que se'l salvi una vida i s'evitin les seqüeles en una persona ja justifica l'acord que es proposa avui a través d'aquestes dues mocions. Per tant, evidentment, tot el nostre vot favorable, tot el nostre recolzament a aquesta iniciativa, aquí o a davant de l'administració o de l'organisme que sigui, i novament agrair tota la feina que s'està fent per part de la plataforma i també pel Col·legi de Metges. Moltes gràcies.
Gràcies, conseller. En nom d'Esquerra Republicana, consellera Fuster.
Gràcies, senyor alcalde. Felicitar primer que tot la plataforma, que la veritat és que sempre hi són. En els moments difícils de la sanitat sempre hi són. Avui no parlem només de sanitat, ni només de competències, ni només de números. Avui parlem de vides. Parlem de famílies que en qüestió de minuts veuen com la seva vida canvia per sempre.
Tothom coneix algú que ha patit un ictus, un amic, un germà, un company de feina, un pare... I tots sabem que quan passa el temps deixa de ser temps. Cada minut pesa, cada decisió compta, cada retard té unes conseqüències molt grans.
Un ictus no arriba amb avís, no pregunta quin dia és, ni quina hora marca el rellotge. I tanmateix avui, al Camp de Tarragona, les oportunitats de recuperació sí que depenen del rellotge i del codi postal. Depenen de si l'ictus passa dins o fora d'un horari concret. I això, senzillament, no és acceptable.
Aquesta realitat té un impacte profund no només en les persones que pateixen dictus, sinó en tot el seu entorn familiar. Perquè quan una persona no rep el tractament adequat a temps, sovint parlem de discapacitats sobrevingudes, de dependències, de cures constants, i això transforma la vida de famílies senceres moltes vegades de manera irreversible.
Les dues mocions que avui es debaten, amb enfocament diferent però amb un objectiu compartit,
parteixen d'una idea molt clara. La salut no pot dependre del lloc on vius. No pot ser que una persona de Tarragona tingui menys opcions de recuperació que una persona de Barcelona o Girona davant la mateixa emergència mèdica. Això és un greuge territorial, però sobretot és una injustícia humana. Des d'Esquerra Republicana defensem una sanitat pública, equitativa, descentralitzada
i forta al nostre territori. I això vol dir dotar a l'Hospital Joan XXIII dels recursos necessaris perquè puguin actuar com a centre de referència amb totes les garanties. També a l'atenció de l'ictus greu les 24 hores del dia, els 6 dies a la setmana.
Però volem dir-ho clar. Això no va de pressionar professionals ni de sobrecorregar equips. Al contrari, va de planificar bé, de posar recursos, de cuidar també els que cuiden. No hi ha bona sanitat sense bons professionals, en condicions dignes, descansos garantits i una estabilitat.
Aquest Ajuntament no té la competència directa, però sí que té una responsabilitat política molt clara. Alçar la veu, exigir equitat territorial i defensar la salut de la seva ciutadania davant de qui sí que pren, davant de qui sí pren aquestes decisions. Callar davant d'aquesta situació també és una decisió i no és la que toca.
tampoc toca, senyor Cendra, fer unes retallades, les retallades més grans que s'han fet en sanitat, que aquest país encara avui perdura i rep aquestes conseqüències. Avui aquest ple pot enviar un missatge ben clar, que la vida de les tarragonines i els tarragonins val el mateix que la de qualsevol altre punt del país. I això per nosaltres no és negociable. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera Fuster. En nom del govern, conseller Soler. Gràcies, alcalde. Molt bon dia a tothom. Sabem què passaria si ara mateix en aquesta sala de plens algú patís un ictus isquèmic greu.
Com que avui és feina i estem en horari laboral, en pocs minuts seríem traslladats a la unitat d'ictus de l'Hospital Joan XXIII i amb alta probabilitat se'ns practicaria allà mateix una trombectòmia mecànica. Segurament això seria el que ens salvés la vida o el que evitaria que tinguéssim una discapacitat greu.
Si imaginem aquest mateix escenari un dissabte, en aquest mateix saló de plens de l'Ajuntament de Tarragona, ni més ni menys, en aquesta situació, una boda, amb qualsevol acte de diferència és abismal, perquè hauríem de ser traslladats a Bellvitge.
I l'ictus, com sabem, no en té duraris. El que sí que en té duraris és precisament el servei que pot salvar-nos la vida. I en una emergència sanitària on cada minut compta, avui a Tarragona perdem minuts i perdem oportunitats a la carretera, sent traslladats.
A la nostra província es registren cada any més de 100 casos que necessiten d'aquesta tromboctomia mecànica i més del 35% dels pacients han de ser derivats en aquest hospital de Bellvitge. Per tant, 35% d'oportunitats i de minuts perduts a la carretera.
Des d'aquest Ajuntament, a iniciativa del propi alcalde, nosaltres hem fet ja escrits fa alguns mesos, dirigits precisament al Servei Català de la Salut, i hem mantingut converses en aquest mateix Ajuntament amb la Conselleria de Salut, on els hem reclamat la necessitat urgent i irrenunciable de tindre aquest servei dictus les 24 hores del dia de la setmana.
Per això és que no em quadra, senyor Cendra, d'on treu vostè que el PSC s'havia d'abstindre? Si van votar a favor també al Parlament. I si per a nosaltres fos això seria una declaració institucional i no ho és per a altres grups. Portem feina feta en aquest Ajuntament.
però no la fem per publicitar-nos. A nosaltres no ens interessen els resultats sinó els titulars. Per això potser no coneixia vostè aquesta situació. Som conscients, que com també deia la companya Gemma Fuster, que aquestes mancances del sistema sanitari no venen d'ara, sinó venen d'èpoques on es van practicar unes retallades molt importants al nostre sistema de salut i tots sabem on estàvem en aquell moment.
Tot i així, això no ens és d'excusar ara mateix, perquè avui som nosaltres els que som els responsables de defensar l'estat del benestar i d'exigir als organismes competents que facin el propi. I com ja hem demostrat en altres ocasions i seguirem demostrant, en aquest govern municipal continuarem estant al capdavant en la defensa dels serveis públics per a la nostra ciutadania davant de qui sigui.
i de l'administració que sigui. Per això és que agraeixo de forma especial a la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública i del Col·legi Oficial de Metges que hagin elaborat totes dues mocions perquè en un ictus la diferència entre viure amb dignitat o no sovint són minuts. I avui tenim la força per dir-ho unànimament com a Ajuntament i com a ciutat que volem tindre aquest servei. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, conseller. Passaríem ara a la moció presentada per un municipal del Partit Popular per assegurar el desenvolupament prioritari del barri de Sant Salvador amb el vistiplau de la consellera Vidal per canviar l'ordre, ja que tenim veïns i veïnes de Sant Salvador, els quals aprofitem per saludar-vos i que així no hagin d'aguantar el fred que fa en aquesta sala massa temps. Consellera, com vostè vulgui.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Agrair també a la consellera Vidal aquest canvi d'ordre perquè els veïns de Sant Salvador no tinguin d'aguantar el fred i també puguin tornar a les seves ocupacions. En primer de tot, saludar els veïns i veïnes de Sant Salvador i agrair...
la seva presència avui que ens acompanyen en aquest ple i també en aquesta presentació d'aquesta emoció precisament que tracta del seu barri sobre les afectacions i les problemàtiques amb les quals ha de conviure en el seu dia a dia. Com sempre fem, aquesta emoció pretén justament això,
Portar debat, portar a l'opinió pública i mediàtica els principals problemes que tenim a la ciutat per establir prioritats perquè arribin les esperades solucions. El barri de Sant Salvador és un dels barris més estimats de la ciutat i a la vegada un dels que està més allunyat del centre de Tarragona, uns 5 quilòmetres.
No hauria de ser un problema, però el barri ha anat almenys, s'ha anat deixant com moltes altres coses en aquesta ciutat i ara el mateix el barri està en unes condicions que no es mereixen.
Hi ha una manca de vigilància, d'il·luminació i d'un bon i eficient transport públic, de més i millor neteja i manca un bon espai públic que estigui arranjat i adequat a les necessitats actuals del segle XXI com tant es presumeix des d'aquest Ajuntament.
Un dels problemes més greus és la mobilitat dels veïns i les veïnes, la mobilitat dins el mateix barri, amb l'asfalt que necessita una actualització i sobretot l'estat de les voreres i de les seves amplades, ja que són moltes les que són estretes i presenten tants obstacles que ni els cotxets, ni els carretons, ni molt menys les cadires de rodes hi poden passar. El pitjor de tot és que han de desplaçar-se i moure's per la calçada amb el perill que això implica.
En aquest mateix àmbit, el transport públic, els veïns i veïnes demanen més freqüència al centre de la ciutat que la línia nocturna entri al barri i arribi fins a la zona més alta i que torni a aturar-se l'autobús a la parada del mercat central. Fonamental perquè, sobretot, la gent gran usuària d'aquest servei pugui arribar fins a la porta del mercat per assegurar que puguin fer aquestes compres de proximitat i de qualitat tan important. Faci fred, faci calor...
o hi hagi inclemències meteorològiques. De la mateixa manera, els veïns i veïnes també es mostren preocupats per la manca d'una vorera que connecti físicament el seu barri amb el centre de la ciutat i ara trobem la carretera nacional 240 que no hi ha cap espai perquè les persones que ho necessitin i vulguin puguin arribar a peu o enmitjant-se a mobilitat personal del barri de Tarragona i del centre de Tarragona al barri de Sant Salvador.
La seguretat al barri també preocupa. Ocupacions il·legals, sobretot a la part d'interblocs, i una deficient il·luminació ha fet augmentar la sensació d'inseguretat. La mateixa tipologia edificativa del barri en aquesta zona i també tot el que són la zona de xalatets fa que molts carrers no tinguin negoci a la part de baix dels edificis i això fa que també no hi hagi tant de moviment i que quan es fa fosc encara hi hagi més sensació
de falta de trànsit de gent i, per tant, d'inseguretat. Totes aquestes qüestions han de quedar reflectides en un pla integral, que és el que reclamen els veïns i les veïnes. Per tant, s'ha d'accelerar la redacció d'aquest pla integral de Sant Salvador perquè totes les problemàtiques i les solucions han de quedar ja preparades per a futures convocatòries que hi puguin haver per aconseguir fons i ajudes per a la rehabilitació tan necessària
del barri de Sant Salvador i preveure quines són les més urgents perquè l'Ajuntament pugui actuar de forma immediata també i per tant també hem d'aprofitar el nou pont per incorporar les solucions urbanístiques que es necessiten al barri.
han de tenir les mateixes oportunitats drets i els mateixos serveis que la resta de ciutadans i ciutadanes de Tarragona. Ells compleixen amb les seves obligacions. Ara necessiten que l'Ajuntament compleixi, que les administracions apostin decididament pel barri per tornar a ser el barri envejat per la seva ubicació.
per un entorn magnífic, ple d'arbrat, el més arbrat de la ciutat i per tenir els serveis que tot necessitem. Per tot això, amb aquesta moció, volem assegurar el desenvolupament de forma prioritària del barri de Sant Salvador i, en concret, el que volem és que s'acceleri la redacció del futur Pla Integral de Sant Salvador, que s'actuï el local social de l'Associació de Veïns per solucionar els problemes d'aigües negres existents
que hi hagi més presència de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra en els indrets amb més sensació d'inseguretat i que s'aposti per les comissaries o oficines de policia de proximitat, a més que es millori el servei públic que connecta el centre amb Sant Salvador i més freqüències amb la línia nocturna arribi fins a dalt del barri i que hi hagi possibilitat que alguns abusos parin al mercat central, que s'estudin solucions per asfaltar les voreres tant per l'asfalt com per les voreres estretes per assegurar...
la mobilitat segura de la gent gran i en especial dels usuaris del centre Colisser de Sant Salvador i, per últim, que el pont d'Oti al barri dona connexió física amb el centre de la ciutat. Moltes gràcies. Gràcies, senyor alcalde, per haver-me excedit a temps. Gràcies a vostè.
Moltíssimes gràcies, consellera, per la seva defensa de la moció. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Conseller Guillermo García, en nom del govern.
Gràcies, alcalde. Aprofito també per saludar l'Associació de Veïns i Veïnes del barri de Sant Salvador, tota la seva junta, no només per la feina que feu. També agrair-vos el compromís cívic i la voluntat ferma de millorar el barri, i que amb aquesta nova junta, de debò, esteu aixecant l'ànima del barri, que no és poc.
Nosaltres en aquesta moció que presenta el Partit Popular ens abstindrem, perquè no estem del tot d'acord en algun dels punts que ens presenten, i ara ho explicarem. I mirin, aquest govern està compromès amb el barri i sabem que hi ha problemes, i per això estem treballant en conseqüència. En seguretat hem incrementat els operatius especials, i per això la UPRP...
Fa operatius específics al barri. Mobilitat, des de l'MT, s'ha encarregat un nou estudi per la millora de les línies existents i incrementaran la seva freqüència, que en aquest 2026 veurà la llum. Amb el pam a pam, el passat any, vam veure més de 200 actuacions al barri. En neteja, amb el nou contracte, en aquest 2026, canviarem tots els contenidors soterrats i millorarem el servei de neteja en algunes zones en les que, per l'antiguitat del anterior contracte, no estava ben implementat.
O en enllumenat públic, on estem invertint més de 260.000 euros en el canvi de llumeneres a les principals carrers del barri. En seguretat vial estem instal·lant els nous pacificadors, en polítiques comunitàries hem potenciat el paper del centre cívic, hem invertit en el seu estat i ho continuarem fent, i hem incrementat l'activitat que s'hi desenvolupa. O en esports, on hem canviat el paviment del camp de futbol,
i hem potenciat portar-hi algunes activitats, com és el cas de l'APAC IAR, que conjuntament amb l'Associació de Veïns, amb l'equip, amb el Club de Futbol, el Centre Cívics i Tarragona Impulsa es va crear un festival que es deia Cent i Viu Sant Salvador, que va ser molt maco i va servir per donar-li vida al barri. Però no ens quedem aquí, sabem que queda molt per fer.
Nosaltres fugim de la nostalcia, perquè qualsevol temps passat és passat. El que fem és treballar per dignificar el present i el futur del barri, que demana a crits que el millorem.
I per això invertirem en millores en els espais comunitaris d'Interblocs. Va sortir l'acord per part de tot aquest plenari d'invertir i hem presentat ja una partida oficial inicial de 100.000 euros que es duraran a terme en els propers mesos. També invertirem 90.000 euros per evitar les inundacions que es produeixen a l'Avinguda dels Pallaresos i que tant afecta a unes vivendes així com al camp de tir. O el futur projecte per la millora integral
del barri, que també s'ha comentat, ho ha comentat la consellera del Partit Popular. En tot cas, ens sembla una mica contradictori per la seva part, que sense haver aprovat el pressupost del 2026, on hi havia partides específiques per la millora del barri, com era la partida d'Interblocs i la partida del Pla Integral, ara ens portin aquest document i ens exigeixin que estigui aquest Pla Integral en el 2026.
En tot cas, Sant Salvador és una comunitat viva que al llarg dels anys ha demostrat una gran capacitat de lluita. Apostar pel barri vol dir invertir en cohesió social, en oportunitats pels ciutadans i ciutadanes que han vist bimbades les seves oportunitats els darrers anys i on el desenvolupament sigui just i respecti la identitat pròpia del barri. Per això Sant Salvador mereix ser escoltat i avui molts i moltes de vosaltres esteu aquí per això, perquè és un barri amb molta dignitat i molt orgull
que mereix continuar creixent. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Passem... Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Abstenció. Per tant, s'aprova per 18 vots a favor i 9 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot...
Conseller Gómez, consellera Vidal, en Comú Podem, Vox, Partit Popular i Govern. A conseller Gómez, ja l'he deixat.
Agradecer en primer lugar la presencia de la Asociación de Vecinos de San Salvador. Mi voto ha sido favorable y quiero agradecer en primer lugar también que se haya presentado una moción de esta naturaleza gracias al PP. Porque esta moción no va de partidos ni de ideología. A mí estas son las que me gustan. Va de algo básico, de dignidad urbana y de igualdad entre barrios y de sus vecinos, que son los problemas reales con los que tenemos que tratar en un ayuntamiento.
San Salvador no es un barrio de segunda, es Tarragona y sus vecinos pagan los mismos impuestos que cualquier ciudadano del centro. Todos sabemos que San Salvador arrastra dificultades añadidas que otros barrios no tienen. La distancia...
Una orografia complicada, una carretera nacional que actúa como barrera, una comunicación poco amable para el peatón, hasta el punto de que ni siquiera existe algo tan sencillo como una acera segura que conecte el barrio con la ciudad.
Eso condiciona la movilidad, el transporte, el comercio y la vida diaria de la gente. Pero no puede ser una excusa. Y si a eso le sumamos aceras deterioradas, iluminación insuficiente, limpieza mejorable o problemas de seguridad o de ocupación, el resultado es claro. Un barrio que siente que siempre llega el último. Y lo peor de todo, un barrio que se siente extraño en su propia ciudad. Y eso no puede ser.
Miren, una ciudad no se mide por cómo cuida su rambla o su escaparate turístico, que también, ¿eh? Pero se mide sobre todo por cómo cuida sus barrios.
No puede haber una Tarragona a dos velocidades. Por eso hace falta ese plan integral con presupuesto y calendario y un estudio de urbanización y desarrollo que se incorpore realmente al PON que ahora mismo se está trabajando en este ayuntamiento. Porque los vecinos de San Salvador no piden privilegios. Piden lo mismo que el resto. Servicios dignos, seguridad, limpieza, etc. Y eso es simplemente justicia.
Per això he votat a favor. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Conseller Abidal, quan vostè vulgui.
Gràcies alcalde i gràcies als veïns que han vingut aquí en representació de les necessitats del seu barri. També gràcies al grup municipal del PP que ha fet aquesta proposta. Penso que ara és el moment d'incorporar un pla integral al barri de Sant Salvador.
aprofitant la conjuntura urbanística que està vivint la nostra ciutat amb la redacció del POU. Hem parlat en aquesta moció d'aigües residuals, d'inseguretat, de manca d'enllumenat, de millorar en el transport públic la pavimentació i jo voldria centrar-me en un fet en concret i és que en parlar de connectivitat del barri amb la ciutat
Hauríem de fer esment que Tarragona, com sabem, és una ciutat dispersa i que això implica que sovint parlem de connectivitat entre llevant i ponent amb el centre, però se'ns oblida també parlar de la connectivitat de la Tarragona Nord amb el centre. I estic parlant de la recepció del tram de Nacional 240, que és el que queda pendent de recepcionar per poder connectar Sant Salvador amb el centre.
En numeroses ocasions hem parlat d'aquesta connectivitat, que sense aquesta recepció no es pot fer. Aquí mateix parlarem d'una altra moció que es dedica a voreres, a la pavimentació de voreres. Hem parlat moltes vegades de voreres en aquest ple.
Ara és el moment de recepcionar aquest tram de carretera nacional que no solament comunicaria a Sant Salvador amb el centre, sinó que a més donaria una major accessibilitat amb el Pont del Diable i amb la zona educacional de Sassalades. Moltes gràcies. Gràcies, consellera Vidal. En nom d'en Comú Podem, conseller Collado, com vostè vulgui.
Gràcies, veïns i veïnes, nostres veïns que heu vingut avui fins aquí. Heu aconseguit una cosa important ja, jo crec, només amb la presentació de la moció, i és sumar el Partit Popular a la idea de pla integral. Al final sembla que a mica en mica ens aneu aconseguint que tots ens anem defensant en aquesta idea, que és imprescindible que tinguem enllestida, com bé diu la moció,
en aquest any perquè si no ho tenim se'ns passarà una nova oportunitat i per tant jo crec que aquí permeti'm fer una mica de crítica a la moció conseller Martorell jo crec que la seva moció planteja dos eixos bàsics seguretat i obra
i estan bé, són coses que s'han de millorar al barri, però hem de parlar de construcció social, de processos comunitaris, de participació veïnal, de definició i propostes que venen dels veïns i de la gent que hi viu, perquè si no ens acabem pensant que posant...
una mica de totxo, doncs ho tenim mitjà arreglat. I posant dos policies, doncs ja la cosa es calma. I en realitat el que hem de fer és permetre que els veïns i les veïnes de Salvador siguin protagonistes del seu propi procés.
Per sort, i així ha passat amb el pla integral de la part baixa, la nova llei de barris, això ho contempla. Si no hi ha acció social, no hi ha pla de barris. Per tant, en aquest sentit, jo crec que és important que ens anem acostumant en aquesta lògica que els projectes, si només són urbanístics, no transformen la realitat de la gent. L'urbanisme pot transformar, però no només. I, per altra banda, jo crec que, conseller García, el moviment es demostra caminant.
Jo crec que està bé que ens faci la llista de les coses que han fet al barri, perquè és veritat que ja fa anys que s'hi fan coses. Però la brima o aquesta copiada a Cornellà, perquè no soc incapaç de dir les indicials aquestes que utilitzen, no sé com a RTLU, RPR o no sé què, aquesta unitat no és policia de proximitat. La policia de proximitat és policia caminant, amb rutes, cada dia que la gent s'hi vegi, amb una perspectiva preventiva, perquè posar
a més és que són grans, i posar uns policies molt grans en una furgoneta amb moltes sirenes i moltes llums, l'únic que fa és espantar. Si volem generar sensació de seguretat, posem policia caminant, que es pateixi als carrers, que conegui els veïns, que sigui contacte directe amb l'associació, que permeti identificar tot allò que està pel camí, perquè si no demostrem el moviment, si no caminem...
el que generem és més frustració. I jo crec que els veïns de Sant Salvador, les veïnes de Sant Salvador, ja han patit masses vegades promeses no complertes. I aquí no podem fallar.
No ens juguem la legitimitat d'un govern, ens juguem la legitimitat de l'institució. Perquè aquests veïns i veïnes, alguns que ja fa anys i panys que batallen perquè el seu barri funcioni, no es poden permetre que arribi un altre govern a Dilsi o uns altres grups municipals, jo també m'hi poso aquí, i per això me n'alegro que el Partit Popular assumi en aquesta lògica com ho fa Esquerra Republicana. Hem d'aconseguir aquest ple integral pel barri, que transformi la vida de la gent i sobretot que la faci protagonista. Perquè si la institució torna a fallar...
Aquella gent que posa en dubte la qualitat democràtica, aquella gent que diu que tot està fatal i que ells són l'única alternativa, que seuen aquí en aquest ple com a Vox, però que seuen aquí entre el públic com a aliança catalana, com qui vol entrar al joc, ens acabaran guanyant la partida. A la dreta se la guanya i a l'extrema dreta se la guanya amb democràcia i posant recursos, no amb discursos. Gràcies.
Gràcies, conseller Collado. En nom de Vox.
Sí, bien. Hemos votado a favor y los motivos no van a revelar nada nuevo para ustedes. San Salvador, al igual que otros barrios de la ciudad, sufre el abandono sistemático de los sucesivos gobiernos. La falta de inversiones y actuaciones sostenidas en el tiempo han degradado al barrio a nivel social, urbanístico y de infraestructuras, reconocido por el propio Institut de Servicios Sociales de Tarragona en un informe demoledor de octubre de 2024.
San Salvador lleva años lamentando las falsas promesas del Partido Socialista y demás partidos que han colaborado con ellos. Falsas promesas como, por ejemplo, el Fondo Europeo FEDER, valorado en 8 millones de euros en el año 2008, en el que los socialistas prometieron públicamente, en medios de comunicación, que de no resultar ganador el Fondo Europeo, el proyecto se realizaría igualmente. ¿Alguien lo ha visto? Los vecinos no.
I del pla de barris què queda? Ara la nova promesa és que la zona norte serà la pròxima candidata en 2029. Això sí, mentre tant, fins i tot, van a destinar 25 milions d'euros només a la part baixa. Això és solidaritat entre barris? Estos dies la Generalitat volve a recuperar el are Pou-Bouronat com a part...
de la solución a la falta de vivienda. Una vez más, anuncios de ambiciosos proyectos urbanísticos, pero para el mantenimiento de aquello que ya tenemos construido no hay ni recursos ni voluntad política.
¿Qué pasará con las viviendas sociales del PP10? ¿Va a pasar lo mismo que la Generalitat ha hecho con los bloques de San Salvador, de Canclá y otros? Miren, si esa es su política, a nosotros no nos esferen. Este Gobierno conoce sobradamente las necesidades exigidas por los vecinos de San Salvador para garantizar el bienestar social y la seguridad del barrio. Se las recordaré. Pantallas acústicas, aceras, zonas de aparcamiento, reductores de velocidad, ocupación, más presencia policial, iluminación, asfaltado...
En fin, para resolver algunas de estas peticiones no hace falta un plan de barrios milmillonario, solo hace falta voluntad política y reflejarlo en el presupuesto, como acaba de decir el señor García de Castro. Por todo ello, este grupo municipal está y estará siempre dando apoyo a aquellas necesidades más básicas de los ciudadanos. Muchas gracias. Gracias, consellera. En nom del Partido Popular...
Moltes gràcies, senyor alcalde. En primer lloc, agrair la feina feta per l'Associació de Veïns de Sant Salvador i per tots els veïns i veïnes del barri. Agrair, evidentment, tot el vot favorable de tots els grups que han votat a favor d'aquesta moció i també, en aquest cas, el Partit Socialista, que s'ha abstingut perquè, en definitiva, una abstenció, com sempre diem, és un deixar fer. Per tant, gràcies a tots.
Contestant una miqueta al constaller García de Castro, dir-li que en un pressupost, certament el vam votar en contra, però en un pressupost hi ha moltes partides i precisament el vam votar en contra perquè la proposta que nosaltres havíem fet de pressupostos era molt més elevada la partida que la que finalment es va aprovant, que era un millor i mig,
per tot el que era voreres, asfaltat, etc. I nosaltres consideràvem que era absolutament insuficient per tota la ciutat i també, per tant, pel barri de Sant Salvador. En el cas del que també contesta el conseller Collado i agraint, evidentment, també el seu vot favorable, nosaltres estem d'acord, evidentment, amb el que és el pla de barri. I respecte a la fortalesa, clar que sí que és importantíssima,
Aquesta cohesió del barri i aquesta activitat de les associacions veïnals, però jo crec que la veiem, la fortalesa de l'associació de veïns de Sant Salvador i del barri la veiem i avui és una mostra i tot el treball que estan fent.
En el tema de la vorera, realment és així, el barri de Sant Salvador queda absolutament aïllat perquè té la nacional, perquè té tota la zona de ponts i això hipoteca el futur de la gent del barri, hipoteca la futur de la gent jove i hipoteca la futur de la gent gran i de tots els veïns i veïnes de Sant Salvador amb aquesta connexió de Sant Salvador al centre i a la inversa ja que no poden fer, com per exemple a Sant Pere i Sant Pau
baixar per la vorera, si així ho volen, sigui a peu o en un mitjà, pot ser un patinet, una bicicleta, etc. Hi ha aquesta problemàtica i realment això és una qüestió important. Jo només els vull dir el que he dit al començament. Amb aquesta moció preteníem això, portar el debat, portar l'opinió pública, centrar aquest focus mediàtic en les necessitats de Sant Salvador...
i precisament amb aquest pla que necessita d'una manera urgent. Amb el recolzament de tots els grups, excepte l'abstenció, que com en dic en definitiva és un deixa a fer, crec que hem de mostrar tots a l'Ajuntament de Tarragona el nostre recolzament al barri de Sant Salvador.
Aquests dies, amb el reel que vam publicar, no poden imaginar-se la quantitat de persones que ens han parlat del barri de Sant Salvador amb un gran efecte, de com va néixer, de com es va fer, de quina idea era la del barri. Era un barri obrer, però no a través de grans blocs, sinó de casetes que eren molt més amables i que, per tant, donaven una imatge d'un barri molt...
cohesionat, molt amable en definitiva, com deia, i amb una de les zones millors de Tarragona rodejat d'arbarat. Per tant, amb els actius que té el barri de Sant Salvador, posem tots a la nostra part, fem que la Generalitat doni i aposti per aquest pla de barris, igual com aquest cas s'ha apostat per el barri del Port, i que a Sant Salvador, com deia, els veïns compleixen, que l'Ajuntament de Tarragona i les administracions compleixin amb els veïns. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra Republicana, conseller Puig, com vostè vulgui. Gràcies, alcalde. Salutació a les veïnes i als veïns de Sant Salvador i als amics que hi ha, com per exemple el Manera del Castanyo, que trobem a faltar, la Bibiana i tants altres. Aquesta és una emoció, senyora Mortorell, molt del nostre rotllo,
Ens agrada, creiem que està ben feta i que està dialogada amb el veïnat del barri, per tant, des d'aquest punt de vista creiem que és exemplar. Per tant, felicitar-vos a vostès per aquesta tasca i també a la gent del barri per aquesta implicació de participació política que creiem que val la pena de celebrar.
A Sant Salvador, segurament millor que cap altre lloc, es veu el problema de la cohesió de Tarragona. Aquesta llunyania geogràfica que es tradueix en llunyania econòmica, social i cultural. I que, a més, aquesta llunyania, a mesura que passen els anys, cada cop va a més, no a menys. I el que hem de fer és que vagi a menys. El que hem de fer és cohesionar Tarragona i cohesionar Sant Salvador.
I ens sap molt de greu, però jo no veig amb la mateixa alegria la posició de l'equip de govern, senyora Martorell. Creiem que calia un sí, un compromís clar i explícit aquí a la Saló de Plens de Tarragona, no una abstenció. I no veiem acceptable que se'ns vingui a parlar ni del pam a pam, ni d'un festival molt maco com a raons per esgrimir davant del problema greu que hi ha a Sant Salvador, ho dic sincerament. Ens sembla de Salvador, sí.
Sant Salvador necessita, com dèiem, com té la perbaixa i com segurament algun altre barri ha tingut en el passat, necessita un pla integral, que toqui totes les tecles, que toqui les voreres, les places, que toqui els semàfors, que toqui el treball, la formació, la cultura, la llengua, que toqui que a les 9 del matí no et quedis a terra perquè el bus va ple.
I ha de tocar totes les tecles, perquè els problemes de Sant Salvador són molts. I per això, aquesta és la tercera vegada que ens veiem les cares aquí, en aquest saló de plens, en poc temps, amb emoció presentada pels veïns per parlar dels seus problemes. Fa un just un any vam presentar una, que la vam defensar, que no va poder tirar endavant.
Perquè va haver de competir amb una altra moció, molt més descafeinada, molt més del gust de l'equip de govern, on es treia la part substancial, que era el canvi de titularitat de la zona d'Interblocs. Un any més tard, totes les promeses que es van fer, en què van quedar? Quantes inversions s'han fet a Interblocs durant aquest any?
Alcalde, és una pregunta perplex i preguntes de després. Quantes inversions s'han fet durant aquest darrer any a la zona d'interblocs? Aquesta partida de 100.000 euros per tot Sant Salvador no dona ni per les pipes del que s'ha de fer només a la zona d'interblocs. Aquesta és la realitat. En tot cas, celebrem, i sí que ho celebrem, que hi hagi un consens polític per un pla integral a Sant Salvador. Això sí que ho celebrem, si és el cas que hi ha aquest consens polític.
Cal accelerar-lo, cal donar-li la màxima prioritat per tal que pugui entrar, quan abans possible, al pla de barris i que aquesta sigui una aposta clara de ciutat. I cal obrir una negociació amb l'Estat ja, si és que no s'ha fet, que potser s'ha fet, però cal obrir-la, i de manera pública i transparent, pel traspàs de la Nacional 240.
Un traspàs que ha d'acabar amb el passeig xiclable, amb semàfors i passos d'avianants, amb nova il·luminació, nova jardineria i nova pavimentació, com tenen totes les altres zones acordades amb el nostre govern i l'Estat amb el traspàs de carreteres. En el seu moment es va intentar que nosaltres haguéssim d'acceptar un traspàs que la carretera de Sant Salvador la deixava exactament com està.
Amb el ferm com està, la il·luminació feta a caldo, la jardineria com està i sense transformacions que permetin l'humanització de la carretera. És per això que vam dir, fem la negociació a banda només per la carretera de Sant Salvador. En aquest sentit, a què esperem, alcalde, per fer-ho i en tot cas som-hi tots i totes amb el pla integral de Sant Salvador. Moltíssimes gràcies, conseller, per les seves paraules.
Mirin, primer de tot, jo el que vull dir és que al barri de Sant Salvador tenen vostès tota la raó que ha de millorar i molt. Tenen tota la raó. Ha de millorar i molt. I és veritat que hi ha hagut una desinversió a Sant Salvador. Tenen vostès tota la raó. I així ens ho vam trobar. Fa dos anys. Així ens ho vam trobar.
I els problemes de Sant Sabador, ha dit el conseller Puig, que són molts. És veritat, són molts. També ho eren, quan governava ell. I de Sabador és veure que precisament el grup que presenta aquesta moció és el grup que va votar en contra del pressupost que inicia les solucions pel seu barri. Mirin-ho. Jo els hi diré...
donant-los a vostès tota la raó amb les seves reclamacions, tota la raó, els diré el que humilment hem fet aquests dos anys. La coberta del pavelló, del pavelló municipal de Sant Salvador, més de 25.000 euros, ja saben vostès com estava la coberta, estava fatal, la vam arreglar.
Reductors de velocitat que s'ha dit, s'han d'informar millor, s'han posat tres reductors, ficarem més, però de moment hem ficat el passeig de Sant Isabel, a l'avinguda de Sant Salvador 1115 i també a l'avinguda de Sant Salvador, el número 39. L'enllumenat, s'està fent un canvi de tota la llumenària, 260.000 euros. El camp de futbol, hem canviat tota la gespa del camp de futbol i aquest any farem els restuaris.
Quants anys fa que no es feia res al camp de futbol? Els interblocs. Miri, jo porto sentint a parlar de com arreglar interblocs des que vaig néixer. Perquè ja saben que hi ha un problema jurídic, que allò no és de la ciutat, era dels propietaris, doncs ja hem trobat la solució legal.
Ja hem trobat la solució legal. Escolti, ja sé que arriba tard, però miri, l'hem trobat nosaltres. L'hem trobat nosaltres. I ja hem ficat diners, 100.000 euros, per poder fer accions a Interblocs. El camp de tir. El camp de tir no tenia ni suministre elèctric. Ara sí.
Doncs miri, ho hem fet nosaltres i també ho hem arrenjat. I a més a més ara ja traiem també el contracte per tal de posar gespa. Preguntin si no als companys i companyes del camp de tir. La MT, quanta raó tenen que és insuficient el transport d'autobús a Sant Salvador? Tant és així que saben què hem fet en aquests dos anys? Comprar 34 autobusos nous.
cosa que no s'havia fet mai. I d'aquests autobusos nous, que ja tenim uns 17 i cada any anem comprant fins a acabar el mandat, Sant Salvador serà un dels grans beneficiats. Hi haurà línies on no hi haurà només un autobús, hi haurà dos, perquè és veritat que s'ha quedat gent a terra. Ho veuran, no pateixin, ho veuran. De fet, aquest dimecres els explicaran a les federacions les noves regulacions a les línies.
A més a més, el Pam a Pam sí que ha fet més de 200 actuacions. La neteja als soterrats seran història. A l'abril vostès ja no tindran cap contenidor soterrat. Quants problemes ha donat això?
Quants problemes han donat els soterrats? A l'abril estaran fora. També, segur, que és casualitat que ho fem nosaltres, però som els que hem tret un contracte nou de neteja i som els que, el repeteixo, màxim a l'abril vostès tindran els soterrats fora. Al centre cívic. Ja hem vist la reixa que es va ficar per evitar actes vandàlics. Al centre cívic.
també ho hem fet nosaltres, segur que és casualitat, i a part el mural, que el mural només és una pintura, ja ho sé, però és pensar també en el barri, en que el barri també pot ser un lloc bonic, i un lloc de peregrinatge perquè vagin a veure que Sant Sabedor també és un barri i molt bonic de la ciutat. Davant del camp de tir, sin un de sempre, des de fa quan?
Des de sempre, que plou. Al meu matxa ja tenim el projecte i els diners, 80.000 euros. I s'executarà també aquest any les obres per evitar les inundacions davant del camp de tir, que ja saben que és un problema. Hem pintat el col·legi de Sant Salvador. Ja sé que cap de vostès va al col·legi, però segurament els seus nets o els seus fills o... Ivan, hem pintat el col·legi de Sant Salvador. Quant fa que no es pintava?
Hem asfaltat el camí que va a la llar de jubilats. Quantes vegades ho havien demanat, que era de terra i amb uns forats més grans que el meu cap. Doncs s'ha asfaltat. També segurament és casualitat. També hem fet, òbviament, accions culturals, coentropia, que és per fomentar la lectura, perquè té molta raó el conseller Collado. No és només totxo, és acció social.
Per això també hi ha diners per a educadors de carrer. I vostès saben del que els hi parlo. Nois jovenets al carrer. Nois jovenets al carrer. Doncs actuem. I això no ho arregla arreglar una vorera. Això és amb acció social, sociocomunitària. I hi ha en aquest pressupost 100.000 euros per fer el pla integral de Sant Salvador. Hi ha molts barris en aquesta ciutat. Molts barris.
Però hem decidit que sigui Sant Salvador. Per això, senyor Puig, això que no veu la mateixa empenta en el govern és sorprenent. Li asseguro que hi ha molts barris de la ciutat que també demanen aquest pla integral. I nosaltres hem decidit que sigui Sant Salvador perquè és el barri que més ho necessita. I, senyora de Vox, s'ha d'informar millor.
Vostè diu que és pel 2029. No. La llei de barris és durant cinc anys, cada any surt convocatòria. No és que sigui el 2029. No és que sigui el 2029. Així que sí, tenen raó. Mereixen molt més. I treballem cada dia per donar-los-hi. I no va a la velocitat que ens agradaria. Clar que no.
Però, sisplau, els hi demano. No dubtin que estem absolutament decidits a millorar el seu barri. Absolutament decidits. I aguantarem el soroll dels que voten en contra del pressupost que ha d'arreglar el seu barri, i ells voten en contra, però venen aquí a dir que s'ha d'arreglar tot Sant Salvador. Però en el moment de decidir què és en el pressupost, aquí ja no diuen que sí. Aquí ja no diuen que sí.
Així que nosaltres com a govern continuarem treballant per Sant Salvador perquè s'ho mereixen cadascun de vostès. Passem a la següent moció presentada per la consellera no adscrita senyora Elvira Vidal-Sensi per a la conservació dels mosaics com a part del patrimoni de la ciutat. Com vulgui.
Gràcies, alcalde. Bé, l'Institut d'Estudis Catalans defineix el terme mosaic com a decoració d'una superfície feta incrustant i teseles de diferents colors, que representa una escena o una ornamentació. De la mateixa manera, també s'anomena mosaic el paviment fet amb rajoles petites de diferents formes, regulars o irregulars, de diferents materials, com la pedra, el vidre, la ceràmica o el ciment.
El mosaic és un arc que s'ha mantingut durant molts segles i actualment es continua utilitzant en la decoració, tant d'espais exteriors com ambients interiors, on podem passar totalment desapercebuts. Podem trobar moltes tipologies de mosaics, de teseles, rajola ceràmica, alicatà, trencadís, greix ceràmic, mosaic hidràulic, cartòpedra, terrazzo.
A Tarragona es poden observar mosaics de totes les èpoques com a forma d'expressió i funcionalitat. Consellera, perquè vostè pugui tenir l'atenció que requereix, si vol, esperem cinc minuts. Sí, gràcies. Li agraeixo, alcalde. Fem un recés de cinc minuts i així la mesa...
5 exactes, ha de ser? Sí. Per què 5 exactes? No vol anar al labau o alguna cosa? No, però ja és els humans al seu costat. Fem 10 minuts, d'acord?
Doncs les 11.48 minuts, aquest reces és a la sala de plens de l'Ajuntament de Tarragona i ja en el tema de les mocions que s'estaven abordant en aquesta sessió ordinària, entre d'altres coses s'han aprovat definitivament el conveni que ha de regir el Consorci de la Patrimoni de Tarragona i en el capítol de mocions també s'ha aprovat
per unanimitat, com ha fet destacat la implantació d'aquest servei de lictus a Joan 23 les 24 hores. Aquesta petició formulada a través de mocions s'ha aprovat per unanimitat. Feu una pausa i abordem-ho. Repassem les notícies de l'actualitat mentre hi ha aquest impàs a la sala de plens de l'Ajuntament.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, incerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Agafa confiança. Quan estàs a un club com el Nàstic i les coses no surten, jugues amb una miqueta amb aquesta ansietat de voler que et surtin els resultats i voler guanyar i voler veure't a dalt. Com diu el tercer capità del Nàstic i màxim golejador de l'equip Jaume Jardí, la victòria del passat cap de setmana ha de donar confiança a la plantilla. Diumenge, 1 de febrer, a dos quarts de 9 del vespre, viurem el partit de la jornada 22 del grup segon de primera federació des de l'estadi municipal de Santo Domingo en el partit entre l'agrupació deportiva Alcorcón
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
But I'll be low in a little while You know sometimes when I don't call I still get low in a little while I know sometimes I wonder Sometimes I take the low
I know when I belong. I know when I didn't call. But I'll be alone in a little while. No songs when I don't call.
Bona nit.
Bon dia, queden 4 minuts per les 12 del migdia. Aprofitem aquest reces a la sessió plenària de l'Ajuntament de Tarragona. Estaven en el capítol d'emocions per repassar el que ha donat de si de moment la jornada informativament parlant. Comencem parlant del ple i d'aquest clam unànima de la ciutat de Tarragona per exigir l'atenció a l'ictus les 24 hores. El Joan 23, Laura Casas.
Ni abstencions ni vots en contra. Tots els grups municipals s'han conjurat perquè l'Hospital Joan XXIII amplia el servei i pugui practicar trombectomies mecàniques les 24 hores del dia als 7 dies de la setmana. Actualment, quan un ictus greu es produeix fora de l'horari laboral, molts pacients tarragonins han de ser derivats a Barcelona.
La moció de la Plataforma per la Sanitat Pública l'han defensat Esquerra i en Comú Podem. La consellera republicana Gemma Fuster diu que és una mesura que parla de vides.
Avui aquest ple pot enviar un missatge ben clar, que la vida de les tarragonines i els tarragonins val el mateix que la de qualsevol altre punt del país. I això per nosaltres no és negociable. El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, afirma que l'aprovació de les mocions és una bona notícia pel territori. Diu que una ampliació horària ha d'anar acompanyada de recursos tècnics, humans i organitzatius.
Quan es posen temes que són importants per la gent, al final ens aconseguiu posar tots en filera i anar al darrere. Per tant, jo crec que és una bona notícia pel territori, aquesta unanimitat. Junts ha presentat una moció pròpia. El seu portaveu, Jordi Sendra, sosté que no pot ser que les possibilitats de recuperació d'un pacient depenguin del seu codi postal. Cal que la Generalitat es posi a les piles i demostri
De debò, com ens venen anuncis matí, tarda i nit, que és el govern de tothom. El govern de tothom vol dir que els tarragonins tinguem les mateixes oportunitats que Barcelona i Girona i que pel nostre Codi Postal no tinguem menys opcions.
que altres de sobreviure a un ictus. La portaveu del Partit Popular, Mària Mercè Martorell, fa costat a les demandes, però ha enviat alguns retrets a les formacions polítiques que les han estat abandonant. Però em permetran que ens fem una pregunta. Qui ha estat governant aquesta comunitat, Catalunya,
en els darrers anys. Precisament tots els que d'una manera o altra han estat governant són els que presenten aquesta moció. No podien haver dedicat una miqueta més dels seus esforços per treballar una miqueta només en garantir que serveis com aquests es poguessin atendre i els poguessin rebre els tarragonins i les tarragonines. Mentrestant, Judit Gómez, portaveu de Vox, aposta per canvis estructurals i per l'impuls d'un pla de salut a Tarragona. En Tarragona falta un pla de salut.
que aborde estas deficiencias reales.
Vox defiende que la sanidad debe ser una competencia exclusiva del Estado para garantizar la igualdad real de todos los ciudadanos. La consellera no adscrita, ex de Junts, Elvira Vidal, denuncia la desigualtat territorial existent en matèria de salut. Les dues mocions que es presenten aquí, tot i que m'hagués agradat refondre-les en una sola proposta, impliquen que ens posarem d'acord perquè la igualtat territorial en l'àmbit sanitari arribi a Tarragona. Moltes gràcies.
I un altre dels no adscrits i ex de Vox, Francisco Javier Gómez, ha recordat la lluita anys enrere per ampliar la unitat hemodinàmica. Miren, esta misma carencia es la que sufria el servicio de unidad hemodinàmica y también el Hospital Jomititores de Tarragona, que hasta el año 2015 tenía que cerrar a las 15 horas.
Per part del govern, el conseller socialista Mario Soler ha explicat que s'està fent feina a tots els nivells, però sense fer massa soroll perquè la Generalitat amplia el servei que ofereix actualment l'Hospital Joan XXIII. Segons dades de 2024, a la demarcació de Tarragona es van registrar unes 700 activacions del Codi ICTUS.
I d'altra banda, Tarragona ha aprovat definitivament la Constitució del Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco i els seus estatuts. El ple municipal ha donat també llum verda al conveni assignant la Generalitat, Agència Catalana del Patrimoni Cultural i l'Ajuntament. La Comissió Informativa havia proposat estimar parcialment les al·legacions presentades per poder aprovar definitivament el conveni.
a assignar entre les parts i així poder aprovar definitivament la Constitució del Consorci i els seus estatuts. El conseller de Patrimoni, Nacho García Latorre, ha tranquil·litzat els treballadors de l'Agència Catalana del Patrimoni de l'Ajuntament i ha assegurat que les condicions laborals no variaran.
Aquest Consorci neix amb la voluntat de millorar, evidentment, l'estat dels nostres monuments, la seva gestió i el seu finançament. I, per tant, també les condicions en les que ells i eixes, els treballadors i treballadores públics, han de treballar. Per tant, serà beneficiós també pels treballadors i treballadores d'aquest Ajuntament i de l'Agència Catalana de Patrimoni Cultural.
El portaveu d'en Comú Podem, Jordi Collado, ha aplaudit que s'hagin assumit les al·legacions dels treballadors. Els qui creu no s'havia escoltat prou. Creiem profundament que el Consorci ha de ser una bona eina de gestió.
I hem de dir clar que els ajustos a aquestes posicions transitoris que es plantegen avui, amb aquestes adaptacions, ens alegren perquè prenen en consideració algunes de les al·legacions que han fet els sindicats. Jo crec que també això ens ha demostrat que allà, la Generalitat de l'Agència i aquí, a l'Ajuntament, potser en aquest procés hem escoltat poc a les plantilles.
La portava del Partit Popular, Maria Mercè Martorell, ha insistit que el Consorci farà que la ciutat perdi la gestió directa del patrimoni. Ha fet la comparativa amb els problemes de tren i el que costa prendre decisions. Miri com es gestiona una emergència com la que vivim aquests darrers dies, l'emergència ferroviària, amb l'empresa Rodalies de Catalunya, Adif i Renfe.
Millora la coordinació o la comunicació, afegir un nou intermediari, no serveix per a res, igual que en el cas del patrimoni. Qualsevol decisió serà eterna. Perdrem més temps amb la presa de qualsevol decisió o emergència. A més, evidentment, de perdre l'autonomia.
I també ha parlat la portaveu d'Esquerra Republicana, Maria Roig, diu que el Consorci va més enllà de qualsevol eina que ha de gestionar el patrimoni. Perquè els treballadors, evidentment, estan inquiets, els municipals i els de la Generalitat. Però, per exemple, hi ha el fet de saber que aquells que són funcionaris, si mai aquest Consorci es dissolt, podran tornar per excedència al seu lloc de treball, ja és una seguretat per ells. Per tant, escoltem-los.
treballem amb ells, però també treballem entre nosaltres. Tenim un Consell Assessor del Patrimoni Històric i Artístic, on hi estem càrrecs electes, però també a l'ICAC, també a la Real Societat Arqueològica, també a l'URB, no ens hem reunit ni un dia. I tornem a l'Ajuntament de Tarragona, Laia Tian Núñez, perquè es reprèn la sessió, és així?
Doncs escoltem en directe aquest plenari. Parla l'alcalde Rubén Viñuales després d'aquest reces de 10 minuts. Gràcies, consellera Vidal, per la seva espera. Com vostè vulgui, defensar la seva emoció.
Gràcies, alcalde. L'Institut d'Estudis Catalans defineix el terme mosaic com a decoració d'una superfície feta incrustant iteseles de diferents colors, que representa una escena o ornamentació. De la mateixa manera, també s'anomena mosaic el paviment fet amb rajoles petites de diferents formes regulars o irregulars de diferents materials, com la pedra, el vidre, la ceràmica o el ciment.
El mosaic és un art que ha mantingut la seva vigència al llarg dels segles i actualment es continua utilitzant en la decoració tant d'espais exteriors com en àmbients interiors, on poden passar absolutament desapercebuts. Podem trobar moltes tipologies de mosaics, de teseles, rajola ceràmica, alicatà, trencadís, greix ceràmic, mosaic hidràulic, cartó pedra, terrazzo...
A Tarragona es poden observar mosaics de totes les èpoques com a forma d'expressió i funcionalitat, la qual cosa els converteix en part del nostre relat històric i patrimonial. De l'època romana ens són exemples els mosaics de la medusa i els peixos.
és de valorar que entre l'oferta d'activitats realitzades durant el Festival Tarraco Viva existeixin tallers de confecció de mosaics que són molt ben rebuts pel públic en general i pels infants i adolescents en especial. Amb el temps, el mosaic es va elevar a la categoria d'art i així, durant el modernisme, la tècnica del trencadís es mostra en alguns llocs de Tarragona com en el Teatre Metropol, obra de Josep Maria Jujol.
Especial consideració mereixen els mosaics hidràulics un material de construcció destinat a la pavimentació interior dels edificis. La casa Castellarnau, la casa Canals o fins i tot la sala dels tarragonins i tarragonines il·lustres en aquest mateix edifici municipal són magnífics exemples d'aquesta tècnica.
Més recentment podem observar exemples de mosaics en l'obra, entre d'altres, del pintor mosaicista i vitraller Santiago Padrós Elias, on pot comprovar que la seva obra no es troba especificada al catàleg de béns a protegir i, per tant, és susceptible de desaparèixer.
Com ara fa pocs anys feu el cas dels mosaics dels baixos de l'edifici, anomenat dels signes Zosiacals, situat a Rambla Nova 112, que abans era un concessionari i que es va transformar en un supermercat. Altres exemples de l'obra de Padrós els podem trobar en l'antiga fàbrica de Galetes L'Oste, on es mostra el procés de recollida del blat, l'elaboració de la farina i els productes elaborats.
al Santuari del Loreto, a l'edifici de la Prefectura Provincial de Trànsit o al Col·legi Bedruna Sagrat Cor. Pedrós format a Terrassa, Olot, Venècia, Roma i Ràbena, fou coetani d'Eugeni d'Ors i molt valorat entre els creadors del neocentisme. Cal destacar que l'antiga fàbrica L'Oste està afectada pel Pla d'Actuació 80 i ara per ara pot ser enderrocat sense cap conseqüència.
Des del 2011, el mateix Ajuntament de Tarragona ha encomanat la confecció d'un mosaic inspirat en les màscares de la tragedia i la comèdia del Teatre Romà a l'artista Josep Maria Rosselló, que indica alegòricament la porta d'entrada al Teatre Tarragona. En altres ciutats, com Barcelona, s'han engegat projectes de catalogació, com ara l'ha nomenat El mosaic del meu barri, coincidint amb la celebració del XIII Congrés Internacional de Conservació de Mosaics.
Aquest projecte ha permès documentar un total de 2.684 mosaics de totes les èpoques, amb les 5.294 imatges aportades per 406 participants. El Portal de Participació Ciutadana crea una fitxada per cada mosaic amb informació de la seva localització, autoria i tècnica emprada.
Aquesta iniciativa no sols ha permès inventariar aquests elements, sinó que ha jugat un paper rellevant pel que fa a la sensibilització respecte dels mosaics, convidant tothom a tenir un paper actiu a l'hora de descobrir, valorar i conservar la riquesa cultural i patrimonial de la ciutat.
Per tots aquests motius exposats anteriorment, proposo al ple l'adopció dels següents acords. En primer lloc, promoure i difondre el patrimoni dels mosaics a Tarragona amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, el Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya, el Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Engeniers d'Idificació de Tarragona, l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la Universitat Rovira Virgili i l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Bens Culturals de Catalunya,
En segon lloc, activar els mecanics més oportuns de protecció jurídica d'aquests elements i en tercer i darrer lloc, donar a conèixer els mosaics de Tarragona mitjançant accions com ara la creació d'una ruta cultural o un projecte col·laboratiu similar al del mosaics del meu barri que mitjançant la participació ciutadana permeti descobrir, documentar i valorar els diferents mosaics que es poden trobar a la nostra ciutat. Moltes gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passaríem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí.
No. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Abstenció. Per tant, s'aprova. Per 14 vots a favor, 2 vots en contra i 10 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Partit Popular, Esquerra i Govern. Conseller Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, com no podia ser d'altra manera, donar recolzament en aquesta moció que ve a explicar molt bé tot el que és el passat i el present de tot el que és el mosaic a la nostra ciutat, una ciutat especialment rellevant.
pels seus museus, com la medusa, els peixos i tants altres que tenim, no sols al Museu Arqueològic, sinó repartits, per exemple, a la Vila dels Munts o en altres espais declarats patrimoni mundial, com, per exemple, també a Sencelles. I, per tant, en definitiva, formant, ni que no siguin Tarragona estrictament, sí que formen part d'aquesta unitat. I, posteriorment, també, evidentment, el trencadís,
tot el món del modernisme i la recuperació que se n'ha fet. També, com a presidenta dels exalumnes del Col·legi del Sagrat Cor, evidentment, totalment d'acord en aquesta protecció d'aquest mosaic, d'aquest vitrall del Col·legi del Sagrat Cor, de Badruna. Sagrat Cor, precisament perquè són una identitat d'aquest espai,
i que en definitiva és important preservar i conservar. Tot allò que no està catalogat i no està protegit difícilment es pot passar a les generacions futures, perquè queda una miqueta a l'albur de poder-se enderrocar, com dèiem al cas de l'Oste, i per tant a posteriori és molt difícil anir perdent patrimoni a cada espai que es enderroca o que desapareix.
És com el mateix que amb aquest cas es vam fer nosaltres en el moment en què es van catalogar totes les cases modernistes de la Rambla i que amb aquelles peces que es van posar a terra que després van desaparèixer i que malgrat ho vam demanar no s'han restituït per catalogar amb tota la fitxa de la seva catalogació que permetia ja aquesta ruta i aquesta visita.
allò que no es senyalitza, allò que no es protegeix, no es coneix i allò que no es coneix no se li dona valor. Per tant, totalment d'acord i també amb aquesta ruta a aquests espais i aquests mosaics també de la nostra ciutat. Perquè en definitiva som part de la nostra història, la més propera, però que també és molt important protegir per les generacions que vindran darrere. Moltes gràcies.
Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra Republicana, consellera Roig. Gràcies, alcalde. Seré breu. Hem votat que sí, perquè tot allò que sigui protegir l'art de la ciutat en espais públics, però també privats, hi estem d'acord. Però jo crec que moltes vegades tenim més feina feta del que pensem, perquè...
Hi ha el projecte Els Murs que Parlen, que el gener del 22 es va generar una publicació des de joventut i, de fet, aquí ja hi ha una llistat de moltes obres que podem trobar a la ciutat i, de fet, en la introducció, en el marc introductori d'aquesta publicació del gener del 22, el gestor cultural Darío Corbacho
Ja ens deia, no perquè se centrava més en els murs pictòrics o en els grafitis, però deia, per exemple, trobem façanes decorades amb murals ceràmics abstractes i geometritzants com ara el de Julio Bon o l'edifici Zeus, el número 48 de la plaça de la Generalitat, o de formes estilitzades i orgàniques com ara l'espina de Josep Maria Subiracs, el número 115 de la Rambla Nova.
Però també sabem, per altres publicacions, per exemple, el 2002-2003, entre la Universitat Rovira i Virgili, al Delí de Tarragona, es va fer un projecte amb els alumnes i també es va fer tot un llistat de murs, però també es parlava del mural ceràmic del gran escultor Àngel Lorenz Sanz, de l'any 74, que el tenim al carrer Sant Francesc, o el mural de la Caixa Tarragona de Julio Bono del 75.
un edifici adquirit ara recentment per la Diputació de Tarragona. Per tant, jo crec que a vegades demanem coses que ja tenim una base sòlida per poder-les treballar, tenim més feina moltes vegades del que ens pensem, des de diverses institucions, però també des del mateix Ajuntament, com repeteixo, des d'aquest projecte Murs que parlen al gener del 22, i estic d'acord amb la consellera Martorell, només defensarem allò que estimem i, per tant, s'han de fer segurament projectes per donar a conèixer, jo mateixa estudiava el Sagrat Cor i desconeixia, no?,
l'obra de Santiago Pedrós, per mi eren les escales que pujaven normalment als despatxos on hi havia converses serioses, no pas a les aules, i per tant eren unes escales que no portaven massa bon rotllo, per dir-ho d'alguna manera, però per tant jo crec que en la base amb tot allò que tenim fet, amb el projecte mateix dels murs que parlen, des de joventut, podem fer una col·laboració amb alumnes, inclús de l'escola,
d'Art de la Diputació o amb la URB, per seguir treballant aquest llistat d'aquestes obres públiques que trobem a la ciutat de Tarragona i potser no només aquests mosaics, sinó també tot allò que fa referència als murs que trobem a la ciutat de Tarragona, perquè d'obres en tenim moltíssimes. El que passa moltes vegades és que estem tan acostumats a veure-les que no hi fem cas, però en tenim moltíssimes. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. I aquestes escales em consta que continuen generant aquesta sensació
a l'alumnat. En nom del govern... Bon dia. Sí, bé, la nostra abstenció anava una mica, no repetiré part de les coses que ja ha esmentat la consellera Maria Roig, però, clar, es demana fer una ruta. La ruta està feta, està publicada...
S'organitza, es fa, per tant, hi ha una feina al darrere. Per tant, posem en valor, no només cal parlar dels mosaics romans, vull dir, avui en dia es posa en valor. I el catàleg de tots els mosaics que hi ha a la ciutat, mosaics, parlem del segle XX, evidentment, no estem parlant d'altres, els mosaics del segle XX, també està fet tot el catàleg. La seva protecció...
De vegades no és tan senzilla perquè la majoria d'ells, per no dir la pràctica totalitat, estan en mans privades. Per tant, no sempre és fàcil aquesta protecció. Però vaja, que la posada en valor de l'obra del Santiago Pedrós a Tarragona i d'altres autors de diversos mosaics, el catàleg de tots els mosaics que estan a la ciutat,
Tot això és una feina que ja està feta, part important feta per la Biblioteca Maroteca Municipal de Tarragona i per l'Elena Virgili, que jo crec que és important en col·laboració amb el Ramon Aguín i amb altres persones i arquitectes, crec que és important també posar en valor la feina que està feta.
Després, per tant, els mosaics es donen a conèixer, hi ha una col·laboració, el primer acord no sé quina diferència té amb el tercer i hi ha moltíssimes entitats aquí que a vegades no és fàcil posar d'acord amb moltíssimes entitats, però hi ha molta feina que s'està fent, així que estem d'acord que cal promocionar o protegir els nostres mosaics
però potser també cal posar en valor la feina que l'Ajuntament ja porta a fer molts anys. Gràcies. Gràcies, consellera. Passem a la moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per a la renovació de les voreres de l'Avinguda Andorra. La defensarà el conseller Buig. Gràcies, alcalde.
L'Ajuntament de Tarragona en aquests moments té en marxa alguns processos d'asfaltatge imprescindibles per la bona circulació del trànsit rodat, alguns dels quals han estat pactats amb Esquerra Republicana, és el cas, ho va ser, el cas de l'Avingó d'Andorra i el de Plat de la Riba, n'hi ha d'altres no obstant que estan en funcionament i per tant és una bona notícia que creiem però que també cal acompanyar-la
de l'altra gran intervenció en l'espai públic per part d'aquell espai que fan servir els vianants, que haurien de ser els principals protagonistes d'una ciutat. Recentment s'ha executat una obra que és important, que és la de l'Avinguda d'Andorra, un vial que és estratègic, ho és pels vehicles, perquè allò és una entrada al centre de Tarragona,
i una sortida, ho és també pels vianants, no només per la vida de barri que hi ha en aquell carrer, que és molta, sinó també per tot el trànsit de vianants que hi ha a través de l'Eixample. Pensem que allí tenim l'estació d'autobusos a prop, la subdelegació del govern, drets socials de la Generalitat, tenim el Bidin, tenim el Sant Jordi, tenim el centre comercial, tenim tota una sèrie d'equipaments, o els instituts, Vidal i Barraquer i Martí Franquès, per posar alguns exemples.
El païment de les voreres de l'Avinguda d'Andorra, no obstant, com suposo que saben, està en un estat absolutament lamentable. Trinxat, trencat, deteriorat, amb inaccessibilitats manifestes per una cadira de rodes o per un cotxet amb crius, amb una imatge indigna i amb uns forats que...
que fàcilment poden fer ensopegar qualsevol persona gran o qualsevol persona de qualsevol edat. Que hi ha més carrers de Tarragona que estan en malestat, certament és així, però diríem que l'avingua Andorra està, sens dubte, entre la categoria dels que estan més damnificats.
En aquest sentit, creiem que aprofitant que s'ha fet la intervenció de la calçada a l'Avinguda Andorra, una intervenció que recordem consistia en un paviment nou, un pas de vianants nou també, custodiat per unes esquenes d'asa a banda i banda, i un carril bicicleta,
Creiem que aquesta intervenció està bé, però que val la pena aprofitar per donar prioritat a la part que falta, que és la part de les voreres, perquè tot plegat sumi una intervenció, una renovació integral de tot un carrer que feia molts anys que estava en un estat d'abandonament. Recordem que allò era un tram de nacional T140 dels que se'ns va cedir. I quan se'ns va cedir, se'ns va cedir en mal estat. Se'ns va cedir una carretera vella.
i el que havíem d'exigir en aquell moment era recepcionar un carrer ben pavimentat. En tot cas, amb la finalitat que no només els cotxes i les bicis tinguin un bon paviment, sinó que també ho tinguin els vianants i que puguin circular l'avinguda amb dignitat i seguretat, des d'Esquerra Republicana proposem a l'Ajuntament de Tarragona els següents acords.
impulsar un projecte de millora integral de les voreres de l'Avinguda Andorra, que inclogui la renovació del paviment, la correcció dels desnivells i la millora de l'accessibilitat. En segon lloc, reservar el crèdit pertinent de les partides que poden servir per aquest efecte per acometre aquesta acció. I en tercer lloc, establir un diàleg amb les veïnes i els veïns del barri, les entitats i els comerços, i en especial...
amb aquelles famílies amb canalla petita o persones amb mobilitat reduïda o gent gran, perquè hi puguin dir la seva i fer la seva aportació sobre com han de ser aquestes voreres. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passaríem a votació. Sí, consellera Vidal.
Gràcies, alcalde. No és la primera vegada que parlem de la construcció i de la reparació de paviments a la ciutat, de rajoles que es mouen, de rajoles trencades pel pas de vehicles o aixecades per l'efecte de les arrels dels arbres. I si en lloc de sol·licitar la reparació de les voreres carrer per carrer ho fem amb una mirada ampla?
En aquesta sala hem atès peticions, pregs, preguntes i mocions relatives a les voreres en moltes ocasions i per diversos motius. La manca d'enrajolat de les voreres de la Nacional 240 d'accés al campus a Salades. La substitució del paviment de la Rambla, que ni és tan rajolat si no és faltat. La reparació de l'empedrat dels carrers de la Para Alta. El rebaix de les voreres per tal de fer-les accessibles a les persones amb mobilitat reduïda.
Anualment, l'Ajuntament rep nombroses demandes de responsabilitat que li adrecem als ciutadans i ciutadanes que hem sofert algun tipus de lesió degut a la caiguda de la via pública, fruit del mal estat de manteniment de les voreres.
S'han fixat com està el carrer de les Coques, un carrer que suporta el pas de veïns, visitants i turistes. Aquest carrer té fins a cinc tipus diferents de rajoles, algunes d'elles perilloses perquè el marbre polit, un cop mullat, es converteix en una pista de patinatge.
Ja no per estètica, sinó per seguretat. Els diversos paviments de la ciutat reclamen un manteniment constant, que ha d'estar planificat i no improvisat. És clar que la brigada d'intervenció ràpida, la brigada municipal, realitzen els treballs de reparació d'acord amb les incidències i els avisos especialment provenents de l'EP o de les inspeccions tècniques o del telèfon verd o de la Guàrdia Urbana. Però cal molt més que resoldre incidències i avisos.
És del tot ineludible que Tarragona disposi d'un pla de voreres com en disposen altres municipis de Catalunya, sense improvisacions. Aquesta planificació requereix, inevitablement, un treball de camp previ, de revisió de tots els carrers i places de la ciutat i la priorització de les reparacions que quedin plasmades en un mapa i en un calendari dels propers anys. La mobilitat, la seguretat i l'accessibilitat dels tarragonins en depèn.
I potser hauríem de plantejar-nos que les voreres han de tenir vocació de plataforma única posant les persones al centre. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Vidal. Passaríem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, s'aprova per 18 vots a favor i 9 vots en contra. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot...
Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Conseller Martorell, quan vulgui.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, des del grup municipal del Partit Popular hem votat que sí aquesta moció per arrenjar i arreglar les voreres d'aquesta avinguda d'Andorra. De fet, és una de les qüestions que venim reclamant, com deia també el conseller Puig,
no únicament amb aquesta vorera, sinó amb aquest carrer de la ciutat, sinó amb tant d'altres, des del primer dia d'aquest mandat. Tenir un espai públic en condicions, tenir uns asfals i unes voreres en perfectes condicions, perquè la nostra qualitat de vida, l'inici d'aquesta qualitat de vida, passa en definitiva per sortir al carrer des de casa nostra i trobar-nos en una ciutat com Déu mana, en la qual ni tinguem accidents perquè hi hagi voreres amb mal estat o rejoles...
que sobresurten, només cal anar aquí al darrere al carrer Ferrés i veure com hi ha alguna de les rajoles amb un esborany a terra que és suficient com perquè algú pugui caure i fer-se molt mal.
Votem que sí, hem votat que sí aquesta moció, i ho hem fet també, i ens ho permetran, amb un sí crític, perquè aquesta vorera, igual que moltes altres, no s'ha fet malbé en els últims dos anys. Per tant, vostès han estat governant aquesta ciutat i aquesta vorera ja la podien també haver arreglat perquè, sens dubte,
tampoc estava bé fa aquests dos anys i mig. De fet, a vegades les preferències, i en aquest cas així ha sigut, de cadascú són les que marquen el present i el futur d'una ciutat.
Vostès van apostar més perquè els carrils vicin el centre de la ciutat, totalment innecessaris des del nostre punt de vista, per fer i desfer. Els hem tret, els hem posat, ara els tornem a posar, perquè s'ha demostrat que no calien. I no van apostar per una cosa que és realment important a la ciutat, tenir un espai públic amb condicions i tenir unes voreres amb condicions com és aquesta que ens ocupa a l'Avinguda d'Andorra i tantes altres, com molt bé ha dit.
L'espai públic, la il·luminació, la seguretat, tot això és el més important. Per això, abans que el senyor alcalde se m'enfadi i ens digui que com podem votar que sí aquesta moció, quan vam votar que no el pressupost, senzillament perquè entre moltes altres coses del pressupost que no ens agraden, la nostra proposta no era d'un milió i mig per tot el que era l'espai públic, sinó que era de 12 milions.
amb un plurianual, perquè enteníem que no podia ser en un any, per arreglar les voreres, per arreglar el paviment i per arreglar en definitiva el que és l'espai públic de la ciutat. Només fa falta que vagin, per exemple, per l'Avinguda Catalunya, entrant des de...
el que és la rotonda de les Palmeres, acostin-se a la rotonda dels quatre garrofers i veuran els forats que hi ha en el paviment de la ciutat. És absolutament a tota la ciutat i, evidentment, un millor i mig per el que és l'espai públic és absolutament insuficient. Per tant, al marge que el seu pressupost no és el nostre model de ciutat,
no podem estar d'acord amb una aportació tan mínima en el que és el regentament de l'espai públic. I, per tant, abans que m'ho digui, ja m'adolanto dir-li que sí que votem amb aquesta moció, com amb qualsevol altre que digui que ve a arreglar espai públic, voreres o paviment de la nostra ciutat, i vam votar, i votarem que no, el seu pressupost, quan les aportacions siguin tan mínimes, al marge de les altres qüestions amb les que no coincidim. Moltes gràcies. Moltes gràcies. Bon nom d'Esquerra.
Gràcies per la posició de tots els partits que han permès que el Pere Tarragona, amb una amplíssima majoria, voti que cal fixar l'objectiu de Ciutat de renovar, que no fer el manteniment, ara no parlava del manteniment, el manteniment s'haurà de fer, està clar que sí, però parlem d'un projecte concret d'inversió, senyora Vidal, i per tant parlem de fer una renovació de les voreres, de dalt a baix, de l'avinguda Andorra,
Senyora Martorell, probablement ens ha faltat màrqueting per acabar de convèncer l'equip de govern. Estic convençut que si li haguéssim demanat a vostè que ens permetés fer un vídeo amb els seus tacons caminant a l'Avinguda Andorra, potser haguéssim estovat l'alcalde i haguéssim vist amb una mirada diferent que la que té ara mateix la possibilitat de fer aquesta aposta de ciutat. No hem tingut el mateix ganxo a l'hora de fer el vídeo.
Dir-li, senyora Martorell, també, quan vostè diu que només vam fer carrers bici, recordar-li que fa uns minuts vostè ha portat una moció al ple de Tarragona perquè es faci un carrer bici cap a Sant Salvador. És una proposta seva. I que si tenim una mirada conjunt, tal com s'ha menat aquí, veurem que el carrer bici de Sant Salvador que ha d'arribar al no-res. O sigui, quan arriba l'avingua de Catalunya, què fan? A part que ni agafen el cotxe o com va? S'han de poder moure. I, per tant, si s'han de poder moure i ens n'adonem, l'avingua d'Andorra
el Plat de la Riba, la Nacional 240, Sant Salvador, fan un eix entre l'Illa Cocín i l'entorn del mercat i el barri de Sant Salvador.
I això ja és una mirada més global, que ha de permetre que una persona ho faci això caminant amb bicicleta, amb bus i amb cotxe. I creiem, i a futur potser en tramvia. I per tant, és tot l'eix. I això és treballar a trossos. Hem fet un tram, que és l'Avinguda d'Andorra, al Prat de la Riba, malauradament me li han tret aquest projecte, també l'havien pactat d'altres, però me li han deixat el paiment, benvingut sigui, han tret la cosa transformadora que tenia, que era el carrer Bici en un lloc on hi ha tres carrils molt amples i que s'ho podria permetre,
Amb la mirada llarga d'anar cap a Sant Salvador. Després, 2.40, qui t'ho fa? El PPU a un costat, el PUC a l'altre costat, la sessió de carreteres a l'altre. Al final, entre tots, és un treball en equip. Però la mirada, en aquest sentit, era una mirada ampla i només per acabar...
dir que no és cert i desmentir categòricament que el govern nostre fes carrer els bici, no fes voreres, perquè senyora Martorell, Canyelles, no em digui que no li agrada perquè li agrada. I és una gran vorera, Sant Pere gravint el carrer 28 a Bonavista, entre Bonavista i Buenos Aires, el camí vell de la Canonga, el camí de les Horts, Vidal i Barraquer, Rovira i Virgili, la plaça Catalunya...
i podríem seguir. N'hem fet moltes devoreres. En tot cas, espero que l'equip de govern reculli aquest mandat que mana del ple de Tarragona. Gràcies. Gràcies. En nom del govern. Gràcies, alcalde.
Hem votat que no perquè estiguem en contra de l'objectiu de la moció, ningú pot estar en contra de renovar voreres i de millorar una vorera i de cuidar l'espai públic de la nostra ciutat, sinó perquè les declaracions que porten en aquest ple no coincideixen després amb els fets que vostès proposen. No es governa ni es decideix cap on es destinen els recursos econòmics a mocions. Aquesta és la realitat.
es decideix i es governa en base a arribar a acords, arribar a majories, no amagant el cap sota l'ala com han fet vostès des de l'any 2024.
Vostès van allà a fer-se la foto i el vídeo per xarxes, que no falti, evidentment, el vídeo. Parlen amb dos o tres veïns i els diuen que els arreglaran les voreres, però després els obliden a negociar els pressupostos on es decideix quines voreres i quines no s'arreglen. O els modificatius de crèdit. Doncs mirin, les decisions es prenen, com els deia, en base a acords i a negociacions i no a mocions. Si volen que s'arreglin les voreres de l'Avingó d'Andorra, els animem a seure amb nosaltres, negociar un pressupost, acordar-ho i votar-ho en aquest plenari.
I a més ens donen lliçons a l'espai públic, de qui cuida l'espai públic. Aquest govern ha licitat i ha adjudicat el contracte de la brossa. Ha generat un programa específic per cuidar de l'espai públic. Hi ha un nou contracte de jardineria, hi ha un nou contracte d'enllumenat que està a punt de veure el llum, un nou contracte de la VIR, que ara m'apuntava el conseller García de Castro, que té...
Un pla d'inversions de gairebé 600.000 euros per voreres. Tenim per primera vegada un pla d'asfaltat anual. S'està produint la major renovació del lluminat públic de la nostra ciutat. Per tant, aquest govern és un govern més que compromès.
amb l'espai públic i així ho està demostrant. I per cert, senyora Martorell, jo no li diré això que no aproven el pressupost, l'únic que li diré és que si s'hagués assegut a seure a negociar el nostre pressupost hagués vist que la rotonda de 4 Garrofes està programada per asfaltar aquest mateix any. Gràcies. Gràcies, conseller. Passem a la moció presentada pel grup municipal Tarragona en Comú Podem, a la qual també s'adhereix
el grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya i el grup municipal socialista per a donar suport a la revisió de l'anul·lació de la sentència contra Francesc Ferrer i Guàrdia. La defensaran conjuntament conseller Collado, consellera Roig i consellera Ramos.
Gràcies. Simplement explicar que aquesta moció neix, la fa arribar a la Fundació Ferrer i Guàrdia, fundació dedicada a l'anàlisi social i a l'educació, i diu així, moció per donar suport a la revisió i l'anul·lació de la sentència contra en Francesc Ferrer i Guàrdia.
El pedagog impulsor de l'escola moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia, va néixer a l'Ella, al Maresme, el 14 de gener de 1959 i fou executat un 13 d'octubre de 1909, després d'un judici amb greus irregularitats i una manifesta falta d'imparcialitat. La seva tensió i posterior condemna a mort es van produir arran de la setmana tràgica del 26 de juliol al 2 d'agost de 1909.
A la causa, per rebel·lió militar, diversos testimonis, que no el van veure directament, van afirmar haver sentit que Ferrer i Guàrdia havia dirigit o instigat incendis en el mar de la Setmana Tràgica. Aquestes acustacions, basades únicament en rumors i sense proves materials ni testimonis presencials, foram utilitzades com a fonament per incriminar-lo i justificar la seva execució.
Avui dia, l'estereografia coincideix que el procés fó un judici polític injust, motivat per remons ideològiques i per la persecució del seu pensament lliure i del seu projecte educatiu laic i emancipador.
El Congrés dels Diputats, ja l'any 1911, va intentar revisar el procés, però la proposta fou rebutjada pels partits dinàstics i la Lliga Regionalista. Des d'aleshores, la revisió i anul·lació de la sentència contra Ferrer i Guàrdia ha estat una reivindicació pendent de la nostra democràcia.
El Parlament de Catalunya, en la seva sessió del 23 d'octubre de 2025, va aprovar una declaració institucional en què reconeix la figura de Ferrer i Guàrdia com a clau en la defensa de l'educació lliure i els drets civils i manifesta el seu suport a la revisió i anul·lació de la sentència de 1909.
Més d'un segle després, en el marc de les polítiques públiques de memòria democràtica, és el moment de promoure la nul·litat d'aquella sentència i de restituir plenament la figura d'un pensador que va dedicar la seva vida a l'educació, la llibertat de consciència i la justícia social.
Per tot això, els grups municipals d'en Comú Podem, Esquerra Republicana de Catalunya i el Partit dels Illes Socialistes de Catalunya proposa els següents acords. Manifestar el compromís de l'Ajuntament de Tarragona amb la defensa de la memòria històrica i la justícia democràtica i reconèixer Francesc Ferrer i Guàrdia com una figura clau en la lluita per l'educació lliure, la laïcitat i els drets civils.
Donar suport a la comissió creada per l'Ajuntament de l'Ella per impulsar la revisió i l'anul·lació de la sentència contra Francesc Ferrer i Guàrdia, així com a totes les iniciatives que promoguin la seva rehabilitació moral i jurídica. 3. Instar al Govern de la Generalitat de Catalunya a adreçar-se al Ministeri de Justícia del Govern d'Espanya perquè estudiï, si s'escau, iniciï els tràmits per revisar i anul·lar la sentència dictada contra Francesc Ferrer i Guàrdia el 1909.
Sol·licitar al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat que doni suport institucional i jurídic a aquesta demanda. Expressar el seu suport a totes les entitats memorialistes, acadèmiques i ciutadanes que treballen per recuperar la veritat històrica i reparar la memòria de Ferrer i Guàrdia, especialment la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia. Traslladar a la comissió del nomenclàtor d'aquest municipi la petició per dotar del nom de Francesc Ferrer i Guàrdia una plaça a un parc del municipi.
i fer arribar aquesta moció i el sentit del vot de cada grup municipal als grups del Parlament de Catalunya, al Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, al Ministeri de Justícia, a la Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la URB, a la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i a les entitats memorialistes de Tarragona, Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona i al Fòrum de Tarragona per la Memòria. Moltíssimes gràcies, conselleres, conseller, per la defensa de la seva moció, grups que vulguin intervenir en fase de debat.
Passaríem a... Sí, conseller Duque.
Sí, gracias, señor alcalde, por darme el turno de intervención. Gracias a los que proponen la moción. Y decirles que intervengo en nombre propio y también con su autorización, como no, en nombre del conseller Javier Gómez.
Reconocemos la justicia histórica que se produjo con Francesc Ferrer. Reconocemos su figura y no lo hacemos nosotros solamente, ni siquiera lo hacen quienes lo proponen, sino que tienen que saber que internacionalmente, no de forma institucional, pero sí personal, casi en todo el mundo hubo una reacción a la ejecución porque se trató de un asesinato de una ejecución.
Eso sí, quiero decirles que la memoria democrática con la que puedo estar de acuerdo no debe construirse inventando soluciones jurídicas. ¿Por qué lo digo? Porque me puede la profesión. Es decir, en su moción lo que se propone, y no solamente usted, sino ya viene de lejos, es la revisión y anulación de la sentencia. La revisión de esto, si se puede llamar sentencia, no es necesaria.
Y la anulación es imposible, y me explico. En el contexto histórico estamos hablando de los hechos, o tras los hechos de lo que se llamó la Semana Trágica, que fue una revuelta urbana desencadenada por la movilización de reservistas para la guerra civil, perdón, para la guerra de Marruecos, del RIF, se declaró el estado de guerra, con lo que se produjo con Francesc Ferré fue un consejo de guerra, es decir, un sistema...
que no tiene ninguna garantía. Era un sistema, o fue un sistema, un consejo de guerra sumarísimo, sin ninguna garantía procesal, y en ello no hay controversia. Y por ello es imprescindible aclarar que no estamos ante una sentencia errónea dentro de un sistema jurídico, sino sencillamente ante un sistema de represión política.
Dicho esto, cuando un sistema jurídico es injusto en su propio diseño, el derecho posterior no puede corregirlo, como si se tratara de un error técnico. Solo se puede hacer lo que se hace en el resto de la moción, es reconocer su ilegitimidad histórica. Y en cuanto a la vulnerabilidad, no existe hoy vía jurídica alguna para anular una sentencia firme de 1909,
No hay órgano competente, no hay procedimiento procesal posible y no existe continuidad jurisdiccional. Lo único legítimo es la reparación moral, política o histórica y por eso sí votaremos que sí a esta moción, pero no una anulación judicial simulada.
Por ponerles un ejemplo y me quiero meter en un cuarto que no me corresponde, es por coherencia jurídica sería imposible también pensar que en todas aquellas personas o todas aquellas personas que intervenieron en el que fue el movimiento anticlerical en la semana trágica pudieran ser llamadas a un juicio en el día de hoy. Ni una cosa ni otra. Gracias. Gracias, conseller Duque. A votación, señor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? No. Grup Municipal del Partit Popular? Abstenció. Abstenció. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí.
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 22 vots a favor, un vot en contra i 4 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. En Comú Podem, Esquerra Republicana i Govern. I conseller Gómez. Però no he dit que parlava també en nom seu, conseller Gómez.
S'ha acalantat. Conseller Gómez, com vostè vulgui. Bueno, aprovechar el momento, no para hablar de la moció, sino para agradecer a tots els grups que avui han presentat mociones que han sigut, des de mi punt de vista, molt interessants per la ciutat. Simplement vol dir-ho en públic. Moltes gràcies.
Así como recordar que son las 12.43 y estamos acabando. Yo creo que es el motivo de su júbilo. ¿Cómo pueden?
Gràcies, alcalde. Si d'aquí sortim més enllà de les dues, la culpa serà seva per agafar-lo en aquest moment, que quedi inacte. Aquí se l'ha jugat i no... A veure què...
Gràcies a tots els partits que han votat a favor, als consellers més crits que així ho han fet, també gràcies al PP, perquè jo crec que una abstenció es deixa fer, que és allò que diem sempre, i jo crec que amb les distàncies ideològiques en aquest sentit ve això, perquè en realitat...
aquesta moció ve de reparació, ve enfocar-ho en una lògica dels valors democràtics i els valors, si ho permeten republicans, que representava Ferrer i Guàrdia, la república és l'estat o una llum que ens ha guiat. Pel que fa al reconeixement internacional, moltes vegades és molt més fàcil anar fora de casa per veure què diuen de casa teva per entendre el que va passar. Si vostès van a la Universitat de Brussel·les,
hi ha una estàtua, Ferre i Guàrdia, en el passeig principal. I és una persona aixecant un llum perquè simbolitza ser el far, ser el punt de llum, ser la llum que et guia en el teu dia a dia. I té a veure en Ferre i Guàrdia un personatge que va racionalitzar
L'educació, que un lliure pensador, a més vinculat a la masoneria, que va ser capaç de plantejar un sistema educatiu dels que avui ens fem gala. Segurament Montessori, amb la seva actualització del model, va tenir molta més sort, si m'ho permeten, en clau marquetiniana.
perquè s'ha enganxat a un model, però uns veuen dels altres l'escola racionalista, que avui representa l'escola del Miracle, o que en el seu moment va representar l'escola del Miracle a la nostra ciutat, l'escola Montessori o l'escola moderna Ferrer i Guàrdia, són aquelles que plantegen que els infants, que les persones som lliures i a partir d'aquí aprenem.
I va d'això. També dotar-lo, i jo vull fer especial èmfasi, també dotar aquesta ciutat d'un espai amb el nom de Ferrer Guàrdia serà un acte de reparació perquè, tot i que, com deia el conseller Duque, no sé si aconseguirem aquesta anul·lació de la condemna, com a mínim la reparació personal, institucional...
i política d'aquest personatge clau en el nostre desenvolupament com a país serà important. Gràcies a tots. Moltíssimes gràcies. En nom d'Esquerra Republicana. Gràcies, alcalde.
Bé, en primer lloc, contents que s'hagi aprovat aquesta moció, però cal posar també context, i més en els dies que estem vivint. Ferrer i Guàrdia no el van executar per vincular-lo a la setmana tràgica, a Ferrer i Guàrdia el van jutjar i executar per les seves idees, i aquesta és la veritat.
Ferrer i Guàrdia va viatjar per tot Europa i es va nodrir de l'ensenyament més avançat del continent. Va lluitar per una educació laica, lliure i igualitària, perquè creia en l'educació com una eina de transformació social basada en la llibertat de la consciència i la raó. Reivindicar la seva figura, allò que estem fent avui, és també reivindicar una societat més justa, més laica i més plural.
L'escola moderna, que va obrir a Barcelona, al carrer Bailén 56, l'any 1901, impartia un ensenyament inspirat en el lliure pensament, mitjançant la pràctica de la coeducació de sexes i classes socials. Els infants tenien una llibertat insòlita per l'època, feien jocs i exercicis a l'aire lliure, i un dels eixos d'aprenentatge eren les seves pròpies redaccions i comentaris d'aquestes vivències. Una ruptura verdaderament revolucionària amb els mètodes tradicionals, i que va passar, doncs,
I què va passar? Doncs la pel·lícula que passa sempre a l'estat espanyol. El seu projecte educatiu va xocar amb els interessos de la monarquia, la burgesia i l'església. La seva injusta execució va generar una sèrie d'actes de protesta cívica a tot Europa, com es deia abans, i a la resta del món.
encapçalades per persones de totes les sensibilitats humanistes i progressistes, que com a testimoni simbòlic van confluir, com deia el conseller Collada, en la construcció d'un monument a Regita Brussel·les l'any 1911, amb el que s'ho maneja Francesc Ferrer com a màrtir de la llibertat de pensament.
Jo els demanaria que entrin a la pàgina web de Justícia per Ferrer i que firmin la petició. També els demanaria, si no ho han fet ja, que mirin pel·lícules com El mestre que prometia el mar, entendran per què dic que, malauradament, és la mateixa història de sempre. I els hi recordo perquè, justament, certs pensaments estan tornant. Gràcies. Moltes gràcies, consellera Roig. En nom del govern, consellera Ramos.
El mestre que prometia el mar o la llengua de les mariposes o tantes i tantes altres també pel·lícules i obres que reflecteixen el paper imprescindible que van exercir professors i professores en aquest país gràcies a persones com Francesc Ferrer i Guàrdia, a l'Escola Moderna, a l'Institució Libre d'Ensenyança que també, evidentment, va contribuir
Tot això en la mateixa línia, per tant, Espanya era un país que també s'havia sumat en aquesta onada en el seu moment. I com m'han dit el company i companya que m'han precedit, Francesc Ferrer i Guàrdia és un símbol del lliure pensament.
i del debat ideològic, i de l'educació en llibertat i en igualtat, que són un dels valors més importants que hem de preservar. I parlar avui en dia de lliure pensament i fer justícia amb la figura de Ferrer i Guàrdia...
I a més a més, assenyalar que el seu afusellament va ser per motius ideològics i polítics, no per la seva participació en la Setmana Tràgica, on no hi havia cap ni una prova que ell instigués cap dels fets que van ocórrer aquell estiu de 1909.
Però sobretot en aquest moment on veiem amenaçada constantment la llibertat de pensament i el lliurepensament, que són coses diferents. El lliurepensament està amenaçat...
perquè estem immersos en una societat que amenaça constantment a través de xarxes socials i de tot tipus d'inputs aquest lliure pensament i va treballant cap a un pensament únic. I la pluralitat de pensament s'està veient amenaçada avui a llocs on pensàvem fins fa poc que seria difícil veure-la amenaçada. L'estem veient en tots els discursos de l'extrema dreta i estem veient avui, ara,
Estats Units, assassinats de ciutadans i ciutadanes per defensar allò en què creuen i per defensar altres persones. L'amenaça és molt real i portar col·lació a la figura de Ferrer i Guàrdia no és menor avui en dia. Recordem-lo amb ell i amb totes les persones que han lluitat per la llibertat i el lliure pensament. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera.
Finalitzat l'apartat de mocions, passem a l'apartat de pregs i preguntes. Amb el seu vistiplau, començarem pels pregs. Pregs, en Comú Podem, dos, Partit Popular, Partit Popular té pregs, un preg,
Esquerra Republicana, 5 pregs. En com ho podem, com vostè vulgui.
Gràcies, dos parets ràpids. Un és... Va aparèixer la comissió de territori, quan parlàvem del Trenet. En algun moment es va dir que hi havia algun estudi de viabilitat de la internalització del servei. Preguem que ens ho facin arribar. A nosaltres i a tots els grups, perquè com a mínim puguem saber de què estem parlant i no d'opinions amb comissions. Per l'altra banda, és un...
Prec de veïns de la part baixa, s'han anunciat diverses vegades un pla per les escales del carrer El Vapor que s'havien de fer, la situació cada dia, ja tinc un seguit de persones que són els quarts del dia de com funcionen aquelles escales,
quan no és una bleda, quan no és, no sé, se m'acaben els refranys populars per explicar la situació. El prec és, apliquin, sisplau, el pla i facin que les escales funcionin, com a resum general de sentiment ciutadà que trobem en el dia a dia. Gràcies. No sap com comparteixo el seu prec de les escales.
No s'ho pot imaginar i em fa vergonya i em sento molt responsable quan una persona m'atura pel carrer i em diu que té problemes a vegades de mobilitat i va a treballar pensant a veure si funciona o no funciona. Ens vam trobar a unes escales antigues i a més a més en un contracte de manteniment que no preveia que havien de tenir peces en estoc.
Què implica això? Que una peça triga dos mesos a arribar. Què hem fet? Doncs ara, el conseller Guillermo, si cal, ho prenem com una pregunta i ho responem per escrit, perquè és un tema que sé que ens preocupa a tots, perquè a mi em té fregit aquest tema i la gent no té culpa de patir els errors de l'administració.
i els hi respon a tots els grups i els explica el que estem fent ara amb el nou contracte on obliguem a tenir peces en estoc. Obliguem a tenir peces en estoc. Perquè és a les escales del carrer de por, el tercer tram d'escales del Palau de Congressos, que aquell encara, no és que sigui pitjor, però vas pujant i de sobte aquell no va. I jo, doncs, sento vergonya de dir la veritat.
Així que el conseller Guillermo García els hi respondrà a tots perquè tinguin la informació d'acord. Partit Popular.
Senyor alcalde, és una pregunta respecte a veure si tenen a veure d'implementar el més aviat possible la il·luminació als carrers que donen accés al pàrquing de la Facultat de Lletres al Campus Catalunya.
perquè ens consta que el 27 de novembre de l'any 24 hi va haver una reunió on hi va haver l'arquitecte Ruth Fabra per part de l'Ajuntament, que es va reunir amb PDI i PTGAS, també amb els d'Unitat d'Igualtat, que treballo constantment amb aquesta unitat,
Es va fer un informe sobre els espais segurs, es va veure que hi havia un problema amb el camí l'Oliva i també el que és la prollongació del carrer, no té nom perquè es veu que és un solar, no és pròpiament un carrer i penso que el problema és aquest, però la qüestió és que hi ha molt poca il·luminació, hi ha uns fanals però que no ho il·luminen prou, com que són indrets on no hi ha botigues, no hi ha il·luminació ni al matí ni a la nit i la sensació d'inseguretat per part, sobretot de les
de les femení estudiants, però no només de dones, també d'homes, és molt important. I llavors a veure si es podria solventar el més aviat possible perquè, bé, la sensació és terrible, fa ja un any i mig que anem així, llavors a veure si...
si es podria agilitzar una mica la solució. Gràcies. Prenc nota del PREC i la solució definitiva a tot aquell entorn és el PP1. El pla parcial 1 arriba, en aquest cas, amb afectacions, tot i que està fora del pla parcial, però era un dels condicionants que tenia i és tot allò que colinda amb el que era l'antic quartel militar. De totes maneres, el conseller Guillermo García pren nota i també m'informa al respecte.
Esquerra Republicana, com vostès vulguin.
Sí, és un prec que vaig fer fa uns mesos, és la farola que dona als voltants de Joan XXIII, justament al carrer Doctor Mallafré, que està al costat d'un pas d'avianants. Ho dic perquè quan arriba la nit el pas d'avianants queda pràcticament a fosques i és una zona que podria portar-nos a algun conflicte i ho vaig demanar fa mesos. Crec que aquesta farola és imprescindible que il·lumini aquest tram de carrer. Gràcies. És l'aconseller Alfanal, davant de Joan XXIII, carrer Doctor Mallafré.
a l'alçada del pas de Vianants. Conseller Puig, els seus pregs.
Molt bé, alcalde, gràcies. En primer lloc, començant per un prec molt puntual, hi ha una vorera al carrer Ponigol.
I a l'entorn de vida a l'Alcuber, a la part de Francolí, perdó, no, un pas de vianants que està completament enfangat, suposo que a fruit de les pluges, a la sortida, per exemple, del pàrquing de Guillem Moliver. Sisplau, si poden netejar allò, està molt fet caldo. Això en primer lloc. En segon lloc...
al carrer de l'estació, al Cantomar, procedent amb un itinerari d'alguna persona que vingui, o ve del platja Miracle, o ve de la Rambla Nova i que baixi pel vial, pel pont aquell que es va fer,
si una persona ve un cadir a rodes en sé que es troba amb 5 escales que impedeixen el pas per anar cap a l'estació i viceversa per tornar mireu-vos-ho i mireu de fer alguna cosa perquè si no el tomb que s'ha de fer és prou imponent i creiem que òbviament que si hem fet tota aquella obra és perquè la gent pugui anar amb excessivitat a tu que mateix de l'estació sortir de l'estació anant cap al via al Brian com si anéssim cap al via al Brian al sortir de l'estació Merreta
Allí mateix, vull dir a 15 metres. Després... L'altre brec era...
Creiem que cal dignificar el forat que hi ha a la capella de Santa Tecla Vella, on romanen enterrats els darrers soldats, altres persones, algunes bayonetes i material divers de la guerra del francès. És un espai que segurament mereixeria una placa i que mereixeria una dignificació, ja sé que allò és propietat de l'arquebisbat.
No obstant, en la nostra etapa també vam fer una intervenció allà, precisament a Santa Clara de Vella. Pensem que podrien mirar-s'ho per veure si podem dignificar aquest espai o buscar una col·laboració o una entesa per tal que això pugui ser. D'acord? Perquè, òbviament, té un simbolisme important per a Tarragona i no està amb la dignitat que mereix. I, finalment...
un prec més general, alcalde, i és que li demanaria que no s'enfadi. No s'enfadi i si s'enfada, tots ens podem enfadar, però si s'enfada no ens cridi ni ens renyi.
Perquè a vegades té aquesta tendència, jo entenc que és una persona passional, i això també ens passa a tots, jo per exemple em vaig emprenyar molt el dia del Santillan, però ni a nosaltres com a regidors i regidores dels grups municipals, ni a la ciutadania que assisteix als plens o que els escolta, pensin d'una manera o pensin d'una altra. Creiem que vostè no ha de fer això.
i que li demano que no ho faci avui fa una estona en particular ens ha renyat perquè considerava que al parlar de les millores que mereix Sant Salvador o les voreres que s'han de renovar a l'Avinguda Andorra com que no havíem aprovat el pressupost semblava que no teníem legitimitat per parlar-ne ni fer propostes i això no és així
Aquí cadascú pot tenir les seves raons per votar un pressupost que són moltes coses, com ahir la consellera Martorell, ell en volia més. I, miri, nosaltres també. Nosaltres no hem votat el pressupost, entre altres coses, perquè no hi havia la milionària partida de voreres que volíem.
Però com ho havia de saber vostè? Paradoxes de la vida? Com ho havia de saber vostè si no es van voler reunir nosaltres per poder parlar del pressupost? És a dir, que ens van anul·lar la reunió de pressupost, Esquerra Republicana, que nosaltres veníem a parlar d'aquestes coses. Vostès van decidir que en un moment donat no volien, potser fui també d'un altre enfado, i llavors ens quedem sense negociar el pressupost, però no ens ho faci després com un retret per treure'ns legitimitat, perquè la tenim tota per fer les propostes que considerem oportunes. I, miri, les paradoxes,
van molt bé per reflexionar són bones les paradoxes trobar paradoxes i parar i pensar jo crec que és un bon exercici que pot fer cadascú i paradoxes de la vida doncs ens trobem que vostè presumeix i fa bé de fer-ho vostè presumeix de moltes coses que sigui a Tarragona en general o arreu de cada barri venen del llegat a publicar però els pressupostos
que van fer possible aquestes accions del Llegat Republicà, el PSC va votar en contra en tots, absolutament. I no ens enfadem. Hem decidit estar contents i hem de tirar endavant per viure molts anys i per fer-ho conjuntament, alcalde, plegats.
del tema de la passarel·la si ens indica millor la ubicació amb una fotografia ho farem de la capella de Santa Tecla aquell cementiri no és només important per la guerra del francès aquell va ser el cementiri de Tarragona històric allà hi ha enterrats des de l'època visigòtica fins que es van fer l'actual cementiri de propietat de Santa Tecla
respecte a la seva opinió de que no m'enfadi, miri, enfadat, jo no m'enfado mai. Si el que vostè pretén és que em vol dir el que jo haig de dir, això crec que no és el cas. Jo aquí escolto a tots vostès, sempre faig que es respectin. Alguna vegada vostè ha dit paraules no gaire educades cap a algun altre company de plenari i jo l'he instat, si ha estat tan amable, a rectificar i normalment ho ha fet. Si vostè el que vol és...
Incidir en la meva forma de ser més o menys veient en l'exposició dels meus ideals no ho aconseguirà i crec que no és lícit per la seva part que ho faci. Si jo considero que un argument per vostè és dir que és sorpressiu que intenti demanar coses que vostè com a conseller de Territori i Govern no va fer...
que a més a més les exigeixi després en mocions, quan tampoc aprova els pressupostos, que les farien possibles, crec que és lícit per part meva com per part seva replicar-me en aquells termes que consideri idonis. Això és el que es diu al debat. Jo no m'enfado, no pateixi. Jo soc molt conscient que la vida és curta i tots sabem que vostè és un home feliç. Així que no pateixi, que també la resta ho som. Passem a les preguntes, si són tan amables.
Perdó, tres preguntes en Comú Podem. Junts, dos preguntes. Partit Popular, una pregunta. Esquerra Republicana, 9, 15, 17. En Comú Podem, com vostè vulgui.
Gràcies. Tres preguntes, una que té a veure amb els barats i escoles. Aquest any que ja ha començat el procés de poda a les escoles, als arbres del municipi, però també de les escoles, ens hem trobat amb peticions de tres escoles diferents, a l'escola Torreforta, a l'escola Sant Salvador i a l'escola El Miracle, on les seves afes
ens pregunten per què som tan expeditius fent la poda dels arbres. És a dir, el que ens trobem és que els arbres de les escoles que haurien de generar ombra el mes de març i juny per anar a l'últim tram i el juliol, que és quan ocupem els espais escolars, els arbres no els ha donat temps a rebrotar. La poda és molt expeditiva. A més, en el cas, per exemple, del Miracle, que l'altre dia els veia, ha estat pensada perquè els arbres tirin amunt
suposo perquè no hi ha gaire espai, però hauríem d'intentar que aquesta poda es pensés fins i tot al Torreforta, ens va passar que amb el barret del Consell Comarcal havíem fet un arranjament a les moreres per anar fent una mica d'atrenar, una mica d'ombret i hem volat. L'exercici fet fa un any se'ns ha desfet aquest. És important, tenim pocs arbres a les escoles, tenim escoles...
cascadotes d'ombra molt dures, la Generalitat no inverteix, i hem posat 120 moreres, si no m'equivoco, aquest any. És important que tot el procés, no només cal plantar els arbres, sinó que en el procés de manteniment els cuidem. Jo no sé si això es pot treballar, estic segur que es pot treballar, la pregunta és per què són tan expeditius, si hi ha alguna raó.
Si no hi ha raó per fer-ho, que potser em dirà, sí que hi ha aquesta. Però bé, si ja ho treballem. Si no la hi ha, ho reconverteixo en un prec i vigilem amb les ombres que ens les tirem avall. L'altra pregunta al conseller Soler. Aquest cap de setmana el Club Rubí Tarragona feia una trobada a xarxa amb el temps que feia, que ja el vam patir tots.
I la gent es pregunta quan arriba la licitació de vestuaris i grades, és necessari, saben que els infants i els adults que juguen allà han d'anar a canviar-se al velòdrum per tornar, una cosa que 200 metres és una cosa incòmoda. I per tant, sabent que hi ha pressupost, sabent que hi ha projecte, quin és el pla de treball per això, per intentar-ho aclarir.
I també pel conseller Soler va tornar a volar el sostre de la piscina de Sant Pris-Sant-Pau, cada vegada que fa vent acaba passant alguna cosa o altra, els demanaríem saber quin és el pla d'actuació allà, si és viable fer un canvi de coberta sencera, perquè al final, si no m'equivoco, van tres cops en un any...
provoca clars sospeses mentre estàs allà et cau aigua si plou que realment la situació és molt deficitària i per tant demanaríem quin és el pla d'actuació per saber com funcionarà. Gràcies. Moltíssimes gràcies conseller i prenem nota de les seves preguntes i li respondrem per escrit. En nom de Junts, conseller...
Gràcies, alcalde. Voldria fer dues preguntes sobre la Mora, però vull aprofitar també que pregunto sobre la Mora per agrair que un any i dos mesos després de l'Adana del 4 de novembre s'hagi netejat finalment el capsal de l'entrada al canal.
La primera pregunta, que el conseller Puig l'ha fet diverses vegades en plenari sobre de qui és el Canal de la Mora, no el Torrent, sinó el Canal de la Mora, sé que se li ha contestat, sembla ser que és privat, i li agrairia, encara que fos per escrit, que si podrien, podrien, a veure, fos molt la pregunta, podrien fer-nos arribar la informació fafeent, documentada, de qui és el titular del Canal de la Mora?
I la segona és que cada vegada que plou, el sortir per l'avinguda del Mediterrani a la Rotonda, allà s'hi produeix una acumulació d'aigua molt important. Sé que no és fàcil perquè hi ha una vorera alta que dona Montalús, que dona la via del tren, tal com està l'assumpte, potser no sé si s'ha de fer alguna cosa o no, però si almenys eliminar aquella aigua d'alguna manera recurrent cada vegada que s'hi acumula perquè posa en perill la circulació i la mobilitat. Gràcies.
Gràcies, conseller, i prenem nota de les preguntes i també respondrem per escrit. En nom del Partit Popular, consellera.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Si em permet, li he dit una pregunta, però si em permet, ni faré dues. Una és sobre els serveis del local de l'Associació de Veïns de Sant Salvador, que era un dels punts que anava a la moció i que ens consta que ja es va enviar un operari per mirar com estava, però la pregunta és quina previsió hi ha perquè es pugui arreglar.
I la segona, si m'ho permet, era que abans també he comentat que aquí a carrer Ferrés hi ha una rajola que està absolutament trencada però està dreta. O sigui, està dreta i a més a més de l'esborany de la rajola que falta està dreta. Si algú cau es pot fer molt mal perquè està trencada en punta. I també en aquest cas no és ni preg ni pregunta sinó agraïment al conseller García de Castro perquè l'altre dia li vam dir que hi havia una farola precisament
a carrer Ferrés que estava o li faltava la bombeta o estava espatllada i l'encendemà estava arreglada. Per tant, moltes gràcies. Gràcies, consellera. I prenem nota amb dues preguntes. I també del carrer Ferrés no cal que la responguem. Espero que la responguem amb la foto de la solució. En nom d'Esquerra Republicana, qui vol començar? Consellera Fuster.
Bé, una de les preguntes era sobre les escales mecàniques, però el conseller Collado ho ha fet a modo de prec i vostè ha dit que ho passaria a pregunta i era això, com es treballa, quin remei es ficarà, quins plaços, tot.
doncs aquesta ja queda com a feta l'altra és des de protecció civil ens envien les alertes primer diuen prealerta i després passa a alerta de pluges vents molt bé, la meva pregunta és a part d'enviar aquesta alerta es fa alguna cosa per exemple amb la gent
que viu al carrer, gent sense sostre, amb altres col·lectius vulnerables. Hi ha un protocol en aquest aspecte? A vegades em diuen que ara mateix hi ha operació IGLU, però quan no hi ha operació IGLU què passa? És una miqueta, si em poden contestar amb això, perquè molts col·lectius de gent que treballa amb els col·lectius de persones sense sostre estan una mica preocupats amb aquest aspecte.
I l'altre, si m'ho permet... Li enviarem tot, és un... Sí. Quan activem, i de fet per desgràcia cada dos per tres estem igual, i tenim un grup fins i tot de WhatsApp amb tots els que participen, que és des de la brigada, EMATSA, Guàrdia Urbana, Protecció Civil, de tot, òbviament serveis socials,
i d'aquesta manera li passarem tot el que es fa en fase de prealerta i quan hi ha l'alerta, perquè depèn de què és, si és per exemple per inundació, tallem accessos a les rieres, a les zones on ja sabem que són complicades, li passarem tot. Però més que rere els col·lectius. A nivell social, sí, sí. Tenim el PAS, tenim el Suest també, o sigui, tenim diferents que és en horari normal el PAS i quan és cap de setmana per urgència és que està totalment
vinculat a la Guàrdia Urbana, aquest personal de treballadors i treballadores socials per emergències. Perfecte, gràcies, alcalde. I una cosa, el senyor Cendra, que ara ja no hi és, però ha demanat-lo del propietari del canal, que l'amora tothom...
I és que també el que es vol, no només és el canal, és els ponts dels canals. Els ponts que creuen el canal, qui és el propietari? Aquesta és una de les... O sigui que no només és el canal, sinó els ponts. Gràcies, consellera Fusté. Consellera Roig, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. La primera pregunta és sobre les deixalleries mòbils, si tenen pensat modificar l'horari. Actualment va de dos quarts de nou del matí a dos quarts de dues i això dificulta moltíssim la gent que vol fer-ne ús i que treballa perquè sovint més d'una persona ens ha dit que quan arribo de la feina la deixalleria ja no hi és i per tant no tothom pot arribar a la deixalleria del polígon.
i crec que si volem fomentar el reciclatge fora boca, com a mínim les persones tinguessin unes hores més per poder-hi accedir. No sé si s'ho han plantejat, en tot cas és una de les preguntes. La resta de les preguntes tenen a veure amb el Consorci, sé que en tindrem ocasió de parlar-ne amb el conseller García, però en tot cas jo les deixo aquí perquè també ens les han traslladat persones que estan preocupades per certs temes que avui ja hem parlat.
La primera és, ens pregunten si tot el personal de l'àrea de patrimoni passarà a consorci o només una part, nosaltres entenem que és una part, però ens agradaria saber com funcionarà, si serà tant personal subaltern com tècnics i quins criteris seguiran per fer aquesta tria.
En segon lloc, la consellera de la Generalitat va dir que s'haurien d'unificar horaris i preus dels recintes actualment gestionats per l'Ajuntament i per la Generalitat i entenem que això comportarà uns canvis d'horaris que afectaran les condicions laborals dels treballadors i també ens agradaria saber com es gestionarà
També els treballadors que han optat a funcionaris de l'Ajuntament de Tarragona, la nostra pregunta és, se'ls obligarà a formar part del consorci si no volen, per exemple, o aquells que no siguin funcionaris, és a dir, els interins, també s'excluriran? Com funcionarà la selecció d'aquest personal? També ens agradaria saber com funcionarà les persones que treballen als museus amb discapacitat intel·lectual, com si hi haurà garanties que també entraran a formar part del consorci, si es quedaran en una altra part del patrimoni de Tarragona.
I, tot i que una de les al·legacions que hem parlat avui, crec que ja en parlava, què passaria si es dissola el consorci, doncs si podrien tornar sense més a l'Ajuntament o com funcionarà. Entenem que amb aquesta al·legació d'avui s'entén que hi haurà una excedència que podran tornar, però si ens poden respondre a totes aquestes preguntes els agrairem. Gràcies. Així serà, consellera Roig. Consellera López, com vostè volia.
Gràcies, alcalde. Unificaré algunes de les preguntes que tenia preparada perquè el que farem és que des d'Esquerra Republicana hem fet algun preix, per exemple, del rocódrom.
de tota la zona lúdico-esportiva del Parc del Llorito i volíem saber què s'ha fet, si s'ha fet alguna cosa o quina previsió hi ha per millorar aquesta zona, que hi ha una part que podria ser perillosa. El mateix també amb una petició que vam fer sobre la piscina de Sant Pere i Sant Pau,
i volent sàpiguer com està. Després també ens agradaria saber si... Consellera, de la piscina, què volies saber? Actuacions que s'han fet a la piscina, en general? Sí, vam fer una petició també de millora, perquè sabem que la zona de vestidors, de l'aigua calenta, de l'aigua freda, i la part del sostre també...
a veure com està el tema, i després també de la T11. De la T11 sabem que des de l'Ajuntament es va donar la solució de posar una senyal, que encara no hi és, i sí que he vist en el decret que es demanava,
Però ja no és perquè molesti els veïns, és que l'altre dia, per exemple, hi havia sis camions i autobusos. Llavors, tota la part de la visibilitat cara a Camp Clar, hi ha dies que... És una miqueta incontrolable perquè hi ha dies que hi ha dos camions, però hi ha dies que hi ha sis camions. I pot ser perillós. També sobre el manteniment del busquet.
del barri de la Granja, que em consta que alguna vegada han anat i han netejat, però és que a la setmana o a les dues setmanes està igual. Llavors, que ens enviï la informació de veure quin és el manteniment que s'està fent... Sí?
Després també volíem saber si hi ha la possibilitat que des del Consell Escolar de l'Escola de Ponent ens han demanat si podien mirar ja de cara a l'estiu de fer algun lloc que hi hagi una miqueta més d'ombra i mirar el terra que està una miqueta malament i adequat la zona del pati de l'escola. I per últim, volia fer-li la pregunta al senyor secretari de
Tenim entès que de plenari a plenari, si és així, se'ns ha de donar resposta a les peticions d'informació o les preguntes. Quant temps hi ha des que es fa una pregunta i es demana la documentació?
Hi ha una possibilitat d'accés a la informació pública que poden fer servir els consellers i conselleres a través de registre d'entrada, a través de preguntes al Consell Plenari, són unes preguntes que es fan i que normalment s'han de contestar abans del proper Consell Plenari.
Doncs ens agradaria, alcalde, que no ens ha donat resposta, ni ens ha arribat documentació, ni expedients, ni factures. Entenem que pot ser que un expedient tingui moltes factures o sigui un expedient gran, no passa res.
Però és que de tota la informació que creiem que és un tema molt important, que és el servei de grua, no ens ha arribat informació. Llavors, hi ha preguntes molt senzilles que era si l'Ajuntament havia parlat amb els treballadors i ni sí ni no. O sigui, de les preguntes no s'ha respost res, dels expedients
Tampoc, només ens ha donat resposta de dues cosetes que amb això no es pot treballar i ara mateix estem parlant de treballadors i treballadores i ens agradaria que no espera el proper plenari, sisplau, perquè ens arribi la informació, tota la informació que van demanar en el plenari del desembre. Li prego mil disculpes, sap que jo no estic responent totes les preguntes allà,
Parlaré amb el departament en qüestió i intentarem fer-ho com vostè diu. I una que m'havia deixat és, volien saber com està la petició que van fer a la llar del Serraio per recuperar l'activitat de la memòria, sabent que els van dir que fessin una petició, que l'havien de portar a l'UMAC, aquesta petició ja l'han fet, i l'Ajuntament, la resposta del tema de recursos és una petició que no només...
es fa a la llar dels serrallos, sinó que és una petició que moltes llars volen recuperar, llavors volien saber com està aquesta petició i si hi ha la possibilitat que aquesta activitat, que és una demanda de totes les llars, pogués arribar a totes les llars. Gràcies. Ho rebem i pren nota, igual que la pintura, que també sé que era una reclamació. Conseller Ignacio, vol respondre vostè a la de la senyal de la T11.
Sí, ràpidament té tota la raó consellera López i finalment hem aconseguit l'autorització de carreteres s'ha fet una primera proposta de tancament d'aquest espai per part de Guàrdia Urbana i el Departament de Mobilitat quan sigui validada per la Comissió de Trànsit que entenc que serà consellera Orsa aquesta setmana el dimecres doncs ja procedirem a fer aquest tancament Moltíssimes gràcies Hi ha cap més pregunta per a l'esquerra? Sí, on vostè vulgui
i somriuré tota l'estona. A veure si és veritat. Sí, tant que sí. I el miraré. Sí, sí, tant. Els carrers als quals em referia abans amb inexactitud són el carrer Jaume Vidal i el Cuber i el carrer Guillem Oliver, pel que fa al pas de Vinans que està brut, i potser...
no em sortiria el nom per això, el passeig a Espanya, és on hi ha les escales inaccessibles a l'estació, d'acord? Després... De moment anem bé, cal d'anar bé. A l'escala pràctiques no hi ha calefacció en un munt d'aules, perquè no van als ràdio 2 des de novembre. Encara queden mesos de fred. Pregunta, ho podem arreglar? Ho arreglarem? Quan ho podrem fer?
els demanaríem la màxima celeritat possible. Després, quines accions han fet a Interblocs des del març de 2025 i per quin valor econòmic?
Seguim. Tenim resultats de la pèrgola de Corsini? Quin és el pla? Si ens explica una mica les intencions o la planificació que tenim prevista, ho celebrarem. O no, depèn. Com està?
Com està el projecte d'asfaltat del polígon Entre Vies? Com està el projecte contra les inundacions del polígon? I com està, en quin punt està el projecte del pont, la partida del qual vam deixar negociada i està pressupostada a l'Estat perquè hi hagi una altra sortida i entrada al polígon Entre Vies, que si no sabem que és una ratonera terrible. I la darrera pregunta...
Sembla que, bueno, saludo a la presidenta de la Asociació de Veïns del Barri del Port, que és aquí present, que no ho he fet abans, i als veïns. Sembla que en converses amb el veïnat s'ha transmès la idea que efectivament, finalment, Santellan sí que albergarà el centre cívic.
amb el marge de poder albergar el centre de Cornèlia. Si fos així seria una excel·lent notícia i realment seríem molt més feliços encara, però la pregunta que ens fem és... Ui, quina cara m'ha posat l'alcalde. El somriure, que se l'ha deixat. És la meva cara d'escoltar-lo amb atenció. No l'ha vist mai. Perdó, perdó. S'ha deixat de somriure. Ha baixat la guàrdia. Ha baixat la guàrdia.
En aquest sentit, la pregunta és, ara ja des de seu plenària, si això és efectivament així. Insistim que seria una molt bona notícia. I amb més exactitud, té previst l'equip de govern que Santellan albergui el centre cívic del barri del Port
amb totes les funcions i activitats d'un centre cívic gestionat per l'àrea dels centres cívics com a la resta d'equipaments cívics de Tarragona i al marge que pugui albergar altres usos equipamentals com el Cornelia o qualsevol altre, o no? Gràcies. Moltíssimes gràcies. Doncs, si no hi ha cap més preco preguntes, aixeca la sessió.
Doncs l'1 i 25 minuts tanquem aquesta sessió plenària. L'hem seguit des de la sintonia de Tarragona Ràdio amb la IATN Núñez des de l'Ajuntament de Tarragona. De seguida ens posem al dia informativament a partir de dos quarts de dues amb Tarragona Actualitat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pellet o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Fins demà!
Fins demà!
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio.