Les 9 i 13 minuts, avui jornada de comptes i de pressupostos a l'Ajuntament de Tarragona en aquesta assessor plenària que està a punt de començar i de fet cap allà marxem, cap al saló d'actes, amb la companya Michel Pijuan, que a punt o començant ja el ple. Michel, bon dia.
Hola, bon dia, Pep. Doncs sí, com deies, a punt de començar aquest ple ordinari, a punt que l'alcalde doni pas, un ple que ha d'aprovar inicialment els pressupostos de cara al 2026 i a l'ordre del dia s'inclouen fins a 12 mocions que es debatran aquí a la sala d'actes. Per tant, en breus, a l'espera que l'alcalde doni pas començarà aquesta sessió plenària corresponent al mes de novembre.
per supost municipal, que ja sabem que s'aprovarà. Ja sentim l'alcalde. Endavant, endavant. Sentim l'alcalde, el director. Avui tenim un plenari que es preveu curt. Ja saben que sempre des de secretaria ens fan la previsió de la possible durada del plenari. La nostra sorpresa va ser quan la companya Fina ens va dir que duraria 33 hores i 13 minuts la previsió del ple. Això és el que la taula...
Tabla d'Excel, deia. Així que hem fet algunes gestions a la Junta de Portaveus per tal de poder limitar aquestes 33 hores i no sortir el llibre Guinness. Començaríem amb la sessió extraordinària de la Junta General de l'Empresa Municipal de Desenvolupament Econòmic de Tarragona, S.A., de 21 de novembre de 2025. Bon primer, aprovar l'acte de la sessió anterior. Podem aprovar? Gràcies.
Punt 2, cessar un membre del Consell d'Administració i nomenar-ne un altre. Podem aprovar també per assentiment. A votació, a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Perdó. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 25 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Passaríem ara...
A l'hora del dia del Consell Plenari Ordinari de 21 de novembre de 2025, punt primer, aprovar les actes de les sessions anteriors, corresponents a l'ordinari del dia 17 d'octubre de 2025 i a l'extraordinària del 27 d'octubre de 2025. Podem aprovar per assentiment? Gràcies. Punt segon, informe de la presidència per tal de donar compte al Consell Plenari de l'actualització en la composició de la Comissió Informativa i de Seguiment d'Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia. Gràcies.
Aquest informe s'ha de votar, senyor secretari? No. Doncs donem compte. 3. Aprovar inicialment el pressupost general de l'Ajuntament de Tarragona de 2026. Podem aprovar per assentiment. Gràcies. Saben que cada any ho intentaré. Va bé un any que els vaig agafar per sorpresa i es van quedar veient així. Només recordo la cara de la consellera Martorell dient que crec que... Fui bé.
Bé, saben que hi ha uns temps d'intervenció diferents en aquest cas. Crec que és un tema el suficientment rellevant perquè es puguin extendre allò que considerin, simplement amb previsió d'aquestes 33 hores, però entenc perfectament que és el punt més important, així que poden parlar allò que considerin. Si es poden ajustar els temps, que bé saben,
que l'exposició del ponent és un temps indefinit, la intervenció de grups polítics municipals al primer torn són 10 minuts, intervenció de grups polítics municipals segon torn, 5 minuts, i explicació de vot, si no han intervingut en un dels dos torns, són 3 minuts. D'acord? Consellera Mascaró.
Bé, gràcies, alcalde. Jo, amb caràcter previ, sí que vull agrair la gran i intensa feina que s'ha fet pels departaments tècnics i molt especialment pel Departament de Pressupostos, així com per la pròpia intervenció d'aquest Ajuntament.
Presentem un pressupost equilibrat que posa les persones al centre, millora i reforça els serveis públics i impulsa la transformació urbana. Anant a macrodades, cal destacar que el pressupost consolidat, és a dir, aquell que inclou Ajuntament, organismes autònoms i empreses, per a l'exercici 2026 ascendeix a 235.946.000 euros
creixent, per tant, un 1,5% més que en relació a l'any anterior. El pressupost, pròpiament de l'Ajuntament, és de 218 milions d'euros, 595 mil euros, amb una despesa corrent de 198, quasi 199 milions d'euros, que s'incrementa en un 2,6 respecte a l'exercici anterior. Eminentment, és un pressupost que és realista, és pragmàtic i dona resposta a les demandes i prioritats de la ciutadania.
Anem a les principals despeses. Pel que fa a despesa corrent, cal destacar que destinem 29 milions d'euros a neteja pública. A transport públic i mobilitat es destinen 28 milions. A urbanisme.
urbanisme, béns i patrimoni històric, 24 milions, medi ambient, conservació de l'espai públic, 22 milions, seguretat ciutadana, 22 milions, serveis socials a la ciutadania, 21 milions, cultura, festes i esports, 19 milions, turisme, promoció econòmica i comerç, 14 milions i mig i, finalment, educació, entre d'altres, 14 milions d'euros.
A destacar també, i molt representativa, és la disminució de despesa corrent en amortitzacions i interessos que ha suposat un estalvi de 2,7 milions d'euros, fruit precisament de totes les amortitzacions anticipades que hem anat realitzant durant aquest present exercici, que no només fa que reduïm el deute, també incrementa la capacitat inversora d'aquest Ajuntament i precisament el que fa és que s'alliberin aquests 2,7 milions d'euros que podem destinar a despesa corrent per al pressupost de 2026.
Pel que fa a les inversions, també macrodades, i la inversió consolidada és de 19,5 milions d'euros amb un endeutament previst de 14,9 milions d'euros dins dels límits legals i financers. Invertim en allò que millora la vida quotidiana i més de la meitat del pressupost d'inversió es destina a millores de l'espai públic, millora de barris o de l'habitatge social.
Per acabar, destacar que amb la informació que es disposa a dia d'avui, la previsió de la ràtio de deute viu és acabar 31 de desembre de 2026 en un 57,05%. Gràcies. Moltíssimes gràcies i també per la brevetat de la presentació. Grups que vulguin intervenir en aquest primer torn, si són tan amables...
Conseller Gómez, consellera Vidal, en Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular i suposo que Govern. Conseller Gómez, com vostè vulgui. Sí, Esquerra també, òbviament.
Buenos días. Bueno, inicio este turno de intervenciones que espero que sea al menos entretenido. Bueno, en primer lugar, decir que en un acto de responsabilidad el señor Duque y un servidor hemos tomado la decisión de que solamente uno de los dos interviniera en este punto y, por suerte, me ha tocado a mí. Entonces, sin más perámbulo, les diré que nosotros vamos a apoyar estos presupuestos.
El voto que hoy anunciamos, por eso, no es un cheque en blanco, no es complacencia y no es un alineamiento político. Es la respuesta responsable de dos concejales independientes que hemos demostrado, con hechos y no con discursos, que se puede mejorar esta ciudad sin formar parte del Gobierno, sin ni siquiera tener muchos puntos en común. Pero con rigor, con criterio y pensando siempre en el interés general.
Y lo digo desde el rigor técnico. Estos presupuestos quizás no son los que nosotros habríamos presentado. Presentan ciertos riesgos reconocidos por la propia intervención, como ingresos subestimados en plusvalías, ingresos del Estado aún no confirmados formalmente, inversiones condicionadas
a riscos y a ventas de patrimonio y a subvenciones no efectivas, y un sector institucional que continúa necesitando reformas profundas y mecanismos de control más estrictos, por no hablar de un gasto desmedido en las empresas públicas.
Pero también es verdad, y esto es lo más importante, que este presupuesto incorpora actuaciones, inversiones y líneas estratégicas que Tarragona necesitaba desde hace años y que estos concejales han trabajado defendido y empujado con rigor. Y es precisamente por eso, por lo que sí contiene y por lo que permite avanzar, que nuestro voto va a ser afirmativo. Eso sí, es un sí semicrítico.
Un sí vigilante, un sí que reconoce que estas cuentas incluyen elementos acertados y necesarios para la ciudad como paso, de manera lo más sucinta posible, a exponer. En primer lugar, las inversiones que Tarragona necesitaba están dentro. En estas cuentas se incorporan prácticamente todas las inversiones que estos concejales han defendido desde el inicio del mandato.
Muchas de ellas no figuraban en los primeros borradores y han sido incorporadas porque hemos trabajado con criterio técnico, con insistencia y con sentido de ciudad. Hablamos de inversiones en centros educativos, equipamientos deportivos, proyectos de barrio, actuaciones de movilidad, mejoras urbanas, actuaciones a la par baixa y otras intervenciones que responden a necesidades reales de los vecinos. Por eso,
Lo pude decir sin ningún tipo de grandilocuencia, pero con claridad. Si estas inversiones están en el presupuesto de 2026, también se deben a que estos concejales hemos hecho un esfuerzo para que estuvieran. No estaría de más decir los grandes avances que hemos tenido en seguridad, nuestras prioridades ahora materializadas.
La Seguridad Ciudadana ha sido desde el inicio de este mandato una de las prioridades fundamentales que estos concejales han defendido con constancia y con argumentos técnicos. Y es importante recordarlo. Muchas de las inversiones de seguridad, que hoy son una realidad, se han incorporado a petición nuestra. Otras se han aprobado con nuestro voto favorable tras demostrar su urgencia con criterios operativos. Y todas responden a un modelo coherente de mejora del servicio y no a decisiones improvisadas.
Gràcies a aquesta linea de treball, entre 2024 i 2025, Tarragona ha experimentat un avance que fa molts anys.
pendiente, mayor crecimiento de la plantilla guardia urbana en mucho tiempo, adquisición de un furgón de intervención rápida, ampliación de la red de cámaras en puntos sensibles, implantación de drones policiales, el desbloqueo de la comisaría mixta y la creación de la misma, con las partidas destinadas a esa creación, y sobre todo un estudio detallado de puntos conflictivos para dotarlos de la iluminación precisa y ahuyentar la delincuencia.
Tot això ha estat possible perquè hem treballat amb responsabilitat, rigor i sense populismes. La seguretat no ha estat per nosaltres un eslogan, ha estat un treball sostenit i fonamentat. I un altre apartat que mereix especial atenció és la lliure. Desbloquem el que altres mantin paralitzat.
En el ámbito de la limpieza pública, Tarragona ha dado un paso esencial con la adjudicación del nuevo contrato de limpieza. Moderno, exigente y ajustado a las necesidades de la ciudad. Este contrato estuvo durante mucho tiempo bloqueado por intereses
que yo entiendo que eran estrictamente políticos, mientras la ciudad acumulaba retrasos y un deterioro evidente en el espacio público. Nuestra posición, sin embargo, siempre fue la misma y, como se ha visto, fue la correcta. Defendimos el procedimiento de licitación, la adjudicación desde el primer día, sin ambigüedades ni titubeos, porque sencillamente seguimos los criterios de los tribunales competentes, el criterio de nuestros técnicos y el contenido de la ley, que también sabemos leer.
No actuamos por cálculo político, actuamos por convicción técnica y por responsabilidad con la ciudad. Y gracias a ello, Tarragona, dentro de poco, va a estar limpia como realmente se merece. Merece otro apartado estos presupuestos con relación a la cultura, patrimonio y turismo, avances necesarios y posiciones claras.
En estas áreas se han dado pasos positivos que deben ponerse en valor. En cuanto al patrimonio, se consolidan actuaciones legalmente necesarias en elementos históricos esenciales y básicos para Tarragona, mejorando la conservación y la accesibilidad de espacios de enorme valor.
En cultura se refuerza la programación estable, el apoyo a entidades y equipamientos escénicos y se avanza hacia una oferta más coherente con la condición de capital patrimonial. Y en turismo se aprecian líneas más ajustadas a la realidad, promoción técnica, reposicionamiento del destino y una estrategia más profesional. Pero en este ámbito queremos subrayar algo fundamental que hemos defendido con firmeza. Tarragona también debe...
combatir la proliferació de pisos turístics en zones sensibles, especialment en la part baïsa. Perquè defender l'equilibre entre turisme i vida residencial és i ha sigut una prioritat per nosaltres i seguirem exigint en aquest sentit una regulació estricta per garantir el benestar vecinal i la convivència urbana. I un altre dels motivos d'aquest semicrític és que ja en octubre
Se congelaron los impuestos. No ha vuelto otra vez el peligro de los impuestos. Y además, ahora ya vengo a centrar una segunda parte de esta intervención. Decimos que sí, porque estamos de acuerdo en la mayoría de las partidas, pero sobre todo para centrarnos en lo verdaderamente decisivo para Tarragona. 2026 no es un año cualquiera.
Puede ser uno de los años más trascendentes y determinantes de la historia de Tarragona. Tenemos dos frentes estratégicos que marcarán las próximas décadas. La estación intermodal en la Horta Gran con la liberación de la fachada marítima y todo lo que ello supone en beneficio para esta ciudad. No es un sueño, que os quede claro.
No es un proyecto poético, es una necesidad vital, documentada y respaldada por todos los informes técnicos, para no perder al AVE por segunda vez, para corregir esa injusticia histórica de la vía acérrea en primera línea de mar, para liberar el mar a Tarragona o Tarragona al mar.
Para unir barrios sin la barrera de hierro que nos invade y nos divide desde hace siglo y medio. La Horta Gran es la única ubicación que garantiza accesibilidad, intermodalidad, cohesión urbana y futuro de nuestra ciudad. Y nos jugamos muchísimo. Y aquí les invito a todos a que actuemos con unanimidad. Porque no se trata de siglas políticas. Esto es de Tarragona. Y estamos todos en ello. El segundo frente estratégico es el POM, la gran deuda pendiente.
Un PON que permita un crecimiento ordenado, que garantice la vivienda libre y protegida equilibrada, que corrija desequilibrios históricos entre barrios, que evite la pérdida demográfica en zonas enteras, que asegure un municipio cohesionado y sostenible. Tarragona necesita desarrollarse en todos los ámbitos y en todas direcciones.
pero no por una expansión caprichosa, sino por una necesidad estructural, porque sin planificación no hay futuro y por otra cosa que se llama economía de escala. Por eso también votamos que sí a estos presupuestos, porque necesitamos avanzar en estos frentes que son vitales para nuestro futuro y nuestro desarrollo. Nuestro voto, vuelvo a repetir, es un voto de confianza, pero vigilada. Hacia Tarragona, no hacia el Gobierno.
No votamos al gobierno, votamos a favor de Tarragona. Nostro apoyo no es político, es un compromiso con Tarragona.
Es un sí, un sí semicrítico, un sí responsable y un sí vigilante. Es un sí porque Tarragona, por primera vez en muchos años, tiene la oportunidad real de corregir errores históricos, fortalecer servicios esenciales y construir una ciudad mejor. Una Tarragona de futuro con crecimiento sostenible, perfectamente interconectada y sin barreras de acceso a nuestro mar mediterráneo. Por todo ello, hemos votado que sí. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies, conseller Gómez, consellera Vidal, com vostè vulgui. Gràcies, alcalde.
Bé, com deia el meu predecessor, un pressupost no deixa de ser una previsió, que si no s'executa de poc serveix. Som poder executiu i la força que tenim és executar. I a més som l'administració més propera al ciutadà.
I aquest pressupost té el meu vistiplau perquè té dues mirades que crec que compleixen els requisits que ha de tindre un pressupost per satisfer les necessitats de tots els nostres ciutadans, nosaltres mateixos. Una mirada ample pel que fa a les inversions en pavimentació, en locals municipals, en l'enllumenat,
En fi, la Quinta Sant Rafel, el Mercat del Fòrum, ja saben que aquesta consellera que els parla està temetent en aquest sentit. Però també una mirada del dia a dia, i això es veu, es plasma amb els serveis de manteniment, de jardineria, de neteja, de l'enllumenat.
El nou contracte de neteja el va endegar aquesta consellera que els parla i finalment ha vist la llum. Donem un marge perquè realment crec que es notarà, especialment amb el lot d'externalització de l'auditoria de compliment.
Les persones de la casa gran, d'aquesta casa, són el nostre recurs humà. I des d'aquí vull agrair a tothom que treballa dia a dia des del Bambalines perquè aquest pressupost s'executi. També els consellers de les àrees delegades.
Aquest pressupost, al meu entendre, posa les persones al centre, crea espais de cohesió als barris, espais verds, escoles, en fi, llocs de trobada on intercanviar les nostres inquietuds. Els microurbanismes són importants en aquest pressupost.
Per exemple, especialment en la platja amb l'anella blava i amb l'anella verda, que ens abraça tot el nucli habitat i que no ha de suposar una barrera sinó un lloc de trobada també de nou.
Hi ha un factor important i és que s'amplien les subvencions a entitats del tercer sector, també una fortalesa que té la nostra ciutat. Les entitats del tercer sector, especialment dedicades a la discapacitat i a la diversitat funcional, veuran com les seves subvencions i l'acompanyament d'aquesta casa s'incrementa, no se sentiran sols, al contrari.
Millorar i ampliar la protectora d'animals també és un aspecte que s'havia arraconat i crec que diu molt d'una societat com la nostra com tractem els nostres animals de companyia. Crec que l'entitat que gestiona les entitats animalistes poden estar també agraïdes perquè...
És, com deia, un factor que s'ha oblidat històricament. Però les inversions sense serveis no serveixen de res. Hi ha d'haver un manteniment i això es plasma també en l'estalvi d'aigua i en l'eficiència de l'enllumenat. És per tot això que aquest pressupost tindrà el meu vot favorable. Gràcies.
Bon dia. Ostres, jo no soc molt alt, però... No, no, m'ho veurem. Cap on juguem? A l'esquerra, m'agrada. Aquí bé? Sí, vinga. Sempre, sempre. I la sang vermella...
Bé, bon dia. Avui, aquest ple que és pressupost, segurament serà llarg, intentarem fer una intervenció explicant algunes coses que apareixen en aquest pressupost, perquè lògicament el pressupost
és una proposta molt àmplia que ens passaria molta estona. Arrencaré per una cosa que normalment no surt als mitjans de comunicació i que no expliquen les notícies, perquè és poc sexy, que en diem al grup municipal, que és que el pressupost estigui l'1 de gener, que és una cosa que moltes vegades no ens tenen compte i que sembla que la casa funciona sempre, és veritat.
Funciona sempre. Ara els treballadors i les treballadores d'aquesta administració pateixen més o menys si la feina, els que estem en aquest ple, l'hem fet o no. I jo crec que avui és remarcable que fem aquesta feina amb temps i forma, perquè és imprescindible que els treballadors i les treballadores d'aquest Ajuntament tinguin el pressupost disponible i sàpiguen amb què compten i què podran fer. I a partir d'aquí la partida es desenvolupi. I nosaltres hi estem d'acord i votarem a favor d'aquest pressupost, com hem explicat aquests dies,
perquè porta un conjunt de solucions i acords que milloren la vida de la gent.
El nostre acord, l'acord que vam arribar des d'en Comú Podem amb el govern municipal, està basat en tres idees. Un, que és que marquem el rumb. Nosaltres estem convençuts que sense nosaltres en aquest pressupost l'habitatge no ocuparia el lloc que ocupa. Però no només l'habitatge, sinó els barris, la sostenibilitat i també la cultura, com un eix, com un element cohesionador i transformador que posa els drets culturals al centre. Però aquests acords no són extractes, sinó que es concreten en qüestions
a Bona Vista, a Sant Salvador, a la part alta, a Torreforta, a la part baixa, a Sant Perí i a Sant Pau, concretant mesures que tenen impacte en cada un dels barris d'aquesta ciutat.
I és un pressupost que protegeix les famílies i alhora transforma la ciutat. Protegeix amb mobilitat, amb habitatge, amb recursos socials i transforma la ciutat des de la lògica de l'espai públic, del risc i les externalitats que genera el turisme, des de la rehabilitació, transformant edificis i comunitats de veïns i des de la cultura, que és l'única eina que hem d'aconseguir posar a l'abast de tothom
per construir també una història diferent de la que avui sembla que alguns ens volen fer, perquè és veritat que la història no es repeteix, però comença a rimar i ens hauríem de començar a posar les piles a tots els que estem aquí per fer feina. Mirin, els destacaré cinc mesures claus. Per nosaltres, clau l'habitatge públic. 1,5 milions per compra d'habitatge públic i aproximadament uns 4 milions per construir a Flores Vigarreta. Flores Vigarreta no és una casualitat.
És un exercici de disseminar edificis d'habitatge públic, de lloguer i accessible per a tota la ciutat. En l'anterior pressupost vam dir que aniríem a la vall de la sala i està a punt de caure.
sortirà el concurs, fins i tot alguns van dir que no vendríem, que allò de vendre era impossible. Doncs van vendre la finca que calia per construir allò que farem. I aviat tindrem habitatge públic a la Vall de Barrassada.
Fora d'aquest Ajuntament i en acord amb el Parlament de Catalunya vam aconseguir construir a la zona de Joan XXIII i està en procés de construir-se habitatge públic de lloguer accessible a Joan XXIII. Avui el que portem aquí és un edifici a la part baixa.
Un edifici, una altra vegada, del lloguer públic i accessible, perquè aquesta ha de ser la nostra obsessió, vivenda pública i accessible. És la cosa més important, és la cosa que més preocupa a la ciutadania d'aquest país. I ens ho diu el CEO, ens ho diu el CIS, i ens ho diu qualsevol enquesta d'opinió que apareix als nostres mitjans de comunicació.
Estem fent créixer l'habitatge públic, estem fent créixer com no s'havia fet mai. El grup municipal, en Toni, el conseller Carmona, sempre em diu allò d'on alguns compraven pisos, nosaltres construïm edificis. I és justament això, construir edificis i posar...
l'estructura i els fonaments necessaris per arribar on hem d'arribar, i és que la gent no pateixi per la seva vivenda. I ens queda molta feina, aquest no és un discurs triuncialista, és un discurs de passa-passa, a poc a poc, gota-gota, i estarem picant pedra aquí. Però també té 1,7 milions...
per rehabilitació energètica i d'accessibilitat a comunitats de veïns. Un pressupost, 700.000 euros, 1.700 que es planteja, 700.000 per la part baixa i 1.000.000 per la resta de ciutats, per aquells edificis que han aconseguit ajudes del Next Generation, perquè hem de fer aquesta empenteta que necessiten, però que, a més, aquells que no s'aconsegueixin utilitzar, reinvertiran en comunitats sense projectes, grans projectes europeus. I això ens permetrà...
Intervenir directament en dues situacions. Millorar les condicions de vida de veïns i veïnes d'aquesta ciutat i activar el sector de la construcció. Aquestes rehabilitacions que acostumen a fer petites i mitjanes empreses ens han de servir també per garantir unes millors condicions de vida perquè no només es tracta de construir sinó d'arranjar allò que tenim.
Hi ha una tercera mesura, que segurament és d'un tamany petit pressupostàriament. Fèiem el calcul ara i no arriba ni al 0,12% del pressupost, però que per nosaltres és especialment significativa. Jo vull agrair la Tere, que la tenim per aquí, perquè avui...
Amb aquests pressupostos posem la primera pedra essencial per solucionar un agravi històric amb les treballadores de les llars municipals, aquelles treballadores que van ser subrogades per l'Ajuntament i que tot ha aconseguit.
Després de molts esforços, la igualtat salarial encara no tenen les condicions laborals iguals. I amb aquests pressupostos ho signarem. I aquest estiu hem d'aconseguir, sí o sí, que aquest procés de contractació dels casals estiu a les municipals faci que la jornada laboral anual de les treballadores de les llars sigui la mateixa que les seves companyes contractades directament per l'Ajuntament. Per nosaltres això és un tresor.
És un tresor perquè posa al centre a les persones que cuiden els nostres petits. És un tresor perquè cuida aquells que ens fan realitat cada dia un dels bucs d'insígnia d'aquesta ciutat, que són les escoles, les llars municipals que cuiden i tenen cura dels nostres infants. Hi ha una quarta mesura, que és el Pla Integral de Sant Salvador, projecte que s'ha de licitar i desenvolupar per aconseguir presentar-nos a la llei de barris i les històriques obres i interblocs.
Jo crec que l'associació de veïns, que va venir aquí, que ens va demanar accions i que ens va demanar que ens poséssim les piles, se li ha de felicitar avui perquè ha aconseguit que ens movem, que ens movem tots, que ens movem tots i aconseguim que posem els calés necessaris per fer una primera intervenció, que durant aquest any, llavors, la llum, i perquè fem un pla integral i compensem en aquest barri que hem abandonat històricament,
amb un projecte, amb un full de ruta, amb un pla integral que puguem desenvolupar en els propers anys. I té, per nosaltres, una darrera acció que és clau. I té a veure amb el turisme, amb els habitatges d'obsturístic. Després d'actualitzar l'estudi dels pisos turístics que s'està acabant aquests dies,
Hem demanat un estudi d'impacte, és a dir, no només necessitem saber quants tenim o quants no tenim, o quants n'hi ha d'il·legals, que sembla que n'hi ha en un tou, sinó hem de saber com han impactat. Però no des de... He passat pel carrer Major i han canviat els comerços, que és veritat i és una realitat. Avui és més fàcil comprar un imant a la part alta que una barra de pa, i això és un problema pels seus veïns.
Ho hem de fer des del rigor i l'anàlisi, com s'han fet a altres ciutats mitjanes i grans europees. I hem d'aplicar models, i això és el que proposem, aplicar models que s'estan aplicant a altres ciutats, per exemple, com Lisboa, on avui tenen una ruta marcada i clara. Però també, i aquí...
posar el focus en aquests pisos il·legals o en les molèsties que generen avui els habitatges d'ús turístic, aquesta vostè ciutadana. De comprovació si un pis té llicència turística o no.
i denuncia si la té i s'està exercint una activitat econòmica. Perquè si no combatem aquesta xacra dels pisos turístics que se'ns colen en qualsevol lloc, tindrem més problemes encara els que avui tenim. Alguns, perquè us faci una idea, alguns de les dades aproximades ja parlen de més de 500 llicències legals en aquesta ciutat.
L'aturada de creació de llicències en aquesta ciutat no ha parat la crescuda aparició de pisos turístics. Per tant, hi hem de posar una barrera clara.
Mirin, i acabo. Nosaltres hem vingut aquí a fer feina i a desenvolupar el nostre programa, un programa que li vam dir el 2023 vida plena. I en realitat això és el que volem aconseguir, la vida plena dels nostres concitadans i les nostres concitadanes. Hem plantejat mesures que apareixen en el nostre programa, hem plantejat mesures que atenen el focus de la gent,
i hem plantejat mesures que són coherents amb allò que vam defensar. Per nosaltres, la política útil no és la que més crida, la política útil és aquella que més resol. I nosaltres estem contents d'haver resolt algunes situacions en aquest mandat i de més que en resoldrem. Perquè, si més no, aquests dos regidors que avui estan representant en Comú Podem, vam arribar a aquest Ajuntament
amb un clar propòsit, i era marcar rum, girar les polítiques municipals a l'esquerra. I, sincerament, potser està llet que ho digui jo, però crec que ho estem aconseguint.
Gràcies. Gràcies, senyor alcalde. El què? Gràcies, senyor alcalde. Gràcies també per haver posat el punt del pressupost en el tercer punt de l'ordre del dia perquè, com podrà comprovar, avui no estic en un estat de finura física i que, per tant, és molt possible que quan acabi aquest debat i hagin votat els pressupostos
que m'absenti d'aquest ple, aguantaré en la mesura que pugui. És evident que votarem que sí en el pressupost d'aquest Ajuntament 2026 i com sempre m'agrada fer, he de donar les gràcies, he de mostrar l'agraïment del grup municipal de Junts a l'alcalde
en l'atenent d'alcalde d'Hisenda, en l'equip tècnic del Departament de Pressupostos i Comptabilitat, perquè sempre ens ho posen molt fàcil. És evident que si no hi hagués hagut un compliment rigorós dels acords del pressupost 25, no haguéssim pogut parlar de pressupost 26, però com que hi ha hagut compliment, ens hem pogut asseure i, per tant,
vull agrair la facilitat que se'ns ha posat. El nostre projecte no és cap altre que treballar incansablement per la nostra gent, pels ciutadans de Tarragona. I per això cal arremangar-se. I no n'hi ha prou en fer grans discursos, sinó que ens hem de arremangar. Nosaltres hem vingut a fer-ho, a donar-ho tots.
a fer valdre en el dia a dia municipal el programa i les propostes de Junts que van rebre suport dels tarragonins. No som aquí per res més, som servidors públics. No venim a servir-nos dels tarragonins sinó a servir-los. No hem vingut a fer l'enfadors, no hem vingut a votar que no a tot, hem vingut a construir i no a destruir.
Per tant, Junts, aquest portaveu que els parla, defensa una Tarragona del sí. Una Tarragona que diu sí a progressar. Amb lideratges compartits, evidentment, de l'alcalde i el seu govern, també de Junts, també d'altres formacions que prefereixen construir que destruir.
És evident que prèviament a la negociació de pressupost hi havia dues línies vermelles que nosaltres volíem deixar molt clares en el govern i que les volíem aclarir des del primer instant. La nova ordenança de llicències per fer una administració més àgil i una vegada més i com sempre i com cada any la llengua catalana, el fil roig de la nostra nació com a prioritat en la política municipal. Aquests dos temes...
s'han traduït en aquesta nova ordenança de llicències que tindrem ben aviat i estic convençut que abans d'acabar l'estiu ja podrà ser efectiva i que podrà reduir el termini en què l'Ajuntament otorga una llicència, que també inclou paral·lelament, no en la mateixa ordenança, però va molt lligada a l'actualització que també ha impactat del Pla Especial de la Part Alta,
que permetrà que totes aquelles obres en espais que no siguin bé culturals d'interès nacional els pugui tramitar a l'Ajuntament i no hagin de passar per la Comissió de Patrimoni? La qual cosa també ajudarà a fer-les...
la tramitació molt més fàcil, i evidentment amb el tema de la llengua, com els he dit abans, l'impuls de l'oficina de promoció del català. Si no hagués estat per junts, no hi hagués hagut una oficina de promoció del català, perquè cap altre grup d'aquest consistori, cap altre grup d'aquest consistori,
ha demanat mai que es reobri l'oficina de promoció del català. No més ho va fer Junts. I Junts ho va aconseguir i ho va aconseguir amb una partida de 35.000 euros per l'any 24, de 65 pel 25 i de 100.000 euros pel 26. Per què serveix? Per impulsar nous cursos, per crear la taula del català, per fer campanyes de comerç, perquè qui ve a Tarragona
i vol formar part d'aquesta ciutat i d'aquest país, ha d'entendre que la millor via per integrar-se és conèixer la nostra llengua. I per tant, una bona manera de fer-ho és a través d'aquesta oficina de promoció del català que garanteix la integració lingüística, que és la porta més important que tenim. Això també pel que fa a la llengua,
han pactat una clàusula lingüística en les licències d'activitats. I algú pot pensar que això ja és obligatori, això és la llei, és la llei de política lingüística, sí, efectivament, però han pactat amb el govern una clàusula en l'atorgament a les licències d'activitats que garanteixi que en la retolació de noves activitats que almenys, d'acord amb la llei de normalització lingüística, que almenys estigui retolat el local en català.
Per nosaltres això és molt important, però això és molt important. I si això era la prèvia, doncs els he de dir que aquest acord amb el govern que ens permet votar avui que sí, doncs inclou un pla d'usos que començarà per la part baixa, seguirà per la part alta i continuaran al serrallo.
Un pla d'usos. No podem permetre que els nostres barris perdin la seva essència, que els nostres carrers es converteixin en aparadors només per turistes. I, per tant, entenem que és prioritària la part baixa, però que no podem oblidar la part alta, no pot ser que sigui un escenari de pel·lícula, sinó que ha de recuperar el seu comerç quilometro zero i també el serrallo.
perquè volem que els joves tarragonins puguin desenvolupar el seu projecte de vida a casa i que els sigui més fàcil, han pactat, i algú diu en algun mitjà que des del govern es refreda aquesta possibilitat, han pactat que l'atorgament d'habitatge social vagi lligat amb un empadronament de tres anys, que és el que permet la llei actualment a casa nostra. I per tant...
Entenem que això no és anar contra ningú, sinó que és facilitar als nostres joves, aquells que volen fer de Tarragona el seu projecte de vida, facilitar-los aquest espai de lloguer social. I sí, reobrirem el mercat del fòrum. I recordo que és junts, i no més junts,
qui va posar en valor la necessitat de recuperar aquest mercat del fòrum després de 18 anys d'abandonament. Alguns diran, sí, però si ho veu demanar l'any passat, com el senyor Puig, que fa un vídeo molt graciós en l'Instagram, diu, clar, perquè el senyor Sendre l'enganya, el alcalde enganya el senyor Sendre perquè cada any presenta el mercat del fòrum el canvi de la fonteta, cada any l'hi aproven, però cada any continua tot igual. No, efectivament no.
perquè el mercat del fòrum necessitava primer d'uns estudis que s'havien de pressupostar i es van pressupostar l'any anterior, gràcies a Junts, i aquest any 2026 tindrem els imports per poder fer i executar aquest projecte. Executar, estem parlant ja d'executar, aquests 250.000 euros ens permetran executar ja el mercat del fòrum, 18 anys després.
Vuit anys després. A l'igual que assegurem 190.000 euros per definir el projecte global de l'hostal del Sol, que com vostès saben va més enllà de només l'espai físic de l'hostal del Sol, sinó que arribarà fins i tot a les escales de la beneficència, però nosaltres el que volem i hem exigit és que la primera part d'aquesta execució d'aquest projecte sigui l'hostal del Sol.
no les escales de la beneficència, sinó l'hostal del sol, que s'obri el baluard i que s'ajardini i que s'adacui en aquest espai que obre la part alta al mar. I la primera coca de la Rambla? I sí, vostè, senyor Puig, la primera coca de la Rambla ja en va parlar l'any passat. Sí, vam parlar l'any passat. I aquest any ja serà una realitat, perquè ja veurem el disseny del nostre artista...
i ho veurem. És a dir, tothom n'ha parlat molt, però al final hem aconseguit que es faci, que és molt important. I també hi haurà el trasllat
de l'OMAC a l'antiga facultat de lletres, que recordin que ho vam defensar des del primer dia. I nosaltres dèiem de posar-hi una partida pressupostària cada any. El govern va dir, no, millor que en un moment donat posem tot a l'import. Doncs molt bé, per l'any 2026 hi haurà 120.000 euros per redactar el projecte executiu de la remodelació interior i després ja s'hi farà la inversió definitiva.
I el Camí de la Fonteta, que vostè també me l'ha recordat en el seu vídeo, el Camí de la Fonteta, doncs sí, l'any 25 s'han arreglat els talusos del Camí de la Fonteta i l'any 2026 es farà la museolització. Per tant, vostès riguin i passin-ho bé a costa de la Cendra i de Junts, però això serà una realitat. M'agradarà saber quantes realitats hauran aconseguit vostès. També aconseguirem
que Tarragona té un patrimoni joveu important, i avui, dissortadament, amb l'àgio de l'antisemitisme que vivien, és important posar-lo en valor, cal al·legar-se, que es dignifiqui, cal al·legar-se. L'Ajuntament ja està fent coses. Nosaltres ja facim 200.000 euros més perquè es puguin fer més coses. Cultura Popular, hem aconseguit que es mantingui la dotació pressupostària per a les colles castelleres en funció de les seves actuacions, ha augmentat amb l'IPCR abonable. Igual que les colles de foc,
igual que l'associació d'agrupacions de la Setmana Santa, que aconseguiran fins a 90.000 euros perquè la nostra Setmana Santa és patrimoni de tots els tarragonins i que, per tant, també s'ha de dotar i se'ls ha d'ajudar per la feina que fan.
fins a 80.000 euros de subvencions a les entitats de capacitats diverses, més adquisició de càmeres i drons, la seguretat sempre està molt important, més euros per la pintura de les escoles municipals, els equipaments de llevant a l'antiga residencial, projecte de retonalització de la Mora...
inversions a bona vista, per tant bona vista d'una punta a l'altra, bona vista a la Mora, Serrallo, Paralta, és a dir, treballar per Tarragona, això és el que fem, treballar per Tarragona, posem per sobre de les trenxeres ideològiques, posem el servei als tarragonins, i per tant, com sempre diem, fets i no paraules, facte, nom, verba. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Cendra, en nom de Vox, consellera.
Buenos días. Bueno, señor Gómez, parece que hoy ya oficialmente usted es portavoz del Partido Socialista porque ha hecho una defensa de los presupuestos mucho mejor que la señora consellera, señora Mascaró.
Y, bueno, aprovechar para felicitar al señor alcalde por la aprobación de estos presupuestos de una manera tan acelerada, en un tiempo récord. Felicidades, señor Viñuales. Creo que debería darle la clave de su éxito a su número uno, al señor Sánchez, porque, no sé, quizás es que en Madrid no lo saben negociar o quizás es que deberían pactar con transfugas. No lo sé.
Bien, por tercer año consecutivo y sin sorpresa, nuestro partido ha votado en contra a estos presupuestos porque son los presupuestos del continuismo. Son presupuestos continuistas en la senda del gasto. Son continuistas en mantener la presión fiscal a pesar de haber demostrado que en el 2024 sí había recursos, había dinero, un remanente de 14 millones de euros y a pesar de tener la deuda por debajo del 60%.
Así que, con estos datos tan positivos, ni nosotros ni los ciudadanos entienden por qué continúan sin bajar impuestos, por qué hay sectores de la ciudad tan abandonados y por qué los servicios públicos no llegan a los vecinos. Los vecinos continúan cabreados tanto o más como continúan inflados sus presupuestos.
Y este no, no significa que no haya proyectos o partidas que no compartamos. Evidentemente que las hay, porque hay unos mínimos exigibles para cualquier gobierno, como son las calles, los asfaltados, la limpieza, el alumbrado. Pero cosa muy diferente es continuar aumentando partidas de gasto improductivo.
Regar con dinero público empresas municipales fallidas. Financiar con impuestos abusivos obras públicas que no aportan un retorno al ciudadano. Por lo tanto, nos oponemos firmemente a estos presupuestos.
Cuando son unos presupuestos que vuelven a aumentar la partida de gasto en cultura y festas. Lo vuelvo a repetir. Cuando se gasta más en cultura y festas que en urbanismo. O cuando se le da prácticamente la misma importancia que a serveis socials. Porque es una ofensa para los ciudadanos aumentar la cooperación internacional hasta los 800.000 euros como si en Tarragona no hubiera gente necesitada.
O el gasto inútil en juventud y políticas de igualdad, 1,6 millones de euros, que ni mejora la vida de los jóvenes ni protege a sus colectivos vulnerables. Solo suprimiendo o reduciendo estas partidas ineficientes se podrían reducir impuestos y tasas. Y si entramos a desgranar el resto de partidas de gasto del Ayuntamiento y del resto de empresas municipales,
Con un objetivo claro y decidido de reducción del gasto desmedido, como se haría en cualquier empresa eficiente, además de una reducción de impuestos, se conseguiría una administración más eficaz. Pero claro, esta ardua tarea supondría gestión, reestructuración, acabar con las políticas suicidas de género, con las políticas del fanatismo climático...
Y acabar con la propaganda y el bullicio en nuestras calles. Algo a lo que este falso socialismo no está dispuesto a renunciar.
Me preocupa que en lugar de negociar una bajada de impuestos para impedir que los negocios bajen las persianas, ustedes se dedican a pactar cláusulas lingüísticas para las licencias de actividades que van a exigir rotular en catalán para obtener la licencia. Es decir, una extorsión más lingüística, lo que reafirma nuestro voto en contra. Muchas gracias. Moltes gràcies, consellera. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. El grup municipal del Partit Popular, com ja hem anunciat, votarà que no aquests pressupostos, tot i que primer volem, com sempre, agrair a la consellera Mascaró el tracte i la seva cordialitat sempre amb la reunió que van tenir sobre aquest tema.
Com ja sabem, nosaltres hem presentat, com cada any, les nostres propostes alternatives a l'equip de govern. Unes propostes que, com sempre diem, són molt realistes, molt necessàries i que apunten directament a les principals mancances i problemes que té Tarragona.
La veritat és que lamentem aquesta imatge que s'ha venut, que el govern buscava arribar a consens per aconseguir aprovar els pressupostos, ja que tot ha estat realment una escenificació. Des del primer dia ja ho teníem tot lligat amb Junts, com ho hem pogut comprovar avui, amb el grup d'en Comú Podem i amb els consellers no escrits d'Exbox i Exjunts.
Nosaltres no en teníem cap dubte, era així, no critiquem en absolut els acords, és el que toca quan es governa en minoria com és en el cas de l'Ajuntament de Tarragona, però tampoc no calia crear aquesta escenificació. Amb tot, no podem estar d'acord amb aquest pressupost, perquè el que hem demanat nosaltres, com demanem cada any, són accions i partides molt realistes i ambicioses, accions directes encaminades a solucionar els problemes directes.
Però, primer de tot, no podem estar d'acord amb aquest pressupost que neix d'una brutal pujada d'impostos del primer any que encara es manté. Ja sabem que ens diran què és la congelació, però bé, això és el manual de qualsevol mandat. El primer any es fa una pujada estratosfèrica, justificant-la no se sap ben bé amb què, perquè es va demostrar que amb el que es va justificar no era cert,
El segon any es fa una pujada lleu, o ja es congelen. El tercer any es congelen. I el quart any, que és l'any preelectoral, es fa una baixada d'aquests impostos. Congelar...
Congelar vol dir mantenir. Per tant, vol dir mantenir la pujada que es va fer a l'IBI amb un 7,4%, la pujada de la brossa amb un 12%, la taxa de terrasses amb un 20%, l'ICIO amb un 33%, passant del 3 al 4% i l'IBI dels pisos buits amb un 150%.
Això vol dir congelar. No vol dir que ho congelem amb la situació anterior que hi havia abans de la pujada, sinó que mantenim la pujada. Per tant, fem que els tarragonins i tarragonines un any més paguin la pujada del primer any d'aquest mandat.
Miri, no ho diem nosaltres, és que som la tercera ciutat de tot l'estat espanyol amb els impostos i les taxes més altes. Congelar vol dir mantenir aquests impostos i que seguim seguint la tercera ciutat amb els impostos i les taxes més altes darrere de Madrid i Barcelona. No crec que ens podem comparar amb aquesta ciutat, ens podem comparar perquè la nostra és una ciutat
més maca que totes aquestes dues. Però, clar, el que és l'estructura que tenen aquestes ciutats crec que no és comparable a la nostra. A més, som la tercera ciutat d'Espanya amb la taxa de brosses més altes. Hem sortit pertot arreu. Sempre sortim en coses positives quan sortim en les publicacions i en les notícies.
A més a més, amb tot l'espectacle lamentable que hem hagut de patir a principis de mes, s'ha tornat a prioritzar el màrqueting i mentre es penjaven banderoles i es feia el bossoneig de les cartes de la campanya de màrqueting, incompressiblement els vehicles no van sortir a recollir la brossa que s'acumulava als carrers de la nostra estimada ciutat fent autèntics murs de brossa com el que hi havia per exemple
a la paret lateral de les escales de la plaça de la pagesia i amb tots i cada un dels carrers de la nostra ciutat.
El grup municipal vam presentar una proposta per incloure en aquests pressupostos pel 2026 que es vexava amb accions per millorar la ciutat en tres àmbits que creiem els més importants i que recordaran que ja van ser el cavall de batalla de tots els grups quan ens vam presentar en la campanya del 2023. Millorar l'espai públic, millorar la seguretat i el creixement econòmic, que això és el que preocupa més a la ciutat.
I la prova que això no s'ha solucionat, i ho podrem veure dintre d'un any i mig, és que en la campanya electoral del 2027 els eixos principals seguiran la seguint millorar l'espai públic, millorar la seguretat i el creixement econòmic. És a dir, un pla per arranjar i adequar l'espai públic, millorar les rajoles, l'asfalt i la il·luminació, que és el que els ciutadans demanen perquè als tarragonins i tarragonines això és el més important.
Si en altres èpoques els tarragonins i les tarragonines demanaven grans infraestructures, demanaven piscines, demanaven poliesportius, demanaven rambles, demanaven places, en aquest moment només demanen això. Paguen els impostos més cars als tercers, més cars d'Espanya, per demanar il·luminació, rajoles en bon estat, paviments en bon estat...
aceres per on es pugui circular amb una cadireta o amb una cadira de rodes i, senzillament, la il·luminació adequada i que tot estigui en condicions i que les rajoles trencades no facin que hagin d'anar a l'Hospital de Santa Ticle o de Joan XXIII. Mira, està molt bé el milió i mig que han acordat per asfaltar. Està molt bé, està molt bé. Però ens preguntem quan asfaltaran amb això.
Nosaltres ja saben el que hem demanat i ens van dir és una quantitat estratosfèrica, sí, sí, però en un plurianual no és una quantitat estratosfèrica 14 milions. Per deixar-ho tot bé, solucionem els problemes més urgents i després ja pintaran la Rambla o el carrer que vulguin.
Primer s'ha de solucionar l'important, que els nostres ciutadans i ciutadanes puguin caminar amb seguretat pels carrers, seguretat física de totes maneres, respecte a el que és la seguretat en si i seguretat també de no caure cada vegada que van pel carrer. Però també és important prioritzar les seves necessitats. Per davant d'aquestes campanyes, com dèiem, de màrqueting, per davant de peatonalitzar el primer tram de la Rambla Nova,
que a mi ja he escoltat com tot el conseller Cendra, em sembla molt bé que tregui pit d'això, però els veïns de la Rambla segueixen patint tenir els contenedors més lluny que mai, segueixen patint no poder carregar o descarregar, segueixen patint anar amb els cotxets de les criatures sense poder accedir amb els cotxes, segueixen patint tota la problemàtica que ha suposat aquesta pietonalització que tal com nosaltres ja els hi vam dir
Ens sap greu que sempre hem de dir, ja els hi vam dir, per l'únic que ha servit ha sigut per baixar les terrasses a baix i per augmentar la zona de terrasses. Per a més, perquè per la zona que passen els cotxes la gent segueix sense passejari i seguirà sense passejari. Pintin o facin el que vulguin. És absolutament absurd la peatonalització del primer tram de la part altra.
de la Rambla. I ja no els hi diem la proposta del que era aquella plaça, perquè això a més a més és que ja anava inclús contra la protecció de l'espai, com ja els hi vam dir.
El 2026 hauria de ser l'any de la millora de la seguretat, després d'un any que ha continuat sent complicat en general i en particular amb l'augment dels delictes contra la llibertat sexual, segons les dades del Ministeri de l'Interior en aquest segon semestre de 2025. Per això continuem demanant les comissaries de proximitat, una oficina per apropar la policia a la ciutadania, que acudeixin si tenen problemes, per denunciar i avisar abans que passin els problemes, perquè la prevenció
és molt més important que el tenir d'actuar quan el fet ja s'ha produït. Prevenim i no curem. Comissaries de Batastini, que estan en camí, la del Palau de Congressos, necessària per la zona de la part baixa, absolutament necessària, i a més a més en un espai que ja és municipal. I oficines, com s'han dit,
Oficines vol dir dues persones en cada un dels torns, però que els ciutadans s'hi puguin acostar, a Ponent, a la zona de Nora, a la zona de Llevant. En qualquera d'aquestes zones, l'Ajuntament té locals de propietat. Per tant, només seria instal·lar aquests serveis que els ciutadans es sentissin
més protegís, sapiguessin que tenen aquest punt de referència per poder anar i, en definitiva, que el fet d'haver-hi aquestes comissaries faria que també aquells que volen delinquir creguessin que això els interessa menys perquè tenen una policia ubicada en aquell espai.
Nosaltres tenim clares les mancances d'aquesta ciutat, les prioritats d'aquesta ciutat. Per això hem estat ambiciosos i realistes en les nostres propostes. A l'apartat econòmic també hem reiterat un any més la necessitat de traslladar ja l'oficina de l'OMAC a l'antiga Facultat de Lletres i Química a la plaça Imperial Tàrraco, amb aquesta zona d'ubicació de les administracions, com és l'ubicació de la Diputació amb aquest trasllat ja no sols a l'edifici de síntesi, sinó a l'antic edifici de Caixa Tarragona.
i amb la resta, com és la subdelegació del govern, també amb la ubicació, com dèiem, a la facultat de lletres, faríem aquesta centralitat en aquest punt de la plaça Imperial Tàrraco i, a més a més, adequaríem i aproparíem les instal·lacions als ciutadans. Hem de salviar els diners del lloguer que es paga actualment, un milió anual, i hem gastat tres milions des que ho estem parlant en l'inici d'aquest mandat.
ja estaria pagat el trasllat i les obres d'educació. Ja sabem que ens diran que hi estan treballant, però fa dos anys i mig que els hi vam demanar i fa dos anys i mig que diuen que hi estan treballant, però seguim exactament igual a les oficines de l'OMAC de la Rambla. A més a més, unes oficines que han quedat absolutament petites per el que són les necessitats d'aquesta ciutat.
I sobretot és importantíssim utilitzar els diners de l'Ajuntament que no es fan servir, que no estiguin en un calaix sense fer res. Sempre els hem dit, al capítol 1, totes aquelles places que ni estan dotades ni es dotaran, però que serveixen com una guardiola des d'on després es van traient els diners per passar a altres partides. Això permet fer i arribar al mes de novembre com estem, aprovant avui
o passant per aquest plenari, a l'expedient modificatiu de crèdit 102. Tots els que hem governat i tots els que no han governat sabem que hi poden haver modificatius de crèdit. A la Diputació em sembla que anem pel quart o quin modificatiu de crèdit. Això és normal.
Aquí anem per al 102, perquè precisament aquest capítol 1 de places que no estan ni ocupades ni mai ho estaran ni estan previstes, però que evidentment pels pressupostos es tenen que dotar, serveixen d'aquesta guardiola per poder anar traient aquests diners al llarg de l'any. Des del Partit Popular tenim clares les prioritats d'aquesta ciutat. Apelem a la bona gestió, gestionar bé els recursos i establir prioritats concretes i definitives.
Aquestes prioritats de ciutat no han estat ni considerades per l'equip de govern de l'alcalde Vinyuales. Bàsicament, perquè ho repetim, ja compta en el suport que necessita dels seus socis. En absolut, ja li hem dit criticable, quan un govern amb minoria té que fer aquests pactes. Per tant, aquests acords amb Junts, aquests acords amb Comú Podem i aquests acords amb els consellers no escrits, ex-Vox i ex-Junts.
No s'han inclòs les quantitats necessàries en les àrees que més preocupen els tarragonins i tarragonines, com ja els hem dit, ni a l'espai públic ni a la seguretat. I no és menys important que aquest pressupost, com els hem dit, manté aquesta gran pujada inicial d'impostos i taxes. Per tant, no podem estar d'acord en deixar els problemes de la ciutat tal com estan per deixar-los per la propera campanya electoral
i quan sortim tornar a parlar que arreglarem la seguretat, que arreglarem les places, arreglarem les rajoles, arreglarem la il·luminació, que com diem és el que preocupa els ciutadans.
I tot això mantenint, com diem, la càrrega impositiva que pateixen els tarragonins i les tarragonines, sense tenir els resultats i l'aplicació a les necessitats que té aquesta ciutat i que volen els tarragonins i tarragonins. Quan un paga i veu els resultats, evidentment, no li agrada pagar, a ningú ens agrada pagar. Però quan veiem que paguem i veiem l'aplicació i els resultats
d'aquests impostos que paguem o d'aquestes taxes que paguem, bé, segueix sense agradar, però un almenys ho veu aplicat al carrer. En el cas de Tarragona, es paga Moss, tercera ciutat a nivell tant d'impostos com de taxes, però de resultat al carrer no en veiem cap.
I ho repeteixo, això ho veurem d'aquí un any i mig a la campanya electoral, quan tornin a ser exactament els mateixos eixos i elements de la campanya electoral. Neteja, il·luminació i seguretat. Crec que Tarragona, una ciutat com Tarragona, té que tenir visions molt més altes que aquestes, perquè tot això ja té que estar cobert i arreglat per absolutament el més mínim sentit de la lògica. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Simplement per aclarir una...
L'expressió, que no és certa, respecte a aquest informe que deia que Tarragona era la tercera ciutat amb la taxa de la brossa més alta, és mentida. No només és mentida, sinó que, a part, pel propi estudi va reconèixer que només podien agafar la categoria 1 i que no podien fer ni una mitja de qual és el cos ni de les altres. A Tarragona, mirin.
El 40,4% dels rebuts és de la categoria 4, que són 99,72 euros. La mitjana de taxa és de 159,84, no els 230 i pico que deia aquest estudi. Això implica un percentatge molt petit dels rebuts a mesos.
De fet, torno a repetir, el 40,4% dels rebuts és de 99,72 euros. Així que, com a mínim, ja que som tots de Tarragona, no diguem mentides de la nostra ciutat. No agafem allò que diuen de fora, que no és cert, per intentar fer-nos mal a nosaltres mateixos. Té la paraula el conseller d'Esquerra.
Gràcies, alcalde. Consellera Mascaró, la gent d'Esquerra encara estem esperant que ens doni hora per la segona cita, la que havia de ser la segona cita per parlar dels pressupostos, perquè n'havíem tingut una primera, ens havíem emplaçat a una segona, la teníem agendada i per un sobtat canvi d'agenda seu no va poder ser ell.
i ens hauria agradat que hi hagués hagut una segona trobada, però per les raons que fos no hi van tenir interès. Sabem del seu bon to sempre, un to cordial i un to amable, que agraïm i reconeixem, però ens hauria agradat que hi hagués hagut aquesta segona trobada. A la primera ja vam mostrar des d'Esquerra predisposició per tenir converses sobre el pressupost de Tarragona.
però posàvem una condició que creiem que és raonable. Demanàvem un document de compliment dels acords als quals havíem arribat quan vam votar que sí al pressupost de l'any 2024. Creiem que és normal que si hem d'arribar a nous acords s'hagin acomplert els primers o almenys hi hagi un compromís creïble de compliment amb tot allò que falta, que sabem que és molt. I ara som on som.
Tenim un pressupost que, com ara intentaré justificar, és un pressupost sense paraula, sense ambició, sense rumb, que descansa sobre els brutals increments impositius que ha patit la ciutadania de Tarragona i que es podrien haver revertit i no s'ha fet, i que descansa sobre els nous i també brutals increments en el preu de les llars d'infants a Tarragona de fins a 40 euros al mes,
el que trobem que és un escàndol que va en la línia contrària del que ha de ser. És a dir, tal com va marcar el govern republicà de la Generalitat de Catalunya, el rumb ha de ser anar a la gratuïtat de l'escolització infantil, no anar incrementant els preus. Però dèiem, un pressupost sense paraula, sense paraula en primer lloc amb Esquerra Republicana, perquè del pressupost del 24 al qual vam votar que sí,
On són els centres cívics? Què necessita el centre de Tarragona i el Llevant, perquè no en té, per vitalitzar la ciutat? On és el centre cívic de l'Avingó de Catalunya? On és el centre cívic del Parc del Francolí? On és el centre cívic de Llevant? I on és el centre cívic de la plaça Imperial Tàrraco? A lletres. I aquí m'aturo un moment. A lletres.
Vostès van tenir la capacitat que s'ha de reconèixer de pactar, alhora, amb Esquerra Republicana, que hi anava al centre cívic, a lletres, amb Junts, que l'OMAC havia d'anar a lletres, i amb els Comuns, que l'OMAC havia d'anar a la tabacalera, alhora. I, a més, així ha estat publicat en premsa respecte als acords dels diversos partits pel que fa al pressupost.
i ens trobem que probablement no passarà cap de les tres. Desenganyem-nos. On és el centre cívic de la part baixa? Que precisament és el que estava avançat, en tant que els vam deixar el projecte fensa, ara ja fet. No hi és, i a més aquest sí que ni se l'espera, perquè han decidit que no hi anirà cap centre cívic a Santillan, que és el cor de la part baixa i és el que manava el pla integral de la part baixa.
Van decidir posar un centre cívic allà on s'ha de fer de Vellnou, a la part de dalt del Palau de Congressos, on, com després parlarem amb un modificatiu de crèdit, ja hi havia una partida prevista per Esquerra Republicana, o millor, pel Govern Republicà, per fer-hi un centre cívic també, però abastint la gent més del centre. Després en parlarem.
es troben a faltar, no hi ha en aquest pressupost, grans projectes transformadors, grans línies estratègiques de ciutat. Simplement no hi són. No hi són amb joventut, no hi són amb política social, no hi són amb fer ciutat des del punt de vista urbà. Unió prima podaca.
que el senyor Senda diu que va aconseguir una partida, li van treure la partida amb el modificatiu, nosaltres vam pactar que es fes el projecte. No s'ha fet el projecte, no s'ha començat el concurs i queda només un any i mig de mandat. Per tant, és evident que això serà feina d'un proper govern. Accessibilitat, un tema que hauria de ser estratègic de qualsevol govern.
D'accessibilitat, res de res. I no només no han fet el pla d'accessibilitat el que ens van comprometre vostès i nosaltres, sinó que, a més, van carregar-se la partida amb un modificatiu de crèdit ara fa tres plens. No hi ha partida per fer el pla d'accessibilitat. És més, també era un acord amb una declaració institucional, que és molt més que una moció. Els polígons francolí que els van deixar un meravellós projecte per asfaltar-lo i fer-ne una rotonda del vell mig i arreglar-lo i urbanitzar-lo, no han fet res.
No està avançat. No hi ha feina feta més que alguns tràmits inicials. Locals d'entitats tenen una immensa partida per arreglar locals i res de res. No han gastat la partida. Però tampoc tenen paraula amb altres partits. Reclamem des d'aquí el compliment que van arribar vostès amb en Comú Podem. L'impuls de la Reserva Marina,
La figura jurídica per protegir l'anella verda amb sos costa daurada a la budellera i a terrescavades, que bé sonava això, no? Res. El pla d'usos de la part alta per complementar el pla d'habitatges turístics, el pla especial d'habitatges turístics, ni complementar ni res, ni l'un ni l'altre. Els 5 milions d'euros que ens van vendre per climatitzar les escoles i els instituts, ja s'han climatitzat les escoles i els instituts?
La cessió del terreny per fer una residència pública, ja ens han dit on va la residència pública? El baròmetre d'opinió, recordin la moció original i ben encertada del nostre company Carles Ferrer, aquest era fàcil, el baròmetre d'opinió de Tarragona, no s'ha fet. Jo com a sociòleg he de reclamar que és necessari l'enquesta de condicions de vida, que també es va pactar. Ni s'ha fet, ni s'ha contractat, ni se l'espera.
La caseta Tarragona 2, que ara la poso, ara la trec, però no la faig. Els lavabos públics, els atents lavabos públics que anem presentant que dos per tres. Reclamem el compliment d'aquestes acords, els quals en comú podem arribar amb el govern i que no s'han satisfet. Per cert, habitatge, parlem de fets. Aquest pressupost no parla d'un milió i mig d'euros d'habitatge, parla de 900.000 d'euros a crèdit habitatge. No comencem a sumar partides de venda de patrimoni, no comencem a fer trampes al solitari,
Si volem comparar aquest pressupost amb el crèdit d'altres governs, veurem que està per sota d'altres apostes, per exemple, en el cas del govern republicà. I no ens posem la medalla a Floris Viguerreta, ni a la Vall de la Rebassada, ni al PP10, fent edificis que són obra col·lectiva de tots i també del govern republicà que les va impulsar. Aquí no hi ha cap aposta novedosa en res, perquè aquesta ja era la línia que vam començar i si s'està fent el PP10 és gràcies a la feina d'Esquerra Republicana i de la CUP.
Sense paraula tampoc amb Junts i també reclamem que s'acompleixin els acords amb Junts. La remodelació del Passeig de la Mora, ens demanaven el pressupost del 2024, ja s'ha remodelat el Passeig de la Mora? Està pitjor que mai i amb el carrer Baix Camp encara ha trencat. L'asfaltatge dels polígons industrials, no s'ha asfaltat cap de polígon industrial.
La quinta de Sant Rafael, que és un lloc comú de les negociacions pressupostàries del senyor Cendra, la quinta de Sant Rafael ja valia uns 800.000 euros fa uns quants anys amb el projecte de l'arquitecte Orellana. I ara han pactat 700.000, que està per sota, 800.000 a crèdit, i 100.000 més a venda del patrimoni que sabem que és fum. Per tant, han pactat menys del que costa, però és que amb els preus actuals val més de 800.000. Per tant, no es podrà fer.
I ens trobarem que d'aquí uns mesos, i si no prenguin nota, hi haurà un modificatiu de crèdit que dirà, per no tenir els diners entretinguts, amb bon criteri, apartem aquesta partida i els destinem a una altra cosa de la qual avui no s'està parlant. Però no pateixi ningú perquè això té solució. El pressupost de l'any vinent, el senyor Centra pactarà la partida de la Quinta de Sant Rafael, i així tots contents, i l'hostal del Sol, i el camí de la Fonteta. Però...
Perdoni'm, però és que l'alcalde Mignoles tampoc té paraula amb el Partit Socialista. On són en aquest pressupost les tres T's? Bé, qui recorda què volien dir les tres T's? Però això suposo que és el rumb de la ciutat que volien implementar. On són les tres T's? Què són les tres T's i on són les tres T's en aquest pressupost? On és la Font dels Lleons? Inundada. I la Rembrandt del Mar? A un render. I el bus gratuït al programa electoral.
I creiem que és un pressupost sense paraula amb el mateix ple de Tarragona, que és la casa que representa els tarragonins i les tarragonines. Vam aprovar fa poc una moció important en el nostre entendre, bé, la lideràvem nosaltres i per tant li donem importància, aprovada per anonimitat sobre la gestió forestal.
I es van anunciar accions per fer gestió forestal, que és important. Però en aquest pressupost actual ens sembla una absoluta vergonya que no hi hagi una partida de veritat, mig milió d'euros, 600.000 euros, per fer gestió forestal en un sector de l'anella. Hi ha franges, el contracte anual de les franges forestals, però on és l'aposta ambiciosa per fer el treball forestal que haurem de fer l'any que ve? No hi és en un context de canvi climàtic, amb l'experiència que tenim recent a les Terres de l'Ebre aquest estiu, o a mitja castella, que hem vist com cremava.
La remodelació de la Rambla Nova també és un compromís unànim d'aquest ple de Tarragona. No estem parlant de l'últim tram ni de Pintacosa, estem parlant de la remodelació integral de la Rambla Nova. On és el projecte? Com avança aquest projecte? No avança aquest projecte. L'ascensor i les escales de Ciutat-Jardí, que també són un pacte del ple de Tarragona, no hi són el pressupost.
Ni la vorera, ai les voreres. Aquest pressupost parla d'asfaltatge i és important asfaltar pels cotxes, és molt important. Però més important encara són les voreres si entenem que la ciutat és un lloc on en primer lloc és pels vianants. On és la partida de voreres? Sí, ja ho sé, hi ha una partida d'infraestructures de ciutat que pot servir per tot i pot servir per satisfer la demanda de cadascú i de cada barri a mesura que hi vas anant. Però no hi ha una partida amb noms i cognoms per les voreres. La vorera concreta de la 240 per anar cap a les salades on és?
No hi és. I la vam aprovar en un pla de Tarragona. I el semàfor perquè la gent pugui creuar entre el sector Joan XXIII i el sector Sassalades? Tampoc, tampoc hi és. I el part de la coma? També ho vam aprovar amb una moció d'esquerra defensada per la meva companya, Mare López. El part de la coma no hi és, el pressupost. Hi està desballastat i és una vergonya, allà, a bona vista. I la millora integral del polígon entre vies, que també el vam aprovar, diria que per unanimitat i, si no, en majoria molt àmplia.
No hi ha partida pel polígon entre vies. Algun regidor, senyor Cendra, va dient per la Mora hi haurà una lluvia de milions per la Mora en aquest pressupost. A la Mora no hi ha cap lluvia de milions, només hi ha una partida de 60.000 euros per una bassa d'elaminació.
Hi ha qui a Sant Salvador va dient gran transformació per a Interblocs, per fi ara sí. No, aquí hi ha una partida de 100.000 euros per tot Sant Salvador de brigada que dona per fer algun menor a Interblocs que és el que ja es podia fer i el que es venia fent. I és el problema del qual volien escapar els veïns. A més de qui fa el manteniment i si pot entrar la Guàrdia Urbana o no a treure aquells cotxes. I a més, que era un dels problemes de fons, perquè té molts problemes de fons a Interblocs, és evident. Celebrem el pla integral. Això sí, posem en valor el pla integral.
Estem d'acord amb el pla integral. Ara bé, el pla integral no servirà per la llei de barris l'any que ve. L'any que ve no estarà ni adjudicat perquè les coses van així. Per tant, siguem realistes, no venguem sopars de duro respecte als tempos. I faig una reflexió final amb el tema de la cultura per la seva pròpia importància. En cultura, en aquest pressupost, tot i és maquillatge, no hi ha projectes reals ni ambiciosos ni un rumb clar i definit. Es parla...
de percentatges, perquè incloem en la comptabilitat Tarragona Ràdio i llavors inflem el percentatge del pes de la cultura, la internalització dels treballadors de les biblioteques. De més, bé, no entro en els percentatges perquè no és un tema massa interessant. Sí que és interessant veure les apostes concretes. Biblioteques. Biblioteca Pepita Ferrer, a Torreforta, zero euros. Abans estaven en venda del patrimoni. Ara, simplement, zero euros. No hi és.
Biblioteca de Sant Pei i Sant Pau, importantíssim, zero euros. I aquí no hi ha ni tan sols un treball per un projecte bàsic ni un projecte executiu, res. I van aturar uns projectes de biblioteca que podrien ser millorables, però eren molt millor que el que hi havia, a canvi de què? A canvi d'un punt de lectura?
Treuen 100.000 euros, i això és important, treuen, molt important, per ser un Tarragona, capital castellera, treuen 100.000 euros del concurs de castells, en any de concurs de castells. Això sí, posen 50.000 euros, això pels castells humans, pels castells de focs posen 50.000 euros més. Hauríem de tenir clares les prioritats de ciutat, i això hauria de ser una prioritat de ciutat. Tota Catalunya, un munt de ciutats i de viles voldrien ser la capital castellera.
I tenim un alcalde de Tarragona que no vol que Tarragona sigui la capital castellera o què? Com és possible que traguem 100.000 euros del concurs de castells? En fi, amb aquests pressupostos i amb això acabo, costa imaginar-se una Tarragona molt millor. Costa somiar en una Tarragona que sigui la que volem. Costa imaginar una Tarragona que superi una gestió elemental i que engresqui i que il·lusioni.
Aquests són uns pressupostos sense paraula, sense ambició i sense rumb, alcalde, i amb això anem fent. Però anar fent és tenir la ciutat a la deriva. Cap on anem? Depèn de cap on negociem els pressupostos cada any. Anem negociant partides, no tenim un rumb i anem donant pals de sec. Tarragona mereix un rumb clar. Tarragona mereix ambició. I Tarragona mereix tenir paraula amb la seva gent. Gràcies.
Moltíssimes gràcies. Diria tantes coses que no diré res. Passem a votació. Vol respondre ara? Després? Jo penso que potser després. Anem a votar.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. No. Grup municipal del Partit Popular. No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 16 vots a favor i 11 vots en contra. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en aquest segon torn. En Comú Podem. Esquerra Junts.
Esquerra Republicana, Partit Popular també. I Govern. El conseller Collado, sisplau. Gràcies. Felicitats, consellera Mascaró. 3 de 3, que diria que ell.
Jo crec que és un bon resultat. Vull agrair també als serveis tècnics que els hem fet patir fins a altres hores, alguns dies, intentant quadrar els números que donen fàcils, fins i tot amb algun cabreo per canvis d'última hora. Per tant, jo vull agrair a l'equip tècnic de la casa que ho ha treballat, que ho ha desenvolupat i que ho ha aconseguit. Senyor Manresa,
No ha parlat vostè, però avui diré una cosa que li deia l'altre dia a la plaça de Font. Tingui cuidado, perquè el Convergent d'Esquerra Republicana li està passant per la dreta. Tingui cuidado. Jo crec que tenim un problema seriós d'enteniment. No sé, senyor Fortuny, si li pot fer un curs accelerat al seu company de grup per intentar entendre els pressupostos.
perquè no entendre l'acumulat, que les partides avancen i marxen, és una dificultat. Jo crec que el senyor Puig ha fet allò que li deia l'altre dia, i és que el relat no fa realitat. No en fa. I per tant, vostè s'està especialitzant en intentar generar relats que al seu cap funcionen, que és veritat que l'alcalde Ricomal li va aconseguir donar l'alcaldia
però que estàvem en un moment que no és l'actual. I per tant, jo crec que hauria de ser seriós, perquè a més ho havia estat històricament. Si no entén que les partides d'inversió van d'un any a l'altre, tenim un problema, eh? Si no entén que les figures jurídiques de l'Anella, igual que l'Horta Gran, van al POUM, tenim un problema. Vostè, que ha estat conseller de Territori, escolti'm,
No res, eh? Cosa menuda. Pecata minuta, que dirien aquells. Jo crec que vostè té més capacitat que això. Crec que aquest pressupost, jo l'entenc, que faci aquests plantejaments. S'ha oblidat explicar que va acordar... S'ha oblidat vostè d'explicar que va acordar dos carrils bici per aprovar els pressupostos. Dic, no sé, la meitat, eh? Dos carrils, un. Dic, perquè com va canviar el vot d'abstenció o aprovació per dos carrils bici, doncs no sé, jo facis-ho mirar.
Mirin, aquest pressupost és el que és, és una evidència, els resultats es veuran. Jo també és veritat, senyora Gómez, que quan feia la seva intervenció pensava que no para de donar-me arguments per votar-nos a favor. I jo crec que cada vegada que puja aquí, a nosaltres ens reforça la necessitat de votar aquests pressupostos. Dir que les polítiques de joventut són inútils, dir que les polítiques culturals són soroll...
No ho sé, jo crec que s'hauria de fer mirar. Mirin, tenim un pressupost que tenim, que creix i que s'ajusta, que soluciona les qüestions claus que a nosaltres ens preocupen i, sobretot, que posen l'habitatge com a rumb, perquè el principal problema d'aquesta societat és que la gent pugui accedir a l'habitatge. I, per tant, avui és un bon dia per la ciutat. Els edificis es construeixen per molt que altres...
intentin parlar del llegat republicà. Aprofito que em quedo uns segons perquè ho volia dir abans i no ho he dit. Avui vull fer un petit esment i és que avui fa 25 anys de la mort d'Ernest Lluch. Un Ernest Lluch assassinat per la xacra del terrorisme. Un Ernest Lluch que sempre se li vincula tres idees.
que és l'honestedat, la conquesta de drets i el diàleg. Gràcies. Gràcies, conseller, i gràcies per aquest record a Ernest Lluc. Tots tenim a la memòria aquell discurs que feia on ell manifestava, gritat, gritat, i mentre gritais, no matais. En nom de Junts.
Gràcies, senyor alcalde. De fet, no volia intervenir, pensat que era innecessari, ja ho havia manifestat abans el nostre posicionament, però sí que ho faig per fer evident l'obsessió del candidat Puig.
amb Junts i especialment amb Sendra. Em comença a recordar l'alcalde Ricomà, que en campanya ho va personalitzar molt. Senyor Sendra, vostè farà alcalde a Viñuales. Senyor Sendra aquí, senyor Sendra allà, escolti. El senyor Sendra no deixa de ser un modest portaveu que representa un grup polític que es diu Junts per Catalunya. No sé per què ho vol personalitzar. Potser les enquestes no li diuen...
no li donen molts bons auguris, o potser, ara faré de collado, potser sí que Aliança Catalana baixa per la Rambla Vella però baixa cap al carrer real on vostès tenen el local. Potser és això. I en tot cas, també, deixem dir-ho, si el 2026 els veïns de la Mora tinguessin una bassa d'elaminació, no demanarien res més.
Estarien, segurament demanarien més, però estarien molt satisfets. Perquè avui la principal preocupació dels veïns de la Mora és que no torni a passar el que va passar fa un any, el 4 de novembre.
I, per tant, podem parlar de molts projectes que s'aniran veient, que són projectes que no es fan ni en un ni en dos anys, que s'han de dissenyar, que s'han de convertir en projectes i que s'han d'executar. Però li asseguro que si vegéssim la bassa d'eliminació a l'entrada del Canal de la Mora aquest any 26, estarien molt i molt satisfets. I jo també. Gràcies. Moltes gràcies, conseller Sandra, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde, sumar-me al que ha dit el conseller Collado i també l'alcalde d'aquesta memòria, Ernest Lluch. Jo vaig tenir la sort de tenir-lo de professor a la Universitat de Barcelona i realment era un plaer escoltar-lo i va ser una gran pèrdua el que va passar, el mateix, evidentment, que totes les pèrdues de totes les persones que es van portar al terrorisme, però avui una memòria especial a ell.
Miri, senyor alcalde, molt breument, vostè abans ha dit que les dades no eren correctes i que com que tots som tarragonins hem de parlar bé de Tarragona i no treure'l amb coses negatives. Si no és així, espero que surti i faci unes declaracions al respecte dient que no és aquí així i que igual que sortim a tota...
La premsa nacional dient a nivell de tot Espanya que som la tercera més alta amb impostos, la tercera més alta amb la taxa de la brossa, sortir vostè dient que no és així. De totes maneres, ja sap que no em caracterizo per deixar malament a la nostra ciutat.
i permetin que li digui, si amb alguna cosa vam sortir en negatiu a aquesta ciutat, va ser el primer any quan vostè va dir que estàvem en fallida, quan en realitat no ho estàvem. Per tant, a partir d'aquell dia que sí que vam sortir en negatiu, tot l'altre és pràcticament res. De totes maneres, de veritat, estaré molt contenta d'equivocar-me i que vostè faci unes declaracions públiques on sortim en tots els mitjans d'Espanya dient que ni som la ciutat,
La tercera ciutat més cara amb brossa ni tampoc la més cara amb la resta d'impostos i de taxes. Moltes gràcies, senyor alcalde. Sí, gràcies. Ens vam posar en contacte amb l'empresa que va fer aquest informe i ho tenim per escrit, que va reconèixer que ells només miraven la primera, que no miraven això, que demanàvem disculpes i que ja miraríem per l'any que ve d'intentar buscar la manera que no es fixi només en això. Això, si vol, li podem fer arribar. A vostè i a tots els grups.
En nom d'Esquerra. Des d'Esquerra, aprofitant la benentesa, també ens assumem en el record de l'anyorat Ernest Lluch.
I aprofitem per condemnar el dictador feixista que va morir fa 50 anys també, ja que som perquè l'efemèride també ho mereix. Bé, el senyor Collado ha fet unes al·lusions que són habituals.
no ho mereixen excessiva resposta, més enllà que sabem el paper que fa, que és d'oposició de l'oposició, i ja ho havíem vist abans. I per tant, més enllà d'això, res a dir. I del senyor Cendra ha fet dues consideracions, que sí que li donaré resposta, perquè penso que ho mereix. La primera d'elles ha sigut que el senyor Cendra ens ha dit «Nosaltres no som els del no a tot»,
Nosaltres negociem les coses per Tarragona. I té raó. És evident que el senyor Cendra no és el del no a tot, en tant que, amb el seu lideratge, Junts, ha votat a les propostes que ha portat el govern des de l'inici d'aquest mandat 440 vegades sí, 0 vegades no, 0 vegades abstenció.
Repeteixo, 440 vegades sí, zero no, zero abstencions. Va haver-hi una abstenció una vegada, s'ha de dir també per ser justos, que va votar abstenció probablement per error a la inclusió d'un punt a l'ordre del dia d'urgència. Però més enllà d'això, tot han estat sis i amb aquesta força negociadora negocia els pressupostos i negocia tot.
Fa gràcia quan diu que valoraran si voten a favor o no dels pressupostos quan ho sabem tots perfectament què és el que farà. I ens preguntem, senyor Cendra, si els seus votants sabien que quan el votaven a vostè estaven votant l'alcalde Pinyuales.
En qualsevol cas, nosaltres, que hem votat que sí a CERFUM, hem votat que sí a l'empresa Habitatge, hem votat que sí a l'ordenança Terrasses, hem votat que sí al ple de condicions de la Brossa, vam votar que sí al pressupost del 24, o exigim un retorn en forma d'accions a favor de la ciutat.
En tot cas, no es produïen les condicions per creure'ns aquest pressupost al qual, com dèiem, li faltava tota la paraula després de l'experiència ja de tres pressupostos. I de la mateixa manera que votem que sí, ens atrevim a votar que no quan creiem que és el millor per Tarragona. I és el que crec que ens toca fer des de l'oposició, és a dir, ser clars, ser contundents, però també ser constructius i estar sempre disposats a treballar per Tarragona.
que necessita a la nostra ciutat, a la tenda d'Esquerra Republicana, un rumb d'esquerres amb visió republicana i tenir paraula amb la gent de Tarragona. Gràcies i felicitats a l'equip de govern per haver aprovat el pressupost perquè quan un treballa per aquestes coses sempre és una alegria i per tant en aquest sentit enhorabona. Gràcies conseller. És veritat que el grup de Junts ha votat que sí a moltes coses. Ha votat que sí a fer avançar Tarragona.
ha votat que sí, perdoni, estic parlant, ha votat que sí a fer avançar aquesta ciutat, ha votat que sí a que tinguem un contracte nou de la brossa, cosa que vostès no, cosa que vostès no a l'adjudicació, vam votar que no a l'adjudicació, que és l'important. Ha votat que sí a poder dur a terme moltes de les coses que vostès demanen, que si fos per vostès no seria possible.
Quanto peor, mejor. Aquesta és la política d'alguns, no és la d'altres. En nom del govern...
Gràcies, alcalde. Bé, avui la veritat és que és un gran dia. Acabem d'aprovar un molt bon pressupost que respon a les necessitats reals i, a més a més, cal destacar que és un pressupost que és fruit del diàleg i del consens i des d'aquí sí que vull manifestar el meu agraïment al que per un any més han estat els nostres socis prioritaris, els consellers d'en Comú Podem, consellers de Juny...
i també el meu agraïment pel suport rebut de part dels consellers Gómez, Duque i la consellera Vidal. S'han fet propostes per tots ells molt treballades i molt elaborades, passant com a prioritat l'interès i millora de Tarragona. I, a més a més, el que és més important, s'han defugit interessos partidistes o tàctics. Agraeixo, per tant, enormement la voluntat d'entesa i la generositat de posar Tarragona com a principal i única prioritat.
A més a més, i ara sí que m'agradaria anar fent unes mencions al que han anat dient diversos grups municipals, com per exemple a Vox. A mi la veritat és que em sento molt honrada i m'alegra profundament que vostès hagin votat que no, perquè qui és capaç amb una tertúlia radiofònica de dir que la cultura és ruïdo.
i que efectivament em va passar la seva proposta per aprovar el pressupost i, per exemple, una de les propostes era carregar-se sencer tot el Departament de Cultura, a mi la veritat és que m'honora molt que hagin votat que no.
A part que, jo ho he explicat abans, és fals absolutament que cultura tingui més pes en el pressupost que altres partides. Cultura, precisament, va després de neteja, transport urbà, urbanisme, medi ambient, seguretat, serveis socials. Pel que fa al grup municipal d'Esquerra Republicana,
Jo, com bé saben, mai ens hem comportat com que tinguéssim una majoria. O sigui, aquí la porta sempre ha estat oberta per arribar a acords i consensos i perquè, en definitiva, a part de per convicció, perquè és el mandat de la ciutadania. Estem en un consistori molt fragmentat i el mandat de la ciutadania és precisament arribar a aquests acords i en aquesta entesa per poder avançar. Ara bé,
Jo també li he de dir que hem treballat i seguirem treballant amb aquells consellers i conselleres que han tingut una intenció real i seriosa de negociar i dialogar. Per què ho dic? Perquè l'any passat vostès almenys van ser molt oberts i molt sincers i ens van dir, després de la primera reunió, que no es volien tornar a seure amb nosaltres. Molt respectable, és una opció. Aquest any han demanat...
un document que acrediti el compliment del que vam pactar per al pressupost 2024. I vostè mateix ho ha dit. Però clar, jo no acabo de saber exactament quin document m'estan demanant. Si és notori públic que han complert amb més del 80% les seves peticions. I és que n'han de ser conscients i en són conscients
Perquè o bé s'han comentat molts temes a plenari, o bé s'ha publicat en premsa, o bé s'ha publicat el perfil del contractant. I en aquest sentit, jo sí que m'agradaria anar posant una sèrie d'exemples de la seva llista de peticions de pressupost de 2024. Per exemple, el projecte Unió Podaca.
Es va explicar el plenari passat, el conseller Ignacio García la Torre ens va fer una explicació molt àmplia i en aquest sentit s'està preparant la licitació del projecte Unió. Actualment hi ha 469.000 euros disponibles i la fase prima podaca, com bé saben, s'ha presentat en el pla de barris. És a dir,
estem optant a 3,1 milions precisament per tot aquest eix, tant Unió, Prim i Apodaca. Prim i Apodaca a través del Pla de Barris. Amb habitatge social, saben perfectíssimament
perquè, a més a més, en els consells d'administració d'Esmausa s'ha anat retent comptes de tot el que s'ha anat fent en l'àmbit d'habitatge. Per exemple, en compra, el 2024 es van invertir 775.000 euros, 1,1 milió van passar al pressupost del 2025. En aquest pressupost del 2025, d'un pressupost de 2,1 milions,
Actualment la previsió és que acabarem l'any amb pendent de gastar 242.000 que evidentment passen a l'exercici 2026. La construcció, jo crec que també és molt clar i conegut per tots, que està en la construcció dels 192 habitatges de lloguer social.
a banda que tot el que destinem, tant a compra com a construcció, en el pressupost del 2026. Pel que fa, per exemple, a mi també m'assobta la menció que no hi hagi centre cívic de llevant. Però, escolti'm, si inclús han fet una presentació, ha sortit en premsa, han fet una presentació amb tots els representants de les associacions veïnals,
De llevant ja ja se'ls va explicar que estem a l'espera que la Generalitat acordi la cessió de l'espai, juntament també unes pistes de bàsquet. A dia d'avui ja es disposa inclús de diverses versions del pla d'usos de l'espai i com dic s'ha fet públic a el que són els representants veïnals de llevant.
En el moment en què la Generalitat acordi aquesta sessió, llavors, lògicament, podrem posar fil a l'agulla, sense oblidar que ara mateix tenim pressupostats 450.000 euros per començar amb els treballs. També m'agradaria, ja que hi ha tanta inquietud amb els centres cívics, recordar que va ser Esquerra Republicana la que va tancar el centre cívic de la part alta i no vam fer res per tornar-lo a obrir.
Menció també especial a l'edifici i equipament de Santillan. A l'alterior per anar-hi es va explicar, jo crec que abastament. Aquí passo a actualitzar informació que, com dic, és pública, perquè també és pública en el perfil del contractant, o vostès sempre ens poden adreçar les preguntes que considerin. La primera fase del projecte de l'edifici i equipament de Santillan està adjudicada. La segona fase s'ha inclòs en la proposta del Pla de Barris convertint Santillan en un nou espai cívic i comunitari.
Vostès me diran, no complim perquè no es fa exactament el que vostès van definir. Clar, van definir-ho quan governaven. Lògicament, fruit de les eleccions, l'equip de govern, que hi hagi en cada moment, és el que va concretant per on s'ha d'anar a avançar. El projecte d'edifici de les lletres, territori, està treballant en la licitació per la redacció del projecte.
També partida de les escoles és abastament conegut, i a més vostès recordo que van fer una pregunta en aquest sentit, i tot el que està pressupostat en manteniment de les escoles, sigui petit, gran manteniment, pintura de les escoles, es gasta, sense oblidar que, a més a més, en aquest pressupost 2026, destinarem 1.065.000 euros per pintar absolutament totes les escoles de Tarragona.
Reparació de locals municipals, associacions de veïns, era un altre dels punts. Escolti'm, està licitació al local de l'avinguda del barri del Port i acaba precisament el període de licitació a finals d'aquest mes de novembre i a més a més s'està treballant en el projecte de l'avinguda de la part alta. Urbanització del vial polígon francolí fase primera, està en fase d'adjudicació també.
Després, jo aquí a la llista que he hagut de rescatar del 2024 em surt asfaltat Avinguda Andorra i Prat de la Ribà. Doncs estan adjudicats des de l'1 d'agost els asfaltats d'Avinguda Andorra, que ja ha finalitzat, Avinguda del Prat de la Ribà, vials laterals de l'Avinguda Roma, que precisament estan en execució la segona fase. En definitiva, nosaltres és notori i públic que complim i que tenim voluntat real d'arribar a acords.
També algunes mencions han anat fent que en aquest pressupost del 2026 hi ha projectes que estan oblidats. Vostès ho saben perquè han governat quatre anys que totes les partides dels projectes d'inversió que no es gasten durant l'any, és a dir, tot el que no s'ha gastat durant l'any 2025 passa automàticament a les inversions del 2026. Per tant, no hi ha cap projecte oblidat o que es quedi sense consignació.
També han anat comentant que la venda de patrimoni és trampa al solitari o vendre fum.
Doncs escolti'm, hem de saber que des de la conselleria del senyor Ignacio García la Torre s'està canviant la visió i adoptant una actitud molt més proactiva per tal de conèixer el mercat, saber quines són les possibles mancances, tant és així que, per exemple, no vendrem la finca de la rebessada, la finca de la rebessada en primer cop a cada deserta, però després sí que s'ha venut.
Aquesta és la filosofia que volen aplicar des de territori per aconseguir una proactivitat en la venda del nostre patrimoni.
També el tema de la increïble pressió fiscal i l'increment de tributs en 2024. Jo, lògicament, sempre estic molt agraïda a l'esforç que ha fet la ciutadania de Tarragona. Ara bé, també hem de recordar que quan nosaltres vam arribar aquí a govern el 2023, i això està dit per un informe d'intervenció, hi faltaven 14 milions d'euros per quadrar pressupostos.
Nosaltres hem aconseguit no haver de retallar amb la prestació de serveis públics, mantenir la qualitat d'aquest servei i després hem aconseguit congelar els tributs. Jo sí que m'agradaria també recordar que vostès quan van governar
Van pujar la taxa de la brossa, de la neteja, i vostès en diran que era per exigència legal. És cert, la llei demana cobrir el 100% del cost del servei, però vostès podien realment baixar la pressió fiscal d'altres impostos, com per exemple l'IBI, perquè recordem, vostès van destinar 18 milions de romanents a despesa corrent.
cosa que lògicament quan deixen d'estar sospeses les regles fiscals no es pot fer. 18 milions de despesa corrent injectat directament i vostès no van poder, no van voler o no van poder lògicament baixar aquesta pressió fiscal
havent de tenir en compte que no és que la vagin reduït, l'IBI, al contrari, van intentar pujar-lo sense èxit. Llavors, passant també a el que són jo, per tant, en resum, la nostra porta està oberta, voluntat d'acords, lògicament, sempre que hi hagi una actitud real per arribar a aquests acords.
En quant al grup municipal del Partit Popular, que jo també agraeixo sempre l'amabilitat i la bona predisposició de tot el seu grup municipal, tot i que malauradament no arribem, no sempre arribem.
Jo sí que m'agradaria posar en valor que les notícies a Tarragona sí que sortim i normalment sortim amb un to molt positiu en premsa. Basta recordar el volum inversor que des de la Generalitat de Catalunya
des de l'Estat serem receptors aquí a la ciutat de Tarragona. O també la gran notícia, sobretot per la ciutat d'Espanya, que per fi s'ha pogut posar en marxa el nou contracte de la Brosa amb la feina impecable que fa la consellera Ors.
És cert, dins de les seves peticions de pressupostos, hi havia 14 milions en asfaltat o, per exemple, reduir el capítol 1 de recursos humans. El que passa és que jo em pregunto, si apliquéssim les seves polítiques, que és baixar impostos,
no fer modificatius com podem salvar la prestació dels serveis públics això és una pregunta perquè lògicament si retallem ingressos lògicament haurà d'anar conseqüentment una retallada de serveis pel que fa també com mantenim els serveis si com vostès proposen reiteradament reduïm en despeses el capítol 1 que precisament és el de recursos humans d'aquest consistori a mi m'agradaria saber
En què estan pensant exactament? Creuen que s'hauria de rebaixar el sou dels funcionaris? Creuen que n'hi hauria d'haver menys? Hi ha masses places? Quantes creuen que hauríem d'amortitzar? O com a conseqüència de qualsevol d'aquestes opcions, quins serveis públics comencem a retallar si anem reduint el capítol 1 i per tant els funcionaris, el personal laboral que ens presta aquests serveis? Perquè jo la veritat és que no li veig una sortida possible.
I asseguro que en matèria de recursos humans, tant aquest govern com jo mateixa, com a responsable de recursos humans, ens trencarem al cap les vegades que calgui per crear totes i cadascuna de les places sempre i quan ens ho permeti al límit de la taxa de reposició.
així com per retribuir als nostres treballadors de la manera més justa possible, sempre intentant també donar resposta a les diverses necessitats dels serveis. Jo realment el que entenc és que vostès es refereixen a amortitzar sense acomiadar,
perquè, a més a més, així consta en el pressupost, però, per tant, s'estan referint a amortitzar a mesura que es produeixi alguna vacant, i això és precisament el que venim fent des de l'equip de govern, respectant taxa de reposició i arribant, lògicament, amb els acords i les negociacions oportunes amb els representants legals dels treballadors.
Bé, jo com dic, en definitiva, crec que avui és un gran dia per tercer any consecutiu i gràcies als consellers i conselleres que ens han donat recolzament en aquest pressupost, a data 1 de gener del 2026 podrem començar a filar l'agulla, a gestionar, a millorar i de la millor manera que sabem, de manera responsable i sense sorolls ni estridències. Gràcies.
Gràcies, consellera. I jo, molt brument, donar les gràcies, com ha dit la consellera Mascaró, a tots els consellers i conselleres que ho han fet possible. Han estat negociacions més que productives i tenim una bona eina per transformar Tarragona i és gràcies a les persones, als consellers i conselleres que han votat favorablement. Els estic, en nom de la ciutat, profundament agraït. Passem al punt número 4 de l'ordre del dia.
Aprovar inicialment el pla d'actuació municipal en emergència nuclear al PAMEN del municipi de Tarragona. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 26 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en fase d'explicació de vot
Consellera Vidal i conseller Collada. Molt bé, estem aprovant inicialment el Pla d'Actuació Municipal d'Emergència Nuclear.
Crec que és il·lògic que la revisió i actualització del pament, que és quadrianal, no coincideixi amb la Constitució de l'Ajuntament. Això podria donar a situacions estranyes o il·lògiques com que es mobilitzi l'equip de govern anterior si hi hagués una situació d'emergència. Hauria de coincidir la nova Constitució d'Ajuntament amb la revisió del pament. Una altra cosa que voldria constatar és que
Tarragona és un municipi d'influència en cas d'emergència nuclear i que tenim com a funció acollir les persones desplaçades com a conseqüència d'algun incident d'aquest tipus. Però malgrat això, malgrat ser ciutat acollidora, no tenim accés a cap subvenció de l'Estat.
el qual em sembla contradictori. Entenc que les àrees d'influència més properes als centres de producció d'energia nuclear tinguin més sustentació econòmica i més logística, però Tarragona queda fora i no ho trobo lògic. Per tant, demanaria que l'Ajuntament de Tarragona insti al govern perquè s'obri una nova línia de subvenció per ciutats que, com la nostra, som acollidores. Gràcies.
Gràcies, consellera. Conseller Collado, en nom d'en Comú Podem.
És alcalde. Vota que sí, lògicament, perquè l'hem d'aplicar i l'hem de plantejar, però no vull deixar passar l'oportunitat. Ho vaig dir a la comissió i ho vull recuperar aquí perquè quedi en acte. Fa més de 30 anys que no es fa cap simulacre d'emergència nuclear en el nostre territori.
Tres entre els nuclears, zero simulacres. I jo crec que és un tema que hauríem de plantejar. Ho vaig demanar a la comissió, li demano avui alcalde aquí, fem una repensada i fem una petició perquè fem aquest simulacre. A més, en un moment on alguns intenten revifar l'ànim nuclear, que diuen allò de anem a allargar-ho i això. I miri, anem a allargar-ho i això ho diuen bàsicament amb tres premisses.
que no arribem amb l'energia renovable, una qüestió que té bones inversions i amb què ens posem les piles, però que a més és mentida, diuen això amb un plantejament de que tenim un problema econòmic en l'entorn,
Quan jo torno a dir, això és mentida, perquè tenim uns fons nuclears i qui som els responsables o qui són els responsables són les institucions encarregades de gestionar aquests fons que han de funcionar per reactivar el territori i fer una transició justa. I, a més, ens diuen que l'energia nuclear és més barata. I jo torno a dir que torna a ser mentida, perquè l'energia nuclear sempre...
l'energia nuclear acaba sortint més cara, perquè els residus nuclears no es comptabilitzen mai en la generació de l'energia nuclear. Si poséssim els residus nuclears al cost
A les empreses, per gestionar això, aquestes empreses serien inviables. Però, sorpresa, les energètiques, el lobby energètic d'aquest país intenta apretar per quedar-se en un negoci que els ha omplert la butxaca. Jo fa uns mesos vaig estar a Esco, en una visita del Congrés dels Diputats, a la Central Nuclear, on ens vam trobar. Els senyors que gestionaven Endesa, allà,
ploriquejant, per dir-ho suau, de la situació, de les dificultats que tenen per tirar endavant l'energia nuclear i com ens demanaven que ho allarguéssim i que els permetéssim pujar el preu. Els hem de dir clar, i català, que això no pot passar. Jo, miri, senyor Centre, que normalment sempre li pego pals, l'altre dia em vaig alegrar molt,
que Junts fos capaç d'abstenir-se amb la trampa que li va parar al Partit Popular amb la llei al Congrés i que s'abstinguessin evitant l'allargament de les nuclears. Perquè això és una bona notícia. Companys d'Esquerra i Companys de Junts, apreteu els vostres perquè no ens deixin tirats amb la lluita antinuclear.
Apreteu els vostres, si que resta tu també, perquè a més tu t'ho creus i ho saps de primera mà. És imprescindible que l'energia nuclear deixi de ser protagonista en aquest país i només la transició energètica, després veurem la proposta que heu portat en aquest ple, que és molt interessant, només l'energia neta ens fa moure com a país. Gràcies. Gràcies, conseller Collado. Passem al punt número 5. Aprovar inicialment el text del reglament d'ús de les biblioteques i punts de lectura municipals. Podem aprovar per assentiment? Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Com? No. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 24 vots a favor, dos vots en contra i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, consellera Vidal i consellera Roig. Consellera Vidal, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. En aquest punt, aprovem una regulació del tot escaient i molt necessària, vist que hi ha antecedents de situacions d'inseguretat que s'han produït a les biblioteques. No podem deixar els nostres treballadors sense l'autòritas i la potestes que els permeti expulsar algú que no compleix amb un comportament de convivència adequat en una biblioteca o un centre de lectura.
És una fita, per una banda voldria aprofitar, la rehabilitació del punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau tan esperat a l'edifici Europa.
A aquest punt s'accedirà des d'una zona verda comunitària que els veïns i veïnes volen cedir l'Ajuntament per tal que se'n faci càrrec del seu manteniment. És un espai verd que ja fa de refugi climàtic per als veïns i pels establiments que hi ha a la vora. Aprofito per demanar altres vies de foment de la lectura com els clubs de lectura, les biblioteques mòbils i les microbiblioteques als parcs i altres espais públics.
És important que els nostres treballadors de biblioteques tinguin els instruments escaients, com deia, per aplicar aquesta regulació. Pensin, si no, en un exemple del passat en el qual els controladors de les àrees regulades d'aparcament no tenien la potestat de poder sancionar i, per tant, quan es recorrerien aquestes sancions, sempre l'Ajuntament les perdia. Crec que els treballadors...
de les biblioteques, han de treballar en seguretat i han de tindre els instruments escaients que els permetin aplicar-la. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Nom d'Esquerra Republicana, consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Aquest reglament d'ús de les biblioteques municipals de Tarragona és l'exemple de la feina compartida. I aquest és l'exemple que quan a Esquerra se li estén la mà per treballar, conjuntament i amb consens Esquerra hi és. Ho vam fer amb l'ordenança de terrasses, ho vam fer amb el pla cultural, evidentment amb el contracte de la brossa, amb el pressupost del 24, i per això molt breument...
La llista, consellera Mascaró, que ens ha llegit, no creiem que sigui el 80% dels acords del 24, però si ho eren, si vostès creuen que ho havien complert, el que no entenem és per què no es van voler asseure amb nosaltres. Vostè ho sap, el primer any vam arribar a un acord. El segon any, jo mateixa com a portaveu li vaig dir no volem fer perdre el temps a ningú, el nostre vot serà que no. Aquest any, jo mateixa també li vaig dir recuperem aquell document del setembre del 24,
I seiem-nos. I vostès no van voldrar seure. Tot això que avui he explicat aquí no ens ho va voler explicar a nosaltres en una reunió. I per tant, se'ns escapa alguna cosa, no sabem quina, però està clar que no van voler seguir vostès treballant amb nosaltres. Vostès sap de la franquesa que sempre li he demostrat i que sempre li he demostrat Esquerra Republicana. I aquest any van donar per fet que votarien que no i no van ni voler intentar. Però han estat vostès, que quedi clar.
En tot cas, tornem a les biblioteques i és que fa mesos vam iniciar a treballar aquest document i des d'Esquerra vam aportar esmenes que van ser recollides i analitzades posteriorment en una reunió. I ho agraïm tant a la consellera Ramos com als tècnics perquè va haver-hi entesa i complicitat en totes les esmenes.
I avui aprovem aquest document definitiu, un document base per les biblioteques futures d'aquesta ciutat, que com ja ha explicat el company conseller Puig, tenim els nostres dubtes veient aquest pressupost, però esperem sincerament equivocar-nos, perquè sense equipaments això és paper mullat. Però això permetrà que els treballadors i treballadores, els usuaris i tothom que s'acosti a una biblioteca d'aquesta ciutat, sàpiga quins són els seus drets, però també els seus deures.
Tot el que siguin eines per mirar endavant, per generar una base sòlida, per tenir no només un pla cultural, sinó també la seva implementació, hi serem. I el treball conjunt permet posar bases sòlides. I per acabar, donar eines a les treballadores i als treballadors és un gran encert.
perquè són elles i ells qui cada dia, de cara al públic, gestionen el servei, qui tenen contacte directe amb la ciutadania i qui, en certs moments, es troben en situacions complexes i que, per tocar a l'Ajuntament, facilita la seva protecció. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Passem al punt número 6, otorgar el Premi Patrimoni Mundial, edició 2025, a l'equip d'Ingenieria Romana. Conseller Ignacio García, si vol fer, crec, una enverescuda explicació prèvia.
Sí, gràcies, alcalde. Com cada any, Tarragona ha d'otorgar el Premi Patrimoni Mundial, aquelles accions que contribueixen a la conservació, preservació i difusió del patrimoni de la nostra ciutat. Aquest article, dins del Reglament de Distincions de l'Ajuntament, encaixa a la perfecció amb el que ha suposat per a Tarragona el programa d'ingenieria romana de radiotelevisió espanyola.
Evidentment, un programa que tracti sobre les grans construccions de l'època romana havia de comptar amb Tarragona, amb Tàrraco i també amb l'experiència de l'equip tècnic de l'empresa Digivision, que ja el 1996, amb el suport financer de l'autoritat portuària, va fer un primer documental al respecte.
El programa, més enllà de la innegable qualitat dels continguts, que a més han estat treballats i supervisats per part de l'equip tècnic de l'Ajuntament, demostrant l'important coneixement que està en aquesta casa del nostre patrimoni, més enllà d'això, com deia, també és innovadora, utilitzant recursos digitals innovadors com la realitat virtual i la realitat augmentada, cosa que fa que un públic, poc o gent experts en la matèria, pugui fer-se una idea de com va ser l'època de màxim esplendor de Tàrraco.
La sèrie ha tingut un gran èxit, tal com ho evidencien els índexs d'audiència televisiva, la repercussió a xarxes socials, així com els titulars i articles apareguts en mitjans de premsa escrita. Han contribuït a l'èxit també als nombrosos premis i reconeixements que tant a nivell nacional com internacional ha rebut la sèrie, consolidant la seva rellevància en l'àmbit de la divulgació.
Com deia abans, Tarraco té un paper més que rellevant al llarg dels diferents capítols on apareixen les seves principals edificacions i infraestructures en consonància amb la seva importància històrica com a primera capital de l'imperi romà fora de la península itàlica. Aquesta condició de ciutat pionera i model per a les capitals provincials de l'imperi fou, entre d'altres, un dels criteris que va justificar precisament la seva inclusió a la llista de patrimoni mundial de la que el cap de setmana que ve celebrarem 25 anys.
Però, a més de tot això, Digivision ha posat a disposició de la ciutat tots els continguts generats, creant una oportunitat única d'explicar el nostre patrimoni mundial. Avui, els seus continguts sobre el Fòrum Provincial els podem veure a les pantalles de la Torre Romana de l'antiga audiència, o els del Cis Romà, que es poden veure a la pantalla de la Volta Llarga.
En definitiva, aquest premi no reconeix només l'innegable qualitat tan estètica com divulgativa del documental Ingenieria Romana, i en concret de l'empresa Digivision, sinó també la seva aportació a la ciutat de Tarragona i a la construcció d'un relat a l'hora d'explicar els nostres monuments i la seva grandesa. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Com diu un guia de Tarragona que tots coneixen, que és el Paco Tobar, ser romà mola, però ser de Tarracó mola més. I aquests documentals ho demostren. És...
A més a més, la seva audiència no para de créixer perquè l'accés a aquest contingut a la televisió o a la carta fa que encara ho puguin veure més. I ens explicava una anècdota...
el responsable de digibició, que estava a Londres, i una família espanyola li demanava per fer una foto, no, va ser a Londres era? A Londres, sí. I no sé com surt la conversa, i que ell és a Tarragona, i diu al pare, doncs mira, anirem a Tarragona a visitar-ho, perquè el meu fill és molt fan dels documentals d'ingenieria romana, i va veure a la ciutat de Tarragona aquest documental,
i per això vol anar. I aquest home no s'ho creia de dir jo soc el productor d'aquests documentals. Sembla aquestes casualitats que són altament improbables però succeeixen. Doncs un nen va venir amb la seva família a Tarragona gràcies a aquest documental. Així que crec que és un premi merescut i a més a més amb 100% d'ADN tarragoní. Grups que vulguin intervenir en fer debat podem aprovar per assentiment
Moltíssimes gràcies. Grups que vulguin intervenir en l'explicació de vot. Conseller Martí, com vostè vulgui.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Com ha explicat molt bé el conseller García de la Torre, realment el 96 va ser quan van començar, però després vam tenir el goig de comptar amb ells durant almenys els vuit anys que aquesta consellera va estar al front de l'àrea de patrimoni històric-artístic perquè van seguir treballant i van anar sofisticant. Va ser una empresa realment molt puntera
que a més vam tenir la sort que a nivell personal vinguessin a viure molt a prop, i que ells van començar a utilitzar unes eines que avui en dia estan molt més a l'abast de tothom, però que en aquell moment realment eren extraordinàries. Vam tenir el goig, jo els vaig conèixer a través del Magí Saritjol i de Tàrraco Viva dels primers anys,
i ells ja venien a explicar tota aquesta tasca que ells feien absolutament científica però absolutament divulgativa. Perquè tot això que ara ens costa menys imaginar gràcies a ells i a altres empreses, evidentment, però ells que van ser els pioners, llavors ens podia costar molt més. Perquè la maqueta de la que tots gaudim
quan anem a veure la volta del Pallol i veiem aquell màping, la vam fer el cinquè aniversari de la declaració, per tant, en aquell moment encara no hi era. I les altres maquetes petitetes es van fer durant aquells vuit anys, però en aquell moment no hi eren. Per tant, ells donaven aquella visió del que avui, per exemple, amb les ulleres de realitat virtual podem veure, però ells la plasmaven d'una manera molt avançada.
L'altre dia, ho comentava jo a la reunió del nostre grup municipal del Partit Popular,
que realment totes les distincions que s'han donat, totes han sigut merescudíssimes, però ells, permeti'm dir de manera molt especial, per aquesta visió que van tenir d'avançar-se al seu temps i de tenir nosaltres la sort que, evidentment, com a primera ciutat fundada pels romans fora de la península itàlica, com molt bé deia, i com les muralles, el primer monument per construir pels romans fora de la península itàlica i el pes que va tenir
Tàrraco, que la seguim veient a Roma, de les ciutats més importants que va tenir l'imperi i capital de la província més gran de l'imperi. Però bé, també va ser una coincidència que ells vinguessin aquí i que treballessin i per tant, merescudíssima i més jo crec que en un any tan especial com és l'any dels 25 anys de la declaració. Perquè ells van estar al principi i segueixen estant els 25 anys i esperem que hi segueixin estant molts anys més
per apropar tota aquesta riquesa que tenim patrimonial, però a més a més fer-la viure molt propera i com molt bé deia el senyor alcalde, a tots els nens i nenes i grans que gaudim del treball que ells vénen fent i que seguiran fent. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera. Ells mateixos reconeixien la seva tasca com a consellera, en aquella època consellera Martorell, i la ferma convicció que tenia en creure en ells, quan és cert no era tan fàcil creure. Així que també, si em permet, li agraeixo com a alcalde la feina que va fer. Passem ara al punt número 7, acceptar i aprovar la sessió d'ús de la finca de titularitat d'Incasol,
situada al carrer Riu-Monsant, número 14, para destinar-la a Parc Urbà. Podem aprovar per assentiment? A votació? A votació. Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí.
Per tant, s'aprova per 22 vots a favor i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Algú grup que vulgui intervenir en l'explicació de vot? Consellera Vidal, com vostè vulgui.
Consellera, disculpi, prèviament, hi ha una rectificació en el recompte de vots? Sí, sí, el resultat era 21 vots a favor i 5 abstencions. Gràcies.
Bé, doncs és una bona notícia. Ara parlàvem de microurbanisme i això és microenjardinament. Gràcies, conseller García de Castro. Vostè ja comença a pensar una mica com ho faig jo. Busquem oportunitats per crear zones verdes, per amabilitzar la ciutat, per terres, mitgeres, rotondes, espais intersticials,
Per exemple, el solar de Boscos de Tarragona, entre Joan Lamote de Grignón i Óscar Esplà, que està inclòs el pressupost que acabem d'aprovar. Tot això són oportunitats. No són grans abordatges, grans pressupostos ni grans obres, però aquestes activitats amabilitzen la ciutat i milloren la qualitat de vida dels tarragonins.
que estiguin connectats tots aquests espais verds, que són en benefici de la qualitat de vida del dia a dia dels nostres ciutadans i ciutadanes, és una bona notícia. El convido a que això no sigui un fet aïllat, sinó que sigui una cosa continuada i que quan mirem el paisatge urbà veiem oportunitats en cada racó. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Me comunicava...
amb senyals que renunciava. Gràcies, conseller Collado. Passem al punt número 8, aprovar la concessió per a la construcció d'una residència i o centre de dia per a les persones amb aspecte autista a favor de la Fundació Onada al PP1-10. Podem aprovar per assentiment, consellers, conselleres? Abstenció del Partit Popular, la resta de vots favorables, pot fer constar així...
Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Disculpin si vaig una mica ràpid, però és amb la previsió del que tots sabem. Consellera Vidal i Esquerra Republicana, la consellera Fuster. Consellera Vidal, com vulgui.
Coincidirem tots que això és una bona notícia. La Fundació Onada pretén construir una residència per a persones amb un trastorn de l'espectre autista. És una reivindicació la cessió d'aquest Solà des de fa temps i crec que no solament hem d'ajudar les entitats del tercer sector des del punt de vista econòmic, sinó també amb aquests gestos de generositat.
30 persones a la part de la llar i 30 més a la part de la residència corroboren el fet que aquests espais són molt necessaris. Voldria aprofitar des d'aquí per donar gràcies a la Fundació Onada per la tasca que fa per tots els ciutadans i ciutadanes que realment ho necessiten.
I voldria també posar de manifest que l'Ajuntament té una concessió administrativa per al manteniment del parc del Francolí, que ostenta onada, i que no ve sustentada per cap document jurídic. Sostenta simplement en una situació de fet. I crec que després de tants anys això ha de trobar una solució.
No podem pretendre que hi hagi equilibri econòmic entre els treballs de jardineria i manteniment i l'explotació econòmica d'un aparcament i d'una guingueta que realment no dona per tant. Crec que això ho hauríem de, d'alguna manera, revisar i donar-li una sostentació legal. Gràcies. Gràcies, consellera. Conseller Fuster.
Gràcies, senyor alcalde. Bé, acabem d'aprovar la concessió perquè la Fundació Onada pugui construir una nova residència o centre de dia adreçat a persones amb Asperger o dins de l'espectre autista. I des del nostre grup municipal hem votat que sí perquè entenem que es tracta d'un projecte necessari, útil i perfectament alineat amb la voluntat de donar resposta a una realitat sovint invisibilitzada.
Unada és una entitat solvent amb una trajectòria exemplar i sabem que es farà una bona gestió i serà una eina fonamental per a moltes famílies. Ara bé, si m'ho permeten, ho voldríem fer i obrir unes reflexions que crec que són necessàries. A Tarragona i al conjunt del Camp de Tarragona no hi ha
cap residència pública i una manca clara de residències concertades per a persones amb discapacitat intel·lectual o diversitat funcional. És una mancança que les famílies pateixen cada dia, que les entitats socials i les famílies denuncien de fa molts anys. Qui no coneix una família que té el seu càrrec
un fill amb discapacitat i no pensa què passarà amb ell quan jo no hi sigui. Les famílies es veuen obligades a assumir cures molt exigents, amb un desgast emocional i físic enorme. Penseu que, per exemple, els nois amb síndrome de Down
Va molt lligat al síndrome amb l'Alzheimer, van agafadets de la mà. Parlem de persones que necessiten suport continuat. Parlem de famílies que sovint no tenen cap altre recurs al qual recórrer.
I a aquesta realitat se li suma una que cal visibilitzar i també reflexionar. Les persones amb discapacitat intel·lectual no poden accedir a les residències públiques per gent gran perquè no arriben als 65 anys.
Això les deixa literalment en una terra de ningú. No hi ha prou places específiques i tampoc poden accedir als equipaments residencials públics que ja existeixen per la tercera edat.
Quan les famílies es fan grans o no poden continuar tenint cura dels seus fills, el sistema actual no els dona alternativa immediata i segura. Per això, tot i que hem votat que sí aquest projecte, com no podia ser d'altra manera, ho fem convençuts, també volem deixar clar que Tarragona necessita un impuls decidit per ampliar l'oferta de residències i llars residencials públiques per a persones amb discapacitat intel·lectual. Gràcies.
Gràcies, consellera. És una reflexió més que encertada i té tota la raó. Però avui, com també deia la pròpia consellera i la resta de companyia i companyes, avui és un bon dia, preveu cobrir un buit que hi ha de quan superen una certa edat els nois i noies amb TEA, que ara mateix no existia cap cobertura, cap ni una. I potser era quan més s'incrementaven les complicacions, fruit de l'edat,
i també de l'augment de l'edat dels progenitors. Així que ve a cobrir aquest buit i és una bona notícia. També és cert que hem de reflexionar si la ciutat de Tarragona és la que està assumint quasi ben exclusivitat una càrrega que supera el nostre terme municipal. I això és un plantejament que també hauríem d'intentar interpel·lar que hi hagi una visió més àmplia. No pot només Tarragona assumir tot,
És impossible, és impossible. I ja està passant en molts temes. Cal veure els casals d'estiu que fem, que cada vegada, clar, es queden petits, perquè no donem només servei a la ciutat de Tarragona. Gràcies. Passem al punt número 9. Declarar deserta la licitació d'alineació de les finques municipals 2134 i número 16.
21-35, ubicades al PP1-10. El conseller Ignacio García vol fer alguna explicació, a part de l'obvietat.
Bé, més enllà de l'obvietat, evidentment, el que començarem és obrir un període de reflexió i també intern per veure quin és el motiu que ha provocat aquesta licitació deserta i poder-la treure a la menor brevedat possible de nou amb els canvis que haguem detectat que han provocat aquesta licitació deserta definitiva. Gràcies.
Gràcies. Cal votar-ho, senyor secretari? Cal votar la declaració? A votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Olvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem.
Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova.
Per 23, vots a favor i dues abstencions. Gràcies, senyor secretari. Em permet una pregunta d'ordre? Si ara nosaltres votem que no declarem que ha quedat desert, què passa? Que no ha quedat desert? Hauria quedat desert igual, però no hi hagués hagut una declaració de quedar desert i no passaria res. Gràcies.
Llavors... O sigui, la conseqüència més immediata... Clar, ha quedat secretari, però potser... La conseqüència més immediata és que si queda desert, l'Ajuntament, un dia o altre, pugui tornar a treure una altra vegada un procediment públic per fer-ne una adjudicació o fer-ne qualsevol altre acte de disposició, el que cregui convenient, per fer aquest segon acte de disposició o per fer aquest segon procés, no és condició sine qua non una declaració de desert d'alguna cosa que ha quedat desert. Per tant, queda tancat l'expedient. Ara mateix, Groucho...
Està feliç el cel veient que té un hereu a la terra. Però, escolti, el que vull dir és que són aquests absurts que a vegades, i potser no era el lloc per fer-ho públic, però bueno, disculpim. Algú vol intervenir en l'explicació d'això? Sí, consellera Vidal? No sé què dir, sisplau.
Alcalde, m'ha passat per davant. Jo anava a preguntar exactament el mateix. Què passa si no ho declarem de zero si sabem que no s'ha presentat ningú? Bé, ho hem entès. Hem posat el comptador a zero i ja podem reiniciar una altra vegada la venda de patrimoni.
una mica en congruència amb el que deia el conseller responsable de patrimoni, el que hauríem de fer crec que en aquesta casa es produeix periòdicament un fenomen de desertificació de les vendes de patrimoni i crec que hauríem de fer un exercici d'introspecció. Si una alienació de patrimoni és infructuosa,
potser és que estem posant uns preus o unes condicions que no criden a la compra. Per exemple, com és que no hem tingut en compte l'alienació d'aquesta finca a la Vall de la Rebassada el cos de l'excavació? Si sabem que allí hi ha tot de pedra, si posem un preu tan elevat que l'empresa constructora o els possibles festejadors d'aquestes finques
Quan veuen el cos de l'excavació es tiren enrere, crec que estem fallant en alguna cosa a l'hora d'avaluar el nostre patrimoni i la capacitat de venda o de compra dels futurs interessats. Hauríem de fer un exercici perquè crec que no anem bé. Gràcies. Aquesta finca que diu es va vendre, consellera.
Passem al punt número 10, desestimar la sol·licitud de restabliment de l'equilibri econòmic i financer del contracte del servei públic de l'aparcament de la Pedrera amb motiu de la Covid-19. Hi ha tres punts idèntics. Sí, un segon, senyor Fortuny. Hi ha tres punts idèntics. Els sembla que fem el debat i la votació conjunta dels tres punts? D'acord. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Conseller Fortuny, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Simplement manifestar un reconeixement i, a la vegada, una decepció. En aquest sentit, el que aquí se'ns està reclamant és un equilibri econòmic-financer degut al motiu del Covid-19. Val a dir que les tres empreses i, diguéssim, les tres empreses dels pàrquings privats que, d'alguna manera,
gestionen aquesta ciutat es van portar molt bé durant la Covid. Van cedir els aparcaments de forma gratuïta als sanitaris d'aquesta ciutat per poder arribar als hospitals, poder aparcar. Heu de tenir en compte que en aquella època vam tenir que suprimir
molt de transport públic, vam haver de fer moltes restriccions i evidentment molts dels treballadors essencials d'aquesta ciutat no podien arribar als seus llocs de treball amb transport públic i per tant utilitzaven mitjans propis i a més a més no tan sols això sinó amb els horaris que els implicava
a treballar, com tots sabem, els treballadors de la sanitat treballen a torns. I, per tant, un agraïment que ja es va manifestar en el seu moment a aquestes empreses, però a la vegada manifestar una decepció
per rebre la búsqueda d'aquest rescavalament econòmic quan vam viure una pandèmia on molts sectors es van veure en una situació de tancar persianes, de baixar persianes i, per tant, ens sembla una temeritat
fins i tot que es sol·liciti i per tant que se'ls hagi d'estimar. Per tant, està molt bé que se'ls desestimi aquesta qüestió. I més quan són empreses i són pàrquings que en aquests moments porten ja una amortització gairebé total o total, o més que total,
amb una projecció de negoci encara per molts i molts anys, alguns em sembla que eren de 75 anys, que d'alguna forma estan lucrant de forma clara degut a un servei públic que s'ha de donar en aquesta ciutat. Per tant, un reconeixement per la fenya
i pel tarannà que van tenir en aquell moment, quan se'ls va demanar que d'alguna manera facilitessin aquesta acció, però a la vegada una decepció a l'hora d'intentar demanar aquest rescabalament. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 23 vots a favor i 3 abstencions. Gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Passaríem al punt número 13, aprovar provisionalment el text reforç del Pla Espacial Urbanístic de concreció d'ús i volumetria d'un equipament sanitari assistencial per a persones grans, ubicat al camí ermita de la salut número 2. Podem aprovar per assentiment a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 17 vots a favor i 9 abstencions.
Perdó, rectifiquem. 16 vots a favor i 9 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Consellera Vidal.
Molt bé, la construcció de la qual parlem, de la qual aprovem el Tecrefors, és un pla especial urbanístic que concreta l'ús i la volumetria d'un equipament sanitari assistencial per a persones grans, ubicat al camí de l'Ermita de la Salut número 2.
Aquest reforç presenta dos blocs, dues construccions, és un edifici que anirà davant de l'escola de Sant Pau i que al regular la volumetria no interferirà en la visual de les muralles i de tot el nostre patrimoni.
Crec que és un tec reforç molt estudiat, amb unes condicions que finalment s'acompleixen. Cal recordar que en aquest solar actualment hi ha el dipòsit municipal de vehicles, que crec que fa que desprestigia molt la ciutat. L'entrada des de Llevant al centre...
fa que es desmereixi molt amb un dipòsit de vehicles que està realment ja desfassat. Hi ha molt poques ciutats que tinguin un dipòsit de vehicles dintre del nucli habitat. Hauria d'estar a la perifèria, en un polígon.
Aquesta consellera que els parla ha reivindicat en numeroses ocasions que el dipòsit municipal es traslladi i que es dignifiquin les entrades. Aquesta entrada es va dignificar amb dues rotondes, la del cementiri i la del anexe amb aquest emplaçament del qual parlem i crec que hauríem d'anar sobre aquesta línia.
ampliant la ciutat i que els nostres visitants, els nostres veïns, a l'accedir al centre es trobin amb una entrada digna que sigui mereixedora del nivell de la nostra ciutat i del patrimoni que tenim. Gràcies. Gràcies, consellera. Punt número 14. Aprovar l'expedient de contractació pel procediment obert, ordinari, subjecte de regulació harmonitzada per a contractar el servei de manteniment integrant de l'allumenat exterior públic
i de l'enllumenat ornamental nadalenc de Tarragona. Conseller Guillermo García, si vol fer una explicació prèvia. Gràcies, alcalde. Avui portem a plenari l'aprovació de la licitació del nou contracte d'enllumenant públic.
a Tarragona. Traiem una nova licitació d'aquest servei d'enllumenat juntament amb l'ornamental de Nadal. Una licitació que sortirà previsiblement per 2,4 milions d'euros per mantenir el bon servei de l'enllumenat al qual Tarragona està acostumada.
Per que agafin una mica de context, dades en general del nostre enllumenat, tenim més de 32.300 punts de llum, 404 quadres de comandament, dels quals més del 85% ja disposen de telegestió. En resum, aquest contracte té una duració de 3 anys més 2, prorrogables any a any,
Consta sobretot de manteniment preventiu, entre altres inclou canvi massiu de llàmpades i repintat de suports a vora uns 3.000 a l'any. També de manteniment correctiu, inclou avaries, canvis de llàmpades i manteniment normatiu, com no pot ser d'una altra manera, amb inspeccions periòdiques reglamentàries.
També hem inclòs una bolsa de substitució de suports, cosa que en contractes anteriors havíem tingut molts problemes. Cal destacar en especial que aquest nou contracte se centra en posar l'èmfasi en la millora informàtica necessària per assolir l'excel·lència d'aquest nou servei. D'aquesta manera optimitzarem els recursos existents, millorarem el nivell d'informació, gestió, cost i l'eficàcia de les actuacions necessàries amb aquest nou sistema informàtic.
Aquest contracte, doncs, respon a les necessitats actuals d'un servei que és dels que millor funcionen a la casa. I portem precisament aquesta licitació perquè volem que aquest servei continueixi. Per últim, vull agrair la feina als tècnics de la casa. Contractació, intervenció, secretaria general, sobretot al Departament d'Enginyeria Industrial, que...
durant aquest temps, que estem en l'últim any de la pròrroga, traiem aquesta licitació per cara a principis del 2026 tindre aquest nou servei. Moltíssimes gràcies, conseller, per la seva explicació prèvia. Passem a votació. Podem aprovar potser per assentiment? No, ja deia. A votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí.
Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. No hi he. Grup Municipal del Partit Popular. Abstenció. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 6 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, consellera Vidal, que ja és un clàssic, i Partit Popular.
He renunciat a presentar una moció per escurçar els tempos. Ho estàs recuperant. El pròxim dia, si vol, presenti la moció. Bé, molt bé que, fruit de l'anticipació en la contractació d'aquest servei,
no tinguem que esperar a pròrroga de pròrroga, sinó que ens avancem al nou expedient de contractació. Aquesta consellera reivindica sovint que reforcin diversos puntals transversals dels departaments d'aquesta casa i un és contractació.
Justament amb aquest ple ampliem la plantilla dedicada a contractació amb un tècnic del nivell A1 i això s'ha de notar. Sí que tenim un col·lapse perquè tenim molts next generation que són sanguinaris pel que fa als terminis i que col·lapsen al departament de contractació, però des d'aquí voldria animar a que reforci aquest departament com s'està fent ara.
Perquè si pressupostem coses i no som capaços d'adjudicar-ho, no anem bé. Si no hi ha un manteniment de l'enllumenat que acompanyi a la substitució d'enllumeneres i a l'adopció, ara ja aprovarem una moció en aquest sentit, de mesures d'estalvi,
energètic, no anem bé. Les inversions han d'anar acompanyades de serveis de manteniment i aquest és un dels importants de la casa, que a més, com deia el conseller de l'àrea delegada, és dels que funcionen a peu de relatge. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Tenint molt clar que l'empresa CESE és una empresa que treballa magníficament i així ho ha demostrat durant els moltíssims anys que porta treballant a Tarragona i que, a més a més, quan hi ha qualsevol incidència en seguida la solucionen, la nostra abstenció ha vingut perquè l'expedient té un informe desfavorable amb el tema de la pròrroga del servei.
el manteniment del servei. Aleshores, aquí sí que els demanarien, que tot i haver-hi aquest informe desfavorable del que és el servei d'intervenció, nosaltres ens hem abstingut, perquè creiem que, evidentment, és tan necessari. Evidentment, no sols
el nou contracte, que és evident, sinó aquesta pròrroga o aquest manteniment del servei. El que sí que sempre els diem el mateix, que s'esgoten les pròrrogues i ens trobem a vegades que no hi ha contractes nous. Un cas que l'hem patit tot ha sigut el tema de la brossa i el que sí que els demanaríem és això, aquesta previsió, que no ens agafi el toro, aquest nou contracte són tres anys més dos anys i sí que els demanem això, que intentem amb la mesura del possible,
quedar dintre de contracte i que no tinguin d'haver-hi activitats fora de servei o fora de contracte. Moltes gràcies.
Sí, el que fa referència a l'informe és que és una qüestió de procediments, que ara mateix no es pot aprovar la pròrroga, sinó que s'ha d'esperar que estigui publicat per un cop allà, llavors sí que portar aquesta pròrroga quan s'hagin portat els processos en els seus terminis. És a dir, que...
Ho tenim molt avançat i que no pateixin, que farem exactament el que vostè demana, és el que estem fent. Punt número 15. Aprovar inicialment el 102 expedient modificatiu de crèdit extraordinari, suplements i baixes. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí.
Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció.
Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 15 vots a favor i 11 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. En Comú Podem, Partit Popular i Esquerra Republicana. Conseller Collado.
Gràcies. Bàsicament, jo crec que hi ha dos temes que em venia de gust explicant aquí, perquè aquest modificatiu de crèdit inicialment portava una partida de baixa que no tocava i es va rectificar temps. I des d'aquí agrair la feina a la consellera Mascarador i al consellor García Latorre.
La caseta de Tarragona 2, si fos el Neymar, diria jo, desqueda, però sabent què passarà. I jo tinc ganes que en els propers dies aquesta licitació, aquesta adjudicació, perquè és un contracte menor d'obres, quan s'adjudiqui, espero...
que els companys d'Esquerra Republicana, que tant la reclamen i defensen els nostres acords amb el govern, també ho celebrin. Perquè al final fer aquest tipus d'obres són complexes, tenim avançada la legalització, és una bona notícia pel barri. Llegat república, senyor Puig, per allò de que tancar...
aquesta caseta va ser Llegat Republicà, que no el reclama mai, i crec que estaria bé que ho aprofitessin per fer-ho. I abans que em digui que faig oposició a l'oposició, que no és veritat, perquè el que faig és recordar-li aquelles coses que planteja i contestar-li quan vostè intenta atacar-nos. A risc d'això, li recordaré que el tancament d'aquella caseta i la no utilització d'aquella caseta també és Llegat Republicà, però el resoldrem, no perquè vostès
ho demanin, que no ho han demanat, sinó perquè la gent del barri es mereix tenir aquella caseta funcionant i la tindran. Més enllà d'això, jo crec que aquí Tarragona, en aquest modificatiu de crèdit, torna a demostrar una actitud i una voluntat de cooperar i de treballar per la solidaritat. Hi ha una partida de 15.000 euros...
Per l'horaca Melisa, en les seves afectacions a Cuba, saben com ha anat aquest procés, com el bloqueig nord-americà a la illa de Cuba dificulta l'arribada a la cooperació internacional i com només amb entitats, amb ONGs, som capaços de fer arribar la cooperació en aquesta illa. Ho dic perquè ho fem igual, perquè la temptació serà gran, jo suposo, ho fem igual que ho vam fer al Marroc,
amb el seu terratrèmol, ho fem igual que ho hem fet a Palestina quan va tenir les primeres emergències i ho fem igual que ho fem sempre. Quan un país té una desgràcia i el Fons Català de Cooperació fa una crida d'ajuda, aquest ple sempre respon a una partida de cooperació, aproximada de 15.000 euros. Ho vam fer també per Ucraïna, per posar els tres darrers exemples que han passat per aquest ple. I per tant...
És una bona notícia que aprofitem els cales que ens queden de romanent. Els expedients de modificatiu de crèdit, que moltes vegades es critiquen, a mi em sembla una bona eina i s'han d'aprofitar. Però, a més, està bé que ho fem amb una lògica de justícia social i de cooperació internacional. Gràcies. Gràcies, conseller Collado. En nom del Partit Popular. I recordo que aquest any no anem tan malament. L'any passat vam fer 100...
No, més, no, no, 160 o així modificatius. Cent quants? I aquest any anem... No. Bueno, tampoc anem tan bé. Quants? No, no, no he dit res. Jo deia 110, no anava molt desencaminada. 107, no, consellera?
Per allà anàvem. Bé, en definitiva, ens hem abstingut nosaltres en aquest punt perquè, com diem sempre, amb el tema dels modificatius de crèdit, nosaltres, senyor alcalde, que estem a la... o també el conseller Puig, que estem a la Diputació, em sembla que anem al quart o cinquè.
Llavors això, deu, em sembla correctíssim perquè són rectificacions que es van fent durant el pressupost de l'any, però clar, 102, tant millor que l'any passat, no són 107, però són 102, són modificacions importants. Sens dubte, són qüestions importants, tant el tema de l'aigua, edificis, instal·lacions municipals,
Comentàvem amb la consellera Vidrina, el tema de la piscina és un arranjament que és absolutament necessari i també l'aportació al Fons Català de la Cooperació. I, sens dubte, també el tema de la caseta de Tarragona 2, perquè, malgrat que aquesta caseta ha passat de tot,
o sigui, ha tingut l'han encesa, l'han ocupada, el conseller García de Castro va fer, la va rehabilitar, va tornar a ocupar-se, vull dir, és que realment és complicat, és complicat, però clar, fa un servei molt necessari al barri, per quan es guarden les cadires, es guarden les taules, i es fa si convé una reunió, i per tant és important, i de fet, quan jo vaig parlar amb la consellera Mascaró, quan es va incluir aquest punt que ho va comunicar,
Era precisament el punt consellera que volíem proposar a nosaltres que s'incloís, perquè total, és una cosa que al marge del tema del que és el pla general a nivell urbanístic, el que aquí s'està demanant és una miqueta allò de xapa i pintura.
Per tant, absolutament necessari això. Però sí que, i em permetrà que vagi a la línia del que vostè deia abans amb el tema del pressupost, era precisament amb el tema del que són, en aquest cas no, són altres partides i s'ha anat fent una miqueta allò d'anar passant el rasclet i veient el que queda de cada partida
des de més grans a molt petitetes. Però sí que és cert que el que nosaltres dèiem quan parlem del tema del capítol 1 en pressupostos és precisament la qüestió de totes aquelles places de capítol 1. No ens referim ni a baixar sous, no ens referim tampoc
amortitzar places més enllà que les que es tinguin d'amortitzar perquè canvin, evidentment, i no s'hagin d'entrar amb la reposició, sinó totes aquelles places que sabem que estan a capítol 1, que no les ocupa ningú, que estan pressupostades perquè s'han de pressupostar, però que ni es fa cap mal a ningú traient-les perquè no estan ocupades
ni tampoc ho estaran. I en canvi són una dotació pressupostària que va a capítol 1 i que allà es queda per poder anar fent després aquestes modificacions en molts casos, en altres casos no, en altres casos venen d'altres partides com pot ser en aquest cas que tenim avui que venen de partides que s'ha anat per exemple el que va quedar de
de remenent de l'estàtua del Jujol o el que va quedar de remenent del quadre de l'alcalde Ricomà o moltes altres partides, unes més elevades i altres fins i tot de 0,50 cèntims, però que acaben engrossant aquesta quantitat del modificatiu. Per tant, bé, 102 a Sant Millor que 107. A veure si l'any que ve no en logrem 80. Gràcies, senyora. Gràcies, consellera. En la meva defensa diré que jo tenia part de raó. Fins ara portem 107.
L'any passat vam fer 141 modificatius. I a no ser que tinguem un frenesí modificatiu el mes que ve, que no ho crec, crec que hem reduït exponencialment el nombre de modificatius. En nom d'Esquerra, conseller Puig. Gràcies, alcalde.
Aquí votem abstenció perquè no entenem que precisament treguin 100.000 euros d'una partida que considerem importantíssima, que és l'equipament cívic.
i social del Palau de Congressos, 100.000 euros, que precisament aquesta partida la coneixem bé perquè la vam posar nosaltres i precisament estava pensada perquè allà al Palau de Congressos, a la part de dalt, s'hi fes un centre cívic, precisament, no tant pensat per la part baixa sinó per la part alta, per tota aquella part de l'Eixample on hi viu moltíssima gent i tenen necessitat de punts de trobada
per gent gran, l'odoteca i totes les necessitats que tenen el centre ciutat, que ja sabem que precisament van mancadíssims d'aquesta mena d'equipaments. I per tant, no entenem com una partida que ja la tenim, que són 100.000 euros que ja tenim, ens la carreguem i no avancem, no tirem milles per anar fent el projecte per fer el centre cívic de l'Eixample al Palau de Congressos,
i després ho fiem tot al pla de barris, a si ens donen o no ens donen, i tot ho estem retardant, de manera que, amb tot el respecte, però quedarà fora d'aquest mandat, perquè al final aquestes coses de territori són lentes. Per tant, simplement no ho entenem i per això no podem votar a favor del modificatiu, tot i que celebrem, celebrem tal com demanava el conseller Collado, senyor Collado, atengui,
tal com domenava el conseller Collado, celebrem que hagin tornat a incloure la partida que anaven a carregar, que era precisament la caseta de Tarragona 2. Se l'anaven a carregar i ja demostra una cosa, que es poden pactar coses pel pressupost d'enguany, com van fer els comuns l'any passat, la caseta de Tarragona 2, i després agafen amb un modificatiu i ho anaven a treure. Perquè vam alçar la veu i vam avisar a l'Ossició de Veïns, a qui agraïm la mobilització, s'ha mobilitzat i han posat les coses al seu posto.
I, per tant, que hi sigui la partida ja és una bona notícia. Però nosaltres, alcalde, els demanem que, més enllà que hi hagi la partida, facin l'obra. Sisplau, facin la caseta de Tarragona 2. Que no quedi en un està el concepte o no està el concepte. Ningú vol el concepte pressupostari.
Tothom vol l'obra o no l'obra, i per tant volen la caseta. I, senyor Collado, per guarir una mica la ignorància amb què fonamentava les seves afirmacions, dir-li que el conseller que va tancar la caseta és servidor i que ho va fer a petició de l'Associació de Veïns de l'època, que no era aquesta, sinó la Junta anterior.
perquè estava vandalitzadíssima de dalt a baix i era un residu urbà en tota regla. I vam haver de tancar-ho per una qüestió de celebritat i de riscos en complicitat amb l'entitat veïnal. I que si parla amb l'entitat veïnal anterior, amb l'actual o amb els veïns de Tarraona 2, li diran que amb la gent d'Esquerra, tant a govern com a oposició, sempre hi ha hagut la millor de les complicitats. Gràcies. Gràcies. Passem al punt número 16. Aprovar la incorporació al Consorci.
per a la gestió de la televisió digital terrestre del Camp de Tarragona, de l'Ajuntament del Morell i de legal tràmit d'informació pública a favor de l'esmentat consorci. En aquest cas, requereix majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació per la seva aprovació. Vol intervenir en fase de debat, conseller Fortuny.
Bé, gràcies, alcalde. Bé, avui és un dia important perquè aprovem la incorporació de l'Ajuntament del Morell al Consorci TAC-12, un pas que reforça la nostra televisió pública i de proximitat. L'any passat vam acollir a l'Ajuntament de la Canonga i amb la incorporació del Morell el Consorci continua consolidant-se com a servei públic de qualitat del Camp de Tarragona. TAC-12 és un projecte
que des de l'any 2008 treballa per oferir informació continguts de servei públic de les comarques del Tarragonès, l'Alt Camp i la Conca Barberà. La seva trajectòria, marcada per la professionalitat del seu equip i la qualitat de la programació, és un exemple de gestió compartida entre municipis. A mesura que el Consorci creix, també és important assegurar les condicions de treball dels professionals que en formen part,
perquè puguin i els permeti desenvolupar la seva feina amb la màxima qualitat. Hem de cuidar les persones que fan possible atac 12 als seus professionals. Si ampliem la feina i incorporem més municipis, això ha d'anar acompanyat d'un increment de personal que els permeti treballar en bones condicions. La propera millora dels espais de treball de la tabacalera serà un pas més en aquesta línia.
Sempre tenim present el benestar dels treballadors i treballadores. Per això caldrà també analitzar les necessitats pressupostàries de TAC12, també perquè finalment TAC12 pugui desenvolupar més produccions pròpies a les nostres comarques. I això és bàsic perquè es tracta d'una eina important per crear consciència metropolitana.
Tenim ja eines metropolitanes que estan en marxa i aquesta n'és una, n'és una la qual crec que hem de cuidar. Vull felicitar tots els ajuntaments i els equips de TAC-12 per aquesta trajectòria i l'esforç constant en favor de la informació local i del servei públic i donar la benvinguda a l'Ajuntament del Morell. Gràcies. Gràcies, conseller.
hem de parlar meravelles de TAC12. Quan diem que TAC12 sempre hi és, és cert, sempre hi és. No només a Tarragona, sinó a totes les ciutats que formen part del consorci. Així que avui, com tenim el biel, li dediquem al biel que està en cos present. Passem a votació i ara és quan no surt aprovat i tens notícia. Campió, a votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 26 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Només aclarir que el diàleg és de cos present i té atenció i que està movent, perquè és que ha dit cos present i ha ajudat un moment d'ensurt, dic pels que ens escolten a la ràdio, que està bé i fa feina. Bé, jo, mirin, anava anant la línia una mica del que ha plantejat el conseller Fortuny, que ha fet aquelles coses que fa tan bé, que és concretar les coses importants que fan les teles i posar el servei públic en aquest sentit,
i posar el focus en la qüestió laboral, que és un tema que hem de tenir cura i que s'ha de resoldre allà i que, per tant, com a govern hauran d'atendre. Perquè, a més, aquest és un ENS que fa poc vam acollir a la Canoja, que avui hem acollit al Morell,
que benvinguts siguin i és una sort que estiguin, perquè a més havien fet molta feina en clau Ràdio Morell i això també els amplia en aquesta visió. I m'agrada molt, senyor Fortuny, que digui que és un exemple de gestió compartida entre municipis unents, on tots els municipis votem igual,
i paguem per nombre de televisions o de receptors de tele. Per tant, paguem diferent. Jo crec que aquest és un detall important perquè quan es volen construir coses s'han de fer des del consens del territori, com passa aquí. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Collado, per la seva intervenció. Passaríem ara a l'apartat de personal, punt 17, modificar la plantilla i la relació de llocs de treball. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular. No. No.
Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 14 vots a favor, 4 vots en contra i 9 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, conseller Collado, com vostè vulgui, i Partit Popular i Govern.
No pateixin, consellera Vidal, no li faré la competència sortir de cada punt. Per fer la conya, que ara estic sortint molt, no allargarem gaire. Bàsicament, jo crec que, consellera Mascaró, aquí li vam dir a la comissió i li tornem a plantejar aquí. A la comissió vam viure un diàleg de sorts.
entre els sindicats demanant posar-nos les piles i la direcció de recursos humans dient ho estem fent, ho estem fent, però no acaben de connectar. Jo crec que aquí vostè té un repte que segurament no l'ha generat vostè, jo també li avanço.
però jo crec que com és algú que entoma les coses, i aquests dies ho hem parlat molt, hem d'entomar un debat sincer i obert entre el personal de la casa, entre els seus representants sindicals i els recursos humans. Hem d'aconseguir alinear-ho. Ens demanen coses ja fa massa temps, com l'adequació dels llocs de treball o prioritzar altres espais.
Jo crec que hi ha voluntat d'assumir-ho. El que cal és concreció. I per això ens hem abstingut, perquè entenem que estan en la bona direcció, però hem de premir l'accelerador, perquè si no, al final la sensació dels treballadors és que els governs passen, el Consell d'Administració passa, els amos de l'empresa, si em permeten la broma, van passant, però les qüestions penjades queden sempre enquistades i no acaben de resoldre's.
Jo no fa ni tres anys que estic en aquesta casa i ja veig que hi ha coses que ningú sap dir quan van néixer. Perquè fa tant de temps que estan allà que no aconseguim saber on estaven. Per tant, li amano al conseller Mascaró celeritat i concursió amb aquests temes, diàleg amb els sindicats, però un diàleg cobert i continuat que permeti fructificar. El deshielo entre recursos humans i sindicats jo crec que és necessari. Gràcies.
Gràcies, conseller Collado, en nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, el nostre vot ha sigut que no perquè dintre del que és l'expedient hi ha un informe de control permanent previ que diu clarament, diu aspectes revisats que no compleixen i o no s'acrediten en l'expedient i consta que no, consta motivació i justificació de la creació de llocs de treball, la seva amortització i redistribució, així com l'escripció de places a llocs de treball responent a una planificació estratègica de conjunt.
Per aquest motiu ha sigut el nostre no. De totes maneres, i com deia el conseller Collado, ell porta 33 anys, però és que en portem bastant més, el tema de tot el que és el catàleg de lloc de treballs i tot el que és l'organigrama no d'aquest govern, ni de l'anterior, ni de l'anterior, ni de l'anterior. Aquesta consellera va entrar a l'Ajuntament per primera vegada el 95,
i ja hi havia aquest problema. Per tant, arribarà algun moment que es tindrà d'afrontar tot el que és aquesta qüestió per realment, d'acord amb els sindicats i absolutament amb tothom, que hagi de regularitzar aquesta situació tan anòmala que passin 30 anys i els catàlegs municipals, que ja sabem que passa amb molts ajuntaments, és així.
però que a vegades no és allò d'aquí dia passant i empeny, sinó que al final algú tindrà que afrontar-ho i fer-ho. Moltes gràcies. Gràcies. Aprofito per saludar els veïns i veïnes de Camp Clar, que han entrat al plenari. El saludem i el punt de la moció. Potser falten uns 20 minuts, una cosa així, per poder-lo parlar, però aprofitem ja per saludar-los a tots vostès. Per nom del govern...
Sí, gràcies alcalde. En primer lloc el meu agraïment per tots aquells consellers i conselleres que bé amb el seu sí o amb la seva abstenció han fet possible l'aprovació d'aquesta modificació de relació de llocs de treball que servirà per anar reforçant diversos serveis d'aquest Ajuntament.
Les relacions amb els representants legals dels treballadors i la Direcció de Recursos Humans, la veritat és que és fluïda, és molt habitual, i en aquest sentit destacar que, efectivament, un de les seccions dels grups de representants dels treballadors va votar que no en contra d'aquesta proposta. Ho vam explicar a la Comissió Informativa i de Seguiment.
no era tant el no per aquesta modificació concreta d'RLT, sinó per la demanda de 120 places de promoció interna. En aquest sentit, des de la Direcció de Recursos Humans, el que s'ha traslladat és que compartim plenament aquesta visió estratègica d'anar dotant places de promoció interna, si bé ara és cert que els esforços estan focalitzats precisament en abans de final d'any,
poder convocar de manera imminent 77 places de promoció interna, però corresponents a l'oferta pública dels tres últims anys. Aquestes 77 places requeriran 20 processos selectius i d'aquesta manera el que s'ha de tenir en compte és que...
d'acord amb la visió estratègica d'anar creant, però cadascuna de les promocions internes ha de passar un filtre que necessita un temps i una reflexió. Per exemple, analitzar cadascuna de les places que siguin susceptibles o no de promocionar realment cap al subgrup superior.
que la nova oferta sigui executable en el termini més curt possible, ja que d'altra manera suposaria retenir imports de dotació pressupostari necessaris per la seva recarregació durant molt de temps. Així com també, lògicament, existeix la possibilitat material que l'àrea de selecció de recursos humans pugui portar a terme aquests processos selectius.
Actualment, per tant, un càlcul que vam fer aproximat de la necessitat de projecció per la creació d'aquestes noves 120 places de promoció interna suposaria una despesa suplementària de més de 250.000 euros que per pervenir-nos dins de la massa salarial només podríem aconseguir menjançant l'amortització de places. I aquí estem com al principi, com hem comentat anteriorment, no podem prescindir de dotació relativa a cap plaça ni a cap treballador.
Per tant, compartim la visió estratègica, si bé ara focalitzarem els esforços en aquestes 77 places que els comentava. Gràcies. Gràcies, consellera. Passem al punt número 18, autoritzar la compatibilitat a un funcionari per a l'exercici d'un segon lloc de treball en el sector públic. Podem autoritzar per assentiment? Sí? Gràcies. No? Doncs a votació. Senyor Jaime Duque Moreno.
Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? Sí. Grup Municipal del Partit Popular? Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 24 vots a favor i 3 abstencions. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Passaríem al punt 19, donar per finalitzada l'autorització de la compatibilitat otorgada a una persona laboral per acord plenari de 20 de setembre de 2024. Podem aprovar per assentiment? Tampoc? Doncs a votació.
Ara és d'aquestes que si li dic... Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 24 vots a favor i 3 abstencions. I ara dic jo. Si ara...
surt d'aquí dient que no li donem per finalitzada, l'obliguem a continuar treballant en l'altre lloc, encara que no vulgui l'empresa o administració, que el tenia prestant serveis laborals, és una mica kafkià. Passem al punt número 20, modificar els preus públics dels serveis de les llars d'infants municipals prestats a partir de l'1 de juliol de 2026. Consellera Mascaró, una explicació prèvia.
Gràcies, alcalde. Aquí el que estem proposant és un increment de les tarifes de les llars d'infants, moderat i justificat, atès que els preus no s'actualitzen des de 2021. De fet, l'increment derivat de l'índex de preus del sector serveis ha augmentat un acumulat del 13,75%, si bé amb el sistema de tarifa social que tenim implantat,
es redueix l'impacte real sobre les famílies aproximadament un 10%. És a dir, la quota mitjana mensual passa de 94 euros a 103 euros, mantenint-se entre les més baixes de Catalunya per a municipis comparables. En segon lloc, l'esforç que assumeixen les famílies era, és i serà molt baix. Malgrat l'actualització, les famílies passaran
assumir només un 10,3% del cost real de la plaça davant del 9,4% actual. A més a més, del cost anual d'una plaça, l'Ajuntament en cobreix el 54,5%. El canvi, a més a més, respon a un increment real de qualitat i de la despesa del servei.
Aquí cal destacar que últimament, en els últims anys, s'ha fet una forta inversió en llars d'infants municipals. Per exemple, el nou contracte de menjador, 1,1 milions, un increment del 32%. Equip psicopedagògic, 118.259, és a dir, un increment del 37%. Amb aquestes millores...
han tingut un impacte directe. Per exemple, a l'última enquesta de qualitat del passat curs, hem passat d'una mitjana de 7,5 a un grau de satisfacció de 9 de mitjana. A més a més, s'ha incrementat la detecció de l'alumnat NESE, passant del 12% al 31% en dos anys. La tarifació, per tant, no és només una correcció econòmica, sinó que és una manera de garantir al servei continuar creixent en qualitat, inclusió i atenció personalitzada.
A més a més, cal destacar que garantim que cap infant queda exclòs de les llars d'infants per motius econòmics. En aquest sentit, la protecció és especialment intensa per a les llars més vulnerables econòmicament, en què el 45% de les famílies pagaran només 2,5 euros més al mes, mentre que les rendes més altes assumiran increments d'uns 25 euros mensuals que suposen el 35% de les famílies.
A més, cal recordar que l'Ajuntament manté convenis amb serveis socials de tal manera que es garanteix la gratuïtat absoluta i universal de totes aquelles famílies que no poden ni tan sols fer front a la quota mínima. Un suport que, per cert, ha beneficiat a 28 infants aquest 2025 en ajudes tant d'escolarització com de menjador.
També cal recordar que l'increment real que pot suposar aquesta nova tarifa suposarà un increment d'ingressos per a l'Ajuntament de 41.029 euros amb 70 cèntims, no un increment de 250.000 euros.
Per tant, el canvi de tarifes considerem necessari, equilibrat i socialment just i permet reforçar el servei, protegir les famílies garantint la continuïtat d'un servei d'alta qualitat i així mateix garantir les condicions laborals també de qualitat. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? No. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? No. Grup Municipal del Partit Popular? No.
No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 14 vots a favor i 13 vots en contra. No, perdó. Hi ha un empat a 13 vots. Per tant, hauríem de tornar a repetir la votació. Repeteix la... Sí, sí.
Sí, sí. Correcte, són 13 a favor, 13 en contra i una abstenció. Per tant, llampat hauríem de tornar a procedir a fer la votació. Tornem a procedir a la votació. Senyor... Tornem a votar? Sí, sí, sí. Sí?
Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? No. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? No. Grup Municipal del Partit Popular? No. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No.
No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, es reprodueix l'empat. 13 vots afirmatius, 13 vots negatius. Decideix el vot de qualitat del senyor alcalde. Vot de qualitat de l'alcalde a favor. Aprovat. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. En comú Podem, Vox...
Partit Popular, Esquerra i Govern.
Segurament avui per segona vegada surt el ple les llars municipals, en aquest moment surt el preu. Ho he dit abans i ho reiteraré, és segurament dels Gucs Insínia que més treballats pels diferents governs que ha hagut de la ciutat tenim. Les llars d'infants municipals són un servei bàsic, són un servei essencial, van estar durant la pandèmia com mai i
permeten avançar el procés educatiu. Tots els estudis ens diuen que quan abans s'inicia l'etapa lectiva millor són els resultats no només en la primària, no només en la secundària, no només a les universitats, sinó durant la vida la situació millora. Hem votat que no, no perquè no creguem que estiguin finançades i l'actualització de preus sigui necessària, sinó perquè
Com li vam explicar, senyora consellera, senyora Mascaró, creiem que fer una aplicació de cop recuperant tots els pendents que no s'havien actualitzat era un error. Era un error perquè sobrecarrega.
el rebut a les famílies i compartint que tècnicament, i a més ho vam poder parlar amb l'equip tècnic d'Alimet, compartint que tècnicament hi ha serveis al menjador, que ens costa 13 euros i que les famílies en paguen 12 i que són qüestions que s'han d'ajustar, tot i compartir això, veiem que l'acció ha sigut...
Per nosaltres, una errada. No podem fer pujades de preu d'aquest tipus de cop i sense pensar en l'esglaonament. És evident, i jo crec que ho deia vostè aquí, que l'impacte sobre l'economia, la tarifa social es manté, és veritat.
Però pujar les tarifes de cop, torno a repetir, crec que no és el que toca. I més, quan estem treballant, com vam treballar amb el govern de la Generalitat, la gratuïtat de l'I2, vull recordar que en aquell intent va ser aconseguir la gratuïtat del I1 i del I2. El grup parlamentari d'en Comú Podem només va aconseguir
L'I2 no vam aconseguir i llavors es va acunyar aquella frase de tendir a la gratuïtat. L'atendir a la gratuïtat també els dic companys i companyes d'aquest consistori que estan en partits amb representació del Parlament de Catalunya que el fem ja o con lo que viene por el camino no el farem. Per tant, els propers pressupostos de realitat són claus.
Ho hem de tornar a incorporar. Nosaltres estem fent els deures i ho estem negociant. Esperem que les famílies diu que arrenquin el juliol al curs vinent, que s'inscriguin pel juliol per curs vinent, aconsegueixin aquesta gratuïtat i que aquesta aplicació de preus aprovada en aquest ple s'apliqui només per serveis. Gràcies. Gràcies, conseller Collado. En nom de Vox.
Bien, hemos votado en contra a esta propuesta porque estamos ante una propuesta que consideramos totalmente discriminatoria hacia aquellas familias trabajadoras y no nos parece justo. No nos parece justo porque estas bonificaciones creemos que también deben ir a familias que, a pesar de trabajar y no llegar a final de mes y no poder pagar o pagar con dificultad las guarderías y otros gastos,
no les llega. No les llega porque están en unos escalados de la renta fuera de lo establecido.
Abro comillas. Las familias trabajadoras pagan cada vez más y no reciben nada, ni ayudas ni reducciones. Cierro comillas. Abro comillas. Parados extranjeros e inversores se ven beneficiados frente a las clases medias. Cierro comillas. Estas afirmaciones las pueden leer ustedes en el día de Tarragona de hace unos días, bajo otro titular demoledor, como es la clase media de Tarragona se ahoga.
El diari de Tarragona, un medio afín a ustedes, publica lo que nosotros venimos denunciando desde hace años. Y es que con decisiones como estas tiran por tierra todo su discurso feminista, porque esto no ayuda ni a la mujer trabajadora ni a la conciliación familiar. Es discriminación contra quienes trabajan cada día, quienes luchan por sus hijos y por sus familias. Es insolidaridad con aquellos que pagan impuestos
construyen y sostienen esta sociedad. Esto es un castigo a las familias trabajadoras y un premio a la improductividad.
Exigimos prioridad nacional en las ayudas, primero a nuestros trabajadores y a nuestras familias. Por eso, Vox pide la gratuidad, tanto en los centros públicos como en los centros privados homologados de la educación infantil de 0 a 3 años, con el objetivo de ofrecer igualdad de oportunidades y el acceso universal a una educación temprana de calidad.
La educación es el auténtico ascensor social. Además, las escuelas infantiles y los centros privados homologados desempeñan un papel fundamental en la conciliación laboral familiar de los padres y las madres trabajadoras. Muchas gracias.
Moltes gràcies, consellera Dan. Miri, des del Partit Popular, defensem que les comunitats i el govern d'Espanya haurien d'assumir el pagament de les llars d'infants en la seva totalitat. És imprescindible que ajudem a les famílies i no que posem més dificultats precisament a aquelles famílies que menys tenen. A més, tot això ha d'anar amb l'objectiu que més allà...
Del fet en si mateix hem de potenciar que les famílies que així ho vulguin puguin tenir més fills i per tant hem d'incentivar que les parelles que així ho vulguin ho puguin ampliar a les seves famílies. Això serà així si aquestes llars no suposen una despesa extra per les famílies i per tant el fet de no pujar aquestes llars és un primer pas claríssim.
Aquí estem parlant de les llars, però en general tot el que són les pujades que se'ns proposen en aquest cas són realment molt importants. En aquest cas l'Ajuntament puja un 14% les tarifes de les llars d'infants. Són uns 40 euros al mes, 40 euros que potser sembla que no és una gran quantitat, però que per una família amb criatures és una despesa més que s'assuma a la seva despesa mensual
i que dificulta finalment arribar a final de mes. Per altra part, tenint en compte que segons els informes tècnics, l'informe que consta en l'expedient, l'Ajuntament, la diferència del que es recapta són uns 40.000 euros, creiem sincerament que per recaptar aquesta quantitat no val la pena castigar les famílies amb una pujada de preu de la llar.
Pensem que no hem de posar impediments a les famílies i que hem de potenciar les polítiques per protegir i potenciar l'educació dels més petits a la casa ara que ens trobem amb taxes de natalitat baixes. I en definitiva també perquè és una manera de reforçar la conciliació familiar i laboral.
En algunes comunitats autònomes on governem ja s'aplica aquesta fórmula. El nostre president Feijor va aplicar a Galícia la gratuïtat per a les famílies en l'educació dels 0 als 3 anys i Andalusia és gratis fins als 2, o el mateix en el cas de la Comunitat de Madrid.
Vostès governen a la Generalitat i vostès governen també a l'Estat espanyol. Per tant, el govern d'Espanya ha de parlar amb les comunitats i ha de pagar les llars dels infants. Hem d'ajudar les famílies i l'Ajuntament. Per això hem votat que no, perquè nosaltres defensem igual que ho estem fent allà on governa el Partit Popular la gratuïtat entre els 0 i els 2 anys a les llars d'infants. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera Martorell, en el d'Esquerra Republicana. Gràcies, consellera. Des del grup municipal d'Esquerra volem manifestar la nostra discrepància amb l'increment de preus de les llars d'infants. Parlem d'un augment, com ja s'ha dit, de fins a 40 euros al mes per família, que suposa 425 euros més a l'any per I0 i 275 euros per I1. Aquesta mesura perjudica les famílies.
Però la segona qüestió és si aquesta pujada de preus el que fa és millorar la qualitat del servei o simplement la pugem perquè toca. I perquè ho portem directament a la Comissió d'Hisenda sense haver-ho treballat amb l'IMET, amb una cerca de consens i de treball amb els grups. Com a administració pública, el nostre deure és garantir l'accés a l'educació i promoure la igualtat, no convertir l'educació en un càlcul d'ingressos. Considerem injust que es prioritzi recaptar
siguin 41.000 euros l'any abans que benestar i l'educació dels infants. I recordem que el finançament ja ha millorat gràcies a les aportacions i a les polítiques cap a la gratuïtat iniciades durant el mandat república a la Generalitat, que va fer un I2 gratuït amb la clara intenció de la universalització de tota aquesta etapa tan important de l'escolarització i socialització dels nostres infants.
És més, aquest mateix octubre Esquerra Republicana de Catalunya van portar al Parlament la gratuïtat dels menjadors escolars i les activitats extraescolars per no crear un greuge entre les famílies.
I els recordo que la gratuïtat i universalitat de l'etapa 03 és un acord d'investidura amb el Partit Socialista. Senyor Collado, com vostè deia del Parlament, la pressió està feta perquè, a més a més, la llei està escrita i està feta. Des d'Esquerra Republicana estem esperant el retorn del Departament.
Des d'Esquerra defensem que l'escolarització de les llars d'infants ha de ser un dret garantit, no un privilegi condicionat pel preu. La gratuïtat és una aposta de justícia social, però també una aposta per la igualtat de gènere, que facilita que es pugui conciliar la vida laboral i familiar sense càrregues econòmiques que ho dificultin.
Per tot això, i amb la voluntat de defensar les famílies de Tarragona, hem votat en contra d'aquest increment de quotes. El govern del PSC hauria de treballar per avançar cap a un model de llars infantils gratuïtes, accessibles i justes per tothom, complint així els acords que vostès mateixos van acceptar. Gràcies. Gràcies, consellera Roig. En nom del govern...
Sí, gràcies. Jo, en caràcter previ, vull donar el meu agraïment a tots aquells consellers i conselleres que han fet possible l'aprovació d'aquestes tarifes. Jo, en quant al grup municipal d'Esquerra Republicana, ells van governar, ells gestionaven tot el tema de les llars d'infants,
i saben perfectament que des de l'any 2021, del curs 2022-2023, no es va realitzar cap increment, tot i que el servei era ja deficitari, perquè lògicament la inflació no ha fet més que pujar.
Jo sí que avui, almenys no ho hem dit aquí en aquest plenari, però sí que m'agradaria fer la menció que amb roda de premsa es va dir que els increments que l'Ajuntament pensava fer amb aquesta nova tarifa era d'incrementar els ingressos fins a 250.000 euros.
fer aquí aquest aclariment, avui ja agraeixo que no hagin repetit aquesta informació, i és que les dades són exactes o inexactes, són reals o falses, i són certes o esbiaixades. I aquí, com he dit, i com vostès mateixos ja estan reconeguent, l'increment suposa ingressar 41.029 amb 70 euros exactament, i mai aquests 250.000 euros.
Sé que m'agradaria també posar en valor que aquest recurso, juntament i destacant que la Generalitat de Catalunya incrementarà la seva aportació amb 800 euros, aquest increment de la tarifa
juntament amb l'aportació que també es farà la Generalitat, són imprescindibles, com deia, per sostenir el model i preparar el camí cap a nous avenços, com pot ser la futura gratuïtat de l'IU quan així ho determini la Generalitat de Catalunya. Per tant, és una tarifa que té un increment moderat
que garanteix la supervivència i el sosteniment del propi servei, així com les condicions laborals dignes i justes de totes les treballadores, gaudint sempre les famílies del millor servei possible. Gràcies. Gràcies, consellera Mascaró. Anem ara a aprovar la concertació d'un prèstec de 875.756,08 a IDAE per al projecte singulars de renovació de les instal·lacions d'enllumenat exterior municipal.
Grups que vulguin d'acord. En el conseller García. Sí, bé com... Gràcies, presidenta. Bé, com diu el títol d'aquest punt, és una concertació del crèdit amb l'Institut de Diversificació i Estalvi Energètic del Ministeri de Transició Ecològica d'Espanya.
En aquest cas vam sol·licitar 1,2 milions amb i 20 clòs i finalment, després de tots els processos de licitació i d'adjudicació, l'import final és aquests 875.756,08 cèntims. Dic que aquest és el projecte de la convocatòria que vam presentar
el 2024, una convocatòria que inclou algunes actuacions que algunes ja s'han fet, com la renovació dels punts de llum a la rotonda dels Conells de Sant Pere i Sant Pau, o la rotonda de la zona de davant del centre comercial de Videle Barraquer. Altres que també s'han fet, com la platja llarga, la platja Eixrefell de Casanovas...
...o al passeig Torroja, i d'altres que s'estan acabant d'actuar. Aquest és el cas de Sant Salvador i Santa Isabel... ...i la zona de la rotonda d'Europa i els vials adjacents al cementiri... ...i alhora una actuació a la part, com si diguéssim... ...al voltant de la plaça Catalunya de Sant Pere i Xampau...
del Parc de Francolí i de la Muntanyeta també de Sant Pere i Sant Pau i finalment una actuació que està a punt d'iniciar-se que és la renovació de l'enllumenat de tota la plaça Imperial Tàrraco. Dir també que aquestes condicions són molt favorables per l'Ajuntament perquè són...
és un crèdit que tornem a 10 anys amb una carència dels primers 12 mesos i un interès del 0%. I això fa que ens posem al dia, anem a bon ritme amb la renovació d'enllumenat, per posar una mica de context.
Si els darrers quatre anys amb el llegat republicà havíem renovat uns 3.400 punts de llum, doncs ara ja en portem 4.000 en el que portem de mandat. I sense comptar l'IDAE2, que ens el trobarem aquest any vinent, que substituirà 900 punts de llum a diferents zones de la ciutat. En aquest cas, centrant-ho en tres zones principalment, una zona que és la zona del mercat,
i als seus voltants, Carreras Soler, Gobernador González, Rèding, Cardenal Cervantes, Lleida. Una altra, que és a la zona de l'Eixample Nord, Sant Antoni del Caret, zona jugant,
Centació Quima de Badruna, Perni Soler, Ritort i Faust, Tequilgraf Martí i Assemblea de Catalunya. I seguidament també una zona a Sant Pere i Sant Pau, també tota la zona de Violant d'Hongria, Blanca d'en Jú i tots aquells voltants. I la urbanització Sol i Mar. Per últim també agrair als departaments de govern de comptabilitat i d'enginyer industrial tota la tasca realitzada perquè haguem aconseguit aquest finançament en un primer lloc com a Ajuntament de Tarragona
i perquè finalment aquesta convocatòria ens l'hagin otorgat i haguem entregat tot en temps i forma correctament. Moltes gràcies.
Permítame un segundo si es tan amable. Si me permite, le quito solo un segundo. Mire, en el plenario las fórmulas de intervención están muy reguladas. Si le parece, en cuanto acabemos el apartado ordinario del orden del día, empezaremos con mociones. Lo primero será leer una declaración institucional precisamente sobre Campo Claro.
en este caso sobre una parte de Campo Claro, los bloques de colores. Y si le parece, después saldremos tanto el conseller García como yo mismo a hablar con ustedes. Y así podrán expresarnos... Lo sé, lo sé. Si yo no le quito a usted razón, lo único que le digo es que si es tan amable...
Si es tan amable, la forma de intervenir en el pleno es de otra manera. Si me permite, le vuelvo a repetir el mismo mecanismo. No funciona así. Pero no se preocupe, como le digo, que saldremos a hablar con ustedes. Pasemos un voto sí, señor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Abstenció. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 21 vots a favor i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, passaríem al punt número 22, concedir condecoracions i distincions
de la Guàrdia Urbana de Tarragona. Podem aprovar per assentiment? Sí, moltíssimes gràcies. Algun grup que vulgui intervenir en l'explicació de vot? Passaríem al punt número 23. Donar compte del decret d'alcaldia número 18.507, amb data 17 d'octubre de 2025, de delegació d'assignatures dels consellers. Donem compte. 24. Donar compte del decret d'alcaldia número 19.741,
amb data 30 d'octubre de 2025, de cartipàs municipal. Donem compte. 25, donar compte del d'aquest d'alcaldia, número... 19.742, amb data 30 d'octubre de 2025, de cartipàs municipal. Donem compte. 26, donar compte del d'aquest d'alcaldia, número 19.864, amb data 31 d'octubre de 2025, de canvi de dedicació d'un conseller...
Donem compte. 27. Donar compte del d'aquest d'alcaldia, número 20.931, amb data 14 de novembre de 2025, de Cartipàs Municipal. Donem compte. Passem ara a l'apartat de mocions. Amb aquesta declaració institucional...
En primer terme, declaració institucional de l'Ajuntament de Tarragona per acabar amb l'abandonament de la zona de les cases de colors de Camp Clar i garantir una vida digna al veïnat. Si és tan amable de procedir a la lectura.
En la dècada de 1980 es van construir al barri de Camp Clar els edificis que avui es troben entre els carrers Llobregat, Bruxent i Unyà, coneguts popularment com les cases de colors.
La titularitat d'aquests pisos i àrees de l'entorn està repartida a parts més o menys iguals entre particulars i la Generalitat de Catalunya, amb habitatges que són propietat de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya, zones d'ús públic, amb l'Institut Català del Sol, IncaSol, com a propietari. Amb el pas dels anys, tant els edificis com els espais comuns s'han anat deteriorant gradualment, fins al punt que la situació al barri s'ha tornat insostenible en molts aspectes.
Els veïns i les veïnes tenim dret a una vida digna que ara mateix no se'ns està garantint.
Les administracions públiques han abandonat la seva responsabilitat amb els residents de les cases de colors, els quals ens veiem abocats a ser el barri més degradat de la ciutat i un dels més empobrits de Catalunya, i a conviure cada dia amb la inseguretat, la insalubritat i la deficiència dels nostres espais públics. Cal posar solució de manera immediata a les abundants problemàtiques que hem d'afrontar i de les quals vol deixar constància aquesta moció.
L'agència de l'habitatge de Catalunya ha de prendre mesures que reverteixin el mal estat dels edificis, els pisos i els espais d'ús públic, no només per ser la propietària de gran part dels habitatges i zones comunitàries, sinó per la seva responsabilitat social davant la ciutadania. En aquest sentit,
La subvenció de fons europeus Next Generation, destinal a la rehabilitació, no ha estat suficient per resoldre els nombrosos desperfectes i deficiències que s'han anat agreujant amb el pas del temps, ja que deixa àmplies zones del barri completament excloses.
A més a més, tampoc s'ha escoltat als veïns per conèixer de primera mà quins són els principals problemes i actuar en conseqüència. A la vegada, que l'agència ha renunciat a la rehabilitació de blocs i si hi havia almenys un habitatge que no era propietat seva.
Cal trobar la fórmula de no deixar ningú de banda i afrontar el problema, sigui amb fons propis o demanant noves subvencions, però cal una actuació integral i urgent. Les obligacions de la Generalitat de Catalunya també tenen a veure amb els espais que es troben entre els edificis i que són propietat d'Incasol.
Cal que s'executin les inversions necessàries per posar fi al deteriorament de les places, amb raixoles i perterres en un estat lamentable, amb zones enjardinades malmeses, parcs abandonats i elements rovellats i perillosos. Per la part que li correspon, cal que l'Ajuntament de Tarragona velli per les bones condicions de neteja del barri.
Cada dia trobem brossa acumulada a diferents racons dels nostres carrers i places, fins i tot entre la vegetació, la qual cosa genera insalubritat, episodis constants de males olors i presència de rates.
Els episodis de males olors i la presència d'arrossegadors s'agreugen sovint pel trencament dels conductes d'aigua residuals. El clavegram i el sistema de distribució de l'aigua en general es veu afectant moltes vegades per les arrels dels arbres que causen danys en les canonades i les boques de rec. La imatge del barri es degrada dia rere dia, també a causa de la quantitat de pintades que embruten les parets.
La inseguretat constant és un dels altres problemes que afecten el barri i que impedeix tenir una vida en condicions dignes. Els veïns i veïnes de la zona de les cases de colors vivim en un dels indrets més insegurs de Tarragona. Hem vist sovint baralles a les nostres places i carrers.
els quals manquen de bona il·luminació, un problema que accentua la sensació d'inseguretat. Hem patit sorolls constants de nit que ens han impedit descansar i hem vist com s'ha malmès el nostre mobiliari urbà. Per tot això, exigim presència policial diària en forma de patrulles de la Guàrdia Urbana que ajudin a generar un efecte dissuasiu.
La situació fa anys que és insostenible i no podem continuar en aquestes condicions. Cal que les administracions públiques intervinguin ja. Paguem impostos com tothom i tenim dret a viure dignament. Volem concrecions al calendari i no més paraules buides. Exigim a l'Ajuntament de Tarragona que defensi els interessos dels seus ciutadans i ens comprometi amb el veïnat de les cases de colors de Camp Clar.
En conseqüència, el Consell Plenari acorda instar a la Generalitat de Catalunya a arreglar tots els desperfectes dels espais d'ús públic de la seva propietat entre els carrers Llobregat, Brugent i Unyà i a garantiu una partida per al manteniment periòdic. 2.
Destinar recursos per acabar amb l'aïllament social del barri i amb la degradació dels espais de titularitat de l'Ajuntament de Tarragona, així com garantir una partida pressupostària per al manteniment. 3. Instar l'Agència de l'Habitatge de Catalunya a reunir-se amb el veïnat i executar les actuacions pertinents que permetin la reforma integral dels diferents blocs compresos entre els carrers Llobregat, Burigent i Unyà. 4.
Impulsar una taula de treball entre l'Ajuntament de Tarragona i representants veïnals i instar la Generalitat de Catalunya a participar-hi per tal d'elaborar un pla integral conjunt de millora del barri.
5. Implementar el patrullatge diari i del cos de la Guàrdia Urbana a la zona. 6. Reforçar el servei diari de neteja a la zona. 7. Establir polítiques actives per afavorir l'èxit educatiu i la inserció sociolaboral a la zona. 8. Comunicar aquests acords a les federacions de veïns de Tarragona, al síndic de Greuges, al Parlament de Catalunya, a l'Institut Català del Sol i a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya.
Moltíssimes gràcies. Aquesta proposta l'hem signat tots els partits. Té raó vostè, com deia, que això va de fa molts anys i de molts oberts. Els blocs de colors, que és el tema que s'ha volgut parlar concretament en aquesta moció...
es dona una casuística que és que són propietat de la Generalitat en una immensa part i una part són de particulars. Particulars que es veuen atrapats a casa seva perquè ni la poden vendre ni la poden llogar i no tenen capacitat econòmica per marxar a un altre lloc. I sí, és cert, cada vegada es d'agrada més. La Generalitat va...
invertir 6,8 milions d'euros per uns fons que són d'eficiència energètica. Això és maquillatge. No és l'eficiència energètica el problema. Arreglar finestres és una solució? Sí, és una part. Bé, perquè hi ha gent que jo he pogut visitar a casa seva, on em deia, si m'hi ponen ventanes, per almenys només s'obriran les rates.
La solució pels blocs de colors només pot passar perquè la Generalitat entengui que és la seva responsabilitat i que ha de posar molts recursos. Molts. Tots els que no ha posat durant dècades. És així de fàcil. Fica mitjans. I en seguretat.
que és a vegades una derivada, una conseqüència de la pròpia degradació. Hi ha una comissaria dels Mossos d'Esquadra, la central de l'àrea bàsica policial de l'ABP Tarragonès, a 150 metres potser, i no funciona. No funciona. Hauria de tenir un efecte dissuasiu
sobre el paper, sí. En la realitat, no. No, no ho té. Nosaltres, la Seguretat Ciutadana, en principi és una competència de Mossos d'Esquadra. Nosaltres tenim policia també, òbviament la Urbana, i es reclama per vostès aquesta presència i tenen tota la raó. Aquest any portem, nosaltres fem plans d'accions. Els plans d'acció són mesures policials que es fan
pensades per una zona en particular. Hem fet, durant aquest any, 3 plans d'acció a Camp Clar. Jo els vull donar les xifres de l'últim que vam fer fa no res i que avui comença un altre. 40 serveis realitzats, 348 persones identificades, 180 vehicles identificats, 42 denúncies de trànsit, 21 denúncies per ordenances de civisme, això que també deien vostès,
del seu escrit i amb raó. 3 denúncies per la llei orgànica 4 de 2015. 9 denúncies per objectes perillosos. 19 denúncies per consum o tinença d'estopefaents. 4 entrevistes amb veïns. 3 diligències per fets delictius i 3 persones detingudes. Això en l'últim pla d'acció. I comença allà. Això és suficient? Clar que no. Clar que no és suficient.
Perquè només amb policia no s'ha arreglat mai un problema així. Mai. Ni aquí ni enlloc. Això significa que no hem de tenir pressió policial? No, ni molt menys. Clar que hi ha d'haver pressió policial. Clar que s'ha de veure. Però no s'arreglarà només amb això. Mirin, a vegades costa molt que la gent aquí es posi d'acord en alguna cosa.
Tothom està d'acord en que vostès tenen raó. Tothom. I això ara ha de significar alguna cosa i s'ha de traslladar en alguna cosa. Dintre dels acords que hi ha és comunicar aquesta declaració institucional al Parlament de Catalunya. El Parlament de Catalunya és l'òrgan que representa les administracions titulars, l'Agència Catalana de l'Habitatge, l'Incasol, etc.
Nosaltres fa molt de temps li vam oferir un acord a l'Incasol que ens cedís els espais comuns a l'Ajuntament, de tal manera que nosaltres poguéssim actuar per arreglar-ho, per la jardineria i per altres coses. No tenim resposta. I això va començar quan estava encara
l'anterior govern de la Generalitat i encara no tenim una resposta a això si no hi ha una solució integral no es solucionarà si ara només s'actua arreglant els pisos que seria una de les principals però només es fa això tampoc serà suficient tampoc serà suficient perquè tindrem pisos en bon estat que quan trigaran han d'agradar-se
A ningú que conegui una mica el barri se li escapa que hi ha un munt de pisos ocupats. Pisos que són de la Generalitat. Pisos que estan ocupats moltes vegades no per viure, sinó per fer plantacions indors de marihuana. Aquesta és la cruda realitat. Que a més a més punxen la llum amb el risc que hi ha d'incendi. Amb el risc que hi ha d'incendi.
que a més a més implica que quan s'aconsegueix que un jutge o jutgés autoritzi una entrada de registre a un pis d'aquestos, el que fan és marxar a algun pis del costat, l'ocupen i aquesta autorització judicial ja no serveix de res, perquè només és per entrar a aquell pis. També qualsevol que conegui la realitat del barri sap que fa no massa van rebre...
a pedres, els propis corsos policials. Doncs això no s'arregla només amb policia o s'arregla només arreglant els pisos, s'arregla tenint d'una vegada per totes un pla de xoc de la Generalitat total pel barri, amb patrulles a peu, amb presència policial, amb educadors de carrer, amb inserció sociolaboral,
i amb dignificació de les vivendes. Si no, és impossible. És impossible. Nosaltres hem fet actuacions de tot tipus allà. Hi havia els cotxes, que sempre es quedaven fins les tantes de la matinada, i aquí hi ha una veïna que ho ha patit especialment, que avui ens acompanya, on fèiem curses i tot això. Soroll... Hem fet un munt d'actuacions. I n'hem xampat uns quants.
El problema és que és una lluita constant, això. I és com treure tota l'aigua del mar amb un got. Si no es fa, repeteixo, amb una visió integral. Tenen el nostre compromís de lluitar-ho. Després, si vol, ara quan acabem, perdoni, no es pot intervenir així, els demano disculpes, jo ara, quan acabi, sortiré i parlaré amb tots vostès.
tenen el nostre compromís i exigirem que la Generalitat actuï. Actuï. Jo he fet que passegin pel barri des del president de la Generalitat, el conseller de Presidència o la consellera de Drets Socials i quan han vingut jo els hi podria ensenyar mira la Rambla que bonica, el balcó del Mediterrani o que xulo, no. Volia que veiessin la realitat
que allà a Tarragona també. I més quan és la seva competència, quan és la seva responsabilitat. Amb el tema de les fuites d'aigua, i amb això acabaria. Nosaltres estem actuant, i estic actuant des d'Ematsa quan realment no hauríem d'actuar. Però considero que és una emergència,
I jo el que faig és autoritzar l'actuació per emergències. Però no és ematxa la que hauria d'actuar allà. Però vostès ni els importen, i ho entenc, ni els ha d'importar. El que volen és que els hi solucioni algú. Qui sigui, però que els hi solucioni. Tenen aquest compromís de tot aquest plenari. I això s'ha de traslladar en accions. Jo els demano disculpes.
Els demano disculpes amb nom propi com a alcalde i també disculpes per tot el que no s'ha fet abans. Però jo soc el seu hereu i jo soc l'actual responsable. Si algú es culpa ha de ser meva. Però això canviarà. Això canviarà. Els hi puc assegurar.
Passaríem a l'apartat de mocions i li prego, consellera, surto, surto ara mateix. Com vostè continua. Continuem amb la moció... Quina és la teva? Espera. Quina vols? O sigui...
Vale, vale, perfecte. Vale, que havia retirat. Disculpeu, però fem un canvi perquè abans havia la de l'Albira. Sí, perfecte. Consellera Vidal, simplement pot haver-hi un canvi perquè diu que retirarà una moció el senyor Cendra? Podem fer el canvi de la que teníem prevista com a moció número 30? Sí.
Gràcies. Li havia demanat a l'alcalde que em permetés intervenir el primer de tots per poder marxar per no acabar d'encomanar els meus companys davant cada el meu encostipat terrible. Ens feia molta il·lusió presentar aquesta moció de declaració del títol de fill adoptiu de la ciutat de Tarragona a títol post amb el doctor Ramon Monegal Sardà, però afortunadament, i és una alegria per a nosaltres,
El govern ens ha fet saber que aquest expedient que nosaltres demanàvem que s'obrís ja està obert i que probablement a la comissió de seguretat, ai, no seguretat, és que estic... A la comissió de presidència de cultura del mes de desembre ja es tancarà l'expedient amb la decisió d'aquesta comissió de declarar en el senyor Ramon Monegal Sardà, fill adoptiu de Tarragona. Res més i llavors, com que entenem que no té sentit, la retirem.
Gràcies. Doncs moltes gràcies, conseller, i que es millori. Anem ara sí. La moció 28 ha estat retirada en portaveus i s'ha acordat que esdeveti en primer lloc la moció 35. Així que anem a la moció 35, presentada per la consellera no escrita, la senyora Elvira Vidal-Sensi, per a l'adequació de l'entorn de la platja llarga. Ha marxat? Es pensava que seria molt més...
Consellera Vidal, que simplement era una intervenció del conseller Sendra perquè retirava una de les mocions i l'alliberàvem, que feia estona que no es trobava bé, ha de fer lectura de la moció número 35. Ui, l'ésolera, eh?
Endavant, consellera Vidal. Molt bé, aquesta és una moció perquè s'ha de cuir l'entorn del platja llarga. A la platja llarga i al seu entorn podem trobar tres nuclis habitats, apartaments jardí, apartaments mediterrani i Sant Marcos,
cinc establiments de restauració, tres càmpings, un club de vela i una farmàcia. I la carretera de platja llarga és l'únic accés. Les mancances detectades afecten aspectes com la neteja, la mobilitat, l'accessibilitat, l'aparcament, l'enllumenat públic, la seguretat, la vegetació, la senyalització del benestar animal. Pel que fa a la neteja de contenidors de residus urbans,
Propers als habitatges es van desplaçar a prop dels establiments de restauració, sense tenir en compte els residents. Aquest canvi d'ubicació provoca malestar i seguretat entre els usuaris que han de caminar a les fosques i pujar escales fins al nou emplaçament.
La carretera de Platja Llarga, estreta i col·lapsada, ara suporta el tall d'un dels carrils pels treballs de buidatge de les dues bateries de contenidors, 20. En realitat, el nombre de contenidors a l'estiu és insuficient i sovint es poden observar els treballadors i treballadores dels bars i els restaurants descarregant la brossa majoritàriament orgànica amb els seus vehicles particulars fins als contenidors.
Amb les altes temperatures actuals l'olor és insoportable. Els bars i restaurants demanen un servei de recollida porta a porta que hauria de realitzar-se amb un vehicle de petit format elèctric per produir el menor impacte en l'entorn.
La insuficiència i de vegades inexistència de papereres, la manca de neteja dels espais comuns, les úniques papereres existents que no estan previstes per reciclar la brosa, la brosa com si ho estan els de la sorra, contribueixen a que l'aspecte de neteja sigui lamentable.
La mobilitat és un altre dels efectes que produeix que la carretera de platja llarga suporti el trànsit de vehicles particulars, usuaris de la platja, residents, taxis, camions de repartiment de subministraments, autobusos turístics i caravanes i, a més a més, suporta els vehicles de serveis públics, ambulàncies, neteja, seguretat i recollida de residus.
Per accedir als habitatges jardín i mediterrani, tan sols hi ha un vial entre la sorra i l'àrea de restauració. Aquest vial d'un sol carrer, on sovint es produeixen col·lapses circulatoris, donen lloc a situacions de crispació i fins i tot d'enfrontaments.
És literalment un embut que es podria evitar en la instal·lació d'un semàfor o bé la construcció d'un vial alternatiu per darrere de la zona de servitud, eludint el tram proper a la platja, que hauria de ser exclusivament d'ús dels vianants. D'aquesta forma quedaria lliure el litoral frontal, garantint l'accessibilitat i l'ús exclusiu dels vianants que hauran de caminar entre els vehicles.
Els veïns i veïnes que abans utilitzaven els habitatges de forma esporòdica en períodes de lleure, ara hi viuen de manera habitual. D'aquesta forma hi viuen habitualment 600 persones i a l'estiu, amb l'afluència dels usuaris de platja llarga, el club de vela, restaurants i càmpings, es dispara fins a 20.000 persones.
Posem de manifest també la insuficiència d'aparcaments, on per exemple existeix una llosa de formigó que ha de ser suprimida, donaria cabuda a sis vehicles. En cap dels aparcaments existeix una zona reservada a persones amb mobilitat reduïda i les caravanes i autocaravanes que aparquen durant dies i dies ho fan malgrat la seva prohibició. L'enllumenat públic és en existent al carreró d'accés als apartaments.
I molts veïns han d'accedir-hi, especialment fins als contenidors, amb llanternes de forma insegura a través d'unes escales fosques i regulars. Els fanals propers als contenidors estan trencats i la manca de treballs de poda d'arbrat no contribueix a una situació d'inseguretat.
Per altra banda, la vegetació existent, que pot ser competència de les tres diferents administracions a la zona, ni l'Ajuntament, ni la Generalitat, ni a DIF, fa els treballs de poda escaients per optimitzar l'enllumenat i per donar seguretat.
El que abans era una zona de pícnic ara presenta pins doblegats on s'amaga les escombreries i una colònia de gats. I la senyalització està desfasada, caiguda, obsoleta o tapada per la vegetació. Aquestes deficiències provoquen inseguretat i incertesa.
El benestar animal també queda abandonat en el sentit que hi ha una colònia de gats que any rere any prolifera sense control, especialment si tenim en compte que tenen accés als aliments sobrans bàsicament orgànics dels establiments de restauració.
Any rere any s'incrementa el nombre d'usuaris que agudim de les platges i ho fem durant més dies i més hores al dia. Fruit d'aquests nous hàbits, l'Ajuntament darrerament va ampliar el calendari i l'horari de prestació del servei de vigilància i salvament de les nostres platges.
Bé, per totes aquestes circumstàncies és que l'entorn de la platja llarga, que hauria de ser idílic, queda desmerescut. Si volem continuar parlant de la platja llarga com un espai natural com el que coneixem,
Si pretenem preservar l'entorn, no sols hem d'abordar les dunes, cal fer-ho interpretant els seus valors des de l'administració més propera, l'Ajuntament, i sempre posant les persones al centre. És per tot el que hem exposat que proposo al ple l'adopció dels següents acords.
retornar els contenidors d'escombraries al seu emplaçament original proper als habitatges, incrementar el nombre de contenidors i de papereres, prioritzar el pas de vianants en front dels vehicles per la part frontal de la platja, ordenar i delimitar zones d'aparcament reservant places per a persones amb mobilitat reduïda, instal·lar i millorar l'enllumenat,
incrementar la vigilància i la complementa de la normativa local, senyalitzar en diversos idiomes els espais naturals i les normes, realitzar els treballs de manteniment i poda de la vegetació existent i aplicar el mètode ZERN, captura, estel·lització i retorn, en la gestió de la calònia de gats feralts i comunicar a les persones afectades. Gràcies. Gràcies, consellera Vidal. Grups que vulguin intervenir abans de la votació, doncs anem a votació.
No. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí.
Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Abstenció. Abstenció. Grup municipal socialista. Abstenció. Abstenció. Per tant, s'aprova per sis vots a favor, dos vots en contra i nou abstencions. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Nom d'Esquerra Republicana.
Bé, gràcies. Bé, només explicar breument el per què ens hem abstingut. Com és de tot, reconeixer l'esforç de la consellera en la moció presentada, que presenta problemàtiques reals i constatables a l'entorn de la platja llarga, de la qual el nostre grup també és coneixedor i denunciador, com és la manca de neteja, les dificultats d'accessibilitat
la pressió sobre els aparcaments, la manca de senyalització, l'estat del mobiliari, la vegetació... Compartim bona part del diagnòstic i entenem la preocupació dels veïns i veïnes que utilitzen aquesta zona no només a l'estiu, sinó durant tot l'any.
que hi viuen, de fet. Ara bé, ens preocupa primer que la moció entre en temes que no són competències municipals, com temes de DIF, costes de l'Estat o de la Generalitat, i creiem que són propostes que requeririen informes tècnics previs i una planificació pressupostària que no pot entrar dintre d'aquesta moció. També ens plantegen actuacions que poden tenir impacte sobre un entorn natural
sense una valoració ambiental completa, doncs és complicat fer aquestes actuacions. En definitiva, coincidim amb els objectius generals, estem totalment d'acord en què cal millorar moltes coses en la zona, però creiem que alguns acords necessiten un treball més profund, un plantejament més tècnic i sòlid i una coordinació institucional. És per això que ens hem abstingut. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del govern,
Gràcies, presidenta. En primer lloc, també agrair la feina, Elvira, i la teva preocupació pel medi natural i en especial per l'entorn de la platja llarga. També, en la línia del que deia el company Ferrer, és que la responsabilitat que té l'Ajuntament aquí és molt limitada.
entre altres perquè les principals responsabilitats les té per la concessió del domini públic marítimo terrestre, que molts dels vials estan dins del domini. Però tot i així hi ha moltíssimes coses en les que coincidim. De fet, hi ha una de les estructures de formigó que augmenta és que a finals d'any ja estarà eliminada. Estem estudiant instal·lacions d'enllumana alternatives a les típiques races
per tal que amb punts de llum solars o per l'estil puguem garantir l'enllumenat, que és una de les necessitats de l'espai. També millora de la sanització, sobretot per l'accessibilitat. Evidentment, al final el que fem i continuarem fent és insistir en les millors de la Generalitat, perquè els solars principals allà són de la Generalitat i són qui ha de fer aquesta feina.
També, bueno, matitzar que ja el primer punt de la moció, per exemple, és una mica relatiu, perquè nosaltres vam canviar els contenidors, perquè hi havia uns veïns que ens van demanar que ho canviéssim. Sí, sí, sí, perquè hi havia un conflicte amb la prosa de diferents restauradors, llavors preferien que no els hi aboquessin allà.
En tot cas, ho podem parlar i això segur que amb el Departament de Neteja i amb la consellera Ors ho podem acabar de tancar. Però, en tot cas, li agraïm la feina i segur que ens continuarem trobant amb la millora d'aquest espai que ho necessita. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Garcia. Anem ara a la moció presentada pel grup municipal de Vox per a rebutjar la implementació de la zona de baixes emissions a Tarragona.
Bé, hoy presentamos esta moción para evidenciar lo que empieza a ser algo demasiado habitual, un gobierno municipal regulando de manera improvisada una ordenanza, porque unas leyes climáticas absurdas de su propio gobierno así lo establece. Leyes que ni ustedes mismos entienden, como la de la basura, pero que imponen con firmeza porque lo dicta Sánchez. La CBE, tal y como lo han planteado, es un despropósito, una medida mal diseñada, socialmente injusta y técnicamente incoherente.
Y por eso presentamos esta moción. Como ya saben perfectamente, la normativa europea solo exige actuar sobre las zonas que realmente presentan problemas de calidad del aire, no inventarse un perímetro absurdo que afectará a miles de familias trabajadoras que usan el coche para poder trabajar o estudiar.
Las zonas de bajas emisiones son el resultado de políticas europeas impuestas desde Bruselas, adoptadas en España tanto por el Partido Popular como por el Partido Socialista, que han convertido medidas ambientales en restricciones rígidas que afectan directamente a la vida de los vecinos. Bajo el pretexto de mejorar la calidad del aire, estas normas imponen obligaciones legales y sanciones automáticas que castigan a familias, autónomos y pequeños comercios, sin demostrar una mejora significativa del medioambiente.
El modelo impuesto ignora la realidad de cada municipio y limita la capacidad de los ayuntamientos para diseñar soluciones adaptadas a sus necesidades. Esto genera desigualdad. Un mismo vehículo puede circular en un municipio y estar prohibido en otro. Las zonas de bajas emisiones encarecen la vida, dificultan el acceso al trabajo, a los colegios, a los servicios sanitarios y obligan a la renovación forzosa del parque móvil, lo que supone un impuesto indirecto sobre quienes menos recursos tienen.
El consenso entre el PP y el PSOE ha trasladado a la política europea de manera rígida priorizando la burocracia sobre el sentido común y ha convertido una medida ambiental en un instrumento de control y recaudación que fractura el tejido social urbano. Los efectos más graves son las sanciones que penalizan a quienes dependen del vehículo para su vida diaria y benefician solo a quienes pueden permitirse coches nuevos con etiqueta verde. Por todo ello, este ayuntamiento propone los siguientes acuerdos.
Manifestar el rechazo a las políticas de fanatismo climático impuestas desde Bruselas y asumidas por el Gobierno de España, que restringen la libertad de movimiento, encarecen la vida y perjudican a familias, trabajadores y pequeños autónomos.
Instar al Gobierno de España a derogar la Ley 7.2021 de Cambio Climático o al menos modificarla para eliminar la obligación de implantar una zona de bajas emisiones. Instar a la Junta de Gobierno a anular toda normativa o partida presupuestaria que permita la movilidad de vecinos y trabajadores con criterios medioambientales.
4. Revertir la implantación de la CB en Tarragona, suspendiendo de inmediato su aplicación mientras se apruebe la regulación alternativa que respete la libertad de movimientos, la actividad económica y la igualdad de todos los ciudadanos. 5. Comprometerse, anular y devolver de oficio las sanciones impuestas a los vecinos con infracciones relacionadas con la CB.
Con esta moción defendemos la libertad de movimiento, la equidad social y la prioridad de los intereses reales de nuestros vecinos frente a imposiciones ideológicas y uniformes que perjudican su vida cotidiana. Muchas gracias. Senyor Jaime Duque Moreno. No. Senyor Francisco Javier Gómez León. No. Senyora
Elvira no hi és. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? No. Grup municipal Junts per Catalunya? No. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la moció...
Per un, vot a favor i 14 vots en contra. Grups que vulguin intervenir. Conseller Gómez. Conseller Gómez, quan vulgui.
Mi voto ha sido negativo y quisiera explicar con claridad el porqué. En primer lugar, quiero dejar algo perfectamente claro.
Fins demà!
Una cosa es estar en contra de una ley y otra muy distinta es engañar a los vecinos haciéndoles creer que este ayuntamiento puede incumplir o derogarla.
Y eso es exactamente lo que plantea esta moción. La zona de bajas emisiones no es una decisión municipal. Es una obligación de la Ley 7.2021 de Cambio Climático, aprobada por el Parlamento Español y derivada además de compromisos europeos y sentencias firmes. Pretender que aquí la podamos derogar, revertir o dejar sin efecto es sencillamente...
Falso. Y peor aún, es alimentar un relato que no tiene recorrido jurídico, solo recorrido en redes sociales. Si alguien quiere acabar con esas zonas de bajas emisiones, debe derogar la ley en Madrid, que es donde se aprobó. Lo demás es pura parnafernalia política. Yo le invito, señora Gómez, apellido ilustre, que vayamos a Madrid. Yo voy con usted a protestar por esta ley, porque es ahí donde se ha de combatir. Aquí es inútil.
Usted misma, en las redes, aquí mismo, en este atril, hizo esta observación. Dijo que podría haber cogido la zona de bajas emisiones, reducirla a la zona del casco antiguo y estaría cumpliendo con la ley. Es decir, usted ya sabía que había que cumplir con la ley. Yo le invitaría a que fuera por esa línea. Quizás si hubiera dicho esto, yo la apoyaría.
Porque entendería reducir la zona de bajas emisiones y entraría dentro de las competencias que tiene este ayuntamiento. Pero el resto, de verdad, es engañar al personal. Yo creo que por ahí no se puede ir. Por todo ello, he votado no a esta moción. Muchas gracias.
Gràcies, president. I disculpi que he demanat la paraula més tard.
Bueno, yo le contesto, señora Gómez, porque ya imagina que nosotros vamos a salir a defender no solo la zona de bajas emisiones, sino todo lo que se está haciendo para reducir el CO2 en el planeta Tierra. Justo hoy es que nos encontramos en el marco de que se está celebrando la COP30, como bien sabe, se está celebrando en Brasil y, precisamente, se hacen estos encuentros internacionales para intentar reducir lo máximo posible la cantidad de CO2 que nos encontramos en el aire.
Y nos sorprende porque hoy en día incluso las empresas químicas, yo trabajo en una de ellas, hacen todo lo posible para poner medidas para reducir precisamente el CO2 y sean lo menos contaminantes posible. Es algo que hacemos entre todos y toda la sociedad e intentamos hacer lo posible.
Claro, nos encontramos de que las ciudades, sobre todo las ciudades con más densidad de población, Barcelona, Madrid, pero después también las ciudades medias, como nos encontramos nosotros en Tarragona, pues también se generan esos intentos de reducir la contaminación concentrada que se encuentra principalmente en las principales avenidas de estas ciudades.
Y es precisamente en ese marco en el que se crean las zonas de bajas emisiones, para intentar reducir en esas zonas de concentración de contaminación, intentar generar un clima más saludable para la ciudadanía. Porque, como bien sabe, nos encontramos muy habitualmente con enfermedades que derivan precisamente de esa contaminación. Es algo frecuentemente que nos dicen los diferentes departamentos de sanidad.
Y por eso se crea la zona de bajas emisiones y por eso nosotros creemos en ellas. Quizá nosotros nos abstuvimos la otra vez, cuando se llegó a cabo en este pleno, porque creíamos que debería ser más ambiciosa, pero entendemos como un paso necesario y por eso nos abstuvimos y dejamos hacer para que el Gobierno la sacara adelante. Entonces, teniendo en cuenta este marco regulatorio que nos encontramos
Gràcies. En nom del Partit Popular, consellera Martorell...
Moltes gràcies, consellera Dan. Miri, senyora Gómez, malgrat que estem completament en contra de la implementació d'aquesta injusta zona de baixes emissions en el cas de Tarragona, hem de votar en contra de la seva moció perquè està plena de mentides i atacs gratuïts contra tothom, però pel que nosaltres respecta contra el Partit Popular.
Primer els hem de recordar que Europa no ha obligat a ningú a establir zones de baixes emissions, ni el Partit Popular ni ningú. Europa el que s'ha obligat als Estats és a prendre mesures per abaixar les emissions contaminants. I tant que estem d'acord, com hem de votar si a Europa estem totalment d'acord en què ens hem de cuidar i ens hem de protegir i hem de protegir l'entorn en què estem. Però hi ha moltes formes de fer-ho i qui ha obligat en aquest cas a establir i a instal·lar aquesta zona de baixes emissions
és el govern d'Espanya, que no ha estat capaç de proposar una altra mesura per abaixar els gasos sense que afecti a la llibertat i a les putxaques, en aquest cas, pel que toca a nosaltres dels tarragonins i tarragonines, que s'hauran de canviar el cotxe si el seu és antic.
Miri, des del Partit Popular estem en contra de la zona de baixes emissions a Tarragona, com ja ho hem explicat des d'aquest ple en les corresponents comissions i cada vegada que el tema s'ha debatut. Tant en contra que vam assistir el passat dissabte a la concentració contra la zona de baixes emissions. On estava vostè, senyora Gómez? No la vam veure, devia anar-hi una altra hora, però a les quatre quan era la concentració vostè no hi era.
Segurament estarien gravant vídeos explicant més mentides o estarien penjant carteleres com les que estan penjant en la que s'estigmatitza els barris i es posa una fotografia d'un barri que seva a Irak durant la guerra i al costat la d'una família.
Això és el que vostès expliquen. Mentides i més mentides. Miri, de veritat, treballin per la ciutat i deixin de difondre mentides perquè, més enllà dels seus líders a nivell nacional, s'estan quedant sense regidors a les ciutats i als consells comarcals perquè la majoria d'ells acaben deixant la formació. Miri, a Europa, com li diem, obliga a prendre mesures per reduir emissions. Des del Partit Popular diem no a una mesura injusta i necessària a Tarragona
Perquè a Tarragona no hi ha un problema greu de contaminació pel trànsit de vehicles. El centre de la ciutat que justifiqui aquesta mesura. La nostra orografia oberta al mar amb una mobilitat urbana molt diferent fa que la majoria de mesuraments ambientals, fins i tot sols col·locats en zones molt concretes, hagin estats negatius.
Amb la zona de baixes emissions en vigor, un petit utilitari com un Renault Clio diésel de 2005 estarà prohibit, mentre que un ports caient híbrid endullable de més de 100.000 euros podrà circular per la zona que es pugui circular com si res.
Això és il·lògic, és injust i aquest no és un model sostenible, és un model de desigualtat. Per altra banda, totes aquelles persones, fins i tot durant el període d'implantació, les persones que treballin a la ciutat però vinguin de fora, se trobaran amb problemes per adequar, per demanar els permisos, etcètera, etcètera, que generarà tota aquesta zona de baixes emissions.
L'esforç econòmic, tecnològic i humà que hi ha la implantació d'aquesta mesura és desproporcionat en el cas de Tarragona, on, en tot cas, hi ha més contaminació per al tema de les fàbriques i a la zona dels polígons industrials que en el centre de Tarragona. Generarà confusió no només als veïns i benignes, sinó també a totes aquelles persones que visiten Tarragona o hi venen a treballar. Miri, al PP rebutgem la zona de baixes emissions injusta de Tarragona.
Però també rebutgem totalment les mentides de Vox. Europa no obliga a crear la zona de baixes emissions, obliga a reduir l'impacte i els gasos. Ho fa el govern d'Espanya, la creació de zones de baixes emissions, sense alternatives que no castiguin els veïts. Per tant, és una veritat incòmode, però és real. I vostès l'únic que fan és contaminar, estigmatitzar i, a més a més, dir moltes mentides. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera Martorell, a nom del Govern.
Gracias, consellera. El otro día escuchaba la radio la tertulia política y justamente usted, entre muchas de las barbaridades que dijo que me quedé atónita escuchando también a la consellera Ramos y al conseller Collado que le estaban escuchando, dijo que no entiendo por qué los grupos municipales del ayuntamiento son tan populistas que presentan mociones que no pertenecen y no tienen nada que ver con Tarragona. Esto no se puede permitir, no se debería permitir esto, usted lo dijo en la última tertulia política.
Usted ha de presentar una moción ahora mismo que solamente habla de Bruselas, de España, de la Unión Europea, del Gobierno de España y de Europa. Tarragona no sale en ningún sitio, pero es que en ningún. Entonces, su forma de trabajar continúa siendo oportunista.
Y, a más a más, sigue mintiendo. O sea, usted sabe que esto viene por mandato europeo y que Tarragona no nos vamos a poder saltar esta ley. Y, de todas maneras, nos tienen ustedes a los eurodiputados que cobran su sueldo, no le haga el trabajo a ellos o, si no, vayase usted a Bruselas y lúchelo allí.
Normena, es muy curioso porque Murcia, PP con coalición con Vox, sigue adelante la implementación de la limitación de la zona de bajas emisiones. Valladolid, PP con coalición con Vox, porque de momento no gobiernan en ningún municipio de más de 50.000 ni de menos, pero de más tampoco. Implantado la zona de bajas emisiones para cumplir con la ley. Elche, PP y Vox implementan zona de bajas emisiones que se llama Vive Elche.
Guadalajara, PP y Vox aprueba ordenanza, pero con una moratoria en la aplicación de las restricciones, pero informativo desde abril del 2024. València, PP y Vox bloqueado, pero la sancionadora a partir de diciembre del 2025 y ETC. Por lo tanto, viene aquí a Tarragona a decirnos que nosotros no nos merecemos un ambiente más sano.
y se van a otros municipios a darle apoyo al PP. Y usted aquí también critica a este grupo municipal cuando ustedes están dando ese apoyo. Creo que no tiene mucha congruencia. Pero yo voy a aprovechar ese desinterés suyo por Tarragona y por los ciudadanos de Tarragona para decirle a los ciudadanos lo que realmente les interesa saber, que es una ley que se va a imponer, que ya lo saben. Usted no asistió a ninguna de las convocatorias de trabajo a las cuales yo le convoqué. Mandó
que no es menos, pero no sé si vienen asesores, pero usted en ningún momento, al igual que esta manifestación que usted convoca, tampoco la veo, entonces no le veo yo que tenga mucho fundamento ni que se lo crea mucho, pero sí que vende, vende bastante. Entonces, aprovecho sobre todo para lanzar una calma a todos los ciudadanos.
Se van a informar persona por persona. Van a salir dos cartas, una en breve a nivel genérico, que es donde dirá cuándo empieza, los horarios, también informando de que se abre la Oficina de Atención Ciudadana de Zona de Bajas Emisiones el 1 de diciembre, donde tienen que contactar con un número de teléfono y una dirección de correo electrónico donde pueden hacer toda la clase de preguntas y dudas que puedan tener. Y una segunda carta en la que va a ir nominativa y con la matrícula del coche.
a cada una de las personas que viven en Tarragona, informándoles qué pueden hacer, qué no deben hacer, qué se les ofrece, dónde pueden entrar, dónde no. Eso es trabajar por la ciudad y es ganarse el sueldo que nos están pagando todos los ciudadanos y todas las ciudadanas de Tarragona. Y cuando dice usted que esto son para las clases, en contra de las clases muy vulnerables, que lo diga usted.
¿De verdad lo dice usted, que va a favor de las clases vulnerables? Mire, solamente hace falta que sean las autorizaciones. Hay 24 extensiones y una de ellas muy importante es autorizaciones para transporte de personas con movilidad reducida, personas con rendas bajas, transportes de personas con enfermedades que impiden el uso del transporte público y un ETC que, aunque usted no haya estado en estas reuniones de trabajo y ya se haya aprobado la ordenanza sin que usted haya trabajado
ni un dedo, ni un pelo, ni nada. Mi despacho sigue abierto y, si quiere, se lo vuelvo a explicar. Pero la ciudadanía calma el primer año, empadronados y con coches domiciliados aquí en Tarragona. Vamos a hacerlo a nivel informativo. Las cartas llegarán antes de que acabe este mes y a principios del mes siguiente. O sea, que calma. Zona de bajas emisiones es por mandato europeo y, por mucho que algunos se empeñen en vender, en vender, en vender, esto lo único que hace es daño a nuestra ciudadanía. Gracias.
Gràcies. Continuem ara amb la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular per a recuperar i rehabilitar la part baixa de Tarragona.
Moltes gràcies, consellera Dan. Avui volem presentar la proposta sobre les accions immediates per recuperar la part baixa de Tarragona. Com veuran en l'exposició de motius, hem fet tota una memòria del que ha suposat la part baixa de Tarragona, el barri de la Marina,
La ciutat de Tarragona en totes les èpoques, des de l'època romana a l'època posterior i després ja en el que ha sigut el segle XVIII i XIX amb la importància de tot el que és el tràfic marítim i tots els magatzems que hi havia a la zona, de vins, d'olis, etc. Per tant, és una zona realment important i populosa i que ha contribuït molt al desenvolupament de la ciutat en diferents èpoques.
Creiem que la importància precisament que aquesta zona va tenir, i a més a més es veu amb les seves cases, és imprescindible continuar proposant accions molt pràctiques i de sentit comú per millorar la ciutat. Accions senzilles que tenen molta importància en la vida dels veïns i les veïnes. Podríem demanar que es pintés un asfalt d'un carrer com a mesura estrella de l'acció política, però per nosaltres això no és important. Nosaltres apostem per solucionar els problemes reals dels tarragonins i les tarragonines.
Després de diverses converses amb els veïns i veïnes de la part baixa, hem confeccionat aquesta moció que, com diem, proposa accions immediates per recuperar la part baixa de Tarragona. És urgent arreglar les escales mecàniques i els ascensors del barri, ho hem vist, ascensors espallats,
escales mecàniques espatllades. S'ha de millorar la seguretat amb la comissaria i oficina de la Guàrdia Urbana de proximitat al Palau de Congressos, com també hi hem dit abans, i hem de facilitar la rehabilitació dels edificis de la part baixa. Amb aquestes accions aconseguirem posar fil a l'agulla i començar a solucionar els problemes actuals mentre arriben els plans de màrqueting que tant agraden a la govern d'aquesta ciutat, però que de moment encara no n'arriba, com és el Pla de Barris.
No oblidem que el Pla de Barris vol accedir cada un dels pobles més grans, més petits, segons les quantitats que els puguin tocar i, per tant, no està garantit que pugui venir. És cert que pot haver-hi una part d'aquesta dotació que ja és municipal i que estarà, però tot ho estem fent al Pla de Barris i si el Pla de Barris no arriba o mentre el Pla de Barris no arribi, la part baixa segueix igual i no pot esperar més.
El deteriorament actual del barri és innegable i no ho diem només nosaltres. Els veïns i veïnes ho viuen en el seu dia a dia. Trobem locals abandonats, ocupats, edificis buits o locals sense ús. La grandesa que dèiem que va tenir el barri històricament ha quedat fossilitzada com un record del passat i això no es pot permetre.
Les ocupacions il·legals, les baralles, el tràfic de drogues, pisos utilitzats per paristes i dedicats a la receptació i un espai públic molt, molt degradat són algunes de les preocupacions més urgents dels veïns i veïnes que viuen i que estan sempre pendents a la situació del barri.
Tot i que la comunicació amb les forces de seguretat ha millorat i també gràcies a les darreres intervencions urbanístiques al carrer Eurosi, per exemple, s'ha aconseguit apostar per la presència de policial al barri i s'ha de seguir apostant per això amb la comissaria o oficina de proximitat com un element essencial per oferir un punt d'atenció al ciutadà en un espai municipal.
Un espai que actuarà com a mesura dissuasiva en una ubicació estratègica al costat de l'estació de la tren. El barri necessita espais per a la gent gran. La via pública es troba en un estat lamentable, amb l'asfalt amb molt mal estat i voreres que no cal ni parlar d'elles. I a més, les infraestructures que hi són presents
tenen moltes deficiències greus i no funcionen, com les escales mecàniques o els ascensors que estan més temps espatllats que funcionen. Per no parlar de les inundacions, que encara s'esperen les grans actuacions, per tant, de minimitzar els danys en cas de grans pluges. No oblidem que la part baixa, evidentment, és la zona inferior de la ciutat i, per tant, receptora de les aigües de la part mitja i alta de la ciutat.
En l'apartat de l'habitatge cada dia trobem més pisos ocupats, últimament locals comercials també estan siguent ocupats, tancats, i a més a més amb el negoci que alguns fan, inclús rellogant espais ocupats a altres persones. Això no es pot permetre. També podem quedar amb edificis buits, necessitem habitatges a la ciutat,
i per aquest motiu és que proposem un programa d'ajuts i de beneficis fiscals per rehabilitar els edificis i façanes, ja que com més habitatges incorporem el mercat millor. És necessari, com abans deia l'alcalde, precisament amb la DEI de les cases de colors, igualment a la part baixa els ocupes, posen les escales al carrer, pugen per les escales, entren als balcons, estan trencant els vidres de les cases i estan entrant.
Això a més a més de l'ocupació que suposa a plena llum de dia o plena nit enmig del carrer, suposa a més a més que connecten, com deia l'alcalde en el cas de les cases de colors, a la llum i això suposa un perill d'incendis no sols per les seves cases sinó també per les colindans.
Per tot això necessitem arreglar les cases, les escales i els ascensors ja, necessitem habilitar una comissaria de proximitat al Palau de Congressos ja, necessitem incrementar la presència policial amb la policia de barri i necessitem rehabilitar edificis i façanes per tornar al barri com el més aviat millor l'esplendor històric que sempre ha tingut.
No oblidem que és el barri més ben comunicat, és el que està més a prop de l'estació de trens i és el barri que està més a prop del mar, a excepció del Serrallo. Per tant, dignifiquem-lo i tornem-li l'esplendor que va tenir. Moltes gràcies. Gràcies, consellera Martorell. Grups que vulguin intervenir abans de la votació, doncs anem a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León.
Abstenció. Senyora Elvira Vidal-Sensi? Abstenció. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? No. Grup municipal Junts per Catalunya? Abstenció. Grup municipal de Vox? No hi és. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal Socialista? No.
Per tant, es rebuig a la moció per 4 vots a favor, 6 vots en contra i 7 abstencions. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Esquerra i en Comú Podem.
Gràcies, presidenta. Em fa il·lusió tornar a parlar del meu barri perquè és un barri que, com molt bé diu la consellera Martorell, és un barri que ha tingut molt passat, que està al present, sobretot perquè parlem molt del barri del Port i també perquè té molt de futur. És evident que el barri del Port en un futur, en 50-100 anys, nosaltres no ho veurem, però serà el barri de Moda, serà el barri que, quan algun dia...
Podem creuar les vies del tren tranquil·lament i adaptar-les i pacificar-les, serà el millor barri de la ciutat, però això encara no ho és i encara queda molt de fer. A mi el que em sorprèn, consellera, és que nosaltres fa qüestió de tres hores hem aprovat uns pressupostos que parlaven molt del barri del Port i hem aprovat una sèrie de pressupostos aquells últims anys que han parlat molt del barri del Port i que s'ha fet molt al barri del Port.
Pueden dir diverses coses. Escales mecàniques. Ja fa poc va haver-hi un modificatiu de crínic precisament per millorar les condicions de les escales mecàniques. Però ja ha pressupostat, i sé que està en tràmit, fer un ascensor a Zamenhof, que va ser una proposta del nostre grup municipal. D'en com ho podem? Que potser la propera assemblea que tinguem la convidarem perquè així també estigui al tanto del que nosaltres proposem per Barri del Port. També vosaltres ha parlat d'habilitar una comissaria...
Oficina d'Atenció Ciutadana, el Parc de Congressos... Bé, ja sap que nosaltres el tema de les comissaries, com hem parlat i estàvem parlant de Camp Clar, posar més comissaries, posar més policies moltes vegades no significa millorar les condicions socials al barri o millorar l'atenció social que pot haver-hi.
Nosaltres el que vam pactar l'any passat i que ja està a punt d'arribar són aquests agents sociocomunitaris que segurament ajudaran al barri del Port i ajudaran molt bé a pacificar, a destensionar tots els conflictes que podem trobar al barri del Port. Per no dir també d'altres mesures que nosaltres hem proposat i que estan tirant-se endavant com posar un lavabo públic a la plaça dels carros al barri del Port. També vam pactar i ja s'està fent la millora de voreres.
que va ser pràcticament mig quilo, el que nosaltres vam proposar i que està pactat i que s'està fent. Per no parlar que quan parla d'habitatge, que millor que el pacte que m'ha arribat perquè es construeixi juguer social a Flores Bigarreta, que és una cosa que nosaltres veurem, potser en dos o tres anys, veurem el començament d'aquest projecte que està força bé.
També, a part, quan parla d'un programa d'ajuts i beneficis fiscals per rehabilitar edificis i façal del barri, però si ho hem parlat fa tres hores, precisament hi ha una ajuda de 700.000 euros
Per això, que ha arribat ara, per això la seva moció, que l'agraeixo perquè em dona l'oportunitat que nosaltres tinguem més temps per poder parlar del barri del Port, nosaltres el que volem dir és que s'està fent, s'està treballant bé, sí que és veritat que a vegades, i com bé sap, els projectes no arriben immediatament, però sí que s'està començant a veure el canvi, l'arribada d'en Comú Podem aquí al ple d'Ajuntament. Moltes gràcies. Gràcies, conseller. Nom d'Esquerra Republicana.
Gràcies. Bé, seré breu, simplement perquè des d'Esquerra Republicana ens hem abstingut en aquesta moció. Sabem la preocupació dels veïns del barri, és per això que entenem la intenció de la moció i és per això que no ens hi oposem, però és ben cert que la visió que té Esquerra Republicana de la que té el PP sobre la seguretat és molt diferent. Com deia ara el conseller Garmona, nosaltres no creiem que més...
policia al barri signifiqui més seguretat. Per nosaltres la seguretat, com bé saben, és més vida en els carrers de la part baixa. Per això, per exemple, insistíem tant en el tema dels centres cívics Santillan perquè sabem que creant pols d'activitat en els carrers suposarà més moviment de gent, més llum i, per tant, això també ens portarà a més seguretat. El barri del Port, històricament, no només és un barri històric per la seva història, sinó que, a més a més,
històricament s'han acumulat moltíssimes serveis socials i això d'alguna manera també ells, els veïns, s'enqueixen i ara el que hem de fer també és compensar-los amb molta més vida. Esperem amb candeletes les intervencions al teatre, en un futur potser les termes, aquest lloguer social de construcció, totes aquestes intervencions que hi haurà al barri de la part baixa segurament ajudaran a donar-li més vida i
Simplement recalcar això, que la nostra abstenció és perquè, tot i les bones intencions, el nostre concepte de seguretat passa més per una prevenció i a nivell social que no pas a una presència policial molt més alta en el barri. Gràcies. Gràcies, consellera Roig, en nom del govern. Gràcies. La veritat és que quan van presentar la moció...
Estava convençut que abans de la moció votarien que sí en el pressupost, com deia el conseller Carmona, perquè, clar, si el que ens demanen estava el pressupost i després hi voten en contra...
Jo crec que no s'acaba d'entendre. Suposo que s'entén pels vídeos de TikTok, que li queda molt bé, senyora Martorell, li he d'admetre, però segurament darrere els vídeos de TikTok hi ha d'haver alguna cosa més que només un vídeo. I això és el que trobem a faltar, i és que recolzi les mesures que precisament van en la direcció del que vostè planteja en aquesta moció.
Més enllà que em sap greu que vostè a la roda de premsa digués que no confia que ens donin el pla de barris perquè hi ha molta competència. No és que confiïn que ens donin el pla de barris, és que confio en la feina i en el treball que han fet els tècnics i tècniques municipals per tenir no la millor proposta possible, sinó estic convençut que la millor proposta de tot el camp de Tarragona i per tant que aconseguirem aquests 25 milions d'euros per la part baixa. Però com deia el conseller Carmona, anem a fer un repàs perquè vostès demanen
que hi hagi una partida per rehabilitació i hi ha 250.000 euros a la rehabilitació de comunitats de propietaris, 800.000 més específics per baixa. Però és que demanen, per exemple, que hi posem remei a les inundacions. En el pressupost hi havia una partida per complementar el gran col·lector de Torre Jordi, Carrer Reial i Carrer Smith, que ajudarà a acabar amb les inundacions de la part baixa i han votat en contra. Però a més diu que els veïns encara esperen. No.
No, els veïns no esperen. Els veïns ja han vist que s'han fet una actuació molt important al carrer Barcelona, just davant de l'estació de trens, i els veïns estan veient com s'està fent una actuació molt important al carrer Apodaca, que tot això, conjuntament amb aquest col·lector, ajudarà a evitar definitivament les inundacions a la part baixa. Però és que, a més, li he de dir, senyora Martorell, grup municipal del Partit Popular, que menteixen reiteradament en aquesta moció, perquè ens diuen que han deixat fora el carrer Unió del Pla de Barres. Clar, és que el carrer Unió està fora de la part baixa.
No sé si hem vist els límits que té el barri de la part baixa. Per tant, el carrer Unió està fora de la part baixa i havia de quedar fora del pla de barris. I per això hem complementat amb una partida específica des del govern municipal perquè es pugui fer la remodelació del carrer Unió. I deixem la plaça Prim i el carrer Podaca dintre del pla de barris, que és el que sí que està en els límits de la part baixa.
Per tant, senyora Martorell, jo crec que el més pur estil Montoro, que és segon d'Espanya, que ja vendrem a nosaltres a arreglar-la, vostè avui vota en contra del pressupost, però després ens presenta una moció que justament reclama allò perquè ha votat en contra. Per això el grup municipal no ha tingut més remei que votar en contra la seva moció. Moltes gràcies. Moltes gràcies, conseller Garcia. El següent punt, moció 33, la moció presentada pel grup municipal...
Sí? Podem continuar? Gràcies. Moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per a impulsar l'autoconsum fotovoltaic i la figura del gestor d'autoconsum a Tarragona que ha estat objecte d'esmena posada en coneixement del consistori. El conseller Ferrer fa la presentació. Gràcies. Sí, bé, només dic que l'esmena es refereix a la comunicació de la moció, l'últim acord, que fa una referència més concreta després de la demanda del secretari.
Avui presentem una moció que vol situar Tarragona al capdavant d'una transformació que és imprescindible, la transició energètica. Com a mínim, a veure si ens posem al capdavant en un àmbit d'aquesta transició que considerem que és precisament l'àmbit més social que té la transició energètica, que és compartir l'energia. I ho fem amb una convicció molt clara.
L'energia no és només una qüestió tecnològica o administrativa, és una qüestió política i social. És decidir si l'energia serveix per millorar la vida de la gent o per perpetuar desigualtats. Nosaltres entenem que la transició energètica és una oportunitat per fer una ciutat més justa, més resilient i més autosuficient. I som conscients que aquest és un plantejament profundament d'esquerres, posar l'energia al servei del bé comú i no convertir-la en un privilegi.
A Tarragona s'han fet i s'estan fent passos importants per impulsar instal·lacions fotovoltaiques i apostant per una gestió energètica més moderna. Però també és veritat que darrerament i amb la desaparició de subvencions, el ritme de creixement de les instal·lacions fotovoltaiques ha disminuït de manera molt significativa. Per tant, cal un nou impuls...
i creiem que la nova normativa, que encara no està aprovada, però creiem que en breu s'aprovarà, i que tot i que no s'aprovi ens permet fer accions, Tarragona pot ser pionera, Tarragona pot innovar i prendre la iniciativa d'anar un pas més endavant per davant de moltes altres ciutats de l'Estat. Per transformar l'autoconsum fotovoltaic en un veritable projecte de ciutat, cal compartir-lo.
Cal estructura, cal capacitat tècnica i cal governança. I això passa de manera imprescindible, no només necessària, per crear la figura del gestor municipal d'autoconsum, un nou concepte que introdueix aquesta normativa que s'aprovarà en breu al Congrés dels Diputats. Aquesta figura és clau per identificar totes les cobertes i espais amb potencial fotovoltaic,
impulsar projectes d'autoconsum compartit entre equipaments i veïnat, gestionar coeficients, excedents, tramitacions i oportunitats de finançament, en definitiva, convertir la generació renovable en un autèntic retorn social. I molt important, acompanyar les famílies, les empreses i les entitats a compartir aquesta energia renovable. Això és política pública, és servei públic.
És la manera d'assegurar que la transició energètica no es queda en mans dels de sempre, que no es quedi en mans dels que es pensen que la transició energètica només és un negoci. I això que per alguns només és un negoci ho veiem arreu del país, quan grans empreses que volen capturar subvencions, intermediaris que volen fer-se d'or gestionant projectes, models que posen en benefici privat el que hauria de ser un retorn social.
Nosaltres entenem la transició energètica com una enlla de democratització de proximitat i de benestar col·lectiu. I per això cal que l'Ajuntament prengui la iniciativa i lideri el procés. Aquesta moció no frena res. El que està fent és ampliar d'una estructura i potència amb aquest compromís amb els valors de l'esquerra, planificació, igualtat d'oportunitats i retorn social. El resultat pot ser...
que esdevingui Tarragona com una ciutat que lideri, que innovi i que no esperi que els altres marquin el ritme. Una ciutat que generi i comparteixi la seva pròpia energia, una ciutat menys dependent dels oligopolis i més capaç de decidir el futur. Per això demanem el vot favorable amb els següents acords. Analitzar i aprofitar les oportunitats que ofereix el marc normatiu estatal i autonòmic en matèria d'autoconsum fotovoltaic,
Impulsar la creació de la figura del gestor municipal d'autoconsum per actuar com a facilitador tècnic, administratiu i econòmic de projectes d'autoconsum compartit, oferint suport a la ciutadania i a les empreses locals. Elaborar un pla d'acció per a l'autoconsum compartit a Tarragona. Promoure campanyes informatives i de suport tècnic per a la ciutadania.
Fer del procés un exercici obert i evolutiu, revisant periòdicament els avenços i adaptant-los a la realitat. I per fi, donar trasllat a aquesta moció a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Moltes gràcies. Gràcies, conseller Ferrer. Grups que vulguin fer intervenció abans de la votació. Consellera Vidal, consellera Bedrina, consellera Vidal, sisplau.
Conseller Ferrer, em sembla de molta utilitat aquesta moció, però la veritat és que esperava una mirada més àmplia i oberta a altres fons energètiques sostenibles, com ara són la geotèrmia o l'utilització de biomassa. Per cert, la biomassa és la que escalfa l'aigua d'una de les piscines municipals.
La consellera que els parla proposa que aquesta moció tingui un espectre més ampli, perquè no solament la fotovoltaica és una energia alternativa, sinó que haurien de ser altres mitjans. La figura del gestor d'autoconsum em sembla perfecta, el real decret llei la preveu, com un instrument d'acompanyament. Un instrument d'acompanyament que ja tenim en altres facetes de la vida quotidiana local,
i que aquí ja està prevista. Implementar-la tampoc costaria gaire, però pensem que les ajudes al mandat anterior i l'acompanyament que vam tindre per la implantació de plaques solars s'hauria de fer extensible a altres mitjans. Gràcies.
Muchas gracias, presidenta. Tratamos hoy una cuestión que forma parte, como todas las que tratamos aquí, del trabajo cotidiano de este ayuntamiento. Ayudar a nuestros vecinos, en este caso concreto, a aprovechar mejor el autoconsumo mediante acceso a información, planificación y también apoyo técnico. Esta orientación la podemos comprender, la de su moción, aunque mantenemos reservas que explicaré y que condicionan nuestro sentido del voto.
Conviene recordar que España empezó a tomar decisiones serias en materia climática con gobiernos que entendían que la transición energética no se puede improvisar. Lo hizo con el Protocolo de Kioto, firmado por José María Aznar, con el Acuerdo de París, firmado por Mariano Rajoy, y con el trabajo...
Y lo hizo también con un comisario europeo del Partido Popular, Miguel Arias Cañete, que articuló el concepto de transición justa para proteger a comarcas enteras. Este es el recorrido que ha permitido hablar hoy también de autoconsumo con bases sólidas.
Mientras tanto, otros proponían empresas públicas de energía que nunca han funcionado. Llevamos décadas viendo el mismo patrón. Grandes titulares, poca eficacia real y una burocracia que termina frenando cualquier avance.
Y si hablamos del futuro energético de Tarragona debemos hacerlo con claridad. La demanda eléctrica crecerá con fuerza si queremos reducir emisiones. Y solo con placas solares no llegaremos a cubrir las necesidades de los hogares, de los comercios y de la industria. Se trata de un dato técnico, no de una valoración política.
Y aquí, permítanme recordar, no podemos dejar de poner de manifiesto que tanto el PSC como Esquerra y en Comú Pudem votaron en contra de ampliar la vida útil de las centrales nucleares de Ascó y Bandellós.
Tampoco podemos obviar el papel de Junts, cuya abstención permitió que el Congreso rechazara esa ampliación. Vienen ustedes a este pleno a hablar de autoconsumo, de transición energética, de responsabilidad climática, mientras al mismo tiempo bloquean o facilitan que se bloquee la única energía firme que hoy sostiene la estabilidad y el empleo en Tarragona,
que no tiene emisiones, que genera miles de empleos directos y es clave en los empleos también de la industria química. Especialmente Junts, que reivindica industria y competitividad, pero que cuando llega el momento decisivo se sitúa mediante su abstención exactamente donde necesitaba la izquierda más ideológica para frenar la energía nuclear.
Esa contradicción no podemos dejar pasar la ocasión de señalarla. El Partido Popular defiende el autoconsumo y la generación renovable. Defendemos avanzar, sí, pero acompañando ese avance con energía estable, con planificación, con rigor técnico.
No podemos compartir la creación de estructuras administrativas con aroma de empresa pública encubierta, un modelo que la izquierda lleva muchos años impulsando sin resultados satisfactorios. Por todo ello, gracias, presidenta, haremos una abstención responsable, reconociendo lo que puede ser útil, pero advirtiendo de los riesgos de generar expectativas que Tarragona no podrá cumplir si no se habla con claridad sobre la energía que necesitamos. Muchas gracias por su generosidad, presidenta.
Gràcies, consellera Badrina. Passem a la votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Abstenció. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal de Vox? No hi és. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Abstenció. Per tant, s'aprova per 8 vots a favor i 13 abstencions. Moltes gràcies, grups que vulguin intervindre en l'explicació de vot.
Senyor Collado, senyor Ferrer i el conseller. Senyor conseller Collado.
Gràcies, conseller Ferrer. Jo crec que la moció, com sempre, té tot el sentit del món. A més, proposa una mesura de la qual havíem parlat en aquesta ciutat alguna vegada.
i va amb una perspectiva clara, que és acompanyar la gent que ha de fer això tan difícil i, com ho sabem bé, és imprescindible. Moltes vegades la meitat de les mesures que es proposen amb una mirada molt llarga fa molt difícil d'aplicar i jo crec que això ho ve a regular, a solucionar i a proposar anar pel camí.
Jo, consellera Bedrina, no puc evitar contestar-li, perquè em sembla meravellós. Estem d'acord d'una cosa, les centrals nuclears no fan emissions, emissions zero. Ara, els residus, 500 anys de vida. Ho dic també perquè, clar...
Macron, a França, ens ha aconseguit colar aquesta lògica verda de l'energia nuclear. Però de verda no té res. Les centrales nuclears són un perill. Les d'Escoi Vendellós, també.
I jo comparteixo amb vostè, fins i tot amb Maris Canyete, que la transició ha de ser justa. Segurament els camins no són els mateixos, jo ho sap, però crec que és perillós plantejar aquest tipus de discursos que diuen mitges veritats i que per tant porten implícites mitges mentides. A mi sempre em sorprèn que els nuclears d'aquest país, el Congrés o els diputats, són els que porten la polsareta d'Espanya.
Perquè les centrales nuclears utilitzen urani. Segurament és la matèria prima de la que menys tenim a l'estat espanyol. Per tant, és condemnar el sistema energètic espanyol a dependre de tercers.
Jo no sé, perquè em costa molt el de les declaracions de patriotes, em costa una mica, però jo no sé si és massa patriota jugar-se-la tota a un negoci que acostuma a fer-se amb mines fora d'aquest estat i per tant necessites importar i sobretot a lobbies econòmics
que no dubtaran en deixar-nos tirats amb tots els residus quan calgui fer-ho. Les centrals nuclears són perilloses, han acabat la seva vida útil i sí, no les hem de tornar a allargar. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Conseller Ferrer, com vostè vulgui.
Bé, gràcies. Un incís a donar tot el suport a les veïnes de la part baixa que estan enlluita.
Senyor Collado, veig que ha entès perfectament el contingut principal de la moció, que és ajudar a donar suport a l'autoconsum compartit fa molts anys que existeix i fa molts anys que no s'implanta. Que no s'implanta per les dificultats que té, no només tècniques, que poden ser les habituals i normals, sinó sobretot administratives i estructurals. Posar d'acord comunitats de propietaris de veïns amb els seus...
amb les seves comunitats veïnes, posar d'acord institucions com l'Ajuntament, amb els veïns, no és senzill. I quan es parlen de coses tecnològiques i de quilowatts hora i de tot això, és complicat. La nova normativa ho facilita, però necessitem una persona, o qui sigui, que doni suport a tot això perquè pugui tirar endavant.
La senyora Bedrina, la veritat és que no he entès tres quartes parts del seu missatge. No parlem d'empresa pública, parlem de donar suport a iniciatives privades. Donar suport a iniciatives privades i parlaríem més d'autoempresa. Aquí cada productor, cada comunitat de propietaris es fa la seva pròpia empresa de generació pública.
d'energia renovable. En tot cas, agrair als grups que han votat a favor i als que s'han abstingut perquè aquesta moció pugui tenir endavant. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. En nom del govern, conseller Guillermo García.
Gràcies, alcalde. En primer lloc, agrair a Esquerra Republicana i en concret al Carles que hagueu presentat aquesta moció que apunta a moltíssims reptes que com a Ajuntament, però sobretot com a societat tenim per endavant. I aquesta voluntat demà estesa.
Jo, en primer lloc, volia aprofundir en la idea sobre el moment històric en què ens trobem. Fins ara no hem disposat de matèries primeres fiables. Sí, energèticament potser eren molt potents, però tant pel que han suposat a nivell d'un gran cos econòmic o la dependència de tercers o com l'impacte contaminant sobre el nostre entorn han sigut bastant contradictòries.
I tenim per endavant que amb l'energia solar sigui una fauna energètica molt més neta i que davant d'aquest fet aquest país té aquest repte d'explotar-ho i aprofitar l'oportunitat el màxim possible. L'emoció apunta a alguns aspectes amb els quals crec que hi coincidim i estem treballant.
i podem treballar conjuntament com aspectes d'estudis energètics, com els projectes que té en marxa l'Ajuntament d'instal·lacions fotovoltaiques. Coincidim amb la necessitat del pla d'autoconsum. També creiem que aquesta figura de gestor...
Es podria reorganitzar dins de la pròpia casa i buscar... Ja tenim enginyers que fan aquestes feines, per tant, aquí hi hauria algun detallet a comentar i per això ens hem tingut, i també perquè creiem que hi manca una idea, que és el tema de l'àrea metropolitana.
Jo crec que l'energia l'hem d'entendre en el seu conjunt. És cert que, a dia d'avui, amb energia solar no podríem substituir tota l'energia que tenim concebida de manera ordinària, però és que hi ha moltes línies d'actuació. Per començar, hem de baixar energèticament moltíssim la nostra necessitat en alguns dels...
dels sectors, amb altres s'haurà d'incrementar moltíssim i s'hauran de buscar altres fons energètiques renovables que seran necessàries, com deia, coordinar-les amb aquesta era metropolitana i amb l'impuls des dels ajuntaments, com ve a apuntar aquesta moció. Moltes gràcies.
Digues.
No ho sé si ho podem fer aquí, secretari, però no és l'únic grup municipal que està en contra d'aquesta declaració. La podem convertir en declaració institucional en aquest ple?
Si un grup municipal proposa que es transformi en declaració institucional i ho aprovar per unanimitat als membres que estan al ple, evidentment es transforma en declaració institucional. Fantàstica la aportació, conseller Collado.
Cal que ho digui o ja queda clar què ho proposava? Hauríem de sotmetre a votació la proposta que fa vostè per sotmetre-ho com a declaració institucional. Doncs sotmetem a la proposta la votació que aquesta moció esdevingui declaració institucional i en cas que sigui aprovada per unanimitat el secretari procedirà a la seva lectura. Per assentiment? Sí? Tothom? Perfecte? Doncs queda convertida en moció institucional.
Aquesta és l'economia del temps que ens agrada. Conseller Collado, sisplau, secretari, si vol procedir a la lectura de la declaració institucional. Procedim a la lectura.
L'aprovació de la Convenció sobre els drets de l'infant per part de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989 va ser una fita que va transformar la visió de la infància a les nostres societats. Els nens, nenes i adolescents van deixar de ser considerats simples receptors de cures per convertir-se en subjectes de drets en veu, agència i capacitat de transformació.
Cada any aquesta edat em recorda el compromís col·lectiu de garantir els drets fonamentals de tots els nens i nenes, promovent el seu benestar, protecció i participació activa a la societat. Les entitats locals, com a institucions més properes a la ciutadania,
tenen un paper essencial en la creació d'entorns segurs, inclusius i protectors per a la infància. Per això cal commemorar el Dia Mundial de la Infància no només per reconèixer els avanços aconseguits, sinó per posar en evidència els reptes persistents, emergents en alguns casos creixents, que amenacen el benestar i el desenvolupament de la infància.
a tot el món, especialment en contextos de conflicte i guerra. Garantir els drets de la infància no és només una obligació legal, sinó un imperatiu ètic. No és una qüestió de voluntarietat, sinó de compromisos, responsabilitat i prioritat en el complement dels seus drets. Cada nen i nena mereix créixer en un entorn segur, saludable, garant dels drets, impulsor d'oportunitats i participatiu.
Donat el nostre rol de proximitat amb la ciutadania, des de les institucions locals hem de redoblar esforços perquè cap infant es quedi enrere per oferir espais de participació i per impulsar els drets de la infància. En aquest Dia Mundial de la Infància, reafirmem el nostre compromís amb la infància.
a la nostra localitat i entorn, però també amb la infància en els altres llocs del món, perquè protegir i escoltar la infància, totes les infàncies, a qualsevol lloc del món, és crucial avui i demà. Com a responsables polítics, ens hem de preguntar si estem fent prou de protegir, promoure i realitzar els drets de la infància, si estem destinant recursos suficients,
si estem tenint en compte les seves propostes, quan prenem decisions, si considerem els nens, nenes i adolescents de manera prioritària. Són molts els desafiaments que hem de fer front, reptes traslladats per part d'UNICEF a d'Espanya al Comitè dels Drets de l'Infant i davant els quals tots els nivells de l'administració pública han d'estar alineats i coordinats a fi de prioritzar l'interès superior del nen o nena en qualsevol decisió. Per això ens comprometem a treballar per
Prioritzar els nens i nenes i adolescents en risc de pobresa i exclusió. Implementar mesures alineades amb la Garantia Infantil Europea per tal d'abordar l'elevada taxa de pobresa infantil, creixent com a evidència de la taxa de pobresa d'ingrés per a la infància que ha passat del 28,9% al 2024 al 29,2% al 2025.
Universalitzar el primer cicle educatiu infantil de 0 a 3 anys amb una mesura eficaç per trencar el cicle de pobresa intergeneracional. Facilitar l'accés efectiu de tota la infància a instal·lacions i activitats culturals de lleure i esportives mitjançant un sistema que permeti superar a les famílies les barreres de costos, per exemple. Reduir les barreres amb les que es troba la infància migrant
i altres col·lectius vulnerables per accedir als seus drets socials bàsics, com l'educació o l'atenció pel que fa a la salut, incluint-hi la mental i combatre també l'estigmatització. Reforçar el principi segons el qual nens i nenes no perden els seus drets en el moment de creuar una frontera. Promoure iniciatives que assegurin l'accés a un habitatge adequat
així com una planificació urbana on es prioritzi el benestar de la infància. Escoltar l'opinió dels nens, les nenes i els adolescents, tenir en compte les seves propostes, la seva visió a nivell local, com a ciutadans i ciutadanes, tenir en compte les seves idees és fonamental per millorar l'entorn i la planificació local.
Reforçar el compromís per a rendir comptes, obrint espais perquè nenes, nens i adolescents rebin retroalimentació sobre les idees i propostes que fan. Es tindran especialment en compte els nens, nenes i adolescents amb més vulnerabilitat. Protegir la infància.
potenciar programes i mecanismes de protecció davant els riscos de l'entorn digital, millorar la coordinació entre totes les institucions i actors a nivell local i situar la protecció de la infància al centre, desplegant efectivament la llei orgànica de protecció integral de la infància i l'adolescència davant la violència.
Prevenir, promoure i atendre les necessitats de la infància per tal que godeixin d'una adequada salut mental. Promoure entorns segurs, nets i saludables. Incorporar programes per al foment d'una mobilitat segura independent per a la infància, mitjançant infraestructures i sistemes que la fomentin.
Prioritzar la cura i el benestar dels nens, nenes i adolescents i vetllar per la seva adequada salut mental i garantir el seu desenvolupament adequat a la nostra localitat. Implementar mesures perquè nens i nenes visquin, creixin i es desenvolupin en entorns sants i segurs. Les seves vides, salut i possibilitats de desenvolupament seran protegits davant de qualsevol perill o causa de dany mediambientals com la contaminació a temperatures extremes.
Compromisos a la infància a qualsevol lloc, especialment amb els drets dels nens, nenes i adolescents que viuen en llocs en conflicte. Ens unim a la crida d'un autofoc immediat i sostingut per aturar les morts i mutilacions i posar fi a les greus violacions contra els nens i nenes a la franja de Gaza.
Per això, en aquest Dia Mundial de la Infància, refermem el nostre compromís en la construcció d'una societat més justa, amb drets, equitativa i protectora per a tots els nens, nenes i adolescents. Moltíssimes gràcies, secretari, per aquesta protecció de la infància. I anem a la següent moció. Ha sigut declaració institucional. I ara ens anem a aquesta.
A la moció presentada pel grup municipal Tarragona en Comú Podem, el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i el grup municipal socialista per a denunciar i garantir la prevenció de la violència institucional masclista amb motiu del 25N. La defensaran...
Fem un reces de 5 minuts. Aprofitin. Com diu l'alcalde, es fa un reces de 5 minuts en un plenari on ja s'han aprovat els pressupostos de cara al 2026. De seguida, en 5 minuts, es reprendrà aquesta sessió en l'apartat d'emocions.
Doncs tornarem de seguida fins a la sala de sessions a l'Ajuntament de Tarragona per seguir en directe la sintonia de Tarragona Ràdio aquest ple ordinari del mes de novembre. Com a fet més destacat, s'han aprovat els pressupostos municipals de 2026. De seguida farem una pausa per la publicitat i mentre no repren el plenari repassarem el que ha donat de si de moment aquesta sessió fins ara mateix.
Si hacemos nuestro trabajo como hoy, manteniendo la portería a cero y aprovechando las ocasiones que tengamos, vamos a sacar los tres puntos allí.
Com diu el defensa del nàstic David Alba, el partit d'aquest cap de setmana serà complicat davant un filial amb molta categoria, però els grans aniran a sumar els tres punts. Divendres 21 de novembre a les 7 de la tarda viurem el partit de la jornada 13 de Lliga, el grup segon de primera federació des del mini-estadi de la ciutat esportiva José Manuel Llanesa de Vilarreal en el partit entre el Villarreal B i el nàstic. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7.
Al web hi ha les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar-Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Les dues i setze minuts, amb aquest reces de cinc minuts al ple municipal ordinari d'aquest mes de novembre, aprofitem per repassar les notícies més destacades del dia. Estaven en temps d'emoció, per tant, de seguida tornarem a l'Ajuntament de Tarragona per escoltar en directe el desenvolupament d'aquesta recta final de la sessió.
Avui el tema estrella ha estat el pressupost de 2026, que s'ha aprovat en la sessió plenària. Els socialistes han aconseguit el suport d'en Comú Podem, de Junts i dels tres regidors no adscrits en el ple celebrat aquest matí. I han dit no a Esquerra Republicana, Partit Popular i Vox.
L'alcalde socialista, Rubén Viñual, s'ha aconseguit per tant disposar del tercer projecte econòmic del seu mandat. La consellera d'Hisenda Isabel Mascaró remarcava que s'ha posat a Tarragona com a prioritat. Avui és un gran dia per tercer any consecutiu i gràcies als consellers i conselleres que ens han donat recolzament en aquest pressupost, a data 1 de gener del 2026 podrem començar a filar l'agulla, a gestionar,
a millorar i de la millor manera que sabem, de manera responsable i sense sorolls ni estridències. Els comptes que podran entrar en vigor l'1 de gener de l'any vinent representen un creixement de l'1,5% respecte al d'enguany. Inclouen 19 milions i mig en inversions. El portavot d'en Comú Podem, Jordi Collado, diu que avui és un bon dia per la ciutat. Insisteix que els pressupostos posen l'accent en una de les principals preocupacions dels ciutadans, l'habitatge.
Mirin, tenim un pressupost que tenim que creix i que s'ajusta, que soluciona les qüestions claus que a nosaltres ens preocupen i, sobretot, que posen l'habitatge com a rum, perquè el principal problema d'aquesta societat és que la gent pugui accedir a l'habitatge. I, per tant, avui és un bon dia per la ciutat.
El portavó de Junts, Jordi Sendra, recorda que el projecte que defensa el seu grup municipal és el de treballar incansablement per Tarragona per sobre de les trinxeres ideològiques. És a dir, treballar per Tarragona. Això és el que fem. Treballar per Tarragona. Posem per sobre de les trinxeres ideològiques, posem al servei els tarragonins. I, per tant, com sempre diem, fets i no paraules, facta, no en verba.
La portaveu de Vox, Judit Gómez, diu que són pressupostos continuistes i que segueixen mantenint la pressió fiscal. La portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, ha recordat que aquest pressupost neix a partir de la brutal pujada d'impostos del primer any de mandat.
Però primer de tot no podem estar d'acord amb aquest pressupost que neix d'una brutal pujada d'impostos del primer any que encara es manté. Ja sabem que ens diran què és la congelació, però bé, això és el manual de qualsevol mandat.
El portaveu adjunt d'Esquerra Republicana, Xavi Puig, diu que és un pressupost sense paraules, sense ambició i sense rum. Denuncia que l'equip de govern només ha posat pals a les rodes de la negociació i que han complert pràcticament tots els acords pactats amb ells fa dos anys. No podem escoltar Xavi Puig perquè ens demanen pas ja des de l'Ajuntament de Tarragona perquè sembla, Michel Pijuan, que s'ha reprès la sessió. Bona tarda de nou.
Bona tarda. Doncs sí, està a punt de reprendre's altra vegada al plenari en l'apartat de mocions. Escoltem ja en directe l'alcalde de Tarragona. En aquest cas m'han fet evident que aquesta moció que s'havia presentat per algun municipal de Tarragona com a Podem, Esquerra Republicana, PSC, per garantir la prevenció de la violència institucional masclista en motiu 25N, que era una fusió de tres prèvies
que hi havia, en aquest cas es podia fer una declaració institucional si s'accepta el text que va proposar com a moció el grup d'Esquerra Republicana de Catalunya. Dit això, els demanaré en primer terme que votin, si podem fer per assentiment, l'acceptació d'aquesta fórmula i que seria una declaració institucional la moció que va presentar Esquerra. Podem aprovar per assentiment? Sí. Perfecte.
Doncs donem lectura, si és tan amable el text.
Aquest 2025 alcem la veu amb més fermesa que mai per denunciar totes les formes de violències masclistes que patim les dones arreu del món. Aquestes violències adopten múltiples formes, físiques, psicològiques, sexuals, econòmiques, i no oblidem les institucionals, i totes tenen un origen comú.
un sistema patriarcal que perpetua la desigualtat i la discriminació estructural. Avui i cada dia manifestem el nostre rebuig rotund a qualsevol forma de violència masclista i reafirmem el nostre compromís amb la defensa dels drets de les dones, perquè els drets de les dones són drets humans.
Enguany hem hagut de lamentar 16 feminicidis a Catalunya, dels quals només 8 han estat reconeguts oficialment. Malauradament, sembla que encara no hi hagi prou consciència social davant d'aquesta realitat tan lamentable i irreparable. L'informe Grevio alerta de l'auge dels discursos que neguen la violència masclista i qüestionen la igualtat de gènere. Alhora, assenyala un increment preocupant de les violacions en grup i de la violència sexual envers les dones més joves.
així com el paper devastador de la pornografia violenta en la normalització d'aquestes conductes. Més que mai, cal continuar avançant perquè estem vivint un context preocupant. En els darrers anys han crescut els discursos que neguen les violències masclistes, ataquen els drets fonamentals i busquen desmantellar
els avanços aconseguits en igualtat, diversitat i drets humans. Aquestes estratègies no són fruit de la casualitat, són part d'un moviment reaccionari internacional impulsat per organitzacions d'extrema dreta que, sota la falsa bandera de la llibertat d'expressió, fomenten l'odi, la intolerància i l'autoritarisme. Un exemple greu han estat les jornades ideologia de gènere i denúncies falses organitzades als congrès dels diputats per l'extrema dreta,
posant de manifest com aquests discursos d'odi i antidrets es materialitzen accions que impacten directament la vida de les dones i de la comunitat LGBTI+. Negar l'existència de les violències masclistes és negar la realitat i invisibilitzar les víctimes, i això és inadmissible.
Els discursos i delictes d'odi no només divideixen i afableixen l'equació social, sinó que són una amenaça directa contra les bases de la convivència democràtica. Davant l'ouge de l'antifeminisme, del racisme i la discriminació, cal una resposta clara i contundent per part de les institucions i de tota la societat.
Tenim clara la nostra responsabilitat, erradicar les violències masclistes i construir una societat lliure, justa i igualitària. Volem una vida digna per a totes les dones, on no s'hagi de viure amb por, on els drets siguin garantits i no permetrem cap retrocés en els mateixos. Per això s'acorda. Primer.
Condemnar totes les expressions de les violències masclistes, començant pels feminicidis. Segon, dissenyar instruments específics per a la prevenció de la sensibilització i el compromís en la protecció i ampliació de la igualtat de gènere, dels drets humans i la justícia social, com a pilar fonamentals d'una societat per fer del nostre municipi un espai lliure de violències masclistes.
Tercer, revisar, avaluar i actualitzar les eines i plans d'acció municipals vigents per adaptar-los a les noves realitats locals que contemplen totes les formes de violència masclista, garanteixin el compliment de la legislació vigent i combatin la regressió de drets, especialment aquells que atenten contra els drets i les llibertats de les dones. Quart, garantir la formació especialitzada en perspectiva de gènere i interseccionalitat diversa
dels i les professionals i qualsevol persona que participa en el circuit d'atenció i intervenció en situacions de violència masclista. Cinquè.
Manifestar el compromís per erradicar i actuar com a determinació contra qualsevol manifestació sexista i estereotipada a les activitats i espais culturals i d'oci que rebin el suport de l'Ajuntament, però també en aquelles organitzades per tercers que es duguin a terme al municipi. Sisè, impulsar els recursos d'atenció i prevenció, com el CIA i el CIAT, i garantir recursos d'acollida i habitatges per a emergències en situacions de violència masclista.
Setè, instar els organismes i institucions supramunicipals a vetllar per la igualtat d'oportunitats des de la perspectiva de gènere i la protecció de les dones i els infants en casos de violència masclista, així com també dels animals de companyia d'aquestes dones. Vuitè, instar el govern espanyol a transformar la directiva 2024-1385 del Parlament Europeu i del Consell de 14 de maig de 2024 sobre la lluita contra la violència, contra les dones i la violència domèstica.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Conseller López, si vol intervenir per una qüestió relacionada amb ordre, en aquest cas...
Sí, gràcies, alcalde. Doncs amb motiu del 25N, només dic que des del bloc d'aliances feministes, el dimarts 25 a les 18.30 a plaça Corsini hi haurà una concentració. De quantes violències suportem les dones? Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera, per aquest recordatori.
Passaria ara, amb el seu permís, a la moció presentada pel grup municipal Tarragona en Comú Podem pels 50 anys de la mort del dictador Franco i el compromís de reparació.
Gràcies, alcalde. Permeteu-me agrair-vos a tots els grups que haguem aconseguit una cosa que avui no passarà, o aquests dies no passarà en pràcticament cap ajuntament amb representació de Vox, que és convertir els drets dels infants i la lluita contra la violència masclista en declaració institucional. Jo crec que és una bona notícia que Tarragona de vegades recoveix la institucionalitat.
La moció pels 50 anys de mort del dictador Franco i el compromís de reparació. El 20 de novembre de 1975 va morir Francisco Franco, el dictador que durant gairebé 40 anys va sotmetre l'estat espanyol a un règim autoritari repressiu. Al cop d'estat del 10 de juliol de 1936 contra la Segona República,
va desencadenar una guerra civil devastadora i va donar pas a una dictadura que va negar sistemàticament els drets humans, les llibertats públiques i la dignitat de milions de persones. El franquisme va ser un règim totalitari, nacionalcatòlic i patriarcal, fonamentat en la violència política, la persecució ideològica, la censura cultural i lingüística i la supressió de l'autogovern. A Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Generalitat fau abolida. El català expulsat de l'espai públic i educatiu,
Ells i les mestres intel·lectuals depurades, els sindicats dissolts, qualsevol dissidència castigada en presó, tortura o exili. No va ser una etapa d'ordre ni de pau. Va ser una etapa de por, misèria i silenci forçat.
50 anys després de la mort del dictador, les seves conseqüències no són només una qüestió del passat. Persisteixen ferides obertes i inèrcies d'impunitat que encara avui les veiem en les foses per exhumar. Cal recordar que qualsevol ciutadà de l'Estat viu a menys de 50 quilòmetres d'una fosa comuna del franquisme. 50 quilòmetres.
Crec que aquesta dada és prou rellevant. Proses pendents de veritat i de reconeixement i arxius que cal fer accessibles a la ciutadania i a la recerca. El rege actual no és només l'oblit, és la banalització i el revisionisme que pretenen presentar el franquisme com una etapa d'estabilitat o de progrés, igual amb víctimes i gotxins i relativitzant les tortures, els refusellaments i les persecucions.
El feixisme, ahir, uniformat, avui encobert, sota formes de populisme autoritari o nostàlgic. No és una opinió més, és un projecte d'odi incompatible amb la democràcia. La memòria democràtica no és només record.
És una política pública de present i de futur que garanteix el dret a les víctimes per ser reconegudes, el dret de les famílies a saber la veritat i el dret de la societat a conèixer el passat sense silencis ni manipulacions. Els seus pilars, veritat, justícia, reparació i garanties de no repetició, exigeixen a les institucions unes institucions actives, compromeses i transparents.
Com portem un ple llarg, aquesta introducció passaré als acords perquè crec que al final hauran fet els deures i s'hauran llegit la moció sencera. Els acords diuen commemorar institucionalment el 50 aniversari de la mort de Franco amb actes públics que posin en valor la lluita democràtica, les víctimes de la dictadura i el compromís municipal amb els drets humans i la llibertat.
Dos, rebutjar qualsevol forma de banalització o exactació del franquisme i del feixisme i manifestar el rebuig d'aquest ple a qualsevol intent de relativitzar els crims o justificar la dictadura, reafirmant el compromís d'aquest Ajuntament amb els valors democràtics, els drets humans i la lluita contra els discursos d'odi. Reforçar les polítiques municipals de memòria democràtica.
impulsant la recollida de testimonis orals, continuar amb la instal·lació de plaques i elements informatius d'espais del municipi vinculats a la repressió, reforçar la programació d'exposicions, la revisió i retirada de símbols, denominacions i elements d'exaltació de la dictadura que encara puguin subsistir en l'espai públic municipal.
4. Establir més i enfortir línies de treball estables de cooperació de suport tècnic, econòmic i difusió a les entitats de memòria històrica i associacions de les familiars de víctimes. 5. Incorporar la memòria democràtica en la formació del personal municipal, promouent mòduls específics adreçats al personal directiu tècnic i d'atenció de ciutadania, així com de la policia local.
Donar suport institucional com a Ajuntament de Tarragona a la transformació de la Prefectura Superior de la Policia, via la lletona 43, en un centre de memòria democràtica i drets humans. Instar al Ministeri Interior a la seva desafecció com a espai policial. El trasllat de les dependències i la transferència de l'edifici i dels fons documentals a les institucions catalanes amb participació activa
de les entitats moralistes. Se té traslladar aquests acords a l'Associació de Víctimes de Repressió Franquista de Tarragona, a l'Associació del Fòrum de Tarragona per la Memòria, al Ministeri Política Territorial i Memòria Democràtica, al Parlament de Catalunya, als grups parlamentaris, al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat de Catalunya, al Memorial Democràtic i a la Diputació de Tarragona. Moltíssimes gràcies, conseller Collado. Grups que vulgui intervenir en fase de debat,
Consellera Vidal, com vostè vulgui.
És important no oblidar i reparar la integritat de les persones que van ser represaliades i torturades a la ciutat i fomentar els valors democràtics que avui defensem, especialment davant els perells que actualment amenacen la democràcia, les llibertats i els drets, amb l'auge de les forces socials i polítiques de caire autoritari.
La moció que vostès presenten ja està prevista dintre de la llei, un projecte de llei actual que és idèntic a l'aprovat del govern anterior, si bé va quedar penjat per les eleccions anticipades, que ja s'havien iniciat els tràmits el 23 i que va de caure en la finalització de la legislatura.
La nova norma absorbeix la llei de memòria democràtic del 2007, la llei de foses del 2009 i la llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme del 17. A més, obre la porta a fer política pública d'abordatge de l'esclavisme i el colonialisme, pensant especialment en la memòria de les diàspores i els catalans d'origen forà, amb la visió d'erradicar el racisme institucional i la discriminació per motius ètnics, racials o culturals.
La totalitat de les qüestions que proposa la moció ja estan previstes, com deia, en el projecte de llei que s'està tramitant. En la nova normativa, la memòria democràtica passarà a ser un element central en els currículums educatius. Es preveu un termini de dos anys, Esquerra Republicana demanava que fos un, per retirar la simbologia franquista de l'espai públic.
Se sancionarà a tothom qui cometi enaltiment del franquisme. Cal destacar que inclou la perspectiva de gènere a les polítiques de memòria amb l'objectiu de reivindicar el paper de les dones com a subjectes actius de la història en clau republicana i antifranquista, més enllà de la seva condició de víctimes de la repressió i els infants separats de les famílies per motius ideològics.
La veritat és que em sorprèn molt que parlin de la comissaria de Via Laietana a Barcelona, però no ens parlin d'obrir les fosses que encara queden pendents al cementiri municipal, ni tampoc dels espais de memòria a Tarragona, que amb la nova llei de memòria democràtica es passaran a dir espais de commemoració, que són la Cambra de Comerç, que fou seu policial en època franquista, el Coment dels Pares Carmelites, la presó de Pilats, l'antiga audiència, l'antiga presó provincial...
i el Convent de les Oblates, on per cert es va convertir en presó d'aproximadament 480 dones i una vintena de nens i nenes, i on van morir 11 recluses de fam i de malaltia després d'un llarg patiment. Gràcies. Gràcies, consellera. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno? No. Senyor Francisco Javier Gómez León? No.
No. Senyora Elvira Vidal, sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? No hi ha. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova.
Per 18 vots a favor, dos vots en contra i quatre abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en fase d'explicació de vot, conseller Duque, com vostè vulgui.
Gracias, señor alcalde. Creo que va a ser la nota de color del día de hoy, pero la verdad es que voy a hablar de lo que pienso. Lo primero, supongo que hablo también en nombre del conseller Gómez y, si no es así, supongo que tendrá la oportunidad de decirme que soy facha después. En fin, he votado que no por dos razones fundamentales. La primera, quizás la fundamental, ya nos lo ha explicado
En la consellera Vidal ya existe un marco legislativo que haría inútil esta moción. Pero la segunda, y esta es la profunda, la personal, la quizá histórica, y es que me voy haciendo mayor. Es decir, tengo recuerdos de lo que fue la transición, incluso yo viví en época de Franco. ¿Y qué quiero decir con esto?
Primera y principalmente que rechazamos, hablaré en plural, cualquier forma de autoritarismo venga donde venga. Y, por supuesto, rechazamos de forma absoluta el franquismo. Pero, insisto, mi voto ha sido que no porque creo que existe una instrumentalización de la historia...
Una instrumentalización de Franco que efectivamente, españoles han muerto, pero ya hace 50 años que murió. E, insisto, lo pienso así, no murió gracias a la presión del PSOE desde la clandestinidad.
La izquierda en aquel momento no tuvo nada que ver con el fin de franquismo y ese sentimiento de culpa supongo que es la impotencia que lleva al resentimiento que desde hace un tiempo, primero por el señor Rodríguez Zapatero y en la actualidad por nuestro actual presidente, quizá el primero por fanatismo y el otro por un cálculo de rendimiento político estupendo, también hay que decirlo,
Se desempolvó, se desempolvaron y se empezó a atizar de forma irresponsablemente para legitimar el cordón sanitario a lo que yo creo que sí que existe en España, que es una derecha absolutamente democrática. Y con ello consolidar también alianzas, siempre hablo de lo que creo, contra la natura, con los nacionalismos periféricos e incluso con antiguos miembros de la banda terrorista ETA.
A ese objetivo se reduce la denominada memoria histórica, que me molesta mucho que sea selectiva, a dividir para mandar, exactamente lo contrario de lo que buscaba la izquierda, que sí vivió la guerra, la izquierda que yo conocí cuando era joven y que sí padeció la dictadura. Aquella izquierda responsable que eligió el camino no de la revancha, sino de la reconciliación nacional y que se abrazó con...
La derecha democràtica para fundar lo que algunos resentidos de ambos extremos, también hay que decirlo, llaman ahora con un claro componente peyorativo el régimen del 78, que con todos sus defectos, que también los tenía, y sus amenazas internas incluso, nos han dado los mejores años de paz, reconocimiento de derechos, libertad y prosperidad de nuestra historia y que este conseller, insisto, ha podido vivir. Gracias.
Gràcies, conseller. Nom d'Esquerra Republicana, conseller Arroig. Perdoni, conseller Collado, no l'havia vist.
Gràcies. Dos comentaris sobre el marc regulatori. No existeix encara. Està en camí. És a dir, ho hem d'aprovar i mentre s'aprova haurem d'anar fent coses. Jo crec que és interessant que posem en l'accent el marc regulatori perquè s'està endarrerint i ho deia molt bé la consellera Vidal. És un projecte que les entitats meuralistes han dit no toquem i per tant traspassem i s'està allargant massa. Per tant, no existeix. Existirà? Esperem. Ja veurem qui el vota i això també n'haurem d'estar atents.
Pel que fa als espais de memòria, jo crec que, senyora Vidal, crec que està bé. Jo crec que a vostè li agrada posar-nos deures quan presentem una moció. Jo li agrairia que en la propera, alguna vegada, ens faci propostes, perquè potser li acceptem. És una manera d'anar treballant el tema. La fossa que tenim per excavar ja té data. La que tenim per excavar el cementiri ja té data.
I, per tant, creiem que aquesta fossa no era el moment de treure-la a joc, perquè aquí es posa molt nerviós. Però jo crec que, a bo entendre, poques paraules basten. Sí, poques paraules basten. La mort de Franco, senyor Duque, és veritat. La esquerda no ho va tenir responsabilitat. I jo crec que sí que és veritat que hi ha gent que se li dona espinita. A mi no. El que va tenir l'esquerra d'aquest país...
els partits polítics, els sindicats, les entitats veïnals, van acabar amb el franquisme, amb la dictadura. I no cal que vagi molt lluny. Jo crec que li pot preguntar el seu company no ha escrit, que a més va ser germà d'algú que va estar al Comitè Central del Suc en aquells anys. I potser hauríem de fer una mica curosos en intentar identificar el personatge
amb el moviment. Jo crec que el règim del 78 potser depèn de això, que tots van callar perquè s'havia superat el moment. Una cosa és que quan hem acabat aquell procés hem de ser prou dignes per poder-nos mirar als ulls i explicar que allò ho vam fer per sortir d'allà, però que això no pot quedar aquí. Perquè si no, al final comencen a aparèixer joves
que comencen a creure que les dictadures no estan tan mal, perquè quan banalitzem i restem importàncies a aquestes coses, i jo crec que és el que vostè ha fet, fins i tot crec que en contra de la seva voluntat, sense adonar-se'n, quan restem la força en aquestes coses les mengem. Mirin, el pressupost d'avui hem aprovat una partida petita però significativa, que seran 350 xerrades a instituts d'aquesta ciutat per explicar què va passar durant el franquisme, en la transició,
I què passa en l'actualitat? Perquè és imprescindible que els que no van viure aquella barbaritat la puguem entendre. Banalitzar i restar-li importància, l'únic que fa joc és l'extrema dreta que ens intenta explicar que allò no estava tan malament. Moltíssimes gràcies, conseller. Ara sí, perdoni, consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Quan vam llegir aquesta moció que ens proposaven els companys d'en Comú Podem, ja li vaig comentar al conseller Collado, que evidentment ja estàvem d'acord, però que la paraula commemorar
Grinyolava una mica, perquè penso que les paraules són importants, i perquè commemorar porta implícit fer solemnament memòria. I la mort d'un dictador al llit de vell no en té res de solemne, sinó que de fet és terriblement injust. És més, el dictador va morir, però moltes de les seves idees no, perquè ja se'n va encarregar de deixar-ho tot ben lligat.
A Espanya, avui, conviu amb feixistes i amb gent que encara era la mà dreta de la dictadura i, si no, ho han estat els seus hereus, i que en molts casos han culpa i fins i tot càrrecs importants en l'administració i en molts altres llocs. I és per això que, tot i que el dictador va morir,
Els assassinats per la dictadura, per exemple, van succeir fins als anys 70, entrats als anys 70, mort inclús el dictador. L'any vinent recordarem els fets viscuts a Victòria Gasteiz i les manifestacions que se'n van succeir aquí a Tarragona on va morir, i poso morir en moltes cometes perquè encara està en procés de revisió, el jove NAFO.
Treballar per la memòria és per Esquerra un deure. L'any 2009, després d'un intent, el 2001, Esquerra Republicana, amb els regidors Rosa Rossell i el Sergi de los Rios, s'aconsegueix retirar la medalla d'or de Tarragona a Franco. L'any 2016, l'aleshores porteu d'Esquerra Republicana, Pau Ricomà, va defensar la moció que s'aprovava per retirar el títol d'alcalde honorífic i perpetu a Franco.
Per això també vam crear l'anterior govern a República una regidoria de memòria històrica encapçalada pel conseller Castanyo. I per això el maig del 22 ja havíem retirat 73 plaques de simbologia franquista de les que quedaven a la ciutat. Avui són comptades les que queden i esperem que aviat es retirin.
Vam restaurar el monument als deportats als camps nazis del Camp de Mar. Vam sumar-nos a les Stolpersteine. Aquests són només una mostra de la feina que està disposada a fer Esquerra Republicana per la memòria. Perquè som conscients que Espanya és el segon país del món amb més fosses comuns després de Cambotja. Que molts arrosseguem traumes transgeneracionals, que són bàsicament la memòria i el patiment dels nostres familiars. Per això també tots nosaltres treballem perquè la memòria sigui viva.
Però no ens enganyem, l'extrema dreta creix. Els joves, inconscients del que suposa viure sota una dictadura, hi flirtegen amb aquestes idees. I al darrere hi ha i segueix sent els de sempre, aquells que no van morir en un llit el 20 de novembre del 75.
treballar per mantenir la nostra memòria democràtica, que no històrica, no confonem memòria democràtica, perquè això implica un període molt definit de la nostra història, que és des de l'inici de la democràcia al nostre país, el 1931, fins al que es considera
al final de la transició posada el 79 o el 82, en funció de com es vulguin interpretar les primeres eleccions democràtiques, dels 79 les dels municipals, 78-79 algú allarga una mica més, però és aquest període històric que implicaria qualsevol període de la història, per això hi ha aquesta diferenciació. Jo crec que les paraules, com molt bé deia la consellera Roig, són importants.
Franco va morir fa 50 anys al llit, és cert, però el franquisme va morir al carrer. Gràcies a la lluita sindical, gràcies a les lluites veïnals, gràcies a les lluites estudiantils a les universitats, a les fàbriques, als barris, gràcies als partits polítics que estaven lluitant des de la clandestinitat, clar que sí, el Partit Socialista i el Partit Comunista.
I a la transició, imperfecta però que jo personalment també la defenso, l'èxit va ser que persones que no eren d'esquerres, com el president Suárez, van legalitzar el Partit Comunista.
I això va aconseguir normalitzar la política a Espanya, que a vegades sembla que va ser més fàcil durant la transició del que pugui ser inclús ara mateix. No hi ha una obsessió per part dels presidents socialistes, anomenat el president Zapatero i el president Sánchez,
perquè la memòria democràtica la condemna al franquisme i a la dictadura no hauria de ser una qüestió de dretes o d'esquerres. Des de la Conselleria de Memòria Democràtica i des de la Comissió de Programes de Memòria Democràtica es treballa cada any un eix temàtic. L'any vinent podrem parlar molt sobre aquests últims anys de la dictadura franquista i la transició i com tots aquests moviments
socials, sindicals, estudiantils, veïnals, van ser claus en la derrota del franquisme. Evidentment, les derrotes mai són complertes. Continuen havent nazis a Alemanya, continuen havent feixistes a Espanya i a més tenim el perill d'aquest jovent que es deixa arrossegar per certa estètica, certa ideologia, sense entendre massa bé a què es refereixen perquè en una dictadura ells no podrien dir el que diuen i ni tan sols són conscients d'això.
Però en tot cas, el rebuig a la dictadura no hauria de ser una qüestió de dretes i d'esquerres. No hauria de ser mai. No hauria de ser mai. L'any 1936, quan el mestre Manuel de Falla va intentar salvar la vida de Federico García Lorca i el que va rebre va ser una pedrada del cap i va haver de fugir dient que ell era un home de dretes però no era una alimanya.
o quan Luis Rosales va tenir membre de Falange i va tenir Federico García Lorca amagat a casa seva durant uns dies protegit
es va considerar un perdedor dins del sector dels guanyadors. Em refereixo a que ser bona persona o mala persona no té res a veure amb ser de dretes o ser d'esquerres. I anar en contra d'una dictadura no té res a veure amb ser de dretes o ser d'esquerres. El que és preocupant és que només l'esquerra es preocupi
de mantenir viva la memòria democràtica. Això és el que és preocupant en aquest país. No hauria de ser així. Jo agraeixo molt quan veig a companys i companyes del PP que venen a actes de memòria democràtica, que en alguna ocasió ha passat. Quan el 14 d'abril cada any
Acompanyem els familiars i les familiars de les víctimes, de les persones que encara estan enterrades en foses comunes al cementiri de Tarragona, les dues foses comunes que tenim. Jo agraeixo, inclús l'Església va venir fa dos anys, un representant de l'Església, i va demanar disculpes a les famílies. Això és normalitzar la situació. I això és important. És important saber què defensem.
Defensem la llibertat, no la de prendre canyes a la Plaça Mayor o no sé on, la llibertat de veritat. Defensem la democràcia, defensem les institucions.
democràtiques perquè al final la gent que no tenim massa cosa més és l'única cosa que l'únic patrimoni que tenim els que no tenim un gran patrimoni és l'estat del benestar i les institucions democràtiques així que més val que les guardem i sense lluitar per la memòria democràtica i ja acabo sense lluitar per la memòria democràtica no ho aconseguirem moltes gràcies
Gràcies. Recordo que vam dir que les intervencions a les mocions com a govern tindrien el mateix temps que la resta de grups. D'acord? Passem ara... S'han acabat les mocions? Sí, senyora. Senyora Fina, sap que sempre m'agrada donar-li la raó perquè la té, però les 33 hores, 13 minuts...
Si no passa res raro amb pregs i preguntes... I no és que els estigui animant, d'acord? En principi no, crec que no arribarem. Comencem pels pregs. Ara és quan jo hauria d'haver callat per variar. Ah, no, molta moderació. Ah, senyor Puig, dos només, això és un espectacle. I aquesta banda, res de pregs, no m'ho puc creure.
Sí, però no se'n comencin a animar, eh? Sí, set, vuit. Vuit precs d'Esquerra Republicana i crec que res més. Per on volen començar? Vostè mateix, consellera Fuster? Bé, el meu prec és referent a la, senyor alcalde, a la T202.
És municipal, ho hem estat comprovant, hem estat mirant tot les parcel·les. És municipal i la T202 hi ha cada dia gent que rebenta rodes, que està a la cuneta, perquè està fatal i és la que depèn de l'Ajuntament. Crec que el meu prec és que, sisplau, perquè és que a més passa l'autobús cada dia, un munt de vegades.
I a part dels forats i tot el que hi ha, quan venen... La T202 és la que hi ha davant mateix de Ferran. Surten els camions de l'escantera de Ferran i passa l'autobús i no passen els dos. I un dia tindrem un...
Ho mirarem. Si fos tan amable la consellera d'enviar-me a mi mateix si vol una fotografia del punt exacte i així també podem avançar. Gràcies. Consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Els precs són sobretot per al conseller de Patrimoni, Ignacio García. Durant la neteja efectuada al Pont del Diable es va trobar una fita de terme amb escut de pedra, és entrant a la dreta baixant, però dient així, és una mica absurd, potser li passaré per correu exactament on és, i demanem que si es pot protegir adequadament, perquè crec que les fites de terme moltes les han pres o no en queden gaires, i aquesta...
si encara hi és, estaria bé que la protegissin. I després, el passeig arqueològic és un prec, però potser em respon dient que hi ha una intervenció preparada, i és que hi ha dues inscripcions romanes que actualment estan exposades a la intempèria i que pateixen molta humitat. Aleshores, és un prec de protegir-les d'alguna manera, però que potser, si fos una pregunta, vostè em respondria que hi ha una intervenció. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Roig, conseller Puig, com vostè vulgui.
Al parc de la ciutat les noves llums LED se baixen d'intensitat de nit quan encara hi passa gent i després se pugen d'intensitat quan ja és més de nit i no hi ha ningú perquè el parc està tancat. Per tant, si podeu revisar-ho i posar una mica de seny i potser invertir-ho o en tot cas que hi hagi força llum quan aquesta fa falta. La segona és que el pavelló municipal de Sant Pere i Sant Pau
doncs i posa pavelló municipal valoreu la possibilitat de posar també de Sant Pell i Sant Pau o sigui que surti el nom del barri en el nom del pavelló ens ho demanaven des d'allí mateix
amb el partit de vòlei de l'altre dia, l'associació de veïns de la Unió, crec que era. I crec que té sentit que un pavelló tan emblemàtic com aquell llueixi el nom i la identitat que li correspon. I l'últim prec, perquè havia dit dos pros en tres, a Sant Salvador, al costat del camp de tir, hi ha alguna casa que sinunda cada cop que plou amb una mica d'intensitat.
i és problema per la mateixa forma del carrer que ve a bucar tota l'aigua cap a aquella casa en qüestió, com a mínim una té una solució que em sembla que és una sèquia que envia l'aigua cap al bosc bé, no ho sé, si poden fer alguna cosa Sí, tenim un projecte ja són uns 80.000 euros el tenim a Mematxa el fem directament de territori i tenim el projecte molt avançat i sí, sí, coneixem aquest fet i és innegable que li succeeix sí, sí, sí
La consellera López.
Jo acabo aviat, alcalde. De fet, si quan ens arriben les respostes, ens arribessin les respostes, no arribarien al plenari. No sé si és la tercera o quarta vegada que parlem de Sant Pere i Sant Pau, que està entre el bloc Sant Simó, bloc Sant Bartomeu, que no hi ha espai a la vorera perquè passin les persones, directament van per la carretera amb els cotxes.
L'última resposta que s'han donat és que ho havien passat a Guàrdia Urbana i ho havien traslladat a Mobilitat quan van preguntar si havien fet alguna actuació o no. I la resposta és que l'han derivat a un altre departament.
Fem preg pregunta i que ens diguin com està el tema. Sobre el tema de la T11, que també van reclamar en algun plenari per escrit, ens van dir que el dia 24 del 5 del 2024 s'havia demanat a Mossos o Carreteres, no ho sé, un senyal de prohibir parar i estacionar i que...
havia hagut una negativa, vam demanar per saber per què hi ha la negativa, ja que si l'Ajuntament no pot posar un senyal, doncs que la posi aquí per toca. I no ens ha enviat la negativa, el que ens ha enviat és un decret que amb data del 12 de l'11, fent un requeriment, no sé si per tancar l'espai, ho dic perquè ara mateix estan d'obres,
i els camions estan just al costat ja de la carretera, no hi ha espai. Tenim una resposta a això? Encara no? No han donat resposta. Li farem per escrit i així també m'assavantaré jo. I només sobre el carrer del Tebre...
tenim la part de dalt que van reclamar tema arbres, que allí crec que encara no s'ha fet cap intervenció. Al mig està el busquet, crec que sí que s'ha fet una intervenció, ens van donar la resposta que havien netejat les papereres i tal, però és que la setmana següent està igual. Vull dir, si cada vegada que s'han de netejar les papereres, ens arriba la foto, fem un preg, ho diem al plenari, no acabarem. Jo crec que aquesta zona
ha de tindre una miqueta de més manteniment perquè no estan passant. I després la part de baix del mateix carrer, carrer del Tebre al costat, el paral·lel a la T11, vam demanar que ens enviessin quina situació s'havia fet allà baix perquè hi ha una problemàtica a certes hores...
Hi ha una miqueta dels veïns que estan una miqueta que no saben què fer. Nosaltres els diem que truquin a l'Urbana. Van demanar que ens enviessin la informació de les actuacions i no ens ha arribat res encara. Gràcies. Crec que, consellera, que li volia respondre respecte a Carrer del Tebre, conseller Guillermo García. M'he deixat una, com que crec que també, no sé si és del conseller, crec que ho han demanat. Hi ha una palmera a la floresta
que està completament oberta des de la part de dalt, no sabem en l'estat que hi és, però hi ha coloms que potser hi ha 20, 30 o 40 que es posen a dalt i està just al costat de les finestres del bloc. Ja no és per la palmera, que crec que és perillosa també, que no ho entenc, sinó pels coloms també, que és que ara s'han posat allí i ja tenim un problema a la plaça. Gràcies. Gràcies, consellera. Conseller.
Sí, pel que fa a la palmera, en som conscients i en principi s'ha de treure, perquè de fet té l'escarbat vermell, per tant és millor eliminar-la. Pel que fa a l'actuació al Busquet, el Busquet encara aguanta el manteniment de l'obra inicial. Llavors estem molt insistent en l'empresa mantenidora que el conservi tal com toca, ens costa una mica. Aquest desembre finalitza ja...
el contracte de manteniment d'aquests dos anys, per tant, ja passarà a integrar-se dins del manteniment ordinari de l'empresa i podrem fer un... Encara és de l'empresa que va fer l'actuació. Ja, ja, ja. Anem darrere constantment. Gràcies. Això segur que els recordarà, carrer Canyelles, també hi havia el manteniment de la jardineria durant dos anys i vam haver al final de...
de dir prou, ja ho fem nosaltres i això ens ha de fer pensar d'altres contactes perquè sempre hi acaba amb problemes amb aquest manteniment que ha de fer l'empresa adjudicatària durant dos anys. Preguntes?
En Comú Podem, quan vostè vulgui. Gràcies, alcalde. Dos preguntes ràpides. Una de mobilitat. Avui hem abatut, per dir-ho d'alguna manera, sobre les baixes emissions. Jo crec que ho hem anat demanant. Sempre us heu dit que arribarà, arribarà.
Volem preguntar quan aprovarem el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible a aquesta ciutat. S'estan fent moltes mesures, què té una afectació directa i hauríem d'aclarir-ho. Jo crec, no sé on està l'encaix, potser ho podem treballar amb una junta de portaveus i ho solucionem i treballem, però...
No ho sé, em costa molt d'entendre la situació actual. I la segona pregunta, alcalde té a veure amb... Tinc dubtes fins i tot si és per vostè com a alcalde o com a vicepresident de la Dipu, o si tinc molts dubtes, i fins i tot si és un preu.
El 29 de novembre la gent de SOS Costa Camp fan una mobilització per demanar que protegim els Morrot de Sabinosa. S'ha convocat el 29 de novembre a les 12 al Palau de Diputació.
Hi ha una intervenció, ho vam parlar en aquest ple. Jo crec que l'actitud del govern de la Diputació i de la seva presidenta passant-nos la pilota i passant la pilota d'aquí cap allà no és de rebut. Volem saber, i no sé si aquí el conseller Puig, que ara està al govern també, ens podrà ajudar, però volem saber per què no podem aturar...
aquesta situació que posa en risc patrimoni natural, que és un plantejament d'aquelles accions...
que si es tingués cura no caldria fer. I no entenem, que realment ho hem parlat diverses vegades en el ple, ho hem parlat fora del ple, hem intentat buscar solucions, però no entenem la necessitat de posar 5 metres de terra compactada, que a primera vista pot semblar que no té afectació sobre l'entorn, perquè és terra i és compactada i això no genera dificultats, però en aquest espai sí que el genera, perquè intervens en un medi que pràcticament tenim molt verge, quan hi ha un camí interior que ens podria servir.
Gràcies.
No sé exactament com formulari la pregunta. Seria allò de debò que no hi ha res que podem fer en aquest Ajuntament per solucionar aquesta acció que és invasiva sobre el nostre entorn, que posa en risc algunes espècies naturals i que, a més, ens situa en un viatge infinit entre el passeig de Sant Antoni i la plaça de la Font que no som capaços d'entendre. Gràcies. Gràcies, conseller.
Això del camí de ronda, m'haurà de disculpar, però no es posa en perill cap espècie de res. De fet, hi ha un estudi mediambiental previ que va intentar buscar Sabines, precisament, que és, per això es diu Sabinola, i no n'hi ha. De fet, hi ha una foto dels anys 50 d'aquella zona on hi havia Sabines i no hi havia cap pi, i una foto actual on tot és pi.
que és, en aquest cas, una espècie que ha inveït tot aquell entorn. No, no es posa en perill res i ni molt menys... Jo he vist una imatge de la convocatòria on fa com un dibuix de com seria aquell camí de ronda. Home, no respon a la realitat del projecte. És un projecte on han participat tècnics de l'Ajuntament també perquè hi ha algun element
Patrimonial, interessant, de búnkers de la Guerra Civil, etc. I és totalment respectuós i integrat. A mi em sap greu que es vulgui fer veure que és una cosa com agressiva o que anessin a fer un passeig o alguna cosa així. I l'amplada és per un motiu. És perquè puguin anar vianants i bicicletes. És perquè es puguin anar amb bicicleta també, no...
Jo crec en aquest cas que no s'hagués permès per ningú si fos invasiu. Ho tenim claríssim que no cal i de fet el que fa és dignificar moltíssim tot aquell entorn i estar totalment integrat. Nosaltres ho vam mirar i ho vaig mirar jo personalment per dalt i per baix i no vam detectar res
i vam parlar amb els tècnics i ningú ens va arribar a poder confirmar que hi hagués risc de res o que fos una actuació agressiva. Així que no veiem necessitat d'aturar-ho. Aquesta és la motivació sincera que li respon aquí i públicament perquè també quedi constància de la nostra posició. Amb tot el respecte a les manifestacions que es puguin fer i a les opinions, i les puc arribar a entendre, però sí que és veritat
que a vegades, quan he pogut parlar amb algunes de les persones i li he explicat realment com és el projecte, també ha variat la seva opinió. Hi ha com una visió, ja li dic, de fer un passeig i no és això. És un camí de ronda. Res més. El Partit Popular tenia, si no recordo malament, 7, quan vostès vulguin.
Tres preguntes, el més ràpid que puguem, senyor alcalde. Miri, primer li volem preguntar sobre el cost total d'aquesta campanya de propaganda que s'està fent amb el tema de la brossa, amb el tema de la nova campanya de neteja, tant a nivell de banderoles, etc. Quan ha costat ja sigui si s'ha fet des de l'Ajuntament o si s'ha fet amb pressupost
inclòs dins el contracte de la brossa per aquest tipus d'accions i quin és el cost total de la campanya tant del bussoneig com dels cartells, marquesines i autobusos, mitjans i banderes als carrers, així com el repintatge provisional dels camions i d'on han sortit aquestes partides pressupostàries. Aquesta seria la primera.
La segona és relativa a una queixa que fa temps que ens fan arribar els veïns del camí del pont del diable número 10, que fa dos mesos que ja hi havia un forat de grans dimensions a les rajoles del terra, que a més a més queda com un esborany també a sota les rajoles, i fa un mes que es va posar una planxa a sobre, però clar, la planxa es mou. Llavors...
Els veïns diuen que és fàcil que es mogui o que la puguin aixecar algú i que, per exemple, a la nit algú no vegi el forat i caigui. La planxa és groga, però, clar, si es treu és molt fàcil que algú hi pugui caure. Es demanen si seria possible que s'arregli o, com a mínim, que es senyalisi i s'asseguri més la planxa mentre no es pugui arreglar per evitar que es pugui moure o que algú pugui caure, com dic, perquè el forat és realment gran. Si volen, els hi farem arribar les fotografies.
I la tercera és sobre les plaques de marbre. Se'n recorda que ja vam parlar de les plaques de marbre de Carrara, que el conseller García de la Torre ja va dir on estaven i que es van ser retirades, van estar fins pràcticament al final del mandat passat i van ser retirades sense cap motiu quan es va posar la nova senyalítica. Però era tan senzill com recol·locar-les una miqueta més amunt o més a baix. Aquelles plaques recordarà encara que precisament celebrem aquest 25 aniversari de la declaració,
Jo els vaig explicar que vam fer una presentació amb el director general de la Generalitat, Marc Maier en aquell moment, amb el representant del Ministeri de Cultura de Madrid i també, evidentment, l'Ajuntament es va fer, igual com ara es faran els 25 anys i com vam fer el dia de la declaració al Camp de Marc,
sota la carpa i es van col·locar totes les plaques dels 14 monuments declarats. Les dels monuments que no depenen de l'Ajuntament segueixen estant col·locades. Si vostès passen per l'Art de Barà, elaborant. Si passen per la Torre de les Sipions, elaborant.
si passen per qualsevol dels monuments. En canvi, les de Tarragona es van retirar i no es van tornar a posar. Voldríem demanar que precisament ara, amb motiu d'aquest 25 aniversari, es tornin a recol·locar en els espais, és tan senzill com posar-les al costat, cada una només posava el lloc on va ser declarada, és a dir, a la ciutat australiana de Kers, 30 de novembre de l'any 2000, i l'escut d'UNESCO, del Centre del Patrimoni Mundial d'UNESCO,
i a més a més la titularitat, o sigui l'escut del titular del B. El que sí que els agrairíem, perquè aquesta pregunta ja ens la van contestar per escrit dos vegades, que no ens tornin a dir més que es van retirar perquè la grafia o la lletra no és de l'estil del llibre d'estil d'UNESCO, perquè evidentment això no és així. Són unes plaques que a més a més les va retirar
Les va lliurar, les va pagar l'Ajuntament de Tarragona, però les va lliurar el senyor Jorçuaín, que era en aquell moment el vicepresident del Centre del Patrimoni Mundial. Per tant, sigui com sigui el llibre d'estil d'UNESCO, es tracta d'un element històric,
que fa 25 anys que es va posar i que, per tant, no té cap sentit que no es posi i, per suposat, la grafia no té res a veure. Respon, evidentment, al moment de la declaració i sí que ens demanem que no ens tornin a contestar el mateix perquè no és en absolut així, però és una llàstima que havent-les sufregat el pressupost de l'Ajuntament de Tarragona de les 14, les úniques que no estan col·locades siguin precisament les dels monuments de Tarragona
i que, a més a més, es retiressin a final del mandat passat. Per tant, estan col·locades moltíssims anys, com a 22 o 23. Gràcies. Li respondrem a tot, consellera. Bona tarda.
Jo tinc dues preguntes molt breus. La primera és sobre l'entrada de funcionament de la zona de baixes emissions que ens han comentat algunes persones que han de fer els permisos perquè venen de treballar fora i llavors han de venir aquí a la ciutat. Sabem que tenen un marge però que han de demanar uns permisos perquè estiguin controlats i els han dit que l'Ajuntament no té ningú que treballi en aquesta problemàtica encara. Llavors volem preguntar si és així, si l'Ajuntament encara no té ningú
per gestionar aquestes peticions i si no n'hi ha, doncs hi tenen previst que s'incorpori i quan ho farà perquè encara que tenim un temps per fer la gestió, hem de ser previsors.
I per una altra banda, tenim també una altra vegada la pregunta sobre el col·legi Marcel i Domingo, perquè des de l'escola ens tornen a insistir sobre la problemàtica que ja vam preguntar fa un temps, sobre els cotxes que circulen a gran velocitat, vam demanar reductors, sabem que l'Ajuntament va fer gestions i la Guàrdia Urbana va comentar que hi havia prop trànsit perquè el van detectar, diríem,
que era poc quan van fer les medicions, però el col·le insisteix en que passen vehicles, passen a molta velocitat, i això implica perill pels nens i nenes. I per tant, preguntem això, si s'ha replantejat la situació per instal·lar aquests reductors que tant reclamen des de l'escola. Gràcies. Gràcies per la seva primera pregunta de Zona Basis de Missions.
Tot està planificat, de fet, hem tingut moltíssimes reunions, hi haurà una informació, a més a més, molt directa a cada persona de la seva situació respecte al seu vehicle i, òbviament, també una campanya informativa de les 24 excepcions que es preveuen a l'ordenança respecte també als cotxes de fora de la ciutat.
i de fet també ens donarem d'alta de la plataforma de l'ATM, que ens permetrà també tenir molta informació dels vehicles de fora que entren a la ciutat. I del Marcelí Domingo amb els reductors, tenim ara per instal·lar moltíssims reductors, també aquest pressupost preveu.
però no és tan ràpid com a mi m'agradaria, no l'enganyaré. De fet, jo porto esperant els reductors d'aquest any tot l'any, però sembla que ara, a veure si al desembre, tenim aquest regal de Nadal i s'instal·laran uns quants reductors, per no dir molts. Les següents preguntes crec que tenia la consellera Badrina, potser...
Gracias, alcalde. La primera pregunta nos la hace llegar un grupo de educadoras de personas con discapacidad intelectual. Le haré llegar, bueno, tengo aquí tres hojas que me enviaron, con diferentes modelos de elementos para parques inclusivos. Y la pregunta es si podrán tomar en consideración seriamente la posibilidad de incluir elementos de este estilo, que es variado porque atienden a las diferentes capacidades de los usuarios. Gracias, alcalde.
Moltíssimes gràcies, consellera. Gràcies, alcalde. També volia aprofitar este turno de para, alcalde, per manifestar-li la meva decisió de renunciar a l'acte de concejal d'aquest ayuntament. Ser concejal ha suposat una de les més bendicions del ciel en la meva vida i el més honor que he rebut com a ciutadana de Tarragona, com a veïna de Tarragona. Des d'aquell 3 de març de 2017, alcalde, he procurat no distrair-me de l'esencial.
No distraerme del cuidado y de la atención a mi familia, a mi marido, a nuestros cuatro hijos, a los otros dos que no llegaron a nacer, pero que tenemos muy presentes en casa, a mis padres y al resto de la familia extendida. He procurado, alcalde, no distraerme de mis otros compromisos, pocos, pero omnicomprensivos y con vocación de eternidad. Entre ellos, mi compromiso de servicio a mi país, España, y a mi ciudad, Tarragona.
En estos más de ocho años he procurado, alcalde, no distraerme de mis responsabilidades como servidora pública elegida por nuestros vecinos y he procurado desempeñar mi tarea de concejal con rigor técnico, todo el que he podido, y rectitud ética. Y con la creatividad que le es propia a cada ser humano en este baile de cualidades y de limitaciones en el que consiste el arte de vivir bien.
Querría tener unas palabras de agradecimiento para Alejandro Fernández, para José Luis Martín y para María Mercé Marturell por la confianza que les llevó a incluirme en la candidatura que encabezaron. También para los concejales, compañeros de Camino, Inma Rodríguez, Josep Acero, Álvaro Valle, Marta Serrano y con un afecto muy especial para mi querida Marbel Negueruela.
a todos los asesores de los tres grupos municipales de los que he formado parte, a todos los trabajadores municipales cuyo trabajo me ha acompañado desde el primer día. Permítame, alcalde, que haga llegar un afectuoso agradecimiento al equipo del Patronat d'Aspors, a Carlos Pérez de Mendiguren, mi ángel de la guarda en el Ayuntamiento, y a Apolonia, a Elena y Mari Carmen, los otros tres ángeles que se han encargado de la limpieza del espacio donde he trabajado en los últimos años.
A partir de este momento, alcalde, paso a ser antigua concejal del ayuntamiento. Ya no estoy en ningún grupo municipal. Desde este momento, siéntase con la libertad de contar conmigo para todo aquello que convenga a este ayuntamiento y a mis vecinos de Tarragona. Muchas gracias.
Consellera, no, ho farem al final de tot. Ho farem al final de tot, el que intentarem és formalment que es doni compte al finalitzar tot el plenari, d'aquesta manera ho incorporarem per urgència i sentirem, crec, tots, que es pugui donar compte perquè és la seva voluntat i així ja consti des d'avui i es pugui, doncs,
sol·licitar també la credencial a la Junta Electoral perquè pugui passar tot. Però sí que, a part d'aquest formalisme, consellera, i donaré paraula a tots els grups, si ho estimen pertinent, d'agrair-li la seva forma de dignificar aquesta funció pública. Vostè i jo no pensem igual en moltes coses i hem discutit educadament de molts temes.
Però vostè sempre ha tingut un respecte institucional exquisit. Sempre. Sempre. I a tots els companys i companyes. Sempre. I això és el que l'honora. Això és el que l'honora. La discapància política és precisament del que es tracta aquesta sala. És de poder debatre i contraposar idees i que la gent pugui escoltar si és que encara queda algú a aquestes hores. Però que...
puguin escoltar i treure conclusions. I vostè ha governat aquesta ciutat també. I ha parlat del Patronat Municipal d'Esports.
que és una de les joies que tenim. Tenim moltes, però aquesta és una i molt bona. I vostè va ajudar que ho fos, també. I totes tenen molt bon record de vostè allà. Així que, si em permet, com a alcalde de la ciutat, gràcies pels serveis a Tarragona. Gràcies pels serveis prestats a la ciutat. Tot i que no sigui un tema d'ordre, i el secretari no el miraré i ja està, si volen intervenir,
Doncs estic encantat que ho puguin fer vostès mateixos per a l'ordre de menor a major representació.
Bueno, te voy a tutear ahora que nos has sorprendido a todos. Bueno, no sé si la gente lo sabía que te ibas. Yo te quiero agradecer lo que ha sido ser compañero tuyo, vernos aquí, encontrarnos, pero sobre todo te quiero agradecer que todas las intervenciones que has hecho siempre te he prestado atención porque las has hecho con rigor
Con una gran oratòria y un gran discurso. He podido o no estar de acuerdo, pero me han gustado. Entonces, te deseo que esta decisión que has tomado que sea acertada y que te vaya todo muy, muy bien. Y aquí tienes una especie de amigo o algo parecido. Elisa, un besito y que todo vaya muy bien. Moltes gràcies, conseller Collado.
Consellera Bedrina, jo crec que segurament si hagués de posar estils més oposats de vestir, més oposats en aquesta casa, segur que vostè i jo estaríem als extrems. Jo he d'admetre que sempre m'ha generat certa enveja, perquè té una capacitat de saber estar...
com poques persones jo he conegut. Fins i tot ha aconseguit, ara li faré una confessió, ha aconseguit que fins al decoro me parezca bé. Era una cosa que de repente pensava, bueno, esta mujer es capaç de fer-ho. Jo li vull agrair les formes i els fets. I li faré una frase que li vam dir del grup municipal molt aviat al començar, que és que secretària general s'ha perdut el Partit Comunista.
Perquè jo crec que hem vist com actua el seu grup municipal posant ordre, marcant línia, posició i sent capaç també de mirar els ulls, de ser honesta, de no debatre d'allò que no calia debatre perquè sabíem que no arribàvem a lloc.
però també debatre d'allò que sabíem que no ens posaven a lloc per confronter idees. Jo avui me n'alegro d'haver-li contestat, perquè havia dubtat en algun moment d'apretar-la o no, però mire, me n'alegro, perquè crec que quan el debat és de qualitat, quan el debat està fonamentat, quan el debat està treballat, és que dona sentit en aquesta feina que fem aquí, que moltes vegades
té una part amagada, que no es veu, que són les complicitats personals. I jo crec que amb vostè hem aconseguit. Jo els vull dir que no hi ha cosa més difícil que la consellera Bedirina li faci un marcatge. El Consell Comarcal estava a la meva comissió.
I ara explicaré una interioritat, i és que vam haver d'allargar els tempos de les comissions perquè la consellera Bedrina em fregia a preguntes. L'examen setmanal era la consellera Bedrina fregint-me preguntes per saber si allò que fèiem era allò que fèiem i com ho fèiem i per què ho fèiem.
I la veritat és que li vull agrair, perquè va ser l'arribada del Consell Comarcal més de posada al dia que podia tenir, perquè clar, tenia algú que em va anar a fiscalitzar, que allò era el que li corresponia, i em feia espavilar-me. Per tant, gràcies per la feina, sé que es compartia per tot el grup municipal, la trobaran a faltar, és veritat. I jo no sé, senyor secretari, si votem tots en contra s'ha de cagar o no? Perquè igual... Perdó, perdó, no, no, no. És igual que jo que ha quedat desert.
No, no, diria que seria el tercer absurd que fem avui, n'han fet dos i aquest seria el tercer. Però, veu, votar en contra d'això no seria un absurd. Sisplau, consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Consellera Bedrina, jo crec que el nostre partit i el seu estan segurament a les antípodes, però crec que des d'Esquerra Republicana sempre agraïm la sinceritat. I jo crec que quan algú el veus venir, el veus amb totes les cartes a la mà, s'agraeix perquè les converses són sempre constructives i sinceres, i això és d'agrair.
La consellera Mari López ja m'ha dit que li faci arribar l'agraïment i el tracte quan va arribar a la Conselleria d'Esports i agrair-li també sempre la seva presència perquè marcava exactament el protocol. Vull dir que quan hi era vostè ningú s'equivocava on havia d'anar.
I per als que hem arribat després i que quan vostè ja hi era, i ho dic per experiència també personal, quan a les comissions vostè treu la seva llibreta i apunta tot el que es diu i vostè sempre fa preguntes adequades per què ha fet els deures, doncs per una banda posa pressió perquè penses, ostres, ho fa molt bé aquesta senyora i ho sap exactament tot, i per l'altra també és reconfortant veure les discussions constructives que es generen en les comissions.
Li estem agraïts sempre pel tracte que ha tingut amb nosaltres i de dona a dona, jo crec que també les complicitats a vegades femenines que es tenen, jo crec que són molt d'agrair. Aquests, entre cometes, i perdonin la broma, que a vegades fem la consellera Martorell, els cuc i consells que ens han donat les senyores del PP són d'agrair. I per tant, des d'Esquerra Republicana, molta sort i encerts en tot allò que vindrà. Gràcies. Gràcies, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, això a mi avui m'acostarà una miqueta. A veure, jo l'Elisa, la consellera Bedrina, la coneixia ja de molt abans, la coneixia perquè ja venia amb diferents actes del Rotary, després, bueno, després de l'ordre, i la veritat jo no pensava mai més que tornaria a aquesta casa. Per tant, era amb la que tenia relació, ella m'explicava, va ser una magnífica consellera al govern, a l'oposició...
i a tot arreu, i a més a més em consta que la gent del Patronat de Turisme l'estimen molt i ella els estima molt i els cuida molt. I a vegades he de, també, ja que fem tots confessions, a vegades que amb les juntes de portaveus, ai, perdó, amb les juntes de les comissions que tenim setmanals al grup del PP, les reunions de grup, a vegades ella, segons quins temes, és més dura, però amb el Patronat de l'Esport no. Amb el Patronat de l'Esport no.
A vegades, amb altres coses, ella et diu, jo votaria que no, però amb el patronat d'esport sempre sí. Per tant, jo ja sé que ella, el que a mi em passa amb el patrimoni, ella li passa amb el patronat de l'esport.
i amb el Ramon i amb tots. Per tant, ella, a més a més, quan jo vaig tornar, ella hauria pogut ser una magnífica 1, però em va tocar a mi i jo tenia clara que l'Elisa tenia que ser la 2. Estava claríssim, no hi havia una millor 2, sort que no teníem la cremallera, perquè si no m'hagués caigut el 3, sort que no la teníem, el de les llistes de cremallera tenia que ser la 2.
i a més a més ella em va ajudar molt perquè portava 16 anys fora de l'Ajuntament i bé, me va ajudar molt a tornar a fer, diríem, aquest encaix. Per tant, gràcies. Mucha suerte Elisa por todo, mucha suerte i que sapigueu que la setmana que ve intervindrà a la tribuna del Congrés dels Diputats. Per tant, ja sabem que l'Elisa treballarà molt bé, seguirà treballant per Tarragona allà on estigui, amb el que estigui i amb el que faci. Gràcies por todo Elisa.
Si en totes les àrees que han estat governant voten que sí després, és una idea que... Conselleres Ramos.
Bé, primer, consellera Badrina, comencem per aquí, agrair-li tots aquests anys de servei a l'Ajuntament, tant al govern, amb l'últim govern de l'alcalde Ballesteros, on sempre se'ns va elogiar la seva tasca i la lleialtat al govern del qual formava part, i això sempre ho hem portat amb molt d'agraïment, i per tota la tasca feta durant tots aquests anys,
recordarem especialment les gloses les persones ara el més vinent quan portem al ple les distincions culturals esportives, mèrits no sé quins farà aquestes gloses meravelloses que explicava cadascú que això sempre ho feia la consellera i dèiem això ja ho farà molt bé l'Elisa no cal que ningú digui res més moltíssimes gràcies per tots aquests anys
Y Elisa, esta era la amistad imposible del todo, porque, vamos, más roja que yo y más señora de derecha que usted, pues difícilmente también vamos a encontrar. Pero mira dónde estamos. Y yo que vaig tenir la sort de compartir oposició amb tu durant l'anterior mandat, pues así es la vida, que nos hicimos muy buenas amigas. Eso no va a cambiar, va a seguir siendo...
Gràcies per tot. Com han dit també les companyes. El moment del punt d'elegancia, de saber dir la cosa en su punt, també ens ha donat a les altres una molt bona referència. Sabem que allà on vayes, ho vas fer genial. Que et vagi molt bé. I ens seguim veient. Moltes gràcies per tot.
Doncs ara hem de continuar... No, no, que no es marxi. Anem a veure. És la meva última oportunitat de poder-li donar a vostè instruccions. Encara és consellera. Quan finalitzi tot ja ho sabrà, no pateixi, ja li direm. Ara continuem amb les preguntes. Crec que havia el Partit Popular acabat les seves preguntes. Esquerra Republicana, si no se'n recorda,
pensi que hi ha un moment que ho espatjarà tot, que és que la CUP ha presentat preguntes per escrit. Això espatja el que sigui, però bé. Moltíssimes gràcies a anar-nos a la motivitat. I ara, per arrodonir aquest moment, senyor secretari, si vol llegir les preguntes de la CUP.
Senyora Madrina, és digna final de la seva etapa? En els darrers temps, la ciutat de Tarragona ha partit un increment evident de problemes relacionats amb la neteja viària i la gestió dels residus. Aquesta situació ha estat ampliament perseguda per la ciutadania i s'ha traduit en nombroses queixes, denúncies públiques, fins i tot mobilitzacions al carrer, amb una millor substancial del servei de neteja. Parladament, s'han produït fets especialment greus
vinculats al funcionament del servei i al seu contracte. Entre aquests s'ha conegut l'existència d'episodis d'escoltes i infeccions informàtiques al telèfon mòbil de la treballadora municipal responsable del contracte de la brossa, uns fets que de confirmar-se en la seva totalitat afectarien directament a la integritat de la gestió pública en aquest context. L'Ajuntament ha impulsat recentment la campanya TGN26, una ciutat més neta, presumptament orientada a sensibilitzar la població sobre la importància de mantenir la ciutat neta.
Tanmateix, les característiques d'aquesta campanya, incloent-hi el format, el missatge, la temporalitat o els recursos utilitzats, han generat dubtes sobre el seu cos real, la seva oportunitat i, especialment, sobre la seva possible...
i instrumentalització política per aquests motius. La CUP de Tarragona presenta les següents preguntes. Quin és el cost total de la campanya TGN26, una ciutat més neta? Es demana desglossament detallat de totes les partides econòmiques. Quins formats materials i instruments publicitaris s'han utilitzat en el marc de la campanya? Sol·licita enumerar i quantificar elements com cartelleria i banderoles, anuncis en premsa, xarxes socials, marquesines, bustiades o enviaments postals, merxandatge o vestuari, polos, armilles, etc. Anuncis als vehicles de neteja...
i els autobusos municipals, espats autovisuals o continguts digitals o qualsevol altre suport d'acció promocional. Quina empresa o empresa han estat contractades per dissenyar, aprofundir i difondre la campanya. El govern municipal ha analitzat si el contingut i el format de la campanya poden vulnerar el principi de neutralitat institucional. En cas afirmatiu es demana aportar informes tècnics o jurídics que ho avalin.
Quines mesures de control, seguiment i avaluació té previst implementar el govern per garantir que aquesta campanya sigui realment efectiva en la millora de la neteja i no es limiti a una acció merament comunicativa? Perquè la correspondència i bostiatge no s'ha fet només en català, transgredint el pacte. No és una paraula llengua que fa poc el govern s'hi va adherir. Moltíssimes gràcies. Ara sí, finalitza el plenari. I sí que, per tal de poder donar compliment a la manifestació de la consellera Badrina, hauríem d'aprovar l'urgència en primer terme
de la incorporació d'aquesta adhesió de compte de la seva renúncia a l'acte. Ho he dit bé, senyor secretari? Li trauré la feina d'aquí a poc. Podem aprovar per assentiment i donem compte de la petició de la renúncia de l'acte de consellera de l'Ajuntament de Tarragona de la senyora Elisa Bedrina. I sol·licitem la credencial a la Junta Electoral Central.
Consellera, gràcies, la veritat. Podria haver marxat, havent votat que sí al pressupost, però... Tampoc sap que l'estimem igual. Si vostè l'ha fet feliç, gràcies. S'aixeca la sessió.
Acaba el ple ordinari del mes de novembre amb la notícia que Elisa Bedrina renuncia a l'acte de consellera. El seu lloc l'ocuparà Òscar García. Ho ha anunciat durant el torn de prems i preguntes de la sessió plenària, un plenari que també acaba amb els pressupostos municipals de 2026 aprovats inicialment. En l'apartat de mocions, a excepció de la de Vox i el PP, la resta han estat aprovades. És el que ha donat de sí...
aquest ple ordinari del mes de novembre.