Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Deu i minuts, anem cap a la sala d'actes de l'Ajuntament, sessió ordinària del plenari, allà amb en Joan Maria Bertran i el Sergi Banyes. Sergi, que ja ha començat, entenc, eh? Bon dia. Sí, bon dia. Ens trobem aquí a la sala d'actes de l'Ajuntament. Recientment comença el ple ordinari del mes de març. Són diferents punts a l'ordre del dia que s'han de tractar, a més de sis mocions, entre les quals trobem el conveni regulador del servei de transports públic urbà, entre Tarragona i el municipi de la Canonça. D'altra banda, també es veurà...
El futur sobre el mercat del fòrum, també en l'ordre del dia tenim la revisió de les tarifes urbanes del servei d'autotaxi. I després ja passaríem a modificatius de crèdit a més del torn d'emocions, un total de sis. Dos d'elles relatives a l'oferta educativa de l'escola pública.
I ja passem també a mocions relacionades amb el pla d'actuació integral de la Casa de la Festa o la protecció de l'edifici de l'escola de Torreforta per finalitzar amb la reposició de l'arbre municipal i una moció relacionada amb la pau i en contra de la guerra de l'Iran. Vinga, sentim l'alcalde, Rubem Inuades.
Podem aprovar pressentiment. Moltíssimes gràcies. Algun grup que vulgui intervenir.
Doncs, a part d'agrair-los el vot favorable, sobretot agrair en nom de tota la corporació la feina que fan tots els voluntaris i voluntàries de l'Associació de Protecció Civil, sense els quals els puc assegurar que no podrien fer una immensa part de totes les activitats que fem a la ciutat i en moments molt durs i complicats sempre hi han estat. Així que gràcies.
I passem al punt número 3, secretaria general, aprovar el conveni regulador de la continuïtat del servei de transport públic urbà conjunt efectuat entre els municipis de Tarragona i la canonja, entès com a modificació del conveni actual de divisió dels béns, els drets, les obligacions, els deutes i les càrregues entre l'Ajuntament de Tarragona i l'Ajuntament de la canonja de data 2 de novembre de 2010. Els hi faig evident que, per a la seva aprovació, cal majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.
Podem aprovar. Passem a votació. A votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí.
Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 7 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Conseller Puig, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Hem votat que sí en aquesta proposta de conveni o de continuïtat del conveni, amb unes condicions renovades. Creiem que mal negoci vam fer en etapa de l'alcalde Ballesteros amb els termes en què es va produir la segregació de la canonja, conveni ruïnós inclòs.
Creiem que la relació pública que hi ha hagut amb l'alcalde de la Canonja ha estat poc edificant, que no ha estat un bon exemple aquesta confrontació, que el debat era legítim i que el millor que es podia fer era tenir-lo de portes endins, perquè segurament cadascú té els seus arguments i més de portes endins aquest debat calia tenir-lo.
Som conscients que quan prestem aquest servei, això té un cost d'oportunitat per a la ciutat de Tarragona. És a dir, que el servei que aquí oferim, si destinéssim les energies, els conductors, a traçar altres línies o a treballar altres franges horàries que interesséssim més a la població de la ciutat de Tarragona, segurament entreveuríem més partit.
Però som conscients també, i d'aquí el vot afirmatiu, i això és la part important i la que compartim, que no només hi ha un vincle històric amb la canonja que ens interpel·la des del punt de vista de la responsabilitat, i per tant això és així, sinó que a més com a ciutat hem de facilitar, i ens interessa, que la gent de la canonja vingui a fer vida a Tarragona, que treballin a Tarragona, que estudien, que comerciin, igual que a nosaltres ens interessa també en ocasions anar a la canonja.
I això s'aplica a tot el camp de Tarragona. És a dir, Tarragona ha de treballar una estratègia per facilitar que la gent tingui accés, arribi fàcilment a la ciutat i que ens connectem millor i no pitjor. I és per això que hi hem votat a favor alcalde.
Moltíssimes gràcies, conseller. Passem al punt número 4, béns afectar el domini servei públic als baixos del carrer 22 de Bonavista, número 43, corresponent a la finca 268 de l'inventari municipal de béns immobles. Podem aprovar, consellers, conselleres, a votació. A votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gomez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 26 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups, que vulgui intervenir en explicació de vot. Passaríem al punt número 5. Bens afectar el domini i servei públic l'antic mercat del fòrum.
situat al carrer Marceria 31, baixos, correspondent a la finca número 7 de l'inventari municipal de béns i immobles. Passem a votació o podem aprovar per assentiment, consellers, conselleres? Disculpi. A votació, votació, no pateixi. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Perdó. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 18 vots a favor i no abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot
en Comú Podem i Esquerra Republicana. Conseller Collado. I Junts.
Bon dia. Ens hem abstingut perquè sí que és veritat que hem anat donant suport als pressupostos que han anat permetent fer inversions en aquest equipament. Estem preocupats pel destí del mateix. És a dir, ens preocupa el format en el que s'està plantejant en aquest sentit. Els informes previs que ens han fet arribar a través dels mercats
No ens convencen, els hem dit moltes vegades, creiem que apostar per un acampament turístic, que és com nosaltres el considerem a dia d'avui, no és una bona idea. Hem de buscar serveis que donin servei al barri i per molt que incorporem a les DEOS, que és una bona notícia, per molt que incorporem a les confreies, que seria una bona notícia. Per més que anem aportant producte a valor afegit, el que estem fent no és una cosa pel barri,
sinó el que podem acabar fent és un nou focus d'atracció turística. I en aquest sentit nosaltres ens mantenim abatents. Lògicament no votarem en contra de recuperar un espai tancat, però sí que és veritat que l'ús necessitem que sigui pensat en el barri. Estem veient, i després en parlarem al torn de prems i preguntes, com els pocs equipaments que tenim, i parlo específicament del parc,
Els anem perdent. La manca d'intervenció en el barri és important. Necessitem que el barri recuperi la seva vida comunitària perquè ens estem apropant de manera perillosa a un espai que sigui més atret que barri. I això ens preocupa. Ens preocupa com a grup municipal.
i ens preocupa que acabem marcant tendències de gentrificació més enllà del que estem fent. S'han presentat algunes accions, nosaltres no ens convencen, jo li feia la broma a la consellera Dan el dia que vam presentar el primer PowerPoint, hi havia una foto del mercador de Sant Miguel que ens van explicar així patxin patxam de no, no, que no és això, que no és això, però la foto hi era el PowerPoint i per tant entendran que els meus dubtes em generen.
Per tant, hem de tenir cura. La part alta és un espai únic, però perquè sigui únic l'hem de cuidar entre tots. I aquí hem de posar serveis que estiguin vinculats al propi barri i als veïns que hi ha i que hi haurien d'arribar. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, alcalde. Estem contents que l'entossudiment de Junts des de l'inici d'aquest mandat amb el Mercat del Fòrum vagi fent passes fermes, passes que no tenen retorn i el que estem aprovant avui, aquesta afectació de la finca del mercat, n'és un de molt important. Serà...
Un equipament pel barri. Serà un equipament en què hi participaran els veïns, hi participaran els comerciants, botiguers, restauradors del barri. No serà pels turistes, serà pel gaudi dels ciutadans de Tarragona i especialment pels ciutadans de la part alta. I per tant...
Estarem molt amatents i apartarem tant com puguem com a grup municipal perquè això sigui una realitat el més aviat possible i avui en fem un pas important. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Cendra. En nom d'Esquerra Republicana, consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Vagi per endavant que des d'Esquerra preferim un edifici ben viu a una estructura tancada i que es podreixi a poc a poc. De fet, el mateix projecte, un espai de degustació, de productes de qualitat, de venda de les nostres DO, un lloc on posa en valor la nostra gastronomia, no ens sembla malament.
Però sí que hi ha un paró que ens fa patir molt i per això en fem una abstenció. Ho vam expressar la primera vegada que en vam parlar aquí, del Mercat del Fòrum, de la seva destinació. Els productes estaran, i tenim aquesta, és la nostra por, més atreçats als visitants que no pas als veïns. A l'apartal dels veïns necessiten serveis, no més espais dedicats als turistes. Tenim la sensació que correm més pels de fora que pels que hi vivim. Necessitem regulació de pisos turístics, necessitem pla d'usos, necessitem oxigen per un barri que està agonitzant.
Al carrer Major no hi ha cap botiga que ens permeti preparar un dinar o un sopar en arribar a casa. En canvi, hi trobem records per tots aquells que ben aviat seran ben lluny. El projecte és interessant, no diem que no. La ubicació ens fa patir.
Perquè el situem en un barri que té urgentment altres necessitats. Fa 10 anys, la plaça del Fòrum era un punt de trobada pels veïns, amb botigues i comerços locals. Avui, a part d'algun cas excepcional, a punt de jubilar-se o que ja s'ha jubilat fa poc, és una selva de taules i cadires. L'abstenció és perquè el situem en un barri tensionat i volem entendre exactament quin serà el seu destí i quin serà el seu ús. Per això tampoc hi votem en contra, per tot això que hem dit, però sí que estem amb atents en allò que passarà. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. En nom del govern, consellera Dan.
Bon dia. Són preocupacions que hem compartit i que estem completament d'acord. Pensem que la part alta sempre s'ha de treballar posant al centre el ciutadà, el tarragon i la tarragonina que hi viu. Contestant els companys en Comú Podem, ús pel barri, equipament pel barri. Jo crec que aquest edifici que porta més d'una dècada tancat, això és donar ús per al ciutadà, per al tarragon i la tarragonina.
Jo crec, amb el recolzament de Junts que hem tirat endavant aquest projecte, sí que és veritat que ens hem de posar les piles perquè inclús rentar la cara en les properes setmanes per poder que es vegi totes aquestes accions. Però sí que serà un producte, serà un espai que apostarà pel producte del quilòmetre zero. Com sabeu, des de comerç i des de mercats estem treballant molt
per apostar per les D.O.s, per el producte de la cofredia. Estem també treballant amb Tarragona Impulsa amb un projecte de revalorització de la cofredia de pescadors perquè els nostres pescadors tinguin un futur. També estem amb aposta al comerç de proximitat. Justament van haver unes ajudes de tutorització als nostres comerços i alguns de la part alta, per exemple, un molt conegut del...
del carrer Major i va col·laborar. Per tant, jo crec que poques vegades s'havia fet tant per la part alta. Un pla d'usos que hem de començar a treballar, que ens permetrà definir quins tipus de comerç de proximitat volem i quins tipus de comerç no volem. També estem amb ajudes al comerç, com dèiem, en els quals aquest comerç de proximitat de la part alta també es pot beneficiar.
També estem treballant amb aquest pla especial urbanístic que permetrà regular aquesta problemàtica que sí i que va vinculada al turisme d'alguns apartaments turístics. També tenim un pla d'acció de turisme que per primera vegada s'ha presentat, s'ha treballat i tenint com a focus central el tarragoní i la tarragonina, no pensant només en el turisme, sinó que volem una ciutat que sigui per viure i que, òbviament, enamori la gent
que ve de fora. Per tant, agrair als companys que han votat a favor, agrair el recolzament també de Junts que des de l'inici va estar en aquest projecte i repetir, jo crec que poques vegades s'havia fet tant per la part alta i tindrem sempre com a centre d'aquestes accions el Tarragoni i la Tarragona que viu, perquè tenim molt clar que si es perd la identitat d'aquest barri, se perd la identitat de Tarragona.
Moltíssimes gràcies, consellera. Coincidim amb la preocupació que no sigui un decorat. La para alta, de veritat, és precisament el que no volem que es transformi. Agraïm en Comú Podem, que va aprovar pressupostos que ens va permetre aquest vot de confiança. Agrair a Junts, òbviament, que és el que sempre ha estat de partner amb aquest projecte. I agrair a Esquerra, que amb la Diputació...
ens dona 250.000 euros per aquest projecte del fòrum, del mercat del fòrum, cosa que els fa partícips també i agraïm sincerament, i com deia la consellera Dan, és un projecte al barri per al barri. El punt número 6 és desestimar una petició de reequilibri econòmic en relació a la concessió administrativa dels jardins del Parc del Miracle. Passem a votació? A votació.
Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi? Abstenció. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció.
Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 15 vots a favor i 12 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Algun grup que vulgui intervenir en l'explicació de vot?
Passaríem al punt número 7, revisar les tarifes urbanes del servei d'autotaxi del municipi instada per la Federació Empresarial d'Autotransports. Passem a votació o podem aprovar per assentiment? A votació? A votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí.
Abstenció. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova.
Per 12 vots a favor i 15 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en l'explicació de vot. Conseller Puig, quan vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Que tenim la ciutat més cara d'entre les grans ciutats i les capitals de l'Estat és una cosa que els tarragonins sabem molt bé en matèria de taxi. I ho sabem perquè, tot i que és una necessitat, ho abordem com si fos un bé de luxe.
Si no hi ha més remei, l'agafem, però si no, ens ho estalviem. Per què? Perquè és caríssim. El problema és que hi ha molta gent que no té més remei que fer ús d'aquest transport adaptat, personalitzat, i han de passar per aquí. I, per tant, pateixen.
De fet, tots plegats patim, a l'hora de no fer-ne ús, els preus que tenim a Tarragona. Per donar-li una mica d'objectivitat, segons FAQA, Consumidores sin Acción, amb l'estudi que fa el desembre del 2025, i per tant és el més recent, Tarragona és la ciutat, la primera.
Més cara de tot l'estat d'entre les 57 capitals i grans ciutats, la primera en trajectes de 5 quilòmetres, que és un trajecte molt habitual en una ciutat de la dimensió de Tarragona. La primera, per darrere totes les demés, Donòstia, Sevilla, Madrid, Barcelona, Lleida, totes van per darrere.
I en termes generals l'estudi diu que és la tercera. Per davant hi té Donosti, hi té Lleida i després Tarragona. Fins i tot m'atreveixo a apuntar que potser s'han equivocat, perquè jo mirant les dades de Lleida veig que estan per darrere Tarragona i no per davant. Doncs igual, deixem-ho en que en termes generals som la tercera a partir sobretot de l'increment del 5% dels preus que Facua diu que es va produir del 24 al 2025.
És cert que avui s'aprova només una pujada molt continguda, prou justificada a l'entorn portuari, i que, pel que hem llegit en premsa, està pensada pel creuarista, tot i que afectarà qualsevol que agafi el taxi per allà, és evident.
Alcalde, li fem una proposta de solució a treballar, que pensem que és molt millor que queixar-se, i que pot abaixar preus, pot millorar el servei i pot facilitar que el sector es guanyi bé la vida, millor la vida del que se l'està guanyant ara. Li proposem que ho abordin com una qüestió metropolitana.
perquè això és una qüestió metropolitana de calaix i requereix una solució territorial. Sabem que el preu del taxi té la seva explicació. Quin sentit té que per Nassalou haguem de pagar el taxi d'anada i de tornada
perquè allí no pot recollir ningú el taxista. Quin sentit ha que hem de fer el mateix per anar per a fora a l'AVE o a qualsevol altre municipi de l'àrea metropolitana? Hem de parlar dels nodes de mobilitat i com ens connectem entre tots amb una prestació conjunta. Així que, alcalde, li proposo que l'Ens Metropolità, de l'Impuls Metropolità, que hauria de ser lloc on abordar aquestes qüestions,
proposi, posi sobre la taula la qüestió de l'àrea de prestació conjunta a nivell territorial, perquè amb això abaixarem el preu del taxi a Tarragona Ciutat i a tots els municipis que també tenen un preu molt elevat. D'acord? Gràcies, conseller. En nom del govern.
Gràcies, alcalde. Sens dubte el taxi és un transport públic al qual hem de fer front i aquest ple ha de fer front en quant als seus preus. Agraeixo als grups municipals que han permès la seva aprovació perquè no aprovar-ho implicava...
un augment de la tarifa de més del 2%, que és el que va aprovar, ja que s'haguessin estimat les al·legacions presentades, i per tant haguéssim tingut un taxi molt més car que el que tenim actualment. Evidentment, i si comparem amb altres municipis semblants als nostres, el taxi és un sector més car, però si els comparem als municipis del nostre entorn, la veritat és que no és, és un sector que...
més o menys té uns nivells similars de preus. A Reus, a Salou, a Cambrils, etcètera, tenim uns preus bastant similars als que tenim a Tarragona. Per tant, no hi ha una gran diferència respecte a això. Però, evidentment, hem de continuar treballant.
Hem de continuar treballant perquè el sector del taxi es pugui guanyar la vida, però sempre pensant en les persones i en els usuaris i usuaris que els utilitzen, que en definitiva és la gent treballadora, la gent que no té una alternativa de transport, que és el vehicle privat. Per tant, creiem que aquesta proposta aprovada va en aquesta línia, va en la línia de no permetre més pujades, de contenir el preu del taxi i, per tant, de favorir en definitiva a les persones. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller. Àrea d'Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia, contractació, compres i subvencions. Punt número 8, aprovar definitivament el projecte executiu, rehabilitació de les façanes del laboratori de Matxa a la carretera de Valls, quilòmetre 3,7 de Tarragona. Podem aprovar per assentiment? Moltíssimes gràcies. Un grup que pugui intervenir? L'explicació de vot. Passem al punt número 9, contractació d'obres, béns i serveis, donar compte de les actuacions d'emergència. Donem compte. Gestió econòmica. Aprovar.
Sí, sobre quin punt, consellera? Era donar compte d'actuacions d'emergència. Sí, després quan arribem al punt m'ha demanat la paraula. Punt número 10, aprovar el primer expedient modificatiu de crèdit extraordinari, suplements i baixes, 2026 de l'IMS. Passem a votació.
Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Sí. Per tant, s'aprova per 22 vots a favor i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot en Comú Podem, Junts. En Comú Podem, com vostè vulgui, conseller Collado.
Gràcies. Hem votat que sí, com no pot ser d'una altra manera, un modificatiu de crèdit de l'IMS, que és necessari, sobretot, i jo crec que aquí una mica de reflexió en aquest apartat d'aquests 29.000 euros aportats en format de plusos, que era un tema que hauríem d'haver previst a l'inici del pressupost, i jo crec que aquí hem de fer els deures. Jo crec que aquí hi ha un punt de...
que ens ha de crear l'atenció, no pot ser que aprovem un bon servei com les urgències al Suez i després haguem de fer mans i manigues per arribar-hi. I una reflexió sobre l'aportació a la subvenció a Creu Roja, en clau sense sostre, que va reclamar el grup municipal de Junts, jo crec que amb bon criteri,
Però se'ns obre un valor i és que a Tarragona tenim cinc entitats que treballen amb el sense sostre i només una ha vist ampliat el seu pressupost. Jo crec que serà una bona idea que en els propers modificatius de crèdit fem una reflexió per fer aportacions que convencin a les altres entitats.
perquè és veritat que Tarragona està fent passos endavant amb el tema del sensellarisme, és evident que fa molts anys que es treballa, però també és evident que les subvencions, ho hem dit moltes vegades, no creixen amb l'IPC, estan estancades fa molts anys, anem pujant alguna a la que hi ha mitja oportunitat, però és veritat que hauríem de pensar en com compensem les altres entitats que treballen al sensellarisme d'aquesta ciutat, que fa molt bona feina.
I obro un altre meló, que és la concertació. Hem de ser seriosos amb aquest tema. Hi ha una clara aposta en aquest Ajuntament, ho diem així, entre passadissos,
Assumim que les entitats ens fan serveis a través de les subvencions i això no és el que tocaria i la concertació amb el tercer sector ens ho permet i, per tant, jo crec que seria una bona idea, seria una bona manera de tractar justament les entitats que treballen i, a més, els permetir una projecció econòmica en els propers anys i això jo crec que seria el que tocaria. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Sandra, com vostè vulgui.
Gràcies senyor alcalde, molt breument per agrair que tal com havíem parlat ja en el plenari anterior hi hagués una aportació de l'Ajuntament a l'Institut Municipal de Serveis Socials de 10.000 euros que fos finalista per l'entitat Creu Roja
pels serveis que presta, que sempre els presta, especialment després de la pandèmia o durant la pandèmia, també pel sensellar, el sensellerisme, però també i molt especialment per l'atenció a les persones desvalgudes que viuen soles, allò que sempre hem dit de la soledat no volguda. Jo mateix, des del balcó del meu despatx, he vist a vegades el personal de la Creu Roja picar a la porta
de famílies aquí al carrer Salines per veure com es troben per fer seguiment d'aquestes famílies i aquesta tasca és molt important que s'obre un meló no en tinc cap dubte en tot cas estic content i agraït que finalment aquests 10.000 euros s'hagin posat a la partida de Creu Roja per la feina extraordinària que fa i que ha fet sempre, gràcies gràcies conseller Senna, en nom del govern consellera Mangini
Gracias, alcalde. Lo del SUED se trató de un error humano, material, que no pudimos subsanar a tiempo, por eso lo remediamos hoy, así que agradezco la comprensión, tanto en el Conselrector como hoy. Evidentemente que es un servicio que se ha hecho necesario e imprescindible dentro de los servicios que presta este ayuntamiento.
y que se presta de forma coordinada con lo urbana, Tarragona tiene un servicio de urgencias y de emergencias sociales, 24 horas todos los días del año, gracias a todos ustedes que también lo aprobaron en este pleno. Por supuesto que tiene razón el conseller y tomamos nota e intentaremos que esto no se repita. Respecto a la aportación a Cruz Roja, por supuesto que no hace falta justificar lo que hace Cruz Roja, pero aprovecho para poner en valor
Toda la colaboración que preste en el IMSS, especialmente con temas de soledad no deseada, con temas de sencillarisme. Bueno, ayer ha sido domingo y quiero destacar eso, las salidas los días domingo de la Cruz Roja, que son muy importantes. Y también es cierto que hay otras muchas entidades y estamos trabajando en el concierto. Que no es sencillo, pero estamos trabajando en ello y ojalá lo podamos hacer realidad pronto. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies, consellera Mangini. Passem al punt número 11. Aprovar el 2024, expedient modificatiu de crèdit, extraordinaris suplements i baixes, on a més a més s'ha incorporat una esmena que hem posat en coneixement de tota la corporació. Abans de la votació de la incorporació o no de l'esmena, passem la paraula a la consellera Mascauró perquè pugui fer una explicació prèvia.
Sí, gràcies, alcalde. Bé, en l'esmena que es proposa incorporar per urgència, el que proposem és destinar part del romanent i concretament 14,9 milions d'euros directament a cobrir les inversions d'aquest pressupost 2026, tot el detall i escandall de les inversions que es troben a l'anex 1 sense haver de concertar un nou prèstec. I, per tant,
ens evitem moments d'incertesa que poden acabar afectant, atesa la situació de guerra d'Iran, etc. D'aquesta manera, no només executarem la inversió en càrrec a fons propis, del propi romanent, sinó que, a més a més, no incrementem el deute, és al contrari.
Baixem el deute i ens situarem amb un ràtio històric del 51,68%. També aprofito per fer l'explicació de tota la resta que inclou aquest modificatiu i és que estem desencallant realment temes històrics com, per exemple, les indemnitzacions de responsabilitat patrimonial...
amb 132.000 euros per resoldre ja d'una vegada per totes els quatre casos que encara hi quedaven, de quatre funcionaris que van demanar la jubilació anticipada. No van poder cobrar incentiu econòmic perquè amb data posterior a la seva petició hi va haver una sentència del Tribunal Suprem que declarava nuls aquests incentius econòmics.
De tal manera que aquí sí que també vull felicitar a la Direcció de Recursos Humans perquè proactivament van buscar una solució que va ser validada per la Comissió Jurídica Assessora, de tal manera que aquestes persones, havent iniciat d'ofici l'Ajuntament aquest expedient, podran cobrar les quantitats que legítimament els hi corresponien. També desencaiem un tema històric que són els vestidors del camp de rugbi amb una aportació de 125.000 euros
amb la qual cosa s'assuma els 700.000 euros que requereix l'execució de tot el projecte. Així més, també desencallem el PMU 14 amb una dotació perquè es puguin realitzar per fi aquestes excavacions arqueològiques que han de permetre avançar cap a aquest nou barri que se situarà al voltant de l'escola de Sant Pau.
amb la construcció de més de 300 habitatges i que servirà per cohesionar el que actualment són finques agrícoles amb els barris de Músics i de la Vall de la Rebessada. També destinem una partida a mobilitat i promoció d'esdeveniments esportius amb 220.000 euros, els quals s'hi sumen els 50.000 que donem de baixa de la promoció del tur, perquè efectivament aquest mes de juliol
tindrem el tur, se realitzaran totes les tarques perquè aquest gran esdeveniment de caràcter mundial estigui obert a tota la ciutadania, que tots els tarragonins i tarragonines en puguin gaudir, sense prejudici de recordar que també, a part del tur, tindrem altres esdeveniments de gran nivell, com pot ser la Copa de la Reina, la Minicopa o el Campionat d'Europa de Triatló. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Primer l'esmena, la seva incorporació i després el punt.
Sí, si volen parlar respecte a la incorporació de l'esmena, en aquest cas, quins grups volen intervenir? En Comú Podem i Esquerra? I Junts? Doncs com vostès vulguin. Gràcies. Doncs mirin, jo vull intervenir perquè crec que és una bona notícia, és una bona proposta que vam estar parlant
amb l'alcalde la setmana passada, justament perquè creiem que és del que es tracta. Al final, l'esmena, jo crec que ja potser estaria bé que ho expliques una mica també, és a dir, aquesta esmena que el que ve a dir és...
No estarem pagant interessos, el que fem és recuperem els recursos que tenim, els posem a disposició de les inversions de la casa, que ja són les previstes en els pressupostos, i per tant ens estalviarem molts calés en un moment d'emergència que la guerra, aquesta incomprensible guerra generada a l'Iran per Estats Units i per Israel, ens posaran l'Euríbor.
a volar, ens menjarem la crescuda que correspongui i que els bancs faran igual que han fet les benzineres, i per tant el que fem és racionatge als recursos. I ens sembla una bona proposta, ens sembla una bona idea i a més ens sembla una molt bona feina. Si s'han fixat, és veritat que hem tingut poca estona perquè pràcticament ens va arribar quan ens va arribar l'esmena, però sí que...
fer el càlcul, la previsió a 3 i 12 anys, fer una revisió d'allò on estem i on estarem, amb la certesa que anar a buscar crèdit ara mateix és una bogeria, perquè no sabem al que ens trobarem i que segur serà més car que el que tenim, és una bona proposta. I per tant, en la lògica d'intentar recuperar i reutilitzar els recursos, allò que a casa fem, que és que quan tenim estalvis, aprofitem i fem les despeses que hem de fer
perquè si raja l'aixeta del fargaplats l'hem d'arreglar. I jo crec que aquesta és aquesta visió que també li cal a vegades als recursos municipals. Jo crec que també vull agrair els serveis interns de la casa, que han fet una excel·lent feina, també amb debats que em consten amb Madrid i amb Barcelona per donar una solució a una situació que no és complexa i que és inèdita i que per tant té el doble valor, perquè no només...
ens atreiem a fer la feina que ens correspon, sinó que a més innovem. Per tant, nosaltres votarem que sí en aquesta esmena, perquè ens la fem nostra, perquè la compartim i perquè a més creiem que és la fórmula d'anar demostrant que els recursos públics han d'estar destinats al que han d'estar, que són els ciutadans i no a pagar interessos de bancs. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller, conseller Cendra, com vostè vulgui. Gràcies, senyor alcalde. Si la intervenció és per manifestar la satisfacció
i el nostre suport en aquesta mesura de no anar a préstec i que, per tant, aquests 14,9 milions de romanents vagin directes inversions, recordin que vam presentar ja en el seu dia una moció en aquest plenari perquè es demanés acabar amb la cotilla de l'Arçal,
i que els ajuntaments poguessin destinar els romanents a inversions també a despesa corrent, no ha aconseguit la de la despesa corrent, seguirem batallant, i que va ser Junts de Madrid que va aconseguir que això fos possible, que els romanents poguessin anar a inversions. Celebrem que no demanem préstec, celebrem que aconseguim que la ràtio baixa el 51,68%, i celebrem
que el fet de no demanar préstec també suposarà que els diners, com que els diners ja els tenim, el llistat de partides que la senyora Mascaró i Junts ha pactat el 2026 inversions podran ser realitat, com el pla especial de la part alta
i del Serrallo i de la part baixa, com el projecte de la bassa d'elaminació de la Mora, com el quiost musical de la Rambla, etcètera, etcètera, etcètera. Votarem que sí a l'esmena i després ja farem el discurs corresponent pel modificatiu de crèdit. Gràcies. Gràcies, conseller. Conseller Puig, com vostè vol dir.
Gràcies, alcalde. Doncs, precisament, venim a defensar tot el contrari del que acaben de dir ara els companys de Junts i d'en Comú o Podem, amb tota la coincidència. No és el moment d'estalviar, és el moment d'invertir en la ciutat. Precisament, ara més que mai.
Vagir per davant que si ens han sobrat 19 milions d'euros i aquest és el romanent, ni estàvem en fallida, ni calia pujar tots els tributs, ni calia pujar tampoc, com s'ha fet ara, les llars d'infants, perquè no té més explicació. Denota un error de previsió i de planificació majúscul. Però aquest error pot ser petit al costat del que anem a cometre ara, perquè és un canvi de paradigma i de mirada de com s'ha de comportar la ciutat de cara al seu desenvolupament en els moments difícils.
L'Ajuntament sempre, sempre, sempre i sobretot ara s'ha de comportar com un promotor de l'economia i del benestar, no com una empresa mercantil. Ha de promoure la rendibilitat social, no la rendibilitat econòmica. Ha de ser un motor de la ciutat i del territori, no una caixa forta.
Ha de ser un subjecte actiu que lidera i no un subjecte passiu que s'ho mira. Precisament, abans no vinguin maldades de veritat,
que vindran, però encara no hi van, maldades de veritat. Cal apostar fort, cal demanar crèdit, cal apostar molt fort per Tarragona. Precisament ara podem fer-ho. Més endavant no ho sabem. Ara sí, per tant, apostem fort per Tarragona amb responsabilitat, amb ambició i amb mirada llarga, perquè no fer-ho seria responsable a Mandrós i Milló. I els convido a agafar el mòbil ara mateix i a buscar l'idealista. Quants pisos de lloguer hi ha per viure a Tarragona?
Quants n'hi ha? Va, busquin, poden buscar tranquil·lament. Els en sortiran 54, filtri'm, per viure. Per tant, excloem el lloguer de temporada. En surten 27. En una ciutat que té més de 2.100 pisos turístics, surten 27 pisos per lloguer, per viure. Aquest és el drama que tenim. Miren quant costa el lloguer. 810 euros, 1.200, 1.300, 950, 2.700, 2.500, 1.800, 1.200, 1.100...
Facin la mitjana. 1.535 euros és la lloguer de mitjana.
És bastant eloqüent que tinguem 80 vegades més pisos de lloguer turístic que no pas pisos per viure i que tinguin aquests preus, companyes i companys del PSC i en general del ple. No sé de quina hipotètica crisi estem parlant quan els nostres joves, les germanes, els nebots, les cosines, els fills, les netes o els veïns s'estan quedant sense casa i sense projecte de vida a Tarragona, o perquè no n'hi ha o perquè no hi ha qui ho pagui. Si la crisi la tenim ara i aquí, i és formidablement com mai l'havíem vist abans,
Què volem? Un Ajuntament amb bones estadístiques o una Tarragona amb bones condicions de vida per la gent? Per què hem de triar? De veritat, preferim que davant d'una futura crisi tinguem 5 punts menys de deute viu, que aquest govern l'ha baixat molt, que el nostre govern el va baixar molt, que estem en una condició molt millor ara que no pas en el moment del context de la guerra d'Ucraïna. La situació no és la mateixa. Volem 5% menys de deute viu o volem milers de famílies més amb l'habitatge assequible?
Tot el que no sigui fer front a la crisi habitacional amb totes les eines que tenim i amb totes les forces és una negligència poc perdonable. I en una Tarragona on els seus ciutadans en són expulsats, el retorn d'invertir 19 milions d'euros en habitatge és infinitament superior a l'estalvi que suposen els interessos d'un deute, d'un crèdit que no s'ha demanat. Infinitament superior.
Habitatge, habitatge i habitatge. Alcalde, li demano que retirin aquest esmena, li demano que retirin aquest punt i que el treballem millor per apostar molt fort per Tarragona. Gràcies. Gràcies, conseller Emili. Li respondré jo mateix. De què està parlant vostè? Exactament a qui creu que pot fer veure el que no és en aquest plenari, amb el seu discurs?
Miri, li explicaré jo. Aquest Ajuntament sempre ha de demanar préstecs. Sap que suposa demanar préstecs? Pagar interessos. Pagar interessos a qui? Els bancs. Els bancs. El senyor Puig ha fet un alegato a favor dels bancs.
Curiós. Què succeeix? Tenim una oportunitat que és que nosaltres mateixos puguem pagar les inversions sense haver de demanar un préstec i el que suposa el senyor Puig que vol que fem i que això va en detriment de la nostra, bueno, sembla que acabarem amb Tarragona i de les futures inversions, fals, no és veritat, és que imaginen que vostès van demanar un préstec per pagar la casa i ara tenen els diners.
per pagar la casa, i estalviar-se els interessos, i el senyor Puig el que diu és, no, no, no, ha de demanar un altre préstec, no? Escolti, però si puc pagar això i m'estalvio, m'estalvio molts interessos, i a més a més jo tindré, i no només això, significa que no podré demanar un altre préstec? No, clar que no, però això ja m'estalvio diners, ja m'estalvio diners. Parla de vivenda, saben, entre d'altres, moltes, moltes coses, què es pagarà amb aquests diners? Doncs miri,
900.000 euros per l'adquisició de vivenda social, entre d'altres coses. 250.000 euros per la rehabilitació d'edificis de comunitats de propietats, recorda, conseller Collal? Entre d'altres, moltes coses. I aquest govern, que és el govern que més ha invertit en vivenda de tota la història, repeteixo, de tota la història,
de tota la història. 192 habitatges al PP10 de lloguer assequible. Adquisició de vivenda. Si us plau, demano que els comentaris no els facin. Sempre que vostès parlen, jo estic en un escopulós silenci. Adquisició de vivenda per tal de rehabilitar. I a més a més, perceberem i continuem. I continuem. El que avui estem votant és...
Estalviar diners a la ciutat i poder pagar nosaltres mateixos el que abans havíem de pagar amb un préstec. Si el que es vol és treballar per la ciutat, s'ha de votar que sí en aquesta esmena i en aquest modificatiu. Si el que es vol és treballar pels bancs, s'ha de votar que no. Llavors, demanem préstecs i pagarem interessos als bancs. Els bancs estan molt satisfets. La ciutadania, no tant. No es deixin enganyar.
Això no significa que no es podran fer altres inversions. És tot el contrari. És tot el contrari. Mirin, fa un temps ningú volia deixar-nos diners. Ningú volia deixar-nos diners. Ara tots volen deixar-nos diners. Això es diu tenir la casa endreçada. Tenim la casa endreçada. Un 51% de ràtio de deute. Un 51%. Així que no, no pateixin.
que a la ciutat els hi puc assegurar que va bé. I una altra cosa respecte a la previsió. No es podia preveure. No es podia preveure. Són ingressos no previsibles, casuístics, icios, plusvàlues. O creuen que el nostre Departament d'Intervenció no fila prim. No fila prim. No fila prim. I els hi diré més. Jo vull fer...
Extensiu-vos els agraïments que ha fet el senyor Collado a pressupostos i intervenció. Sí, gràcies. Perquè han sortit del que no hauríem d'haver sortit si no volguessin, que és la zona de confort. I han pensat, hi ha aquesta possibilitat. Treballem-la. Treballem-la. Ho han fet. Jo estic profundament agraït i ho personalitzo en el nostre interventor i el nostre viceinterventor. I també a pressupostos amb el senyor Sierra.
I, òbviament, la consellera Mascaró. I, òbviament, la consellera Mascaró, que és la que està cada dia treballant això. Així que avui és un molt bon dia. Un molt bon dia. Curiós que vulguin fer passar un bon dia per un mal dia. Passem a votació. La incorporació de l'esmena en primer terme.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular. Sí.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova la incorporació de l'esmena. Per 16 vots a favor, 6 vots en contra i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Un cop incorporada l'esmena, grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Abstenció. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 16 vots a favor, 6 vots en contra i 5 abstencions. Gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot, en Comú Podem, Junts, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Bé, gràcies. Entrant a l'esmena en concret, el modificatiu de crèdit més enllà de l'esmena, jo vull agrair especialment al conseller Soler i a la consellera Mascaró aquesta inclusió i aquest desencallar als vestuaris i l'agrada del camp de rugby que porten...
massa temps sense una solució i que per fi puguem desenvolupar això. Aquest any, que el club de rugby en fa 40, com molts serveis municipals en aquesta casa, des dels serveis socials a Tarragona Ràdio. Per tant, fa 40 anys passaven coses bones i és que el 86 va ser una bona anyada, sobretot per la defensa dels drets i la conquesta de llibertats.
Jo crec que en aquest modificatiu, a més, hi ha el tema del PEM 14, que ens sembla clau, que era imprescindible desenvolupar-lo per poder avançar, que els veïns portaven molta estona desenvolupant, i que jo crec que és important explicar que és per cooperació i que, per tant, no són diners que posarem i perdrem com a ajuntament, sinó que recuperarem en el mitjà plaç quan s'urbanitzi. Per tant, el que estem fent és ajudar a desenvolupar
un pla urbanístic que és molt necessari per reordenar tota aquella zona. Deixi'm fer esment en aquest debat que s'ha fet amb l'esmena. Jo crec que fer creure avui que la proposta són 14,9 milions d'euros per habitatge quan fa 3 dies has omplert de vídeos les teves xarxes socials dient 4 per aquí, 3 per allà, 2 per allí...
És poc seriós. És poc seriós, senyor Puig. És poc seriós. Fer aquestes coses, jugar, a veure si trec el cap, és una mala idea. Mirin, jo crec que el conseller Fortuny, que va patir el que va patir per portar els números d'aquesta casa i que ja explicava quina enveja em fa qui porti els números en la propera legislatura, recordo aquella entrevista perquè pensava, hòstia, ho deu tenir molt clar per arribar a dir això...
explica molt la dinàmica econòmica. Fins i tot explica molt on estem avui. Però anar a jugar a treure la cap a última hora, intentant fer veure no sé què, que no us ho creu ningú, vostè mateix, em sembla que és un error, amb la gent no es pot jugar.
I venir aquí a fer no sé quins discursos per després sortir en un vídeo contradient-se l'anterior és una mala idea, senyor Puig. Jo crec que és un error. Perquè pel tema de l'habitatge ens hem de posar molt seriosos. I per això cada any hem negociat pressupostos. Amb vostès no hi hem comptat per fer aquesta pressió.
Jo m'alegraria molt que aquesta actitud canviés. Venia aquí a fer una proposta de 14 milions d'euros a la Rissa, però si fa 3... Ho dic també perquè no està seguint l'àudio, rebo interpel·lació del grup municipal d'Esquerra. Fa 4 dies feien un vídeo dient que 9 per habitatge, 10 per habitatge, 4 per no sé què, 2 per no sé quantos. Aclaris, perquè això se'n diu oportunisme.
Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra. Gràcies, senyor alcalde. Deia vostè, no entenc, senyor Puig, què ens està dient. Jo entenc ho que diu el senyor Puig. El senyor Puig està en campanya electoral. Està en campanya electoral i, per tant, s'entén aquests discursos que a vegades són fraudians. Senyor Puig...
Ja ho deia Johan Cruyff, el dinero en el campo y no en el banco. No va de res més que d'això. I això és el que farà l'Ajuntament. Invertir en una salvetat, que en lloc d'haver demanat crèdits al banc, en lloc d'haver demanat préstec, ho farà amb recursos propis. Punt i final. En relació al modificatiu de crèdit, és evident que estem contents perquè s'han introduït dues partides que per nosaltres, com sempre, són importants. La primera...
de 13.200 euros al gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre per la restauració de les imatges de Sant Llorenç, de Sant Isidre i Sant Antoni Abad, que són símbols identitaris del gremi i, per tant, de la ciutat, que van ser cremades al juliol del 36 i fetes de nou a la imagineria d'Olot i que el propi Josep Maria Jusol
les va policromar i les va repintar ell. Per tant, avui tenen un valor incalculable i després de 80 anys toca fer una restauració. I després aquesta aportació de 3.000 euros a l'associació Art Alta, que l'hem donat de baixa del gremi de perruquers Tarraco Fashion,
que sempre cada any feien el final de curs, juntament amb l'iescalípolis a la plaça del mercat, però dissortadament això dels gremis sembla acabar a la baixa i s'hauran de dissoldre, i per tant aquesta partida no s'executaria i hem demanat un canvi per aquesta aportació a l'associació Art Alta per dur a terme la desena edició del fòrum Binarium. Senzillament,
poden dir que són petites aportacions, però pels que les reben són molt importants, i en aquest cas, tant per l'Associació Art Alta com pel gremi de pagesos, els donem uns diners que són molt importants per restaurar allò que és patrimoni de tots els ciutadans de Tarragona, com en aquest cas les tres imatges de Sant Llorenç, Sant Egidre i Sant Antoni Bat. Gràcies. Gràcies, conseller Cendra. En nom del Partit Popular, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Em permetrà que fem la valoració tant del que és i l'explicació de vot tant de l'esmena com del punt de l'ordre del dia. Bé, en primer lloc, a l'Ajuntament, i no coincidim amb algunes coses que s'han dit aquí, com és evident, ha de funcionar com la casa...
com la casa de cada un de nosaltres, perquè en definitiva és la casa de tots. Per tant, quan hi ha estalvis, quan hi ha romanent, el lògic és aplicar-ho a les partides que es puguin d'inversió. El problema...
és que en una casa, en el que és el pressupost d'una família, els estalvis venen del que es va aguardant del que hi ha en el dia a dia. Aquí, en aquest cas, el romanent ve d'una pujada brutal d'impostos que hi va haver el primer any de mandat
dels 14 milions que se suposava que devíem i que estàvem en fallida i que sempre vam dir que no era així, i en qualquer cas s'ha demostrat, però en qualquer cas, un cop hi ha aquest romanent, sempre és molt millor aplicar-lo a les inversions, invertir-lo, en lloc d'endegotar-se més, amb més préstecs, perquè en qualquer cas, si en un moment determinat es tenen que demanar, com menys préstecs tinguem, més fàcil és que els puguem obtenir.
Pel respecte del tema de la vivenda que s'ha dit, no creiem que tingui res a veure aquí, però una senzilla raó, perquè la vivenda i la falta de vivenda és conseqüència de les polítiques nefastes de l'esquerra amb el tema de l'habitatge i de la falta de seguretat als propietaris. Per tant, no li veiem el lligam.
Com sempre, quan es fan aquests modificatius de crèdit, i per això nosaltres en solem abstenir, hi ha coses que tenen tota la raó del món, com són els treballs d'estudis arqueològics, en aquest cas el Pemús de Sant Pere i Sant Pau, el tema de Sant Llorenç, el tema del Camp de Rumi, tantes i altres, evidentment les indemnitzacions, que és un capítol que es té que tancar, però amb el tema de mobilitat i promoció, la veritat...
per asfaltar els carrers de Tarragona de manera ordinària, d'alguna manera, posem una aportació insuficient, que per això va ser una de les raons, perquè vam votar en contra els pressupostos abans que ens ho diguin, i això tenint en compte la pèssima situació que tenim als carrers de la ciutat, el seu asfaltat.
Però quan ha de venir el tur resulta que llavors correm amb el modificatiu per asfaltar just abans que arribin els ciclistes. Doncs bé, vagin amb compte, no porin tant, a veure si hi haurà algun problema amb les obres i els ciclistes hauran d'agafar la bici de muntanya perquè amb la quantitat de forats que hi ha al paviment serà una mica complicat. Estem seguts que no, que estarà a punt.
Què hem de fer els tarragonins i tarragonines per tenir un bon asfalt i un bon espai públic? Que vingui cada any al tur perquè asfaltin d'una vegada els carrers? De veritat, perquè asfaltin no cal que vingui al tur. Està molt bé que vingui, però no cal que vingui. I, a més a més, què farem amb tots aquells carrers per on no passi el tur? No els asfaltarem.
No sé, inventin una altra campanya de màrqueting, facin el que vulguin, però arreglin la ciutat i arreglin l'espai públic. De totes maneres, com ja saben, els hi deixem fer amb la nostra abstenció. Però permetim que per acabar els hi digui que també ens ha cridat l'atenció, sempre ho diem, però sempre i una vegada més ens ha cridat l'atenció la guardiola que té l'Ajuntament al capítol 1.
És com aquelles guardioles que teníem de petitets o quan teníem el porquet, que vas acumulant els estalvis per acabar pagant la cartera. Se n'en recorda en busquets de la cuenta naranja o la conta estrella, que inverties per pagar la carrera. És una miqueta això. Aquí seria la conta vermella.
El que ens confirma és que només s'utilitza com a guardiola, com a calaix de sastre d'aquest equip de govern, per després fer els moviments. Però, en definitiva, això què suposa? Doncs que els romanents, el tenir d'utilitzar el capítol 1 com a guardiola, vol dir que els pressupostos no es fan bé. No es fan ajustats, no es fan bé, i que després els hem d'anar esmanant sobre la marxa
que fem grans pujades d'impostos quan no són necessàries i després resulta que el mateix, no el mateix, més del que vam dir que ens faltava en sobre de Romanet. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Jo li agraeixo l'abstenció que fa. Jo sí que és una... Deixa fer, com diu vostè, li agraeixo. Respecte a l'asfaltat, que jo sàpiga que el Tour de França no passa per l'Avinguda Roma ni per l'Avinguda Andorra.
ni per Torreforta, que s'asfaltarà d'aquí no res, ni pel polígon Francolí, que també s'asfaltarà ara d'aquí a poc, ni per Pere Martell, que també s'asfaltarà d'aquí a poc, que jo sàpiga, no passa el tur per allà, ni per Prat de la Riba, si no ho tinc mal entès. Així que, bueno, crec que és un argument una mica dèbil. En nom d'Esquerra...
Gràcies, alcalde. Com que al senyor Collado li costava entendre la proposta, li farem de manera més explícita. Estan molt bé els 900.000 euros de crèdit o els 900.000 euros per l'habitatge assequible. Estan molt bé. Però la proposta que estàvem fent era mirar de destinar.
Molt de romenent, milions de romenent, si pot ser 19 milions de romenent a habitatge, que és molt més que 900.000 euros. I que tindria una doble virtut, no només adquirir molts habitatges per fer lloguer assequible a través de l'empresa municipal d'habitatge,
i fer polítiques d'ajuts a la rehabilitació perquè altres pisos es posin en lloguer, sinó que tindria també la virtut, i això és important, de condicionar el mercat de lloguer, el preu del mercat de lloguer, perquè seria una operació molt ambiciosa que ajudaria a baixar els preus dels lloguents de totes les tarragonines i els tarragonins, a més que de disposar molts més habitatges. Per tant, la proposta és nítida i clara. Aquí el que s'està dient és invertir menys,
en Tarragona, perquè tirarem del romanent i no demanarem crèdit, quan el que Esquerra Republicana està dient és que invertim-ho tot, fem-ho tot. Clar, l'argument del senyor Cendra no ho ha acabat d'entendre, llàstima que ha marxat.
El dinero en el campo y no en el banco, deia el senyor Cendra. Però si estem parlant d'això, estem parlant de no estalviar-nos els diners, estem parlant d'invertir en Tarragona, amb tot el romanent i amb tot el crèdit que puguem. Invertir en Tarragona ara que podem, perquè després la crèdica ho pot posar molt més complicat. És exactament la filosofia de Johan Cruyff. El dinero en el campo y no en el banco. El senyor Miñuales tampoc ha acabat d'entendre això i s'ha contradit d'una manera flagrant.
El senyor Collador s'indigna quan faig una apel·lació al senyor Vinyuales, és curiós. Perquè si el senyor Vinyuales diu, què vol vostè? Que demanem crèdit? Que li fem aquest favor als bancs? Què m'està dient, alcalde? Que quan va demanar crèdit l'any passat i l'altra vegada ho feia per fer-li un favor als bancs? O ho feia perquè la ciutat necessitava inversions?
Li estic parlant d'això? Exactament d'això? Òbviament això no ho va fer vostè per enriquir els bancs, ho va fer perquè Tarragona ho necessitava llavors i ho necessita ara. El senyor Sendra, per cert, parlava de situacions electorals, quan aquí jo soc un candidat a l'alcaldia de Tarragona triat pel meu partit i per tant estic fora de tota campanya. El senyor Sendra sí que té, en aquest sentit, una bona campanya interna, ja s'espavilarà. Però parlant de qüestions electorals, precisament aquí el que passa és que l'equip de govern ha fet un càlcul
a la qual alguns dels altres han agafat i s'hi han prestat. Que han dit, ara si demanem un crèdit no tindrem temps de materialitzar-lo i no lluirà per les eleccions de l'any que ve. En canvi, si això ho destinem a reduir el deute viu, podrem presumir que estem rebaixant, com si fóssim una societat mercantil, estem rebaixant la qüestió econòmica, que és el que no es necessita en temps de crisi, precisament.
Bé, doncs això, hem preferit les estadístiques que la transformació. Però els que vam governar abans no vam triar d'aquesta manera. Vam triar la inversió i vam apostar per Tarragona. I no vam renunciar a les inversions oportunes a pesar del canvi de mandat. Per què? Perquè la prioritat estava clara, la transformació de Tarragona i el llegat republicà que l'alcalde li permet inaugurar moltes coses sense excitar mai la font. I finalment, acabo.
És evident que hem de ser capaços d'invertir molts milions en habitatge, ara molt més que mai, perquè la necessitat que hi ha ara no hi ha sigut mai a Tarragona. També en la climatització de les escoles. Abans el senyor Collado se n'enfotia. No, la climatització...
La climatització de les escoles és una partida molt important. És que no vam parlar de moltes partides, vam parlar també de la climatització de les escoles. Tenim la canalla fregint-se en ple canvi climàtic i aquí cal una inversió per climatitzar les escoles. Doncs efectivament, sí, també estem proposant això. De fet, el que estàvem proposant era perfectament bescanviable, era negociable, era obert.
habitatge, climatització, voreres i asfaltat, amb unes proporcions molt clares, i disposats a renunciar a tot perquè tot fos habitatge si el ple així ho estimava convenient. Han votat que no, han tingut unes altres prioritats, mercantils, i és coincident la ideologia que avui ha professat el senyor Collado amb la senyor Cendra. No hi ha cap fissura. Els partits d'esquerra això hauríem de tenir clar. Toca invertir. Gràcies, conseller. Miri, abans de donar la paraula al govern.
Em costa fins i tot d'intentar ordenar totes les coses que tinc ganes de dir-li. Jo li diré en primer terme que jo crec que es pot fer política en moltes coses, però has de mantenir un rigorós i escrupolós sentit de la realitat. Si un perd el sentit de la realitat es torna en política esquizofrènica.
on es vol elaborar un món irreal que t'acabes creient que és real. Em sap greu, però crec que en aquest cas només vostè ho entén d'aquesta manera. El que estem fent és, primer de tot, si ara puc evitar pagar un banc interessos, doncs ho faig o és que ho haig de fer? Per què li haig de demanar un préstec quan hem aconseguit que no el necessitem?
Amb això seria suficient. Jo crec que amb això ho entendria qualsevol persona, però vaig més enllà. La pròpia Generalitat també ha fet una cosa semblant. Per què? Perquè l'Euríbor pujarà.
l'Euríbor pujarà. I això ja ens ho mengem, perquè qualsevol dels pestes que ja tinguem és l'Euríbor més el diferencial. I aquest Euríbor ja pujarà, ja haurem de pagar més pels pestes que tenim. Però és que el diferencial, en la història recent que tenim d'altres supòsits mundials com el que estem vivint, també puja aquest diferencial. És a dir, que ara mateix, no demà, ja mateix, ja estaria en pitjors condicions
que el que tenim ara. Què fem? No demanar-ho. No demanar préstec. No demanar-ho. És a dir, no demanarem un préstec en unes condicions dolentes. I a més a més, estalviem els interessos del que ja no necessitarem. I a més a més, baixem deute de l'Ajuntament. Vaja, no sé on veu vostè els fantasmes. I a més a més, podrem executar tot.
Sí, hi ha algunes coses, podem executar-les abans. No diu vostè que vol fer coses a la ciutat. Doncs és el que fem. Poder fer coses. Poder fer coses. Infinites coses. Miri, no vull llegir això perquè són masses, però fixis, això, això, això, tot això. Hi ha de tot. Asfaltat, voreres, jardineria, vivenda. Hi ha de tot. Hi ha de tot. Coses pactades...
amb les persones que van fer possible que hi hagués pressupost. Conseller Duquer, conseller Gómez, consellera Vidal, junts, en Comú Podem. Llavors, de veritat, ha fet vostè un discurs una mica rajoyniano, barrejant coses, inconec-se. Rajoy tenia molta gràcia, jo ho reconec.
Parlar de climatització de les escoles. Que vostè ha estat conseller de territori, home, va. Vostè sap que nosaltres fem el manteniment de les escoles. Que els municipis fem el manteniment, no les obres de millora de les escoles, si us plau. Prou de demagogies, home, va, va. No faci això. Vostè parla de vivenda pública. Li dic quantes van fer vostès, que és que al final és que m'he tirat de la llengua. Vostès van fer zero patatero.
Nosaltres, 240.
240 240 llavors lliçons amb tots els respectes les justes les justes i miri que jo escolto moltes coses i normalment callo però és que no surto de la meva sorpresa en com ha intentat fer veure d'una cosa que és molt bona per la ciutat ha volgut fer veure barrejant temes que no tenen res a veure que és una mala notícia els nervis a vegades no som bons consellers
Sí, gràcies, alcalde. Bé, en primer lloc agrair a tots els consellers i conselleres que han possibilitat l'aprovació d'aquest punt i també reiterar el meu agraïment al Departament de Tresoreria i Intervenció i al Departament de Pressupostos per la feina, he de dir, impecable.
Bé, s'ha dit, però crec que cal tornar-ho a repetir perquè sembla que no ha quedat del tot clar. I és que el que estem fent ara és assegurar tota, absolutament tota, la inversió de l'Ànex 1 dels pressupostos, és a dir, 14,9 milions que es pagaran en fons propis del romanent sense haver d'acudir a un nou préstec. Ho dic perquè, objectivament, és una magnífica notícia.
Ens estem apartant de la tempesta que pot suposar els increments d'euribors, pujades del tipus d'interès del Banc Central Europeu. I no només això, estem baixant deute i l'estem situant a una xifra històrica mai vista, mai vista inclús per funcionaris que porten aquí mitja vida, la deixem amb un 51-68%.
També cal aclarir que és evident que executarem totes les inversions. És més, posem fil a l'agulla molt abans, a part de resultar molt més econòmic, perquè un nou préstec, com vostès saben, i mirin que nosaltres correm, sempre...
no arriba mai abans del mes de maig. I això amb una gestió molt responsable que sempre ha permès obtenir nou préstec abans del calendari. Que jo, arribada el 23, vaig veure en préstec que arribava el mes d'octubre. Per tant, eren diners absolutament perduts.
També m'agradaria recordar que acabats d'aterrar aquí el juny del 2023, l'alcalde i jo vam anar darrere d'entitats financeres perquè una de les empreses del nostre ajuntament pogués obtenir una pòlissa de crèdit perquè tothom, totes les entitats, fugien directament.
Amb la nostra gestió no només s'ha revertit aquesta situació, tant a Ajuntament com a les societats municipals, a les licitacions de nous préstecs, pòlisses de crèdit. Tenim moltes entitats financeres que s'estan...
i estan oferint ofertes cada vegada més competitives. Però és que ara, amb aquest punt que acabem de provar, anem més enllà. No hem d'anar a demanar un nou préstec per executar 14,9 milions d'inversions.
Fem un pas més enllà i és que els pagarem directament de recursos propis sense haver d'estar pendents de si amb un nou préstec resulta cada vegada més car. Un préstec lògicament a 12 anys és evident que l'evolució d'increment de preus pot ser infinita. Tot això fem que l'Ajuntament surti d'aquesta tempesta, com dic.
Jo la veritat és que lamento profundament que molesti tant el grup municipal d'Esquerra Republicana el que és objectivament i econòmicament una bona notícia. Lògicament l'Ajuntament és una administració pública, és molt més important que qualsevol empresa mercantil.
És molt més important i per això ens hi deixem la pell per estalviar diners i garantir que les inversions s'executen. Com dic, 14,9 milions d'inversions, tota la prevista en aquest pressupost del 2026, es farà sense acudir a nou préstec i reduint deute. A mi també m'aixoca, ja ho ha dit l'alcalde, aquesta preocupació seva per l'habitatge quan Esquerra Republicana durant quatre anys no va construir cap habitatge. Nosaltres estem a punt d'acabar
per començar, 192 habitatges més els 240 als quals arribarem. A més a més, també vull recordar que el juny del 2023, quan vam arribar, el mes d'octubre, quan havíem de treballar amb el pressupost, ens vam trobar amb 14 milions, 14 milions amb una despesa sense que hi hagués previsió d'ingressos i amb una tendència claríssima a...
Major despesa, menys ingressos. Això és el llegat que vostès van deixar. I jo lamento profundament que vostès s'hagin instaurat amb el quant pitjor millor, perquè això no és estimar a Raona. Sí que vull posar de manifest el que sí que aconseguim nosaltres, aquest grup, tot el grup municipal liderats per l'alcalde,
La feina és que cada euro d'IBI i d'atributs que paga la ciutadania de Tarragona l'eficientem. I l'eficientem, sens dubte, per garantir serveis públics i inversions. En el cas concret de les inversions del 2026, vull recordar que són inversions que aniran a habitatge, pla de barris, bus...
Via pública, recordant que asfaltem, lògicament no n'hagués quan ve el tur, perquè allà ha previst un milió d'euros d'asfaltat només en aquest pressupost, de tal manera que donem resposta a les necessitats de Tarragona sense necessitar nou préstec, sense endeutar-nos més i, per tant, estalviant claríssimament diners a l'Ajuntament de Tarragona, que recordo és la casa de tots i, per tant,
els seus interessos són molt més superiors al de qualsevol entitat mercantil. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Passem al següent punt. Donar compte de l'aprovació de la liquidació del pressupost del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, corresponent a l'exercici 2025. Donem compte... Donar compte de l'aprovació de la liquidació del... Sí, i tant. Sí, sí. Ara, disculpi. Sí, sí, disculpi, disculpi. Sí, sí.
Però és el de turisme, ara, i vostè crec que ha dit després, abans. Turisme, turisme.
Bien, nuestro grupo celebra que este año se cierre el presupuesto de turismo con un remanente de 500.000 euros y que estos 500.000 euros se devuelvan al Ayuntamiento y no se dilapiden con ligereza y sin provecho. Porque Tarragona consideramos que ya está en el mapa como destino turístico con cifras récord este año. No obstante, este Gobierno ha querido lanzar un nuevo plan de marketing con 76 acciones para mejorar el turismo.
perquè, com no podia ser d'una manera, el nostre alcalde quiere jugar en la Champions del Turisme. I vaig analitzar alguns dels objectius. Que la ciutat no viva de espaldas al mar. Estamos totalment d'acord. Entendo que, cara al 2026, ustedes tomarán medidas para que els ciutadans, aquells que no són tan privilegiats de poder anar caminant a la playa, puguin acceder a nostres playes en coche i aparcar.
Porque ustedes han convertido las playas de Tarragona en un espacio exclusivo expulsando a aquellos vecinos que viven en los barrios. Y no voy a hablar del autobús. Porque ustedes han acabado con algo tan español como el día de playa con nevera y sombrilla.
Otro objetivo del plan, evitar un comercio sin valor. Ha de ser un comercio local y diferencial. Estamos impacientes por ver las propuestas para que nuestras calles recuperen los negocios tradicionales. Y, por supuesto, recuperar el mercado de Bonavista, que fue uno de los más grandes de Europa y recibía cientos de autocares de turistas ansiosos por comprar calidad.
Porque queremos que nuestros barrios sigan siendo nuestros barrios. Y no una Raval de Tánger, ni una provincia de Pakistán, ni un suburbio de Quito.
Se habla también de turismo gastronómico. Este año estamos orgullosos de nuestro congreso sobre el rumescu. Pues bien, qué mejor manera que dar a conocer este exquisito plato a nuestros hijos que incluyéndolo en el menú escolar, como hacen con el menú halal. Deseo que hayan contemplado una subvención para este plato.
Y, por último, el señor alcalde quiere un turismo de calidad, no de cantidad, que genere beneficios. Quiero entender que ustedes ya están ultimando la gran campaña promocional del futuro albergue familiar de la residencial, ya que aportará mucho beneficio a la ciudadanía. Porque de no ser así, y en esto estamos plenamente de acuerdo con el señor alcalde, preferimos no tener turismo. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies. No sabia jo que havíem acabat amb els diumenges de platja. Demano disculpes a tots la gent de bé que ja no pot anar a la platja a passar el diumenge per culpa del nostre govern socialista. Ho lamento. I no sé si estan vostès massa per parlar de bona vista. No els ha anat massa bé últimament. Consellera, quan vulgui.
Bé, ja m'agrada també poder intervenir per donar gràcies una miqueta i posar en relleu tota la feina que s'ha fet des de Turisme. He sentit escoltar la consellera Gómez, que ha parlat d'un romanent de 500.000 euros. No és així. Vull dir, el romanent que realment no es va fer la despesa van ser 120.000 euros, que amb un compliment del 90% del pressupost. Això també he d'agrair a tots els companys del conseller rector, que van recolzar...
L'aprovació del pressupost. Aquest any el capítol 2, és a dir, el tema del pressupost que va directament a la promoció de la ciutat, va incrementar un 56%. Teníem gairebé un milió, més d'un milió d'euros per poder invertir.
en contra dels 710.000 que vam tindre el 2024. Per tant, s'ha incrementat un 56% el pressupost destinat a la promoció d'aquesta ciutat, sense tenir en compte el milió i mig que també ajuda amb els Next Generation, que ja tenim un Next i una altra de destinació, Turisme Intel·ligent, que amb els equips de sostenibilitat i dels serveis TIC de l'Ajuntament s'han portat a terme i que ens ajuden, sobretot, a tenir un turisme intel·ligent
més sostenible i que incrementi aquest valor afegit. Per tant, agrair a tot l'equip de turisme aquest esforç que han fet per assolir aquest 90% de compliment i ens sabria molt de greu que quedés en aquest plenari amb dubte la seva capacitat d'executar i el seu gran esforç que han fet.
Només els dic que Tarragona viu el major impuls de promoció turística, com hem vist en aquesta promoció, però no a qualsevol preu. Nosaltres tenim molt clar que no tot s'hi val. Pensem que Tarragona té un gran potencial, que el continuarem treballant, però sempre des de la sostenibilitat i des de la desestacionalització. I això realment passa per mostrar...
el que és Tarragona, una destinació amb turisme de valor afegit. A més a més, estem molt contents d'aquest pla d'acció que es ha presentat, que el va elaborar una de les 100 persones més influents en el sector del turisme i que ens defineix molt bé el model de ciutat que tenim. No venim a inventar res, simplement venim a prioritzar i a posar en valor la nostra ciutat.
I aquest pla d'acció el que vol és que hi hagi un retorn cap a la ciutadania del turisme i sobretot situa el tarragonina i la tarragonina en el centre d'aquestes accions que desenvolupem. Perquè sempre tenim molt clar que si una Tarragona és atractiva per al visitant serà perquè el ciutadà i la ciutadana de Tarragona hi viu de la manera millor possible. Perquè volem trencar aquesta dualitat entre turisme i ciutadà.
Per tant, seran accions que sempre tenen el ciutadà posat al centre i amb aquest retorn. I una vegada més, agrair a tot l'equip de Turisme, tot l'equip també de l'Ajuntament, que fa possible. I també parlant del Romesco, no caldrà demanar aquesta subvenció, senyora Gómez?
perquè aquesta acció, ja s'està parlant també inclús amb el Consell Comarcal, el Congrés del Romesco ens va permetre tindre un informe de totes les accions a elaborar. Hem vist aquests dies aquestes accions, aquestes posades en valor del Romesco per a la gent de Tarragona, perquè pensem que realment...
La tarragonina ha de creure de valent tot aquest valor afegit que té la ciutat i també la gastronomia. I s'està treballant no només per ensenyar als nens el que és el romesco, sinó que en aquest menú de les escoles estigui inclòs, encara que sigui una vegada, el trimestre. Per tant, molt bé la seva proposta, però arriba tard perquè ja hi estem treballant.
Moltíssimes gràcies, consellera. Passem al següent punt. Donar compte de la producció de la liquidació del pressupost del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona corresponent a l'exercici 2025. Donem compte. Vol intervenir? Sí. Vol intervenir en tots els decisions de compte? Ah, doncs bueno. Superbé. Bé.
En este caso, hemos de lamentar que liquiden el presupuesto del patronato de deportes con un superávit. Y lo digo porque este alcalde, que lleva dos años en el Gobierno y ocho en la oposición, conoce perfectamente el estado lamentable de los vestuarios de los campos de fútbol. Y no ha puesto aún remedio, cuando no se trata de un tema estético, sino de seguridad y salubridad para los niños y adolescentes.
Tanto que le atraen los grandes eventos deportivos, le propongo que traigan la final de primera catalana de fútbol, por ejemplo, a ver si así aceleran la remodelación de los vestuarios que han prometido para este 2026. Y si no lo hacen por responsabilidad, al menos háganlo por imagen. Y siguiendo con el fútbol base, ¿dónde están las promesas para subvencionar las fichas técnicas del fútbol de los niños para sacarles de las calles? Esos niños que no pueden jugar al fútbol porque sus padres no pueden costear ni la ficha ni el equipamiento.
Si consignan convenios con el IMSS y el Patronato de Deportes para destinar más de 40.000 euros a actividades para gente mayor, ¿por qué no lo hacen con los niños? Y no me vengan con la excusa del tiempo y recursos, porque cuando llega el PUR asfaltan las calles en un tiempo récord.
Y ya que hablamos de calles, vamos a hablar de barreras arquitectónicas. Les sugiero que traigan el Campeonato de España de Paraciclismo y conviertan a Tarragona en el epicentro del ciclismo inclusivo, a ver si así las eliminan de una vez. O les doy otra idea. Organicen el Campeonato de Gimnasia Artística, a ver si así construyen un pabellón adecuado para los más de 200 niños que practican esta disciplina olímpica en la NEIA.
Pero también tengo claro que, como estamos en el sprint final de la legislatura, ustedes apretarán para llegar a cumplir las promesas no cumplidas, como acabamos de ver con el modificativo de crédito. Muchas gracias. ¿Entonces le parece mal que cumplamos lo que prometemos? ¿O cómo funciona? Conseller.
Gràcies, alcalde. Jo no acostumo a mirar les xarxes socials de Vox.
perquè prefereixo dedicar-me temps a altres coses. Però potser ho he de començar a fer, perquè sempre em dóna la sensació que vostè no ens parla en altres. Que vostè parla en una càmera que té allà, diu la seva, tot i que sàpiga que és mentida, i en altres ens ignora, perquè després no fa ni rèpliques. Miri, ens ha parlat dels vestuaris de futbol, i com l'alcalde coneix la situació? Coneix la situació, una, perquè juga a futbol, i dos, perquè està als barris, perquè els viu, no perquè hi va de turisme.
És de barri. Som un govern de barri, per sort o per desgràcia, per sort diria jo, per desgràcia potser per vostè. Sap que s'han canviat tots els camps de futbol? Tots. Això ho ha fet aquest alcalde, que no ha fet res pel futbol. Ho ha fet aquest alcalde. Sap perfectament que aquest any remoderem tots els vestuaris dels camps de futbol. Tots.
amb una inversió força considerable. I ho fa aquest alcalde, que no fa res pel futbol. Amb les fitxes, aquí potser té un punt de raó. Sap que les subvencions de l'Ajuntament també serveixen per pagar les fitxes, però li diré una cosa. Vostè ens està demanant que fem fitxes pels nanos que juguen a futbol i que no s'ho poden pagar. Ho podem discutir, no em sembla malament, però sap que molts d'aquests nanos són de fora?
Saps què vostès van manifestar diumenge contra aquests nanos, precisament? Vol que ho fem? D'acord, demani-ho. Treballem-ho. Ho podem mirar. Però què vol, fer-los fora o que juguin a futbol? Nosaltres volem que juguin a futbol, que s'integrin i que facin esport, com s'ha de fer.
I en quant als campionats, jo no sé quina mania hi ha per part de l'oposició en ficar-se en contra del Tour de França. Escoltin, jo, amb tot el respecte a les conselleres de Turisme i la Cultura, crec que és el major espectacle que hagi passat mai per la ciutat de Tarragona. I això ho disfrutarem tots i totes. En quant a les inversions...
Que es faci el tour de França no vol dir que es deixin de fer inversions. Hem aprovat fa no res els vestuaris del camp de rugbi. 770.000 euros. Ostres, això no és no fer res. Saben que el vestuari i el gimnàs de Sant Pere i Sant Pau ve aquest any. Home, barat tampoc és. Això no és fer precisament res. Hi ha inversions...
a instal·lacions que des que porto jo, no en aquest Ajuntament sinó en la vida, no s'ha fet res. Hi ha pavellons que tenen 40 anys, es fa aquest any que canviem el terra i el sostre del pavelló de Camp Clar. Per tant, escolti, jo entenc que vostè ha de fer un vídeo per TikTok que segurament li quedarà molt bé perquè com només ficarà la seva part, oi?
Sí, llavors, clar, la informació parcial i sasgada serà la que arribi, però s'estan fent coses que històricament, i aquí no només perquè sigui un govern que aposta molt, també portem un llegat amb els llocs del Mediterrani que ens van donar tota aquesta infraestructura, també de reconèixer el pas de la consellera Mari López en tot el que té a veure amb esport, i ara s'estan consolidant i s'estan fent de noves inversions.
Per tant, escolti, que ens vulgui fer veure aquí, com feia abans el senyor Puig, canviant aquí unes cosetes a veure si fem veure que les coses bones són dolentes, doncs miri, jo la convidaré quan inaugurem els vestuaris dels camps de futbol, així també es torna a passar pels nostres barris i la convidaré també a totes les inauguracions que fem. Que, per cert, també inaugurem demà mateix una cosa també poc important, les grades del pavelló.
del pavelló de la nostra anella mediterrània. Escoltin, s'està treballant molt. Jo, de debò, entenc que vostès volen fer veure que el govern no treballa, però és que aquí punxen a nos. S'està fent moltíssim a l'esport i es continuarà fent. Amb el seu suport, suposo que no, però amb la resta de grups, doncs ja els agraeixo els vots a favor passats, presents i futurs. Moltíssimes gràcies, conseller. Quan inaugurem els vestuaris, estic convençut que farà vostè un vídeo per dir que l'alcalde Vinyoles compleix la seva paraula.
Aquest va per al vídeo d'allà. Salutacions. 14. Donar compte de l'aprovació de la liquidació del pressupost de l'Institut Municipal de Servis Socials de Tarragona corresponent a l'exercici 2025. S'anima? Si us plau. Disculpi, li ha sortit competència. Consell Collado, vostè abans.
Fer la competència a l'extrema dreta sempre és benvinguda.
Mirin, anem a una liquidació de pressupost de serveis socials i jo li faig la conya a la consellera Mangini quan fem reunions en privat que és un tema que m'interessa i per tant soc pesaet i estic a sobre. Mirin, jo crec que és una mala notícia aquesta liquidació de pressupost. O sigui, 1,4 és una barbaritat i hem de fer passes endavant per solucionar moltes coses.
És una mala notícia per moltes raons, no només estètica, que segurament és el que sentirem a partir d'ara, una mica estètica i algunes mentires quan arribi Vox a parlar d'això. És una mala notícia per qüestions concretes. Una, és veritat que complim la ràtio d'educadors i treballadores socials a la ciutat, però no és suficient, van a petar. És una mala notícia quan tenim els equips exhaust de feina.
Els treballadors socials d'aquesta casa, els educadors socials d'aquest Institut Municipal de Serveis Socials van a petar de feina i no els cobrim ràpid. Ho hem parlat i jo espero que la proposta que els vaig fer de canviar el model de substitució s'activi ja.
Perquè ho necessitem fer. És a dir, avui cobrim les baixes de l'IMSS massa tard. Triguem masses dies a cobrir-los. Crec que els números són cap a 60-67 dies. Això és massa temps. Perquè no és...
algú que està donant tràmit a expedients que són imprescindibles i els necessitem substituir la casa, no els menys preu. Però és gent que ha de donar hora d'atenció directa a famílies vulnerables, a famílies que moltes vegades arriben amb la vergonya, amb el dubte d'haver d'anar a serveis socials. Si a sobre posem un termini d'espera de 10, 15, 20, 30 dies...
no arreglem gaire la situació. Tot el contrari, si no l'enquistem, la reflexió de per què hi he d'anar, que em diran, m'avaluaran, em diran què faig no sé què malament, això s'expandeix. I la situació de vegades passa per una intervenció petita a una enganxada de dos, tres, quatre factures sense pa. I això és una cosa que hauríem d'accelerar. Segurament...
Cobrint personal, ens hauríem desfet del 40%.
d'aquest romanent. Estaríem en dades dels 800.000 euros. I això jo crec que igualment seria una mala notícia, però no estaríem amb aquesta sobrecàrrega de feina, d'expedients i de carpetes. Perquè a més la gent de serveis socials, i ho sap vostè que ja porta una estona llarga en aquest institut, es desviu per donar cobertura a la gent, per donar expedients, emporta feina a casa, fan el que sigui. A més ara el Departament de la Generalitat ens ha posat aquest nou programa...
amb tota la ironia meravellós, que encara els estan torpedint més. Per tant, jo els demano que facin un esforç extra, que cuidin la gent de l'IMS, els de primera línia i els de darrera. Tenim un equip tècnic molt potent. Jo en conec molts i moltes de les que estan allà cada dia picant pedra. Aquest any fem 40 anys. Seria una bona notícia, una bona manera de celebrar l'aniversari,
donant sortida a aquesta gent perquè els treballadors i les treballadores de l'IMS fan una cosa que moltes vegades en aquest ple queda invisible però és atendre aquells que no tenen a qui més recorre i per tant crec que hauríem de tenir aquesta mirada i aquest plus d'esforç en què el personal i les famílies que tenen siguin ben ateses
Jo fa uns mesos em queixava que estàvem contractant servis de seguretat sense fer la reflexió de per què ho fèiem. Jo avui li torno a demanar la reflexió. Que ens obrin 1,4 milions d'euros no és acceptable i crec que hem de millorar la feina. No tan tècnica, que jo crec que està fent bona feina, sinó més de gestió. Gràcies. Gràcies, conseller. Nom de Vox, consellera, com vostè vulgui.
Pues sí, señor Collado, es una mala noticia. Es una mala noticia y es escandaloso que se cierre el presupuesto con 1,4 millones de sobrante. Y encima que este Gobierno tenga el cuajo de decir que como hay menos usuarios de los previstos, se generan ahorros inevitables.
El IMSS destina més de 300.000 euros en convenios amb Cruz Roja, Fundació Bonanit, Càritas, Asociació Juventut i Vida i, encara així, aquestes entitats diuen que no lleguen a cubrir la demanda perquè cada dia són més vulnerables en la nostra ciutat.
Cada año, más de 2.000 familias de Tarragona acuden a servicios sociales. Uno de cada 10 tarragonenses es usuario de los servicios sociales. Las mujeres son mayoría en los servicios sociales. Un 60%. Felicidades, señoras feministas.
El 39% de los usuarios son personas mayores o con discapacidad. Y lo más indignante, que el 85% de los usuarios tienen nacionalidad española. ¿Y ustedes tienen la vergüenza de decir que no hay suficientes usuarios y que por eso sobra dinero?
Pondré otro ejemplo. Suben los precios públicos de las guarderías, del comedor, del servicio de acogida, cuando sobra dinero. ¿Por qué no ayudan a las familias españolas trabajadoras, concediéndoles la gratuidad de uno a tres años, y en especial a aquellas madres solteras, y así ayudan a la conciliación?
Está bien que se hagan la foto con mayores que cumplen 100 años, pero escuchen y atiendan a nuestros mayores que no pueden pagar a alguien que les venga a limpiar la casa un día a la semana o no pueden asumir el gasto del botoncito de la Cruz Roja. Señora Mangini, creo que usted no asistió a la jornada de historias de vida del señor Brugué, porque de haberlo hecho sus palabras son incomprensibles. ¿De verdad cree que su gestión es eficiente y ajustada? Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies per la seva valoració. En nom d'Esquerra. Sí, sí, no m'equivoco, parlem de l'INS. Gràcies, senyor alcalde. Potser algú no entendrà la meva intervenció ara.
perquè, clar, soc oposició, però el que vull fer és trencar una llança en favor de la senyora Mangini, perquè està lidiant un quilombo que Déu-n'hi-do, que Déu-n'hi-do, amb unes eines molt fotudes, víctimes tot plegat de l'arsal, de no poder augmentar el personal i d'una gestió...
complicada amb recursos humans. Val a dir, fixis en el que estic fent, que el pressupost, malgrat el remenent, que no és presentable, però malgrat el remenent, ha pujat, i ha pujat significativament, i s'ha executat fins i tot més.
Ningú entén el que estic dient, perquè sóc oposició. Hem de treballar amb força per carregar-nos l'arçal, senyors, perquè això és conseqüència d'aquest remenent. Estic d'acord amb el que ha dit vostè, senyor Acollado, i és veritat.
I és veritat. I em consta que la voluntat de la senyora Mangini és excel·lent. I les ganes de posar-s'hi i d'entomar els problemes és excel·lent. Però és víctima o són víctimes d'una estructura complicada de canviar. Ens hem de conjurar...
per canviar-la, perquè aquests remenents que fan molt mal la vista no es produeixin, en tot cas, o que siguin de tot forma equilibrats. Per tant, no podem estar contents amb aquest remenent, és evident, però l'entenc perfectament. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del govern...
Gracias, alcalde. Bueno, gracias a las aportaciones de todos, a las palabras del conseller Fortuny. El conseller Jordi Collado sabe que tomo nota y que hablamos mucho de todos estos temas. Evidentemente hay causas que yo creo que sí que son estructurales con respecto al personal en este momento. En el IMSS hay 152 trabajadores y creo que tengo 7 bajas.
Por ejemplo, y normalmente ha sido así el año pasado. Pasa que cuesta mucho cubrirlas por el problema de las bolsas que ahora afortunadamente, y gracias a la consellera Mascaró y al trabajo del director de recursos humanos, están activadas y tenemos una bolsa potente y creemos que suficiente de integradores. El año pasado no fue así.
El romanente no es de 1,4 millones, 1,4 millones contando las facturas que se aplican al ejercicio anterior. El romanente es de 854 mil euros y algo que es más o menos el que ha habido siempre. El año pasado fue un poquito menos, es verdad.
La liquidación del IMSS correspondiente al 2025 evidencia una gestión para mí eficiente y ajustada a las necesidades reales de los servicios sociales municipales. En términos globales, el gasto, como ya dijo el conseller Fortuny,
Ejecutado supera al del año anterior. El porcentaje de ejecución general es de 94,24%, ligeramente superior al 94,15% del 2024. Esto confirma que el IMSS, todos sus equipos, han sido capaces de gestionar un volumen superior de recursos con un nivel de eficiencia igual o mejor. Lo que corresponde al capítulo 1 es verdad, es difícil crecer, tenemos límites.
Está situada esta falta de ejecución en un 6% y creo que corresponde a factores estructurales y no una falta de ejecución real. Nos preocupamos mucho por las bajas. Tomo noto, conseller, pero de verdad que tratamos de ser lo más rápido posible dentro de cómo funciona la casa y que la coordinación con el Departamento de Recursos Humanos, que es muy buena y tendrá que ser cada vez mejor.
Durante el último trimestre del año ya se sabe que no se generan ahorros imputables a recursos humanos, hecho que impide ajustar el crédito restante. Se trata de una desviación técnica habitual vinculada a la dinámica de gestión ordinaria del personal.
Respecto al capítulo 2, que también aumenta este romanén, la falta de ejecución corresponde al 6,2%. La causa está en la tipología de algunos contratos como el survey de ayuda a la YAR, el SAT, el survey de APAT a domicili y el survey de teleasistencia, licitados con precios unitarios y que de conformidad con el Real Decreto 2 del 2004 requieren consignar en el inicio todas las obligaciones proyectadas, cuando el número de usuarios reales es inferior al previsto en los pliegos.
se generan errores inevitables sin embargo durante el 2025 el IMSS ha utilizado estos ahorros para financiar modificativos de crédito optimizando la capacidad de ejecución y reinvirtiendo recursos en las necesidades que presentaba el servicio la liquidación del 25 confirma un modelo de gestión presupuestaria riguroso pero también flexible y orientado a maximizar el impacto social de los recursos públicos ajustándose estrictamente la normativa vigente
Creo que es relevante señalar que la generación de un remanente no implica ineficiencia en la gestión, sino que responde a la naturaleza de determinados gastos y a la propia estructura de los contratos de prestación continuada. Esta circunstancia es especialmente significativa en organismos que prestan servicios sociales, donde los términos de ejecución no siempre coinciden con el ejercicio natural y donde las prestaciones no pueden interrumpirse por motivos de cierres contables.
En resumen, la inversión social ha sido mayor, se han cumplido con todas las obligaciones y compromisos, se han desarrollado los programas y proyectos previstos y no se ha dejado a nadie, absolutamente a nadie, sin recibir atención. Y, consellera Gómez, no le preguntamos a las personas de dónde son, salvo para algún formulario que lo requiera. Y seguimos siendo feministas y atendemos a muchas mujeres con y sin pañuelo en la cabeza. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies, consellera Mangini. Passem al punt número 15, donar compte de l'aprovació de la liquidació del pressupost de l'Ajuntament de Tarragona corresponent a l'exercici 2025. A veure, ja que estan animats, doncs parli a tothom. Consellera, en Comú Podem abans, Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. En Comú Podem, com esteu oblidat.
Gràcies. Jo crec que aquesta liquidació explica diverses coses. Ho vaig dir a la valoració, només conèixer el tema i és que hi havia algunes previsions que el nostre parer eren conservadores en aquell moment i ara es confirmen. També és veritat que es confirmen coses que dèiem i és que
el tema alició com a impost no frenaria inversions. Que hagi crescut és la millor demostració, perquè en un any on s'havien de fer obres que sabien que es farien, tenia poc sentit abaixar-lo. Per tant, jo crec que estem d'una liquidació que té clars i obscurs, com totes. Hi ha bones i males notícies. Però, sobretot, el que hi ha són diners disponibles. Jo crec que el sobrevi...
sobrevingut d'alguns ingressos. L'Estat és un exemple. Nosaltres en aquell moment ja vam plantejar que havíem de considerar-ho superior o fins i tot l'ICIO, com bé dèiem fa un moment, són qüestions que han marcat aquest pressupost de 2025.
Un pressupost que jo m'agradaria recalcar o assenyalar algunes coses, i és que ha complert amb una qüestió que històricament no es complia, que és la venda de patrimoni. Vam vendre una propietat que ens ha permès arrencar ja el projecte definitiu d'habitatge social a la vall de la Rebassada, que no s'havia fet mai. Perquè al final, quan parlem d'habitatge, i jo crec que aquí
Hem d'anar a les dades. En aquests pressupostos, que s'han anat aprovant els tres darrers pressupostos, s'han aprovat la friolera de 17 milions i mig d'euros per habitatge, en construcció i en compra.
Jo recordo que en les negociacions del 2026, la consellera Mascador, quan l'apretàvem per habitatge, em deia allò de... Home, que hem demanat el 30% del crèdit d'aquest mandat, l'hem demanat en habitatge. I és una bona notícia. És suficient? Jo crec que n'hem de seguir invertint més i per això també hem arribat a acords al Parlament de Catalunya i...
divendres o dijous, ja s'activava la construcció de divendres a l'Avinguda Ponigol, a Joan XXIII. Perquè és perillós que construïm o intentem construir realitat a base de relat, que jo crec que és el que hem viscut en aquest ple quan parlàvem de l'esmena. Perquè si no ho entén ningú,
més que el que parla, igual, igual, és que el que parla no ho acaba d'entendre.
perquè moltes vegades veiem com arribem a missatges, una frase curta, un plantejament ben parit, una construcció, fins i tot una ocorrència ben planificada. És a dir, jo el conseller Puig no reia de les seves propostes, reia del canvi de criteri, no reia de la necessitat de posar aires de condicions a les escoles, que ho crec molt necessari, perquè li correspon a la gent. Per cert, a l'energètica, que va ser una empresa...
pública, impulsada pel govern d'Esquerra Republicana, li van fer una proposta en aquest sentit i no els vam trobar. No ho dic per vostè, ho dic perquè hem d'anar a buscar fórmules imaginatives innovadores. I amb el conseller Berni, quan era conseller d'aquest Ajuntament d'Educació, ho vam intentar diverses vegades. Però hi ha coses que es poden fer i coses que no. I jo crec que és important que diguem les coses com són, perquè si no som ajustats a la realitat...
fotem un enredo. Jo crec que hi ha una cosa, i segur que ja l'ha vist, potser no l'ha vist perquè no l'ha etiquetat, però ara, mentre anava fent el debat, ha aparegut un tuit, o ha piulat el Joan Ruiz, amb una frase que m'ha agradat molt, un tuit que m'ha agradat molt, pensava, bueno, és bastant d'explicació. El conseller Puig és el típic que quan compra un cotxe, i tenir suficients diners al banc, prefereix financiar-ho i que costi un porron més.
costa un perron més abans que pagar-lo a Tocateja. Seria una mica això, oi? Hi ha gent que ens escolta més enllà dels 27 que som aquí i dels 30 que estan allà. Si tothom aquí, i aquí a xarxes algun com a mínim, li està dient que no l'està encertant, jo crec que recullir cable és una bona idea. Gràcies, conseller Collado. Nom de Vox...
Tarragona logra el mayor superávit des de la crisis econòmica del 2008. El señor alcalde ya tiene otro gran titular.
El Ayuntamiento habla de récord, como si se tratara de una competición de élite más. Récord en superávit, 19 millones de euros, muchísimo dinero. Pero también récord en recaudación de impuestos y récord en gasto improductivo para las familias.
Y lo anuncian con un lenguaje optimista como dinamismo económico, para crear una conexión emocional en la gente a fin que lo perciba como algo positivo. Y no, no es positivo, señores. Es expolio fiscal. La presión fiscal en España y, por tanto, de Tarragona, en el 2025 ha batido récord. Gracias al gobierno socialista situándose en torno al 38% del PIB.
El partido que dice ser de los obreros consigue que el 47% de los hogares catalanes, por tanto, los de Tarrano también, tengan dificultades para llegar a fin de mes. Y este ayuntamiento del señor Viñuales gasta más, pero los tarraconenses viven peor. Ingresa más, pero los vecinos son cada vez más pobres. Y mientras, las necesidades y las preocupaciones más básicas de los vecinos persisten.
Porque el señor alcalde tomó el trono y se olvidó de sus súbditos. Palabras que se repiten y que me repiten aquellos a los que ustedes les prometieron en campaña el oro y el moro. Y ya sabemos lo que sí que les han traído. Este Gobierno, obsesionado por las competiciones y caracterizado por las ansias,
Se enorgullece de haber aprobado los presupuestos en tiempo récord. La primera vez en la historia. ¿Pero dónde está el mérito si todo se reduce a subir el gasto y la presión fiscal? El reto es optimizar recursos, no despilfarrar. A recortar gastos como hacen las familias.
Y esta liquidación, un año más, lo que evidencia es una capacidad de gestión nefasta y un descrédito total de la institución cuando alarman con quiebra y acaban con superávits de récord.
Moltes gràcies, senyora Tinent d'Alcalde. Mirin, després d'estudiar amb deteniment la liquidació dels pressupostos a l'Ajuntament, veiem i es pot confirmar el que venim denunciant des dels últims mesos. Es fan molts anuncis, molts titulars, però a l'hora de la veritat hi ha molt poca inversió real. En definitiva, molt màrqueting i molt fum.
I és que s'evidencia un gran problema de gestió. Dos de cada tres euros anunciats per la ciutat no es materialisen. La inversió pública depèn de planificació, projectes tècnics, licitacions i seguiment. Si cada any passa el mateix...
que s'obren diners i no s'executen els projectes, no és una qüestió puntual, sinó que ens trobem davant d'una consolidació de la dificultat estructural per executar el que es pressuposa. No és un problema comptable, sinó un problema de gestió política.
Considerem que s'ha tractat d'un pressupost inflat artificialment. El pressupost definitiu supera els 331 milions, però la despesa real es queda amb 232 milions. Hi ha gairebé un decalaix de 100 milions que no s'executen.
La despesa corrent creix amb força, especialment amb personal i serveis, i per una altra la inversió real es desploma, executant-se només un 21,5 milions sobre més de 60 previstos. I és que el pressupost cada vegada dedica més recursos a sostenir l'estructura administrativa mentre les inversions que haurien de millorar a Tarragona es queden en el paper.
Per això ens preguntem quina és la veritable capacitat del govern municipal per transformar Tarragona més enllà del funcionament ordinari de l'administració. Considerem que un govern seriós hauria de fer una d'aquestes dues coses. O bé pressupostar inversions realistes, concordes amb la seva capacitat d'execució, o bé millorar radicalment la seva capacitat de gestió perquè el que s'aprova en el pressupost es converteixi realment en obres i projectes de ciutat.
Perquè si no, el que es transmet als veïns i veïnes és molt clar. Molt anuncis, molt titulars, però molt poca inversió real. En resum, molt de màrqueting i molt de fum. Podem ja reconfirmar que la pujada brutal dels impostos, com hem vingut dient des del primer dia, i les taxes, era totalment innecessària. Ara només queda veure si compliran amb el manual dels governs i abaixaran els impostos just abans de les eleccions.
En tots considerem que s'ha d'acabar amb aquesta fiscalitat asfixiant que ofega a tots els tarragonins i tarragonines, perquè s'ha demostrat que no estàvem en fallida de 14 milions i que s'obrin 20 milions no és símptoma en qualsevol cas de fallida, si no ve el contrari. Ara esperem que l'aplicació del romanent a la inversió, que com hem dit, evidentment nosaltres hi estem d'acord,
sigui realment una execució de tota aquesta inversió que se li aplica. I ja que som oposició, i abans se'ns ha dit per part del conseller Màrio Soler que quina mania de l'execució en contra del TUR, doncs miri, ens sembla...
que vulguin asfaltar i arreglar tot. De fet, és el que els tarragonins i les tarragonines demanen, asfalt, il·luminació, les voreres, etc. En definitiva, espai públic. I de veritat, que ens sembla perfecte que vingui el tur, perquè, miri, de veritat, el que suma no resta, i saben que sempre els hi dic, perquè el que abunda no danya, com diem els advocats.
I si la manera que asfaltin els carrers a la ciutat és que vingui el tur, de veritat fem un acord amb ells, que vinguin cada any, cada any que passi el tur per un barri diferent i que cada any s'asfalti i es millori tota l'asfaltat d'un barri perquè sigui, ni que sols sigui per això que és molt, per el que pot deixar la nostra ciutat que el tur vingui. Per tant, res més lluny que estar en contra del tur.
Per altra banda, dic que, tal com vam dir, i va ser un dels motius pel qual vam votar contra els pressupostos, precisament per aquestes partides del que era tot l'arranjament de l'espai públic, un millor i mig en tema d'asfaltat queda molt lluny del que la ciutat necessita.
L'altre dia, i ho van dir tots els mitjans de comunicació, només el pavimentat i la rotonda de polígon Francolí, per fer la rotonda d'accés a l'EMT i a l'autovia, hi eren 664 milions. Jo soc de lletres. Perdó, 664.000 euros, disculpem. Jo soc de lletres, com hem pogut veure. No, no, 664.000 euros. Però, miri, per molt que sigui de lletres, una simple regla de tres...
que això aquí fins aquí jo sí que hi arribo, una simple regla de tres, pensin que jo soc de matemàtica antiga, serveix per veure que si polígon francolí més rotonda són 664.000 euros, amb un milió i mig poca cosa més podem fer. O sigui, la resta que ha dit abans l'alcalde i que no està dintre del tur, que són els 200 i pico mil que hem d'anar.
Per tant, els números s'assemblen molt més, els 14 milions que els vam donar nosaltres amb un plurianual, i que per això no els vam votar, entre altres coses, els pressupostos, que un milió i mig que se'ns queda 664 polígon francolí, fantàstic.
més la resta, amb la resta de llocs, més els 200 i escaig gràcies al tur. Per tant, de veritat, fem un acord amb el tur, que vingui cada any, que passi cada any per un barri i així pavimentem un barri cada any. Moltes gràcies. Gràcies, conseller. En nom d'Esquerra Republicana.
Gràcies, alcalde. A veure si ho dic bé. Sempre denfeips, nunca retro. Que vol dir sempre mirar endavant, mai enrere. Sempre tirar endavant, mai enrere. Però mirem enrere, un moment. El remanent, aquest remanent tan lustrat...
Vaig a fer-los una mica d'història. Els romanents de l'Ajuntament, i en tot cas el resultat de l'Ajuntament, que sigui positiu, és bo. Ha de ser positiu. El que no pot ser és escandalosament positiu. Els romanents que hi ha hagut des de l'any 19, 20, 21, 22, etc., doncs han sigut de 5, 7, 8 milions...
excepte l'any 20, que va ser de 14 milions. Per què? Doncs perquè hi havia la pandèmia. I amb la pandèmia es van deixar de fer moltes coses, però no es va deixar de pagar a les empreses, no es va deixar de pagar a tots els treballadors de les empreses, no hi va haver cap ERTO, no hi va haver cap acció d'aquest tipus. És més...
després es va retornar tot en forma de bon ciutat i amb subvencions en part amb el tegit comercial que havia patit molt. Ara arribar a un romanent de 19 milions, dius, bueno, és que això és extraordinari perquè tal, perquè qual...
perdoni'm i sé que després m'arrenyarà el senyor alcalde, però els han tornat a enredar. Els han tornat a enredar. No és cert. No és cert. Es pot preveure.
I es pot fer de tal manera que això no acabi d'aquesta forma. Ja no parlaré perquè ja em sembla, no ho sé, conclassificar-ho, el fet que...
Aquí hi havia un forat de 14 milions quan vostès van entrar. És més, van, ho publiquen i després es queixen que no tenien crèdit amb els bancs. Quin banc vols que toqui calés si tu hi anuncies que estàs en fallida? Home, sisplau. No vam tindre cap problema en finançar-nos durant la nostra època. Hi ha més coses que cal dir.
192 habitatges que ara, allí el PP10, es tiraran endavant. Algú es creu que això surt d'ara? Això surt d'una fenya del govern republicà, CUP i Esquerra Republicana, principalment, que vam treballar perquè això anés així.
Ja no els parlo dels 50 pisos que van posar al Servei Social i a Esmausa per lloguer social amb tot el que van fer per el tema de rehabilitació. De zero patatero, senyor alcalde, re de re. No em foti a dir aquestes coses, sisplau, perquè tothom sap que no és veritat
Tothom no és veritat. Què els estem demanant? Què els estem demanant, sisplau? Els estem demanant ambició i obertura de mires en aquests moments. No estem en una situació dolenta econòmicament a l'Ajuntament. Per què? Perquè des del nostre govern i després vostès
han continuat treballant per baixar el deute, per baixar, diguéssim, tot aquest desastre que hi havia, perquè nosaltres vam agafar això amb el 102% de deute viu. Per tant, vam baixar, s'ha continuat baixant, i ara estem forts. Forts per afrontar una de les alarmes més punyents que tenim en aquests moments a la ciutat, sisplau.
que és l'habitatge. Sí, senyors, fem tot l'esforç possible per afrontar l'habitatge. I una altra cosa, la climatització de les escoles. Oh, és que nosaltres no podem fer inversions, és que resulta que això ho ha de fer la Generalitat. Sí, senyor, ho ha de fer la Generalitat. Però hi ha una manera de fer-li fer a la Generalitat, que és dir-li, escolti'm,
Nosaltres ho paguem. I vostè m'ho torna. I vostè m'ho torna. Això és un conveni que es pot fer i s'ha fet moltes vegades. Per tant, no és una acció directa d'inversió. Però tenim els diners per poder-ho fer, en tot cas. És una opció que podrien estudiar
que podrien estudiar com s'ha fet amb altres circumstàncies i amb altres casos. Per tant, m'ha sap molt de greu, hi ha moltes més coses, però m'ha sap molt de greu no poder fer el discurs que he fet abans de la senyora Mangini.
pensin una mica, facin una mica de reflexió, perquè no estem en la situació en què sí que estàvem en temps de pandèmia, en què sí que estàvem en l'inici de la guerra d'Ucraïna i vam tindre una inflació i vam tindre unes circumstàncies i amb unes circumstàncies de fortalesa dintre l'Ajuntament que no són, afortunadament, les que tenim ara. Gràcies, conseller. Simplement dos apunts.
respecte al que ha dit dels col·legis, que per mi és un tema molt important. Escolti, vostè ha portat, Isenda, ha portat la casa durant quatre anys i vostè sap que el que ha dit que podem fer les inversions nosaltres als col·legis sap que no és cert. Sap que no és cert. I sap que hi ha uns organismes de control
en aquest cas és intervenció, que òbviament el que fa és vetllar pel compliment de la normativa. I no es pot fer, no es pot fer. És sorprenent que donin consells a aquest govern que vostès mai van fer, mai van plantejar, mai van executar. I aquest és un tema...
que els col·legis són massa importants com per parlar d'això. El que deia vostè que no ens volíem donar cap préstec perquè vam anunciar que hi havia un dèficit de 14 milions. Això va ser a l'octubre. A l'octubre va ser quan es va anunciar la situació. La història que li ha explicat la consellera Mascaró va ser abans de prendre possessió, perquè ens van comunicar...
que no es renovava la pòlissa d'MT i que no es podrien pagar les pagues dobles dels treballadors i treballadores d'MT d'aquell estiu. Això és juny-juliol. Juny-juliol.
Junts i Julià. Llavors, no, un altre cop incorreixen en falta la veritat amb el que acaba de dir, perquè allò va ser a l'octubre, ho pot buscar, dia 2 d'octubre, quan es va anunciar la situació econòmica. Això va ser abans de prendre posició, fins i tot, perquè ja ens van comunicar, escolti, no es podran pagar, es paga els dobles dels treballadors. Llegat republicà.
Personal, autoritzar la compatibilitat d'un funcionari per a l'exercici d'un segon lloc de treball en el sector públic. Podem autoritzar? Votació? Votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Perdó? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem.
Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 24 vots a favor i 3 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Punt 17. Autoritzar la compatibilitat a un funcionari per a l'exercici d'un segon lloc de treball en el sector privat. Podem replicar el sentit de vot de l'anterior? Sí? Doncs que consti, senyora Fina, si està l'amable.
Àrea de serveis de la ciutadania, joventut i cooperació, aprovar inicialment les bases reguladores dels projectes de cooperació al desenvolupament internacional i de projectes d'educació per a la justícia global en règim de concurrència competitiva que s'adjunten i formen part íntegram del present acord. Consejera Mangini, si vol fer una explicació prèvia.
Muchas gracias, alcalde. Antes de explicar un poco en lo que consiste esta modificación, agradecer a los equipos técnicos de cooperación el trabajo que han hecho, que ha sido realmente arduo y extenso. Y también agradecer a las entidades que forman parte del Consejo de Cooperación,
que son muy activas, muy participativas, de las cuales yo personalmente he aprendido muchísimo y que convierten aquel conseil en un lugar donde da gusto estar y donde es un honor también presidirlo. En cuanto a la modificación de las bases que traemos a este pleno, ha consistido principalmente en adecuarlas a la normativa, ya que las bases eran del año 2017,
a la normativa actual y a los planes de cooperación, como por ejemplo la ley estatal número 1 del año 2023, la ley de cooperación, el reglamento de subvenciones en materia de cooperación, la ordenanza de subvenciones del Ayuntamiento del año 2024, el plan estratégico de subvenciones del año 2024 y el plan local de cooperación del Ayuntamiento y la actualización del año pasado.
También la adecuación de estas bases al enfocament de gènere basat en Drets Humans, tal como lo prevé tanto el Pla de Cooperació propio del Ayuntament y los planes de la Agencia Catalana y de la Agencia Estatal de Cooperació.
establecer unas únicas bases con dos modalidades, había antes dos bases para cada una de las modalidades, ahora es una única sobre todo para que se puedan hacer listas de reserva que faciliten las transferencias de dinero entre las dos modalidades en caso de ser necesario.
La reducción y simplificación de trámites en cuanto a la forma de justificación, quitar, por ejemplo, la exigencia obsoleta de un estampillado, estableciendo que las modificaciones no sustanciales solo deban contemplarse en el informe final y estableciendo que las prórrogas de ejecución de hasta seis meses no necesiten autorización, sino tan solo ser comunicadas.
También la adaptación de los procesos administrativos, sobre todo los contables, los fiscales, a las características de los lugares donde se produce la intervención de cooperación. La no exigibilidad de intereses de demora en caso de reintegros y de devoluciones. Y también la adecuación de estas bases a las bases de ejecución de presupuesto, lo que se ha trabajado con los equipos de intervención de la casa. Muchas gracias.
Gràcies, consellera. Grups que vol intervenir en fase de debat. Conseller Collado, com vostè vulgui. Gràcies. Jo vull agrair...
Molta gent. Aquesta feina que s'ha fet amb les bases dels efectes de cooperació, en primera instància a l'equip tècnic, que penquen cada dia amb ganes, amb una perspectiva de construir una millor societat
des d'aquí però també allà, i que plantegen esforços encomiables. Jo crec que jo és d'aquells apartaments amb els que més estona m'hi passo, perquè crec que el seu saber i el seu fer conjuguen molt bé amb el que els encarregam des de la casa. És veritat que també té a veure amb un Consell Municipal que funciona com un tiro. I quan un Consell Municipal funciona...
La participació es nota i ens permet avançar d'una manera conjunta. Fins i tot aquells, i aprofito per saludar el Salva, la coordinadora ONG, que està per aquí, fins i tot aquells que fan de mosca, que va tocant i remena i demana i reclama i ens fa moure's, perquè això és el que ens permet en realitat avançar.
No, ho he deixat en mosca. Si cal que em pregunten quina mosca, perquè no ve de demanar que m'esborrin res, ho deixaré aquí. Perquè jo crec que el que fan les ONGs en aquesta ciutat és molt important. És molt important perquè, a més, tenim la sort, i jo crec que no ho valen prou com a Ajuntament, tenim...
Un tipus d'ONGs que encara mantenen un model no professionalitzat, de militància contínua, de gent voluntària que treballa, que deixa hores de la seva vida per dedicar-se a la cooperació internacional i que alhora són acompanyats per tècnics que són capaços de desenvolupar aquests projectes de la forma que toca i de la manera que ho requereix.
en un moment on els postulats anticoperació estan guanyant, fins i tot on s'ha alimentat des d'alguns espais del centre dret que històricament no s'havien atrevit mai a fer-ho. En un moment com aquest, en què el món està...
ser capaços de mirar els ulls a les entitats, als projectes i fer aquestes bases, jo crec que és per agrair molt a l'equip tècnic, a la consellera Mangini, que des del primer dia hem treballat en aquesta línia i vull posar una cosa en valor que moltes vegades no es posa i és que Tarragona manté el pressupost de cooperació a diferència del que han fet tots els
els municipis de l'entorn que han abandonat aquesta eina imprescindible. Jo, si em permet la consellera Mangini, faré una broma aquella de Tarragona es faro, de los valores d'Occidente, perquè drets humans queden assegurats
amb aquesta proposta perquè planteja que les entitats puguin seguir fent la seva feina i, sobretot, que l'Ajuntament complementi allò que es fa en el dia a dia. No criminalitzant les ONGs com fan alguns, jo estic segur que n'haurem de sentir alguna grossa d'aquí una estoneta,
però sobretot donant resposta a realitats en origen que són profundament injustes i que, a més, tenen a veure amb com hem desenvolupat el món. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem a votació. Senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? No. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova...
S'aprova per 21 vots a favor. Perdó. Per 11 vots a favor, 6 vots en contra i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Esquerra Pol... Esperi, esperi, que estem calculant bé, sí.
Rectifico. 21 vots a favor, un vot en contra i 6 abstencions. Fins i tot una màquina infal·lible com la senyora Fina pot tenir un petit moment. Així que... Sí, 21 vots a favor, un vot en contra i 5 abstencions. 5, 5, perdó, sí, sí. Sí, sí, són 5 abstencions. 5 abstencions.
Perfecte. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot? Consellera, com vostè vulgui.
Gràcies, senyor alcalde. Simplement volem reconèixer especialment la feina de les tasques i de tot l'equip de cooperació, posant en valor les modificacions que s'incorporen avui a les bases reguladores del projecte de cooperació.
Són millores molt encertades perquè parteixen de la realitat també dels països on es treballa i perquè faciliten els tràmits a les entitats que estan fent una feina imprescindible sobre el terreny. Perquè tot i ser un departament petit tenen una gran capacitat d'adaptació, de millora i estan facilitant molt la feina a les entitats. I això en un àmbit com aquest és clau
I crec que tots hem de prendre nota per altres departaments també i altres tipus de subvencions. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Punt número 19, ordenació corporativa emissativa. Donar compte del d'aquest d'alcaldia número 4.230 amb data 6 de març de 2026 de delegació d'assignatura de la Secretaria General. Donem compte...
Hi ha un punt fora d'ordre del dia, prèvia, òbviament, a la declaració de l'urgència, que ha de ser aprovada per majoria absoluta del nombre legal de membres de la Corporació i l'assumpte és el següent.
Donar conformitat al text reforç del pla especial urbanístic de concreció d'ús i volumetria d'un equipament sanitari assistencial per a persones grans ubicat al camí ermita de la salut número 2 amb l'esmena d'ofici de les serrades materials relacionades a l'informe del servei de coordinació d'urbanisme. Requereixen d'alguna explicació prèvia, consellers, conselleres? Podem... Vol fer-ho, conseller? Votem en primer terme la declaració d'urgència...
Podem aprovar per assentiment. Moltíssimes gràcies, consellers i conselleres. I ara sí que passaríem a la fase de debat, grups que vulguin intervenir en fase de debat d'aquest punt. Podem aprovar per assentiment. Doncs moltíssimes gràcies. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Era massa bonic per ser veritat. Gràcies, conseller Collado, per fer que s'evaporin els meus somnis.
Jo sé, senyor Manresa, que des d'allà mira amb carinyo i em troba a faltar. Un dia li demanaré canvi a la consellera de Vox, a la consellera Gómez, i estaré al seu costat. No pateixi. Ja li explicaré coses aquí, segur. Mirin, el divendres, crec que va ser, quan vam reunir amb el conseller García per parlar d'aquest tema, i ens deia, bueno, no em votis en contra, no?, allò, intentava negociar...
Realment va ser agressió perquè li vam dir que sí abans que comencés a justificar-se, perquè enteníem que aquesta obra era imprescindible. Sí que és veritat, i vull aprofitar perquè consti en acte, que hem de complir encara un acord que tenim penjat, i és aconseguir cedir a la Generalitat un solar perquè impulsi.
una residència pública a la ciutat que complementi la que ja tenim, que és la de la Mercè, que ja tenim oberta en la seva totalitat. L'última vegada que parlàvem d'aquest tema dèiem allò d'esperem que estigui funcionant al 100%, ja ho està.
I ara el que hauríem de fer és demanar-li a GENE que fos capaç de construir-ne una altra, perquè la comarca del Tarragonès, i la nostra ciutat en especial, és la que té el percentatge de places públiques més baixa de Catalunya. I això s'ha de cobrir, s'ha de complementar amb oferta pública. No hi ha cap altra manera. I per tant, és hora que complim l'acord, jo crec que és del 24,
de buscar el millor emplaçament possible per aquí a una residència pública i fer que la Generalitat s'atreveixi a invertir-hi i a generar un nou servei que la ciutat necessita. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem a l'apartat de mocions. En primer terme, la moció número 20 i número 23. Amb el seu permís el que farem és un debat conjunt. És una qüestió d'ordre, conseller? Sí, sí.
plantegem Esquerra Republicana, retirem la moció, diuen pràcticament el mateix, per tant, anàvem a debat sobre un matís que no afecta a l'important, i per tant, tant Esquerra com Comuns, defensem una sola moció, que és la que ara conjuntament defensarem, que és la que en principi està escrita juntament amb la plataforma.
I, a efectes de secretaria, quina de les dues mocions és el text? La moció número 20 serà el text que de manera unitària es defensarà pels grups d'esquerra i en Comú Podem i desisteixen de la moció número 23. Això mateix. La defensa la faran de forma conjunta, conseller?
Doncs, un cop secretaria ha pres nota d'aquesta modificació, moció presentada per algun municipal de Tarragona en Comú Podem i Esquerra Republicana de Catalunya per a garantir...
una oferta suficient d'escola pública a Tarragona en el procés de preinscripció del curs 2026-2027. La defensem com vostès. Sí, la defensem conjuntament. Jo vull agrair als companys i companyes d'ERC el moviment, perquè era complex, perquè realment les emocions s'assemblaven molt, però és veritat que era una proposta que venia a la plataforma i era incòmode fer-los modificar. Aprofito per saludar els companys i companyes de la plataforma que estan per aquí.
que han fet un esforç aquests dies contra el rellotge i que han aconseguit, com a mínim, cobrir aquest debat en aquest espai.
I ja està. I fet. Vinga. Moció per garantir l'oferta suficient de l'escola pública a Tarragona en el procés de preinscripció 2026-2027. Proposta a la plataforma per més plens públiques i 3 a Tarragona. L'educació pública constitueix un pilar fonamental de l'estat del benestar i un instrument essencial per garantir la igualtat d'oportunitats, la cohesió social i el dret universal d'educació. El sistema educatiu ha de garantir que totes les famílies...
puguin accedir a una plaça pública propera al seu domicili en condicions d'equitat i sense discriminacions. En el procés de planificació de l'oferta educativa del curs 26-27 a la ciutat de Tarragona, el Departament d'Educació ha pres tres mesures que afecten directament l'oferta pública i la planificació escolar. El tancament de línies I3 a l'escola Pràctiques i el Miracle.
la reducció de ràtios en centres públics mentre que les de centres concertats es mantenen sense canvis, i la resignificació de les zones 3 i 4 amb la supressió de les anomenades zones bisagra i afectació directa a l'escola Saavedra i a l'escola Miracle. En aquestes edicions s'ha adoptat a pocs dies de l'inici del procés de preinscripció, sense la deuda transparència ni comunicació previa i adequada, i sense temps necessari per un debat informatiu i participatiu amb la comunitat educativa i amb l'Ajuntament.
La supressió de les línies en centres públics té conseqüències directes en la planificació educativa de la ciutat i en la pluralitat i diversitat de la seva comunitat escolar. Aquesta mesura redueix l'oferta de les places públiques disponibles per a les noves famílies i limita la seva capacitat d'escollir una escola pública dins del seu entorn més proper.
La reducció de ràtios a l'educació infantil és, en principi, una mesura positiva que pot contribuir a millorar la qualitat educativa i l'atenció personalitzada a l'adomnat. No obstant això, aquesta mesura no només es beneficia si s'aplica amb criteris equilibrats entre xarxa pública i xarxa concertada.
En el cas de Tarragona, la manera com s'ha aplicat aquesta reducció de ràtios comporta una conseqüència directa sobre l'oferta educativa pública. La desaparició de 95 places públiques d'I3 per al curs 26-27. Aquesta reducció equival, en termes pràctics, al tancament aproximat de 5 línies d'escola pública a la ciutat. Una és aquesta...
Una gestió d'aquest abast altera de manera significativa la planificació educativa i pot limitar el dret de moltes famílies a accedir a una plaça pública propera al seu domicili. En aquest context, la reducció de places públiques pot contribuir, de manera indirecta, a desplaçar l'alumnat cap a la xarxa concertada, fet que accentua desequilibris existents dins del sistema educatiu.
A més, la supressió del solapament de centres en el mapa escolar pot limitar la capacitat de les famílies per accedir a diferents opcions d'escola pública dins del seu entorn urbà, restringint, de facto, el dret a escollir de centres dins la xarxa pública. Així mateix, pot agreujar els desequilibris existents, ja que la zona 3, centre de la ciutat, presenta una infraoferta de 16 places, mentre que la zona 4 registra una sobreoferta significativa de més 34.
Aquest tipus de decisions, si no s'acompanyen de revisió global, de l'oferta i demana educativa del territori, poden generar desequilibris entre xarxes educatives i incrementar els riscos de segregació escolar. A més, podem obligar moltes famílies a assumir costos econòmics, logístics i ambientals que no els corresponen.
En aquest sentit, cal tenir en compte que l'oferta inicial condiciona de manera determinant el procés de preinscripció, ja que les famílies prenen la seva decisió en funció de la informació i de les opcions disponibles en aquell moment. Si des de l'inici l'oferta és limitada o desequilibrada, la capacitat real de tria queda restringida i el principi de lliure elecció de centre es veu clarament condicionat.
Per tot plegat, un sistema educatiu equilibrat i just requereix una planificació transparent, amb criteris equitatius i no únicament tècnics, així com la voluntat política de reforçar l'escola pública com a eix vertebrador del sistema educatiu. Davant d'aquesta situació, diverses famílies de la ciutat han expressat la seva preocupació i han demanat revisar les decisions adoptades pel Departament d'Educació amb l'objectiu de garantir una oferta pública suficient i equilibrada.
Per tot això, el plenari de l'Ajuntament de Tarragona considera necessari defensar el dret de les famílies a accedir a una escola pública propera, reforçar la planificació educativa amb criteris d'equitat i reclamar una política educativa que situï l'escola pública com a columna vertebral del sistema. I acorda. Primer.
Instar al Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya a rectificar de manera immediata les ràtios establertes en el procés de prescripció pel curs 26-27, amb l'objectiu que la reducció de ràtios s'apliqui amb criteris coherents, transparents i equitatius entre centres públics i concertats, evitant qualsevol discriminació que pugui reduir l'oferta de places públiques vers les concertades.
Segon, instar el Departament d'Educació a recuperar les línies educatives suprimides tant per la via de tancament com per la via de reducció de ràtios pel curs 26-27, amb la finalitat de garantir una oferta suficient d'escola pública de proximitat i evitar desequilibris en la planificació educativa de la ciutat.
Tercer, instar el Departament d'Educació a deixar sense efecte la supressió dels centres d'assolopament que afecten les zones educatives 3 i 4 de Tarragona, amb l'objectiu de preservar la capacitat de les famílies d'accedir a diferents centres públics dins el seu entorn territorial.
Quart, demanar al Departament d'Educació que revisi la planificació educativa de la ciutat de Tarragona amb l'objectiu de garantir que l'oferta de places públiques sigui suficient per cobrir la demanda existent i per evitar que decisions administratives puguin resultar en una derivació estructural d'alumnat cap a la xarxa concertada. Cinquè, reafirmar el compromís de l'Ajuntament de Tarragona amb l'escola pública com a eix central del sistema educatiu, defensant un model basat en l'equitat, la inclusió i la cohesió social.
Sisè, instar el Departament d'Educació a reforçar i garantir els espais de diàleg amb l'Ajuntament i amb la comunitat educativa, assegurant que siguin adequats en temps i forma en els processos de planificació escolar, especialment en decisions de caràcter estructural, com poden ser les que afectin l'obertura o tancament de línies educatives o canvis en les unificacions.
I setè, traslladar aquests acords a la Conselleria d'Educació de la Generalitat de Catalunya, a la Direcció Territorial del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya, als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya, als membres del Consell Escolar Municipal de Tarragona, als equips directius dels centres educatius de la ciutat i a les associacions de famílies d'alumnes, entre les quals la pròpia plataforma, aquí també aprofito per saludar.
Moltíssimes gràcies, consellers, per la defensa d'aquesta necessària moció. Grups que vulgui intervenir en fase de debat. Conseller Cendra, en nom de Junts. Gràcies, senyor alcalde. Lamento que Esquerra hagi decidit retirar la seva moció...
Perquè no venen a dir el mateix les dues mocions, no diu el mateix la d'esquerra que la d'en Comú Podem. La d'esquerra la consideràvem assenyada i raonable perquè tot i que parlava d'igualar ràtios,
no apuntava si s'havien de baixar les ràtios de la concertada o pujar les ràtios de la pública, la dels comuns sí que ho deia. Vagi per endavant el nostre suport a l'escola pública. Sempre n'hem estat defensors i fem nostres les seves reivindicacions i la dels pares tarragonins a qui avui se'ls planteja un greu problema a totes llums innecessari. També manifestem...
que el nostre país ha tingut té i ha de continuar tenint un model d'ensenyament on conviuen pacíficament l'escola pública i la concertada. Nosaltres defensem el dret dels pares a escollir lliurement quin model d'escola volen pels seus fills sense que l'elecció els hagi de suposar cap distorsió de cap tipus. És una elecció determinant i l'administració ha de posar totes les eines possibles perquè aquesta elecció sigui justa i equilibrada.
La resolució dels serveis territorials, que suprimeix dues línies d'I3 a la ciutat, ha romput en ple calendari de preinscripció escolar, alterant les regles del joc a moltes famílies, quan el procés ja estava en marxa i ha trencat la pau existent fins avui. Aquesta resolució comporta el tancament de dues línies
I no és només una mala decisió de fons, sinó també una manera profundament irresponsable de governar perquè arriba amb el calendari de prescripció i encarrilat i després que les escoles hagin fet portes obertes amb una oferta i una sonificació determinades.
Les famílies han triat escola confiant en unes condicions que la pròpia Generalitat havia fixat i de cop i volta se les canvia a mig camí i això genera angoixa, desconfiança i la sensació que el seu dret a una plaça pública de proximitat no està prou protegit.
En aquest context entenem que l'IMED no pot quedar-se de braços plegats davant d'una resolució que afecta directament la planificació escolar municipal i que altera un procés en què l'Ajuntament vulgui o no, amb competència o no, i està implicat de ple. I per això demanem que interposi, crec, si no m'equivoco, el termini per interposar un recurs contra aquesta resolució, acaba avui, crec que hi som a temps, el plenari va prou ràpid com per tenir temps per presentar aquesta...
aquest recurs i entenem que plantar cara en aquest sentit és fer ciutat i protegir els drets dels infants de Tarragona la defensa de l'escola pública i el dret a triar projecte educatiu sigui públic o concertat no passa per retallar oferta ni per moure línies d'un dia per l'altre sinó per planificar dotar la ciutat dels recursos que li pertoquen i respectar les famílies dels centres i el calendari
No podia ser, i per això el nostre vot serà d'abstenció, que és el que preteníem fer, votar que sigui la moció d'esquerra abstenir-nos a la moció dels comuns. L'equilibri no pot passar per posar els ulls en l'escola concertada i retallar-li les ràtios per equilibrar-la en l'escola pública. Entre d'altres raons...
perquè posa en risc el concert mateix. S'ha d'augmentar la ràtio de la pública per equilibrar-la a la concertada. Mai a l'enrevés. En aquest tema no hi poden haver guanyadors ni perdedors. La pública hi ha de guanyar, però la concertada no hi pot perdre. Reitero, lamento que s'hagi retirat la moció d'esquerra perquè havíem arribat a un acord, fins i tot amb una esmena, per no parlar de baixar la ràtio de la concertada.
I, en tot cas, manifestar-los que el nostre vot serà una abstenció. Gràcies, conseller. Passem ara a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Abstenció. Senyora Elvira Vidal, sensei? Sí. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Abstenció. Abstenció. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova...
Per a 18 vots a favor i no abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari, grups que vulgui intervenir en l'explicació de vot. En Comú Podem, Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Gràcies pels vots favorables, també per aquestes abstencions que s'han deixat fer. Jo crec, senyor Cendra, que li ha guanyat la priorisme.
No ho puc entendre d'una altra manera. Si és a priori, no. Si ve dels comuns, no. Si ve d'en Comú Podem, no. És a dir, a la...
A la mateixa moció, jo crec que la plataforma ha estat exquisida amb les formes de dir les coses, perquè estan molt emprenyats, molt, perquè els han jugat una mala passada. I han estat exquisites en no assenyalar directament a la concertada com el problema. No ho han fet. El que expliquen és...
que no és just que es baixi en uns llocs i no en els altres, perquè la baixada de ràtios, amb la bandera de la inclusivitat, que ja estaria bé que la fessin realista, s'ha utilitzat per fer una trampa. I el que suposa aquesta baixada de ràtios és la pèrdua de 5 grups, 95 places, en baixada de ràtios. 95 places són 5 grups, 5 línies perdudes en aquesta ciutat, aquest curs.
i dues línies que es perden i una que es compensa que es recupera Sant Salvador. Per tant, el que tenim és el tancament de sis línies a la pública i cap a la concertada. I això és un defecte de forma, que segurament no tenim la solució en aquesta casa, en aquest ajuntament, perquè el decret...
de la concessió de places per la concertada, ja ho diu ben clarament el concert amb les escoles, el que diu és que les línies es suprimeixen es posteriori si no s'omplen. Per això fem tots aquests jocs. Jo fa tres anys que estic a la Comissió de Garanties d'Admissions.
d'aquesta ciutat. I és un drama la feinada que es peguen els tècnics de l'IMET per aconseguir fins i tot ampliar algunes places o ampliar algunes ràtios. Miri, em sap tan greu aquest apriorisme perquè en realitat l'emoció jo crec que fins i tot l'equip tècnic de l'IMET la podria haver assumit.
perquè el que diu aquesta moció és exactament, des d'una perspectiva més política és evident, però és exactament el mateix que diuen tots els informes d'aquest Ajuntament. Tots els informes tècnics de l'Ajuntament deien això, no deien cap altra cosa. Per tant, jo crec que aquí ens han tremolet les cames.
Jo preferia una unanimitat que era el que tenia sentit. Perquè, a més, és que no és just que diguem, no, l'escola concertada no té res a veure, l'escola pública no... No sé què. Hem perdut...
9 línies en els darrers 5 anys. Aquest any en perdem 10 línies en els últims anys. Aquest any en perdem 5 més 1. No és una casualitat. I és veritat que l'escola concertada ha fet una feina...
exquisita i amb el Consell Escolar Municipal vam tenir un moment de rifirrafe que els vam acabar explicant que el problema no és la concertada per se, és el sistema filibustero, si em deixen utilitzar la paraula que utilitza la Generalitat per ubicar-nos en una posició molt complexa, arrossegar gent cap a la concertada per por de quedar-se sense pública. Gràcies, conseller. En nom de Vox...
Bien, es evidente que existe un problema real que afecta a familias y a niños de Tarraona, pero también es cierto que los profesores de Cataluña se encuentran en una situación límite y al final todo es consecuencia de una nefasta gestión pública en el sistema educativo catalán. Por ello, daremos respaldo a toda iniciativa que suponga una reforma educativa basada en la libertad, la calidad y la planificación rigurosa.
Pero no podemos desvincular la eliminación de plazas y líneas de la situación crítica de los profesores. El profesorado de la pública ha perdido entre un 20 y un 25% de poder adquisitivo desde el 2010, el equivalente a más de dos nóminas. Hoy están entre los terceros peores pagados en España y cobran unos 520 euros menos al mes que en el País Vasco, por ejemplo. El 36% está dispuesto a abandonar la profesión docente.
El 90% afirma que su carga de trabajo ha aumentado más de la mitad, que trabaja más de nueve horas extras a la semana en casa y solo el 27% considera que su salud psicológica es buena. Las bajas laborales se han disparado. Y tampoco existe una verdadera equiparación entre la escuela pública y la concertada, lo que sigue generando agravios dentro del propio sistema educativo.
Todos estos factores acaban repercutiendo en niños, familias y profesores. Y, para colmo, el acuerdo entre sindicatos y socialistas no soluciona nada a los profesores, sin reforzar la plantilla, sin reducir la burocracia y sin proteger la educación especial. Hoy queremos solidarizarnos con las familias y los profesores que se han manifestado estos días de huelga por culpa del gobierno socialista de Illa que los menosprecia.
Y hacer una especial mención a los alumnos con necesidades especiales. Creemos que es un insulto ofrecer un aumento de 48 euros al mes al profesorado por atenderles.
Es más, consideramos que la educación inclusiva no debe ser exclusiva. No debe plantearse ni como la única ni como la mejor. Sí a disposición de todo el mundo que la desee, pero no imponerse. Desde Vox defendemos la igualdad de oportunidades sin atacar la libertad de elección, sea pública, concertada, privada o especial. Por todo ello nos hemos abstenido.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Nosaltres també sentim que Esquerra Republicana hagi retirat la seva moció, assumint-la d'en com ho podem, perquè també anàvem a votar-la a favor. Sí, també era un sí crític, però l'anàvem a votar a favor, i com que vostès parlaven que volien mantenir la qualitat educativa, doncs els anàvem a dir que quina qualitat, que no s'ha de mantenir la qualitat, sinó a la vista de les dades, el que es té a fer és millorar, perquè si no mantenir era mantenir el que estava malament.
Gràcies.
Però com que s'ha retirat la que vostès han assumit, que és la d'en Comú Podem, hem de fer una abstenció com hem fet. S'han tancat línies educatives a Tarragona, això és un problema gravíssim i sens dubte no pot ser. Donem suport a l'emoció, evidentment que sí, amb un sí crític però donem suport a l'abstenció. L'educació és el més important i sempre donarem suport a l'educació, per això ens hem abstingut.
Però si recordem que vostès, tan esquerra, ha governat fins fa quatre dies a la Generalitat amb els comuns donant suport constantment, i ara que s'han retirat els pressupostos perquè es puguin negociar, arreglin tot el desastre que han fet els últims anys.
Perquè, mirin, tenim una situació d'emergència educativa. Per això no hem pogut votar a favor com haguéssim votat la seva, ens hem abstingut, però creiem que l'emergència és tan real i és un problema tan important a Tarragona que era important també s'ho manzint i que fos a través de l'abstenció. No tenim un forat ni un problema temporal, tenim una emergència. No ho diem nosaltres només, ho diuen els informes, els docents, les famílies.
Hem perdut en una dècada un curs en matemàtiques, gairebé dos en comprensió lectora i pràcticament un any en ciències. Tenim els pitjors resultats de la sèrie històrica i no és casualitat ni mala sort. És una conseqüència de les seves polítiques durant els últims anys.
Mirin, no podem demonitzar l'educació concertada, ja que fa una funció educativa i social molt important. Si no hi hagués la concertada, imaginin vostès les places que faltarien.
El que és important és que es reconeixi la relevància de la concertada i que situacions com aquestes no es vulguin derivar com si la culpa de la situació la tingueix la concertada. La culpa la té el sistema tal com està i vostès són els responsables. Nosaltres n'hem governat. Som vostès els responsables.
En definitiva, no venim aquí a dir escola pública concertada. És com quan a Tarragona parlem de turisme o indústria. Turisme, indústria, escola pública i escola concertada. Venim a dir les dues. Volem dues xarxes molt fortes perquè això és bo per Tarragona i per Catalunya i també per la llibertat. La pluralitat no debilita el sistema sinó que l'enriqueix.
Encara que a vegades això els costi a entendre, la llibertat d'escollir una escola pública o una escola concertada no és un problema. És un principi a tolerar, a protegir, a defensar.
Això és el més important per nosaltres. Per tant, aquesta abstenció a l'haver assumit per part d'esquerra la moció d'en Comú Podem, tal com pensàvem fer l'abstenció a la moció original d'en Comú Podem, però per altra banda sí que els hi demanem. Treballem tots junts perquè el problema hi és, l'emergència educativa hi és i per tant treballem tots junts per recursar la concertada i per suposat la pública.
i que no es perdi ni una plaça més, ni de l'una ni de l'altra. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra Republicana.
Molt bé, gràcies als vots favorables de qui els ha provocat, en aquest cas també del PSC, assumint la contradicció que pugui comportar amb la Generalitat, però creiem que toca tancar files. Mireu, aquesta moció defensa la pública, i defensar la pública no és atacar la concertada, en absolut, i a més us parla un fill de la concertada.
Jo m'he format, igual que la Maria, al Senat Cor. I per tant, som fills de la concertada. Soc també fill del Martí Franquès, soc fill de l'Autònoma de Barcelona i de la URB. No és atacar una o l'altra. Defensem la pública amb totes les conseqüències perquè s'està vulnerant, senyora Martorell, la llibertat d'escollir, precisament.
Sí, quan tenim zones que dupliquen l'oferta concertada per damunt de la pública, quan tenim que molta demanda no es pot satisfer, a no ser que sigui anant a una pública que estigui fora de la zona, no s'està satisfent la llibertat d'elecció. I aquí el que estem fent és defensar la pública. El senyor Sendra ha citat el tema de les ràtios.
el convido a que llegeixi l'acord de la moció que acabem d'aprovar, perquè enlloc diu, parla d'equiparar amb equitat i coherència les ràtios de pública i privada. Però no diu que sigui a la baixa, no ho diu explícitament, no ho diu. De fet, senyor Cendra, és sinònim l'acord que té aquesta moció amb el que tenim nosaltres a la moció amb l'esmena que vam fer amb vostès. És el mateix, no diu a la baixa enlloc. Per tant, simplement es parla...
jo crec que ha estat una confusió de lectura, simplement es parla de que juguin a la mateixa partida amb les mateixes cartes, òbviament. Aquí el que tenim és que hi ha hagut una mala planificació i unes determinades males decisions del Departament d'Educació i que això, i aquesta és la part important, ha vulnerat drets i ha generat una sensació d'angoixa molt important en moltes famílies.
Jo mateix m'hi vaig trobar l'any passat. La meva nena s'havia d'aprendre a escriure per primera vegada en una escola. I què fan els pares quan estan en una situació així? Ostres, ho van a visitar tot, s'interessen pels projectes del centre, miren coses com que la tinguis a prop de casa i que no hagis de fer servir gaire el cotxe per portar el criu al col·le, que la línia educativa t'encaixi, que sigui en català, com línia de la vida social a la nena, no desarralar-la. Mires coses així i et fan patir molt.
Perquè què tens que t'estimes més que els teus propis fills? I què et fa patir més que una decisió tan transcendent per la vida de la canalla? I sobretot la primera vegada que ho decideixes, no? Per tant, l'angoixa quan te canvien les regles del joc a pocs dies que somni la prescripció és incalculable. Incalculable. Per tant, aquí hi ha hagut un error, és evident.
Hi ha hagut una resposta, també és evident, en la mobilització de la ciutadania. Aquestes famílies es van manifestar primer davant de l'IMET i després van fer una tancada al carrer Sant Francesc, una tancada a l'escola del Miracle, han fet diverses mobilitzacions, possiblement n'hi pugui haver més, depèn de com vagin les coses, i això ens ha de despertar una solidaritat perquè s'estan vulnerant uns drets. El dret ha satisfet la demanda de poder accedir a l'escola pública prop de casa.
Això és un dret i no s'està satisfent per tothom. Això ens convida a una reflexió, una reflexió que creiem que és important. El fet demogràfic és el descens de la natalitat. Això és un fet demogràfic. Però reduir la pública és una opció política.
Això no és un fet natural, no. Això és una decisió política. I per tant podem planificar i tenir una involuntat política que vagi cap una banda o cap una altra. Si volem fer servir la naturalitat com a excusa per anar-nos carregant la pública, perfecte. Esquerra això no ho compra.
Per cert, abans la senyora Martorell ha fet una cita del passat. Vam obrir una línia pública en la nostra etapa. Com a Ajuntament i com a Govern de la Generalitat vam obrir una línia pública a l'Escola Miracle, la que ara es vol tancar. Vam obrir una línia. Per tant, és possible treballar en una línia contrària. Acabo.
Per què és important això a tot arreu i particularment a Tarragona? Home, perquè a Tarragona, com sabeu, tenim una ciutat molt disgregada, on els barris no només estan lluny geogràficament, sinó també econòmicament, i estan lluny socialment, i el que hem de fer és mecanismes d'equació a punta pala, i l'escola aquí ha de ser un ascensor social.
Clar, en el moment en què les escoles reflecteixen les desigualtats dels diversos barris i demés, hem de posar més carn a l'agrella que a qualsevol altre lloc, més recursos que a qualsevol altre lloc. No es pot fer la planificació des d'Unexel a Barcelona. S'ha de parlar amb la comunitat educativa, s'ha de parlar amb la ciutat, ho diu un dels acords, parlar amb l'Ajuntament, parlar amb la comunitat educativa, per tal de fer una bona aposta per l'escola pública a la ciutat de Tarragona, que té les seves, com diem, particularitats. I si hi havia alguna diferència entre la nostra moció i aquesta...
era, i acabo alcalde, gràcies, era que la nostra incluïa dos punts, més recursos per atendre aquesta complexitat d'alguns centres i de més, per treballar l'equació, i també garantir que això que li demanem a la I3 també serveixi per l'ESO i per el batxillerat. Per no complicar alt la història, centrem les energies en allò que ens uneix, i d'allò ja en parlarem. Una cosa és passar-se un minut o dos, però és que porta molts més minuts del temps que ja és àmpli. Terra, alcalde, però pocs temes són importants com l'educació pública de la caralla. Gràcies.
Per això és bastant ofenidor que després de deixar-li tant d'estona i demanar-li un mínim de còrum que faci aquest comentari estar fora de lloc. En nom del govern.
Sí, gràcies, alcalde. Bé, en primer lloc, una salutació a l'Albert, a altres mestres i representants de la comunitat educativa que estan avui aquí. Gràcies per acompanyar-nos. I fonamentalment hem votat que sí a la moció perquè recull exactament el posicionament en el que des de l'Institut Municipal d'Educació ja s'ha treballat i ja s'ha defensat i es continuarà defensant a nivell polític.
Ja ho vaig manifestar al Consell Municipal d'Educació, així com amb tots aquells agents que m'han demanat de tenir una reunió, tant AFES com directors de centres, com inclosa la pròpia plataforma de famílies d'Ai3.
i és que a la taula de planificació local del passat 5 de febrer, com a municipi, vam elevar les següents propostes, que era reducció de ràtios de sortida respecte al nivell I3, igualtat de ràtios tant amb la pública com amb la concertada, evitant així que es concentri una segregació cap a l'escola pública i evitant també així que es concentri més matrícula viva durant el curs en l'escola pública.
Tancament de grups. Com a municipi vam sol·licitar mantenir l'oferta inicial de la passada preinscripció. Sobre la nova interpretació que impedeix que un centre pertanyi a més d'una zona, és a dir, els famosos centres bisagra, de tal manera que...
Tal com es va informar el 5 de febrer, l'escola del Miracle passa només a la zona 4 i l'escola del Saavedra passa només a la zona 3. Aquí ja vam sol·licitar que calia, i que aquesta proposta no havia estat debatuda precisament en el Cansell Municipal d'Educació, on s'hi troba representada tota la comunitat educativa,
Si bé és cert que no s'altera amb puritat el número de zones, sí que altera el seu funcionament, de tal manera que una nova zonificació que es va aprovar en el 2021, inclús experts independents el que recomanen és que se li deixi més camí per recórrer, per veure com evoluciona, tenint en compte que està evolucionant de manera positiva per combatre la segregació. Lògicament, també es va posar de manifest.
que aquest canvi de criteri interpretatiu arribava tard, inclús quan ja havien començat les assessoraments, jornades de portes obertes o assessoraments de la pròpia preinscripció, de tal manera que, inclús a través de l'Oficina Municipal d'Educació, es podia haver lliurat informació que no fos fidel a aquest nova canvi d'interpretació.
Quan a la ràtua de sortir de la secundària obligatòria, doncs el que es va sol·licitar és que es garantís en primer terme l'escolarització de l'alumnat escrit. Jo no puc més que recordar que des de l'Institut Municipal d'Educació,
S'està treballant i es continuarà treballant per una adequació de qualitat i, en aquest cas, per exemple, per detectar alumnes en necessitats educatives especials. A Tarragona som un municipi pioner amb la creació de la unitat de detecció primària i aquest any també secundària. També cal tenir en compte que la segregació comença pel propi aspecte físic de les escoles i nosaltres, com a equip de govern, estem...
Fem i executem actuacions concretes, com per exemple més del milió d'euros que en aquest pressupost serviran per pintar absolutament totes les escoles, escoles que fa entre 30 i 40 anys que no s'havien pintat mai. Així les escoles públiques les estem dignificant.
Ara bé, cal tenir en compte que la situació de l'educació en general és complexa, ho sabem, també a Tarragona, però també cal tenir en compte que ve originada per múltiples causes i que, com a mínim, aquestes causes s'han originat
fa més d'una dècada. Està clar, per tant, que l'actual Govern de la Generalitat, si bé busca activament solucions, no li és exigible que ho arregli tot de cop perquè, com dic, el problema es va originar com a mínim fa una dècada.
El tema és certament complex, inclús el Consell Municipal d'Educació Últim, que vam tenir el 4 de març, des de l'IMET i amb tota la humilitat vam demanar aportacions concretes i de detall, entre d'altres, als grups municipals que estaven presents i, de moment, no ha arribat. És a dir, aquí el que cal és un diàleg, un consens i un picàpedre per anar concretant solucions. També vull destacar la voluntat de diàleg del Departament d'Educació de la Generalitat.
El passat 12 de març, la directora general dels centres públics va venir a Tarragona a petició d'aquest Ajuntament a reunió amb diversos representants del Consell Municipal d'Educació i també de la pròpia plataforma d'Afectats d'I3.
I va venir per tranquil·litzar, per recordar que no hi ha decisions definitives, per mantenir una escolta activa reiterant la voluntat de garantir l'escolaritat a cada zona, combatre la segregació de manera corresponsable entre pública i concertada. En definitiva, des de l'Institut Municipal d'Educació, continuem a disposició per continuar treballant plegats per millorar l'educació
És cert que hem de conviure pública i concertada, però a més a més és que volem conviure la pública i la concertada. I no vull acabar sense expressar el meu agraïment a la bona feina que es fa pel part del personal tècnic, tant de l'Institut Municipal d'Educació com de l'Oficina Municipal d'Educació. Gràcies. Gràcies, consellera.
No escapa a ningú que hem votat a favor d'aquesta moció de manera molt conscient. I qui governa és el nostre propi partit. Jo crec que aquí la Generalitat ha de fer un pensament. Crec que ha de rectificar. Així de clar els hi dic. Ha de rectificar. La igualtat de ràtios entre pública i concertada...
Em sembla de lògica aplastant. I no passa. Ni ha passat mai. No és que sigui una cosa d'ara. Jo crec que l'aconseguirem escarot també fa bé de contextualitzar. Però amb aquesta absoluta coexistència entre pública i concertada el que no pot ser és que hi hagi normes diferents per un i per l'altre.
perquè això no és igualtat. Així que espero i desitjo que aquesta escolta activa fructifiqui i la Generalitat doni una resposta satisfactòria al que es demana de manera molt majoritària per aquest plenari. Passem ara a la moció presentada pel grup municipal de Junts per Catalunya per a l'elaboració d'un pla d'actuació integral per a la Casa de la Festa de Tarragona. La defensarà el conseller Cendres.
Gràcies, senyor alcalde. Permetim una llicència en relació a l'emoció anterior. I sé que és un tema molt seriós, però no ho prenguin com una frivolitat. Però avui parlem amb símils futbolístics. Senyor Collado, Bengalt deia sempre negativo, nunca positivo. No es pensi que cada vegada que vostè presenta una emoció i li votem en contra per sistema. Votem que sí, votem que no, ens podem abstenir.
Si haguessin dit explícitament en la moció que es pugés la ràtio de la pública per equilibrar-la en la concertada, l'haguessin votat? Inqüestionablement que sí. Perquè crec que és el camí. D'acord? Bé, portem avui una moció que va molt més enllà d'un equipament.
Parlem de patrimoni, de cultura, el seguici popular de Tarragona és un dels elements més importants que tenim com a ciutat. És història, és identitat, és participació, és orgull col·lectiu. I precisament per això l'espai que l'ha de preservar i explicar no pot estar en les condicions actuals. La casa de la festa fa anys que arrossega problemes, humitats, manteniment insuficient, deficiències estructurals, plagues, fins i tot continguts desfassats...
i fins i tot els elements del seguici que no es poden conservar en les condicions que caldria, i això no és acceptable. Però el problema no és només l'estat de l'equipament, el problema de fons és que no hi ha una estratègia, una planificació total, i anem amb actuacions parcials, i això en un equipament d'aquest nivell no pot ser, no podem anar posant-hi pedaços.
I el que es necessita és un projecte amb visió de futur, i aquest precisament és el sentit de la nostra moció. El que proposem és molt clar. Primer, una diagnosi tècnica completa de l'estat real de la casa de la festa. I a partir d'aquí, un pla integral que abordi tot allò que avui no funciona.
Parlem de millores estructurals, de conservació del patrimoni, d'actualització de la museografia, de reorganització dels espais i de més projecció cultural, perquè la casa de la festa no pot ser només un espai expositiu, ha de ser un equipament viu.
Com un veritable, perdó, crec que paral·lelament en aquest projecte, en aquest pla integral per la Casa de la Festa, hem de parlar també del seu entorn. I l'entorn són els jardins de la reconciliació que haurien de ser un complement natural de la Casa de la Festa.
Un espai per a activitats, per a famílies, per a la cultura. Recordem que hi ha un espai habilitat als mateixos jardins per a la cultura i les entitats, però massa sovint es troba en un estat inadequat per a qualsevol pràctica. I la realitat és que avui els jardins de la reconciliació no estan en condicions. Per això aquesta moció també planteja la seva dignificació, perquè la casa de la festa i el seu entorn ha de funcionar com un conjunt.
Sabem que ara tenim a la nostra disposició un romanent que ens ha de permetre fer inversions i els hi plantejarem en el seu moment, els hi plantegem, doncs aconseguir també fer aquest pla integral per la Casa de la Festa. És l'hora de construir un projecte ambiciós, compartit entre tots i ben planificat a l'alçada del que és el nostre seguici popular i del que es mereix.
Per això els demanem el vot favorable en aquesta moció. Gràcies. Gràcies, grups que vulguin intervenir abans de la votació. Doncs anem a votació. Senyor Jaime Duque Moreno.
Senyor Francisco Javier Gomez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? No. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular? Sí.
Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, s'aprova per 12 vots a favor, 9 vots en contra i una abstenció. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, Partit Popular...
Esquerra, com ho podem... Perdona? Ah, ho farà el Toni. Perfecte. Elvira i nosaltres. Doncs comencem amb la consellera Vidal.
Gràcies, presidenta. La moció aborda un fet important i és la manca de manteniment dels establiments de propietat municipal. Alguns, com els centres cívics, ja sabem en quin estat està i un pla de conservació i recuperació dels edificis hauria d'anar per una banda separat independentment del seu ús. La moció proposa una cosa contradictòria com és
Conservar el paviment. Pensem que en l'àmbit de l'actual emergència climatològica, els sols dels parcs haurien de ser porosos, no haurien d'estar pavimentats. La mateixa regla que apliquem als patis de les escoles, que ara els estem renaturalitzant i creant espais d'ombra.
Quan es diu que el parc de la reconciliació presenta brutícia, inseguretat, el que estem és aplicant un criteri i és el del símptoma. Perquè realment el problema que hi ha en aquell parc és el sensellarisme. Hi ha persones que no tenen llar i que s'exoplugen en aquell parc.
Una cosa bona de la moció, sí, a tindre en compte, és el que aquesta consellera que els parla reivindica continuadament, i és que, a banda d'espais tancats, s'haurien de fer activitat en espais oberts. Si, a més, hi ha una instal·lació propera, perfecte, i aquest és un cas. Un altre cas seria la guingueta de fusta, que es va muntar per donar servei a ensenyament, que està proper, i és al parc de la ciutat, junt a la Quinta Sant Rafel.
I, per favor, amb qualsevol de les propostes que els consellers i les conselleres fem, intentem no encapsular ni segrestar un espai només per un sol ús. Després vindrem i direm que la quinta la volem per això, perquè no pot ser un espai tot aplicable al criteri a qualsevol espai multidisciplinar.
Fem aquesta reflexió, si us plau. I que no es produeixi un segrest. La Casa de la Festa està dedicada als elements del seguici, però també ha d'abordar altres aspectes, com el coneixement del que és el parc més proper i la difusió des d'altres mitjans. Una cosa que també trobo que s'hauria d'incorporar a qualsevol proposta, i és l'accessibilitat. En cap cas es parla de fer accessible...
Els elements del seguici de la casa de la festa, ni la casa de la festa ni la mobilització, no es parla de fer-ho accessible, i accessible des del punt de vista universal, tant per les persones que tenen problemes de mobilitat com les persones que tenen algun tipus de discapacitat auditiva, cognitiva o sensorial.
Sisplau, fem aquest exercici. I no defensaré cap més aspecte perquè sé que la consellera de Cultura ho farà amb molta més gràcia i arguments que jo. Gràcies. Gràcies, consellera Vidal. En nom d'En Comú Podem. Gràcies, consellera Adán. Primer de tot, jo crec que és important destacar el paper de la Casa de la Festa. La Casa de la Festa...
és potser un espai amb molt simbolisme, perquè és la casa nostra, la casa del nostre seguici, on estan allà representats, i sobretot perquè és un espai on, tant canalla com a adults, anem allà i gaudim del nostre seguici, podem veure de molt a prop els elements i podem també explicar la nostra història a través del seguici.
Nosaltres el que detectem, i fa arribar diferents associacions del seguís, que porten el bestiari, és que hi ha una falta de manteniment a la casa de la festa, li fa falta posar-la maca, li fa falta que sigui un joc on gaudir, on tenir un espai realment bonic i que pugui ser que estigui a l'altura de...
del que és el seguici de Tarragona. El que trobem els últims anys és que la participació del nostre seguici va en augment. Hi ha moltes peticions per part d'associacions de també participar en aquest seguici. Veiem que quan es fa la Santa Tegla Petita també hi ha una gran participació ciutadana i el que creiem és que
aquesta casa de la festa hauria de ser un lloc emblemàtic on, bueno, sigui un museu, com la resta de museus que tenim a la ciutat, perquè segurament molta gent vol visitar-la i molts de racons vol explicar la seva història allà.
faria falta uns horaris, nosaltres estem d'acord amb la moció que presenta Junts i també creiem que un horari hauria de ser més factible o un horari que sigui més visible per als ciutadans perquè puguin gaudir en aquest sentit i respecte a part de la reconciliació nosaltres ja vam fer algun preg no fa massa perquè ens trobem que la reconciliació es troba en un estat força lamentable
Està pensat en un futur que encara no ha arribat, que tinguem allà un lavabo públic on podem potser ajudar a la situació que trobem perquè per reconciliació la part que toca al jardí, a la casa del jardí, que és el restaurant que està allà pegat, trobem una situació on la gent sense sotre fa les seves necessitats i és una imatge...
realment que s'ha de treballar perquè no succeeixi. Llavors també estem en sintonia i és per això que com a grup municipal hem aprovat aquesta moció. Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyora tinent d'alcalde. Bé, mirin, com no podria ser d'una altra manera, des del grup municipal del Partit Popular donem suport a protegir i a mantenir d'una forma digna la casa de la festa de Tarragona. Les nostres festes són part de la nostra cultura, del nostre ADN, som tarragonins i tarragonines amb les nostres virtuts i amb algun petit defecte que puguem tenir, i cadascú amb les seves idees, amb la seva manera de fer...
Però la nostra tradició d'aragonina ens fa únics i ens fa estar units i ser millors persones entorn a totes aquestes tradicions i amb tota la feina que això suposa de les generacions que ens han precedit.
Part de la cultura, part de la tradició, part del nostre ADN, el tenim protegit i descansant en aquest espai. I és imprescindible que estigui en bones condicions, que es mantingui, perquè la nostra cultura s'ha de protegir i, sobretot, s'ha de garantir que pugui estar i perdurar, com deia, per a futures generacions de tarragonins i tarragonines, igual que els que ens hem precedint ens ho han llegat a nosaltres. Malgrat que la societat canviï i evolucioni, o a vegades sembli que involuciona.
el nostre ADN i la nostra essència es mantindrà viva a la nostra estimada ciutat. Només volem dir una cosa. El títol que porta i el que es demana que es diu un pla d'actuació integral creiem que també es pot dir un pla d'intervenció integral o un pla d'intervenció a la casa de la festa perquè no pugui generar alguna mena de confusió amb els palens d'actuació integral dels barris. Però com que les coses són el que són
i aquests petits matisos tampoc no ho canvien, per suposat el nostre vot favorable a aquesta moció. Moltes gràcies. Gràcies, consellera Martorell, en nom d'Esquerra Republicana.
Gràcies, consellera. Mirin, així d'entrada els hi comprem tot i tenen tota la raó. La casa de la festa té deficiències estructurals, la part de la museïtzació està desfasada, no està a l'alçada del nostre seguici i les peces ni llueixen ni estan conservades en bones condicions.
I per tant, dit així, havíem, i evidentment hem votat que sí, sobretot pel tema, per posar la Casa de la Festa a debat. No sabem si el que vostès plantegen de plans integrals, etc., serien la manera, la metodologia de treballar-hi, però en tot cas agraïm portar la Casa de la Festa al plenari.
Cal dir també que probablement, sota el govern de l'alcalde Nadal, no es va triar, a nostre criteri, la millor ubicació. Creiem que l'edifici està en un lloc poc cèntric i que té moltes mancances. De fet, ni la pobra Cucafera passa per la porta.
Per això, tot i les intervencions que s'han anat fent en els últims anys, amb l'adaptació dels lavabos, amb la impermeabilització per goteres, etcètera, no deixen de ser pedaços a una joguina que en realitat neix trencada. I aquests pedaços els hem fet tots, vull dir, tots els que hem anat passant pel govern hem anat generant aquests pedaços.
Jo crec també que en comptes de voler declarar a Sant Atec la patrimoni de la humanitat i aquestes coses, en comptes d'anar a cercar aquests títols, hauríem de fer un exercici de sinceritat i veure com el relat de la festa, una de les festes majors més importants de Catalunya, en realitat no llueix. I que tant parlem de turisme, de ciutat, de mostrar-nos gastronòmicament i patrimonialment, és cert que tenim un motor que ens fa únics i que sovint no explotem com podríem.
Santa Tecla ens parla de recuperar els carrers després d'una dictadura, ens parla de catalanitat, ens parla de llengua amb els seus vells parlats, ens parla de com una ciutat desperta als anys 80 i 90 recuperant un patrimoni i un llegat històric de fa més de 600 anys i que és envejable. Ens explica la fascinació pel foc, la tradició catòlica, que és l'Àliga, si no Sant Joan o Lleó o Sant Marc, ens explica els gremis medievals de Tarragona, la música tradicional i tot això que els tarragonins i tarragonines coneixem molt bé
podria ser una atracció per la resta de ciutats del país, pels nostres infants i per tothom qui vulgui. Avui, a més a més, gràcies a la tecnologia, podríem oferir experiències immersives, podríem submergir-nos en una plaça plena de gralles, suportar el pes d'un castell. Avui un museu és viure el relat i és evident que la casa de la festa, ara, això actualment és impossible. Així que benvingut al debat sobre aquest tema.
I sí que treballem conjuntament per posar el lloc que es mereix la nostra cultura popular i no parlo de les subvencions a entitats ni als dies de la festa, sinó que parlo que mentre la festa dorm mantinguem el relat viu a la ciutat a l'alçada del que Santa Tegla es mereix. Gràcies. Gràcies, consellera. En nom del govern...
Doncs és que no sé ni per on començar. Hem votat en contra bàsicament perquè...
crec que la Casa de la Festa i el nostre seguici és prou important i el que no està a l'altura és aquesta moció. Ja no només perquè parla d'una eina que és inviable per aquest equipament, com és el tema d'un pla d'actuació integral, que això preocupa perquè llavors no sabem què és un pla d'actuació integral, cosa que també és preocupant més enllà de la Casa de la Festa, i que parla del Pla Estratègic de Cultura 2030, quan és el 2033, que l'acabem de provar fa quatre dies.
sinó perquè és que diu coses que són falses. I jo crec que això és important dir-ho. Quan diu que els deterioraments han afectat la conservació d'algunes peces del seguici, és fals. Fins al punt que determinats elements han hagut de ser traslladats temporalment a altres espais per garantir-ne la preservació. Home, quan es porten a altres llocs que normalment són els tallers dels restauradors i restauradores que treballen amb nosaltres per aquest motiu, sí, surten les peces de la casa de la festa per anar als tallers.
Però que s'hagin detret perquè corren perill a la casa de la festa és fals.
Tenen una capacitat immensa per ofendre a tot l'equip de cultura. No és la primera vegada, però els puc assegurar que això, com a mínim, que quedi ben clar que és fals. I totes les propostes que es fan, evidentment, la casa de la festa és millorable. Per això estem treballant conjuntament des de l'equip de festes amb el Museu d'Història de Tarragona en la redacció dels plecs per la nova museïtzació de la festa. Que no cal parlar-ne del romanent, perquè no sé si recordaran que al pressupost ja tenim 50.000 euros per fer totes aquestes actuacions. Però és que, a més a més, es diuen coses...
Ho dic perquè és que ens l'hem mirat amb carinyo, però és que no hi ha manera. Diagnosi feta, no? S'ha de fer una elaboració, un pla. Home, la consellera Roig també podia haver defensat la feina que ja vam fer a l'anterior mandat, perquè és que aquesta diagnosi ja està feta. És que el document és del 2022...
és que és amb el que estem treballant per arreglar les deficiències que té la Casa de la Festa, que estava el seu grup al govern quan es va fer aquesta feina, que és accessible la Casa de la Festa, que es van fer els lavabos accessibles, que tenen un accés independent pel carrer, senyor...
Carmona, per si vol entrar la gent encara que l'equipament estigui tancat i es fan activitats fora al carrer, que són nous aquests lavabos accessibles i a més tenen un accés directe des del carrer per poder-ho estancar. També ens parlen...
amb la participació activa de les entitats del seguici popular. Home, tot es fa amb la participació activa. Home, s'ha fet un pla estratègic on han participat més de 2.000 persones, on fa ni 3 setmanes hi va haver la taula participativa de la cultura popular i tradicional de la nostra ciutat, on van participar moltíssimes entitats. També et vaig dir que ningú va venir en aquesta trobada de feina
a parlar del desastre que és la casa de la festa. Per tant, hauríem de parlar amb una mica de propietat quan parlem d'un tema que, a més a més, és tan important. Sempre es fan enviar que existeix tot això.
És la vegada, des de la història de l'obertura de la Casa de la Festa, que està oberta més dies, perquè està oberta tots els dies de la setmana, per primera vegada. Tenim una persona fixa, un funcionari que hi ha de dilluns a divendres. Tenim imaginautes que treballa obrint la Casa de la Festa els caps de setmana. Hi ha activitats sota demanda l'any 2025.
Hi van haver 78 visites guiades, 1.791 persones de diferents escoles i entitats van passar per la Casa de la Festa, no de visita, de visita moltes més, només amb les visites guiades. Ho dic perquè, vaja, no sé, són coses que i l'horari està claríssim, només cal entrar a la web i veure en quin horari d'obertura té la Casa de la Festa.
S'han de fer activitats de millora per descomptat i estem treballant per descomptat que aquest 2026 veurem aquestes millores perquè es licitarà el projecte de nova museïtzació que evidentment serà una museïtzació del segle XXI per descomptat.
Però jugar d'aquesta manera, ja sigui aquí, amb articles de premsa, on sigui, parlant que els elements del seguici estan en perill per l'estat de la casa de la festa, és una irresponsabilitat que crec que no ens podem permetre. Perquè després anem a demanar declaracions d'avent d'interès cultural, inclús la moció ja envertreneja prou, però ja tenen el diputat
que va fer totes aquestes demandes al Parlament de Catalunya, i per altra banda anem dient que no som capaços de conservar-ho quan a més és mentida. Per tant, jo crec que posar la Casa de la Festa sobre la taula ja hi és posada, ja s'hi està treballant en la Casa de la Festa, fer-ho de les maneres que ho demanen sí, però jo crec que una moció com aquesta no se la mereix. Ni el nostre seguici popular, ni la nostra festa major, que tant ens estimem tots els tarragonins i tarragonines,
ni l'equip de festes, ni per descomptat l'equipament. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Passem a la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular per a protegir l'edifici de l'escola Torreforta, que ha estat objecte d'esmena i posada en coneixement de tot el consistori. Qui la defensarà? Consellera Martorell?
Moltes gràcies, senyor alcalde. Abans de començar amb l'explicació de vot, volem traslladar, com ja hem dit, una esmena que ja la tenen tots els grups. A la Junta de Portaveus vam parlar sobre els punts d'aquesta moció, sobre un concretament que és precisament el que demanàvem de protegir l'escola Torreforta com a bécil, bé cultural d'interès local.
Com el Departament d'Educació ha de fer actuacions per millorar el centre educatiu i amb temes també, com es va comentar també pel conseller Collado, temes d'accessibilitat, etcètera, si el convertim ja en un vacil podria complicar aquesta operació. Per tant, volem esmenar aquest punt i simplement que volem demanar, tal com consta a la moció esmenada, protecció de la façana,
i que el departament faci l'actuació que sigui, però que es tingui en compte el valor arquitectònic per posteriorment iniciar ja els tràmits de la declaració com a bécil. De la mateixa manera, tal com va comentar també la consellera Roig a la Junta de Portaveus,
Afegim un tercer acord, que és que l'escola pugui realitzar treballs de recerca sobre l'arquitecte del centre, l'arquitecte Saragossa, un cop a l'any i que hi hagi també una ruta de visites per tots aquells edificis que l'arquitecte va deixar a la nostra ciutat i que es pugui fer també de manera recurrent per part dels alumnes.
Un cop això, comencem amb l'exposició de la moció que, com veuen, ja ha creat un debat molt interessant i, a més a més, ha sigut millorada per les aportacions als diferents grups.
És un tema de patrimoni, és un tema de ciutat, un tema que ens té que unir, no ens té que separar, i per tant això demostra que quan parlem de qüestions en sentit comú, a més a més amb seny, el debat ens fa útil a tots pels tarragonins i les tarragonines, i la moció aquesta ha aglutinat tot el que pensàvem sobre el patrimoni que suposa l'escola de Torrefortes, sobre el seu arquitecte i sobre l'obra que va deixar a la nostra ciutat.
Per tant, com feia temps que no parlàvem de patrimoni impositiu, i això no pot ser, volem parlar, com dèiem, de patrimoni, volem parlar també d'un patrimoni com és tan important l'escola Torreforta. Com ja saben, l'escola Torreforta és un referent en l'educació del barri des de l'any 1961, quan es va inaugurar un 3 de febrer amb el nom llavors de Grupo Escolar Guell-Villelví.
Està situat al carrer Tortosa i va ser dissenyat per l'arquitecte tarragoní Joan Zaragoza Albí. Són unes instal·lacions que després de mig segle s'han anat ampliant i modificant, fins i tot en el projecte original l'arquitecte Zaragoza ja preveia amb una gran visió la construcció d'un segon pis. És un d'un estil racionalista on destaquem les formes geomètriques, les línies rectes i les grans finestres. Un disseny molt contemporani
i molt modern per la seva època. Recordem que aquest arquitecte tarragoní va fer més obres a Tarragona, com el xalet Santelles a la via Augusta I de la ciutat, la jefatura provincial de Tràfico, o a l'àmbit més social, aquesta escola de Torreforta, el grup d'habitatges Verge del Carme del carrer Salou del Serrallo, juntament amb els arquitectes Cudec de Sant Manat, Vivalls i Vergés, i el singular santuari del Loreto per tots tan especial.
El centre educatiu comptava amb una placa commemorativa amb motiu de la seva inauguració on s'indicava el nom original de l'escola i el nom de l'arquitecte a la part inferior dreta. L'any 2011 es va canviar el nom de l'escola a Escola Torreforta i fa justament un any que es va eliminar aquesta placa original on constava el nom de l'arquitecte del qual parlem. Per tot això...
que presentem aquesta moció per protegir aquest edifici, per demanar protegir-lo després de l'esmena proposada, la façana de tot l'edifici i a l'espera d'aquestes obres que pugui fer el Departament d'Educació. Per posteriorment ja poder catalogar-lo com Déu mana i per suposat, a més a més, reconèixer l'efecte de la gran feina que va fer la ciutat l'arquitecte tarragoní Joan Saragós Salví.
amb la seva instal·lació d'una placa que commemori el centre educatiu que va dissenyar. Afegirem també la creació, com dèiem, d'aquests treballs de recerca al centre sobre l'arquitecte i les rutes als edificis d'aquest arquitecte tarragoní. Després, de mig del segle operatiu, l'edifici no està protegit i creiem de la mateixa manera que molts veïns i veïnes i també d'un estudiant de grau d'història que va fer un gran treball
de final de grau que és el moment que l'Ajuntament de Tarragona pugui protegir aquest patrimoni que ens va regalar l'arquitecte Saragossa. Hem d'estar orgullosos de tots els tarragonins i tarragonines que han tribut a la millora de la ciutat i en aquest cas del barri de Torreforta. Vull dir que precisament aquest treball de final de grau
va ser el que ens va, també juntament amb el que ens deien els veïns, donar la idea de fer aquesta moció i, per tant, posar en valor que sigui a l'arquitecte Saragossa també una referència no sols pel barri sinó per les futures i les actuals generacions.
Hem d'estar orgullosos de tots els tarragonins i tarragonines que han contribuït a la millora de la ciutat i en aquest cas del barri de Torreforta. Per tots aquests motius creiem que l'obra de l'arquitecte tarragoní mereix un reconeixement amb aquesta placa commemorativa com a mínim, iniciar, com us deien, els tràmits de protegir la façana i amb un futur convertir-lo en bècil. Aquest centre va ser la primera escola pública del barri i s'ha de protegir el centre educatiu
perquè protegir-lo en definitiva és protegir el patrimoni de Tarragona, que és un orgull per tots. El barri de Torreforta té un vecín, un bé cultural d'interès nacional, com és precisament la Torreforta que dona nom al barri, i és important protegir tot aquest llegat per totes les generacions que han passat. Per tant, com dèiem, el que demanem és reconèixer la feina de l'arquitecte tarragoní, Joan Saragossa, instal·lant una plaça que commemori el centre educatiu que va dissenyar,
Dos, iniciar aquests tràmits per protegir la façana de l'edifici a l'espera de les reformes que ha de dur a terme el Departament d'Educació de la Generalitat i, posteriorment, iniciar els tràmits per declarar-lo becil. I, tercer, fomentar els treballs de recerca de l'escola sobre l'obra de l'arquitecte i establir rutes educatives basades en els treballs de l'arquitecte Saragossa. Moltes gràcies i gràcies per ser magnànim amb el temps. Gràcies, consellera. Gruus que vulgui intervenir en fase de debat.
conseller Duque i consellera Vidal. Conseller Duque, com vostè vulgui.
Sí, hola, buenos días, señor alcalde, señoras y señores concejales. Hablar de la Escuela Torreforta es para mí una cuestión no simplemente teórica ni distante, sino algo casi personal, porque es la escuela en la que yo estudié de pequeño y, por lo tanto, conozco de primera mano el papel que ha tenido ese centro en la vida del barrio y en la formación de muchas generaciones de atarragunins. Precisamente por ese vínculo personal y por el respeto que merece esta institución educativa,
Abordaré esta moción y les adelanto que mi voto será una abstención porque quiero abordarlo con realismo y con sentido de responsabilidad.
Nadie discute que determinados edificios puedan tener interés histórico o arquitectónico, pero estamos hablando de un centro educativo plenamente operativo que presta un servicio público esencial y que, como ocurre con muchos equipamientos construidos hace décadas ya, necesita poder adaptarse con flexibilidad tanto a las exigencias pedagógicas actuales como a las reformas del sistema educativo y también, y por supuesto, a las intervenciones técnicas de mantenimiento que inevitablemente surgen con el paso del tiempo.
Por ello, creo que iniciar ahora procesos de protección patrimonial, aunque, como se dice en la esmena, se planteen inicialmente sobre elementos parciales del inmueble, significa abrir la puerta a condicionar futuras actuaciones que pueden ser necesarias para garantizar la seguridad, la funcionalidad y la calidad del servicio educativo.
Y a mi juicio, la prioridad institucional debe ser precisamente esa, asegurar que la escuela pueda seguir evolucionando y prestando el mejor servicio posible al alumnado y a sus familias. Además, y esto será lo último, las propuestas de puesta en valor cultural o arquitectónica, creo que deben construirse desde criterios pedagógicos y desde el diálogo con la comunidad educativa, evitando decisiones impulsadas exclusivamente desde el ámbito político que puedan generar
y así lo entiendo yo, no responder necesariamente a las necesidades reales del centro y de su entorno social. Por todo ello, y como he dicho antes, nos abstendremos ante esta moción. Gracias. Muchísimas gracias, conseller. Consellera Vidal, con usted volgué.
Gràcies, alcalde. M'agrada la proposta. La consellera Martorell demana plaques per donar a conèixer el patrimoni arquitectònic contemporani, que és un dels patrimonis que passa més a desapercebuts de la ciutat.
No deixi d'intentar-ho, de veritat. Encara que les plaques estiguin acollades amb cola i les arrenquin el segon dia, com va passar amb les plaques que senyalitzaven, que ja no en queda cap, o una en queda, crec, unes plaques de lleutor magnífiques que per iniciativa seva marcaven tots els edificis d'arquitectura contemporània i que van aplaudir els membres del Col·legi Oficial d'Arquitectes.
i moltes altres persones, entre elles i jo. Vostè no deixi de demanar plaques. Això és una de les plaques que crec que la funció no és solament pedagògica, sinó que té una funció de retruc que per mi és molt important, i és el sentiment de pertinença.
Els alumnes que van a aquesta escola, els veïns del barri, han de saber qui era l'arquitecte a Zaragoza, han de saber quin racionalisme significa el tipus de construcció i, sobretot, han de sentir orgull de pertinença al barri i tindre aquest equipament. Jo demano plaques per senyalitzar patrimoni natural, els arbres, tampoc se'n posen, i vostè, si us plau, no deixi d'intentar-ho.
Moltíssimes gràcies, consellera. Passem a votació, senyor Zagatari. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova...
Per 23 vots a favor i dues abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. En Comú Podem, Junts, Partit Popular, Esquerra i Govern. Consell i Collado, com vostè vulgui.
Gràcies. Per començar, volia agrair dues coses. Una és que portar l'escola Torreforta aquí, que no acostuma a passar, i portar-la és una bona notícia, i li vull agrair també una part sentimental. És l'escola de la mare, de les tietes, dels tiets, i encara manté l'estructura de llavors. I, per tant, emocionalment sí que va ser una troballa xula trobar-la al pleg.
I la segona cosa que li vull agrair és la cintura que va tornar a demostrar a la Junta Portaveus, dient que si això ha de portar algun problema, espera que busquem la solució. Per tant, jo crec que és una bona notícia, perquè a més a mi em generava molta contradicció no poder votar a favor.
sabent el que consistia o el que acabava provocant aquesta declaració proposada inicialment sense les inversions que li calen. I li explicava la comissió com des del Consell Comarcal portem diverses obres en l'entorn del menjador, la cuina i el pati, fins i tot obrem la porta d'accés directe al pati que ens feia impossible. Si hagués estat protegit, hagués estat impossible que fos...
Avui és l'únic espai climatitzat d'accés per als infants de l'escola i, per tant, és una part imprescindible. I, mirin, ja que parlem de l'escola Torreforta, hi ha una història que es coneix poc, però que jo crec que està bé que coneguem, i és el canvi de nom d'aquesta escola. Perquè, a més, va ser un canvi de nom molt tranquil, molt amb la línia del que plantejava la llei de memòria històrica, la primera...
I, executat per un equip directiu, en aquell moment en Josep Caraltó va decidir fer el canvi. En Guelvi i el Vi, que la gent del barri, els més grans encara li diuen, va ser un ministre franquista, se li va posar el nom en memòria d'aquest ministre i, amb bon criteri, la direcció de l'escola va decidir canviar-lo.
fer una cosa molt senzilla, que és donar-li un nom que li donés sentit i que representés els valors de l'actualitat. I va agafar aquest nom de Torreforta. Jo crec que són d'aquelles coses, perquè a vegades ens agrada molt fer estirar vots en segons quines coses, i les coses són tan fàcils. Al final, fer complir una norma tan senzilla com aquesta és tan fàcil...
Que està bé que un dia que celebrem que volem protegir entre totes i tots aquesta escola, que és imprescindible pel barri, està bé que recordem que un dia va tenir el nom d'un ministre franquista de la dictadura i que avui el nom del seu barri, que és allò més normal. Moltíssimes gràcies, conseller. Nom de Junts, conseller Sandra.
Gràcies, senyor alcalde. Hem votat que sí i li demano disculpes a la senyora Martorell perquè aquests minuts els aprofitaré no per parlar de la seva moció sinó de l'emoció anterior. Senyor alcalde, en aquests darrers tres anys vostè sap i crec que n'és molt conscient
que tant jo com el meu grup municipal hem estat a l'altura en moments difícils i hem donat un cop de mà al govern quan tocava i sempre hem tingut en la discrepància un discurs mínimament cordial.
Em sap greu que no hi sigui, la consellera Ramos. He de dir-li que trobo intolerable la falta de respecte, l'agressivitat manifestada per aquesta senyora consellera envers la meva persona i vull manifestar-li perquè crec que les coses es poden dir de moltes maneres, que les mocions es poden votar a favor o es poden votar en contra. Respecto profundament que vostès hi hagin votat en contra.
Però el que no puc permetre, i m'entristeix molt i en decep molt, aquest discurs agressiu, aquesta falta de respecte cap als dos regidors del grup municipal de Junts. I volia manifestar-ho públicament. Gràcies.
Gràcies, conseller, i preu entengui que no només no poso en dubte la seva alçada de mires per defensar Tarragona, sinó que ho reconec públicament i avui aprofito de nou per agrair-li.
Potser la vehemència a vegades en la defensa es pot confondre amb cada respecte. Ja li puc assegurar que tot el nostre grup té un profund respecte cap a vostè i al senyor Manresa i prego a acceptar les meves disculpes si el to no li ha agradat en nom de la consellera Ramos. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. En primer lloc, agrair el recolzament de tots els grups i, com no, clar que sí, que s'ha de tenir cintura. Quan una cosa es presenta, quan una moció es presenta a la Junta de Portaveus, que per això està, i es poden fer aportacions, molt millor.
el tema, abans ho deia, el tema que va dir vostè, conseller Collado, del tema de l'accessibilitat, del tema de les rutes o de l'estudi de la figura i de l'obra de l'arquitecte Saragossa, com va dir la consellera Roig, les aportacions que van fer tots els consellers. Per tant, moltíssimes gràcies a tots. Jo també voldria avui agrair
la presència del net de l'arquitecte de Zaragoza, que està aquí, que ens acompanya, que ha vingut en representació de la família, i de veritat, gràcies per estar aquí. I abans ho deia, tot això va néixer per aquest treball d'aquest estudiant de grau, i per tant, agrair molt. Agrair també les abstencions, perquè en definitiva sempre ho diem, és un deixar fer, i a més a més, evidentment, no s'intenta imposar res a ningú, però quan una escola...
És com quan la moció de la consellera Vidal amb el tema dels vitralls del Sagrat Cor, també es té d'estudiar l'obra de l'autor d'aquells vitralls. I els que som exalumnes i aquí en som cinc, doncs, déu-n'hi-do, sis, sis, m'ha dit el perfecte, sis.
El conseller Gómez. Per tant, s'ha d'estudiar. Quan un teu ha tingut el goig i el privilegi d'estudiar en una escola, que totes són fantàstiques i totes ha de ser estudiada la seva història, però encara més, quan és un element arquitectònic important, és normal, i a mi em va semblar una idea molt bona de la consellera Roig,
el fet d'incloure aquest estudi de la persona de l'obra i també aquesta ruta per als diferents espais. Com deia la consellera Vidal, i li agraeixo, sí, jo no em cansaré de dir que es posin plaques, perquè en definitiva, quan un passa i llegeix, és l'herència que ens han deixat els romans. Encara nosaltres ara, gràcies a l'epigrafia romana, sabem moltes coses.
i podem veure qui ho va fer-ho, com ho va fer-ho. Per això insisteixo en tornar a posar-les a la Rambla del modernisme, de les cases modernismes que ella deia, i vam presentar una moció a l'inici, tornar a presentar, i a més a més sé que el conseller Nacho García també hi està d'acord, tornar a posar les que es van treure en els monuments romans que comemoraven la titularitat i el moment de la declaració, i que a més a més va pagar aquest Ajuntament. Per tant, és important, perquè una placa
Dóna una informació que el que ve, potser no ho sap, no ho té perquè sapiguero. I és important perquè les plaques ens permeten recordar, ens permeten la memòria d'aquelles persones que han sigut importants per la ciutat, en aquest cas pel barri, però també per tots nosaltres...
I jo també ho dic a nivell personal perquè la meva família sempre va ser ja els pares molt amics tant de l'arquitecte Saragossa com de la Genoveva, la seva esposa i de la família. Per tant, moltes gràcies de veritat a la família avui per estar aquí representada i també a tots els grups per el seu vot favorable, per haver millorat l'emoció i perquè crec que sincerament ha sortit millorada i també les abstencions per deixar fer. Moltíssimes gràcies.
Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra. Gràcies, alcalde. Només referent un segon a la moció d'abans. No he volgut dir que la diagnosi de la Casa de la Festa l'havíem fet nosaltres, perquè sempre reclamem llagat republicà i sembla que arrofan el nas, però com que ho ha fet la mateixa consellera Ramos, entenc que aquesta vegada val per dos.
Parlant de l'escola i de l'escola Torreforta, entenem i agraïm la intenció del Partit Popular de poder posar en valor l'edifici d'aquesta escola. I de fet també li agraïm moltíssim aquesta cintura de la qual parlàvem a la Junta de Portaveus per acollir també les nostres propostes. I de fet ho agraïm perquè són aquella història de la ciutat que s'emmarca dins d'una història universal, com és l'arquitectura racionalista.
que ens parla d'una Europa post Primera Guerra Mundial, que buscava en l'arquitectura aquestes línies geomètriques simples i aquest ús limitat dels materials, i per tant Tarragona s'emmarca d'alguna manera inconscient dins de la història de l'art universal, i per tant sempre és un bon moment per recordar-ho.
Joan Saragosa va ser segurament l'exponent més clar d'aquest estil també a Tarragona, amb nombreuses obres arquitectòniques de la ciutat, i l'escola Torreforten és una d'elles. Jo, com ja hem parlat, parlàvem que aquesta protecció sovint ens limita en curseta i en edificis amb munus que actualment necessiten reformes per accessibilitat, per climatització, i és per això que, tal com ja vam parlar la Junta de Portaveus, creiem que,
podem posar primer la tasca pedagògica mentre no s'adequa a l'edifici i, si de cas, després ja en parlarem. De fet, si entrem a la web d'arquitecturacatalana.cat...
hi posem el nom de l'arquitecte, de Joan Saragossa, veurem la fitxa de totes les seves obres més significatives i fins i tot un mapejat on les podem trobar. El Xalet Centelles via Augusta, el grup d'habitatges Verge del Carmel Serrallo, la Jafatura Provincial de Tràfic, el Santuari de l'Aleu del Loreto, etc. I a partir d'aquí podem generar ja els materials. Tenim un mapa fet i unes fitxes dels edificis. Per exemple, per què no celebrar l'aniversari de l'arquitecte organitzant una sortida del centre escolar a visitar la seva arquitectura per la ciutat?
per què no fer dels petits alumnes els millors ambaixadors d'una herència arquitectònica valuosa, fent un treball de plàstica sobre arquitectura o, per exemple, qui va dissenyar la seva escola. Més enllà d'això, com dèiem, quan l'escola sigui un edifici amb les necessitats d'un edifici del segle XXI totalment cobertes, potser aleshores ens podríem plantejar una certa protecció, però segurament no abans.
Les propostes, en tot cas, poden ser moltes, i més enllà de la placa que en reconegui l'autor, que també és necessària, creiem que la millor feina és fer que els infants descobreixin el món que els envolta, que se'l facin seu, perquè així d'adults defensaran allò que han après a estimar. Gràcies. Gràcies, consellera. En nom del govern, conseller Ignacio García de Torre.
Gràcies, alcalde. Gràcies també a la consellera, com hem dit tots els meus companys i companyes de consistori, per haver acceptat aquesta esmena que jo crec que ens ha permès aprovar-la per ampliar majoria, perquè entenem que l'escola Torreforta és una escola amb moltes necessitats, que necessita d'una inversió important per qui és competent, que en aquest cas és la Generalitat, i per tant...
Abans de fer aquesta catalogació i aquesta protecció jo crec que és important tenir clar que hem de fer aquestes obres i no posar-nos a fer aquestes catalogacions que puguin després perjudicar-les. I per tant, haver fet aquesta setmana ens ha permès aprovar-la i estem molt satisfets perquè al final l'escola Torreforta...
L'escola Well B&B, perquè quan jo jugava ja als partits de bàsquet de la lliga d'institut d'escoles, encara era l'escola Well B&B, forma part de la història de la nostra ciutat, dels nostres barris, forma part d'aquells barris que van créixer i van néixer
arran d'aquestes persones nouvingudes, com ara també passa, que arriben i viuen en els nostres barris, i de la que, em permetran, em sento hereu en part, perquè els meus pares i els meus avis també van venir de fora i es van instal·lar per primera vegada en Casona Torreforta, en el barri del Pilar, i després més tard a Camp Clau encara hi viuen. I forma part de la història de la ciutat, i per això quan a vegades hem parlat que cal un museu d'història de la ciutat,
Sempre hem dit que no s'ha de centrar només en la part romana, en la part de fa 2.000 anys, perquè aquesta la coneixem i l'expliquem als nostres nens i nenes, sinó que havia d'anar més enllà i que havia d'anar fins a la creació dels barris, fins a la lluita d'aquestes persones per l'arribada de la democràcia, per tenir uns serveis públics a l'alçada del que mereixien i fins als dies actuals on encara són un exemple en molts casos.
I serà un exemple la Torreforta, vostè també ho deia, la Torreforta acabada de reformar i que forma part també d'aquesta història del barri com és l'escola Torreforta.
Està acabada de reformar i ens hem compromès amb l'Institut Municipal de Serveis Socials des del Museu d'Història a que posarem un tòtem informatiu, no pels turistes, no és que vulguem atraure turistes, sinó perquè la gent del barri conegui i entengui que aquell espai és el que dona nom, precisament, al barri i que és un espai molt important de la història de la nostra pròpia ciutat. Així que, evidentment, aquestes mocions ens permeten recuperar aquesta part de la història, que és la història de Tarragona,
i de nou agrair-li aquesta esmena que ens permet aprovar-la i posar en valor la figura d'un arquitecte com el Joan Saragossa. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller, i aprofito per saludar els familiars del gran arquitecte Tarragoni i Joan Saragossa, que avui ens acompanyeu. És un honor que estigueu aquí.
I les ciutats les conformen la suma de moltes voluntats. Però és innegable que hi ha persones que modifiquen molt més una ciutat. I l'arquitecte Joan Fragosa va ser sense cap mena de dubte una d'aquestes persones.
no prescindir del criteri estètic en un edifici que ha de ser funcional, jo crec que és una de les grans fites que va solir l'arquitecte Joan Faragoza i encara gaudim de la seva visió. Així que gràcies i gràcies també al Partit Popular per presentar aquesta moció. Passa. Sí.
Disculpim, alcalde. Per una qüestió d'ordre, sé que queden dues mocions. El que passa és que hi ha unes famílies que venen de centres d'educació especial que aquesta setmana me van demanar de fer un PREC. I la veritat, com s'ha retressat el plenari i tot, doncs l'hora que és per respecte a ell, si tots els consellers estan d'acord, voldria fer el PREC.
Això és forçar massa el procediment. És que estem encara en apartat d'emocions. Estem en un apartat d'emocions, ja. Quan vaig parlar amb ells, el plenari era a les 9. El secretari em mira com dient un PMO. Jo li faig careta de... El secretari em passa el mort a mi i jo els hi poso vostès.
Jo per mi no hi ha cap problema, però seria fins a cert punt una paralització de l'apartat d'emocions i seria fer un prec en aquest moment per reprendre després l'apartat d'emocions. Això està més forçat que res a la vida. Però si ho veuen bé... Gràcies per donar suport a la seva pròpia companya. Això és molt loable. No sempre passa.
No sempre passa. Doncs, sisplau, faci el prec i què menys que aquesta tortura que és aguantar un ple no ho hagin de fer més. Els entenc, eh?
De veritat, moltíssimes gràcies. Bé, primer donar la benvinguda a totes les famílies que avui ens acompanyen. Són famílies del nostre municipi que van a escoles d'educació especial i a tallers. Senyor alcalde, també ha de conèixer l'Albert, que és l'alcalde, se'n recorda? Molt bé.
Senyor alcalde, disculpem que no l'hem saludat com vostè es mereix. Benvingut a casa seva. Bé, són famílies... Ocupo temporalment, eh? No pateixi que li... Són famílies que venen del centre Estela, del centre Solc, de la Montanyeta, i bé, primer, abans que tot, voldria explicar per què avui han vingut i per què, doncs, simplement, jo crec...
Jo contentíssima que avui hagin confiat en mi per fer aquest prec. I és perquè estan profundament preocupats per una decisió que afecta directament la vida dels seus fills i les seves filles. Aquestes famílies fa pocs dies han rebut una carta del Consell Comarcal del Tarragonès
que cito i llegeixo textualment. Des del Consell Comarcal del Tarragonès ens posem en contacte per tal d'informar-vos que el servei de transport adaptat pel qual en sou usuari per qüestions econòmico-jurídiques
situació contractual del servei, nova forma de finançament de la Generalitat de Catalunya, a partir del 31 de juliol deixarà de prestar-se amb el model actual de funcionament. Això què vol dir?
Doncs vol dir que nanos, com per exemple el Jairo, que vostès coneixen perfectament, la seva mare, la Montse, que és presidenta de molts anys del barri del Pilar, un noi que és més gran que vostè, doncs no tindrà el seu transport adaptat, per exemple. O diríem el Quico, tampoc. I molts, i molts, i molts casos. Clar, en altres que ens diguin econòmico-jurídiques...
No ens representa res. El Consell Comarcal està governat pel PSC, per Comuns i per Junts. I aquí tenim gent que està dins del Consell Comarcal.
També el PSC està governant aquest Ajuntament, està governant el Consell Comarcal i està governant la Generalitat de Catalunya. Per tant, aquestes famílies fan...
O sigui, transmeten la seva preocupació i per tot això el meu prec és molt clar. Els grups que governen el Consell Comarcal, avui aquí representats, els demano que retirin l'ordre de deixar de prestar el servei de transport adaptat.
Perquè els que li estan demanant és que canviïn d'escola. El que estan demanant és que vagin a les escoles del seu municipi, com si muntanyetes n'atinguéssim a cada poble. No, muntanyeta n'en tenim una. I ells han de poder assistir-hi amb el seu transport. Estela, Solc, en tenim una i han de poder assistir-hi amb el seu transport adaptat. Per tant, sisplau,
el nostre prec, el de les famílies, és que retirin i que tornin a tindre el transport que han tingut fins ara, perquè això representa...
Un trencament emocional representa una desorientació, una angoixa per tots els nostres nois i noies, i no ens ho podem permetre a la nostra societat. Gràcies. Gràcies, consellera. M'hauran de perdonar...
Desconec aquest assumpte, m'han de perdonar. Si que és veritat, el conseller Collado, si vostè que forma part del Consell Comarcal... Sí, gràcies.
Gràcies. És un poco raro, ¿no, esto? Jo ens vull agrair a les famílies. Parlàvem ara fa un moment i ja els he dit que ens hauríem de veure.
És que és... A veure, hi ha tres coses aquí. Una és... És que queda raro explicar-ho aquí perquè això jo li hauria agraït molt que hagués sigut un prec del grup d'Esquerra al Consell Comarcal i fins i tot a la comissió n'hauríem pogut parlar i a més d'excel·lents representants Esquerra al Consell Comarcal.
Hi ha diverses coses. Una és que s'acaba el contracte. L'altra és que és el que gestiona aquestes places i que, per tant, això té a veure amb el jurídico econòmic. És a dir, l'any que ve no tindrà la consistència. Hi ha una segona cosa que és la Generalitat de Catalunya, que és qui finança i qui té la competència, ha canviat les regles del joc.
I això dificulta enormement el funcionament. Ho dic perquè ara estava intentant parlar amb el gerent per intentar poder aclarir i posar una mica de llum en aquest plantejament. Els Consells Comarcals saben que presten serveis per encàrrec. La Generalitat li encarrega el Consell Comarcal i el Consell Comarcal el desenvolupa. Jo crec que amb la consellera Fuster ja n'hem parlat molt del servei de bus.
que era molt deficitari i tenia moltes coses a millorar, i algunes rutes hem aconseguit millorar-les, alguns tours, perquè jo crec que no es podien dir d'una altra manera, de nanos que es passaven dues hores a l'autobús, hem aconseguit reduir i millorar, i per tant era un procés que s'estava fent. Però és veritat que qui té la competència és la gent.
Jo em plaço a que tomem aquest tema, si es vol, com a Ajuntament. A més, també hi ha un tema de canvi de criteri en l'Ajuntament, que estem pendents de trobar-nos amb l'equip de govern de l'Ajuntament des del Consell Comarcal perquè les ciutats de més de 50.000 habitants hauran d'assumir la gestió del transport escolar adaptat.
Hi ha un munt de coses aquí a sobre i jo crec que està bé el PREC perquè ens fa reaccionar i jo crec que dona lloc a unes famílies que estan normalment preocupades pel tema, però no sé si és massa útil. Per tant, respectant el PREC i l'autonomia del grup municipal d'Esquerra,
Sí, Mari, no em mireu així. Em sembla bé que feu nyiguinyori-me al cap, però el que és real és que si volem trobar una solució, aquest Ajuntament avui té zero competències i fer una crida als que estem aquí del Consell Comarcal és raro que jo hagi de parlar com a conseller comarcal al ple de l'Ajuntament
Jo no sé si havia passat mai a la vida, però no passa res. Jo ho faig, perquè crec que... No, però home, jo crec que... M'has interpel·lat directament, m'has assenyalat, Gemma, no passa res. També parlem de la guerra d'Ira i no estem aquí, no?
Jo crec que, com hem comentat fora abans d'entrar, jo els emplaço a que ens veiem i concretem com això s'aplica, que interlocutem amb la Generalitat de Catalunya i que l'Ajuntament ens faci cop de mà i a partir d'aquí encarem aquest tema. Perquè hi ha una cosa que és clara i això no té debat. L'afectació sobre els vostres fills i sobre les vostres famílies és evident i el que ens hem d'encarregar als serveis públics és que això no passi.
I, per tant, entenent que el més important és això, jo el que emplaço és que ens trobem un dia al Consell Comarcal. Si la consellera Fuster té haver de venir, serà meravellós, perquè, a més, al Consell Comarcal, repeteixo, i més a l'àrea d'educació, amb el Marc, amb la gent de la canonja d'Esquerra Republicana, fem feina dia sí, dia també. Per tant, gràcies pel PREC.
Gràcies a les famílies per l'impuls i jo crec que estarà bé que ens trobem. Gràcies. Gràcies, conseller. Jo el que els puc dir a les famílies és el que depèn de l'Ajuntament. L'Ajuntament vam treure l'any passat un contracte de licitació per més de 300.000 euros de transport adaptat.
que aquest sí que fem des de l'Ajuntament i que és sense copagament, que és dels pocs municipis que ho fa sense copagament. Ho dic més que res perquè no acabo d'entendre que s'expliqui aquí quan és el Consell Comarcal i quan nosaltres com a Ajuntament sí que fem un esforç
important, econòmic, més de 300.000 euros per poder-ho fer i sense cop pagament, fins i tot portem a Nois i Noies, si cal, a Reus, en aquest cas. El que sí que dic, i m'agafen així d'aquesta manera, però que no és del nostre àmbit, intentarem parlar amb el Consell Comarcal, que ens expliquin, i jo crec que les explicacions que ha donat
El conseller Collado, doncs, crec que deixen clar que s'està treballant per arreglar-ho. El que sí que els hi dic, per part nostra, el nostre compromís com a ajuntament, que és el que sí que depèn de mi, jo no formo part del Consell Comarcal, és que nosaltres sí que fem una cosa que no fan, bàsicament, molts pocs municipis. Molts diners per fer transport adaptat i sense copagament, no?
Així que a nosaltres el que sí que li puc dir és que a nosaltres no canviarem aquest compromís que té l'Ajuntament de Tarragona. Passarem ara a la moció presentada per algú municipal de Tarragona en comú, Podem, per la pau i contra la guerra a l'Iran.
Gràcies, senyor alcalde. Disculpeu que avui no estic allà, però per tema de salut aquest ple ho faig des de casa. Serà més còmodo el company gollador allà al joc. Disculpeu que no he pogut estar allà. Avui ens reunim per parlar de pau, però no d'una pau llunyana o abstracta, sinó d'una pau urgent, fràgil i cada vegada més amenaçada.
Les darreres setmanes hem vist com l'escenari internacional es dediora de manera preocupant. Veníem d'una situació prèvia que, amb totes les seves limitacions, havia intentat basar-se en el multilateralisme, el dret internacional i la resolució diplomàtica dels conflictes. I això està sent qüestionat i erosionat. Aquest trencament, que va començar amb el segret del president de Venezuela, el gener, es fa especialment evident amb el conflicte armat entre els Estats Units d'Amèrica i la República Islàmica de l'Iran.
iniciat el 28 de febrer del 2026, agarrando un atac militar ilegal i unilateral dels Estats Units contra objectius a territori iranià, sense cobertura de dret internacional ni l'ampara de les Nacions Unides. En aquest atac es va assassinar l'Ayotolal Khomeini i la gran part de la cúpula governamental de l'Iran.
Aquest fet no és aïllat, forma part d'una deriva més àmplia en què la força s'imposa al diàleg i els interessos geopolítics i econòmics passen per davant de la vida de les persones, com estem veient els atacs d'Israel, també il·legals, al sud del Líban. Les conseqüències són immediates i devastadores. Parlem d'inestabilitat global, d'impactes econòmics que afecten a milions de persones, però sobretot parlem de patiment humà, de civils atrapats enmig del conflicte, de famílies que ho perden tot.
i fan que es converteixen en víctimes d'una guerra que no han triat. Un d'aquest episodi més colpidós és el bombardeix d'una escola de nenes que hem vist fa poc, que ha provocat la mort de més de 170 persones. Una tragèdia que ens recorda una veritat dolorosa. En les guerres actuals, les principals víctimes són sempre les poblacions cívils.
I mentre això passa, l'atenció s'estem per tot el Pròxim Orient, amb nous episodis de violència que fan créixer el risc d'una escalada encara més gran i perillosa. Des de posicions democràtiques i progresistes hem de ser clars. Cal denunciar qualsevol vulneració dels drets humans, vingui d'on vingui, com hem fet a l'Iran, criticant el sistema actual que hi ha allà. Però aquesta denúncia no pot ser mai una excusa per justificar intervencions militars unilaterals i bombardejos indiscriminats.
La pau no es construeix a marmes, la pau es construeix en diàleg, en cooperació i en respecte entre pobles. És cert que com a ajuntament les nostres capacitats per influir en conflictes internacionals són limitades, però també és cert que representem la veu de la ciutadania com vau veure fa una setmana el diumenge al balcó del Mediterrani. I aquesta veu té valor.
Quan els municipis, les institucions i les societats civils salcen per defensar la pau, s'envia un missatge clar. Volem diplomàcia, volem justícia i volem posar fi a la guerra. Des de Tarragona volem aportar el nostre petit gra de sorra perquè cada veu compta i perquè davant de la guerra el silenci no és mai una opció. Per això cridem no a la guerra. Moltes gràcies. Gràcies, conseller. Grups que vulguin intervenir en fase de debat.
Conseller Duquer, com vostè vulgui.
Sí, gracias, señor alcalde. Quiero empezar dejando clara una cuestión básica, y es la defensa de la paz, del respeto al derecho internacional y de la protección de la población civil. No admite matices, está claro. Creo sinceramente, además, porque les conozco a todos ustedes, que nadie en este pleno desea la guerra ni el sufrimiento de los ciudadanos
sea cual sea el país del que estemos hablando. Ahora bien, precisamente por respeto a esos valores, considero que debemos actuar con prudencia cuando en este Ayuntamiento nos planteamos pronunciarnos sobre conflictos internacionales complejos. ¿Y por qué? Es sencillo. Las informaciones que recibimos sobre estos conflictos son a menudo contradictorias
si no son siempre parciales y, por supuesto, son difícilmente verificables. Y creo que no corresponde a una institución local convertirse en un espacio de validación de relatos geopolíticos enfrentados.
Tampoco podemos olvidar que las decisiones sobre el uso de la fuerza, las alianzas militares o la política exterior pertenecen al ámbito competencial del Estado y de los organismos internacionales. El papel del inalentamiento, como el de Tarragona, debe centrarse ante todo en atender las necesidades reales y cotidianas de nuestros vecinos, sin renunciar por ello a defender valores universales como la convivencia entre pueblos o la resolución pacífica de los conflictos.
Es por eso, por estas razones que reconozco, reconocemos, porque creo hablar también en nombre de mi compañero Javier Gómez, la buena intención que puede inspirar y que de hecho inspira esta iniciativa. Pero entendemos también que el pleno municipal no es un instrumento adecuado para posicionamientos de esta naturaleza. En consecuencia, nuestros votos serán de abstención. Gracias. Gracias, conseller. Passem a votación, señor secretario.
No. Grup municipal del Partit Popular...
No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 14 vots a favor, 6 vots en contra i dues abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en l'explicació de vot. Junts...
Perdoni, disculpi. En Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular, Esquerra i Govern. Conseller Carmona, com vostè vol dir? Gràcies, senyor alcalde. Pedidos hermanos y hermanas, sigo con tristeza la situación en Oriente Medio, así como en otras regiones del mundo devastadas por la guerra y la violencia.
No podemos permanecer en silencio ante el sufrimiento de tantas personas sin defensas, víctimas de estos conflictos. Lo que las hiere a ellas, la cera a toda la humanidad. La muerte y el dolor provocados por estas guerras son un escándalo para toda la familia humana. Aquestes parábolas no son bebés. Aquestes parábolas son del Papa León XIV,
que l'última homilia va fer un posicionament clar en contra de la guerra. I jo crec que precisament que el papa es posiciona tan clarament en contra de la guerra és important, perquè demostra que hem de ser valents. I jo això li dic al conseller Duque,
Yo creo que hay que ser valientes, señor Duque, porque a veces pensamos que esas acciones que hacemos en el Ayuntamiento no tienen trascendencia, pero muchas veces estos pequeños granitos de arenas, estos pequeños llamados de atención, estos pequeños reclamos, estos pequeños actos, si los sumamos mucho y los enviamos como se va a hacer a la Embajada estadounidense, puede mover montañas. En el sentido de que si somos muchos los que alzamos la voz,
como lo pasó el otro día en el Parcón Mediterráneo, donde más de 200 personas clamaron contra la guerra de Irán, podemos cambiar las cosas. Y yo creo que precisamente presentamos esta moción...
como grupo municipal, porque queremos que ese tema también se hable, ese tema nos afecta, nos afecta completamente. Cuando vamos a llenar el depósito de gasolina y nos suben 20, 30 céntimos, realmente es porque hay una guerra injusta, hay una guerra en Oriente Medio contra Irán que está provocando eso y es una guerra ilegal por parte de Estados Unidos. El comportamiento que está teniendo Trump, el presidente Trump y el gobierno de Estados Unidos es completamente deleznable, es completamente...
humillante para el resto de la ONU y el resto de representantes políticos por eso compartimos claramente la posición que tiene el gobierno de España que para mí está siendo un ejemplo de no a la guerra y un comportamiento valiente que en un principio no tenía apoyos pero como hemos visto que sumado toda esta presión internacional esta presión social mejor dicho hemos conseguido que muchos gobiernos de Europa que en principio van a participar en esta guerra al final no lo hagan si esto es un pequeño granita de arena
para frenar esta barbarie, sumaremos. Muchas gracias. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Sandra.
Gràcies, senyor alcalde. Em sap greu que el senyor Puig no hi és, però per alegria del senyor Puig, l'amistat comunero-podemita-juntaire es trenca en aquesta moció. Abans deia ell que hi havia una amistat perillosa, perillosa per les esquerres, doncs es trenca en aquesta moció.
Han votat que no, han votat que no perquè no estem a favor de la pau, dels drets humans, de la via diplomàtica, del dret internacional. No, estem a favor de la pau, estem a favor dels drets humans, estem a favor del dret internacional i de la via diplomàtica. Sempre.
Però no fem política internacional a cop de titular ni de gesticulació. Defensem el rigor, la responsabilitat i la defensa dels interessos del nostre país. I precisament per això hem estat crítics amb els governs, tant el de Catalunya com el d'Espanya, on vostès també tenen responsabilitats per la seva manca d'anticipació, perquè això es veia venir.
Perquè davant situacions com aquesta el que cal és previsió, planificació i defensa dels interessos de la ciutadania i no anar remol dels esdeveniments. I per això hem reclamat que es preveguin les conseqüències i que s'actuïn mesures concretes. Adaptació de pressupostos, reducció de costos energètics, suport a l'economia productiva.
I el que han vist, en canvi, és que les seves polítiques no han tingut en compte aquest impacte en cap moment. Només discurs ideològic, de pamflet i propaganda. I precisament per això han votat que no en aquesta moció. Perquè aquesta moció, disfressada sota un clam pelapau, és una moció ideològica, esbiaixada i profundament incoherent. I sí, avui vostès...
Apel·len a l'emoció, parlen de víctimes, condemnen la guerra i fins i tot fan referència a vulneracions dels drets humans i del dret internacional. Però el problema és que aquesta sensibilitat no l'hem vist sempre. Perquè quan a l'Iran milers de dones sortien al carrer reclamant llibertat, quan eren reprimides, empresonades i assassinades pel règim dels ayatolars, vostès no tenien aquesta mateixa contundència.
Parlem d'un règim que ha reprimit brutalment protestes i demanda de llibertat, amb més de 30.000 morts i milers de detencions, d'un règim que discrimina les dones, les controla i les castiga, d'un règim que va provocar la mort de Gina Amini en mans de la seva policia de la moral.
que ha executat penjant-los d'una grua l'esportista Saleh Mohamadi i dos companys més, i tot perquè havien protestat. Ni una menció en la seva moció. I davant d'això, on era aquesta contundència que avui exhibeixen? Només silenci. On era aquesta indignació en tants altres conflictes? Només silenci. O és que la Xina compleix el dret internacional amb el Tibet?
O és que Rússia compreix el dret internacional amb Ucraïna? Només silenci. Parla amb un fort, però centrant-ho en una direcció, la que els interessa. I això té un nom, indignació selectiva. Aquesta és la seva hipocresia política.
En aquest circ propagandístic no hi participarem, perquè aquesta moció simplifica un concepte, un conflicte global complex, assenyala uns actors però passa de puntetes sobre els altres i no aporta cap solució real. És una moció plena de càrrega ideològica i retòrica pamflatària i nosaltres creiem en una altra manera de fer política. Senyor Carmona, així no.
En nom de Vox. A veure...
Bueno, ya imagino los titulares de la prensa justo después de mi intervención. Vox a favor de la guerra en Irán y contra la paz en el mundo. Pero lo que no van a contar los medios es que somos muchos los que ya estamos cansados, hartos, enfadados de eslóganes, de postureo, incluso de declaraciones bien intencionadas ante conflictos que llevan décadas enquistados sin resolverse
Pero que ustedes los traen a este pleno como si esto fuera la OTAN.
Quiero pensar de verdad que ustedes saben que estamos en contra de la guerra y a favor de la paz, pero que lo hacen porque han de hacer su papel de descrédito y señalamiento a la oposición. Así que mientras ustedes debaten sobre Gaza o Irán, nosotros preferimos debatir sobre los problemas municipales cuya solución sí que están en nuestro alcance. ¿Cómo es la situación de los vecinos de algunos barrios de Tarragona que conviven con narcopisos? ¿O sobre qué hacemos con aquellas mujeres que no se atreven a salir...
a la calle a ciertas horas de la noche por miedo? ¿O qué les decimos a aquellos tarraconenses que anhelan poder acceder a una vivienda digna mientras observan cómo ustedes alojan a inmigrantes ilegales en edificios municipales o de la Generalitat o en hoteles de 4 estrellas? ¿O por qué a la policía local le pedimos que asista a cursos de memoria histórica y masculinidad positiva en lugar de dotarles con más recursos y más autoridad?
Seguro que ustedes siguen sin entender por qué hemos votado en contra, pero cada vez son más los tarraconenses que lo tienen claro. Y querría decirle al señor Sandra que ha marchado que la agresividad que presenta la señora Ramos y su falta de respeto no es nada nuevo en este pleno. Y lo hacemos aquí, como ahora que están hablando...
el senyor alcalde, y lo hemos visto aquí en reiteradas ocasiones hacia mi persona, pero no solo por parte de ella, también de otros grupos políticos, y aquí todos callan. Algunos cada vez más en este pleno no toleran que algunos discrepemos. Muchas gracias.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, nosaltres diem si a la pau, si al respecte dels drets humans i si a la legalitat internacional. I precisament per això hem dit que no a aquesta emoció ideològica i capciosa. Això no és una emoció per la pau, és una emoció per imposar un relat ideològic aprofitant el sofriment del poble iranià.
I el primer que cal dir és que aquí no hi ha una condemna clara al règim iranià. Cap. Un règim teocràtic que des de fa més de 50 anys reprimeix a les dones, als dissidents, als homosexuals i a tothom que estigui en contra del que diuen. Que desestabilitza la regió i que no pot ser blanquejat en nom de la pau.
El règim dels Ejatoles va matar 30.000 persones només al gener i aquesta moció no els hi dedica ni una sola frase. Nosaltres no estem a favor de la guerra. Critiquem l'escalada bèl·lica com també critiquem les decisions unilaterals de Trump quan perjudiquen milions d'espanyols, especialment davant el silenci d'aquells que s'autoproclamen patriòtic.
Però rebutjar la guerra no pot significar construir un relat on només es condemna Occident i es presenta al règim iranià com una víctima. Això no és pau, això és manipulació. Estem en un moment en què, segons diuen tots els analistes, és un dels moments amb més guerres obertes, amb més conflictes actius, un total d'uns 50 i cap d'ells es fa referència aquí.
No podem entendre que aquesta emoció manifesti preocupació pel dictador Maduro mentre ignoren els milions de venezolans que han tingut que fugir de la seva dictadura i que continuïn patint les conseqüències d'un règim que vulnera sistemàticament els drets humans. Molts d'ells han tingut com a país d'acollida Espanya.
I al mateix temps serveix per desviar l'atenció mocions com aquesta de la corrupció que envolta el govern del Partit Socialista, del govern del president Pedro Sánchez, amb Sumay Podemos, actuant com a cortada política mentre els problemes reals dels ciutadans continuen sense resposta.
I, mentrestant, Tarragona té problemes reals que sí que depenen d'aquest plenari i que requereixen la nostra atenció i responsabilitat. Defensem la pau de veritat, una pau que condeni totes les dictadures, amb un accent a totes. No oblidem la situació de les dones d'Afganistan, ja no ens en recordem, de la guerra d'Ucraïna no en parlem, de Myanmar, del Sudan i de tantes altres. Que posi els drets humans per davant de la ideologia.
i que no utilitzi el sofriment de cap poble per fer propaganda política. Per tot això hem votat que no amb aquesta moció. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Nom d'Esquerra Republicana. Bé, gràcies, alcalde. Primer lloc, agrair al grup d'en Comú Podem, al company Carmona a la presentació,
d'aquesta moció. No valorarem si institucionalment és idòni o no presentar aquesta moció a l'Ajuntament de Tarragona. El que valorarem és la nostra opinió. I creiem que com a representants del ciutadania, cadascú a la seva part de la ciutadania de Tarragona, és important que aquesta opinió nostra quedi reflectida a l'Ajuntament. Per què no? I tant som la veu de Tarragona.
I des d'esquerra condemnem categòricament aquesta guerra il·legal i unilateral. També condemnem el règim dels ajadolars i condemnem que els drets humans a l'Iran no siguin respectats, especialment amb les dones. I també condemnem el terrorisme de Hamas.
Presentin vostès mocions per condemnar tot aquest tipus de coses. I votarem a favor. Però per què voten en contra ara? No és una moció ideològica. És una opinió. I l'opinió és clara i contundent. És una guerra il·legal, unilateral, que vulnera el dret internacional, que vulnera fins i tot les lleis dels Estats Units,
El senyor Trump és un trampós, és un feixista i vol imposar el seu feixisme arreu del món. I el senyor Netanyahu és un genocidà. Així de senzill. I per tant, votem que sí perquè votem no a la guerra i perquè volem una Palestina lliure. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del govern, consellera Ramos.
Bé, doncs, aquesta és una d'aquelles mocions on es destria el gra de la palla, podríem dir, no? Moltes altres coses, podem estar d'acord o no, però quan arribem a qüestions on es tracten temes de fons, de moll de l'os...
Es destria el gra de la palla. Ha votat en contra d'aquesta moció les mateixes persones, els mateixos grups polítics que el Congrés de Diputats van votar en contra de l'escut social que hagués ajudat el govern d'Espanya a controlar ja els preus des del primer dia de la gasolina i el gasoil, que és de les coses que més els preocupen, més enllà del patiment, com ens recordava el company Toni Carmona.
S'ho escric totalment a les paraules que ens acaba de pronunciar el Carles perquè sí que ens en recordem de les dones iranianes i de les dones afganes, també de les saudis, per exemple, a qui ningú ha atacat perquè és un règim amic.
Per tant, parlar d'hipocresia aquí és molt fàcil. Aquí només hi ha una decisió a prendre si s'està o no s'està a favor d'aquesta guerra il·legal i dut a terme per persones que estan posant en perill el món. Les persones més poderoses del món ara mateix són persones altament perilloses.
Altament perilloses. El senyor Trump, el senyor Netanyahu, el senyor Putin. No ens oblidem d'Ucraïna. Evidentment que no. Són persones perilloses. Estan posant en perill el món, tal com el coneixem. El senyor Trump vol destruir la Unió Europea. Vol destruir el nostre estil de vida.
I ho farà atacant l'Iran, el que li digui al senyor Netanyahu, que no sabem si és per tapar les vergonyes del cas Epstein, perquè hi ha tantes coses pel mig ja que arriba un moment on no ho saps. De totes maneres, nosaltres ens solidaritzem amb el patiment de la població civil que està patint els efectes directes de la guerra, perquè a nosaltres ens pujarà en uns cèntims la gasolina. Però tenim un genocida com Netanyahu que està aprofitant aquesta ocasió també...
per invair part del Líban, amb milions de desplaçats al Líban, on tenim un senyor que no sap ni per què entra en una guerra,
altament perillós. A nosaltres l'estret d'Hormuz ens afecta relativament molt menys que altres. Un senyor que entra a una guerra només perquè la Xina no pugui tenir els recursos que necessita per desenvolupar les seves tecnologies. I així juguem amb aquest món. I aquí era qüestió de posar-se
o del cantó correcte de la història o no, i ja sabem on està cadascú en aquest moment. I sobretot el que tampoc poden suportar és que el president del govern d'Espanya estigui fent que tants espanyols i espanyoles es sentin orgullosos del seu país i es sentin orgullosos de la posició que ha pres, que ha arrossegat altres líders europeus també d'estar del cantó correcte.
Però aquesta no és la part més important. La part més important, crec jo, és que la població espanyola està en contra de la guerra. O estava el 2003, o estava el 2004, continua estant ara. Així que, no a la guerra no és només un lema per posar enganxines i a samarretes. És una manera que té aquest país, la ciutadania d'aquest país, entendre la vida.
Per tant, sempre estarem en contra de les guerres i, per tant, defensarem un Iran lliure d'allatolàs, però també d'atacs de guerres internacionals i, per descomptat, una Palestina lliure el més aviat possible. Gràcies, consellera. Passem a l'última de les mocions, presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per a garantir la reposició de l'arbat municipal. Ho defensarà la consellera Fusti. Moltes gràcies, alcalde.
Portem avui aquesta moció perquè respon a una preocupació molt clara de la ciutadania, la pèrdua d'Arbrat a la ciutat i la imatge, cada cop més habitual, d'escurcells buits durant massa temps.
No és una qüestió menor, cada arbre que desapareix no és només una qüestió d'estètica, és una qüestió també que tenim menys ombra, tenim més calor i per tant tenim pèrdua de qualitat de vida pels veïns i les veïnes. Per això el que plantegem avui és molt concret, un arbre talat, un arbre replantat en un màxim de 12 mesos.
No és una proposta radical ni excepcional. De fet, hi ha municipis que ja estan anant més enllà. Per exemple, Cabrils fixa per normativa la reposició en un màxim de sis mesos. Això demostra que no només és possible, sinó que hi ha ajuntaments que ho estan fent amb molta més ambició.
Però també volem concretar com es fa aquesta reposició. En primer lloc, que es faci dins d'un termini clar i verificable. No podem continuar amb escocells buits durant anys i anys. Aquesta moció el que vol és posar ordre
Vol fer calendari i, sobretot, compromís. En segon lloc, que sempre que sigui possible, la reposició es faci al mateix escurcell, perquè és allà on la ciutadania percep la pèrdua i és allà on s'ha de recuperar el verd i, si no és possible, amb el mateix escurcell, doncs el més a prop, però el que sí o sí al mateix barri.
I en tercer lloc volem fer un pas més en la transparència. Proposem un informe anual públic accessible per tota la ciutadania que expliqui quants arbres s'han talat, quants arbres s'han replantat i esperem, clar, com no pot ser d'altra manera, que el balanç sigui positiu.
Dit això, volem reconèixer els avanços que s'han fet. Sabem que una de les novetats del nou contracte és la incorporació d'una partida específica de 75.000 euros anuals per la reposició d'elements malmesos. Ho sabem. Des d'Esquerra Republicana ho valorem molt positivament i, de fet, vam votar a favor d'aquest contracte.
Però aquesta moció va més enllà de la partida econòmica. No es tracta només de tenir els diners previstos, sinó de garantir que la reposició es fa en temps i forma. És a dir, que es fa dins dels 12 mesos i que es farà sempre que sigui possible el mateix escossell. I també va més enllà.
en la transparència, perquè creiem que la ciutadania té dret a saber què està passant amb el seu arbrat, que un informe anual és una eina bàsica de rendició de comptes de cara al ciutadà, i en definitiva aquesta moció el que no vol és buscar confrontaments, sinó construir.
Donar eines, fixar criteris i garantir que Tarragona no es queda enrere en la defensa del seu patrimoni verd. Per tot això, demanem el vot favorable en aquesta moció. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Consellera Vidal, com vostè vulgui.
És curiós que Esquerra Republicana presenti aquesta moció quan va estar a govern el mandat anterior i va haver d'escoltar mocions de diferents grups dels que estan aquí i alguns que ja no hi són. Per exemple...
Durant el 2019 i el 2020 Ciutadans va presentar una moció sobre arbrat viari i sobre la correcta gestió del risc de l'arbrat i el PSC-22 en el mateix sentit.
Miri, senyor Puig, quan vostè va fer el carril bici a l'Avinguda Catalunya, es va carregar, jo diria que uns set arbres, i vaig haver d'anar al darrere perquè els tornes a replantar. Evidentment, aquesta moció diu que sempre que es pugui es replantarien els arbres podats, substituïts, morts o malalts...
en el mateix escossell. I és clar que sí, és que si intenta plantar un altre escossell, no veu dona que li demanaran un estudi arqueològic i geomorfològic des de la Comissió de Cultura de la Generalitat? Si ens han demanat això per fer el pla de senyalització del polígon, ara imagini's plantar un arbre, que potser ens surt allà un gladius romà o un assentament celta. És clar que s'ha de fer el mateix escossell. Pel que fa als instruments,
Una de les propostes que fa la moció és que s'informatitzi. Aquesta consellera que els parla, que tan sols va estar dos anys escassos a govern, va aconseguir quadrar el sistema operatiu de l'Ajuntament i el de la companyia de manteniment de parts i jardins, de manera que tot l'arbrat està en una de les capes del geoportal de l'Ajuntament.
I això li he d'agrair al Pep Budi i als de jardineria que ho quadressin. Si vostès entren al Geoportal, ja trobaran allí els arbres, la localització i el tipus d'arbre que és.
Aquesta moció, hi havia alguns aspectes, que no estem parlant solament de la quantitat d'arbres i les ràtios d'arbres per persona, sinó parlar d'altres coses. I un dels motius és que Tarragona no té la quarta flor a Vilaflorida perquè el que ens falta és biodiversitat. Abans no hi havia guingos bilobars, ara n'hi ha. Abans no hi havia tilers, ara n'hi ha. No hi ha solament plataners, n'hi ha altres espècies.
I em fa gràcia, deixin els tècnics amb arboristeria que decideixin quan es fa la poda. No solament es fa l'hivern, també hi ha poda en verd. Jo he anat a despampolar la vinya i estava verda, no eren ceps secs. Els arbres que poblen els nostres carrers, les nostres ciutats, sovint els sotmetem no a podes, a amputacions. I això nosaltres no som que decidir-ho, que hi ha gent que en sap.
Per altra banda, trobo a faltar fer un moment a la moció que presentava la consellera Martorell, demanar la placa senyalitzant patrimoni arquitectònic, a part de l'arqueològic. Jo demano la senyalització dels arbres. Hi ha un pla d'arbres...
de senyalització d'arbres monumentals. Li demano que el continuï, que la gent ha de saber que hi ha un arbre monumental al costat de la Quinta de Sant Rafel, que és una wasintònia de 110 anys d'antiguitat i 30 metres d'alçada, que quan un va pel Camí de les Coques s'ha de mirar amb admiració l'alzina centenària que hi ha i passen desapercebudes. Igual que parlem d'adoptar un monument, adoptem un arbre.
Continuem amb el projecte d'un arbre per Europa. Continuem amb el projecte dels germans Puig i Valls i mantenim viu el dia de l'arbre. Donem a conèixer les espècies que poblen la nostra ciutat. Fem-ho. I recuperem també un projecte molt bonic que les escoles i els directors i els docents ens agraeixen. I és els parcs poètics. El maridament entre natura i poesia i cultura.
Continuem amb aquests projectes que sabem que són bons per a la ciutat i continuem amb altres projectes com les plantades col·laboratives als barris. Quan algú planta un escocell o una jardinera es fa responsable d'allò que ha plantat, sap el nom de la flor, de la planta.
I és un motiu de cohesió, d'admiració i de tenir-ho com a teu. Aquests projectes que són mínims microintervencions són tan fàcils de mantenir vius. Fem-ho, sisplau. Gràcies, consellera Vidal. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Perdó. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi.
Abstenció. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. No.
Per tant, s'aprova per 11 vots a favor, 9 vots en contra i 4 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Figurau, figurau. Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Martorell, com vostè vulgui.
No.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Com no pot ser d'una altra manera, estem d'acord amb la visió que plasma la consellera Fuster en aquesta moció. Perquè, com molt bé diu el nostre company del grup municipal, el conseller Batlle, les ciutats són l'ecosistema de les persones i les persones han de viure en un espai urbà, però acompanyat per la natura i acompanyat pels arbres. De fet, la ciutat necessita arbres, espai verds
I sobretot a Ponent, d'aquí que parlem sempre en aquesta zona de la ciutat, quan parlem d'aquesta zona diem que no necessita créixer més urbanísticament en construcció, la prevista en el POUM, sinó amb esponjament, amb més espais verds per millorar la qualitat de vida.
A la resta de la ciutat també es necessiten més espais verds. Ara, amb les calorades que vivim cada vegada més en els darrers anys, es fa necessari adaptar i aprofitar l'urbanisme i els arbres per protegir-nos d'una manera més natural, perquè sota dels arbres està molt més fresc que, evidentment, sobre l'asfalt. Així ho demostren els estudis i els exemples d'altres ciutats europees i de tot el món. Per exemple, a Colòmbia, a Madallín,
on la ciutat és líder amb la seva iniciativa de corredores verdes que han permet integrar natura a la ciutat, reduir la temperatura amb la plantació de gairebé un millor d'arbres i 2,5 milions de plantes. O també a Barranquilla, que està reconeguda un cop més com a ciutat arbre del món.
Amb tot això hem de recordar, i sentim dir-los sí, però és així, que Esquerra, amb la seva voluntat ara de plantar arbres, que ens sembla totalment luable i que estem totalment d'acord, va tallar els arbres tan necessaris a la zona del carrer Canyelles, durant la reforma al carrer Canyelles.
Ens diran que potser estaven malalts, que no estaven bé, segurament que sí, però el cert és que amb aquella tala dels arbres van canviar també la imatge de la zona. Després la van tornar a plantar, és cert, però la visió d'aquell carrer, fins i tot de la il·luminació de Nadal, que era tan típica d'aquella zona, va canviar.
Els arbres que es van plantar són molt més petits i, per tant, donen molta menys ombra de la que donaven els tradicionals de l'època. Però més avall d'això, en qualsevol cas, la primera funció de l'urbanisme és procurar la seguretat de les persones. La seguretat és l'ecosistema de les persones. Per això hem votat que sí aquesta moció i felicitem també a la consellera Fuster per haver-la presentat. Moltes gràcies.
En nom d'Esquerra Republicana. Gràcies perquè s'ha aprovat la moció amb els vots desfavorables del Partit Socialista i això per mi, mira, és una alegria, no ho sé. Però bé, més he agradat escoltar el govern perquè, clar, ara jo parlaré i després parlaran ells, no? Jo no tindré...
Temps de rèplica i és una llàstima. Però bé, segurament el govern ens parlarà de xifres, de xifres globals, que han plantat un munt d'arbres, que probablement ens diran que s'han plantat més dels que s'han telat. I tot això, mirin, tot això estem contentíssims que sigui així. Ens en alegrem. És que ha de ser així. Però aquests dies...
que s'ha fet públic, que Esquerra ha presentat amb aquesta emoció. Ostres, he tingut trucades, vídeos, missatges. La ciutadania està superpreocupada. La ciutadania el que veu és que cada dia quan surt del portal té aquell escosell allí buit. I això té aquesta imatge de desolació, té aquesta imatge de deixadesa, i això és el que el ciutadà percep.
Que avui no estem parlant només de números, estem parlant de la realitat quotidiana del ciutadà quan va pel carrer. Això és... El que no pot ser és que aquests escocells buits facin anys i anys que hi siguin.
que es fiqui una data, 12 mesos, ho veiem coherent, ho veiem correcte. Per què? Perquè, mirin, senyor Guillem, segurament sortirà vostè a parlar, es va fer un tuit, per exemple, per ficar un exemple, de l'arbre, el 26 de juny del 2023, de l'arbre que hi ha, que es va talar entre Via Imperi, Avinguda Catalunya,
I el tuit, no?, diu... Estala un arbre de l'Avinguda Catalunya després de la caiguda d'una de les seves branques i tal. I vostè va retuitejar. Aquesta malià estava malalta, tal, tal, diu... S'ha tingut català, però aprofito, tan aviat com sigui possible, es plantarà un nou arbre. Clar...
Aquest obra fa del 26 de juny del 2023 i encara està talat. Fa quasi tres anys que està talat. I és d'això que va aquesta emoció, de ficar uns tempos, que no els escossells estiguin...
perpètuos allí i els socs que puguem seure fins i tot a prendre la fresca. És d'això del que estem parlant, d'aquests 12 mesos de prioritzar els escossells buits i de la importància d'un informe públic on la gent ho pugui veure, què s'ha fet i què s'ha deixat de fer. Perquè, senyora consellera Vidal, el mapa de jardineria de Tarragona ha entrat últimament
A la pàgina web de l'Ajuntament, que vostè ha citat, ostres, és un mapa que sembla per P3, disculpin. I després, teòricament, el catàleg dels arbres monumentals no entra en lloc, entra una pàgina buida.
O sigui, clar, si ho diem, fem-ho, o que estigui bé, que estigui la pàgina correcta, però jo des que soc consellera no he pogut mai, mai entrar al catàleg dels arbres monumentals, mai. Per tant, mirem-ho i entre tots intentem fer aquests 12 mesos. Gràcies. Gràcies, consellera, en nom del govern.
Gràcies, alcalde. I en primer lloc, que agrair que Esquerra Republicana ja hagi presentat aquesta moció i que posi en valor l'arbre del municipi. I això ho aprofitarem per explicar el que hem engegat des del govern i quines són les tasques que fa l'Ajuntament. Ara bé, també faig la consideració que...
Aquesta moció tindria molt més sentit amb alguna pregunta i amb algun prec, perquè s'assembla més a uns comentaris de la barra del bar. Quina gestió fem de l'Arbrat? En primer lloc, fem gestió de l'Arbrat del municipi en espais no urbans, és a dir, espais de l'anella verda, de les platges, les lleres, les masses buscoses, el pla de prevenció d'incendis o els controls de l'accessos. En segon lloc, també fem feina en zones privades. Regulem l'autorització de les tales, informem dels riscos. En tercer lloc,
gestionem l'arbrat de les zones verdes amb un tractament molt diferent a la resta, que aportin funcionalitats concretes com pot ser l'ombra, els refugis de la fauna, beneficis ambientals, paisatgístics o beneficis per a la salut física i mental. I en quart, i és el que està principalment relacionat a aquesta moció, que és l'arbrat urbà viari, que té a veure amb aquells que hi ha a les places i als carrers.
Que aquesta és la gestió més complexa de totes, sobretot perquè per la seva afectació amb aquest espai antropitzat que tenim, tant a sota terra, amb el clavegaram i la resta de municipis que hi ha, i de subnistres que hi ha, i a l'espai aèri, amb l'allumenat, les senyals de trànsit i els problemes de seguretat que a vegades provoquen el nostre esbrat. Per què estala i com estala en el nostre Ajuntament? Darrerament, i amb els episodis climàtics que tenim,
És freqüent que amb fenòmens climatològics haguem de tindre moltes actuacions al nostre blat i això fa que hi hagi una contínua revisió per part dels tècnics i tècniques de tot el nostre blat, sobretot el viari, perquè no generi cap tipus d'inseguretat.
I sí, tradicionalment l'arbre es deixa talat i el tronc a una alçada suficient perquè és la recomanació que ens fan moltíssimes entitats per tal que no provoqui cap problema de visibilitat i això eviti que la gent pugui ensopegar.
Tot i així, entenem que l'estat normal d'un escossell sigui que hi hagi un arbre plantat i que es pugui replantar el més aviat possible. Quan reposem un arbre i quan no? Una vegada eliminat l'arbre, cal determinar si substitueix o no substitueix. I aquí hi ha moltíssims factors que afecten. Entre altres, que hi hagi espai suficient a l'arbre borrera,
que els escossells siguin petits i que es pugui impossibilitar obrir un clot més gran, que hi hagi suficient espai a la capçada. Ara, recentment, tant al carrer Gasòmetre com al carrer Pere Martell, hem eliminat escossells perquè estaven molt propers a Balconades.
Que hi hagi disponibilitat d'espècies. Sí, si vostès van a la Rambla Vella, veuran tres escocells que en portem un any i mig sense trasplantar. Bé, la disponibilitat i l'organització a finals de la temporada de plantació de l'any passat, doncs vam possibilitar plantar-los, però això no vol dir que no s'incloguin en aquest any.
pot ser recomanable no transplantar un arbre directament allà per les toxicitats que hi puguin haver amb restes d'arrels. Això implica que gairebé en cada escosell hi pot existir la intenció de reposar l'arbre, però que és una feina que cal planificar i treballar amb mesos d'antelació. En què treballem actualment des de l'Ajuntament?
L'absència de norma específica no fa que des de moltíssims departaments treballem. Es regula la tala d'arbres en finques urbanes des de Medi Ambient i la Brigada. Es fa prevenció forestal des de Protecció Civil i Medi Ambient. Es regula l'afectació de l'arbrat urbà per obres des de llicències de l'Ajuntament. S'està treballant la redacció d'una ordenança que precisament inclogui l'ampliació de l'articulat per la protecció de l'arbrat i la protecció de l'inventari de l'arbrat municipal monumental que parlava la consellera Vidal.
I des de parcs i jardins es treballa la gestió internal de tot l'arbrat, el pla de seguretat de l'arbrat, la gestió de plagues i malalties, la programació plurianual de la poda, l'eliminació d'exemplars per malalties, la reposició de l'arbrat i també l'eliminació dels cocells.
Jo faig referència al que comentava també la consellera Vidal. Moltes d'aquestes coses són continuació del que ja feien vostès i bé d'abans. Sí, efectivament, cada any es planten més arbres dels que es talen. De fet, crec que de l'anterior contracte cada any es planten 350 unitats.
I es va prendre aquesta decisió precisament perquè hi havia hagut una manca de manteniment d'alguns escossells i calia no només replantar els que s'havien de talar, sinó fer una plantació positiva per recuperar tots aquests escossells. De fet, la campanya acaba de començar just ara.
i en portem gairebé 90 unitats plantades. En queden 209 per plantar i està planificat els propers mesos i encara 50 més en espais perds. Sobre els punts en concret que vostès detallen. En primer...
El de marcar un termini màxim. Jo entenc que vulguin marcar aquests 12 mesos. A nosaltres creiem que no és necessari, entre altres coses, perquè confiem en els tècnics i tècniques que són els que decideixen on es planta i es deixa de plantar i ens podria portar a decisions precipitades. En segon...
Els criteris d'on es planta els deixa plantar. Evidentment que hi ha un criteri territorial de plantar a tots els barris de la ciutat. Insinuar que plantem més a uns barris que a d'altres és bastant perillós. I, evidentment, apostem per totes les zones verdes de tota la ciutat. En tercer...
s'està treballant no només en que vostè, si vol que li fem arribar, li farem arribar. No ho ha fet amb prec, ho ha fet amb una moció, però si vol li farem arribar al pla de poda, als plats de gestió de l'arbrat, i no només això, sinó amb el nou contracte el que treballem és que tota la ciutadania pugui disposar de tota la informació de l'arbrat. És a dir, que sàpiga no només si s'ha telat o quan s'ha de reposar aquest arbre, sinó que sàpiga...
I a més, i això és important, no només hem de parlar de la quantitat d'arbres, sinó de la qualitat dels nostres plats.
Tant de la biodiversitat, com feia referència la senyora Vidal, però també que hi ha masses arbòries que a vegades perden exemplars, però això és molt positiu perquè hi ha d'altres que es fan més grans i les copes d'aquests arbres són molt més grans. Però no només això, també hem fet un reforç en quantitat.
De fet, el 2024 vam fer una campanya extensiva a tots els centres escorals i vam plantar més de 80 arbres a les nostres escoles i l'hem passat amb el Greenville, vam plantar més de 1.000 arbres a la ciutat de Tarragona.
El tema de la poda. Miri, sí, intentem podar durant els mesos d'hivern, que és quan la majoria de l'Arbrat li va bé, però això també depèn de criteris tècnics. I actualment, i gràcies al nou contracte de la jardineria, tenim tres equips treballant incansablement, com no n'hi havia hagut fins ara, i això donarà els seus fuits en el temps. I, evidentment, no podem prescindir, com deia la consellera Vidal,
de les podes en verd, ja sigui a la primavera i a l'estiu, ja que ajuden a mantindre un arbre segur. I per totes aquestes raons ha sigut per les quals ens hem votat en contra. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Passaríem ara a l'apartat de pregs i preguntes i fem lectura de les que ja apareixin abans.
De conformitat amb l'article 142.2D del ROM, hi ha preguntes per escrit que s'han incorporat al plenari i donarà lectura al senyor secretari. L'assemblea local de la CUP de Tarraona presenta les següents preguntes al plenari. La planificació educativa per al curs 2026-2027 a la ciutat de Tarraona posa de manifest una situació greu. Cada vegada és més difícil accedir a una plaça a l'escola pública.
especialment a la zona centre de la ciutat. Tot i que sovint es parla de llibertats d'elecció de centre, la realitat és que aquesta llibertat desapareix quan l'administració no garanteix una oferta pública suficient. Si les famílies demanen una escola pública però no hi ha places disponibles, l'elecció deixa de ser lliure i es converteix en una imposició. Les dades de planificació mostren un desequilibri estructural entre la xarxa pública i la concertada. A les zones centrals de Tarragona l'oferta de places concertades supera àmpliament la pública.
A primària, al centre de la ciutat, l'oferta concertada duplica l'oferta pública i a secundària és més del doble cap a la concertada. Aquest desequilibri no és neutre, respon a decisions de planificació que acaben debilitant la xarxa pública mentre consoliden el pes de la concertada.
Aquest escenari genera un mecanisme pervers mentre l'escola pública redueix places a la concertada després de marge per absorbir l'alumnat que no troba plaça a la pública. D'aquesta manera, l'administració acaba derivant alumnat cap a la xarxa concertada. Aquesta situació no només afecta el dret a l'educació pública, sinó que també pot reforçar la segregació escolar.
Quan l'oferta pública és insuficient, moltes famílies que volen escola pública es veuen obligades a optar per centres concertats o desplaçar-se a altres barris. També preocupa la manca de transparència en la planificació educativa, deixant poc marge d'actuació a les AFA per a un debat clar, tranquil i transparent. I a això s'hi afegeixen decisions com la reducció de línies en escoles públiques i com pràctiques, o el miracle,
així com canvis de zones escolar d'aprovats a les portes del procés de preinscripció. Tot plegat dibuix una planificació educativa que lluny de reforçar l'escola pública contribueix a reduir-ne l'oferta en els barris amb més demanda. Per tot això es formulen les següents preguntes. 1. Comparteix el govern municipal que a Tarragona cada vegada és més difícil accedir a una plaça a l'escola pública?
2. Considerar el govern municipal acceptable que en algunes zones de la ciutat hi hagi més del doble de places concertades que públiques? 3. Com explica el govern municipal que hi hagi instituts públics en dèficit de places mentre centres concertats de la ciutat disposen de places sobrants?
4. No considero el govern municipal que aquesta situació acaba derivant alumnat cap a la xarxa concertada. 5. Quines gestions concretes ha fet l'Ajuntament davant del Departament d'Educació per garantir més places públiques a la ciutat.
6. Per quin motiu s'han reduït línies a escoles públiques com Pràctiques o El Miracle en un context de banca de places públiques? 7. Ha reclamat a l'Ajuntament l'obertura de noves línies als instituts Pons d'ICAR, Martí Franquès i Tarragona per evitar el dèficit de places? 8. Pensa el govern municipal planta cara al Departament d'Educació per exigir més oferta pública al centre de Tarragona. Tarragona, Països Catalans, 17 de març de 2026.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin fer-me preguntes. Precs. Té vostè raó. És la hipoglosèmia que m'està afectant. Precs. Comencem. Conseller Vidal, quants té vostè? Tres. Un segon. Vidal, tres. Conseller Collado. Conseller Carmona, dos.
Víctor... Sí, però esperi'm, que estic recollint tots, home. Ell té dos, i vostè quants té? Quatre, són sis en total. Perfecte. Consellera, un? De Vox. Molt bé. I Esquerra Republicana té un, tres pres. I el govern, per sort, no ho fa. Consellera Vidal, com vostè vulgui. On està? Vidal.
Ara preguem, no? És que jo també vaig malament de sucre. Ara aquesta demana santa, sí. És com un opuscle. Sí. En primer lloc demanaria que, a petició dels veïns de la Mora, ja he comentat amb el conseller que porta a l'àrea d'esports, s'arrangi la pista esportiva que hi ha
que pel que m'ha explicat es preveu d'encerclar i tancar, però el paviment estava en un estat lamentable, en part, suposo que per l'efecte dels arrels dels pins i els arbres que circunvalen la pista.
L'altre és, també els veïns de la Mora em comenten que els caps de setmana només hi ha autobús en lloc de dos i han d'esperar que faci tota la circunvalació també, de manera que tarda exactament una hora i cinquanta minuts.
en sortir de Tarragona, arribar a la Mora i tornar. I això en cap de setmana, en el temps de platges, que sabem que l'autobús de platges es queda a la rebessada, home, jo crec que es podria revisar.
I finalment, m'ha agradat la modificació de crèdit perquè d'alguna manera visibilitza Tarragona amb la volta ciclista, m'agrada que a Madrid ens donin un reconeixement a la tasca esportiva, també és bonic que hi hagi moltes modalitats esportives de base i que s'hagin arreglat els vestidors del rugby, però pensem una cosa, de les quatre capitals catalanes, només dos tenen mar,
Barcelona i Tarragona, i Barcelona té una estació nàutica, una escola municipal de vela, i a Tarragona, home, la frase aquesta de que vivim d'esquenes al mar fa una mica de pena. Em prego, sisplau, que...
estudiem alguna possibilitat perquè Tarragona s'obri al mar, perquè els nostres alumnes puguin fer un tast de mar, perquè els docents hi vagin. I tenim una escola municipal de vela, tenir una escola municipal de vela crec que a nivell d'esport de base i una altra modalitat més és que ja és inajornable.
Sabem que la política de Costes i de la Generalitat és enderrocar els clubs de mar que estan a la Sorra, que eren els més accessibles, però si hi ha un projecte que pugui incorporar el club de vel a la platja llarga dintre de la zona esportiva de la residencial, crec que seria d'agrair.
Ho estudiarem, de fet ho estem estudiant, el que passa que la proposta que feia la Generalitat, que és la titular en aquest cas del Club de Vela, era que a nosaltres li cedissin l'actual zona d'aparcament,
per tal de fer ells a l'edifici. I vam dir que no. I vam dir que no. L'altra cosa és que es pugui estudiar en les pistes esportives de la residencial, però no serà accessibilitat si serà idònia per arribar després a... El que sí que sé és que... El que no pot ser és que quan hi ha una deixadesa d'execució de les funcions per a una administració,
ho ha d'assumir el municipi. No. Ho sento, però no. No, no. Però ho buscarem d'alguna manera. En com ho podem? El conseller Carmona. Gràcies, senyor alcalde. Jo tinc dos precs. El primer ja li van enviar a la concedera Adán i té a veure amb problemes que tenim...
molt prop del Palau de Congressos de Tarragona. Els veïns queixen, sobretot els del carrer Moragues, queixen del soroll per la nit quan acaben els esdeveniments perquè han de desmuntar l'equip de so, han de desmuntar tot el material que tinguin aquests programadors i el que es troben és que a partir de les 12 de la nit i fins a les 3 de la nit molt soroll al carrer i li costa dormir.
Això va passar fa poc, aquest diumenge no l'anterior, diumenge dilluns, i clar, a la una, a les dues de la nit, aquest soroll, si es pot evitar, preguem al govern que pot prendre alguna mesura per evitar això i que potser desmuntin el dia següent, doncs aniria bé. I té alguna proposta?
Sí, que sigui el dia següent. Si poden desmuntar el dia següent, que vagi a les 8 del matí i ho tinguin en compte. Sé que és complicat, però si ho podem fer o els que puguin fer-ho, si es queden algun dia, seria el seu. Per altra banda, ja sabem la situació amb les escales mecàniques al barri del Port.
Sí que és veritat que fa poc funcionaven els ascensors, però ara no funcionen. Llavors preguem al govern que prengui alguna mesura perquè tornen a funcionar els ascensors del carrer, del carrer no, de la plaça dels Carros fins al port de Tarragona. Gràcies, conseller Collau.
dues qüestions sobre Icomar amb clau espai públic demanàvem la rebaixa a l'entrada Icomar des de Riu Clà hi ha un pas de zebra allà al costat de la zona esportiva i demanaríem que es fes la rebaixa de la vorera és l'únic barri que no la té i és veritat que dificulta mobilitat perquè és la manera d'entrar les persones amb cadira de rodes, amb cotxets han de fer una mica de tomb i per tant demanaríem aquesta rebaixada
I, per altra banda, a les pistes esportives a tocar d'aquest pas de zebra, que són les clàssiques entre Icomari i Riuclar, és un tema de manteniment. O sigui, la natura, la primavera, ha fet de les cebes, les males herbes han crescut i caldria fer un repàs...
hi ha alguna màquina d'aquestes de fer esport al carrer que costa trobar-la, fins i tot, per la malesa. I, per tant, si poguéssiu fer un repàs a les pistes de manteniment, us ho agrairíem, nosaltres i els veïns que ho utilitzen.
Per altra banda, hi ha un tema que també és d'espai públic, que ha sortit abans tangencialment, que és aquest parc a la part alta, que ha sigut motiu d'alguns reculls periodístics i d'algunes queixes veïnals que creiem encertades i que creiem que tenen raó.
En aquest sentit, ho comentàvem ara una mica entre truicillos quasi, els fem la proposta, demanem que no el retirin o que canviem la fórmula en la que està avui, és a dir, si el girem, que és una mica el que els proposem, girar l'espai, que tingui una mica més de sol, que permeti el manteniment d'una manera més acurada, segurament que sigui un racó dificulta, l'ombra amb aquella cosa tova que hi posem a terra, perquè potser l'hauríem de fer...
un gir i que ens permeti que entri el sol en aquell parc i que no el perdem. Segurament, i en això ho compartim, segurament no és el parc infantil més utilitzat del món, però és quasi un símbol. És a dir, en una part alta on costa molt fer algunes coses, si no que li diguin el conseller García de la Torre, perdre equipament fa fredor. I més en aquest, que justament des del que parlem, de les dificultats moltes vegades...
Fins i tot per fer una creiència. Tenen parts del voltant, però, ostres, a dins no. I, per últim, un prec al voltant dels busos dels creueristes. S'ha anunciat la fórmula de l'any passat de deixar-los al carrer Mallorca, generant un continu tràfic d'autobusos allà, fins a quatre autobusos. És veritat que ja hem fet alguna proposta d'intentar que parin els motors,
Siguem realistes. A l'estiu, amb l'aire condicionat necessari i amb allà aturat, no pararan els motors fins i tot per salut i per drets laborals, perquè els conductors es fregiran allà dins el sol.
nosaltres els demanem que busquem una alternativa, que segurament podem fer fins i tot una cosa mixta, i és a dir, no cal que tots arribin a tots els llocs, no volem tapar-nos els ulls. És una realitat que tenim, els creus estan, vostès els tenen clars, nosaltres ja saben que no ens agraden, però sí que és veritat que reduïm les externalitats al màxim possible.
Aquests dies amb alguns veïns, si tot, parlàvem de l'opció plaça dels carros, és a dir, d'anar a buscar opcions i, sobretot, no concentrar-los tot en el mateix lloc, perquè divendres, dissabte i diumenge, que és el que, si em prometen la broma, és el que s'amenaça aquest any els veïns amb tenir autobus allà aturats,
Ostres, és desesperant. Jo conec alguns veïns que hi viuen, que són gent fins i tot propera a vostès electoralment i no gens a nosaltres, que estan desesperats perquè l'any passat van patir un infern.
perquè no tothom té aire condicionat a casa, perquè no tothom té la possibilitat de tancar les finestres i estar bé dins de casa, i aquest tema és un tema que genera moviments. Els veïns també soc conscients que han interlocutat amb vostès.
Busquem una manera de distribuir-ho. Va ser un encert treure-ho de via Augusta, com s'ha demostrat, i jo crec que hem de buscar una alternativa en això. Gràcies. Sí, gràcies. Del part infantil a la part alta ja sap que estem buscant la manera de donar-li satisfacció, perquè crec que té raó, i amb els busos al carrer Mallorca ja fa temps que estem treballant buscant una altra fórmula. Estem buscant una altra fórmula.
Coincideixo que potser no és el lloc idoni. El problema que hi ha, per exemple, a la plaça dels carros és fer el tomb no poden, però vam estar mirant l'espai i hi cabrien dos autobusos movent una illa de contenidors, però hi cabrien dos i a vegades calen més. Jo soc partidari d'Avinguda Catalunya, que es va fer per allò, davant del Camp de Mar.
que allà, si ho escoltis, és on s'ha de fer ja per això. El problema és que han de fer un tomb a vegades massa llarg des de l'estació de Creuers. Però sí, sí, estem buscant la manera que els veïns i veïnes no hagin de patir això, perquè és cert, l'aire condicionat segurament provocaria que el tinguessin encès el motor. Vox? És un plaer que es quedi a pregs i preguntes. No sol ser habitual. Sí, sí.
Sí, mire, el pasado 24 de febrero registramos una propuesta de creación de una comisión de seguimiento del contrato de limpieza y recogida de residuos. Un mes después seguimos sin respuesta. Hablamos del contrato más importante de este ayuntamiento por su importe y por su impacto sobre la ciudad.
Además, es un contrato que está rodeado de incertidumbre con actuaciones judiciales en marcha. Creemos que si hay comisiones sobre la cabalgata de Reyes, sobre el seguisi popular, el carnaval o reuniones de seguimiento sobre la nueva ordenanza de terrazas, ¿por qué no? Por todo ello, rogamos que se dé respuesta a la solicitud registrada el pasado 24 de febrero que hoy en día sigue sin dar respuesta saltando los plazos del rombo. Muchas gracias.
Gràcies, alcalde. El prec que volia fer és sobre Sant Jordi. El 23 d'abril és Sant Jordi. Sap que moltes entitats fiquen la paradeta a la Rambla i han de sol·licitar a l'Ajuntament domini públic per poder-hi instal·lar. I moltes entitats aquest any...
Es veu que 15 dies abans havien trucat a l'Ajuntament, havien passat mail, escolta, encara no podem demanar la parada? No, encara no. I se li ha passat. O sigui, l'Ajuntament ho va publicar i estaven ja a l'endemà totes les parades agafades. No sabem com ha passat això, però en un dia, en menys de 24 hores, ja s'havien exaurit, com aquell que diu. Llavors, el que sí que demanem les entitats...
sobretot demanen que fa anys i anys que estan venent roses i llibres i que per elles és important, perquè és on treuen aquells dinerets que tant li es fan falta, doncs és que, com fan a la ciutat, per exemple, de Reus, doncs que s'enviï un mail a les entitats informant que tal dia es ficarà
O sigui, vostès ja es podran apuntar a les parades, perquè si no les entitats han d'estar cada dia entrant a internet, veuen que encara no està i només que estiguin dos dies sense entrar a internet a veure si ja poden sol·licitar o no ho poden sol·licitar i es troben que està tot completament ocupat.
Per tant, sí que fem aquest prec que es passi aquest mail a les entitats. És fàcil. A les entitats que l'any anterior han estat emparades, se li es passi un mail del dia que poden fer la sol·licitud. Gràcies.
Això podria incorre en algun tipus d'irregularitat, perquè avisar uns i altres no, això al principi... No sé, preguntin a l'Ajuntament de Reus, a veure com ho fan, però sé que es fa. El que faig l'Ajuntament de Reus, som tots els meus respectes cap a ells, és el seu problema. Concolcar el principi d'igualtat en aquest cas... I com és que quan s'ha publicat... Clar, per exemple...
Perquè els partits polítics no han de córrer. Ho sento pels partits polítics, esteu tots aquí, però no heu de córrer. O sigui, els partits polítics no han de córrer. Ja tenen la plaça. I en canvi les entitats... Vol que jo respongui? Sí, sí, sí. Jo el que em refereixo és que és un problema que es hauria de solucionar.
Vostè forma part d'un partit polític, també, eh? Sí, per això, per això. A veure, m'ho prenc com una pregunta. Els partits polítics, no, només els grups municipals en representació de l'Ajuntament. Són els únics que tenen un lloc assignat i als quals s'envia un correu, si no m'equivoco, a tots els grups municipals, dient si volen continuar a la Palau de Sant Jordi abans de publicar les bases. I així és com es fa. A la resta és per publicar concorrència, avisar amb unes i amb altres no...
Com deia l'alcalde, segurament entrem en algun tipus d'irregularitat. El que fem sempre per intentar avisar tothom és, en el moment en què es publiquen, s'envia una nota de premsa a tots els mitjans de comunicació, que a més la publiquen, perquè intento mirar-me la premsa sobre aquest tema i es publica, igual que es publica al mercat, per exemple, de Palmes i Palmons, que s'està fent durant.
a terme en aquests dies i també és de pública concorrència qui vulgui col·locar una parada. No podem estar avisant a les entitats que es van presentar l'any passat perquè hi va haver moltes en les quals ja es van queixar que s'havien quedat sense parada, però és que l'espai que tenim i n'hem guanyat, l'any passat hem guanyat i aquest any ho continuem repetint forma en el qual habilitem les calçades de la Rambla per col·locar parades i hem augmentat però tenim l'espai que tenim.
i tenim el nombre de parades que tenim. Em sap molt de greu per totes les entitats que es queden fora, però no podem fer la Rambla més gran del que és.
Doncs moltes gràcies per la contesta. Un altre prec és que tot això d'aquests dies que li deia dels arbrats, una de les coses que sí que m'han dit és que al carrer internet es veu que degut a totes les pluges hi ha tot un terra ple que està a punt de caure i és bastant perillós, que si ho poden revisar ho agrairan. Gràcies. Gràcies a vostè.
Preguntes, si són tan amables. Sí, sí, disculpi, és veritat. Vinga, primer prec. Si us plau, si és possible, instal·lin algun banc al carrer Doctor Mallafré.
perquè la gent s'hi pugui seure. El doctor Mallafrés, un carrer que fa pujada, i per la gent gran o la gent que té problemes de mobilitat i ha d'anar a l'entorn hospitalari als 23 o perquè baixen el bus allà mateix, a vegades és dissuasori el fet de no tenir cap espai on poder seure, tal com se m'ha transmès. Per altra banda, i ja, si d'això facin una repassada el que és l'entorn de l'hospital, si és possible...
Diria que ja l'he fet a aquest plec abans, però si és possible, estudiant i implementar un pas de vianants a Maria Cristina, passat a Hernández-Sanagüia, just passat. És a dir, que tots els xanfrans quedin, els tres xanfrans que hi ha allà, quedin amb el seu pas de vianants. Hi ha una parada de bus, hi ha molta mobilitat, i el correcte seria fer un tomb que no fa ningú i, per tant, tothom passa una infracció. Donem-li seguretat al vianant i posem el pas de vianants.
De fet, abans ha citat el rebaix d'un pas de Binans, també en demano un altre, jo. Un que jo mateix vaig posar, i no és accessible, a la Via de l'Imperi. El vam posar ràpidament i en el moment de la pandèmia, perquè hi havia una necessitat perquè hi haguessin diverses entades als col·legis, i llavors allà se'n va posar un ràpid. Però o bé el traiem...
o bé el rebaixem, però vull dir, fem alguna cosa ben feta de manera definitiva amb el de Via de l'Imperi i proposaria que el rebaixem, clar. I finalment, el parc de l'Espai Pregossos a Bona Vista, a l'entrada a Bona Vista pel cantó del Parc de la Coma.
Hi ha un espai per gossos que primer no té il·luminació i de nit és un marrobat, si és possible il·luminem l'accés i el propi espai. Després les portes no tanquen amb balda.
Doncs això és fàcil de reparar, sisplau, s'ho poden reparar. Si és possible fer accessible l'accés en aquell únic espai de gossos que hi ha a bona vista, perquè no és accessible, i està tan ple d'herbes que s'impedeix l'utilització de l'espai agility que hi ha. Hi ha com uns joguets per gossos i depèn de la mida el gos no pot jugar perquè les herbes són molt grosses.
I, de fet, també hi ha forats. Sisplau, si fan una repassada en aquell parc, doncs estaria bé. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem ara a preguntes. Si és que en teniu. Sí.
Gràcies. Conseller Tarmona, com vulgui. Gràcies. L'única pregunta que tinc és si ens podíeu facilitar l'organigrama i el personigrama de la EMT. Gràcies. Gràcies, conseller. Conseller García.
Gràcies, conseller. Els veïns i veïnes de Bonavista ens envien fotografies, les quals coincideixen amb algunes que havíem recuperat en altres pels nostres medis, de l'estat de les tanques dels parterrers del barri. La part del ferro que toca amb la terra, la part de baix, s'ha totalment consumit. Imaginem que pel pas del temps i de les humitats hi ploues.
En qualsevol cas ens preguntem si es pot actuar d'alguna manera perquè realment és una estructura del parterre que pot cedir en qualsevol moment i pot arribar a fer mal a qui estigui allà en aquell moment. Per altra banda, la segona...
En l'àmbit de Torreforta s'estan localitzant unes tanques davant precisament de l'escola de Torreforta que la part d'unió de la tanca de ferro amb el terra, al límit, també es troba malmesa. Enforats, el mateix que els parterres que comentàvem abans de Bonavista. Estan just davant de l'escola del carrer Tortosa. Preguntem si es pot actuar en aquest sentit.
Gràcies, conseller. Conseller Martorell. Moltes gràcies, senyor tinent d'alcalde. Miri, les cinc preguntes, una és una pregunta nova i les altres són repreguntes a les respostes que ens han fet. La primera és, miri, anar als veïns de la zona...
de la plaça de la pagesia. Hi ha agents, carrer de les coques, sobretot gent gran, ens diuen que si es podria posar algun banc per aquella zona, bé a la plaça de la pagesia o a aquella zona. Perquè els bancs que hi ha a la zona de les coques, com que són els de pedra tradicionals, no poden recolzar l'espatlla. Però sobretot perquè la pujada cap a dalt al portal del carro...
És molt empinada, es pugi per on es pugi. I, clar, no hi ha cap lloc on descansar per emprendre-la o de baixada, no? I, per tant, si se'n podria col·locar algú. Ja sabem que és una zona que es fan actes com les contalles de Sant Magí i moltes coses, i també hi ha tota la Setmana Santa, però ni que fos que es poguessin treure'm segons quins actes.
Respecte a les preguntes, una d'elles és... El mes passat vam preguntar sobre uns reductors a la Mora, que són molt alts i que fan mal al que són els baixos del cotxe. Els veïns ens ho van dir amb la ronda que van fer...
amb tots els partits polítics, l'associació de veïns, i si es podia actuar per rebaixar-los. I la resposta ha estat que la construcció es va fer d'acord amb els criteris del Servei Català de Trànsit. No en tenim cap dubte que sigui així.
però, i que es compleix la normativa, però estem segurs que amb altres ajuntaments també es compleix la normativa, i que a més, fins i tot nosaltres, alguns que hem instal·lat actualment, són més baixos i molt més arrodonits que els que en aquell moment es van instal·lar a la Mora. Per tant, la pregunta seria, malgrat que sabem que complim la legislació i que, tal com ha dit,
havent etiquetat a altres reductors que són més baixos i més arrodonits, que també s'han instal·lat segur, complint la normativa, si es podria fer alguna intervenció per millorar aquests reductors, ja que els clients es queixen molt del tema de tot el que són els amortiguadors, rodes, etc. I també ens afecta, al final, els vehicles municipals com els abusos de l'AMT. Per tant, una seria aquesta.
L'altre és també sobre la Mora, que al passat plenari vam preguntar sobre l'Avinguda Blauet i el carrer Fuixarda, que hi ha una inserció amb poca visibilitat i ens ho diuen també els veïns i les veïnes. Vam demanar si es podia retallar.
o retirar una part dels cetos de la mitjanera, o si no, almenys instal·lar-hi un mirall per facilitar la maniobra. I ens contesten que ja hi ha una interrupció de la mitjanera, això ho sabem,
i que la verdissa vegetal afavoreix la reducció de les elevades temperatures estiuenques en l'entorn immediat que afecten a les persones vianants. Estem totalment d'acord, hem tingut una moció sobre l'arbat, però això no té res a veure amb que necessitem un mirall perquè no hi hagi una col·lissió, o almenys que retalli una miqueta, com vam dir a Camp Clà, amb la zona de sortida...
que entre el que eren els contenidors i els arbres permetien. Després també ens contesten que no hi ha evidència d'elevades freqüències de pas o d'accidentalitat. Precisament per això ho diem, per evitar-ho, per evitar ensurts i perquè més val prevenir que curar i, en definitiva, és una cruïlla perillosa, els veïns ho veuen, no hi ha més accidents perquè van amb molt de compte, però, en qualsevol cas, intentem que n'hi hagi. No cal que pugi la sinistralitat per arreglar
L'altre també ens va sorprendre una miqueta, de veritat que són respostes amb tot l'efecte però que algunes ens han sorprès.
El passat ple també van preguntar sobre la platja de la Rebassada i la seva il·luminació. Van preguntar si es podia il·luminar la platja també a l'hivern, ja que hi passeja molta gent, tenim una climatologia molt bona i, evidentment, a l'hivern enfosqueix amb una hora que la gent encara pot anar a passejar-hi per horari. El ser tot tan fos dona sensació d'inseguretat i d'abandonament notable. La resposta que ens han dit és que ens diuen que han decidit que no s'encengui, que tampoc ho faran a l'estiu,
perquè hem de conscienciar-nos que provoca contaminació lumínica. Entenem que és un espai natural, però és urbà. Potser no cal que estigui tota la nit encès a la llum, però durant les hores de circulació de persones creiem que no és res i que a més a més és un tema de seguretat. Per tant, volíem preguntar qui ha decidit que les platges estiguin a les fosques
que és una situació inèdita, jo no crec que en cap platja del voltant o de les ciutats del voltant això passi, i si hi ha posats també ens apagaran els llums dels carrers de la ciutat per conscienciar-nos de la contaminació lumínica. Permeti'm la broma del final, però és que a vegades hi ha respostes una mica curioses. Finalment, a mi m'han tocat les antipàtiques de preguntes que són les de repreguntar les respostes.
Vam preguntar, que te la vaig fer jo, quanta gent havia caigut i denunciat a l'Ajuntament per la malestat de les rajoles a tota la ciutat. I ens han contestat que la brigada no ho sap. Nosaltres no ho hem preguntat a la brigada, ho hem preguntat a l'Ajuntament. Per tant, ho preguntarem d'una altra manera.
Quantes peticions de demandes hi ha hagut de responsabilitat patrimonial a l'Ajuntament com a conseqüència de caigudes a l'espai públic per les rajoles o per les voreres o pel moviment amb mal estat. I això el 25 i si han augmentat respecte a l'any 2024. Moltes gràcies. Ja no n'hi ha més d'antipàtiques.
Gràcies, consellera. Respecte a aquesta última, entenc que assessoria jurídica sí que ho té, per tant, li passarem a assessoria jurídica perquè contesti. Consellera Roig. Sí, abans de fer les dues preguntes, el que volia dir és que tampoc sabem per què avui el plenari ha començat a les 10, no se'ns ha donat el motiu, però crec que tenim un plenari al mes en aquesta ciutat i que el plenari no ha acabat.
I sincerament, veient ara mateix la sala on hi ha bancs totalment buits, creiem que no és una imatge digna de l'Ajuntament. Tots podem tindre una necessitat de marxa abans, a tots ens pot passar, nosaltres tenim el conseller Fortuny que tres dies a setmana ha de marxar abans perquè té diàlisi, un pot tindre qualsevol fet, però la imatge que estem projectant ara mateix, sincerament, des d'Esquerra Republicana volem dir que no ens agrada.
Dit això, una pregunta ja s'ha fet, però la reitero i fa referència als parcs infantils de la part alta, la notícia del carrer Vila-Roma del parc infantil que es tancava amb la queixa dels veïns que no se'ls havia informat. També tenim el parc infantil de la plaça de les Arenes. La pregunta és, aquests parcs infantils, l'Ajuntament està treballant per fer-hi alguna cosa? Ui...
Conseller Carmona, se li ha activat el micròfon. Tenim cacofonies. La pregunta és si tenim algun pla per revertir aquesta situació dels parcs infantils, perquè parlem molt de la part alta en aquest plenari, parlem que s'està convertint en un decorat, parlem que no és pels veïns, i la imatge de tancar parcs infantils encara reforça més aquesta idea, perquè la part alta, per sort, encara hi ha famílies amb infants i necessiten espais de lleure.
L'última pregunta, que en realitat són una bateria de preguntes, em sap greu, conseller García, jo els hi faig a vostè com si fos l'alcalde i espero que li puguin transmetre amb la mateixa literalitat que jo ho diré. Des d'Esquerra Republicana ja vam dir el nostre parer pel que fa a la gestió de la presidència de Tarragona Ràdio.
Però aquestes últimes setmanes han passat coses que ens han posat encara més en alerta, descobrint fets per nosaltres extremadament greus. Arrel d'una carta dels advocats del senyor gerent de Tarragona Ràdio, com ja sabem tots protegit per l'Oficina Antifrau de Catalunya,
El Consell d'Administració de l'Empresa Municipal de Mitjans ens vam assabentar, gràcies a aquesta carta, que l'octubre passat hi havia hagut una gestió per tal de renovar la condició de protegit del gerent. Primera pregunta, com pot ser que el Consell d'Administració no en sabés res cinc mesos després?
A més a més, hem sabut també que aquest Ajuntament va presentar al·legacions en aquest procés de renovació. Vistes les al·legacions que hem demanat i hem rebut i veient que la presidència parla en plural, volem saber en nom de qui parla la presidència, ja que el Consell d'Administració no en sabia res i pel que hem sabut posteriorment i ens posa encara més en alarma, els serveis jurídics d'aquesta casa tampoc.
Per tant, segona pregunta, en nom de qui presentem aquestes al·legacions? Si el Consell d'Administració de l'Empresa ni els serveis jurídics de l'Ajuntament en sabia res? Per últim, i no menjo greu, des d'Esquerra Republicana no aprovarem l'acte de l'últim Consell d'Administració perquè ens sembla inadmissible. Hi ha fragments que no es van exposar, com un correu electrònic escrit pel mateix gerent que la presidenta no va llegir en aquell anterior Consell.
manquen intervencions que vaig fer jo mateixa i que vaig demanar que hi constessin perquè a més a més en demanar per major facilitat en la transcripció pels tècnics que estaven fent la transcripció d'aquest acte es va demanar si es podia registrar i se'ns va dir que hi havia ordres del secretari d'aquest Ajuntament de no fer-ho
Sabem que no va ser un ordre, sinó que va ser una recomanació i que, per tant, aquesta recomanació es podria haver debatut en el Consell d'Administració, però no va ser així. Per tant, ens trobem a un acte que no reflecteix en absolut el que va passar en aquell Consell d'Administració, perquè més aviat sembla una espècie de monòleg estrany de preguntes sense resposta i manca d'informació, en canvi hi ha informació que no es va donar.
Per tot això i més, demanem explicacions de la gestió realitzada per la presidència de Tarragona Ràdio i, sobretot, de per què s'ha amagat aquesta informació. Els vull recordar que a dia d'avui hi ha 64 alertadors protegits a Catalunya. L'Oficina Antifrau de Catalunya ha aprovat dues de cada cinc peticions d'un total de 158 sol·licituds. Si el gerent ho és, ho és per una decisió rigorosa. I els recordo que el juliol del 25 el president Illa va anunciar mesures contra la corrupció política proposant una llei d'alertadors i enfortint l'Oficina Antifrau.
L'executiu de Salvador Illa es va comprometre en aquest sentit amb diferents entitats com l'Observatori Català contra la Corrupció o l'Oficient Antifrau per garantir la protecció i suport a les persones que informen sobre infraccions que poden representar una amenaça o perjudici a l'interès públic. En els rerefons de la iniciativa hi ha, segons l'argument de l'executiu, la voluntat d'avançar en el bon govern i la lluita contra la corrupció i promoure un canvi cultural que reconegui el valor cívic de l'alerta. Per tant, les meves últimes preguntes són...
Serem rigorosos amb el cas del gerent de Tarragona Ràdio protegit per Antifrau? Algú prendrà responsabilitats per tot el que ha passat aquests últims mesos? Amagar informació al Consell d'Administració, presentar al·legacions en nom de no sabem qui? Per últim, ja sap el govern d'Illa que el que proposa defensar els alertants com a persones valentes que ajuden el bon govern a Tarragona sembla que no ho sabem reconèixer i portem a terme operacions poc clares que amaguen informació?
A l'alcalde, si hagués estat aquí, ho sento, conseller Garcia, sé que no és de bon escoltar, però la pregunta era si pensava cessar la presidenta de Tarragona Ràdio i com a membre del Consell d'Administració i com a portaveu del grup municipal d'Esquerra li traslladem que no tolerarem aquesta manca de transparència. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Si no hi ha cap qüestió més, aixequem la sessió. Gràcies.
Doncs aquí acaba aquesta sessió plenària ordinària del mes de març. A la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona ha començat a les 10. Per tant, són més de 5 hores de debat al Palau Municipal. 5 hores i 28 minuts el que ha durat aquesta sessió ordinària.
del ple de l'Ajuntament de Tarragona, on han prosperat les cinc mocions que s'han presentat. Totes elles s'han aprovat, així mateix s'ha aprovat per part de l'Ajuntament de Tarragona frenar aquest augment de les tarifes del taxi que havia demanat la patronal
del transport a l'Ajuntament de Tarragona perquè s'apliquessin a la ciutat de Tarragona. S'han aprovat aquestes qüestions, així com també d'altra banda s'han aprovat un seguit de modificatius de crèdit en aquesta sessió ordinària del mes de març, que tot just ara acaba, que ha començat a les 10 del matí.
del resum de tot el que ha succeit aquest matí de plenari a l'Ajuntament de Tarragona, els bolletins de les 4, de les 5 i també el resum de les 6 des de l'Ajuntament de Tarragona. És tot. Bona tarda.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Evidentemente afecta, pero creo que la plantilla está preparada. Al final yo creo que hay que centrarnos en nosotros. Son nuevos partidos los que quedan. Ir creciendo, recuperar esas buenas sensaciones que tuvimos y estoy seguro que lo sacaremos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, tot i que estan de sense efecte, l'equip s'ha de sobreposar i buscar en les nou darreres jornades de Lliga sortir d'aquesta mala situació. La primera oportunitat aquest cap de setmana. Dissabte 28 de març, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 30. El grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Juventut Torremolinos.
Com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Estàraco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club, tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop-rock, les llegendes.
Les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM, Cocodril Club, el programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodrilo. No pasaste de caigar. Hasta luego, cocodrilo.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdios.
El catàleg d'Obramat té més de 20.000 productes, però per nosaltres són més de 20.000 històries, com la d'aquell ciment que va ajudar a construir el pati d'en Pedro, o la d'aquestes plaques de guix que van aïllar de la humitat la casa dels Fernández. I per continuar construint històries, hi ha disponible el catàleg 2026. Troba'l al teu magatzem. 20 anys construint junts. Obramat.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Restaurant Tarraco gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco, a l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
A Tarragona Ràdio som la Tere, el Jordi, la Laura, el Miquel... Bé, ja ho saps, ja et coneixes. Però ara hem descobert que a Tarragona Ràdio també hi ha el Pau, la Dora, la Laia, l'Aleix, l'Andreu, la Pili, l'Ester, l'Emma...
Quanta gent! A Tarragona Ràdio som 40.000. Gràcies per ser-hi.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig. L'entrada és gratuïta.
Porto clavada una espina que em crema per dins i que et vull explicar. Jo tenia clar el que volia, vas arribar un dia i tot va canviar.
i et mira les coses que et fan ser. Cantar cançons amb tu, tu, tu, tu, tu, tu, tu. Vull riure amb tu, tu, tu, tu, tu, tu. Meixer-nos històries, ets l'únic que em porta. Jo volia amb bugat i una casa amb piscina.
Un gran actor de cine, el rei de la premsa del cor, ser president del Barça.
Gràcies.
I ara vull estar amb tu, tu, turu, tu, turu. Passar la vida amb tu, tu, turu, tu, turu. Feliç amb tu, tu, turu, tu, turu. No comptaràs hores i et mira les coses que...
Som el pecat original, la graveta d'una caiguda irracional. Som terrorista emocional, a punt d'explotar, la fruta prohibida, la culta i la fe. Quantes vegades ho vam intentar, no puc frenar-te, no em vull frenar i no sé què em passa. Vigna'm a casa, no anem a pensar.
del pecat. Però vine que fa temps que no sé de tu i dime si puc estar all in for you. Què opine? Perquè ara no ens mira ningú i fem del pecat la virtut. Som el pecat original.
La gravetat d'una caiguda irracional Som terrorisme emocional a punt d'explotar La fruita prohibida, la culpa i la fam Som el pecat original Som el desig sense pensar Jo no sé dir-te que no, fes-ho per mi, per favor La meua mania, la meua obsessió
Mira com bufa el vent, mira amb quines ganes, i sé que tu també la tens, tens també la gana. Només bufes i bufes, i bufes, cauen les fulles hipnotitzades. Som el pecat original, la graveta d'una caiguda irracional. Som terrorisme emocional, a punt d'explotar, la fruta prohibida.
Som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no. Fes-ho per mi, per favor. La meua mania, la meua obsessió. La veritat que em vaig dir que estava prohibida. No és un uau, eh? Amb la naina. Som el focador original. Som el desig sense pensar. Jo no sé dir-te que no. Fes-ho per mi, per favor.
Tanquem el gel i fem un mar com dos exagerats, com dos somiadors nats. La glòria és pels agosarats i tu i jo ja hem perdut el cap. Mentre amb les ganes d'anar a contracorrent, sé que tu em fas més valent, és evident. Al teu costat puc volar lluny, més amunt i més lleuger que el fum. Tu tens diamants als ulls, al mapa dels meus astres.
Si mai estic perdut, la llum que em torna...
Som mil ocells en un estol, units com un de sol, una harmonia en ple vol. Som els colors de l'aurora sobre els pols, tempestes de juliol. Tu fas que sembli fàcil viure sense fre i quan perdem l'alè tornar-ho a fer que m'has fet ric sense haver de tenir res en un món que va al revés. Tu tens diamants als ulls, el mapa dels meus astres
Si mai estic perdut La llum que em torna
Els semàfors pinten de colors als carrers buits i penso, que bonic i que senzill que l'espai i el temps es hagin fet topar just en aquest punt. Són les 7 i 17 minuts del matí i la primera llum del dia travessa la persiana i t'acarici a les pupil·les. Respires, són diamants, són astres. Els teus ulls són el mapa que sempre em tornarà a casa.
Potser és massa aviat, digue'm en franquesa si et va bé, puc passar més tard o anar al bar d'aquí al costat. I fer temps, per mi no pateixi, si vols pots fer la teva. I jo vaig fent, ja no queda gaire, crec una capsa plena.
És un moment, veig que heu repintat portes i finestres de glau cel. No, no tinc passet, però un glob de cervesa. Mira bé, si estic molt millor, fa un mes que vaig trobar feina de forner. No, no estic per sol, em veig amb algú.
Fins demà!
Fa poc vaig llegir el llibre que va treure estar. Molt bé, dóna-li records, ara no el puc veure. Ho entens? Segur que ja ho saps, però just d'aquí quatre dies és el seu sang. També jo faig anys abans, quina tonteria.
I al costat del llit enganxat amb rotac, hi ha un col·laix ple de fotos seves, on sortim contents just després d'un concert, jo m'espel i ell molt més prim.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Fins demà!
Estic tan, tan pujo, crec que estic caducat. Tu tens la recepta, la fórmula, vitamina del amor.
i cremita amb l'oe vera, no es pot comparar res amb tu. El sol, la cara, tombona, el massatge, no es pot comparar res amb tu. He provat tantes coses, tot fatal, res funciona. Estic tan, tan puxo, crec que estic avocat. Tu tens la recepta, la forma,
La vida i l'esperança, diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso, que tot s'oblida, tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu, però m'adono que no vull. Porto massa temps cansada de la mare a ballar-me. He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida.
S'ha cagat la via. Doni un enes amunt, doni un xugorri, cantem en Gala Fresca.
Som la Coca-Cola i els mentos. Calipso fusionat amb el mento. Sempre surt la teva cara quan d'altra cosa m'alimento. Estic ferit i tu ets la medicina. Com un gat amb llepo la ferit. I tu quina llengua que tens i la cara i la tens, que bonic quan t'enganxo risc.
Tarragona Ràdio, 96.7 FM.
No és normal això que em fa sentir, t'ho juro, no és normal. El flow que et representa no el canviïs mai. Vull estirar el xiclet de mango tropical i fer-ho junts fins al final. Però sí que és normal que se'n vagi el sol i torni demà i comenci un dia nou. I despertar-me al teu costat és extraordinària.
I és que jo no vull viure la vida modesta, jo vull llançar la casa gran per la finestra. I que es prepari l'orquestra, que la Mediterrània és una festa.
Però em tens full impressionat. No puc deixar-te de mirar, ja no puc deixar-ho passar. No em volia enamorar, però em tens full enganxat. I no puc escapar, ni vull, perquè tu saps que no és normal. Això que passa amb tu no és normal i de mi s'apodera.
Tota la vida per fer una rumba catalana. I ara que ja l'estic fent, no sé pas de què parlar-te. Si de no hi hagi un paret o d'aquesta rumba brava. O potser d'aquella nit, hagi tan neta de gràcia. No em diguis que no, que no en sabies res.
i per ningú més, que no en sabia res. Ja fa tant temps que et canto a l'alba, que el sol ja surt per tu i per ningú més. I més ràpid que un instant, quan passes anys en un dia, perdut pels barris de Gràcia i Tutxet, i tu cantant a la vila. I més ràpid que un instant, em passa ràpid la vida, després d'aquella cançó,
Fins demà!
No em diguis que no, que no em sabia res. Ja fa tant temps que et canto a l'alba, que el sol ja surt per tu i per ningú més. No em sabia res. Ja fa tant temps que et canto a l'alba, que el sol ja surt per tu.
Bona tarda, són les 4.