Les 9 i 3 minuts, avui 17 d'octubre del 2025, dia de sessió plenària, ordinària a l'Ajuntament de Tarragona. Cap allà marxem, cap al sol d'actes, hi tenim la companya Michel Pijuan. Michel, molt bon dia. Hola, bon dia, Pep. Ja hi ha ambient, ja ha començat, això encara no.
Doncs sí, de fet ja veiem l'alcalde, Rubén Minyual, és a punt de donar inici a aquesta sessió plenària del mes d'octubre des d'aquí, des de la sala d'actes de l'Ajuntament de Tarragona. Un plenari amb diversos punts a tractar, d'entre els quals hi ha aquesta modificació de la taxa del servei.
recollida a més d'aquestes 8 mocions que s'han de debatre presentades pels diferents grups municipals. Ja veiem l'alcalde i, per tant, en breus hauria de començar aquesta sessió plenària que seguirem, com sempre, a la sintonia de Tarragona Ràdio. Doncs això, que arrenca el ple, el plenari que arriba també.
l'endemà d'un anunci de Junts per Catalunya, que l'alcalde de Transfuga, Elvira Vidal, també és un tema que sortirà, evidentment, planaran aquest plenari, per això va ser ahir, justament, que vam presentar. Doncs sentim, Michel, com vols endavant, doncs? Sentim ja en directe l'alcalde de Tarragona. ...un primer aprovar l'acte de la sessió anterior corresponent a l'ordinari del dia 19 de setembre de 2025. Podem aprovar per assentiment? Gràcies.
Àrea d'Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia, Assessoria Jurídica, ratificar el Decret d'Alcaldia, número 16.296, de 19 de setembre, que resol compareixer en recurs contenciós administratiu interposat per Pavaparc, Mobilidad SL, contra aquest Ajuntament. Conseller Namascaró, si vol fer una explicació.
Sí, gràcies, alcalde. Aquí es tracta de no perdre, diguéssim, accions processals i, per tant, compareixen els recursos contenciós que ha interposat Pava Park contra la desestimació per silenci de l'increment de preus que va demanar del pàrquing d'aquí, de la plaça de la Font. Tot això, com dic, per no perdre l'acció processal, no perdre tres mínims i sense perjudici que s'estigui treballant per intentar arribar a algun tipus d'acord beneficiós per l'Ajuntament de Tarragona. Gràcies. Moltíssimes gràcies.
Podem aprovar per assentiment? Consellers, conselleres, moltíssimes gràcies. Punt número 3, aprovar definitivament el projecte... Perdoni? Sí, sí, tant i tant, sí, sí. Però el seu vot és favorable i seria explicació de vot? Sí, pot suposat.
Buenos días. Bien, sobre este punto solo me gustaría trasladar algunas dudas o reflexiones que me suscitan al repasar el expediente. La mercantil Pavapar Movilidad solicita una actualización de tarifas según IPC, un derecho recogido en un pliego de cláusulas de un contrato de 1995, y el Ayuntamiento ni se molesta en dar respuesta en todo un año por lo que hemos acabado en los juzgados. Este hecho lo que demuestra es la soberbia de este Gobierno.
Lo hace con los ciudadanos, como manifiesta el informe del síndic de Greuges, que dice que esta administración tarda 47 días en resolver una queja y 62% de las quejas se resuelven después de la intervención del síndic de Greuges. Pues bien, ahora resulta que lo hace también con las concesionarias, las adjudicatarias y se resolverá después de pasar por los juzgados. En segundo lugar, este ayuntamiento no da respuesta y para ello argumenta que es que pretenden subir tarifas.
Miren, desde 2007, que fue la última actualización de tarifas con el señor Ballesteros, la empresa no ha vuelto a solicitar tarifas. ¿Por qué? ¿Por qué lo hace ahora, 18 años más tarde? Señor Viñuales, sí que es abusivo. Sí que es abusivo el precio ahora que nos cobran. Pero ¿y sus tasas e impuestos no lo son?
Y, por último, esta empresa fue una de las adjudicatarias para la implantación y puesta en marcha de la CBE con 44 cámaras, sensores de calidad del aire y ruido. ¿Vamos a acabar también en los juzgados? Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies, consellera. Passem al punt número 3. Aprovar definitivament el projecte executiu per a la renovació de la xarxa d'abastament d'aigua potable en els carrers Reina Maria Cristina, López Pelaez, Bonaventura Hernández Sannauja i cronista CC del Terme Municipal de Tarragona. Si vol fer una explicació, conseller Ignacio.
Molt bon dia. Gràcies, alcalde. Molt ràpidament, perquè ja vam fer l'aprovació inicial d'aquest projecte. Com saben, es tracta de la renoversió de la xarxa d'abastament en baixa, instal·lada en els carrers Reina Maria Cristina, López Pelaez, Bonaventura Hernández Saneuja, i cronista CC, que està ara mateix formada per canonada de fibrociment, que, degut al seu grat d'envelliment avançat, tenen esgotada la seva vida útil.
Per tant, el que es proposa és la renovació d'aquest fibrocement per un altre tipus de canonada, ja que a més hem tingut un nombre important d'avaries i fuites. Per tant, demaníem que s'aprovi definitivament aquest projecte i podem procedir a la seva execució. Moltíssimes gràcies, conseller. Grups que vulguin intervenir en fase de debat.
Podem aprovar per assentiment, consellers i conselleres? Moltíssimes gràcies. Grups que vulguin intervenir en l'explicació de vot. Passaríem al punt número 4, modificar el contracte del servei de neteja dels edificis i dependències municipals de l'Ajuntament de Tarragona i de l'IMSS. Consellerina Mascaró, si vols fer una explicació prèvia.
Sí, gràcies, alcalde. Aquí estem ampliant la prestació de serveis d'aquest contracte dins del límit del 20% i, en concret, en el lot A, relativo a les dependències municipals, el que fem és incrementar hores de personal, més material, incluem el punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau i també incluem la neteja de papereres sanitàries per un valor de 132.000 euros any, amb IVA inclòs, i el lot C, corresponent a les escoles, també l'ampliem
amb incorporació o increment d'hores de neteja a les escoles de PACS, Miracle, Tarragona i Arrabassada per un import anual de 27.000 euros. Aquí, en definitiva, el que fem és revertir la retallada que va patir aquest contracte des del mateix moment de la seva adjudicació, el maig del 2023.
i que va patir una reducció de 2.562 hores anuals en relació a l'anterior contracte que teníem, fet que, com es constata a l'informe tècnic del Departament de Neteja, va comportar l'acomiadament de 6 persones i una prestació d'un servei més que deficitària quant a la qualitat.
En definitiva, per tant, el que fem és revertir aquesta situació, ampliem hores de contracte i el que fem és garantir la prestació adequada del servei, tant pel que és pels receptors del servei com, lògicament, pel personal que el presta. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera, per la seva explicació. Podem aprovar per ressentiment. Passem a votació. Senyor Jaime Duque Moreno.
Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 22 vots a favor i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en l'explicació de vot. Conseller Callado.
Gràcies, bon dia. Bàsicament voldríem referir-nos a aquest contracte perquè és d'aquelles coses que passen moltes vegades de puntetes per aquest ple. Jo crec que la consellera Masqueria ha explicat algunes coses, però sí que és veritat, primer, que va suposar l'acomiadament de 6 persones, segon, que va representar un canvi de tendència en la càrrega de treball
Tremenda, perquè no és que retalléssim el contracte i retalléssim la feina, sinó que a més les feines acumulatives van sumant. I aquesta va ser una petició que els van fer només arribar al ple. Això es va posar en marxa ara fa dos anys.
I per tant, el nostre entendre hem triat una mica a fer-ho viable, els hi hem de demanar, perquè al final aquestes són d'aquelles coses que ens expliquen qui som. I quan tenim l'oportunitat de cuidar la gent que ens cuida, la gent que fa aquella feina segurament menys agraïda que es fa en aquesta casa, que és netejar allò que els altres emportem, hauríem de tenir una mica més cura el que es va tenir en aquell moment.
La manca de recursos com a excusa és un error perquè a més quan hi ha per altres coses i no hi ha per aquesta ens demostra qui som. Però sí que és veritat que aquest contracte a més té un horitzó de fi, no li queda gaire en aquest contracte i per tant el que demanem al govern és que replantegi la internalització d'aquest contracte.
perquè no pugui passar això que un govern en un moment de dubte es carregui segurament a les persones que més ens cuiden. Hem vist canvis en aquests anys, des de desaparèixer papereres per evitar que hagin d'entrar a despatxos,
covells de brossa més gran per intentar-nos adaptar al que havíem viscut. Jo crec que en aquest sentit i per respecte a la gent que està cada dia, que a més són pràcticament qui obren les llums cada matí i que les apaguen cada nit, hauríem de tenir una mica més de cura amb aquesta gent.
Moltíssimes gràcies i, si em permeten, té raó amb el conseller Collado. Amb els actes de cadascú es defineix com pensem, no només en paraules. I el que fem avui és un acte de justícia, perquè el que estava passant era que havien de fer la mateixa feina en menys hores, però amb les mateixes exigències. I això era injust.
Així que molt satisfets de poder arreglar un greuge que es va generar en el passat. Passem al punt número 5, modificar el contracte del servei de plataforma intel·ligent de ciutat al núvol per integració dels sistemes de gestió i informació. Conseller Mascaró.
Sí, gràcies, alcalde. Aquí del que es tracta és que la plataforma de Ciutat Intel·ligent, el núvol, que tenim ja actualment en funcionament i que recull informació i integra dades en temps real, ens ajuda lògicament a la millor gestió de serveis i a la presa de decisions, basada sempre en dades que, com dic, actualment ja tenim en els vectors de residus, mobilitat urbana, dinàmica comercial...
i eficiència energètica, doncs, aprofitem per incloure les 22 actuacions que es deriven del Next Generation Connect Tarragona, que és el de destinació turística intel·ligent, incorporar aquestes 22 actuacions a la mateixa plataforma sense generar més despesa estructural. De tal manera que les 22 actuacions, per exemple, són motiu d'ampliació en aquesta plataforma intel·ligent
I, per tant, podem procedir a usar intel·ligència artificial per millorar la relació amb els visitants, creació d'un quadre de comentament per a la presa de decisions, mesura de l'impacte econòmic real del turisme a la ciutat, planificar rutes intel·ligents, així com controlar i calcular la petjada de carboni que el turisme ens deixa per reduir emissions i també la instal·lació de sensors per detectar i monitorar inundacions en temps reals i millora de la resposta municipal. Gràcies. Moltíssimes gràcies.
Podem aprovar per assentiment? Consellers, conselleres? Sí? Perdoni? A votació. Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 22 vots a favor i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en l'explicació de vot. Conseller Fortuny.
Gràcies, alcalde. Mirin, aquest és un bon sistema de gestió de la informació que, a mesura del que sigui possible, s'hauria d'anar extenent a la resta de serveis de l'Ajuntament per facilitar el dia a dia dels administrats i de l'administració.
Hem de caminar cap a aquesta idea de ser una plataforma transversal per integrar tots els serveis municipals. Tots. És una feina que s'ha d'anar fent, no és immediata.
i tenir-la molt present de cara a la futura licitació de la renovació del contracte, que encara falta temps, però que d'alguna forma hauria d'anar caminant totes les energies cap a aquest camí. Tenir-ho tot centralitzat amb una base de dades i amb aquesta plataforma és guanyar eficiència i és un d'aquells temes que ja es va iniciar de forma potent
amb el contracte de la brossa, que era aquell lot en què treballava en aquest sentit. Per tant, bona idea d'anar incorporant-ho, encara que de moment s'ha incorporat això, és lògic.
Tampoc podem passar més del 20% del contracte, però que sí que en un futur s'ha d'intentar que això sigui no tan sols per la brossa o per turisme, sinó per tots els sistemes de la casa. Gràcies.
Gràcies, conseller. Passem al punt número 6, donar compte al Consell Plenari de les Ordres d'Encàrrec dels Treballs d'Emergència. Donem compte. Punt número 7, donar compte de l'estat d'execució del segon trimestre 2025 que comprèn íntegrament el primer semestre corresponent al propi Ajuntament.
dels organismes autònoms i les societats de capital íntegrament i majoritàriament municipal. Donem compte, punt 8, aprovar inicialment el 84 expedient modificatiu de crèdit extraordinari, suplements i baixes. Hi ha una esmena incorporada que s'ha posat en coneixement del consistori.
Primer farà amb el seu permís una explicació prèvia la consellera Mascaró, després faríem la votació si és del seu interès d'incloure aquesta esmena i després es faria la votació del punt de manera ordinària. Consellera.
Sí, gràcies, alcalde. Bé, l'esmena, com vaig tenir també ocasió d'anar avançant a tots els grups municipals, del que es tracta és de poder incorporar un suplement de 70.000 euros als efectes de poder completar el pagament de les productivitats de la Guàrdia Urbana.
No, si vol, en economia processal, si vol explicar tot el modificatiu... A continuació, llavors, el modificatiu de crèdit en quant a la part de despesa corrent, a banda de l'esmena que acabem de comentar, el que possibilita és tenir cobertura per tant la campanya de Nadal, la festa de Cap d'Any, llums i dinamització comercial, també de locals buits, magatzem reial Reis, també fer front a accions de difusió cultural...
també atendre les necessitats derivades del Pla Local de Cooperació, així com també atendre necessitats de joventut amb l'impuls del Pla Local Tarragona Jove o l'impuls d'accions als barris, així com també abonar la quota Electronic Watch, que és aquesta entitat que monitoritza les compres responsables de productes electrònics.
Pel que fa a la banda d'inversions, el que fem és suplementar dues partides, una amb 200.000 euros per poder acabar dins de termini el projecte de Next Generation del Fòrum de la Colònia i després l'altra és una aportació suplementària de 381.000 euros per poder escometre les tan necessàries obres de remodelació d'aquest saló d'actes. Gràcies. Gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat?
Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí.
Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, queda aprovada l'esmena.
Per 16 vots a favor, 6 vots en contra i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Ara passaríem a la votació del punt amb l'esmena incorporada. Sí, i tant, i tant. Volen fer explicació de vot de la votació de l'esmena.
Gràcies, alcalde. En aquest modificatiu el que fem principalment és retreure 581.000 euros d'un projecte que havia de ser un projecte estratègic de ciutat, que és l'Eix Unió Prim Apodaca.
Un eix que vam proposar des d'Esquerra i vam acordar des d'Esquerra, però que també molts altres grups han recolzat i que entenem que és un eix de ciutat. De fet, la partida que es treu avui, qui en el seu moment la va negociar, va ser Junts i es va posar en el pressupost d'enguany. I ara aquests recursos es treuen de manera d'allò més inexplicable. Si ho van posar pel pressupost d'enguany i ara ho treuen, denota una evident manca de planificació.
No només una manca de planificació, sinó una manca de rumb, un no saber cap on anem, quins són els projectes estratègics de ciutat amb els quals no ens ha de tremolar el pols, que anem canviant el rumb de la ciutat en funció de les necessitats de negociació de cada moment. Això és un problema, perquè llavors no anem cap enlloc. I una manca de paraula, perquè al final...
Sabeu què passa? Que l'altitud sobre el nivell del mar del carrer Unió, l'altitud mitjana, és la mateixa que l'hotel d'entitats. I als veïns de la part baixa se'ls va dir que el carrer Unió havia de sortir del pla de barris que estava pensat per la part baixa perquè estava massa amunt.
Però està a la mateixa alçada d'on els posen el centre cívic contra la seva voluntat. No entenem com una mateixa alçada pot ser bona per una cosa i dolenta per l'altra. En tot cas, si veiem que és molt problemàtic que en l'anterior modificatiu ja es van treure 100.000 euros pel projecte del carrer Unió Prima-Podaca,
I ara s'estan traient 581.000, el que denota una manca de prioritat política total i que contravé els acords assignats amb Esquerra Republicana i també amb altres grups. I en aquest sentit, recordar que és important complir els acords, o almenys fer-ho veure, per arribar a nous acords, perquè no té cap sentit arribar a acords amb qui no té paraula. Moltíssimes gràcies. El conseller Ignacio García.
No sé si ho veurà, senyor Puig, però aquesta és la limitació del barri del Port que vostès van incorporar al pla integral de la part baixa. Està incorporat al Palau de Congressos i no està incorporat al carrer Unió. Per tant, no entenem aquesta crítica. A banda que, evidentment, si hem incorporat una part
d'aquest projecte de remodelació del carrer Unió Prim a Podaca al Pla de Barris perquè ens ho subvencionin, és normal que podíem aprofitar els diners que ara tenim pressupostats i que no utilitzarem perquè ens ho donaran al Pla de Barris per fer altres coses. Però com veig que està bastant preocupat pel Pla de Barris i que no tenim paraula i que hem traït els veïns i que hem traït el Pla Integral i no sé quantes coses més...
Li diré que al pla integral de la part baixa tenim, per supost, aproximat d'uns 54 milions d'euros. En el pla de barris ens poden donar com a màxim 25. És evident que no tot i cap del pla integral en el pla de barris. Però és que a més, li diré...
S'incorpora el 65% del pressupost que estava pensat en el pla integral. S'incorpora totes les ajudes pel pla de rehabilitació de l'habitatge. S'incorpora la reforma de l'eix històric a Podaca. S'incorpora la nova façana marítima, el balcó de la part baixa, la nova porta ferroviària. Hem incorporat el màxim que hem pogut del pla integral de la part baixa en el pla de barris.
I ho sap. I ho sap perfectament. El que passa és que el pla de barris és diferent del que es va pensar quan es va iniciar el pla integral de la part baixa. És diferent. I hi ha, com a mínim, un 25% de les accions que havien de ser accions sociocomunitàries, que no estaven en el pla integral. I no és una crítica. En aquell moment no se sabia i es va fer el millor pla integral de la part baixa que es podia.
Però no estaven les accions sociocomunitàries incloses dins del pla integral. I això, com a mínim, era el 25% de les accions. I aquí s'ha fet un treball ingent per part de centres cívics, de serveis socials, de serveis a la ciutadania, ingent amb la consellera Mangini al capdavant per poder tirar endavant aquest tal de barris, per poder presentar la millor candidatura possible i estem convençuts que ens ho donaran.
Però jo no entenc com li pot molestar que es destinin diners per un barri segur, per una creació d'un espai per les dones, que no de serveis socials. Un espai per les dones. I l'animo, ja que ara fan ruta pels municipis, l'animo a anar a Santa Coloma a conèixer la Ciba. I l'animo a que vagi a conèixer la Ciba. I a que vagi a conèixer quin és el model que proposem aquest equip de govern
pel Santillán i per aquest espai Cornelia d'Espai de les Dones, que no té res a veure, li repeteixo, amb serveis socials, com vostè va dir i va mentir davant dels mitjans de comunicació. Jo no entenc com li pot molestar que destinem diners a la soledat no volguda, a l'educació 360, a la promoció de drets culturals, a la dinamització del teixit empresarial, que per cert era una de les reivindicacions del pla integral de la part baixa.
Per tant, senyor Puig, sap perfectament que hem treballat el millor pla de barris possible. El millor. El millor. I no ho direm nosaltres, ho dirà la Generalitat, quan ens donin els 25 milions d'euros per canviar i revertir la situació de degradació que pateix ara mateix la part baixa. Gràcies, conseller. Passaríem ara a la votació del modificatiu.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 16 vots a favor, 6 vots en contra i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en l'explicació de vot. Si em permeten, els vaig apuntant per ordre. Consellera Vidal, en Comú Podem, Junts, Partit Popular...
i govern. Conseller Vidal, com vostè vulgui. Gràcies, alcalde. En primer lloc, més que un pla de la part baixa és un pla de ciutat. En fons propis i en fons de la Generalitat, hem de destacar que més que inversions són accions de millora per a la qualitat de vida de les persones, que han d'estar, com sempre, al centre.
Conseller Ignacio García ha inclòs la supressió de barreres mitjançant la instal·lació d'ascensors en diferents trams, la millora de les escales automàtiques,
L'increment del verd urbà, conseller Guillermo García de Castro, més ombra, més espais de trobada i, per tant, un barri més cohesionat. La millora d'habitatges particulars mitjançant obres de bancs i reformes de cuines. L'eficiència energètica, molt millorada en aquest projecte. En fi, la supressió de barreres, l'eficiència de consum, el patrimoni i els equipaments revertiran en una millor qualitat de vida, com dèiem, dels ciutadans.
pel que fa a la gent gran i a la ciutadania. Consellera Mangini, gràcies per tindre en compte i posar-la al centre. La ciutadania a l'IMSS i la Igualtat, l'espai Cordelia, la soledat no volguda, l'envelliment actiu, són línies d'acció que s'han de trasportar a tota la ciutat, però especialment a qui es necessiten molt. Més de 400 persones grans viuen sols. Montse Adán,
Comerç i Tarragona Impulsa tenen un paper capdalt i crec que ha de potenciar molt aquest barri que és un barri que jo diria de persianes tancades. Aquest pla posa incís en activar l'economia perquè sense economia en persianes baixades no hi ha llum, no hi ha moviment al carrer i és molt important tindre en compte això. Gràcies i espero que tiri endavant la sol·licitud de subvenció.
Moltíssimes gràcies, consellera. En nom d'en Comú Podem, conseller Collado. Gràcies. Aquesta setmana en Josep Soñé de Tarragona Ràdio em preguntava obertament si seria candidat o no seria candidat i li vaig dir que no era un moment i que, a més, creia que era un error
que ens posem en mode electoral, perquè si és, crec que ho he categoritzat com bastant cansat fer-ho en primera línia, em costa entendre, em costa creure, no sé com ho poden sentir els ciutadans d'aquesta ciutat. Jo crec que com a primer speech de candidat pot estar bé, però dir mitges veritats i arrencar amb l'intent de fer campanya electoral...
a dos anys de les eleccions, serà molt cansat per tots. Jo ho dic amb carinyo, i ho dic de debò. És a dir, vinguem a fer feina i no comencem amb campanya electoral aquí, perquè, si no, això serà inaguantable. Centrant-me en el tema i recuperant algunes coses del pla integral, perquè, com ja passava per aquí, aunque no passava per aquí, jo vull agrair la feina que han fet. Crec que hi ha xitxa, jo estic convençut que sortiran,
Si més no, ja els podem dir als veïns i les veïnes de la part baixa que 12,5 milions d'euros d'inversions tindran, i això jo crec que ja és una realitat, perquè ja els tenim, i per tant, si els hem de posar, suposo que no els traurem, si no arribés, que jo estic convençut, que si ho diuen tan segurs és que ja ho tenen clar que arribarà. I per tant...
Crec que és una bona notícia. Hem de seure més amb ells. Això també és veritat. La participació en aquest govern, nosaltres ho hem dit per activa o passiva, és poca i s'ha de millorar. I en això jo crec que no ho acaben d'entendre. I pel que fa al que veníem a parlar, que és un modificatiu de crèdit,
Posaré el focus en algunes partides que em sembla que són d'aquelles coses petites que a vegades passen per aquest pleg però que també expliquen qui som. I em refereixo a l'acord amb Electronic Watch, aquesta entitat que el que fa és controlar que els nostres equipaments informàtics no venen
no es fabriquen a partir de minerals aconseguits amb mines il·legals a l'Àfrica o que no venen de fer comerç internacional vinculats a màfies a altres llocs del món. I, per tant, són aquelles coses petites que moltes vegades passen per aquest ple, però que tenim uns tècnics en aquesta casa que és any darrer any pica en pedra per aconseguir qui siguin. I, per tant, jo crec que la gent de cooperació els hem de felicitar perquè, a més, és una qüestió
que impulsa cooperació però que assumeix un altre apartament i jo crec que això és una bona notícia. Més enllà també de la pròpia acció del Pla Local de Cooperació que permetrà, això arriba tard, diríem allò de tic-tac-tic-tac, fer algunes accions que queden pendents del Pla. Seguim amb la feina, fem cas als tècnics que ens expliquen quines són les necessitats concretes i deixem la campanya electoral pel 2027. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller Collado. En nom de Junts, conseller Cendra. Gràcies, senyor alcalde. Senyor Collado, s'està tornant vostè convergent, eh? Perquè li pregunten que serà candidat i vostè diu, ara no toca!
Ara no toca, ho celebro. És cert que Junts va impulsar el que nosaltres anomenàvem el projecte Illa-Corsini, que incloia el carrer Unió, la plaça Prim i el carrer Apodaca, però també és ben cert que per la delimitació del pla integral de la part baixa i pel que es presenta a la llei de barris, el carrer Unió en quedarà esclós.
Nosaltres estem contents que hi hagi aquests 12 milions i mig, que és evident que els posarà l'Ajuntament, o el ben entès que més endavant esperem que la Generalitat ens concedeixi els altres 12 i mig,
Però, en tot cas, com que el carrer de l'Unió ha quedat fora de la llei de barris, fora del pla integral, nosaltres, en la negociació amb la tinent d'alcalde Mascaró, una de les partides que li demanem és per la redacció i execució del projecte exclusiu del carrer de l'Unió perquè no quedi desemparat en no estar dintre de la llei de barris. Res més. Gràcies. Gràcies, conseller Sendra. En nom del Partit Popular, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Com bé sap la consellera Mascaró, nosaltres no som gaire fans dels modificatius de crèdit, i menys com es fan en aquesta casa. Tot no per al modificatiu en si, que tots els hem fet servir en algun moment quan hem governat, sinó per a l'accés de modificatiu. Estem ja al 84è. Per tant, d'aquí a final d'any,
No sé si superarem l'any passat, però anirem molt en la línia. Evidentment, en primer lloc, tornem a agafar diners destinats al capítol 1, com passa sempre, partides reservades per aquestes places de personals que estan dotades i que tenen que estar dotades, evidentment,
ha d'estar feta la reserva de crèdit al pressupost, però que no es fan servir, que sabem que no es faran servir per la seva raó que sé. I es fan servir com una espència de guardiola, com diem sempre, d'on es va traient una miqueta per això, una miqueta per allò. Moltes vegades ho hem dit, i per no fer aquests contínuos moviments, ja els hi hem proposat tres cops amb les tres negociacions de pressupostos que cal amortitzar aquestes places,
i dedicar aquests diners al que realment, finalment, s'acaben dedicant a través del pressupost, però no ho han volgut fer, i segueix sent una caixa d'estalvis. Evidentment, no hem votat en contra i ens hem abstingut, perquè hi ha partides amb les que podem estar absolutament d'acord, com és l'aportació al patronat de turisme, la campanya de Nadal, el magatzem Reial i els Reis, el que són les despeses de funcionament de patrimoni, la rehabilitació lligada al Next Generation de lo que és
al Parc Arqueològic del Fòrum de la Colònia, però el que sí que és cert és que no ens agrada gens el fet que s'hagi tret la partida, precisament, de la qual tots estem parlant, del que són la reunió podar cap a l'Iperbaixa. És una zona especialment delicada, és una zona que s'ha utilitzat per fer durant tot aquest mandat i, evidentment, en campanya electoral, una aposta molt decidida. Jo espero, espero,
que el pla de barris ens el doni, com deia el conseller García de la Torre. Però no ho sabem, són molts els municipis que concorrem i així ho vam estar analitzant quan se'ns va presentar per part del conseller García de la Torre aquest pla de barris i tots esperen i tots creuen que el tindran. Per tant, certament hi ha una aportació municipal que ja la tenim,
Però en qualquer cas és una llàstima i demostra una improvisació i una manca de projecte de ciutat d'aquest govern el fet que finalment aquesta partida tingui que desaparèixer. Moltes gràcies. Gràcies, consellera Martorell. En nom del govern, consellera Mascaró.
Sí, gràcies, alcalde. En relació, ho ha explicat el conseller Nacho García, el projecte Unió Podaca Prim és un dels compromisos més importants que tenim com a equip de govern i en aquest sentit cal recordar que el que és la fase de redacció del projecte, com ja he anat informant en els diversos grups municipals, es troba a contractació i es troba en tràmit de licitació, esperem, dins d'aquest any, per la qual cosa...
Punt 2. Actualment, en aquesta partida, hi queden 569.000 euros per a la redacció d'aquest projecte. Projecte que, a més, ja estava pensat, ja està pensat i dissenyat per fases Unió, Prim, Apodaca. Aquí el que fem és, al carrer Unió, lògicament queda de la llei de pla de barris, per tant, haurà d'anar a costelles de l'Ajuntament i per això farem la dotació i el suplement que calgui. Ara bé.
569.000 euros per a la redacció del projecte és més que suficient, tenint en compte que, per exemple, amb Esquerra Republicana, pel pressupost de l'any passat, perquè aquest no ha estat possible, van demanar, crec recordar, 75.000 per a la redacció del projecte, amb la qual cosa complim, però amb Escreix, per altra banda, amb el Pla de Barris, Carré, Prim i Apodaca,
Efectivament, si ens ho donen, hem treballat de valent perquè així sigui. Si no, ja buscaríem un altre pla, però pel carrer Unió i Prim hi van 3,1 milions d'euros. Jo crec que la voluntat de compliment d'aquest equip de govern i que ho demestrem amb fets i amb planificació seriosa i acurada està fora de tot dubte.
Jo en relació, i aquí sí que coincideixo amb el conseller Collado, lamento que Esquerra Republicana ja s'hagi posat, de fet des de fa mesos, en moda campanya, campanya, ja no m'atreveixo a dir precampanya, en moda campanya electoral, perquè amb aquest posicionament entenc que vostès mateixos es van allunyant i els anirà impedint.
arribar a acords, acords que a més són bons per la ciutat. Jo, com saben, sempre porto oberta per continuar parlant, però lògicament jo crec que la prioritat de tots els grups municipals i en concret d'aquest equip de govern és treure endavant acords que siguin beneficiosos per la ciutat.
En relació, jo ja ho sap, consellera Martorell, als modificatius, modificatiu és molt poc acurat a la realitat que consideri que és falta de planificació. El modificatiu el que fem és anar posant els diners, eficientant-los i allà en aquells projectes que en cada moment ho van requerint.
Si no, ens quedaríem a 1 de gener i ja no hauria de fer ningú res perquè estaríem morts. Modificatiu és senyal que es van fer coses i que lògicament es va executant el que es va planificant. I per altra banda...
Peticions, per exemple, a nivell de pressupost de 14 milions amb rajoles, doncs escolti'm, sense atributs, sense modificatius, ja li dic jo que és impossible d'assolir. Nosaltres, per la nostra banda, continuarem treballant pel bé de la ciutat. Gràcies. Gràcies, consellera.
Li preguntava a la consellera Martorell, al senyor Sierra, quants modificatius vam fer l'any passat, perquè em sonava que era bastant més. L'any passat vam fer 141, que no està malament. Aquest any anem bé, crec jo. Portem només 84.
i queda poc any, no? Però és veritat que un pressupost és una foto fixa i els modificatius el que ens permeten és donar-li vida, no? Precisament el pressupost sense atrair la seva essència i entenc sempre, però també respecto molt l'abstenció que ha fet en aquest modificatiu, a l'igual que les altres abstencions i com no els mots favorables i com diu vostè és un deixa fer. I aprofitant la benentesa dels comentaris dels consells i conselleres, el conseller Puig, felicitar-lo per
per la seva victòria a les primàries i manifestar-li que estem tots molt contents de la seva victòria. Passem al punt número 9, donar compte de l'informe 19-2024 de la Sindicatura de Comptes Relatiu al Compte General de les Corporacions Locals Exercici 2022, donant compte...
Donar compte de l'informe 9 barra 2025 de la sindicatura de comptes relatiu al compte general de les corporacions locals exercici 2023. Donem compte. Punt 11. Modificar la relació de llocs de treball per a canviar la forma de provisió del lloc de treball d'intervenció general. Podem aprovar per assentiment? Volen debat? Sí? Doncs grups que vulguin intervenir en fase de debat. A votació, doncs.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. No. Grup municipal del Partit Popular. No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. No.
Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 14 vots a favor, 5 vots en contra i 8 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Vox, com vostè vulgui.
Bueno, lo primero, el señor Chema le pediría que, a partir de ahora, si es posible, traiga un poquito de tila, porque veo que en dos años no vamos a aguantar a este ritmo con el tema de las elecciones. Muchas gracias.
Y respecto a este punto, bien, aunque la autorización ministerial exista, desde Vox hemos decidido votar en contra porque creemos firmemente en una administración profesional, imparcial, basada en el mérito y la capacidad. El interventor es quien fiscaliza el gasto público y garantiza la legalidad de la gestión económica de este ayuntamiento.
Y, por lo tanto, permitir que este puesto sea elegido libremente por el equipo de Gobierno puede generar conflictos de interés o la percepción de falta de neutralidad. Por lo tanto, desde Vox consideramos esencial preservar la autonomía y la imparcialidad de quien controla las cuentas del Ayuntamiento. Muchas gracias.
Sí, gràcies, alcalde. Bé, aquí el que fem és, efectivament, canviar el concurs per passar a lliure designació, perquè complim tots els requeriments legals, som capital de província. A més a més, s'ha de tenir en compte que aquí l'interventor de Tarragona realitza no només les tasques que per allà li corresponen
en l'àmbit d'intervenció, sinó que ostenta encàrrec directiu, amb la qual cosa el nomenament s'ha d'adaptar a les necessitats reals de la ciutat de Tarragona i, com bé ha dit, comptem amb l'autorització d'Hisenda. En aquest sentit, anem més enllà. La fase de concurs l'únic que fa és puntuar una sèrie de mèrits que determinen l'administració estatal i l'administració de la Generalitat.
Amb la lliure designació el que es farà sempre amb criteris d'objectivitat, mèrit, concurrència i transparència és elegir el millor candidat que es presenti, puguem valorar no només una sèrie de puntuació de mèrits, sinó poder valorar de manera objectiva, insisteixo, quines són les seves capacitats tècniques, professionals i la seva experiència concreta
de tal manera que el millor candidat resultant sigui el que pot atendre el que és la realitat i les singularitats de l'Ajuntament de Tarragona. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Passem al punt número 12, actualitzar la representació de la Corporació en la Comissió de Control del Pla de Pensions de l'Ajuntament de Tarragona. Podem aprovar pressentiment? A votació? A votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 20 vots a favor i 7 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Passaríem al següent punt. Aprovar provisionalment la modificació de l'ordenança fiscal número 7 reguladora de la taxa pel servei de recollida, transport i tractament de residus. Hi ha una esmena posada en coneixement del consistori que, igual que l'anterior punt,
primer haurà de ser votada per la seva inclusió i després es votaria el punt en la seva totalitat. Conseller Amascauró, explicació prèvia.
Sí, bé, gràcies, alcalde. Com ja vam anunciar, congelem, continuem amb la congelació de tributs i el que fem és incorporar millores amb la taxa de neteja per la vessant de les reduccions, tant tarifa social com us de deixalleries. En concret, les novetats que incorporem és mantenir la tarifa social dels perceptors de renda mínima garantida, ingrés mínim vital, recordaran,
és una reducció de 50 euros fixa i continuem incluent els llogueters amb declaració jurada. També establim una nova tarifa social pels perceptors, per les famílies nombroses, i aquí també inclou algun supòsit de monoparentals,
en funció de la reducció que els correspongui a l'IBI i sempre amb valors catastrals de menys de 7.000 euros. És a dir, quan menys valor catastral i més fills, lògicament la capacitat econòmica és menor i per tant han de ser beneficiaris d'aquesta tarifa social. D'aquesta manera arribarem a 691 famílies sense que hagin de fer cap tràmit. Insisteixo, no hauran de presentar sol·licitud ni tampoc hauran de presentar documentació sinó que es fa d'una manera automàtica.
A tall informatiu, amb aquesta nova tarifa social, el que fem és una mica de distribució per barris, és a l'Eixample 213 beneficiaris, a tots els barris de Ponent surten uns 275 beneficiaris i a Sant Pere i Sant Pau i al barri de Sant Salvador surten 143 beneficiaris d'aquesta tarifa social. A més a més, com he dit, ampliem el supòsit de reducció a ús a les 5 deixalleries mòbils que tenim
que recordaran que fins ara només teníem la reducció per ús de la deixalleria fixa amb una reducció de 5 euros de la tarifa o un màxim de 12 euros. Pel que fa a l'esmena, i aquí sí que vull agrair enormement la voluntat de col·laboració, de treball i el compromís per part del grup municipal d'en Comú Podem
perquè efectivament hem incorporat, gràcies a les seves aportacions, unes millores a el que és la tarifa social, atès que quan es tracta de no deixar ningú enrere, lògicament el compromís d'aquest equip de govern és total i absolut. En quant a la explicació del que incorporem, gràcies a les aportacions d'en Comú Podem, és, per una banda,
Recuperem la tarifa social del primer any que vam incorporar quan vam entrar com a equip de govern, que recordaran que es basava en criteris de risc d'exclusió residencial. És a dir, eren una sèrie de criteris objectius que anaven acompanyats d'un informe de serveis socials tot a l'empara de la llei 24 de 2015.
Aquí millorem el sistema de tal manera que la nostra prioritat lògicament és ni col·lapsar els ciutadans perquè hagin de passar entrevistes en serveis socials o hagin de presentar més de documentació de la que compta i lògicament tampoc volem col·lapsar serveis socials que lògicament s'han de destinar a la seva funció primordial. De tal manera que, i aquí agrair l'esforç que han fet els serveis de tresoreria, els serveis tècnics de la casa,
Aquí el que fem és, per evitar totes aquestes càrregues burocràtiques, el que fem és que seran beneficiaris de la tarifa social els que siguin perceptors del fons social de Matxa, que precisament es basa en aquests requisits de vulnerabilitat econòmica de la llei 24 de 2015 i que compten també amb un informe de serveis socials.
A més a més, fem un pas més endavant i en aquest cas també inclobrem els llogaters que amb una declaració jurada hauran de manifestar-nos que al propietari efectivament els hi repercuteix la taxa de clavegarà. Amb aquesta tarifa el que esperem és arribar a prop d'uns 441 beneficiaris que podran gaudir d'una reducció del 30% de la taxa.
I finalment, com a incorporació a través d'esmena, també gràcies a les aportacions que hem rebut del grup municipal d'en Comú Podem, inclourem les famílies monoparentals de categoria especial sempre i quan el valor catastral de les seves propietats no superi els 100.000 euros.
En aquest cas, incloem, per tant, famílies monoparentals amb dos o més fills o aquells supòsits de famílies monoparentals amb un descendent en què el descendent o el progenitor tingui incapacitat o estigui incapacitat per treballar.
I aquí, lògicament, per mantenir la progressivitat en relació a les famílies nombroses, mantenim una escala de valor catastral de menys de 30.000 euros, un 30%, quan està entre el 60 i el 100%, la reducció serà del 10%. I aquestes, bàsicament, són les modificacions que proposem per aquest any a l'ordenança fiscal. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller Mascaró. Podem aprovar la incorporació de l'esmena o a votació? Vol intervenir amb caràcter previ, conseller Fortuny? Com vostè vulgui. Doncs, si està amable. Bé,
No som destralers, els d'Esquerra. Vagi per endavant, que els votarem que sí. A la modificació de l'ordenança i amb la incorporació, sobretot, d'aquesta esmena. Perquè el fet que l'administrat no hagi de pregar un dret que se li reconeix és una bona mesura que hauríem d'extendre a tots els actes administratius i a tots els drets que l'administrat té.
De fet, potser la plataforma ciutadana, aquesta plataforma que abans en fèiem referència, potser ens acabarà ajudant. I és per això que reconeixem que és un abans important de l'ordenança i de la manera de procedir de l'Ajuntament. Ara bé, seguim pensant que la bonificació del 5%...
que ve a representar una mitjana de 5 euros de bonificació de la taxa per incentivar la recollida selectiva, perquè aquest és el motiu pel qual aquesta part de l'ordenança implica, fa que no s'aconsegueixi l'objectiu desitjat, que no sigui un incentiu. De fet, se parla que és a partir de...
un percentatge del 20% de reducció de la taxa quan se comença a fomentar el reciclatge i s'incentiva tot plegat. Fomentar la recollida selectiva fa que els costos de la gestió de residus siguin més econòmics i, per tant, cal substancialment fer-ne un bon ús perquè ens ajuda a repartir, a reduir la despesa.
Per altra banda, aquesta ordenança tan sols premia directament el que són els propietaris i als llogaters els fa fer un periple d'accions jurades que d'alguna forma tampoc serà d'alguna forma àgil, amb la qual cosa deixem sense incentivar
a una part important de la població. Som conscients que a futur, quan tornem a implementar el sistema de contenidors tancats, serà possible personalitzar universalment els usuaris i també els comerciants, que faran baixar substancialment els costos d'inceneració
i a la vegada augmentar els ingressos de tots els materials reciclats. La qual cosa ha de servir per bonificar substancialment la taxa, però mai per sota del 20% com a percentatge mínim. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem ara a votació de la incorporació de l'esmena. Senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Perdó.
Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí. Grup municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova la incorporació de l'esmena per unanimitat. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Passem ara a la fase de debat del punt amb l'esmena incorporada, grups que volia intervenir en fase de debat. Consellera Vidal.
Gràcies, alcalde. Amb aquesta modificació i incorporació d'entre la taxa per a recollida, el que caldria destacar és la simplificació administrativa. Pensem que si donem ajudes o avantatges fiscals, però posem tants entrebancs que són impossibles de demanar, ho fem contraproduent perquè la gent no es presenta.
i, a més, produïm un efecte també negatiu sobre l'administració i l'organització interna, i és el col·lapse. Crec que aquesta modificació evita les dues coses. Per una banda, la simplificació administrativa
que dintre d'aquest ple hem dit que tenim tendència i hem d'anar cap aquí, cap a la societat de la informació, cap a la gestió digital i cap a la tramitació electrònica. Però pensem que estem parlant de persones que viuen soles, o persones de famílies numeroses, o amb incapacitat, o monoparentals amb dos o més fills. Aquestes persones el que necessiten és que els hi posem fàcil, perquè si no estem parlant d'una franja de persones que estan dintre del que diríem bretxa digital.
Hem d'evitar l'edadisme per a aquestes persones i els hi hem de posar fàcils, si no, no és efectiu. L'increment de famílies beneficiàries d'aquesta taxa i d'aquesta reducció gairebé arriba a 691 i crec que és un bon exemple que produeix els resultats que volem. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno.
Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? Sí. Grup Municipal del Partit Popular? Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova prononimitat.
Gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. En Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular i Esquerra Republicana. Conseller Collado, com vostè vulgui, i Goer.
Bon dia. Gràcies.
I la taxa en general, jo vull agrair clarament a la consellera Mascaró perquè el mateix dia de la comissió, quan li vam dir que volíem més, automàticament es va posar a treballar. Vull agrair a la consellera Martorell i a la consellera Maria Roig perquè en el moment ja ho vam comentar, ho vam explicar per on aniríem i s'hi han posat amb la cara per aconseguir aquesta esmena i aquesta tarifa social
que el que fa és ampliar drets i augmentar recurrència. Jo crec que aquest seria el resum més ben esclarit. És a dir, havíem anat canviant de públic amb aquesta tarifa social intentant trobar una que fos bona i en aquest sentit el que hem fet ha estat acumular-les. Jo crec que és una bona notícia que siguem capaços d'acumular drets con los vientos que soblan por el mundo.
Perquè, al final, ampliar drets i mantenir la recurrència, és a dir, cada any millorem però no canviem l'anterior, ens permet que la gent s'acostumi. Jo no vaig rebre l'any passat. Demaneu aquest i a partir d'aquí podràs aconseguir el que l'assumeixis. Hi ha un tema que també hem fixat, que és que tot l'any es pot presentar la documentació. Si ho fas abans del 30 d'abril...
et comptarà per aquell any, si ho fas després, et comptarà per l'any següent. Són maneres d'intentar facilitar la vida a la gent. I per mi hi ha dues coses o dues dades, un dato, un material que deia aquell o aquella, i és que hem passat d'una tarifa social que tenia un impacte o un estalvi
per les famílies de 20.000 euros a una taxa que pot arribar a quasi els 150.000 i per tant és un salt important econòmic i hem passat una taxa que impactava segur en 700 famílies a una taxa que impactarà segur en 700 famílies però pot arribar fins a les 2.800 i això, multiplicar per 7 l'impacte a les persones, jo crec que és allò que hem de fer, que és el que ens diu el criteri que hem d'aconseguir.
Poder aprovar aquesta taxa de unanimitat jo crec que també planteja una altra cosa i és que quan ens posem a treballar som capaços de treure les millors coses. I jo no vull deixar d'agrair especialment als tècnics d'aquesta casa perquè jo admeto que quan poso la banya soc una mica pesat i hem fet moltes reunions aquests dies. La gent d'intervenció, la gent de tesoreria ha buscat la fórmula per entendre i ens hem entès que el que era viable tècnicament i el que era una voluntat política i
A vegades això costa i per tant jo crec que des d'aquí se'ls ha de reconèixer la feina perquè el mateix dia vam estar una estona llarga, els dies vam tornar a ser-hi i al final vam aconseguir trobar aquest encaix amb un informe d'intervenció que calculava els riscos i per tant jo crec que aquesta feina s'ha d'agrair perquè moltes vegades aquí sortim a explicar les coses que podem anunciar i que podem explicar però sense aquest engranatge infatigable que tenim no ho faríem. Gràcies.
Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra. Gràcies, senyor alcalde. Molt breument podíem votar que sí i tornar al nostre seient i no dir res, però com que a mi m'agrada molt interactuar amb el company Jordi Collado, doncs
M'agrada de tant en tant recordar-li allò que ens nega cada dia, que no tenim ànima social, i ell sap a la perfecció que des del primer dia de l'inici del mandat qualsevol proposta de caire social com són aquestes de la tarifa social de la brossa, que ens sembla molt bé, que en determinats casos de famílies monoparentals, famílies nombroses, etcètera, sempre hi han votat a favor.
perquè la tenim, aquesta consciència social, encara que vostè ens la negui, que ens tilli de maleïts i pèrfids convergents. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Nom de Vox, consellera.
Bien, a pesar de estar en contra de esta nueva tasa, nuestro grupo municipal ha votado a favor de esta modificación y les explicaré por qué. Esta nueva tasa nace de la Ley de Economía Circular del señor Sánchez. Es una tasa abusiva e injusta que en el caso de Tarragona ha supuesto el aumento de un 40%.
Por ello, en octubre del 2024, nuestro partido fue el único partido que presentó alegaciones, en total, seis. Seis alegaciones a esta ordenanza para introducir bonificaciones a las familias numerosas y a otros colectivos. ¿Y cuál fue la respuesta de este ayuntamiento?
Las desestimaron alegando motivos de oportunidad. Es decir, no es que fueran alegaciones ilegales o incorrectas, simplemente no les convenía aceptarlas políticamente.
Pero hoy, un año más tarde, rectifican y añaden algunas de las bonificaciones que nosotros propusimos, como esta que votamos hoy aquí sobre familias numerosas. Y aún quedan cuatro alegaciones para estudiar. Gracias por escucharnos, aunque sea con un año de retraso, porque parece que la razón se impone.
Y es que no es la primera vez. Miren, hace un tiempo denuncié en este pleno carreras temerarias en algunas calles y zonas de Tarragona. Propuse oponer reductores de velocidad y otras medidas. Aquí el señor alcalde y su gobierno lo negaron. Negaron que existiera el problema. A los pocos meses anuncian las medidas propuestas por Vox. Hace también un año solicitaron dar cumplimiento a la ley de banderas con requerimiento y demanda judicial incluida. Se negaron. Al final, ¿dónde están las banderas? Ahí, en la fachada.
Negan la inseguridad en las calles, pero acaban creando una unidad policial especializada de nombre acomplejado. Mire, señor Viñales, le voy a lanzar otra propuesta. Si yo fuera usted, limitaría la zona de bajas emisiones al casco antiguo de la ciudad, que de facto ya es una zona de tráfico reducido y así daría cumplimiento a la normativa europea. Piénselo. Ahí se lo dejo. Por si dentro de unos meses decide recular ante la presión vecinal. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies. En nom del PP, consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Evidentment, des del primer moment, ja amb la versió inicial, des del grup municipal del Partit Popular vam votar a favor, però quan es va fer la proposta d'esmena per part del conseller Collado i del grup d'en Comú Podem, encara la venia a millorar.
Si recorden, nosaltres l'any passat, que també la vam votar a favor, malgrat votar-la a favor, vam dir que, degut a les limitacions que tenia, degut a aquests controls que es tenien que fer per part de serveis socials, al final serien molt poques les famílies que ho demanarien, perquè el que suposava era molts tràmits i, en definitiva, com molt bé ha dit la consellera Mascaró, col·lapsar els serveis socials per una cosa que no tenen que fer,
I fer que moltes famílies, potser, tampoc ho demanessin davant del que suposaven aquesta sèrie de tràmits. Hem vist que ha sigut així, han sigut molt poquets casos les famílies que ho van demanar i que si van poder acollir, no perquè no s'hi poguessin acollir, sinó perquè no ho havien sol·licitat.
o perquè tots aquests tràmits i aquesta burocràcia ho havien impedit. I, per tant, gràcies per haver-nos agraït l'haver donat el suport, però, evidentment, tot el que sigui facilitar que totes aquestes famílies puguin accedir
amb aquestes bonificacions, amb les mínimes traves legals, amb els mínims tràmits possibles i, per suposat, sense tenir que col·lapsar altres administracions, millor que millor. Aquí sí que, de totes maneres, igual com vam dir l'any passat, creiem que s'ha de fer molta pedagogia en el sentit de molta difusió, perquè els que hem portat més anys en aquesta casa
els hi diem senzillament per una qüestió d'experiència. Nosaltres ens pensem que el que fem aquí ho sap tothom i no és així. Malgrat avui en dia amb xarxes socials tot això arriba molt més, el que fem aquí moltes vegades hi ha una part molt petita de la població
de Tarragona que se n'entera. Per tant, s'ha de fer una campanya potent perquè totes aquelles persones que s'hi puguin acollir, s'hi acollin, i s'hi vulguin acollir, evidentment, s'hi acollin, perquè ja que s'ha fet una molt bona feina per part dels serveis tècnics, ha sigut una bona proposta que, a més a més,
s'ha acceptat per part d'una bona proposta d'en Comú Podem, afegida la inicial, que ha sigut a més a més acceptada per a l'equip de govern, i tenim els diners perquè es pugui assumir, doncs val la pena que amb tots aquests esforços que s'hi han emersat, finalment les famílies ho coneguin i ho demanin. Moltes gràcies.
Gràcies, alcalde. És de celebrar que hi hagi unanimitats en aquest ple i, per tant, que al final tothom s'alinii amb una votació. Però no ens despistem. Per què dic no ens despistem? Primer, perquè el fet de poder reduir o de poder bonificar la taxa depèn també del que pots estalviar
en el seu recurs.
dels recursos de la neteja. Per què? Doncs perquè al final has de poder cobrir el 100% amb el que recaptes. I per tant, tot allò que sigui reciclar i tot allò que sigui estalviar-nos incineració, don marge perquè l'interventor ens digui ok i no tinguem problemes en aquest sentit. Per tant, què fa falta? Home, fa falta molta pedagogia, molta propaganda...
molta campanya de reciclatge que últimament no hi ha sigut. Però espero que ara amb el nou contracte i tal com estan les coses, això hi sigui. Però tampoc ens despistem. Tenim l'oportunitat amb el nou contracte de canviar de dalt a baix aquesta taxa, aquesta ordenança.
i tenim l'obligació de fer-ho perquè estem preparats amb tota la informació que comporta aquest nou contracte, amb tot el sistema d'informació pel qual s'ha fet,
per tal de, primer que tot, carnegar-nos el vialer. El vialer no deix de ser allò de categoritzar carrers i uns paguen més i uns paguen menys i és igual la renta que tinguis. Això és un anacronisme...
que tècnicament era complicat poder-ho fer, però és que ara tenim l'oportunitat de poder-ho fer sense problemes. Però no tan sols això, sinó la part comercial. Al final pagues per metres quadrats sense tenir en compte l'activitat que es desenvolupa. Per tant, el que sí que espero és que aquesta nova ordenança ens la posem a treballar ja,
que sigui plenament consensuada perquè ha de ser una ordenança d'Ajuntament i que continuem amb les comissions de treball d'aquesta ordenança per arribar a un dia en què aquest Ajuntament es voti aquesta nova ordenança i sigui per unanimitat. Gràcies. Gràcies, senyor Fortuny, en nom del Govern.
Sí, gràcies. Bé, en primer lloc, efectivament, jo avui a nivell personal estic molt orgullosa del consistori que integrem entre tots i que haguem arribat en aquesta aprovació per unanimitat en un tema tan important com és no deixar ningú enrere i agrair i aplaudir que tots els grups municipals i tots tinguin aquesta consciència social, no?
que comentava el conseller Cendra, i en definitiva que aquí es veu que tots estem units per aquesta estima a Tarragona. Jo dit això, bé, efectivament hi ha alguna reducció, com és la de la deixalleria, que s'hauria i de fet s'haurà d'anar incrementant, però no hi ha dubte que el que hem aprovat avui és un primer pas, un pas més cap al pagament per generació.
També recordaran que l'any passat no vam poder incorporar la deixalleria fixa perquè tècnicament no era viable incorporar altre tipus de deixalleries. Jo me vaig comprometre que incorporaríem les bonificacions i efectivament ho hem fet amb les cinc deixalleries que estan en funcionament des del mes de juny. Aquí sí que cal també recordar que el propi informe tècnic del servei de neteja
és el que ens diu la recomanació de mantenir la reducció amb aquests 12 euros o el 5% de la taxa per ús de les deixalleries atès que actualment encara no disposem ni dels mitjans, ni dels medis, ni de la informació ni de les dades necessàries que sí disposarem a cara a les ordenances fiscals del 2027.
Serà llavors que podrem fer un pas més per incentivar aquest pagament per generació i, per tant, amb una reducció com un mínim d'un 20% per incentivar el responsable del servei i, efectivament, reduir els costos de la gestió de residus.
Recordaran també que per llei aquesta taxa ha de cobrir al 100%, no és de les taxes de la llei d'Hisendes Locals que la taxa ha de tendir a cobrir el cost. Aquí l'hem de cobrir al 100% i també el fil del que acabem de provar, lògicament, costos de Cirusa van incrementant
I també hem de tenir en compte que amb la tarifa social que acabem d'aprovar, la previsió de menor ingrés per l'Ajuntament es situarà al voltant de 145.150.000 euros. Això cal tenir en compte, estem complint l'obligació legal d'assegurar
que es cobreix el 100% del servei, sense perjudici que ampliem tarifa social. Aquí també a mi, com a dada, a mi m'agradaria recordar que Esquerra Republicana l'any 2023 va pujar la taxa de la brossa un 28%,
sense que s'incorporés cap de les mesures que ara plantegen i amb les que jo estic d'acord i lògicament hi continuarem treballant, però no cal oblidar que es va pujar la taxa un 28% amb una licitació del contracte de neteja que va quedar deserta dues vegades, és a dir, es va incrementar la taxa un 28%
sense perspectiva que el servei hagués de millorar perquè es trobàvem amb continuïtat i com bé saben a partir d'ara del principi de novembre sí que per fi podrem gaudir de nou contracte de servei de neteja.
També recordar que Esquerra Republicana, en el seu moment, jo totes les millores de tarifa social ja saben que estic predisposada i que les estudiaré, però també val a dir que la tarifa social la vam incorporar per primera vegada a aquest equip de govern, recordant, a més a més, que Esquerra Republicana va fer aquest increment de la taxa del 28%, però no va incorporar cap tarifa social, com dic, recordant que...
va poder destinar 18 milions dels romanents el 2019 o el 2022 a despesa corrent. Jo ho deixo aquí com a dada. Efectivament, consellera Martorell, aquí farem difusió per Terra, Mar i Aire. De fet, aquest any ja hem fet difusió a través de l'AUMAC, a través de centres cívics, a través de serveis socials,
Hi ha moments en què és necessària la petició del ciutadà perquè ens ha d'autoritzar a consultar les seves dades econòmiques. Nosaltres el que anem eficientant és allà on podem, és a dir, quan l'Ajuntament ja disposa de determinada informació per a altres mitjans, però, com li dic, el compromís d'anar fent difusió i d'anar millorant en tot el que es pugui, és un fet. I jo, sense més, tornar a agrair novament la predisposició
i el vot favorable per unanimitat que hem aconseguit avui, que sempre en política la veritat és que és una bona notícia. Gràcies. Gràcies. Sí, de cas en el premsi preguntes, doncs que puguin intervenir. Secretari.
Continuem amb el... Senyor Fortuny, ara tampoc s'està escoltant tot el que es comenta, no s'està enregistrant. Si volen els pregs i preguntes, després pot intervenir. Continuem amb el plenari, anem ara a l'àrea de medi ambient i conservació de l'espai públic, anem al servei d'oficines, subvencions europees i bon govern,
amb l'expedient 2538 de 696, que passarem a l'aprovada del conveni de col·laboració entre els ajuntaments de Constantí, els Pallaresos i Tarragona per la redacció del Pla Integral del Sistema de Sanejament de Tarragona. Intervé el conseller Guillermo García.
Gràcies, presidenta. Bé, el 2023, i després de la modificació del reglament públic hidràulic, es va estipular que els municipis com el nostre han de elaborar un pla integral d'assanejament per a la millora del nostre clavaran. Això implica principalment la millora del sanejament, tant en alta com en baixa, per a la captació com a mínim del 60% de l'aigua de pluja.
i així evitar abocaments de mèdic que puguin suposar possibles contaminacions. Operativament, i treballat conjuntament amb l'ACA, ens organitzem primer amb l'estació depuradora de Tarragona i, posteriorment, amb l'estació depuradora de Tarragona Nord. Això suposarà que l'any que ve hem de tenir enllestit aquest PICS de l'Eider Tarragona i el 2027 el de l'Eider Tarragona Nord.
Per raons financeres, l'Agència Catalana de l'Aigua subvenciona el 90% de l'import i el restant d'aquest pertany als municipis.
Per tant, el que avui portem a plenari és un conveni, perquè a l'EDAR Tarragona Nord hi aboquen aigües als municipis de Constantí i dels Pallaresos, i per tant hem hagut de redactar aquest conveni de col·laboració, aquest conveni que reparteix les despeses de manera proporcional als nostres quilòmetres de col·lector, i així du a terme aquest estudi. Tarragona, des de fa anys, està treballant en la millora...
del sistema de sanejament, per exemple, i ara ho comentàvem amb el president d'Ematxa, Ematxa aquest any, inverteix una inversió total del seu sanejament de més de 5 milions d'euros, tant en alta com en baixa, i això s'assuma a futures inversions que es faran des d'aquest Ajuntament, mesures com...
el nou col·lector de la part baixa, 3,5 milions d'euros, o el nou tanc de plovials que hi haurà a la Mona, ens posicionen en bon lloc per encarar els reptes d'assanejament que tenim per endavant. Moltes gràcies. Gràcies. En torn previ a la votació volen intervenir. Consellera Vidal, doncs endavant.
Gràcies, presidenta. Bé, aquest conveni era ineludible. La veritat és que pensem que reforça una mica anar tots a una amb els municipis colindans que utilitzen el mateix Eder, l'estació depuradora de guas residuals. Creiem que la Tarragona Nord, sigui el 26, sigui el 27, ja és ineludible. Trobem a faltar, malgrat tot, que no hi hagi un...
una separació, una doble xarxa entre aigua pluvial i aigua residual, i que s'hagi de tractar tot conjuntament. I per què ho dic això? Perquè estem obligats pel reglament de domini públic hidràulic nou, que va entrar en vigor el 23, però després de fer una diagnosi i una prognosi sobre les accions a emprendre, el que caldria, al meu entendre, és fer una xarxa separativa d'aigua residuals i pluvials, com deia,
alhora que ens permetria la reutilització d'aigües, fruit d'aquesta depuració, per a dues coses, la neteja de vials públics i el rec de parcs i jardins. I això crec que és ineludible si tenim en compte criteris d'eficiència de recursos.
Una altra cosa molt puntual que voldria posar damunt d'aquest frestol és que, per exemple, i aquí la consellera Gemma Fuster em donarà la raó, hi ha un nucli agregat que és Ferran, que no disposa de clavaguer en públic i a l'època actual em sembla impensable que les aigües residuals del nucli agregat vagin amb una fossa sèptica que hagi de buidar hemat-se sistemàticament quan està plena.
quan tenen l'estació depuradora ben bé a la vora. I crec que això en algun moment ho haurem d'abordar. Moltes gràcies. Gràcies, consellera Vidal. Anem a votació. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova prononimitat. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, doncs en com ho podem.
Gràcies. Conseller Cendra, com diu que li agrada interactuar, doncs interactuem una mica.
no eren els de la caixa els que deien que tenien ànima? Ho dic perquè l'ànima social de la caixa també feia veure que feia moltes coses. Ho dic perquè, al final, ser reactiu a les propostes, i està molt bé que ho siguin, i jo ja els agraeixo en privat i en públic que ho facin, no és explicar que té una tendència. A més, jo no li qüestiono mai l'ànima. Les ànimes, la gent, no qüestió, ja els hi deixem els arquivisbes, això no ho faig mai. Jo...
Potser li qüestiono les intencions i la sensibilitat per a ell. Avanti Popolo jo crec que és una bona notícia que haguem aprovat la taxa, la tarifa social, la taxa per unanimitat. Referent al punt, conseller García, jo crec que és una bona notícia que tinguem aquest projecte que ens permet treballar els tres perquè tenim una infraestructura connectada i per tant això dona sentit i tenim una empresa i això dona sentit.
Jo li faig un canvi de dèrcio i dic allò de ara que tenim el pla de prevenció d'incendis en marxa, que fa bona pinta, que l'anella verda estarà protegida, potser és moment de començar a pensar en el pas, potser tres, però cal la segona fase, que és començar a treballar aquesta infraestructura medioambiental, amb la gent del Callà, amb la gent dels Pallaresos, amb la gent del nostre entorn,
perquè al final, si aquí arreglem i allà no, se'ns complicarà la vida i en aquest sentit jo crec que serà una bona història que les infraestructures com aquestes o com l'anella verda les compensem a compartir. Gràcies. Gràcies, conseller Collado. Anem ara a les proporcions d'alcaldia. Donem compte com a número 15 de la memòria de la Secretaria General sobre la gestió municipal de l'any 2024.
Donem també compte del decret d'alcaldia número 17324 amb data 3 d'octubre del 2025 de Cartipàs Municipal i donem compte del decret d'alcaldia número 17323 amb data 3 d'octubre del 25 de delegació d'assignatura d'una consellera. Anem ara a incorporar els ordres de fora del dia que primer farem l'aprovació o la declaració d'urgència. Què ho fem, una en una o tots en conjunt?
Si els sembla bé perquè ha estat en coneixement de tot el consistori, que ho fem tots a la declaració dels tres, doncs fem els tres. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? Sí. Grup Municipal del Partit Popular? Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Sí. Per tant, s'aprova la incorporació dels tres punts d'urgència per 24 vots a favor i dues abstencions.
Doncs anem ara a l'assessoria jurídica, l'expresident 2557, a ratificar el decret d'alcaldia número 17697, amb data de 7 d'octubre del 25, esmenat per decret d'alcaldia número 17812, amb data de 9 d'octubre del 25, que es resol...
transmetre l'expedient administratiu i compareixer davant del jutjat número 1 de Tarragona per al número P.O. de 29025, interposat contra l'Ajuntament de Tarragona, que ho tenim tot escrit. Vol explicació prèvia? D'acord. Consellera Mascaró. De tot, sí.
Podem fer els tres també l'explicació. Els sembla bé que siguin els tres l'explicació i després votació dels tres conjuntament? Votació no.
Ah, sí, però en intervenció conjunta, senyor Fortuny? Sí, doncs explicació dels tres i votació conjunta, però amb explicació prèvia. D'acord. Doncs vinga, gràcies. El primer molt fora d'ordre del dia és simplement compareixer per no perdre les accions processals en relació amb un procediment d'execució subsidiària de les obres d'enderrocament d'un xalet, tancament i piscina, manifestament i legalitzables, a l'adreça que consta
diguéssim, a l'expedient en compliment d'una sentència judicial. Aquest seria el primer fora d'ordre del dia. El segon i el tercer tenen a veure amb la que ens presentem, ens apersonem en els recursos contenciosos en relació al contracte a la neteja i concretament el dos fora d'ordre del dia és que compareixem, per defensar lògicament els interessos municipals, en el recurs interposat per GP i per PAPREC,
contra la resolució, recordaran, de 31 de juliol del Tribunal Català de Contractes del sector públic que va inadmetre el recurs de paperer per manca de legitimació activa i, per tant, va esdevenir ferma l'adjudicació del contracte de neteja que van fer
en aquest Consell Plenari per acord de 24 d'abril de 2025 i el tercer fora d'ordre del dia és que compareixem en el recurs contenciós que en aquest cas ha interposat FCC Medi Ambiente i contra la resolució també del Tribunal Català de Contractes de Catalunya de 32 de juliol que va declarar inadmetre el recurs per extemporaneïtat i també lògicament contra l'acord plenari de 24 d'abril pel qual vam adjudicar
finalment el contracte de neteja. I aquests són els tres foradors del dia que sotmetem a la seva aprovació. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Grups que vulgui intervenir en fase de debat. Conseller Fortuny, com vostè vulgui.
Bé, a les compareixències, evidentment els hi votarem que sí. És evident que hem de comparèixer davant del jutjat per defensar els interessos de l'Ajuntament sempre. I, per tant, no ens oposem que això sigui així. Però, miri, m'ha sapigut molt de greu, molt de greu, la intervenció de la senyora Mascaró d'abans. Perquè...
dir que havien pujat la brossa un 28%, per cert, la senyora Ors va votar que sí, aquell dia, i ho vam haver de pujar perquè vam tenir una recaptació a través de la taxa del 60%. Per arribar al 100% vam haver de fer aquella pujada per obligació real i legal. Després vostès
van pujar un 12%. Per què? Per arribar a recaptar el 100% de la despesa, de la recollida i de tot plegat. I que l'esforç que es va fer...
el tenir que convèncer perquè això pogués tirar endavant, davant d'una situació que se'ns presentava d'il·legalitat, va ser tremendo. I que ara se'ns doni o se'ns foti encara d'aquesta manera, d'aquesta manera em sembla una falta de respecte. Quan els hem votat que sí, però clar, vostè ja tenia el discurs preparat,
Diu, aquests votaran que no, votaran... I ja tenia el discurs preparat i dius, allà vull, sense cap elegància, davant del que vostès, en aquell moment, haguessin fet de la mateixa manera. Per cert, senyora Ors va votar que sí, al 28%. Miri, responsable de la neteja. Gràcies. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí. Grup municipal del Partit Popular. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 21 vots a favor i 6 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Passaríem, doncs, a l'apartat de mocions. La primera d'elles, moció presentada per la consellera Narsquita, la senyora Elvira Vidal-Sensi, per el reconeixement de Caridad Barraquer per la seva tasca a la salvaguarda del bosc de la marquesa, que ha estat objecte d'esmena i posada en coneixement de tot el consistori. Com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Aquesta moció és per al reconeixement de Caridad Barraquer per la seva tasca en la salvaguarda del bosc de la marquesa. Caridad de Barraquer i de Borràs va néixer en 1895 i va morir en 1985, amb 100 anys d'edat. La marquesa de la Barcena fa propietària del conegut bosc de la marquesa, un espai natural d'elevat interès ecològic i paisagístic situat entre la platja llarga i la punta de la Mora.
L'amor d'aquesta dona per la natura i la seva força d'esperit i de caràcter la va dur a crear un vincle de protecció respecte d'aquest bosc, quan encara no es tenien en compte els valors de preservació natural. La seva figura és del tot desconeguda, tot i que, mitjançant alguna iniciativa, se l'ha donat a conèixer de forma breu. Una d'aquestes iniciatives s'inclou al cicle documental d'Ones a la història de Tarragona, impulsat pel Museu d'Història de Tarragona i la Biblioteca Hemeroteca Municipal.
que promou el paper de les dones destacades i la seva relació amb la ciutat. Caridat, filla de Benet de Barraquer i Garrigosa i de Manuela de Borràs, va rebre de sa mare el títol nobiliari i les terres a Riera de Gaià, així com el Mar Rabassa i Mar Grimau. Del coronel Fontana, el segon marit de la seva mare, va adquirir el gran interès per la terra i la vegetació existent i encara ara es conserven algunes palmeres que va dur després de la Guerra de Filipines i que encara es poden observar al bosc.
Durant la Guerra Civil Espanyola, la seva finca fos confiscada i quan va retornar a Tarragona, tota la finca estava destrossada. Caritat Barraquer es va proposar recuperar l'explotació auricola, plantant vinyes, garrofers i oliveres, la qual cosa va aconseguir obtenir fons de la venda de la viga principal del morí d'oli del trull i adquirint dues mules per llaurar els terrenys.
Aquesta dona amant de la terra es va anticipar a la seva època en la defensa del territori i dels valors ambientals. Gràcies a la seva perseverança, caritat de Barraquer, podem avui dia gaudir del bosc que du el seu nom. Anualment, més de 20.000 persones visitem el bosc de la Marquesa, tot contribuint al seu deteriorament en erosionar els camins i les dunes, especialment la duna de la punta de la creueta. El bosc de la Marquesa, amb 90 hectàrees de bosc i 30 de mar, protegit,
És una mostra única de paisatge del litoral mediterrani. El seu ecosistema té un especial interès científic per a les espècies úniques i per a la presència d'hàbits prioritaris típics dels ecosistemes litorals mediterranis. La vegetació, formada per aproximadament 69 espècies, comprèn pins blancs, alzines, arbustos, herbes enfiladisses, margallons, brucs, sabines, llires de mar, que conviuen amb els cultius tradicionals de secar.
Tant des del punt de vista natural, el Bosch de la Marquesa és un espai natural protegit per la Generalitat de Catalunya. Forma part de la xarxa Natura 2000 del govern espanyol i també està declarat com un lloc d'importància comunitària per la Unió Europea.
En quant a la seva diversitat, l'espai acull més de 6 espècies d'amfibis, 16 rèptils, 17 mamífers i 52 aus. A la part submergida es poden trobar més de 90 espècies de peixos i una representació interessant de fenogran games marines, algues i invertebrats associats al fons de sorra i als presenya-segats litorals.
En fi, al Bosch de la Marquesa fos reforestat mitjançant els Cines per un grup de natura que es diu l'Agla, per la Lliga de la Defensa del Patrimonio Natural, de Pana, sota la presidència de Puri i Canals, biòliga de Tarraconència, i va obtenir fons europeus LIFE per a la gestió sostenible de la Punta de la Mora, que va permetre que al Bosch de la Marquesa fos declarat espai d'especial interès.
Igualment, l'associació Aurora ara ve realitzant tasques de neteja del bosc, sota bosc i de les dunes. I ho fa, des del 22 també, l'empresa mediambiental Limonium, que ha posat en marxa un pla de gestió actualitzat.
El mes de maig del 25, la Fundació Bos de la Marquesa i el Departament de Geografia de la URB de la Universitat van engegar el projecte de planificació d'ús públic del Bos de la Marquesa per tal de definir un model de gestió activa que convini la conservació de valors naturals, culturals i pagesiístics d'aquest espai emblemàtic del litoral del municipi de Tarragona.
Aquest projecte de restauració i gestió d'espècies de flora protegida del Bosch de la Marquesa ha rebut una subvenció del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat. A més a més, aquest mateix mes d'octubre, i vam anar al conseller García de Castro i jo mateixa, a la Gala del Moviment Viles Florides es va premiar el projecte per delimitar les zones de pas del Bosch de la Marquesa, la seva senyalització i restauració,
Ja hem parlat de la seva intensitat d'ús. Des del punt de vista patrimonial podríem dir que el bosc acull, a més dels cultius, mas rebassa el trull i masgrimau. Aquestes restes estan parcialment interrogades perquè va ser un magatzem d'armament durant la guerra. I bé, en un context històric marcat per la presa urbanística al litoral de Tarragona,
Caridad de Barraque va rebutjar reiterades ofertes de compraventa i urbanització, mantenint íntegre aquest bosc mediterrani que ha arribat fins a nosaltres tres dies com un pulmó verd del litoral de la ciutat. La seva resistència a despendre's de les terres va salvar aquest espai natural de l'especulació urbanística i va garantir la preservació d'aquests terrenys per a generacions futures.
És necessari i obligat recordar la dona que va cuidar i protegir el nostre bosc durant tota la seva vida, especialment els anys més agressius d'especulació turística i mobiliària, impedint que la finca fos dividida, urbanitzada i pot ser fins i tot destruïda. La Fundació Bosc de la Marquesa és una mostra dels dolors inculcats per caritat de barraquer a la seva família vellant per la gestió sostenible. Però, lamentablement, la ciutat de Tarragona encara no ha dedicat un reconeixement a caritat.
I no té ni un nom de plaça, ni una escultura, ni una placa commemorativa. La seva figura és totalment desconeguda. Per tot el que he exposat, sol·licito iniciar el procediment per a la declaració de Caritat de Barraquer com a filla adoptiva de Tarragona a títol posto
Impulsar la dedicació d'un espai públic que replaça Parc o Equipament Municipal amb el seu nom, prèvia consulta a la Comissió Municipal de Nomenclàtor. És també establir un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i la Fundació Bosch de la Marquesa. Incorporar el llegat de Caritat Barraque de Borràs dins el Programa Municipal d'Educació Ambiental i Sensibilització Ciutadana i traslladar els presents acords a les parts interessades. Gràcies.
Gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat? Conseller Cendra, com vostè vulgui. No ho he vist. Serà vostè mateix? Conseller Puig. Gràcies, senyor alcalde.
No acostumem des del nostre grup intervenir abans de la votació, sempre fem explicació de vot, però jo crec que avui era absolutament imprescindible que ho fes per explicar determinades coses que a vostès els interessa saber, que ja saben, i ho havien de saber abans de procedir en aquesta votació. En primer lloc, em sap greu, m'hagués agradat que aquesta circumstància que els hi explicaré hagués...
s'hagués passat en una moció per demanar margallons i floretes en alguna rotonda, però dissortadament
s'ha produït en aquesta moció pel reconeixement de Caridad Barraquer. Jo des d'aquí vull demanar les meves profundes excuses a la família de Caridad Barraquer perquè estic convençut que sabrem trobar d'alguna manera la manera de fer un reconeixement per la prevenció i per la cura que va tenir el boss de la Marquesa, però avui aquesta moció està presentada
per una regidora que des d'ahir a la tarda està declarada transfuga pel seu grup municipal, d'acord amb el pacte d'antitransfuguisme que molts, la majoria dels partits d'aquest consistori, van signar al Congrés dels Diputats i que s'ha anat actualitzant durant el temps. És un pacte, no té rang legal, però té rang ètic i democràtic. Aquesta declaració es va fer arribar a tots els grups municipals, a la Secretaria General i també a
a l'alcaldia. Vam impedir que, per això que els explico, que fos una declaració institucional. I nosaltres és evident que votarem que no en aquesta moció. I reitero, avanço les meves excuses a la família Barraquer, si cal els aniré a veure i parlarem d'ells. I combino des d'aquí els grups municipals d'aquest consistori que estiguin amatents i que compleixin
el pacte que van signar en el Congrés dels Diputats contra el transfuguisme. Gràcies. Gràcies, conseller Puig. Vostè també? Sí, sí. Doncs ara, ara. I després... Per ordre, vol...
Llavors, si volen ho fem d'una altra manera. Jo crec que no ha estat una resposta a la moció en si, si només ve una qüestió d'ordre, ho podria interpretar així, respecte a la situació, si vol intervenir.
Gràcies. Disculpeu el desordre, però jo crec que davant d'un anunci que ahir ens va arribar i que nosaltres hem explicat que seríem clars i concrets, crec que és important que abans de la votació ho farem. El nostre grup municipal, que va patir en el mandat anterior un procés de transfugisme,
que no va ser respectat la nostra declaració, votarem que no en aquesta moció i ho fem amb la pena, que és una moció interessant, però sí que és veritat que oportunitat de transfuguisme és una línia vermella absoluta. Ho vam dir el primer dia i fins i tot ens havíem interessat en alguns moments per saber quins eren els límits de negociació i no negociació en aquest ple, perquè per nosaltres...
Torno a repetir, és una lia vermella. Tots sabem quins són els acords polítics i els compromisos que assumim quan anem en una llista electoral. Tots sabem quines són les regles. Hi ha qui li agrada més, hi ha qui li agrada menys, però les regles són les que hi ha i, per tant, mentre no es canviïn,
Per nosaltres la legalitat i la lleialtat dels pactes fets són coses bastant similars. Fins i tot ens sembla més important quan tu et compromets amb un pacte perquè és una voluntat expressa, no allò que et condiciona la ciutat.
Nosaltres votarem que no. Creiem que és una proposta important i interessant. Espero que es faci justícia i que el procés de filla óptica es reprengui en alguna fórmula i ho farem com toqui. Sí que és veritat, només l'apunt que vull portar per fer
és que no ens oblidem l'origen colonial de la riquesa de la marquesa, perquè és un fet també important i, per tant, això s'ha de deconstruir també. Entendre que el colonialisme ens va portar coses no ha d'impedir que siguem capaços de ser crítics amb aquest fet.
Però sí que és veritat que per nosaltres canvia absolutament la situació i, per tant, esmercem els nostres esforços en que el pacte d'interessió és més fàcil. Nosaltres el complirem de pa a pa i comencem avui votant no en aquesta moció. Repeteixo, no per contingut, sinó per on és de bé. Jo crec que en els esforços que fem
I en els moments que estem, la defensa de la democràcia, dels pactes i de la legalitat és imprescindible perquè viuen tiempos complexos i veurem coses estranyes. Aquest ple ja n'ha vist masses.
I el mandat anterior va ser un exemple d'allò que no hauria de passar mai en aquest ple. I és que un trànsfuga es queda a govern i s'agraden els vots. En aquest sentit, nosaltres l'únic que farem serà acomplir amb el nostre pacte que, com bé deia el conseller de Cendra, vam signar al Congrés dels Diputats. Gràcies, conseller Puig.
Doncs des del grup d'Esquerra Republicana animem a tothom a votar segons allò que hi diu aquesta moció, perquè al final aquí el que estem fent és un falsejament democràtic si creiem que el pacte antitransfuguisme impedeix a la consellera Vidal presentar les mocions que estimi oportunes i als demés valorar-les sobre si són bones o no per la ciutat, pel país o pel món. I per tant, el que el pacte antitransfuguisme impediria seria que la consellera Vidal
un cop declarada trànsfoga, millorés la seva situació econòmica i que, per tant, que entrés a govern o que tingués algun increment d'algun estatus d'aquest tipus. Però que jo sàpiga no impedeix que participi del debat democràtic en aquesta casa dels representants i les representants que és l'Ajuntament de Tarragona i el Saló de Plens. I, per tant, em sembla absolutament inacceptable que es pretingui que s'hagi de votar
automàticament, que no, a tot el que proposi una consellera de la ciutat de Tarragona. I, per tant, des d'aquí, aquest reconeixement a la consellera com a tal, com a consellera de l'Ajuntament de Tarragona, més enllà de l'evident desevidença amb el seu grup i el compliment del pacte antitransfuguisme, que s'ha de complir ara, igual que es va complir el mandat passat, perquè ningú va millorar la seva situació econòmica ni estatus polític, més enllà del respecte cap a la desevidença i la ruptura que va tenir un grup polític d'en Comú Podem.
No hi entrem, però al debat nosaltres votarem allò que creiem que és bo o no per la ciutat, perquè la prioritat és exactament aquesta i ens devem a la ciutadania. I en el cas d'Esquerra votarem que sí, però ja ho debatrem després. Gràcies, conseller. Miri, abans de passar a la votació, jo entenc aquest tema com una qüestió d'ordre que...
És eminentment jurídica, interpretativa del pacte i també de les conseqüències respecte als drets de participació política i els drets que té com a representant, com a càrrec electe i titular d'un acte que és personal com a consellera de l'Ajuntament de Tarragona. Secretari, si ens pot il·lustrar respecte de les conseqüències del pacte antitrafoguisme, la declaració com a tal respecte
Un conseller o consellera. Bé, el pacte entre transfigurisme té dues conseqüències. Una que és bàsicament jurídica i l'altra que és bàsicament de compliment de pacte entre els que l'han fet però que no té consistència jurídica sinó que valoren el compliment del pacte. En la part jurídica només es va traslladar en la modificació de la llei 7 barra 85 de la llei de bases que la qual el que deia és que passaven els regidors, els consellers
que abandonaven la formació d'origen, passaven a la situació de no adscrits i que no podien tenir millors condicions que les que havien tingut en situacions anteriors. Aquesta és l'única part del pacte que s'ha traslladat a una norma. La resta del pacte no. Hi ha dues coses, ja m'ho he preparat perquè sabia que podria sortir una cosa d'aquestes, i per tant he portat al pacte i hi ha coses que estan clares. Una, la condició de trànsfuga, que és una condició que es dona pel fet de ser-ho, no perquè algú ho declari,
O sigui, són transfugues tots aquells que abandonen el partit inicial i no cal cap declaració política de ningú. El que sí que permet és que si el partit o coalició d'origen, la que en cas de dubte ho hagi de declarar, però només en casos de dubte, i per tant l'opció si un dubte sí és o no és, perquè no accepta la disciplina de partit,
és del partit polític. I quan a les conseqüències de pacte, que no jurídiques, perquè jurídiques són les úniques que estan a la llei de bases, és una, que no poden exercir, això ho diu directament el pacte segon, no poden exercir els drets polítics atribuïts per la regulació aplicable als grups polítics en el desenvolupament de les sessions plenàries sense perjudici dels mínims drets que constitucionalment els hi corresponguin. I no podran millorar la seva situació, que aquesta és la part que sí que ha incorporat a la llei.
7 barra 85. Bàsicament serien aquestes la situació i les conseqüències. Gràcies, senyor secretari. Algun grup que vulgui intervenir en aquest tema, abans de passar a continuar amb la votació. Passem la votació a la moció. Senyor Jaime Duque Moreno.
Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? No. Grup municipal Junts per Catalunya? No. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal Socialista? Sí.
Sí. Per tant, s'aprova. Per 22 vots a favor, 4 vots en contra i una abstenció. Moltes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Consellera Vidal, va aixecar el demà? No, però va per ordre. Ha de fer-ho al principi. Si és tan amable, un segon que prenc nota...
Gràcies, alcalde. Bé, tinc el cor dividit si continuant aquest relat de consellera...
o passar perquè el millor desprecio és no fer aprecio i no vull desvirtuar el contingut d'aquesta moció que crec que s'ho val. Per tant, no entraré a desqualificar ni a catalogar ni res, que la veritat és que dona molt de sí al tema.
Ja fa diverses sessions que estem dient que han començat les eleccions. Aquí el portaveu de Junts ja va dir en una roda de premsa, va inaugurar les eleccions de dintre de dos anys i en aquella roda de premsa va comunicar una, que no entrava a governar amb els dolents dels 155 i dos, que encapçalaria les llistes de les properes eleccions. Va ser el primer que va inaugurar la sessió electoral de dintre de dos anys.
Entretant, això va increixent, ens hem d'acostumar. Però torno a lo meu. Els consellers que han votat favorablement aquesta moció, no parlo de partits, parlo a les persones conselleres que han votat que sí en aquesta moció, els agraeixo el seu suport. Lamento que Junts hagi votat en contra i lamento també que en Comú Podent ho hagi fet.
A la Junta de Portaveus, on se'm nega l'assistència, es va decidir que això seria una declaració institucional. Com havia de ser? Perquè jo no estic parlant de vots, estic parlant de propostes. I és una proposta de ciutat molt vàlida. Tanco la meva intervenció recordant les dones de la família que han inspirat aquesta emoció. Caritat de Barraquer, la senyora,
La senyorita Glòria Inés Peir Almúnia, que ens va deixar i que ens inspira cada dia a tots. Gràcies a totes les dones de la Fundació.
Gràcies, alcalde. Tornar-li a explicar, consellera Vidal. Nosaltres estàvem d'acord en què fos una declaració institucional i ens semblava una bona declaració institucional, però de la Junta de Porta Boés avui ha canviat la situació. Ha canviat la situació i ens podem excusar amb la jurisprudència i la legalitat, però el pacte antitransfuguisme és molt més que la part de norma.
En aquesta casa s'ha demostrat, es va demostrar el mandat anterior i s'acaba de veure en aquest atril. Jo crec que hi ha un error de base.
i és calcular allò que em va bé. Jo puc parlar del que cregui perquè estic fent-nos del meu temps. Si a sobre he d'aguantar vostè dient si he de parlar o no he de parlar, crec que és un error. El seu grup municipal ha fet una cosa molt perillosa, que és validar aquí i defensar el transfuguisme.
Un pacte que vostès han signat a Madrid i que no van respectar el marat passat i no respecten ara. Per tant, el mínim que podrien fer és no interpel·lar-me, perquè jo m'he aguantat mentre feia la seva intervenció aquí, conseller Puig, mentre feia la seva intervenció aquí, jo m'he aguantat des d'allà. Només faltaria el que vostè no fa ara. I per tant, com a mínim, escolti. I jo sé que vostè té un caminet i una història que explicarà.
Però el que vam fer vostès és saltar-se el pacte d'antitransfuguisme, admetent... Continua a interpel·lar... Aquests segons els anirem sumant o com anem? Perquè, clar, és que al final la mala educació és una mala idea en aquest ple. Torni, tornin altra vegada, senyor Puig. Gràcies per tornar-me a interrompre. Sisplau, si em permet un segon s'atura el temps.
Les intervencions a faristol són les úniques que s'han de fer. Fer cares, comentaris, etcètera, va absolutament en contra del respecte mutu que ens hem de tenir, sobretot de les intervencions que tenen com a representants electes cadascun dels consellers i conselleres.
En aquest cas té la paraula el conseller Collado i és l'única persona que té dret a parlar. La resta, a escoltar. I després, quan els toqui, i a més a més, en aquest cas, en particular, tant Junts com Esquerra Republicana podrà intervenir de nou perquè considero que l'anterior intervenció va ser una qüestió d'ordre i que no comptava com una fase de debat. Així que tindran la seva oportunitat. Conseller, quan vulgui. Gràcies, alcalde. Només per confirmar...
Jo crec que els pactes s'han de complir i el pacte d'intransuïsme sent un pacte esclar. La part legal ja aplicarà, el govern la que hagi d'aplicar, la resta de forces polítiques haurien d'estar matents i cuidadosos d'allò que fem. Perquè, entre altres coses,
avalar actituds trànsfogues acaba generant més actituds trànsfogues. Estic convençut que si el mandat anterior no haguéssim tingut l'espectacle que vam tenir, i en vam tenir diversos, aquest mandat n'hauríem tingut menys. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, senyor alcalde. Agraeixo al grup municipal en Comú Podem que hagi estat lleial al pacte que va signar al Congrés dels Diputats i els agraeixo de tot cor. Lamento profundament el vot d'aquells partits, d'aquells grups municipals que van signar a Madrid.
aquest pacte antitransfuguisme, i que avui l'incompleixen, perquè això no va de legalitat, va de moralitat, va d'ètica política, va de democràcia, de respecte als vots dels ciutadans. I els ciutadans van votar clarament perquè Junts per Catalunya a Tarragona tingués tres regidors.
Si hi ha un regidor que discrepa i abandona el grup, el que ha de fer, per ètica, per moralitat, és abandonar l'Ajuntament i cedir pas a un altre regidor que defensa els interessos de Junts. La senyora Vidal, que no sé on para, diu, no entraré i entra a matar. Doncs li torno la pilota. Diu que estic en campanya electoral, probablement com el senyor Puig.
Ell està en campanya electoral perquè jo, que me les dono de tenir sempre les orelles parades a tot arreu i tenir bona informació, senyor Collado, quan parli d'Aliança Catalana que entra per la Rambla Vella, parli amb la senyora Vidal perquè diuen tots els agureros que serà la propera candidata d'Aliança Catalana. Gràcies.
Seyer, li prego un disculpi, me demana la paraula al Partit Popular, jo no ho havia vist ni apuntat, no sé si és que no ho havia demanat, però entenent, sí, doncs, si està amable, i podran comprendre que els estic deixant debatre de manera extensa aquest tema, perquè adono per fet que és l'última vegada que el parlarem. Si no, no ho permetré, perquè és un debat totalment alier a l'emoció que estem parlant.
Però entenc que s'ha de debatre, cadascú s'ha de poder expressar, és la seva oportunitat, però després ja no permetré més aquest debat. Consellera. Moltes gràcies, senyor alcalde. Mirin, nosaltres, tant en la reunió del grup municipal, vam decidir, evidentment, el nostre recolzament amb aquesta moció per al seu contingut, que era el que en aquell moment es tenia que valorar.
Per altra banda, amb la Junta de Portaveus, quan es va proposar que fos una DEI, també vam dir que estàvem d'acord, perquè més en més ens semblava que era d'aquelles mocions que tenen precisament el sentit de DEI.
estem parlant d'una persona que va fer molt, a més a més una dona avançada al seu temps, etcètera, i a més a més molt desconeguda, molt coneguda, perquè tots parlem del Vox de la marquesa, però molt pocs saben qui era aquesta marquesa i molt menys els detalls de la seva biografia i el que va fer. També tenint en compte que el que es demana, que és iniciar un expedient, i estic segur que això...
en votarem tots a favor, tal com també ha dit el conseller Sendra, no en tenim cap dubte de tema de filla adoptiva, però són aquells temes que a vegades una ciutat té pendent i són quasi com a deutes morals i per tant tots hi estem d'acord. Tots aquests fets
fan que, malgrat que el Partit Popular, com tots els que estem assentats aquí, vam subscriure al pacte antitransfuguisme, hagin votat que sí. Però també hem votat perquè sí, senzillament, com sempre fem, perquè el senyor secretari és el que ens il·lustra
sobre el que suposa l'aplicació del pacte antitransfuguisme i suposa que ningú pot millorar de la situació amb la que estava abans de ser declarat com a transfuga o en aquest cas persona que passa al grup dels no escrits.
I, per tant, no diu en cap lloc que abans la senyora Elvira Vidal no pogués presentar mocions, que també les podia presentar i les pot seguir presentant. Entenem perfectament la posició de tots els grups municipals i, per suposat, del grup de Junts.
Però, malgrat això, i amb tot el respecte insistim, i amb això no podem coincidir amb algunes coses que es puguin dir, que no es respecta el pacte antitransfuguisme, en absolut respecte al pacte antitransfuguisme, hem decidit i creiem que es tenia que votar que sí. En aquesta moció, malgrat el canvi que hi hagi hagut entre la situació d'ahir en la Junta de Portaveus i la situació que ens hem trobat aquest matí. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera. Ara sí, conseller Puig, com vostè vulgui. Vinga.
Dues parts diferenciades en la intervenció. Primer, en el fons estem seguint aquesta qüestió que, com deia l'alcalde, és important, sobretot si l'hem de debatre una vegada i no hem d'estar de ple amb aquest rotllo. Sí, efectivament, al mandat passat hi va haver un cert espectacle. Estic d'acord amb el conseller Collado. Totalment d'acord, sí.
I va haver-hi un grup que va tenir desevidències internes i es va dividir, com ha passat també en aquest mandat, eh? Es va dividir, sí. I encara no m'ha contestat en què aquell govern es va assentar al pacte d'antitransportisme, perquè no se'l va assentar absolutament res. Ja he tingut l'oportunitat d'explicar-ho amb precisió. No hem tingut la sort de poder-ho escoltar. Però hem sentit el secretari que ha dit una cosa interessant.
El transfugisme no ve determinat per la percepció subjectiva del grup que perd la persona. El transfugisme ja és una situació objectiva, ja és una situació objectiva de quan es produeix el trencament. Jo entenc això del que deia el senyor secretari i m'està dient que sí amb el cap. En conseqüència, des d'aquest punt de vista, i jo no soc ningú per posar etiquetes, no seria la senyora Vidal l'única transfuga des d'aquest punt de vista que ja n'hi hauria tres.
I em pregunto què passa, que ara votaran que no automàticament a tot el que proposi la consellera Vidal? A tot? Votaran que no a tot el que proposi les altres dues persones que són conselleres de la ciutat de Tarragona? Per mi, democràticament, això és absurd.
I això no impedeix que el pacte ha de ser eficaç en allò que ha de ser eficaç. Sobretot si volem salvaguardar la pulcritud del que és un debat democràtic. I anem al debat democràtic. Es presenta una moció que és interessant, que és una moció positiva, que podria haver tingut un suport molt més ampli i que mereixia tenir un suport molt més ampli.
que no pas aquest espectacle, perquè de fet a la comissió ja hi havia allí una situació de declaració institucional. És a dir, totes i tots, i mira que a vegades ens costa, estàvem d'acord en enaltir i posar d'exemple la figura de Caridad de Barraquer. Tots hi estàvem d'acord.
Sap greu que hagi perjudicat el bon nom de la persona, del llegat, de la família, d'una persona que havíem de posar en valor. Una de les dones més potents a reconèixer que més unanimitat generarà, malgrat certament la distocràcia.
ja les té aquestes coses i no només l'aristocràcia. I no serem nosaltres qui diguem que aquest és una de les raons per les quals som un partit republicà i volem una república i no una monarquia, que és tot l'entramat de l'aristocràcia. Però, bueno, un cop estem aquí vivint en un context que també té aristocràcia, doncs la marquesa va fer una cosa molt bona en temps del...
L'expansionisme salvatge immobiliari, van venir una gent amb molts quartos i li van dir, escolta'm, et donem el que vulguis per aquest bosc tan mago que tens aquí, que hi posarem una mora 2, una segona urbanització de la mora. I la marquesa què va dir? I què faria amb tots aquests quartos? Comprar-me un altre bosc? Ja el tinc.
I això, que era un patrimoni de la Marquesa, és un patrimoni de la ciutat. Ara Tarragona al Berga, el bosc de la Marquesa, i el bosc de la Marquesa és un dels espais més bonics de tota la costa de tots els països catalans. I per tant, la via del tren, per una banda, que també ha ajudat a preservar el nostre litoral,
I l'actitud de la marquesa, que ens hauré d'inspirar també els seus hereus, també el càmping, el càmping Les Palmeres, s'ha d'inspirar molt per aquesta figura. És important tenir-ho en compte, perquè tenim un espai molt vulnerable a la platja llarga i val la pena enaltir aquesta figura i empignar-nos tots amb aquests valors. I tots els gusts polítics a l'hora de practicar l'urbanisme, la mobilitat, la cultura, en fi, a l'hora de posar en valor el que és el sentit de pertinença del territori de la ciutat,
Ostres, aprenguem-ne i, per tant, trobar-nos en fer la filla adoptiva títol pòstum, trobar-nos en dedicar-li una bona plaça, ja la trobarem, una bona plaça o un carrer que tingui sentit, trobar-nos amb aquests programes que aquí es proposen per preservar els valors que entranyava el coratge de la marquesa, pensem que és una bona idea i celebrem aquesta àmplia majoria de la moció que podia haver estat unànima. Gràcies, conseller. En nom del govern...
Doncs jo parlaré de Caridad Barraquer perquè crec que s'ho mereix. Perquè com deia ara fa un moment el conseller Puig, en moments complexos on el desarrollismo era la norma i on a tot el litoral hi tenim exemples, no només aquí a la nostra província, perquè Salou podria ser un exemple, però també el litoral llevantí és un exemple d'això.
i en un moment on era molt atractiu vendre aquest pedaç de bosc per poder fer altres urbanitzacions, Caritat Barraquer,
va considerar que la ciutat mereixia conservar aquest espai de bosc, i no només això, sinó que després aquest espai va ser cedit a la ciutat per la seva gestió. No cedit a la ciutat per la seva gestió, em fa així el conseller Guillermo, molt bé, fantàstic, però ja el tenim a disposició de tothom i en pas lliure perquè tothom hi vulgui participar i el pugui gaudir, que és l'important, amb accés a platges també molt interessants,
I jo crec que la figura de la Caridad Barraquer ha patit el que pateixen moltes dones que fan grans aportacions en els seus temps i en els seus moments en diferents disciplines de tot tipus, que és el silenciament i l'oblit, en moltes ocasions.
I tot i que el bosc de la marquesa és conegut arreu, no hi ha massa gent que sàpiga realment qui hi ha darrere d'aquest nom del bosc de la marquesa i qui era realment la marquesa. Aquest és un exemple que vivim amb científiques, amb artistes, amb escriptores, amb músiques, amb biòlogues, amb persones i dones que s'han dedicat a tot tipus de disciplines. Tenim molt de costum de recordar els noms de les
normalment de reines i de santes, però després quan marxem una mica més enllà d'aquí costa una mica més recordar aquestes dones i jo crec que Caridad Barraquer, això és una tasca que també des de l'Ajuntament, des de les institucions, des de les entitats fa temps que s'intenta revertir, els punts del llibre que publica des de fa molts anys el Departament d'Igualtat d'aquesta casa i que reconeix la feina
de moltes dones d'aquesta ciutat. Ara des de la comissió de nomenclàtor intentem també compensar una mica la desproporció que hi ha en noms d'homes i dones als nostres espais públics, places i carrers. Tot això és interessant i és necessari de fer i el reconeixement de Caridad Barraquer
com a filla adoptiva o filla predilecta, no ho sé, perquè això dels fills adoptius jo crec que és una mica d'entès, perquè jo crec que independentment d'on neixi algú qui ha fet una gran tasca a Tarragona i ha viscut en aquesta ciutat, potser es mereix ser fill o filla predilecta independentment del seu origen, però això és un detall. En tot cas, l'emoció ens...
Ens encoratja a fer un paper de posada en valor i de difusió i divulgació de la figura de Caritat Barraquer i jo crec que aquest consistori entomarà amb alegria aquesta tasca que se'ns encomana i ho podrem tirar endavant.
Així que tant de bo que tinguéssim moltes caritat barraquer o moltes persones de la seva posició o de qualsevol altra. Ell, evidentment, per la seva posició tenia aquest privilegi de poder portar-nos i haver-nos deixat aquest llegat en format d'aquest espai verd meravellós que tenim al bosc de la Marquesa.
i espero que aquest exemple també ens doni peu a posar en valor el paper de moltes altres dones que han fet grans aportacions a la nostra ciutat. Gràcies. Gràcies, consellera. Passem a la moció presentada. Sí, i tant, sí, sí, suposat.
Sí, resta de grups, alterar l'ordre, en aquest cas, de l'última de les mocions, passar-la a aquest punt. Doncs ho fem així, llavors, secretari, que consti així en l'acte. Moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per la millora de la prestació CUME, cura de menors afectats per càncer o malaltia greu, que ha estat objecte d'esmena, posada en coneixement de tot el consultori. La defensarà, consellera López, com ho esteu volgut.
Moltes gràcies, president. També agrair a la resta de grups municipals haver pogut canviar l'ordre de la moció. I aprofito per saludar i donar les gràcies als representants que hi ha avui, no vull deixar-me ningú, als sindicats, a Comissions Obreres i UGT, que a més a més
treballen i estan molt pendents de la CUME, que explicarem ara amb la moció. També a Fanoc, ens acompanya també el coordinador, el senyor Jordi, de la delegació de Fanoc aquí a Tarragona, que fan una feina molt, molt, molt important.
a famílies que tenim i ens acompanyen aquí, que coneixen i són les que ens han fet arribar aquestes mancances i aquestes millores que es poden fer, a representants de la Federació de Veïns i algunes entitats, aprofito per nomenar-les també perquè no han pogut ser-hi avui, però estan molt pendents i van donar una tasca molt important, com són, si jo puc, tu també, Epilep i Espercamp, que estan molt pendents també d'aquesta moció.
Doncs moltes gràcies i des d'Esquerra Republicana presentem una moció que neix del sentit comú, però sobretot de la responsabilitat que tenim com a institucions públiques, que és garantir que cap família hagi de triar entre la salut del seu fill o filla i el seu futur econòmic. Parlem de la prestació Cume, una eina que hauria de ser un escut, però que sovint és un laberint burocràtic o directament una gran desconeguda.
La Cume és una prestació de la Seguretat Social que permet a mares, pares o tutors legals reduir la seva jornada laboral per tenir cura directa d'un menor amb càncer o malaltia greu. La Cume és un subsidi que compensa la pèrdua d'ingressos i permet mantenir el vincle amb la feina a l'hora que es garanteixen les cures necessàries del menor.
És una mesura de conciliació essencial que dona una mica d'oxigen en moments difícils, però avui aquesta prestació no arriba a tothom qui la necessita i això és el que volem canviar. Algunes de les millores que s'haurien de fer amb la Cume van en relació, en primer lloc, a la manca d'informació,
Moltes famílies desconeixen l'assistència d'aquesta ajuda, moltes empreses no tenen coneixement o no arriba tota la informació i això fa que acabin renunciant a drets que els hi pertocarien. Fins i tot es veuen obligades a reduir la jornada laboral, a demanar permisos no retribuïts per cura de menors veient-se afectat el seu salari o fins i tot a deixar la feina.
En segon lloc, les limitacions a l'accés. Ara mateix, al catàleg hi ha 113 malalties reconegudes com a greus. Moltes malalties cròniques, minoritàries o trastorns de l'espectre autista de nivell 3 poden quedar escloses simplement perquè la malaltia no apareix al catàleg oficial.
Aquestes malalties requereixen dedicació i suport permanent. Per això demanem ampliar el catàleg de malalties reconegudes. També hi ha problemes amb els tràmits i la burocràcia. La prestació s'ha de renovar constantment cada pocs mesos, aportant informes mèdics i això...
genera angoixa a les famílies que ja viuen en una situació límit. Per això, demanem que les renovacions s'ajustin en funció de la malaltia. I, finalment, els límits d'edat. Encara que s'han fet millores recents, continuen sent molt estrictes, deixant a moltes famílies fora. Com s'explica la moció, ni als 18, ni als 23, ni als 25 anys, ni un dia, la necessitat encara continua.
I per això reclamem que aquests límits s'adaptin en funció de la malaltia. És per tot això que des de l'Ajuntament de Tarragona instem al govern de l'Estat a fer millores clares i concretes que poden tenir un impacte molt real per a moltes famílies. Eliminar o flexibilitzar els límits d'edat segons característiques de la malaltia. Ampliar el llistat de malalties reconegudes per no deixar ningú fora. Reduir la freqüència de les revisions mèdiques i adaptar-les a la realitat clínica.
Garantir que les empreses informin els treballadors sobre aquesta prestació. La manca de coneixement fa que moltes famílies sol·licitin reduccions de jornades o excedències no remunerades, cosa que afecta especialment a sectors com els de serveis, on la majoria de treballadores són dones, agreujant encara més la desigualtat.
I per què una moció així des d'un Ajuntament? Doncs precisament perquè estem a prop de la gent, perquè rebrem testimonis de famílies que pateixen i perquè tenim el deure de fer sentir la seva veu. I hem d'enviar un missatge clar. Aquesta prestació és útil, però necessita canvis i millorar. Aquesta moció també arribarà al Parlament de Catalunya, de la mà de la companya Raquel Sants i al Congrés dels Diputats, que té les competències per fer les modificacions amb el company Jordi Salvador.
Volem que aquesta prestació arribi a entitats socials, associacions, empreses, sindicats i serveis municipals perquè tots fem difusió d'un dret que ha de ser conegut i garantit. Cuidar un fill o una filla amb una malaltia greu no hauria de ser una càrrega impossible. La CUME és una gran eina, però només si arriba a tothom, sense traves, sense exclusions i amb la sensibilitat que aquestes situacions requereixen. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera, per la seva defensa d'aquesta moció. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per unanimitat. Gràcies.
Moltíssimes gràcies a tots els grups. Saludem, òbviament, a les companyes de Comissions Obreres, UGT, i també, com deia la consellera López, aquelles entitats que estan molt pendents, com Esper Camp i Epilep. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Consellera Vidal, en Comú Podem, Esquerra Republicana, suposo veritat, consellera López.
Sí? I govern. Conseller Vidal, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. La consellera que els parla amb el mandat anterior va estar a govern dos anys i va tindre la fortuna i el goig de tindre al seu càrrec la competència en matèria de capacitats diverses. Per mi va ser un honor activar tot el que era el Consell Municipal de la Discapacitat o de Capacitats Diverses.
Aquesta ciutat té un gran recurs amb les entitats que representen les famílies que estadísticament, l'Institut Nacional d'Estadística ho diu, han de suportar fins a un 40% més de despesa que la resta de famílies pel fet de tindre una persona amb algun tipus de minusvalia o de discapacitat. La conciliació de la cura d'aquestes persones
que formen la unitat familiar amb la vida laboral, és complicat. Tarragona té fins a 40 entitats de voluntariat. Moltes d'aquestes es dediquen a la part social. Després hi ha la part esportiva, cultural i altres facetes.
La consellera que els parla ha reivindicat que es recuperi el punt de voluntariat. Creiem que és una gran oportunitat per posar en valor tota la feina de les entitats del tercer sector. Per això crec que aquesta moció mereix el nostre reconeixement i el de totes les persones que esteu aquí avui. Gràcies.
Gràcies, conseller López, per portar aquesta moció al ple. És d'aquelles coses que fan donar sentit i que demostren que les coses generals afecten el concret i que els ajuntaments tenim coses a fer. Saludar les companyes de comissions, l'UGT, la gent de Fanoc, la gent de Pilep, d'Esparrecamp, que esteu apretant cada dia per reconèixer drets...
de la gent i de les persones del carrer. Hem votat a favor, com no podia ser d'una altra manera, perquè té tot el sentit del món, i també anunciar-vos que hem començat a parlar amb els grups parlamentaris al Congrés perquè s'assumin a la iniciativa i allà comencem a fer palanca perquè té sentit
que el municipalisme faci incidència en les lògiques estatals i en aquest sentit anirem de la mà, com no pot ser d'una altra manera, per altra banda. Per tant, crec que és important que ens hi posem tots a treballar, que aquesta eina, el que permet, no ens oblidem, el que permet és una qüestió tan clau com
mantenir la vida prèvia a la malaltia de les famílies, treballant, fent feina, i mantenir el vincle, poder tenir la cura sobre els infants que pateixen aquella malaltia, i per tant, quasi la quadratura del círculo. Gràcies, consellera López, repeteixo, gràcies a les famílies, a les entitats, per la feina silenciosa que feu cada dia, per cuidar dels vostres infants, perquè també, d'alguna manera, són els nostres. Endavant.
Gràcies, conseller. En nom d'Esquerra, consellera.
Bé, moltes gràcies. Només aprofitar aquests minutets que tenim per donar les gràcies per l'aprovació d'aquesta moció que, com ha dit el company Collado, ha d'anar al Parlament, al Congresso i on faci falta perquè al final són el dia a dia de les persones i nosaltres com a administració tenim l'obligació que ningú es quedi fora i això és una cosa que ja existeix. El que passa és que hi ha desconeixement i que s'ha de millorar
i en això estarem. Aprofito per tornar a agrair tota la feina que feu, les famílies, les entitats, els sindicats, a Fanoc, torno a repetir, que a més a més de la cura dels infants i dels nens amb càncer, fan una feina amb les famílies molt, molt, molt, molt important. Els sindicats, que ara fa just uns dies,
També havíem posat de manifest el tràmit burocràtic que fan a vegades les mútues, que creiem que ni la llei ho demana i creiem que es pot evitar. I sense aquesta feina de tots plegats no seria possible. Moltes gràcies.
Gràcies, alcalde. Molt bon dia. En primer lloc, sumar-nos també als agraïments als sindicats, a les associacions de veïns, a Fanoc, als familiars en general, a Espercamp i Epilep, que no són aquí però sabem que fan molta feina, per tota aquesta tasca que feu al dia a dia, que al final també fan enorgullir-nos a nosaltres com a consistori de tindre un teixit social que va avançant, va arrossegant a les administracions cap a un món molt més just i aquesta emoció neix també de...
de totes aquestes ganes. Avui parlem d'una prestació que va una mica més enllà de la política, perquè estem parlant de la CUME, que és aquesta ajuda per pares i mares que ho han de deixar tot, literalment tot, per poder cuidar un fill o una filla amb una malaltia greu. Aquesta moció, de fet, hauria d'haver sigut una declaració institucional més corroborat de tot el suport que té el consistori.
Perquè recordem que darrere de cada cas hi ha una família que viu amb por, que viu amb cansament, també amb moltíssima força i que el mínim que podem fer com a institucions és estar a l'alçada. En els darrers anys això per sort ha començat a virar una miqueta, ha començat a canviar. Des que va arribar el govern de Pedro Sánchez el 2018, la inversió en aquesta prestació ha passat dels 84 milions d'euros a 294 milions, un increment del 250%.
I aquí no parlem només de xifres perquè sabem que darrere de cada euro hi ha milers de famílies que avui compten amb una miqueta més de suport, amb una miqueta més de respir.
Però igual d'important que és la inversió és també el diàleg social i avançar en diàleg amb totes aquestes entitats de persones afectades que al final són qui viuen el dia a dia i saben millor que ningú les necessitats. És per això també que tenim constància que els ministeris estan mantenint reunions amb les persones afectades, així també com Esfacume, que és qui representa moltes famílies que viuen en aquestes situacions,
amb un compromís ferm, s'ha adquirit un compromís ferm entre aquestes associacions i els ministeris. També s'ha obert el diàleg social per regularitzar les quotes d'autònoms afectats, que busquen al·lager també l'impacte econòmic.
I recordem també altres modificacions que s'han fet al Consell de Ministres, el real decret que regula aquesta prestació, on s'ha ampliat la cobertura, com bé s'ha dit aquí, fins als 23 anys de forma general, fins als 26, en casos d'una discapacitat igual o superior, i també s'han reconegut les famílies monoparentals i s'ha permès que el cònyuger o la parella, de fet, també puguin ser beneficiaris.
Per tant, hi ha una evidència que el govern central està millorant en aquesta prestació, fins i tot amb mesures com la reforma laboral, que també ha estat clau per millorar la conciliació familiar de milers i milers de famílies al nostre país, inclòs de les que tenen fills amb malaltia greu, i que Esquerra va votar en contra al Congrés dels Diputats, per cert.
Però tot i això encara ens queda un camí molt llarg per recórrer. Avui ho hem dit, pròrrogues, edats màximes, desconeixement per part de la ciutadania i no podem oblidar tampoc el paper de les mútues en aquest cas que són les encarregades de gestionar aquesta prestació que actuen en molts casos amb criteris arbitraris o desiguals que deneguen ajudes tot i existir informes mèdics i aleguen que certes malalties no figuren al catàleg
És greu això sabent, a més, que la llei recull en el seu text un epígraf que permet incloure qualsevol malaltia greu, tot i que siguin de diferents categories, i s'estiguin denegant ara mateix. Per tant, el problema no és tant la llei.
no tant, sinó com algunes mútues estan aplicant-la. I aquí, des de l'àmbit local, el nostre paper és diferent, però no és que sigui menys important. No ens correspon, en aquest cas, interferir en les negociacions que s'estan donant entre les entitats representants i els ministeris encarregats, que comptem que avancen amb bona voluntat en dues bandes, però sí que ens correspon acompanyar i estar a prop.
I com a Ajuntament, en aquest sentit, ja acabo el cauda, vull posar en valor la feina que també fan els departaments de Salut i la discapacitat de l'Ajuntament, que cada dia, sempre fora del focus i del soroll, però que cada dia acompanyen, orienten i donen suport a famílies de Tarragona.
I aquest és el nostre espai d'actuació i aquí seguirem. Per tant, continuarem esforçant-nos perquè cada dia més persones siguin coneixedores dels seus drets, d'aquest en concret. També ens esforçarem perquè des dels departaments puguem derivar perquè al final es tracta de poder cuidar a qui ens cuida. Moltes gràcies.
Gràcies, conseller. No em voldria oblidar de Fanoc i la gran feina que fa. Mirin, hi ha coses importants i després estan aquestes, que són urgents. Que un fill o filla tingui una malaltia greu ja és una cosa inimaginable del patiment que hi ha, però a més a més que vegis que no pots ni cuidar-lo,
perquè has de decidir entre anar a treballar o cuidar el teu fill o filla, doncs deu ens guardar d'estar en una situació així. Així que això, que no és una competència local, però sí que aquí estem representats els partits polítics que tenim representació al Congrés. Així que ho farem arribar. És molt important que hi hagi una unanimitat, és a dir, que tothom hagi dit, escolti-nos.
Hi ha coses tan importants que no s'ha de fer política, i aquesta ho és, sense cap mena de dubte, que arribi de manera unànima i cadascú de nosaltres que faci el propi amb els nostres partits per tal que això pugui ser una realitat. Gràcies i a tots els que heu vingut per aquesta moció.
Passaríem ara a l'ordre ordinari de les mocions, en aquest cas la presentada pel grup municipal Tarragona en Comú Podem per exigir el compliment de la normativa sobre punts de recàrrega per a vehicles elèctrics en aparcaments públics.
Gràcies, senyor alcalde, consellers i conselleres. Avui parlarem al ple d'un tema que és de molta actualitat, i més d'aquestes setmanes i aquests mesos, que és el tema de la mobilitat urbana a la nostra ciutat, que és un tema que ens preocupa. I això és un tema que està canviant. Estem veient que hi ha molts canvis a nivell legislatiu, no només a Espanya, sinó també a Europa, i que ens afecten a nosaltres, en particular com a municipi, i hem d'actualitzar-nos.
Precisament la zona de baixes emissions és el canvi més important que podem veure en aquest últim any i que ben aviat transformarà a poc a poc la nostra ciutat, o això és el que esperem. I revisant la legislació que està vinculada a la zona de baixes emissions, vam veure que hi ha un real decret que es va aprovar el 21 de desembre, el real decret 29-2021,
que parla sobre els punts de recàrrega, parla de la mobilitat en general, però en concret, en què ens interessa, parla dels punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a la nostra ciutat, en aparcaments públics, és a dir, d'ús no residencial.
Per fer una mica una síntesi de com estem a dia d'avui a Espanya, el sistema de transport amb vehicle, el 2024 un 9,5% de la venda de vehicles van ser elèctrics i híbrids endujables. Aquest número, aquest any, aquest any 2025, està en un 19%, és a dir, un de cada cinc vehicles que es venen a Espanya són elèctrics,
o híbrids indujables. Això perquè hi ha un interès, també ha millorat molt la tecnologia, que això és cert, i també les restriccions que ara les ciutats ens trobem, com les grans ciutats i com a Tarragona ho viurem, això fa que molta gent adopti una posició per una compra d'un cotxe elèctric i indujable per
adaptar-se a la legislació vigent. I si en posem les dades, un 15% dels vehicles que trobem avui en dia a Espanya són elèctrics i híbrids endollables, un número que segurament amb el temps anirà creixent a poc a poc a poc. Però, clar, aquesta normativa que es va fer el 2021, a finals del 2021,
Parlava d'un mínim, d'un mínim que s'han d'exigir als aparcaments d'ús no residencial, que principalment són els aparcaments públics, aparcaments de centres comercials, aparcaments també que podem trobar a les empreses, i diuen un de cada 40, a partir de 100, a partir de 20, un de cada 40 han de tenir un punt de recàrrega per a aquests vehicles.
Aquest 1,40 és un 2,5, és un número petit, un número comparat amb el mercat que tenim avui en dia. El que trobem és un 15% dels vehicles que són elèctrics i indujables i parlen d'un mínim d'un 2,5. Però, bé, es va posar una data, que és l'1 de gener del 2023, que és quan els pàrquings haurien d'haver complit aquesta normativa.
Vam fer un anàlisi, tenim un mostrari a Tarragona, hi ha molts més aparcaments i també hi ha aparcaments públics dissuasius, però vam fer un mostrari dels aparcaments municipals més importants que coneixem i vam veure que estem juny. Estem molt juny d'aquesta legislació, estem molt juny de complir i estem juny de tenir aquest mínim que exigeix la llei. Per potser un exemple del Saavedra, que molts dels regidors coneixem, de 383 places...
Només tres, tenen tres punts de recàrrega instal·lats. Podem parlar també d'Abring Catalunya, Imperial Tàrraco, Hospital Jum 23 o i els company. Sí que és cert que potser l'últim pàrquing que va fer una transformació més important, que és l'aparcament Torrolla, sí que compleix aquesta normativa, però creiem que és el moment de donar un impuls a aquestes mesures que el que fan és afavorir aquesta transició a nivell de vehicles a la nostra ciutat.
Nosaltres creiem que tenim un exercici de corresponsabilitat i per això el que demanem en aquesta moció és precisament és anem a posar-nos les piles i anem a complir aquesta llei. Anem a complir els mínims però podem anar molt més. Realment nosaltres hauríem d'anar avançant fins a aquest 15% i anar una mica de la mà de la realitat que trobem a nivell de vehicles a la nostra ciutat.
Perquè al final nosaltres el que parlem amb aquestes transformacions de vehicles, de mobilitat, parlem de transformació energètica i una transformació per reduir la contaminació de la nostra ciutat. Aquestes mesures venen del Pacte Verde Europeu,
que, com sabeu, vol reduir un 55% les emissions pel 2030. Moltes químiques d'aquí del territori ja estan fent aquest treball. Nosaltres crec que també hem de posar-nos les piles i no només això, també n'hauríem d'exigir als centres comercials, que sé que els últims ja compleixin la normativa, però als centres comercials, també als hospitals i també als centres de treball que tenim a la nostra ciutat, a la nostra demarcació, al municipi de Tarragona,
a que compleixin també la llei, perquè només així realment podrem fer aquest canvi de mobilitat a la ciutat i que realment afavoreixi a reduir la contaminació de CO2 a la nostra ciutat. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Carmona. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Conseller Duque, en primer temps, Duque Gómez, consellera Vidal...
Conseller Duque, com vostè vulgui. Sí, buenos días. Gràcies, senyor alcalde. Verán, si jo no cregués en la bondat de les persones i me fiasi poc de les idees de partid, en aquest cas me refiero a com podem, tindria que dir-les que se nos està planteant una trampa avui en ell.
En el pleno. Y es que lamento comunicarles que votar esto o votar que no a esto, y este es un consejo que les doy, pues estaría fuera de la legalidad. Al fin y al cabo, la aplicación de una ley, que es lo que se nos está exigiendo, no es discrecional, sino imperativa. Eso sí, dada el juego que ha dado hoy el plano en cuanto a los partidos políticos, también les puedo aconsejar que voten la abstención para fearles.
que utilicen este medio una moción que bastante problema nos ha traído, la acumulación de mociones, y no cualquier otro como un PREC en el Ayuntamiento. Gracias. Gracias, conseller. Conseller Gómez.
Buenos días. Esta moción parte de una preocupación legítima. Tarragona no está cumpliendo, parece ser, con una normativa estatal que obliga a disponer de puntos de recarga eléctrica en los aparcamientos públicos. En eso no hay discrepancia.
Sin embargo, como ya le comenté en los pasillos, creo que existe un problema en la forma como se ha presentado esta exigencia. No se puede debatir el cumplimiento de una ley. Esto en un país democrático como es España está fuera, fuera de toda competencia. Rige el principio de jerarquía normativa, el principio de legalidad administrativa.
Mire, por citarle solamente uno, el de legalidad administrativa, el artículo 103 de la Constitución establece, lo tengo aquí apuntado un momento, la Administración Pública sirve con objetividad los intereses generales y actúa con sometimiento pleno a la ley y al derecho.
Por tanto, en consecuencia, su exigencia está mal enfocada, porque debería haberse realizado por ruego o como una exigencia por una instancia presentada delante de la alcaldía. Por tanto, no confundamos los planos. El pleno puede controlar, exigir y fiscalizar. Lo que no puede es votar si se cumple o no se cumple la ley, porque la ley se ha de cumplir siempre. Muchas gracias. Gracias, conseller Gómez. Conseller Avidal.
Gràcies, alcalde. Corro fins al faristol per estalviar temps d'intervenció. I perquè després els meus companys em diuen que els no escrits parlen massa.
Bé, em sorprèn aquesta moció venint d'aquí bé, en sèrio. Què fan els comunitats presentant aquesta moció i que no apliquen allò de sols els rics compren vehicles elèctrics i sols els que tenen major capacitat econòmica poden accedir a la compra de vehicles elèctrics. Ergo, que paguin per carregar els vehicles elèctrics i que els punts de recàrrega els financin els productors i els comercialitzadors dels vehicles. Si m'haguessin dit això aniria molt amb el seu discurs.
i estic amb els meus companys de bancada. No podem demanar allò que ja diu la llei, que s'ha de fer.
Fem-ho, apliquem-ho. I després, què trobo a faltar amb aquest text? Ostres, si anem fent una cosa congruent és zones de baixes emissions, recàrrega i punts de recàrrega, que ho diu la llei que s'han de fer, i transformació, per exemple, mirem cap a dintre, transformació del parc mòbil de vehicles adscrits als serveis municipals. Comencem donant exemple nosaltres des d'aquí. Gràcies, consellera. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Abstenció. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Sí.
No hi ha. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 23 vots a favor i 3 abstencions.
20 vots a favor i 3 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en l'explicació de vot. En Comú Podem, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Carmona, com vulgui.
Gracias, señor alcalde. Lo primero que voy a hacer es agradecer al equipo jurídico que nos representa aquí en el Pleno, gracias a los dos abogados que tenemos aquí, nos han explicado muy bien lo que es cumplir una ley. Veo que no se han leído la moción entera porque había varios puntos, se han quedado solo con el cumplimiento del real decreto.
Voy a recordarles que esto pasa mucho. A medida que pasen los años, como ya llevo un par de años aquí, a medida que pase el tiempo, cada vez que alguien diga cumplir la ley, voy a decir...
Aquí hay que salir, ¿eh? Hay que salir y explicarlo, ¿eh? Que cumplir la ley es ambos obligatorios, evidentemente. Eso está claro. Lo que pasa con los parkings, con los puntos de recarga, no es algo que solo pasa en Tarragona. O sea, eso también hay que admitirlo. Nosotros, precisamente, fueron muchos comités de empresas, de empresas de aquí que trabajan en el territorio del campo de Tarragona, que han hecho esta reivindicación y la se van haciendo frecuentemente ante los diferentes organismos porque se encuentran de que
No se cumple la ley en muchos de los parkings que son de uso no residencial. Y claro, fue allí cuando empezamos a investigar y decimos, hombre, pues nosotros también deberíamos aplicarnos. Es cierto que esto hay una cierta corresponsabilidad entre el anterior gobierno, que fue cuando empezó la ley, y el actual gobierno actual, porque esto no viene de este año, esto ya viene de hace cuatro años cuando se aprobó la ley y estamos hablando que hace dos años y medio cuando debería aplicarse.
Sobre lo que dice la consejera Vidal, quiero decirle que los cargadores en principio se tienen que pagar. O sea, tú enchufas el coche y la electricidad no es gratis. El ayuntamiento no paga al que va a enchufar el coche. No lo paga, tiene que pagar un servicio. Nos encontramos a día de hoy que tenemos un sistema anticuado en algunos aparcamientos, pero lo que es suyo es que cuando tú enchufas el coche...
Tú pagues lo que tienes que pagar, el precio de la electricidad, que es más barato que normalmente con combustible fósil, pero tú tienes que pagarlo. Con lo cual, nosotros, claro que estamos a favor del coche eléctrico, entendemos que el mercado es muy amplio a día de hoy,
Hay una actualización de ese mercado que estamos encontrando cada día a día, pero nosotros entendemos en la competición que puede haber entre los dos tipos de vehículos. Pero claro que queremos el vehículo eléctrico en las ciudades, sobre todo en los centros de las ciudades, evidentemente. Es que nosotros lo que queremos es reducir el smog, al igual que hay otras alternativas, no solo están el eléctricos, también está el vehículo de hidrógeno. Nosotros lo que queremos evitar...
és el CO2 en nostres ciutades, perquè és el que estem respirant, i com en algunes moccions ja hem dit, això és el que és perjudicial i nocivo per a la salut dels ciutadans. I és per això que nosaltres el que volem és, oi, vam posar les piles, superem aquesta barrera, el 2,5% de punts de recarrega de la ciutat, perquè això favorirà la salut dels nostres ciutadans i ciutadans de Tarragona. Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, com hem vist, i no podia ser d'una altra manera, nosaltres hem votat a favor d'aquesta moció perquè, en definitiva, més enllà que suposi el compliment de la llei, a més a més, el que suposa és que aquelles persones que fan un esforç adquirint un vehicle híbrid, enxufable o bé elèctric,
trobin almenys facilitats per aquesta càrrega amb els aparcaments. Però ens hauran de permetre que els diguem que, en el fons, això el que fan és perjudicar aquelles persones que tenen menys recursos, perquè aquests vehicles, ja siguin elèctrics o ja siguin híbrids enxufables, són vehicles molt cars. Hi ha moltíssimes persones que no els poden adquirir i, per tant, totalment d'acord que hi hagi més punts de càrrega
per aquests vehicles, però el que s'acaba fent amb tot el suport a l'aprovació de les zones de baixa emissions és perjudicar a les famílies amb menys recursos, a les persones amb menys recursos, i acaba limitant la mobilitat i castigant aquells que no es poden permetre comprar un vehicle nou, elèctric o híbrid.
L'esquerra parla molt de preocupar-se per les classes treballadores, però aquestes difícilment, com els deia, poden accedir a aquest escompren i, per tant, viuen allunyats de la realitat. Una cosa és proposar zones de baixes emissions, una cosa és incentivar la compra d'aquests vehicles i l'altra és tocar de peus a terra...
i tenir clar que les famílies amb menys recursos no poden accedir a aquests vehicles i, per tant, tenen problemes perquè tenen cotxes que potser ni tan sols poden portar-les enganxines per poder entrar i els estem restringint poder anar a treballar, poder anar per la ciutat i poder moure's en normalitat.
A les persones que fan aquest esforç o a aquells que més tenen, els hi posem més endolls, no hi ha cap problema, però als que no han pogut canviar el seu cotxe i tenen un cotxe sense etiqueta ambiental, el que fem és condemnar-los a no poder no moure's per la nostra ciutat.
Miri, nosaltres, des del grup municipal del Partit Popular, creiem en una mobilitat sostenible, però també justa i realista i que no deixi ningú enrere. Hem estat parlant en diverses mocions que no s'ha de deixar ningú enrere i per això les hem votat, com per exemple amb la de la taxa.
Doncs precisament sí a més endolls, però a l'hora d'aplicar de manera restrictiva les zones de baixes emissions, el que s'està penalitzant és a les persones amb més recursos, a les famílies amb més recursos i, evidentment, estem deixant gent enrere. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra Republicana, consellera Fuster. Disculpem.
Hòstia, després de dues hores aquí sentat. Gràcies, alcalde. Bé, primer, agrair al senyor Carmona l'elaboració d'aquesta moció. Moció barra denúncia, no?, com tots dèiem. Al final, el que està fent és denunciar l'incompliment d'una normativa legal i, com dèiem els advocats de la sala, és obligatori complir-la. Agrair també al grup municipal d'en Comú Podem
que pel que sembla s'ha col·locat en moda oposició, senyor Collado. M'exhorta el conseller que els digui que callin.
Encara no m'acostumo a això de la política. Bé, com deia senyor Collado, doncs agrair-los que es posin en moda oposició. És només una opinió, eh?
Bé...
Estem a favor de la moció perquè facilita la transició cap a una mobilitat sostenible i descarbonitzada que passa inevitablement, i això és molt important, per garantir l'instal·leció d'infraestructures de recàrrega per a vehicles elèctrics. Com tots sabem, un dels entrebancs més importants que avui en dia hi ha a banda de la part econòmica de la compra d'un vehicle elèctric és la falta d'infraestructura i la desconfiança que provoca en l'usuari el fet que es pugui quedar sense l'utilitat del cotxe.
però més enllà d'això ens preocupa i ens indigna que el govern municipal estigui incomplint el que estableix aquest reial decret. Aquest incompliment no és un detall menor, frena la transició energètica, limita l'adopció i l'augment de les ventes dels vehicles elèctrics, el que provoca que el seu preu no pugui baixar.
I, de fet, no és només aquest exemple el que ens porta a pensar que el que hi ha és una manca de voluntat política i el que hi ha és el que no s'ho creuen, és que no es creuen que és necessària una política mediambiental activa en contra del canvi climàtic. I no s'ho creuen i per això treuen carrils bici i per això la zona de baixes emissions se fa d'una forma, jo diria que, pobra, avorrida i fins i tot desagraïda cap a la població.
El nostre vot formatiu, per tant, és més que un suport a aquesta moció, és una exigència política i institucional. Exigim al govern del PSC que compleixi la llei i que instal·li aquests punts de recàrrega. Celebrem que en Comú Podem es posi del costat del que és una oposició clara i transparent i contundent i deixin d'estar, com de vegades, en costats més foscos. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies. I en nom del govern. Gràcies, presidenta. Si me lo permite, señor Carmona, empezaré por el final. Mire si tenemos una aposta pobre que hemos invertido 12 millones de euros para intentar reducir las emisiones en autobuses. Y la zona de bajas emisiones está todo preparado, está todo consensuado con todos los grupos, con la FEAT y con todas las entidades posibles.
Se ha llegado a un consenso, con 80 aportaciones también de ustedes, de Esquerra, y eso sí que es una apuesta. Entonces, también me ha extrañado que lo mandaran a usted a defender esta moción. Yo espero a que saliera el expresidente de la EMT durante el mandato anterior, porque esta ley, como bien han dicho los abogados,
Se tenía que implementar en el 2021 y cuando entramos nosotros en el 2023 nos encontramos que no se había hecho nada por el tema de cero emisiones, no se había hecho nada en referencia a este tema desde la empresa municipal.
También es verdad, señor Carmona, que también me sorprende mucho que usted presente esto aquí cuando suponemos que, vamos, lo más lógico sería que lo tramitara a través del Consejo de Administración, donde ustedes tienen representación, porque es allí donde se habla de lo que cumple o no cumple la empresa. Pero vamos a dar el apoyo, como no puede ser de otra manera, porque esto se tiene que llevar a cabo por ley. Pero le vuelvo a repetir, y también me sorprende otra cosa,
que es que Podemos presente ayudas y un tema que más le preocupe es el tema de los coches eléctricos, que la capacidad de compra no es de las clases medias bajas, sino que son coches que, bueno, tienen su coste, pero a mí me sorprende muchísimo, pero yo se lo agradezco porque tienen que pensar ustedes también en todo, lo digo para hacerle memoria. Gracias por el apoyo, por presentar esto, donde tendrían que apoyar realmente sería en zona de bajas emisiones y compra de autobuses
no con abstenciones y votos en contra, sino dando el callo y apostando, votando a favor. Llevamos cuatro años de retraso y mire si usted conoce bien el tema, que solamente decirle que la moción usted nombra de unas plazas en Cataluña que no hay, no son erróneas, y se olvida del parking de Bastos también. Tenemos siete parques municipales. O sea, usted preside en un grupo, o sea, está en un grupo municipal donde hay siete parques municipales. Sí que es verdad que nos hemos encargado por seguridad
de quitar la estructura. Ahora solamente son de abonados, pero usted no nombra este parking de bastos. Entonces, para mí es como si Vox hubiese estado aquí porque ustedes están ahora defendiendo tranquilamente
Una medida que podría defenderla perfectamente el partido de Vox, pero ustedes verán. Vamos a lo que vamos. Entramos a gobernar, nos encontramos que hay una ley desde el 2021 que no se está cumpliendo. ¿Por qué no se está cumpliendo? Y nosotros nos damos cuenta cuando vamos a pedir una ayuda en el 2023 y encargamos a una empresa la redacción de esos proyectos para instalar estos puntos de recarga dentro de los parkings.
Saavedra, recordemos que ya tenía tres puntos, Cataluña cero, señor Carmona, Cataluña cero, no como usted pone la moción, es erróneo, Cumpáns tiene dos, Juan XXIII tiene cuatro, Tarraco tiene cero y Bastos, por supuesto, ahora de momento, que es el parking que está un poco malito ahora y lo tenemos que cuidar, de momento tiene cero.
Lo que hacemos cuando entramos es presentar a una empresa que se presenta para la redacción de estos proyectos y cuando nos damos cuenta, para pedir una subvención, hablamos de la subvención Marco, para la subvención Moves 3, nos damos cuenta que los parkings no están legalizados. Y esto usted...
O su igual, que era el señor Pinedo, dirigidos por el señor Fortuny, no se dan cuenta. Por lo tanto, lo que tenemos que empezar a hacer es ponernos a trabajar, igual que hicimos con el contrato de la basura, igual que hemos hecho con miles de historias más. Y yo sí que no estoy en plan una campaña. Yo soy la concejal de limpieza y la presidenta de la EMT, entre otras cosas. Y nos damos cuenta que esto no se había hecho.
Yo creo que hay una corresponsabilidad bastante importante. Tiramos para adelante, presentamos para la subvención las seis solicitudes de los parkings y legalizar un parking es un trámite bastante largo. Esto lo pedimos en octubre del año pasado y ahora, a finales de este mes, acaba el tiempo, el plazo para poderlo llevar a cabo.
Lo que tenemos legalizado es Torroja, cuando hicimos el aumento. Tiene los diez puntos de recarga rápida, semirápida. Y lo que sí que conseguimos hace seis meses es legalizar el parking de Sabera. Esto que dice usted, pónganse en marcha, porque no están haciendo nada. Pues mire si no estamos haciendo nada, que fue nada más entrar.
Lo que sí que estamos esperando, que creemos que no vamos a llegar a tiempo porque acaba a final de este octubre, es legalizar el parking de Juan XXIII y Lluís Companys, que están bastante en marcha y que para legalizarlos tenemos que adecuarlos a norma. Adecuarlos a normas, parkings que ya están hechos, es donde tenemos ahí bastante trabajo. Entonces, ahora han sacado una nueva ayuda, les informo, que tendremos tiempo de presentar la solicitud hasta el 31 de diciembre del 2025.
Per poder llevar a cabo segurament Juan XXIII i els companys ens estem presentant. Saavedra, Tarraco i Catalunya van ser els parquings amb més dificultat per llevar-los a plaça perquè no entrem dins d'aquesta...
Pensemos que Saavedra, por ejemplo, es del año 85 más o menos y los últimos como Cataluña es del 2003. Lo que sí que hemos hecho es que tenemos puntos eléctricos fuera de los parkings, como puntos en la ciudad, como por ejemplo en la Imperial Tarraco hay tres, en la Rabasada hay tres.
l'anella mediterránea 4, que ya estaban, estos sí que estaban puestos de la ciudad, no voy a decir mentiras tampoco, Gavarras 2, Tabacalera 2, lo que sí que se ha puesto después fue Torroja, tiene esos 10 puntos, que le recuerdo que los cargadores sí son gratis dentro de los parkings, excepto Torroja, todos los demás cargadores en los 5 parkings, por mucho que usted diga que no,
No sé, una mentira, por mucho que la repita Nueva Set, son gratis las cargas en los demás parkings, excepto en el Torroja. Hablamos de parques municipales. Y ahora mismo ya están instalados otra puesta del Gobierno, otros tres cargadores nuevos que cuando recepcionemos desde la MT son los que están en el parking de la floresta. Entonces, dicho esto, yo...
Perfecto. Nosotros vamos a votar a favor, que no puede ser de otra manera. Es un trabajo que ya comenzamos hace ya más de un año y nos encontramos con este enredo que, como otras cosas, estamos intentando solucionar porque no se había puesto hilo a la aguja antes. Gracias. Gràcies, consellera Ors. Anem ara a la moció presentada pel grup municipal Junts per Catalunya. Perdona? D'ordre? Quin ordre?
Bé, consellera, a veure si parla i llavors ja decidirem si està o no. Presidenta, és una qüestió d'ordre. El govern té temps il·limitat amb les mocions dels grups municipals? Sí, el tancament quan parles del govern, sí. Gràcies.
Ara sí, podem continuar. Doncs anem a la moció presentada del grup municipal Junts per Catalunya, la qual s'entereix també el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per garantir l'autonomia financera i l'ús eficient dels estalvis municipals. Gràcies.
El conseller Fortuny i jo mateix, jo com a presentador de la moció i ell com a representant d'Esquerra Republicana que s'hi ha adherit, han decidit que com que entenem i estem convençuts que vostès s'han llegit les tres pàgines d'exposició de motius, els podem estalviar a lectura de tota la moció, sinó que ens invitarem només a explicar i a llegir els acords que demanem que s'aprovin.
Acords. Instar el Govern de l'Estat a modificar la llei orgànica 2 barra 2002 de 27 d'abril d'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i la llei 27-2013 de 27 de desembre de racionalització i sostenibilitat de l'administració local amb els objectius següents. A.
permetre que els ajuntaments destinin els seus romanents i superàvits pressupostaris a inversions financerament sostenibles o projectes d'interès general, garantint que els estalvis de Tarragona reverteixin directament en la ciutat i en la seva ciutadania. Bé, flexibilitzar i simplificar la presentació dels plans econòmics i financers, PEF, per als municipis amb gestió sanejada, eliminant tràmits innecessaris i reconeixent la seva responsabilitat pressupostària.
C. Revisar la regla de despesa per adaptar-la a la normativa europea i excloure'n les despeses extraordinàries derivades d'emergències socials, econòmiques o mediambientals. D. Reforçar el paper de la intervenció municipal com a òrgan de control i garantia, considerant suficients els seus informes per autoritzar usos puntuals dels romanents.
2. Reclamar una reforma global del sistema de finançament local que asseguri la suficiència financiera i l'autonomia de gestió dels ajuntaments, incorpori mecanismes de compensació per la pèrdua d'ingressos derivada de la reforma de la plusvalua municipal i del retorn de l'IVA suportat pels ents locals i contempli la possibilitat d'un mecanisme de condonació parcial del teute municipal per als consistoris amb comptes equilibrats.
Bé, gràcies per una mica tot. Doncs agrair al grup de Junts que hagi presentat aquesta moció en la qual ens hi afegim i per tant acabaré de llegir els tres punts que ara queden dels acords.
3. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a defensar davant de l'Estat un nou model de finançament local basat en la responsabilitat fiscal, la cooperació institucional i el respecte a la Carta Europea d'Autonomia Local.
4. Demanar la definició d'una nova fórmula de càlcul de participació dels tributs de l'Estat, que tingui en compte l'evolució de les despeses municipals, permeti els increments automàtics per cobrir els augments de les despeses de personal i garanteixi el finançament d'aquells serveis impropis assumits pel municipi i que no ha tingut altre remei que assumir moltes vegades.
Trasladar aquests acords al Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, al Ministeri de Política Territorial, al Govern de la Generalitat de Catalunya, a la Federació de Municipis, a l'Associació Catalana de Municipis i als grups parlamentaris del Congrés i del Senat. Grups que vulguin intervenir abans de la votació, doncs anem a la votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Abstenció. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. No. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Abstenció. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Abstenció. Per tant, s'aprova la moció. Per 10 vots a favor, 1 vot en contra i 13 abstencions.
Grups que intervinguin en explicació de vot. Javier Gómez.
Se está utilizando el pleno municipal como altavoz político para una reclamación de ámbito estatal. Sin embargo, tanto Junts como Esquerra Republicana tienen representación parlamentaria y gubernamental, tanto en el Parlamento de Catalunya como en el Congreso de los Diputados, lugares donde realmente pueden promover la reforma legal que aquí reclaman.
El principio de legalidad y estabilidad presupuestaria no es una imposición arbitraria, sino una garantía constitucional derivada del artículo 31.2 de la Constitución, que obliga a todas las administraciones a actuar con eficacia y economía en el gasto público.
Las restricciones que impone la ley de estabilidad presupuestaria y la regla del gasto nacieron precisamente para evitar derivas megalómanas, endeudamiento excesivo y obras faraónicas sufragadas con dinero público. Es decir, para proteger al ciudadano de la mala gestión política. Por tanto, la reclamación de mayor autonomía municipal no puede traducirse en libertad para gastar sin control, sino en libertad responsable, bajo criterios de sostenibilidad financiera y eficiencia administrativa.
Es decir, reconocer la legitimidad del debate sobre la financiación local, sí. Recordar que el Ayuntamiento de Tarragona gestiona bien dentro de los márgenes legales, para eso estamos todos nosotros, que fiscalizamos el equipo de gobierno. Señalar que no se puede reclamar autonomía financiera sin hablar de responsabilidad y control del gasto, también. Y subrayar que quienes hoy promueven esta moción tienen los canales parlamentarios adecuados, que son el Congreso...
i al Parlament. Yo estoy de acuerdo con flexibilizar la norma, pero hagámoslo por los canales adecuados. Muchas gracias. Gràcies, conseller Gómez. En nom de la consellera Elvira Vidal. Gràcies, consellera Adán. Bé,
El conseller que m'antecedeix ha sigut clar. Els principis d'eficàcia i eficiència han de regir qualsevol gestió dels dents administratius, de les administracions públiques, en aquest cas administracions locals. L'autonomia d'acció sense autonomia financera queda buida de contingut i així ho diuen la jurisprudència i la doctrina.
Eficàcia, assolir els objectius assignats per la llei de bases de règim local que tenim els dents locals. I amb eficiència, amb els recursos optimitzats, amb el mínim de recursos, no es poden anar llançant.
Voldria qualificar la meva abstenció com abstenció facilitadora, perquè aquí ja ens hem acostumat a posar cartells a les mocions i a les abstencions. La meva és una abstenció facilitadora. Crec que l'autonomia política sense autonomia financera no té cap sentit. I per què una abstenció facilitadora?
Perquè gairebé estic una mica espantada del tractament de càstig. Cada vegada que voto un no a alguna moció de Junts, passat d'independent a no escrita, transfugo i ara dintre de no res seré una proscrita. Gràcies, consellera Vidal. En nom de Comú Podem...
Gràcies. Varies coses. Jo crec que és important de vegades donar algunes dades perquè ens enredem en alguns debats. Els ajuntaments d'aquest país recaptem el 13% dels impostos.
només el 13% dels impostos i això és un problema greu. Nosaltres hem votat que sí en aquesta moció perquè té sentit que els ajuntaments i jo l'equip jurídic recent nomenat, tinc dos comentaris a fer-los. Si un ajuntament no és un lloc on debatre sobre el finançament municipal, no se n'ho farem.
Perquè, home, si és clar que ens afecta, i tant que ens afecta, i si no, que li diguin a la consellera Mascareu o al company Jordi Sierra, que pateix dia sí i dia també per quadrar els números d'aquesta casa, home, és lloc on explicar-ho. Però, a més, conseller Gomet, vostè deia... La llei de...
De pressupostos no és arbitrària. O i tant que ho és. És especialment arbitrària amb els municipis. Especialment arbitrària amb els municipis. Si fessin el que ens fan els municipis amb l'Estat i amb les comunitats autònomes, otro gallo cantaria, que diu aquell. Otro gallo cantaria, perquè les apretades són pels municipis, que són qui assumim
competències pròpies i impròpies a tot i plen i les hem de continuar assumint perquè el que no podem deixar és la gent sense serveis públics. Jo, senyor Cendra, tinc una mala i una bona notícia per vostè i és la mateixa i és que per aconseguir això hem de negociar pressupostos a l'Estat perquè si no, no ho arreglarem. Per tant, jo crec, companys del grup municipal socialista, que hauríem de fer alguna trucada a la ministra Montero i dir que s'ha obert una finestra d'oportunitat perquè Junts per Catalunya
Està disposada a negociar pressupostos. Gràcies. Gràcies, conseller Collado. En nom de Junts per Catalunya... Senyor Collado, hi ha coses que no costen quartos. I modificar una llei no costa quartos. Modificar dues lleis no costa quartos. No necessites un pressupost per modificar l'Arçal.
En tot cas, començo pel començament. Els ajuntaments fan la feina al dia a dia, de vegades fins i tot més enllà de les seves pròpies competències, però no poden disposar lliurament dels seus diners. I a més, són l'administració més infrafinançada de totes les administracions de l'Estat.
Tenim romanents i estalvis, però Madrid ens obliga a guardar-los i pagar deute. Guardar-los o pagar deute? Ep! Que nosaltres sempre ho hem dit reiteradament, que si devem calés als bancs, està bé pagar els diners que els hi devem, no?
Però Madrid ens obliga a guardar-los o a pagar deute, encara que Tarragona té una situació financera mitjanament sanejada. Què reclamem? Que els ajuntaments puguin utilitzar els seus estalvis per invertir a la ciutat. Que no es castiguin els municipis que gestionen bé. Que es revisi la regla de despesa i la burocràcia que impedeix actuar amb agilitat.
Que respecti el que diu Europa. Els ajuntaments han de tenir autonomia de debò. Quin és el problema actual? L'Estat té una cotilla legal que impedeix moure recursos tot i tenir-los. Tarragona podria invertir més en barris, en manteniment, en serveis, però aquestes lleis ho frenen. I els ajuntaments amb mala gestió tenen més marge que els que han fet la feina bé. És absurd.
I què proposem? Canviar la llei d'estabilitat pressupostària i la de racionalització i sostenibilitat local perquè els romanents es puguin destinar a inversions útils per Tarragona i pels seus ciutadans. Confiar en la intervenció municipal i no obligar a passar per capes de burocràcia estatal. Que la Generalitat també defensa aquesta autonomia davant de Madrid.
Catalunya comença cada ajuntament. Si un ajuntament no té autonomia financera, la democràcia local se'n va a les roques. No és una moció ideològica, és una moció de sentit comú. Que els diners dels tarragonins serveixin per millorar Tarragona. Si tenim els diners, els hem de poder invertir a Tarragona, no deixar-los immobilitzats. Un ajuntament sanejat no ha de ser castigat. Ha de tenir llibertat per fer la feina i millorar carrers, serveis i oportunitats.
És cert que la solució està al Congrés dels Diputats, senyor regidor Javier Gómez, però com que les conseqüències del que expliquem avui les pateixen els ciutadans de Tarragona, és bo que des del quilòmetre zero d'aquest patiment d'infrafinançament es comenci a impulsar una reforma d'aquestes dues lleis. Res més. Gràcies. Gràcies, conseller Cendra. En nom d'Esquerra Republicana...
Primer que tot, agrair a tots aquells grups que han votat sí i a més a més han votat i els que han votat abstenció per afavorir l'aprovació d'aquesta moció. Els ajuntaments són l'administració pública més propera a la ciutadania, la que ha de donar solucions als programes quotidians i gestionar el dia a dia del municipi.
Per això són els millors que coneixen les problemàtiques reals de la gent, per això importa que siguin en el seu abans totes les eines necessàries per millorar i facilitar la vida de les persones. Arran de la crisi del 2008,
vam veure com la Unió Europea va posar-se seriosa perquè es complissin els acords de mastri de l'any 92. És a dir, que la regla de la despesa no podia, o que hi podia haver un dèficit públic del 3% i que el deute públic no tenia que superpassar el 60%. Això sopetava tothom.
I evidentment va arribar un moment en què es van posar seriosos i van dir que s'ha de complir això. Però dins de la comptabilitat estatal el que va fer l'Estat és reservar-se tota la capacitat de dèficit per ell i sotmetre a dèficit zero els ajuntaments i comunitats autònomes.
A més a més, es van aplicar altres mesures restrictives, com ja s'ha parlat, que encara duren avui en dia, com l'obligació de les entitats locals a destinar els romanents únicament a reduir el deute. Es va salvar en l'època de la pandèmia per raons lògiques, però que tot plegat fan que moltes vegades sigui una situació asfixiant.
Cal modificar tota aquella normativa que impedeixi als ajuntaments tenir autonomia financera per tal de poder gestionar els recursos públics en benefici de la ciutadania i permetre'ns treballar de manera més eficient. Els ajuntaments han de ser tractats com a majors d'edat i, per tant, tenir les limitacions que marca Màstric.
3% de dèficit i 60% de deute, que no suposa la cotilla imposada per l'Estat fins ara i així habilitar
millors polítiques públiques. Facilitar aquest canvi jurídic i funcional permetrà tenir més capacitat econòmica, que cal que en cap cas ha de servir per acumular riquesa o per traspassar-ho a l'Estat, sinó per destinar aquells recursos de millora de l'espai públic, com poden ser asfaltar els carrers, arreglar problemes de la xarxa clavegrama, etc.
Des d'Esquerra Republicana defensem l'autonomia municipal, de la mateixa manera que estem defensant la condenació del deute de la Generalitat amb el FLA, el fons de liquiditat autonòmica. Un préstec, precisament, que hauria d'haver estat, d'alguna forma, a dèficit i no el joc aquest, que és una estafa en tota regla, que el que fa és, d'alguna forma, establir-ho com a deute
i quedar com a 0 dintre de la comptabilitat estatal. Per tant, creiem que aquesta moció és necessària, que aquest encotillament s'ha de poder treure i que, evidentment, tenim un referent, que són els acords de Maastricht, que limitaven per a tothom un 3% i el 60% de deute. Gràcies. Gràcies, senyor Fortuny. En nom del Govern,
Sí, gràcies. Ens hem abstingut perquè estem d'acord en el fons, si bé, amb alguns matisos, però no estem tot d'acord amb la forma. Estem d'acord, com no pot ser d'altra manera, en què és necessària la reforma del finançament dels ents locals i en aquest sentit considerem que cal prioritzar.
Dotar els ajuntaments de certesa en la xifra d'ingressos amb la que poden comptar en el moment de la confecció i aprovació del pressupost anual. La participació d'ingressos de l'Estat generalment es comunica amb data molt posterior a la data límit d'aprovació del pressupost. En segon lloc, és precís concretar, efectivament, un nou model de finançament que permeti als ajuntaments cobrir el 100% del cost dels serveis que tenen delegats
i en especial perquè fa el cas de l'Ajuntament de Tarragona que permeti cobrir el 100% del cost tant en l'àmbit educatiu, per exemple, llars d'infants, entre d'altres, i en l'àmbit de serveis socials. En tercer lloc, també entenem que cal recuperar el principi d'autonomia local en el destí del romanent o, com a mínim, recuperar la certesa amb una normativa clara que determini què es pot fer amb el romanent més enllà d'amortitzar deute anticipadament.
Aquí discrepem amb la forma que proposa la moció de Junts, atès que la intervenció de l'Ajuntament té la funció legal de control i no considerem oportú carregar-la amb una responsabilitat que entenem que correspon en exclusiva a l'equip de govern, que és concretar el destí del romanent sobre la base d'uns criteris legals, clars i certs.
Ens hem abstingut també perquè estem d'acord, com he dit en el fons, però amb matisos, atès que s'han de posar en valor les mesures de suport als ents locals que s'han impulsat des del govern d'Espanya, que ha destinat més recursos que mai, com per exemple en el finançament de les entitats locals. Es va solir un màxim històric el 2024 amb 28.415 milions d'euros
cosa que representa un increment de 10.725 milions d'euros respecte a l'exercici 2017, és a dir, un increment del 61%. Per la seva banda, la Generalitat, inclús amb el pressupost prorrogat, el passat 23 de setembre ha creat el Fons Extraordinari Adicional 2025 per als nens locals, que en el cas concret de la ciutat de Tarragona comporta un increment del 10%.
l'exposat que ens hem abstingut i aprofito per encoratjar els grups en representació parlamentària, tant al Congrés dels Diputats com al Parlament de Catalunya, a aprovar els respectius pressupostos per a 2026, cada ben segur, permetrant noves mesures de suport al món local. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Mascaró. Anem ara a la moció presentada pel grup municipal de Vox per a la creació d'un espai municipal de referència per a les persones amb discapacitat a Tarragona.
Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Este colectivo, día tras día, ve vulnerados derechos fundamentales tan básicos como el acceso a servicios, la educación adaptada o la plena participación en la vida social y laboral. No estamos hablando de un problema secundario ni puntual, sino de una situación estructural que afecta a su integridad física, emocional y social.
Desgraciadamente, el Ayuntamiento de Tarragona ha priorizado en los últimos años otras agendas. Se han creado y promocionado servicios como el SAIT, el SAT, el Punto Lila, el Arco Iris, la Red NOA, que responden a una narrativa ideológica concreta, vinculada al feminismo y al movimiento LGTBI, y a los que se destinan cada año ingentes recursos económicos, espacios públicos y toda la visibilidad institucional posible.
Por poner algunos ejemplos, se destinan más de 60.000 euros para proyectos del servicio de atención a diversidades sexuales o 260.000 euros en gastos de personal para políticas de igualdad y LGTBI. Podría seguir, pero no lo voy a hacer. Mientras tanto, las necesidades de las personas con discapacidad continúan prácticamente invisibles y sin respuesta. Esto es un agravio comparativo y una carencia de responsabilidad institucional grave.
¿Cómo puede ser que se destinen recursos a proyectos ideológicos mientras no hay en nuestra ciudad ni un solo espacio municipal dedicado exclusivamente a las personas con discapacidad? ¿Cómo puede ser que se den altavoz a unas causas y se esconde y se condene a la invisibilidad a un colectivo que tiene que luchar cada día contra barreras físicas, sociales y económicas?
Hablamos de famílies que tienen que afrontar un esfuerzo doble. Por un lado, las propias necesidades de la discapacidad. De la otra, la indiferencia y la incomprensión de una sociedad y de unas instituciones que todavía no han entendido que la discapacidad no es una cuestión marginal, sino una realidad central que afecta la dignidad de las personas.
La estigma de citación continua siendo una herida abierta. Cuando la sociedad y las instituciones reducen la discapacidad a tópicos y simplificaciones, cuando no se ofrecen los recursos ni los apoyos necesarios, lo que se está haciendo es cargar sobre estas personas y sus familias una discriminación encubierta. Y esto no es admisible en una ciudad que se quiere decir inclusiva y democrática.
Por todo ello, presentamos esta moción y exponemos los siguientes acuerdos que emanan, que nacen, de unas peticiones, de unas reivindicaciones de las asociaciones y entidades representadas en el Consejo de la Discapacidad. Son los siguientes acuerdos. Que se destine, por ejemplo, el quiosco de la Rambla Lluís Companys o el de la Rambla Nova como espacio municipal de referencia para las personas con discapacidad.
Dos, que este espacio tenga las funciones de punto de información y orientación sobre derechos, servicios, trámites y recursos. Un espacio de visibilización y sensibilización para toda la ciudadanía. Un punto de apoyo y derivación para familias y personas con discapacidad. Y una herramienta de conexión entre entidades del sector y el ayuntamiento. Muchas gracias.
Consellera Vidal.
Gràcies. Consejera Gómez, jo votaré una abstenció d'aquelles també facilitadores. Per què? Perquè penso que estem portant-ho a l'àmbit ideològic, és a dir, estem parlant de desvestir un sant per vestir-ne un altre. Tanta atenció mereix les polítiques feministes i LGTBIQ+, com les persones amb diversitat funcional, sigui física, sensorial o cognitiva.
No hem de treure-ho d'un lloc per posar-ho a l'altre. Crec que les polítiques feministes d'igualtat funcionen molt bé i són un exemple a seguir. Aquí voldria reiterar que trobo a faltar la recuperació del punt de voluntariat. Espero que s'activi aviat. Ho va iniciar Berni Álvarez i ara ho porta Maria Soler. El Consell Municipal de la Discapacitat es reuneix solament una vegada a l'any.
Quan era la meva responsabilitat ens reuníem cada tres mesos. Una vegada a l'any un Consell Municipal no és efectiu, ha de ser com a mínim semestral. Sabem quantes persones treballen al Departament de Discapacitat? Una sola. M'està parlant d'infraestructures tota l'estona i no m'està parlant de persones que les han de fer de funcionar.
La guingueta de la Rambla no és suficient i, a més, a dintre no s'hi pot estar, van haver de fer un contracte per tenir aire condicionat perquè l'escalli no s'hi podia estar a ple estiu. Cal un banc de recursos, una de les meves propostes, on les famílies puguin compartir els mitjans, cadires de rodes, llits mecanitzats, que tenen disponibles, i intercanviar experiències i recomanacions.
Seria aconsellable una finestreta única, com la que tenim a la casa, una finestreta única empresarial, que ajudi a la gestió de les persones en el seu dia a dia, que tenen discapacitat i no sol física, sinó també, com deia, cognitiva i sensorial. Per tant, aquesta moció, una abstenció facilitadora, i crec que l'han portat al terreny ideològic que no feia falta. Gràcies, consellera Vidal. Anem a votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. No. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Abstenció. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. No. Grup municipal Junts per Catalunya. No. Grup municipal de Vox. Sí. Grup municipal del Partit Popular.
No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la moció. Per un vot a favor, 22 vots en contra i dues abstencions. Grusca, volen intervenir en explicació de vots. Partit Popular.
Com ho podem... Jaime, Vox i Esquerra. Conseller Duque.
Sí, gracias, señora presidenta. Señora Gómez, gracias a esta moción he descubierto algo. Hay algo que me preocupa mucho más que su discurso de odio y es la instrumentalización de algo tan interesante como lo que pretendían hacernos ver en la moción.
Le advierto que en Tarragona ya existen recursos municipales, como la Oficina Municipal de Atención a la Discapacidad y los programas del Institut Municipal de Servicios Sociales, además de los servicios autónomos como la Charcha de Centres de Atención a Personas a Discapacitar, los CARP,
o los serveis de orientació o valoració de la discapacitat de la Generalitat. Además, y sobre todo, creo, a esto hay que añadir el trabajo insustituible de entidades del tercer sector. Me voy a dejar alguna, seguramente, pero tenemos la Montañeta, la Fundació Estela, Aspercamp, Dome, Tarragona, otros promis. Le hablaba de instrumentalización, por lo que la consellera Vidal ha dicho antes. Entra usted en el plano de lo ideológico. No puede defender una causa sin atacar otra
Nos hubiese dejado en una situación de compromiso, porque si solamente defienden los intereses de este...
De este sector, de estos grupos, desde luego tendría un sí o una abstención, pero, insisto, lo único que hace es instrumentalizar un padecimiento, una situación incómoda y, más que nada, parece, con todo ello, que lo único que quiere o que quería era que por fin le votasen que sí a una moción en este ayuntamiento, pero, insisto, por el odio, por el camino del odio o, en este caso, por la instrumentalización, no lo encontrará. Gracias.
Gràcies. En nom d'en Comú Podem. Gràcies.
No parlaré bé de qui hagi redactat la moció, perquè l'última vegada que ho vaig fer, que vaig parlar dels tècnics, el mateix dia crec que va ser el va fotre al carrer. Per tant, no parlaré de qui ha fet la moció per evitar que no fotin ningú al carrer. Crec que la temptació és voltar. Mirin, ho deia molt bé ara el conseller Duque. La seva instrumentalització i el seu enfrontament entre gent que pateix, l'únic que genera és despreci.
que és l'únic que pot generar, perquè la seva obsessió és gent que competeixi per drets i el qui s'ho mereix més. En aquest ple, vostè avui ha fet una cosa que és inversament proporcional al que planteja aquesta moció, que és votar a favor d'ampliar drets a la taxa de la brossa. Fins i tot amb una cosa que vostè la supera, ha votat a favor de la tarifa social de la brossa, i és exactament el contrari del que planteja aquesta moció.
I jo crec que l'honora, i he pensat, ostres, que bé, perquè potser estem entenent allò d'ampliar drets. Però no, no, era pura mirall, i amb una norma que, a més, a vostè ideològicament la contring, com ja ha explicat molt bé. Però quan intentem assenyalar algú i dir per què ell sí i aquest no, en comptes de dir ho haurien de rebre els dos,
és quan ens posem en el terreny de la competència dels últims contra els penúltims. Això jo crec que ja començo a dir-li tots els plens, tots els últims contra els penúltims, perquè en realitat el quiosquet del que vostè parla és de l'àrea d'igualtat o sorpresa on està incorporada l'àmbit de la discapacitat de la diversitat funcional. Jo crec, senyora Gomez, que és demagògic.
I arruint aquesta moció, tal com està plantejada. Nosaltres dubtàvem, eh? Teníem dubtes. Ostres! Però bé, en la defensa que ha fet, és impossible que nosaltres li votem això. És impossible? Perquè sí, sí. Jo crec, i aquí, conseller Vidal, deixem dir-li que sí, sí, és ideològic aquest tema. Profundament ideològic. Profundament ideològic.
I la demostració és que vostè ho entén com una competició entre gent que reclama drets, quan el que hauria de ser és una reclamació de drets per la majoria i per tots aquells que ho necessitin. Hem votat que no, evidentment, i ens trindran al davant, pie en paret, perquè allò que s'ha aconseguit no ens ho vulguin prendre. Gràcies. Gràcies, conseller Collado. Nom de Vox.
A todos ustedes que han votado en contra de esta moción, solo decirles que están votando en contra a muchas familias, a muchas entidades que se han dirigido a nosotros, que estamos nosotros en el Consejo de la Discapacidad, que sabemos lo que piensan, que sabemos lo que solicitan y ustedes están yendo en contra, no de Vox, sino de estas familias.
Hablando del Consejo de la Discapacidad, pues sí, poco interés les dan cuando en el último mes, desde el mes de julio, lo han cancelado hasta cuatro veces. Y por falta personal, sé perfectamente la dotación presupuestaria que hay en personal, 46.000 euros, contra todos los 300.000 euros que hay para otros departamentos, que ya he mencionado antes. Entonces, poco interés cuando este consejo lo han anulado hasta cuatro meses en el mes,
de julio. ¿Y saben ustedes cómo se sienten todas estas asociaciones o estas entidades cuando van al Consejo de la Discapacidad y tienen que escuchar charlas sobre feminismo, diversidad sexual, masculinidad positiva, en lugar de abordar las problemáticas específicas del colectivo? No lo saben, porque a ustedes no se lo dicen, porque les temen, porque temen que les señalen por decir lo que opinan. A nosotros sí que nos lo dicen.
¿Saben cómo se sienten cuando piden organizar una paella para el día de la discapacidad y la respuesta del coxistorio es que no hay dinero?
Las entidades se quejan de que siguen infantilizándolos dándoles coca con chocolate, porque para la paella el ayuntamiento no dispone de dinero, pero para los 3.500 euros para el festival marroquí hay de sobra. ¿Cómo se nota cuál es su público? Señora Fusté, usted que conoce la situación de estas entidades me extraña, siendo concejal, que lo permita.
Les explicaré también la historia de Francisco, un vecino de Tarragona, hombre, discapacitado, postrado en una silla de ruedas, una pierna amputada, a quien unos ocupas ilegales le arrebataron su casa hace dos años. ¿Saben ustedes a quién declara vulnerable la justicia gracias a sus políticas? A los culpables, no a Francisco.
I, encima, a él, por intentar recuperar su casa, se lo llevan exposado. Los Mossos, eso sí, en un taxi adaptado. ¿Conecen su historia? No, no la conocen. Porque si existiera un punto de atención como el que estamos reclamando, a lo mejor conocerían la dramática historia de Francisco y muchas familias más. Y entonces conectarían más con los problemas reales de sus conciudadanos. Muchas gracias. Continuemos en nombre del Partido Popular.
Moltes gràcies. Amb el seu permís parlaré en castellà perquè no hi hagi cap dubte per part de la receptora de les meves paraules de tot el que vull dir amb aquesta explicació de vot. Consellera Gómez, l'hemos su moción que, a tenor de lo que expresa ya en sus primeras líneas, dice que defiende la dignidad humana y el respeto a los derechos fundamentales.
Pero en realidad, y muy a pesar de quienes defienden o sufren la ausencia de los derechos humanos y la igualdad entre las personas, lo que hace usted es para arremeter contra las políticas feministas y LGTBI sobre las cuales podríamos discutir su posible inflación, utilizar, repito, utilizar el colectivo con discapacidad. Mire, como sobrina de Mariona, una persona con síndrome de Down, mis abuelos fundaron con los Vendrell el Estela,
Tia de Gonzalo, un niño con un gravísimo síndrome de Prader-Willi o admiradora de Alex y Magy, que son amigos con parálisis cerebral de mi hijo, por señalar, solo cuatro personas que presentan diversidad de capacidades físicas, sensoriales y cognitivas con las que tengo vínculo emocional, y en esto no soy extraordinaria porque todos tenemos gente a nuestro entorno así, su moción es insultante.
Y le hablo en primera persona, aunque estoy segura de que muchos de los que están aquí o de los que nos escuchan suscriben esta consideración.
Es la primera vez, y confío en que sea la última, que me encuentro con una descarada y ofensiva utilización política de un colectivo complejo y heterogéneo que necesita todo nuestro apoyo. Su moción no propone ninguna medida concreta salvo la conversión de un antiguo kiosco en un, cito textualmente, espai municipal de referencia para las personas amb discapacitat. ¿En serio es esta la única medida que es capaz de proponer para mejorar la vida de todas estas personas?
Les ha preguntado a usted qué es lo que necesitan y en serio me puede asegurar, como acaba de decir, que lo que le han pedido es solamente este kiosk en la Rambla, en ese preciso lugar y con aquellas dimensiones.
¿Sabe cuáles son los organismos que tiene nuestro ayuntamiento y la calidad y cantidad de personal que les ofrece ayuda y asesoramiento? Busque y analice. Y entonces, porque se lo aseguro, podrá, porque siempre se puede mejorar, proponga medidas concretas que serán bienvenidas y cuando lo haga, y siempre que suponga una mejora en las relaciones personales o un aporte lúdico o de soporte para todas estas personas, tendrá nuestro voto afirmativo.
Per respecte a aquest col·lectiu, però també a seus companys que durant anys han treballat per a les persones amb discapacitat,
como las consejeras Gemma Fusté o Cecilia Mangini, que tantas muestras de cariño reciben por parte de ellas, como he podido ver, les sugiero que no utilice a este colectivo para sus batallas en contra de la agenda feminista y LGTBI. Si está en contra, que por supuesto tiene todo su derecho, presente su moción, pero no mezcle churras con merinas, deje de utilizar a las personas con capacidades diversas para vestir o mejor ocultar sus verdaderas intenciones. Lo que acaba de hacer es obsceno.
En el sentido etimológico de obsscenae, fuera de escena, quiero decir, la explicación de su moción está completamente fuera de lugar por mucho que compartamos la mejora en la vida de las personas que más lo necesitan. Imagino su voto en la próxima moción sobre el aumento de personal de servicios sociales en el contexto educativo y confío en verla en la cursa inclusiva de mañana por la mañana. Moltíssimes gràcies, consellera Serrano.
Gràcies, Marta. Bé, jo no anava a sortir, la veritat, perquè creia que no valia la pena, però per dignitat de les persones amb discapacitat, de les persones que fa 35 anys com jo i altres que són voluntaris de diferents entitats, de les escoles, dels tallers ocupacionals, per això hi parlaré. Miri, senyora Gómez, la seva moció és...
paternalista, és capciosa, rància, és indigna. I és indigna per moltes causes, per moltes. Miri, la primera és perquè
utilitza les persones amb discapacitat per atacar els col·lectius feministes i LGTBI. Aquesta és la primera indignitat que a mi se'm passa pel cap. I la segona indignitat encara més gran, que Vox vingui a parlar de discapacitat quan a la reforma de la Constitució, per canviar la paraula
Simplement disminuït per persones amb discapacitat, vostès van votar en contra. De veritat és que per vostès encara serien subnormals dels anys 60 o 70, que és on vostès volen anar.
Miri, el col·lectiu amb discapacitat, també molts d'ells pertanyen al col·lectiu LGTBI. O és que un nen amb discapacitat, ai, pobret, no pot ser gai o lesbiana. Clar que ho pot ser, i amb tota dignitat que ho pot ser. I li diré més. Fins i tot un marroquí pot ser immigrant i pot ser del col·lectiu LGTBI. I aquí estarem per defensar-lo.
Perdó. Bé, clar que hem de tirar endavant, clar que hem de fer coses pel col·lectiu, per exemple, tot el tema de l'accessibilitat, que senyors de govern fiquin-se ja en marxa a ficar el pla d'accessibilitat per la ciutat de Tarragona, que encara no han escrit ni una coma. Clar que hem de ficar més tècnics amb tot el tema de la discapacitat, clar que hem de...
Reuni'ns més amb tot el Consell de la Discapacitat. Clar que sí. Com no hem de dir que no? Però això no treu que vostè vagi en contra d'altres col·lectius que, com ha dit la Marta, no sé com ho ha dit menines, no sé què, és que té tota la raó. És que no té res a veure. Una cosa és una cosa i l'altra l'altra. S'ha de sumar drets, no restar. S'ha de multiplicar drets, no restar-los. Mai a la vida.
Com he dit, vostès voldrien tornar als anys 70, on la gent homosexual estava a la presó o se'ls tancava a la presó, però sap què feien amb els discapacitats a l'època que vostès volien anar? Els tancaven a casa perquè eren...
del diable. I era una vergonya tenir-los. Doncs si volen tornar a això, pues tornin. Però no parli en nom de famílies ni d'entitats, de dos, tres famílies que vostè coneix. Però si veritablement estan informades, sap que tot el que vostè ha dit no és cert. Moltíssimes gràcies, consellera Fuster. En nom del govern...
Gracias, consellera. Bueno, la verdad que no sé ni por dónde empezar. Agradezco a los grupos que han defendido también el no que hacemos nuestro, a Jordi Collado porque está siempre al lado, a Gemma por todo lo que hace desde hace tantísimos años por el colectivo de la discapacidad y a Marta, por supuesto, por la intervención magistral que nos ha hecho.
Sin embargo, me dan ganas de decir cosas. ¿Es ideológico? Por supuesto que sí, es absolutamente ideológico, como es lo vuestro también. También hay una ideología en su intervención, una en la que no estoy de acuerdo ni el grupo que represento.
Pero lo que me ha sorprendido es el gran desconocimiento de la realidad de esta organización. Ya lo dijo el compañero Collado, igualdad forma parte del área de ciudadanía y dentro del departamento de igualdad hay servicios. Uno es el de discapacidad, así como están las políticas públicas LGTBI y las políticas feministas, por supuesto, pero la discapacidad también. Por tanto, el kiosquet, que es un recurso de todo el área, el kiosquet que está frente a las Teresianas y el que vamos a inaugurar dentro de poco,
Es un recurso del área donde se difunden las acciones, los proyectos, la tarea del área, donde se da información y se deriva a las personas que buscan información y se acercan. También hay un ciclo muy bonito, a mí personalmente me gusta mucho, que se hace desde el kiosk, que es un contacontes.
Donde hay algunos niños, yo personalmente veo siempre a uno que va en silla de ruedas, que participa, que usted si pasea por ahí lo podrá ver, y algunos otros niños que van a los cuentos, cuentos para difundir, obviamente, un mensaje que para usted es evidentemente ideológico y lo es, un mensaje de inclusión, un mensaje de igualdad.
Yo creo que, y tomo nota de todo lo que se ha dicho, nos queda muchísimo para hacer. También el desconocimiento del que hablaba tiene que ver con el servicio técnico de la discapacidad, un servicio que existe hace 25 años. 25 años y que habrá cuatro ayuntamientos, Dema igual lo sabe mejor que yo, cuatro ayuntamientos, cinco que lo tienen, que puede ser más fuerte y mejor y más dotado evidentemente, pero existe. Y si usted habla con las entidades le podrán hablar
Con las personas de las entidades que también yo como consellera del área hablo constantemente, le podrán hablar de ROMA o de La Rosa, que son los técnicos de referencia a los que les sobra sensibilidad, a los que les sobra escucha activa.
Como dato de color, hace 35 años que se hace la Festa Peratutón, con un gran éxito de participación, donde no se infantiliza nadie, donde se sienten absolutamente incluidos y felices con su fiesta, que además se adapta cada vez más por la demanda de la sociedad y de los tiempos, la Fiesta Mayor de Santa Tecla,
se adapta a las personas con dificultades o con alguna diversidad. El TETA, el TETA Fest, que por cierto ha sido recientemente nominado a un premio, el TETA Fest lleva cuatro ediciones nada más, dos del mandato anterior y dos de este mandato.
El Pride de Tarragón, el orgullo gay, lleva dos ediciones en nuestro mandato. Es decir, estamos poniéndonos a tono con los tiempos y con la ideología. Pero hace muchísimos años que se trabaja desde esta casa todos los concejales que han pasado, todos los alcaldes, por la discapacidad. Y más debe hacerse. Me sumo a los adjetivos de instrumentalización de esta moción, de indigno.
de improcedente sobre todo moralmente muy bajo porque en serio quitar derechos a uno para dárselos a otro pase un poco por la ciudad señora gómez hable con con las entidades de verdad y también con los técnicos que se encargan con los servicios que tenemos con los proyectos que están en marcha el departamento de discapacidad entre otras cosas es de los que tiene a su cargo algunas subvenciones
También hay que dotar más, como ya pidió también la compañera Gemma en el pleno anterior. Tienen que ser mucho más cuantiosas, es verdad. Pero ahí están. Las más importantes son las que se destinan a los casals de Estiu, que se hacen cada verano. Y vamos sumando.
Jo simplement dic que sempre se puede hacer más, como ya he dicho, pero nunca, nunca podemos enfrentar a las personas por los recursos que tenemos, porque ya eso nos lleva a una ruina, de verdad, a una ruina, sobre todo moral. Nada más. Gràcies, consejera Mangini. Anem ara a la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular per reactivar i rehabilitar els edificis de la Paralta de Tarragona.
Moltes gràcies, senyora Tenent d'Alcalde. Mirin, avui presentem una moció que té un objectiu molt clar que és reactivar i rehabilitar els edificis de la part alta de Tarragona. Tots coneixem la problemàtica de la part alta de Tarragona. És inviable la seva edificació en molts espais precisament per el que és i per el que significa les restes arqueològiques magnífiques que tenim i la seva qualificació.
no hi ha com a patrimoni mundial, sinó abans com a conjunt arqueològic i conjunt històric de Tarragona. Però clar, per molt que aquesta zona sigui el cor històric de Tarragona,
El pas de temps aquesta zona està patint i es veu amenaçada. El barri s'està buidant i no s'està buidant per culpa del turisme, com a vegades se'ns vol fer creure. On abans hi vivien a prop de 20.000 persones, 18.500, avui en queden poc més de 4.000. Hi ha cases en ruïna, cases en descomposició,
edificis sencers buits, immobles que s'han enfonsat i moltes cases molt modestes, on fins als anys 80 residia població amb pocs recursos. I és que el nucli històric de Tarragona, a la part alta, pateix una pèrdua de població i una pèrdua de densitat. I repetim, la causa d'aquesta degradació no és el turisme, perquè aquesta pèrdua paulatina d'habitants és molt anterior
el boom turístic. La ciutat turística en realitat només ocupa una part molt reduïda del conjunt històric.
El problema és la reducció del nombre d'habitants per la manca de rehabilitació, per la manca d'habitatge. És un fet que cronifica la tendència a l'abandonament de tota la zona i això no ho diem nosaltres. Us reflexa un estudi de la URUB de l'any 2018 sobre la qualitat de l'espai urbà de la part alta. Un estudi que, a més a més, va coordinar des de la URUB, l'avui consellera Serrano,
com a doctora de la universitat, i que va ser un informe encarregat llavors per l'Ajuntament de Tarragona i del que no se n'ha sapigut res més. Valdria la pena agafar-lo, tornar-lo a veure i, evidentment, pels serveis de la URB actualitzar-lo. Vostès ja veuen com treballa la consellera Serrano, per tant, la seriositat amb la que estava feta aquest informe.
És fonamental un impuls a la rehabilitació del parc antic que actualment trobem a la ciutat, però també al conjunt de tot Espanya. De fet, tal com recull el Pla Estatal d'Habitatge que planteja el Partit Popular, l'objectiu és que totes les construccions més antigues es puguin recuperar mitjançant la rehabilitació amb renovació, reconversió i modernització dels habitatges. Tot això compunyat sempre de línies de finançament i una fiscalitat adequada per poder fomentar aquesta rehabilitació.
L'horitzó de tot això és posar fil a la problemàtica de l'habitatge. Rehabilitar no és només arreglar una paret o una façana, és reconstruir un barri amb mancances molt severes i aquest problema actual l'hem d'aprofitar com una oportunitat. Hem de fer del defecte virtut i treballar de manera decidida, real i seriosa per recuperar un barri i un espai com és el de la part alta.
La rehabilitació es converteix en la clau per revertir aquesta situació d'abandonament. És una qüestió de vida, d'habitatge i d'oportunitats al barri i a tota la ciutat. S'ha de fer servir mètodes de buidatge, d'esponjament urbà, uns punts claus per articular una xarxa d'espais públics que millorin el teixit urbà i la edificació. En definitiva,
En un món on anem cap a la reaprofitament, la reutilització, rehabilitar és recuperar, rehabilitar és donar una nova vida als carrers de la part alta, atraure famílies, comerç i activitat. És tornar a fer de la part alta un barri viu, segur i habitatge.
és tornar a utilitzar aquestes cases amb les que gent hi va viure durant tant de temps i segueix vivint i donar-li aquesta nova vida, evidentment adaptada al moment actual. Per tot això demanem, dintre del que són els acords que proposem i que demanem el seu recolzament, que el Nou POU incorpori instruments específics per regenerar el parc edificatori de la part alta, que es modifiquin les ordenances fiscals per facilitar les obres i rebaixa de l'ICIO
per fomentar aquestes llicències d'obres i el nombre de rehabilitacions, que sobretot es facin més àgils les llicències i tràmits de rehabilitació, que a malgrat el govern es digui que ara van com un coet, no són tan superràpides, ni molt menys, i la realitat és que necessitem aquest coordinador, i per últim establir, com dèiem, una millor coordinació entre Generalitat i Ajuntament, perquè la burocràcia no pot continuar sent un fre per als veïns i les veïnes que volen recuperar
casa seva i per tots els que volem recuperar la part alta i, en definitiva, Tarragona. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Grups que vulgui intervenir en fase de debat. Conseller Fortuny, com vostè vulgui. Gràcies, alcalde. No li votarem que no.
Però tampoc li votarem que sí. Benvolguda, Maria Mercè Martorell. Trobem a faltar i a sobrar en aquesta moció algunes coses i a la vegada no trobem oportú un cert to desafortunat en què es manifesta en la part expositiva.
I li diré, encara que en l'exposició ara no ho ha fet, però sí que ho ha deixat per escrit, vostè diu literalment, els anys 60 i 70 del segle passat el nucli històric de Tarragona era conflictiu. No arribaven turistes com ho fan ara.
Escolti'm, els que han viscut a la part alta des de fa més de quatre generacions són conflictius? Són conflictius tots aquells ciutadans que van marxar a viure a Sant Pell i Sant Pau als anys 70 quan es va crear el Dou Barri i d'alguna manera van voler optar a un espai nou? Els turistes dels anys 60 i 70 eren turistes estrangers bàsicament de càmping
un càmping promocionat i el turisme promocionat pel seu amic Manolo Fragueri Barne, que va promocionar a Tarragona des d'aquest punt de vista, i no des del punt de vista cultural. No va fer aquí cap parador nacional. Per tant, era un altre tipus de turisme, un turisme benvingut, un turisme que fins i tot els de la residencial pujaven a comprar,
comestibles a la part alta, de forma natural, sense cap conflicte, cap por. En aquella època no hi havia supermercats. Farsa em va fer el meu avi de carregar cotxes de turistes de què viures i ajudar-los a treure la compra al passeig de Sant Antoni. Van ser els botiguers de la part alta els que explicaven què era Tarragona, els que deien que anessin a la catedral i visitessin la muralla. I vostè diu que allò era conflictiu.
Sort de la gent de la part alta. Però no tan sols parlo de botiguers, parlo de pescadors, de pagesos, de paletes, de portuaris, de la nostra comunitat gitana, dels que van mantenir la cultura popular als castells, al ball de bastons, la rumba. Qui va fer això? Els de la part alta. En fi, em sap greu aquest dibuix que vostè ha deixat anar aquí. Estem d'acord que hi ha molts fronts oberts a l'hora de vetllar per la preservació de la part alta i cal tractar-la com es mereix.
Però no podem obviar, per tant, un dels principals problemes que emanen, com molts altres, no és altre que la proliferació de pisos turístics. Tots ells aboquen una identificació contra la qual hem de lluitar i volem evitar la pèrdua total de la seva essència. Però per la part resultiva li he de dir...
La mesura que vostè proposa pel que fa l'ICIO ja es fa, perquè ja està graduat en les obres en funció del seu volum i el seu abast. Miris l'ordenança. Però a més, en el mandat passat, el 2020, ja es va impulsar la bonificació del 95% de l'ICIO per tots aquells edificis fets abans del 1975.
amb els dits de la mà podem comptar els edificis posteriors a la partalda. Per tant, això ja s'entén. I sí, fa bé de recordar que el pom ha de ser el pom de la rehabilitació, perquè en realitat és aquest pom que ha de crear i regenerar el que són els espais buits de Tarragona. I fa bé d'assenyalar-ho. No fos cas que se'ns despisti el govern actual. Gràcies.
Gràcies, conseller. Passem la votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Abstenció. Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Abstenció. Abstenció. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. No. No. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal de Vox. Sí. Grup municipal del Partit Popular. Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Abstenció. Grup municipal socialista. Abstenció. Per tant, s'aprova. Per 8 vots a favor, 2 vots en contra i 17 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Conseller Gómez, en Comú Podem, Junts, Partit Popular i Govern. Conseller Gómez, com vostè vulgui.
Comparto la preocupación que motiva esta moción. La par alta necesita con urgencia una estrategia de recuperación urbana, económica y social. Es uno de los espacios más valiosos de Tarragona y no puede seguir perdiendo vida ni vecinos. Pero también creo que algunas de las medidas propuestas en esta moción, en las que quizás yo no participo,
Primero, la idea de rebajar el licio exclusivamente para las obras en la par alta. Para mí plantea un problema de equidad fiscal. Si realmente queremos fomentar la rehabilitación y la inversión, la rebaja del licio debería aplicarse de forma general a todas las actuaciones de mejora o restauración en la ciudad, no solo en un barrio concreto. Todos los tarraconenses sostienen este ayuntamiento con sus impuestos y, por tanto, todos nos merecen las mismas oportunidades e incentivos.
La par alta necesita ayuda, sí, pero sin crear graves comparativos con otras zonas que también arrastran problemas de vivienda y degradación urbana.
Luego hay otra, si me permite, otra pequeña incongruencia. Dice que la Par Alta se está vaciando de vecinos, vecinas y vecines. Pero le diré, para mí es una incongruencia cuando les he visto defender a ustedes la proliferación de pisos turísticos. Que hablando con las asociaciones de vecinos de la Par Alta, nos han manifestado una y otra vez que son los que están ahuyentando precisamente la convivencia de los vecinos en la Par Alta. Por lo demás...
Comparto la necesidad de agilizar las licencias, mejorar la coordinación con la Generalitat y promover una rehabilitación que devuelva vida al casco histórico, por supuesto. Pero la política fiscal debe ser justa, transparente y coherente. En definitiva, he votado abstención porque las bonificaciones deben premiar la rehabilitación, no la ubicación. Porque el objetivo no es privilegiar a un barrio, sino levantar a toda la ciudad. Muchas gracias.
Gràcies, conseller. En nom d'en Comú Podem.
Gràcies. Hem votat que no a la moció per aquelles coses de les congressions. Ja ho he dit al conseller Fortuny que hi ha coses que s'estan aplicant i en aquest sentit sí que ens preocupa el plantejament de la pròpia moció i per diverses coses. Una és, i em permetrà el xascarrillo, si algú fos malpensat creuria que aquesta moció té a veure amb que no ens vegin les vergonyes els turistes.
Però no ho soc i per tant crec que aquesta moció té a veure amb l'interès de recuperar una zona concreta de la ciutat.
necessitat, no només passa a la part alta. I per tant, tenim de tota necessitat. Jo aquests dies que hem negociat la tarifa social de la brossa, senyora Mascaró m'anava demanant que li fes llista a les coses. Ja tens coses per pressupostos? Ara li aprofito la broma, apuntis a la llista la necessitat de regidor habitatge perquè en els propers dies en parlarem perquè és imprescindible. Però sobretot,
Conseller Martorell, hi ha una cosa que vostè ha intentat destriar aquí com si fossin coses separades, i són els pisos turístics.
a la part alta tenim les mateixes places de pisos turístics, perquè gent hi dormi amb pisos turístics, les mateixes que electors a les eleccions municipals del 2023. Ara segurament serà un algun menys. Estem parlant de 2.400 places i 2.500 electors. Si això no és una dada que ens hagi de preocupar, no sé quina serà. Però a més, vostè deia, la gent va marxar de la part alta de manera continuada,
És veritat, la gent de la part alta anava marxant, però la crescuda, els pics de pisos turístics, de llicències de pisos turístics d'aquest Ajuntament i població a la part alta són dues línies que quan una puja l'altra baixa. I a més la intensitat es remarca. I per tant, mirant les dades li diem...
Aquesta proposta és interessant, s'ha d'aplicar tota la ciutat. Recordem que tenim next generation de millora d'edificis que pengen d'un fil per capacitat d'inversió dels propis veïns, que n'haurem de parlar també.
i no estan al centre històric de la ciutat, estan als barris de Ponent, perquè hi ha edificis que necessiten revisió a tot arreu i hi ha qui ha decidit tirar endavant propostes i ha aconseguit recursos que els hem d'acabar de suportar. Per tant,
Entenem la bona voluntat de la moció, crec que hem de tenir en compte i hem de tenir cura, perquè si intentem destrir el turisme com si fos escèptic i no tingués cap qüestió a corregir, ens fotrem un enredor, que per cert és el que ha passat durant massa temps en aquest Ajuntament. El turisme ens semblava per ser.
I com totes les activitats econòmiques, té externalitats negatives per a aquells que hi viuen, unes més i altres menys. I en aquest cas, en la part alta, la transformació profunda que està vivint el municipi o la zona, amb població, amb veïns i, no ens oblidem, amb comerç. Gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, senyor alcalde. Han votat favorablement perquè compartim la diagnosi que fa aquesta moció. La part alta pateix una pèrdua de veïnat, un parc d'habitatge envellit i una burocràcia que frena la rehabilitació i la vida quotidiana. És una realitat que tots veiem i que ens preocupa.
però a Junts no ens quedem només en descriure el problema, sinó que ja l'hem convertit en una proposta vinculada al pressupost 2026. I per això hem posat damunt de la taula dues mesures. Un pla d'usos amb 200.000 euros per tal d'ordenar les activitats i protegir l'identitat no només de la part alta, sinó també de la part baixa i el serrallo.
frenar l'accés d'activitats en determinats espais i incentivar l'obertura d'altres activitats que són necessàries en determinats espais. I la segona mesura, l'actualització del pla espacial de la part alta, amb 50.000 euros, perquè Tarragona necessita recuperar la ciutat, l'Ajuntament necessita recuperar autonomia urbanística
i que permetria agilitar un 60 o un 70% de les llicències, sense haver d'esperar informes que viatgen d'aquí a la Comissió de Patrimoni de la Generalitat. No volem anar llicència i llicència amb criteris discrecionals, volem un instrument de ciutat, amb calendari i pressupost. Per això, per coherència, hem votat que sí, perquè apunta en la línia correcta,
Rehabilitar la part alta és important, planificar la ciutat amb visió de conjunt encara més. I Junts treballa exactament per això. Gràcies.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, en primer lloc, donar les gràcies a tots aquells grups o consellers que han donat el seu recolzament, a Junts, a Vox i a la consellera Vidal, i també a aquells grups o a aquells consellers que han donat la seva abstenció.
Moltíssimes gràcies a tots. Mirin, en primer lloc, evidentment, que aquesta proposta és extrapolable, o sigui, podríem presentar al proper plenari un altre que parlés de la part baixa o un altre que parlés d'una altra part de la ciutat. Aquí parlàvem concretament de la part alta perquè era una moció centrada a la part alta, però com deia molt bé el conseller Comet, evidentment s'ha d'aplicar a la part baixa i m'ho han sentit dir moltes vegades.
que la part baixa té uns edificis preciosos, uns edificis del 19, uns edificis vinculats a tot el que era el transport de vins, d'olis, etc., de la part baixa, i que jo els trobo realment preciosos i que es tindrien que rehabilitar. I, per tant, a més a més, també ens pensem que a vegades que la part baixa no té potència arqueològica, i això moltes vegades ho hem...
Ho hem comentat amb el conseller García Latorre. La part baixa té una potència arqueològica tant o més alta que la de la part alta. Pensem en dos termes, tots els espais que té, teatre, etcètera. Per tant, aquesta parlava de la part alta perquè se centrava en la part alta. Però sí que creiem que és importantíssim el tema de la rebaixa de l'ICIO.
I també el tema que s'apliqui aquest coeficient L a la seva quantia més favorable aquelles propietats que estan declarades conjunt històric-artístic estiguin o no realment catalogades. I miri, no puc coincidir, ja saben que jo, el conseller Fortuny, em l'aprecio moltíssim i em sap greu que no està perquè per qüestions mèdiques ha hagut de marxar, ja ho saben, que per el que té que fer perquè el tinguem el bé que el tenim.
Però no puc coincidir amb el que ell ha dit. Ell deia conflictiva. Jo no em referia, evidentment, a la població de la Peralta, sinó conflictiva perquè hi havia una manca de seguretat de la Peralta. La que els està parlant, quan anava al Conservatori de Música, tant a la plaça del Pallol com al carrer Caballers, havia d'haver-hi Guàrdia Urbana perquè era una zona...
Hi havia perillositat no de la gent del barri, sinó de la gent que venia al barri. Una cosa o una altra va fer que a poc a poc anés marxant. Jo sóc la primera generació que no viu a la part alta de la meva família des de com a mínim al segle XIV.
A la meva família els agradava tant la Peralta que es van convertir perquè eren jueus els martorells i per no anar-se'n es van quedar i es van convertir. Per tant, sigui els uns al carrer Portella, al carrer Granada, els altres al carrer Cavallers...
perdó, al carrer del Comte o a la plaça del Pallol, en cantonada carrer Cavallers. Tota la meva família, inclòs el meu pare, sempre ha viscut a la part alta. Per tant, és curiós, fins i tot quan era perillosa, a mi mai a la vida m'ha fet por, perquè sempre he viscut amb el meu pare, amb la meva família, no viure-hi, però sí estar molt vinculada a la part alta i m'agrada molt. Per tant, no tenia aquest tint de conflictivitat de la gent de la part alta, sinó que...
i anava gent de la Peralta, anava gent a la Peralta que la filla conflicti bé, però això es va anar desertissant. Recuperem aquests espais, rehabilitem, tenim una Peralta preciosa pel seu patrimoni romà, però també preciosa per cada un dels edificis i perquè, en definitiva, jo ho deia, és el cor de la nostra ciutat i és un luxe cada un d'aquests espais que es puguin rehabilitar. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Això és CTTV, des del segle XIV...
TTV, primer premi, TTVisme. En nom del govern, som més TTVs d'última generació, però bé, fem el que podem.
Jo sento molt dir-vos que soc el primer tarragoni de la meva família, perquè tota la resta de la meva família va néixer fora d'aquesta ciutat, però en tot cas l'estima segur que és la mateixa.
Jo li agraeixo profundament aquesta emoció perquè la veritat és que el tema de les llicències d'obres en general i no només a la part alta sinó a tota la ciutat és un tema que normalment passa bastant desapercebut i que fins i tot els governs municipals que han anat passant no l'han tingut com una prioritat segurament agilitzar la temàtica com mereixia. Em permet també explicar una mica tot el que s'ha fet i quina és la problemàtica de la part alta.
per raons arqueològiques, per raons de conjunt històric-artístic, per raons de patrimoni mundial, no hi ha cap possibilitat, ara per ara, que hi hagi comunicats d'obra. Això fa que qualsevol obra sigui molt farragosa, la consellera Roig ho sap perfectament, hagi de passar una llicència d'obra que no és tant el tràmit de l'Ajuntament el que s'allarga, sinó que has d'anar a la Comissió de Cultura de la Generalitat, que t'autoritza, que només es reuneixi una vegada al mes, etcètera.
Per tant, té unes problemàtiques molt particulars. Tot i així, amb aquesta vocació no només de la part alta, sinó de tota la ciutat, com sabeu, l'Ajuntament, l'equip de govern a posar en marxa tot un pla per millorar les llicències d'obres, amb un canvi a l'organització, un canvi a la normativa, que ja tenim les borranyes de llicències d'obres i que ja els avanço que els convocarem properament en les comissions de treball d'aquesta llicència d'obres.
d'obres millorant el procediment, millorant la gestió d'expedients, reduint el nombre d'informes que es demanen a les diferents àrees de l'Ajuntament i amb un control d'avaluació d'aquest pla de millora. Tot això vam aconseguir reduir el termini de deu mesos aproximadament a quatre. No diem que vagin com un tir perquè encara no complim amb el que ens marca la norma, però sí que anem fent passos i estem a la línia d'aconseguir complir els terminis que ens marca, com deia, la norma.
Tot això ha fet que en l'últim any haguem pogut otorgar 27 llicences a la part alta, dos de millores de locals, vuit de rehabilitació d'habitatges, sis reses per diferents serveis, vuit de rehabilitació de façana, una per una construcció d'un edifici nou, una per una ampliació d'un habitatge i una per...
Per tant, anem avançant també en la millora de les llicències d'obres a la part alta i anem pel bon camí. El que sí que li diré, senyora Martorell, és que ara que estem en plena negociació de pressupostos, una de les coses que és més essencial i que necessitem i que hem demanat des de l'equip de patrimoni històric i també des de llicències
i el que solucionarà una part important d'aquesta problemàtica de la part alta és que hi hagi, per fi, el pla especial que ens marca la normativa del PON. Per tant, l'animo a que, si veu aquesta partida del pressupost, hi doni suport i pugui millorar la situació de la part alta. Gràcies. Ben gestionat, conseller. Passem a la següent moció, presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya.
a la qual s'adhereix també el grup municipal de Junts per Catalunya, per a la instal·lació d'una càmera de vigilància a l'illa de contenidors de la zona de Mas d'en Pastor, elaborada per l'Associació de Veïns Mas d'en Pastor. I saludo, que porta tot el matí aguantant aquí el ple, cosa que té molt de mèrit, saludo el company representant dels veïns de Mas d'en Pastor.
Sí, també aprofitem per saludar en José Carrasco, que està aquí i que efectivament, estoicament, ha estat aguantant tot el ple i que probablement havíem d'haver tingut el detall molt abans d'avançar la moció. Preguem disculpes. Moció per la instal·lació d'una càmera de biobrigència de l'illa de contenidors de la zona de Mas d'en Pastor. Els veïns de l'urbanització Mas d'en Pastor venen observant des de fa temps un problema reiterat a la zona destinada als contenidors de recollida de residus.
Sovint, persones alienes a l'urbanització, procedents d'altres urbanitzacions properes o fins i tot de municipis veïns, dipositen les seves bosses de brossa i estris fora dels contenidors, generant una acumulació de residus en l'entorn i un focus d'insalubritat i males olors, així com un perjudici estètic i ambiental per als residents i una sobrecàrrega en el servei municipal de neteja.
Aquesta situació vulnera les normes de convivència i gestió de residus del municipi i, a més, suposa una falta de civisme cap als veïns que compleixen la normativa. Davant d'aquesta reiteració de fets i la dificultat d'identificar els infectors, es fa necessària l'adopció de mesures eficaces de control i prevenció.
Per tot això, es proposa al ple d'aquest Ajuntament l'adopció dels següents acords. Perdó, que no tinc veu. Col·locar una càmera de videovigilància a la illa de contenidors de Mas d'en Pastor, que permet identificar a les persones que disposin
que posin residus de manera indebuda. Que la càmera estigui connectada al sistema municipal de control, garantint el compliment de la normativa vigent en matèria de protecció de dades. Tercer, realitzar campanyes informatives per recordar els veïns i les poblacions limítrofes les sancions previstes per dipositar indegudament els residus.
I quatre, reforçar la vigilància periòdica de la zona fins a l'efectiva instal·lació de la mateixa càmera. Moltíssimes gràcies, consellers, per la defensa de la moció de l'Associació de Veïns de Mas d'en Pastor. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Consellera Vidal, alguna cosa més? Com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Molt breument. Em sap greu perquè he començat el torn d'emocions jo i havíem parlat que donaríem el torn amb aquesta per no haver d'esperar tant. Em sap greu, José. A tots els veïns, m'encanta la vostra organització i vaig molts dissabtes esmorzar.
Però teniu la sort que com a barri teniu el carrer que fa frontera amb un terme municipal veí que és Pallaresos. I aquí és una mica font de conflicte. El Solà, on aquesta moció demana el trasllat dels contenidors,
no és de propietat municipal, és particular. I fos una oportunitat poder arribar a un acord amb el propietari, amb una rebaixa de l'IBI o com fos, a fi de poder-lo netejar perquè és un lloc, a part d'insalubre perquè l'abocament és continuat i desordenat, fins i tot hi ha residus de la construcció,
A part d'això és que és insegur, és lleig i està fatal i és insegur, està molt fosc, s'hauria de netejar de vegetació. Per altra banda, a l'altra cantonada on hi ha els contenidors, hi ha una parada d'autobús que el que produeix és que quan s'atura a recollir els usuaris col·lapsa tot el vial. I els veïns moltes vegades han demanat que aquest solar no solament encabeixi els contenidors sinó que sigui on ha de parar l'autobús.
el camí del mas de Frares i el camí del mas Pastor s'hauria de cuidar una mica més, en el sentit que les voreres, l'enllumenat, moltes vegades l'han fet els veïns. Fins i tot hi ha un solà, que aquesta consellera que els parla, entre els veïns, l'associació de veïns i parcs i jardins, el vam adequar simplement amb uns bancs i una mica de vegetació i pintant les parets mitgeres.
I aquella és una zona de trobada. Aquest Solà crec que és una oportunitat per aquest barri, un lloc de trobada i per posar ordre. Gràcies. Gràcies, consellera. Passem ara a la votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox. Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova... Per 24 vots a favor i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot...
En Comú Podem, Junts, Partit Popular, Esquerra i Govern. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Gràcies també, José, per la proposta, per aguantar el tirón, que això sí que té mèrit, i per fer aquesta proposta. Mireu, hem votat que sí, perquè, a més, com hi ha el mite que la gent en com ho podem, les càmeres ens fan por, el conseller Cindre m'ho estava recordant just ara,
Explicarem per què hem votat que sí, i és que hem votat que sí per tres coses. Una, perquè és la manera més eficient de controlar aquesta situació. Dos, perquè ve una proposta veïnal, treballada, plantejada i que li han donat 2.300 voltes. Perquè si alguna cosa fa la gent de Masdan Pastor i el Josep en particular és perseguir solucions i per tant s'ha de reconèixer. I tercer, perquè no té una perspectiva de control social.
perquè té un encàrrec clar, concret i concís, que és parar i dissuadir algunes actituds en aquest punt. Per tant, per això hem votat que sí, perquè creiem que aquesta mesura és eficient econòmicament en quant a funcionament i, per tant, ens ha d'ajudar. Aquests dies veiem com el Pirineu, aquell camí que s'obria fins a Andorra, va poder ser descobert justament per una càmera d'aquest tipus i, per tant, per poder perseguir
a la gent que no entén com s'han de fer les coses, perquè una altra cosa no, però explicar-ho la gent del Mas d'en Pastor ho fa les vegades que calgui, casa per casa, si és necessari. Jo crec que és una bona notícia que les entitats veïnals proposin mocions en aquest ple,
I aprofito, i torno a treure allò del RUM, que ja m'han sentit parlar unes quantes vegades, fora hora que fóssim capaces, com a organització municipal, de repassar el RUM per facilitar la participació. Perquè no cal que siguem nosaltres, grup municipals, qui recollim aquestes mocions, sinó que siguin les pròpies entitats veïnals qui puguin sortir a defensar les seves posicions. Perquè moltes vegades la suspicàcia,
fa creure que alguns envien coses a uns i no a altres i aquestes coses les solucionaríem si els deixéssim sortir aquí a defensar les coses que ells volen explicar. Gràcies. Gràcies. En nom de Junts, conseller Manresa, disculpi. Gràcies, alcalde. Hem donat suport a aquesta moció.
ja que trobem que els contenedors de residus i escombraries de l'organització de Mas d'en Pastor s'han convertit en un abocador incontrolat i per part de persones d'altres municipis propers. Aquesta situació és inacceptable ja que suposa un ús indegut i genera problemes de neteja i de convivència. Cal controlar-ho i creiem que l'instal·lació d'una càmera pot ajudar a identificar i ver o disuadir
aquest abocament massiu. Des de Junts per Catalunya hem defensat des del primer dia la instal·lació de càmeres per garantir l'ordre i el civisme de la nostra ciutat. I així hem aconseguit que es dotés de pressupost. Per tant, estem plenament a favor d'aquesta moció proposada pels veïns de Mas en Pastor. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. En nom del Partit Popular...
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, com saben, des del grup municipal del Partit Popular, normalment no assumim les mocions que venen d'associacions de veïns, amb independència que després els donem el nostre recolzament, el nostre vot favorable, com és aquest cas d'aquesta moció de l'associació de veïns de Mas d'en Pastor. Estem absolutament d'acord, per això hem votat que sí. Ja saben que nosaltres sí que ens agrada la implantació de càmeres,
Creiem que és important perquè, com ha dit molt bé el conseller Collaro, a vegades les coses la gent, per molt que li expliqui, no les fa bé. Per tant, se'ls ha d'explicar. Se'ls ha d'explicar doblement. I, per tant, és important. És important per una qüestió de seguretat i és important per també que s'implantin aquestes, doncs bé, aquestes actituds cíviques que són les que tenen que ser-hi. A vegades, quan s'està el límit entre dos municipis, hi ha coses que són favorables, però hi ha coses que
no ho són, perquè al final allò que diuen l'uno por el otro la casa sin barrer. Per tant, totalment i tot el nostre recolzament a aquesta moció per necessària i per útil i a més a més perquè creiem que servirà per millorar tota aquesta problemàtica que en la mateixa es descriu. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Martorell. En nom d'Esquerra Republicana, conseller Puig.
Molt d'acord en que... Perdó. La participació amb la seva pròpia veu a les entitats veïnals i, per tant, comparteixo l'observació que ha fet el company Jordi Collador. Aquesta també era la filosofia del Consell de Districtes, tenir un mecanisme...
que permetés a les entitats participar directament i de manera regular. En tot cas, treballem-hi. Cap sospicàcia sobre com ha anat, en el sentit que l'entitat ha presentat correctament la seva moció a l'Ajuntament de Tarragona, l'Ajuntament l'ha fet extensiu a tots els grups i els grups que han volgut, o els grups que han volgut, l'hem sortit a defensar, com ha estat el cas d'Esquerra i el cas de Junts. Evidentment, cal ajudar a Mas del Pastor amb aquesta demanda puntual concreta
que pràcticament hauria de ser un prec, perquè és en aquest sentit molt puntual, però segurament que s'insereix en un cert malestar més ampli de necessitat d'atenció en molts més temes. És a dir, les necessitats d'en Mas, d'en Pastor, no són només aquesta puntual, sinó que hi ha una visió, com saps, José, molt més integral...
I probablement una de les eines que pot ajudar és que el nou plou, tal com en principi està previst, passi aquell sector a un sector de cooperació i que des de l'Ajuntament emprenguem un cert lideratge a l'hora d'ajudar a fer l'urbanització i a recepcionar-la correctament perquè d'aquí plora la part de la criatura.
Els abocaments, no obstant, mentre no estigui feta aquesta intervenció, que esperem que no trigui gaire, els abocaments es poden investigar igualment. Ja sabem que no podrem tenir policia passejant i vigilant fàcilment, i que és molt fàcil anar i deixar les coses, però quan passa es pot investigar i a vegades es troben els responsables.
animem a ser proactius a perseguir aquest tipus d'incivisme. I finalment, entendre que aquí es planteja un problema concret, però que aquest problema es replica en altres zones de la ciutat. A Cala Romana, a Boscos, a la Mora, no ho sé. A altres llocs de la ciutat on hi ha aquest turisme de brossa, de gent que ve de no sé on, aprofita que aquí és fàcil, aboquen tot el que hem d'abocar i se'n van. Hi ha alguns llocs que són típics. Per tant, mirem d'establir una estratègia general de persecució d'aquest tipus d'incivisme.
Gràcies, conseller. En nom del govern, consellera Orts. Gràcies, alcalde.
Gràcies, Carrasco, per presentar aquesta moció. Totalment d'acord, Puig, el conseller Puig, és en alguns punts de la ciutat, sobretot el perímetre de la ciutat, és on ens trobem aquests punts. Això ja vam començar amb dues mesures. Un, el nou contracte de la BROSA, que començarà el dia 5 de novembre, que ja el tenim aquí, i per altra banda també és l'incivisme.
sobretot en aquests casos de la perifèria de la ciutat com estem parlant. Portem vàries reunions amb el que és el Departament de Neteja i de la Guàrdia Urbana. No podem instal·lar càmeres de videovigilància, ja no només en aquest punt, de Mas de Pastor, encara, sinó ja en alguns punts de la ciutat que estan estudiats tant per temes de seguretat de la Guàrdia Urbana com de Departament de Neteja, que són els problemes més greus de la ciutat.
Encara no podem instal·lar càmeres perquè hi ha un decret, una normativa d'aplicació, que és un decret 134 barra 1999, que diu en el punt 2.2 que l'ús de dispositius fixos, fixos, no parlem d'actors de càmera, requereix l'assistència d'un risc raonable per a la seguretat pública i l'ús dels equips mòbils
d'un perill cert i concret per aquesta. Llavors el que fem, el que estem treballant ara amb uns informes per presentar un expedient i una sol·licitud a la Generalitat per demanar aquest permís de risc de la seguretat en alguns punts per abocaments al millor de voluminosos, de poda, residus perillosos, vidres trencats... Hi ha diferents temàtiques dintre d'aquesta sol·licitud. Llavors el que diem, estem continuant les reunions, estem presentant a punt de presentar ja les últimes sol·licituds a la Generalitat
Sí que estem fent vigilàncies puntuals amb el dron de la Guàrdia Urbana, entorns vigilats que disposen de l'autorització de la Generalitat, sobretot si a la càmera que estigui connectada al sistema municipal de control, si en tenim accés no hi ha problema, és com s'hauria de fer. Cada mes es publiquen a la premsa totes les sancions executades per l'incompliment i abocaments de residus incontrolats.
I cal tenir en compte que hi haurà dos canvis que es realitzaran millorant en la situació de l'abocament dels punts de Mas Pastor, que serà amb el contracte que serà que la recollida de voluminosos es realitzarà, ja no només allà, però ara que estem parlant de...
dels veïns d'aquesta urbanització, parlem d'aquí, els voluminosos es realitzarà dins dels habitatges, o sigui, la recollida es recolliran dins dels habitatges, de manera que no hi haurà voluminosos autoritzats a la via pública, per suposat llavors, si trobem a la via pública seran sancionables directament perquè no tindran permís. I traurem els contenidors de la poda també de la via pública i la recollida es farà també amb cita prèvia a les zones en saques per la poda dintre, amb diferents mides, dintre dels habitatges.
També és veritat que tenim la unitat de medi ambient de la Guàrdia Urbana amb quatre agents que, sobretot, en molts punts, però amb el senyor Carrasco, amb el president, estem en contacte molt directe, sobretot el senyor Manolo, que atén les trucades directament. Llavors, el que hem fet ja amb Espastó, que encara no és suficient, o sigui, anem...
anem continuant treballant, sobretot amb el nou contracte, és que hem aplicat, per exemple, modificar l'aparcament. Es van posar obstacles per impedir els abocaments i que ja no té constància de grans furgonetes que vinguin a abocar el seu contingut. I es van instal·lar cartells metàl·lics avisant de vigilància i també adhesius als contenidors. Llavors, per exemple, s'han sol·licitat fa tres setmanes que hi havia un animal mort, hi havia uns vells trucant,
en un moment van anar cap allà a l'OMA, o van retirar, i dir que en els últims anys 25 denúncies s'han ficat als contenidors, concretament només de Mas Pastor. Llavors, diria això, que continuïm en aquest camí, no només per Mas Pastor, però gràcies per presentar la moció, perquè ja s'està, sabrem si podem ficar càmeres en alguns punts que estem presentant des de Guàrdia d'Urbana i Neteja, i us mantindrem informats com no pot ser d'una altra manera. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Passem a la moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per a revertir les retallades amb professionals d'integració i d'educació social a l'àmbit educatiu. La defensarà la consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Vagi per endavant, que aquesta moció va rebre dues esmenes per part del Partit Socialista, que després de ser valorades no vam acceptar, però que en fase de debat tindrem ocasió de parlar-ne. Ara em limitaré a defensar la moció. Aquesta moció, com bé deia el títol, revertir les retallades amb professionals d'integració i educació social en l'àmbit educatiu,
I és que el 2022 el Departament d'Educació va crear un programa amb un títol una mica complex, que és Programa Temporal de Mesures Orientades a Mitigar els Efectes de la Complexitat Socioeconòmica i Cultural en els resultats de l'acció educativa. Un reforç a les escoles i instituts públics del país. Aquest programa tenia com a objectiu suplementar amb professionals d'atenció educativa
l'activitat que es porta a terme en aquests centres per característiques socioeconòmiques, culturals o d'entorn de famílies integrants de la comunitat educativa que conformen un entorn de complexitat. Així, es pretenia garantir l'equitat en l'accés a l'educació i prevenir la desvinculació i, sobretot, el greu abandonament escolar.
El programa suposava 85 diplomats i educadors socials, 340 integradors socials i 98 tècnics especialistes en educació infantil.
A finals de juliol d'enguany, la Conselleria d'Educació va crear el programa temporal per impulsar la perspectiva orientadora i social als termes educatius. I això per què va passar? Perquè aquest programa que va engegar el 2022 la Generalitat Republicana acabava el 31 d'agost de 2025. Després d'aquests tres anys, l'actual govern del president Illa ha decidit fer aquest nou programa, però reduint de 85 a 60 el nombre d'educadors i educadores socials,
i de 340 a 240 el nombre de tècniques i tècnics d'integració social a les escoles i instituts de més complexitat de Catalunya. Això suposa disminuir un 25% els recursos que el programa anterior havia implementat.
Aquestes figures eren figures estratègiques que en els equips docents de les escoles i instituts de més complexitat educativa, com deien, ajudaven amb el seu suport i amb acompanyament per poder dur a terme actuacions d'atenció, de reforç, de suport a l'alumnat amb més vulnerabilitat.
Sense aquest efecte, sense aquests tècnics, el treball fet fins ara, evidentment repercutirà de manera negativa perquè aquests tècnics, aquestes figures, creaven un vincle entre famílies, centre educatiu i treballaven objectius clau com la convivència, la inclusió, la prevenció i la participació.
que els acords, que ara llegiré, són quatre. El primer és demanar a la Conselleria d'Educació que rectifiqui l'acord de govern 199 barra 2025 del 29 de juliol i torni a les ràtios establertes per aquest primer programa que ja esmentàvem del 2022 de la Generalitat Republicana i, en conseqüència, garanteixi la continuïtat immediata de tots els professionals que han ocupat les places suprimides.
vagi per avançat, em diran aquest programa anterior del 2022 només tenia una durada de tres anys, no cal que siguin els mateixos, vol dir que tornem a arrencar amb un programa, ja sé que em diran que no podien tenir potser continuïtat per als contractes que hi havia, en tot cas, tornem a engegar el programa, no amb els mateixos tècnics, inclús si pot ser amb més.
Segon, que en la revisió de l'esmentat programa i la formulació de la nova proposta hi participin tant les direccions dels centres com els representants de les famílies i els serveis comunitaris i col·laboradors, així com representants sindicals i membres del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials. Tercer, que la nova planificació prevegi l'estructuració definitiva de la figura de l'educador social i d'integrador social dins del sistema educatiu, amb presència a tots els centres públics de Catalunya on s'estimi necessari. I finalment, fer arribar aquest acord a la presidència de la Generalitat de Catalunya,
a la presidència del Parlament de Catalunya, Conselleria d'Educació i sindicats en l'àmbit educatiu, col·legis, centres, i així com sobretot del municipi de Tarragona. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera, per la seva defensa de la moció. Grups que vulgui intervenir en fase de debat. Passaríem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí.
Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? Abstenció. Grup Municipal del Partit Popular? Sí. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup Municipal Socialista? Abstenció. Per tant, s'aprova...
Per 16 vots a favor i 10 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en fase d'explicació de vot. En Comú Podem, Junts, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Collado, com vostè vulgui.
Gràcies, conseller Roig, per portar aquest tema al ple. Crec que és un tema capdalt que ha passat molt... ni s'ha sentit a parlar, quasi més enllà del patiment d'algunes escoles i el patiment d'alguns professionals.
A mi hi ha dues coses que m'agradaria explicar aquí. Una és que aquesta situació constata que quan posem en els serveis d'atenció a la persona, en els serveis educatius i en els serveis d'acció social contractes programes de tres anys,
en el seu moment ens pot semblar una idea meravellosa, però de principi i de final. I això és un error responsabilitat d'aquells que fem les accions. I jo crec que ens hauria de servir com a reflexió també en aquesta casa, quan de vegades busquem o plantegem opcions de un contrat de programa, sortim en endavant, perquè aquestes educadores i aquestes integradores, i deixem parlar en femení, perquè els sectors és eminentment femení, han generat vincles, estrets,
amb famílies, amb infants, amb equips docents, amb entitats, que permetien que durant aquests tres anys desenvolupessin projectes i programes com no havíem pogut fer abans. Tenim escoles, i no en nomenaré cap perquè saben que les de màxima complexitat evitem fer-ho, però tenim escoles en aquesta ciutat que han florit i han sortit flors de projectes que ens han permès desenvolupar
projectes molt i molt interessants arrel d'aquestes figures, perquè a la direcció d'un centre educatiu no se li pot demanar que faci la intervenció d'un educador. Al tutor d'una classe o a la tutora d'una classe no se li pot demanar que faci la feina d'un educador o d'una integradora.
perquè les especialitats són diferents. L'entrada dels educadors i les educadores socials, de les integradors i integradores a les escoles del nostre país és irremediable i acabaran entrant. Però no pensem només això com una qüestió econòmica, que ho és, no ho pensem només com una qüestió personal, que també ho és, sinó com la pèrdua d'oportunitats generades en l'àmbit educatiu, que recordem que, a més,
ha estat històricament el nostre ascensor social. Si no tenim infants amb plans de treball individualitzats en l'àmbit social i una coordinació clara i estreta amb els EAPs i els serveis socials, difícilment aconseguirem que alguns dels nostres infants que tenen més dificultats acabin els cicles escolars com toca i amb titulacions que els permeti pujar en aquest ascensor social que últimament ens costa fer funcionar.
Gràcies, conseller. Simplement dir que quan es fan contactes programa moltes vegades és perquè no tenim altra manera, perquè la massa salarial no és moure el cap, conseller Collado. Si no hi ha taxa de reposició i a més a més no es pot augmentar la massa salarial, com ho fem? Si vostè té la fórmula i ho sap més que els serveis de la casa, doncs ens ho dirà, però ho torno a dir.
Ho fem de l'única manera que podem fer per bastar el servei. A vegades, ja l'hi dic, si vol, ja m'il·lustrarà. Junts? Gràcies, senyor alcalde.
No m'estendré en l'explicació de vot en aquesta moció, està molt ben presentada, la consellera Roig l'ha explicat molt i molt bé, i per tant no podíem fer altra cosa que votar-la a favor. Només una dolenteria, aquest govern el que li demanen que rectifiqui el van posar vostès, vostès i els comuns.
No queda més enllà que en una dolenteria. I com que no intervindré més, a falta de prems i preguntes, que com deia Forrest Gump, és com una caixa de xocolates que no saps mai què et pots trobar i que pot contradir el que diré, jo vull felicitar a quasi tots els regidors d'aquest consistori perquè avui hem sabut fer allò de si bo, lo bo, si breu, dos vegades bo. Que sigui per molts plenaris.
No ho digui tan ràpid, que sempre és susceptible de... En nom d'Esquerra, consellera Roig.
Gràcies, alcalde. Bé, en primer lloc, agrair, evidentment, tots aquests vots afirmatius per recolzar aquesta moció. També les abstencions que, en el fons, també no deixen de reconèixer part de la moció. I és que des d'Esquerra és evident que ens preocupa el futur de programes que donen suport als centres educatius de major complexitat. Sabem que educadors, integradors i tècnics d'educació infantil són figures imprescindibles per sostenir les escoles que més pateixen la desigualtat.
Agraïm, com deia abans, les propostes d'esmena del Partit Socialista, però també volem ser clars i és que moltes vegades els pressupostos no són un problema. Amb el decret de suplement de crèdit de gairebé 4.000 milions d'euros, 2.000, 1.000 i pico, 500, que hem impulsat i pactat amb el govern, la Generalitat té recursos necessaris per mantenir i reforçar certs programes. Ara el que cal és voluntat política i capacitat de gestió.
Les nostres escoles estan tensionades com mai. Mestres i equips directius fan mans i mànigues per atendre cada infant, per no deixar ningú enrere. Matrícula oberta, aules amb ràtios de més de 30 alumnes, aules d'acollida desbordades... Retallar aquests professionals de suport seria desfer la feina feta en inclusió i equitat educativa.
De fet, hauríem de valorar aquest primer projecte de tres anys, posar-lo sobre la taula amb mestres, equips directius, famílies, representants sindicals i membres del Col·legi d'Educadors per saber què cal millorar, on cal posar-hi més esforç, quins centres havien quedat fora i, en alguns casos, quines necessitats han canviat.
I si és cert, senyor Collado, allò que té tres anys té un inici i malauradament té un final, també és cert que el 2022, quan això arrenca, és per pal·liar els efectes de la Covid, per tant, tenia un marc diferent, però també és veritat que la Covid ha passat i les exigències són les mateixes o fins i tot moltes més. Per això, des d'Esquerra, defensem que aquests suplements de crèdit poden utilitzar-se també per mantenir les dotacions d'educadors socials integradors,
I per garantir que cap escola de màxima complexitat es quedi sense suport, i sobretot aquest que tant necessita. Els diners no poden ser res d'excusa. Els joves són el futur dels nostres barris, també els de Tarragona, i el futur no pot esperar. Apostar per ells avui és garantir cohesió, oportunitats i dignitat de mà.
Esquerra seguirà treballant per una educació pública forta, equitativa i amb recursos suficients perquè cap nen o nena, visqui on visqui, ha de veure limitades les seves oportunitats per una decisió pressupostària. Gràcies.
Sí, gràcies. Agraeixo també la presentació d'aquesta moció. Si bé he de dir que ens hem abstingut perquè si bé estem absolutament d'acord en que s'ha de garantir una bona atenció a la diversitat a les aules i de fet aquesta és una prioritat clara per a la Generalitat de Catalunya, discrepem però amb algunes de les propostes concretes que fa Esquerra Republicana en la seva moció.
Com vostès ja bé han dit, era un programa temporal i per tant legalment no es podia prorrogar. A més, atesa la situació de pròrroga pressupostària en què es troba la Generalitat, tampoc seria materialment possible garantir la continuïtat immediata de tots els professionals que estaven al programa temporal. A banda, el cert és que les circumstàncies derivades de la Covid que van motivar aquell programa temporal actualment han canviat i en aquest sentit el Departament d'Educació i Formació Professional de la Generalitat
és conscient que s'han de generar noves necessitats. Per això, un cop acabat l'anterior programa, ha dissenyat i posat en marxa el programa temporal per impulsar la perspectiva orientadora i social als centres educatius, que té com objectiu contribuir a la reducció de l'abandonament escolar i a l'increment de l'èxit educatiu, que permetrà tastar en context real la incorporació de professionals d'educació social i integració social com a agents claus en l'acompanyament social
la vinculació amb l'entorn i la prevenció de situacions de risc educatiu. En relació a una possible nova proposta, considerem més oportú que, més que una participació directa, existeixi una escolta activa i es pugui tenir en compte l'opinió de les direccions del centre, representants de les famílies, serveis comunitaris, representants sindicals
i membres del Col·legi d'Educadors i Educadores Socials. A la moció es reclama l'estructuració definitiva de la figura de l'educació social i d'integració social dins del sistema d'educació en presència a tots els centres públics on s'estimi necessari. Actualment, i fruit de la situació de pressupostos prorrogats des de 2023, no resulta possible més que treballar per preveure l'estructuració progressiva d'aquestes figures i, de fet, malgrat les limitacions pressupostàries actuals,
El Departament d'Educació i Formació Professional treballa per en un futur i en el marc del futur decret d'orientació educativa poder ampliar les dotacions per aquests perfils. És per tot l'exposat que ens hem abstingut i aprofito per encoratjar i animar els grups que tenen representació tant al Congrés com al Parlament de Catalunya a aprovar els respectius pressupostos per a l'any 2026, cada ben segur permetrant noves mesures de suport a l'educació. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Finalitzada l'apartat d'emocions, passem a pregs i preguntes. Si són tan amaules, començaríem pels pregs. En comú podem... Disculpi, conseller Collador, cap? Doncs llavors anem per ordre.
Conseller Gómez té un. Vidal, quatre. Junts, un. Conseller Gómez, un. Partit Popular crec que eren tres de un i vostè, dos. Esquerra Republicana, cinc, sis...
9, perfecte. 9 en total, a Esquerra. El consell Gérômef, com vostè vulgui. No, no, tranqui, jo m'espero, jo m'espero.
Senyor alcalde, li faré un preg només. Al carrer Josep Massanés, les portes d'entrada del pàrquing Saavedra, que queden a dins de la paret, les fan servir com a ordinari públic.
Llavors era per demanar si hi havia una manera que seria posar una tanca fora perquè la gent no s'orini a les portes, perquè és fastigós. Només seria aquest prec. Ja està. Moltes gràcies. Gràcies pel seu prec. Prenem nota. Conseller Alts. Conseller Vidal.
El primer plec és perquè s'arreglin els fanals que fa mesos que estan sense funcionar l'aparcament de platja llarga. Tot just al costat dels contenidors, n'hi ha dos. Hi ha el peu del fanal però no la llumenera, ha caigut. I volia aprofitar per agrair al conseller Guillermo García de Castro haver netejat els contenidors i la vegetació que havia circuntat en aquest espai.
Doncs la felicito, consellera Ors. Perdó, m'he equivocat, departament.
Els veïns estan molt descontents perquè allà en aquell espai hi havia dues bateries de contenidors i un s'ha pujat de l'edifici dels apartaments a la part dels restauradors, amb la qual cosa els veïns, que molts són gent gran, han d'anar amb la bosseta, caminar, pujar les escales i deixar el contenidor, que sempre estan saturats perquè allà hi ha molts restauradors que produeixen moltes escombraries.
I l'edifici, bueno, una altra petició és que el barri del Port es tingui en compte l'edifici de Fontanals i Vidal, el barri del Port, com a centre d'interpretació de la part baixa. Ara mateix la consellera Martorell parlava dels recursos que hi ha en aquest barri
I és una de les coses que no s'ha tingut en compte el pla de barris que hem demanat, però crec que encara estem a temps d'incorporar-lo. Aquesta és una història d'una casa de comerciants de vins, quan no estava edificada la façana del port, des d'aquesta casa es veien arribar els vaixells des de Cuba, amb tots els productes. I la veritat és que el noi que ha heretat aquesta finca és historiador, és matemàtic, i ho ha cuidat molt bé. Per tant, crec que és un recurs de ciutat.
És una finca privada. Sí, però vindria a equivaldre com Casa Canals o una cosa així. Casa Canals és pública? És una casa senyora. És una casa privada. Simplement per tenir conèixement. Equiparable a Casa Canals. I per tant, mitjançant un conveni de col·laboració o el que fos, crec que s'hauria de posar en valor.
Després... Ah, sí. Si us plau, activin ja el punt de voluntariat. Conseller Soler, em sap greu, era tota aquesta perla, ja ho havíem engegat amb el conseller Álvarez i ara crec que ja hauríem de passar l'acció decididament perquè d'aquí pengen 40 entitats que estan esperant un lloc de trobada que es va suprimir durant la pandèmia però que és que ara ja no tenim excusa per tindre-ho tancat.
Crec que les entitats del tercer sector s'ho mereixen. I bé, per sort seva, només eren tres. Moltes gràcies, consellera. En nom de Junts, conseller Manresa.
Al plenari del mes de juny vam demanar als veïns del carrer Ponigol que, sobretot els del fondo de tot, que quan surten a passejar, sobretot la gent gran, no tenen un lloc per sentar-se fins que no arriben a la parada del bus que hi ha tocant a baix de tot. I es havia demanat que es posessin uns bancs d'aquells individuals perquè així tampoc dormen els indigents, etc.
Senyor Guillermo, vostè va. Gràcies i el conseller li donarà una resposta, conseller Guillermo García. Conseller García, se li donarà resposta i executivitat. En nom de Vox, consellera.
Bien, desde Vox queremos denunciar, señor alcalde, una situación que consideramos absolutamente intolerable y que está afectando a los vecinos del bloque azul del carrer Río Lluvergat. Y es que existe una arqueta que, según nos dicen, es de titularidad municipal, que lleva meses y mucho tiempo, completamente destrozada y obstruida, de la que están saliendo aguas fecales y se están virtiendo la vía pública. Tengo las fotos, si quieren, me lo dicen, se las puedo pasar.
No, no, no es por las fotos, es por la titularitat. Mire, a mi matxa... Acabo luego porque, bueno, es un tema de insalubridad. Ya sé, hice un registro de información también para saber de quién era el local, ya me han contestado, pero yo quería decir que hay un problema serio, que los vecinos han presentado solicitudes formables al ayuntamiento desde el día 5 de septiembre, han contactado con la brigada advirtiendo del peligro,
i de la situació, i no se li da resposta, i rogamos que, por favor, actuen, no sé si tienen que hacerlo ustedes, si tienen que llamar a la Generalitat, però que actuen perquè és una situació molt desagradable i que pone d'insalubritat. Moltes gràcies. Miri, si nosaltres tenim ganes d'arreglar coses, que a part, li puc dir perquè les sigmo jo, que coses que no són de titularitat municipal, sinó que hauria de ser de Generalitat,
per tal que els veïns i veïnes no hagin d'estar esperant in eternum fins que s'arregli en un debat competencial, signo jo que es faci per animat-se com a emergència. Així que crec que val la pena que la Palau aguante su vela, perquè a nosaltres aquesta idea de carregar tot a l'Ajuntament, primer, que ni es pot fer, ni és just, ni és equitatiu en base a la recaptació impositiva.
Així que ja fem moltíssim, moltíssim, moltíssim. Sí que demanaria que, sobretot, els que som membres d'aquest plenari, abans intentin mirar si és o no una competència nostra. I si no ho és, com a mínim, demanar-ho d'una altra manera, com ha fet Intuit, de dir, instint a la Generalitat. Partit Popular.
Gracias, presidente. Nuestro grupo municipal recibió al inicio del mandato una hoja con los tiempos de intervención en los plenos que refleja un acuerdo de junta de portavoces del 29 de septiembre de 2016 y que es la última versión que nosotros tenemos. A lo largo del consejo plenario de hoy,
Esta consejera ha hecho una consulta en ese momento a la presidenta de la sesión, que era la consellera Adam, porque nos parecía que la representante del Gobierno, la consellera Ors, se había excedido en el tiempo que aquí recoge esto, que son cinco minutos. Hemos hecho la consulta y el secretario del Ayuntamiento nos ha dicho que los miembros del equipo de Gobierno no tenían límite de tiempo.
Entonces, nuestro ruego es que, por favor, nos aclaren a qué tiempos de intervención nos atenemos. Si a los que recoge esa información, si hay un acuerdo posterior, pues no somos conscientes de ello y, en cualquier caso, pues sí que rogaríamos que se informara a todos los grupos municipales para que no se vuelva a repetir la situación de hoy, si es que no es la prevista. Por el RON, muchas gracias. O por la Junta de Portavoces.
Sí, gràcies, consellera. És un tema no de legislació sinó d'execució o interpretació en aquest cas. Quan intervenen com a govern no hi ha límit. Quan intervenen com a grup sí que té la limitació temporal, però quan intervenen com a govern no hi ha límit i això ha passat històricament en aquest plenari, sempre ha estat així. De totes maneres és cert, jo tinc aquest acord que vostè refereix,
És cert que indueix a l'error perquè fica a intervenció d'un membre equip de govern cinc minuts. Potser ho podríem aclarir simplement i... Senyor secretari? Perfecte, doncs farem-vos del seu preu. Conseller, com vostè vulgui.
Gracias, alcalde. Los semáforos del cruce entre la Avenida Cataluña y la calle Reina María Cristina disponen de unos sensores que les permiten regular y gestionar el tráfico. Sin embargo, este sistema no funciona desde hace algunos meses, ya que están siguiendo un ciclo fijo. En ruego que se interesen por esta circunstancia
por si pudiera subsanarse. Gracias. Gràcies, conseller. I em comenta que es va passar la incidència a l'empresa semafòrica de manteniment i espero que s'apregli quan abans millor, consellera.
Gràcies, alcalde. Miri, a veure, aquest prec s'ha dit diverses vegades de diferents maneres. Hi ha una clínica dental i ortodòncia a l'Avinguda Catalunya, als porxos, a sota, que tenen la mala sort de tindre els quiròfans dentals just a la planta de baix,
que davant mateix tenen la plaça on juguen els nens. I llavors a l'espai que hi ha just davant dels quiròfans dentals no tenen cap cosa que els impedeixi jugar futbol de manera una mica, quan són grans, més forta.
Jo soc de les grans defensores que els nens juguin al carrer i a les places amb pilota. Allí justament, ells han posat balles que s'han fet malbé, han posat diferents maneres perquè la pilota no hi vagi, però les pilotes hi van i quan està el dentista traient un caixal, es troben amb aquest cop al vidre que fins i tot han trencat vidres.
I, clar, la veritat és que estan desesperats. Sé que ahir o abans d'ahir, senyor alcalde, li van entrar fins i tot per registrar un escrit personalment a vostè dient la seva desesperació, però jo crec que, no sé, traslladem una mica aquests nens, no?,
i allà fiquem alguna cosa que no puguin jugar tant a futbol i potser els hauríem de traslladar cap a alguna altra banda. No ho sé, però hem de mirar d'ajudar amb aquesta clínica, a veure si no tindrà que tancar d'allí. I allà els porxos, la veritat, ja tenim prou de coses tancades perquè encara continuïn tancant-se més.
Aquest és un. L'altre és l'EMT, l'empresa municipal de transport. L'altre dia hi va haver la vaga general i va declarar els serveis mínims, com ha de ser.
Molta gent no sabia quins eren els serveis mínims. A mi em va trucar gent, preguntant-me, em van passar WhatsApp i sé que l'empresa municipal va dir que els serveis mínims serien els serveis dels dissabtes.
I jo anava dient a la gent, heu de mirar els horaris de dissabte, heu de mirar els horaris de dissabte. Però el que va passar és que si entraves als horaris de dissabte no funcionaven, estaven completament amb ratlletes. Vaig fer captures de pantalla, eh?
potser és una cosa tècnica o així, però clar, la gent moltes vegades no sap que els serveis mínims seran els que diuen dissabte o els serveis mínims són els horaris de diumenge. Jo crec que és tan fàcil com posar una pestanyeta, igual que posem festius, laborals, no sé què, una pestanyeta que posi serveis mínims i llavors allí la gent, el dia que és servei mínim, sap que ha d'entrar en aquella pestanya i tindria els horaris.
No ho sé, seria una manera de fer-ho d'una manera fàcil i que així no cal estar anunciant cada vegada quins són els serveis mínims, si és l'horari de dissabte, si no és l'horari de dissabte, si no la gent a l'aplicació ja entra directament i ho pot veure.
I una altra és que a l'Escola de Música Municipal hi ha una aula, ho he vist, vam anar la consellera Maria Roig i jo i ho vam veure allà in situ, hi ha l'aula de Txelo,
que hi ha un forat, però un forat. I la veritat, ostres, ens vam quedar molt parades. Sabem que és de fa temps, no és d'ara, fa molt temps que tenen aquest forat, que s'ha fins i tot mirat que no sigui un problema estructural de l'edifici i s'ha descartat que sigui un problema estructural. Vull dir, és tan fàcil com tapar-lo. No sé si podria anar a la brigada ràpida fins i tot a fer-ho, perquè...
és que és un forat al mig d'una aula i és molt fàcil. La solució és fàcil quan ja se sap que no és un problema estructural. I llavors aquest és els meus tres pregs. Gràcies. Prenem nota dels tres pregs. Conseller, gràcies. Conseller Arroig.
Gràcies. El primer, ja sé que és una cosa que ja estem treballant segur, però no puc fer altra que demanar si pot ser celeritat amb el tema de les escales de la plaça dels carros, perquè l'altre dia jo mateixa convidava la gent a anar al festival d'il·lustració que es feia en un dels refugis i em deien sí, sí, però m'he trobat a les escales amb dos cotxets
i que de cap manera podia passar, perquè les escales no funcionaven, l'ascensor tampoc, i a més a més, evidentment, també en aquell moment que justament hi passava jo, un noi amb cadira de rodes, evidentment s'ho va mirar, va fer mitja volta i va haver de marxar. Sé que és un problema de fa temps, però sí que...
crec que és una ferida i una manera d'aïllar un barri de l'altre i que aquí tenim un problema gros. El segon prec fa referència al 15 d'octubre, vam celebrar els 85 anys de l'afusellament del president Companys i justament quan estàvem fent l'ofrena,
ens vam adonar que el monument tenia dos margallons al costat de l'escultura del president que se l'estan pràcticament menjant. O sigui, el pobre president està com cada vegada desapareixent darrere d'aquests margallons. Per tant, evidentment, no demano que es facin malbé els margallons, sinó simplement potser traslladar-los a un altre lloc
i que quedi l'escultura del president amb aquesta pena que té, que a més a més hi ha unes inscripcions laterals que no es poden ni llegir, i les quatre barres. Crec que seria molt més minimalista, però molt més solemne, si aconseguim deixar-lo així, que crec que és com originalment estava pensat. Gràcies. Prenem nota, consellera, de dos pregs. Conseller Puig, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. En primer lloc, saludar a la Carme i a les companyes de l'Associació de Veïns del Barri del Port, que estan aquí. Els primers dos plecs en pregunta són sobre la temàtica de Santillan i sobre el barri del Port. En primer lloc, edifici de Santillan. És una conclusió del Pla Interal de la Part Baixa,
que cal que el barri tingui equipaments per gent jove, per canalla, ludoteca, per gent gran, per activitats de tota mena que coincideixen amb els d'un centre cívic i que aquest centre cívic, com es diu en reiterades ocasions, i de manera prioritària, ha d'anar a l'edifici de Santillan perquè està al mig del barri, perquè està baix i perquè és un edifici que té la seva estètica de la indústria de la marina i que es posa molt en valor en aquell pla integral.
Però hem vist com a darrera hora hi ha hagut un canvi que trenca amb una dinàmica de ciutat. És a dir, que Santillan ha de ser un centre cívic no és perquè ho decideixi cap regidor ni cap alcalde, sinó és perquè hi ha una decisió presa d'una manera àmplia amb una especial treball en equip. Aquí tenim la moció de l'any 21, aquesta moció que entrava l'associació de veïns del barri del Port i la xarxa de la Marina,
que la van defensar dos grups polítics, que eren Ciutadans i el Partit Socialista, per precisament albergar un centre cívic a l'equipament de Santillan. Lloc concret, Santillan. I es va votar per unanimitat.
Amb bon criteri, el govern republicà va tirar endavant el pla interal de la part baixa, que és un patrimoni del barri i de la ciutat que tots fem nostre perquè ho hem dit moltes vegades. I el pla interal de la part baixa, si més enllà de mirar el mapa o el dibuixet, agafem i mirem les gràfiques i mirem el text, veurem que és una de les reivindicacions clarament més extenses al fet que hi hagi de manera prioritària un centre cívic per la gent gran, per la gent jove, per la canalla, per totes les activitats, per les entitats,
a l'edifici de Santillan per la seva ubicació estratègica. A més, és un acord...
d'Esquerra Republicana amb el govern. És un acord pressupostari. És a dir, el grup d'Esquerra va negociar el pressupost de 2024 i nosaltres el sí al pressupost ja el vam donar. Perquè, entre altres, vostè pogués dir que tenim el pressupost amb més suport de la història. Fantàstic. Però hi ha uns acords que, a nostra entendre, són políticament vinculants i que s'han de complir. I en aquests acords web de l'Ajuntament de Tarragona, entre altres ja s'ha acordat invertir 450.000 euros per tirar endavant el centre cívic del carrer Santillan amb noms i cognoms.
Ostres, tenim un projecte arquitectònic que va encarregar el nostre govern però que s'ha acabat en el mandat de l'alcalde Viñuales que diu que Santillan en fins a 12 ocasions és un centre cívic. El projecte arquitectònic que s'ha fet és per fer un centre cívic a Santillan. I li podeu preguntar a l'arquitecte. Però és que està escrit aquí i li puc passar tota aquesta documentació a l'alcalde si no la té.
Fa pocs mesos, òbviament, s'ha començat la licitació de les obres. La licitació de les obres amb una memòria justificativa de la necessitat del contracte. Què hi diu? Diu que, responent a les necessitats plantejades al pla internal de la part baixa, s'ha de fer un centre cívic, i concretament un centre cívic per l'equació social del barri, per l'activitat de l'udoteca en planta alta, per casal de gent gran i per activitats vinculades al centre cívic, i de més. I parla del centre cívic.
S'ha dit, i no és cert, que no té els metres. Santillan té més de 2.000 metres. La primera fase té més de 1.000 metres. I això ja compleix amb el que és un centre cívic dels grans. Perquè si fos més petit es podria fer igual, i seria dels petits, i ja està. Però és que és dels grans.
És dels grans. Però com que a vegades s'ha dit que els tècnics diuen, diuen, diuen, però aquí no queda escrit enlloc, el que sí que està escrit és el pla estratègic dels centres cívics. El programa Marc 2023-2026, creieu-me, és un document d'allò més tècnic. I aquest document, entre d'altres, i en diverses ocasions i paratges, diu reptes.
Prioritzar la construcció de nous centres cívics als barris de l'Eixample, la part alta, Llevant i la part baixa al barri del Port. I al respecte, diu, a la part baixa al barri del Port, el centre cívic és a l'edifici del carrer Santillan. Això ho diu el pla estratègic dels centres cívics de Tarragona 2023-2026.
Amb tot això, si el pla estratègic dels centres cívics diu que a Santillan hi va un centre cívic, si la memòria justificativa d'aquest govern diu que s'està licitant un centre cívic a Santillan, si tenim que el projecte arquitectònic és per un centre cívic a Santillan, al barri del Port, si l'acord amb Esquerra Republicana és per un centre cívic i tenim 450.000 euros per aquesta finalitat i no per una altra,
I això vincula, més important encara, si el pla integral de la part baixa, amb la participació de 490 persones i totes les entitats del barri, diu que aquí hi ha d'anar un centre cívic, si fins i tot tots els grups aquí presents, i ciutadans i PSC, perquè no sé en aquell moment on estàvem, però tots diuen que allí hi va un centre cívic,
Puc saber, podem saber, amb quin criteri, qui és el responsable i amb quin criteri a l'últim moment ha decidit que allí no hi va un centre cívic, que hi va una altra cosa que és molt lloable, que pot anar a molts altres llocs, que potser també pot anar allí, però ha decidit treure el centre cívic de l'edifici de Santillan i posar el centre cívic de la part baixa a la part alta, és a dir, a l'hotel d'entitats a la part de dalt de l'Eixample. Amb quin criteri hem fet això? I aquí ve el preg, si us plau.
No té fonament. Són molts incompliments de coses que entenc que políticament són serioses. Rectifiquem-ho, perquè hi som a temps. Rectifiquem-ho, perquè encara no s'ha fet. Es pot rectificar. Demano, en aquest sentit, una rectificació. Aquest és el primer preg pregunta. Que si me'l contesten, doncs també els ho agrairé molt. I si ho fan avui, encara els ho agrairé més. En segon lloc, més amplement,
El pla de barris està bé. En termes generals, sí, està molt bé. O sigui, la llei de barris l'agraïm i feia molta falta. I feia molta falta perquè havíem de transformar la part més degradada del centre de Tarragona, que és el barri del Port. La part més degradada a l'hora de la part baixa també. La transformació la volíem allí. I tot i que tot el que s'hi diu és lloable, pensem que hi ha coses que nosaltres també compartim i que podríem recolzar al marge de la llei de barris
però que han d'anar vinculades al pla internal de la part baixa. És a dir, si podem jugar la partida de la llei de barris és perquè tenim pla internal de la part baixa. Per molt que s'hagi hagut de fer qualsevol canvi per ajustar-ho al que posteriorment va ser la llei de barris. Perfecte, perfecte. Però sense la pla internal de la part baixa no jugaríem la partida. I el que hem de fer és respectar-ho al màxim.
Veiem que a nivell filosòfic s'està fent una transformació molt del contorn i del voltant per mirar el que passa al barri del port, però no per transformar el barri del port. És a dir, ens gastem més de dos milions en els jardins de dalt de la Seminoff. Ens gastem vora quatre milions i pico
a la zona del Palau de Congressos i a la zona dalt de l'hotel d'entitats. 2,1 a l'hotel d'entitats. 1,6 i pico a la plaça de dalt. 1,3 o 1,4 per l'ascensor, quan ja hi ha un ascensor al que és el Palau de Congressos. A l'altra banda no, a Port no n'hi ha, però aquí sí que n'hi ha. Veiem que aquí hi ha una despesa i hi ha la planificació del carrer del Mar, que tots sabem que fins que no arribi el tramvia i urbanitzi la Generalitat a través del tramvia, aquí estem gastant el temps inútilment. Aquí hi ha 7,4 milions que els podem agafar. Treure d'aquí i dir
plaça dels carros, plaça dels infants, carrer reial, carrers interiors inaccessibles, a més no poder, de dins del barri del Port. Transformem això en aquests 7,4 milions. I amb això no farem una transformació del contorn per poder mirar el barri del Port. Transformarem el barri del Port, clar que sí. I creiem que estan mal utilitzats aquests 7,4 milions i el cal que ens tindre... Jo l'entenc i sap que li deixo el temps que vulgui. Estem aquí fins demà, si vol. Però és l'apartat de pregs.
Llavors, a part d'una exposició que té tot el dret del món, no es pot transformar en una altra cosa que no sigui un preg. Després, el conseller Ignacio li contestarà ara mateix perquè també ho puguin escoltar els representants veïnals. Però intenti concretar. Molt bé. Alcalde, li demano que inverteixin aquests 7 milions que estan no a la part baixa, sinó a la part de dalt per poder mirar la part baixa, que els reinvertim, que els redirigim cap a la part baixa, a poder ser cap al cor de la part baixa,
per poder transformar de veritat el procés de degradació que ha patit el barri. I això serà en benefici de tota la ciutat de Tarragona. És a dir, fer un pla de la part baixa amb el barri, no amb el barri de cul, sinó amb el barri content perquè el fem, i fer un pla de la part baixa que s'atreveixi a entrar dins la part baixa, no que s'ho quedi mirant des dels laterals. I li dic, per tant és un prec, i a més li dic que per totes les altres inversions, Samenoff i Centre Cívic a l'hotel d'entitats, que hi estem d'acord, estarem al costat per poder-ho tirar endavant, o sigui, tindrem el nostre suport.
Però, sisplau, el pla de barris que estigui dirigit al barri del Pol. I el tercer prec és en referència... No deixa de ser una demanda de respecte, en el fons, sobretot per aquells partits que hem governat o que governen, però s'ha fet una al·lusió, m'ha semblat que ha orquestat, potser no, però ho veurem en els propers plens, sobre si el que diu Esquerra és que està en campanya.
Després això ha quedat diluït perquè s'ha començat a dir que esteu en campanya tots els uns contra els altres i llavors ha quedat diluït. Però no em sembla bé que ens referim a les companyes i companys com desacreditant allò que diuen perquè estan o no estan en campanya. Aquí, alhora, ningú està en campanya i alhora tothom ho està. És a dir, tot és alhora. Per tant, no entrem en demagogies. No ens desacreditem d'entrada i escoltem què ens estem dient. La senyora Masqueró, en el senyor Fortuny, després d'haver-li aprovat la taxa de la brossa
amb un discurs pedagògic i constructiu, que és el que ens toca com a grup de govern, ha comès l'error, potser per qui li posava el discurs, ha comès l'error d'agafar i atacar el grup nostre i el senyor Fortuny precisament per la seva trajectòria de responsabilitat en l'exercici de la matèria. Per exemple, quan vam haver d'aprovar la taxa de la brossa, perquè...
Primer per responsabilitat s'havia fet i després perquè legalment era imperatiu. Perdoni, senyor Puig, és que ja crec que està fent vostè un abús de dret absolut, flagrant i que crec que ja no atén a la fintada dels precs. Escolti, jo no he escoltat cap atac. Jo crec que hi ha hagut un debat i una opinió al respecte que es va pujar a l'anterior mandat, la taxa a la brossa, ja està.
Crec que aquí sempre s'eviten els atacs. I de fet, quan vostè estava interrompent constantment el conseller Collado, que ha hagut de demanar auxili a la presidència, per tant que vostè el deixés parlar,
Se li ha dit educadament i vostè ho ha atès. Jo li prego, sisplau, perquè porta molta estona i de precs, de moment, hi ha dos, i el tercer intueixo és que no es digui que Esquerra Republicana està en campanya. No. Alcalde, si vol que fem un debat i intentar ridiculitzar el que estic dient, està bé, però penso que no... De veritat, senyor. Jo el que vull, sisplau, però si porto a escoltar-lo tota l'estona, el que passa és l'apartat de precs. Llavors, l'apartat de precs han de fer precs.
I es permet, òbviament, perquè ho diu la pròpia lògica i el sentit comú, una introducció abans del PEC per contextualitzar. Però, escolti, miri quant temps porta. No sé quant de temps porto. Mitja hora, tres hores?
Quan vostè vulgui el PEC, soc tot per vostè. Molt bé, moltes gràcies. No tinc limitació de temps, eh? Això ho hem de saber. Vull dir, no està acordada cap limitació de temps. Jo li dic que podem estar fins demà, eh? No pateixi. Tranquil, tranquil. Exacte. Llavors, jo el que li vull dir és que, primer, prego respecte per part de la consellera, no desacreditar el que dirà Esquerra o no Esquerra, i més quan se suposa que vol acordar coses amb nosaltres...
perquè si se suposa que vol acordar coses amb nosaltres, el normal és que no hi hagi aquest tracte perquè és important. Nosaltres, quan vam aprovar allò, va ser per responsabilitat i ens vam trobar que el grup, precisament seu, va actuar amb irresponsabilitat i amb cinisme. I responsabilitat perquè va votar que no era una cosa que era imperativa. I cinisme, consellera Mascaró,
perquè mentre van votar que no hi quedaven bé, van fer que la consellera Ors i el senyor Calderón votessin que sí, que en aquell moment eren trànsfogues, i ara estan al grup socialista. Per tant, en aquest sentit, més valia una mica més de sentit de la responsabilitat perquè allò va ser vergonyós. Llavors, el prec què és? Que la consellera Mascaró no pugui dir el que pensa?
que no pugui donar una opinió com fa vostè al faristol, pregunto si és el PREC. El PREC són dos. Una és que hi hagi una actitud de respecte per part, sobretot, d'un grup de govern. Li torno a dir. Jo crec que... Però que puc parlar? A veure, amb què... Sí, però perdoni, escolti, no passa res. Estic aquí, home. Que sí, tenim tot el temps del món. Podem estar aquí i esperem l'estona que calgui. El que no puc permetre és que digui que ha estat irrespetuosa la conseller de Mascaró perquè no ha estat així. Ha dit una cosa que a vostè no li haurà agradat.
Però ha dit una dada objectiva, que és el que va passar l'anterior mandat, igual que està fent vostè ara. Si això molesta o no molesta, és un tema molt subjectiu i apreciatiu per part seva. El que no és, objectivament, en cap cas, és un atac, i menys al senyor Fortuny, que li té un apreci personal.
i que simplement no li haurà agradat, i el senyor Fortuny ho ha pogut expressar, per exemple, no en aquell moment, sinó després, en un punt posterior, i tampoc li ha dit no, ara no contesti això que és d'abans, ni molt menys, i li ha pogut respondre. No entenc aquesta actitud ara, en aquest moment, quan a més a més, amb tot el respecte, home, situacions irrespetuoses n'hem vist per desgràcia alguna vegada. No ha estat el cas d'avui de la senyora Mascaró.
En tot cas, l'altre prec, podem seguir el debat, però l'altre prec és, consellera Mascaró, ens agradaria que ens fes arribar, quan poguessin, el document amb els compromisos del pressupost de 2024 amb Esquerra Republicana.
per veure quin és l'estat de compliment del projecte Unió Prima Podaca, del millor d'euros en rehabilitació d'habitatges, del centre cívic de Llevant, del centre cívic de Santillan, malauradament, del centre cívic de l'Avinguda Catalunya, del centre cívic de l'edifici de Lletres del Parc Imperial Tàrraco i del centre cívic del parc del Francolí, l'estat exacte del trasllat local dels xiquets, la partida d'accessibilitat,
i feien a rai perquè ens va empatar la partida l'anterior modificatiu de crèdit, la reparació dels locals de les entitats veïnals, per la qual van posar-te 100.000 euros que encara estan allí mirant el món com passa, i l'urbanització del polígon del Francolí. Perquè probablement, consellera Masqueró, veurà que no és cap campanya d'esquerra la que ens allunyi de cap acord, sinó el seu grau de compliment als fets i la seva actitud. Gràcies.
A preguntes. Perfecte. Passaríem ara a preguntes, si són tan amables, si volen... Ah, sí, vol que li respongui ara el conseller Ignacio García. És el seu torn.
No he acabat d'entendre quina és la diferència del que ha dit abans la consellera Mascaró respecte al seu grup del que vostè acaba de dir ara mateix al grup de govern, sincerament. I no considero que vostè hagi faltat el respecte a ningú. Ha fet la seva feina igual que ha fet abans la consellera Mascaró. Vagi per endavant. Però em sap tant de greu, he de sortir per contestar els temes del pla de barris, tant de greu, tant de greu de veure que aquesta vegada un arbre no l'ha deixat veure el bosc, senyor Puig, tant de greu.
Tant de greu de creure que el barri del Port és només el carrer Reial, que no és barri del Port al carrer Vapor, que no és barri del Port al carrer Pompeu Fabra. Tant de greu. Miri, jo crec que una persona que vol ser alcalde com vostè hauria de tenir una visió més àmplia de barri i de ciutat. I una visió àmplia perquè li dic...
Destinem 1,2 milions d'euros per generar un espai públic davant l'estació de trens d'una zona absolutament degradada de la part baixa, inclòs el pla integral de la part baixa. Però vostè està preocupat per si el centre cívic que es farà a la part baixa està en un lloc o en un altre.
Destinem 2,1 milions d'euros per ajudes a privats per a la rehabilitació d'edificis. Una cosa que està prevista inclosa dins del pla integral de la part baixa, però vostè està preocupat de si el centre cívic que es farà a la part baixa va en un equipament, en un edifici o en un altre.
Un milió d'euros per evitar les inundacions a la part baixa, més els que ja tenim pressupostats des del govern municipal, més les subvencions que hem aconseguit des del POSC i des del Pla Impuls Dipte. Problemàtica principal de la part baixa, però vostè està preocupat per si el centre cívic va en un edifici o en un altre.
Millorem la permeabilitat i l'accessibilitat. Fomentem que la gent tingui motius per baixar a la part baixa. 2,5 milions d'euros inclòs també al pla integral de la part baixa. Però vostè està preocupat per si el centre cívic va a un edifici o a un altre. Un milió d'euros per millorar carrers i places, com el carrer nou de Santa Tecla, inclòs al pla integral de la part baixa. Però vostè està preocupat de si el centre cívic que es farà va a un edifici o a un altre.
3 milions d'euros per a accions sociocomunitaries, no incloses el pla integral de la part baixa, però imprescindibles perquè ens donen el pla de barris.
Jo crec que ens hauríem de felicitar que hi hagi un esforç per evitar que hi hagi soledat no volguda, per integrar gent del barri, per crear sensació de barri, perquè ara mateix amb el treball de camp que es va fer pel part de l'equip de la consellera Mangini, hem vist que hi ha molta gent que va al barri però que no es queda al barri i volem que s'integrin, que es quedin al barri, que generin sentiment de barri. 3 milions d'euros per això, però vostè està preocupat per si el centre cívic que es farà va en un edifici o en un altre.
Un milió d'euros per dinamitzar comercialment el barri, inclòs el pla integral de la part baixa. Però vostè està preocupat de si el centre cívic que es farà va amb un edifici o amb un altre. Fixi's que no he vist el bosc i no ha vist que no genera un espai com vostès proposaven d'equipament cívic, d'equipament comunitari, sinó que generen tres.
Santillan, Hotel d'Entitats i la nova oficina del Pla de Barris al carrer Smith, que després, quan acabi el Pla de Barris, serà un equipament pel barri, un equipament comunitari. Però fixi's, l'he vist molt preocupat per l'accés de concentració de serveis socials a la part baixa.
i com és que no van retirar un local o com és que li van donar un local a l'IMSS, al carrer nou de Santa Tecla, per generar un espai nou de l'Institut Municipal de Serveis Socials, perquè va ser aquest equip de govern que li va treure l'IMSS per evitar aquesta concentració i diversificar els centres d'atenció de serveis socials al barri.
I vostè parla d'incompliments el dia que estem asfaltant Avinguda Roma, quan hem adjudicat Prat de la Riba, quan estem a punt d'adjudicar el polígon francolí. Vostè parla d'incompliments d'acords. Qui trenca les relacions, senyor Puig? Qui el dia següent d'haver pactat ja diu que aquest govern no té paraula o qui li estén la mà contínuament? Qui trenca relacions amb l'equip de govern? Qui no es va voler sentar a negociar els pressupostos del 2025 directament?
Si hagués tingut aquesta visió àmplia de barri i de ciutat, no s'hagués quedat només amb Santillan o amb l'hotel d'entitats, sinó amb un pla que millorarà la vida de la gent de la part baixa, que és qui s'ho mereix i qui no es mereix aquest debat.
Vostè ho tenia tot a favor, sincerament. Vostès que parlen sempre del llegat republicà tenint un pla integral de la part baixa que podien haver tret pit com a llegat republicà i haver dit aconseguirem els 25 milions d'euros perquè hi ha un llegat republicà del pla integral. Doncs miri, per una cosa que és certa del llegat republicà no l'utilitzen.
El que sí que li diré és que la part baixa canviarà socialment. Gràcies a aquest pla, que millorarà l'espai públic, l'espai privat i la convivència, aconseguirem portar gent al barri, que és l'objectiu, que ajudi a dinamitzar el comerç, a generar cultura i el teixit associatiu del barri. Els veïns i veïnes veuran un gran canvi en els propers anys, gràcies a la feina del Pla Integral, a la seva també.
I gràcies a la feina, sobretot i especialment, dels tècnics i tècniques que han adaptat aquest pla integral a les exigències que es demanava el Padre Barres. Moltes gràcies. Gràcies. Llàstima que he vist que marxaven els representants veïnars del barri del Port quan vostè començava a fer la resposta. Llàstima, potser no interessava la resposta. Preguntes? En Comú Podem 5, Partit Popular...
Una a Esquerra Republicana, 4, 6, 7. Sisplau, quan vostès vulguin, en Comú Podem, les seves preguntes.
Gràcies. La primera pregunta no és pròpia del grup, l'assumim com a grup, però ve d'un grup de veïns vinculat a l'Associació de Veïns de Bona Vista, socis i sòcies, que el 10 de setembre del 2025, un grup de veïns i veïnes de l'Associació de Veïns de Bona Vista va registrar a través de l'OMAC una carta adreçada a l'Area de Relacions Citadanes en la qual exposar una possible vulneració dels seus drets com a socis de l'entitat, així com diverses situacions suposàvem irregulars
en el funcionament d'aquesta mateixa associació que rep fons municipals. Hi havia dues preguntes. Una és si aquests veïns rebran una resposta de part de l'Ajuntament i de l'equip de govern i en quin termini. I si la consellera de Barri de Bona Vista ha realitzat alguna gestió o actuació en relació a aquest assumpte i a la petició de mediació que van fer els propis veïns.
Per altra banda, volem demanar, en aquest cas vam fer un PREC, no recordo bé si va ser l'anterior o fa dos, en el que demanàvem el canvi d'ubicació del pàrquing de motos de la via a l'Imperi, perquè recordàvem que allà és la zona d'accés de les ambulàncies per Santa Tecla,
i els hi vam demanar que moguessin aquell. Jo l'altre dia vaig tornar a viure un moment de molta tensió amb una UCI aturada al principi del carrer, la situació, la cua arribava fins al pàrquing de motos i estava clavada avinguda Catalunya via l'Imperi. Els hi fem la pregunta, faran aquest moviment? Quan el faran? No és una qüestió d'estètica, ja ha quedat clar que les motos es podien moure, hi ha altres espais i per tant us demanem que ens informeu si fareu o no aquest moviment.
perquè és una qüestió, mai millor dit, d'urgències. I per l'altra banda, l'alcalde m'interpel·lava quan jo parlava del moment dels contractes programes vinculats a personal i li faig tres preguntes perquè en realitat jo crec que seran aclaritòries i vostè i jo sabem la resposta i no és que sigui molt llest el que li parla, sinó que comença a prendre algunes coses de personal i de capítol 1 d'aquesta institució i de la Generalitat.
I la pregunta 1 és, podem prioritzar els contractes programa en àmbits que no tinguin a veure amb persones, especialment amb infants que generen vincle emocional i educatiu amb aquelles persones?
Això ho podem fer nosaltres i ho podem fer la Generalitat. Podem ampliar la plantilla i canviar places i llocs de treball sense uns pressupostos funcionant i, per tant, amb uns pressupostos fins i tot prorrogats. Serien les més dues preguntes. La resposta a les dues és que sí, ho sap tan bé com jo, i, per tant, no és que allò sigui molt llest o que els gurús del meu partit, com li agrada dir a vostè, m'expliquin coses que n'hi ha, i tant, i tenim una sort tremenda de tenir-ne,
tant a Comuns com a Podemos, gent meravellosa per Catalunya que ens ajuda a entendre com funciona aquesta i altres institucions.
Perquè en realitat jo el que em plantejava no era una crítica al govern, era una reflexió que havíem de fer tots com a forces polítiques. Quan treballem amb infants, amb material sensible, és imprescindible que pensem el pas següent. I un contracte programa sempre condemna els infants a perdre els vincles. I perdre els vincles és la pitjor cosa que pot passar en un procés educatiu. Gràcies. I el senyor Cendres ha escapat.
perquè ens ha fet aquí un míting. Esto se va acabar ràpido, qué bueno lo breve, i al final s'han acabat lliurant d'un procés llarg, que és el que toca perquè el debat no ens oblidem sempre sa. El debat quan toca debat. Els pregs quan toquen pregs. Això es diu ordre. Orden y progreso. Si no hi ha ordre, si no hi ha un ritual, no existeix res. I les normes rituals es fan...
perquè tots puguin tenir igualtat. Si no hi ha normes, no hi ha igualtat. Simplement és això. No és que no vulguem debat, però que vostès no vindrien amb xancletes i banyador aquí, perquè no toca, perquè no és la piscina. Però la piscina sí que toca. El mateix amb els debats, els pregs i les preguntes. El Partit Popular...
Moltes gràcies, senyor alcalde. Quan hem presentat la nostra moció, hem fet referència a aquest estudi que va elaborar a petició de l'Ajuntament per a càrrec de l'Ajuntament, la URV, l'any 2018.
Ens agradaria, per això volíem fer aquesta pregunta, saber qui no se li va donar en aquest estudi, si es va aplicar d'alguna manera o no, i en cas que no fos així, o si ho hagués sigut, la possibilitat que es tornés a actualitzar per part de la URUB, per donar-nos una imatge de com està ara, tenint en compte que va ser encarregat per l'Ajuntament. Moltes gràcies.
Ho farem, ho farem, consellera. En nom d'Esquerra, consellera López. Gràcies, alcalde. El prec que... Ja sé que no són hores, però una miqueta de broma no passa res. El prec més llarg que he escoltat en aquest plenari crec que va durar 30-40 minuts, no em recordo. Sí, el dia de... Sí, per la fèria d'avril...
Brutal. Bé, les meves preguntes seran ràpides.
Des del grup municipal d'Esquerra Republicana volem preguntar si és cert que hi ha treballadors i treballadores del servei de neteja que o podrien o no seran subrogats amb el nou contracte i en cas afirmatiu demanem que ens expliquin els motius i aprofitem per fer un preg que es garanteixi la subrogació de la totalitat dels treballadors i treballadores del servei
per tal que cap persona pugui quedar fora i es preservin els llocs de treball. Una altra pregunta, si ens podrien enviar la informació. Això potser ho podríem haver tancat perquè portem 3-4 escrits amb mobilitat i guàrdia urbana.
a la sortida de Camp Clar a la rotonda on acaba Camp Clar i entràs a la T11, s'ha improvisat allà un pàrquing de camions i autobuses que hi ha 5, 6, 7... Sí, sí, sí. Van enviar un primer escrit, sí que és veritat que no és competència, ens van respondre que és carreteres, no passa res, van comentar que enviessin la informació en per toqui, més que res perquè no és que molesti, és que és perillós.
O sigui, quan arribes de la zona de Camp Clar i has de sortir a la rotonda, a part que estan passant una línia contínua per arribar a aquest espai i s'han d'incorporar a la T11, que ahir els cotxes van a la velocitat que toca,
i pot ser perillós. Ja dic, no molesten els veïns, ens han demanat més que res perquè tenen por que passi alguna cosa. Per acabar, la pregunta en concreta és si ens podem fer arribar, perquè l'última resposta ens van dir que aquest tram és de carreteres, que es va fer un treball conjunt en Guàrdia Urbana i seguiment d'aquesta problemàtica,
i que des de mobilitat es va fer un requeriment amb el responsable de carreteres el 24 del 5 del 2024 amb l'objecte instal·lessin una senyal de prohibit para o estacionar en cas que ens permetés. O sigui, entenc per això que l'Ajuntament va fer la proposta però
ens han dit que no han tingut autorització. Llavors vam demanar que ens fessin arribar perquè volem saber per què no deixen que l'Ajuntament en aquest cas posi alguna mesura i si hem de dirigir-nos a... Nosaltres li donarem tota la informació i el que farem és reiterar la petició i...
i no senyalitzar simplement que no es pot aparcar, perquè això seria absolutament estèril, sinó que fiquin algun tipus de barrera física que impedeixi l'aparcament. I li farem arribar de totes maneres tota la documentació i la resposta que va fer Carreteres. Un altre prec, a vegades enviem precs, tenim de Sant Pere i Sant Pau, de la zona de la granja, de la zona del Busquet,
Del carrer del Tebre hem enviat també dues peticions, que a vegades no cal que arribin a plenari, però a vegades demanen que ens envien informació si s'ha fet o s'ha fet alguna cosa i ara mateix no tenim resposta de diverses. Ho faia en modo pregunta si poden recollir les últimes peticions que hem fet a Sant Pere i Sant Pau, de la granja, de la comunitat de veïns del carrer del Tebre i que ens donin informació de si s'ha fet alguna cosa o...
o si s'ha de fer. Més o menys quina demora tenen? No, no és falta de demora, no és per temps. És perquè a vegades fem també la petició i si te'n recordes vas a mirar-ho, ara ja està fet, no està fet. Tenim unes quantes que van preguntar si s'havia fet alguna cosa. No és que no hagin donat resposta. No és resposta de documentació. És que volem saber exactament si s'ha fet alguna cosa o no.
Ens respondrem, consellera. I sobre la partida que havia disposada dels 200.000 euros l'última vegada que vam preguntar s'havien gastat mil i pico en alguna finestra, si ens podíeu fer arribar, quines inversions més s'han fet en...
alguns d'aquests locals i tornem a demanar si tenim informes de l'estat dels locals que ara mateix són de l'Ajuntament i continuen tancats. I l'última pregunta és si tenim previsió d'aplicar l'ordenança que es va aprovar de locals, alguna data o alguna informació que ens donin.
Crec que l'ordenança l'apliquem ja, que per exemple el que vam fer amb aquell problema que va bé amb l'entitat, la grapadora, no? Que no marxava i es va seguir el...
No, alcalde, ara mateix no està aplicada l'ordenança. Ara fa un any que havien d'haver sortit novament locals, s'havien d'adjudicar els locals que estaven buits. Sabem que hem tingut alguna reunió perquè teníem la intenció de canviar-ho, però com que no saben com quedarà la cosa, volem saber si s'ha aplicat l'ordenança. Ho mirarem i li respondem per a si, consellera. Gràcies per les seves preguntes. Consellera, vostè?
Bé, el plenari passat va preguntar sobre el que és l'ascensor de Ciutat Jardí i tal, i a veure si es reunien amb els veïns per explicar-los. Avui mateix hem obtingut resposta. Fica que s'està treballant l'avantprojecte de l'encaix de l'ascensor i la plaça de l'hostal del Sol. Serà un projecte conjunt d'intervenció urbana.
La meva pregunta és, però es reuniran amb els veïns per explicar-los? Perquè és que m'ho han insistit diverses vegades, perquè veuen tècnics per allí, no saben el que passa, estan una mica nerviosos, jo agrairia i, sisplau, que facin la reunió amb els veïns. I una altra, no és ni pregunta ni res, simplement la senyora Bedrina ha dit allò de la intervenció de govern,
Vull dir que també nosaltres tenim el Partit Socialista que intervé, tenim el govern que intervé tota l'estona que vol i tenim el senyor alcalde que després moltes vegades també ens fa aquests grans discursos.
El rom, exacte, és així. I recordo, jo com a ciutadana, recordo que la senyora Begoña Floría es queixava cada ple d'això, cada ple, cada ple, es queixava, es queixava, es queixava. És el que hi ha. Li reconec que els meus discursos a vegades són molt bons, és cert.
D'altres no tant, són així, tots som humans, però crec que també el límit de temps que tenen vostès d'intervenció, crec que no els he tallat mai. Quan han superat ja uns tres minuts, potser, els dic, si no li importa. Mirin, els plens duren molt per les mocions.
I ho sabem absolutament tots i totes. Si ara volem dir que és per les intervencions que fem o no, miri, no. I ho podem comptabilitzar, si vol, que la senyora Fina ho té tot comptat. És perquè es presenten 200.000 mocions. I algunes que podrien ser pregs o preguntes. A més a més, amb el que duren encara tenen més temps, si és millor per vostès. Poden estar tres hores, si volen, amb cada cosa. I és aquest el motiu. De mitjana són uns 25-30 minuts per moció.
Doncs miri, avui hem acabat els punts ordinaris, crec que dos quarts d'onze. Més o menys. Dos quarts d'onze. Hem acabat els punts ordinaris. I miri, són les 14.40. Que no passa res, és veritat. Els divendres que hi ha ple, jo sempre penso que acabarem a les 10 de la nit. I així ja aviso a tothom, família i parientes. Però ja està. Però no és per les intervencions. I de fet, no conec...
cap altre plenari de la província que durin tant com els nostres. Cap, cap. Quan els dic el que dura, ni s'ho creuen. De fet, la majoria d'ajuntaments no ho fan ni pel matí, els prens. Però com a les 12 de la nit ja hauríem de dir, espera't, realment, perquè hem passat un altre dia, s'hauria de suspendre, aquí ni ens atrevim. Hem de fer-ho pel matí per si dura fins a les 8 de la tarda.
I ja està, així és durant el mateix dia. Tenen alguna pregunta més?
Crec que aquí, en aquest cas, la queixa no anava tan dirigida a lo que duren els plens, sinó a lo que duren les intervencions de govern. Però aquí soc jo per dir-ho, que em vaig fer bús i, per tant, ja ho sé. Per tant, no soc jo qui ho ha de dir, ja ho diuen altres. Però sí que és veritat que a vegades el temps de govern és il·limitat i quan es combina amb el Partit Socialista o amb Esquerra Republicana al seu moment pot ser vist per l'oposició com un abús. Dos preguntes. La primera...
Sobre Santillan, com justifiquen, voldrien que ens passessin la resposta, a...
amb quines raons justifiquen treure el centre cívic de Santillan i no, per exemple, fer-lo compatible amb el centre de Cornelli que es vol fer o posar a l'hotel d'entitats el centre de Cornelli que es vol fer. És a dir, per quina raó fan l'acte concret de treure el centre cívic d'allí perquè això és el que encén el vesper. No sembla que tingui molt de sentit fer tot això i tenir les entitats del barri en contra. Lo normal és anar tots plegats de cara perquè estem fent una cosa que és positiva, és evident que podem gastar els diners que ho volguem, però...
Com justifiquen aquesta no competitivitat, aquest treure el centre cívic quan és evitable? És un mal evitable. O és que no ho justifiquen amb res i és simplement una decisió política arbitrària? Doncs això és el que vull que ens contestin. I la segona, sí, perquè volem raons, volem sentir si hi ha raons o no i l'alcalde, i que de moment no les hem sentit. No va venir a la comissió informativa. Que vostè no va venir a la comissió informativa on podria haver preguntat mil coses...
I aquesta resposta que li han donat, però vostè no vol escoltar la resposta. Ah, doncs i quina és? És que és un tema tècnic, li han dit 8.000 vegades, que a nosaltres ens és absolutament igual. El que ens importa és l'opinió tècnica, i l'opinió tècnica va ser aquesta, perquè no es guanya un espai, es guanya més espais. I l'espai Cornelia no és de serveis socials, és un espai per la dona. Sí, alcalde.
Per la dona, perdoni, per la dona. O què passa? Que les dones de la part baixa, allò llavors ja no val. És per als serveis socials. És un espai per la dona. Per l'amor de Déu. I si va a vostè, a Santa Coloma de Gramenet, veurà que allò és millor que un centre cívic. I hi ha més activitats que un centre cívic. I una de les coses que es farà en aquest espai és l'espai Cornelia. Sí, i molt bé que es faci. I molt orgullosos. I molt orgullosos. Si mirés també les dades que surt al pla internal de la part baixa, veurà que és un barri també feminitzat.
Escolti, hi ha un espai on hi ha persones molt grans i persones molt joves immigrants. I aquest espai, que també si s'hagués mirat les bases de la llei del Pla de Barris, no és que agafem el nostre pla integral i ja és el que ens val. No, és que t'apuntuen i havies de presentar dues accions per cadascuna dels ítems. Llavors ha hagut de reformular allò. Significa que no es farà la resta del pla integral? No.
però escolti, 25 milions d'euros pel barri de la part baixa, m'assembla, i l'ha fet el senyor, el conseller Ignacio García, l'ha explicat molt bé, totes les coses que es fan, i vostè es fixa, està tapant el sol amb un dit, tapant el sol amb un dit, 25 milions d'euros pel barri de la part baixa, per l'amor de Déu, si és el que, diguin-li a Sant Salvador a veure si volen això, que també ho lluitarem i ho tindran.
Però, home, en sèrio, m'assembla. Li farem tot per escrit i veurà vostè la resposta, però també li dic, i me permetrà, que si hagués vingut a la Comissió Informativa podria haver fet les preguntes. Alcalde, en primer lloc, sisplau, no em renyi, no em renyi. I en segon lloc, el greu problema irresoluble que vostè ha plantejat és una solució molt senzilla. El Cornelli s'enva l'hotel d'entitats, el centre cívic es queda sentillant, ho tens tot pel pla de barris i no molestes a ningú.
han pres una decisió que al meu entendre és arbitrària, no sé que ens donin una resposta convincent que de moment no s'ha produït. I l'altre dia la comissió es va dir una cosa que és falsa, que és que tècnicament no hi ha espai per un centre cívic a Santillan. No, no és veritat. Sobra, ni caben dos, exactament dos. Per tant, alerta amb el que es va dir la comissió informativa, perquè ja l'hi estic desmentint ara. I la segona pregunta que li volia fer alcalde és...
Ara estan fent les obres de l'Avinguda Andorra, són les obres molt necessàries, però crec que val la pena que es parli o que hi hagi algun diàleg amb els veïns. Sé que no és fàcil perquè no hi ha associació de veïns a l'Avinguda Andorra, i això és una dificultat, però...
ja s'han trobat de cop i volta no sé quants dies que no poden aparcar en termes absoluts tot el carrer. Home, mireu d'establir un diàleg a la major brevetat possible, perquè això és ja, per tal de mirar bé si en l'execució de l'obra es pot fer algun apanyo per tal d'amnificar el menys possible o almenys fer una pedagogia de viva veu i explicar què és el que s'hi vol fer. I qui diu allí diu en general a les obres importants que es fan arreu de la ciutat. D'acord? Míriam, les obres que vingut d'Andorra ens van plantejar l'empresa de fer-ho per la nit.
Per la nit era molt més ràpid, però era molt més molest pels veïns i veïnes, perquè imagini's, tota la nit, era tres o quatre nits en aquest cas, en lloc d'ara que seran dues setmanes o una setmana, s'escurçava temps. Però, miri, si es fa, perquè es fa, si no es fa, perquè no es fa. Escolti, és una setmana,
i es tindrà per fi asfaltat tot allò, que és l'entrada a Tarragona i allò fotia vergonya. I diàleg sempre hi ha, però escolti, fer les obres no podem picar veí per veí. Es senyalitzen, es comuniquen i es fan les obres i s'executaran i a part portem molt de temps. Es farà Prat de la Riba, es farà Laterals d'Avinguda Roma i ja els anuncio també que no massa temps farem polígon francolí.
farem també el polígon francolí. Així que són bones notícies que estem convençuts que abans que puguem acabar de comunicar en aquest cas ja està acabat d'asfaltar. Llegar a la República, bon cop de setmana. S'aixeca la sessió.
Fins aquí el ple ordinari del mes d'octubre, un ple que ha aprovat per unanimitat una modificació dels criteris d'accés a la tarifa social del servei de recollida de la brossa i que en l'apartat d'emocions, a excepció de la de Vox, la resta han estat totes aprovades.