Havia de guanyar sí o sí, ho va fer per 1 a 0 davant la Unió Deportiva Eivissa després d'un gol de rebot de Jaume Jardí. El partit d'aquest dissabte ha estat molt diferent en les dues parts. A la primera els grana van ser superiors al rival, que el com totalment diferent a la segona. El Nacic va acabar demanant l'hora...
perquè els blaus cels van generar molt de perill per les bandes. Al darrer minut de partit van enviar fins i tot una pilota al pal que podria haver fet que els Grana no haguessin sumat tres punts vitals. Ara el Nàstic, això sí, agafa una mica més d'aire a la classificació. Els Grana no s'allunyen dels punts de descens, que en continuen sent dos de diferència, i es cursa quatre els del playoff. L'entrenador del Nàstic, Cristóbal Perreló, veu un equip que encara, tot i la victòria, ha de millorar molt. Havia de ganar, havia de sumar tres punts, llevamos cuatro jornadas...
sin lograr una victoria a sumar y hoy necesitábamos, tenemos una necesidad imperiosa de intentar conseguir los tres puntos y al final lo hemos conseguido. Un partido donde la primera parte creo que estamos bien organizados, hemos presionado bien, hemos recuperado la verdad es que bien el balón, quizás nos ha faltado generar alguna situación más de gol
Pero el equipo ha estado firme, ha estado bien. Y una segunda parte donde no sé si la necesidad o la situación que estamos viviendo ha pasado factura a muchos jugadores a nivel muscular, a nivel mental. Nos hemos quitado el balón, no lo hemos conservado y hemos dado pie a que el rival nos apretara, recuperara fácil el balón y generara situaciones para podernos empatar.
El tècnic del Nàstic es mostrava satisfet per haver trencat la ratxa negativa de resultats haver tornat a marcar en aquest 2026, un fet que encara no s'havia produït amb el que portàvem d'any i també tornar a tancar un partit més la porteria a zero. Però a la vegada, això sí, demanava a la plantilla que el Nàstic, el nivell d'exigència ha de ser molt més alt.
Estamos en el Nasti. En el Nasti el nivel tiene que ser mucho mayor y tenemos que aspirar a ser capaces de mantener el ritmo durante 90 minutos.
Si queremos ir hacia arriba tenemos que mejorar y hay que apretar y no vale con 45 minutos y luego sufrir lo que hemos sufrido. Está bien que celebremos los tres puntos, pero lógicamente a mí estos segundos 45 minutos no se puede sufrir tanto. Yo creo que lógicamente en ese sentido no estoy satisfecho.
Parraló va fer debutar en aquest partit a un dels dos jugadors que havien arribat aquesta passada setmana com a reforços del mercat d'hivern. És el cas del defensa central Hugo Pérez, de moment encara no ha debutat l'altre nouvingut, Ander Zoilo, el golejador del Nàstic, tot i que va ser de rebot, va ser Jaume Jardí, que venia de fallar un penal en el darrer partit. Aquest dissabte marcava el seu nouer gol a aquesta Lliga per ser encara més pitxitxi dels granes. El tercer capità de la plantilla deia que era necessari que fos com fos l'equip acabés guanyant el partit
i sumant els tres punts, sobretot, per augmentar l'autoestima dels futbolistes.
Tocava, ja feia partits que els detalls estaven a la nostra contra i avui han estat al nostre favor. Ja portàvem setmanes treballant molt bé durant la setmana i jo crec que ens ho mereixíem i avui tenim el premi. Ens ajuda a agafar confiança, vulguis o no, quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler teure't a dalt, però això és futbol i a vegades les coses no van com a un li agradaria i
i a treballar i intentar mirar cap a dalt de veritat. La plantilla del Nàstic avui fa sessió de recuperació. Demà descansarà i a partir de dimecres començarà a preparar el partit del proper dimensi a dos quarts de nou de vespre a l'estadi municipal de Santo Domingo davant l'agrupació deportiva Alcorcón.
El club Bola i Sant Pere i Sant Pau continua sense guanyar. Aquest cap de setmana sumaven la catorzena derrota de Superlliga i continua sense sumar cap punt. L'equip cooperativista va caure davant del Pamesa Teruel, tot i mereixer molt més els terragonins. Tornen a quedar-se a tocar de forçar el tiebreak després d'un gran partit. En un duel d'altíssima exigència, decidit per petits detalls i marcat pel suport constant de l'afició local.
Els tarragonins es van avançar el primer set amb un 25 a 13, però a partir d'aquí l'equip aragonès va saber capgirar el marcador amb parcials de 23 a 25, 20 a 25 i 23 a 25 del partit. En parlava l'entrenador del club voreix, en Pere i en Pau, Vlad Stoboski. Bueno, yo no puedo reprochar nada a los chicos. Han luchado desde el principio hasta el último punto. Para mí, claro, era el segundo set que teníamos la oportunidad de...
Deben quedar un poco el partido a nuestro favor. No lo hemos aprovechado, no hemos cerrado el segundo set al final. Los pequeños detalles al final han decidido el partido.
El proper cap de setmana l'equip visita la pista del Sòria i, per altra banda, l'equip femení del club bòlei Sambel i Sambau culmina una remuntada èpica i s'imposa per 3-16-2 al bòlei Xativa, resposta ferma de les Tarragonines després d'un inici complicat per sumar un triomf clau i signar una remuntada memorable en un partit a ple d'emoció i caràcter. Després de cedir els dos primers sets amb parcials de 15-25 i 21-25, les Tarragonines van reaccionar amb autoritat per dominar...
Els tres parcials següents, 25 a 13, 25 a 15 i 15 a 13. Segellà d'aquesta manera una victòria que ha constituïda la seva posició com a segones classificades a la part alta de la classificació. L'entrenador de l'equip femení del Club Volei Sant Pere i Sant Pau, Edu Sánchez, analitzava el partit.
Es que es un partido muy emocionante. Yo creo que ha sido un buen partido para ver desde fuera, porque ha sido con muchos puntos disputados, con las chicas todo el rato yendo por todo. Y la verdad es que, bueno, al final hemos tenido suerte y no lo hemos llevado. En el mes 7 hemos entrado sin tensión y sin concentración. Ellas, la verdad, es que estaban jugando muy bien. No es que ellas no estuvieran haciendo nada, es que estaban jugando muy bien. Entonces nosotros tenemos que estar ya a full con todo lo que hacíamos.
L'equip femení del Club Voleix Sant Bé i Sant Pau visita el proper cap de setmana a la pista del Palma, actual líder de la categoria, amb un punt més que les tarragonines.
I amb basquet, el CBT per en el duel directe davant del Club Basquet l'Hospitalet i deixa de ser el líder de la tercera FEF per dia 82 a 78. A l'hivern, el Club Basquet de Tarragona ha perdut un dels duels interessants per la zona alta de la classificació en un partit molt igualat en què els del Baix Llobregat van liderar el marcador, tot i que amb rendes mínimes durant gran part dels 40 minuts. Els de Toni i la Ramona, però...
Van salvar l'Averaix, que es resoldria un hipotètic empat entre tots dos equips al final de la Lliga regular, ja que els del Serralló van guanyar a l'Hospitalet a casa en el partit de la primera volta per 8 punts. L'entrenador del Club Esquerra de Tarragona, Toni Larramona, valorava aquesta derrota que ha estat la tercera de la Lliga dels seus jugadors.
Òbviament era un partit que agafava moltes ganes, venia amb una bona dinàmica. Crec que som un equip que estem treballant molt bé. Sabíem que jugant contra l'equip, un dels favorits a l'Asselt, està clar, per plantilla i per tot. Era un partit que sabíem que s'havia ajustat i que dependria molt de l'Asselt.
Estic content de l'esport del meu equip, però tinc molt clar que no hem sigut nosaltres, que hem pres molt mala decisió, hem jugat poc compartint la pilota i això ens ha paralitzat molt. A més, quan tens avall jugadors com Esteban, Fon o Baques, que han sortit amb una extrema motivació perquè ens volien guanyar, i ho guanyà amb la Beralls, doncs, bueno, no puc retreure res jugadors perquè hi ha ficades ganes, però sí que hi ha moltes com l'ha mirat.
El proper cap de setmana el CBT rebrà casa a l'Ebissa. I en un cap de setmana on el TGN Bàsquet de Lliga Femenina 2 descansava, sí que tenia jornada el segon equip que juga a Supercopa Femenina. Les jugadores de Sergio Lou venen de jugar el millor partit de la temporada, però sense premi les liles. Tot i anar comandant en el marcador fins al tram final, van acabar perdent de dos punts 75-73 en la seva visita a la pista del Tordera. Un partit bo de l'equip, però un resultat advers, com destaca l'entrenador del TGN Bàsquet.
Ha sido un partido espectacular. Nuestras ocho jugadoras, con las que hemos ido al partido, ya que en esta ocasión no nos han podido ayudar ninguna jugadora de los equipos inferiores, han dado la talla, han jugado muy cohesionadas como equipo. Prácticamente teníamos el partido ganado. A falta de dos minutos, un minuto íbamos por delante y hemos cometido varios errores
I en futbol, el filial del Nastic s'imposava aquest atissat al camp del Sant Jus per 0-1 amb gol de Pol Zit. És la sisena victòria de la temporada que manté l'equip en places de play-off. L'entrenador del filial del Nastic, Xavi Vilagut, donava detalls de com s'havien aconseguit aquests tres punts. Bé, sobretot això ve del partit anterior en el que...
Que veníem d'una derrota, però ja no només per la derrota, sinó perquè enteníem que havíem donat un pas endavant en alguns aspectes, sobretot en l'aspecte defensiu, en aquesta pressió que avui que crec que hem fet, que ha sigut molt bona, que ha condicionat molt les primeres relacions del rival i ha fet que després els seus atacs fossin pitjors degut a l'esforç en aquest inici.
Tant els jugadors Can Tanquerol, Nico, Pol, com els que han sortit després han fet un molt bon treball en aquest sentit, Álvaro Cabezas i Joel. I això jo crec que ens ha ajudat molt a nivell defensiu i després, bé, avui crec que a nivell ofensiu hem anat suficients ocasions per fer algun gol més.
Victòria del primer equip, del filial i també del juvenil a la divisió d'honor que sumava els tres punts. Ho feia a domicili al camp del gimnàstic de Manresa per un gol a quatre. És la cinquena victòria de la Lliga dels de Joan Oriol, que ocupen una zona còmode a mitja taula. I a la primera catalana femenina, també victòria del Nàstic en la seva visita al camp de la Font Santa per un gol a dos. Les jugadores d'Adrià de la Penya venien de cinc jornades sense aconseguir la victòria i s'han retrobat amb aquests tres punts en un bon partit de les jugadores del Nàstic.
Les notícies a Tarragona Ràdio. A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Molt bon dia, ara mateix són les 9 del matí. Avui no us saludem des del programa, des de la veu de Tarragona, perquè avui, dilluns, dia 26 de gener, està previst una sessió ordinària de plenari municipal. I com fem sempre, aquesta sessió la matrem en directe. És prevista que comenci ara a les 9, per tant, estem pendents que ens demanin pas a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona.
En un matí, ja ho sentíem en temps d'informatius, en què els trens de Rodalies s'han recuperat i van, a poc a poc, paulatinament, recuperant la circulació en tota la xarxa de Rodalies. Després que aquest matí ens aixequéssim amb l'ensor d'Ara Sí i Ara No, que es reprenien, s'han hagut d'aturar per incidències a la central de DIF.
i de fet hi ha certa incertesa i certa desconfiança i certa incertesa, encara sorrent en l'ambient perquè tot això està molt recent. L'últim avís que tenim referència és que sí, que es reprèn la xarxa de rodalies, però ja us dic que després d'arrencada i frenada d'una manera encara paulatina segur i amb peus de plom.
perquè en qualsevol moment pot passar el que ha passat aquest matí, que ens diguin que fins i tot s'ha de tornar a aturar. Sigui com sigui, mireu, ara ja passa un minut de les 9 del matí, n'estarem molt pendents al llarg de tota la jornada i si no hi ha res especialment de nou...
actualitzarem la informació, ja seran el proper butllet informatiu, un cop acabi el plenari municipal. Com dèiem avui, matí de dilluns 26 de gener, ple municipal ordinari a l'Ajuntament de Tarragona i nosaltres, que la metrem en directe, també ens demanen impàs. De moment tenim un impàs publicitari per complir.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, incerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
A Roi, a l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional, un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres! Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Jo he d'agafar confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge 1 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. La veu de Tarragona, camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Bay.
9 del matí, gairebé 7 minuts. El que fem ara és connectar en directe amb el saló de plens de l'Ajuntament per emetre el saló, ara sí, la sessió plenària d'aquest ple ordinari que convoca l'Ajuntament de Tarragona, allà amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran i Laia Tian Núñez. ...pagará esta renta, pues el inquilino, que será cargo de entre 670 y 770 euros más, dependiendo de su ubicación en Cataluña...
Y la Administración se hará cargo del resto, entre 180 y 270 euros mes. A partir del año 29 y hasta el final de la concesión, el promotor solo cobrará la renta del inquilino. Por tanto, se trata de un sistema subvencionado en el que los ciudadanos de Tarragona ponen el suelo
Y el resto de catalanes paga unos elegidos 3.000 euros aproximadamente al año por vivienda durante 28 años. En total 84.000 euros. Esto es una hipoteca pública. En otras comunidades autónomas, el sistema dota igualmente a los promotores de suelo gratis en concesión y topa los alquileres para determinados niveles de renta.
pero no hay subvenciones. Ello permite ir ampliando el parque público sin hipotecar los recursos futuros de todos los ciudadanos. El promotor asume riesgos reales. Si gestiona mal, pierde. En Cataluña este riesgo se socializa. Sin subvención el modelo no depende del presupuesto y puede crecer.
Con subvención, el crecimiento es limitado a esta capacidad de subvencionar. Por no hablar de la eficiencia del dinero público. En aquellos lugares, cada euro público actúa como palanca para movilizar inversión privada. Aquí se utiliza para tapar déficits de explotación. Respecto a la cohesión social, sin subvención,
se favorece la mezcla social. Con subvenciones se concentra la vulnerabilidad. En mi opinión, la Cataluña subvencionada es una trampa que genera más inactividad y dependencia. Se trata de un modelo parasitario de gestión de los recursos públicos que incrementa la desigualdad y la pobreza. Los modelos basados en subvenciones estructurales
son inviables e insostenibles. Llevados a su extremo, son prácticamente comunismo. Por último, el valor de la aportación o coste para este ayuntamiento de la cesión del solar es de aproximadamente un millón y medio de euros, que es el valor del mercado de este solar para edificar vivienda protegida. El valor hoy del inmueble
que recibirá el Ayuntamiento dentro de 75 años, es decir, el valor de reversión, es hoy prácticamente calderilla. En el modelo catalán, este proyecto de inversión del promotor, si todo va bien, tiene una tasa interna de rendimiento aproximada del 5,5%.
en mi opinión, solo apetecible para un gran fondo de inversión aliado con una gran constructora. Esperemos que los concursos no queden desiertos ante el riesgo propio de la promoción y la incertidumbre creada por una legislación intervencionista en constante cambio que, también, en mi opinión,
a medio desmantelado el mercado inmobiliario de Catalunya. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 21 vots a favor i 6 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en l'explicació de vot, en Comú Podem i Esquerra Republicana. Com vulgui, conseller.
Bon dia. Felicitar l'equip d'Esmousa per aquest conveni. Jo crec, sincerament, que a més explica moltes coses aquest conveni. Entre altres, la capacitat que tenim els ajuntaments d'influir en altres solars i en altres equipaments que estan...
Aquesta licitació que sortirà a partir del conveni que avui aprovem permetrà construir vivenda social no només a Tarragona sinó a altres llocs del país. I és això el que iguala el preu, és el lot. No és que a tot el país els preus siguin els mateixos. I jo crec que això és important explicar-ho perquè ara hem vist una mica de joguinada de posar algunes dades a sobre la taula
que agafades una per una es poden desmuntar. Però jo em quedo amb tres coses. Em quedo amb un alegat al libre mercado que ens ha portat fins aquí. A mi, sempre que es parla del libre mercado, em ve el record el senyor Rato, dient-nos el mercado, amigos. No es fos així de bien i així de mal acabó. I, per tant, jo crec que és perillós que amb la vivenda el considerem un bé de consum.
Un bé de consum significa que està al mercat i que el mercat el regula. I, conseller Oatge, no ens ha anat gaire bé. Tenim un problema de mercat de vivenda i no només de construcció. Tenim un mercat d'haver descapitalitzat la nostra ciutat, el nostre país, de vivenda pública, que ens permetria avui fer front.
a la crisi d'habitatge que tenim d'una altra manera, perquè segurament aquesta crisi d'habitatge que avui tenim en mans de fons voltors, com vostè ve deia, això només és jugoso per als fons, ens acaba jugant en contra. La vivenda ha de ser una prioritat i hem de jugar totes les cartes. Jo crec que aquí l'equip d'Esmausa i el conseller García Latorre estan posant
els ous en diferents cistelles i estan ben posats. Estan ben posats perquè ens permet jugar a diferents lligues i ens permet jugar a lligues de lloguer assequible, com el que estem treballant com a Ajuntament, ens permet jugar al lloguer social, com és en aquest cas gent amb pocs recursos, amb moltes dificultats, que sí, necessitem finançar la vivenda. Però sap què passa? Que és que en aquest país no pugen els salaris.
El que passa és que en aquest país, per molt que pugem al salari mínim interprofesional, les patronals estan enganxades a que no volen pujar els salaris. I per molt que ho fem l'administració pública i per molt que pugem al salari mínim interprofesional, la gent no arriba a final de mes. Hi ha gent a qui li hem de pagar la vivenda. És veritat, i està bé que ho fem. Perquè si no, l'alternativa és molt pitjor. No cal que li recordi l'actuació del senyor Albiola Badalona, que segur que la té molt present.
Perquè fer segons què provoca segons què. Jo crec, a més, que hem de tenir cura, perquè quan parlem de la Catalunya subvencionada, a la que feia referència, en realitat estem parlant de la Catalunya de la gent. Perquè si les administracions públiques no ens encarreguem que la reconstrucció de la riquesa sigui real i factible i arribi els diners a la gent de carrer, a qui li arriba són els fons voltors.
Moltíssimes gràcies, conseller Puig, en nom d'Esquerra Republicana.
Molt bé, en primer lloc un reconeixement a la feina que està fent Esmausa i aquest govern en l'àmbit del Pla Parcial 10 per tirar-lo endavant i alhora també un reconeixement a la feina prèvia que va fer també el govern de l'alcalde Ricomà i també amb la consellera Eva Miguel.
el capdavant d'Esmausa per iniciar tot el que és aquest projecte i d'altres que implicaran la construcció de molt d'habitatge per lloguer assequible en aquell entorn de la ciutat i també en d'altres espais. Senyor Batlle,
El discurs que vostè presenta el coneixem, fins i tot l'hem estudiat a la carrera. El liberalisme ha imperat en molts àmbits de coneixement. És una teoria molt interessant en molts aspectes, però que a vegades xoca amb la realitat empírica. I una de les realitats empíriques que vull posar sobre taula és quan el senyor Rato, que abans el citava el senyor Collado, van liberalitzar el sol a Espanya, va venir després una monstruosa bombolla immobiliària.
i cal estudiar els mecanismes que fan que les coses passin, que sovint són més sofisticats i més complexes i més sociològics que no pas la mà invisible del mercat d'Adam Smith. I per tant, cal mirar quin tipus de béns es poden regular només pel mercat i quin tipus de béns no només podem deixar en mans del mercat. No és cert que la política que s'estigui proposant ni en aquest Ajuntament ni en cap altra administració sigui el comunisme.
perquè el comunisme tindria a veure amb la propietat privada, amb l'anul·lació de la propietat privada. Aquí no s'ha plantejat en cap cas això. Aquí el que es planteja, amb bon criteri, és una actuació polièdrica davant d'una realitat complexa. De fet, vam aprovar, diria que tots plegats, no sé si amb el seu suport o amb la seva abstenció, potser també amb el seu suport, no ho sé ara, una moció farà un anyescaig on plantejàvem 10 o 12 mesures per fomentar l'habitatge.
I veurà que hi ha complexitat perquè es parla de rehabilitació, es parla de promoció pública, es parla de sola disposició per a nova construcció, es parla de pisos turístics, es parla de moltes tecles, es parla d'hotels, es passa la de residències d'estudiants per alliberar espai. Per tant, són moltes les tecles que s'han de tocar. No podem simplificar amb una simple teoria econòmica una realitat que és tan complexa. Cal intervenció i cal regulació en el bé específic de l'habitatge.
perquè tenim una crisi monumental. I val la pena mirar els països que fan. No cal que inventem res. Hi ha països on la regulació de l'habitatge funciona prou bé. Hi ha països on és un desastre. No ens podrà posar grans exemples liberals en aquest sentit. Nosaltres sí que li podem posar molts exemples a vostè, de llocs on amb la intervenció pública tothom acaba aconseguint un habitatge que és del que es tracta. I això que s'està fent al Pla Parcial 10 també es farà... Avui hem tret un punt de l'ordre del dia, un punt que era...
Important. Anàvem a treure el Pou Brunat com una àrea residencial estratègica i finalment, perquè fos un pla parcial, aquest punt és retirar.
Amb quina idea? Precisament amb la idea de tirar endavant un are que ja està aprovat, que pot ser molt més immediat en el temps, que pot generar 1.800 habitatges, el 50% dels quals precisament habitatge de protecció oficial i que tindrà una implicació pública molt gran i molt potent, a combinar amb moltes altres implicacions privades. Aquí l'important també és l'estructura de la propietat i del poder. És a dir, hem de fomentar la competitivitat entre els promotors i entre els constructors. Si ho fem així, el preu baixarà.
Gràcies, conseller. Si em permetre unes breus paraules, jo agraeixo al Partit Popular que hagi pogut també generar un debat respecte a aquest tema. De fet, totes les enquestes parlen que la vivenda és el principal problema dels catalans i catalanes, i especialment dels joves, en moltíssimes ocasions, i també de la gent gran. Mirin, jo m'he apuntat a algunes de les frases que ha dit el conseller Batlle. Diu que
D'aquesta manera, amb aquest sistema, li paguem tots els catalans i catalanes a unos elegidos. Són unos elegidos? Sí, en base a uns criteris previs, és a dir, o uns criteris de renda. Són gent que ha d'estar treballant, però que treballant no pot pagar un lloguer. I això és una realitat que impera a tota Catalunya i a la resta d'Espanya. Moltíssima gent treballant no pot pagar els lloguers. Només cal que es fiqui, si vol, a una de les pàgines web que hi ha
de recerca de vivenda i miri els preus del lloguer a Tarragona. És un exercici molt senzill que pot fer qualsevol persona que ens escolti i que miri el que val un pis de lloguer, si és que n'hi ha oferta de lloguer. Sap quina és la ciutat de tota Espanya on menys dura un pis en oferta de lloguer? Tarragona. Un dia. Un dia. Sap quantes ofertes pots rebre en aquell dia? Més de 300. Més de 300!
Llavors, és innegable que algun problema potser sí que hi ha. Veu malament que subvencioni una part. El que intentem és aquesta col·laboració pública o privada, que jo crec que al PP sempre li ha agradat això, i el que fem és intentar incentivar els promotors i les promotores. Sempre ho diuen amb masculí, i això em fa ràbia, també hi ha promotores. Per tal que construeixin. Per tal que construeixin.
I nosaltres li cedim a la Generalitat perquè ho pugui fer. Perquè, a més a més, amb el sistema de la Generalitat el que fa és fer lots. Perquè Tarragona potser és atractiva de construir, però hi ha la Vespeia de Gallà, per exemple. O altres petits municipis que també necessiten vivenda pública o de lloguer. El fer lots...
El que li diuen els promotors i promotores és que si vol construir a Tarragona, també ha de construir a Vespella de Gallà, a la Secuita o al Morell. D'aquesta manera fa més atractiva i també, aquesta vegada sí, es socialitza la vivenda protegida. Quan diu que el risc se socialitza a Catalunya amb aquesta figura,
Jo li haig de rebatre humilment. No se socialitza el risc, el que es fa és redistribuir la riquesa. És un concepte que a alguns ens agrada més i a altres menys. El que fem és redistribuir la riquesa per igualar la societat. Perquè aquelles persones que no poden pagar 1.000 euros de lloguer puguin tenir una casa igual, una vivenda. Perquè no tothom pot pagar 1.000 euros de lloguer.
I no, no es concentra la vulnerabilitat, no és cert. I això agraeixo que els consellers i conselleres parlen de lloguer assequible. És molt important aquesta paraula, perquè és el que estem fent. És gent que ha de demostrar que està treballant, que té ingressos, i que a més a més té unes rendes, òbviament, mínimes i màximes. Però no confonem amb altres tipus de vivenda. I respecte a l'afirmació del comunisme, i amb això acabo,
Home, hi ha un ventall tan ampli de països que fan això mateix, i li diré alguns. Miri, amb ajudes i subsidis a Europa, Països Baixos, Luxemburg, Malta, Noruega, Polònia, Regne Unit, Suècia. Fora d'Europa, fins i tot als Estats Units, té una figura que es diu el Housing Choice Boucher Program, o Nova Salanda. Però és que hi ha països...
on està, a més a més, el lloguer subvencionat a llarg termini. Àustria, que ja ho sabem, que és un exemple, especialment Viena, Països Baixos, Dinamarca, França, Bèlgica i també la molt famosa comunista suïssa. I altres països com Irlanda, on té un programa de lloguer residencial subvencionat, o Alemanya, que també té el Mitzhauser Sindicat.
i que ho deixen a entitats del tercer sector perquè ho gestionin, que és molt semblant, o igual, al que hem fet nosaltres amb els 192 habitatges de lloguer assequible que s'estan construint al PP10. Dit això, gràcies a tots els consells i conselleres que han votat a favor, perquè aquestes coses són les importants de veritat. Aquestes, i a vegades no d'altres. Passem ara sí al Consell Plenari,
amb l'ordre del dia que tots han tingut accés. Punt primer, aprovar les actes de les sessions anteriors corresponents a la sessió extraordinària i a la sessió ordinària, amb dues, del dia 18 de desembre de 2025. Podem aprovar? Gràcies. Punt dos, informe de la presidència per tal de donar compte al consell plenari de la portaveu adjunta del grup municipal del Partit Popular. Felicitats, consellera. Aquest punt és donar compte o s'ha de votar? S'ha de votar.
informar a la presidència de donar compte. 3. Informa de la presidència per tal de donar compte al Consell Plenari de l'actualització en la composició de les comissions informatives i de seguiment pel que fa al grup municipal del Partit Popular. Donem compte. Àrea de presidència i seguretat, secretària general, estimar parcialment les al·legacions presentades, apropar definitivament el conveni a signar entre la Generalitat de Catalunya, l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural,
i l'Ajuntament de Tarragona per constituir el Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco i aprovar definitivament la constitució de l'esmenat consorci i els seus estatuts. En caràcter previ, el senyor Ignacio García, si vol fer una explicació prèvia.
Gràcies, alcalde. Molt bon dia. Ja vam debatre extensament aquesta proposta fa uns mesos, la Constitució d'aquest Consorci i, per tant, jo crec que en aquell moment ja va quedar demostrada la seva necessitat i la gran oportunitat que se'ns obre com a ciutat per donar un gran salt qualitatiu
en la gestió del patrimoni històric de Tarragona. I si a algú encara li va quedar algun dubte, jo li recomano que revisi la compareixença de la consellera de Cultura de la Generalitat aquesta mateixa setmana. Va tornar a posar en valor la feina d'aquest Ajuntament en la gestió del patrimoni històric de Tàrraco, però és que a més...
va dir que continuarà liderant la gestió del patrimoni mundial de la nostra ciutat. I ho va dir perquè és així, perquè el propi Consorci així ho determina. I la majoria de l'Ajuntament, en tots els òrgans, la presidència del Consell Executiu està en mans de l'alcalde. Fins i tot la consellera va dir la presidència del...
comitè que presideix el president de la Generalitat, és una qüestió simbòlica i que reafirma el compromís de la Generalitat en el patrimoni de Tàrraco. S'obre una oportunitat per millorar el finançament del patrimoni, la seva gestió, el seu manteniment i les inversions necessàries. Estem posant les bases per una bona gestió en el futur i ara és feina de cadascú de nosaltres aconseguir que això tingui èxit. Però avui segurament toca parlar...
dels dubtes que han expressat els treballadors i treballadores de la Generalitat en quant a aquest Consorci. Evidentment, sobre les seves condicions laborals i hem de ser clars. Ningú empitjorarà les seves condicions laborals i les seves feines continuaran sent les mateixes que fins ara. La seva adcripció al Consorci no variarà ni les relacions laborals amb l'administració d'origen ni les seves condicions com a funcionaris aquells que les tinguin.
I un missatge de certa esperança. Aquest Consorci neix amb la voluntat de millorar, evidentment, l'estat dels nostres monuments, la seva gestió i el seu finançament. I, per tant, també les condicions en les que ells i elles, els treballadors i treballadores públics, han de treballar. Per tant, serà beneficiós també pels treballadors i treballadores d'aquest Ajuntament i de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural. Moltes gràcies.
Moltes gràcies, conseller. Recordo que per la seva aprovació requereix de majoria absoluta del nombre de membres de la corporació. Grups que vulguin intervenir en fase de debat, passem a votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. No. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
Abstenció. Grup municipal socialista. Sí. Per tant, s'aprova. Per 16 vots a favor, 4 vots en contra i 7 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. En Comú Podem, Partit Popular i Esquerra. Comú Podem, com vulgui.
Gràcies. Bé, hem mantingut aquest procés d'aprovació i per tant hem votat favorable. Creiem profundament que el Consorci ha de ser una bona eina de gestió.
I hem de dir clar que els ajustos a aquestes posicions transitoris que es plantegen avui, amb aquestes adaptacions, ens alegren perquè prenen en consideració algunes de les al·legacions que han fet els sindicats. Jo crec que també això ens ha demostrat...
que allà, la Generalitat de l'Agència i aquí, a l'Ajuntament, potser en aquest procés hem escoltat poc les plantilles, perquè ens han hagut de recordar. Jo crec que això no és feina dels tècnics, sinó també té a veure amb la feina política, anar a escoltar, anar a explicar, perquè els dubtes eren molts. Jo crec que tornem a parlar de formes, no de fons, i per això mantenim el nostre positiu.
Celebrem que aquestes millores incorporades, però la confiança al personal ha d'estar en el dia a dia, i jo crec que no només els treballadors de la Generalitat han fet aquestes esmenes, han fet aquestes aportacions, però també els treballadors de la casa tenen dubtes, i molts, com és lògic. I agraeixo molt al conseller García que expressi que és avui dia de parlar de drets laborals,
Però jo crec que hi ha una cosa important també que ens deixem. És a dir, no només és important aquells que s'incorporen al Consorci, aquells que vinguin de la GENE, aquells que vinguin de l'Ajuntament, sinó com entraran els següents. I aquí és, jo crec, on hem de tenir molt de camí a córrer i hem d'estar preocupats. I aquesta és part de la preocupació dels sindicats.
perquè els sindicats són organitzacions solidàries que pensen en el conjunt, no en el personam que moltes vegades, l'empresa privada especialment, aprofita per dir, ei, ja t'arreglo tu la situació i el que vingui ja s'apanyarà. No, els sindicats estan parlant de com entraran els que hi entrin. Jo crec que hem de tenir cura en aquesta construcció d'aquest nou conveni, que segur que tindrà el Consorci, no ens enganyem, tindrà un conveni propi que està anunciant els anteriors, que els treballadors ho miraran,
i hem de tenir cura en aquesta construcció. Jo crec que ja els sindicats ens estan posant un far.
Cuidem els treballadors, en aquesta casa no sempre ha passat, recordem totes les queixes, els plantejaments, les demandes que fan els treballadors de museus en aquesta casa, per ser conscients del que tindrem entre mans del Consorci. No només va que millori el nostre relat històric, no només va que tinguem unes millors instal·lacions i unes millors inversions, va que les persones que tinguin i cuin el nostre patrimoni estiguin en les millors condicions possibles, perquè serà l'únic que ens permetrà lluir com a ciutat. Gràcies.
Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular, consellera Martorell. Moltes gràcies, senyor alcalde. Des del grup municipal del Partit Popular, com ja ha dit el conseller...
Ja ho vam parlar bastament i ho vam argumentar àmpliament. Estem en contra d'aquest Consorci que definitivament, amb aquesta aprovació, ens perdrà el poder de gestió directa del nostre bé més preguat, que és el patrimoni mundial.
El personal de la Generalitat presenta al·legacions per incorporar-se en aquest consorci. Els treballadors de l'Ajuntament tampoc estan molt contents de formar-hi part. Només aquests representants polítics que sortiran beneficiats de la Constitució d'aquests consorcis són els que estan d'acord en formar part del mateix. Recordem, el més important és el nostre patrimoni i és el que estem deixant que es gestioni per part d'altres mans, digui el que digui la consellera de la Generalitat
i digui el que digui el conseller García. La realitat és que la presidència està en mans del president de la Generalitat i la realitat és que el que hem cedit és la gestió del nostre patrimoni. Ara ens diran que rebrem molts milions d'euros més dels que tenim ara. I els preguntem, i tots els milions que perdrem constituint una nova estructura administrativa, tot el que constarà la Constitució i el manteniment d'aquesta estructura administrativa,
perquè no destinem tots aquests diners directament a la conservació del nostre patrimoni, que és la nostra obligació, i ens deixem de constituir una nova estructura que genera més despeses.
No cal crear una estructura com aquesta per rebre diners del patrimoni, i de veritat els hi dic per experiència, molta més experiència que vostès. I parlem de gestió, és important. Miri com es gestiona una emergència com la que vivim aquests darrers dies, l'emergència ferroviària, amb l'empresa Rodalies de Catalunya, Adif i Renfe.
Millora la coordinació o la comunicació, afegir un nou intermediari, no serveix per a res, igual que en el cas del patrimoni. Qualsevol decisió serà eterna. Perdrem més temps amb la presa de qualsevol decisió o emergència.
a més, evidentment, de perdre l'autonomia. Aquest és el principi, aquestes al·legacions als sindicats són el principi de tots els problemes que tindrem un rere d'altre, absurdament, per acabar perdent la gestió del nostre patrimoni. Moltes gràcies.
Gràcies, alcalde. Bé, des d'Esquerra Republicana ens mantenim en l'abstenció, no per posar traves, però sí per expressar tots els nostres dubtes. Des de l'última vegada que vam parlar del Consorci no hem aclarit gairebé res. De fet, vostè, conseller García, deia que havíem d'escoltar la compareixença de la consellera Sonia Hernández i, de fet, ho vam fer perquè justament va ser Esquerra Republicana qui em va demanar la compareixença al Parlament i, per tant, érem allà.
Jo crec que hi ha una sèrie de coses que ens ha de quedar clar que això és una eina que va més enllà de qualsevol partit polític que estigui aquí avui assegut o qualsevol de nosaltres que avui estigui aquí asseguts. És una eina que ha de gestionar el nostre patrimoni i crec que ho hauríem de fer d'una altra manera. I ho dic perquè, per exemple, la fotografia de l'estructura d'aquest consorci no respon a la realitat. L'altre dia a la Comissió de Presidència i Seguretat ho vaig expressar. Actualment la Diputació està en un PEF, en un pla...
Econòmic financer no pot entrar al Consorci l'any 26. Veurem si l'any 27 en quines condicions està i si està disposada a entrar-hi. En tot cas, encara que la fórmula sigui un conveni amb el Consorci, ja serà bo, perquè la Diputació no ha donat mai ni un euro pel nostre patrimoni. Per tant, si la fórmula és aquesta, serà bona.
però siguem-nos sincers. Igual que el Ministeri, sabem que ja no entren fórmules com els consorcis. Per tant, si el que fa és un conveni amb el Consorci, també serà bo, però crec que és important ser-nos sincers i no fer-nos trampes al solitari. En tot cas, tenim un any per treballar per aquest Consorci. Les al·legacions que avui, com deia el conseller Collado, es porten són bones, perquè els treballadors, evidentment, estan inquiets, els municipals i els de la Generalitat.
Però, per exemple, hi ha el fet de saber que aquells que són funcionaris, si mai aquest Consorci es dissol, podran tornar per excedència al seu lloc de treball, ja és una seguretat per ells. Per tant, escoltem-los, treballem amb ells, però també treballem entre nosaltres. Tenim un Consell Assessor del Patrimoni Històric i Artístic, on hi estem càrrecs electes, però també a l'ICAC, també a la Real Societat Arqueològica, també a l'URB, no ens hem reunit ni un dia.
Crec que fora bo reunir-nos i poder parlar de tot això, de poder expressar els nostres dubtes. I m'estranya que no ens haguem reunit amb tota aquesta feinada que tenim en la constitució d'un consorci. En tot cas, utilitzem les eines de les que disposem per treballar plegats perquè, sincerament, és que serà l'única manera que tot això tingui èxit. Gràcies. Gràcies, consellera. Reenviar un missatge de tranquil·litat als treballadors i treballadores.
Això no va perquè empitjorin, sinó per millorar tant el servei com les seves condicions, com sobretot la conservació, estudi, divulgació del nostre patrimoni, del nostre ingent patrimoni.
I els hi puc assegurar que no hem volgut mai enganyar ningú. De fet, quan es va fer la foto de la creació del Consorci, ja es va dir que qui formava part del Consorci era la Generalitat i nosaltres. Vam dir, va venir el ministre i també la presidenta de la Diputació, que ells estarien fiquant diners. Ja ho van dir allà i que ja es veuria si més endavant poden entrar.
però ja van manifestar que ficaven diners. I de fet, els estatuts que vostès han pogut veure, tots els òrgans de govern són Generalitat i Ajuntament. Així que no només no volem enganyar, sinó que estem satisfets i agraeixo les paraules de la consellera Roig manifestant l'obvietat que mai havia passat que la Diputació donés diners pel nostre patrimoni i que l'Estat també ens donés diners així, d'aquesta manera...
de manera formal i metòdica pel nostre patrimoni, sense anar a una concurrència competitiva. És una molt bona notícia i agraeixo les seves paraules. A l'igual que també és molt bona notícia que la Generalitat ens ha donat un milió d'euros, ha dit, fa poc, que no està malament. Cada any ens donaven 100.000 euros. Així que ens han donat de cop el de 10 anys. No està malament. Així que jo agraeixo fins i tot als que tenen dubtes que no facin un vot en contra.
Això els agraeixo i el que volem fer és dissipar aquests dubtes i pensin que estem treballant i, com deia Guiti Soló, disculpen-me si no sé més, però que on estoy en el camino. El mateix, estem treballant això i la idea és que hi hagi màxima transparència. Passem ara a l'àrea d'esports, educació i turisme esportiu i MET. Aprovar inicialment l'ordenança d'ús social dels edificis i de les instal·lacions dels centres educatius de titularitat municipal. Consellera Mascaró.
Sí, gràcies, alcalde. Aquí el punt de partida és un reglament que és de l'any 2001 i que, per tant, el que cal és no només actualitzar-lo a la nova normativa, sinó també a la realitat educativa de la ciutat de Tarragona, que estem adherits a l'Aliança Educació 360 i també acabem de renovar Ciutat Educadora i Ciutat Amiga de la Infància.
Aquí el que volem, en aquest cas, amb aquest nou reglament, és regular i estructurar per una banda la priorització d'aquells usos en quant als centres educatius de titularitat municipal, usos educatius, usos culturals, artístics, esportius i, en definitiva, de cohesió social. Tots aquests usos els volem facilitar i potenciar.
Però, per altra banda, el que estem buscant és que tots aquests usos potenciïn un retorn educatiu cap als nostres infants, tal com correspon a una ciutat educadora i una recerca constant de l'educació 360, és a dir, afavorir l'oferta educativa més enllà de l'horari lectiu, també fora de l'escola i durant el període de vacances, de tal manera que el que estem fomentant
és anar cap a una equitat educativa. A més, s'ha de tenir en compte que en aquest reglament s'ha donat tràmit d'audiència tant a totes les direccions dels centres educatius, així com també a totes les associacions de famílies d'alumnes,
I també destacar que es va crear una comissió d'estudi en la qual des d'aquí agraeixo la gran feina que s'ha fet des dels serveis tècnics de l'Institut Municipal d'Educació i també tot el rigor i les bones aportacions que s'han fet des dels diversos grups municipals. Per tant, el que estem fent és endreçar aquest ús educatiu de les nostres escoles i en qualsevol cas jo crec que sí que es reflecteix
el bon criteri i les aportacions d'absolutament tots els grups municipals. Aquí els agraeixo la dedicació i la feina feta. Gràcies. Gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 26 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en l'explicació de vot. Conseller Vidal, En Comú Podem, Vox i Esquerra Republicana. Conseller Vidal, quan vulgui.
Gràcies, alcalde. Voldria referir-me a aquest acord dient que penso que estructurar l'ús compartit dels patis de les escoles és una necessitat ineludible. No es pot produir el segrest d'aquests espais i prova d'això és que en aquest mateix plenari...
adoptarem acords de lloguer de locals adreçats a entitats, entitats que fan servei a la ciutat. Hi ha un dèficit de locals i d'espais que es puguin utilitzar de manera compartida per entitats que el que fan és la defensa dels interessos veïnals o alguna de les entitats, KGB 40,
de voluntariat que acull la nostra ciutat. Crec que s'ha de cuidar aquests espais perquè hi ha molta demanda per poder emplaçar aquestes activitats que ens beneficien a tots. I això és un exemple, regular els patis de les escoles. Uns patis pels quals reclamo més verd urbà perquè sabem que estem en una època de canvi climàtic i els refugis climàtics són una oportunitat per aquests espais. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. En nom del Comú Podem, conseller Collado. Gràcies. Jo, abans de res, vull felicitar l'equip de l'IMET, perquè jo crec que l'Institut Municipal d'Educació de Tarragona està fent un exercici important en reordenar, reorganitzar i actualitzar
tot un seguit de documents, de regles, de funcionaments que en aquesta casa eren necessaris i per tant jo crec que és de justícia felicitar l'equip que treballa de forma incansable, que ens ha donat l'espai als diferents grups municipals perquè ho treballem, que ha estat prou valenta com per obrir els processos, en definitiva per fer un procés de participació, per fer una regulació, que en aquesta casa no sempre ens passa, no sempre hi ha processos de participació
per fer normes i per organitzar-nos, i és un tema que és important. I, a més, jo vull fer un apunt que crec que és de justícia. Fa 25 anys que teníem la normativa, fa 25 anys que no apareix la paraula ciutat educadora. Jo crec que ens hem de felicitar perquè aquesta ciutat assumeixi en termes legals, en documents normatius, conceptes com ciutat educadora,
conceptes com la diversitat cultural i l'inclusió que hi apareixen. Suposo que d'aquí vindrà l'abstenció de Vox, perquè com ens podem imaginar que en una escola promovem la igualtat de gènere, la diversitat cultural i l'inclusió, com ho fa aquesta normativa, jo crec que aquesta és una notícia. Però mirem, permeti'm també que a la comissió vam coincidir amb la consellera Fuster, que venim del món de l'esplai,
i els dos ens vam encaparrar molt en que els esplais i els caos apareixessin en la documentació i apareixessin en la normativa legal i que plantejéssim que esplais i caos són també avui ciutat educadora i que són també agents educatius i que just després, a l'hora de prioritzar les propostes i les demandes de les entitats de la ciutat, que just després de la direcció de l'escola i just després de les AFES, és a dir, de la comunitat educativa, la ciutat es posa a disposició
d'esplais i caos als equipaments educatius. Perquè no ens oblidem, i jo crec que és important recuperar-ho i reconèixer i esmentar, que esplais i caos són grups de joves, aquests que avui els culpabilitzem de no sé quantes coses, fent activitats educatives per amor a la pròpia educació i per amor a la infància, educant els nostres infants i les nostres infants
en estones d'esbarjo, que segurament en altres èpoques jugaven a la plaça, que possiblement en altres èpoques hi anaven més a l'esplai, i avui encara, com els gals a l'imperi romà, sostenen i aguanten entitats. L'Alberna històric com l'Alberna, més moderns o més actuals com la grapadora, sessions d'antics esplais,
que ens indiquen que no només és que hi ha esperança en els joves que avui apreten, sinó que serien en ells en els que ens hauríem de fixar i no en aquest percentatge petit que encara creu, o que ara creu, que l'autoritarisme és una bona fórmula. Gràcies. Gràcies, conseller Collado. Nom de Vox.
Buenos días. Nos hemos abstenido por la interpretación que puedan hacer ustedes sobre el artículo 4F de la DIC de la ordenanza que prohíbe las actividades de contenido político, sindical o religioso. Sobre el papel suena muy bien. El problema es que ustedes no lo aplican con neutralidad, sino que lo hacen en función de quién hable y qué diga. Y lo voy a defender con hechos, no opiniones.
Este ayuntamiento, presidido por el señor Viñuales, ha censurado una conferencia académica titulada Orígenes del nacionalismo catalán, que debía celebrarse el pasado 20 de enero y ser impartida por el profesor universitario Javier Barraicoa en una sala del IMED. El motivo de la censura? Considerar dicha actividad de caira polític.
No era ni un meeting político ni un acto político. Era una conferencia académica solicitada por la Coordinadora de la Resistencia Cívica de Tarragona, una entidad legal de nuestra ciudad, presidida por el señor Salvador Camaño, que defiende los valores constitucionales, la igualdad y la libertad de todos los españoles.
¿Es esta la libertad de expresión y la pluralidad que ofrece el democrático ayuntamiento? Esto es censura y control ideológico del uso de los espacios públicos, propio de épocas pasadas. Pero lo más grave no es lo que prohíben. Lo grave aquí es lo que permiten.
Mientras se censura esta conferencia de Historia, mientras en el Colegio de Bonavista este ayuntamiento autoriza que se estén impartiendo clases de cultura árabe, unas clases cuyo contenido está fuera del control del IMED y del ayuntamiento. La conclusión es que ustedes están aplicando la ordenanza con criterios ideológicos. Este ayuntamiento se ha arrogado el papel de árbitro moral,
decidiendo qué ideas pueden expresarse y cuáles deben ser silenciadas. Desde Vox vamos a denunciar todas aquellas acciones de este ayuntamiento que traten de forma desigual a ciudadanos y entidades según encajen o no en su marco ideológico. Muchas gracias. Gràcies, consellera. I la insto a denunciar-ho tot perquè tinc moltes ganes de poder ponderar la seva visió del que són els drets reconeguts i recollits a...
a la Magna Carta a la Constitució. Crec que es portarà una sorpresa. Nom d'Esquerra Republicana.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, des del nostre grup valorem positivament l'aprovació inicial d'aquesta ordenança d'ús social dels edificis i instal·lacions dels centres educatius municipals. Creiem que és una eina necessària, alineada amb el model de ciutat educadora i comunitat,
que des d'Esquerra sempre hem defensat i continuarem defensant. Volem posar en valor que aquest text és fruit d'un treball compartit, un treball compartit on s'han pogut fer aportacions polítiques reals. A vostè no la vaig veure, senyora Gómez. Si hagués volgut fer alguna aportació, hagués pogut venir. I on s'ha escoltat el criteri també dels tècnics municipals.
Quan les coses es fan així, en debat conjunt, en debat constructiu, els resultats acostumen a ser molt millor per a la ciutat. Potser aquí sí que a mi em va mancar un procés participatiu amb tota la família educadora, que també potser tenien aquesta part, aquesta aportació,
que ens ha anat molt bé i des d'aquest Ajuntament a vegades sembla que això faci una mica de... no agradi gaire. En aquest sentit, des d'Esquerra volem destacar una de les aportacions que per nosaltres era clau,
que dins de les prioritats d'ús, amb un rang preferent i apareguessin explícitament els esplais i els agrupaments escolta, això no és una qüestió menor, és un reconeixement polític clar pel lleure educatiu com a part essencial del projecte educatiu de ciutat.
Especialment en un moment, com ha dit el conseller Collado, en què en Tarragona molts esplais estan desapareixent per manca d'espais, per manca de voluntariat i aquí és un missatge polític de dir que ja estem amb vosaltres i volem que aquesta part educadora en el lleure continuï.
També volem fer referència als patis escolars. Aquesta ordenança permet clarament el seu ús social, però el repte no és si poden obrir el que són els patis, sinó garantir que no depengui de voluntats puntuals, sinó d'un model estable, amb recursos, amb manteniment i seguretat, com el projecte de patis oberts que es va impulsar des d'Esquerra Republicana.
Volem aprofitar també per agrair la gran feina feta per les tècniques, que han fet un gran esforç perquè l'ordenança tingui una coherència amb les normatives i totes les idees que anaven volcant sense cap...
sense cap ordre, elles van saber posar aquí una coherència a aquesta normativa i deixar clar que també que l'aplicació de l'ordenança no pot recaure exclusivament sobre elles ni sobre les direccions del centre, sinó que l'Ajuntament ha d'assumir un lideratge i una responsabilitat que és el que li pertoca. A partir d'aquí, ara toca aplicar-la, veure com funciona a la pràctica
detectar possibles mancances o escletxes que ens hem pogut deixar entre tots, tornar a seure'ns, millorar-la, perquè les ordenances han de ser eines vives al servei de la ciutadania i no s'han de quedar amb un calaix. Per tot això, nosaltres, el nostre vot ha sigut favorable. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Punt 6. Aprova inicialment la modificació del reglament del Consell Municipal d'Educació de Tarragona. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragón en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 26 vots a favor i una extensió. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Passem al segon punt, àrea de territori i patrimoni i vents. Aprovar l'expedient de contactació patrimonial
Per a l'arrendament del bé immoble, titularitat d'esmaus ubicat al carrer Santes Creus, número 7, local 1, per a l'ús d'entitats ciutadanes. Si els sembla, del punt 7 al 13, ho llegiré tot. Farà una explicació prèvia del conseller Ignacio García, si ho tenen a bé, i ho podem votar en conjunt. És possible? Gràcies. Doncs, conseller, si vol fer l'explicació prèvia...
Gràcies, alcalde. Molt breument es tracta d'assumir per part de l'Ajuntament els contactes que fins ara tenia el Servei Municipal de l'Habitatge amb entitats ciutadanes que ocupen locals que són propietat de l'empresa municipal. És més lògic, evidentment, que l'Ajuntament sigui qui mantingui aquestes relacions amb les entitats i que no ho faci l'empresa, en aquest cas, desmausa.
Aquest canvi, però, no implica ni la pèrdua de titularitat del local per part del servei municipal de l'habitatge, ni tampoc cap canvi per les entitats, que ara mateix en faran ús. L'únic canvi, com deia, és aquesta relació que passarà a ser de l'Ajuntament, però un missatge de tranquil·litat a totes les entitats, no se les farà fora, s'assumeixen totes les condicions que hi havia en el contracte del servei municipal de l'habitatge, per tant, la seva utilització dels locals continuarà com fins ara.
Moltíssimes gràcies i ara, amb el seu permís, donaré lectura a la resta de punts fins al punt número 13. 8. Aprovar l'expedient de contractació patrimonial per a l'arrendament del veí immoble, titularitat d'Esmausa, ubicat al parc Riu-Clar per a l'ús a entitats ciutadanes. 9. Aprovar l'expedient de contractació patrimonial per a l'arrendament del veí immoble, titularitat d'Esmausa, ubicat al carrer Riu-Algàs, local 1 i 2, per a l'ús a entitats ciutadanes. 10.
Aprovar l'expedient de contractació patrimonial per a l'arrendament del bé immoble, titularitat d'Esmausa, ubicat a l'Avinguda Montçà, número 1, local, per a l'ús d'entitats ciutadanes. 11. Aprovar l'expedient de contractació patrimonial per a l'arrendament del bé immoble, titularitat d'Esmausa, ubicat al carrer Cibaderia, número 16, per a l'ús d'entitats ciutadanes. 12. Aprovar l'expedient de contractació patrimonial per a l'arrendament del bé immoble, titularitat d'Esmausa, ubicat al carrer Sant Escreus, número 7, local 2, per a l'ús d'entitats ciutadanes.
Aprovar l'expedient de contractació patrimonial per arrendament del 20 moble, titularitat d'Esmausa, ubicat al carrer Puig d'Encitges, número 17, baixos dreta, per a l'ús d'entitats ciutadanes. Passem a votació o podem aprovar per assentiment, consellers i conselleres? A votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragón en Comú Podem. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 7 abstencions. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Passem al punt número 14, extingir la concessió demanial per a l'exportació de l'activitat econòmica del tren turístic. Conseller Ignacio García.
Gràcies, alcalde. La veritat és que aquest espero que sigui el final d'un malson que va començar fa molt de temps. Avui, per fi, podem extingir aquesta concessió que va otorgar l'Ajuntament de Tarragona l'any 2021 respecte a no concessió de l'any 2019 i que no ha funcionat mai. I a més és que l'empresa concessionària no ha pagat allò que es va comprometre des del primer moment.
doblant o triplicant fins i tot el preu inicial al qual va sortir a licitació aquesta concessió del trenet turístic. Aquest, com deia, ha estat un malson pel Departament de Vents, pel de Mobilitat i un problema per la ciutat.
M'agradaria però fer una reflexió aquí en aquest ple i és la dificultat que hem tingut per poder arribar fins aquí. La indefensió a vegades de l'administració pública davant d'aquells que abusen de la mateixa, com és el cas d'aquesta empresa RJ Autocars. Aquí, per cert, amb aquest acord avui també provirem que pugui contractar amb l'administració pública durant quatre anys.
Anar contra l'administració per part d'algú a vegades és relativament senzill, però a l'inversa sempre implica problemes, implica garanties excessives que una empresa que deu 1,8 milions d'euros en aquest Ajuntament entre l'any 2022 i 2025 hagi pogut continuar treballant i no sigui fins avui que puguem otorgar l'extinció de la concessió.
Ja els aviso, però, que aquests 1,8 milions d'euros anirem a per totes perquè ens el retornin, perquè no són diners que deuen a aquest Ajuntament directament, sinó que són diners que deuen a la ciutadania de Tarragona i que han de revertir en benefici dels ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Algun grup que vulgui intervenir en fase de debat? Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Sí. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per unanimitat. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Conseller Gómez i en Comú Podem. Conseller Gómez, com vostè vulgui.
Buenos días. Bueno, evidentemente, creo que perseguir a una persona que ha dejado de pagar es lo que se ha de hacer. Pero en esta situación, en esta licitación, a mí hay algo que me huele también un poco a chamusquina. Y considero que la persecución debería ser incluso más estricta y mirar otras vías, incluso las penales. Porque esto de que una persona licite, haga una oferta muy por encima del valor del mercado y no haya pagado ni un solo canon,
Esto con todos los respetos. Para mí, yo entiendo que merece una persecución a todos los niveles. Porque por la vía civil o la vía mercantil seguro que se puede salir de rositas. Pero quizás por la vía penal, que existe el levantamiento del velo y existe la persecución también de la persona jurídica. Entiendo yo que se ha de explorar otras vías más expeditivas para conseguir que esta empresa o el señor que estaba detrás responda de una deuda que casi asciende a dos millones de euros. Simplemente eso. Gracias.
Gràcies, conseller. A més, ens consta que ho fa de manera recurrent, el mateix sistema, en molts ajuntaments d'Espanya. Conseller Collao. Gràcies.
La història del trenet és una història, és una pel·lícula de por. Jo crec que, i ho hem parlat moltes vegades en aquest ple, que és imprescindible passar pàgina amb tots els exiuts i amb tots els plantejaments. Els hi vam comentar quan vam començar aquest procés. L'altre dia a la convenció ho recordàvem.
Visions diferents del model. Nosaltres els demanem que, com segurament acabem aquest procés, perseguim aquest estafador, recuperem tots els diners que ens han estafat i utilitzem-los pel que els hem d'utilitzar, que és per la ciutat. Si, a més, si és pràctica habitual...
arrenquem tots els processos que haguem d'arrencar perquè és imprescindible. Si hem de tornar a tirar, hem de treure un altre concurs per fer una cosa similar, els demanem que es mirin la internalització. Segurament és l'única línia de transport de la ciutat que generarà beneficis i els hem de recuperar com a tal. Quan algú fa una licitació d'aquest tipus, la fa per guanyar calés, és evident que no només aquest no és un servei
per la ciutadania principalment, si no és pels turistes. Ens ha robat molt de temps, ens ha robat molts esforços aquest trenet en aquest Ajuntament. Els tècnics de la casa porten molts mesos treballant. I mirin, jo, de vegades, quan parlem de les bondats de la col·laboració pública o privada,
i alguns fan una bandera molt grossa d'això, s'obliden que la col·laboració público-privada, quan té ànim de lucre, com és en aquest cas, quan es busca el benefici immediat i el benefici econòmic, com és en aquest cas, ens succeeixen coses com aquesta, i és que un servei millorable, que no es presta com toca, amb una empresa que s'emporta els calés i una ciutadania...
que ho financia. Comencen a arribar companys de la plataforma de defensa de la salut pública, després ho parlarem, però en el sector salut també passa. És important que aquest nou servei tingui una perspectiva ciutadana, de servei públic i de recuperació de calés. Aprenguin dels errors.
És evident que aquest concurs no estava ben fet, que la CUPdícia ens va trencar el sac i que creure que amb els arguments que ens plantejaren eren suficients. Jo crec que hem d'anar molt forts si tornem a treure aquest concurs.
Jo també volia aprofitar aquest trenet, aquest passeig del tren per aquí, per recordar que fa un any i escacs van presentar una moció en aquest ple en la qual plantejàvem la importància o la possibilitat de generar en les línies de l'AMT dues rutes de caire cultural i monumental, que l'AMT dona un servei
de transport que ens pot permetre difondre el nostre patrimoni cultural, no només pensant en els turistes, sinó també recordant als usuaris i usuaris d'aquesta ciutat que tenim un entorn cultural immillorable. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem al punt número 15, planejament urbanístic. Tremetre a la Comissió Territorial d'Urbanisme del Camp de Tarragona el pla de millor urbana en sol urbà consolidat per a la implantació d'una activitat de residència col·lectiva
al carrer Pau del Protectorat 24, aprovat provisionalment pel Consell Prenari de 18 de juliol de 2025 per la seva aprovació definitiva. Farà explicació prèvia d'aquest punt i del següent, si li sembla.
Gràcies, alcalde. Sí, perquè tant aquest punt com el següent tracten exactament el mateix. És una aprovació que ja es va dur a terme per aquest plenari, però la Comissió d'Urbanisme ens va retornar aquest expedient perquè considerem que faltava l'informe de la Comissió de Cultura. Fins ara nosaltres no demanàvem informe a la Comissió de Cultura en planejament, ho demanàvem en projecte i en obra,
Ara l'ACUT ens ha demanat que ho demanem també en planejament, així ho hem fet, com no podia ser d'una altra manera i com imaginàvem, els informes de cultura són favorables i sense prescripcions i per tant tornem a enviar a la Comissió d'Urbanisme tant a aquest pla de millora urbana, perdó, del pla protectorat com el pla espacial de la zona del gas. Gràcies. Podem aprovar assentiment a aquest punt? No, a votació. Ara votem el punt número 15, d'acord?
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 7 abstencions. Gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Passaríem ara a la votació del punt número 16, tramet a la Comissió Territorial d'Urbanisme del Camp de Tarragona, el Pla Especial Urbanístic per a la regulació dels usos del PERI 6, zona del gas Tarragona, aprovat provisionalment pel Consell Plenari
de 19 de setembre de l'any 2025 per a la seva aprovació definitiva. Podem reiterar el sentit del vot del punt anterior? No? Doncs a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem.
Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 19 vots a favor i 8 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Passaríem al punt número 17, ratificar el d'aquest d'alcaldia, número 22.967, de 10 de desembre de 2025, esmenat per l'aquest d'alcaldia, número 23.397, de 15 de desembre de 2025, que resol interposar recurs d'apel·lació contra la sentència dictada pel jutjat de contingut administratiu número 2 de Tarragona, en el procediment abreujat 464-2022-A, interposat contra aquest Ajuntament. Podem ratificar...
Gràcies. Passem al punt següent, prorrogar d'acord amb l'article 29.4 de la llei de contractes del sector públic, el contracte de servei de manteniment integral de l'enllumenat exterior públic i de l'enllumenat ornamental nadalenc de l'Ajuntament de Tarragona. En aquest cas, amb el seu vistiplau, el conseller García farà explicació dels dos punts, d'aquest i del següent, i després farem la votació per separat. Conseller Guillermo García.
Gràcies, alcalde. Bé, el proper dia 22 de febrer i el 28 de febrer respectivament finalitzen el contracte de manteniment de la via pública i de l'enllumenat respectivament. Així doncs, en dos casos ja ha solicitat el nou contracte, ja ha finalitzat el període de presentació de noves ofertes, però tot i així no tenim confirmat que en aquestes dates puguem tindre formalitzat el nou contracte.
El que portem a plenari és aquesta pròrroga perquè en unes setmanes puguem finalment adjudicar aquest nou contracte i així que no es vegi afectat en cap moment el servei. Ens agradaria agrair la feina des de la Secretaria General, Intervenció, Contractació, Enginyeria Industrial i la Brigada Municipal que en aquests dos casos han fet la feina amb molta celeritat, amb molta previsió i podem estar avui aprovant això amb la total tranquil·litat que en poques setmanes tindrem
aquests contractes ja renovats. També agrair a les actuals empreses en el cas de l'enllumenat públic a SESI i en el cas del manteniment de via pública a l'AUTE entre Suriguer i Ematsa, no només perquè han acceptat aquests tops pròrrogues, sinó per tota la feina que fan, que és llarguíssima i tots i totes ho sabeu, aquella feina que en son ordinària tant en enllumenat com en la via pública, però m'agradaria destacar
el seu compromís també amb l'administració pública per oferir un boníssim servei. En el cas de CESE és constant l'activitat que fem, ja sigui per actuacions extraordinàries, com passa en el cas de l'eliminació nadalenca, però sobretot en la seguretat i el manteniment que fan de tot el nostre enllumenat públic. És un goig treballar amb ells i entenen la necessitat d'oferir aquest bon servei.
i en el cas de l'últim manteniment de la via pública també. Sabem que la via pública necessita de molt de manteniment i en aquest cas estem molt coordinats amb aquesta empresa durant els darrers anys. Senyalar també que no només estan en aquesta feina ordinària sinó en actuacions extraordinàries com per exemple en el cas de la Vir les actuacions que vam haver de fer el 2024 amb la Dana, que vam haver de treure
doncs Roques al camí del Llorito perquè estava completament inutilitzat, o actuacions que han hagut de fer amb el suport de la Guàrdia Urbana en cas d'emergència per seguretat. Per tant, un enorme agraïment. I per últim, doncs, dar-me nervos a tots i totes el suport. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller, per la seva explicació. Passaríem ara a la votació del punt número 18, que és la pròrroga, en aquest cas,
d'aquest servei de manteniment integral de l'Enllumenat Superior Públic i de l'Enllumenat, perdó, fundamental nadaleng. A votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 7 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en Comú Podem.
Gràcies. Faré la mateixa explicació de vot que farem ara, que en el punt 19 farem el mateix, que és abstenir-nos. Jo crec que, com bé feia el conseller García, cal felicitar els equips tècnics que han desenvolupat la tasca. Hem anat fent tot el procés administratiu que tocava. Jo volia fer...
dos alertes, és a dir, en els dos contractes posem nou mesos d'extensió, és un criteri que posa la intervenció en el funcionament de les extensions de contractes, o almenys així va ser
en el contracte de parts i jardins que ens va demanar tenir temps per no passar-nos de contracte. Jo crec que és important que avui que aprovem això, siguem conscients, i deia el conseller García dient,
Tenim temps suficient, també ho dèiem, en Passejardins tindrem temps i vam acabar pagant dues factures fora de contracte. Està bé que les paguem perquè la feina es va fer i això vam fer suport al seu moment, però és evident que els tempos són importants, que la feina a vegades se'ns encalla i que l'enllumenat públic
i l'abriga d'intervenció ràpida són eines essencials per a aquest Ajuntament de funcionament. Per tant, encoratjar a seguir el procés, a perseguir-lo perquè no se'ns encalli en cap lloc i que després no haguem de veure on estava la tuberia encallada que no ens permetia acabar-lo desenvolupant. Perquè al final...
Pròrrogues extraordinàries com aquestes o excepcionals i amb dos contractes tan importants com aquest ens diu que la casa està funcionant a uns ritmes importants i que potser necessitem tropa que ens acabi de desenvolupar les coses. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem al punt número 19, prorrogar l'acord d'acord amb l'article 29.4 de la llei de contractes del sector públic
el contracte de servei de manteniment de la via pública de la ciutat de Tarragona, la Brigada d'Intervenció Ràpida, coneguda com a Bien. Passem a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Sí.
Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 7 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en l'explicació de vot, Partit Popular i Esquerra Republicana. Conseller Martorell, com vostè vulgui.
Moltes gràcies, senyor alcalde. També que serveixi aquesta explicació de vot, tant per aquest punt com pel punt anterior. Agrair moltíssim el que explicava el conseller García de Castro i, a més a més, la feina que es fa i que, sens dubte, empreses com CEC, que són una empresa ja de tota la vida,
en aquest Ajuntament i en aquesta ciutat i que a més a més ofereix un molt bon servei. Però la nostra abstenció és el de sempre, és el tema de les pròrrogues. Evidentment són dos serveis essencials, per això ha sigut una abstenció que en definitiva és un deixar fer, però sí que malgrat aquesta extensió d'aquests nou mesos, certament aquestes pròrrogues extraordinàries sempre ens fan patir que al final ens acabi
per la pròpia maquinària de l'administració ens acabi agafant el toro i haguem d'acabar pagant factures fora de contracte. Per tant, aquest ha sigut el motiu de l'abstenció i esperem que aquests nou mesos ens permetin complir els terminis i que es puguin fer aquests nous contractes. Moltes gràcies. Gràcies. Conseller, en nom d'Esquerra Republicana, conseller Puig.
Gràcies, alcalde. Tot vinculat amb les contractacions. Com que abans no havia demanat la paraula, faig un esment a la qüestió del trenet turístic. Senyor Collado, la millor...
Senyor Collado, la millor crítica sempre parteix de l'autocrítica. Ho dic perquè abans parlava de la copdícia i tot això, però la gestió del trenet turístic, de la licitació, la portava en com ho podem en aquell moment. I per tant, no passa res. Benvinguda sigui la reflexió, però que comenci també per aquest component autocrític.
I després, mentre parlava, vostè precisament hi deia intervenció marca els nou mesos. El senyor interventor em sembla que feia que no amb el cap. Els nou mesos els marca intervenció o no?
En tot cas, nosaltres votem favorablement. Som sabadors de la bona feina que fa la Brigada d'Intervenció Ràpida i, en aquest cas, l'empresa que porta l'enllumenat de Tarragona, CECE, fan molt bona feina. Jo crec que la ciutat ja ho reconeix. Segurament, la Brigada d'Intervenció Ràpida necessitaria més recursos per la feinada que tenim per davant, però d'aquí el nostre vot favorable.
Moltíssimes gràcies, conseller, i a tots els grups que han fet el vot favorable. I per aclarir el que deia el senyor interventor, una cosa és la pròrroga, que per llei són nou mesos màxim, i l'altra és la continuïtat del servei, que això sí que és un criteri que fixa intervenció general.
Punt 20. Donar compte al Consell Plenari de les Ordes d'Encàrrec dels Treballs d'Emergència. Donem compte. Punt 21. Gestió Econòmica. Aprovar inicialment el primer expedient modificatiu de crèdits del pressupost municipal de 2026. Extraordinari, suplement i baixes per anul·lació. Grups que vull intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 6 abstencions. Gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en fase d'explicació de vot. Passem al punt següent que farà la consellera Ada.
Doncs continuem ara a donar compte al Consell Plenari de l'Expedient novet del 2025 dels canvis de gent en el finançament pel prèstec bancari de projectes d'inversió. Donem compte, continuem. Donem compte també al nomenament del senyor Jordi Díaz Monclús com a director general de Territori a partir del dia 1 de gener del 2025. Què diu el Sopla?
Perdoneu, en el punt 22 fem intervenció? No. En el 23, de donar compte d'anomenament del senyor Jordi Díez Monclús com a director general de territori a partir del dia 1 de gener del 2025, algun partit vulgui intervenir? Govern? Esquerra? Doncs, conseller Fortuny.
Bé, gràcies, presidenta. Simplement felicitar el senyor Jordi Díez. Es tracta d'una persona de solvència contrastada d'aquest Ajuntament.
Molt contents de tenir aquesta quantitat de persones tan vàlides i que han solucionat molts temes i que donen solució a molts temes d'aquest ajuntament. La solvència és més que patent en el sentit que del seu treball esmausa, però no tan sols això, sinó amb totes les empreses municipals.
Vaig tenir l'oportunitat de treballar molt estretament amb ell el mandat passat, on se li van encarregar moltes fenyes i qüestions bastant complicades i sempre es van resoldre amb molta eficàcia. Per tant, un encert en aquest sentit que en aquests moments tiri endavant
qüestions com és la direcció de territori per poder tirar endavant tots els plantejaments que en aquests moments ens tenim damunt de la taula. I, per altra banda, un reconeixement explícit
a la senyora Pallarès, que fins ara ha tingut aquestes responsabilitats, perquè no ho ha tingut fàcil, perquè ha passat per unes èpoques en què la caiguda del POUM, etcètera, va implicar un sobresforç a tota una fenya que ja es fa juda. Per tant, simplement aquestes consideracions. Moltíssimes gràcies, senyor Fortuny, en nom del Govern.
Gràcies. Ja saben que és voluntat d'aquest govern la transformació de l'administració municipal en un sistema gerencial que permeti millorar l'eficàcia i l'eficiència dels recursos humans de l'Ajuntament i ara per fi això comença a caminar. Ja saben que hem plantejat tres gerències, la de territori, que ja s'ha pogut cobrir, la de promoció econòmica, que estem a punt de poder cobrir, i la de serveis generals. L'objectiu final ha de ser
El de millorar l'administració, i en el cas de territori, en el cas del senyor Dies, que avui ens ocupa, és el de transformar l'actual estructura municipal de l'àrea per fer-la més àgil, executar projectes en menys temps, concedir llicències en un menor termini o fer més ràpid l'urbanisme entre molts d'altres. Com veuen, els reptes són molts, però hi ha un objectiu comú, que al final és apropar l'administració a la ciutadania i que no vegi l'Ajuntament, que no vegi l'administració.
com una barrera o com una trava, sinó com una ajuda. Els resultats no seran immediats, però esperem que aquesta nova estructura, com deia, permeti assolir aquests objectius finals. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller García. Anem ara al número 24, que és nomenar el conseller senyor Òscar García Sánchez en diversos òrgans per a que la seva regulació contemple que sigui el Consell Plenari qui acordi el seu nomenament. Partits que vulguin intervenir abans de la votació, doncs anem a votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Sí.
Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 22 vots a favor i dues abstencions. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, doncs una vegada més benvingut a la casa. Continuem ara en el punt 25, donar compte del decret d'alcaldia número 23-549 amb data de 16 de desembre del 25,
pel que fa al règim de dedicació d'un conseller, donem compte. Donem compte del Decret d'Alcaldia nº 23.693, amb data 17 de desembre del 2025, de delegació de signatura en una consellera, donem compte. I anem ja al torn de les mocions.
Per qüestió d'ordre, el tema de les mocions. Sí, si vol, conseller.
Com la moció... Jo crec que hi ha dues mocions, que amb participació veïnal, que han vingut veïns i veïnes de Sant Salvador a la presentació de la moció del Partit Popular i han vingut companys i companyes de la Plataforma de Salut Pública a la presentació de la seva moció. Si els sembla, els demanaria que avancéssim aquestes dues mocions en l'ordre i, per tant, ens saltem la primera moció passi a ser la tercera, de manera que no hagin d'estar... Bueno, anem...
Sí, correcte. Tampoc no hi és. Per tant, proposem primera la 28 primer, no? Doncs començarem per la 28, si sembla. Moció presentada pels dos municipals de Tarragona en Comú, Podem i Esquerra Republicana de Catalunya per l'obertura 24-7 de la unitat de trombectomia en el reforç integral de l'atenció de l'ictus al Camp de Tarragona.
També la 29, perdoneu, farem intervenció, aquí ja faig l'aclaració, farem conjuntes, la 28 i la 29, com dèiem, que també s'afegeix a la moció presentada pel grup municipal de Junts de Catalunya per garantir l'accés de continuïtat de, com dèiem, de l'ictus de Tarragona. Per tant, 28 i 29 conjuntes. No hi ha gent. Disculpeu, prefereixen...
No, estava després de Sant Salvador. Si els sembla bé el dels veïns de Sant Salvador, fem primera també el tema de l'intervenció de l'ictus, que també és un tema essencial per a la ciutat de Tarragona i a continuació fem tot seguit la de Sant Salvador que agraïm la presència de tots els veïns. Fem primer conjunta la de l'ictus, sí.
Al final ho aconseguirem. Després d'aquesta reorganització interna...
Jo vull agrair la presència dels companys i les companyes de la Plataforma per la Ciutat Pública del Camp de Tarragona, que avui estan presents, que han elaborat aquesta moció i que ens l'han fet arribar als grups de Comú Podem i d'Esquerra perquè la presentem. Diu, moció per l'obertura 24-7 de la unitat de tromboc de MIA i el reforç integral de l'atenció delictus al Camp de Tarragona.
L'ictus és una emergència neurològica altament depenent del temps i amb un impacte social sanitari molt elevat. És una de les principals causes de mortalitat, de discapacitat adquirida i, en els casos greus, la rapidesa al diagnòstic i del tractament és determinant per reduir morts i seqüeles cada minut compte. Al Camp de Tarragona, la càrrega assistencial és alta i sostinguda. A la demarcació de Tarragona es van registrar 700 activacions de codi ictus l'any 2024.
i més de la meitat van requerir ingrés a la unitat Dictus, un al voltant de 400. Aquest volum evidencia que parlem d'un risc real i freqüent a la població i obliga a disposar d'un circuit assistencial d'alta resolució al mateix territori. La unitat Dictus és un dispositiu hospitalari especialitzat, neurologia, infermeria, diagnòstic per la imatge, rehabilitació i coordinació amb el SEM, que garanteix un circuit ràpid i segur des de la sospita Dictus fins al tractament de la recuperació.
En l'ictus isquèmic greu, la trombotomia mecànica, extracció endovascular del coàgul, és un procediment clau que ha d'estar disponible amb continuïtat de transitenció 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Atès que la demora en l'accés a procediment incrementa el risc de mort i de discapacitat.
De mateix, quan un cas greu es protegeix fora de l'horari de trombectamia, els pacients de Tarragona han de ser derivats als hospitals de Barcelona, amb l'impacte clínic i familiar que això comporta i amb risc que la demora associada al trasllat disminueixi la probabilitat de recuperació. Aquesta situació genera un greuge territorial, afecta directament les oportunitats de la salut de la ciutadania del camp de Tarragona.
Aquest greuge ja és objecte d'escordida institucional. El síndic de greuge s'ha anunciat una actuació d'ofici per estudiar el servei d'atenció a l'ictus a Tarragona arran d'una reclamació amb focus explícit en la desigualtat territorial. Aquesta actuació reforça la necessitat d'abordar el problema amb transparència, dades i un pla de desplegament verificable. En aquest context, les declaracions públiques de la consellera de Salut, l'Olga Paner,
han afirmat que l'objectiu del sistema és garantir la igualtat de probabilitats visquis on visquis. No està en això. Els arguments emprats per justificar la no obertura 24-7 a Tarragona han anat pivotant en el temps. S'ha invocat el volum de casos, la disponibilitat dels professionals, la conveniència de concertar o agregar procediments a un centre de referència com el vitge. I, finalment,
les dificultats de formació i experiència. Necessitat d'un volum mínim de casos per entrenar i mantenir la competència. Aquesta variabilitat argumental posa el focus en la realitat. El repte és de governança, planificació i dotació del propi sistema.
Si els condicionants són la formació, la disponibilitat de professionals, la resposta no pot ser una desigualtat territorial, sinó desplegar un pla executiu amb recursos calendari, formació acreditada i estabilització de plantilles. El mateix departament ha reconegut que l'ampliació horària té un impacte en els descansos i en l'organització assistencial. Per això, aquesta moció que defensa l'obertura
24 a 7 ha d'anar lligada reforços estructurals, estabilització, plantilles, planificació, horaris i guàrdies amb anticipació, substitucions i itineraris formatius. Sense aquestes garanties, el sistema trasllada la càrrega als equips i compromet la sostenibilitat del servei i la seguretat clínica.
Tot i que la competència directa en aquesta matèria correspon al Departament de Salut, l'Ajuntament té el deure de defensar la salut pública de la seva ciutadania, impulsar l'equitat territorial i activar tota la capacitat d'interlocució institucional pel corregir un dèficit assistencial crític
que impacta en vides, seqüeles i cohesió social. En aquest sentit, la societat civil organitzada ja ho ha denunciat públicament. La plataforma i la FAP han advertit que les decisions no poden basar-se en lectura simplificada de les xifres i han exigit un servei complet 24 hores orientat a garantir l'equitat i a protegir tant els pacients com els professionals.
Per tot això, i en defensa de la sanitat pública, de qualitat territorial i del respecte als professionals sanitaris, es proposen els següents acords.
1. Instar el Departament de Salut, el CAT Salut, a l'ICS, i a implementar amb caràcter urgent la trombectomia mecànica operativa 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, a l'Hospital Universitari Joan XXIII, com a centre de referència del Camp de Tarragona, dotant-la dels recursos humans, tècnics i organitzatius necessaris.
Dos, exigir un pla executiu amb calendari i garanties que inclogui com a mínim dotació i estabilització de places necessàries, neuroradiologia, intervencionisme, anestèsia, infermeria especialitzada, tècnics, etc.
Circuit assistencial complet, SEM, radiologia, angiografia, UCI, unitat dictus, rehabilitació, amb protocol de coordinació i derivació internament resolutoris.
Programa de formació i acreditació que garanteixi competències clíniques i que eviti que la manca d'experiència es demingui una excusa estructural amb itineraris formatius i suport intercentres si es cau.
3. Reclamar mesures específiques de cura als professionals del Joan XXIII, incorporant planificació anual d'horaris, guàrdies amb anticipació suficient, cobertura i substitucions per evitar sobrecàrregues, compliment estricte de descansos postguàrdia i negociació amb la representació sindical per garantir salut laboral i retenció de talents.
Condicions que facin el servei sostenible. 4. Requerir transparència i retiment de comptes. Publicació periòdica trimestral d'indicadors claus del Codi ICTUS al territori. Activacions, trombolosis, trombectomies, derivacions fora d'horaris, temps...
porta agulla, porta punció, resultats i seqüeles, en remissió formal a l'Ajuntament i a la plataforma. 5. Constituir una interlocució institucional estable, Ajuntament, Plataforma, Direcció i Equips Clínics del Joan XXIII, Regió Sanitària, SEM, amb l'objectiu de fer seguiments del pla executiu
identificar colls d'ampolla, llits, radiologia, guàrdies, transports sanitaris i elevar propostes de millora immediata mentre no s'implanti el 24-7. 6. Donar superformal a les actuacions del síndic de Greuges i instar al Departament de Salut a cooperar-hi plenament aportant dades per territoris i justificant decisions organitzatives que afectin l'equitat.
7. Sol·licitar una reunió formal amb el Departament de Salut, CatSalut, direcció del Joan XXIII, SEM i representants de la plataforma en un termini màxim de 30 dies i requerir resposta escrita en calendari de desplegament i necessitats de recursos.
8. Instar al Govern municipal a informar a la Junta de Portaveus en periodicitat bimestral de les gestions realitzades i de les respostes debudes del Departament fins a l'obertura efectiva 24-7.
9. Traslladar aquests acords al Departament de Salut, CatSalut, a l'ICS, a la Direcció Mèdica, a la Gerència de la Junta de Persones de l'Hospital Universitari Joan XXIII, al SEM, a la Regió Sanitària Camp de Tarragona, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, al President de la Generalitat de Catalunya i al Síndic de Greuges. Tarragona, gener del 2026. Plataforma de la Sanitat Pública del Camp de Tarragona.
Moltíssimes gràcies, consellera. Conseller, com s'ha comunicat, el debat serà conjunt. Ara defensarà la moció presentada pel Comunicipal de Junts per Catalunya per a garantir l'accés continuat a la trombectomia mecànica de Tarragona. Conseller Cendra, com vostè volia. Gràcies, senyor alcalde. Una salutació cordial als membres de la Plataforma de la Sanitat Pública del Camp de Tarragona, que els agraeixo també la presentació, la sensibilitat i la presentació d'aquesta moció sobre l'ictus.
Tot i no llegir-los la moció, repetiré alguns termes que ja s'han expressat. L'ictus és la principal causa de discapacitat i la segona de mortalitat a Catalunya i és un tema que ens ha de preocupar i ocupar. A Tarragona, amb les dades actualitzades de l'any 2024, es van activar 700 codis ictus, la qual cosa no és menor. I què passa?
El tractament més eficaç, que és la trombectomia mecànica, no treballa el vespre ni els caps de setmana. En canvi, Barcelona i Girona tenen aquesta unitat 24 7 365. Sembla que a Tarragona siguem de segona. No pot ser que, depenent del Codi Postal, tinguis unes expectatives o unes altres i això no ens ho podem permetre.
No pot dependre de la massa crítica. Salvar una persona ja ha de ser suficient perquè s'implanti aquest servei. Recordo el dia col·legial del Col·legi de Metges de Tarragona en què es va homenatjar el doctor Bové i va expressar el seu testimoni que va ser esfereïdor. Ell, metge de Joan XXIII, va patir un ictus
i el va patir fora de l'horari en què funciona el servei i el van haver de portar a Barcelona. Avui, molts mesos després, encara pateix les seqüeles d'aquest retard, d'aquesta falta d'immediatesa. Seqüeles que en tots els casos poden arribar a ser irreversibles. Per això portem al ple aquesta moció. Cal que la Generalitat es posi les piles i demostri
De debò, com ens venen anuncis matí, tarda i nit, que és el govern de tothom. El govern de tothom vol dir que els tarragonins tinguem les mateixes oportunitats que Barcelona i Girona i que pel nostre Codi Postal no tinguem menys opcions que altres de sobreviure a un ictus.
I malgrat que no tinguem competència en salut, a l'Ajuntament cal presentar aquesta moció i cal tirar-la endavant perquè el nostre govern, el nostre Ajuntament, s'ha de plantar davant de la Conselleria i exigir aconseguir aquesta unitat TICTUS.
24 hores, 7 dies a la setmana, 365 dies l'any. Junts ho fem ara a l'Ajuntament, ja ho hem fet també al Parlament, i hem d'aconseguir aquesta fita perquè és bona per tothom. La salut no ha de ser un luxe, sinó que és un dret.
Vull aprofitar, perdó, ens podem preguntar, això és impossible? Sembla que pugui ser impossible. No, hi posaré l'exemple de la unitat coronària que funcionava fa uns anys de 8 a 5 de la tarda, de dilluns a divendres, i si t'agafava un infart saber havies d'anar a Barcelona, amb el risc també de perdre la vida i ni tínera.
Ara ja no cal, es va poder solventar i entenc que per la mateixa raó també s'ha de poder solventar aquest tema. Vull aprofitar per agrair al Col·legi de Metges el seu bon criteri i l'ajuda en l'elaboració d'aquesta moció. Ha estat un plaer treballar amb ells, així com vull també agrair a tot el col·lectiu sanitari que està al peu del que no cada dia i necessiten més eines i recursos. Hem de cuidar els que ens cuiden. Res més, gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller Cendra. Passem ara a la... Volen fer fase de debat? Passem a votació. En aquest cas, passem a votació en primer terme de la moció presentada pels Guts Municipals de Tarragona en Comú Podem i Esquerra Republicana de Catalunya per l'obertura 24-7 de la unitat de trombectomia i el reforç integral de l'atenció a l'ictus al Camp de Tarragona. A votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Sí. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova per unanimitat.
Moltíssimes gràcies, consellers i conselleres, i, òbviament, a la plataforma, amb els seus membres avui presents. Passaríem ara... Volen que fem també el debat conjunt de l'explicació de vot? Doncs passaríem, doncs, a la votació, senyor secretari, de la moció presentada pel grup municipal de Junts per Catalunya per a garantir l'accés continuat a la trombectomia mecànica a Tarragona.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Sí.
Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per unanimitat. Moltíssimes gràcies, consellers, conselleres, grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Conseller Gómez, consellera Vidal, en Comú Podem...
Junts, Vox, Partit Popular, tothom, vaja, Esquerra i Govern. El tema un mereix. A conseller Gómez.
Señor alcalde, gracias. Bueno, mi voto, como no podía ser de otra manera, ha sido favorable a ambas mociones, porque aquí no estamos hablando de ideología ni de siglas, estamos hablando de vidas. Un ictus no entiende de horarios, no entiende de fines de semana y no debería depender del código postal en el que vivas.
Hoy en Tarragona, en el Hospital Joan XXIII, sí tiene unidad de trombectomía y sí realiza el procedimiento, pero solo en horario diurno de días laborables. Fuera de ese horario, por la noche, fines de semana o festivos, los pacientes graves tienen que ser derivados a Barcelona. Y en un ictus, cada minuto que se deja pasar, es cerebro que se pierde. Por tanto, no es la capacidad técnica.
No es el problema de la capacidad técnica, porque el problema, la capacidad técnica, la tenemos. Tenemos un hospital y tenemos los mecanismos y tratamientos suficientes. Miren, esta misma carencia es la que sufría el servicio de Unidad Hemodinámica y también el Hospital John 23 de Tarragona, que hasta el año 2015 tenía que cerrar a las 15 horas.
Tras años de reivindicación, se consiguió que esta unidad pasara a funcionar 24 horas 365 días a la semana. Y eso salvó muchas vidas y minimizó secuelas. Hoy estamos exactamente ante el mismo debate, pero con otra patología de igualdad, crueldad, el ictus. Por tanto...
Si me permiten, el Hospital Joan XXIII debe ser un hospital de referència y debe contar con todos los servicios disponibles y con los medios humanos para afrontar una enfermedad de esta magnitud. Porque en sanidad cada minuto cuenta, cada minuto que se pierde lo paga alguien con su salud y por eso mi voto ha sido totalmente a favor. Muchas gracias.
Consellera Vidal.
Gràcies, alcalde, i gràcies també a les persones que han defensat amb la seva presència aquesta proposta. La manca d'igualtat territorial en aquest sentit, pel que fa al sanitari, no solament es presenta amb l'ictus, que és el que ens ocupa ara, sinó també, com deia el conseller que m'ha precedit, en altres aspectes de la salut, per exemple, càmeres hiperbàriques, que fins ara no en teníem.
Voldria destacar que l'Ajuntament va fer un esforç en el mandat anterior perquè, mentre no se solventés l'assistència tots els dies de la setmana durant totes les hores, l'Ajuntament va cedir terrenys de propietat municipal, en concret del viver municipal, propers a Joan XXIII mentre executava les obres d'ampliació de l'hospital.
I aquesta sessió de terrenys de propietat municipal es va realitzar perquè tingués lloc l'emplaçament de l'helioport que dona servei al CEM, al servei d'urgències. I crec que això ha sigut les dues mocions que es presenten aquí, tot i que m'hagués agradat refondre-les en una sola proposta, impliquen que ens posarem d'acord perquè la igualtat territorial en l'àmbit sanitari arribi a Tarragona. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller. En nom d'en Comú Podem. Gràcies. Felicitats, companys i companyes de la plataforma, perquè...
aconseguiu coses que no són comunes en el nostre territori. I és que ser capaces que Arreus, Cavalls, que Tarragona es debati un text i totes les forces que ens posem al darrere és la clau. I al final jo crec que en aquests dies, o en aquest any que portem àrees metropolitanes i que es dubten i que hi ha...
rencilles i debats entre ajuntaments, quan es posen temes que són importants per la gent, al final ens aconsegueu posar tots en filera i anar al darrere. Per tant, jo crec que és una bona notícia pel territori, aquesta unanimitat. És important que també puguem explicar
que no és una qüestió menor, 700 casos el 2024 ho clarifiquen, que hi ha persones que avui pateixen encara les conseqüències d'aquests trasllats,
Avui tenim, i ahir parlàvem amb una persona que m'escrivia perquè avui presentàvem l'emoció i m'explicava la seva història del seu pare que fa 7 anys va perdre la vida amb un ictus perquè no van arribar temps. És a dir, parlem d'històries humanes, de vides, de persones que ens marquen allò que hem de fer. Jo crec que
Hi ha una qüestió important, que és que quan tens al davant l'oportunitat de salvar una vida, no ens ho podem pensar. Jo crec que aquí, amb política, amb debat i amb feina de cada dia, la plataforma ens marca el camí. Com ho marcarà?
dijous al Parlament, amb una reunió intergrups que s'ha organitzat i que des d'aquí els demano als altres companys de grups dels altres grups municipals que facin que els seus grups parlamentaris estiguin presents, que tinguin clar que va, que fem un front comú del Camp de Tarragona per tenir aquest servei, aquesta tensió 24-7 i que no defallim. I sobretot, i jo crec que és molt important que ho tinguem en compte,
No carreguem a les espatlles dels professionals el funcionament d'aquesta unitat. No sobrecarreguem el que avui és una barbaritat. Els serveis públics ens han demostrat. Els metges, les metgesses, els professors i les professores van ser qui més van pagar la crisi del 2008 amb les retallades. Els metges i les metgesses ens van salvar amb el Covid. Avui és hora que els hi tornem
aquest esforç en fórmula de millores de condicions laborals i de condicions salarials. Encara no ho hem fet i ho hem d'aconseguir perquè al final quan un està
en una situació de salut complexa, quan un està a punt que li facin una intervenció, que l'atenguin, qui té al davant és una persona, un treballador del servei públic, encara que a vegades privatitzat, que el que fa és acompanyar-nos i assegurar-nos que s'esforçarà per totes. Per tant, com a societat, fora una bona idea que els hi tornéssim amb recursos i amb materials,
no fugint d'estudi de números i d'estratègies que no acaben de cuellar. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom de Junts. Gràcies, senyor alcalde. Felicitats a la Plataforma per la Sanitat Pública del Camp de Tarragona, també felicitats al Col·legi de Metges, tots dos impulsors de les dues mocions que s'han aprovat per unanimitat.
I gràcies a tots els grups que ho han fet possible. Especialment, i em permetran, gràcies al grup socialista. Perquè, si li he de dir la veritat, senyor alcalde, el dijous a la Junta de Portaveus em va fer patir. Em va fer patir perquè ens va manifestar que faria una abstenció després d'haver parlat amb la consellera de Salut.
i em va donar la sensació que volia contentar la consellera en lloc de contentar els ciutadans de Tarragona que poden ser candidats a patir un ictus. I per tant, celebro molt que s'hagi posat al costat dels tarragonins i ara cal que tots junts i la unanimitat d'aquestes dues votacions si ho manifesten, apretem per aconseguir aquesta unitat tan important 24 hores al dia, 7 dies a la setmana, 365 dies a l'any.
I avui és dilluns i vull aprofitar per manifestar el suport del meu grup municipal i la nostra solidaritat també a tots aquells ciutadans de la nostra ciutat de Tarragona que avui
No poden anar a la feina, no poden anar a la universitat, no poden anar al metge pel caos ferroviari que existeix a Catalunya i existeix per la incompetència d'un estat on mani qui mani, que ens té abandonats de fa molts anys i que ens considera d'alguna manera ciutadans de segona. Gràcies. Gràcies, conseller. Nom de Vox, consellera.
Sí, Vox ha votado a favor de esta moción porque compartimos la preocupación por la atención al ictus y por la necesidad de garantizar una respuesta sanitaria rápida y eficaz ante emergencias vitales, porque todos los ciudadanos deben tener las mismas oportunidades de supervivencia y recuperación ante un ictus. Vivan donde vivan.
Porque cada vida importa. Porque no dejaremos a nadie atrás. Lamentablemente, estos son solo eslóganes que solo sirven para campañas de propaganda. Porque en el momento de la verdad, el gobierno de la Generalitat abandona a su suerte a 800.000 personas.
El déficit históric de la Generalitat con el sur de Catalunya vuelve a resurgir. Para justificar la carencia de este servicio esgrimen argumentos tan reprobables como que el volumen de casos parece ser que no lo justifican.
Dicen també que hi ha falta de disponibilitat de professionals. Doncs bé, si no hi ha professionals, serà perquè els governs, el autonòmic i el estatal, mantenen una postura de inacció absoluta frente al éxodo de professionals qualificats, com sanitaris i ingenieros.
Que el señor Illa venga a Tarragona a anunciar una lluvia de 250 millones de euros de déficit histórico con la sanidad del Camp de Tarragona es muy buena noticia. Siempre y cuando estos millones de euros para ampliar el Hospital Joan XXIII y el Verge de la Cinta no solo se destinen para vestir un fantasma, porque el contenido importa.
En Tarraona falta un plan de salud que aborde estas deficiencias reales. Vox defiende que la sanidad debe ser una competencia exclusiva del Estado para garantizar la igualdad real de todos los ciudadanos,
Pero, y no obstante, mientras no se acometa esta reforma estructural imprescindible, las instituciones locales y territoriales no pueden permanecer impasibles ante carencias que ponen en riesgo la vida de sus ciudadanos. Muchas gracias. Gràcies, consellera. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. En primer lloc, el més sincer agraïment per tota la feina feta per la plataforma. Hem votat que sí a les dues mocions, com no podia ser d'altra manera, perquè evidentment tot el nostre recolzament ha de garantir aquesta atenció sanitària a través de la trombotomia mecànica a Tarragona. És una realitat que a certa hora deixa de funcionar perquè no hi ha personal
perquè estigui de manera continuada amb aquest servei. I això implica mortalitat i seqüeles molt greus. Però em permetran que ens fem una pregunta. Qui ha estat governant aquesta comunitat, Catalunya, en els darrers anys? Precisament tots els que d'una manera o altra han estat governant són els que presenten aquesta moció. No podien haver dedicat una miqueta més dels seus esforços per treballar, una miqueta només en garantir que serveis com aquests es poguessin atendre
i els poguessin rebre els tarragonins i les tarragonines, sens dubte, s'hauria evitat mortalitat, seqüeles i, en definitiva, s'haurien salvat vides. En l'hàbit sanitari en tots els àmbits, vostès han permès que la situació actual sigui la que és. És una qüestió de preferències i de prioritats.
La nostra posició davant del tema tan important com aquest no pot ser cap altra que la que ja hem dit. Però aquesta posició ha de ser la mateixa quan un està al govern o quan un està a l'oposició. Sens dubte mai és tard. I més en un tema tan important com aquest. Sol que s'alvi una vida i s'evitin les seqüeles en una persona...
ja justifica l'acord que es proposa avui a través d'aquestes dues mocions. Per tant, evidentment, tot el nostre vot favorable, tot el nostre recolzament a aquesta iniciativa, aquí o a davant de l'administració o de l'organisme que sigui, i novament agrair tota la feina que s'està fent per part de la Plataforma i també pel Col·legi de Metges. Moltes gràcies. Gràcies, conseller. En nom d'Esquerra Republicana, consellera Fuster.
Gràcies, senyor alcalde. Felicitat primer que tot a la plataforma, que la veritat és que sempre hi són. En els moments difícils de la sanitat sempre hi són. Avui no parlem només de sanitat, ni només de competències, ni només de números. Avui parlem de vides. Parlem de famílies que en qüestió de minuts veuen com la seva vida canvia per sempre.
Tothom coneix algú que ha patit un ictus, un amic, un germà, un company de feina, un pare... I tots sabem que quan passa el temps deixa de ser temps. Cada minut pesa, cada decisió compta, cada retard té unes conseqüències molt grans.
Un ictus no arriba amb avís, no pregunta quin dia és, ni quina hora marca el rellotge. I tanmateix avui al Camp de Tarragona...
Les oportunitats de recuperació sí que depenen del rellotge i del codi postal. Depenen de si l'ictus passa dins o fora d'un horari concret. I això senzillament no és acceptable. Aquesta realitat té un impacte profund no només en les persones que pateixen lictus, sinó en tot el seu entorn familiar. Perquè quan una persona no rep el tractament adequat a temps,
Sovint parlem de discapacitats sobrevingudes, de dependències, de cures constants, i això transforma la vida de famílies senceres, moltes vegades de manera irreversible. Les dues mocions que avui es debaten, amb enfocament diferent però amb un objectiu compartit, parteixen d'una idea molt clara. La salut no pot dependre del lloc on vius.
No pot ser que una persona de Tarragona tingui menys opcions de recuperació que una persona de Barcelona o Girona davant la mateixa emergència mèdica. Això és un greuge territorial, però sobretot és una injustícia humana. Des d'Esquerra Republicana defensem una sanitat pública, equitativa, descentralitzada i social.
forta al nostre territori. I això vol dir dotar a l'Hospital Joan XXIII dels recursos necessaris perquè puguin actuar com a centre de referència amb totes les garanties. També a l'atenció de l'ictus greu les 24 hores del dia, els 6 dies a la setmana.
Però volem dir-ho clar. Això no va de pressionar professionals ni de sobrecorregar equips. Al contrari, va de planificar bé, de posar recursos, de cuidar també els que cuiden. No hi ha bona sanitat sense bons professionals, en condicions dignes, descansos garantits i una estabilitat.
Aquest Ajuntament no té la competència directa, però sí que té una responsabilitat política molt clara. Alçar la veu, exigir equitat territorial i defensar la salut de la seva ciutadania davant de qui sí que pren, davant de qui sí que pren aquestes decisions. Callar davant d'aquesta situació també és una decisió i no és la que toca.
Tampoc toca, senyor Cendra, fer unes retallades, les retallades més grans que s'han fet en sanitat, que aquest país encara avui perdura i rep aquestes conseqüències. Avui aquest ple pot enviar un missatge ben clar, que la vida de les tarragonines i els tarragonins val el mateix que la de qualsevol altre punt del país. I això per nosaltres no és negociable. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera Fuster. En nom del govern, conseller Soler. Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Sabem què passaria si ara mateix en aquesta sala de plens algú patís un ictus isquèmic greu.
Com que avui és feina i estem en horari laboral, en pocs minuts seríem traslladats a la unitat d'ictus de l'Hospital Joan XXIII i amb alta probabilitat se'ns practicaria allà mateix una trombectòmia mecànica. Segurament això seria el que ens salves la vida o el que evitaria que tinguéssim una discapacitat greu.
Si imaginem aquest mateix escenari un dissabte, en aquest mateix saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona, ni més ni menys, en aquesta situació, una boda, amb qualsevol acte de diferència és abismal, perquè hauríem de ser traslladats a Bellvitge.
I l'ICTUS, com sabem, no entén horaris. El que sí que entén horaris és precisament el servei que pot salvar-nos la vida. I en una emergència sanitària on cada minut compta, avui a Tarragona perdem minuts i perdem oportunitats a la carretera, sent traslladats.
A la nostra província es registren cada any més de 100 casos que necessiten d'aquesta trombotòmia mecànica i més del 35% dels pacients han de ser derivats en aquest hospital de Bellvitge. Per tant, 35% d'oportunitats i de minuts perduts a la carretera.
Des d'aquest Ajuntament, a iniciativa del propi alcalde, nosaltres hem fet ja escrits fa alguns mesos, dirigits precisament al Servei Càtal de la Salut i hem mantingut converses en aquest mateix Ajuntament amb la Conselleria de Salut, on els hem reclamat la necessitat urgent i irrenunciable de tindre aquest servei dictos les 24 hores del dia de la setmana.
Per això és que no em quadra, senyor Cendra, d'on treu vostè que el PSC s'havia d'abstindre? Si van votar a favor també al Parlament. I si per a nosaltres fos això seria una declaració institucional i no ho és per a altres grups. Portem feina feta en aquest Ajuntament.
però no la fem per publicitar-nos. A nosaltres no ens interessen els resultats sinó els titulars. Per això potser no coneixia vostè aquesta situació. Som conscients, que com també deia la companya Gemma Fuster, que aquestes mancances del sistema sanitari no venen d'ara, sinó venen d'èpoques on es van practicar unes retallades molt importants al nostre sistema de salut i tots sabem on estàvem en aquell moment.
Tot i així, això no ens és d'excusar ara mateix, perquè avui som nosaltres els que som els responsables de defensar l'estat del benestar i d'exigir als organismes competents que facin el propi. I com ja hem demostrat en altres ocasions i seguirem demostrant, en aquest govern municipal continuarem estant al capdavant en la defensa dels serveis públics per a la nostra ciutadania davant de qui sigui i de l'administració que sigui.
Per això és que agraeixo de forma especial a la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública i del Col·legi Oficial de Metges que hagin elaborat totes dues mocions perquè en un ictus la diferència entre viure amb dignitat o no sovint són minuts. I avui tenim la força per dir-ho unànimament com a Ajuntament i com a ciutat que volem tindre aquest servei. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller. Passaríem ara a la moció presentada per un municipal del Partit Popular per assegurar el desenvolupament prioritari del barri de Sant Salvador amb el vistiplau de la consellera Vidal per canviar l'ordre, ja que tenim veïns i veïnes de Sant Salvador, els quals aprofitem per saludar-vos i que així no hagin d'aguantar el fred que fa en aquesta sala massa temps. Consellera, com vostè vulgui.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Agrair també a la consellera Vidal aquest canvi d'ordre perquè els veïns de Sant Salvador no hagin d'aguantar el fred i també puguin tornar a les seves ocupacions. En primer de tot, saludar els veïns i veïnes de Sant Salvador i agrair...
la seva presència avui que ens acompanyen en aquest ple i també en aquesta presentació d'aquesta moció precisament que tracta del seu barri sobre les afectacions i les problemàtiques amb les quals ha de conviure en el seu dia a dia. Com sempre fem, aquesta moció pretén justament això, portar debat, portar l'opinió pública i mediàtica
els principals problemes que tenim a la ciutat per establir prioritats perquè arribin les esperades solucions. El barri de Sant Salvador és un dels barris més estimats de la ciutat i a la vegada un dels que està més allunyat del centre de Tarragona, uns 5 quilòmetres. No hauria de ser un problema, però el barri ha anat almenys, s'ha anat deixant com moltes altres coses en aquesta ciutat i ara mateix el barri està en unes condicions que no es mereix.
Hi ha una manca de vigilància, d'il·luminació i d'un bon i eficient transport públic, de més i millor neteja i manca un bon espai públic que estigui arranjat i adequat a les necessitats actuals del segle XXI com tant es presumeix des d'aquest Ajuntament.
Un dels problemes més greus és la mobilitat dels veïns i les veïnes, la mobilitat dins el mateix barri, amb l'asfalt que necessita una actualització i sobretot l'estat de les voreres i de les seves amplades, ja que són moltes les que són estretes i presenten tants obstacles que ni els cotxets, ni els carretons, ni molt menys les cadires de rodes hi poden passar. El pitjor de tot és que han de desplaçar-se i moure's per la calçada amb el perill que això implica.
En aquest mateix àmbit del transport públic, els veïns i veïnes demanen més freqüència al centre de la ciutat que la línia nocturna entri al barri i arribi fins a la zona més alta i que torni a aturar-se l'autobús a la parada del Mercat Central. Fonamental perquè sobretot la gent gran usuària d'aquest servei pugui arribar fins a la porta del mercat per assegurar que puguin fer aquestes compres de proximitat i de qualitat tan important. Faci fred, faci calor,
o hi hagi inclemències meteorològiques. De la mateixa manera, els veïns i veïnes també es mostren preocupats per la manca d'una vorera que connecti físicament el seu barri amb el centre de la ciutat i ara trobem la carretera nacional 240 que no hi ha cap espai perquè les persones que ho necessitin i vulguin puguin arribar a peu o en mitjans de mobilitat personal del barri de Tarragona i del centre de Tarragona al barri de Sant Salvador.
La seguretat al barri també preocupa ocupacions il·legals, sobretot a la part d'interblocs, i una deficient il·luminació ha fet augmentar la sensació d'inseguretat. La mateixa tipologia edificativa del barri en aquesta zona, i també tot el que són la zona de xalatets,
Fa que molts carrers no tinguin negoci a la part de baix dels edificis i això fa que també no hi hagi tant de moviment i que quan es fa fosc encara hi hagi més sensació de falta de trànsit de gent i, per tant, d'inseguretat.
Totes aquestes qüestions han de quedar reflectides en un pla integral, que és el que reclamen els veïns i les veïnes. Per tant, s'ha d'accelerar la redacció d'aquest pla integral de Sant Salvador perquè totes les problemàtiques i les solucions han de quedar ja preparades per a futures convocatòries que hi puguin haver per aconseguir fons i ajudes per a la rehabilitació tan necessària
del barri de Sant Salvador i preveure quines són les més urgents perquè l'Ajuntament pugui actuar de forma immediata també i per tant també hem d'aprofitar el nou pont per incorporar les solucions urbanístiques que es necessiten al barri. Els veïns i les veïnes de Sant Salvador han de tenir les mateixes oportunitats drets i els mateixos serveis que la resta de ciutadans i ciutadanes
de Tarragona. Ells compleixen amb les seves obligacions. Ara necessiten que l'Ajuntament compleixi, que les administracions apostin decididament pel barri per tornar a ser el barri envejat per la seva ubicació.
per un entorn magnífic, ple d'herbrat, el més herbrat de la ciutat i per tenir els serveis que tot necessitem. Per tot això, amb aquesta moció, volem assegurar el desenvolupament de forma prioritària del barri de Sant Salvador i, en concret, el que volem és que s'acceleri la redacció del futur Pla Integral de Sant Salvador, que s'actuï el local social de l'Associació de Veïns per solucionar els problemes d'aigües negres existents,
que hi hagi més presència de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra en els indrets amb més sensació d'inseguretat i que s'aposti per les comissaries o oficines de policia de proximitat, a més que es millori el servei públic que connecta el centre amb Sant Salvador i més freqüències amb la línia nocturna arribi fins a dalt del barri i que hi hagi possibilitat que alguns abusos parin al Mercat Central, que s'estudin solucions per asfaltar les voreres tant per l'asfalt com per les voreres estretes per assegurar
la mobilitat segura de la gent gran i en especial dels usuaris del centre Colisser de Sant Salvador i, per últim, que el pont d'Oti al barri dona connexió física amb el centre de la ciutat. Moltes gràcies. Gràcies, senyor alcalde, per haver-me excedit a temps. Gràcies a vostè.
Moltíssimes gràcies, consellera, per la seva defensa de la moció. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Conseller Guillermo García, en nom del Govern.
Gràcies, alcalde. Aprofito també per saludar l'Associació de Veïns i Veïnes del barri de Sant Salvador, tota la seva junta, no només per la feina que feu. També agrair-vos el compromís cívic i la voluntat ferma de millora del barri i que amb aquesta nova junta, de debò, esteu aixecant l'ànima del barri, que no és poc.
Nosaltres en aquesta moció que presenta el Partit Popular ens abstindrem perquè no estem del tot d'acord en algun dels punts que ens presenten i ara ho explicarem. I mirin, aquest govern està compromès amb el barri i sabem que hi ha problemes i per això estem treballant en conseqüència. En seguretat hem incrementat els operatius especials i per això la UPRP
Fa operatius específics al barri. Mobilitat, des de l'MT, s'ha encarregat un nou estudi per la millora de les línies existents i incrementarà la seva freqüència, que en aquest 2026 veurà la llum. Amb el pam a pam, el passat any, vam veure més de 200 actuacions al barri. En neteja amb el nou contracte, en aquest 2026, canviarem tots els contenidors soterrats i millorarem el servei de neteja en algunes zones en les que, per l'antiguitat del anterior contracte, no estava ben implementat.
O en enllumenat públic, on estem invertint més de 260.000 euros en el canvi de llumeneres a les principals carrers del barri. En seguretat vial estem instal·lant els nous pacificadors. En polítiques comunitàries hem potenciat el paper del centre cívic, hem invertit en el seu estat i ho continuarem fent, i hem incrementat l'activitat que s'hi desenvolupa. O en esports, on hem canviat el paviment del camp de futbol,
i hem potenciat portar-hi algunes activitats, com és el cas de l'APAC IAR, que conjuntament amb l'Associació de Veïns, amb el Club de Futbol, el Centre Cívics i Tarragona Impulsa es va crear un festival que es deia Cent i Viu Sant Salvador, que va ser molt maco i va servir per donar-li vida al barri. Però no ens quedem aquí, sabem que queda molt per fer.
Nosaltres fugim de la nostàlcia, perquè qualsevol temps passat és passat. El que fem és treballar per dignificar el present i el futur del barri, que demana a crits que el millorem.
I per això invertirem en millores en els espais comunitaris d'Interblocs. Va sortir l'acord per part de tot aquest plenari d'invertir i hem presentat ja una partida oficial inicial de 100.000 euros que es duran a terme en els propers mesos. També invertirem 90.000 euros per evitar les inundacions que es produeixen a l'Avinguda dels Pallaresos i que tant afecta a unes vivendes així com al camp de tir. O el futur projecte per la millora integral
del barri, que també s'ha comentat, ho ha comentat la consellera del Partit Popular. En tot cas, ens sembla una mica contradictori, per la seva part, que sense haver aprovat el pressupost del 2026, on hi havia partides específiques per la millora del barri, com era la partida d'Interblocs i la partida del Pla Integral, ara ens portin aquest document i ens exigeixin que estigui aquest Pla Integral en el 2026.
En tot cas, Sant Salvador és una comunitat viva que al llarg dels anys ha demostrat una gran capacitat de lluita. Apostar pel barri vol dir invertir en cohesió social, en oportunitats pels ciutadans i ciutadanes que han vist bimbades les seves oportunitats els darrers anys i on el desenvolupament sigui just i respecti la identitat pròpia del barri. Per això Sant Salvador mereix escoltat i avui molts i moltes de vosaltres esteu aquí per això, perquè és un barri amb molta dignitat i molt orgull
que mereix continuar creixent. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Abstenció. Per tant, s'aprova per 18 vots a favor i 9 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Conseller Gómez, consellera Vidal, en Comú Podem, Vox, Partit Popular i Govern. A conseller Gómez, ja l'he deixat.
Agradecer en primer lugar la presencia de la Asociación de Vecinos de San Salvador. Mi voto ha sido favorable y quiero agradecer en primer lugar también que se haya presentado una moción de esta naturaleza, gracias al PP. Porque esta moción no va de partidos ni de ideología. A mí estas son las que me gustan. Va de algo básico, de dignidad urbana y de igualdad entre barrios y de sus vecinos, que son los problemas reales con los que tenemos que tratar en un ayuntamiento.
San Salvador no es un barrio de segunda, es Tarragona y sus vecinos pagan los mismos impuestos que cualquier ciudadano del centro. Todos sabemos que San Salvador arrastra dificultades añadidas que otros barrios no tienen. La distancia...
Una orografia complicada, una carretera nacional que actúa como barrera, una comunicación poco amable para el peatón, hasta el punto de que ni siquiera existe algo tan sencillo como una acera segura que conecte el barrio con la ciudad.
Això condiciona la mobilitat, el transport, el comerç i la vida diària de la gent. Però no pot ser una excusa. I si a això li sumem aceres deteriorades, il·luminació insuficiència, l'impiència millorable o problemes de seguretat o de ocupació, el resultat és clar. Un barri que senti que sempre arriba el últim. I el peor de tot, un barri que se senti estrany en la seva ciutat. I això no pot ser.
Miren, una ciudad no se mide por cómo cuida su rambla o su escaparate turístico, que también, ¿eh? Pero se mide sobre todo por cómo cuida sus barrios.
No puede haber una Tarragona a dos velocidades. Por eso hace falta ese plan integral con presupuesto y calendario y un estudio de urbanización y desarrollo que se incorpore realmente al PON que ahora mismo se está trabajando en este ayuntamiento. Porque los vecinos de San Salvador no piden privilegios, piden lo mismo que el resto. Servicios dignos, seguridad, limpieza, etc. Y eso es simplemente justicia.
Per això he votat a favor. Moltes gràcies. Moltes gràcies, conseller. Conseller Avidal, quan vostè vulgui.
Gràcies, alcalde, i gràcies als veïns que han vingut aquí en representació de les necessitats del seu barri. També gràcies al grup municipal del PP que ha fet aquesta proposta. Penso que ara és el moment d'incorporar un pla integral al barri de Sant Salvador...
aprofitant la conjuntura urbanística que està vivint la nostra ciutat amb la redacció del POU. Hem parlat en aquesta moció d'aigües residuals, d'inseguretat, de manca d'enllumenat, de millorar en el transport públic la pavimentació i jo voldria centrar-me en un fet en concret i és que en parlar de connectivitat del barri amb la ciutat
Hauríem de fer a ment que Tarragona, com sabem, és una ciutat dispersa i que això implica que sovint parlem de connectivitat entre llevant i ponent amb el centre, però se'ns oblida també parlar de la connectivitat de la Tarragona Nord amb el centre. I estic parlant de la recepció del tram de Nacional 240, que és el que queda pendent de recepcionar per poder connectar Sant Salvador amb el centre.
En numeroses ocasions hem parlat d'aquesta connectivitat, que sense aquesta recepció no es pot fer. Aquí mateix parlarem d'una altra moció que es dedica a voreres, a la pavimentació de voreres. Hem parlat moltes vegades de voreres en aquest ple. Ara és el moment de recepcionar aquest tram de carretera nacional que no solament comunicaria a Sant Salvador amb el centre,
sinó que, a més, donaria una major accessibilitat amb el pont del diable i amb la zona educacional de Sassalades. Moltes gràcies. Gràcies, consellera Vidal. En nom del Comú Podem, conseller Collado, com vostè vulgui.
Gràcies, veïns i veïnes, nostres veïns que heu vingut avui fins aquí. Heu aconseguit una cosa important, ja jo crec, només en representació de la moció, i és sumar el Partit Popular a la idea de pla integral. Al final sembla que a mica en mica ens aneu aconseguint que tots ens anem defensant en aquesta idea, que és imprescindible que tinguem enllestida, com bé diu la moció,
en aquest any, perquè si no ho tenim, se'ns passarà una nova oportunitat i, per tant, jo crec que aquí... Permetin-me fer una mica de crítica a l'emoció, conseller Martorell. Jo crec...
que la seva moció planteja dos eixos bàsics, seguretat i obra. I és també, són coses que s'han de millorar al barri. Però hem de parlar de construcció social, de processos comunitaris, de participació veïnal, de definició i propostes que venen dels veïns i de la gent que hi viu. Perquè si no...
Ens acabem pensant que posant una mica de totxo ho tenim mig arreglat i posant dos policies ja la cosa es calma. I en realitat el que hem de fer és permetre que els veïns i les veïnes de Sant Salvador siguin protagonistes del seu propi procés.
Per sort, i així ha passat amb el pla integral de la part baixa, la nova llei de barris, això ho contempla. Si no hi ha acció social, no hi ha pla de barris. Per tant, en aquest sentit, jo crec que és important que ens anem acostumant en aquesta lògica que els projectes, si només són urbanístics, no transformen la realitat de la gent. L'urbanisme pot transformar, però no només. I per altra banda, jo crec que, conseller García, el moviment es demostra caminant.
Jo crec que està bé que ens faci la llista de les coses que han fet al barri, perquè és veritat que ja fa anys que s'hi fan coses. Però la brima aquesta copiada a Cornellà, perquè no soc incapaç de dir les inicials aquestes que utilitzen, no sé com el Tuleu, Reper, no sé què, aquesta unitat no és policia de proximitat. La policia de proximitat és policia caminant, amb rutes, cada dia que la gent s'hi vegi, amb una perspectiva preventiva, perquè posar
a més és que són grans, i posar uns policies molt grans en una furgoneta amb moltes sirenes i moltes llums l'únic que fa és espantar.
Si volem generar sensació de seguretat, posem policia caminant, que es pateixi els carrers, que conegui els veïns, que sigui contacte directe amb l'associació, que permeti identificar tot allò que està pel camí. Perquè si no, si no demostrem el moviment, si no caminem, el que generem és més frustració. I jo crec que els veïns de Sant Salvador, les veïnes de Sant Salvador, ja han patit masses vegades promeses no complertes.
I aquí no podem fallar.
No ens juguem la legitimitat d'un govern, ens juguem la legitimitat de la institució. Perquè aquests veïns i veïnes, alguns que ja fa anys i panys que batallen perquè el seu barri funcioni, no es poden permetre que arribi un altre govern a l'ILSI o uns altres grups municipals, jo també m'hi poso aquí, i per això m'alegro que el Partit Popular assumi en aquesta lògica com ho fa Esquerra Republicana. Hem d'aconseguir aquest ple integral pel barri, que transformi la vida de la gent i sobretot que la faci protagonista. Perquè si la institució torna a fallar...
Aquella gent que posa en dubte la qualitat democràtica, aquella gent que diu que tot està fatal i que ells són l'única alternativa, que seuen aquí en aquest ple com a Vox, però que seuen aquí entre el públic com a aliança catalana, com qui vol entrar al joc, ens acabaran guanyant la partida. A la dreta se la guanya i a l'extrema dreta se la guanya amb democràcia i posant recursos, no amb discursos. Gràcies.
Gràcies, conseller Collado. En nom de Vox.
Sí, bien. Hemos votado a favor y los motivos no van a revelar nada nuevo para ustedes. San Salvador, al igual que otros barrios de la ciudad, sufre el abandono sistemático de los sucesivos gobiernos. La falta de inversiones y actuaciones sostenidas en el tiempo han degradado al barrio a nivel social, urbanístico y de infraestructuras, reconocido por el propio Institut de Servicios Sociales de Tarragona en un informe demoledor de octubre de 2024.
San Salvador lleva años lamentando las falsas promesas del Partido Socialista y demás partidos que han colaborado con ellos. Falsas promesas como, por ejemplo, el Fondo Europeo FEDER, valorado en 8 millones de euros en el año 2008, en el que los socialistas prometieron públicamente, en medios de comunicación, que de no resultar ganador el Fondo Europeo, el proyecto se realizaría igualmente. ¿Alguien lo ha visto? Los vecinos no.
¿Y del plan de barris qué queda? Ahora la nueva promesa es que la zona norte será la próxima candidata en 2029. Eso sí, mientras tanto, hasta entonces, van a destinar 25 millones de euros solo a la par baixa. ¿Eso es solidaridad entre barrios?
Estos días la Generalitat vuelve a recuperar el Are Pou-Bouronat como parte de la solución a la falta de vivienda. Una vez más, anuncios de ambiciosos proyectos urbanísticos, pero para el mantenimiento de aquello que ya tenemos construido no hay ni recursos ni voluntad política. ¿Qué pasará con las viviendas sociales del PP10? ¿Va a pasar lo mismo que la Generalitat ha hecho con los bloques de San Salvador, de Canclá y otros? Miren, si esa es su política, a nosotros no nos esferen.
Este Gobierno conoce sobradamente las necesidades exigidas por los vecinos de San Salvador para garantizar el bienestar social y la seguridad del barrio. Se las recordaré. Pantallas acústicas, aceras, zonas de aparcamiento, reductores de velocidad, ocupación, más presencia policial, iluminación, asfaltado...
En fin, para resolver algunas de estas peticiones no hace falta un plan de barrios milmillonario, solo hace falta voluntad política y reflejarlo en el presupuesto, como acaba de decir el señor García de Castro. Por todo ello, este grupo municipal está y estará siempre dando apoyo a aquellas necesidades más básicas de los ciudadanos. Muchas gracias. Gracias, consellera. En nom del Partido Popular...
Moltes gràcies, senyor alcalde. En primer lloc, agrair la feina feta per l'Associació de Veïns de Sant Salvador i per tots els veïns i veïnes del barri. Agrair, evidentment, tot el vot favorable de tots els grups que han votat a favor d'aquesta moció i també, en aquest cas, el Partit Socialista, que s'ha abstingut perquè, en definitiva, una abstenció, com sempre diem, és un deixar fer. Per tant, gràcies a tots.
Contestant una miqueta al constaller García de Castro, dir-li que en un pressupost, i certament el vam votar en contra, però en un pressupost hi ha moltes partides i precisament el vam votar en contra perquè la proposta que nosaltres havíem fet de pressupostos era molt més elevada la partida que la que finalment es va aprovant, que era un millor i mig,
per tot el que era voreres, asfaltat, etc. I nosaltres consideràvem que era absolutament insuficient per tota la ciutat i també, per tant, pel barri de Sant Salvador. En el cas del que també contestant el conseller Collado i agraint, evidentment, també el seu vot favorable, nosaltres estem d'acord, evidentment, amb el que és el pla de barri.
I respecte a la fortalesa, clar que sí que és importantíssima aquesta cohesió del barri i aquesta activitat de les associacions veïnals, però jo crec que la veiem, la fortalesa de l'associació de veïns de Sant Salvador i del barri la veiem i avui és una mostra i tot el treball que estan fent.
En el tema de la vorera, realment és així, el barri de Sant Salvador queda absolutament aïllat perquè té la nacional, perquè té tota la zona de ponts i això hipoteca el futur de la gent del barri, hipoteca el futur de la gent jove i hipoteca el futur de la gent gran.
i de tots els veïns i veïnes de Sant Salvador, amb aquesta connexió de Sant Salvador al centre, i a la inversa, ja que no poden fer, com per exemple a Sant Pere i Sant Pau, baixar per la vorera, si així ho volen, sigui a peu o en un mitjà.
pot ser un patinet, una bicicleta, etc. Hi ha aquesta problemàtica i realment això és una qüestió important. Jo només els vull dir el que he dit al començament. Amb aquesta moció preteníem això, portar el debat, portar l'opinió pública, centrar aquest focus mediàtic en les necessitats de Sant Salvador i precisament en aquest pla que necessita d'una manera urgent.
amb el recolzament de tots els grups, excepte l'abstenció, que com en dic, en definitiva, és un deixa de fer, crec que hem de mostrar tots, a l'Ajuntament de Tarragona, el nostre recolzament al barri de Sant Salvador. Aquests dies, amb el reel que vam publicar, no poden imaginar-se la quantitat de persones que ens han parlat del barri de Sant Salvador amb un gran efecte, de com va néixer, de com es va fer,
Quina idea era la del barri? Era un barri obrer, però no a través de grans blocs, sinó de casetes que eren molt més amables i que, per tant, donaven una imatge d'un barri molt cohesionat, molt amable, en definitiva, com deia, i en una de les zones millors de Tarragona rodejat d'arbrat. Per tant, amb els actius que té el barri de Sant Salvador, posem tots a la nostra part, fem que la Generalitat
doni i aposti per aquest pla de barris, igual com aquest cas s'ha apostat pel barri del Port, i que a Sant Salvador, com deia, els veïns compleixen, que l'Ajuntament de Tarragona i les administracions compleixin amb els veïns. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra Republicana, conseller Puig, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Salutació a les veïnes i als veïns de Sant Salvador i als amics que hi ha, com per exemple el Manel Castanyo, que trobem a faltar, la Bibiana i tants altres.
Mira, aquesta és una emoció, senyora Martorell, molt del nostre rotllo. Ens agrada, creiem que està ben feta i que està dialogada amb el veïnat del barri, per tant, des d'aquest punt de vista creiem que és exemplar. Per tant, felicitar-vos a vostès per aquesta tasca i també a la gent del barri per aquesta implicació de participació política que creiem que val la pena de celebrar.
A Sant Salvador, segurament millor que cap altre lloc, es veu el problema de la cohesió de Tarragona. Aquesta llunyania geogràfica que es tradueix en llunyania econòmica, social i cultural. I que, a més, aquesta llunyania, a mesura que passen els anys, cada cop va a més, no a menys. I el que hem de fer és que vagi a menys. El que hem de fer és cohesionar Tarragona i cohesionar Sant Salvador.
I ens sap molt de greu, però jo no veig amb la mateixa alegria la posició de l'equip de govern, senyora Martorell. Creiem que calia un sí, un compromís clar i explícit aquí a la Saló de Plens de Tarragona, no una abstenció. I no veiem acceptable que se'ns vingui a parlar ni del pam a pam, ni d'un festival molt maco com a raons per esgrimir davant del problema greu que hi ha a Sant Salvador, ho dic sincerament. Ens sembla de Salvador, sí.
Sant Salvador necessita, com dèiem, com té la perbaixa i com segurament algun altre barri ha tingut en el passat, necessita un pla integral, que toqui totes les tecles, que toqui les voreres, les places, que toqui els semàfors, que toqui el treball, la formació, la cultura, la llengua, que toqui que a les 9 del matí no et quedis a terra perquè el bus va ple.
I ha de tocar totes les tecles, perquè els problemes de Sant Salvador són molts. I per això, aquesta és la tercera vegada que ens veiem les cares aquí, en aquest saló de plens, en poc temps, amb emoció presentada pels veïns per parlar dels seus problemes. Fa just un any vam presentar una, que la vam defensar, que no va poder tirar endavant.
Perquè va haver de competir amb una altra moció, molt més descafeinada, molt més del gust de l'equip de govern, on es treia la part substancial, que era el canvi de titularitat de la zona d'Interblocs. Un any més tard, totes les promeses que es van fer, en què van quedar? Quantes inversions s'han fet a Interblocs durant aquest any?
Alcalde, és una pregunta perplex i preguntes de després. Quantes inversions s'han fet durant aquest darrer any a la zona d'interblocs? Aquesta partida de 100.000 euros per tot Sant Salvador no dona ni per les pipes del que s'ha de fer només a la zona d'interblocs. Aquesta és la realitat. En tot cas, celebrem, i sí que ho celebrem, que hi hagi un consens polític per un pla integral a Sant Salvador. Això sí que ho celebrem, si és el cas que hi ha aquest consens polític.
Cal accelerar-lo, cal donar-li la màxima prioritat per tal que pugui entrar, quan abans possible, el pla de barris i que aquesta sigui una aposta clara de ciutat. I cal obrir una negociació amb l'Estat ja, si és que no s'ha fet, que potser s'ha fet, però cal obrir-la, i de manera pública i transparent, pel traspàs de la Nacional 240.
Un despàs que ha d'acabar amb el passeig ciclable, amb semàfors i passos de vianants, amb nova il·luminació, nova jardineria i nova pavimentació, com tenen totes les altres zones acordades amb el nostre govern i l'Estat amb el despàs de carreteres.
En el seu moment es va intentar que nosaltres haguéssim d'acceptar un traspàs que la carretera de Sant Salvador la deixava exactament com està, amb el ferm com està, la il·luminació feta a caldo, la jardineria com està i sense transformacions que permetin l'humanització de la carretera. És per això que vam dir, fem la negociació a banda només per la carretera de Sant Salvador. En aquest sentit, a què esperem, alcalde, per fer-ho? I en tot cas, som-hi tots i totes amb el Pla Integral de Sant Salvador.
Moltíssimes gràcies, conseller, per les seves paraules. Mirin, primer de tot, jo el que vull dir és que al barri de Sant Salvador tenen vostès tota la raó que ha de millorar i molt. Tenen tota la raó. Ha de millorar i molt. I és veritat que hi ha hagut una desinversió a Sant Salvador. Tenen vostès tota la raó. I així ens ho vam trobar.
Fa dos anys. Així ens ho vam trobar. I els problemes de Sant Sabador, ha dit el conseller Puig, que són molts. És veritat, són molts. També ho eren quan governava ell. I de Sabador és veure que precisament el grup que presenta aquesta moció és el grup que va votar en contra del pressupost que inicia les solucions pel seu barri.
Mirin, jo els diré, donant-los a vostès tota la raó amb les seves reclamacions, tota la raó, els diré el que humilment hem fet aquests dos anys. La coberta del pavelló municipal de Sant Salvador, més de 25.000 euros, ja saben vostès com estava la coberta, estava fatal, la vam arreglar.
Reductors de velocitat que s'ha dit, s'han d'informar millor, s'han posat tres reductors, en ficarem més, però de moment hem ficat al passeig de Sant Isabel, a l'avinguda de Sant Salvador 1115 i també a l'avinguda de Sant Salvador, el número 39. L'enllumenat, s'està fent un canvi de tota la llumenària, 260.000 euros. El camp de futbol, hem canviat tota la gespa del camp de futbol i aquest any farem els restuaris.
Quants anys fa que no es feia res al camp de futbol? Els interblocs. Miri, jo porto sentint a parlar de com arreglar interblocs des que vaig néixer. Perquè ja saben que hi ha un problema jurídic, que havia primer, allò no és de la ciutat, era dels propietaris, doncs ja hem trobat la solució legal. Ja hem trobat la solució legal. Escolti,
Ja sé que arriba tard, però miri, l'hem trobat nosaltres. L'hem trobat nosaltres. I ja hem ficat diners, 100.000 euros, per poder fer accions a Interblocs. El camp de tir. El camp de tir no tenia ni suministre elèctric. Ara sí. Doncs miri, ho hem fet nosaltres. I també ho hem arrenjat. I a més a més, ara ja traiem també...
El contracte per tal de posar gespa. Preguntin si no els companys i companyes del camp de tir. La MT, quanta raó tenen que és insuficient el transport d'autobús a Sant Sabadó. Tant és així que saben què hem fet en aquests dos anys? Comprar 34 autobusos nous. Cosa que no s'havia fet mai. I d'aquests autobusos nous, que ja tenim uns 17 i cada any anem comprant,
fins a acabar el mandat, Sant Salvador serà un dels grans beneficiats. Hi haurà línies on no hi haurà només un autobús, hi haurà dos, perquè és veritat que se queda gent a terra. Ho veuran, no pateixin, ho veuran. De fet, aquest dimecres els explicaran a les federacions les noves regulacions de les línies. A més a més, el Pam a Pam, sí, ha fet més de 200 actuacions. La neteja als soterrats...
Seran història. A l'abril vostès ja no tindran cap contenidor soterrat. Quants problemes ha donat això? Quants problemes han donat els soterrats? A l'abril estaran fora. També, segur, que és casualitat que ho fem nosaltres, però som els que hem tret un contracte nou de neteja i som els que, el repeteixo, màxim a l'abril, vostès tindran els soterrats fora. El centre cívic.
Ja han vist la reixa que es va ficar per evitar actes vandàlics al centre cívic. També ho hem fet nosaltres, segur que és casualitat. I a part el mural, que el mural només és una pintura, ja ho sé, però és pensar també en el barri, en que el barri també pot ser un lloc bonic i un lloc de peregrinatge perquè vagin a veure que Sant Sabador també és un barri i molt bonic de la ciutat. Davant del camp de tir, si inunda sempre, des de fa quan? Des de sempre que plou.
Amb Ematsa ja tenim el projecte i els diners, 80.000 euros, i s'executarà també aquest any les obres per evitar les inundacions davant del camp de tir, que ja saben que és un problema. Hem pintat el col·legi de Sant Salvador. Ja sé que cap de vostès va al col·legi, però segurament els seus nets o els seus fills o hi van. Hem pintat el col·legi de Sant Salvador. Quant fa que no es pintava?
Hem asfaltat el camí que va a la llar de jubilats. Quantes vegades ho havien demanat, que era de terra i amb uns forats més grans que el meu cap? Doncs s'ha asfaltat. També segurament és casualitat. També hem fet, òbviament, accions culturals, coentropia, que és per fomentar la lectura, perquè té molta raó el conseller Collado. No és només totxo, és acció social.
Per això també hi ha diners per a educadors de carrer. I vostès saben del que els hi parlo. Nois, jovenets, al carrer. Nois, jovenets, al carrer. Doncs actuem. I això no ho arregla arreglar una vorera. Això és amb acció social, sociocomunitària. I hi ha en aquest pressupost 100.000 euros per fer el pla integral de Sant Salvador. Hi ha molts barris en aquesta ciutat. Molts barris.
Però hem decidit que sigui Sant Salvador. Per això, senyor Puig, això que no veu la mateixa empenta en el govern és sorprenent. Li asseguro que hi ha molts barris de la ciutat que també demanen aquest pla integral. I nosaltres hem decidit que sigui Sant Salvador perquè és el barri que més ho necessita. I, senyora de Vox, s'ha d'informar millor. Vostè diu que és pel 2029. No, no.
La llei de barris és que durant cinc anys cada any surt convocatòria. No és que sigui el 2029. No és que sigui el 2029. Així que sí, tenen raó. Mereixen molt més. I treballem cada dia per donar-los-hi. I no va a la velocitat que ens agradaria. Clar que no. Però, sisplau, els hi demano. No dubtin que estem absolutament decidits a millorar el seu barri.
absolutament decidits. I aguantarem el soroll dels que voten en contra del pressupost que ha d'arreglar el seu barri, i ells voten en contra, però venen aquí a dir que s'ha d'arreglar tot Sant Salvador. Però en el moment de decidir què és en el pressupost, aquí ja no diuen que sí. Aquí ja no diuen que sí. Així que nosaltres, com a govern, continuarem treballant per Sant Salvador perquè s'ho mereixen cadascun de vostès. Passem a la següent moció...
presentada per la consellera no adscrita senyora Elvira Vidal-Sensi per a la conservació dels mosaics com a part del patrimoni de la ciutat. Com vulgui. Gràcies, alcalde.
L'Institut d'Estudis Catalans defineix el terme mosaic com a decoració d'una superfície feta incrustant i teseles de diferents colors, que representa una escena o una ornamentació. De la mateixa manera, també s'anomena mosaic el paviment fet amb rajoles petites de diferents formes, regulars o irregulars, de diferents materials, com la pedra, el vidre, la ceràmica o el ciment.
El mosaic és un arc que s'ha mantingut durant molts segles i actualment es continua utilitzant en la decoració, tant d'espais exteriors com amb ambients interiors, on podem passar totalment desapercebuts. Podem trobar moltes tipologies de mosaics, de tesela i rajola ceràmica, alicatà, trencadís, greix ceràmic, mosaic hidràulic, cartòpedra, terrazzo.
A Tarragona es poden observar mosaics de totes les èpoques com a forma d'expressió i funcionalitat. La qual cosa els converteix... Conseller, perquè vostè pugui tenir l'atenció que requereix, si vol, esperem cinc minuts. Sí, gràcies. Li agraeixo, alcalde. Fem un reces de cinc minuts i així la mesa... Cinc exactes, ha de ser? Sí. Per què cinc exactes? No vol anar al lavabo o alguna cosa?
però ja és els humans al seu costat. Fem 10 minuts, d'acord?
Doncs les 11.48 minuts, aquest reces, des de la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona, ja en el tema de les mocions que s'estaven abordant en aquesta sessió ordinària, entre d'altres coses, s'han aprovat definitivament el conveni que ha de regir el Consorci de la Patrimoni de Tarragona i en el capítol de mocions també s'ha aprovat per unanimitat, com ha fet destacat, la implantació d'aquest servei
de l'ictus a Joan XXIII les 24 hores. Aquesta petició formulada a través de mocions s'ha aprovat per unanimitat. Feu una pausa i abordem-ho. Repassem les notícies de l'actualitat mentre hi ha aquest impàs a la sala de plens de l'Ajuntament.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat. Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme.
Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Al Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Jo l'agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge 1 de febrer, a dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Música Música
Fins demà!
Bona nit.
Bon dia, queden 4 minuts per les 12 del migdia. Aprofitem aquest reces a la sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona. Estaven en el capítol d'emocions per repassar el que ha donat de si de moment la jornada informativament parlant. Comencem parlant del ple i d'aquest clam unànima de la ciutat de Tarragona per exigir l'atenció a l'ictus les 24 hores. El Joan XXIII, Laura Casas.
Ni abstencions, ni vots en contra. Tots els grups municipals s'han conjurat perquè l'Hospital Joan XXIII amplia el servei i pugui practicar trombectomies mecàniques les 24 hores del dia, els 7 dies, 7 de la setmana. Actualment, quan un ictus greu es produeix fora de l'horari laboral, molts pacients tarragonins han de ser derivats a Barcelona. La moció de la plataforma per la sanitat pública l'han defensat Esquerra i en Comú Podem.
La consellera republicana Gemma Fuster diu que és una mesura que parla de vides. Avui aquest ple
pot enviar un missatge ben clar que la vida de les tarragonines i els tarragonins val el mateix que la de qualsevol altre punt del país. I això per nosaltres no és negociable. El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, afirma que l'aprovació de les mocions és una bona notícia pel territori. Diu que una ampliació horària ha d'anar acompanyada de recursos tècnics, humans i organitzatius.
Quan es posen temes que són importants per la gent, al final ens aconseguiu posar tots en filera i anar al darrere. Per tant, jo crec que és una bona notícia pel territori, aquesta unanimitat. Junts ha presentat una moció pròpia. El seu portaveu, Jordi Sendra, sosté que no pot ser que les possibilitats de recuperació d'un pacient depenguin del seu codi postal. Cal que la Generalitat es posi les piles i demostri
De debò, com ens venen anuncis matí, tarda i nit, que és el govern de tothom. El govern de tothom vol dir que els tarragonins tinguem les mateixes oportunitats que Barcelona i Girona i que pel nostre Codi Postal no tinguem menys opcions que altres de sobreviure a un ictus. La portaveu del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, fa costat a les demandes però ha enviat alguns retrets a les formacions polítiques que les han estat abandonant.
Però em permetran que ens fem una pregunta. Qui ha estat governant aquesta comunitat, Catalunya, en els darrers anys? Precisament tots els que d'una manera o altra han estat governant són els que presenten aquesta moció. No podien haver dedicat una miqueta més dels seus esforços per treballar, una miqueta només en garantir que serveis com aquests es poguessin atendre...
i els poguessin rebre els tarragonins i les tarragonines. Mentrestant, Judit Gómez, portaveu de Vox, aposta per canvis estructurals i per l'impuls d'un pla de salut a Tarragona. En Tarragona falta un pla de salut que aborde aquestes deficiències reals.
Vox defende que la sanidad debe ser una competencia exclusiva del Estado para garantizar la igualdad real de todos los ciudadanos. La consellera no adscrita, ex de Junts, Elvira Vidal, denuncia la desigualtat territorial existent en matèria de salut. Les dues mocions que es presenten aquí, tot i que m'hagués agradat refondre-les en una sola proposta, impliquen que ens posarem d'acord perquè la igualtat territorial en l'àmbit sanitari arribi a Tarragona. Moltes gràcies.
I un altre dels no adscrits i ex de Vox, Francisco Javier Gómez, ha recordat la lluita anys enrere per ampliar la Unitat Hemodinàmica. Esta misma carencia es la que sofría el servicio de Unidad Hemodinámica y también el Hospital Jomititores de Tarragona, que hasta el año 2015 tenía que cerrar a las 15 horas.
Tras años de reivindicación se consiguió que esta unidad pasara a funcionar 24 horas, 365 días a la semana. Per part del Govern, el conseller socialista Mario Soler ha explicat que s'està fent feina a tots els nivells, però sense fer massa soroll perquè la Generalitat amplia el servei que ofereix actualment l'Hospital Joan XXIII. Segons dades de 2024, a la demarcació de Tarragona es van registrar unes 700 activacions del Codi ICTUS.
I d'altra banda, Tarragona ha aprovat definitivament la Constitució del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco i els seus estatuts. El ple municipal ha donat també llum verda al conveni assignat entre Generalitat, Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l'Ajuntament. La comissió informativa havia proposat estimar parcialment les al·legacions presentades per poder aprovar definitivament el conveni.
a assignar entre les parts i així poder aprovar definitivament la Constitució del Consorci i els seus estatuts. El conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, ha tranquil·litzat els treballadors de l'Agència Catalana del Patrimoni de l'Ajuntament, ha assegurat que les condicions laborals no variaran.
Aquest Consorci neix amb la voluntat de millorar, evidentment, l'estat dels nostres monuments, la seva gestió i el seu finançament. I, per tant, també les condicions en les que ells i eixes, els treballadors i treballadores públics, han de treballar. Per tant, serà beneficiós també pels treballadors i treballadores d'aquest Ajuntament i de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural.
El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, ha aplaudit que s'hagin assumit les al·legacions dels treballadors, els que hi creuen no s'havia escoltat prou. Creiem profundament que el Consorci ha de ser una bona eina de gestió.
i hem de dir clar que els ajustos a aquestes posicions transitoris que es plantegen avui, amb aquestes adaptacions, ens alegren perquè prenen en consideració algunes de les al·legacions que han fet els sindicats. Jo crec que també això ens ha demostrat que allà, la Generalitat, l'Agència i aquí, a l'Ajuntament, potser en aquest procés hem escoltat poc a les plantilles.
La portava del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, ha insistit que el Consorci farà que la ciutat perdi la gestió directa del patrimoni. Ha fet la comparativa amb els problemes de tren i el que costa prendre decisions. Miri com es gestiona una emergència com la que vivim aquests darrers dies, l'emergència ferroviària, amb l'empresa Rodalies de Catalunya, Adif i Renfe.
Millora la coordinació o la comunicació, afegir un nou intermediari, no serveix per a res, igual que en el cas del patrimoni. Qualsevol decisió serà eterna. Perdrem més temps amb la presa de qualsevol decisió o emergència. A més, evidentment, de perdre l'autonomia.
I també ha parlat la portavota Esquerra Republicana, Maria Roig, diu que el Consorci va més enllà de qualsevol eina que ha de gestionar el patrimoni. Perquè els treballadors, evidentment, estan inquiets, els municipals i els de la Generalitat. Però, per exemple, hi ha el fet de saber que aquells que són funcionaris, si mai aquest Consorci es dissolt, podran tornar per excedència al seu lloc de treball, ja és una seguretat per ells. Per tant, escoltem-los, treballem amb ells, però també...
treballem entre nosaltres. Tenim un Consell Assessor del Patrimoni Històric i Artístic, on hi estem càrrecs electes, però també hi ha l'ICAC, també hi ha la Real Societat Arqueològica, també hi ha la URB, no ens hem reunit ni un dia. I tornem a l'Ajuntament de Tarragona, Laia Tian Núñez, perquè es reprèn la sessió, és així? Doncs escoltem en directe aquest plenari, parla l'alcalde Rubén Viñuales després d'aquest reces de 10 minuts.
Gràcies, consellera Vidal, per la seva espera. Com vostè vulgui, defensar la seva moció.
Moltes gràcies, alcalde. L'Institut d'Estudis Catalans defineix el terme mosaic com a decoració d'una superfície feta incrustant iteseles de diferents colors, que representa una escena o ornamentació. De la mateixa manera, també s'anomena mosaic el paviment fet amb rajoles petites de diferents formes regulars o irregulars de diferents materials, com la pedra, el vidre, la ceràmica o el ciment.
El mosaic és un art que ha mantingut la seva vigència al llarg dels segles i actualment es continua utilitzant en la decoració tant d'espais exteriors com en ambients interiors, on poden passar absolutament desapercebuts. Podem trobar moltes tipologies de mosaics, de teseles, rajola ceràmica, alicatà, trencadís, greix ceràmic, mosaic hidràulic, cartó pedra, terrazzo...
A Tarragona es poden observar mosaics de totes les èpoques com a forma d'expressió i funcionalitat, la qual cosa els converteix en part del nostre relat històric i patrimonial. De l'època romana ens són exemples els mosaics de la medusa i els peixos.
és de valorar que entre l'oferta d'activitats realitzades durant el Festival Tarracoviva existeixin tallers de confecció de mosaics que són molt ben rebuts pel públic en general i pels infants i adolescents en especial. Amb el temps, el mosaic es va elevar a la categoria d'art i així, durant el modernisme, la tècnica del trencadís es mostra en alguns llocs de Tarragona com en el Teatre Metropol, obra de Josep Maria Jujol.
Especial consideració mereixen els mosaics hidràulics un material de construcció destinat a la pavimentació interior dels edificis. La Casa Castellarnau, la Casa Canal,
canals o fins i tot la sala dels tarragonins i tarragonines il·lustres en aquest mateix edifici municipal són magnífics exemples d'aquesta tècnica. Més recentment podem observar exemples de mosaics en l'obra, entre d'altres, del pintor mosaicista i vitraller Santiago Padrós Elias.
on pot comprovar que la seva obra no es troba especificada al catàleg de béns a protegir i, per tant, és susceptible de desaparèixer, com ara fa pocs anys feu el cas dels mosaics dels baixos de l'edifici, anomenat dels signes zodiacals situats a Rambla Nova 112, que abans era un concessionari i que es va transformar en un supermercat.
Altres exemples de l'obra de Padrós els podem trobar en l'antiga fàbrica de Galetes L'Oste, on es mostra el procés de recollida del blat, l'elaboració de la farina i els productes elaborats. Al Santuari del Loreto, a l'edifici de la Prefectura Provincial de Trànsit o al Col·legi Bedruna Sagrat Cor. Padrós, format a Terrassa, Olot, Venècia, Roma i Ràbena, fou coetani d'Eugeni d'Ors i molt valorat entre els creadors del noucentisme.
Cal destacar que l'antiga fàbrica L'Oste està afectada pel pla d'actuació 80 i ara per ara pot ser enderrocat sense cap conseqüència.
Des del 2011, el mateix Ajuntament de Tarragona ha encomanat la confecció d'un mosaic inspirat en les màscares de la tragedia i la comèdia del Teatre Romà a l'artista Josep Maria Rosselló, que indica alegòricament la porta d'entrada al Teatre Tarragona. En altres ciutats, com Barcelona, s'han engegat projectes de catalogació, com ara l'ha nomenat El mosaic del meu barri, coincidint amb la celebració del XIII Congrés Internacional de Conservació de Mosaics.
Aquest projecte ha permès documentar un total de 2.684 mosaics de totes les èpoques, amb les 5.294 imatges aportades per 406 participants. El Portal de Participació Ciutadana crea una fitxa per cada mosaic amb informació de la seva localització, autoria i tècnica en Prada.
Aquesta iniciativa no sols ha permès inventariar aquests elements, sinó que ha jugat un paper rellevant pel que fa a la sensibilització respecte dels mosaics, convidant tothom a tenir un paper actiu a l'hora de descobrir, valorar i conservar la riquesa cultural i patrimonial de la ciutat. Per tots aquests motius exposats anteriorment, proposo al ple l'adopció dels següents acords.
En primer lloc, promoure i difondre el patrimoni dels mosaics a Tarragona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d'Aparelladors, arquitectes tècnics i enginyers d'edificació de Tarragona, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili i l'Escola Superior de Conservació i Restauració d'Events Culturals de Catalunya,
En segon lloc, activar els mecanismes oportuns de protecció jurídica d'aquests elements. I en tercer i darrer lloc, donar a conèixer els mosaics de Tarragona mitjançant accions com ara la creació d'una ruta cultural o un projecte col·laboratiu similar al del mosaics del meu barri, que mitjançant la participació ciutadana, permeti descobrir, documentar i valorar els diferents mosaics que es poden trobar a la nostra ciutat. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passaríem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí.
No. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Abstenció. Per tant, s'aprova. Per 14 vots a favor, 2 vots en contra i 10 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Partit Popular, Esquerra i Govern. Consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, com no podia ser d'altra manera, donar recolzament en aquesta moció que ve a explicar molt bé tot el que és el passat i el present de tot el que és el mosaic a la nostra ciutat, una ciutat especialment rellevant
pels seus museus, com la medusa, els peixos i tants altres que tenim, no sols al Museu Arqueològic, sinó repartits, per exemple, a la Vila dels Munts o en altres espais declarats patrimoni mundial, com, per exemple, també a Sant Celles. I, per tant, en definitiva, formant, ni que no siguin Tarragona estrictament, sí que formen part d'aquesta unitat. I, posteriorment, també, evidentment, el trencadís,
tot el món del modernisme i la recuperació que se n'ha fet. També, com a presidenta dels exalumnes del Col·legi del Sagrat Cor, evidentment, totalment d'acord en aquesta protecció d'aquest mosaic, d'aquests vitralls del Col·legi del Sagrat Cor, de Badruna. Sagrat Cor, precisament perquè són una identitat d'aquest espai,
i que en definitiva és important preservar i conservar. Tot allò que no està catalogat i no està protegit difícilment es pot passar a les generacions futures perquè queda una miqueta a l'albur de poder-se enderrocar, com dèiem al cas de l'hoste,
i per tant a posteriori és molt difícil anir perdent patrimoni a cada espai que se'n derroca o que desapareix. És com el mateix que en aquest cas es vam fer nosaltres en el moment en què es van catalogar totes les cases modernistes de la Rambla i que amb aquelles peces que es van posar
a terra que després van desaparèixer i que malgrat ho vam demanar no s'han restituït per catalogar amb tota la fitxa de la seva catalogació que permetia aquesta ruta i aquesta visita. Allò que no es senyalitza, allò que no es protegeix no es coneix i allò que no es coneix no se li dona valor. Per tant, totalment d'acord i també amb aquesta ruta a aquests espais i aquests mosaics també de la nostra ciutat.
perquè en definitiva som part de la nostra història, la més propera, però que també és molt important protegir per les generacions que vindran darrere. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra Republicana, consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Seré breu. Hem votat que sí, perquè tot allò que sigui protegir l'art de la ciutat en espais públics, però també privats, doncs hi estem d'acord. Però jo crec que moltes vegades tenim més feina feta del que pensem.
Hi ha el projecte Els murs que parlen, que el gener del 22 es va generar una publicació des de joventut i de fet aquí ja hi ha una llistat de moltes obres que podem trobar a la ciutat i de fet en la introducció, en el marc introductori d'aquesta publicació del gener del 22, el gestor cultural Darío Corbacho
Ja ens deia, no perquè se centrava més en els murs pictòrics o en els grafitis, però deia, per exemple, trobem façanes decorades amb murals ceràmics abstractes i geometritzants, com ara el de Julio Bono a l'edifici Zeus, el número 48 de la plaça de la Generalitat, o de formes estilitzades i orgàniques, com ara l'espina de Josep Maria Subiracs, el número 115 de la Rambla Nova.
Però també sabem, per altres publicacions, per exemple, el 2002-2003, entre la Universitat Rovira i Virgília, el dirí de Tarragona, es va fer un projecte amb els alumnes i també es va fer tot un llistat de murs, però també es parlava del mural ceràmic del gran escultor Àngel Lorenz Sanz, de l'any 74, que el tenim al carrer Sant Francesc, o el mural de la Caixa Tarragona de Julio Bono del 75.
un edifici adquirit ara recentment per la Diputació de Tarragona. Per tant, jo crec que a vegades demanem coses que ja tenim una base sòlida per poder-les treballar, tenim més feina moltes vegades del que ens pensem, des de diverses institucions, però també des del mateix Ajuntament, com repeteixo, des d'aquest projecte Murs que parlen al gener del 22.
i estic d'acord amb la consellera Martorell, només defensarem allò que estimem i, per tant, s'han de fer segurament projectes per donar a conèixer. Jo mateixa estudiava el Sagrat Cor i desconeixia l'obra de Santiago Pedrós. Per mi eren les escales que pujaven normalment
despatxos on hi havia converses serioses, no pas a les aules, i per tant, eren unes escales que no portaven massa bon rotllo, per dir-ho d'alguna manera, però, per tant, jo crec que en la base amb tot allò que tenim fet, amb el projecte mateix dels murs que parlen, des de joventut, podem fer una col·laboració amb alumnes, inclús de l'Escola d'Art de la Diputació o amb la URB, per seguir treballant aquest llistat d'aquestes obres públiques que trobem a la ciutat de Tarragona i potser no només aquests...
sinó també tot allò que fa referència als murs que trobem a la ciutat de Tarragona, perquè d'obres en tenim moltíssimes. El que passa moltes vegades és que estem tan acostumats a veure-les que no hi fem cas, però en tenim moltíssimes. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. I aquestes escales em consta que continuen generant aquesta sensació a l'alumnat. En nom del govern.
Bon dia. Sí, bé, la nostra abstenció anava una mica, no repetiré part de les coses que ja ha esmentat la consellera Maria Roig, però clar, es demana fer una ruta, la ruta està feta, està publicada, s'organitza, es fa, per tant, hi ha una feina al darrere, per tant, posem en valor, no només cal parlar dels mosaics romans, vull dir, avui en dia es posa en valor.
I el catàleg de tots els mosaics que hi ha a la ciutat, mosaics parlem del segle XX, evidentment, no estem parlant d'altres, els mosaics del segle XX, també està fet tot el catàleg. La seva protecció de vegades no és tan senzilla perquè la majoria d'ells, per no dir la pràctica totalitat, estan en mans privades.
Per tant, no sempre és fàcil aquesta protecció. Però vaja, que la posada en valor de l'obra del Santiago Pedrós a Tarragona i d'altres autors de diversos mosaics, el catàleg de tots els mosaics que estan a la ciutat, tot això és una feina que ja està feta, part important feta,
per la Biblioteca Maroteca Municipal de Tarragona i per l'Elena Virgili, que jo crec que és important, en col·laboració amb el Ramon Agauín i amb altres persones i arquitectes, crec que és important també posar en valor la feina que està feta.
Després, per tant, els mosaics es donen a conèixer, hi ha una col·laboració, el primer acord, no sé quina diferència té amb el tercer, hi ha moltíssimes entitats aquí que a vegades no és fàcil posar d'acord amb moltíssimes entitats, però hi ha molta feina que s'està fent, així que estem d'acord en què cal promocionar o cal protegir els nostres mosaics
però potser també cal posar en valor la feina que l'Ajuntament ja porta a fer molts anys. Gràcies. Gràcies, consellera. Passem a la moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per a la renovació de les voreres de l'Avinguda Andorra. La defensarà el conseller Puig. Gràcies, alcalde.
Molt bé, l'Ajuntament de Tarragona en aquests moments té en marxa alguns processos d'asfaltatge imprescindibles per la bona circulació del trànsit rodat, alguns dels quals han estat pactats amb Esquerra Republicana, és el cas, ho va ser, el cas de l'Avingó d'Andorra i el de Plat de la Riba, n'hi ha d'altres no obstant que estan en funcionament i per tant és una bona notícia que creiem però que també cal acompanyar-la
de l'altra gran intervenció en l'espai públic per part d'aquell espai que fan servir els vianants que haurien de ser els principals protagonistes d'una ciutat. Recentment s'ha executat una obra que és important, que és la de l'Avinguda d'Andorra, un vial que és estratègic, ho és pels vehicles, perquè allò és una entrada al centre de Tarragona i una sortida, ho és també pels vianants, no només per la vida de barri que hi ha en aquell carrer, que és molta,
sinó també per tot el trànsit de vianants que hi ha a través de l'Eixample. Pensem que allí tenim l'estació d'autobusos a prop, la subdelegació del Govern, drets socials de la Generalitat,
Tenim el Bidin, tenim el Sant Jordi, tenim el centre comercial, tenim tota una sèrie d'equipaments o els instituts, Vidal i Barraquer i Martí Franquès, per posar alguns exemples. El païment de les voreres de l'Avinguda d'Andorra, no obstant, com suposo que saben, està en un estat absolutament lamentable. Trinxat, trencat, deteriorat...
amb inaccessibilitats manifestes per una cadira de rodes o per un cotxet amb crios, amb una imatge indigna i amb uns forats que fàcilment poden fer ensopegar qualsevol persona gran o qualsevol persona de qualsevol edat. Que hi ha més carrers de Tarragona que estan en malestat, certament és així, però diríem que l'avingua Andorra està, sens dubte, entre la categoria dels que estan més damnificats.
En aquest sentit, creiem que aprofitant que s'ha fet la intervenció de la calçada a l'Avinguda Andorra, una intervenció que recordem consistia en un paviment nou, un pas de vianants nou també, custodiat per unes esquenes d'asa a banda i banda i un carril bicicleta,
Creiem que aquesta intervenció està bé, però que val la pena aprofitar per donar prioritat a la part que falta, que és la part de les voreres, perquè tot plegat sumi una intervenció, una renovació integral de tot un carrer que feia molts anys que estava en un estat d'abandonament. Recordem que allò era un tram de nacional 340 dels que se'ns va cedir. I quan se'ns va cedir, se'ns va cedir en mal estat, se'ns va cedir una carretera vella.
i el que havíem d'exigir en aquell moment era recepcionar un carrer ben pavimentat. En tot cas, amb la finalitat que no només els cotxes i les bicis tinguin un bon paviment, sinó que també ho tinguin els vianants i que puguin circular l'avinguda amb dignitat i seguretat, des d'Esquerra Republicana proposem a l'Ajuntament de Tarragona els següents acords. En primer lloc, impulsar un projecte de millora integral de les voreres de l'avinguda d'Andorra,
que inclogui la renovació del paviment, la correcció dels desnivells i la millora de l'accessibilitat.
En segon lloc, reservar el crèdit pertinent de les partides que poden servir per aquest efecte per acometre aquesta acció. I en tercer lloc, establir un diàleg amb les veïnes i els veïns del barri, les entitats i els comerços, i amb especial preocupació amb aquelles famílies amb canalla petita o persones amb mobilitat reduïda o gent gran, perquè hi puguin dir la seva i fer la seva aportació sobre com han de ser aquestes boreres. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passaríem a votació. Sí, consellera Vidal. Gràcies, alcalde.
No és la primera vegada que parlem de la construcció i de la reparació de paviments a la ciutat, de rajoles que es mouen, de rajoles trencades pel pas de vehicles o aixecades per l'efecte de les arrels dels arbres. I si en lloc de sol·licitar la reparació de les voreres carrer per carrer ho fem amb una mirada ampla? En aquesta sala hem atès peticions, pregs, preguntes i mocions relatives a les voreres en moltes ocasions i per diversos motius. La mancada en rajolat de les voreres de la Nacional
2,40 d'accés al campus a Salades, la substitució del paviment de la Rambla, que ni és tan rajolat sinó asfaltat, la reparació de l'empedrat dels carrers de la Part Alta, el rebaix de les voreres per tal de fer-les accessibles a les persones amb mobilitat reduïda. Anualment, l'Ajuntament rep nombroses demandes de responsabilitat que li adrecem als ciutadans i ciutadanes que hem sofert algun tipus de lesió degut a la caiguda de la via pública, fruit del mal estat de manteniment de les voreres.
S'han fixat com està el carrer de les Coques, un carrer que suporta el pas de veïns, visitants i turistes. Aquest carrer té fins a cinc tipus diferents de rajoles, algunes d'elles perilloses perquè el marbre polit, un cop mullat, es converteix en una pista de patinatge.
Ja no per estètica, sinó per seguretat. Els diversos paviments de la ciutat reclamen un manteniment constant, que ha d'estar planificat i no improvisat. És clar que la brigada d'intervenció ràpida, la brigada municipal, realitzen els treballs de reparació d'acord amb les incidències i els avisos especialment provenents de la EP o de les inspeccions tècniques o del telèfon verd o de la Guàrdia Urbana. Però cal molt més que resoldre incidències i avisos.
És del tot ineludible que Tarragona disposi d'un pla de voreres com en disposen altres municipis de Catalunya, sense improvisacions. Aquesta planificació requereix inevitablement un treball de camp previ, de revisió de tots els carrers i places de la ciutat i la priorització de les reparacions que quedin plasmades en un mapa i en un calendari dels propers anys.
La mobilitat, la seguretat i l'accessibilitat dels tarragonins en depèn. I potser hauríem de plantejar-nos que les voreres han de tenir vocació de plataforma única, posant les persones al centre. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Vidal. Passaríem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí. Grup municipal del Partit Popular. Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí. Grup municipal socialista. No. No.
Per tant, s'aprova per 18 vots a favor i 9 vots en contra. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot? Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Consell de Martorell, quan vulgui.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, des del grup municipal del Partit Popular hem votat que sí aquesta moció per arrenjar i arreglar les voreres d'aquesta vinguda d'Andorra. De fet, és una de les qüestions que venim reclamant, com deia...
també al conseller Puig, no únicament amb aquesta vorera i amb aquest carrer de la ciutat, sinó amb tant altres, des del primer dia d'aquest mandat. Tenir un espai públic amb condicions, tenir uns asfals i unes voreres amb perfectes condicions perquè la nostra qualitat de vida, l'inici d'aquesta qualitat de vida passa en definitiva
per sortir al carrer des de casa nostra i trobar-nos en una ciutat com Déu mana en la qual ni tinguem accidents perquè hi hagi voreres amb mal estat o rajoles que sobresurten, només cal anar aquí al darrere al carrer Ferrés i veure com hi ha alguna de les rajoles amb un esborany a terra que és suficient com perquè algú pugui caure i fer-se molt mal.
Votem que sí, hem votat que sí aquesta moció i ho hem fet també, i ens ho permetran, amb un sí crític, perquè aquesta vorera, igual que moltes altres, no s'ha fet malbé en els últims dos anys. Per tant, vostès han estat governant aquesta ciutat i aquesta vorera ja la podien també haver arreglat perquè, sens dubte, tampoc estava bé fa aquests dos anys i mig. De fet, a vegades les preferències, i en aquest cas així ha sigut,
de cadascú són les que marquen el present i el futur d'una ciutat. Vostès van apostar més perquè els carrils vicin el centre de la ciutat, totalment innecessaris des del nostre punt de vista, per fer i desfer. Els hem tret, els hem posat, ara els tornem a posar, perquè s'ha demostrat que no calien. I no van apostar per una cosa que és realment important a la ciutat, tenir un espai públic amb condicions i tenir unes voreres amb condicions com és aquesta que ens ocupa a l'Avinguda d'Andorra i tantes altres, com molt bé ha dit.
L'espai públic, la il·luminació, la seguretat, tot això és el més important. Per això, abans que el senyor alcalde se m'enfadi i ens digui que com podem votar que sí aquesta moció, quan vam votar que no el pressupost, senzillament perquè entre moltes altres coses del pressupost que no ens agraden, la nostra proposta no era d'un milió i mig per tot el que era l'espai públic, sinó que era de 12 milions.
amb un plurianual, perquè enteníem que no podia ser en un any, per arreglar les voreres, per arreglar el paviment i per arreglar en definitiva el que és l'espai públic de la ciutat. Només fa falta que vagin, per exemple, per l'Avinguda Catalunya, entrant des de la rotonda de les Palmeres, acostin-se a la rotonda dels quatre garrofers i veuran els forats que hi ha en el paviment de la ciutat.
és absolutament a tota la ciutat i, evidentment, un millor i mig per allò que és l'espai públic és absolutament insuficient. Per tant, al marge que el seu pressupost no és el nostre model de ciutat, no podem estar d'acord amb una aportació tan mínima en el que és el regentament de l'espai públic. Per tant, abans que m'ho digui, ja m'adolanto dir-li que sí que votem amb aquesta moció
com en qualsevol altre que digui que ve a arreglar espai públic, voreres o paviment de la nostra ciutat, i vam votar, i votarem que no, el seu pressupost, quan les aportacions siguin tan mínimes, al marge de les altres qüestions on les que no coincidim. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Bon nom d'Esquerra.
Gràcies per la posició de tots els partits que han permès que el Pere Tarragona, amb una amplíssima majoria, voti que cal fixar l'objectiu de Ciutat de renovar, que no fer el manteniment, ara no he parlat del manteniment, el manteniment s'haurà de fer, està clar que sí, però parlem d'un projecte concret d'inversió, senyora Vidal, i per tant parlem de fer una renovació de les voreres, de dalt a baix, de l'Avinguda Andorra,
Senyora Martorell, probablement ens ha faltat màrqueting per acabar de convèncer l'equip de govern. Estic convençut que si li haguéssim demanat a vostè que ens permetés fer un vídeo amb els seus tacons caminant a l'Avinguda Andorra, potser haguéssim estovat l'alcalde i haguéssim vist amb una mirada diferent que la que té ara mateix la possibilitat de fer aquesta aposta de ciutat. No hem tingut el mateix ganxo a l'hora de fer el vídeo.
Dir-li, senyora Martorell, també, quan vostè diu que només vam fer carrers bici, recordar-li que fa uns minuts vostè ha portat una moció al ple de Tarragona perquè es faci un carrer bici cap a Sant Salvador. És una proposta seva. I que si tenim una mirada conjunt, tal com s'ha menat aquí, veurem que el carrer bici de Sant Salvador que ha d'arribar al no-res. O sigui, quan arriba l'avingua de Catalunya, què fan? A part que ni agafen el cotxe o com va? S'han de poder moure. I, per tant, si s'han de poder moure i ens n'adonem, l'avingua d'Andorra,
el Prat de la Riba, la Nacional 240, Sant Salvador, fan un eix entre l'Ella Cossin i l'entorn del mercat i el barri de Sant Salvador.
I això ja és una mirada més global, que ha de permetre que una persona ho faci això caminant amb bicicleta, amb bus i amb cotxe. I creiem, i a futur potser en tramvia. I per tant, és tot l'eix. I això és treballar a trossos. Hem fet un tram, que és l'Avinguda d'Andorra, al Prat de la Riba, malauradament me li han tret aquest projecte, també l'havien pactat d'altres, però me li han deixat el paviment, benvingut sigui, han tret la cosa transformadora que tenia, que era el carrer Bici en un lloc on hi ha tres carrils molt amples i que s'ho podria permetre,
Amb la mirada llarga d'anar cap a Sant Salvador. Després, 2.40, qui t'ho fa? El PPU a un costat, el PUC a l'altre costat, la sessió de carreteres a l'altre. Al final, entre tots és un treball en equip. Però la mirada en aquest sentit era una mirada ample i només per acabar...
dir que no és cert i desmentir categòricament que el govern nostre fes carrers bici, no fes voreres, perquè a senyora Martorell Canyelles no em digui que no li agrada perquè li agrada. I és una gran vorera, Sant Pere gravint el carrer 28 a Bonavista, entre Bonavista i Buenos Aires, el camí vell de la Canonga, el camí de les Horts...
Vidal i Barraquer, Rovira i Virgili, la plaça Catalunya, i podríem seguir. N'hem fet moltes devoreres. En tot cas, espero que l'equip de govern acolli aquest mandat que mana del ple de Tarragona. Gràcies. Gràcies. En nom del govern. Gràcies, alcalde.
Hem votat que no perquè estiguem en contra de l'objectiu de la moció, ningú pot estar en contra de renovar voreres i de millorar una vorera i de cuidar l'espai públic de la nostra ciutat, sinó perquè les declaracions que porten en aquest ple no coincideixen després amb els fets que vostès proposen. No es governa ni es decideix cap on es destina els recursos econòmics a mocions. Aquesta és la realitat.
Es decideix i es governa en base a arribar a acords, arribar a majories, no amagant el cap sota l'ala com han fet vostès des de l'any 2024.
Vostès van allà a fer-se la foto i el vídeo per xarxes, que no falti, evidentment, el vídeo. Parlen amb dos o tres veïns i els diuen que els arreglaran les voreres, però després els obliden a negociar els pressupostos on es decideix quines voreres i quines no s'arreglen. O els modificatius de crèdit. Doncs mirin, les decisions es prenen, com els deia, en base a acords i a negociacions i no a mocions. Si volen que s'arreglin les voreres de l'Avingó d'Andorra, els animem a seure amb nosaltres, negociar un pressupost, acordar-ho i votar-ho en aquest plenari.
A més, ens donen lliçons a l'espai públic, de qui cuida l'espai públic. Aquest govern ha licitat i adjudicat el contracte de la brossa. Ha generat un programa específic per cuidar de l'espai públic. Hi ha un nou contracte de jardineria, hi ha un nou contracte d'enllumenat que està a punt de veure el llum, un nou contracte de la VIR, que ara m'apuntava el conseller García de Castro, que té...
Un pla d'inversions de gairebé 600.000 euros per voreres. Tenim per primera vegada un pla d'asfaltat anual. S'està produint la major renovació del lluminat públic de la nostra ciutat. Per tant, aquest govern és un govern més que compromès amb l'espai públic i així ho està.
I per cert, senyora Martorell, jo no li diré això que no aproven el pressupost. L'únic que li diré és que si s'hagués assegut a seure a negociar el nostre pressupost hagués vist que la rotonda de quatre garrofers està programada per asfaltar aquest mateix any. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem a la moció presentada pel grup municipal Tarragona en Comú Podem, en la qual també s'adhereix el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i el grup municipal socialista
per a donar suport a la revisió de l'anul·lació de la sentència contra Francesc Ferrer i Guàrdia. La defensaran conjuntament, conseller Collado, consellera Roig i consellera Ramos.
Gràcies. Simplement explica que aquesta moció neix d'on la fa arribar la Fundació Ferrer i Guàrdia, fundació dedicada a l'anàlisi social i a l'educació. I diu així, moció per donar suport a la revisió i l'anul·lació de la sentència contra en Francesc Ferrer i Guàrdia.
El pedagog impulsor de l'escola moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, va néixer a l'Ella, al Maresme, el 14 de gener de 1959 i fou executat un 13 d'octubre de 1909, després d'un judici amb greus irregularitats i una manifesta falta d'imparcialitat. La seva atenció i posterior condemna a mort es van produir arran de la setmana tràgica del 26 de juliol al 2 d'agost de 1909.
A la causa, per rebel·lió militar, diversos testimonis, que no el van veure directament, van afirmar haver sentit que Ferrer i Guàrdia havia dirigit o instigat incendis en el marc de la Setmana Tràgica. Aquestes acostacions, basades únicament en rumors i sense proves materials ni testimonis presencials, foram utilitzades com a fonament per incriminar-lo i justificar la seva execució.
Avui dia, la historiografia coincideix que el procés fó un judici polític injust, motivat per remons ideològiques i per la persecució del seu pensament lliure i del seu projecte educatiu laic i emancipador.
El Congrés dels Diputats, ja l'any 1911, va intentar revisar el procés, però la proposta fou rebutjada pels partits dinàstics i la Lliga Regionalista. Des d'aleshores, la revisió i anul·lació de la sentència contra Ferrer i Guàrdia ha estat una reivindicació pendent de la nostra democràcia.
El Parlament de Catalunya, en la seva sessió del 23 d'octubre de 2025, va aprovar una declaració institucional en què reconeix la figura de Ferrer i Guàrdia com a clau en la defensa de l'educació lliure i els drets civils i manifesta el seu suport a la revisió i anul·lació de la sentència de 1909.
Més d'un segle després, en el marc de les polítiques públiques de memòria democràtica, és el moment de promoure la nul·litat d'aquella sentència i de restituir plenament la figura d'un pensador que va dedicar la seva vida a l'educació, la llibertat de consciència i la justícia social.
Per tot això, els grups municipals d'En Comú Podem, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Illes Socialistes de Catalunya proposa els següents acords. Manifestar el compromís de l'Ajuntament de Tarragona amb la defensa de la memòria històrica i la justícia democràtica i reconèixer Francesc Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la lluita per l'educació lliure, la laïcitat i els drets civils.
Donar suport a la comissió creada per l'Ajuntament de l'Ella per impulsar la revisió i l'anul·lació de la sentència contra Francesc Ferrer i Guàrdia, així com a totes les iniciatives que promoguin la seva rehabilitació moral i jurídica. 3. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a adreçar-se al Ministeri de Justícia del Govern d'Espanya perquè estudiï, si s'escau, iniciï els tràmits per revisar i anul·lar la sentència dictada contra Francesc Ferrer i Guàrdia el 1909.
Sol·licitar al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat que doni suport institucional i jurídic a aquesta demanda. Expressar el seu suport a totes les entitats memorialistes, acadèmiques i ciutadanes que treballen per recuperar la veritat històrica i reparar la memòria de Ferrer i Guàrdia, especialment la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Traslladar a la comissió del nomenclàtor d'aquest municipi la petició per dotar del nom de Francesc Ferrer i Guàrdia una plaça a un parc del municipi.
i fer arribar aquesta moció i el sentit del vot de cada grup municipal als grups del Parlament de Catalunya, al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, al Ministeri de Justícia, a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URB, a la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i a les entitats memorialistes de Tarragona, associació de víctimes de la repressió franquista a Tarragona i al Fòrum de Tarragona per la Memòria. Moltíssimes gràcies, conselleres, conseller, per la defensa de la seva moció, grups que vulguin intervenir en fase de debat,
Pasaríamos... Sí, conseller Duque. Sí, gracias, señor alcalde, por darme turno de intervención. Gracias a los que proponen la moción. Y decirles que intervengo en nombre propio y también con su autorización, como no...
en nombre del conseller Javier Gómez. Reconocemos la justicia histórica que se produjo con Francesc Ferrer. Reconocemos su figura y no lo hacemos nosotros solamente, ni siquiera lo hacen quienes lo proponen, sino que tienen que saber que internacionalmente, no de forma institucional, pero sí personal, casi en todo el mundo hubo una reacción a la ejecución porque se trató de un asesinato
El de una ejecución. Eso sí, quiero decirles que la memoria democrática con la que puedo estar de acuerdo no debe construirse inventando soluciones jurídicas. ¿Por qué lo digo? Porque me puede la profesión. Es decir, en su moción lo que se propone, y no solamente ustedes, sino ya viene de lejos, es la revisión y anulación de la sentencia. La revisión de esto, si se puede llamar sentencia, no es necesaria.
Y la anulación es imposible. Y me explico. En el contexto histórico estamos hablando de los hechos o tras los hechos de lo que se llamó la Semana Trágica, que fue una revuelta urbana desencadenada por la movilización de reservistas para la guerra de Marruecos, del RIF.
Se declaró el estado de guerra, con lo que se produjo con Francesc Ferrer fue un consejo de guerra, es decir, un sistema que no tiene ninguna garantía. Era un sistema o fue un sistema, un consejo de guerra sumarísimo, sin ninguna garantía procesal, y en ello no hay controversia. Y por ello se imprescindió declarar que no estamos ante una sentencia errónea dentro de un sistema jurídico, sino sencillamente ante un sistema de represión política.
Dicho esto, cuando un sistema jurídico es injusto en su propio diseño, el derecho posterior no puede corregirlo, como si se tratara de un error técnico. Solo se puede hacer lo que se hace en el resto de la moción, es reconocer su ilegitimidad histórica. Y en cuanto a la vulnerabilidad, no existe hoy vía jurídica alguna para anular una sentencia firme de 1909,
No hay órgano competente, no hay procedimiento procesal posible y no existe continuidad jurisdiccional. Lo único legítimo es la reparación moral, política o histórica y por eso sí votaremos que sí a esta moción, pero no una anulación judicial simulada.
Por ponerles un ejemplo y me quiero meter en un cuarto que no me corresponde, es por coherencia jurídica sería imposible también pensar que en todas aquellas personas o todas aquellas personas que intervenieron en el que fue el movimiento anticlerical en la semana trágica pudieran ser llamadas a un juicio en el día de hoy. Ni una cosa ni otra. Gracias. Gracias, conseller Duque. A votación, señor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. No. Grup Municipal del Partit Popular.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 22 vots a favor, un vot en contra i 4 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Com ho podem? Esquerra Republicana i Govern. I conseller Gómez. Però no he dit que parlava també en nom seu, conseller Gómez.
Se ha acalantat. Conseller Gómez, com vostè vulgui. Bueno, aprovechar el momento no para parlar de la moció, sinó para agradecer a tots els grups que avui han presentat mocions que han sigut, des de mi punt de vista, molt interessants per la ciutat. Simplement volia dir-ho en públic. Moltes gràcies.
Así como recordar que son las 12.43 y estamos acabando. Yo creo que es el motivo de su júbilo. ¿Cómo pueden?
Gràcies, alcalde. Si d'aquí sortim més enllà de les dues, la culpa serà seva per agafar-lo en aquest moment, que quedi en acte. Aquí se l'ha jugat i no... A veure què. Gràcies a tots els partits que han votat a favor, als consellers nascits que així ho han fet.
També gràcies al PP, perquè jo crec que una abstenció es deixa fer, que és allò que diem sempre, i jo crec que amb les distàncies ideològiques en aquest sentit ve això, perquè en realitat aquesta moció ve de reparació, ve enfocar-ho en una lògica dels valors democràtics i els valors, si ho permeten republicans, que representava Ferrer i Guàrdia, la república és l'estat
Una llum que ens ha guiat. Pel que fa al reconeixement internacional, moltes vegades és molt més fàcil anar fora de casa per veure què diuen de casa teva per entendre el que va passar. Si vostès van a la Universitat de Brussel·les, hi ha una estàtua a Ferri i Guàrdia en el passeig principal.
I és una persona aixecant un llum perquè simbolitza ser el far, ser el punt de llum, ser la llum que et guia en el teu dia a dia. I té a veure en Ferrer i Guàrdia un personatge que va racionalitzar.
l'educació, que un lliure pensador, a més vinculat a la masoneria, que va ser capaç de plantejar un sistema educatiu dels que avui ens fem gala. Segurament Montessori, amb la seva actualització del model, va tenir molta més sort, si m'ho permeten, en clau marquetiniana, perquè s'ha enganxat a un model, però uns veuen dels altres l'escola racionalista, que avui representa l'escola del miracle, o que en el seu moment va representar l'escola del miracle a la nostra ciutat,
L'escola Montessori o l'escola moderna de Ferrer i Guàrdia són aquelles que plantegen que els infants, que les persones som lliures i a partir d'aquí aprenem. I va d'això. També dotar-lo, i jo vull fer especial èmfasi, també dotar aquesta ciutat d'un espai amb el nom de Ferrer i Guàrdia serà un acte de reparació perquè, tot i que, com deia el conseller Duque, no és si aconseguirem aquesta anul·lació de la condemna, com a mínim la reparació personal, institucional...
i política d'aquest personatge clau en el nostre desenvolupament com a país serà important. Gràcies a tots. Moltíssimes gràcies. En nom d'Esquerra Republicana. Gràcies, alcalde.
Bé, en primer lloc, contents que s'hagi aprovat aquesta moció, però cal posar també context, i més en els dies que estem vivint. Ferrer i Guàrdia no el van executar per vincular-lo a la setmana tràgica, a Ferrer i Guàrdia el van jutjar i executar per les seves idees, i aquesta és la veritat.
Ferrer i Guàrdia va viatjar per tot Europa i es va nodrir de l'ensenyament més avançat del continent. Va lluitar per una educació laica, lliure i igualitària, perquè creia en l'educació com una eina de transformació social basada en la llibertat de la consciència i la raó. Reivindicar la seva figura, allò que estem fent avui, és també reivindicar una societat més justa, més laica i més plural.
L'escola moderna, que va obrir a Barcelona, al carrer Bailén 56, l'any 1901, impartia un ensenyament inspirat en el lliure pensament, mitjançant la pràctica de la coeducació de sexes i classes socials. Els infants tenien una llibertat insòlita per l'època, feien jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos d'aprenentatge eren les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Una ruptura verdaderament revolucionària amb els mètodes tradicionals, i que va passar, doncs,
I què va passar? Doncs la pel·lícula que passa sempre a l'estat espanyol. El seu projecte educatiu va xocar amb els interessos de la monarquia, la burgesia i l'Església.
La seva injusta execució va generar una sèrie d'actes de protesta cívica a tot Europa, com es deia abans, i a la resta del món, encapçalades per persones de totes les sensibilitats humanistes i progressistes, que com a testimoni simbòlic van confluir, com deia el conseller Collada, en la construcció d'un monument a Regita Brussel·les l'any 1911, amb el que s'ho maneja Francesc Ferrer com a màrtir de la llibertat de pensament. Jo els demanaria que entrin a la pàgina web de Justícia per Ferrer i que firmin la petició.
També els demanaria, si no ho han fet ja, que mirin pel·lícules com El mestre que prometia el mar, entendran per què dic que, malauradament, és la mateixa història de sempre. I els hi recordo perquè, justament, certs pensaments estan tornant. Gràcies. Moltes gràcies, consellera Roig. En nom del govern, consellera Ramos.
El mestre que prometia el mar o la llengua de les mariposes o tantes i tantes altres també pel·lícules i obres que reflecteixen el paper imprescindible que van exercir professors i professores en aquest país gràcies a persones com Francesc Ferrer i Guàrdia, a l'Escola Moderna, a l'Institució Libre d'Ensenyança, que també, evidentment, va contribuir...
Tot això en la mateixa línia, per tant, Espanya era un país que també s'havia sumat en aquesta onada en el seu moment. I com m'han dit el company i companya que m'han precedit, Francesc Ferrer i Guàrdia és un símbol del lliure pensament.
i del debat ideològic i de l'educació en llibertat i en igualtat, que són un dels valors més importants que hem de preservar. I parlar avui en dia de lliure pensament i fer justícia amb la figura de Ferrer i Guàrdia i a més a més assenyalar que el seu afusellament va ser per motius ideològics i polítics, no per la seva participació en la setmana tràgica on no hi havia cap ni una prova que ell instigués cap dels fets de
que van ocórrer aquell estiu de 1909, però sobretot en aquest moment on veiem amenaçada constantment la llibertat de pensament i el lliurepensament, que són coses diferents. El lliurepensament està amenaçat
perquè estem immersos en una societat que amenaça constantment a través de xarxes socials i de tot tipus d'inputs aquest lliure pensament i va treballant cap a un pensament únic. I la pluralitat de pensament s'està veient amenaçada avui, a llocs on pensàvem fins fa poc, que seria difícil veure-la amenaçada. L'estem veient en tots els discursos de l'extrema dreta i estem veient avui, ara,
Estats Units, assassinats de ciutadans i ciutadanes per defensar allò en què creuen i per defensar altres persones. L'amenaça és molt real i portar col·lació a la figura de Ferrer i Guàrdia no és menor avui en dia. Recordem-lo amb ell i amb totes les persones que han lluitat per la llibertat i el lliure pensament. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera.
Finalitzat l'apartat de mocions, passem a l'apartat de pregs i preguntes. Amb el seu vistiplau, començarem pels pregs. Pregs, en Comú Podem, dos, Partit Popular... Partit Popular té pregs? Un preg?
Esquerra Republicana, 5 pregs. En Comú Podem, com vostè vulgui.
Gràcies, dos parets ràpids. Un és, va aparèixer la comissió de territori, quan parlàvem del Trenet, en algun moment es va dir que hi havia algun estudi de viabilitat de la internalització del servei, els preguem que ens ho facin arribar, a nosaltres i a tots els grups, perquè com a mínim puguem saber de què estem parlant i no d'opinions amb comissions. Per l'altra banda, és un...
Prec de veïns de la part baixa, s'han anunciat diverses vegades un pla per les escales del carrer El Vapor, que s'havien de fer, la situació cada dia, ja tinc un seguit de persones que són els whatsapp del dia de com funcionen aquelles escales,
quan no és una persona bleda, quan no és, no sé, se m'acaben els refranys populars per explicar la situació. El prec és, apliquin, sisplau, el pla i facin que les escales funcionin, com a resum general de sentiment ciutadà que trobem en el dia a dia. Gràcies. No sap com comparteixo el seu prec de les escales.
No s'ho pot imaginar i em fa vergonya i em sento molt responsable quan una persona m'atura pel carrer i em diu que té problemes a vegades de mobilitat i va a treballar pensant a veure si funciona o no funciona. Ens vam trobar a unes escales antigues i a més a més amb un contracte de manteniment que no preveia que havien de tenir peces en estoc.
Què implica això? Que una peça triga dos mesos a arribar. Què hem fet? Doncs ara, el conseller Guillermo ja, si cal, ho prenem com una pregunta i ho responem per escrit, perquè és un tema que sé que ens preocupa a tots, perquè a mi em té fregit aquest tema i la gent no té culpa de patir els errors de l'administració. I els hi respon a tots els grups i els explica el que estem fent ara amb el nou contracte
on obliguem a tenir peces en estoc. Obliguem a tenir peces en estoc. Perquè és a les escales del carrer Vapor, el tercer tram d'escales del Palau de Congressos, que aquell encara, no és que sigui pitjor, però vas pujant i de sobte aquell no va. I jo, doncs, sento vergonya, de dir la veritat. Així que el conseller Guillermo García els hi respondrà a tots perquè tinguin la informació. D'acord? Partit Popular.
Senyor alcalde, és una pregunta respecte a veure si tenen a veure d'implementar el més aviat possible la il·luminació als carrers que donen accés al pàrquing de la Facultat de Lletres al Campus Catalunya.
perquè ens consta que el 27 de novembre de l'any 24 hi va haver una reunió on hi va haver l'arquitecte Ruth Fabra, per part de l'Ajuntament, que es va reunir amb PDI i PTGAS, també amb els d'unitat d'igualtat, que treballo constantment amb aquesta unitat. Es va fer un informe sobre els espais segurs, es va veure que hi havia un problema amb el camí L'Oliva,
I també el que és la prollongació del carrer, no té nom, perquè es veu que és un solar, no és pròpiament un carrer, penso que el problema és aquest, però la qüestió és que hi ha molt poca il·luminació, hi ha uns fanals però que no ho il·luminen prou, com que són indrets on no hi ha botigues.
no hi ha il·luminació ni al matí ni a la nit, i la sensació d'inseguretat per part sobretot de les femení estudiants, però no només de dones, també d'homes, és molt important. I llavors a veure si es podria solvantar el més aviat possible perquè, bé, la sensació és terrible, fa ja un any i mig que anem així, llavors a veure si es podria agilitzar una mica la solució. Gràcies. Prenc nota del PREC.
La solució definitiva a tot aquell entorn és el PP1. El pla parcial 1 arriba, en aquest cas, amb afectacions, tot i que està fora del pla parcial, però era un dels condicionants que tenia i és tot allò que colinda amb el que era l'antic quartel militar. De totes maneres, el conseller Guillermo García pren nota i també m'informa al respecte. Esquerra Republicana, com vostès vulguin.
Sí, és un prec que vaig fer fa uns mesos. És la farola que dona als voltants de Joan XXIII, justament al carrer Doctor Mallafré, que està al costat d'un pas de vianants. Ho dic perquè quan arriba la nit el pas de vianants queda pràcticament a fosques i és una zona que podria portar-nos a algun conflicte i ho vaig demanar fa mesos. Crec que aquesta farola és imprescindible que il·lumini aquest tram de carrer. Gràcies. És l'aconseller Alfanal, davant de Joan XXIII, carrer Doctor Mallafré.
a l'alçada del pas de vianants. Conseller Puig, els seus prets.
Molt bé, alcalde, gràcies. En primer lloc, començant per un prec molt puntual, hi ha una vorera al carrer...
Ponigol i a l'entorn de Vidal Alcuber, a la part de Francolí, perdó, un pas de Vianants que està completament enfangat, suposo que a fruit de les pluges, a la sortida, per exemple, del pàrquing de Guillem Moliver. Sisplau, si poden netejar allò, està molt fet caldo. Això en primer lloc. En segon lloc.
Al carrer de l'estació, al canto Mar, procedent amb un itinerari d'alguna persona que vingui, o ve del platge de Miracle, o ve de la Rambla Nova i que baixi pel vial, pel pont aquell que es va fer,
Si una persona ve un cadira de rodes, en sé que es troba amb cinc escales que impedeixen el pas per anar cap a l'estació i viceversa per tornar. Mireu-vos-ho i mireu de fer alguna cosa perquè, si no, el tomb que s'ha de fer és prou imponent. I creiem que, òbviament, que si hem fet tota aquella obra és perquè la gent pugui anar amb excessivitat. A tu que mateix de l'estació, sortint de l'estació, anant cap al vial Brian, alcalde. Com si anéssim cap al vial Brian, al sortir de l'estació Merreta.
Allí mateix, vull dir a 15 metres. Després...
Creiem que cal dignificar el forat que hi ha a la capella de Santa Tecla Vella, on romanen enterrats els darrers soldats, altres persones, algunes ballonetes i material divers de la Guerra del Francès. És un espai que segurament mereixeria una placa i que mereixeria una dignificació, ja sé que allò és propietat de l'Arquebisbat.
No obstant, en la nostra etapa també vam fer una intervenció allà, precisament a Santa Clara de Vella. Pensem que podríem mirar-s'ho per veure si podem dignificar aquest espai o buscar una col·laboració o una entesa per tal que això pugui ser. D'acord? Perquè, òbviament, té un simbolisme important per a Tarragona i no està amb la dignitat que mereix. I, finalment...
un prec més general alcalde, i és que li demanaria que no s'enfadi. No s'enfadi i si s'enfada, tots ens podem enfadar, però si s'enfada no ens cridi ni ens renyi.
Perquè a vegades té aquesta tendència, jo entenc que és una persona passional, i això també ens passa a tots. Jo, per exemple, em vaig emprenyar molt el dia del Santillan, però ni a nosaltres com a regidors i regidores dels grups municipals, ni a la ciutadania que assisteix als plens o que els escolta, pensin d'una manera o pensin d'una altra. Creiem que vostè no ha de fer això.
i que li demano que no ho faci. Avui fa una estona en particular ens ha renyat perquè considerava que al parlar de les millores que mereix Sant Salvador o les voreres que s'han de renovar a l'Avinguda Andorra, com que no havíem aprovat el pressupost, semblava que no teníem legitimitat per parlar-ne ni fer propostes i això no és així.
Aquí cadascú pot tenir les seves raons per votar un pressupost que són moltes coses, com ahir la consellera Martorell, ell en volia més. I, miri, nosaltres també. Nosaltres no hem votat el pressupost, entre altres coses, perquè no hi havia la milionària partida de voreres que volíem.
Però com ho havia de saber vostè? Paradoxes de la vida? Com ho havia de saber vostè si no es van voler reunir nosaltres per poder parlar de pressupost? És a dir, que ens van anul·lar la reunió de pressupost, Esquerra Republicana, que nosaltres veníem a parlar d'aquestes coses. Vostès van decidir que en un moment donat no volien, potser fui també d'un altre enfado, i llavors ens quedem sense negociar el pressupost, però no ens ho faci després com un retret per treure'ns legitimitat perquè la tenim tota per fer les propostes que considerem oportunes. I, miri, les paradoxes,
van molt bé per reflexionar. Són bones, les paradoxes. Trobar paradoxes i parar i pensar jo crec que és un bon exercici que pot fer cadascú. I paradoxes de la vida, doncs, ens trobem que vostè presumeix, i fa bé de fer-ho, vostè presumeix de moltes coses que, sigui a Tarragona en general o arreu de cada barri, venen del llegat a publicar. Però els pressupostos
que van fer possible aquestes accions del llegat republicà, el PSC va votar en contra en tots, absolutament. I no ens en farem. Hem decidit estar contents i hem de tirar endavant per viure molts anys i per fer-ho conjuntament, alcalde, plegats. Del tema de la passarel·la, si ens indica millor la ubicació, amb una fotografia ho farem,
de la capella de Santa Tecla, aquell cementiri no és només important per la Guerra del Francesc, aquell va ser el cementiri de Tarragona. Històric. Allà hi ha enterrats des de l'època visigòtica fins que es van fer l'actual cementiri de propietat de Santa Tecla. Respecte a la seva opinió de que no m'enfadi, miri, enfadat, jo no m'enfado mai.
Si el que vostè pretén és que em vol dir el que jo haig de dir, això crec que no és el cas. Jo aquí escolto a tots vostès, sempre faig que es respectin. Alguna vegada vostè ha dit paraules no gaire educades cap a algun altre company de plenari i jo l'he instat, si ha estat tan amable, a rectificar i normalment ho ha fet.
si vostè el que vol és incidir en la meva forma de ser més o menys veient en l'exposició dels meus ideals, no ho aconseguirà i crec que no és lícit per la seva part que ho faci. Si jo considero que un argument per vostè és dir que
és sorpressiu que intenti demanar coses que vostè com a conseller de Territori i Govern no va fer, que a més a més les exigeixi després en mocions, quan tampoc aprova els pressupostos, que les farien possibles, crec que és lícit per part meva com per part seva replicar-me en aquells termes que consideri idonis. Això és el que es diu al debat. Jo no m'enfado, no pateixi. Jo soc molt conscient que la vida és curta i tots sabem que vostè és un home feliç. Així que no pateixi, que també la resta ho soc.
Passem a les preguntes, si són tan amables. Perdó, tres preguntes en Comú Podem. Junts, dos preguntes. Partit Popular, una pregunta.
Esquerra Republicana, 9, 15, 17. En comú podem, com vostè vulgui.
Gràcies. Tres preguntes. Una que té a veure amb els barats i escoles. Aquest any, que ja ha començat el procés de poda a les escoles, als arbres del municipi, però també d'altres escoles, ens hem trobat amb peticions de tres escoles diferents, a l'escola Torreforta, a l'escola Sant Salvador i a l'escola El Miracle, on les seves afes
ens pregunten per què som tan expeditius fent la poda dels arbres. És a dir, el que ens trobem és que els arbres de les escoles que haurien de generar ombra el mes de març i juny per anar a l'últim tram i el juliol, que és quan ocupem els espais escolars,
els arbres no els he donat temps a rebrotar. La poda és molt expeditiva, a més en el cas, per exemple, del Miracle, que l'altre dia els veia, ha estat pensada perquè els arbres tirin amunt, suposo perquè no hi ha massa espai, però hauríem d'intentar que aquesta poda es pensés. Fins i tot al Torreforta ens va passar que
amb el barret del Consell Comarcal havíem fet un arranjament a les moreres per anar fent una mica d'atrenar, una mica d'ombret i hem volat. L'exercici fet fa un any se'ns ha desfet aquest. És important, tenim pocs arbres a les escoles, tenim escoles...
cascadotes d'ombra molt dures, la Generalitat no inverteix i hem posat 120 moreres, si no m'equivoco, aquest any. És important que tot el procés, no només cal plantar els arbres, sinó que en el procés de manteniment els cuidem. Jo no sé si això es pot treballar, estic segur que es pot treballar,
la pregunta és per què són tan expeditius, si hi ha alguna raó, si no hi ha raó per fer-ho, que potser em dirà, sí que hi ha aquesta, però bé, si hi ha, ho treballem. Si no la hi ha, ho reconverteixen d'un prec i és, vigilem amb les ombres que ens l'estirem avall. L'altra és, pregunta al conseller Soler, aquest cap de setmana el club Rubi Tarragona feia una trobada a xarxa amb
el temps que feia, que ja el vam patir tots,
I la gent es pregunta quan arriba la licitació de vestuaris i grades, és necessari, saben que els infants i els adults que juguen allà han d'anar a canviar-se al velòdrum per tornar, una cosa que 200 metres és una cosa incòmode. I per tant, sabent que hi ha pressupost, sabent que hi ha projecte, quin és el pla de treball per això, per intentar-ho aclarir.
I també el conseller Soler va tornar a volar el sostre de la piscina de Sant Pris i Sant Pau. Cada vegada que fa vent acaba passant alguna cosa o altra, els demanaríem saber quin és el pla d'actuació allà, si és viable fer un canvi de coberta sencera, perquè al final, si no m'equivoco, van tres cops en un any,
provoca clars sospeses, mentre estàs allà et cau aigua si plou, que realment la situació és molt deficitària i per tant demanaríem quin és el pla d'actuació per saber com funcionarà. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller, i prenem nota de les seves preguntes i li respondrem per escrit. En nom de Junts, conseller?
Gràcies, alcalde. Voldria fer dues preguntes sobre la Mora, però vull aprofitar també que pregunto sobre la Mora per agrair que un any i dos mesos després de la Dana del 4 de novembre s'hagi netejat finalment el capçal de l'entrada al canal.
La primera pregunta, que el conseller Puig l'ha fet diverses vegades en plenari sobre de qui és el canal de la Mora, no el Torrent, sinó el canal de la Mora, sé que se li ha contestat, sembla ser que és privat, i li agrairia, encara que fos per escrit, que si podrien, podrien fer-nos arribar a la informació fafeent, documentada, de qui és el titular del canal de la Mora?
I la segona és que cada vegada que plou, al sortir per l'avinguda del Mediterrani a la Rotonda, allà s'hi produeix una acumulació d'aigua molt important. Sé que no és fàcil perquè hi ha una vorera alta que dona Montalús, que dona la via del tren, tal com està l'assumpte, potser no sé si s'ha de fer alguna cosa o no, però sí almenys eliminar aquella aigua d'alguna manera recurrent cada vegada que s'hi acumula perquè posa en perill la circulació i la mobilitat. Gràcies.
Gràcies, conseller, i prenem nota de les preguntes i també respondrem per escrit. En nom del Partit Popular, consellera.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Si em permet, li he dit una pregunta, però si em permet ni faré dues. Una és sobre els serveis del local de l'Associació de Veïns de Sant Salvador, que era un dels punts que anava a la moció i que ens consta que ja es va enviar un operari per mirar com estava, però la pregunta és quina previsió hi ha perquè es pugui arreglar.
I la segona, si m'ho permet, era que abans també he comentat que aquí a carrer Ferrés hi ha una rajola que està absolutament trencada però està dreta. O sigui, està dreta i a més a més de l'esborany de la rajola que falta està dreta. Si algú cau es pot fer molt mal perquè està trencada en punta.
I també, en aquest cas, no és ni preg ni pregunta, sinó agraïment al conseller García de Castró, perquè l'altre dia li vam dir que hi havia una farola precisament a Carrer Ferrés que estava o li faltava la bombeta o estava espatllada i l'encendemà estava arreglada. Per tant, moltes gràcies.
Gràcies, consellera. I prenem nota amb dues preguntes. I també, del que res fa res, no cal que li responguem. Espero que li responguem amb la foto de la solució. En nom d'Esquerra Republicana, qui vol començar? Consellera Fuster.
Bé, una de les preguntes era sobre les escales mecàniques, però el conseller Collado ho ha fet a modo de prec i vostè ha dit que ho passaria a pregunta i era això, com es treballa, quin remei es posarà, quins plaços, tot. Aquesta ja queda...
L'altra és, des de Protecció Civil ens envien les alertes, primer diuen prealerta i després passa a alerta de pluges, vents... La meva pregunta és, a part d'enviar aquesta alerta,
Es fa alguna cosa, per exemple, amb la gent que viu al carrer, gent sense sostre, amb altres col·lectius vulnerables? Hi ha un protocol en aquest aspecte? A vegades em diuen que ara mateix hi ha operació IGLU, però quan no hi ha operació IGLU què passa?
Vull dir, és una miqueta, si em poden contestar amb això, perquè molts col·lectius de gent que treballa amb els col·lectius de persones sense sostre estan una mica preocupats amb aquest aspecte. I l'altre, si m'ho permet... Li enviarem tot, és un... Sí. Quan activem, i de fet, per desgràcia, cada dos per tres estem iguals,
I tenim un grup fins i tot de WhatsApp amb tots els que participen, que és des de la brigada, EMATSA, Guàrdia Urbana, Protecció Civil, de tot, òbviament serveis socials, i d'aquesta manera li passarem tot el que es fa en fase de prealerta i quan hi ha l'alerta, perquè depèn de què és, si és per exemple per inundació, tallem accessos a les rieres, a les zones on ja sabem que són complicades...
li passarem tot. Però més que rere els col·lectius, a nivell social. Tenim el PAS, tenim el Suest també, o sigui, tenim diferents que és en horari normal el PAS i quan és que hem de demanar per urgències que està totalment
vinculat a la Guàrdia Urbana, aquest personal de treballadors i treballadores socials per emergències. Perfecte, gràcies, alcalde. I una cosa, el senyor Cendra, que ara ja no hi és, però ha demanat-lo del propietari del canal, que l'amora tothom.
I és que també el que es vol, no només és el canal, és els ponts dels canals. Els ponts que creuen el canal, qui és el propietari? Aquesta és una de les... O sigui que no només és el canal, sinó els ponts. Gràcies, consellera Fusté. Consellera Roig, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. La primera pregunta és sobre les deixalleries mòbils, si tenen pensat modificar l'horari. Actualment va de dos quarts de nou del matí a dos quarts de dues i això dificulta moltíssim la gent que vol fer-ne ús i que treballa perquè sovint més d'una persona ens ha dit que quan arribo de la feina la deixalleria ja no hi és.
i per tant no tothom pot arribar a la deixalleria del polígon i crec que si volem fomentar el reciclatge fora boca, com a mínim les persones tinguessin unes hores més per poder-hi accedir. No sé si s'ho han plantejat, en tot cas és una de les preguntes. La resta de les preguntes tenen a veure amb el Consorci, sé que en tindrem ocasió de parlar-ne amb el conseller García, però en tot cas jo les deixo aquí perquè també ens les han traslladat persones que estan preocupades per certs temes que avui ja hem parlat.
La primera és, ens pregunten si tot el personal de l'àrea de patrimoni passarà a consorci o només una part. Nosaltres entenem que és una part, però ens agradaria saber com funcionarà, si serà tant personal subaltern com tècnics i quins criteris seguiran per fer aquesta tria.
En segon lloc, la consellera de la Generalitat va dir que s'haurien d'unificar horaris i preus dels recintes actualment gestionats per l'Ajuntament i per la Generalitat i entenem que això comportarà uns canvis d'horaris que afectaran les condicions laborals dels treballadors i també ens agradaria saber com es gestionarà.
També els treballadors que han optat a funcionaris de l'Ajuntament de Tarragona, la nostra pregunta és se'ls obligarà a formar part del consorci si no volen, per exemple, o aquells que no siguin funcionaris, és a dir, els interins, també s'excluriran? Com funcionarà la selecció d'aquest personal? També ens agradaria saber com funcionarà les persones que treballen als museus amb discapacitat intel·lectual, com si hi ha obre garanties que també entraran a formar part del consorci, si es quedaran en una altra part del patrimoni de Tarragona.
I, tot i que una de les al·legacions que hem parlat avui, crec que ja en parlava, què passaria si es dissola el consorci, doncs si podrien tornar sense més a l'Ajuntament o com funcionarà. Entenem que amb aquesta al·legació d'avui s'entén que hi haurà una excedència que podran tornar, però si ens poden respondre a totes aquestes preguntes els agrairem. Gràcies. Així serà, consellera Roig. Consellera López, com vostè vol dir.
Gràcies, alcalde. Unificaré algunes de les preguntes que tenia preparada perquè el que farem és, des d'Esquerra Republicana, hem fet algun preix, per exemple, del rocódrom.
de tota la zona areal·lúdico-esportiva del Parc del Llorito i volíem saber què s'ha fet, si s'ha fet alguna cosa o quina previsió hi ha per millorar aquesta zona, que hi ha una part que podia ser perillosa. El mateix també amb una petició que vam fer sobre la piscina de Sant Pere i Sant Pau.
i volent sàpiguer com està. Després també ens agradaria saber si... Consellera, de la piscina, què volies saber? Actuacions que s'han fet a la piscina en general? Sí, vam fer una petició també de millora perquè sabem que la zona de vestidors, de l'aigua calenta, de l'aigua freda i la part del sostre també.
a veure com està el tema i després també de la T11. De la T11 sabem que des de l'Ajuntament es va donar la solució de posar una senyal que encara no hi és i sí que he vist en el decret que es demanava
Però ja no és perquè molesti els veïns, és que l'altre dia, per exemple, hi havia sis camions i autobusos. Llavors, tota la part de la visibilitat cara a Camp Clar, hi ha dies que... És una miqueta incontrolable perquè hi ha dies que hi ha dos camions, però hi ha dies que hi ha sis camions. I pot ser perillós. També sobre el manteniment del busquet.
del barri de la Granja, que em consta que alguna vegada han anat i han netejat, però és que a la setmana o a les dues setmanes està igual. Llavors, que ens enviï la informació a veure quin és el manteniment que s'està fent. Sí?
Després també volíem saber si hi ha la possibilitat que des del Consell Escolar de l'Escola de Ponent ens han demanat si podien mirar ja de cara a l'estiu, de fer algun lloc que hi hagi una miqueta més d'ombra i mirar el terra que està una miqueta malament i adequa la zona del pati de l'escola.
I per últim, volia fer-li la pregunta al senyor secretari de plenari a plenari sense de donar resposta a les peticions d'informació o les preguntes. Quant temps hi ha des que es fa una pregunta i es demana la documentació?
Hi ha una possibilitat d'accés a la informació pública que poden fer servir els consellers i conselleres a través del registre d'entrada. El que és a través de preguntes al Consell Plenari són unes preguntes que es fan i que normalment s'han de contestar abans del proper Consell Plenari.
Doncs ens agradaria, alcalde, que no ens ha donat resposta, ni ens ha arribat documentació, ni expedients, ni factures. Entenem que pot ser que un expedient tingui moltes factures o sigui un expedient gran, no passa res. Però és que de tota la informació que creiem que és un tema molt important, que és el servei de grua, no ens ha arribat informació.
Llavors, hi ha preguntes molt senzilles que era si l'Ajuntament havia parlat amb els treballadors i ni sí ni no. O sigui, de les preguntes no s'ha respost res, dels expedients tampoc, només ens ha donat resposta de dues cosetes que no...
Amb això no es pot treballar i ara mateix estem parlant de treballadors i treballadores i ens agradaria que no espera el proper plenari, sisplau, perquè ens arribi tota la informació que van demanar en el plenari del desembre. Li prego mil disculpes, sap que jo no estic responent totes les preguntes allà. Parlaré amb el departament en qüestió i intentarem fer-ho com vostè diu.
I una que m'havia deixat és que volia saber com està la petició que van fer a la llar del Serraio per recuperar l'activitat de la memòria. Sabent que els van dir que fessin una petició, que l'havien de portar a l'UMAC. Aquesta petició ja l'han fet.
I l'Ajuntament, la resposta del tema de recursos és una petició que no només es fa a la llar del Serrallo, sinó que és una petició que moltes llars volen recuperar. Llavors, volien saber com està aquesta petició i si hi ha la possibilitat que aquesta activitat, que és una demanda de totes les llars, pogués arribar a totes les llars. Gràcies.
Ho rebem i pren nota, igual que la pintura, que també sé que era una reclamació. Conseller Ignacio, vol respondre vostè a la de la senyal de la T11.
Sí, ràpidament té tota la raó, consellera López, i finalment hem aconseguit l'autorització de carreteres. S'ha fet una primera proposta de tancament d'aquest espai per part de Guàrdia Urbana i el Departament de Mobilitat, quan sigui validada per la Comissió de Trànsit, que entenc que serà consellera Orsa aquesta setmana, el dimecres. Doncs ja procedirem a fer aquest tancament. Moltíssimes gràcies. Hi ha cap més pregunta per a l'esquerra? Sí, on vostè vulgui.
i somriuré tota l'estona. A veure si és veritat. Sí, tant que sí. I el miraré. Sí, sí, tant. Els carrers als quals em referia abans amb inexactitud són el carrer Jaume Vidal i el Cuber i el carrer Guillem Oliver, pel que fa al pas de Vianants que està brut, i potser no em sortia el nom per això, el passeig a Espanya, és on hi ha les escales inaccessibles a l'estació, d'acord?
Després, a l'escala pràctiques no hi ha calafacció en un munt d'aules, perquè no van als radiadors des de novembre. Encara queden mesos de fred. Pregunta, ho podem arreglar? Ho arreglarem? Quan ho podrem fer? Els demanaríem la màxima celeritat possible.
Després, quines accions han fet a Interblocs des del març de 2025 i per quin valor econòmic? Seguim. Tenim resultats de la pèrgola de Corsini? Quin és el pla? Si ens explica una mica les intencions o la planificació que tenen prevista, ho celebrarem. O no, depèn. Com està...
Com està el projecte d'asfaltat del polígon Entre Vies? Com està el projecte contra les inundacions del polígon? I com està, en quin punt està el projecte del pont, la partida del qual vam deixar negociada i està pressupostada a l'Estat perquè hi hagi una altra sortida i entrada al polígon Entre Vies, que si no sabem que és una ratonera terrible. I la darrera pregunta...
Sembla que, bueno, saludo a la presidenta de la associació de veïns del barri del Port, que és aquí present, que no ho he fet abans, i als veïns. Sembla que en converses amb el veïnat s'ha transmès la idea que efectivament, finalment, Santellan sí que albergarà el centre cívic,
amb el marge de poder albergar el centre de Cornèlia. Si fos així, seria una excel·lent notícia i realment seríem molt més feliços encara, però la pregunta que ens fem és... Ui, quina cara m'ha posat l'alcalde. El somriure, que se l'ha deixat. És la meva cara d'escoltar-la amb atenció. No l'ha vist mai. Perdó, perdó. És que ha deixat de somriure. Ha baixat la guàrdia. Ha baixat la guàrdia.
En aquest sentit, la pregunta és, ara ja des de seu plenària, si això és efectivament així. Insistim que seria una molt bona notícia. I amb més exactitud, té previst l'equip de govern que Santellan albergui el centre cívic del barri del Port,
amb totes les funcions i activitats d'un centre cívic gestionat per l'àrea dels centres cívics com a la resta d'equipaments cívics de Tarragona i al marge que pugui albergar altres usos equipamentals com el Cornelia o qualsevol altre, o no? Gràcies. Moltíssimes gràcies. Doncs, si no hi ha cap més preco preguntes, aixeca la sessió.
Doncs l'1 i 25 minuts tanquem aquesta sessió plenària. L'hem seguit des de la sintonia de Tarragona Ràdio amb la IATN Núñez des de l'Ajuntament de Tarragona. De seguida ens posem al dia informativament a partir de dos quarts de dues amb Tarragona Actualitat.