'aquest conveni que avui es proposa aquí. I la proposta que ha fet sempre l'Ajuntament és un conveni que el considero draconià i que, per tant, ell no l'ha acabat signant mai.
Independentment del nostre vot, s'ha aprovat la moció, però és evident que el nostre grup, no pas perquè ho hagi proposat la regidora Trànsfuga, sinó perquè entenem que aquest patrimoni que té el senyor Jordi Rovira s'ha de posar en valor, treballarem com a grup municipal des de Junts perquè hi hagi un conveni, efectivament, un conveni que no sigui draconià per al senyor Rovira,
i que es trobi un espai d'exposició permanent, perquè realment aquesta exposició, aquesta col·lecció, val la pena. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Evidentment, com no podia ser d'una altra manera, hem votat a favor d'aquesta moció que avui s'ha presentat, i és que, a més a més, ens encanta. Ens encanta que la consellera Vidal estigui d'acord amb el que proposem ja des de l'any 2023. Quan vam presentar el nostre programa electoral amb la precampanya de les eleccions municipals del 23, el primer trimestre 2020,
de l'any 23 ja vam parlar d'aquesta exposició permanent, de la seva necessitat, doncs aquest conveni, com deia molt bé el conseller Cendra, ja venia pendent d'assignar-se del mandat anterior i jo diria que fins i tot de més enrere. Per tant, nosaltres després ho vam proposar, cada vegada que hem fet propostes en els pressupostos municipals,
i cada vegada no se'ns ha tingut en consideració. Com recordaran, vam proposar, i així també ho hem dit cada vegada que hem parlat de la tabacalera, reservar, obrir els jardins de la tabacalera, reservar un espai per una exposició sobre la mateixa tabacalera, sobre els seus treballadors i sobretot sobre les treballadores, les dones que hi treballaven i que encara avui ens poden parlar de la tabacalera i reservar un espai a l'exposició permanent de garruatges de la família i del Jordi Rovira.
La qüestió és que com tot ho estem regalant i cedint, això no podrà passar perquè anirem tornant toms, tornarà a passar un altre mandat, no s'assignarà aquest conveni, perquè certament les clàusules eren absolutament inassumibles per part del seu propietari, i és una pena que finalment perdem totes les magnífiques col·leccions que tenim a la ciutat,
perquè no aprofitem quan ens les volen cedir i no les posem en valor. Així va passar amb la col·leció de l'alcalde Gapitu, que va acabar Canàries, i tantes altres col·leccions que hem perdut de tarragonins i tarragonines, que finalment, vist el poc interès de l'Ajuntament, han acabat cedint-les en altres llocs que les han valorat molt més i que han estat encantats que les tinguessin.
Per tant, consellera Vidal, li agraïm que ens doni suport, a través de la seva moció, a la proposta que el Partit Popular fa des de la precampanya del 23. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Passem a la moció presentada pel Grup Municipal Tarragona en Comú Podem per la declaració de la Universitat Aldobral de Tarragona Complex Educatiu de Tarragona com a bé d'interès cultural amb la categoria de monument. La defensarà el conseller Carmona.
Gràcies, senyor alcalde. Primer, donar la benvinguda al conseller García i desitjar-li molts acers en aquesta nova etapa. I voldríem fer un petit canvi, i ja que han vingut molts veïns i veïnes de la Rambla Nova, si li sembla bé, alcalde, deixar que la moció del PP avanci a la nostra i pugui sortir abans a defensar-la la companya Martorell.
Per suposat, si la resta de consellers i conselleres ho veu bé, doncs camiem l'ordre i passaríem a la moció, en punt número 24, de moció presentada per al Comunicipal del Partit Popular per a protegir la singularitat de la Rambla Nova. Consellera Martorell, com vostè vulgui.
Moltes gràcies, senyor alcalde, i agraïm de veritat moltíssim al conseller Carmona i al grup municipal d'en Comú Podem i a tots els grups municipals que també ho han acceptat, el fet que per comoditat d'aquells veïns que avui han vingut aquí no es tinguin d'esperar a l'ordre que li tocava a la moció, que eren tres mocions més enrere, i puguem fer aquesta moció ara.
Mirin, presentem aquesta moció una vegada més, no és la mateixa, però sí que és una moció de valoració de la que ja vam presentar fa un any. El primer tram de la Rambla Nova...
Es va iniciar fa un any, amb el motiu de les festes nadalenques, una suposada prova pilot que no acaba mai. Es va començar, com diem, i un any després tot continua igual. Tallat el trànsit, contenidors desplaçats, afectacions als veïns i veïnes que no poden recollir persones a la porta o no poden fer operació de càrrega i descàrrega.
Són afectacions molt greus als veïns i veïnes de la zona que ja s'han mobilitzat, com podem veure, que ja es van mobilitzar en el seu moment amb la recollida de signatures i que veuen com l'equip de govern de l'alcalde Vinyoles fa i desfà sense escoltar ningú. Ja sabem que ens diran que es van reunir amb ells, però la prova és que no hi estan d'acord, és que segueixen mobilitzant-se en aquest moment un any després. I en aquest cas, com una via de pagar preus polítics, no sabem ben bé per què,
ja que no hem d'oblidar que aquest atemptat contra un bé declarat d'interès cultural local, un becil com és la Rambla i també el Passeig de les Palmeres, amb aquesta declaració d'ambient que té, era una exigència del grup de Junts per Catalunya per donar suport a tot el que fa el govern del Partit Socialista.
Els hi és igual les greus conseqüències que estem veient i patint durant un any. Sembla que es busqui complicar la vida dels veïns i les veïnes, sembla que es busqui buidar de vida l'espai a favor d'una política de parador, parador buit i abandonat, per cert, sense serveis públics, amb més sensació d'inseguretat a les nits, sense poder carregar o descarregar en definitiva dificultant la vida dels veïns i les veïnes d'aquest primer tram de la part de la Rambla Nova.
O el canvi, per exemple, del sentit del carrer Girona, que també està provocant molts problemes als mateixos veïns i veïnes. Estan destrossant una de les zones més boniques, emblemàtiques i preciades de la nostra ciutat. Mirin, això no està afectant Domenes als veïns de la Rambla, està afectant als veïns del carrer Girona, al carrer Làuria i fins i tot alguns del carrer Méndez Núñez. Però és que, a més a més, el canvi de direcció...
en comptes de sortir al carrer Girona cap a la Rambla Vella, sortir en direcció a la Rambla Nova, suposa que totes les motos que estan afectades van cap a la Rambla Nova, estan aparcades, van cap a la Rambla Nova, suposa que tots els cinquanta i tants cotxes que aparquen al pàrquings de la zona van cap a la Rambla Nova, suposa també l'afectació amb tota el que és la subdelegació de defensa. Per tant...
En comptes de descol·lapsar la Rambla, el que fem és incorporar-li un munt de vehicles que d'altra manera sortirien senzillament en direcció a la Rambla Vella, sortint en direcció a l'Hotel Imperial Tàrraco. L'última generalitat que hem conegut és que volen pintar l'asfalt de la primer tram de la Rambla Nova
amb la cara de 28 personatges il·lustres a la història de Tarragona. La intervenció costarà uns 100.000 euros i, sinó ja han anunciat vostès, serà provisional a l'espera d'un concurs d'idees, per tant, que no sabem què proposarà. Per tant, ens gastem 100.000 euros provisionalment per després gastar-ho en no sabem ben bé què.
El que estan fent amb la Rambla Nova no té nom. Han iniciat una prova pilot fa un any que és definitiva, o esperen que sigui definitiva, per la política dels fets consumats i que segueix sense cap full de ruta. Finalment, l'únic que han lograt és el que nosaltres ja vam dir que passaria.
ni els ciutadans ni les ciutadanes de Tarragona passen per on passaven els cotxes, ni on aparcaven els cotxes, segueixen passant per la Rambla, que per això està, i per les voreres laterals, tot absolutament ample, sinó que el que fan és que han augmentat les terrasses al lloc on estaven abans aparcats els cotxes o circulaven els cotxes. Justifiquen el tall argumentant que el Vianant ha de ser el protagonista i que s'ha de crear una plaça.
Diuen que això ja es va a altres llocs de les ciutats, com la plaça de la Flon, la plaça Verdeguer. És cert que històricament, els que som una miqueta més grans, recordem que tant la plaça de la Flon com la plaça Verdeguer han tingut circulació, però la Rambla Nova no és un carrer ni és una plaça, és una Rambla.
Barcelona també tenen una rambla i estan ideant intervencions per actualitzar-la i posar-la al dia. I saben què? Allà en el seu projecte de reuberbanització deixen que passin els cotxes, els cotxes dels veïns i veïnes dels serveis especials que han de passar i crec que Barcelona no són sospitosos de ser del PP, però amb això coincidim absolutament. Treuen un carril de cada banda de circulació, amplien en aquest cas la vorera lateral, és una opció, creiem que aquí no seria aplicable...
una opció que pensen els veïns i veïnes de la zona i que, a més a més, els permet accedir fins als seus habitatges, no com a Tarragona, que directament s'ha tallat sense cap mena d'explicació ni d'actualització. Per aquest motiu demanem acabar amb la prova pilot infinita, revertir aquesta situació, revertir l'estat d'aquest tram de la Rambla Nova per recuperar l'accessibilitat del veïnatge, protegir la Rambla com exigeix la seva catalogació com a bé cultural d'interès local,
tenir en compte els veïns i veïnes d'una forma real sobre les seves necessitats i elaborar un projecte sobre la Rambla Nova per revitalitzar-la i recuperar l'activitat del teixit econòmic i social de Tarragona. Moltes gràcies, senyor alcalde. Moltíssimes gràcies, consellera. Grups que vulgui intervenir en fase de debat. Conseller Gómez, com vostè vulgui.
Buenos días, señor García. Benvingut. Bueno, señor alcalde, conselleres y conselleras, yo al Grupo Municipal del PP les advierto que voy a votar que no. Y ahora les diré exactamente los motivos que concretarían tres concretamente.
Mire, la Rambla Nova no es solo una calle, es el eje central de Tarragona, un espacio cívico que pertenece a toda la ciudad, no únicamente a quienes viven en ella. Cuando la moción habla de los vecinos, que tenemos aquí unos cuantos, lo hace claramente desde una forma...
Dando voz solamente a aquellos a los que usted considera que tiene una determinada posición. Porque, por ejemplo, yo también soy ciudadano de Tarragona y estoy a favor de ese cambio de la Rambla. Y creo que aquí mucha gente piensa lo mismo y somos ciudadanos de Tarragona. Por tanto, usted solamente da voz a unos vecinos concretos.
La Rambla Nova, se lo repito, no es solo de quienes viven en ella, sino de todos los ciudadanos, que también la usan, la recorren y la sienten como propia, y que verían con muy buenos ojos una Rambla más amable, mejor ordenada y con mayor calidad urbana.
També sostenen sobre el argumento patrimonial. Mire, que la Rambla sea un espacio protegido como bien cultural de interés local no significa que el tráfico rodado forme parte de su esencia. Peatonalizar un tramo no altera su estructura ni su naturaleza. Antes, al contrario, puede reforzar su valor urbano, social y patrimonial. Nos habla también de provisionalidad, como si eso fuera un defecto.
Miren, lo provisional es reversible. Reversible. Un adjetivo que significa que algo puede retornar, que no se ha destruido su esencia. Lo reversible, desde mi punto de vista, es la declaración que provoca a veces no hacer nada. Muchas de las mejores transformaciones de la ciudad empezaron así como soluciones provisionales que acabaron siendo fusionadas y convirtieron siendo un objetivo y finalizadas. El debate real no es patrimonio sí o no.
Porque el debate es qué modelo de ciudad queremos. Una ciudad inmovilista o una ciudad que gestione de forma inteligente la movilidad. Que ordene el tráfico cuando sea necesario y que al mismo tiempo gane espacio público y calidad para la convivencia. Como ya se ha hecho en otras muchas partes de Tarragona. La plaza del Ayuntament, al Carrimalló, al Sarrayu, la plaza Verdaguer, etc, etc, etc. Bueno, gracias. Y permítame añadir algo más. Presentar los acuerdos políticos como algo pernicioso
Yo creo que es atentar contra la propia democracia. Porque precisamente del diálogo, del diálogo, del debate, es cuando se consiguen, yo creo, acuerdos mayoritarios y mejores para la ciudad. A veces una pequeña cesión consigue éxitos mayores. Muchas gracias. Perdonen, perdonen. Miren...
Vostès tenen tot el dret, òbviament, a poder-se manifestar, ho han fet, i aquí també ho poden fer, però prego que quan estigui intervenint un representant electe del poble de Tarragona no l'interrompeixin. El mateix respecte que nosaltres els tenim a vostès i que mereixen, i que mereixen. Disculpin.
Els hi torno a repetir. Per vostès, respecte és estar d'acord amb el que vostès creuen. Aquí es representa a tota la ciutat de Tarragona. I tenen tot el dret a poder parlar. No interrompeixin si són tan amables quan intervingui qualsevol conseller. A l'igual que, per exemple, la consellera Martorell ha pogut exposar d'una manera clara la seva posició.
que és contrària, per exemple, a la que defensa la majoria d'aquest plenari. Tots hem escoltat atentament, amb respecte, perquè per això estem aquí. Els demano, sisplau, que també escoltin amb respecte qualsevol intervenció que hi hagi de qualsevol conseller o consellera d'aquest plenari, perquè això és la base de la democràcia. Si no són capaços de fer-ho, són lliures de poder abandonar el plenari. A mi m'agradaria que es quedessin per poder escoltar, com fent tots, totes les opinions.
Passem a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Perdó. No. Senyor Francisco Javier Gómez León. No. Senyora Elvira Vidal Sensi. No. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. No. Grup municipal de Vox. No.
Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Abstenció. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la moció. Per 5 vots a favor, 14 vots en contra i 8 abstencions. Grups que vulguin intervenir en fase d'explicació de vot...
Conseller Duque, en Comú Podem, Junts, Partit Popular i Esquerra Republicana i Govern. Conseller Duque, com vostè vulgui. Sí, senyor Presidente, senyor García, benvenido. Será un honor.
Bien, comparto que la Rambla no va a ser un espacio singular de la ciudad y que cualquier actuación sobre ella debe hacerse con rigor, transparencia, teniendo en cuenta al vecindario. Pero eso es precisamente lo que me ha llevado a votar que no. Entiendo y lo digo con todos los respetos que estamos ante una moción que es una iniciativa políticamente interesada y técnicamente débil.
No se incorpora ni un solo informe urbanístico, ni de movilidad, ni de patrimonio, ni de impacto económico. No acredita daños concretos ni infracciones normativas y, aun así, pretende forzar la reversión inmediata de una actuación municipal ya ejecutada parcialmente".
Dos cuestiones. Se invoca la condición de bien cultural, de interés local, como si ello implicara la intangibilidad absoluta de la Rambla, y eso no es correcto. Una BCIL no es un espacio congelado. Permite intervenciones siempre que estén motivadas y no alteren los valores protegidos. Por cierto, la moción no identifica qué valor concreto se estaría vulnerando ni en qué medida. Y la segunda cuestión. También se insiste en que lo provisional acaba siendo definitivo por la vía de los hechos consumados. Pero aquí se confunde ejecución material con consolidación jurídica.
No se ha creído en ningún acto administrativo definitivo ni ninguna vulneración del principio de legalidad. Las pruebas pilotos, por definición, son reversibles y lo que procede es evaluarlas con datos, no anularlas por presión política. Entiendo, además, que aprobar esta moción suplendía un precedente muy peligroso, que cualquier actuación urbana pueda ser paralizada sin evaluación técnica previa, sustituyendo la planificación por el conflicto político.
Y supondría también asumir sin ningún análisis la pérdida de recursos públicos ya invertidos, sin valorar costes ni responsabilidades. Es por ello por lo que he votado no. Gracias. Gracias, conseller. Nombre en Comú Podem, conseller Collado.
Benvolguts veïns i veïnes. Mirin, en aquest ple hi ha mocions o respostes dels municipals que les anem catalogant per saber allò que fem i jo aquí em marcaré el que en diem en aquest ple un martorell. I és que els arguments em semblen absolutament acceptables, les propostes d'acord. I per això ens hem abstingut, perquè a més creiem que...
Aturar, si n'hi diies, sense un pla clar tampoc és una bona solució. I jo crec que aquí ho hem d'emplaçar el govern a prendre decisions. Els hem dit des del primer dia.
Aquesta proposta ens semblava un nyap. No perquè estem en contra de peatonalització, no perquè estem en contra de les illes o les superilles que li en diuen a Barcelona, no perquè estem en contra en un model de ciutat que es pugui transitar, que tingui verd urbà, que permeti nombres, que permeti a la gent gaudir d'un espai públic agradable, al costat de casa i amb accessibilitat.
Però és evident que el que tenim avui no és això i no pinta que ho tinguem aviat. I jo crec que aquí és on hauríem de ser més valents. L'urbanisme tàctic, que va ser una cosa que es va inventar en el moment del Covid o que es va aprofitar en el moment del Covid, era clau. I fins i tot jo recordo alguna conversa amb l'anterior govern en el moment de Covid parlant d'intentar fer coses d'urbanisme tàctic.
Urbanismisotàctic és aquell que posa dos New Jersey's, una barrera, pinta una zona i allò s'ha convertit en un espai públic a l'espera que siguem capaços de tramitar. Però el projecte està en tramitació, no ho deixem allà. La sensació aquí és que ho tenim allà. I, sincerament, que no es puguin accedir als serveis és un problema, que no es pugui accedir a deixar el...
La compra és un problema, si és que són bàsics, si és que no estem parlant de grans dificultats. Jo crec que ja ho hem vist tots, els canvis que han generat a Barcelona. També pels veïns, i ho dic des del punt de vista de veïnatge. Avui els veïns de Barcelona estan encantats amb les superilles. És una bona idea treure els cotxes del mig, és una mala idea posar-li la vida més difícil. I jo aquesta part l'entenc perfectament.
però no des de la confrontació amb aquesta proposta. Jo crec que segurament el govern aquí ha de fer, ha d'accelerar el procés. Les proves pilot en aquest territori són una mala idea, no seré jo qui en quiera nombrar el tercer fil, però sabem què passa amb les proves pilot, que se'ns queden instal·lades. Per tant...
Siguem àgils, posem-nos la banya en aquest projecte, escoltem bé el que ens estan dient, perquè és raonable que hi hagi una via de servei, és raonable que la proposta sigui tota una plataforma única, perquè també és necessari. Posem molt de verd. En aquesta ciutat tenim una mania que ens costa fer coses que siguin permeables. Avui la tecnologia...
de formigons, de materials ha avançat molt i ens ha permès que el que semblava impossible per manteniment, perquè et creixen nerves, avui ho estem veient. Per tant, jo crec que el que ens estan demanant els dins és una cosa molt sensata. El que els toca a vostès com a govern és...
permeteu-me l'expressió, apretar el cul i córrer, i d'aquesta manera aconseguir que aquesta convivència, que ha de ser un espai encara més emblemàtic, que encara ens permeti donar-li més valor afegit a aquesta rambla, i també als veïns, convini amb que no hagin de patir un canvi de costum, que és poder arribar a casa. Som molt cotxistes en aquesta ciutat, i ho diu un que no condueix.
I això també s'ha de tenir en compte. Hem de procurar. Diuen que no des del públic. Jo crec que en aquest temps tenim aquesta mania. Però també és cert que si els passos no avancen des d'una perspectiva constructiva, i acabo ja, que se m'ha acabat el temps, si no avancen d'una manera constructiva, podem aconseguir que preventivament la gent es posi en contra. Quan una prova pilota ensurt malament, el que tenim és altres veïns en altres zones que diuen a mi allò que els va passant a aquells no m'agrada.
ho facis. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom de... En nom de Junts. Gràcies, senyor alcalde. Amiga meva, senyora Maria Mercè Martorell, vostè sap com la percebo, però crec que avui vostè ens demostra que viu en el passat.
que viu en aquella època en què es passejava per la Rambla del Generalissimo i per Conde de Vallellano. Es anava a comprar Hermanos Landa. No, senyora Martorell, no. Tarragona ha canviat.
I ha de canviar, i ha de canviar sempre. No pot estar en mans dels immobilistes. Perquè si fos així, ni s'hagués fet el Bial Bryant, ni probablement moltes d'aquelles obres de l'època dels romans que ens enorgulleixen tant, com l'amfiateatre. Igual no s'haguessin fet.
si hagués d'estar tot en mans dels immobilistes. La Rambla és el cor de Tarragona, és la nineta dels ulls de tots els ciutadans de Tarragona, no només dels que viuen allà al capdamunt de la Rambla, per molt il·lustres que siguin. Perquè la nostra proposta, que és evident que aquesta proposta és nostra, està pensada per tothom, per guanyar espai per les persones,
sempre permetent l'accés a vehicles essencials de servei públic i fins i tot en cas necessari dels veïns, amb mobilitat reduïda especialment. Prioritzar el vianant, reduir el trànsit, reforçar l'ús social de la Rambla no és cap amenaça per ningú, és ser coherent amb el seu valor patrimonial.
Li he dit alguna vegada, vostè ho sap, que el no a tot, el bloqueig permanent, el soroll constant, no ha funcionat mai ni funcionarà mai. No ha fet ni farà mai avançar la ciutat. I vostè ho sap perquè vostè ha participat activament en el progrés d'aquesta ciutat. No deixi que el partidisme li faci baixar del tren, no deixi que les enquestes li facin perdre el nord, perquè el darrer paràgraf de la seva moció és indigna de vostè.
I és d'una demagògia impròpia de vostè. Si ens interpel·la perquè els incomodem, si ens assenyalen perquè ens temen, i han decidit, n'hi ha alguns que ja ho han fet, però si vostès han decidit iniciar la campanya electoral...
Igual amb mocions com aquesta hi acabaran guanyant 4 o 40 vots, però certament Tarragona hi acabarà perdent. Senyor benvolgut regidor, benvolgut i benvingut regidor, ja l'he felicitat abans. Vostè deia en el seu discurs, he vingut a treballar pel progrés de la ciutat. No és mal dia per començar, perquè amb mocions com aquesta del seu grup és una mala manera de començar amb un discurs tan bonic com el que he fet abans.
I senyor Punx, lamento la seva abstenció, perquè vostè en campanya electoral defensava una plaça que ocupés tota la primera coca de la Rambla. I ara aquesta abstenció és navegar, i en política a vegades no es pot navegar. Això ha de ser o blanc o negre, no hi pot haver grisos. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, en primer lloc vull donar les gràcies, en aquest cas a Vox, per haver-nos donat el seu vot favorable, però també a aquells partits que s'han abstingut, com en Comú Podem i Esquerra Republicana de Catalunya. Evidentment que Esquerra Republicana de Catalunya en el seu moment va proposar una...
i així va ser fa un any quan va haver-hi l'altra moció, però amb aquesta vida rectificar és de savis i realment es va quedar molt clar que hi havia una protecció, i li vull recordar al conseller Duque que ha dit que no posa de quina protecció és, és tan senzill com buscar-ho en la moció de l'any passat, que no hem volgut repetir per no repetir la moció,
És una protecció de paisatge que afecta també el passeig de les palmeres, també com li hem dit abans, i basta fer-ho perquè això ho va demanar el propi Ajuntament i ho va fer el propi Ajuntament amb tot un treball de la doctora Elena Hortueta.
Miri, conseller Cendra, vostè ja sap que jo també l'aprecio moltíssim, de fa molts anys, però ho sento. Hi ha coses a mi que em digui de la Rambla del Generalíssimo, és que jo no sé ni a quina Rambla es refereix, perquè jo mai a la vida li he dit així, ni a casa meva li han dit així. Per tant, no sé a què es refereix.
En quant a l'amfiteatre, era res pública, era terreny públic on es construïa, igual que totes les construccions de la Peralta. Saps per què res pública? Perquè estava al servei del poble i es construïa pel poble. El que no es pot fer és...
per no sabem què, perquè encara jo no entenc per què vostè està defensant aquest canvi de l'artèria més emblemàtica de la ciutat, no direm si principal o no principal, més emblemàtica que és la Rambla de Tarragona, quan algú de fora ve i et diu aquella Rambla tan bonica que teniu...
que acaba amb el balcó del Mediterrani, o que comença amb el balcó del Mediterrani, se'ls ha posat aquesta mania al cap. Però és que, a més a més, es fa tot absolutament d'esquena als veïns. O sigui, és una zona que als veïns se'ls ha complicat la vida. No en vinguem històries que es poden passar els cotxes per descarregar. No poden. Els taxis no hi volen entrar. La gent no pot descarregar ni pot entrar persones amb mobilitat reduïda.
Però, en canvi, quan es fan actes a la Rambla Nova, sí que hi passa tothom. Hi passen els camions, descarreguen, carreguen, munten, desmunten, i amb la gala de l'altre dia de la Guàrdia Urbana, les autoritats van entrar i van encutxar i van desencutxar. O sigui, és la llei de l'embut, ample per mi i estret per tu. Doncs, miri, no és ni campanya electoral ni res de tot això. És, senzillament, que els veïns i veïnes de la Rambla tenen el mateix...
que tots els altres veïns de Tarragona de poder accedir a casa seva. I en un lloc com és la paraula, vostè diu que no volen que es converteixi en un espai turístic o d'escenari o de no sabem què, i en canvi la Rambla sí que es pot convertir en qualcom fora de l'accés dels veïns i que a més a més la gent de Tarragona, tota la gent de Tarragona i tota la gent que ens visitar, veia visitar, passa pel mateix lloc que ha passat sempre.
la coca central i les voreres, no per on passaven o on aparcaven els cotxes. Moltes gràcies, senyor. Gràcies, consellera. A nom d'Esquerra Republicana.
Moltes gràcies. Salutació a les veïnes i veïns que han vingut i també al conseller senyor García, un dels tres senyors García que tenim, en aquest cas Òscar. Alcalde, tema Rambla. Marquem distàncies. La nostra abstenció vol dir que marquem distàncies amb el que ja estan fent.
i o milloren les coses o no tindrem cap problema a futur a votar que sí a una moció que plantegi a erradicar la prova pilot que s'està fent ara mateix a la Rambla. Per tant, prenguem-nos-ho com una darrera oportunitat de fer les coses bé. I marquem distàncies perquè el que s'està fent no respon ni en el fons ni en la forma allò que demanàvem, no en campanya, senyor Cendres, sinó també en campanya, però fa un any amb una moció que vostè mateix va aprovar també, que va recolzar la liderada per Esquerra Republicana, que el que demanàvem
era la remodelació integral de tota la Rambla Nova des de la font del centenari fins al balcó del Mediterrani.
Tota. Per unificar els diversos paviments que té, alguns d'ells trinxats, per modernitzar els parterres que no estan a l'alçada del carrer que ha de ser, per fer més permeable el pas dels vienants d'una banda cap a l'altra, per redissenyar-la, i sí, també per donar-li més protagonisme als vienants, especialment a tota la Rambla, i sobretot al tram de dalt de tot de la Rambla. I tant, aquesta és l'aposta d'Esquerra Republicana. Som clars. Però...
Però era una proposta per millorar-ne una arquitectura de qualitat, que ara ens preguntem on és. No hi és ni l'arquitectura de qualitat, ni el projecte que l'ha tirat endavant, ni el concurs que ha de permetre dissenyar com es tira endavant, ni la implicació de les veïnes i veïns en aquest concurs. Diem, doncs, que en el fons no compartim el que de moment està passant, ni molt menys ho compartim en la forma.
Perquè demanàvem, en aquella moció que ja venia de la prova pilot mal feta que vam plantejar l'hivern passat, la participació, la implicació i el diàleg amb els veïns i amb les veïnes. Perquè aquest projecte, que no se'l sentien seu, se'l sentissin seu i fos realment seu. Han passat tres anys de mandat i ens trobem que res d'això no ha passat. Els veïns i les veïnes ho viuen com una imposició perquè està sent una imposició. I no ha de ser una imposició. Alcalde...
En aquell moment jo li vaig demanar a vostè, perquè compartíem la finalitat de cap on volíem anar, que parlés amb els veïns. I em consta que alguna conversa va tenir amb els veïns. Jo en vaig tenir unes quantes, però em consta que vostè també en va tenir alguna. Però penso que no els va voler escoltar o no els va poder sentir. Perquè no s'entén si no...
Primer, que no impliquem els veïns en la definició del projecte com hi ha dèiem abans, perquè també és seu, és de tota la ciutat, senyora Martorell, no és només dels veïns que hi viuen al barri de la Rambla, on jo he viscut deu anys. No, no, és de tota la ciutat, però també hi de manera especial d'aquells que hi viuen. Per què no permetem una circulació, mentre no hi hagi una obra arquitectònica de referència, que és el que demanem, una circulació raonada per aquells que tenen problemes de mobilitat? Per què no la permetem?
Per què no permetem que el carrer Girona sigui un carrer de sortida, quan clama el cel des del sentit comú, que la Rambla allà necessita sortides i descongestió, no col·lapsar-la encara més de cotxes? Hi ha sortida cap a baix, ha d'haver-hi sortida cap amunt. El carrer Girona no s'entén de cap de les maneres i no costa res d'arreglar-ho, no costa absolutament res. Per què no permetem, alcalde, que el bus, o estudiem la possibilitat, que el bus arribi fins al tram de dalt, Adrià San Agustí,
impedint que s'aparqui en determinat lloc perquè pugui girar el bus, però permetem que el bus arribi allí. Millorem la vida de les veïnes i els veïns, moltes d'elles gent gran, que poden veure que hi ha accions compensatòries suficients com per dir, va, impliquem-nos-hi, que potser sí que hi guanyem tots, amb això de millorar l'espai públic i donar-li al Vianant més protagonisme. En definitiva, per què no millorem la vida de les veïnes i els veïns, o per què ens entastem tant en convertir Tarragona en un aparador, sigui al barri de la Rambla, a la part alta o a qualsevol zona de la ciutat,
el servei de guiris i de lobbies, i parlo planer, però perquè se mantengui, i no ens entestem en millorar la vida dels ciutadans i ciutadanes que viuen a la ciutat. Moltíssimes gràcies, conseller Puig. En nom del govern, conseller Ignacio.
Gràcies, alcalde. Miri, senyora Martorell, les ciutats avancen i canvien i les ciutats han de posar al centre de les decisions a les persones, no als cotxes, a les persones. I vostè ens presenta aquí una moció dient que els veïns i veïnes estan en contra que es petroalitzi la Rambla. Suposo que ha parlat amb els més de 144.000 veïns que viuen a Tarragona, un per un, per preguntar-los si estan o no d'acord amb la petroalització de la Rambla.
Perquè, evidentment, la Rambla és propietat de cadascú i de cadascú una de les persones que viuen a Tarragona en el seu conjunt, des de la Mora fins a Bonavista i des de Sant Salvador fins al Serrallo. Però, a més, avui s'escuda en aquesta declaració d'haver cultural d'interès local.
té la Rambla per dir-nos que per anualitzar-la va en contra d'aquesta declaració i que per tant pot perdre la seva essència. Suposo que vostè que es va fer un vídeo demanant que no entri més cotxes a la plaça de la Font, suposo que el conjunt històric artístic de la part alta perdrà la seva essència perquè els cotxes no entraran a la plaça de la Font. Imagino que va per aquesta línia. I no li negarem de ser també autocrítics i dir...
Cal més humanització a la Rambla, sí. Cal fer aquest projecte presentat per la consellera Adán i que està a punt de sortir a licitació per crear un espai molt més amable pels veïns i veïnes del conjunt de Tarragona i que es facin seva aquesta peatonalització. Per cert, pels veïns i veïnes, jo no sé aquesta obsessió que tenen de debò amb el turisme, amb els guiris, com diu el senyor Puig, no. Estem parlant de veïns i veïnes de la ciutat de Tarragona.
I vostè parla d'inseguretat, jo. La veritat és que la sensació d'inseguretat no la tinc quan passo per allà pel fet que no hi hagi cotxes. Sincerament, senyora Martorell, no crec que la inseguretat depengui que hi hagi o no que hi hagi cotxes passant per un tram de la Rambla o que s'ha augmentat les terrasses. Escolti'm, no s'ha augmentat els límits de les terrasses. S'han agafat el mateix número de taules que hi havia a la coca central i es van baixar a la part de baix. I explicació n'hi va bé.
La consellera Adán i jo mateix vam estar reunits amb veïns i veïnes de la Rambla. Tenen a disposició la consellera Adán, que és la regidora de barri, una vegada al mes per parlar quan vulguin i per explicar-los el que considerin. Però, escolti'm, les ciutats canvien, les ciutats avancen i, si no, continuaríem a la mateixa ciutat de fa 2.000 anys i, per sort, les ciutats van canviant. I aquest és un exemplar que les ciutats s'han d'adaptar als nous temps. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller. Passem... Sí, i tant que sí. Passaríem, doncs, si ho veuen bé la resta de consellers i conselleres, aprofitant que estan veïns del barri de la Mora, passaríem, doncs, la moció número 25 per al seu debat en aquest punt. Ho veuen bé? Sí.
Moltíssimes gràcies. Doncs, moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per a la creació d'un consultori mèdic al barri de la Mora Tamarit. Moltes gràcies, alcalde. Benvinguts a tots els veïns de la Mora, de la Rambla, de Tarragona. Avui portem al ple una proposta molt concreta i molt senzilla.
que és apropar l'atenció sanitària bàsica al barri de la Mora Tamarit amb la creació d'un consultori mèdic de proximitat.
El que proposem és habilitar un petit consultori dins del mateix barri amb la presència d'un metge un o dos cops per setmana i la d'una infermera que vingués un cop cada 15 dies per el que és consultes habituals, receptes, petites urgències no greus, vacunacions...
No estem parlant de crear un CAP, sinó d'oferir un servei de proximitat realista i assumible. No volem grans projectes d'aquí 20 anys, ja els farem, però ara la necessitat és la que és i l'hem d'omplir. I per què considerem que és important treballar?
aquesta moció. En primer lloc, perquè el consultori mèdic faria que es descongestionés una mica el cap llevant, perquè el cap llevant és el cap de referència dels veïns de la Mora, però és que aquest cap el tenim a 9 quilòmetres. Això representa que aquesta llunyània dificulta molt l'accés a persones grans i persones amb mobilitat reduïda.
Encengó en lloc perquè el transport públic no dona una resposta adequada. La línia d'autobús, la línia 12, dona servei al barri però no arriba al cap, fet que obliga que les persones usuàries tinguin que baixar la via Augusta i caminar un tram considerable. Aquesta situació fa que en molts casos l'accés al centre sanitari sigui inviable.
En tercer lloc, perquè el barri de la Mora Tamarit ha canviat, i ha canviat molt. En els darrers anys, ha experimentat un creixement notable de població, s'ha consolidat com un barri residencial estable i amb un augment progressiu de persones d'edat avançada.
Aquesta realitat comporta una major demanda dels serveis bàsics, serveis bàsics que fa 40 anys que la Mora té els mateixos, i especialment sanitaris que no en té cap. Garantir l'accés a la salut, un accés adequat, no ha de dependre del lloc on vivim o de si tenim cotxe o vehicle privat o no. És qüestió de tenir qualitat de vida.
Pel que fa a com ho farem, la proposta és senzilla i viable.
El barri ja disposa d'un espai adequat al local social de l'Associació de Veïns de la Mora Tamarit, on hem parlat amb ells, i deixarien un espai adequat, un despatx, que es pot tancar en clau, que té connexió wifi o connexió amb cable, i simplement el que es tindria que fer és posar una llitera, un equipament informàtic, suficient per garantir una atenció bàsica en condicions.
A més, vull remarcar que aquesta iniciativa no es planteja de manera aïllada. Des d'Esquerra Republicana estem treballant de forma coordinada i entre institucions i aquesta mateixa proposta també es presentarà al Parlament de Catalunya.
L'objectiu és que el Departament de Salut rebi un mandat polític clar i compartit quan des de l'àmbit municipal es voti avui, esperem que sí, i des de l'àmbit parlamentari, i facilitar la viabilitat i la implementació d'aquest servei. Aquesta moció va de donar resposta a una necessitat real del territori, va de cuidar la gent gran,
de facilitar el dia a dia de les persones que viuen al barri de la Mora Tamarit i entendre que la salut de proximitat és una inversió en benestar. Per tot això demanem el suport dels grups municipals a aquesta proposta i esperem que la coordinació entre Ajuntament
amb un cís rotund, això esperem, i el Parlament de Catalunya pugui tenir la Mora Tamarit, un consultori mèdic tant i tant reivindicat per la seva associació. Gràcies. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat, el conseller Collado.
Bé, gràcies. Perdoneu que ens hem descoordinat internament. Volíem fer una petita... un afegit, una esmena a l'emoció. Un segon, eh? Perdoneu. Pensàvem que l'assumiríeu directament i ens hem aquí liat.
Proposem incorporar un quart punt en aquesta moció, un quart acord que diu garantir que la gestió d'aquest servei sanitari sigui de gestió directa i íntegrament pública, assegurant la prestació del servei dins del sistema públic de salut i evitant qualsevol fórmula privatització o externalització. Incorporàvem com a quart punt a la proposta.
Ha de manifestar si accepta l'esmena, efectes que pugui tenir coneixement la resta de membres del plenari. Acceptem l'esmena sense cap problema. Es dona coneixement a la resta del plenari que la votació seria amb aquest punt número 4 que ha acceptat com esmena el grup proposant.
Passem a votació, senyor secretari. En tot cas demanaríem al grup municipal que ha proposat l'esmena que ens la faciliti literalment per correu. Sí, els hi passarà per escrit. Perfecte. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gomez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova...
Per 25 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Ho donava per fet, consellera. Consellera Vidal, en comú Podem...
Junts, Vox ha aixecat també, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Vidal, quan vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Llevant és deficitari en general de diferents serveis, tots som coneixedors, i la nostra ciutat, una ciutat dispersa, no es presta que aquests serveis siguin del tot accessibles als veïns i veïnes que ho necessiten. Estem preconitzant contínuament que l'administració local...
La nostra administració ha de ser i és, de fet, la més propera al ciutadà. I això és un exemple d'eficàcia i eficiència en la prestació dels serveis. En aquest cas, serveis sanitaris. Dono les gràcies al grup proposant, a la consellera Fuster per defensar aquesta moció amb la qual estic plenament d'acord, i també dono gràcies als veïns que han vingut per manifestar
el seu consentiment i a l'associació de veïns per la seva generositat amb la cessió del local on es realitzen les activitats socials de l'urbanització del barri de la Mora Tamarit.
Un servei dels que es presta en aquest espai és el de farmàcia i molts de nosaltres acudim allí per abastir-nos dels medicaments. En congruència amb l'accessibilitat als serveis sanitaris, especialment amb les persones que no tenen vehicle i que tenen una mobilitat reduïda, creiem que aquesta iniciativa és plenament acceptable i, a més, beneficiosa per a tots nosaltres. Moltes gràcies per la seva aprovació i la proposta.
Moltíssimes gràcies, consellera. En nom d'En Comú Podem...
Gràcies, gràcies, consellera Fuster, per portar-lo al ple. Crec que és una mesura encertada, una proposta que té tot el sentit. Gràcies als veïns i les veïnes que veniu aquí a xutxar-nos, perquè això també és molt útil, perquè al final també és veritat que hem de rendir comptes. Albert, president de l'associació, merci per la feina, que sabem que és ingent. Jo només hi ha una crítica, consellera Fuster. No ens acostumem a la precarietat. Amb una camilla no en tenim prou. Hem de posar un equipament com toca perquè la gent...
de la Mora es mereixen que l'atenció sanitària sigui la que toqui. Dic perquè de vegades ens colen aquestes des d'alguns departaments i, ostres, no, no, demanem que sigui, està molt bé, que sigui l'espai del que parlàvem, però que estigui ben dotat, que el Departament de Salut faci la despesa que ha de fer perquè els professionals sanitaris facin la feina com l'han de fer, que sabem com són dispersitibles i en això va, d'això va aquesta moció, de serveis imprescindibles necessaris per la gent que hi viu.
Jo a mi, i ja em poso la vena abans d'arribar al Parlament, em preocupa que ens parlin de la rentabilitat, del projecte, perquè ens diuen allò de, bueno, hi ha poca gent, això ens ho trobarem. Jo ja em vull avançar i els vull avançar a vostès. La salut no es mesura en rentabilitat econòmica, ho estem veient a Madrid i ho estem veient a Catalunya, per desgràcia. El nostre hospital, el Jom 23, té les mancances que té, per exemple, i ahir ho vèiem amb la consellera Paner,
amb la unitat d'ictus, que només funciona si tens un dictus de dia bé, si el tens de nit, has d'anar a Barcelona. Per tant, no ens deixem afalagar, per bones paraules, d'un servei que ens apanyi, demanem allò que ens mereixem, que és que la salut, que l'educació i els serveis socials, que són els tres pilars del bon estat, estiguin presents en el nostre dia a dia. Perquè al final les treballadores, bàsicament,
perquè són dones del sector sanitari, acaben veient com moltes vegades es confon la vocació amb condicions precàries. I en aquest sentit, aquest servei que ha d'arribar pels veïns de la Mora l'haurem de fer amb totes les condicions laborals assegurades. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, alcalde, molt breument. Una salutació molt cordial als meus veïns, als veïns de la Mora, que són els meus veïns. És evident que votem que siguin aquesta moció, perquè no dubtem de la necessitat d'un consultori mèdic, que és una reivindicació històrica i justa. De fet, aquest consultori mèdic hauria també estar especialitat en dues coses, ansietat i angoixa, que és el que 150 famílies de la Mora parteixen des de fa un any.
És necessari i per això hi votem que sí. No puc gastar-me, senyors amics, companya Emiga Fuster, de dir-ho. Vostès han tingut la Conselleria de Salut en les seves mans durant una colla d'anys.
I actualment també sostenen el govern del president Illa. Per tant, facin-se valdre també a Barcelona, que és on correspon, perquè al final no deixa de ser una petició que ha de passar per la Generalitat. Crec que la Mora necessita un consultori medi, però crec que la Mora necessita coses, si no més, tan importants.
Com per exemple, que la Generalitat de Catalunya, aquesta que li demanem al consultori, i en el seu cas l'ACA, es preocupin dels veïns de la Mora i d'una vegada per totes enfoquin sèriament el problema del canal de la Mora, dels ponts que impedeixen la circulació normal de l'aigua, o que la comissió tècnica
que va ser aprovada en una moció el gener del 25, la Comissió Tècnica Intermunicipal, l'Ajuntament del Callà, en tècnics del Callà, tècnics de Tarragona, es reuneixi, perquè si no...
Sabeu el que passa? Que les mocions són molt boniques i estan molt bé, però poden quedar en no res, si no hi ha una voluntat darrere de tirar-les endavant. Per tant, és tan convenient que alguns doni explicacions del per què no s'ha convocat aquesta comissió tècnica, que estava pensada, senzillament, per ajudar a saber, a conèixer i a prevenir que els fets del 4 de novembre del 24 no tornessin a passar, no?
Estic content que s'hagi aprovat la moció. Insto a tothom, a tots els grups polítics d'aquest Ajuntament que tenen representació al Parlament, perquè facin servir la seva força, perquè no quedi només en això, una moció. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller, en nom de Vox.
Sí, bien. Empezaré mi intervención haciendo memoria al pleno de mayo de 2025 en el que se aprobó en este consistorio el Plan Local de la Salud de Atarragona de los años 2025 al 28. En aquel momento nuestro grupo municipal votó en contra a este plan y por dos motivos fundamentales. Uno, porque la salud no es competencia municipal y segundo, porque el contenido del plan
Proponía talleres sobre determinantes sociales de la salud, ejes transversales de contenido comunitario y combatir las opresiones estructurales. Vaya, algo etéreo que solo algunos de ustedes deben entender, porque al ciudadano común les suena chino.
Lo hemos dicho en reiteradas ocasiones. En lugar de destinar recursos y esfuerzos en aprobar planes que no aportan nada a los ciudadanos, trabajen para defender y conseguir proyectos útiles para los ciudadanos, como es este consultorio, que sí mejora la salud de estos. En la provincia de Tarragona recordaré que hay varios municipios con una población muy inferior a la de la Mora, que disponen consultorio propio y que además entre ellos están a unas instancias muy cortas.
inferiores a 9 km, como es el caso de los consultorios de La Nou y La Riera, que solo están a 3 km. Además, ustedes que tanto presumen de las bondades de la Agenda 2030 y de las ciudades 15 minutos, este es un claro ejemplo de acercar los servicios a los ciudadanos, para que puedan ir caminando en bicicleta o patinete sin contaminar el ambiente.
Señor Viñuales, estoy segura y convencida que entre los 298 millones de euros de la deuda histórica de la Generalitat con el Hospital Joan XXIII, la ampliación del Hospital del Vendrey y el Berge de la Sinta de Tarragona, su partido y usted serán capaces de encontrar unos pocos miles de euros para habilitar este consultorio.
que, aunque es pequeño en infraestructura, es muy grande en servicio al ciudadano. Y, señor alcalde, gracias por su apoyo. Entendería que usted no consiguiera la intermodal, pero no entendería que no fuera capaz de conseguir este favor de su colega, el señor Illa, porque estamos hablando del chocolate del loro entre una lluvia de millones. Muchas gracias. En nom del Partit Popular...
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, el grup municipal del Partit Popular em sembla molt bona iniciativa la de la consellera Fuster al presentar aquesta moció de cercar l'obertura d'un consultori mèdic de proximitat al barri de la Mora Tamarit.
Aquesta zona de la ciutat li falten molts serveis i no pot ser que per anar al metge, com molt bé ha explicat i explica la moció i com ha explicat la consellera Fuster, els veïns i veïnes hagin de recórrer uns nous quilòmetres fins al centre de la ciutat o l'equipament mèdic més proper. I que a més no ho puguin fer de porta a porta amb l'autobús municipal per totes les peculiaritats de les línies actuals de bus que també s'han explicat.
És una molt bona iniciativa que per començar un parell de matins a la setmana hi hagi el servei sanitari per atendre aquestes consultes bàsiques i els tràmits més senzills que es detallen en aquesta moció. No cal una gran infraestructura, coincideixo amb el conseller Collado que tampoc ens hem de posar límits, però per començar no cal una gran infraestructura, cal que hi hagi el servei als veïns i veïnes que més ho necessiten.
Hem d'apropar i facilitar aquest servei sobretot a la gent més gran que té més problemes de mobilitat i més en una ciutat com la nostra amb la seva dimensió i extensió. El Departament de Salut ha de posar-se a treballar i començar a revertir els anys i anys d'abandonament que estem patint encara a la ciutat de Tarragona i a la província en general.
Així que mans a l'obra i animem que els companys del partit del senyor alcalde i de l'equip del govern, des de la Generalitat, des de la ciutat de Tarragona i la província general, animem, com dèiem, que es posin mans a l'obra per fer realitat aquest equipament tan important per la mora.
I, miri, em permetran que, li digui al conseller Centra, que els veïns són veïns de qualsevol lloc de la ciutat, sigui el que sigui. Per tant, sí que es ha d'escoltar els veïns de la Mora, sense sobte, i els de cada una dels carrers de la nostra ciutat.
Però també es han d'escoltar els veïns de la Rambla. El que no pot ser és que s'han d'escoltar els veïns d'un lloc i no els veïns d'un altre. I s'ha de ser conseqüent perquè els veïns són veïns, tots són tarragonins i tarragonines i les necessitats de tots són igualment respectables per poder-les integrar i crec que podem ser perfectament capaços d'integrar-les en la vida i en el progrés de la ciutat. Les ciutats progressen, però progressen gràcies a la seva gent, no d'esquena a la seva gent.
Moltes gràcies, senyor Alcalde. Gràcies, consellera. En nom de l'Esquerra Republicana. Bé, que hi ha hagut aquí un petit incident.
Bé, moltes gràcies als grups municipals pel suport a aquesta moció. Crec sincerament que aquest ple ha enviat avui un missatge molt positiu al barri de la Mora Tamarit i això és molt important, perquè a vegades sí que la part de llevant ens sentim a vegades una mica oblidats, però com molt bé ha dit la consellera Maria Mercè Martorell, tots els veïns som importants.
Vull agrair la implicació de l'Associació de Veïns de la Mora. La veritat és que ha col·laborat activament amb aquesta moció i ens han donat totes les solucions necessàries per poder-ho portar a terme. Gràcies, Albert i companyia. Totalment d'acord, senyor Collado. Ja sé que no ens hem de quedar amb el petit, ho hem de fer tot gran, però és que
A la vida porto tants anys en el món veïnal que tothom ens han sempre promès grans projectes, grans coses, grans, gran, gran, i tothom ho vol fer molt gran per anar a la cinta i sortir la foto que preferim, almenys aquesta consellera que us parla, doncs començar poquet a poquet...
però que aquest poquet a poquet, mica en mica, es vagi fent gran. Però el que costa sempre és començar, és tenir aquest espai, és tenir aquest metge. A partir d'aquí anem prosperant, anem fent el projecte gran, però per això el sí d'avui era important.
El sí al Parlament serà important, per tant, insto fins i tot, ja parlarem, però que també veïns puguin assistir-hi, i sense el treball constant del teixit,
Veïnal, moltes d'aquestes propostes que portem aquí als plens no serien possibles, no es podrien fer realitat, per tant, el teixit veïnal sempre, sempre és important i esperem que aquest acord es tradueixi el més aviat possible en una millora real del dia a dia dels veïns i veïnes de la Mora. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. En nom del govern...
Hola, molt bon dia especialment als veïns i veïnes que han vingut des de la Mora a acompanyar-nos aquest matí. Sempre és un plaer sentir-nos una mica més recolzats que moltes vegades. A més, ara el desembre que fa tan de fred. La consellera de Vox sempre m'inspira. Jo només recordar-li que els drets no són favors. Per tant, aquí ningú ha de fer cap favor favor.
ni a l'alcalde, ni molt menys als veïns i veïnes. Els drets, especialment el dret a la salut pública, un dret recollit a la nostra Constitució, forma part, és eix de l'estructura democràtica, però clar, vostè que és un partit antisistema, parlar-li d'estructura democràtica i de drets li deu sonar una mica a xinès, però en tot cas jo crec que s'ha d'expressar amb una mica de respecte.
És fantàstic que hem pogut aprovar aquesta moció al barri de la Mora. És una de les preocupacions actives que té el nostre govern. De fet, tenen la sort de comptar amb la companya Isabel Masqueró, amb la consellera de barri, que un cop al mes atén les peticions de veïns i veïnes.
I els companys i companyes em passaven algunes de les actuacions que hem tingut l'oportunitat de fer en aquests dos anys i mig, aproximadament, que portem al govern, com la renovació del Parc Infantil del carrer Veig a Empordau, la creació del nou Pipicà al carrer Conca de Barberà...
30 actuacions en voreres, 13 en asfaltat, dos murs reparats, 33 actuacions en jardineria, adjudicat un contracte pel 2026 i 2027 amb dues neteges a l'inici del canal, que també sabem que és una preocupació important i forma part de les negociacions que mantenim també
Amb l'Agència Catalana de l'Aigua també s'han licitat el projecte executiu de la renaturalització de les embacadores del Canal de la Mora, un milió i mig, em comentava el conseller García Latorre, un milió i mig per al projecte de l'Anti-DSU, que també serà un gran avenç importantíssim. Evidentment, la brigada ha retirat arbres a l'Avinguda Maiterrani i s'està reprogramant la seva reposició
els escurcells també tindran la seva reparació en guany, vaja, que activament molta activitat. De totes maneres, està bé, això la Gemma, la companya Gemma no en té cap culpa, i és fantàstic que presenti mocions, però sentia molt que ho feia el conseller Javi Puig amb l'aprovació de la moció, tenint en compte que han governat 10 anys a la Generalitat de Catalunya, 4 coincidint amb el govern també en aquesta ciutat,
i no han trobat l'ocasió en tot aquest temps de sol·licitar que el Departament de Salut instal·li aquest dispensari, aquest petit consultori, que sincerament, tècnicament, jo crec que són els tècnics que han de decidir com ha de ser aquest espai, que per això estan els tècnics, aquesta no és la nostra funció.
És curiós, no? Ara és un bon moment per demanar-ho, no hi ha cap problema, nosaltres ho reclamarem. Espero que amb la mateixa voluntat es faci també des del Parlament de Catalunya, que és la Generalitat qui en té les competències, com bé saben, però com molt bé s'apuntava, la bona sintonia...
Entre el govern de la Generalitat de Catalunya i el de la ciutat de Tarragona ens ha portat a veure com es fan realitat alguns projectes com l'ampliació del Joan XXIII o l'Hospital del Vendrell o la Ciutat de la Justícia o tantíssimes altres coses.
I aquesta és una reclamació que si els veïns ho fan, doncs ho reclamen, els seus motius tenen. I el que és important és destacar, i això coincideixo molt amb la Gemma, la lluita veïnal, que en faríem si no fos per ella, ho hem vist en molts barris i de fet...
La consecució de la democràcia en molts dels seus aspectes té a veure amb la lluita que van fer les associacions de veïns i veïnes per la dignitat dels seus barris i és un honor veure i un pla veure com...
Aquesta lluita continua sempre al peu del carrer i que s'hagin sumat zones de la ciutat que inicialment no van necessitar reclamar ni el seu clavegarà moltes vegades, ni l'asfaltat dels carrers com es van fer en altres zones. Així que, fantàstic, que bé que us tinguem aquí i aprofitem també per desitjar-vos molt bones festes ara que estem a punyar d'entrar en dates nadalenques. Moltes gràcies a tothom.
Moltíssimes gràcies, consellera. Aquesta moció es farà arribar al Parlament de Catalunya i anirà acompanyada d'una carta meva assignada com a alcalde reclamant l'execució.
de l'execució d'aquesta moció amb els termes que ha estat aprovada. Gràcies i aprofito també per desitjar-los molt bones festes a tots i a totes els veïns i veïnes de la Mora. Passem ara a la moció presentada pel grup municipal Tarragona en Comú Podem per a la declaració de la Universitat de Boral de Tarragona, Complex Educatiu de Tarragona, com a bé d'interès cultural amb la categoria de monument.
Moltes gràcies, senyor alcalde. El primer que faré serà fer una mica de promoció d'aquest llibre que va fer Josep Maria Boqueras Bach, que sé que ens està escoltant i que li envio una forta abraçada.
i que gran part de la nostra moció està basada en el que ell va fer, el treball que va fer ell, amb aquest llibre que podeu trobar a les llibreries, i que parla de la laboral, del complex educatiu de Tarragona. Aquesta és, només que una moció, jo li dic una emoció, perquè ens toca molt la patata a molts de nosaltres, perquè molts hem passat d'una forma o d'una altra pel complex educatiu, per la laboral, per l'institut que tenim allí, el Calípolis...
Pere Martell i, antigament, les altres ensenyances que es feien allà. Vaig a llegir la moció que hem presentat. Des del grup municipal Tarragona en Comú Podem presentem aquesta moció perquè considerem que el conjunt conegut com l'antiga laboral de Tarragona, actualment complex educatiu de Tarragona, és una peça arquitectònica singular de la nostra ciutat que mereix un reconeixement patrimonial immediat i adequat. La seva declaració com a bé d'interès cultural amb la categoria de monument
Aquest reconeixement no només permetria protegir i donar visibilitat a un llegat arquitectònic educatiu i urbà de primer ordre de la Tarragona, sinó també assegurar que, davant dels canvis que s'anuncien per la Fona, les inversions previstes, el desplaçament d'entitats o instituts i altres educacions urbanístiques, no es posi en risc la integritat del conjunt ni es dilueixi el seu valor històric i simbòlic per al territori.
A continuació, exposem la història d'aquest conjunt, el seu valor, el seu paral·lelisme, amb altres casos ja reconeguts a l'Estat i, finalment, formularem la nostra sol·licitud concreta al ple de l'Ajuntament.
La Universitat Laboral de Tarragona va ser concebuda durant els primers anys de la dècada 1950 amb un dels centres d'ensenyament, residència i internat per als fills de treballadors i treballadores. La seva construcció va ser encarregada cap a l'any 1950 als arquitectes madrilenys. Antonio de la Vega, que es va encarregar del menjador, la cuina i les residències, Manuel Sierra Nava, que es va encarregar de les aules i l'urbanització, i Luis Peral Buesa, que es va encarregar dels tallers.
En la direcció de l'obra va intervenir l'arquitecte Tarraguní Antonio Pujó Sevil, d'ells al teatre, i els aparelladors Antoni Artur Sacoma, Enrique Suárez de Deza Piqueras, Rafael Urací Avaró i Francesc Bayonrat Cusidor.
Les obres van començar formalment a gener de 1953 utilitzant elements com l'alumini, el ferro, coure i ciment. Curiosament, es va utilitzar la pedrera de la pedrera mil·lenària del mèdol. Aquestes obres combinaran almenys en la seva primera fase el 1956. La inauguració tingui lloc el 8 de novembre d'aquest any, quan ja acollia uns 600 alumnes, 430 dels quals en règim d'internat.
Des del punt de vista arquitectònic i urbà, el projecte destaca per l'escala, el plantejament tipològic i la voluntat de configurar-se com una petita ciutat, més que com un pas d'un edifici únic. Un model basat en altres universitats d'altres països de l'època, com Anglaterra, que ja venien d'abans.
Segons els estudis, es va projectar com un conjunt d'edificis autònoms, residències, tallers, menjadors, escoles, serveis, molt propi d'autarquia d'aquell moment, organitzats al voltant d'espais lliures i zones verdes, seguint plantejaments funcionalistes i de ciutat jardí. Un exemple tècnic del seu interès és la immensa coberta laminar del pavilló de cuines dissenyada per l'enginyer Eduardo Torroja, conjuntament amb l'arquitecte Antonio de la Vega, un autèntic repte estructural de formigó armat per a l'època.
Però, més enllà del seu valor tècnic, aquest conjunt té un valor simbòlic per a Tarragona, representa l'expansió educativa de classe treballadora de la postguerra, la voluntat de dotar a infraestructures àmplies de caràcter formatiu i la inserció d'un projecte arquitectònic i urbà de gran escala en l'entorn de la ciutat.
La seva ubicació a la carretera de Tarragona-Salou la converteix a més en un element visible i emblemàtic que ha marcat diverses generacions de tarragonins i tarragonines. En definitiva, la Universitat de Tarragona constitueix un patrimoni del segle XX que combina arquitectura, urbanisme, tècnica, educació i identitat social. I per tot això creiem que reuneix els requisits de seccionalitat, significat territorial i valor de conservació que justifiqui la seva protecció com a ve d'interès cultural.
Per reforçar aquesta proposta, convé recordar que no es tracta d'una iniciativa inèdita. La Universitat Laboral de Gijón va ser declarada bé d'interès cultural amb la categoria de monument, menjançant el decret 19 barra 2016 el 19 de maig. El procés es va iniciar amb la resolució el 14 de febrer del 2015 de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports del Principat d'Astúries, que va incoar l'expedient corresponent. Els anuncis de tramitació i informació pública es van publicar al juny del mateix any i, finalment, es va culminar amb la seva declaració oficial.
Aquest reconeixement demostra que aquest tipus de complex, una universitat laboral de la postguerra de gran escala i una significació educativa i arquitectònica, pot obtenir la màxima categoria de protecció patrimonial a Espanya. A més, el conjunt de Gijón ha estat proposat fins i tot per formar part de la llista indicativa de patrimoni mundial de l'UNESCO, fet que subratlla la seva rellevància internacional.
Pats acabant. Aquest precedent és especialment rellevant a Tarragona, ja que es posa de manifest que la declaració d'un conjunt similar és viable, coherent i esitjable. Amb aquest marc, la nostra ciutat pot assumir la iniciativa de reivindicar el seu patrimoni posant en valor un llegat que altres ciutats ja han reconegut institucionalment. I acabo dient que per tot això, per tot l'exposat, el grup municipal en Comú Podem-Tarragona proposa al ple de l'Ajuntament de Tarragona l'adopció dels següents acords.
El primer, instar el Govern d'Espanya a la declaració de la Universitat Laboral de Tarragona, Complex Educatiu de Tarragona, com a B d'interès cultural, amb la categoria de monument. Així mateix, es demana que es tramiti la petició al Departament de Cultura de la Unitat de Catalunya, competent en matèria de patrimoni, perquè impulsi la tramitació corresponent i la delimitació del seu entorn de protecció.
I el segon, que estrategia aquesta moció i la situació exposada als diferents grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als grups parlamentaris del Congrés dels Diputats, a la Direcció del Complexo Educatiu de Tarragona, així com a la Federació de Veïns i Veïnes de Tarragona. Moltes gràcies.
Bueno, en primer lugar, yo apoyaré esta moción hasta las últimas consecuencias. Estoy totalmente de acuerdo con ella. Pero como cuestión previa, ya les he planteado que esa protección que piden, la categoría en concreto, está mal encuadrada. Yo considero que debería ser como conjunto histórico. Estaría regulado en la misma ley, en el mismo artículo, pero en otro párrafo. Tendría la misma absoluta protección.
Dicho ello, hoy nos trae una moción que no es una moción ideológica. Hoy creo que debatimos si Tarragona es una ciudad que protege su patrimonio o una ciudad que lo sacrifica cuando estorba. La Universidad Laboral de Tarragona, como yo la conozco, no es un conjunto de edificios cualquiera. Es una obra arquitectónica de gran valor. Desde mi punto de vista, una joya arquitectónica.
Un conjunto educativo singular del siglo XX y parte de nuestra memoria histórica colectiva. Destruirla o permitir que se degrade hasta hacerla inviable sería un error irreversible. Este adjetivo hoy lo vamos a utilizar en varias mociones, ya lo hemos utilizado. La irreversibilidad sustantivo. Mire, permítanme decirlo con claridad. Destruir la universidad laboral
para convertirla, como por ahí se escucha, en un aparcamiento, sería tan absurdo, desde mi punto de vista, como demoler la Sagrada Familia para hacer viviendas o derribar el anfiteatro romano, porque allí cabría una infraestructura más rentable. El valor patrimonial no se mide por la rentabilidad inmediata del suelo u otros intereses económicos. Como dice la definición legal de un bien de interés cultural,
Este encuentra su valor, son aquellos bienes inmuebles que forman una unidad coherente con valor histórico, arquitectónico o social. Así se encuentra su valor. La protección como bien de interés cultural no impide el futuro, no congela la ciudad. Al contrario, garantiza que el futuro se construya con inteligencia, integrando el patrimonio en nuevos usos sin destruirlo. Puede que el ayuntamiento, como es evidente, no tiene las competencias...
per definir que, com en aquest cas, una joia arquitectònica se encuadre i sea catalogada com bé d'interès cultural. Però sí té les eines per a instar aquells organos competents, com és el Estat o la Generalitat, per a que impulsin aquesta transformació. Per tant, jo personalment, el meu grup unipersonal, voto a favor d'aquesta moció.
por lo que defiende, porque defiende la historia, la cultura y la dignidad urbana de Tarragona. Muchísimas gracias. Gràcies, consellent, hem arribat a votació. Sí. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí.
Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Perdó, no hi és. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? No. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
No. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la moció per 7 vots a favor, 14 vots en contra i dues abstencions. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot Junts, Vox, Esquerra no, nosaltres, el govern, en comú i el Partit Polar.
Doncs, en com ho podem...
Primer de tot, donar les gràcies al grup polític com el PP que ha donat el suport a la moció que ha començat avui. Desgraciadament no ha sortit endavant i és una llàstima perquè el que volem...
principalment és protegir el nostre llegat arquitectònic, el nostre llegat que serà únic i que, malauradament, com tots pensem, segurament acabarà sent un descampat per a més cotxes que vindran de fora.
Perquè això ha passat des de fa molt de temps, la laboral, el complex educatiu, tenia un espai immens, molt gran, molt gran, que anava des de la Pineda fins a on està ara, pràcticament, on està a Cessa i on està el mateix...
la factoria de Dau, i el que trobem és que a poc a poc s'ha anat menjar terreny, i aquest terreny ha anat per cotxes que venen de fora, cotxes que venen al nostre país, i hem fet un gran parquing allà.
Nosaltres volíem protegir el valor arquitectònic perquè no va de quan es va construir, sinó va del futur d'aquest projecte. Avui en dia és un becil, que això és el que argumentaran, però això ho canviaran quan ho vulguin i segurament els que estem aquí no ho podrem defensar. Nosaltres igualment ho intentarem elevar al Parlament de Catalunya, ho intentarem elevar al Congrés dels Diputats perquè pensem que és importantíssim aquest valor arquitectònic perquè ja vam veure el barri del Port, jo vinc del barri del Port, hem perdut
molt i molt, molt, molt, molt d'aquest valor arquitectònic als nostres barris. I això, amb el temps, passa que és el que fa petita la nostra ciutat, no mantindre aquests elements claus que encontrem i trobem en el nostre dia a dia. I passarà això a la famosa, on tenim ara mateix una plaça immensa, on tenim el major teatre de tota la província,
de tota la província de Tarragona, allà construiran potser un magatzem, tiraran el terra i posaran allà una nau petitona i tot aquest valor arquitectònic s'anirà fent orris. Així que molt agraïts a qui ha defensat arquitectònicament i als altres companys. Esperem que siguem capaços també nosaltres de convèncer en altres espais perquè voteu a favor de la nostra proposta. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, en nom de Junts de Catalunya. Gràcies. Miraré de ser breu. Crec que vostès fan mitja trampa avui aquí, amb aquesta moció. Malgrat...
Les reminiscències franquistes no li discuteixo la gran importància que té aquest lloc per molts tarragonins que hi han estudiat. Molts d'ells van acabar sent professors meus i sempre me n'han parlat molt bé.
Però estem al segle XXI, això era el segle XX, estem al segle XXI, i aquell espai de formació és evident que ha de sortir del metmig del polígon sud, del site més important del sud d'Europa, site petroquímic, oi? I ara, per atendre elevar la catalogació d'un edifici que ja està catalogat, és com dir...
Si elevem la categoria així, no hauran de marxar d'allà. I això és anar en contra d'un futur que és irreversible. És evident que per la seguretat dels alumnes hauran de marxar d'allí i és evident que aquell espai situat on està haurà de passar a ser espai portuari o inclòs en el trasllat de la CLH, de la seva ubicació actual...
I, que vostès em parlin de la Universitat Laboral de Gijón, li recordo, i ho poden consultar per internet, que la Universitat Laboral de Gijón és l'obra arquitectònica més important feta al segle XX Astúries. Evidentment...
potser importantíssima. És evident que l'unitat laboral no és l'obra arquitectònica més important feta a Catalunya del segle XX. Per tant, entenc que han fet mitja trampa i que aquesta moció senzillament és una mica oportunista i poc. Que no toca, vaja. Diria que no toca. Moltíssimes gràcies. En nom de Vox...
Señora Ramos, es un orgullo para mí ser su musa de la inspiración. Tome nota de todo lo que le voy a decir ahora. Me sorprende muy gratamente que el señor Collado presente esta moción y que reconozca las actuaciones positivas que se llevaron a cabo en el pasado para mejorar la vida de los trabajadores y de los hijos de estos, reconociendo así que no todo era tan malo.
També no sorprende que en su moción, por un lado, se proponga mantener este conjunto arquitectónico como un espacio de memoria para la ciudad de Tarragona y como un símbolo de recuerdo de la época, pero que, por otro lado, se intente reescribir la historia y borrar el legado del Ministerio de la Vivienda de la misma época, obligando a los propietarios a eliminar las placas de las viviendas de renta alimentada de una ley de 1954. Aprovecho la ocasión para denunciar en este pleno el uso
de las dos residencias de estudiantes de este complejo de la laboral, para acoger inmigrantes ilegales, unos 60, en lugar de destinar estas residencias a su uso original, una residencia para estudiantes, más en el contexto actual de falta de vivienda.
Aprovecho para lamentar que en el Parlamento de Catalunya, esta misma semana, el Govern ha vetado una proposta de ley de Vox en la que se pedía que los albergues juveniles no se utilicen como centros de menas. Hasta la propia Generalitat ha reconocido en su respuesta que 5 de 20 albergues juveniles gestionados por la Agencia Catalana de Juventud están siendo utilizados para alojar menas.
Dito todo lo anterior, nos tenemos que abstener por las implicaciones que pudiera suponer la declaración de bien de interés cultural sobre la inversión proyectada por el Port de Tarragona y de la que no disponemos información como para emitir una valoración más precisa. Muchas gracias.
Moltes gràcies, senyora tinent d'alcalde. Mirin, des del grup municipal del Partit Popular, igual que fem sempre amb el tema del patrimoni, estem molt d'acord en protegir el patrimoni de la ciutat. En aquest cas, la universitat laboral, que certament no és la de Gijón.
Perquè la mare va ser la de Tarragona. La de Gijones va construir precisament seguint el model de Tarragona. Que sigui el més important d'històries o no, depèn del que es construeixi en cada espai. Juntament amb la ciutat residencial i amb el que llavors era el govern civil, actual subdelegació del govern, composen tres edificacions de referència i, en el cas de la subdelegació del govern, l'obra d'acubisme més important i més premiada...
que tenim. Per tant, són arquitectures que són referents de la nostra ciutat. És exactament el mateix que Tabacalera, que es va construir al mateix moment que Màlaga o Sevilla, i ja podem veure com en estan. Per tant, en aquesta ciutat tenim edificis molt emblemàtics que, si els perdem, són irreversibles. La laboral és un espai que treu arquitectes de tots els indrets
i cada any els estudiants d'arquitectura venen a veure tot l'espai, però de manera molt especial la volta del menjador, perquè realment és una referència dintre del món de l'arquitectura. Mira, era un recinte, era un model funcional per la ciutat Jardí, amb una gran pineda al voltant, que avui està amenaçada per l'ampliació constant del port, i per tant ens sembla molt bé que, a més a més de ser becil,
se faci aquesta declaració de Vic com a bé d'interès cultural.
Cada vegada que sentim que les ciutats avancen i que han de canviar, no sé si algú recorda d'aquí el que era el projecte Mirador del Mediterrani. El projecte Mirador del Mediterrani, que es tenia que construir perquè les ciutats avancen i prosperen i no podem estar anclats al passat, era tota una urbanització que es tenia que construir després de la voladura de l'amfiteatre de Tarragona
perquè hauria sigut un lloc fantàstic per edificar-hi una urbanització de cara al mar. I es va salvar gràcies a la Real Societat Arqueològica i al William B. Bryan. Per tant, els nostres edificis emblemàtics són irreversibles si es perden perquè no els tornem a recuperar mai més. I a més, com ha dit molt bé el conseller Carmona, hi ha un aspecte emocional. Totes les generacions que van estudiar aquí, de Tarragona o de fora, que recorden el seu pas per la laboral.
Clar que tot això, la conservació, la protecció, el Vic, pot dificultar molt tota la carambola que s'ha de fer entre la CLH, el Port, la Generalitat i l'Ajuntament, amb la redacció del futur POUM, amb tots els plans de l'equip de govern de concentrar-ho tot a Ponent,
tota l'edificació a Ponent i aprofitar l'espai de la CLH al costat del riu Crancolí, amb una zona, recordem, inundable i per un ús residencial i d'empreses tecnològiques. En qualsevol cas, tot el nostre suport per protegir el patrimoni de la nostra ciutat i en aquest cas un element tan emblemàtic de la construcció i de l'arquitectura del segle XX que tampoc n'hi tenim tants, excepte aquests que he referenciat abans, com és la Universitat Laboral. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera Martorell. En nom d'Esquerra... Gràcies...
Aquesta és una moció que està bé en molts sentits, sobretot amb les ganes que té de posar en valor el patrimoni racionalista de la laboral i que és un patrimoni valuós, però cal dir que és un patrimoni que està protegit, és a dir, allò és vecil i per tant...
Sí, és un patrimoni protegit i fem trampes al solitari o no estem sent sincers quan diem que allò està en perill i que per tant necessita algun grau de protecció. Té grau de protecció, el té perquè el mereix i ja està. I per tant, per això nosaltres no votem a favor de la moció.
Probablement la moció defensa coses que no diu o busca alguns implícits i en això potser ens hi perdem. Per nosaltres el patrimoni arquitectònic és molt important, però segurament hi ha un patrimoni que és molt més important que són les persones. I això em val tant per fer una referència a comuns com per fer una referència a...
a Vox, és a dir, hi ha l'al·lusió que ha fet abans sobre els usos que s'està donant de la laboral, doncs són usos que han d'atendre a les necessitats de les persones, perquè les persones són, per molt importants que siguin els edificis, molt més importants que no pas els edificis. I a nosaltres el que ens preocupa quan passa alguna calamitat amb la indústria o quan veiem el mapa de protecció civil, no és què passarà o deixarà de passar amb els edificis en si, sinó què és el que passa o deixarà de passar amb
amb les persones perquè són l'element més important de tots amb infinita diferència. I és per això que el que no volem és generar catalogacions que el que persegueixin sigui dificultar, torpedinar, impedir per la porta del darrere...
El que ha de ser un debat net i clar de la gran transformació que ha de tenir Tarragona amb aquesta gran triangulació que suposa, per una banda, que la laboral, que ara està en un lloc mal connectat a nivell de mobilitat i vulnerable des del punt de vista de la seguretat, passi a un entorn molt més segur i molt més ben connectat a camp clar.
Clar que sí, l'aposta ha de ser aquesta. I hem de posar facilitats per aquesta aposta, no dificultats. I alhora, també, part d'aquesta gran transformació és agafar els dipòsits del CLH que ara mateix condicionen i amenacen el centre de la ciutat a un entorn lluny de la població. Està clar, sí. I aquell és un entorn privilegiat perquè tot això passi? Sí, rotundament sí.
De fet, aquesta triangulació també és llegat republicà, el que passa és que l'execució ara no depèn de nosaltres i per tant nosaltres tanquem files amb l'equip de govern perquè tiren davant, òbviament. Alguns utilien això de gran pelotazo, sí, sí, és un gran pelotazo perquè els estudiants...
i els treballadors de laboral estiguin el més segurs i ben connectats possible. Perquè la universitat laboral es quedi a Tarragona. Perquè la universitat laboral i el complex educatiu estiguin ben connectats i en un lloc segur. I perquè Ponent tingui un impuls econòmic i educatiu de nassos per les properes dècades.
i perquè el centre de Tarragona deixi d'estar condicionat pels dipòsits del CLEH i perquè el marge dret del riu Francolí deixi de ser el que és ara d'aquest espai o aquest nou espai abandonat que tenim a Tarragona. Per tant, a favor d'aquest pelotazo, Esquerra Republicana, evidentment, que hi ha que estar d'acord. Moltíssimes gràcies. Conseller Puig, en nom del govern...
Gràcies. Abans de res, senyora Gómez, me parece absolutamente asqueroso que algú en este pleno defienda una dictadura. És absolutamente asqueroso. I me da igual lo que fiera la dictadura perquè se sustentó sobre una base ilegítima i sobre un govern que no la eligió el poble. Així que me da igual lo que fiera la dictadura i me parece asqueroso. Usted té un problema amb la democràcia i amb la llibertat en aquest país. Dite això...
La laboral ja està catalogada, ja està protegida com a bé cultural d'interès local. Passar a bé cultural d'interès nacional no augmentarà la seva protecció, no farà que els edificis no desapareguin. Això ja està previst en la catalogació actual. No, i els parla el Consell de Patrimoni que certes experiències té amb els béns culturals d'interès local i amb els béns culturals d'interès nacional. És més...
catalogar com a vecin i amb la categoria de monument la laboral el que pot acabar passant és que la laboral marxin els alumnes i caigui a trossos perquè ningú serà capaç de posar recursos perquè no caigui per recuperar i per restaurar la laboral això és el que pot acabar passant amb la catalogació de vecin que és el contrari del que volem vostès i nosaltres que és preservar allò que és absolutament preservable que són els elements arquitectònics de la laboral
Aquí es parla de caramboles, de pelotazos... Intentem que una ciutat que ha viscut condicionada absolutament per la seva indústria, per la indústria que l'envolta a la nostra ciutat i per la indústria que tenim ara al nostre terme municipal, pugui respirar.
I això passa pel trasllat d'algunes empreses que estan en el nostre entorn, com és el cas d'Exorum. Si s'ha de traslladar o no s'ha de traslladar allà, això ho acabarem de veure amb el POM. És una opció molt realista, que s'hi pugui traslladar al costat del port, on fa la seva activitat normal. I és evident que un espai pot ser l'entorn de la laboral. Això significa fer desaparèixer els seus elements arquitectònics? No, evidentment.
Evidentment que no. Això significa que la indústria, que l'activitat portuara que s'hi pugui desenvolupar allà s'haurà d'adaptar a les catalogacions existents que no variaran. Per tant, entenent el fons de la seva emoció i compartint fins i tot la seva voluntat de preservar els elements arquitectònics i artístics de la laboral, hem hagut de votar en contra. I hem hagut de votar en contra perquè a vegades amb bona voluntat es plantegen algunes coses que poden hipotecar el futur de les mateixes. Gràcies.
Moltíssimes gràcies. Anem ara a la moció presentada pel grup municipal de Junts per Catalunya per a la creació d'una comissió territorial de patrimoni cultural de la ciutat de Tarragona i per a l'impuls de l'autonomia urbanística municipal. Moltes gràcies. Avui portem al ple aquesta moció que per Junts és molt important per tres aspectes.
Primer, segueix la línia liderada per Junts per a reduir la burocràcia per a simplificar i agilitar l'administració. En segon lloc, agafa la idea de la proposta elaborada per Junts per a l'aprovació d'una nova ordenança d'obres que ens permeti reduir dràsticament el temps en el qual s'atorga una llicència. I en tercer lloc, és una eina més, com ho és el Pla Especial de la Part Alta, que permetrà que Tarragona tingui més autonomia urbanística.
Per donar-nos context, l'any 66, en plana dictadura franquista, es dicta un decret que declara la ciutat de Tarragona conjunt històric-artístic i després d'això amb la llei catalana de patrimoni, tot el sursol de la ciutat és d'haver zona arqueològica i per tant bècil.
Què vol dir això? Que qualsevol obra que s'hi faci, pública o privada, o al punt de la ciutat que sigui, necessita un informe favorable de la Generalitat. Si no, no es comença. Això suposa una lentitud i un accés burocràtic que l'únic que fa és desincentivar les persones que tenen ganes de fer coses, de rehabilitar, etc. A més, la Comissió de la Generalitat actual...
ha d'informar tot el camp de Tarragona, Reus, Montblanc, Valls, El Vendrell, Pradell de la Teixeta. Cap d'aquestes ciutats té les característiques esmentades que té Tarragona.
Aleshores, per això és que demanem al Govern de la Generalitat que modifiqui el decret que crea i delimita les comissions del patrimoni cultural i en creï una d'específica per a la ciutat de Tarragona. Ens la mereixem i de la mà del Pepa i la nova ordenança podrem reduir encara més la burocràcia i ser un ajuntament referent a tot el país. Aquesta comissió ha de tenir personal propi.
i específic que es dediqui només a Tarragona i als seus expedients i ha de ser àgil per això els demano que donin suport en aquesta moció i que tots els seus grups els seus grups que tenim representació en el Parlament de Catalunya que facin també la pressió pertinent des dels seus espais perquè això pugui ser una realitat doncs és un tema que creiem que és rellevant i important per Tarragona
Comissió pròpia no ordenant-se el Pepa perquè l'Ajuntament pugui donar el 75% de les llicències sense dependre de la Generalitat. Són una bona fórmula per fer aquesta administració que posi la vida fàcil als tarragonins en lloc de complicar-los. En aquest sentit, se m'ha comunicat per part del Govern, per part del Partit Socialista, que voldrien introduir un esmena imbotxe que li farem arribar al secretari general,
per tal que en el punt... Un moment, que busco... En el punt primer. En el punt primer s'introduirà un afegit en el qual es demana que aquesta comissió que es demana crear tingui personal propi. Se la doti de personal perquè és que si no, malament res si aquesta comissió... Tenim una comissió però tenim el mateix personal...
que té la comissió de Camp de Tarragona. Per tant, hauria de ser personal a Camp de Tarragona i personal propi per la comissió de patrimoni de la ciutat de Tarragona. Compto amb el seu suport. Gràcies. Gràcies, conseller Cendra. Grups que vulguin intervenir, previ a la votació, doncs Esquerra.
Doncs, miri, no sé si és per casualitat, però també li anàvem a fer aquesta proposta. Per tant, doncs, ho celebro que d'alguna forma se'ns hagi davantat aquesta qüestió, perquè és evident. És a dir, l'objectiu de la moció està molt clara. La creació d'aquesta comissió per ser...
no vol dir que anem més ràpids, perquè al cap aquesta comissió la determinarà un decret, es nomenaran uns funcionaris i, clar, vull dir, al final els tècnics del departament són els que són i, per tant, si són els mateixos, el que acabarem fent és la comissió...
a les 9 i després l'altre a les 10, i amb la qual cosa tot haurà de passar pel mateix sedàs, amb la qual cosa no arreglem massa més. El que sí que ens motiva a votar sí, molt sí, aquesta moció, és el tema del Pepa.
És evident que si no tenim enllestit aquest pla especial, els tràmits són un darrere l'altre i un espaiat de tramitació que se'ns eternitza. Per tant, és importantíssim que aquest pla especial tiri endavant i tiri endavant més ara que d'alguna forma
ja tenim clar els criteris amb el que seria l'UNESCO. Perquè a més a més el PEPA, fent-ho, ens dona seguretat jurídica.
És a dir, hi ha una fitxa de cada monument, etcètera. Per tant, els promotors que vulguin fer qualsevol cosa tenen seguretat del que poden fer, del que poden tocar, del que no poden tocar i del que es pot fer. Ara...
segons i com, és una aventura, es presenta un projecte i si després cultura no li encaixa a alguna qüestió que no està reflectida, doncs es torna enrere amb el que suposa tota una tramitació de molt de temps. Per tant, aquí jo crec que és important posar la banya perquè realment serà el que realment ens farà
d'alguna forma aprimar els terminis. I una altra qüestió que potser es podria explorar, sé que administrativament grinyola, o sigui, ja va per endavant, però, no, no, ho dic clar, però explorem-ho perquè potser els serveis jurídics a la casa troben algun encaix, que seria fer una tramitació paral·lela, és a dir,
que urbanisme i després cultura, doncs no, escolta, tota la vegada, perquè potser escurçaríem temps. Primer ha d'anar a urbanisme perquè si allò ja no funciona, ja és il·legal, no cal que passi cultura. Però si d'alguna manera es pogués encaixar una tramitació paral·lela, potser també escurçaríem molt de temps. I gràcies, res més.
Ah, i perdoni, és que abans no he felicitat o no he donat la benvinguda públicament al senyor Òscar García i aprofito per donar-hi la benvinguda. Moltíssimes gràcies, conseller Fortuny. Anem a la votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León.
Abstenció. Senyora Elvira Vidal, sensi? No hi. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant... Per tant, s'aprova per 19 vots de favor i 5 abstencions.
grups que vulguin participar en explicació de vot, en Comú Podem, Junts, Part Popular i Govern. Doncs en Comú Podem. Secretari, ara que es juga.
No sé, senyor secretari, si això es podria dir votar-se a sobre, no? És un poc el que li ha passat de votar. Han presentat unes nenes, per tant, sabíem que... No, no, que està bé, que està bé. Era l'espírit d'una vida en jo, l'espírit d'una vida en jo també. Bé, mirin, nosaltres ens hem abstingut en aquesta moció per diverses coses. Primer, perquè, senyor Zendra, jo crec...
que fa una mica de trampeta. És d'estudiant justet. Perquè els que hem estat treballant al Consorci... L'apreto, l'apreto. Avui no li havia dit res. És la primera que li dic. Justet d'estudiant, d'estudiant. De res més. No vull jo... Però, clar, és que tots sabem...
o els que ho hem treballat ho sabem, que el consorci això ho portarà, perquè és inalienable una cosa de l'altra. Si tenim un projecte de consorci que hem consensuat i que hem treballat i que el coneixem bé i sabem què passa, jo tinc la sensació que aquesta emoció és d'aquelles que explicarem d'aquí un any i mig quan aconseguim que això funcioni i direm, ja ho vam proposar nosaltres al ple. I ostres, a mi fa aquesta sensació. Perquè a més, mirin, ho ha barrejat amb el Pepa amb bona intenció,
perquè diu, a veure si amb aquesta pasta naga funciona. I ha funcionat. Hem posat el Pep aquí i, per tant, cap a dins. I l'altra cosa que no acabem de veure és que, sobretot, i ho explicava molt bé el conseller Fortuny, no per sé serà més àgil, perquè els jugadors són els mateixos.
I, per tant, la pastanaga d'anir més ràpid administrativament no funciona. Si no funciona, anar més ràpid administrativament. Si ja ho tenim previst amb el Consorci. I si, a més, sabem que el Pepa va en paral·lel i que l'hauríem de fer, que portem dos anys d'endarreriment, a mi em porta a votar abstenció. Perquè és veritat que Tarragona necessita aquesta comissió. Però em sembla...
quasi oportunista. I per això ens hem abstingut. És molt important que amb aquestes qüestions siguem seriosos, perquè hi ha molta gent que li va al dia a dia. Hi ha molta gent que li va al dia a dia. Però sobretot hi ha molta gent que li va a la seva manera de viure. La part alta l'estem perdent. Se'ns escapa de les mans. I això ho hem de treballar d'una manera més concreta. I per tant, posar-ho aquí com un punt de reformar el compromís...
Em sembla tendència, senyor Sandra. Gràcies, conseller Collado, en nom de Junts per Catalunya. Gràcies. Cal ser seriosos? Escolti, vostè de vegades en aquest ple ho converteix en el club de la comèdia.
I jo crec que si vol ser seriós, siguem-ho de veritat. Escolti, 20 i no sé quants vots de 27...
és que és un tema que preocupa, és un tema que la gent i els seus representants consideren que és important i que, per tant, aquí no han vingut a fer comèdia. Vostè sí, nosaltres no. I clar, com que el Consorci, què passa, que l'ha hagut de trucar al senyor Hurtà, són el seu estimat ministre, no, el Consorci tirar endavant de la manera que tirar endavant, però ratifiquem l'urgència de tenir una comissió pròpia.
Li agraeixo al Partit Socialista la seva esmena, que millora, efectivament. Ho defensàvem, però no ho havíem inclòs. Que tingui personal, perquè tenir una comissió, com deia el senyor Fortuny, tenir una comissió nova que no té personal i que l'hagi d'executar el mateix personal que la comissió del camp, no té cap sentit. Per tant, li agraeixo molt l'esmena i li agraeixo també el tarannant del senyor Fortuny, que també volia proposar-ho.
I li agafo el guant, perquè ja fa molts dies que hi estem donant tons, que és absolutament necessari que quan entra un expedient a l'Ajuntament no esperem l'últim tràmit per començar a demanar informes externs, sinó que paral·lelament ja es pugui sol·licitar informes en aquells que triguen més, es digui AENA, es digui Costes, es digui Ministeri de Mediment, qualsevol. Però paral·lelament, en el moment que entra l'expedient, ja hauria de tramitar-se la...
els informes pertinents que venen de fora. En resum, gràcies, aquesta moció no ha tingut cap vot en contra, és important, i els hi agraeixo. Gràcies als ciutadans també, perquè crec que la gent que vol fer coses agraeix que fem coses sèries i no vinguem a fer comèdia. Moltíssimes gràcies, conseller Cendra, en nom del Partit Popular.
Gràcies, senyora tinent d'alcalde. Com no podria ser d'altra manera, conseller Cendrem, estem totalment d'acord en que el patrimoni de Tarragona mereix una pròpia comissió per la importància i relevància mundial de la que disposa.
Per exemple, Barcelona té la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Barcelona i una cosa és la potència de Barcelona com a ciutat i una altra és la importància a nivell cultural i ja no diguem arqueològic de la ciutat de Barcelona comparada amb Tarragona. Per tant, totalment d'acord.
Jo vaig estar vuit anys com a tinent d'alcalde de patrimoni en aquesta comissió i certament la dispersió de tot el que era la comissió per tot el camp de Tarragona obligava que els tècnics, clar, tinguessin que anar de punta a punta fent els informes correspondents i recordo precisament el Jaume Costa, entre d'altres, i una feina ingent que tenien que fer. Per tant, certament, totalment d'acord que Tarragona la tingui,
i totalment d'acord amb l'esmena de la dotació de personal, perquè si no, és com ha dit el conseller Fortuny, al final un es farà a les 9, l'altre es farà a les 9 i mitja, però el personal és exactament el mateix i això sí que és com a fets de trampes al solitari. Per tant, té d'haver-hi una dotació de personal i econòmica pròpia de la Comissió de Tarragona, de la Comissió Territorial de Patrimoni Cultural de Tarragona i de la que ja hi ha,
o la que es vulgui dotar si és que la dotació actual queda pel camp de Tarragona, i per Tarragona, en aquest cas, pel camp de Tarragona. Miri, nosaltres apostem per cuidar el més important que té la ciutat, que és el patrimoni, i en definitiva és l'essència de la ciutat. Per tant, tot el que sigui donar autonomia a Tarragona estarem d'acord sempre, que és justament el contrari del que a vegades s'està fent. Aquesta moció va absolutament alineada amb la que nosaltres vam presentar de la part alta.
el tema de la rehabilitació, el tema de la construcció allà on es pugui, perquè precisament si es va lleuger amb la tramitació i tenim una comissió específica per Tarragona, tot això serà molt més fàcil. El que passa és que el que no coincidim és amb el conseller Collaro quan diu això ja hi és al Consorci. Nosaltres precisament pensem que hi ha una contradicció. Si nosaltres hem apujat aquesta moció...
perquè creiem que això és senzillament tenir més autonomia i l'autonomia de Tarragona, per la seva singularitat, amb un subsol de tot el terme municipal catalogat, és absolutament necessari. Però hi ha una contradicció. Al Consorci estem fent just el contrari. Estem cedint la gestió del patrimoni a un ens que, per començar,
es presideix des de la Generalitat, des del president de la Generalitat i des de Barcelona. Per tant, totalment d'acord amb aquesta moció i no tant amb el que això pugui venir executat a través del Consorci. Moltes gràcies.
Senyora Martorell, no s'enganyi, aquesta comissió és de la Generalitat, no és de l'Ajuntament. El que demanem és que la Generalitat creï una comissió específica per la ciutat de Tarragona, però no que estigui a l'Ajuntament. Per tant, ens podrem fer trampes al solitari dient que... Sembla que avui està de moda aquesta frase.
que per tenir la propietat dels monuments som absolutament lliures i tenim autonomia, però la realitat és que aquí hi ha una comunitat autònoma que té unes competències en patrimoni, que les exerceix, i per tant, dintre d'aquests límits que ens marquen les competències de cada comunitat, hem d'intentar agilitzar al màxim.
Hem fet l'esmena perquè, com ja s'ha dit, una comissió que tingui exactament els mateixos tècnics que tenim actualment a la comissió territorial del Camp de Tarragona no servirà per agilitzar res. El problema que tenim actualment és que Tarragona, com a ciutat, vivim en una ciutat meravellosa, però a vegades viure en una ciutat patrimoni de la humanitat que té tot el subsol declarat com a vecín, té problemes burocràtics afegits a d'altres ciutats i els tenim, evidentment. I com deia,
El problema que tenim actualment és que generem tant volum d'expedients que enviem a la comissió que molts d'ells, tot i arribar en temps, no acaben entrant en aquella comissió o bé no està el personal perquè els pugui avaluar a temps d'aquella comissió o bé senzillament l'ordre del dia s'ha de tancar en algun moment i alguns dels nostres projectes, no només els d'externs, també els interns, no acaben passant. Per això ja li vam demanar a la consellera de Cultura i al president de la Generalitat
Aquesta possibilitat també al conseller de presidència és una possibilitat que es veu amb bons ulls per part de la Generalitat i que ara tocarà treballar de forma conjunta, Ajuntament i Generalitat, perquè finalment sigui una realitat.
I no és una qüestió de saltar-nos cap comissió, evidentment hem de passar tots els filtres que toqui, sinó al final permetre que més projectes mensualment, o bé en la prioritat que es desitgi, que es convoqui aquesta comissió i puguin entrar. I no només, ho deia abans i ja acabo, no només és un tema de llicències d'obres i per tant d'afectació
directe sobre la ciutadania de Tarragona, és també un tema de planejament urbanístic, que també ha de passar per la comissió corresponent, o és un tema de projectes municipals, fins i tot d'asfaltar un carrer. El Polígon Francolí mateix va haver de passar per la Comissió de Cultura. Per tant, és un tema que afecta directament a la ciutadania en els seus tràmits, però que també afecta en aquest Ajuntament en els projectes que redacten. Gràcies.
Moltíssimes gràcies. Anem ara, que teníem la moció presentada per grups municipals de Tarragona en Comú, Podem i Esquerra Republicana per les obres del Vialde, però havia la proposta de retirar-la. Si els grups que la proposen imbotge volen retirar-la, sí. Moltes gràcies. Sí, a petició de l'AFA retirem aquesta moció.
I agraïm, o almenys des d'Esquerra Republicana, agraïm que el que havia estat una mala execució de la planificació d'una obra que havia de ser l'estiu per tal de no coincidir amb l'activitat escolar, finalment s'hagi corregit. En el seu moment li vam adreçar una pregunta a l'alcalde i a la consellera Mascarló, si som o no som ciutat amiga de la infància i celebrem que hagin contestat que sí, que hagin trobat la manera.
la manera de no perjudicar els veïns, que tenen tot el dret del món, i fa dècades que esperen, i a més els agraïm la comprensió i l'empatia que han tingut tot el temps del món, han estat esperant per fer aquestes obres necessàries al barri de la Parceres i Borre, i per tant això ha de tirar endavant, però que no podia ser a costelles de l'element més vulnerable a tots, que és un centre escolar, i en particular la Canalla. I per tant, com a grup municipal, però també...
com a pare, com a tiet i com a padrí, us agraeixo que hagueu rectificat. I enhorabona a l'AFA per la feina feta i la fermesa. Jo només faré un barret, eh? És a dir, rectifiquem aquesta retirada de punt. A mi em sembla que és just reconèixer l'ímpetu de l'AFA, que ha estat capaç de mobilitzar-nos a tots en aquest procés.
de la gent de Parcelers i Borra, que després del camp petit han aguantat i acabaran pagant com a mínim el ritme es manté, i jo crec també que al conseller García aquí li hem d'agrair la dedicació al tema, perquè hem aconseguit posar-ho a lloc, ser capaços que els infants puguin seguir el seu ritme escolar,
i que el projecte no s'aturi. Jo he volgut creure que té a veure amb el nostre lema de Nadal, i és que a Tarragona per Nadal tot és possible. Gràcies.
I ara volíem cantar una Nadala. Jordi, no marxis. Gràcies, consellers. Queda retirada la moció. Tenim dues mocions sobre els treballadors autònoms. Proposem que s'afagi la lectura a la presentació cadascun dels grups, però si els sembla bé, el debat el farem conjunt. Començarem amb la moció presentada pel grup municipal de Junts per Catalunya en defensa dels autònoms i per la creació d'un col·lector municipal de dades.
Hòstia, això que no ho han fet bé. Estic emocionat. Estic emocionat. Gràcies. Enhorabona, senyor Òscar. L'únic que ha fet és no posar-se a colònia, que li vaig dir que ho fes, que seria molt interessant. Des de Junts presentem aquesta moció perquè els autònoms són un element essencial del teixit econòmic i social de Tarragona.
però fa massa temps que suporten una pressió fiscal excessiva, una burocràcia feixuga i una protecció social clarament inferior a la dels treballadors assalariats.
Les reformes impulsades els darrers anys des de l'Estat s'han fet sense escoltar prou el sector i sense tenir en compte la realitat dels interessos discontinus de molts autònoms. Per això, clarament, l'aplicació immediata de la directiva europea
que permet l'excepció de l'IVA als petits negocis, així com una revisió del sistema de quotes i una simplificació administrativa real i efectiva. Ara bé, aquesta moció no es limita a instar altres administracions. Com a Ajuntament hem d'assumir
Responsabilitats que són de la nostra competència. I això passa per reforçar el suport municipal, però sobretot deixar de governar sense una diagnosi clara de la realitat del sector.
En aquest sentit, proposem la creació d'un col·lector municipal de dades del treball dels autònoms, que ens permeti conèixer quants autònoms hi ha realment a Tarragona, en quins sectors desenvolupen la seva activitat, si el col·lectiu creix o decreix i quines són les seves necessitats reals.
Disposar de dades fiables ens permet dissenyar polítiques públiques més eficients, orientar millor els recursos municipals, reforçar programes com a Tarragona Impulsa.
La moció incorpora també altres acords municipals molt concrets. Instem a l'Ajuntament a reforçar els serveis d'informació, assessorament, acompanyament als autònoms, així com demanem que es promoguin incentius per garantir un suport real i efectiu, així facilitar la continuïtat dels negocis i relleu geracional.
Reconèixer i visibilitzar el treball autònom com a peça clau de l'economia local. Defensar els autònoms és escoltar-los, treure obstacles i governar amb dades. Això és que avui proposem des de Junts. Pel que fa a la moció que presenta el Partit Popular des de Junts,
Votarem sí a aquesta moció perquè ho fem en un sentit crític, exigent, sense cap renúncia a la memòria política.
part del diagnòstic que fa el Partit Popular i, per tant, no tenim cap problema en donar suport a iniciatives que posin el focus al col·lectiu. Ara bé, no podem obviar, recordar que algunes de les dificultats que avui es denuncien deriven de la reforma del sistema de cotització aprovada l'any 2022 amb l'aval del Partit Popular i que no va comptar amb el suport del col·lectiu d'autònoms ni el vot de Junts.
perquè ja vam advertir que no s'adaptava a la realitat dels petits professionals. Per tant, votarem a favor d'aquesta moció, però també deixarem clar que la coherència a totes les administracions no es pot defensar als autònoms en un ple municipal per pura política d'oposició estatal i avalar reformes que els perjudiquin quan es regisla des de Madrid. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Martorell.
amb la moció presentada, com dèiem, pel Partit Popular per alleujar la càrrega fiscal i burocràtica de treballadors autònoms. Moltes gràcies, senyora presidenta. Miri, hem de alleujar la càrrega fiscal i burocràtica els treballadors autònoms. Aquest és el motiu, en definitiva, de presentar aquesta moció.
Realment des del Partit Popular proposem eliminar la quota d'autònoms als professionals que no arribin al salari mínim interprofessional. També proposem eliminar a l'IVA aquells que facturin menys de 85.000 euros anuals tal com ho disposa la Unió Europea.
Es tracta d'una norma que ha entrat en vigor en guany, que vol reduir la càrrega burocràtica i administrativa que pesa sobre els petits negocis i empreses. Però Espanya no s'està aplicant.
Resulta paradoxal que el govern del president Pedro Sánchez apliqui amb tant entusiasme algunes normes més enllà de les directrius europees, com el tema de la taxa de residus, el tema de zones de baixes emissions, i que en canvi no les vulgui aplicar en una mesura que ajudaria i molt els treballadors. Això també és normativa europea.
Des del Partit Popular hem presentat una sèrie de mesures que ajudarien molt l'activitat dels professionals autònoms. Mesures com les ja anomenades de treure l'IVA per als que facturin menys de 85.000 euros anuals, tarifa zero per nous autònoms, o la reducció de les declaracions fiscals de quatre a dues o fins i tot a una, l'exoneració de cotitzacions durant el primer any en contractar un empleat, la no obligació de cotitzar
durant baixes per malaltia greu, la compatibilitat del treball autònom amb la jubilació, la compatibilització del treball de l'autònom i treball per compte d'un altre, l'excepció de quotes durant dos anys després de la paternitat o la maternitat, la clarificació i increment de les deduccions per la captància,
L'equiparació dels drets de lactància perquè la realitat és que els treballadors autònoms també han de tenir dret a tenir fills i també han de tenir dret a aquestes paternitats, maternitats, lactàncies que tenen els treballadors que no són autònoms. La moció que estem presentant avui no demana aprovar totes aquestes propostes
que jo he enumerat del PP de suport als autònoms, tot i que totes són raonables i urgents. Només sol·licita que es compleixi la primera, que és l'excepció d'IVA, per als autònoms que facturin menys de 85.000 euros, tal com estableix la directiva de la Unió Europea
2020 barra 285. No és una qüestió partidista, sinó un deure legal i moral a qui sostén dia a dia l'economia real del país. Ajudar els autònoms és ajudar les famílies, és ajudar tota la societat perquè el talent i l'emprenedoria puguin seguir oferint els seus productes i serveis. El sector empresarial és vital per tenir una economia forta i que revitalitzi tota l'economia en general. Per això, des del Partit Popular,
Al partit de la política útil proposem almenys aplicar la directiva europea per eliminar l'IVA als professionals i empreses que facturin més de 85.000 euros anuals. En relació a la moció de Junts, nosaltres l'apoyarem, i com que l'he dit també el conseller...
Pep Manresa en relació a la nostra, l'apoyarem perquè, en definitiva, més enllà del que són el contingut, el primer dels acords és exactament el mateix, és aplicar aquesta directiva europea de manera immediata amb el mateix entusiasme que s'hi puguin aplicar d'altres. La diferència és que les altres que s'apliquen són per recaudar i aquesta, precisament, és per deixar de recaudar. Per això no hi ha el mateix entusiasme
a l'hora d'adoptar-la i aplicar-la en aquest cas. També tenint en compte les bonificacions, etcètera, que es proposen aquí. Però també hi ha un element interessant que és crear aquest col·lector municipal de dades perquè certament quan vam preparar aquesta moció
La problemàtica era tenir dades actualitzades a dia avui de com està el tema dels autònoms. Certament, ja vam dir que hi havia hagut una baixada del 1552 al 1265, però no és fàcil tenir aquestes dades i és important tenir aquest baròmetre dia a dia de com està la situació. Nosaltres, evidentment, tampoc estem d'acord amb la totalitat del que es diu, tampoc estem d'acord en que ho hagin estat donant
i segueixin donant recolzament al govern del president Pedro Sánchez, que és el que no està aplicant la iniciativa ni la directiva europea, però malgrat això, com diria el conseller Collado, farem un martorell, i per tant sí que els votarem a favor, o el conseller Carmona, i els votarem a favor aquesta moció, i per això estem totalment d'acord amb aquesta discussió o aquesta presentació conjunta de les dues mocions,
perquè un amb més àmbits, l'altre menys, però al cap l'esperit és el mateix. Apoyar i recolzar els nostres autònoms, que són el motor de la nostra societat. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. A votació. Senyor Jaime Duque. Un moment. Estan jutjant.
Sí, sí. Votem primer la moció presentada per Junts. Correcte. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Sí. Senyor Elvira Vidal Centro... Perdó, no hi és. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. No. No. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. No.
No. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal socialista? Abstenció. Per tant, la moció presentada pel grup municipal de Junts per Catalunya s'aprova per 8 vots a favor, 3 vots en contra i 15 abstencions.
Moltíssimes gràcies. Passem ara a la votació presentada per al grup municipal del Partit Popular. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. No. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí.
Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? Abstenció.
Ja un empat, 8 vots a favor, 8 vots en contra i 10 abstencions. Per tant, hauríem de tornar a procedir a la votació per segona vegada. Quan ha marxat el centre? Quan ha marxat el centre? Quan ha marxat el centre? Jo pel darrere no ho veig. Quan ha marxat? Jo no ho veig
Perdó, perdó, perdó. Si durant la votació primera que han fet han comptat el senyor Sendra i el senyor Sendra no hi era, no pot constar el seu vot com a assistent. Llavors hauríem de fer una correcció perquè teòricament seria 7 vots a favor, 8 vots en contra i 11 abstencions. Per tant, queda rebutjada la moció. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot...
Repeteixo, grups que... No, no estava, consellera. No estava, no estava. Sí, però no en el moment. Recordem que els vots es comptabilitzen si estan presents en el moment de la votació. Si entren amb posterioritat, no se li comptabilitza el vot. I el conseller Cendra, dintre de la seva honorabilitat, reconeix que no hi era.
Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. En Comú Podem... Sí, sí. El debat i... L'únic que és conjunt és la votació. El debat ha estat d'una manera i ara l'explicació de vot conjunta també. En Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern.
Perdoni, conseller Gómez també? Doncs disculpi.
¿Sí? ¿Ya puedo comenzar? Bueno, yo he votado que sí, evidentemente, primero porque soy autónomo. Eso ya es una definición de soy masoca en este país. No es un país para autónomos. Mire, ambas mociones parten de un diagnóstico que comparto plenamente. La situación de los autónomos en este país es insostenible. Desgraciadamente la solución a estos problemas, que son múltiples, muchísimos,
como que no tenen una preparación real de derechos frente a otros colectivos, ni en cuanto al cese de actividad, ni en cuanto a la jubilación o la incapacidad, en protección social, y muy especialmente frente a otro tipo de colectivos que perciben prestaciones, por ejemplo, sin haber cotizado nunca. Mire, cuando yo les hablo, por ejemplo, de integración de lagunas, seguramente muchos de ustedes no saben lo que significa eso. La integración de lagunas, por ejemplo.
Es una regla que se aplica cuando una persona llega a la jubilación y, por ejemplo, tiene meses en los que no ha cotizado y un trabajador por cuenta ajena es cubierto por este sistema que se llama integración de lagunas. Un autónomo no dispone de esta capacidad. El mes que no ha trabajado es cero. Muchos de este colectivo, cuando se enfrentan, por ejemplo, a jubilación, tienen periodos de uno, dos, tres años que, por lo que sea, no han cotizado.
Y a realizar el cómputo para conformar la base reguladora de la prestación de jubilación resulta que se encuentran con bases a cero. Bases a cero. Con lo cual la comparación es bastante perniciosa para un autónomo.
Por eso mi voto ha sido sí, porque al final es de mi argo. Se lo digo en serio. Los autónomos estamos en una situación muy desfavorecida en comparación de otros colectivos. Sufrimos una presión fiscal insoportable. Tenemos que hacer frente a unos costes muchas veces absurdos. Y todo ello comparado a cómo están nuestros compañeros en el resto de Europa.
Y además se lo digo, yo personalmente soy de los autónomos privilegiados, porque desde el principio estuve en el RETA, pagué una buena cotización y estoy protegido decentemente. Lo digo en comparación del resto de otros compañeros que son tres millones de personas en este país. Por eso estas mociones que llegan hasta donde llegan, porque son las competencias municipales, yo desde luego las amparo
y las casi que las rezo. En fin, muchas gracias. Moltíssimes gràcies, conseller. En Comú Podem, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Senyora Gómez, li he de dir que m'ha faltat la seva emoció per tenir el tríode Sánchez llibre aquí. La gent valiente que defiende a Fomento, perquè és una mica el que jo m'esperava. La seva abstenció m'ha deixat així una mica, Fred, li he de dir.
Ja, parava aquí una mica de caliu de dretes i no, no ha hagut caliu de dretes, saps greu. Potser estan distrets avui des de Madrid i no els han enviat l'emoció, tenen coses de revuelta allí que no acaben de funcionar i suposo que deuen tenir feina. Miri, la situació dels autònoms en aquest país no és bona, però no és bona.
perquè hagin de pagar IVA els que facturen per sota de 85.000. No és bona perquè estructuralment està malpensada i perquè parteix d'un principi bàsic i és la pastanaga de ser un dia empresari i això ho va fer molt bé.
el president Pujol en el seu moment a Catalunya i ho va fer molt bé el president Aznar a Espanya, explicant que si eres autònom controlaves la teva vida. La llibertat, els hi sona? Doncs un poco eso, però era laboral. I clar, nosaltres no passarem amb rodes de molí, perquè hi ha coses, i m'ha anat molt bé que parles Gómez abans que jo, perquè ho explicava un autònom...
abans que jo ha parlat el conseller Javi Gómez, perquè ho explicava molt bé dient que jo soc un autònom que he fet els deures, perquè en aquest país s'animava a no fer els deures amb les cotitzacions de la Seguretat Social, amb els autònomos. Cotitza el mínim. A mi m'ho han dit això.
Jo he sigut autònom, ho vaig haver de deixar per entrar en aquesta casa i ho seré quan surti, ho tinc claríssim. Però jo recordo que la meva gestoria em deia, no, no, no cotitzis tant, que això després no t'arribarà, vaig canviar de gestoria, també els dic, perquè el plantejament de la prevenció és la que és.
paternitat, lactància, les hem aconseguit fa temps. És veritat que les baixes encara estan pendent. Però la moció, per exemple, una de les mocions, crec que és la del Partit Popular, demana que el salari mínim internacional no pagui quota d'autònoms. I a la Seguretat Social?
però si els treballadors, els salariats, paguem la seguretat social? Com va això? Ens ho saltem per un lloc o per un altre? Jo crec que és un error. Hi ha una cosa important en el tema de l'IVA i que s'haurà d'encarar quan s'entomi el tema a Madrid. Suportar l'IVA és...
Un lío per aquell que l'hagi de suportar. Les professions liberals, apis, advocats, que no han de tenir costos d'anar a comprar la ferreteria com li passen als lampistes, aquests estan cascats. Si fem això dels 85.000 euros, l'IVA se'l menjaran. O sigui, el petit autònom que faci nyapes a cases es menjarà l'IVA de totes les coses que mengi, perquè no el podrà repercutir.
Aquests són els perills d'aquesta norma que estan proposant vostès. Tinguin cura. Tinguin cura perquè al final, amb el discurs de la libertat, sempre s'acaben prenent els drets. I l'IVA és imprescindible per mantenir els serveis públics, per mantenir l'atenció a la gent, per mantenir la salut. No ens oblidem que és un impost que redistribueix riquesa. I és veritat que l'escala avui a mi no m'agrada.
però quan parlem contínuament de baixar l'IVA als aliments, no, no, topem preus, perquè qui s'acaben portant l'IVA són les grans distribuidores que ens acaben menjant el dia a dia a la gent d'aquest país. Senyor Sendra, s'ha de ser sèrio. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Sendra.
Soc tan seriós, senyor Callado, que no li diré absolutament res.
No, la meva intervenció és única i exclusivament per demanar-li disculpes a la regidora Martorell. He tingut un lapsus, pensava que votàvem una vegada quan realment n'havíem de votar dues. He votat la meva moció i llavors he marxat. I quan he arribat al despatx he sentit, oh, aquí passa alguna cosa, he tornat corrents, però ja no he arribat a temps a votar la segona moció. Per tant, la primera sí, la segona no. Em sap molt de greu i li ofereixo a la consellera les meves més sinceres disculpes.
Gràcies, conseller. En la seva defensa diré que si no hagués estat en un empat, que s'hagués reiterat en segona votació i jo no hagués fet ús del vot de qualitat. Així que el resultat hagués estat el mateix. En nom de Vox...
Vox hace años que viene escuchando y defendiendo a los autónomos y llevando al Congreso de los Diputados medidas realistas que hoy no voy a detallar aquí, pero que las pueden buscar.
En canvi, ustedes solo actúan cuando el pueblo se tira a la calle, no cuando han estado gobernando en mayoría, en coalición o siendo moleta de otros. Por ejemplo, en Cataluña es la comunidad con más impuestos autonómicos que también afectan a los autónomos. ¿Por qué no han disminuido la presión fiscal en Cataluña cuando han podido?
Tarragona, usted, para aprobar los presupuestos del señor Viñuales, ha negociado cláusulas lingüísticas y subidas de impuestos como la basura, las terrazas, impuestos que afectan también a los autónomos. ¿Por qué no ha negociado una bajada de impuestos? Ustedes apoyan la zona de bajas emisiones o cerrar, por ejemplo, la Plaza de Alafón a autónomos que van a perjudicarles. ¿Ha hablado con los negocios de las zonas afectadas? Yo sí, y le aseguro que están muy cabreados.
Piden crear un colector municipal de datos, o sea, más recursos municipales destinados a más burocracia interna. Si quieren ayudarles, solo tienen que escucharles, no analizar datos. Exigen al Gobierno de Madrid la aplicación inmediata de la Directiva Europea para la excepción del IVA.
Un gobierno, el de Madrid, que se resiste a aplicarlo y del que su partido es socio. ¿Por qué no lo negocian directamente en Waterloo? No, ustedes prefieren negociar pinganillos, amnistías y otras absurdidades. Ustedes son muleta del mismísimo gobierno que...
Mientras por delante asfixia al autónomo con sistemas informáticos bajo el pretexto de luchar contra el fraude fiscal, por detrás firma contratos fraudulentos y paga con sobres en metálico. Ustedes se ríen de los autónomos con esta moción. Ustedes, con su apoyo a Sánchez y sus políticas en la Generalitat, son los responsables de cada autónomo que baje la persiana en Cataluña. Por ello hemos votado en contra.
Y en cuanto a la señora Marturey decirle que aunque compartimos el diagnóstico que hace de esta moción sobre el valor social y económico de los autónomos, nos tenemos que abstener cuando leo entre líneas su crítica hacia la tasa de la basura o la zona de bajas emisiones.
A ver, hay que tener un poco de cara para señalar aquí unas políticas europeas que su partido en Europa impulsa junto al Partido Socialista y que su partido en España las aplica allí donde gobierna en mayoría. Muchas gracias. Gràcies, consellera. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, ha sigut una mica de renou totes aquestes dues mocions. Un altre dia les discutirem per separat i les votarem per separat, que crec que tot quedarà més clar. Gràcies, en qualsevol cas, a aquells consellers que les han recusat, al conseller Duque, al conseller Gómez i a la seva intervenció. També gràcies al conseller Manresa i, per suposat,
agrair en qualsevol cas la disculpa del conseller Cendra. El que no entenem, i ho sento molt, no entenem, és la votació d'Esquerra. Perquè, clar, a mi m'han ensenyat que qui pot al més pot al menys. O sigui, nosaltres només proposàvem dues coses, que era que instar l'aplicació de la directiva europea
i eliminar a l'IVA professionals i empreses a la facturació anual, el qual no superi els 85.000 euros, i sol·licitar la limitació de la quota d'autònoms als treballadors que els ingressos siguin inferiors o iguals al salari mínim interprofessional. Això és exactament el mateix que diu, paraula per paraula, el primer dels acords que proposa la moció de Junts. A la moció de Junts vostès s'han abstingut i a la nostra ens han votat que no.
suposo que és que volien que afegíssim totes les altres coses que deia la moció de Junts. Bé, en qualsevol cas ha sigut en un renou i una vez dinamás como santo Tomás. Miri, en relació al tema de la... També agrair, evidentment, als partits que han fet l'abstenció, per suposat. També tenir en relació a la senyora Gómez, miri, senyora Gómez, no és qüestió ni de cara ni d'esquena.
O sigui, es tracta senzillament i no és que s'hagi interpretat baladament. Vull dir, nosaltres ja sabem que estem en contra de la pujada de la taxa de brosses, i a més a més cada vegada ho hem dit, cada vegada que se'ns diu és que és aplicació de normativa europea, o allò de la zona de baixes emissions, quan se'ns diu és que és aplicació de normativa europea. No, la normativa europea diu que faci vostè alguna cosa, no faci això.
Però és que concretament amb aquesta sí que diu, faci això. I fixis quina casualitat, aquesta és l'única que no s'aplica, perquè com abans he dit, unes són per recaudar i les altres són per deixar de recaudar. Vull miri, si tendim a un país, com dèiem a la nostra moció, en la qual el model és el funcionariat,
o els que venen subsidiats, estem malament. Perquè aquest país sempre l'ha aguantat la petita i la mitjana empresa i, per suposat, els autònoms, molts dels quals estem aquí present i entre ells, com deia el conseller Gómez, professions liberals, etcètera, etcètera, etcètera. Si això ens ho carreguem, aquest teixit ens el carreguem, estem absolutament a les roques, com dirien el Serrallo. Moltes gràcies. Gràcies, consellera.
simplement en moda informatiu s'ha parlat la seva explicació de la zona de baixes emissions sense que serveixi de precedent té raó la consellera de Vox allà on governen vostès apliquen la zona de baixes emissions llavors no ho acabo de comprendre on governen ho fan i aquí no ho farien
però aquí no governen. En nom d'Esquerra.
Gràcies, alcalde. Bé, des d'Esquerra Republicana volem començar deixant clara una idea que és fonamental. Els autònoms, les petites empreses i el comerç de proximitat són la columna vertebral del nostre teixit productiu i de la vida dels nostres barris. Sense ells no hi ha economia arrelada, ni cohesió social, ni país. Ara bé, parlar d'autònoms, d'autònomes...
exigeix rigor i honestedat. No és un col·lectiu homogènic, tots som diferents, jo també soc autònom, res a veure amb vostè, senyor Gómez, i no podem abordar la seva realitat amb solucions simplistes i amb missatges fàcils. Volem ser molt clars en una qüestió que sovint es manipula, i és el tema de l'IVA, com abans també s'havia parlat. Els autònoms no paguem l'IVA, no paguen l'IVA, els recaptem.
que quedi clar, que hi ha gent que això no ho té gens clar. L'IVA és un impost sobre el consum i, per tant, és neutre per l'autònom i per qualsevol petita empresa. Presentar l'IVA com una càrrega fiscal directa sobre els autònoms no és rigorós i genera confusió i falses expectatives.
perquè el fa les possibles excepcions d'IVA per a qui factura per sota d'un determinat llindar, cal dir tota la veritat. És un règim voluntari, implica no poder deduir despeses ni l'IVA suportat i pot acabar perjudicant molts autònoms si no s'implica amb molta cura. Des d'Esquerra Republicana defensem informació clara, diàleg amb el sector i zero demagògia fiscal. Per què hem votat que no?
a la moció del Partit Popular. Primer perquè no és la mateixa que ha presentat Junts. La moció de Junts té una vessant municipal que no està inclosa a la moció del Partit Popular.
I hem votat que no perquè considerem que és una moció oportunista, que barreja conceptes fiscals sense record necessari i que amaga una realitat coneguda. Quan el PP governa, baixa impostos a les rendes altes i a les grans empreses mentre els petits i mitjans continuen ofegats per la burocràcia i la morositat. El moció de Junts ens hem abstingut perquè, tot i que compartim molt del seu contingut, considerem que falta molta més concreció
i que s'ha d'abordar el tema d'una manera més seriosa i més rigorosa, no només demanant coses tan generalistes. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del govern...
Bon dia, també al Bascar, enhorabona i benvingut a aquest ajuntament. Des del govern valorem molt positivament i compartim aquesta preocupació tant de Junts com del Partit Popular envers el col·lectiu dels professionals autònoms que, sens dubte, constitueixen un dels pilars fonamentals de la nostra economia i social de Catalunya i, per tant, també de la nostra ciutat, on tenen un paper capdalt en l'establiment de negocis, especialment de serveis i de comerços,
als nostres carrers locals i oficines. Nosaltres també compartim, com dèiem, aquesta preocupació pels autònoms i és per això que hem votat abstenció, però sobretot perquè hi ha peticions que recullen en aquestes mocions, sobretot la de Junts per Catalunya, que realment s'estan treballant.
Per tant, voldria aprofitar aquesta moció presentada per explicar tot allò que s'està fent des de l'Ajuntament dintre de les nostres competències per ajudar en aquest teixit de l'autònom i el petit empresari i empresariat de la ciutat. Veuran que moltes de les accions que ja estem aplicant donen resposta a mesures que vostès formulen a la moció i així posarem també en relleu la gran tasca que es fa des de Tarragona impulsar.
En el Pla d'Acció de Tarragona i Impulsa, que es va elaborar el 2022 i és d'aplicació des del 2023 fins al 2026, ja tenim, com dèiem, la prioritat de la promoció de l'emprenedoria i millora de la competitivitat del teixit empresarial. Aquest punt inclou accions dirigides especialment a persones autònomes, petites empreses i altres figures jurídiques com ara cooperatives i societats.
Aquest pla d'acció es va fer a partir d'una diagnosi on es va tenir en compte les dades d'afiliacions d'autònoms entre altres dades socioeconòmiques de la ciutat de Tarragona. Per tant, ja tenim aquestes dades que a més les trobem sempre actualitzades a IDESCAT i des de Tarragona Impulsa els nostres tècnics ens recomanen no duplicar els recursos. Tarragona Impulsa està connectada amb els agents relacionats amb l'activitat econòmica de la ciutat i amb els departaments de l'Ajuntament més implicats com poden ser llicències.
També durant tot l'any fem assessorament durant, com dèiem, aquests 12 mesos a noves activitats que normalment es constitueixen com a persones autònomes, ja que és la forma jurídica que a més els encaixa i atenem a més de 200 persones a l'any. Assessorem les seves primeres passes per fer-se autònom i derivem...
a departaments relacionats de l'Ajuntament per fer el seguiment. També fem formació. Tots els projectes que no són únicament ajuts econòmics tenen el propòsit formatiu amb sessions grupals i assessorament individualitzat fets per a persones expertes externes segons el perfil dels participants. La formació sempre es basa en la innovació, l'estratègia de venda comercialització, la generació de nous models de negoci i altres matèries com accés al finançament, aspectes jurídics amb un llarg, etcètera.
Pel que fa als programes relacionats amb l'emprendre i a millorar la competitivitat o els ajuts econòmics que organitzem des de Tarragona Impulsa, hem desenvolupat programes amb ajudes directes per valor de 120.000 euros, dels quals més d'un 70% han anat a les persones i empreses autònomes. Aquí cal destacar la posada en marxa de dues línies d'ajuts, comerç en marxa, que majoritàriament beneficien aquests autònoms,
que volen crear nous negocis a la ciutat amb ajudes per al pagament íntegre del lloguer del local durant el primer any.
També estem treballant, com saben, a nivell de llicències per simplificació dels tràmits. I si parlem també de tots els barris de Tarragona, estem treballant al Deponent i a Sant Salvador en diferents accions com per apropar els bons comerços, accions formatives en digitalització, prospecten necessitats. I a més a més, no ens oblidem, en el projecte integral de la part baixa també hi haurà accions dirigides a dinamitzar el comerç, que òbviament caldrà ser aprovada per aquest pla de barris de Generalitat,
amb un import molt important per, com dèiem, potenciar i posar en valor el comerç en aquesta part de la ciutat. Com veuen, la nostra manera de mostrar el reconeixement a l'autònom és treballar, és oferir tot un eix al nostre pla d'acció per treballar per l'emprenedoria i la competitivitat a petites i mitjanes empreses. També promovem l'emprenedoria en els instituts de formació professional, col·laborant amb esdeveniments com l'FP Challenge o altres esdeveniments dels instituts on ajudem
a organitzar el feedback que es donen als estudiants en els seus projectes emprenedor. Des del govern, insisteixo, coincidim que els autònoms són vitals per a la ciutat i que l'està al seu costat perquè ho tinguin fàcil. I així ho traslladarem, òbviament, als governs de la Generalitat i de l'Estat, però sobretot treballant dins de les nostres competències. És per això que estem oberts a dialogar amb totes les formacions per trobar
noves idees que puguin convertir-nos en una ciutat cada vegada més emprenedora. Els diferents grups municipals ja formeu part dels tribunals i comissions dels diferents projectes i ajuts que desenvolupem des de Tarragona i Impulsa, però com sempre estarem, com dèiem, oberts a escoltar i a incorporar aquelles mesures que puguin millorar aquest sector econòmic de la ciutat.
en aquesta votació. Per tant, el nostre vot ha estat abstenció, perquè, com dèiem, hi ha moltes coses que s'estan fent, però entenem que plegats podem avançar i encara queda molt de camí per recórrer. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Passem a la moció presentada pels grups municipals de Tarragona en Comú Podem i Esquerra Republicana de Catalunya a favor de la modificació del projecte de camí de ronda entre les platges de la Rebassada i la Sabinosa. La defensaran el conseller Puig i el conseller Collado.
Bon dia. Des d'aquí saludem els companys de SOS Costa i Camp, que sabem que estan a la ràdio atents a la senyal perquè estan treballant i estan així connectats. Llegim la moció que hem presentat i que hem recullit als grups municipals.
El projecte del camí de ronda entre les platges, la rebessada i sabinosa, Tarragona, presentat a la informació pública del Servei Provincial de Costes de Tarragona, el BOE 150, el 21 de juny de 2024, impulsat per la Diputació de Tarragona, sub de la Segeció de Costes del Ministeri de Tensió Ecològica i la Generalitat de Tarragona, ha donat lloc a diverses mobilitzacions ciutadanes en forma de cadenes humanes realitzades el 29 de novembre, el 30 de novembre del 20 i del 24,
i va subjecte de la presentació d'unes al·legacions en contra per part de la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona.
El juliol del 2024. Restimades les nostres al·legacions i vista l'escassa, en alguns casos, nula voluntat de comunicació i escolta per part de les administracions, s'ha realitzat una nova mobilització el 29 de novembre del 2025 davant del Palau de la Diputació. Com deia el nostre bandifest, el del 2024, la plataforma SOS Costa i Camp Tarragona considera que aquest projecte és innecessari i contraproduent, a banda de ser caríssim.
És un projecte necessari perquè ja hi ha un corriol que transcorre pel Ruquisar, el tram del GR 92, anomenat tradicionalment Camí de la Costa, i només necessita un arranjament que faci més practicable en algun punt, seguint el principi d'intervenció mínima perquè ja hi puguin passar sense perill vianants. No té sentit destruir un paisatge excepcional, construir una pista de 5 metres d'ample perquè puguin circular bicicletes. La ciutat ja té previst un carril bici ben propera perquè puguin circular bicicletes, perdó.
un carrer bici a la ben propera via Augusta, i ens preocupa també el risc de massificació turística del nostre litral. No es pot descartar la possibilitat d'obrir el recinte del preventori i aprofitar el camí existent, el qual transcorre sota l'ombra d'una pineda i ofereix un bon refugi climàtic. Cal, si més no, obrir aquest debat amb la ciutadania designada pels antics propietaris com la beneficiària de l'espai.
És un projecte contraproduent, perquè modifica un paratge natural excepcional, ric en elements de valor històric, social, ambientalment i paisatgístic. Comporta la destrucció d'espès protegides, com ara l'Himonium Giverti, i preveu l'enterrament parcial del sorral proper a la reixa de l'entrada del recinte, amb presència d'espès vegetals de rere d'una, que constitueixen un habitat d'interès comunitari.
Fer una pista a prop d'un quilòmetre allargada i cinc metres d'ample per sobre del Ruquisar és convertir-lo en un espai urbanitzat. És allunyar encara més la natura de la ciutat. Nombrosos estudis científics han demostrat de manera reiterada la relació directa i positiva entre el contacte de la natura i la salut física i mental de les persones. Tessi avalada per l'OMS.
Les zones urbanes, els entorns naturals ben conservats, contribueixen a millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes, ajuden a reduir l'estrès i milloren l'estat d'ànim, l'autoestima i els patrons de son. Més enllà de la rebassada, les platges tarragonines comencen a perdre progressivament el seu caràcter urbà i mantenen algunes característiques semisalvatges que al preservar la tranquil·litat de la sabinosa, tant en benefici de les tortugues com dels humans.
La conservació del Corriol és garantia de gaudi per a la ciutadania d'un espai natural ple de bellesa i font de salut física.
En una perspectiva més àmplia, la nostra proposta és protegir la continuïtat paisatgística dels Morrots fins a la platja dels Capellans i més enllà, des d'una lògica d'intervenció nul·la o mínima. Pel seu excepcional valor natural, aquest tram de la costa hauria de gaudir de protecció com a espai d'interès natural, juntament amb la platja llarga, el bosc de la Marquesa i la punta de la Mora fins a Tamarit, completant així el cercle de l'anella verda i blava de Tarragona.
D'altra banda, ens sembla evident la necessitat de restaurar els ecosistemes costaners. Cal afavorir la regeneració de les comunitats vegetals pròpies de la zona. Margalló, Ensopaguera, Fonoll Marí, Estepa Groga... I si cal, revegetar l'espai amb espècies rarificades. Ens queden escassos exemplars de Sabina Litoral, quan precisament una de les nostres platges més emblemàtiques és la Sabinosa. Per tots aquests motius, la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona sol·licita, primer...
que l'Ajuntament de Tarragona insti la subdelegació de costes del Ministeri de Transició Ecològica de l'Estat i la Diputació de Tarragona a replantejar el projecte de camí de ronda entre les platges de la Rebessada i la Sabinosa, Tarragona, per tal que deixi de ser un passeig marítim de 5 metres d'ample, amb un carril bici, i passi a ser un curriol de màxim 1 metre d'amplada,
sense aportació de substrats artificials, incluent sorra compactada, que es desfà amb les pluges sobre el Ruquisar ajuntament amb les substàncies que la compacten. Segon, que l'Ajuntament de Tarragona insti la subdelegació de costes del Ministeri de Transició Ecològica de l'Estat i la Diputació de Tarragona a protegir els ecosistemes litorals costaners situats a l'espai de Duna i rere Duna i els Ruquisars, mitjançant sistemes de delimitació amb pals i sirgues.
Tercer, que l'Ajuntament de Tarragona insti la Diputació de Tarragona a obrir pas al recinte del preventori. Si més no, fins a l'espai albrat a fi que funcioni com a refugi climàtic. Quart, que l'Ajuntament de Tarragona iniciï els tràmits de sol·licitud de protecció sota la figura jurídica d'espai d'interès natural de la franja litoral compresa entre la punta del Miracle i el bosc de la Marquesa.
Cinquè, que l'Ajuntament de Tarragona traslladi aquests acords a la subdelegació de costes del Ministeri de Transició Ecològica a la Diputació de Tarragona i al Govern de la Generalitat, en particular al Departament de Territori, Habitatge, Transició Ecològica, encapçalat per la consellera Sible de Paneque i Sureda. Afin que els inclogui el Pla Director Costaner. Moltíssimes gràcies per la seva defensa. Grups que vulguin intervenir en fase de debat,
Passaríem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. No. Grup municipal de Vox. Sí. Sí.
Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la moció. Per 10 vots a favor, 15 vots en contra i una abstenció. Gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir. Una explicació de vot.
En Comú Podem, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Perdoni, disculpi, disculpi. Entre quan no està i quan no el veig, avui... He vist l'oportunitat. En Comú Podem.
Gràcies. Bé, és una llàstima. Jo crec que és la tercera o potser la quarta vegada que parlem d'aquest projecte en el ple Estantilló. Sóc conscient que el mandat anterior se n'havia parlat. I, miri, em sap greu per diverses coses, perquè a més...
Crec que és una manera de concebre també l'entorn natural, el que proposen les plataformes, la plataforma en aquest cas, i el que plantegen les entitats, que és un bàsic també, que en aquest ple parlem, si una cosa està bé no la toquis, i aquest és el principi bàsic, és a dir, aquell camí de ronda serveix per passejar, i és veritat que no és accessible, però entre ser accessible i malmetre'l,
potser hauríem de decidir pensant en l'entorn. Em diu, no, és un projecte verd i sostenible, ens ha dit alguna vegada. Mira, verd no pot ser una etiqueta. Ver és minimitzar l'impacte. Si la solució implica eixamplar, compactar un espai fràgil, no és sostenible, és una obra dura en una zona sensible. Perquè és sorra, no és sorra, és sorra tractada, maquinària, compactada, que aplasta la pròpia roca, que la deforma, perquè està pensat perquè hi passem.
I quan ens diuen allò d'és un camí, no passa res, doncs no és veritat, perquè quan envies l'amplada, el ferm i l'ús, ja no és un camí, és una nova infraestructura del litoral. I sempre estem apretant els entorns que són sensibles. I el tercer argument que hem de sentir aquests dies, en intentar veure com ho podíem per això, en dient que hem de democratitzar el litoral i que hem de facilitar l'accés. El que seria fàcil és obrir el preventori.
protegir els edificis perquè ningú ho prengui mal i aprofitar aquell caminet que ja el tenim, perquè a més és que fins i tot seria més curt. I jo aquí no podia evitar pensar en la trinxada de territori, i em permetran les distàncies entre un i altre, però és el que ens passa amb la Nacional 340, amb l'AP7 i amb l'A7, que van en paral·lel les tres, trinxant territori diferent. I ens serveixen per coses diferents? Potser sí.
Però el que hem fet ha sigut trenxar el territori quan havíem de potser pensar les infraestructures. Doncs aquí passa el mateix, perquè per la via Augusta hi passarà un carril bici. Per dins, en un futur proper, hi podrem passar. Però és que, a més, ens hauríem deixat un caminet ben aixafadet, la roca ben planeta, perquè hi vam posar... No, és que potser no hem de poder passar per alloc. Mirin, a mi m'agrada la bici, tot i que des que estic en aquesta casa no hi ha manera d'agafar-la.
i no se m'acudiria anar a fer el camí de ronda per fer una estona amb bici. No se m'acudiria perquè si hi ha un ruquisar i pels ruquisars amb la bici no se'n van i per tant és que és de sentit comú. A mi em sap greu i jo crec que aquí els tres diputats que esteu a la Diputació hem vist...
Posicions, i jo entenc les posicions de cadascun allà, però per d'aquí, i em dirigeixo directament al portaveu Junts d'Esquerra, Xavi, has de fer una plantada, perquè és un projecte a la Dipo i tu estàs allà, i segurament ets l'únic del govern que té capacitat.
per dir prou, perquè està a guardar la diputació, i és el teu govern. I ho has de fer. Ell també està, però ell està en contra de fer això. Per tant, si ell està en contra d'això, no li puc demanar a l'alcalde que fes una cosa que ja sé de la que està en contra. Podem mirar cap a una altra banda. Però jo tinc clar que si jo estigués en aquell govern, hi ha dues opcions. O paro, o em vaig cap a casa. Gràcies, conseller. Nom de Junts.
Gràcies, senyor alcalde, i disculpti que avui estic bastant despistat per altres temes que no tenen res a veure amb aquest Consell Plenari d'avui. Avui és el dia de parlar de veïns. S'ha d'escoltar els veïns de la Rambla, s'ha d'escoltar els veïns de la Mora, s'ha d'escoltar tals veïns, s'ha d'escoltar els altres veïns. Doncs mirin vostès, aquesta moció s'ha fet d'esquenes a l'Associació de Veïns de la Sabinosa i la Rebassada, els quals hi estan en contra.
I estan radicalment en contra. De fet, tinc entès que han demanat una reunió a l'Ajuntament per parlar-ne i que, per tant, aquesta moció està basada, està realitzada i se suporta amb el vot en contra dels veïns, almenys representats per l'Associació de Veïns de la Sabinosa i de la Rebessada. Precisament per això hem votat que no. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, el grup municipal del Partit Popular no podem estar d'acord amb aquesta moció pel simple fet que el camí de ronda, tal i com està ara, no pot seguir així a no ser que es talli el pas. El camí actual és difícil i perillós i és una necessitat que Tarragona compti amb una via segura que permeti el passeig i el gaudi d'uns dels espais més espectaculars que tenim a la ciutat i segurament a tota la província i a tot Catalunya.
En alguns llocs, certament, l'amplada són 5 metres, però si es miren el projecte, veuran que en altres l'amplada són 4 metres. De fet, i com no podia ser d'una altra manera, el projecte actual que ha portat a terme la Diputació de Tarragona compleix amb tots els requisits tècnics actuals de protecció de l'ambient.
I així, almenys els diputats que en aquell moment estàvem a la Diputació de Tarragona, ho vam manifestar-ho. I en el cas d'Esquerra Republicana, que presideix la Diputació, no acabem d'entendre aquesta moció que precisament es presenta.
D'altra banda, pel que fa als passeig per les bicicletes, pensem que és molt important que hi hagi aquest tipus de vies en aquestes zones de la ciutat. Al centre no cal un carril bici, està tot urbanitzat i no calen. I ho hem vist que en molts llocs hi apareixen paper a Martell s'ha hagut de treure. On calen els carrils bici és fora dels nuclis de la ciutat, on els vehicles circulen a més velocitat i els ciclistes tenen més perill perquè són vulnerables.
Fer un carril bici o un passeig no suposa cap agressió a l'entorn i més tenint en compte que l'actual camí és una autèntica complicació per passar-hi i, en definitiva, un perill per tots els ossiu avaris que passegen per aquesta part de la ciutat, sobretot pels nens i els més petits. Per aquest motiu estem en contra de la seva moció i donem suport al nou projecte del camí de la Sabinosa, tal com ja ho vam fer en aquest cas a la Diputació de Tarragona.
També assenyalar que en el cas del tema del que es planteja com a refugi climàtic, certament, vos heu explicat, conseller Collado, hauria d'anar vinculat amb el fet de tancar tots els edificis i evitar qualsevol que hi pogués entrar, perquè amb l'estat que està en els edificis de la Sabinosa sí que seria una temeritat
ja ho sé que diuen que passarien per l'Arbrat, però sí que seria una temeritat. I miren, permetin que els digui que precisament els 14 quilòmetres de costa que tenim i que fan que siguem una ciutat absolutament oberta al mar,
fan que sigui absolutament innecessària la zona de baixes emissions a Tarragona, que quan manem la revertirem i que ho farem igual que a Badalona, que governem però que no hi ha zona de baixes emissions, zona de baixes emissions inventada pel president Sánchez. Moltes gràcies. Nom d'Esquerra.
Em quedo amb una sensació que hem llegit una moció, hem votat, però no hem fet un debat. Em passa això i faig autocrítica. Estem tenint el debat ara un cop votat.
I és més, crec que és necessari que el tinguem, aquest debat. Encara que sigui per, potser, arribar a la conclusió que ens ha portat la votació del ple, i que la democràcia, escolti'm, tothom l'ha de respectar. Però em queda una sensació que no hem tingut un intercanvi d'arguments raonat entre els uns i els altres per mirar d'entendre i potser acostar posicions.
La posició d'Esquerra ha sigut coherent al llarg de tots aquests anys, sobretot a nivell d'Esquerra Tarragona, en la preserva del litoral i en aquest cas sostenir que l'entorn de la Sabinosa ha d'atendir cap a la seva renaturalització i obertura de cara a la ciutadania i no cap a la seva urbanització i construcció. I en el cas que ens ocupa estem totalment a favor de que s'arrangi bé un camí de ronda.
Però un camí de ronda no és un passeig de 5 metres d'amplada, això és un vial amb tota regla, però podria circular un cotxe. No, un camí de ronda és el que hem vist en molts altres trams del litoral català o el que veiem a la Costa Brava i que tant de valor afegit té pel turisme com pels ciutadans i ciutadanes de l'emplaçament en particular. Crec que el debat de la Sabinosa, el que ens hem de fer com a ciutat és si el que volem és nova construcció i urbanització de l'espai o el que volem és preservació i obertura.
I ho dic des del punt de vista que després del debat del passeig ve el que s'hi fa. I en el que s'hi fa, els parla l'exregidor d'Urbanisme, sap que la pulsió i la tendència és a voler fer molta més nova construcció que rehabilitació dels metros quadrats que hi ha construïts.
I ho dic perquè quan vaig tenir una posició de poder, i ara en aquest moment no la tinc a l'Ajuntament de Tarragona, vam agafar i a la Diputació li vam dir, ei, atureu això que esteu proposant. No. I ens era igual el partit que governés. Ho vam fer per coherència a uns principis i amb la ciutadania. I vam aturar aquella proposta que podien que havia, bueno, era tot un equipament de zona d'activitat privada,
excloent de la ciutadania, no obert al públic, i que podia albergar casino, hotel i tot el que convingués, amb una nova construcció descomunal. I vam dir, això no ho pot ser, i vam aturar.
Llavors teníem una poció. El senyor Collado m'interpel·la per la meva posició com a nou diputat provincial. Miri, faig el que puc, sincerament. El que no faig és ni autoenganyar-me ni enganyar el personal. Mantinc la meva sinceritat, però un, és l'últim que ha arribat, hi ha un treball en equip i també hem de ser lleials de tot això. Llavors, la meva posició només arribava a ser veure en quin estat estava exactament el projecte de Sabinosa, amb el qual ja havíem sigut molt sincers amb la Diputació i públicament tots aquests anys enrere.
I, sincerament, ara mateix d'equipenges de l'Estat, perquè el sol per on ha d'anar al passeig està cedit a l'Estat, al Ministeri, i el projecte el té adjudicat l'Estat i, per tant, depèn de l'Estat aturar-lo o no aturar-lo per replantejar-lo. Per tant, aquí la demanda, entenc que cal ara dirigir-la a l'Estat per ser pragmàtics i operatius.
Per cert, la Diputació ja va fer una consulta amb l'Estat de si estava disposat a replantejar-lo després de les converses amb Sos Costa Daurada i Camp de Tarragona. I la resposta va ser que no, que tiraven endavant. En tot cas, jo a qui interpel·lo, fins i tot després d'haver perdut l'emperduda, haver perdut la moció, interpel·lo l'alcalde i ho faig perquè sé que l'opinió de l'alcalde és rellevant per la Diputació i per l'Estat. Jo al final...
Soc coportaveu en un grup municipal, el segon que té aquesta ciutat. I això és el pes que és a l'hora de representar-la. L'alcalde té la representació simbòlica de la ciutat, i això ho reconec jo el primer. És a dir, si l'alcalde diu que agrada i que val la pena tirar-la endavant, hòstia, és l'alcalde de Tarragona. I per tant, em sap greu. Ojalà no diguis això, però ho diu. I per tant, crec que la part estratègica
per modificar l'actitud o la línia de la Diputació, però sobretot la de l'Estat, que és d'aquí de PEN, és què dirà o deixarà de dir l'alcalde. I és aquí on jo interpel·lo l'alcalde i, simplement, la petició és molt concreta. És, ostres, mirem de sumar esforços per demanar-li a l'Estat, també a la Diputació, que som companys allà, però sobretot a l'Estat...
Demanem-li, sisplau, que aturi aquestes obres que començaran imminentment al gener i que puguem tenir unes converses per mirar de fer més participat aquest projecte i per mirar de rebaixar-lo i fer-lo el més integrat paisatgísticament possible. De la mateixa manera que jo li dono tot el recolzament a l'alcalde Vinyuales quan diu «al conservatori millor que se'n vagi cap a la tabaquelera».
totalment d'acord amb quan l'alcalde va fer aquesta petició i doblem l'aposta. Tot el que puguem treure de hub cultural de l'entorn de la Sabinosa i portar-lo cap a la tabacalera, és bo per la tabacalera, que allí necessitem molta cultura, no ens podem permetre dos o tres hubs culturals, un de gros...
i feina rai, i a la Sabinosa apliquem la lògica aquella del menys és més. Per tant, des d'aquest punt de vista, si hi ha l'opció que més enllà d'aquesta moció d'avui puguem seguir tenint converses per mirar de consensuar millor entre totes i tots el projecte de la Sabinosa, crec que serà una bona jugada. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del govern...
Ostres, conseller Puig, se li ha fet bola, eh? O sigui, se li ha fet una mica bola perquè m'ha recordat el Rajoy, inclús així una mica al final del Befino, no sé què, no? M'ha recordat una mica que se'ns feia una mica bola. Per molts motius.
Primer perquè jo puc entendre que hi hagi diversitat d'opinions i de perspectives respecte d'aquest projecte i que una entitat ambientalista o les que presenten, Sos Costa i Camp de Tarragona, tinguin una visió diferent. Però el que no podem fer és enredar la gent.
Això no és una carretera al mig del murrot de la Sabinosa. És que no és veritat. No està danyant cap espècie protegida, perquè no és veritat. Té informes ambientals que avalen el projecte.
el desenvoluparà el Ministeri de Transició Ecològica, que està fent una tasca de renaturalització de moltíssimes platges, que inclús hi ha municipis que estan en contra. Per tant, segueixen els mateixos criteris, el que vol dir que és un projecte que no està danyant un entorn natural. Estem guanyant un espai pel gaudi de la ciutadania que fa quant de temps fa que en parlem de poder accedir de forma segura i, a més, accessible. Jo no vull...
posar en una balança què pesa més si més protecció del morrot o més accessibilitat per gent que ara mateix no hi pot gaudir d'aquest espai. De totes maneres, tot això, com bé diu, pot ser fruit d'un debat que, com tots i totes sabem perfectament, aquests debats així no es produeixen presentant una emoció al ple. Per tant, tampoc cal que ens enganyem.
Però a mi el que em resulta molt curiós és què fa vostè al govern de la Diputació de Tarragona.
Què hi fa? No dona recolzament als projectes que presenta aquest govern, perquè està una mica avoltes amb el tema de l'àrea metropolitana, està avoltes amb aquest projecte, amb d'altres. Un projecte que, a més, la presidència del govern de la Diputació porta en mans de la senyora Llaurador ja des de l'anterior mandat. Per tant, tot el projecte, tot que ve arrossegat, ve arrossegat també amb la presidència de la senyora Llaurador.
Ara ens estava dient, clar, jo quan vaig tenir una posició de poder, clar, potser aquí està el problema, ens pensem que tenim poder, no, el que tenim és responsabilitat i l'hem de poder exercir, no tenim tant de poder, el que tenim és responsabilitat, sobretot, no, però clar, pot fer l'alcalde, però jo estic allà, però no puc fer res, perquè sóc l'últim que ha arribat.
No sé, no acabo d'entendre massa bé quin és el paper que juga en tot això. En tot cas, més enllà d'aquest embolic, crec que és important, sobretot, no enredar ningú. I més enllà de les percepcions que algú pugui tenir una visió més conservacionista i algú vulgui donar més prioritat a que hi hagi un espai segur perquè hi puguin passar...
les persones amb bicicleta o a peu o com convinguin, com a mínim no enredem a ningú i no diem que allò és una nova infraestructura ni una nova carretera, perquè no ho és. Perquè bàsicament, si no, els informes ambientals no haguessin passat i el Ministeri de Transició Ecològica no ho hagués permès. Gràcies. Gràcies, consellera. Passaríem a l'apartat de pregs i preguntes.
En primer terme, els precs, si són tan amables. En Comú Podem, dos precs. Vox, cinc precs. Partit Popular, algun prec? No. Esquerra Republicana, vuit precs. I el govern, per sort, no en fa. En Comú Podem, com vostè vulgui.
Gràcies, senyor alcalde. El primer prec que vull dir aquí és que vull que l'Ajuntament de Tarragona doni suport als treballadors i treballadores d'ECROS que s'han manifestat aquesta setmana per mantenir el seu poder adquisitiu i que han defensat
al carrer, el que ells creuen que és just, que és mantenir el seu poder adquisitiu. I el segon prec és demanar a l'Ajuntament que faci un repàs a l'estat dels bancs que tenim a la zona de Camp Clar, a Cobassa, perquè sembla que hi ha hagut diversos casos de vandalisme. Prenem nota amb dos precs i sí que li demanaria que parlem del tema d'Aircross després del ple.
En nom de Vox, consellera.
El primer ruego es el siguiente. El día 5 de noviembre solicitamos información sobre el traspaso de la empresa de fomento a Urbaser. La única respuesta recibida fue que la solicitud debía presentarse en catalán, cosa que se subsanó volviéndola a registrar el 27 de noviembre.
Posteriormente, los días 2 y 3 de diciembre, registramos de nuevo solicitudes de información ante la falta de respuesta. Hoy es día 18 de diciembre y este Gobierno sigue incumpliendo los plazos del ROM. Al final, vamos a tener que darle la razón al Signe de Greuges, que ya nos advertía que este Ayuntamiento tarda 47 días en responder.
No estamos hablando de retrasos puntuales, sino de una forma de actuar que vulnera los principios más básicos de transparencia, especialmente en relación con un servicio esencial y un contrato de gran impacto económico. Por ello, señor Minuales, ruego que den respuesta a la información solicitada. Segundo ruego... Perdón, i crec que si no ha sortit avui mateix, va sortir ahir, eh? El que passa és que el gruix de tota la informació, perquè demanaven...
moltíssima informació i de fet se'ls ha de donar en un pendrive. Però això és que si un demana 200.000 coses, doncs el que provoca és que potser trigui una mica més la informació. Però no és, ja l'hi dic, perquè està revisada d'ahir, o sigui, si no ha sortit avui, la tindrà... Doncs mira, casualitat, millor. No, no és casualitat, és simplement el que li dic, que quan una cosa es demana moltíssima informació, s'ha de treballar, perquè a més a més, moltes vegades el que es demana amb la informació és que no es pot donar d'una manera en cru, sinó que s'ha de donar
per tal que sigui per vostès encara més fàcil i és el que fan els i les funcionàries amb les respostes. En referència a otra solicitud de informació, precisamente justo ayer nos contestaron que estaban trabajando en ello y se lo agradecemos, pero todas estas no, no ha sido el caso.
Segundo ruego es que el pasado mes de julio también este grupo municipal solicitó otra información sobre el contrato de desinsectación, desinfección y desgratización, DDD, y en concreto sobre la gestión de las palomas en el municipio. Al día de hoy, cinco meses más tarde, no se ha recibido ningún tipo de respuesta, a pesar de reclamarlo nuevamente el día 2 de diciembre.
No estamos hablando de una petición compleja ni confidencial en este caso, sino simplemente de saber qué empresa presta el servicio público y con qué contrato. El silencio administrativo de este consistorio crea una sensación de opacidad absoluta. Però disculpe, consellera, vol saber quina és l'empresa que presta el servei? Això són coses públiques que pot vostè saber ara mateix amb el mòbil.
Bueno, yo no lo sé, yo utilizo los canales que hay en el ayuntamiento, si esa es la respuesta, pues me contestan. Yo no conozco, yo por dos días, como quien dice, y no conozco todos los canales. Dos anys i mig ja és temps, eh. Bueno, para usted, que lleva más años. Li enviarem un link. Perfecto.
Supongo que la respuesta va a ser la misma. Esta vez el ruego es sobre información solicitada sobre la empresa municipal de transporte. El día 25 de octubre registramos la solicitud de información.
Y, de nuevo, silencio administrativo prolongado en el tiempo. El 27 de noviembre nos vimos obligados a volver a registrar la misma información, la misma solicitud, sin que hoy se haya producido ninguna contestación. Volvemos con lo mismo. Es una falta de respeto institucional hacia quien tiene la obligación de controlar y fiscalizar la gestión de un servicio público. Y, en este caso, de una empresa municipal en la que el señor alcalde no se ha excluido del Consejo de Administración. Por todo ello, ruego que, por favor, se facilite de forma inmediata
esta información. Y, por último, Tarragona tiene esta solicitud que registré. Hace referencia a los jabalís. Hace tiempo que venimos trabajando este tema. Tarragona tiene un problema grave con la plaga de jabalís, con especial incidencia en el Pont del Diable y el Par del Francolí, zonas que nos constan, según expertos, la zona celo de Tarragona.
No nos consta ninguna actuación proactiva y contundente por parte del Ayuntamiento que permita contener la plaga y prevenir riesgos mayores para los ciudadanos que pasean por estas zonas o posibles accidentes de coches en otras zonas donde han sido avistados. Por todo ello, rogamos que el Ayuntamiento adopte medidas urgentes para controlar la plaga, más aún en estos momentos donde tenemos el caso de Concherola,
I la peste porcina, que tot aquí en Tarragona, en el municipi, no hi ha granjas, els experts ens diuen que igualment és un risc, o un possible risc. Per tot això, en aquests casos estem parlant d'una qüestió de salut pública, de seguretat i, sobretot, responsabilitat municipal. Moltes gràcies. Disculpem, consellera, ha dit que hi ha una plaga de ports sanglars a Tarragona? Sí, en la zona del Francoli i del Pont del Diabla, i han estat avistats per la zona del Llibany.
Podria passar-nos la informació que tingui dels avistaments? Gràcies. En nom d'Esquerra? Bé, el PREC, abans d'un PREC, no sé si és una recomanació, un Consell o un
A veure si entre tots aconseguim revertir una tendència que ja fa mesos, inclús anys, i que no és culpa del govern actual, i que és en els treballs a la via pública estem detectant...
jo com a professional, però molts altres també m'ho comenten, que les mesures de seguretat i els recursos preventius cada cop s'estan mimvant. Agrair al conseller García de Castro perquè el va interpel·lar no fa massa i
va entendre de seguida i soc conscient que va prendre accions però tots hem sigut testimonis que la Rambla Vella no fa massa, podant els arbres no senyalitzaven les zones passaven els vianants per sota de la gent que estava podant inclús vam ser testimonis de branques que van caure damunt de cotxes que estaven a la via pública jo això no ho havia vist mai eh...
Fa cosa de dues setmanes, quan s'estava muntant la fira de Nadal a la Rambla, les carretilles i les embestides i els operaris treballen sense cap mesura de seguretat, amb els vianants passant pel mig, coses que davant d'una inspecció de treball crec que de seguida es paralitzarien les feines. Veig algunes cares estranyes, d'estranyesa,
i veig algunes altres cares que senteixen amb el cap de forma continuada. Repeteixo, no és cap crítica, és simplement una recomanació d'una tendència que creiem que ja fa molt de temps que va augmentant i que al final no es tindrà conseqüències que ningú desitja. Gràcies. Gràcies, conseller.
Jo faré dos pregs, senyor alcalde, i si em permet dos aclaracions. No sé com seria en català, això. Aclariments, gràcies. Soc de Pobla, que es nota. Amb aclaracions fem desiguals.
Li aclariciono ara mateix. No, no, no me sortia. Perdó. Bé, aquests dies parlant amb diferents veïns de l'amora, amb tot això de l'emoció i així, doncs, clar, surten altres coses i avui ho he constatat amb el president de l'Associació de Veïns, a veure si era així. I bé, per això feia aquests pregs. Primer, que l'entrada de...
de Tamarit, a la part de dalt, on hi ha el local social de les dones, de l'amor a Tamarit, faltaria una mica de llums de Nadal, que no n'hi ha. I allò, quatre puntets, és d'agrair i crec que ja estan amb la consellera de barri parlant-ho i simplement és per donar força en aquest punt. I després que també m'han demanat de diferents veïns
que, aviam, amb la confluència del carrer Ripollès amb l'Avinguda Mediterrani, abans d'arribar a la rotonda que hi ha, que es baixa des de la muntanya una mica i es va una mica ràpid, d'allí ficar un pas de vianants, que si és possible ficar un pas de vianants, doncs perfecte. I els dos aclariments que volia fer era, primer, que plaga de Port Sanglars...
Jo, que vic a Llevant, en una part que normalment veig por sanglars, des de casa meva es veuen, fa temps que no em veig, en èpoques sí que es veuen que van cap al riu, gaia o tal, a buscar aigua, o van allà on la gent llança escombraries per poder menjar, però en l'actualitat no crec jo.
Tindria que estar molt equivocada, que plaga no existeix. I l'altre que he vist ara un vídeo que m'ha sorprès perquè vostè ho ha agafat senyora Gómez com una cosa seva i ho ha penjat a xarxes i la consellera Sandra estava parlant amb mi en aquell moment.
S'ho ha après com una cosa personal, però és que aquesta, la Sandra, estava parlant amb mi, no amb vostè. Només era aclarir aquestes dues coses. Gràcies. Sí, el que ha referit la consellera Fuster és a un vídeo que m'han ensenyat on està el faristol, la consellera de Vox, i passa per darrere la consellera Ramos i fa un gest, així amb el dit, que no és relativo a vostè.
M'ha sap greu. Sé que els encantaria. Saludem els companys que sempre ens graven per fer els vídeos. Ja sé que els encantaria ser el centre de l'univers, però mirin, no. I li estava parlant amb la consellera Fuster. Em sap greu, eh? Conseller, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Són quatre o cinc plecs, però el primer és com que ha fet una al·lusió directa la senyora Ramos, només una resposta. La senyora Ramos no sap què hi faig jo a la Diputació de Tarragona. La Diputació de Tarragona, bàsicament el que hi faig és representar la ciutadania després de vora 15.000 vots d'Esquerra Republicana al Partit Judicial de Tarragona. Per tant, aquesta és la meva funció allà i crec que és bo que algú de Tarragona hi sigui precisament per complir aquest propòsit.
Eh? No. No, home, no, no, no. No. Evidentment, evidentment, però vull dir, per part d'Esquerra Republicana, per part d'Esquerra Republicana és bo perquè segurament ens haguéssim estalviat disfuncions que després es produeixen. Per tant, en aquest sentit, per afavorir el consens i per representar la ciutadania és bo.
En segon lloc, demanar si és possible l'alcalde, perquè això ho fan tots els ajuntaments, ho fa Torredembarra, ho fa Cambrils i ho fa tothom, hauríem de posar audio-videoacte amb imatge i àudio aquí també i no estar aquí esperant que anem a l'altra sala no sé quan. La ciutadania té dret a poder viure el debat real i veure'ns les cares fins i tot quan fem les conyes.
No, no, té vostè tota la raó. De fet, crec que amb les obres que fem aquí al Saló d'Actes ja previst, els demano disculpes. Bé, recorda vostè que l'anterior mandat va haver d'anar al Palau de Congressos amb la seva totalitat i que aquest nou mandat vam intentar arrenjar Saló d'Actes per evitar aquella situació. Ara amb les obres que es fan de rehabilitació, que per cert ja comencem també les del Saló de Plens, que algun dia tornarem, els hi puc assegurar
que algun dia tornarem al següent mandat. El senyor secretari ja no el catarà. Però en aquestes obres hi haurà per fer la missió en streaming. Molt bé. Després...
Sí, a Escola de Marcelí Domingo hi ha un parell d'espais que es podrien arreglar i que val la pena fer-ho i que els animem a fer-ho. L'un és els lavabos de la canalla d'infantil. A veure, es poden fer servir? Sí, però mereixen segurament una inversió
Aquest és un exemple.
L'estat de l'estufa, a veure, es pot estar? Sí, sí que es pot estar, però creiem que val la pena que hi posem l'ull per fer-hi una bona inversió i una posada al dia de les instal·lacions que allí hi ha, o revisar potser algunes finestres, no ho sé, això s'ho va mirar un tècnic, però no ho sé, no sé si això es pot trencar o no, o si s'hauria de posar alguna cosa perquè sigui més visible per la canalla, els animem a que ho facin, i en particular hi ha la zona infantil i després hi ha els patis.
la pista de futbito que tenen igual que algun altre espai dels patis exteriors tenen aquesta espècie de desnivell traïcionero que diríem jugant en un partit de futbol perquè això fa dos o tres dits i és suficient com per agafar i ensopegar quan estàs fent un sprint per atacar o per defensar perquè just agafar perpendicularment tu has sigut un futbolista que vas voler ser polític però haguessis tingut una llarga carrera per davant per tant mantens perfectament alcalde
animar que arreglem això perquè no comencem amb la Junta de Crius que puguin ser referències de futur en el futbol de Tarragona. Això, i li agraeixo per la referència molt certa respecte a la meva qualitat com a futbolista. Respecte al col·legi, és una inversió, i les inversions són competència de la Generalitat.
Aquest és el problema. Nosaltres només podem fer manteniment. Per això ens gastem 1.60.000 euros aquest any per pintar tots els col·legis, perquè això sí que intervenció considera que és manteniment. La resta són inversions que ha de fer la Generalitat. És que no, encara que hem volgut alguna vegada, no ens...
Puc assegurar que intervenció d'aquí i de qualsevol altra ciutat no deixa fer inversions. El que sí que podem fer, òbviament, és exigir a la Generalitat que ho faci. I té tota la raó, perquè no és només el Marcel i Domingo. No és només el Marcel i Domingo. I els pares i mares que ens escoltin saben el que estic dient. No és només això. I el tema de finestres o el tema d'aires acondicionats
quan torni la calor. Però sí, coincideixo que la Generalitat aquí ha de fer molt, perquè és la seva competència, i als municipis no ho podem fer. Passaríem ara a l'apartat de preguntes. En Comú Podem 14, en total. Junts
Una? Partit Popular, una només? I Esquerra Republicana? Consellera López, vostè té set? Nou. Doncs comencem amb el conseller Carmona i les seves 14 preguntes.
Gràcies, senyor alcalde. Són ràpides les preguntes, no us preocupeu. Primer de tot, donar-li gràcies a Pere Martorell, representant sindical que ha vingut avui, que esticament ha aguantat gran part del ple per estar aquí, i ell és el responsable de... Ha aguantat tot el ple, perquè jo m'he fixat. No part, tot, tot el ple. Això ja té un moment extra.
Les preguntes van referent, després les passarem a la taula, a la mesa, al Consorci del Patrimoni Romà de Tarragona. I les preguntes són les següents. La primera, quin és el model de gestió previst per al Consorci i quin serà l'organigrama inicial? La segona, en quin punt es troben les negociacions entre Ajuntament, Generalitat i quin és el calendari real de les properes fases? La tercera, es preveuen modificacions horàries de jornada o torns per al personal que serà subrogat?
La quarta, hi ha prevista mobilitat del personal o canvis de centre, inclús la possibilitat de destinar de treballadors a altres equipaments municipals? La cinquena, es plantegen canvis de funcions, categories o grups professionals per a algun col·lectiu? La sisena, quin conveni col·lectiu s'aplicarà al personal subrogat i es preveu unificar condicions en el futur?
La setena, es garanteixen tots els drets adquirits, inclou el salari, antiguitat, jornada i condicions actuals? La vuitena, quina serà la relació funcional entre el personal subrogat i el personal municipal? Hi haurà equip mistos o dependències compartides? La novena, com poden afectar l'organització del personal als objectius econòmics i de sostenibilitat del Consorci? La decena, quin paper tindrà el Comitè Territorial de Tarragona?
i es garanteix que tota la negociació laboral es farà amb aquest comitè, com correspon per representativitat. La onzena, què es preveu pel personal d'Estem que realitza serveis al centre de traspassats al Consorci? I la dotzena i última, com quedarà respecte al Consorci, al personal laboral i al funcionari? Ha escrit el Museu Nacional Creògic de Tarragona. Gràcies. Gràcies a vostè. Aquest tema, que és un tema que...
que és normal que es generi preguntes. El que sí que els puc assegurar és que el que s'està treballant és, per un costat, per poder donar resposta satisfactòria a totes aquestes preguntes. El primer que vaig preguntar quan es pensava en la creació del Consorci era aquesta fusió, òbviament, de treballadors i treballadores.
I el que vam poder veure és que el conveni que tenen els treballadors de l'Ajuntament és millor que els treballadors de la Generalitat. I que, òbviament, el que s'aplicaria seria sempre millores als altres, no a la inversa. És a dir, es millorarà les condicions.
Les preguntes tan concretes de si canviaran d'algun dels monuments o si hi haurà amics, m'haurà de disculpar, jo ara mateix no ho puc respondre, però com són dubtes més que raonables, a mi el que m'agradaria és que pugui parlar vostè, òbviament amb els tècnics i també amb els que estan portant tot aquest semestre de l'anex econòmic i de personal, per tal de poder aclarir-ho tot. Però ja els hi dic,
La idea és que millorin amb el de l'Ajuntament els de la Generalitat. Però, torno a repetir, entenc els dubtes i només per haver aguantat vostè tot el ple es mereix totes les respostes del món i els companys i companyes de la Generalitat i de l'Ajuntament que passaran a fer una part del Consorci el que han d'estar és tranquils.
han d'estar tranquils, satisfets que es millorarà en tot. Òbviament també en el servei que prestem, però també vostès,
que són les persones que cuiden cada dia i que ensenyen el nostre patrimoni, del que estem tan orgullosos. Així que gràcies i, amb el seu permís, el conseller Ignacio García de la Torre, a l'acabar el ple, si és que vol aguantar la resta de preguntes que queden dels grups, li donarà el seu telèfon per tal que puguem quedar amb els companys i companyes que vostè consideri per tal de poder aclarir-ho tot. D'acord? Junts? Ah, perdoni.
Sí, és raó, eren 12 i 2, 14. 14 era per si fèiem majoria absoluta, però no ens ha acabat de sortir. La pregunta sí. Vull agrair al Pere, a l'Albert, que també està aquí aguantant, de la Mora, que està aquí aguantant, i a les Martes, que ens escolten per la ràdio, que hi ha gent que ens escolta, sencer, que a mi sempre em deixa impressionat, i la Marta, que és la companya de grup municipal...
Doncs mira, la deixem afuster des d'aquí també. Abraçades perquè aguantar això és... Anem molt ràpid, que eren dues preguntes i ho farem més ràpid que el company. Aprofito per fer un anunci que potser no hem pogut seguir. El Parlament de Catalunya avui s'ha aprovat el real decret que permet regular els lloguers temporals, per fi, després que ens ho aturessin.
uns dolentots que es diuen Junts i PP al Consell de Garanties. Ja ens han donat la raó i hem aconseguit amb el Partit Socialista, amb Esquerra i la CUP i el vot dels comuns tirar endavant la llei. Això, i aquí ve de la pregunta, senyor Nacho García, representa que tenim finançament pels edificis de Joan Fuster i de Floris Vigarreta per Quineva Junts. I la pregunta és fàcil. Quan comencem la licitació per la construcció de l'edifici de Joan Fuster i quan comencem la licitació pel projecte executiu
del carrer Flores Vigarreta. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Manresa. Els veïns davant de la TAP, que vostè també coneix, que tenen negoci, se m'han queixat perquè han dit que estan 11 dies sense poder aparcar perquè ha vingut al circ, al dissolei, no els hi ha tingut res. I allà estan. I després els hi van posar els lletreros
Això m'han dit, que a més a més una de les grues va fer marxa atrás i va trencar els vidres d'un cop el corça, els peus de les grues han xafat el perterra i diuen que a veure què passa amb tot això. Edom Motors. Gràcies. Gràcies. Per fer aquest tipus d'estacionaments han de donar un permís especial que van sol·licitar.
i qualsevol dany que facin a la via pública o, òbviament, altres vehicles o mobiliari urbà ho han d'abonar, òbviament. Llavors, el que mirarem és innegable que ha produït problemes d'aparcament en aquella zona. Pensin que el Circ del Sol és un esdeveniment, en aquest cas, de nivell d'estrena a tot Europa. Es farà aquí a Tarragona. Més de 16.000 persones que vindran a casa nostra i no són totes a Tarragona per
per aquest espectacle en aquests dies i demano disculpes per aquestes afectacions i només espero que tots els negocis de l'entorn durant aquests dies de tanta afluència de gent puguin veure un increment en la despesa als seus locals per aquesta afluència de gent, i no només els de l'entorn de, ja no li podem dir TAP, perquè és una eurolínia portuguesa i que va fins i tot
per la seva utilització, sinó la terra coherena, per què ho fem perquè Tarragona sigui un lloc important al mapa. I portar esdeveniments d'aquest tipus ens posiciona, pensi, a nivell, en aquest cas, de tota Europa, que és l'estrena europea, però mirarem i parlaré també amb aquesta persona que entenc pugui estar preocupada. En nom del Partit Popular...
Moltíssimes gràcies, senyor alcalde. Primer demanaria permís per fer una petita consideració i és sobre el comentari que ha fet el conseller Carles Ferrer sobre la prevenció de riscos. I és que realment no vol dir que l'Ajuntament no ofereixi tot el necessari a aquests treballadors perquè...
facin servir tot el instrumental necessari per preveure riscos. Moltes vegades la incomoditat que suposa treballar amb aquests elements fa que no els facin servir. Llavors, potser sí que seria interessant fer campanyes informatives, més que no pas punitives, perquè els faci servir, perquè realment no ho fan. No seria ni campanya informativa, és que estan obligats. Llavors, clar, el que hem de fer és veure els responsables de cadascun dels contractes
que tinguin cura de la prevenció de riscos laborals que nosaltres paguem per tal que existeixi aquesta prevenció de riscos. Per això m'han deixat molt preocupat. El tema de les branques als cotxes...
Segurament aquest cotxe no havia d'estar aparcat allà perquè quan hi ha poda no s'ha d'aparcar. Aquest és el que menys me preocupa. Però respecte al que m'estan dient em preocupa i moltíssim. Així que els agraeixo que ens ho diguin. El que sí que els agrairia és, si són tan amables, de saber quin tipus de servei era perquè pugui anar cada conseller i consellera responsable perquè faci el que toca.
Jo el que he vist més recentment són els que tallen les branques dels arbres. A la jardineria. Moltes vegades van sense la pantalla col·locada. Jo ho puc entendre, però sé que és un risc. Doncs jo no ho entenc. Després passa una desgràcia. Així que jardineria ho apuntem.
Gràcies per deixar-me fer aquesta partida de consideració, encara que he demanat permís, és un permís retòric, que ja ho he fet algunes vegades i després surten vídeos dient qui sap què, perquè en realitat no demano permís, és simplement una retòrica. Ara sí que vaig a la pregunta, que és sobre la situació dels edificis que hi ha a la platja llarga i la situació actual que obliga a tancar els accessos que tenen des de la seva comunitat de veïns a accedir directament a la platja.
perquè és una informació que ens comenten que aquests veïns i veïnes han rebut o han conegut arran del diari, anunciant que s'ha de tancar perquè la zona s'ha de rehabilitar a nivell de formació i consolidació de les dunes. Però no ens costa que hi hagi cap expedient administratiu obert. I llavors la nostra pregunta és per què no hi ha aquests expedients administratius oberts respecte a aquesta qüestió. Gràcies. Sí, li pots respondre ara mateix al conseller.
Sí, sí que estan els expedients oberts, forma part del Next Generation del Greenbelt, en el cas concret la renautorialització del litoral, ja els hi farem arribar tota la informació, però en tot cas tots aquests expedients han passat...
per costes de la Generalitat i per costes de l'Estat per rebre tots els vistits blau. Per tant, ja ha sigut un procés de fet llarg i costós per dur a terme aquestes actuacions de preservació i consolidació de la duna de la platja llarga. Gràcies, conseller. Nom d'Esquerra Republicana, les seues nou preguntes.
Gràcies, alcalde. El 31 de desembre del 2024 va finalitzar el contracte ordinari del Servei de Grua Municipal, així com la seva darrera pròrroga,
Aquesta finalització era perfectament coneguda per l'Ajuntament de Tarragona amb molta antel·lació, però no es va actuar amb la previsió necessària per garantir una transició ordenada al servei ni per assegurar la subrogació dels treballadors i treballadores vinculats a aquest contracte tot i tractar-se d'un servei essencial.
Cal recordar que el grup municipal d'ERC ja va advertir públicament que les conseqüències que podria tenir de no renovar el contracte en temps i forma, tant pel funcionament del servei com pels drets laborals dels treballadors,
Com ja va advertir Esquerra Republicana, aquesta manca de previsió ha impedit que Tarragona disposés amb normalitat d'un servei essencial com és el de la grua municipal i ha tingut conseqüències greus per als treballadors i treballadores que s'haurien d'haver subrogat. Malgrat aquests advertiments...
Malgrat aquests advertiments, el govern municipal no va fer res per evitar un escenari que avui s'ha confirmat. Per tot això, fem les següents preguntes i peticions d'informació. Demanem les factures i els expedients relacionats amb tots els serveis de retirada de vehicles fets el 2025,
fins a l'entrada en vigor del contracte simplificat del servei de gruà municipal al març passat. Demanem les factures i els expedients relacionats amb tots els serveis de senyalització excepcional realitzats el 2025 fins a l'entrada en vigor del nou contracte de servei de gruà i senyalització excepcional de la via pública, formalitzat el desembre d'aquest any i valorat en més de 4 milions d'euros.
Demanem l'expedient del contracte simplificat adjudicat al març del 2025 per al servei de grua municipal per import de 72.000 euros. Demanem l'expedient del nou contracte de servei de grua i senyalització excepcional de la via pública, formalitzat al desembre d'aquest any i valorat en 4 milions d'euros. I d'altra banda, alcalde...
L'Ajuntament de Tarragona és conscient que tot això ha comportat que els treballadors amb dècades de servei i dedicació al capdavant d'un servei municipal com la grua i que s'haurien d'haver subrogat no hagin estat subrogats per la nova empresa? Eren conscients que es produiria aquesta situació en el moment de la finalització de l'anterior contracte de la grua municipal el 31 de desembre del 2024? Eren conscients que
en el moment de l'adjudicació que es produiria aquesta situació? S'han posat en contacte amb els treballadors i treballadores afectats? Pensa fer alguna acció a l'Ajuntament de Tarragona per tal que aquests treballadors no es quedin sense la seva feina? Els han oferts? Oferiran algun tipus de garantia o suport jurídic per tal de compensar aquest greu ser? Gràcies. Són tantes que li respondem per escrit, però hi ha unes quantes inexactituds.
que ja li respondem per escrit. Conseller, com vulgui. Gràcies. La primera, demanaran a la Generalitat que facin les inversions oportunes a l'escola, aquelles que els he explicat? Sí, ja ho hem fet. De fet, ja hem enviat, es fa cada any,
S'envia un dossier on es fica tot i aquestes estan entre les relacionades i, com li deia, no és només de Marcel i Domingó, i se l'envia a la Generalitat. D'acord. Però tenim una partida d'inversions, precisament de 400.000 euros per a les escoles. Inversions, escoles, no. El que tenim és 1.060.000 euros, que és la més alta que no s'ha vist en dècades, que és per pintar, perquè això sí que es considera, no és d'intervenció, sinó totes les intervencions...
consideren que això és manteniment, no inversió. Després, vam fer, fa un parell o tres de plens, una pregunta molt concreta sobre els ponts de la Mora, que el que deia la pregunta era exactament això, no? Qui és el propietari dels ponts que passen per sobre dels canals de la Mora? Qui és el propietari? I la resposta que se'ns va passar és, literalment, titularitat pública.
no vam preguntar quin és el règim de tinença, vam preguntar qui és el propietari. I així que vam repreguntar de nou qui és el propietari, concret, sí, públic, però d'aquí exactament. I llavors vam rebre una resposta que és sorprenent, que diu, feta una recerca amb més profunditat, cal indicar que el canal i els ponts són de titularitat privada.
que, per una banda, contradiu la resposta anterior, però, per l'altra banda, segueix sense respondre la pregunta de qui és el propietari. Al final, nosaltres agrairíem que ens contestin amb exactitud quin és l'ENS, amb tota seguretat, quin és l'ENS propietari. Ara sembla que és privat. Qui és l'ENS, exactament, titular dels ponts que passen per damunt dels canals? Sap el departament que li va respondre? No, jo deixo les preguntes d'alcaldia, no ho sé. D'acord. Això, per un costat. Per l'altra banda...
Pregunta... Ja tenim el culpable. Ja m'ho contestarà, si vols que potser no. Després, concretament, l'Ajuntament de Tarragona ha presentat al·legacions a la fase 4 del plan d'acció contra el ruïd o de los ejes ferroviarios? Per saber-ho. És que no és el moment de fer. Les al·legacions que nosaltres farem és si no ens convenç el projecte.
que el projecte que es va presentar el 2023 s'ha deixat absolutament anul·lat per part de DIF i ara el que ens va reunir fa tres setmanes, com ja sap vostè, és per explicar que tenen en compte les al·legacions que ja van fer en el seu moment i que ens plantejarien una nova proposta en base a aquestes al·legacions. Però fins que no hi hagi alguna cosa del cert no fem al·legacions.
Aquest moment processal, si em permet el terme, no és el moment perquè no hi ha res, realment. Per això és una directiva comunitària que ve de fa, jo crec que és de l'any 2002, la directiva, imagines, és una barbaritat, i és d'obligat compliment, però clar, amb els termes, que no perjudiqui els veïns i veïnes i que tampoc perjudiqui el patrimoni, que no perjudiqui moltíssimes coses que la proposta anterior feia.
Em sembla molt raonable, només que sàpiga que la darrera vegada que ens vam trobar amb aquest pollastre, el primer que ens va dir d'IF és no haver-se hecho alegaciones a la fase 3 del plan aquest. Que després, o sigui, es poden fer alegacions a la fase aquesta, eh? El que passa és que he d'acord amb vostè que si no sabem quines tanques es volen posar i quina tecnologia...
La part important està allà, ja. Va venir, em corregirà el conseller, però va venir el director general, en aquest cas crec que era de DIF, d'infraestructures. Van venir els tècnics que ho redactaven, és a dir, va venir el màxim càrrec de DIF a subdelegació a explicar-nos-ho, no només a nosaltres, sinó a altres municipis, i tota la conversa era, escolti, no farem res...
que no pugui satisfer els veïns i veïnes i a les ciutats afectades. Així que, en principi, calmar. I la darrera, alcalde, si has parlat o t'has reunit amb el Departament de Salut per reivindicar el servei necessari pel tractament dels dictos a tot horari, no només a la ciutat de Tarragona, sinó al territori que representem. O si tens previst fer-ho. Sí, nosaltres ja hem parlat amb el conseller
De fet, abans que sortís tot això, perquè és un tema que fa temps, que ho vam parlar, que reclamaria jo com a alcalde aquesta unitat 24 hores. El conseller va poder parlar directament amb la gerència i amb els departaments afectats d'aquí, de Tarragona, i les demandes més que justa. I els arguments que avui he pogut llegir de...
Manca de personal format és subsanable. El que volem és que es formi a persones i que tinguem això. Això recordo...
Fa uns anys amb la unitat d'hemodinàmica ja passava i es calculava fins i tot el temps d'intervenció, que eren uns 45 minuts, i si tancava a les 8 de la tarda i eren les 7 i mitja ja no t'agafaven, perquè durava més del temps d'horari de tancament. I es va haver de lamentar una mort en un trasllat a Barcelona. I es va aconseguir la unitat d'hemodinàmica 24 hores. Aquesta serà una lluita que farem junts i juntes i guanyarem.
Molt bé, i per acabar, agrair-te en nou, perquè abans no hi eres quan ho he dit, el replantagenament amb el tema de les parcel·les i borra i de l'escola rebassada, haver posat per davant la prioritat de la canalla a gaudir d'un dia a dia amb salut i amb seguretat, i que alhora puguin tirar endavant les obres sense sobrecostos pels veïns ni per ningú. Per tant, enhorabona per haver resolt això, i en tot cas, felicitat, pau i amor per a tots vosaltres, bon Nadal.
Moltíssimes gràcies pel seu missatge en aquesta època d'elenca.
I sobretot molt agraït per la felicitació, que jo crec que és extensible al conseller Ignacio García, als tècnics que han pogut buscar aquesta solució i sobretot content pels nens i nenes del col·legi, que és el que ens importa a tots i a totes. Si no hi ha res més, els desitjo unes molt bones festes, un bon any nou, que sigui molt bo per tots vostès, les seves famílies i sobretot per Tarragona.
Doncs acaba aquesta sessió plenària amb només quatre de les vuit mocions aprovades. La pacificació de la Rambla Nova ha estat un dels temes centrals on precisament veïns d'aquesta han interromput el ple després de veure com es rebutjava la moció. També s'hi han acostat veïns de la Mora, que en aquest cas sí que han vist com s'aprovava la moció per a la creació d'un consultori mèdic al seu barri. Són, per tant, temes que s'han abordat en aquest últim plenari de l'any des de la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona.
I podreu consultar el resum del que ha donat de si aquesta sessió a la nostra pàgina web a www.tarragonaradi.cat i escoltar també el resum als butlletins de les 4, de les 5 i de les 6. Últim plenerí de l'any, Michel Pijuan. Bona tarda, gràcies. Adéu. Doncs pràcticament les 3 de la tarda seguim amb la programació de Tarragona Ràdio.
Fill, has vingut? Sí. Ai, quina il·lusió. I vinc amb l'àvia. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Bé, totes dues àvies. Apa, quina il·lusió. I sempre plego els llençols. Ai, quina il·lusió. El de sota i tot. Però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió.
El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara.
Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja. Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti. Ajuntament de Tarragona. Per una ciutat més neta, eficient i sostenible.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei. T'agrada el circ?
Aquest Nadal no et perdis Low Cost, l'espectacle familiar de Cirque Party que s'instal·la a l'Anella Mediterrània. Del 20 al 26 de desembre, gaudeix d'un circ progressiu i poètic amb música en directe, acrobàcies, trapezis, dansa i clown. Una proposta ideal per gaudir en família. Informació i entrades a entrades.tarragona.cat. Ajuntament de Tarragona.
Arrolla l'escola de formació. Ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Vols formar-te en comerç o administració? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona. Enguany, la nit de cap d'any. Es viu a l'Ània Salou i a l'Ània als Prats.
Vine amb família i aprofita el nostre pac especial Cap d'Any. Gaudiràs de tallers, xocolatada, fotocol, pijamada, tardeo, el primer bany de l'any i molt més. I per acomiadar l'any, sopar de gala i festa de Cap d'Any. Entra ara a alanieresorts.com, reserva el teu paquet i comença l'any com mai.
No et perdis l'emoció del gospel en estat pur. Dissabte 3 de gener viu i comparteix Gospel Forever, un esdeveniment musical irrepetible. Sent tota l'energia del gospel al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Compra la teva entrada a anexaevens.com.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furgoteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Si el que t'agrada de l'hivern és tapar-te amb la manteta, tenir a les mans un cafè calentó i està ben abrigat, potser a tu no t'ha agradat tant el fred. Tu vols escalfor. Per això a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, el tèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fins demà!
Telecultura. Sempre hi ha temps per la cultura. Aquests són els continguts que us hem preparat.
El català és una llengua rica, plena de dites i frases fetes, i la Marta Pérez Verge és una artista que la recupera i ens explica la història que hi ha al darrere al llibre Peti qui Peti, publicat per Rosa dels Vents. No només treballessis la memòria perquè tinguessin refranys que potser a primera llengua
però a la que els veus escrit de cop i volta et porten a records, i de dir, ostres, jo aquest també el feia servir, sinó jo als meus pares, sinó als meus avis o les meves àvies, familiars propers, que hi hagués aquest exercici, però a més a més, volia incloure sí o sí una de les meves passions, que és no només deixar palesa la dita, l'expressió o el refrany, sinó anar a buscar l'arrel, anar a buscar l'origen del per què.
Noves veus omplen el món de la poesia. Us presentem la Dàlia Mora Preses, autora del recull Sinfonia d'Ikus, amb el pròleg d'en Miquel Desclot. Quan tenies tisant, deia que la Pilarín feia coses i jo anava a veure què feia perquè m'agradava veure com estudia. I un dia em va regalar una llibreta. I en aquesta llibreta apuntava i deies que tenia...
o noms de coses que m'agradaven. A poc a poc em van ensenyant a fer poesió i cada vegada m'agrada més. I arredonim programa amb una novel·la on hi trobem un butxí, una bruixa i la pesta a la cardona del segle XIV. Toquen a matar, de Jordi Santa Susanna. Publicada per Rosa dels Vents, arriba a les llibreries.
La història ve que a Cardona encara hi ha un edifici que es manté d'empeus, un edifici medieval, que es diu la Torre del Butxi. És una casa que jo quan era petit la vam restaurar una mica, però quan era petit estava molt enronada, i anar fins allà et creava un cert mal rotllo, però bastant intens, d'aquells de quan ets petit, una cosa que saps que estàs transgradint un lloc que no hi hauries de ser, estar apartat del poble, i sempre... Si ara me'n recordo, penso que hi anava allò quan ja es punia el sol i coses així, i em feia por.
Totes les setmanes estem d'estrena. El T de Cultura ho fan possible Mònica Sucies, edició de continguts, producció i presentació. I Josep Maria Soler, disseny sonor.
Tarragona Ràdio Sempre hi ha temps per la cultura Totes les setmanes estem d'estrena TD Cultura Tarragona Ràdio Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia
Marta Pérez Verge és comunicadora audiovisual, realitzadora, càmera i muntadora. També la podeu sentir parlant de refranys a la tarda de Catalunya Ràdio. Tenen sentit avui dia certs refranys o dites o han quedat obsolets en els temps actuals?
Podríem adaptar algunes dites als nous llindars morals de la societat? De tot això i molt més parla la Marta Pérez Verge en un llibre divertit, actual i reivindicatiu per enriquir el llenguatge i no perdre expressions que formen part de la riquesa cultural del català.
Si esteu en aquella feinada de fer la carta als reis i que sé què ens portarà l'arbre i aquest any ves què triarem i voleu ser originals, sisplau. Aquest any heu de demanar que us portin el Peti qui Peti de la Marta Perec i Verge. Marta, benvinguda. Moltes gràcies, molt contenta d'estar aquí.
M'has fet xalar moltíssim. Són expressions dites i refranys que ella hi afegeix tan certs com els anys. Però és que no us podem imaginar què hi trobareu quan obriu el llibre. Marta, què hi trobaran? Perquè dius, és un llibre de sí, de refranys, està bé, però no és només això.
Tot un món! Sí, sí, sí, mira, m'ho vaig plantejar com un llibre que fos un llibre que tu al llegir-lo aprenguessis moltes coses, no només treballessis la memòria perquè et vinguessin refranys que potser a primera línia no et vindrien, però a la que els veus escrit de cop i volta et porten a records.
i de dir, ostres, jo aquest també el feia servir, si no jo els meus pares, o si no jo els meus avis, o les meves àvies familiars propers, que hi hagués aquest exercici, però, a més a més, volia incloure sí o sí una de les meves passions, que és no només deixar palesa la dita, l'expressió o el refrany, sinó anar a buscar l'arrel, anar a buscar l'origen del... Per què diem aquesta expressió o refrany? Perquè moltes d'elles, és veritat que les entenem per un context, però, clar, tenen el seu significat literal,
però en realitat quan el fem servir en una frase agafen un altre significat totalment diferent i era anar a buscar l'origen per entendre el per què d'aquesta expressió, d'aquesta dita o d'aquest refrany. I a més a més, volia també, per apropar-ho encara més, jo sempre faig la broma d'aquests llibres pels dos atmosferis, per aquells del cervell, per aquells que són més de llegir, de les paraules, però també per aquells que són més visuals,
I cada capítol del llibre, a més a més, proposem a través d'una il·lustració d'en Xavi de la Iglesia l'exemple d'un dels refranys que és el que encapsala cada capítol. Abans de començar, entrant al contingut, hi hagi aquest joc de veure què és el que hi haurà, perquè normalment té a veure amb l'origen d'aquella expressió, d'aquell refrany, i és una mica una picada d'ullet i una mica de joc també al lector perquè tingui aquestes dues vessants, aquesta més visual però també la més...
la més literal, com si diguéssim. I, a més a més, l'està fent, eh? No us penseu que us explicarà tota l'història? No, no, no. Quina història? És que, a veure, és un llibre d'història, sisplau. S'ha de dir. Sí, sí, sí. I, a més a més, jo crec que em fa molta il·lusió que diguis això, Mònica, perquè jo crec que la feina més gran que he tingut
Més enllà de les hores i hores de recerca, sobretot ha sigut la feina de sintetitzar. No volia que es fos molt pesat, molt feixut, volia que fos un llenguatge molt proper i molt col·loquial a la vegada, i sintetitzar, sobretot, perquè a més a més, darrere de cada expressió, de cada vita, de cada refrany, hi ha moltes teories, mai n'hi ha una.
d'exclusiva i a més a més no sabem quina és la certa, perquè això va passar fa molts anys i llavors ens basem en aquella informació que molts d'ells, sobretot Joan Amades és el qui va fer la gran feinada de fer la recerca i de deixar-la escrita, que és la que ens ha facilitat el camí a tots els que hem vingut, però més recents també podem trobar un Víctor Pàmies que fa una feinada brutal amb els seus blogs, amb
que els ha situat geogràficament, per temàtiques... Tot això ens ha facilitat molt la feina a aquells amants divulgadors de refranys i expressions de fer la recerca, però en aquest cas jo m'he plantejat tota aquesta informació que ja hi ha recollida,
expliquem-la d'una manera propera, senzilla, i anem directe al gra. Jo, la primera que he triat és molta merda, perquè ja que parlem de cultura, és que és una frase, però no ni remotament us ho podeu imaginar. Jo tinc una imatge molt gràfica amb el molta merda. Què hi trobarem, el molta merda? D'on ve? Mira, el molta merda, com ara et deia, que cada expressió...
té diferents teories que s'amaguen al darrere. En aquest cas, la central tota té a veure, com no, amb els excrements, amb la merda, però hem de tirar per l'enrere en el temps, quan ens hem de situar en aquell moment que no hi havia cotxes de motor, sinó que la gent es desplaçava amb tracció animal, amb cavalls. Aquests espectadors que anaven, que es desplaçaven cap a un teatre, cap a un local de xou, d'espectacle,
anaven transportats amb els seus cavalls o amb els seus cotxes de cavalls. Llavors, què passava? Els portaven fins a l'entrada del teatre, els deixaven a la porta, ells entraven, i mentre anava adonant l'obra, els cavalls feien els excaments, anaven fent les seves feines, les seves necessitats. Llavors, com més penta hi havia a l'entrada del teatre,
més públic havia anat a l'esdeveniment. Per tant, volia dir que havia anat molt bé, que havia portat molta sort. I aquí és on comencen a haver-hi diferents versions, perquè aquesta és una, però després tenim diferents variants que, per exemple, ens diuen que els excrements eren proporcionals al temps que els espectadors estaven veient l'obra o l'espectacle, i per tant, el molta merda equivalia a que l'obra sigui tan entretinguda perquè es quedin fins al final. Per tant, que seria tot un èxit.
o fins i tot una altra versió que ens porta cap a les companyies ambulants, que es anaven movent d'acosta a un altre, trobant aquell espai idoni per actuar, i quan es anaven desplaçant i es anaven creuant amb els seus altres companys,