que también son muy bonitas, son tremendamente bellas, pero bueno, la verdad que cualquier montaña es bella. ¿Te has traído las acuarelas hoy o no? Hoy no, hoy no, pero bueno, enseñaré alguna en la conferencia porque bueno, para mí esas acuarelas que me acompañan en todos los viajes,
que son apuntes rápidos, sencillos, pero que tienen esa gracia de utilizar el agua del paisaje que estoy pintando, que me permite integrar el paisaje real con el paisaje pintado, y que también sirven para equilibrar esa vorágine tecnológica que me exige mi trabajo como cámara, como fotógrafo, en la que cada día hay una pequeña revolución, sacan un cacharro nuevo, un formato nuevo...
Pero esas acuarelas siguen siendo igual desde hace siglos, ¿no? Y entonces es como una especie de equilibrio que me permite mantener y además disfrutar de la observación del paisaje en soledad durante unas horas en la que conectas directamente la mirada con la montaña, que es muy importante.
Ya perna Cabanela, en la radio siempre decimos que los silencios son importantes, en la fotografía las sombras también son importantes. Totalmente, básicamente mi exposición y mi trabajo del que podéis ver en la exposición y de la que hablaré esta tarde en la charla, justamente la sombra, le doy tanta importancia a la sombra como a la luz. La luz es básica en la fotografía, pero para mí la sombra que le da la fuerza, la personalidad y el carácter al paisaje.
Pau, clar, jo quan he vist el nom de la Wanda Rudievich, que va ser, bueno, va ser perquè ja ens va deixar, però alpinista, enginyeria informàtica polonesa, aquesta és una de les considerades de les més grans de la història, primera mujer en subir el K2, tercera a fer el cim de l'Everes, i tindran homenatge a través d'un documental, no? Sí, sí, a més és impactant, no?
perquè aquí està la directora, que és la Eliza Kubarska, també és alpinista. I se posa en la cabeça, perquè, clar, la vida de Wanda va ser molt agitada, perquè era un caràcter que, además, era molt bona escaladora, molt bona alpinista, i era actida de primer. Parecía la...
Tu mujer, ¿no? De que estaba un poco envidiada por los alpinistas poloneses porque ella siempre llegaba primero. Y estaba siempre delante. Y tenía un carácter muy... Y eso la hizo grande, ¿no? Y además fue primera en hacer muchas cimas, ¿no? Y entonces, claro, ella se puso como objetivo hacer al final un proyecto de hacer todas las cimas, ¿no? Hacer todos los catorce ocho miles.
Y los quería hacer en plan récord.
que le dijeron que estaba hueliqui y todo eso, le dijeron, esta chica está un poco descentrada. Y uno de ellos fue el cachinchunca, ¿no? Y curiosamente, cuando hizo el cachinchunca, que se encontró con un alpinista que bajaba, que se retiraba por el mal tiempo, la estaba currucada en una cueva de hielo, cuenta ella, y bueno, contando las referencias...
Y la intentó convencer que bajase. Pero ella dijo, no, yo voy a seguir, porque toda su expedición tiró atrás. Pero lo curioso es que antes a su madre le dijo, si yo desaparezco en el Kachanchunka, estaré en el Tíbet o en Nepal, en un monasterio, y estaré allí buscando la paz.
Claro, tú me dirás, hombre, es que mucha gente ha desaparecido del Cachanchunga y el compañero de Óscar Cadíac, ¿no? Y ha desaparecido, cayó dos mil metros y no lo encontrarán. Pero luego...
Hay la posibilidad, porque la directora se pasó todo el documental buscando, con información además rescatada, con unos documentos que se ven en el documental, todos rotos, en Polonia, de encontrar a ver si podía ser posible que estuviese viva. Y con fotografías va por la zona preguntando, y un lama le dijo, yo conozco a esta chica.
Carai. Investigaron por monasterios y entonces dijeron, esto está lleno de extranjeros, que vienen aquí, buscan la paz, quieren soledad, y nadie les pregunta nada. O sea, que puede ser que aún esté viva. Aquí está el misterio. Doncs el documental sobre Wanda, que també passarà pel cicle, però també Llibertat Estel, l'assassíria avui, la Imar Navarro, en fi, un cicle molt extens, Via Sena, també el documental. Ah, aquest és una meravella.
N'anirem parlant, eh, perquè s'acaba el temps, però n'anirem parlant. Avui a les 5 al Pati de la Diputació i a les 7 aneu-hi abans, perquè sempre s'assaboreixen les entrades, aneu-hi abans, és lliure forament fins que s'acaba. Per tant, aneu cap a les 6, aquí a l'Auditori Pena Martell, i avui amb el Lluís Miquel Soriano. Oye, Lluís Miquel, un placer, nos vemos ahí. Muchas gracias. Entra unes horitas ahí. Nos vemos. Gràcies per tot. Anem parlant, anem parlant, perquè hi ha moltes parades, eh? Que sí, que sí. Anem fent, vinga, fins ara. Que agraït.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fem l'humor. A Miquel González.
Bon dia, bon dia. Bon dia. Que tens algú més per què, no? Abril Rius, bon dia. Bon dia. Per què sempre hem tard? És la secció que entra més tard del món. La ràdio és així. I el resum també. També, també. Bueno, això és fer amb l'humor, el lloc on les pífies no s'amaguen, sinó que se celebren abril. I avui més que mai, perquè estem d'aniversari 40 anys de Tarragona Ràdio. I quina millor manera que serveix l'aniversari que amb música. Però música d'arabona, eh? Música marca de la casa.
Això és un jamón, o? Sí, sí, un jamón, sí, un jamón. Mira, mira. Què et sembla? El tècnic està flipant, eh? Ara, ara. Jordi Freixas, eh? Que regala el seu aniversari feliç. És capaç de tot, el Jordi Freixas, eh? Fins i tot de barrejar el canó de Palamós amb l'avi que se'n va anar a Cuba.
Vam fer la cançó en Babanera. Ha sortit una miqueta, el meu avi va anar a Cuba, eh? El canó de Balamor, quan va a la Cuba...
Què et sembla? Està bé, eh? Va, comencem, que ja hem celebrat prou. Sí. I per començar bé, el millor és tenir clar com començar, cosa que no sempre passa. Hola, Tarragona. Benvingudes de nou a... Perdó. Benvingudes de nou a... A veure, hem fet la broma i ja ens ha passat. Hem fet la broma i ja ens ha passat, ja està, no passa res.
Vinga, esperem a començar. Oda Terragona! Benvinguts a un nou capítol del Cultius Culturals. Doncs el Cultius Culturals, que ja els hi passava. I si no ho tenim clar, doncs tirem enrere i se'n tornem-hi. I com us hem anat avançant al llarg de tot el matí, ara dedicarem tota una hora per parlar del DENIP, el dia... contra... el dia...
Tornem a començar. Parlarem del de nit, que va ser la celebració de la setmana passada el divendres al Palau de Congressos de Tarragona. I tenim amb nosaltres molts alumnes que ens parlen. Molt bé. Parlem del vent, va millor. Millor. Pep, com tens el cabell avui? Has tornat a la barberia? Sí, sí.
Clar, clar, clar. A mi m'agrada molt el vent, el que passa és que se m'embulla molt el cabell i estic pensant, ràpid, talla't el cabell. Si el vent te molesta, talla't el cabell. Perquè, Pep, tu portes un estilazo de pelazo, un estilazo de pelazo, un estilazo de pelazo. Ho has vist a nou? Sí, tu t'ho has anat allà fa poc. El dissabte semblava que fos, no sé, un d'aquests dibuixos animals que tenen el cabell cap amunt, aquells que van allò tots embullats de cap.
Tipo el Mauri. Mauri. Mauri. Tipo el Mauri. Bueno, gràcies. I casualment vaig passar per davant d'una perruqueria, t'ho juro, no tenia hora de dir res. Vas passar per davant d'una pèl·lo. D'una pèl·lo. Aquí a la plaça Generalitat, davant del Corte Anglès. Sí. Ara hem fet la falca, però davant mateix, Fonquer. Perruqueria Fonquer. Fonquer és la farmàcia. Al costat mateix, l'experience, es diu així barbaria,
I vaig veure que estava el propietari fora parlant per telèfon. I ho diu fluixet, eh? T'ho estaven allà escoltant. I és la mena posada. No tindràs pas sora per mi. Mira, vas aprofitar. Salutació en Sala. Ara escoltat, dius, ostres, Déu-n'hi-do. Tornem als aniversaris. Avui és el del nostre tècnic, el Joan Maria Bertran. Moltes felicitats, Joan. Moltes felicitats. I fa uns dies era el de Núria Cartanya. A la tarda ho celebrava així.
No és un dia qualsevol, perquè avui celegrem el programa número 70 de Reunir amb Salsa. Felicitats, Núria! No, la Núria també. La Núria Cartanyà fa l'aniversari, però no en fa 70. No, 79, que està més... Jo aquí l'he felicitat i ni se'n recordava que era el seu aniversari. I no sé com ho arreglarem. 24, té? Sí, sí, 24. Jo també els tinc, 24. Però no ho diguis perant.
Jo també els tinc 24, eh? Però el Joan Ma, el dia de l'aniversari de la ràdio, estava parlant tan tranquil·lament i de cop es van començar a sentir sons de fons. Anàvem a comprar els croissants i després se'ls menjaven perquè, bueno, la misura passa per moltes fases.
Era una mica més que... Què pot ser això? T'ho aclareixo, t'ho aclareixo. Eren les ploraneres del carnaval baixant per la Rambla. El dólar en directe, el que ara se'n diu ambientació immersiva. Em sap greu, em sap greu. Però hi havia mànica ampla. Ei, ei, ei, ei, ei. Sembla que hi ha la màscara de dones. Se me n'ha assegut tots aquí. Hi ha la màscara de dones.
No, tenen vergonya, però estan tan tristos, me fan una pena. Va, qui parla? Alguns canten millor que altres, eh? Però jo he de dir que les de l'any passat, Pep, si tirem un any enrere, em van tocar més la fibra.
que ens destrós-vos! Ara en trobarem una cigala així de grana! Això era l'any passat, eh? Parlem millor de l'ES alert. Parlem, parlem, parlem. És important tenir clar què fer si sona, sí, però i si sona en antena? O sigui, si no em quedava sense sopar i estaven tots allà... No, estaven tots allà... Hombre, l'alarma, l'aviso! Va, que va en sèrio?
A mi no, jo em moriré. A mi tampoc em surt. Això és muerte selectiva. Això em fa gràcia. Sonava el Raulín en salsa, en directe, les alertes. Hi ha presentacions de convidats que només tenen sentit a la tarda amb la Sílvia García i amb una norma clara. El cul a la cadira. És que aquí ara mateix tinc dos fiesteros com la Cop of the Peace. Cop of the Peace. Cop of the Peace.
I no sé nosaltres, al Toni Vera i al Urco. Hola, Urco, hola, Toni, què tal? Benvinguts. Molt bona tarda, Silvia García. Bona tarda, Silvia. Te estoy cortando. ¿Por qué te corto? Si estaba en la mar de bien. Porque me he movido, seguramente. ¿Te has movido? Es que ya sabes que soy muy nerviosa. Yo estoy siempre... Me quedo quieta aquí. No me muevo. Se ha de quedar aquí. Silvia, es que ya sabes que yo voy a entrar por esta puerta y ya, tinca el cul, bam. Estaba luchando por su ano. Eh...
Aquesta setmana el seu culte més de 10 anys. Hem perdut els papers. Avui és dies al·lèrgies, de refredats. Com aneu de tors? Com aneu? Al Palau de Congressos, el dia escolar de la no violència i la pau, i durant una hora... I durant una hora, Miquel, ja estàs agafant el tall, no?
I durant una hora tindrem alumnes de l'Institut Colines, Colines, Colines. No passa res. Això és la tos directe. Baixa rima. Baixa rima, baixa rima. Va surt indirecte, però si hi ha una tos destacada en aquesta casa, una d'aquelles teotos amb personalitat pròpia és aquesta, Abril. Molt bé, aquesta, aquesta, eh? La teva. Perquè jo no sóc l'única. Aquí els pollastres van que volen.
És dimecres, és dimecres, és dimecres. És 18 de febrer. Lluís, com es te cura dels controls tècnics? I en nom dels serveis informatius, perdó, us parla Miguel González. I amb risa incorporada, eh? De pollastres i d'idiomes. Perquè el multilingüisme és meravellós quan surt bé. Ho ha dit molt bé, el gran de porc. Gran de porc. De porc, en francès, eh? Has de tancar la boca, eh? Tu fas fionc. De porc, sí, tancat cap a dins, eh? Tu fas fionc. Sí, sí.
Jo us parlaré de la baixada del pajarito. Gràcies, del pajarito. El pajarito i el pic de neto, eh, Josep? Tornem-hi, que no soc jo l'única. No, la veritat és que no. Que es refugia en la cuina de la seva feina, i ella comença a notar alguna cosa més que la tristesa. Ha perdut...
La petit. O sigui, el nòvio és xef i ella, com que s'han separat, ha perdut la petit. La gana, la gana. La petit. Ha perdut la petit, eh? També es pot dir així. Mira que jo li pego petades al diccionari, Abril. A part venir aquí a la tenda, alguna vegada he anat a comprar disfraços, disfraços, t'estàs rato, rato, rato. Entre què mires, si no vens amb una idea, fixa, fixa, fixa. Entre què mires, què és el que t'ha de dir? Els complements.
Està bé, el disfresso és un rato per comprar disfresso. Sí, haurem de repetir. I tu, Miquel, si s'ha de repetir, repeteixes.
El secretari tècnic del Nàstic està convençut que l'equip pot estar molt a prop del playoff. Sí. El secretari tècnic del Nàstic està convençut que l'equip pot estar molt a prop del playoff. Clar, home. La plantilla ha marcat. Home, evidentment. Bé, va, parlem d'esports. Segur, esports. Que no escorts.
Estem passades a la una del migdia i és l'hora de parlar amb el Ramon Cuadrat, és el gerent del patronal municipal d'Escol. És el gerent del patronal municipal d'Escol. És el gerent del patronal municipal d'Escol. Escol. També hi volem parlar justament sobre la... Bé, doncs ho deixem aquí, que anem tard la setmana que ve més, Josep i Abril. Ho deixem aquí. Escorts, eh? Escorts, escorts, està bé, està bé. Vinga, fins ara. Fins ara.
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No tiene igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del Nasti, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa, Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
10 i 46 minuts, seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio i ara volem parlar-vos d'una exposició o, de fet, una qüestió cultural que uneix la Sala Troro i l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació.
Roger Conesa, molt bon dia. Hola, bon dia. Ho he dit bé, això, de l'escola d'art i gent, sí o no? Professor, professor. No, no, l'escola em referia, sí. Ah, sí, l'escola. De la Diputació de Tarragona. De la Diputació de Tarragona. Ens acompanyen tres alumnes, també. L'Irma Zaragoza, Irma, bon dia. La Liana Escoda, i Liana, bon dia. Bon dia. I el Miquel Bazán. Miquel, bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Roger, és aquest alumnat que actualment cursa segon del cicle de fotografia i que va poder assistir a cobrir, en certa manera, fotogràficament diferents produccions teatrals de la Sala Trono, no? Exacte, sí. Com s'afronta aquesta proposta? D'on neix? Com arriba?
Doncs mira, a l'escola treballem molt, diguéssim, les parts tècniques i altres qüestions, les aules que tenim allí, el plató, l'oratori, l'aula d'informàtica, però també ens agrada que visquin experiències reals i que surtin a fer fotos més enllà de les parets de l'escola, perquè òbviament la feina de fotògraf és molt de moviment i cobrir moltes coses molt diferents.
I una d'elles és que hi hagi una relació amb les arts escèniques perquè també, primer, és important que entenguin com funciona fer una foto. Les parts bàsiques, que són la llum, la velocitat i la sensibilitat. Llavors, davant d'una obra de teatre en què tens llums molt específiques, molt puntuals, tens molta foscor, hi ha molt de moviment, doncs aquests aspectes els has de tenir tècnicament molt controlats. I és una manera de dir, ei, ho he entès...
i ho he fet bé, no? I, a banda, també hi ha aquesta voluntat que surtin, que tinguin experiències amb altres institucions culturals, perquè l'escola d'art de gent, òbviament, està relacionada amb qüestions culturals, no? I llavors, d'aquesta manera, també veuen esdeveniments com obres de teatre, que és una de les vessants de la fotografia, cobrir espectacles, cobrir esdeveniments, etcètera.
Era una mica unir la fotografia amb el teatre i que a través de diferents obres i de diferents imatges es pogués fer aquesta exposició que, de fet, s'inaugura aquest cap de setmana, no? Sí, s'inaugura aquest cap de setmana a la cerveceria Twins. Aquest any hem canviat d'ubicació. És el cinquè any que fem ja aquesta col·laboració amb la Sala Trono, amb la que estem molt contents. Jo tinc una vinculació especial i, a més, ha sigut tot molt fàcil. Sempre hem posat de la seva part i hem volgut fer aquesta col·laboració
amb moltes ganes, perquè sempre estan en molta en vinculació amb el que està basant amb la gent jove, i d'aquesta manera ho fan factible, també. Irma, com ha anat aquest procés fins arribar a aquesta exposició? Explica'm. Què has suposat per tu? Bueno, va ser una experiència molt xula, la veritat. Jo m'ho vaig passar superbé. Va ser molt còmode treballar amb la gent de la Sala Trono i amb la companyia. I, bueno...
Això està bé perquè a vegades els actors, quan estan en escena, no estan molt per la labor que els estiguem fent fotos, que estiguem per ells, no sé si això dificulta o no, o al contrari, o facilita la tasca vostra.
Bé, nosaltres vam arribar... Bé, tots vam arribar al moment que vam fer com l'assaig abans de l'obra, i llavors això ens va facilitar també poder fer certes fotos que en el moment de l'obra no podrien fer pel tema del públic, perquè no hi hauria... En el moment, etcètera, etcètera, no? Exacte. Liana, què veurem amb aquesta exposició, exactament? Doncs veurem les fotos que vam fer amb la càmera analògica i l'ampliació que vam fer.
S'han ampliat ja diverses còpies, no, Roger, d'aquesta exposició? És a dir, que aquí hi ha tota una feina, no només el fet de fer les fotos, sinó després el fet de treballar el revelat, l'ampliació, no? Sí, exacte, nosaltres defensem la feina al laboratori perquè també s'entenen molt millor... Seleccionar també les fotos, que és important. Exacte, i una altra cosa que no les pots veure, vull dir, hi ha el risc que quan estàs disparant no pots comprovar si estàs sortint bé, llavors has de tenir la tranquil·litat que saps que ho estàs fent bé...
I també el que deia l'Irma és molt interessant perquè els toca anar a cobrir una obra de teatre que jo els dic que han de ser com petits ninjas, que han d'anar de negre, que no se'ls ha de notar que estan allí i que s'han de moure però amb silenci, que les càmeres aquestes fan molt de soroll, les càmeres de pel·lícula moltes són encara absolutament mecàniques i llavors has de triar molt bé quan dispares, això et condiciona i et fa ofici també.
Què creus tu, Miquel, que té aquesta fotografia més analògica que potser no té la digital? O sí, o al contrari? Doncs que t'has de pensar molt més quan dispara. Quan tu vas amb el digital, tens la seguretat de poder tirar 20 fotos del mateix moment i després agafar la que a tu t'agradi més, no?
Amb l'analògica tu t'has de pensar molt millor el moment, en aquest instant decisiu, per tu tirar la fotografia, però després quan tu estiguis revisant els negatius, trobis aquella fotografia que tu t'has pensat amb anterioritat per poder després finalitzar-la amb aquesta còpia.
Clar, amb la fotografia digital podem fer tantes fotos com vulguem. Després pot ser més complicat el procés de selecció, però aquí ja tenim una selecció prèvia que ja has fet tu al vuelo, no?, una mica, al moment, diguéssim. Sí, nosaltres abans d'anar al teatre ja ens vam plantejar més o menys el que volíem fer, no?, per no anar amb una mà davant i una darrere. Clar.
i que no ens enganxés despistat la cosa, i ja després, a l'hora de revelar i de revisar els negatius, va ser una tasca molt més fàcil. Irma, per què decideixes tu unir-te amb aquest curs? Què et mou? Com és la passió? Perquè al final és una passió, jo crec que això ho compartiu tots, per la fotografia. Bé, jo vaig fer el batxillerat artístic i vaig fer una assignatura que era fotografia analògica, i em va agradar moltíssim, i com que vaig veure el laboratori que tenien aquí, doncs vaig dir, hòstia, doncs hi vaig, perquè m'encanta.
I tu neixes el cicle per això, eh? Sí. Esteu a segon ara, no? Sí. Molt bé. Liana, tu el similar, la companya? I tant. Jo també vaig fer el batxillerat artístic i tenia ma mare que li encantava fer les fotografies analògiques en el seu moment i vaig dir, bueno, doncs jo també ho vull provar. I què tal de moment?
Doncs molt bé, una experiència molt xula. Miquel? Jo venia de fer comunicació visual aquí a la URB. No la vaig acabar perquè durant el procés vaig descobrir que el que m'interessava de veritat era la fotografia i vaig veure que hi havia l'ADT, el segle de fotografia i m'hi vaig apuntar. Molt bé. Com vèiem el futur de la fotografia, Irma? Bueno, depèn de quin àmbit parlem. Depèn de vosaltres, en certa manera, no? Sí, també, també, però...
Avui en dia és més fàcil fer fotos, vull dir, al final tothom pot accedir a una càmera, per exemple la del mòbil, ara els mòbils tenen molta qualitat, llavors penso que qualsevol ara pot fer una foto, però no qualsevol s'hi pot dedicar com a tal.
Això és un debat, eh, Roger, si s'ha desvirtuat o no el món de la fotografia. Clar, aquí obriríem un meló que ens portaria a debatre una hora al menos. Sí, has dit que teníem deu minuts d'entrevista. Això és, en queden quatre, eh? Vull dir que... Què és això? Sí, és un tema, és un tema. Això, la intel·ligència artificial, totes aquestes coses, però... Bé, és un debat, és un debat que s'ha...
L'important, però, és que aquest curs continua, que el curs existeix, que molts alumnes hi continuen optant i continuen tenint ganes de fer-ho, i que, com veieu, no només a les aules, sinó després també aquí, fem molta pràctica, toquem, i aquesta col·laboració amb la sala Trono, Roger, que imagino que continuarà.
Sí, sí, de fet és el cinquè xous que ho fem. I també volia dir que està molt bé poder fer aquests convenis, en aquest cas amb la sala de trono, perquè ara que li preguntaves això a la Irma...
que tothom té accés a les càmeres dels mòbils i la fotografia es considera un mitjà com a molt més popular, més accessible. Sí que està bé també, jo penso, que traspassar la pantalla i arribar a aquest format físic. En aquest cas ho fem des dels negatius, amb el mateix positivat que fan amb les ampliadores al laboratori, ells i elles mateixes,
però que traspassi en aquest suport d'exposició en un lloc físic on es reuneix la gent, la gent es coneix, parla, comenta les fotografies, les pot veure físicament, que és una experiència molt diferent visualitzar unes fotos en una exposició o en un llibre que en una pantalla, i això també creiem que és important.
quantes fotografies exposareu i recordeu-me horaris, fins quan estarà disponible, aquestes dades més pràctiques que poden interessar a qui ens escolti. Jo et diré el nombre de fotografies, el tamany, i després els deixo. Són 13 fotografies, que són 7 de 30 a 40 i 6 de 24 a 30, en blanc i negre, i a partir d'aquí, endavant els horaris. Nosaltres estrenem aquest dissabte, el dia 21, a les 12, farem la inauguració de l'exposició,
i estarà fins... El 31 de maig. 31 de maig. De març, eh? Per tant, tenim tot el mes gairebé, un mes gairebé per veure-la, no? I podríeu anomenar els companys i les companyes. Ah, sí. No només exposem... Nosaltres venim en representació d'ells. Clar, imagino que el curs i el cicle és molta més gent. Som molta més gent, no? El Pablo Ariño, la Celia Salvador, l'Aida Sánchez...
A l'Oliver Senna. A l'Oliver. I n'altres. Sí, sí, n'altres tres. Molt bé, unes vuit persones, no? I si comptades per sobre. I tant. Molt bé. Hi ha alguna fotografia que us agradaria fer? Algun moment que t'agradaria capturar, Liana?
La veritat és que m'agradaria capturar-ho tot, si pogués. Poder capturar-ho tot, no? I tant, per això soc fotògrafa. La Liana, de fet, és molt curiós perquè està disparant amb el mòbil, cobrint-ho tot. A mi m'encanta això de captar. Molt bé, doncs més capturant, més capturant. Irma, tu?
A mi m'agradaria seguir treballant amb tot el tema d'analògic, més igual el tema, però sí que treballar en aquest format. Miquel? Sí, també, com ha dit l'Aliana, m'agradaria capturar-ho tot, experimentar totes les rames de la fotografia, no em vull centrar en res en concret.
Molt bé. Nois, doncs moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui. Irma Zaragoza, Liana Escoda i Miquel Bazán. Roger Conesa, gràcies també. Que vagi molt bé, molta sort en aquesta exposició. I tant de bo, en un temps us puguem tornar a entrevistar i a conversar amb vosaltres, ja com a professionals de la fotografia. Analògica digital. Tant de bo, tant de bo.
Que vagi molt bé, un plaer. Gràcies. Nosaltres arribem de seguida a les 11 del matí. Serà el moment per escoltar els butlletins informatius, però abans hem d'acabar aquesta hora amb música, la que ens recomana, com sempre, la companya Sílvia García.
I no, no, no perdem el ritme, el ritme del garaje. Cançó que dediquem al nostre company Jo, Maria Bertran, que avui és el seu aniversari. No diem, no siguem indiscrets i no diem l'edat que fa. Que va néixer l'any... Tampoc, tampoc ho diem. Li dediquem aquesta cançó i prou. Jo, Maria, per tu. Felicitats.
No, no, no
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria queda dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
19a edició del Cicle de Muntanya. La Circular, amb Josep Sunyer. Doncs hi ha l'alpinista, càmera d'altura i fotògraf Luis Miguel Soriano, que estrena la 19a edició d'aquest cicle. Fins al 26 de març, l'editori Pere Martell de la Diputació acull a projeccions i conferències amb referents a l'alpinisme, l'escalada i el cinema de muntanya, amb el títol i el lema La força del paisatge.
Lluís Miguel Soriano porta dues propostes. La mostra, entre llums i ombres, el pati de la Diputació i la projecció i conferència, muntanyes a través d'una càmera. Ha acompanyat l'alpinista Carlos Soria en nombreuses expedicions i l'ha filmat als cims de 3 8.000, l'Anna Purna, el Can Xenjunga i el Manaslu. Destaca l'última muntanya on Soria va coronar el cim amb 86 anys l'any passat, convertint-se en la persona de més edat en assolir un sostre d'un 8.000.
En una entrevista a Pont de Mahoma diu que no eren molt conscients que estiguessin batent cap rècord i tampoc era l'objectiu de l'expedició. De hecho hace poco desde el par le mandaron, le han mandado ya una plaquita del récord Guinness y Carlos no tenía ni idea. Él quería volver, quería volver 50 años después, hacer ese homenaje, bueno, pues ese homenaje a todos, al pueblo de Sama, a sus compañeros, que muchos de ellos ya no están, con los que compartió semanas hace 50 años.
Y era algo mucho más sentimental que algo deportivo, un hito deportivo y tal. Y claro, cuando se dio cuenta de la que se había liado, él decía, pues la que hemos liado, me lo decía. Dicen, Luis, la que hemos liado, la que hemos liado. Pausades, ànima i cornyola del cicle.
sortosament, tenim quasi 20 anys d'experiència. Aquesta base és la que hem volgut portar amb el cicle i gràcies als déus de l'Himàlaia la Diputació ens escolta, fa equip i està contentíssima de l'èxit de tots els parroquians que vindran i ompliran l'auditori avui i cada dia. Via Estetna, Llibertat Estela Parès, en vertigen, també de la Expedition dedicada a Wanda Rutievich o Curta Connecting Trechime.
També a Cecília Vull presentarà Motivades 25 anys d'escalada femenina i cloure el cicle Imar Navarro amb Front de Nord, Tu de Nord. I més coses perquè de cara a aquest dissabte, al migdia, s'inaugura l'exposició Teatre de Pel·lícula, furida la col·laboració entre la sala de trono i l'àrea fotogràfica de l'Escola d'Art i Seny de la Diputació. Roger Conesa, professor i coordinador del cicle de fotografia a l'Escola d'Art, destaca que per als alumnes de primer curs es tracta una pràctica real molt interessant per demostrar el que aprenen a classe.
Primer, és important que entenguin com funciona fer una foto, les parts bàsiques, que són la llum, la velocitat i la sensibilitat. Llavors, davant d'una obra de teatre en què tens llums molt específiques, molt puntuals, tens molta foscor, hi ha molt de moviment, aquests aspectes els has de tenir tècnicament molt controlats. I és una manera de dir, ei, ho he entès? La mostra s'ha fet en base a pel·lícules de 35 mil·límetres. Els podrà visitar fins al proper 31 de maig. Informatiu més relaxat produeix per Tarragona Ràdio amb la xarxa de comunicació local de Catalunya.
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Molt bona tarda a tothom passant 3 minuts de les 4 de la tarda d'aquest dijous 19 de febrer del 2026. Ho tenim tot preparat, com cada dia de dilluns a divendres a 4 o 6 de la tarda aquí a Arrandemar. Començarem, com és habitual, fent un repàs de totes les notícies de la nostra costa catalana. La primera aturada la farem a l'escala. Baixarem fins al delta de l'Ebre, passarem per Vilanova i de Geltrú...
a Arenys de Mar i acabarem a Tarragona. Després ens endinsarem amb els nostres reportatges i les nostres entrevistes. Farem aturada el Club Nàutic de Vilanova per conèixer les últimes novetats. Cuinarem, engegarem els fogons amb Adrià Ceritjol. Anirem fins l'arxiu municipal de l'Escala per descobrir patrimoni amb gust de sal. Parlarem de carnaval i molt fent aturada a Arenys de Mar i acabant al Delta de Libre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Renamar.
Però abans de tot això, el que volem fer és saludar el nostre equip, saludar totes les persones que cada dia fan possible aquest programa, que cada dia fan possible que el vaixell de Randamar surti a port i arribi a bon port. I comencem per la nostra cap tècnica, Sílvia García. Molt bona tarda, com estàs? Bona tarda a tots. Doncs mira, molt bé, amb una miqueta d'aire, crec que he notat. Però tampoc em facis cas. Avui podem sortir volant. Sí, he estat a punt de fer una mica la broma de l'altre dia. Però no dic no, no perquè ja l'he fet. I per no repetir-me...
I he vingut, has vist? Jo que venia tota pentinadíssima i amada regalada. Jo també. Que hem anat a la perruqueria i se'ns ha esvolat tot. Tot, tot, tot ens ha volat. Ha sortit volant xiu, cap allà. És tot un desastre. Desastre total. Anem a saludar també la Cel Prieto Dís de Radio Delta.cat. Cel, molt bona tarda, com estàs?
Hola, molt bona tarda, companyes. Ve molt bé de dijous, tot i que aquesta setmana, no ho sé, m'està fent una mica costamunt. No sé, Batros, quina sensació teniu. I mira que som dijous i demà divendres, no? Però no veig el moment perquè sigo divendres a les 7 de la tarda. Això us dic de veritat, eh? No ho sé. Et veig aquesta setmana una mica desesperada, eh? Desesperada.
Sí, és que no sé com ha passat Marina, vull dir, entre que estic costipada, avui ja no tant, però mocs, i no sé, el cap, molta feina, saps? I el cap ple de coses, no m'he aclarit, no m'he aclarit, però bueno, mira, ja tot torna al lloc, sí. T'ho perdonem, però a mi m'està passant molt ràpida la setmana, les coses com són. Anem a saludar també en Sergi Corral, dins de ràdio L'Escala. Sergi, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda. Qui us manen a la peluqueria mundial amb estrelada? Els S-alerts són per això. A nosaltres no ens ha arribat cap S-alert. Ahir ningú va me la dir. A mi no m'ha arribat cap S-alert.
Allò de circular per la P7 a l'altura de l'Hospitalet de l'Infant i aquestes coses, això no. Ambienes alerts perquè la gent no es despantini pels carrers. Però reitero que no ens ha arribat cap és alert. No, aquí no. Però hi havia els avisos. A la web del servei hi ha avisos. A la web, la web, la web. A mi no m'han trucat. Nivell taronja per no despantinar-se. Clar, és el que pot.
D'acord, d'acord, d'acord. Ens hem equivocat, llavors. Anem a saludar la Carla Lanuza des de Canal Blau Ràdio. Carla, molt bona tarda, com estàs?
Molt bona tarda, companyes. Doncs molt bé. A mi sempre em fascina les converses meteorològiques que teniu just abans de saludar-me, perquè la veritat que a mi, jo no tinc tanta profunditat de coneixement sobre meteorologia, però jo trec el cap per la finestra i dic fa aire, no fa aire, jo em quedo aquí.
Et quedes aquí? Així pràctica, eh? Pràctica, pràctica, com mai. Jo soc molt del que es palpa i del que no es palpa. Fantàstic. També anem a començar el programa d'avui, però també hem de dir que hi ha l'Oriol Leo des de Ràdio Arenys. Avui no ens pot saludar. I ara sí, anem a començar el programa d'avui. Deixem el vent, deixem-ho tot. Qui us parla des de Tarragona Ràdio, Marina Pérez Got.
Comencem el nostre repàs informatiu i comencem per la Costa Brava, explicant que el Ministeri de Costes atura la construcció dels nous espigons de Calonja i Sant Antoni. Sergi.
I ho fa Marina perquè en el projecte de construcció s'hi han detectat errors tècnics. Ara aquest projecte, que s'havia redactat fa 10 anys, s'haurà de tornar a revisar i no estarà llest per executar fins després de l'estiu. El projecte contempla la construcció de dos dirks. El primer s'allargarà 150 metres a la seva part emergida i 130 en una altra part submergida a mig metre de fundària.
Aquest espigó se situarà a continuació de l'actual que hi ha davant de la riera de la UBI. El segon espigó serà encara més llarg, de 215 metres, i en aquest cas coincidirà amb l'espigó de la plaia de Palamós. Serà una perllongació. L'obra ja havia estat adjudicada a l'empresa Robau Terres per un cost de més de 3.100.000 euros. El consistori ara tindrà dos dubtes importants sobre la taula, si les obres es podran engegar a la tardor i si l'empresa mantindrà el pressupost de l'adjudicació.
Després de les ventades, l'alcalde de l'Escala demana més concreció en les alertes meteorològiques. Doncs sí, en els darrers episodis de vent i les situacions d'emergència que ha generat arreu del país han estat motiu de discussió i crítica per part de molts consistoris de l'Empordà. L'alcalde de l'Escala, en aquest cas, Josep Bufill, n'ha volgut també fer una valoració expressant que pot entendre el que impliquen aquestes situacions de perill, però demana més concreció territorial.
Aquestes decisions el dijous van ser de caràcter general a tot Catalunya i el dissabte van ser de caràcter localitzat. I això la gent no ho entenem. I a més a més el dijous va fer un dia espectacular i la gent encara ho entén menys.
I a més a més, amb vent, que aquí és una zona on fem activitats normals quan hi ha tramuntanes i encara ho entenem menys. Aquí, més que queixar-me, jo voldria que de cares al futur se n'aprengués d'aquestes situacions i que es concretés més les afectacions, perquè és cert que
A l'Empordà, la part del Baix Empordà, el Gironès Nord i la part de la Garrotxa no hi va haver gens de vent. I a més a més les prediccions ja ho deien. Per tant, sí que es demana de cara al futur, o demano des d'aquí, que es tingui en compte més el tema localitzat. Una mirada més territorial. Correcte.
Josep Bofill, escoltàvem amb declaracions del programa a l'alcaldia de Ràdio L'Escala, va parlar la responsabilitat individual davant les situacions meteorològiques de perill i alhora va assegurar que en un hipotètic episodi semblant al de dijous passat, la Generalitat i Protecció Civil no actuarien de la mateixa manera i deixarien escloses les comarques amb un perill més baix.
Mentre que dijous passat el vent va ser inexistent, dissabte sí que la forta tramuntana avaltarà les activitats de Carnaval. En aquest sentit, l'alcalde també expressava la seva sorpresa amb l'alerta emesa el dissabte al matí, pel fet que en el segon episodi la responsabilitat caigués únicament en els ajuntaments.
Baixem ara fins al delta de l'Ebre. La flota del peix blau torna a la mar després de l'aturada biològica cel.
Sí, Marina, avui a la nit les barques d'encerclament de la costa tarragonina amb les dues barques de l'ametlla de mar al capdavant tornen a calar les xarxes després d'haver completat els dos mesos d'aturada biològica hivernal. Les perspectives de la temporada estan condicionades per un ecosistema que ha canviat dràsticament. El comportament del peix blau avui dia no té res a veure amb el que fa 20 anys.
Entre els factors clau hi ha el canvi climàtic, l'augment de depredadors com la tonyina i una transformació en les captures. Ja que el que abans era una pesquera dominada en un 70 o 80% per la sardina, ara s'ha invertit i les captures majoritàries són de seïtó.
Més enllà de les captures immediates, el sector reclama claredat i transparència. Lamenta que hi hagi moltes preguntes sobre el que realment passa al Fons Marí, que l'administració no respon, tot i existir informes i estudis científics al respecte. Amb tot, la flota surt aquesta setmana amb l'esperança que la veda hagi donat els seus fruits. Miquel Brull és patró major de la Confraria de Pescadors de la Mella de Mar i patró d'una embarcació de l'Encerclament.
Hem de tindre coratge. Nosaltres ens hem trobat a armar i ser un desastre i potser el cap d'un mes surt el peix i a llevar peix. També ara és a l'hivern, fa mal temps, potser no pots anar antes d'anar, hi ha dies que no pesques. Jo espero trobar peix.
Jo el que voldria és saber, o que ens puguin dir, què passa de veritat a la mar. Parlant de tot el que hem comentat, que hi ha pujades i baixades, hi ha cicles, tot això, amb això estem d'acord, el peix logro és així. Però hi ha moltes preguntes que no sé si no es volen contestar o és que no interessa contestar-les. Perquè nosaltres anem cada dia a la mar i a vegades veus coses que fas... Hi ha alguna cosa aquí, hi ha alguna cosa, perquè el comportament del peix no és el que era...
Jo crec que la qüestió és aquesta, no és de dir, si trobarem píl o trobarem píl. Espero trobar, i espero que sigui un bon any, i espero que sigui un any de captures. El sector el que necessitaria és saber això, i a partir d'aquí, a treballar i a lluitar, que és la nostra obligació.
Pel que fa a les xifres, una bona captura avui dia se situaria entre els 2.500 i 3.000 quilos diaris. Cal tenir en compte, però, que el sector treballa ara sota un estricte sistema de quotes màximes setmanals, 13.500 quilos per al seitor i 12.000 quilos per a la sardina. Una mesura que ha estat positiva mentre que el sector participi en la gestió del recurs. El sector també farà 15 dies més de veda de l'1 al 16 d'abril per afavorir la reproducció del seitor.
La Ràpita portarà el Carnaval a la mar amb una sortida marítima a l'abadia dels Alfacs. La Ràpita donarà una segona vida a les disfresses de Carnaval amb una sortida marítima a l'abadia dels Alfacs el diumenge 22 de febrer. Se tracta del Carna Mar, que comptarà amb activitats com kayak, paddle surf, bala lleugera o sia bike, i també amb un concurs de disfresses. La jornada s'iniciarà a les 10 del matí amb la preparació del material
i tot seguit amb un recorregut en l'activitat escollida. L'acte s'acabarà amb la celebració del Carnaval, l'entrega del premi a la millor disfressa. Joan Barberà és el president de l'estació nàutica de la Ràpita. Farem un recorregut prou divertit i després farem la xirigota d'anar a disfressat i de liar-la i tirar-nos a l'aigua i divertir-nos i això.
Després es farà un concurs de disfressis. Aquell que guanyarà s'endurà un dinar per a dues persones en això de la galera. Després hi haurà dues sortides en el sea bike, que vol dir, vens tu a la teva companya i te vas a fer una volta per les muscleres o així. Tu xulo, quan te vingui bé, ara o a l'estiu, ara també es pot, que és bonic. I també dues sortides per a dues persones de cada equipada.
Des de l'Ajuntament de la Ràpita han remarcat que es tracta d'una activitat oberta i familiar que fuig de la competitiva i que demostra que la mar també es pot gaudir a l'hivern. Helena Queral és la regidora de turisme de la Ràpita. Us convidem a venir a la pràctica d'esports nàutics amb la voluntat de desestacionalitzar i gaudir de l'abadia dels alfacs a uns preus més que assequibles i econòmics. Des de l'Ajuntament de la Ràpita i l'estació nàutica...
seguim apostant per polítiques de desestacionalització i de diversificació i accessibilitat dels esports nàutics a la ciutadania. La inscripció a la festa és de 5 euros i per llogar neoprens o taules de surf s'afegirà un import de 5 euros pel material.
Anem ara fins les costes del Garraf. L'endemà de dimecres descendra la Federació d'Associacions pel Carnaval de Vilanova i també l'Ajuntament han fet un balanç d'aquest any d'una festa multitudinària amb més d'un centenar de propostes al llarg de tota la setmana seguida. Carla.
Sí, durant el carnaval hi ha hagut dues detencions, la nit de l'arribó per robatoris de mòbils. S'han denunciat 17 persones per incompliment de l'ordenança de civisme i s'han detectat 17 conductors que han donat positiu als controls de trànsit. El punt de salut jove ha fet 750 detencions i 17 intervencions, sobretot per informar.
I al punt lila aquest carnaval ha fet quasi 1.200 accions de sensibilització. Són algunes de les dades que s'han donat avui a l'hora de fer balanç d'aquesta edició del carnaval sense fets greus, des de l'Ajuntament i la FAC, la Federació d'Associacions del Carnaval.
Ha estat, afirmen, un carnaval multitudinari amb molta participació als diferents actes. Més de cent, i pel que fa als actes vandàlics i incívics del Dia de les Comparses, on hi ha 22.000 persones recorden participant de la festa, els organitzadors coincideixen a afirmar que no representen el carnaval de Vilanova. Tanmateix, la FAC convidarà les entitats a la propera assemblea a fer un debat i reflexió per millorar i buscar encara més, han dit, l'excel·lència.
Pel que fa a la neteja dels carrers, s'està treballant de forma intensa amb un dispositiu especial i s'espera que entre avui i demà, han dit, la ciutat recuperi la normalitat. Més enllà del rastre als carrers, el carnaval es tanca amb efemèrides importants com els 100 anys de la composició del Turuta, els 40 anys del Moixó Foguer, els 50 anys de les danses de Vilanova i també de la recuperació de l'arribu i del primer sermó. L'acte commemoratiu previst no es va poder fer pel vent, però hi ha la voluntat d'anunciar una nova data.
Ara comença una nova etapa a la FAC, ja que aquest any era un any de traspàs per la Junta de la Federació d'Associacions del Carnaval de Vilanova. Ja que hi haurà canvis i també comiats, doncs l'Antònia Ibáñez serà la nova presidenta de la FAC.
I aquesta setmana han començat a Sant Pere de Ribes els treballs de substitució de contenidors en el marc del nou contracte i el nou servei de recollida de la brossa que al municipi gestiona la Mancomunitat.
El govern ribetà assegura que la implementació del nou servei avançarà sense presses i encara no és necessari el glauer electrònic. El model actual busca millorar els nivells de reciclatge, que en el cas ribetà frega el 50%. Aquests primers dies, en alguns contenidors, es pot veure brossa dipositada al costat. A vegades és per incivisme i altres vegades per la confusió que tenen molts ciutadans a l'hora d'obrir-los.
Prem el botó d'encesa d'agudament senyalitzat per poder obrir el contenidor, esperar un segon perquè la pantalla lluminosa indiqui que ja es pot obrir, i obrir-lo amb el pedal o amb la palanca lateral. De moment, obrir els nous contenidors ja instal·lats a les roquetes és així de fàcil, però encara no fan falta els clauers per poder-los obrir amb el sistema intel·ligent. Una operació senzilla, però que està generant confusió entre la ciutadania perquè molts veïns pensen que ara ja cal el clauer per poder-los obrir.
De moment, l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes no ha concretat a partir de quan sí que farà falta aquest clauer. Ara la feina es concentra en el canvi de contenidors. Aquesta setmana els operaris han començat a retirar els vells i a col·locar els nous. Un cop ja ha entrat en vigència el nou contracte de la recollida de brossa que gestiona la Mancomunitat. En total se substituiran 750 contenidors que hi ha distribuïts per 150 illes de tot el municipi.
Els treballs de substitució de contenidors s'allargaran encara dues setmanes més. S'ha començat per les roquetes i es continuarà per Ribes i les urbanitzacions. Abans, però, des de fa uns dies, també s'han començat a aplicar la recollida porta a porta pels comerços. Quan s'incorpori l'obertura intel·ligent, el sistema permetrà una reducció del 30% del rebut de la brossa a les famílies que utilitzin correctament els nous contenidors.
L'objectiu final, però, és millorar i fer més eficient el reciclatge de la brossa, sobretot reduint la que va per al rebuig, la que té un cost econòmic més elevat per a l'Ajuntament. Escoltem Anna Herrera, alcaldessa de Sant Pere de Ribas. Ha de servir per poder rebaixar les tones de residus del contenidor gris que generem. Hem de pensar que la quantitat que paguem per tona són 100 euros per cada tona. Aquí a Sant Pere de Ribas, per exemple...
Anualment penso que són més de 8.000 tones les que generem. Per tant, hem de poder reduir aquesta xifra perquè això és el cost que paguem entre tots i totes per la gestió de les escompraries. Hem de fer aquest esforç, que ja l'estem fent però encara ha millorat-lo, però també per cuidar el planeta que només en tenim un.
Els nous contenidors disposen d'uns sensors que permeten donar molta informació del volum de brossa que es genera, com es recicla i com es desenvolupa el servei de recollida. Informació que permetria incorporar canvis per millorar els serveis si fes falta.
Anem ara fins les costes del Maresme. Amb una embarcació mobilitzable a les 24 hores del dia, salvament marítim de la Creu Roja garanteix la seguretat de part del litoral català des del Port d'Arenys. Com ha explicat el patró voluntari Roberto Guzmán, des de la Setmana Santa del 2025 han fet una seixantena de sortides generalment per remolcar embarcacions amb problemes Oriol.
Exacte, Marina. La base de salvament marítim a Arenys és un punt clau del servei a nivell de Catalunya, ja que centralitza la logística i les operacions en part del litoral central del país. Actualment, el projecte de la Creu Roja, a més del socorrisme a les platges, els serveis d'assegurances nàutiques o la formació i sensibilització,
Es dedica també a les tasques de salvament i vigilància marítima a les 24 hores del dia. Ho fan amb una embarcació que els permet actuar en una àrea d'unes 23 milles nàutiques. Així ho ha explicat el programa El Dominical de Ràdio Arenys, Roberto Guzmán, que és patró voluntari de la Creu Roja.
De unos 7, de 7,60 y con dos motores de 150 caballos, total una potencia de 300. Y cubrimos bastante bien lo que es la zona entre planes y porte premia de mar, más o menos unos 22 a 23 millas de náuticas.
En els darrers deu mesos han hagut de fer una seixantena de sortides. Com ha explicat Guzmán, la majoria d'actuacions han consistit en remolcar embarcacions, un rescat que va a càrrec de les asseguradores.
El porcentaje, hablando de porcentaje, tiramos ya de casi un 80% todos son remorques. Abelías de motor, alguna pequeña colisión, problemas de vela, en fin, un abanico de cosas en las que normalmente el 70-80% son todos remorques. Ha habido también desapariciones, juzgadas de personas desaparecidas y eso, pero es un nivel bastante bajo.
Fins a una vintena de persones, 19 voluntaris i un tècnic formen part de la base actualment. Històricament, Salament Marítim de la Creu Roja té presència des del 1972 a Arenys de Mar, on comparteix port i tasca amb Salvecat, una associació de voluntaris de Salament Marítim totalment independent de la Creu Roja.
L'orquestra de la Bona Sort, de malgrat demà, celebra 20 anys com a referent en salut mental i música. És l'única banda estable de l'estat formada per persones amb trastorns mentals.
Exacte, l'orquestra celebra aquest dissabte 20 anys de trajectòria amb un concert molt especial a l'Auditori del Conservatori del Liceu. Una quinzena de músics, la majoria amb esquizofrènia, assagen cada dimecres al centre cívic de Malgrat de Mar. Alguns toquen instruments, altres canten, però tots hi participen, perquè en aquesta orquestra de la Bona Sort no es tracta només d'afinació o de tècnica, sinó de presència, de vincle, de sentir-se part d'alguna cosa. Cada cançó es converteix en un petit triomf col·lectiu.
En 20 anys, una cinquantena de persones han passat per la formació. Moltes han millorat, algunes han deixat el grup, però totes ja han deixat empremta. I aquest dissabte, mentre l'orquestra Plateria s'afegeix a aquest homenatge, també es tancarà una altra etapa, la del rodatge del documental que la productora barsegonina Canadà ha estat filmant durant dos anys i que s'estrenarà l'any 2027.
Acabem el nostre repàs informatiu a la Costa Daurada, concretament a Tarragona, explicant que els bombers han atès 59 avisos relacionats amb el temporal de vent des de les 7 del matí i fins les 12 del migdia. La major part dels incidents s'han registrat a regions... La regió metropolitana sud, 28, a la metropolitana nord, 16, i a la de Tarragona, 7. A més, n'han comptabilitzat 4 a centre...
4 a la Centra, 2 a la Girona, 1 a la de Lleida i 1 a les Terres de l'Ebre. El telèfon 112 ha rebut un total de 127 trucades relacionades amb el temporal fins les 11 del matí. Protecció Civil ha activat la fase d'alerta pel Pla Bencat.
i el Servei Meteorològic de Catalunya ha previst ratxes de vent superiors als 100 km per hora a bona part del territori fins divendres. El vent pot tenir especial afectació al Pirineu i Prepirineu i a la meitat sud de Catalunya, cap dels incidents gestionats pels bombers, ha estat de gravetat.
I el president del Port de Tarragona, Santiago Castellà, ha proposat una nova aliança estratègica amb el sector logístic aragonès per reforçar el nord-est peninsular com a gran pol de competitivitat i creixement. Castellà ha fet aquesta proposta durant una jornada celebrada aquest dimarts a la Càmera de Saragossa amb la participació de representants institucionals i empresaris d'Aragó i Catalunya.
El president del Port Aragoni ha defensat que consolidar un eix logístic potent entre Aragó i Catalunya és creu pel desenvolupament econòmic dels dos territoris. En aquest sentit, ha apostat per intensificar la col·laboració amb el sector aragonès, no només en el tràfic agroalimentari, especialment cereals, sinó també en nous àmbits com la pasta de paper, l'automoció, els projectes vinculats a l'energia anòlica o els prefabricats de construcció.
Entre els projectes destacats, Castellà ha subratllat la nova terminal marítima del Moll d'Andalusia, actualment en licitació. També ha posat l'accent en la futura Port Tarragona Terminal Guadalajara-Marxamalo. Aquesta infraestructura connectarà el corredor del Mediterrani amb l'Ebre i el Denaris, reforçant el paper de Tarragona com a model estratègic en el moviment de mercaderies entre la península i Europa.
Castellà ha insistit, a més, en la necessitat de millorar les connexions ferroviàries entre Tarragona i Aragó amb el desdoblement de vies i millores tècniques que garanteixin una infraestructura competitiva. La jornada conclòs en reunions de treball amb operadors logístics aragonesos per explorar noves vies de geocollaboració.
I ara volem saber quin temps farà la nostra mare. Ens ho explica en Lluís Mi Pérez. Molt bona tarda. Bona tarda. Situació de mestrelada a gran part de la costa, sobretot la barcelonina, i molt especialment la tarragonina. A la costa taurada tindrem ràfegues que passaran dels 120 km per hora, especialment al golf de Sant Jordi i en alguns moments fins al cap de Salou. Això farà que hi hagi tot just a la costa maró, però ja molt pocs quilòmetres marandins, forta maró i maragassa.
A la resta de la costa, sobretot la que va entre l'alt maresme i el sud de l'Alt Empordà, hi haurà vent de sud i molt més fluix aquesta tarda. Això farà que hi hagi marajol o maró arran de platja. Però sí que al llarg de la tarda i vespre el vent de tramuntana entrarà encès al nord de la costa brava, especialment ja aquesta matinada i demà al matí. Això farà que hi hagi fort maró a gran part de la costa brava, ja especialment demà al matí. El vent de mica a mica anirà fluixant el divendres i fins i tot acabarà girant a sud
entre la costa de Barcelona i el sud de la Costa Brava. N'estem pendents a la xarxa. Del temps al trànsit. Volem saber com estan les nostres carreteres. Per això anem fins al servei català de trànsit. Unia la Mireia Camats. Molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. A hores d'ara hi ha alguns problemes de la xarxa viària catalana. L'autorista P7 i l'antitud titulades de Santa Propieta de Mogoda, Bèrbara del Vallès, en sentit Tarragona, la B30, la trau de la P7 va carregada entre Cerdanyola i Bèrbara en tots dos sentits. A les 6.58 i a les 7.33, ja repensin.
de Montcà de Barcelona, encendit sud. A la C17 hi ha intensitat de parets a Mollet del Vallès, encendit Barcelona. A la B23 hi ha quals esplogues fins arribar a l'Avinguda Vigonal de Barcelona. A la Nacional 340 hi ha intensitat a l'Ammella de Mar, encendit sud. Pel que fa referència a les rondes de Barcelona, a la Ronda dalt hi ha references d'esplogues de Sant Gervasi, encendit Besós. A la Ronda Litoral hi ha quals esplogues de Sant Gervasi, encendit Besós. A la Ronda Litoral hi ha quals esplogues de Sant Gervasi, encendit Besós. A la Ronda Litoral hi ha quals esplogues de Sant Gervasi, encendit Besós. A la Ronda Litoral hi ha quals esplogues de Sant Adri
És tot des del Servei Català de Trànsit. Bona tarda. En només una gota, podem desvelar tots els secrets de l'oceà. Descobreix-nos de vell 11 a divendres de 4 a 6 a Randemar.
Fins demà!
que resulte más fácil morir que obligarme a decir la verdad.
Fins demà!
a mirar
Arrandemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. I ara volem fer un repàs de l'actualitat dels nostres clubs nàutics i així que anem cap a Vilanova i la Geltrú per parlar amb Tete Sabater, director esportiu del Club Nàutic de Vilanova. Carla. Molt bon dia, Tete Sabater. Moltes gràcies per acompanyar-nos un dia més aquí a Arrandemar.
Molt bon dia, com esteu?
Bueno, suponeu que com a tota Vilanova, no? Perquè, bueno, el camió de Vilanova és molt sonat, i com o no, aquí en el club també. La veritat és que és un dels actes de la secció social que, bueno, que més s'espera durant tot l'any.
Vam començar el dia 7 amb els actes del Masquerot, després amb el Vall de Mentons, les comparses, fem un concurs de xató, fem un concurs de disfresses. La veritat és que la participació ha estat força elevada, com no podia ser d'una altra manera, i la veritat és que els socis en general s'ho han passat pipa, vaja.
I ara, un cop ja passat Carnaval, sí que m'agradaria xerrar, fer-me aquest repàs, com fem habitualment, de què teniu previst a nivell esportiu aquí al Nàutic?
Doncs la veritat és que, bueno, ara ja estem en plena temporada. La veritat és que les condicions meteorològiques d'aquest mes de gener no han acompanyat gaire. Vull dir, fins i tot, bueno, tots crec que ja són coneixedors, no?, de quines han sigut les peripècies d'aquest mes. La veritat és que aquest dissabte comencem amb un concurs de pesca i una regata de creuer social que vam tindre que plaçar per les condicions meteorològiques. Aquest cap de setmana...
Som molt valents i ho juntem tot i ho tirem tot endavant. I després ja de cara al març ja ens venen proves més importants com pot ser la celebració de les 100 milles, de la regata tradicional de les 100 milles, que és puntual pel campionat de Catalunya de solitaris a dosi i altura. I és el primer esdeveniment important de la temporada. I ja estem preparant-ho i esperant que aconsegui la participació rècord dels últims anys.
i que la gent torni a poder gaudir d'unes condicions meteorològiques bones que permetin un bon desenvolupament de la prova. Sí, tant de bo acompanyi aquest temps, que últimament ens està ficant una miqueta difícil. I parlant del temps, també he vist que ara el 28 de febrer inicieu un curs de meteorologia dins de la secció de Creuers?
Sí, està obert a totes les seccions. Sí que és veritat que la participació de la majoria és de la secció de creuers, però ho tenim obert a totes les seccions perquè també creiem que és interessant pel soci o és interessant pel qui pesca o pel qui fa s'humanisme. La veritat és que això intentem, a part del que és activitat esportiva...
Pròpiament dita, intentem complementar-la durant tot l'any amb xerrades o cursos que ajudin a la formació dels nostres socis o usuaris. En aquest sentit, l'any passat vam fer un primer curs de metodologia que va tindre molt d'èxit, vam omplir les places...
I aquest any vam aconseguir que és important tornar a repetir-lo, perquè hi havia molta gent que ens demanava poder fer-lo, i doncs aquest primer trimestre el tornem a repetir, i de cara a els pròxims trimestres esperem poder iniciar una altra de meteorologia avançada.
Vull dir que la veritat és que molt contents, molt contents de com està funcionant. La veritat és que el ponent és l'Enric Agut, que és un dels meteoròlegs que tots coneixem, perquè surt per televisió i per ràdio, i la veritat és que ho fa molt bé, ho fa força bé, ho fa molt amè i la gent surt encantada. Per tant, aquesta primera part és la inicial, que deies que després fareu l'avançada.
Exacte, tornem a repetir el curs inicial, som tres dissabtes per la tarda que han de vindre els socis aquí a l'aula i després, si tot va bé, intentarem ajustar les dates amb l'Enric per poder fer el curs avançat.
Molt bé. I, per altra banda, he vist que també teniu ja oberta la inscripció per al campus nàutic que fareu per Setmana Santa, que comença, si no m'equivoco, el 30 de març fins al 3 d'abril, i que també el 22 de febrer obriu les inscripcions ja pel campus d'estiu, que deu estar molt sol·licitat, veient que comenceu les inscripcions tan aviat. Sí, bueno, la veritat és que...
Intentem obrir-les quan abans millor, perquè al final, quantes més inscripcions tens al principi, ja és més fàcil organitzar-te, ja tens els números, ja saps els monitors que necessitaràs cada setmana, ja tens una mica la idea de com els has de distribuir, les embarcacions que utilitzaràs...
Perquè no se'ns acumili tot a última hora, la veritat és que ens va força bé que la gent s'inscrigui amb temps. Ara també al març comencem amb les activitats de vella escolar, vull dir que la veritat és que estem a punt a punt ja d'entrar en plena temporada, com havia aquí dit.
Sí, i et volia preguntar una mica més específicament sobre aquests campus, aprofitant que estem en plena època d'inscripcions, en què consisteixen? Sobretot aquest de Setmana Santa, que queda poquet i és molt compacte, que és només un cap de setmana.
Nosaltres als campus definim totes aquelles activitats que tenen un caràcter lúdic. Al final sí que és veritat que practiquem esport i sempre que hi ha una pràctica d'esport ha d'haver un component formatiu, però sí que en les activitats que nosaltres denominem aquest paraigües de campus intentem que siguin activitats que, a part que els nens aprenguin, també s'ho passin bé, tinguin un component divertit de passar-s'ho bé.
Llavors, bé, el campus em sembla que hem inclòs tot el que és navegació vela, tot el que és Babel, em sembla que també intentarem tocar-ho de windsurf, vull dir que, bé, una mica de kayak, vull dir, totes aquelles activitats que, bé,
El nostre medi ens permet realitzar i que serveixin perquè cada nen marxi d'aquí a haver fet un tast de diferents esports nàutics, que moltes vegades en el dia a dia no tenen la possibilitat de fer-ho.
Doncs ben complert, ben complert aquest campus, aquesta setmana. Doncs Tete Sabater, moltes gràcies per la teva atenció, per explicar-nos una miqueta i posar-nos una miqueta al dia postcarnaval, ara que començarà el bon temps, aquí a la platja de Vilanova, des del Club Nàutic. I res, esperem tornar per la viadet.
Molt bé, moltes gràcies a vosaltres un cop més per donar-nos veu i fins la propera. Fins la propera, adeu-siau. Adéu.
Moment ara de posar-nos davant els fogons i cuinar una miqueta. Obrim secció de gastronomia marinera mediterrània de la nostra costa i ho fem de la mà una setmana més del cuiner del Bar Alpadrí, Adrià Ceritjol. Molt bona tarda, com estàs? Molt bona tarda.
Escolta'm, vam parlar, tu ja hem parlat, de l'estofat de sípia, del pastís de lluç amb patata. L'estofat de sípia és calent, del pastís de lluç amb patata era així més fresquet, més d'estiu. I avui què ens portaràs? Avui us porto un altre fresc també. Al final això s'acaba menjant fresc. Són uns barats en escabeig.
Amb el peix hi ha molta opció, eh?, de fer coses així més fresquetes. Sí, bueno, fresquetes i conserves. Al final també partim que la nostra cuina ha sigut... Bé, als barris mariners no hi havia molta pel·la, llavors el menjar s'havia de conservar com pogués, és com el tema de les anchoves. I a les barques també s'havia de conservar com pogués. Correcte, sí, sí, d'acord. Recepta de la iaia, també? Sí.
Bueno, sí, una miqueta recepta bàsica de totes les iaies, sí, sí. Tonejada per tu? No l'he tonejat, sóc que porto un parell de truquets per millorar una miqueta, fer-ho més modernillo, si volguéssiu, però porto la bàsica, la gent faria de totes les cases de mariners. Continuem fent un homenatge a les iaies, aquí som molt fons, sempre, sempre fem un homenatge a les iaies, per tant, cuina catalana 100%. Sí, senyora. I mediterrània. Mediterrània, sí.
Quins ingredients necessitarem per tot això? Jo compto per 4 persones, els ingredients seran 4 barats, ja demanats, com sempre dic en cada programa, esbixerats a la paixateria i si pot ser ja filetejats, això ja seria la bomba. Una ceba, una ceba de figueres o una ceba blanca, la que sigui, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de lloret, tres rames de farigola, mig litro de vinagre de vi blanc, 200 miligams de vi blanc moscatell o blanc qualsevol, el típic culet d'ampolla que tenim per la nevera
una cullerada supera de pebre en gran, 300 grams de farina i mig litro d'oli d'oliva. Això avui ja són més ingredients que la resta de dies? Són més ingredients, però al final també... Ens hem d'espantar més? No, al final tres remetes de farigola les trobes per casa, o sigui, no hi ha res que no tinguem a la base o a qualsevol rebost.
La teixata de la peixateria en dedica moltes ho fan, vull dir que la gent s'ho demana, moltes ho fan i ho demanin. És un servei més que donar a les peixateries. És el que té a la peixateria i no comprar-ho segons quins supermercats. Com ho farem, aquest escabeig?
És molt simple, al final no té molt de misteri. Una cassola, farem un sofregillet de la ceba i la pastanaga, que entrarà tot juny. No ens interessa sofregiu que agafi color, és només que caiguin una miqueta. Que perdi l'aigua.
Sí, que no arribi a agafar color, al final no ens interessa molt d'orats, d'acord? Per una altra banda, mentre anirem fent aquest sofregit, amb una cassola fregirem els barats, enfarinats i fregits, llavors els reservem. Un cop tenim la ceba i la pastanaga que ja ens ha caigut, amb la cabeça d'alls, perdona que no ho he dit, també fiquem la cabeça d'alls sencera, un cop tenim així, tan simple com... Bueno, amb el sofregit el farem amb tot l'oli que he dit, eh? Vull dir...
Després tirarem el vi blanc i el vinagre, que vagi evaporant. El sofregit. Sí, sí, tal qual. Que vagi evaporant i ja quan fiquem el nas i no és allò que et tira enrere del vinagre, tasta-ho també, sobretot, perquè no ens quedi molt dolç. Això t'anau a dir, que sigui una miqueta dolç?
A mi m'agrada, a mi m'agrada. Jo, per exemple, nosaltres fem servir un vinagre que és molt bo, que és el vinagre de casa de fòrum, i el fan amb xardoner. El xardoner blanc està molt bo, reduït, que li dona una dolçó molt bona. Si féssim això, també seria interessant que si féssim servir aquest vinagre, que no fiquéssim el vi mosquatell. Perquè si fiques dolç en dolç, quedarà massa dolç. Llavors, si fem servir el vinagre, aquest fòrum, xardoner, el que diguéssim, ficaríem un vi blanc normal.
Llavors, un cop ha evaporat l'alcohol, ha evaporat també la furtura del vinagre, allò que el tastes i dius, hòstia, ja no té aquest gust a l'alcohol, llavors afegirem els barats dintre del mateix escabeig, ho remourem una miqueta i ho deixem reposar. Aquesta recepta és superfàcil. No ha de fer ni xup-xup ni res. Bueno, o sigui, un cop ha fet ja el xup-xup en escabeig, o sigui, el que hauria de ser la base de l'escabeig, que és la saba i la pastanaga, tirem el vi i el vinagre i quan ha evaporat allà ja ha fet el xup-xup. Llavors, el que ens interessa és ficar el barat, que ja el tenim fregit anteriorment,
I que agafi el gust. Correcte, és deixar rotllar i que reposi amb ell. La farigola, el llorer i això, òbviament, va dintre del sofregito quan arrenquem amb la ceba i la pastanaga. O sigui, estira la ceba i la pastanaga i la farigola i tot això. La cabeça d'aig, tot dintre, sí, sí.
Per tant, recepta, podíem dir que bastant assumible per tothom. Jo crec que sí, eh? Jo crec que això és molt fàcil. Ens sorprendrien. La gent sorprèn. La realitat supera la ficció. Ja ho diuen a Crims a Catalunya Ràdio. Ens sorprendrien. Alguna cosa, algun pas que no ens puguen saltar?
No, aquí sí que és, home, crec que de lo fàcil que és per mi, jo crec que no es pot saltar res, no, bàsicament perquè no, aquí no es pot saltar res. Podem afegir coses, això sí, per exemple, podríem afegir gingebre fresc, ratllat, talladet a trossos, també incorporar-lo dintre de les cabets, li donaríem un toc, una niqueta així més modernillo, li podríem dir, no? Podríem canviar els vins, depèn de com vulguessis...
Ficar una miqueta d'aigua, i a mi no m'agrada ficar-li, no sóc molt partidari, ficar-li aigua. Per què? Perquè al final t'ho igualeix una miqueta, és una tonteria, perquè ho fas evaporar, no t'ajuda gaire. Sí que és veritat, hi ha moltes receptes que et demanen aigua, però si fiques quantitats justes de vinagre i de vi, tens set, no cal ficar aigua.
Com ens ho podem menjar, això? Vull dir, també seria com un aperitiu. Sí, sí, bàsicament. També s'ha de dir que, almenys, no sé totes les cases, però jo a casa meva de petit sempre, que és molt català, això, no té cadascú el seu plat. Sempre s'han ficat sapates al mig de la taula. Ja.
El que diem fer tapejar, menjar tapes, això s'ha de dir menjar tapes. Més que tapes, jo ho considero més com un ranxo, allò de ficar 3-4 coses a bates a la taula i així no cal anar aixecant cada rato, ara el primer i ara el segon. Ja deixes el primer i el segon a la mateixa taula, l'escabet seria un dels freds, i al costat, no sé, podries posar qualsevol peix, o com si vols posar cart, també, al final. També va molt bé l'escabet per prendre l'excursió.
Te'l foten un tàper amb una barreta de pata, fas un entrepà de barat amb escabeig. Això t'anava a dir, fer entrepans també es fa molt d'escabeig. Sí, està boníssim. I pots fer escabeig de barats, pots fer de musclos, pots fer de sardines, del que vulguis. La tonyia també en escabeig està molt bona. Al final la base seria l'escabeig i a partir d'aquí la gent que jugui amb el que vulgui, amb el de peix.
O sigui, avui has comentat el barat, però si en lloc de barat la gent hi vol posar tonyina, seria exactament el mateix? Sí, exactament el mateix, l'únic canviant el peix, òbviament. I una gualla també s'hi pot posar, no cal que sigui només de peix, també li podries posar una gualla, el que vulguessis.
I la recepta és exactament la mateixa. La mateixa. L'únic que canviaria és, potser depèn de quins peixos no cal fregir, però jo soc partidari d'enfarinar i fregir, perquè així reté tota l'aigua dels gustos del peix, t'es reté dins del propi peix. Però si ho fas de musclos, entenc que això no es fregeix. Però el musclos no es fregeix, els obres a banda, els pots pelar, o sense pelar, depèn de les ganes que tinguis de treballar o no. Tants gustos de cada un...
El fotpalau no, però sí que, per exemple, quan obreixis els musclos podries reservar una miqueta l'aigua dels musclos i a l'hora de fer els cabells, això que havíem de posar aigua, fotre una miqueta aigua a musclos. Aquí sí que m'agrada la idea, veus? Perquè ja li donaries el puntet de sal i el gust a aquest marí.
algun secret que ens puguis revelar d'això? És molt senzill. Suposo que molt, molt secret no deu tenir. Jo, no, però el secret suposo que és prestar atenció amb el vi i el vinagre, que les quantitats siguin... Jo ja ho he posat que sigui mig litre de vinagre i 200 mil·lígrams de vi. Pots jugar amb una miqueta més de vi, també. Perquè el vinagre, depèn de quin vinagre... Les àvies feien servir el vinagre més baral i dolent que trobessin, eh?
No, això és veritat, eh? Hi ha un restaurant que es diu Lera, que és una estrella Michelin, i és d'aquests restaurants que la iaia ho diu, no, no, el vinagre passes cabell, lo más malo que encuentres, eh? Com el vi, també utilitzaven el vi per cuinar, era el vi més dolent que trobaves al super.
Jo tinc a casa una ampolleta, que tots els culs d'aquests que van sobrant quan ve algun amic o agu, el vaig reomplint, el vaig reomplint, i al final ja tinc l'albi per cuinar. No cal que sigui vi bo. És com el vinagre, això dels escabetges, al final acaba evaporant, el que li dona gustet és el vi blanc. No és sorprenentment, i també et diré, com més dolent ha sigut el vinagre, més bo ha quedat l'escabetge, eh?
Però si és un vinagre bo, li dóna més gust, entenc jo. Depèn de quin pot ser que li doni massa gust, perquè al final de les cabets també el que t'interessa és que no t'interessa el gust del peix, no t'interessa que sigui només el gust aquest del vinagre, però sí, amb un vinagre de vi blanc ja fem, qualsevol. Fem un repàs dels ingredients i així per sobre de les passes a seguir perquè la gent se'n recordi.
Vinga, els ingredients, això, el que dèiem, serien els 8 barats esmisserats i filetejats, una ceba de filigres o blanca, una pastanaga, una cabeça d'alls, dos fulles de llorer, tres rames de farigola, mig litro de vinagre de vi blanc, 200 mil·lilitres de vi blanc moscatell o vi qualsevol, una cullerada de supebre de pebre en gra, 300 grams de farina...
i mig litro d'oli d'oliva. Llavors, els passos serien al mateix temps que estem fregint els barats, que els fregim i els reservem, en una cassola, en una altra cassola, comencem l'escabeig, a la base de l'escabeig, que seria l'oli, amb la ceba i la pastanaga. Podem afegir la cabeça d'alls, el llorer i la farigola, tot cap dintre.
Un cop ha caigut, sense que no agafi color la ceba, important, tirem el vi blanc i el vinagre, ho deixem que evapori, que evapori, ho tastem i quan veiem que ja està bé de curs, afegim els barats fregits, un minutet o dos que afegi, i ho deixem reposar. Aquest plat sí que és important deixar-lo reposar un dia.
El podries refredar i menjar-te'l, però l'escabell sempre està millor el dia següent. Vam dir que no t'ho havia preguntat. Millor deixar-lo reposar 24 hores... Sí, sí, i si te'l fos al cap de dos dies encara està més bo i tot. Això també t'anava a dir, tenint en compte que és un plat d'aquests que ho dèiem al principi, de conserva, això a la nevera et deu aguantar. Sí, sí, això pots aguantar una setmana tranquil·lament a la nevera, i el ser vinagre, si li has fet una bona reducció a això, el vinagre ets el conserva. Bueno, vinagre i oli, que al final són dos conservants bàsics, antics, molt antics.
Perfecte, moltes gràcies, Adrià, per venir una setmana més. Ens veiem d'aquí uns dies. A vosaltres, moltíssimes mercès.
Hi ha una nit concreta en què tot s'hi val. Fotem una festa, muntem un sidral. Avui les paraules també ens disfressem i per un sol dia tot és diferent.
Mireu la tertúlia, com entra triomfant. Ens va de conversa, el punt elegant. Al mig de la pista, la paraula vell, que avui va bé alta i tots estan parell.
Fixeu-vos en coco, es fa dir coco. Les coses a França sonen molt millor. Mireu quina alegria, n'hi ha un cala de cap. Visca la polissemia i els significats.
Per a temps obre closques i mil aigua ocells.
I avui és carnaval. Tenim treu a fer l'animal. En el contracorrent. Significa coses que ens facin els dies més dolços. No tant transcendent.
Quina pena en Parche, no el deixen entrar. Ets un barbarisme, et fots i a callar.
Passeja per fora I així arribem al final de la primera hora de Randemar d'avui. Nosaltres ara farem una petita pausa darrer cinc minutets i tornarem aquí fins les sis de la tarda. No marxeu. El company pelíndrom fa un any va destacar perd una disfressa estranya a matar. A Randemar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Cita la lática
No veieu que bo que és? Però aquest any no es complica i tots l'hem entès. Vasteix monosíl·lap, avui estiu pès.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Bona tarda, son la CIN.
Us parla a Ter Ortega, la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública... i la Federació d'Associacions de Veïns... es manifestaran l'1 de març a la Rambla Nova... per reclamar que l'hospital Joan XXIII... pugui fer trombectomies a pacients d'ictus... les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Demelsa Bartual va veure com aquesta mateixa setmana... la seva parella patia un ictus... i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació de salvers mèdics, però no vol pensar...
que hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit. Demanant la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner.
Després de gairebé 4 anys, l'Ajuntament de Tarragona recupera el punt del voluntariat, un servei que va haver de tancar el 2022 per culpa de la Covid. Es tracta d'un projecte de participació ciutadana que té com a objectiu apropar voluntaris a diferents entitats que en requereixin. La consellera de centres cívics, Cecília Mangini,
ha explicat que oferint nous punts físics, a part del portal web, es tracta d'apropar l'espai als ciutadans del centre, però també dels barris. I nos pareció que en vez de un punto de voluntariado tenía que haber seis físicos y uno virtual que ya después explicaremos. Los físicos son la oficina de la xarxa del voluntariado aquí en el Ayuntamiento de Tarragón, en la Plaza de la Font, en la tercera planta, y también los centros cívicos de Buena Vista, de Torreforta,
Des de l'Ajuntament, a més de recuperar el servei, han volgut reforçar-lo fent-lo més ampli i accessible respecte a com era abans.
La comunitat xinesa a Tarragona està de celebració aquests dies. Activitats que culminaran dissabte amb una nova jornada cultural per donar la benvinguda a l'any nou xinès. La festa es durà a terme a la plaça Corsini i estarà oberta al públic en general. Cristina Sorrongrong ho explica. Diferents estants de la comunitat xina, talleres, també una exhibició.
i, bueno, un poquito més grande.
de Mar, l'espai radiofònic més marítim de Catalunya. Passen 3 minuts de les 5 de la tarda, engeguem aquesta segona hora de Randemar, una segona hora on anirem fins a l'arxiu municipal de l'Escala, però amb un gust de sal. Celebrarem el Carnaval per partida doble, primer a Arenys de Mar, que està molt relacionat amb el mar, i acabarem el programa d'avui celebrant el Carnaval a les Terres de l'Ebre. Estarem aquí fins les 6 de la tarda a Randemar.
Avui us proposem viatjar entre documents, imatges, arxius, obres d'art, i és que visitarem l'Arxiu Municipal de l'Escala per descobrir com es gestiona aquest fons patrimonial amb gust de sal, Sergi. Doncs sí, Marina, avui anem a voltar per un arxiu extens, singular, i ho farem de la mà de la Mariona Font, directora del Museu de l'Escala, i Enrica Bicardi, el responsable de l'Arxiu Municipal. Sigueu benvingudes aquí a la Randa Mar.
Moltíssimes gràcies, Sergi. Bon dia, gràcies. Aviam, primer, perquè la gent es faci una idea. Tenim una mica la idea de l'extensió de l'Arxiu Municipal de l'Escala?
Com que sabem les caixes que guardem, aquestes caixes tenen unes mesures i hem calculat que quasi-quasi arriben a un quilòmetre de longitud, si poséssim totes les caixes una darrere l'altra. O sigui, guardem molta documentació. Perquè es conegui l'escala una mica des de la plaja fins a Sant Martí d'Empúries, aproximadament una caixa darrere l'altra. Per exemple, sí, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Molt visual.
I això ho hem d'imaginar que està dipositat en Quins, perquè sabem que un dels edificis importants de l'arxiu municipal és l'Alfoli de la Sal, que el propi edifici ja forma part de l'arxiu, podríem dir.
Tota aquesta documentació està dividida en dos espais. El que és l'arxiu administratiu, on hi ha d'estar entre 30 i 50 anys, i el que ja va a l'arxiu històric és quan ja passa, es fa una transferència a l'Alfolí. I això ja és conservació permanent. Com definiríeu l'arxiu municipal de l'Escala E? És a dir, què el caracteritza? Quina singularitat diríeu que té?
Aquest arxiu va néixer als anys 90, quan encara a l'escala no tenia 10.000 habitants, fet que suposava que no era obligat tenir un arxiu municipal. Però en aquell moment també va coincidir que es va fer la donació del fons fotogràfic de l'Esquirol i es va fer una compra també a la Fundació Miró.
I el fet d'ingressar totes aquestes plaques de vidre, aquesta memòria visual de l'escala, va fer que es potenciés aquest arxiu. I de la mà de l'arxivera, la Lourdes Boix, durant 30 anys ha estat al capdavant d'aquest arxiu i, a més de consolidar-lo, ha anat creixent.
amb adquirint altres fons després amb el temps, sense haver de transferir tota aquesta documentació a l'arxiu comarcal, que era com el que feien molts ajuntaments quan no arribaven a 10.000 habitants. I suposo que també ha evolucionat molt tant la forma de manteniment, ordenació, no diguem ara amb les noves tecnologies també a l'entrar, tota la digitalització, no?
Sí, a poc a poc hem anat evolucionant. S'ha de tenir en compte que l'arxiu històric, quan el vam inaugurar, que va ser mitjans finals del 2018, ja vam començar a tenir el 2019 la primera consulta i única durant aquest any, i hem anat a poc a poc anar evolucionant, arriben al 2024 amb 200 consultes, i el 2025, gràcies també a la posada en marxa del portal d'imatges, hem arribat a les 46.066 consultes.
Bueno, està molt bé, estem molt contentes. Ja no només perquè ha crescut exponencialment de quantitat, sinó també de qualitat, perquè moltes de les consultes també han estat TV3, periodistes, escriptors, museus... Bueno, en si estem molt contentes. Has dit pàgina web, arxiu d'imatges, o sigui que la gent des de casa pot entrar, no?
Correcte, des del 21 de febrer del 2025 es va posar ja en marxa aquest portal d'imatges on hi ha tots els fons fotogràfics, en Josep Esquirol, Bernon Richa, Joan Lassus, Miquel Bataller i Isaacs Leonard. Inicialment s'hi van posar unes 850 imatges, de les més, nosaltres en tenim en l'arxiu fotogràfic, 100.000. I a poc a poc, gradualment, anirem ficant fotografies. Ara hi ha aproximadament unes 3.000.
I, bueno, destacar que també vam ficar dos vídeos inèdits dels anys 50, va ser una donació de la família de Boer, i van ser virals. És que són molt xulos, aquells vídeos. Són molt... i sobretot aquells que es veuen color, no? Veure en color el que sempre havíem vist en blanc i negre... Sí, això és espectacular. És espectacular. Sí.
Recordo a la gent, museodolescala.cat barra arxiu, és la pàgina de l'Arxiu Municipal per qui vulgui fer la consulta i aquí teniu, per exemple, tot aquest portal d'imatges que ens estàveu comentant vosaltres. A part d'aquestes imatges, quin tipus de patrimoni trobem a l'Arxiu Municipal?
Sí, a part de la documentació, tenim aquestes fonts d'imatges que bàsicament són negatius amb plaques de vidre o negatius amb assetats.
Però després també tenim cada vegada més un fons musical amb partitures, també tenim la donació del fons de Víctor Català, amb tots, hi ha més de set manuscrits, allò entre els quals destaca sobretot Solitud, la seva novel·la Insigne, i també La Infanticida, aquesta...
aquest monòleg teatral també tan conegut, i com que va entrar tot aquest fons directament a l'arxiu, doncs també totes les pintures, escultures, numismàtica, tot el que havia anat col·leccionant el Víctor Català també va entrar al fons de l'arxiu. O sigui, ara tenim...
una gran varietat d'objectes i materials diversos. El que sí que tenim són dos espais molt climatològicament adaptats, un per als manuscrits i un altre per a les fotografies, perquè aquests dos materials tenen unes característiques de conservació diferents. Sobretot les fotografies han d'estar en un ambient molt fred i molt controlat i el paper, sobretot, s'ha de controlar molt la humitat.
Perquè quina és aquesta una mica la cara, Enrique? Quines tasques són de manteniment, quines tasques són les que realitzeu, no diàriament, però sí rutinàriament per mantenir aquest arxiu municipal? El més important és la temperatura, la humitat...
Els materials de conservació, és a dir, les caixes en què es conserven, i evidentment que no hi hagi cap plaga. Per això tenim tot controlat. Hi ha un control de plagues, tenim la temperatura, la meitat controlada. Quan es passa de l'arxiu administratiu, que estan en unes caixes, en unes carpetes, a l'arxiu històric ja es canvia i es fiquen en caixes i carpetes de PEAC neutre perquè ajuden a la conservació. També se'ls ha de treure elements que puguin fer amb el bilpaper, com són les grapes, gomes, clips...
i s'ha de netejar una mica la documentació. I si la documentació està molt malmesa, doncs ja es porta anòxia al centre de restauració de Sant Cugat.
I suposo que també el manteniment o l'actualització a nivell de base de dades, no? Això, sens dubte, si no ho apuntes no ho trobes. Això és vital. És una feina nostra d'allò de formigueta, de poc a poc, i dedicar-hi temps perquè tot allò que estàs treballant ho has de documentar bé, perquè si no després ja no ho trobes. Això és molt important. Ara em ve al cap que deies les condicions climàtiques, les meteorològiques...
Venim de mesos, per exemple, de molta pluja, crec que arreu de Catalunya, tots els arxius deuen estar en el mateix context. Situacions així poden arribar a influir? O sigui, s'ha donat el cas de documentació, per exemple, que es faci malbé, no ara, no? O en un altre moment, o si teniu alguna experiència d'aquest tipus?
Bé, nosaltres ho tenim clar, l'estat tancat en una zona controlada, de temperatura controlada, de fet no ens afecta, si no és que hi hagués alguna cosa molt important que es fes malbé l'edifici en si. Però de moment nosaltres això ho tenim controlat. Anem una mica a parlar també de... Clar, és un arxiu, però... És un arxiu...
obert, o sigui, des de la consulta, des de l'obertura, consulta amb aquesta nova pàgina web, amb aquesta consulta de galeries, però també és un arxiu que es va nodrint, per exemple, de donacions, o sigui, gent que consideri que té alguna cosa d'interès patrimonial del poble, ho pot fer la donació, què ha de fer, com funciona una mica tot plegat.
Sí, precisament aquest any estem rebent moltes donacions, sobretot de gent gran que veu fotografies antigues o documents de la família que potser quan ells no hi siguin...
els seus hereus no ho apreciaran i no es conservarà, venen a l'arxiu i pregunten aviam si allò que tenen interessa. Clar, nosaltres allò de dir si després ho valorem, depèn si ja ho tenim, no ho tenim, tenim diferents còpies, el que sigui, i després, doncs, si interessa, el que es fa és procedeix a la donació, que se'ls fa una carta de donació...
i aquests elements queden també fitxats i integrats dintre de l'arxiu. Me'n recordo que en algun moment fins i tot heu fet una crida a gent, tant perquè us porti imatges, com fins i tot per reconèixer imatges o per identificar gent de les imatges, no? Sí, vam fer una crida per la publicació d'un llibre que es deia l'escala desapareguda,
I ara en farem una altra per al 30 aniversari del Triomvirat. Del Triomvirat, ara ha arribat a la 30a edició, i tenim sobretot fotografies a partir del 2000. Però les edicions anteriors no en tenim masses. I el que volem és allò de dir, ostres, aprofitant això, que hi havia molta gent del poble implicada,
de fer una crida a aquestes fotografies que ells guarden familiars, quan t'apareixen i hi ha imatges d'aquestes primeres edicions, si ens les poden portar a l'arxiu perquè nosaltres els escanegem, o si ja els tenen escanejades ens ho volen enviar a través de la web, al mail arxiu arroba l'escala.cat.
Amb aquestes imatges el que volem és fer-ne tota una exposició, que serà visitable aquest maig a l'Alfolí, o també anar-les pujant al programari, al portal d'imatges, perquè així després la gent no també les pugui consultar.
I el que comentaves també de la documentació és molt important, perquè sobretot teníem el fons d'en Joan Lasús, que teníem moltíssimes fotografies que anaven positivant i que no sabíem qui eren ben bé aquelles persones. I gràcies a l'ajuda d'en Jaume Salvat, sobretot, i gràcies, moltíssimes gràcies, ha vingut molts dematins al museu i a l'Arxiu i ens ha ajudat a documentar totes aquestes persones que sortien en aquestes fotografies.
Estem parlant molt, o fins ara, de coses bastant físiques, de patrimoni material, podríem dir. Un dels reptes per l'arxiu deu ser com s'arxiva o com es formalitza el patrimoni material.
El patrimoni immaterial. Això són les entrevistes. Això és el projecte que ensenyarem a partir del juny. Així és com hem posat en marxa el portal d'imatges. També posarem en marxa un portal on es podran consultar i escoltar totes aquestes entrevistes que s'han anat fent al llarg de 30 anys a l'arxiu.
No seran íntegres, perquè hi haurà sempre, doncs, en alguna entrevista i diuen, ai, aquest tall no el posis. Això ens ho diuen també a la ràdio, eh? Sí, doncs, clar, seran revisades i seran només aquelles... aquells talls que són més...
més importants o més significatius o que poden tenir una informació més valuosa. I es parlarà de temes com de la salaó, com de la construcció de les barques, com el que sigui. És molt dedicat al tema de la pesca, sobretot de l'etnografia. Clar, abans no ho hem dit, però potser la principal singularitat de l'Arxiu Municipal de l'Escala
és que està molt dedicat al món de la pesca, de la salagó, hi ha molt patrimoni, evidentment som un poble de mar.
El que és realment singular és que hi ha arxiu i museu, depèn de la mateixa àrea. Això sí que és singular, perquè la majoria dels pobles el que fa és que l'arxiu depèn d'una àrea i el museu d'una altra. I a vegades no es troben aquests dos camins. I fa que projectes, si un publica un treball i l'altre fa una exposició, no necessàriament sumin.
Aquí a l'escala és el contrari. Com que formem les mateixes persones, formem l'arxiu i el museu, clar, sempre treballem conjuntament. I aquest fet és el que ens fa que tots els projectes creixin i siguin molt més documentats i es vegi els resultats que creiem que són molt positius.
I ara que parlem de connexions, jo us posava l'exemple, o poso l'exemple, de la interconexió de les biblioteques. Tu vas a una biblioteca, si no te n'han anat llibre aquí a l'escala, se'n van a la de Figueres i te'l poden aconseguir a la de Figueres. Com funciona aquesta interconexió amb els arxius històrics dels diferents pobles? Esteu en contacte? Hi ha xarxa?
S'ha intentat, s'ha intentat diferents vegades. Fins fa quatre anys o així formàvem part a l'Arxiu de l'Escala d'un grup d'arxius de l'Alt Empordà i el que feiem eren publicacions mensuals de documents que cada un tingués així en especials i ho publicàvem a través d'un bloc. Era una manera de poder apropar-nos, conèixer-nos, trobar-nos i veure si trobàvem aquestes sinèrgies que es poguessin ajudar a tots.
però al final, dia a dia de cada un, se'ns va menjar. I ara, a través de l'arxiu municipal de Girona, sembla que ens han cridat també un parell de cops a reunió, aviam si això seria possible de poder crear i treballar amb xarxa. De moment estem en els inicis. Així és com les biblioteques funcionen, o els museus també funcionen, encara amb els arxius, on així és una mica...
retreçats. Ens falta una miqueta. Però bé, tot arribarà. Formem part de la xarxa, l'Associació d'Arxius de Catalunya, però és més a nivell de suport de què fem la documentació, quins són els anys que s'hauria de destruir o de conservar, però no forma això una xarxa d'ajuda.
No, és més aviat això. O sí que són ajudes legals, sobretot, però si no, no...
Doncs, Mariona, Enrica, moltíssimes gràcies per passar per aquí, per la Ronda Mar, per parlar-nos de l'arxiu històric, que normalment podríem dir que la cara A són els museus, la cara B és l'arxiu, el que s'amaga de darrere, doncs avui hem vingut a parlar de la cara oculta de la lluna, en aquest cas de museus, del patrimoni d'aquí, de l'escala. Moltíssimes gràcies. A tu, moltes gràcies.
Deixem l'arxiu, ens posem carnavalers i anem fins a Ràdio Arenys, on sovint l'Oriol ens explica llegendes, mites, déus i deeses del mar. I aquesta setmana, en temps de carnaval, podem lligar les dues coses, carnes toltes i llegendes disfresses i divinitats marineres, Oriol.
Doncs sí, efectivament, Marina, mira, avui parlarem de carnestoltes, parlarem de carnaval, però ho farem d'una manera molt relacionada amb el mar, perquè una de les comparses d'aquest any que podem veure en carnavals és la tribala de Pineda de Mar.
I té una disfressa, una carrossa inspirada en Sedna, que és la principal deessa inuit del mar i dels animals marins. Però vaja, no ho vull explicar jo perquè vull saludar a la Laia Belef, que és vocal de la tribala de Pineda i neta d'una de les fundadores d'aquesta comparsa. Laia, molt bona tarda.
Hola, molt bona tarda. Bé, Gaia, estàvem dient-ho, eh?, que a la tribala aquest any porteu, doncs, una disfressa inspirada en Sedna, eh?, que és la principal deessa d'Inuit, eh?, del mar, dels animals marins. Bé, explica'ns una mica aquesta llegenda, aquesta deessa, exactament en què us heu inspirat.
Exacte, mira, doncs la llegenda de Senna és una història superpotent i, com bé has dit, de la mitologia inuit, dels pobles de l'Àrtic, Groenlàndia, Canadà i Alaska, i és una història molt especial perquè parla una mica de traïció, de transformació i també del poder del mar. Si vols t'explico la versió així més coneguda i amb la que ens hem inspirat nosaltres. Home, és que, i tant, és que me'n moro de ganes que m'ho expliquis, gaire, i tant.
Doncs mira, Serna era una noia que era molt bonica, però rebutjava tots els seus pretendents. Llavors el seu pare volia que es casés, però ella sempre li deia a tots que no. Un dia per això va venir un home misteriós, que en algunes versions és com una mena d'esperit o una cosa poderosa, i en altres és un ocell que s'ha disfassat d'home, diguem. Nosaltres ens hem inspirat en aquest ocell, que és la corp, en aquest cas. Val?
Llavors aquest corp li promet una vida còmoda i plena d'abundància. Llavors Sedna accepta i marxa amb ell. Però quan arriben a una illa molt llunyana descobreix que l'ha enganyada. I no viu pas en un lloc ric ni un lloc que ella s'esperava amb abundància, sinó que és un lloc molt fred i miserable. Llavors molt espantada i desesperada crida al seu pare perquè la vagi a buscar.
El seu pare arriba en una barca per rescatar-la, però mentre estan tornant cap a casa seva, el cor provoca una tempesta terrible i el mar comença amb una tormenta molt forta i es torna molt violent. Aquí ve la part una mica més tràgica. Llavors el pare està mort de por i pensa que la tempesta és culpa de sedna.
Llavors, el moment dur és que el pare intenta empènyer la seva filla fora de la barca per fer-la fora, per intentar salvar-se ell, i Setna s'agafa a la vora de la barca per no caure a l'aigua perquè està glaçada. Llavors, el seu pare, desesperat, li talla els dits perquè deixi anar la barca.
Ostres! Sí, és una mica tràgica. Però aquí ve la part bonica, que és que diu que dels dits de set, que quan cauen al mar, es transformen en animals. I de cada nit, de cada un dels dits, neix d'un dit les foques, d'un altre les morses...
d'una altra les balenes, i ella s'enfonsa fins al fons de l'oceà, però en lloc de morir es transforma en una poderosa deessa del mar, i és la senyora de tots els animals marins. Diuen que des d'aleshores viu al fons de l'oceà àrtic, amb els cabells llargs i embolicats, perquè clar, com que no té dits per pentinar-se...
I la tradició inuit el que diu és que Serna controla si els pescadors del mar tenen èxit o no. I quan els humans no respecten la natura, ella s'enfada i llavors no els hi dona menjar, diguem, i fa que el mar s'enfadi. Déu-n'hi-do! En canvi, quan ho fan bé, doncs sí que tenen. Clar.
Clar, clar, no, no, i tant. Sí, sí, és una mica esfareidora la història, però bé. Sí, no, no, sens dubte, però clar, són aquestes històries, llegendes de déus, de déus d'altres cultures, eh? Mitologia grega romana també n'està plena, en aquest cas la Inuit amb aquesta deesa, Sedna. Home, Déu-n'hi-do, com vau trobar la història? Com us vau inspirar per arribar fins aquí?
Doncs mira, la veritat és que va ser ideada a un dels nostres carrossaires, perquè nosaltres cada any, quan s'acaba el carnaval, al cap de pocs dies ja estem pensant en el següent. I sempre demanem als nostres socis i a la gent que forma part de la comparsa, sempre diem, ostres, si trobeu algun tema xulo, alguna cosa que us agradaria que sortís, i va ser una idea d'un dels nostres carrossaires,
I això que vam donar-li voltes i voltes ens va agradar molt, tot el tema de la llegenda, i vam començar a treballar a partir d'aquí. I nou mesos de feina després ha sortit això. Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. A mi la carrossa es veu clar que té a veure amb el mar perquè a la carrossa hi ha un vaixell, hi ha una barca.
Sí, apareix la barca, que és la barca amb la que torna amb el seu pare. També hi ha el corp per darrere, que simbolitza el moment aquest que el corp fa que la barca es mogui, perquè la barca també es mou en la carrossa i simbolitza aquesta tempesta marina.
i sí, sí, les onaves, està tot pensat, encara que sembli que no, està tot pensat al mil·límetre. Clar, això és el que t'anava a dir, clar, veus una rua de carnaval, veuen passar, la tribala passen per davant, molt bonica, la disfressa preciosa, però clar, tots aquests elements que ens has explicat, si no coneixes la història, el gran públic no els identifica del tot.
Clar, sí, sí, per això aquest any de fet va ser idea de les mentes pensantes de la nostra conversa, van decidir compartir la història un dia abans que sortís, perquè normalment sempre el tema del que sortim és molt misteriós, o sigui, ningú sap, mantenim el secret fins a l'últim segon.
I aquest any vam dir, ostres, sàpiguem que és aquesta llegenda i que hi ha un rerefons important, estaria bé que la gent ho conegués i vam decidir compartir-ho a través de les nostres reds socials, tota la història també per això, perquè a vegades al final la gent es queda només amb la disfressa, però darrere hi ha tota una història que és molt potent.
I tant, no, no, sense dubte val la pena, val la pena conèixer la història a través d'aquesta disfressa, que hem dit que la carrossa té un vaixell que es mou, però la disfressa com és? Gai, explica'ns una mica a grans trets, els membres de la comparsa, què porteu?
Doncs mira, la disfressa, t'haig de dir que està feta des de zero, artesanalment, o sigui, tenim el nostre tallaret, tenim les noies que fan els patrons, les que cusen, o sigui, està tot fet des de zero, triades les teles i tot. Llavors, la faldilla el que representa és les onades.
Diguem, tota la part de faldilles blava que representa el mar, la part del mar i l'espuma i les onades. A la part de dalt estem com dividits en dues parts. A la part dreta, si no ho dic malament, sí, representa la part de l'ocell, que tenim com unes plomes daurades, un antífas daurat també només a la part dreta. Sí, sí.
I a la part esquerra tenim tota la part més del mar i també amb una picada d'ulleta a la mitologia inuit també tenim aquesta tela com de pèl dels esquimals, diguem, que portem les botes i la part esquerra del mar.
de la nostra disfressa. I al barret també es veu com la transició. En el barret hi ha, en un costat, a la part dreta, on hi ha l'ocell tot daurat, les plomes són groves i van transformant-se'n i van passant a blaves fins que arribes a la part esquerra. Déu-n'hi-do, clar, és tota una simbologia que, clar, explicada li trobes encara molt més sentit a la disfressa, que ja és prou xula, doncs explicada encara ho és més.
Sí, sí, i la part del barret també està fet molt al detall, hi ha com una rodona que també es veu en les onades, es fan servir colors iridescents per simular el color de l'aigua i de l'espuma, i volíem sortir una mica també del tema del mar, perquè el mar està com molt vist en el carnaval, és típic anar de peixos, és típic anar de sirenes, són temes que normalment dius, ostres, no, no tornem a fer-ho de sempre, però
I el bo que tenim és que tenim unes noies que són unes cracs, la Patricia, l'Anna Mari, la Maribel, que tot el que pensen li donen una volta encara més enllà i són supercreatives. I van voler sortir d'això del mar i van crear això.
Aquesta cosa que ha sigut molt bonica. I tant. I explica'ns, Laia, com funciona, com funcioneu una comparsa com la vostra, com la tribala de Pineda, que hi ha força gent, sou molta gent a la colla. Això com funciona? Qui s'apunta? Què fa? Paga per el vestit? El cosiu vosaltres i el aneu repartint? És a dir, t'ho pregunto des de la més ignorància, eh? Com funciona tot el que agrada? Sí.
Doncs mira, nosaltres, a través del nostre Instagram, tenim un enllaç per qui, si a algú li interessés, es podria apuntar a la nostra comparsa. I el que fem normalment és que... Clar, hi ha una llista d'espera, perquè no podem... El nivell en què fem les disfresses i cosen, si s'agafés a molta gent, seria impossible. Seria gairebé impossible tenir temps per cosir-les totes, perquè ja et dic que el fan des de zero. Clar.
Llavors tenim un màxim ara mateix de 50 persones desfilant, perquè si agaféssim més gent no podríem. Llavors sempre si marxa algú pot entrar algú altre i gairebé cada any tenim alguna incorporació nova de persones que els fa il·lusió al Carnaval i s'apunten. Llavors nosaltres com als socis els demanem bàsicament que intentin col·laborar en alguna de les coses. O venir al tallaret a ajudar, que és feina manual, manualitat, si algú sap cosir perfecte,
sinó a retallar, enganxar, sempre falten mans. També hi ha la feina de coreografia, perquè s'han de fer uns valls, s'han d'assajar, necessitem algú que ensenyi els valls, vull dir, aquí també hi ha feina. I per altra banda, la carrossa.
que també es necessiten sempre mans a la carrossa, perquè al final tot és des de zero, es construeix des de zero. I ho demanem als socis, intentem també... El preu de disfressa se sap normalment al final, no sol ser un preu elevat pel que sol ser la disfressa, sempre està entre el voltant de 100, 150, alguns anys una mica més, perquè el tema plomes i això...
sempre es dispara una mica més, però ja et dic que el preu que pagues al final no té res a veure amb la feinada que hi ha al darrere. Vull dir que és impagable. És impagable la feina, i també imagino una persona que ve a la comparsa i paga aquest preu, no només està pagant el vestit, sinó que està pagant poder formar part de la comparsa, desfilar, sortir als carnavals, passar-s'ho bé en definitiva. Tot això va en cost, diguem-ne.
Sí, sí, sí, exacte. Són unes quatre setmanes, perquè al final allarguem el Carnaval quatre setmanes fins a la Rua de Tossa, que és l'última que fem, i això, i pagues l'experiència, diguem, vius l'experiència del Carnaval. I tant, sens dubte, i a més a més, aneu participant a Carnavals i anar recollint premis, que això, quan en podeu rebre algun i us toquen diners, deu ajudar també, no?, de cara a la temporada següent.
Sí, sobretot en el tema carrossa, perquè, clar, els materials són cars i tot el que fas es necessita una base per poder-ho pagar, perquè si no, no ho podries pagar. I, per altra banda, aquest any, aprofitant que fèiem 40 anys a la nostra entitat...
hem decidit que alguna part de la que vam guanyar l'any passat dels premis anés a les disfresses, és a dir, hem tret un pes de sobre econòmicament als socis i part de la disfressa l'ha pagat l'entitat aquest any, perquè volíem celebrar els 40 anys per lo gran, diguem.
Home, 40 anys, és que de seguida és dit, eh, Gaia? 40 anys, 4 dècades, fent disfressa cada any sortint a carnavals. Déu-n'hi-do, això és una llarga història que deveu haver vist de tot.
Sí, i tant, sí, sí, la veritat és que sí. I també amb els anys et penses com cada any que passa dius, ostres, aquest any ens hem superat, ostres, aquest mes, i ja penses, en algun moment, no sé, haurem de parar, perquè, clar, si cada any volem anar més i més i més, arriba un moment que se t'acaben les idees.
Sempre hi ha algun o altre que en tindrà alguna d'idea. Això segur. Segur que sí. Aquest cap de setmana proper jugueu a casa a l'Aia, jugueu a Carnaval de l'Alma Resme.
Sí, sí, Calella Pineda, la veritat és que ens fa molta il·lusió, perquè és un carnaval on hi ha molta gent, hi ha molt de públic, també moltes cares conegudes entre el públic, i és un carnaval que el gaudim molt, la veritat és que sí. Que dic que jugueu a casa, però ja hi heu jugat també a casa, perquè vau sortir a Pineda mateix, al carnaval de Pineda, i també us heu mogut una miqueta per la Rodalia, ja. Sí, sí, ja hem fet Pineda, Blanes i Lloret, això sí.
Sí, sí, és això, es tracta d'aprofitar, ja que són pocs dies a l'any, diguem-ne, doncs aprofitar-los tots els que es puguin. Exacte, ja que són nou mesos de feina, doncs com a mínim que la gent els gaudeixi també. I tant. Doncs avui hem conegut Sedna, aquesta deesa inuit del mar, hem conegut la seva història, tràgica, de traïció, però tràgica i bonica, a la vegada.
i que ens ajuda a entendre més també aquesta disfressa, que tota la gent que ens escolti ja us pugui veure en el carnaval propers, els propers llocs on surtin la comparsa tribala de Pineda, que es fixin en la disfressa i en tots aquests detalls que ens has comentat, Laia, que valen la pena. Moltes gràcies. Perfecte, doncs molta sort de cara a aquestes properes sortides i gràcies també per atendre'ns aquesta estona. Moltes gràcies, bona tarda. Perfecte, bona tarda.
Ara sí, recta final de la randa mar d'aquest dijous, 19 de febrer del 2026, i ara fem parada del Delta de l'Ibre, en concret a Deltebre, per parlar del carnaval que just celebran aquest cap de setmana. I per això la companya Cel Prietó, des de Delta.cat, parla amb la regidora d'actes del municipi Cel. Sí, Marina, parlem amb Carme Frank, regidora d'Identitat Corporativa Equipaments i Actes de Deltebre,
sobre les activitats programades amb motiu de Carnaval per a este cap de setmana. Carme, benvinguda a Rat de Mar. Bon dia. A veure, ho teniu tot preparat per a este cap de setmana, Carnaval? Sí, sí, tot preparat, tot a punt. Tot a punt, hi ha nervis?
Sempre estan, no? Sempre. És el que et dona una mica del·licient, no? Estar així, necessita veure què passarà i, bueno... Molt bé, però... Que el temps se porta bé... Això t'anava a dir, quina previsió meteorològica hi ha? Bueno, jo no l'he decidit massa per no... per no alterar-me molt. Ja, però... Però, bueno, diuen que dona poc.
No ho sé. Però com estan canviant tampoc no pots fer norma de... Sí, la setmana passada ara ve de aplaçar bastants carnavals. Bueno, esperem que aquesta setmana fai gobo. Això esperem. I que la rua se pugui lluir, perquè, claro, al final, claro, no sé si... Té l'esforç de totes les comparses que estan durant mesos treballant, que pugui lluir tal com...
Com toca. I tant. Enguany, Carnaval, sota el lema Agafeus que venen curbes. Sí. Que vos indica esta frase. Bueno, va fer referència, no?, una mica en esa transformació en parable, no?, que està...
que està passant al poble, i que, bé, és com dir, portem el peu a l'accelerador, no?, i és que agafeu-vos perquè venen curbs. Agafeu-vos que ve fort, no?, vull dir que no us agafo imprevistos, ja us hem avisat. Molt bé, la programació comença el divendres, este divendres 20 de febrer, que és la pijamada. És la pijamada, bé, que organitzen los quintos del 2008,
en la col·laboració de l'Ajuntament i és a partir de les 12 de la nit al pavelló Luque.
tot el que vulgui col·locar-se el pijama i anar, ja sap que allí hi haurà festa de la bona i molt bon ambient. Llavors és una festa de nit, l'equip de 2008, i requisit, el pijama. Home, això és indispensable. Indispensable. Però, claro, Carme, també t'haig de dir, no es pot fer molt tard perquè l'endemà és el dia potent.
Això també és veritat, però, bueno, hi ha de tot. Hi ha gent valenta. Poden empalmar, també, si volen. Això, rai. Vull dir, hi ha gent verà tot, això està clar. Perquè el dissabte 21 de febrer és la rua, la gran rua de Carnaval. Sí, la veritat que és la plataforma de tot el cap de setmana de Carnaval. I, bueno, és a partir de les 5 de la tarda.
El recorregut sempre és el mateix recorregut, no?, perquè, claro, els comparses van tot el rato ballant i no es pot fer un recorregut més llarg, perquè és que, vamos, si jo hagués de ballar tot el recorregut, com van els comparses, a mi tant ja diria, oh, marxo, que no puc més. Però és, claro, i també van comparses que estan conformades per...
gent més menuda, per més petits, i clar, és un recorregut jo crec que adient per estar, un recorregut que fa que la gent arribi encara amb ganes de ballar i de festa. I tant, i durant tot el recorregut ja públic mirant. Sí, sí, durant tot el recorregut ja ja surt al carrer, la veritat que ve molta gent també des de fora,
i també que la regència posa per les voreres i, bé, sí, sempre hi ha molta expectació. I tant. Llavors, a les 4 de la tarda és la concentració de les comparses, el punt de sortida, quin és el punt de sortida? El punt de sortida és l'encreuament, sempre diem la farmàcia vella, nosaltres tenim l'encreuament de la farmàcia, que hi havia una farmàcia allí, i és l'encreuament dels carrers Bifilpilos, en carrer Barcelona, i en l'avenguda Assumpció i Graupera.
Allí la concentració a les 5 s'iniciarà esta rua. Sí. I on acaba? Acaba a la plaça 20 de maig. Vale. I quan de rato, més o menys? Sé que és una cosa que va variant, però quan de rato estarem veient la rua pels carrers del poble? Bueno, començant a les 5, si tot va sobre la marxa i no hi ha cap incidència ni res, sobre les...
Sí, 26 i 27 ja estem arribant. La primera ja arriba a l'entrada de la plaça Vindemars. Clar, la primera, però fins que no arribi l'última. L'última sempre són cap allà a les 8. Però ja et dic que això pot variar. Llavors, per això se van haver de fer unes inscripcions prèvies per a la rua.
Quantes comparses teniu inscrites en total? Hi ha 15 comparses. 15 comparses. I dins d'aquestes 15 comparses, dius, tant adultes, infantils, igual exclusivament infantils, no n'hi ha, és barrejat. Bé, d'infantils sí, que sí que n'hi ha, hi ha unes 3 comparses infantils i la resta són comparses conformades per adults. I tot gent del poble o n'hi ha de fora?
Bé, jo a les comparses no sé si hi ha gent que ve de fora, perquè hi ha algunes comparses que sí que tenen gent de fora, a la mateixa comparsa, però la majoria és gent del poble. No, com a tal, la comparsa en total és d'aquí, que hi ha gent de fora. Sí, sí. No, perquè algú en pot llaure, també, de fora. Clar, evidentment. La majoria és gent d'aquí. No, però de vegades... Associacions i... Sí.
que altres carnavals parlava en lo de Camarles, que per exemple tenen un premi a la comparsa forastera, perquè és gent de fora que li ve. No, aquí no. Molt bé, molt bé. Llavors, les comparses van en carrossa sempre? Hi ha que sí, hi ha que no. Hi ha que porten carrossa, hi ha que porten un remolquet i això, que tampoc no es considera cosa per posar el so, per portar el so.
Bueno, està el premi de participació que ja és en carrossa o sense carrossa. Només per participar. Només per participar ja tenen una al·licien, diguéssim. Sí, sí, sí. I quins premis són els premis diferents de... De la participació. No. A part de la participació, feu premis, per exemple, original... Sí, sí, sí, hi ha sis categories. Vale, això. En guanyen la novetat.
que s'enclosa un premi més que és el millor premi de la comparsa infantil participant en la rua. Perquè, clar, considerem també que les comparses infantils no estan en igualtat com una comparsa feta per adults, que quan arriba aquí fa l'actuació, tots van acompassats, i llavors es van pensar de fer un premi especial per només la comparsa infantil participant en la rua, perquè després en l'endemà ja tenen.
Sí, sí, el seu i un seu català infantil. Correcte. Llavors heu volgut posar-ho exclusiu en aquest premi en concret per als infants. I les altres premis, les altres categories? Són sis categories. A veure, si recordes no m'he deixat cap. Ho veurem. A la millor carografia, a la millor carrossa, a la més divertida, a la més original...
I també està el premi, diguéssim, a la millor comparsa, que és... En general compacte. En general. I també hi ha un, que ara no em ve al cap, que m'he dit això algun. Tranquil·la. Però ja tenim la idea de com són estos premis. I és remuneració econòmica el premi o quin és? Sí, sí, hi ha uns premis...
econòmics i, bueno, va segons la categoria, doncs té un premi més elevat o menys. I qui fa de jutge? Bueno, en guany també és una novedat, per primer cop sempre hi ha un jurat conformat per cinc membres que era extern, un jurat extern. Sí.
Però en guany, bueno, se va fer una reunió, se va votar, les comparses van votar, no?, els comparses que s'inscriuen a la rua, i, bueno, van decidir que se votarien entre elles. Ah. O sigui, cada comparsa porta un membre jurat. Vale.
I això entre tots es valorarà. O sigui, no es podran votar en ells mateixos, però sí a les demes. Molt bé. Com tipus Eurovisió, no? Sí, sí, sí. Molt bé, és una forma, bueno, diferent, no? Perquè al final, bueno, és que és un tema delicat, això de concurs, participació, tothom vol guanyar, és un tema... Bueno, és una mica, sí, però bueno, jo crec que... A veure...
Si hi ha transparència i coherència, perquè hem de tenir també un criteri i valorar objectivament. Però jo crec que si el model l'encaixa segurament que s'implantarà ja la resta d'anys que es faig la ruba.
Carme, clar, les inscripcions per apuntar-se a la rua van tancar-se en el 12 de gener, clar, se tanquen més d'un mes abans del carnaval, això, i es mostra de... Sí, sí, perquè després hi ha un treball a fer, i clar, si apurem molt, després d'això sempre anem corrents, i quan corres les coses a vegades se te passen algun esperalt i no, i llavors com hi ha un treball de traspreu, és clar...
No, no, està clar, perquè en molts llocs la mateixa setmana tens temps a puntes. Vull dir, això ja veus que també la gent d'aquí del Tebre que participa ja té les idees clares. Sí, sí, sí. I s'ocorren, no? Sí, s'ocorren molt. La veritat que treballen des de fa mesos.
Aquí al poble tenim un dígit associatiu molt actiu, que gràcies a ells és possible fer moltes coses al poble. És un motor que no para. I si la veritat és que comencen amb molt de temps i hi ha un treball i una qualitat que fa que este carnaval sigui...
Referent, no, també. I tant, i tant. De fet, fareu, des de Canal 21 farà directe, estarà Diana Mar, la companya d'aquí, de Delta, fent lo directe, vull dir que es podrà veure tota la rua, totes les carrosses i la gent disfressada. I passant ja el diumenge, el diumenge 22 de febrer, serà el carnaval infantil. Sí. El carnaval infantil va ser a partir de les 5 de tarda al centre esportiu del Delta,
Doncs, bueno, allí tots els nens i nenes que vulguen participar, no?, pues aniran allí, allí se fa l'inscripció, se es dona un dorsal, i, bueno, i a participar, no?, i es fan la seva rua, no?, i hi ha una actuació, també, per a ells, i, bueno, després, una xocolatada.
I molt de confeti, que és el que els agrada. I també s'ho passen molt bé, la veritat. I tant els petits com els més grans. Correcte. I el confeti el que dius és sinònim de carnaval de confeti i tira l'espectacle infantil minidisco, vull dir que xalera assegurada.
Molt bé, Carme, doncs mira, hem repassat tots els actes i dis-me. També, bueno, el carnaval també és una manera d'incentivar el comerç, no?, i també el sector de la restauració, perquè, bueno, hi ha restaurants...
alguns estats del poble que també han oferit els seus minús per a aquest cap de setmana de Carnaval, i tot aquell que vingui a visitar-nos, tant com la gent del poble, pot anar a disgustar aquests minús que s'han fet per a Carnaval, per a aquest cap de setmana. I també donar les gràcies des d'aquí a tota aquella gent que ho fa possible, a la comissió del Tebrefestes, que també és el que organitza
i coordinant una mica el tema del carnaval, i també a tota aquella persona, treballadors de l'Ajuntament, persones particulars, a la Comissió de Deltebre Nadal, que també aporta el segurament d'arena, i donar-los gràcies a totes aquestes persones que fan que este carnaval a Deltebre sigui un referent i sigui un èxit.
No, sí, està clar que al final és una organització de molta gent. Per exemple, la brigada mateix per tallar carrers, el moment de la rua. És una concentració de gent que se coordina per dur a terme de manera molt eficient aquesta setmana. El que deia, és un total de 7 restaurants que han fet menús especials en motiu de carnaval, per fer festa.
Molt bé, Carme, moltíssimes gràcies per haver vingut al programa i no res, des d'aquí, que vaig molt bé el cap de setmana. I també animo tota la gent que vingui a veure este carnaval i que gaudeixi, sobretot que gaudeixi, i perquè val la pena vindre a visitar-nos. Les càpsules del mar.
amb la col·laboració d'Associació Cetàcia.
Benvinguts a les càpsules del mar. Un dia més, un espai on coneixerem de primera mà els cetacis que viuen al nostre mar Mediterrani. Les càpsules serveixen per tenir més informació de cadascuna d'aquestes espècies. Al mar Mediterrani trobem fins a 8 espècies de cetacis que anirem coneixent al llarg d'aquestes càpsules. Coneixerem els noms científics de cada espècie, el seu comportament i de quina manera els podem identificar. També coneixerem la seva alimentació i a quines zones del Mediterrani els podem trobar.
Per fer-ho, comptem amb la col·laboració de l'associació Cetàcia. Ells ens acompanyaran al llarg de totes i cadascuna d'aquestes càpsules del mar. De fet, l'associació Cetàcia és una entitat que vetlla per la divulgació i la preservació d'aquestes espècies. Avui, de la mà de l'Arnau, coneixerem el Dufí Ratllat. Arnau, molt bona tarda i moltíssimes gràcies un dia més per ser aquí a la Randa Mar. Hola, bona tarda, gràcies a vosaltres.
El dufí ratllat, Arnau, quin seria el dufí ratllat o dufí llistat, també conegut, quin seria el seu nom científic? És l'Estenela Coelulualba, i és un dufí que és el més comú al Mediterrani. Segur que si hi hem navegat alguna vegada és el que haureu vist, almenys a la costa catalana.
I és el dufí més petit del Mediterrani. Aquest és un dufí que fa ni els dos metres gairebé. I és un dufí molt estilitzat, és molt maco de veure'l. És un dufí que té una etat també dorsal molt petita.
a diferència d'altres espècies, i aquest té una coloració molt característica, que és el que dona aquest nom de ratllat o llistat, perquè aquest animal té unes ratlles que tenen diferents patrons, però sobretot tenen tres ratlles diferents, unes que van des de l'ull, cap a la part origenital, i després tenen dues altres ratlles més també que fan aquest dibuix tan esteritzat i tan característic del dofí llistat.
De quina manera es comporta el mar? Com el podríem identificar segons el seu comportament? Aquest és un dofí que sí que és un espectacle de veure'l. Si tenim la sort de veure'l, de veritat és molt maco, perquè és un dofí molt actiu al Mediterrani. Aquest sí que fa salts molt grans d'entre 3 o 4 metres,
És un dofí que sí que agafa grans velocitats, també, i és un dofí que fàcilment s'aproparà a la proa del vaixell. Aquests dofins el que fan és posar-se en aquesta zona per aprofitar la velocitat del vaixell, les onades, i així estalviant energia també per viatge. Llavors, aquests, moltes vegades, quan estem navegant, aquests fàcilment vindran a la proa. No sé si ens pots explicar també una mica quin és el tipus d'alimentació que tenen, de què s'alimenten.
Aquests dofins, com molts d'ells, que comentarem aquí a les càpsules, són dofins que s'alimenten sobretot de peixos, en aquest cas peixos pel·làgics. Podria ser també algun altre peix una mica més gran, i en menor mesura també algun cefalòpoda, però principalment la seva dieta són peixos pel·làgics. No sé si ens pots explicar també una miqueta com es distribueixen pel Mediterrani, en quines zones del Mediterrani els podríem trobar.
Doncs aquest és un cetaci, és el més abundant del Mediterrani, amb estudis recents estimen que la població actual és d'uns 400.000 individus, o sigui que és el més abundant, a diferència d'altres, i es distribuiria per tota la conca, però sobretot a la part occidental del Mediterrani, i pel que fa a les profunditats és un animal que es troba sobretot a zones de més profunditat del talús continental,
El garraf és més enllà dels 200 metres de profunditat. I aquí el garraf és l'espècie amb diferència que a més observem. I el 60% dels albiraments són d'aquesta espècie. Hi ha alguna època de l'any que li agradi més? És una espècie resident al Mediterrani. Això vol dir que la podem veure al llarg de tot l'any.
que sobretot l'hem vist a l'hivern i a la primavera són les èpoques que més n'hem vist. Però és una espècie que, com he dit, la podem veure al llarg de tot l'any. Algunes de les principals amenaces per la supervivència d'aquesta espècie, quina seria? Doncs aquest és un endofí que està catalogat com a seu estat de conservació és vulnerable, però...
Aquest és un dofi que sí que fa uns anys va haver-hi una epidèmia de morbilivirus, que és un tipus de virus. Igual que nosaltres hem tingut la pandèmia fa poc de la Covid, doncs també fa uns anys, als anys 90, va haver-hi una epidèmia d'aquests dofins d'aquí a Catalunya. Van començar a aparèixer molts d'ells a les costes catalanes, van morir per culpa d'aquest virus.
I en aquella època sí que els va afectar bastant, i és un virus que hi és. Però ara mateix, actualment, també podríem considerar la captura accidental, sobretot dels odontossets, d'aquests dofins més petits, com un dels principals problemes. També hi ha altres amenaces que podrien ser, per exemple, la falta d'aliment, perquè estem reduint la quantitat de peixos o d'aliment al mar, i també la contaminació.
Per acabar, no sé si tens alguna curiositat, alguna cosa que ens vulguis explicar d'aquesta espècie, que recordis en algun darrer vilament... Doncs del dofí ratllat, la veritat que és un dofí que mai et canses de veure. És un animal que té una activitat tan espectacular i tan activa en superfície, que la veritat que els veus sempre et sorprenen. Quan es fiquen a proa, jo sempre recomano, si pots...
Si estan a prova i pots apropar-te, diguem-ne tu, caminant fins a la prova del vaixell i aprofitar aquest moment, perquè si el mar està molt pla, és un moment super maco, i veus com aquest animal et mira, es gira per mirar-te. Són molt juganers, eh, doncs? Sí, aquests són molt juganers, de diferència, per exemple, del dofímul, el que vam dir que era més tranquil, aquest és superactiu i és un espectacle.
És fàcil trobar-los? És a dir, sempre que sortiu és fàcil trobar-ne o depèn una miqueta de... Sí, menys ara de dir sempre, perquè el mar mai saps el que pots trobar, però sí que és un animal que el veiem gairebé en moltes sortides i és això, el 60% dels albiraments que hem tingut són de dofins llistats. Per tant, és bastant probable que si qualsevol persona surt de navegar més enllà del talús se pugui trobar dofins llistats. Solen anar en grup o...? Sí, són animals que solen anar en grups grans
És un animal que també tenen grups de mida més variable. Hi ha vegades que hem pogut trobar grups més petits i hi ha vegades que podem trobar grups de 100 o fins a 200 individus alhora. Això també un dia, si trobes un grup així, és una experiència espectacular.
Com sempre, Arnau, recordem per acabar la càpsula que hem de respectar aquest entorn de totes aquestes espècies, sobretot quan sortim a veure'ls, tot i que siguin un espectacle, trobar-te'ls i tal, hem de respectar la seva manera de nedar. Sí, sempre és superimportant recordar que per llei estan protegits i hi ha una llei que diu com hem de fer aquest apropament cap als cetacis. Per tant, mai ens podem apropar més de 60 metres d'ells i si són ells que s'apropen a nosaltres, en aquest cas, reduïm velocitat...
Esperem que passin, o si s'apropa, seguim viatjant, però amb velocitat reduïda fins a 4 nusos, gaudim de l'albirament i ja estaria. Doncs Arnau, de l'associació Societàcia, moltíssimes gràcies un cop més per haver estat amb nosaltres a les Càpsules del Mar. A vosaltres.
amb els ulls clavats a l'horitzó, lentament cintures palles, malgrat la por. I així arribem al punt final de la Randa Mar d'aquest dijous 19 de febrer. Nosaltres ho hem de deixar aquí, però tornarem demà, com cada dia, de dilluns a divendres, de 4 a 6 de la tarda. Us esperem a totes i a tots. Que vagi molt bé. Si el mar és l'amor, jo sóc el mar.
L'espai radiofònic més marítim de Catalunya.
Fins demà!
Les pícies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? Una direcció. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, benvinguts a la sintonia de Tarragona Ràdio. Aquí comença els nostres fans de Tarragona. Però abans d'entrar amb els continguts del programa, deixeu-me fer un petit esment, perquè a més a més, via telefònica, comptem amb la protagonista. I és que a la llibreria et serà la Rambla Nova, número 94...
Demà mateix, a les 7 de la tarda, conversa amb Helena. Quan la psicologia s'uneix a l'art, la presentació de nous llibres, tallers, concert. El jardín de les palabres, hoy elijo sonreir. Anem a saludar l'Helena, l'Helena Ley, que la coneixem com a gran cantautora, que ens arriba des d'Itàlia, però que la tenim aquí a Tarragona. Helena, bona tarda i benvinguda, bones tardes, hola. Hola, des d'Itàlia, molt ràpidament a Tarragona.
Ha sido un flash, ¿eh? En lo que viene es pan, pan, pan, bocadillo de atún. ¿Has visto, eh? A ver, a ver. Explícame porque te cogemos en clase, te cogemos que nos has hecho aquí la oportunidad de poder hablar contigo y que es un poquito complicado. Explícame qué pasa la mañana a las 7 de la tarde.
Bueno, yo he escrito dos libros, uno simplemente, bueno, simplemente Desarrollo Personal y Profesional, si quieres, habla de la productividad, es un diario guiado, una experiencia única porque tenemos muchísimos diarios en inglés, por ejemplo, lo que se llama Journal.
Pero decimos aquí que el mundo casi ya no es único porque tiene un programa de desarrollo en el medio que es lo que hago con mis clientes de coaching. Entonces mañana haré una sesión interactiva con las personas que vienen que podrán trabajar un poquito más de cerca conmigo el tema de la positividad en su comunicación diaria para ya cambiar un poquito...
Decimos aquí el chip, ¿no?, como se dice. Sí, sí. Y irse con un poco de sol, aunque sea tarde ya. Sí, que de alguna manera mañana me presentas o nos presentarás en la librería, en realidad, tus dos libros y también nos harás una charla sobre precisamente cómo elegir sonreír sería la idea, ¿no? Tirar hacia la parte positiva.
Exacto, cómo ver la vida de otra manera, cómo aprovechar la vida, las situaciones difíciles con una actitud positiva para salir adelante. Sabemos, Silvia, que la vida nos presenta a veces retos, pero es importante cómo nos enfrentamos a estos retos.
Entonces hablaré de herramientas clásicas potentes y muy efectivas para que cada uno se pueda llevar algo de esta sesión. También tengo otro libro que es de poesía y desarrollo personal y al final, la sorpresa, cantaré algunas canciones mías.
Te lo iba a preguntar porque la fotografía del cartel precisamente de presentación de lo que pasará, te veo a ti con la guitarra y digo, aquí habrá alguna que otra sintonía, alguna que otra canción que acabará de dar color a la presentación. Sí, porque estas canciones están escritas exactamente con esta gafa, si podemos decir, de positividad, unas gafas potentes que necesitamos todos, todos necesitamos estas gafas positivas.
Pues, Elena, quedan todos más que invitados. Recuerdo que será la librería Ramblanova 94 de aquí, de Tarragona, mañana a partir de las 7 de la tarde. Y que ahora que esperemos que tener la oportunidad de... Ya digo que no podré estar contigo. Te lo comenté que mañana precisamente tenemos la fiesta nosotros de Tarragona Radio por este 40 aniversario. Pero te invito de cara a otro día que tengas la oportunidad de escaparte. Te cogemos un poquito lejos.
aquí a Tarragona, para que me hables de nuevo de estos libros y que nos des otro consejo que tan necesitados estamos, ¿eh? Claro, bueno, tendré muchas posibilidades, ¿sabes, Silvia? Y contigo ahí vengo yo, ¿sabes? Que estoy encantada de estar en la entrevista contigo, me gustó mucho. Y invito a todos los oyentes que quieren venir, participar a este taller o interactivo, charla interactiva, se puede decir así, ¿no? Sí, sí, y tanto. Sí, sí.
Pues mira, con tu permiso, acabamos con esa canción que me quieres decir quién es y quién canta y cómo se llama este tema. Oh, el talismano. Mira, exactamente una canción positiva porque dice que tú eres el talismano de tu vida, no necesitas nada y nadie que te lleve la fuerza, la positividad y la suerte, eres tú misma.
Adivinas, ¿no? Pues con ella acabamos esta entrevista. Gracias. Muchísimas gracias. Elena, hasta pronto. Un abrazo a todos. Igualmente. Adiós, adiós.
Ma non ti rendi conto che questo non fa più per te. Ma non capisci proprio che, che la vita non è cavale. Il tais, ma non sei tu.
Doncs així, amb aquest talisme comença amb aquesta bona energia el nostre programa. També avui, d'aquí una miqueta, saludarem el Dani a Madrid, que tenim als estudis de Tarragona Ràdio. I no som os como desconocidos, que jo crec que ja l'he vist abans, eh?
Et presentarà el seu nou senzill. I també anirem cap a lo submarino. I és que ens arriben aquest cap de setmana la gent de Cacho a Cacho Tribut a Estopa. Doncs així, d'aquesta manera, fem fins a les 7 de la tarda el nostre programa. Ens acompanyeu. Vinga, som-hi!
¿Qué tal? Yo sigo sin olvidar los viajes que hicimos, los caminos compartidos y dime, juramos que iba a durar
Lo siento si hemos perdido, al final tocaba soltar. Como desconocidos, que un día juraron no soltarse jamás. Y en el camino nos perdimos sin mirar atrás. Como desconocidos, duele recordarte y no poder hablar. Dos extraños huyendo del mismo.
Fuiste mi lugar seguro, me juraste un mundo lleno de promesas. Fuiste mi carta de amor, mi tinta y mi pincel y tú borraste el ayer. Fuiste mi historia completa, pero el tiempo nos dio la vuelta. Fuiste y fuiste tanto y mucho que ahora tan solo. Como desconocidos que un día juraron no soltarse jamás y en el camino.
Doncs fa exactament una setmana que el vam tenir aquí amb nosaltres, al nostre costat, mai millor dit, al meu costat, al teu costat, amb l'última banda de Pilep.
I avui el tornem una altra vegada aquí amb nosaltres, precisament amb l'excusa que havíem de donar a conèixer aquesta cançó como desconocidos. Dani Madrid, bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio de nou. Bona tarda, què tal, Sílvia, com estàs? Jo deia a la presentació que sí, que sí, que somos conocidos. I tant, ja ens coneixem una mica més. Home, i tant. Estava fent una mica enrere el... Quan vam començar a fer alguna de les primeres entrevistes, crec que va ser si apagó la luz, potser...
Podria ser. No, si me quedan siete vidas... O otra noche a tu lado. Va, potser. Otra noche a tu lado, jo crec. Sí. I m'he deixat unes quantes per presentar. Molt malament, eh? Podria ser. El Cuéntame un cuento, que això és del 2020, que jo vam agafar pandèmia i coses d'aquestes, i va ser una miqueta més complicat a l'hora de presentar-les. Madison Avenue.
que aquí ja va passar la pandèmia, que és allò que dius, mira, veurem la llum i a veure que tot sigui millor, la gent més bona, les persones... Va per allà. Algun dia, lo curar sin freno...
Si me quedan siete vides... És que hi ha molt de repertori. És que tens unes quantes, ja, te n'adones, no? Sí, sí, jo crec que... El concierto pa cuando? Ara ja tens un punt de cançons. Ara ja això és un àlbum. He d'agafar una sala per aquí i ja et dic, o sigui, fem un concert. És que és veritat. Ja triguem, mirem, anem.
Deixa'm aquí a mitges. A veure, quina sala? A veure. Quina tafaria il·lusió? És veritat, quina tafaria il·lusió? Aquí a Tarragona, jo crec que la més famosa és la Zero, no? Sí.
Home, també com a curiosa, també és el Cau o la Salastón. O la Salastón, que és així com a més rústica i així més... Sí, o la Trono, no, Trono... Però la Salastron és més per teatre. Clar, sí, és veritat. I que ara... I hi ha l'alternativa, que no és la Salastronó ben bé. Si et dones compte, estem fent publicitat de la sala, però bueno... Bueno, està bé, està bé. Amb tot el carinyo. Sí, sí, i tant. Dani Madrid ha de presentar les seves cançons. Aquesta sala... A veure...
Un dia en el Teatre Tarragona, que també podia ser, que també seria superbonic, no? O quan ja estigui en renovació i que estigui superbonic, el Teatre Metropol. Oh. Has vist, eh? Jo te vaig fent aquí... Sí, ara mateix, a veure si algú... Alguna sala més, sisplau, que vulgui. Algunes sales, teatres... No, també hi ha llocs que fan concerts en viu i que no són sales, sinó són, doncs, mira, bars, restaurants...
Sí, sí, jo, per exemple, o sigui... És el que t'ho va dir, que tu en saps molt, això. Exacte. Ara m'has agradat, ara. No, però, o sigui, clar, el concert sí que vaig fent, o sigui, vaig fent... Més a l'estiu, festes majors, m'agrada molt fer bodes, també, però, bueno, és que, per exemple, festes majors, o sigui, és el millor amb la banda i tot...
Que guai, que guai. I també bars, pubs, sales, també, està molt guai. Hotels, segur que un altre hotel també. Hotels també, campings, sí, sí. És que jo crec que has tocat tots aquests pals, eh? Sí. I què tal? Superbé. Però clar, no és el mateix, aquí hem de dir que tu fas versions o agafes cançons, que d'alguna manera tothom canta i que participa en el concert...
S'escapen algunes cançons del Dani Madrid. Ui, i tant que s'escapen. Aquesta segur que no la coneixeu, però la coneixereu. Us he deixat el paper perquè la canteu amb mi. Jo tot impressor. Tot impress. Vinga, va. Anem a la tornada. Vinga. Ara vosaltres repetiu.
Podria estar. Podria ser, o sigui, podria ser un truc, no? Una manera d'enganxar-los a la gent. Efectivament. No, però jo et dic una cosa, o sigui, de tocar a sales, a festes majors i tal que vaig fent, la gent...
Estaven les meves cançons, però perquè ja han vingut altres concerts. O sigui, és molt fort, eh? O sigui, que ja tens la gent que et segueix. Sí. El Club de Fans va quan, també? I també... I ja saps que teníem algú, i ja estic pensant, i crec que tu també, ara farem... Que pots ser el president. Sí, ja sé que... Veus, amb buen entendedor, poques paraules, eh? Ai, perdó, perdó, que m'has esperat. Sí, sí, sí.
Home, seria molt bonic, eh? Sí, sí, sí, estaria molt guai. Home, però... Mira, ho deixem a veure què passa. Ja ho parlarem. A més, és una manera també de fer el merchandising, que també seria molt xulo, agafar un logo que sigui Dani Madrid... Sí, jo ho tinc pensat, això. Ara s'està girant feina en un moment, eh? M'estan ficant en un compromís de fer moltes coses. Clar, és que els videoclips ja sé que els fas molt bé. Sí?
Sí, ja saps que la meva debilitat és la platja de Tarragona, i és que, a més a més, estàs caminant per la platja, estàs al mig de la rambla, que jo no sé si els llocs on te poses, si jo que dius, mira, aquí és un lloc favorit meu, fem-ho aquí. Sí, sí que és veritat que abans ho estudiu, o sigui, vull dir, faig la producció dels llocs,
I vaig directe. Perquè, clar, abans el que feia, però, clar, molt amateur, era anar pels carrers i dir... Aquí? Este, este. Aquest foradet es veu. Aquest foradet no hi ha molta gent o no passeja tal, no sé què. No, però això ho feia abans, fa molts anys. Però, clar, ara, o sigui, lògicament, clar, també em conec tota Tarragona i tal, i em conec molts jocs, llavors, doncs ja...
Ja ho tens més o menys vist. Sí, o per exemple, quan vaig a viatge o alguna cosa, dic, aquí per fer un videoclip, i em quedo amb la ubicació o el que sigui, i dic... Home, també aneu, per el que he pogut veure al videoclip, que després m'explicaràs quan no ho vau gravar i tot això, molta gent a aquelles hores, jo no sé si són les hores en què el Tarragona dorm, i en aquell moment dius, mira, són les 4 de la matinada, i jo he de fer que estem tots molt contents, però tinc una son que va...
T'he de dir que eren les vuit de la nit. Només? No hi havia ni deu. Què dius? No hi havia ni deu. Deu sí que està a tot arreu. Bueno, clar, sí, això sí. Perdoneu, senyor. Perdó. Perdó, senyor. Amén. Ara que estem en temps de quaresma... Sí, sí, sí, és veritat, és veritat. Clar, gràcies, sí, sí. Vinga, fa. No, no saps res. Que ve a Setmana Santa. Però... Però, bueno, això, Sílvia, que no... Que no hi havia ningú. Però...
Mira, perquè... O sigui, clar, jo li vaig dir a ma mare, que és la que m'ha gravat el videoclip. Ua, quina crac, llavors, eh? Ma mare és una passada. Mama, ets una crac, tu, eh? O sigui, fa de tot. Fa de tot. I al final, o sigui, li agrada molt el tema de la càmera, de la fotografia, dels vídeos i tal. I, bueno, aquí teniu la...
No, no, l'experiència és una passada. A més a més, és que clar, després vull entrar en quantes vegades vau haver de repetir, no sé si... Clar, després tot això és un muntatge de no sé de quantes hores, al final, encara que siguin 3 hores, 4 hores, són 3 hores i 4 hores que esteu al carrer. Són 3 hores, 4 hores que estem al carrer.
I pel que veig, jo pel que veig per la teva caroneta arriba un moment que tens un fred, sobretot que ara a la platja... Sí, no, és que a la platja feia un fred. Feia una rasca, eh? Feia una rasca, que mare meva, o sigui, no, no. Jo crec que tinc les orelles també vermelles, o sigui... I mira que ni amb el color del videoclip, o sigui, de l'editor ni res, no vaig poder fer res, o sigui... Home, és que és normal, perquè a més, quan fa que el vau gravar?
Aproximadament. Desembre... Desembre. Ah, ostres, esclar, que feia aquests dies... I a més, aquesta platja on és? Bé, això en realitat és Tarragona, o sigui, és Roda de Barà. D'acord. No l'acabava de conèixer, no l'acabava de situar. Dic, no, millor deixar una cala que jo desconec. A veure, hi ha moltes coses per aquí a Tarragona que no conec. Sí, és el Roc de Sangaleta.
Allà. Poses preciós. Sí. I, bueno, o sigui, clar, si és veritat que aquesta calada del Roc, o sigui, és que m'agrada moltíssim. I, clar, jo vaig sempre a veure la posta de sol, o sigui... És que... És una passada. I què passa? Que vam... Bueno, vam... O sigui, vaig pensar i vaig dir... Anem aquí a gravar, però després anem a Tarragona i anem pels carrers perquè...
M'agradava, o sigui, feia temps que jo m'agradava que volia gravar aquí per Tarragona. I aquesta cançó va ser amb el balcó del Mediterrani. Sí, sí, sí. A més es veu aquesta part verda i tal, que dius, ostres, que sembla que no sigui que ser el balcó del Mediterrani, però sí, doneu-vos un tomet que teniu, eh, tot això per allà. Sí, sí.
I és una mica, no?, la nit, o sigui, l'obscuritat... Como desconocidos, ¿sabes? O sigui, huele a como desconocidos. Però ara ve el desconocidos. Quan estaves escrivint aquesta cançó, ja t'imaginaves precisament tots aquests llocs. Més o menys. Sí? Sí, ja ho tenia al cap. Hola. Sí, sí. I sobretot, o sigui, volia que fos per a la nit perquè, clar, al final és una cançó, o sigui, trista. Sí. I, clar, o sigui, jo crec que pel dia...
No quedava un amic. O sigui, hagués quedat bé, però... Clar, però li donava aquest romanticisme, aquesta melancolia, no? Sí. Aquest puntet així d'això, d'estar sol en un món en el qual millor no acabes de... Efectivament. Perquè, o sigui, entrant en el tema, o sigui, al final, claro, como desconocidos. Claro.
La cosa és que, no sé si tu estàs d'acord o no, però últimament estem veient moltes persones... Aquesta cançó, bàsicament, és quan trenques una relació o trenques una amistat o el que sigui, és que al final ets completament desconegut amb aquella persona. I al mig ja s'estàs vivint 30, 20, 10, 5 anys. Estic parlant d'anys, eh? No de mesos o de dies. I de cop i volta aquella persona...
que dius que ha passat. Jo continuo sent el mateix i crec que tu també continues sent el mateix. En quin moment s'ha trencat tant que no ens coneixem. I per què no parlem? És com que les vides es separen i ja no tornen.
Llavors, o sigui, és aquesta ironia, la cançó, de dir, ¿por qué suele pasar esto en aquest món? O sigui, lògicament, en plan, cadascú pot fer camins diferents i tal. I potser un dia ens trobem i podem acabar de parlar i potser tornar una altra vegada on vam enganxar aquell fil. Allò que dius, diuen que en certs humans estem lligats per fils vermells.
que no veiem, que són invisibles, i que de tant en tant alguna vegada s'enreda més de l'habitual, i llavors és quan ens aturem més amb aquella persona, s'ha de ser enreda, s'arriba a trencar, aquella persona marxa i tens un altre fil que agafes. Efectivament. Ha sigut molt bo, la veritat. Ha sigut molt bonic, o sigui, quasi ploro.
M'ho vaig a emocionar. És molt bonica, la cançó. A més, t'afegeixo una altra que també crec que ens està passant i no sé si a mi ho vas pensar. Estem tan comunicats que estem incomunicats, de veritat. Totalment. O sigui, jo últimament el que estic veient i ho dic per aquesta societat que estem...
massa enganxats als mòbils i jo crec que la dopamina la tenim aquí i estem sempre amb el mòbil i comparant-nos amb persones amb tot l'entorn nostre i jo crec que és com que ens avorrim de tot i massa ràpid
No ens dona temps a conèixer segons quines coses. I sobretot perquè com nosaltres ja estem amb la dopamina aquí, de la rapidesa a rapidesa, amb el mòbil i tal, o sigui, volem tot ràpid. Llavors, què passa, per exemple? Aquesta cançó també és una ironia de quan volem tot ràpid i al final, o sigui, es trenca perquè al final no dura, perquè no tens el teu espai. No li dones la intensitat suficient per allò que vols fer amb aquella persona, amb aquella parella, o...
Doncs mira, que xula, eh? Sí, sí, sí. Aquest, como desconocidos, és una cançó que nosaltres presentem avui, ja fa dies que va, però m'imagino que... No sé si en paper... Ja fa molt de temps que ja l'havies escrit? Fa molt que... Sí, fa...
Fa, no un any, però potser fa uns vuit mesos, alguna cosa així. Sí, sí. Història real, història que te l'ha explicat, una miqueta de tot... Hi ha una miqueta de tot, o sigui, tu ja saps, Sílvia, que a mi, o sigui, m'agrada... O sigui, lògicament, a veure, els artistes, o sigui, els músics cantants i tal...
Jo crec que al final patim una mica el síndrome de l'impostor de... O sigui, escrivim des del nostre cor, de les nostres vivències i de les nostres experiències, però al final també posa un punt de fictici, no? O sigui, sempre. Llavors, és una barreja de tot. Perquè, o sigui, jo, per exemple...
en el món, la societat que estem, visquem, de tantes tecnologies, de comparant-nos, el que hem dit abans, de tot ràpid i tot, en fi, horrible, i sobretot en les parelles i tal, o sigui, veus que tot és molt ràpid, tot és molt superficial, doncs, clar, hi ha la barreja d'aquesta, de tot el que hi ha ara mateix, hi ha coses meves i hi ha també part una mica de fictícia, o sigui, hi ha de tot.
Saps per què t'ho preguntava? No sé si ho hem comentat alguna vegada tu i jo, però jo anomeno les cançons trampa.
I són trampa, perquè quan les cantes damunt de l'escenari, el dia que estàs fort, per el que dius i com ho dius, no passa res, pim, pam, pum, i la dejo, i aquell tení Madrid és una altra, però clar, quan són les cançons d'aquelles que te toquen molt endins i que te toquen la pell, a l'hora de cantar-les te pots arribar a trencar. I clar, com tornes una altra vegada a revifar, clar, estàs damunt de l'escenari. Com revifes tot això, no?
Home, jo he de dir que jo amb aquesta segurament m'emocionaria. És una cançotrampa. Clar, clar, efectivament. Lògicament, jo quan faig cançons, m'agrada molt, que ja ho hem parlat molt, però m'agrada molt explicar històries i narrar històries
que al final ja et dic, o sigui, sempre tenen un punt meu, o sigui, un punt d'experiència meva, no? Però a mi el que m'agrada és que cada persona, o sigui, es porti la cançó al seu... A casa seva. Sí, a casa seva, bàsicament. I que la senti com a seva. T'han arribat a comentar de dir, ostres, això que estaves cantant m'ha passat, o alguna, i ara anem a l'altra banda...
Que també hi ha alguna història de... I tu penses, això no és per on va la cançó? A mi m'han... O sigui, m'ha arribat a passar... O sigui, no m'ha passat mai. O sigui, vull dir, m'han arribat a escriure, per exemple, aquesta cançó m'han escrit molt i m'han dit... Me ha pasado lo mismo. Me ha pasado que me ha dejado y que tal. Sí, sí, sí. Me ha pasado que mi ex es un desconocido o mi ex tal, no sé què.
M'ha passat això, o sigui, comentar... Sí, sí, sí. Y digo, hostia, ¿dónde me estoy vendiendo? Lo estoy lavando a todos, ¿sabes? Sí, sí, sí. No, però que és normal, clar. És normal. És que tothom té una història d'amor que no ha acabat bé, o tothom té alguna amistat que pensaves que anàvem cap a la dreta, cap a l'esquerra, cap al centre, i després de cop i volta era tot fum. Efectivament. I etcètera. Sí, sí, sí. I al final la cançó va d'això, o sigui, al final...
O sigui, és... A veure, lògicament, quan es trenca, ja et dic, una relació o una amistat o el que sigui, lògicament, molts cops, o sigui, lo más bonito es dejar ir. O sigui, això és el més bonic. Però, clar, la cosa és el que has dit, no? O sigui, jo què sé, 30 anys, potser de parella, d'amistat o el que sigui. És molt difícil, eh? I després com a desconocidos. I és el que realment, o sigui, passa a dia d'avui. Llavors...
El que passa és que ara tens les xarxes socials, que encara jo crec que fan més mal. Abans trencaves, potser tu canviaves de poble, canviaves de ciutat, marxaves i potser no te trobaves amb aquella persona mai més de la vida. Però clar, ara, tenint amistats en comú, si no per una persona ho tens per l'altra, continues tenint aquesta comunicació amb algú que potser...
Vols dir que sí, un desconegut. Efectivament, que sí, no? I que si et donen likes, que si a lo millor, jo què sé, l'amic de l'amiga et fica la foto amb aquesta persona i tal, i tu dius, hòstia... Però, bueno... Me lo he visto. No lo he visto, lo lo paso, no? Sí. No, però al final jo crec que... O sigui, el més bonic és veure la gent contenta, no? O sigui, vull dir, quan deixes anar una persona...
Lògicament, el més bonic és això, deixar anar i que aquella persona tingui la seva vida, les seves coses i li vagi superbé. Jo, per exemple...
A mi és el que sempre m'ha agradat. A mi, quan m'ha passat alguna situació així, perfectíssim, que continuïs el camí. És el més bonic, això. Pregunta també de cara al futur. Ara estem presentant aquesta cançó, Como Desconocidos. Quina ens portes jo de cap o què estàs planejant de cara al futur? Estic fent... Estic acabant ja el disc, que ja sé que això ho he anat dient. Com ho feu?
Sí, sí, no, no, però ja, o sigui, l'any passat, o sigui, vaig dir que trauria el disc i tal cap a finals i principis d'aquest any, però vaig fer una mica de volta. Catzin. Sí, vaig fer una mica de volta de cançons. Val. I ara, o sigui, l'any passat m'ho vaig prendre de composar a tope,
I ara ja tinc totes les cançons i ara, bàsicament, estic, doncs, quedant amb el Xavi a fer cançons. I també a la teva mami, que vagi a gravar vídeo. Efectivament, a gravar vídeo, sí, sí. I la gent, sí, sí, també. Aquí, ho he dit, eh? Exacte.
Per ser que he vist que hi portaves la guitarra, que l'altra vegada et van quedar ahir... I avui la podíem fer. Aquests dos minuts de cançó, que és una meravella. La fem en directe. A més, em dic, mira, te tinc preparat el Reber perquè puguis tenir una miqueta... A mi és que sempre m'agrada quan em fiques... Saps que em despista molt, però hi ha un moment que em fas una V de Victòria i en aquell moment t'encafes diverses vegades.
Sí que ho faig, però... VD Victoria, que no els deixem... I això també ho fas al vídeo. Hi ha hagut un moment que teníem els dos Danis, un davant de l'altre...
I ha quedat una mica raro. Saps el típic camí que te fa per darrere? Doncs gairebé a tu mateix tu estaves fent fa una estoneta. Podria ser, sí. Ha quedat una mica divertit. Sí, la veritat, menys mal. La cantava en directe? Vinga, va. Vinga, va, som-hi. Darragona Ràdio, oients, como desconocidos.
Yo sigo sin olvidar los viajes que hicimos, los caminos compartidos. Y dime, juramos que iba a durar. Lo siento si hemos perdido, al final tocaba soltar.
Como desconocidos que un día juraron no soltarse jamás y en el camino duele recordarte y no poder hablar. Como desconocidos duele recordarte y no poder hablar dos extraños huyendo del mismo lugar. Como desconocidos
Fuiste mi lugar seguro, me juraste un mundo lleno de promesas. Fuiste mi carta de amor, mi tinta y mi pincel y tú borraste el ayer. Fuiste mi historia completa, pero el tiempo nos dio la vuelta. Fuiste, fuiste tanto y mucho que ahora tan solo...
Como desconocidos que un día juraron no soltarse jamás y en el camino nos perdimos sin mirar atrás. Como desconocidos duele recordarte y no poder hablar dos extraños huyendo del mismo lugar. Como desconocidos
Vinga, xics, vinga, va, una etiqueta més, vinga, va, va, va. Vinga, va, va, va, va. Vinga, va, va, va, va.
Ah, sí, Sani. Ho teníem preparat. És increïble, és increïble. Això no m'esperava, eh, Silvia? M'has fet una sorpresa, eh? O sigui... I per què no me deixes, que tenim aquí un quart d'hora, eh? Que han d'anar a les pantes. Ara faltaria això, ja.
Bueno, en totes les plataformes musicals tenim el videoclip, tenim la cançó, doneu-li like, sisplau. Sí. I esteu precisament pendent de les novetats que han de venir molt bones. Sí. I espero que us desitjo, que ja saps que portes obertes. Moltes gràcies. Tu me dices, bien, lo dejo todo. Abans una mica més amb el nuevo i potser millor no me trobes.
Dani, gràcies, gràcies. Moltes gràcies, Sílvia. Como desconocidos, aquest nou senzill. I el que dèiem, doneu-li like, comenteu, compartiu, feu-lo ric. I a més a més, mireu les imatges que el mío, potser esteu per aquí darrere, damunt l'alquetes d'aquest moment de la gravació, que el mío estàveu passejant per aquí, per la Rambla. Això segur. Moltes gràcies, Sílvia. Gràcies a tu. Adéu-siau, fins aviat. Adéu, adéu.
Te fuiste en silencio sin nada por hablar, como desconocidos te echo de menos.
Fans de Tarragona, de dilluns a divendres, de 6 a 7 de la tarda.
Què et sembla si véns amb nosaltres a la Submarino aquest cap de setmana? Perquè aquest dissabte, dia 21 de febrer, tenim els Cacho a Cacho en concert. Tributa Estopa!
Sergio, qué mal lo hacéis, por el amor de Dios. Sergio, hola, ¿qué tal? De cacho a cacho. Buenas tardes, Silvia. Buenas tardes, estoperos. Ostras, qué bien que me lo pasa con vosotros, eh.
Y espero que toda la gente este sábado pueda hacerlo en esa sala 1 de los submarinos, que yo creo que repetís ya, ¿es posible? Es la primera vez. ¿Qué dices? En los submarinos es la primera vez. Sí que en verdad que en Tarragona y por todos los pueblos hemos tocado en fiestas mayores, pero esta vez es un concierto exclusivo por el 25 aniversario de Estopa, de José y David.
Claro, claro, es que es eso, todavía con más ganas de hacerles este homenaje de este tributo que le hacéis, que, por cierto, que tú pareces, de verdad, a cantante, ¿eh? Bueno, llevamos raíces de cornellá y raíces de estremeña. No, no, pero es que tienes ese aire, ¿eh? Cuando cantas y eso, ese desparpajo y ese canallismo que tiene él, le pones, ¿eh?
Sí, bueno, intento hacer eso, recrear escénicamente lo que es un concierto de estopa. Y explícame entonces cómo nace este homenaje a estopa, en qué momento entramos a estopa a formar parte de tu vida, no sé si desde el inicio, desde que empezaron su carrera como tal. Sí, más bien fue en 1997 cuando ya teníamos las maquetas de estopa. Yo soy de Cornellà, soy conocido de la familia,
Y bueno, decidimos hacer en 2022 crear un homenaje donde la seña de identificación sea realmente un homenaje color bien definido y recrear los mejores éxitos de estopa. Esto nació en 2022 y bueno, hasta ahora hemos tenido la verdad que una acogida bastante maravillosa por parte del público.
No, no, bestial, bestial. Por lo que estoy viendo en muchos de los vídeos que tenéis compartidos, la gente lo entrega todo desde el minuto cero.
Sí, la verdad que estábamos contentos. Bueno, esto al fin y al cabo se trata de hacer un homenaje lo más recreativo posible y que la gente disfrute. Para eso que se hace, ¿no? Y que se queden, como decimos muchas veces aquí en la radio, los problemillas, que se queden en la puerta cuando se entra, se hace para disfrutar, para saltar, para botar, para quemar energía y para cuando salgas y te los encuentres de nuevo le digas, no, no, esta vez ya no me servís. Tira, tira.
Hace otro ratito, ¿no? Nuestro problema es ese, hacer un concierto en el que nos podamos dejar la energía para que en esas dos horas la gente, tanto la gente como nosotros, nos olvidemos de lo que hay fuera de la sala.
Háblame de quién son cacho a cacho. En qué momento, por una cosa, es que empecéis el proyecto como tal. ¿Siempre habéis sido los mismos músicos? ¿Se ha ido variando por cuestiones? Sí, qué guay. Siempre, siempre. El cual, por ejemplo, mi compañero que hace de José es Miquel Cubero. Tu brother, tu brother. Mi brother, mi hermano.
Claro, claro. Y luego al bajo llegamos a Nicolás Calciati, también. Es un argentino que está viviendo en España que vino a poder trabajar de la música y la verdad es un magnífico productor.
Y a la batería, pues llevamos al más jovencito, llevamos al jovencito el Cristian Pino, Cristian Pino Pérez, que es una maravilla, ¿vale? Más que nada, todos tenemos algo que ver con estopa, tanto John, por ser parte un poco más cercana a ellos, como Cristian, que ha sido formado por el batería de estopa...
Imagínate. Claro, claro, claro. Cada uno, por ejemplo, Miquel fue el profesor de guitarra del hijo de David. ¿Qué dices? Sí. ¿Qué dices? Y tenemos todo, hay un tramado que, bueno, ellos nos conocen, sus padres vienen a nuestros conciertos y de esto trata de disfrutarlo. Estaba pensando, ya que no puedo ver a mis hijos, al menos como si los tuviera. Sergio, ¿cuántas veces te han dicho David?
Muchas. Ya estoy cansado de que me lo digan, David, te queremos. Siempre decimos mi hermano Miquel y yo, somos los estotas del seno. Anda, no digas eso. Aquellas cosas de no tenerlos a ellos tal vez cercanos, os tenemos a vosotros.
Bueno, de eso se trata un poquito hasta donde queremos llegar los tributos. A pueblecitos que a lo mejor tengan pequeños habitantes o quieran disfrutar de un homenaje. Pues para esto estamos los tributos. Claro, claro, claro. Y además de tanto en tanto nos vais alegrando. Estopa porque todavía está ahí y está en alza a causa del que comentabas también, ¿no? De ese aniversario y de esa energía que desprenden los hermanos Muñoz.
Es maravilloso el mundo del tributo, porque la gente a veces se desenfoca y dice, ostras, los tributos hacen lo mismo que... Bueno, lo hacemos, sí, realmente lo hacemos, ¿vale? Pero, ¿y la de niños pequeños que están llegando a cantar a un vejez, estopa, al canto del loco? Exacto, exacto. Gracias a que los tributos estamos en activo. Sí, sí, sí. Y mira, te iba a añadir precisamente...
Ahora porque han vuelto de nuevo la oreja de Van Gogh con toda la historia que vino. Tú lo sabes. Pero claro, hasta ahora no teníamos la oreja de Van Gogh, hubo una parada, pero no se cantaban como tal todas aquellas canciones de los primeros discos. Solamente se cantaban los grandes éxitos y ya está. Yo en esto tuve la oportunidad de... Porque conozco a José y a David, ¿vale? Y tuve una oportunidad de hablarlo, ¿vale? De decir... A ver, ¿cómo te explico?
Bueno, los grupos, los milenials, no, le llaman grupos milenials, los del 2000, ¿vale? Que son Andilucas, La Oreja, cosas que, bueno, que se han separado y han difamado mucho, muchas cosas, como ya sabemos, ¿vale?
¿Vosotros me podáis separar? Dio, por favor, que no, ¿eh? Pero así es. Sí, sí, sí. Y me dijo, nosotros somos dos monstruos con una misma cabeza. ¿Dos monstruos con una misma cabeza? Con una misma cabeza. Qué bueno, ¿eh? La verdad es que son tal para cual unos y el otro no...
no sé quiénes son hoy en día. David es un tío fenomenal y tengo que recalcar que José es la persona más humilde y más noble de que conozco. Si te sirve de consuelo las veces que he podido hablar más con David que con José, también me lo parecen. Y a más a más muy sencillos. Es aquello de decirte... Muy sencillo, correcto. A mí me ha pasado, Sergio, de decirme directamente, José y David, antes de hacer la entrevista, dice, perdona, sé que hemos quedado hasta ahora...
Estás habiendo quedado para grabar, ¿eh? Quedas un poquito antes porque a la hora en cuestión no puede ser, la haces la previa. Y te dice, mira, perdona, es que hemos quedado a las cinco, pero no he pensado que tengo que ir a buscar a mi hijo. ¿Te parece bien y quedamos un poquito más tarde? Tranquilo, tranquilo, ningún problema, ningún problema. Que otro a lo mejor... Nosotros somos muy cercanitos a ellos, somos de Cornellà, somos de Sarsacapilla, nuestras familias se conocen hace muchos años atrás por el mismo pueblo...
Y bueno, fue una decisión. Me costó tomar la decisión, pues los conozco y me parecía un poco, sabes, inoportuno que me conocen y sacar un tributo. Pero la verdad... Pero qué mejor que tú, Sergio. Sí, la verdad que me felicitaron, nos felicitaron a todo el grupo, ¿vale? Por parte de la madre que les hizo llegar vídeos en los conciertos que nos han venido a ver los padres. Y la verdad que estamos muy contentos de poder hacer esto.
Además, el que decíamos, tú que los conoces, el cariño que más se le puede tener, yo creo que tal vez el único impedimento como tal es aquello, el respeto, que no se le pierde nunca, pero todavía se le añade más, ¿no? Es el respeto, es la responsabilidad, y es también, como yo les dije a ellos, que ese público que se debe, que son ellos quienes llenan las salas,
tener un respeto hacia la gente que está comprando una entrada para ver un espectáculo. Claro. Sí, sí, sí. Y a más a más que cuando salgan de allí que digan qué bien me lo he pasado, cómo he disfrutado, es como si hubiera estado viendo a los Estopa, para mí sois los nuevos Estopa y que a más a más que hacéis precisamente que la gente no se desenganche y que cuando Estopa lleguen a nuestra ciudad dices vamos a verlos también.
Claro, a ver, simplemente es eso, si Estopa, por ejemplo, no puede llegar o te apetece ver un espectáculo similar a Estopa, pues bueno, estamos nosotros. Claro. Estamos en este caso en la sala submarino de Reus. Venga, va. Recuerdo que la obertura de puertas es a las nueve de la noche, el concierto comienza a las nueve y media...
Y que ahí os tenemos. Tienen en lossubmarino.com Venga, va. Hay que comprar la entrada anticipada. Venga, que os ahorráis 5 durillos. Hay 5 durillos. Sí, 5 durillos. 5 anticipadas, 20 en la puerta. Y bueno, a expensas 100 últimas. Pues que no se duerman, que luego pasa lo de siempre, ¿eh? Por cierto, después de los submarinos, ¿hacia dónde vais? Próxima cita con vosotros. Barcelona.
Barcelona. Barcelona. ¿Casi casi en casa o no? Sí, sí, en casa. Empezamos el 9 de enero en Galicia. Nos enviaron allí a la otra punta. ¿Qué dices? ¿Y qué tal por allí, por las tierras gallanas? ¿Qué tal? Pues no te noto el deje. Ya hace días entonces.
Sí, hace muchos días y mi hermano me decía, mi hermano José, pero ¿cómo vas a cantar? Digo, yo, pues la de los chichos diré, el del medio de los chichos se me ha vuelto callejero. Este es el cuarto, a ver qué ha pasado, ¿eh? Claro.
Y la verdad que fue un éxito. Muy grande la gente de Galicia y la verdad que sí, sí. Llamadnos más veces que venimos. Llamadnos más veces. No os aturbáis. Fue duro porque fueron nueve horas y media. Es lo que tiene el coche.
Pero bueno, la verdad que muy agradecidos por todos los lados de España donde estamos yendo, ya está. Me alegro, me alegro, pero muchísimo, muchísimo. Pues a la próxima cita con vosotros en Barcelona, que lo vayan mirando a través de las redes sociales, que ya lo tenéis. Sí, lo pueden seguir en Instagram como Cacho a Cacho Tributo. Ajá, muy bien. Y tienen todos los conciertos, tienen la lista de todos los conciertos y luego semanalmente nosotros disparamos el cartel del evento que viene.
Y ahora te pregunto aquellas preguntas dificilísimas, dificilísimas. ¿Qué canciones de estopa no pueden fallar en un concierto de los cacho a cacho? O eso o no bajéis del escenario, vosotros mismos. Voy a empezar con la primera. Venga, vaya, retaila.
Cacho Cacho, que es el nombre del grupo. Sí. Como Camalón. Hombre. No puede faltar, por ejemplo, el del medio de los chichos. Hombre. Vino tinto, tu calor, la raja de tu falda, partiendo la pana, demonios. O sea que son cinco horas de concierto aproximadamente. No, son dos.
Son dos, que ya tengo mis años y ya hay un punto que también me cuesta, ¿eh? Pero si te he visto que estás estático, ahora aquí, guiño, guiño, guiño. Si estás parado, si no, te he visto moverte mucho, ¿eh? No, no, no. Qué broma, qué va, qué va. A ver, te digo a los chicos chicos bajar un poco, bajar un poco, que yo ya voy rozando los cuantípicos. Aquí estás hecho un joventuelo, ¿eh? A ver, nada, nada.
Bueno, pues eso es el estar ahí con vosotros. Agradecer también a Radio Tarragona por este soporte que estáis haciendo del evento. Y a ver si nos ponemos... Pues venga, a ver si tenemos la oportunidad. Recordamos, este sábado, ¿eh? No es sábado que viene. Este, este. El día 21. Pues yo te invito. Y podemos hacer una cosa, Silvia. ¿Te apetece hacer un sorteo de dos entradas?
¿Lo hacemos? Pues venga, lo dejamos aquí en abierto. La primera persona que nos llame después de la entrevista, al 977-244767, se dan dos entradas para ellos.
Dos entradas para que vaya a ver el concierto. Para que no vayan solos, porque si das una queda ahí solita, pobrecita ahí. No, hombre, no, con la pareja, con el amigo. Para el que lleve el coche. Yo siempre pienso para el que lleve el coche, si tú no puedes conducir que lo lleve otro. Oye, me ha tocado dos entradas para el concierto de los cachos, pero yo te doy una para que tú me lleves. Claro, es como hacerlo como a medias, así tampoco es ni una cosa ni la otra.
Venga, va, ahí lo dejamos. 977-2447-67. El teléfono de Tarragona Radio, que nos llaméis. Y aquí estamos. Sergio, cacho a cacho. Muchísimas, muchísimas gracias. Y yo tenía la sensación de que había hablado ya contigo un montón de veces. Imagínate, ¿eh? Como si ya nos conociéramos de toda la vida. Eso es bueno. Pues de nuevo, gracias. Y un besito enorme. Pasadlo muy bien encima del escenario. Hacednos sudar. Y así, a cacho a cacho, nos comemos a los estopa con vosotros.
Muchas gracias, Silvia. Muchas gracias. Los esperamos a todos el día 21, sábado a las 9 y media en los submarinos. Y nada, larga vida, estopa. Un saludo a José y a David. A por 25 años más. Venga, va, que no se diga. Gracias, un besazo enorme. Adiós a Dios. Gracias.
Doncs ja sabeu, aquest cap de setmana tenim amb ells en concert. Són los cacho a cacho.
Un poco más que yo sé que la sonrisa que se dibuja en mi cara tiene que ver con la brisa. Caballita, tu mirada tan despacio y tan deprisa, tan normal y tan extraña. Yo me pago la camisa como camarón.
Fins demà!
Doncs ja sabeu, el telèfon jo pensava que ja sonava. Dic, ja està, donarem aquestes dues entrades i així estaré tranquil·la. 977-24-4767. Si teniu ganes de veure els Cacho a Cacho, us convidem al concert. Ens ho deia ell. El nostre David personal dels Cacho a Cacho Tribut a Estopa. Que seran a l'os submarino aquest cap de setmana. I el que et deia, totalment recomanable.
Bona nit.
Tu mirada tan despacio y tan deprisa, tan normal y tan extraña. Yo me pato la camisa como camarón. Siempre bebemos más cerveza de la que podemos tragar. Vaya puta borrachera hemos cogido. Tu perfume es el veneno. Contamina el aire que tu pelo corta, que me corta hasta el habla y el entendimiento. Porque la droga te vuelve mi cabeza loca.
Me quedaré con muchas ganas de verte. Diuen que si la rumba corre per les teves venes i el rock tancen l'ànima, prepara't per una descàrrega de pura energia amb catxo a catxo. Aquesta banda tribut que porta l'essència del s'estopa a un altre nivell. Des de Sànils de Fons, des de Cornellà de Llobregat, et sonen...
Aquest grup ha sabut capturar la màgia dels germans Muñoz. Segons ens diuen, regalen al públic una experiència tan real que tancaràs els ulls i creuràs que estàs en un concert del Sastopa. Doncs ja ho sabeu, el 977-24-4667 t'està esperant. Recordo que la venda d'entrada anticipada ara mateix és de 15 euros, el dia del concert és de 20 euros.
i que serà aquest dissabte 21 de febrer, obertura de portes a les 9, el concert a dos quarts de 10 de la nit a la sala 1, al carrer Granollers, número 11. Mira, corre allà, Granollers, estopa... Doncs això, que estàs més que convidat. I amb ells, amb els catxo a catxo, us diem adeu. No, no, doncs no riguis, no riguis, que la cosa està... que ja s'acaba.
Gràcies. I demà hi tornem. Demà. Ui, demà. Ui, demà. Escoltau, ja ho veràs.
Bona nit. Bona nit.
Gràcies.
Serveis informatius de Tarragona Ràdio. Informació actualitzada a l'instant al 96.7 FM, tarragonaradio.cat, Facebook i Twitter. Tot allò que passa t'ho expliquem quan passa. Telèfon verd, digui'm. Vull llançar un moble vell. Què he de fer? Telèfon verd 977 296 222. La ciutat com t'agrada, amb una trucada. Ajuntament de Tarragona.
Dinovena edició del cicle de muntanya. La circular, amb Josep Sunyer. Doncs i el l'alpinista, càmera d'altura i fotògraf Luis Miguel Soriano, que estrena la dinovena edició d'aquest cicle. Fins al 26 de març, l'editori Pere Martell de la Diputació acull a projeccions i conferències amb referents a l'alpinisme, l'escalada i el cinema de muntanya, amb el títol i el lema La força del paisatge.
Lluís Miquel Soriano porta dues propostes, la mostra, entre llums i ombres, el pati de la Diputació i la projecció i conferència, muntanyes a través d'una càmera. Ha acompanyat l'alpinista Carlos Soria en nombre de ses expedicions i l'ha filmat als cims de 3 8.000, l'Anna Purna, el Can Xenjunga i el Manaslu. Destaca l'última muntanya on Soria va coronar el cim amb 86 anys l'any passat, convertint-se en la persona de més edat en assolir un sostre d'un 8.000.
En una entrevista a Pont de Mahoma diu que no eren molt conscients que estiguessin batent cap rècord i tampoc era l'objectiu de l'expedició. De hecho hace poco desde el par le mandaron, le han mandado ya una plaquita del récord Guinness y Carlos no tenía ni idea. Él quería volver, quería volver 50 años después, hacer ese homenaje, bueno, pues ese homenaje a todos, al pueblo de Sama, a sus compañeros, que muchos de ellos ya no están, con los que compartió semanas hace 50 años.
Y era algo mucho más sentimental que algo deportivo, un hito deportivo y tal. Y claro, cuando se dio cuenta de la que se había liado, él decía, pues la que hemos liado, me lo decía. Dicen, Luis, la que hemos liado, la que hemos liado. Pausa les ànima i cornyola del cicle. I ara, sortosament, tenim quasi 20 anys d'experiència. Aquesta base és la que hem volgut portar amb el cicle.
Gràcies als déus de l'Himalaya, la Diputació ens escolta, fa equip i està contentíssima de l'èxit de tots els perruquians que vindran i ompliran l'auditori avui i cada dia. Via Estetna, Llibertat Estel a Parès, amb vertigen, també de la Expedition dedicada a Wanda Rutievich o el curt a Connecting Trechime. També a Cesíria avui el presentarà Motivades, 25 anys d'escala femenina i clourarà el cicle Imar Navarro amb Front de Nord to the Nord.
I més coses perquè de cara a aquest dissabte, al migdia, s'inaugura l'exposició Teatre de Pel·lícula, furida la col·laboració entre la Sala de Trono i l'àrea fotogràfica de l'Escola d'Art i Inseny de la Diputació. Roger Conesa, professor i coordinador del cicle de fotografia a l'Escola d'Art, destaca que pels alumnes de primer curs es tracta d'una pràctica real molt interessant per demostrar el que aprenen a classe. A primer és important que entenguin com funciona fer una foto, les parts bàsiques, que són la llum, la velocitat i la sensibilitat.
Llavors, davant d'una obra de teatre en què tens llums molt específiques, molt puntuals, tens molta foscor, hi ha molt de moviment, aquests aspectes els has de tenir tècnicament molt controlats. I és una manera de dir, ei, ho he entès? La mostra s'ha fet en base a pel·lícules de 35 milímetres. Els podrà visitar fins al proper 31 de maig. Informatiu més relaxat, produt per Tarragona Ràdio, una xarxa de comunicació local de Catalunya.
Gràcies.
Avui al Pont de Mama compartim micròfon amb la nova generació d'esportistes que empenyen els límits del cos i de la ment. Parlem amb un convidat que a només 22 anys és un dels participants més joves i, de fet, al primer nivell de tot l'estat, seleccionat per disputar una de les proves més dures del món. La mítica Espartan Death Race, us ho trobeixo, alguna cosa així com la Cursa de la Mort Espartana.
De fet, des de ben petit, ha fet els reptes de la seva manera d'entendre l'esport i la vida, de la natació a les maratons, de campionats mundials d'obstacles a podis en curses extremes com l'Ultra d'Andorra i fins i tot reptes tan singulars com recórrer quilòmetres sencers fent només burpis. El 2025, l'any passat, va anar encara més enllà amb el repte Piraberest, corrent durant 53 hores consecutives la mateixa muntanya del seu poble fins a superar el desivell del sostre del món. Tot plegat amb un objectiu solidari, en recaptar fons per la investigació del càncer infantil.
Avui li preguntarem a Òscar Cadià, que ha pujat el sostre del món pels dos cantons, el tibetà i el nepalès, quantes muntanyes de Pira hi caben en 8.848 metres. Amb mi, per se, anirem també a fer esquí de muntanya. I ens ha dit un ocell que menja molt, el nostre convidat, però, esclar, també diuen que ho crema tot i que necessita molt de combustible pels seus reptes. Jove, inconformista i amb una pacient esgotable per posar-se a prova. Avui ens acompanya per parlar de reptes, sacrificis, somnis, que tot just comencen. Daniel Rosselló, de Pira, a la conca de Barberà.
Benvinguts al pont de Moma número 219.
El Pont de Mahoma, l'únic programa que et parla de muntanyes, des de les muntanyes, amb Josep Maria Bonatxí, Sebastià Poi, Ricard Fernández, Òscar Cadillac i Josep Sunyer. I la muntanya, sempre protagonista. Viu, sent i respira l'alpinisme. Ens acompanyes?
Avui amb Sílvia García a les Vies de Sol, control de tècnic, saludant els companys del programa. Jure Maria Bonacci, molt bon dia. Molt bon dia a tots. Que incorporem el tagamanent, eh? Vas anar al taga amb esquís a fer... No, amb esquís no, amb raquetes, que el taga és molt planot. Molt bé, molt bé. Ara ho explicarem, eh? I senglarisme, i vas anar a la moda com va anava, no? Bon dia.
També s'hauria d'aprofitar per una vegada que ens anem aquí d'Arragona de tant en tant. Si veieu la mola blanca, aneu-hi, que no està mal. Tu la mola l'has fet tants cops com la muntanya de Pira, el nostre convidat. Jo crec que he passat els 9.000 metres i els he passat. Molt bon dia, benvingut. Bon dia, com estem? Fem números, 8.848 metres, quantes muntanyes de Pira hi poden capir aquí?
La pira, la pira de muntanyes. Moltes, clar, moltes muntanyes. Depèn, perquè una cosa és estar-hi i pujar-hi, i l'altra és anar posant una muntanya damunt de l'altra. Aquí hi ha una gran diferència, que és l'alçada. I l'alçada, a mesura que vas pujant més amunt, et va consumint i et va restant més suïllis. I aquesta és la gran diferència. No... no...
Si anessin sumant totes les muntanyes, si faríem molts metres, jo penso que amb tota la vida fent metres i fent muntanyes en fan molts de metres.
No és un tema que m'apassioni, comptar els metres que fas durant la vida, però n'hi fas molts. Llavors, el fet diferencial d'una muntanya com l'Everès és l'alçada i la manca d'ogigen, i això amb altres muntanyes no es nota tant, encara que si sumem les muntanyes puguin arribar a ser tan altes.
Daniel Rosselló, bon dia, benvingut. Hola, bon dia. Com es diu la muntanya de Pira? Té nom d'aquesta muntanya? Aquesta muntanya es diu la bandera, perquè dalt de tot hi ha una bandera, bastant simple.
Vas tocar la bandera? Quants cops vas tocar la bandera? 86. Vas estar pujant i baixant, pujant i baixant, pujant, amb aquest repte solidari, amb beneficiar el càncer infantil, es va muntar un xou allà al poble, no? Sí, exacte, sí, sí, al final és un poble de... amb protesfaneix de res amb els 500 habitants, una cosa que passa, bueno, si vol que tothom...
L'important és que sí que realment no hi ha el factor de l'alçada, que facis 8-20 metres de desnivell, però sí que realment mentalment és dur, perquè pujar tants cops, tantes hores, a veure, no és un repte fàcil, és un repte que veig que, home, deuries patir el teu, perquè mentalment és dur, perquè pujar... Quantes vegades vas pujar? Això, 86. 86 vegades, és com si dius, anem al sens implícit, però 86 vegades...
Quants metres té? Els ballots marcaven entre uns 114 i 117 metres. Però tu pujaves 114 o això és l'alçada de la muntanya? O sigui, jo des que començava a baix fins dalt feia 114 metres de desnivell.
Deu tenir algú més perquè en Pira està bastant a l'interior. El repte és pujar 80 vegades en una muntanyeta, però molt petita que sigui, el mateix dia i 50 i quantes hores? Van ser 53 hores i 53 minuts, anem a 54 hores. T'ho va sortir sol, eh? Sí, total, dues vegades.
Aquí està la cosa també, o sigui, a partir de la segona tarda també el cap ja... No vas fent algun lupet, no?, per això. Sí, i tant, no vaig tenir el temps de campanya i... Vas dormir una miqueta? Gens, gens, gens. Va ser no n'estó. Va ser no n'estó. Exacte, sí, sí, sí. I clar, aquí vas entrar al guai del cap de... Hi havia llegit molt sobre el tema, també, d'al·lucinacions. Quants Red Bulls vas prendre? Em fot molt mal rotllo, tot aquestes coses, no n'hi ha hagut mai. I me'n van portar un i vaig dir no, no, és que em fot rotllo, no em mola.
No, que sigui, potser me'n passo. Bueno, de jovenets, 16-18 anys, tiràvem totes les nits, també. Tiràvem de Reus a Prades, o de Montblanc a Prades, o de... Això també ho vam fer. O de Valls a Prades. I, esclar, 25-30 quilòmetres per muntanya, senderons i tal, de nit. I, esclar, no existia el Red Bull, no existia res. A l'aigua i ja està. I més que res...
és com l'objectiu que tens, no? El teu ha de ser dur perquè mentalment ha de ser molt dur. Però n'hi ha, n'hi ha de reptes d'aquests, n'hi ha. El Kilian mateix va fer un repte de pujar no sé quantes vegades una muntanya de 4.000 metres durant 24 hores. O sigui, a veure quants metres feia durant 24 hores. Al final és un repte dur mentalment
Però vas aconseguir recollir i recaptació, que això és l'important. Sí, sí, exacte, es van recaptar 4.000 euros, vull dir, gràcies a tothom que va col·laborar i tal, o sigui que estic molt bé. Sí, sí, molt content. Això és més important, no? Exacte, sí, sí.
No són coses solidàries, que la gent respongui i que et deis que el teu esforç no ha sigut en va. Sí, i molt agraït, perquè va haver molt bona resposta. La cursa de la mort espartana, l'Espartan Race, això és a Vermont, als Estats Units. Exacte. Quan és la cursa aquesta? Bueno, cursa no és una cursa, són 72 hores de coses que et van fent, no? És a dir, físiques, no saps què farà, no saps què passarà allà.
No, vull dir, de fet, dintre de la complexitat, si li vols dir així, de la cursa, entra aquí tan pocs hores quan comença. Vull dir, nosaltres ens ha dit que del 25 al 29 hem de ser allà. I he vist anys, per exemple, que els hem dit, doncs, veniu a les 4 de la tarda, començarem a les 5 del matí, i la gent ja es planifica com a dormir, no?, doncs, dormo menys i així, vaig més descansat i puc dormir després, coses per l'estil. I a les 4 farem el control del material. I quan arriben allà els diuen, no, no, que comença ara, que... Vull dir, que els hem enganyat, no? Llavors, clar, va la gent sense dormir i comença la cursa sense dormir. I, bueno, coses així. La cosa és anar-te a això, a trempejar, a pute
¿Por qué te metes ahí? ¿Por qué te hi fots aquí? No ho sé, al final...
Funcionem, vull dir, les persones no crec que funcionem per punts de referència. O sigui, un cop has fet, per dir-te alguna cosa, has corregut 10 km o l'altre, és que fa una muntanya, m'entendreu, no? O sigui, has fet una muntanya i dius, vinga, va, què serà el següent? Vull dir, ara he tingut aquesta sensació de, hòstia, el que ha sigut, el que m'ha costat, i després vaig i dius, uau, el que acabo de fer. I clar, tens aquesta referència ja que ha pujat molt. I dic, ara per tornar a trobar aquest punt d'excitació de què m'ha agradat fer-ho, he d'anar més enllà.
I clar, després de fer això, que van ser 54 hores seguides corrent, 200 i escaig quilòmetres, dic, què serà el següent? I mira, m'apareix aquesta cursa, la vaig veure, ja feia temps que li anava darrere també, i just van obrir places per poder escriure un correu i poder-te apuntar, i vaig dir, vinga, dic, provem-ho, és un bon repte per superar el que havíem fet anteriorment.
Jo penso que per entrenar-te per això fas uns carros de foc, tot seguit, que són ja bastantes hores. Nosaltres quan ho vam fer vam fer 17 hores i ja fas 86 quilòmetres i estàs preparat per tot. Dius, haig de seguir, haig de seguir, perquè haig de tancar el cercle. Hi ha vegades camines, hi ha vegades corres, hi ha vegades et pares i veus una infusió, hi ha vegades...
I en definitiva és això, és endurances. Aquest home et fa tres carros de foc, te fa tres voltes, eh? Bé, fa tres voltes. Al final és un ritme d'ésser. Si t'acostumes a fer-ho, ho faràs. Passa que llavors, quan tinguis que reptar per terra, t'hauràs d'acostumar a portar unes colzeres i caminar per allà i unes ginolleres i arrossegar-te per terra.
A l'Emili, eh? Vaig guanyar unes quantes medalles, eh? Sí, sí. Perquè vaig quedar campiona a Melilla, a Granada i a Toledo. Vull dir que... I era tot a base d'entre cometes...
Bueno... Sí, putades. Putades d'aquestes. Que guai. De joves éreu terribles, també, eh? Era? Éreu terribles, de joves. A part que estàvem molt forts, també. De joves estàvem molt forts. Bueno, perquè... Després el Nanga Parbat... Hi ha una cosa que és...
Bueno, avui en dia jo penso que la gent no fa... no arrisca, no vol arriscar si no hi ha una recompensa, un premi, no sé què. I aquí no hi havia cap recompensa. Jo sé que mentalment tenia la recompensa. Perquè si jo em dedicava a fer això i era bo, jo sortia cap a la península. Perquè allà, si no, te tiraves un any a l'Àfrica. Jo sortia cap a la península. I aquest era el meu premi. Jo podia viatjar...
I viatjar cap a la península. Aquest era el meu premi. I crec que hi ha d'haver algun estímul. I això em va permetre als 16 anys formar un equip de muntanya amb mi i uns quants amics més amb la Creu Roja.
i tenir un projecte que creia en una persona de 16 anys i ens donaven material, mosquetons, no teníem res nosaltres, no teníem ni cinc, i creien en nosaltres. Doncs vam aconseguir això, formar un equip de rescat de muntanya amb la Creu Roja, i després ja vaig ser monitor als 20 anys, després vaig atravesar l'Àfrica, després va vindre el Naga Parbat, però va ser sempre arriscant.
Hi ha qui avui en dia no vol arriscar res, si no hi ha una recompensa aviat, i moltes vegades a la vida hi ha que arriscar. No dic arriscar físicament, arriscar moltes coses, arriscar, deixar feines, deixar... Clar, això t'ho pots permetre segons en quina edat, després potser no t'ho pots permetre, no?
Tu fas de sanitari, no, amb en Daniel? Exacte, jo vaig fer, ara farà 3 anys, vaig fer emergències, l'únic que, clar, vaig començar a empalmar, just vaig acabar emergències i vaig començar amb els Mundials. I, clar, m'exigeix moltes hores, i és una feina on hi vull entrar i estar estable, i tinc objectius després a llarg plaç d'oposita cap a bomber, cap a salut marítim, vull dir, és el que m'agradaria. Però, home, ara que m'està tirant això de les curses, i que què, durant 3, 4, 5 anys ho puc aprofitar, dic, hosti, doncs si puc tindre feina és on ho vaig trampejant, gràcies als espònsors també, doncs puc anar tirant una mica.
i puc disfrutar del que ara m'agrada, doncs ho aprofitaré. Al final de 22 anys, dic ja, quan em toqui el moment, ja hi entraré i ja ens hi posarem bé. Hi ha el tema físic i el tema mental aquí, eh? Amb el repte que t'hi és, eh? I quan fas muntanya, soc que també hi ha el tema físic i el tema mental, eh? I algun cop ens has explicat que el tema mental també és molt important. Sí, clar. Jo recordo que una vegada m'explicaves que quan estàs a 8.000, si mires enrere i veus que algú tira avall, el teu cap te diu... gira cua, no? És a dir, que hi ha un tema que també és molt d'aquí, no? A les muntanyes, que ell tu més ho trobaràs allà, no? Hi ha un mes... O sigui...
El físic, quan diu prou, pot una mica més, no? Però el tema mental també l'has de treballar, o no? Sí, clar. És que jo penso que hi ha un 70% de mental. Perquè físicament, si estàs bé físicament, t'ajuda a superar el tema mental. I el tema mental és molt important. El que deies tu dels bombers, el dels bombers...
Hi ha molta gent físicament preparada, però mentalment no estan preparats. I... No sé, et diria el 80% de la teva edat de gent, nois i noies, volen entrar bombers. Vull dir, no sé qui treballarà. En aquest sentit, vull dir perquè...
és que és una cosa una mica complexa, perquè tenen dies, perquè poden disposar d'això, llavors si no entren... O sigui, hi ha gent, jo he conegut gent,
Perquè he ajudat a entrar molts bombers. I tinc molts amics que preparen per la gent per entrar bombers. I físicament ho acaben aconseguint, però mentalment no ho acaben aconseguint. Llavors estomen el psicotècnic perquè no estan preparats. Llavors també és bastant dur perquè després un cop entren, moltes vegades la realitat de treballar 3 mesos i anar a temporada i 6 mesos,
Després, quan has fet deu anys així, no saps què és treballar. I quan tornes i la teva plaça està ocupada, doncs vés a buscar ferits a la carretera. Quan comences a replegar braços i ossos trencats i gent bocins, la gent agafa unes depressions de cavall. Llavors tot això no ho expliquen abans d'entrar.
i veus aquesta realitat. I després també hi ha gent al revés, gent que hi estan per passió, passionals, i que a més a més no sols treballen allà, sinó que treballen amb més feines. I vull dir que està molt bé, però que també és un tema dur, que hi ha més coses a la vida, hi ha més coses a la vida per poder fer. No s'acaba tot així.
Bé, tot són feines vocacionals. Si no tens vocació d'ajudar la gent, és com la gent que es presenta a Mossos d'Esquadra i no té vocació. Esquadra has dintre vocació de policia, perquè és que si no, allí fas bulto. Aniràs a fer les teves hores i ja està. Llavors, aquests cossos interessa que estiguin ocupats per gent que tinguin vocació.
Que el tingui d'estar fort, sí. Jo prefereixo un bomber amb molta vocació i m'és igual que si està fort o fluix. El que vull és que el tingui vocació de salvar-me i d'arriscar la seva vida per salvar-me a mi. Perquè si va guanyar el seu sou i no té vocació, no ens va per res. Totalment. M'agradaria fer salvament perquè ja he estat. És una persona que tens vocació per salvar...
Som feines que a la muntanya et dirigeixen molt. A tota la gent que fa muntanya jove els agrada l'escalada. M'agradaria rescatar gent a la muntanya perquè m'agrada ajudar la gent quan està a la muntanya. Aquesta persona té vocació. Però si hi poses una persona que...
que és escalador, però que no té vocació d'ajudar la gent, ja l'han bifiat. A tu et conflaix una mica tot, l'esperit d'aventurer, l'esperit d'ajudar també com a sanitari, no? Sí, sí, sí, jo vaig començar, bé, només acabar l'ESA de fet vaig fer salament i socorrisme, perquè vostè ja és una cosa que sempre m'havia tirat, el fet de...
Vull dir, clar, això de les curses al final m'ha sortit tard i ha sigut una cosa de més a més, però el meu objectiu era això, era tirar cap aquí perquè sempre és una cosa que m'ha tret. I el fet de, per exemple, quan fer les pràctiques d'emergències, de dir, hosti, noto que dintre la situació puc estar bé, puc controlar, puc ajudar. I ja que puc arribar a servir per això, doncs millor que fer-ho servir per ajudar la gent.
No, no, està clar, està clar. Ets com jo, salvament i socorrisme també soc jo, i també soc bomber voluntari. Vull dir que fer-te idea que al final la vocació és la més important, el que diu el Josep Maria. Perquè, bueno, jo estic ajudant a molta gent amb això, i inclús entrar a la Guàrdia Civil, entrar a Mossos, entrar aquí, i ets sorprès.
conec una noia que era, és, vaja, és arquitecte i la seva obsessió és entrar a Bombers, la seva obsessió i la seva parella també era arquitecte i la seva obsessió és entrar a Bombers, entrar a Bombers, al final entrar. Però li va costar, eh? Li va costar més de cinc anys, eh? Perquè... Bueno, són poques places i molta gent. Exacte. I aquí realment veus si és vocacional o no, vull dir, si després de cinc anys ho seguís intentant és perquè realment és el teu. Si a la primera dius jo que ho deixo,
Ara no l'he vist més. Però sí, sé que ha entrat. Escolta, Daniel, tens molt l'equip a l'entorn, és qui t'ajuda, amics, coneguts, saludats, a tot el poble. Sí, exacte. La veritat és que amb això tinc molta sort, al final és el que et dic. El viure en una zona tan petita també tots ens coneixem. I tinc la sort de... Hosti, és allò que dius dintre del lloc on soc. A vegades em sento famós de dir, hosti, això que fas, si et podem fotre un cop de mal amb això, amb l'altre... O sigui, realment s'agraeix moltíssim.
Perquè sí, sí, és un entorn molt maco. I aquí mateix, durant el Piraveres, que parlàvem, durant les 54 hores, hi va haver gent tota l'estona, que dius, no hi va haver un moment que estigués sol. Home, realment és algo d'agrair. El Daniel Parejo t'ha ajudat molt o no? Sí, sí, sí. Què ha fet el Daniel, a veure què ha fet? El Daniel és molt bo, editant vídeos, gravant, tot per l'estil. O sigui, tot això se li dona molt bé de sempre. I m'ha ajudat molt a nivell de fer-me propaganda, de fer vídeos perquè la gent arribi, per exemple, per aquí, per la...
pel Piraberès, doncs, de promocionar-ho perquè la gent ho veiés, perquè pogués donar diners, vull dir, tot el tema de xarxes i tal se'm va ocupar moltíssim i s'agraeix molt. I el Pau Ferrer, què fa el Pau? El Pau, a la seva manera, és present a tot arreu. O sigui, des de petits que anem junts, igual que amb tota la colla de Pira, i sí, sí, la veritat que és a tot arreu. Anem a Pira, va, anem a Pira, va, anem a veure quin temps fa per Pira.
Daniel Parejo, què tal? Bon dia. Sí, bona tarda. Bona tarda, bon dia, bon dia tot el dia. Pau Ferrer, què tal? Bon dia. Bona tarda. Bona tarda, bon dia. Bona nit. Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què tal? Bona nit, què
Què dius, tio? Com estàs, tio? Bé, molt bé. I cabron. Molt boniques paraules, tio, molt boniques. Ja, m'estic esforçant, gràcies. T'ha canviat el to, eh? Estàs amb els col·legues, ara. Sí, sí, sí. Bé, clar, escolteu-me, ara que no ens escolta ell, dieu-me cosetes del Daniel Rosselló. Daniel, Pau, dieu-me coses ara que no escolta. Què, Pau, comences tu o explico jo alguna? Tira, tira, tira, tu.
Bueno, pues, a ver, el Daniel, jo no he escoltat molt l'entrevista, m'han passat ara només els últims dos minuts, i no sé, me l'imagino que ha estat tímid, ha estat molt correcte, segurament. Bueno, el Dani és un tio que està completament pirat, així... És de pira, és de pira.
Llavors, el típic que es diu és molt amic dels seus amics, però és que de veritat que és un tio que ho dona tot per nosaltres, per la seva família, pels seus avis en concret. No sé, és un tio de puta mare, que et diria. I, bueno, al poble, tothom l'estima un munt. Bueno, tothom és el que dic. Tothom es presta per...
per ajudar-lo o el que faci falta, els nens, ja et dic, quan anem pel carrer l'hi do l'altre. O sigui, estem al bar prenent alguna cosa i passen els nens i l'únic que es pare a salvar-lo i abraçar-lo és el rostre. O sigui que és un tio que és molt estimat al poble. Però, bueno, ja et dic, els nens, els pares, les mares, sobretot. Però les mares també. I, no ho sé, és un tio molt guai, molt guai. Tu ets el pau o Daniel? Tu ets el pau o Daniel? A veure...
Jo sóc el Daniel. Pau, dispara't-ho, va. Vinga, va. No res, més que res, el mateix que ha dit el Dani, també. És un tio que és molt disciplinat i el mateix que ha dit el Dani, també. La Pira ara mateix és un exemple per tots els crius, per tot el poble, però també amb això la Pira Veres que estàveu parlant ara també va fer patir molt a tothom.
I el que ha dit a sons avis, també, sobretot, va acabar tot el poble plorant, perquè ho veig patir d'aquella manera i va fer patir a molta gent. Ja li vam dir que no ho fa més, però he dit que sóc una mula, també, però ell vol seguir, doncs que se hi hagi. Heu sigut molt correctes, eh? Molt bé. Estan continguts, no? Vull parlar de pitjor, sí, sí. Com diu el refran, el que no te mata te fa més fort. Exacte.
Bueno, escolta, aneu comprant billets per anar a aquest... a Vermont, eh, als Estats Units, eh? Aneu fent reserva, eh? Ja, jo és que m'ho penso, cada vegada que se'n va por ahí, però és que... ho diria a pillar només a prop, no? Que va mica lluny, eh? Jo, és que només se'n va a lloc rar, hòstia. A més, aquest... aquest no es fa exactament, no sé on és, això? Això ho fa just... vull dir, és als Estats Units dalt de tot, la frontera amb Canadà.
Sí, ara vai. Ja ho sé, ja. Jo te m'ho estimo. No ho sé, tu ja saps que vindré, però que tinc un problema que no puc venir, saps? Té pols avions, però increïble, eh? És Pitfield, no? Al poble, si aquí hi ha un Pallo que organitza això, no? Exacte. O sigui, ell és el que he dit, tampoc viu concretament allà. Ell viu damunt una muntanya, amb una granja, allà al mig, i fa tot això al voltant d'on ell viu. Però és una granja apartada al mig del Norrè, poder, no sé quan estàs realment de Pitfield, poder estar a mitja hora, és que no ho sé.
Bueno, si és una curs a nivell mundial, home, a veure, la gent, Déu sabia que ha d'acabar, perquè per moure...
tan personal i per escollir, perquè es deuen presentar 50.000, per escollir uns quants escollits d'allò minuciosament, per dir, aquest me la li, aquest el vull, aquest no, aquest és un min d'úndic, aquest no, fora. I vol estar fent un equip de gent que vagi a patir. Sí, al final per curs s'han trient 20 o 30, o sigui, tampoc és que dius, hosti...
Bé, de tot l'estat només hi vas tu Exacte, vull dir, espanyol de moment encara n'hi havia anat cap i també aquest any, soc el primer nari vull dir, tampoc hi va ningú més a part d'allà Daniel Pau, alguna cosa més? Bé, jo ara que parlàveu d'això de que només van els més pinçats volia posar una anècdota que just amb el Pau Ferrer la vam viure que era un dia que estàvem treballant a la cooperativa de Pira nosaltres treballem de nit un mes a l'any
Treballem de 8 a la tarda a 8 del matí. Doncs un dia de diluvi universal d'aquests que plou pràcticament cap amunt, poble sense llum, llamps a més no poder, trons... Doncs a les 3 del matí o així vam anar el Pau Ferrer i jo a fer un cigarro ja a la porta.
I al final de tot, a 100 metres, veiem una cosa que es mou i dic, ostres, què és això, tu? I en sé que empuguem una miqueta a la vista i veiem el Rosse sense samarreta a les 3 del matí, corrent al puto boig sense samarreta i amb un xaleco que no sé quant pesa el xaleco que ell que té, Rosse. Déu que no sé, sí.
El paio corrent, entrenant, a les 3 del matí, plovent amb llamps, però, bueno, què dic? Em pensava que molt. I ja està, doncs això, que no només van els més penjats i els rocs són d'ells. O sigui que ho farà bé, segur. Que sapira, sapira. Sí, exacte. Ho porta un àmbia. Bueno, Daniel, Pau, gràcies per intervenir, que no... I per la sorpresa, que s'ha quedat com a molt parat. Ara, però li canvia la cara, eh? Li canvia la cara, eh?
I escolta, recomanem el vi de la cooperativa, que és molt bo, eh, el de Pira, és que sí? Sí. Vinga, Xex, una abraçada. Salut. Adéu. Els amics són importants sempre amb aquestes mogudes, no? Sí, en realitat que sí. O sigui, el factor humà, no? I això, Òscar, tu no ho explicava molt de base, el factor humà, quan ets allà dalt, no? És a dir, quan estàs allà,
on sigui, al final afecta-ho massa. És estar molt a prop a Vermont, a prop de les White Mountains, allà al costat del Canadà on vaig anar. Jo volia anar-hi, però volia anar-hi a l'estiu, no era l'hivern. Jo volia anar a escalar aquella zona, no? Ha de ser una zona molt xula, muntanyenca.
I, bueno, això és el doble que l'ultratrail del Mont Blanc, que la gent... Hi ha qui s'hi tira dos dies corrent, bueno, 40 i escaig d'hores, doncs això va ser el doble. Clar, si pares i fas puzzles i fas reptes per terra i això, doncs són altres coses, i fas navegació...
Són altres coses que, en certa manera, aquestes transicions també han estat bé, però, bueno, si t'entrenes bé, tu ho aconseguiràs. Perquè al final això es tracta d'aconseguir-ho. Aconseguir-ho no, ha de portar la copa.
Cada cop és l'ús a menys, però... Aquí ha de portar, vamos, ens ha de passar el pal davant, home. Però això no sé com el Dakar, que els que hi van diuen que si acabes ja és un premi, acabar el Dakar, no? Els que hi van diuen que si acabar el Dakar ja és un premi, no? Exacte, o sigui que al final la cursa aquesta, des que es fa, que ara no recordo com va començar, però fa molt temps que es fa, l'ha acabat un 10% de la gent que ha fet aquesta cursa. O sigui que ara, per exemple, van fer... La de l'hivern passat no la va acabar ningú, i la d'aquest hivern que la van fer ara farà dos, tres setmanes, la va acabar un sol tio. I és bo perquè se'n van presentar 20...
A la cursa en van arribar 15, vull dir, en van haver 5 que pel camí van dir, jo em tiro del barco. I d'arribar a agafar el dorsal a començar la cursa, un també es va plantar. O sigui, de 15 van començar 14 ja. Home, bromes a part, bromes a part d'aquí que he dit, l'important d'aquestes coses és participar i poder aconseguir el repte. Hi ha una cosa molt simbòlica, no? Quan veus el Tour de France, per exemple, que és una gran cursa i que és molt dura,
A l'última etapa, la de París, veus que aixequen totes les mans, i dius que ja han guanyat tots. És que aixequen les mans perquè han pogut seguir acabant, tu. És una etiqueta, vull dir, hi ha els reptes d'un, que és guanyar, i els reptes de la gran majoria que és, hòstia, he pogut acabar, no? Exacte. A més a més, hem pogut acabar, però és que molts han tingut caigudes molt dures i han patit molt, i no se sap el patiment de cadascú, i al final col·lectivament arriben, no?
I això és igual que l'Endurance Man. Comencen 30, abans de començar ja se'n retiren, i n'acaben 6. I l'Endurance Man és 3 vegades a l'Iron Man. No sé si n'has sentit parlar. Va, ja està mirant, sí, però... Són 3 vegades, i llavors 3 modalitats. Comences amb la bicicleta, 400 quilòmetres, o 500. Segueixes amb la natació, 10 quilòmetres i mig.
segueixes corrent, que són 110 quilòmetres. O sigui, comences, segueixes, segueixes, i ho empalmes tot. Llavors, clar, qui ho fa més ràpid, és el que guanya. Normalment, si el primer, que és la bicicleta, ja vas fora d'uns temps que ells tenen com a mitja, ja t'obliguen a plegar, perquè, clar, si no ja estaries 4 dies, i llavors...
Bueno, doncs jo, això, per fer un 8.000, jo anava a entrenar amb aquests, que aquí a Tarraona hi ha gent que ho ha fet això, eh? Hi ha uns quants que ho han fet i ho han acabat. I en feien com a 3 cada any, eh? Anaven en 5 i n'acabaven 3 cada any. I, bueno, es tiraven 2 o 3 dies fent l'activitat, no? Marxaven els dijous i divendres a la tarda i dissabte i el diumenge i tornaven el dilluns i a la meva anaven a Eslovènia o anaven a Tenerife o anaven a...
Doncs això és un ritme d'hiesel que et prepara per fer coses d'aquestes.
I el... I el del Dàcar, a mi... Perdona que et digui, però no és el mateix. Perquè el Dàcar, nosaltres vam... Abans d'existir el Dàcar, vam atravessar l'Àfrica. Allò és dur. El mes d'agost, al desert del Sàhara. Amb tot terrenys. No el del Dàcar, eh?, amb uns cops superpreparats. Amb el que sé que es descriu, eh, del sol. I el del Dàcar, sí, està molt bé. Depèn de la tècnica i tot el que vulguis. Però, bueno, per duresa, duresa,
és més això que físicament, l'altre està bé, però depèn d'una maquinària i d'unes marques i una sèrie de coses que no és el mateix. És diferent, són reptes que no tenen res a veure, crec, amb els altres.
Sí que físicament el de casa és dur, perquè els veus fets pols quan surten dels cotxes, però és com tu quan fas un viatge fas mil quilòmetres un tiró. Exacte, s'haurien fet pols del cotxe, perquè jo n'he fet molts de viatges de mil quilòmetres i surts que surts plegant. Total. Va ser que corres 56 hores, és una altra història, no? Bueno, tot te lo sé, o sigui, sí, sí, sí. I vas dir que eren 200 i escaig quilòmetres, no? 200, 12 van sortir, sí, sí, sí, sí.
Però és el que dieu altres. El cos, òbviament, com deies bé, el cos t'acompanyarà i farà que el cap vagi més bé, perquè si tu et notes bé físicament, el cap també estarà més a gust. Però, al final, el que realment entejo és el cap, perquè és això, partides, tantes hores sense dormir, ja se t'enva completament. Vull dir, per la noció del temps, inclús la muntanya ja la veia diferent, a mirar que l'havia fet vuitanta i pico vegades, i em va canviar completament, la veia diferent, va tenir al·lucinacions a les nits... És això, el que acompanya més és el cap.
Els nits ho veies diferent. Les ombres veies... De qui he tardat tant? I a la meva tardaves el mateix i t'assemblava que era una eternitat. M'està acostant això. Després, quan se't feia de dia, també devia ser molt dur. La sortida del sol, sí, molt dura. És molt dur perquè el cos fa com una reacció al metabolismo. És molt dur. I això a la muntanya, quan fotem un bivac a 8.000 metres, bueno, doncs...
tu no saps si el dia següent estaràs viu o estaràs mort. Llavors només un sol pensament d'això et pot entrar pànic. I en canvi tu, si et desplomes allà, estàs al costat de casa. És que aquí està. Aquí comencen a canviar les coses, els paràmetres comencen a canviar.
Jo puc ser molt valent perquè al final sabia que és una muntanya que té un quilòmetre i alguna cosa. Estic allà al costat. Jo a nivell d'aquest joc psicològic de l'alçada... Segur que no volen que mori ningú, segur que us faran portar algun geocaching d'aquests, alguna història, que els hi delati amb ells on estàs, per si hi ha que venir-te a buscar ràpidament. Llavors, m'hauran el que faci falta, tots terrenys, helicòpters, o el que faci falta.
I et faran pagar una bona assegurança i tot això. Al final... Bueno, està molt bé. Ja ho aconseguiràs. Que el deixes aquí a la Passemper del Terraco... Has vingut aquí i ara aquí t'has compromès a aconseguir-ho. Sí, ja no, ja no en queda altre. Quan estigui a la Passemper del Terraco i no para fins a arribar a València, eh? 250 quilòmetres...
Això és el que vam fer amb un entreno per anar al 8.000, perquè el divendres fèiem bicicleta, el dissabte fèiem natació i el diumenge fèiem muntanya. Per no empalmar-ho tot, anàvem a casa, reposàvem, dormíem i això, i l'endemà seguíem. I fèiem més o menys la meitat. Vam fer d'aquí a València amb bicicleta. Pel Pla, sense vent, perquè no...
I al final aconsegueixes tu tenir un ritme diècil que ho enllaces tot, el reptar, el navegar, l'orientació, el córrer, el grimpar, perquè segur que es fan passar per terrenys de grimpar també una miqueta, no? I tu passaràs de conya.
Segur que sí. Escolta, com et diuen els col·legues? Com te'n diuen? Rosse? Sí, o sigui, normalment... És com que et dic, és un poble molt petit. Llavors, abans de mi, hi va haver un Dani, i a sobre li va quedar Dani, i hi va haver un altre que es deia Daniel, i llavors van ficar Daniel per separar-lo, i clar, hi havia el Dani i el Daniel, i no em podíem dir Daniel, i van passar a Rosse, de Rosselló. O sigui, et diuen Rosse, eh, allà? Et diuen Rosse, sí. Et posa't els auriculars, que poden dir una cosa, va, a veure què et diuen per aquí, eh, els auriculars. Anem a sentir què et diuen, a veure què et diuen. Hola, Daniel. Hola a tothom. Aquesta no te l'esperaves, eh?
Doncs no, res, dir-te que estem molt orgullosos de tu, que el teu germà no t'ho diu, però també, que tot això és una bogeria normalitzada a casa nostra. Des de fora sí que es veu potser un món, però nosaltres ho tenim ja tot.
Com si fos, bueno, vaig al cinema. La logística la tens coberta per part de la mama, ja ho saps. I escolta'm, que si del Mercat Central també te volen patrocinar, jo encantadíssima de la vida, ja ho saps, això. I no res, que tiris endavant, que el patiment de la mama és relatiu, perquè jo sé que podràs amb tot, que tens capacitat per tot, tens molt de seny, encara que no ho sembli.
I anirà tot superbé. Que moltes gràcies per l'oportunitat, per la visibilitat que et donen i que no canviïs mai. Sempre endavant com un bon espartano. A per totes.
Sons cabrons. Un missatge molt alegador. Ara ja has llançat l'AM i ara ja l'has de... La mare és ta mare. Rosa Maria López, la mare de la Diego. Estem com pinxats amb ella, que ho sàpigues. Ja m'ho pensava. Ara només n'hi ha una i segur que ho aconseguirà. Escoltat el que he dit, segur que ho aconseguiràs.
Es farà tot el que es podrà, sí, a veure, al final és això, jo realment ho passo molt malament, vull dir, per la gent de casa, o sigui, hi ha un nivell de mi, bueno, us ho reto també, quan m'ho estàs fent, dius, jo estic on vull estar, vull dir, estic fent el que m'agrada, però saps tots els que pateixen darrere teu, i és això, tant a nivell de ma mare com els meus avis, hòstia, mi sap fatal perquè ho passin molt malament. Bueno, però és una cursa que és molt dura, és duríssima, el que feu,
Però no hi ha el perill, potser, de fer un 8.000. Aquí està. Llavors, que t'ajugues la vida, perquè ell se l'ha jugat moltes vegades, i aquí m'han sigut tèstics d'això. Llavors, dintre del dur, que és el teu, està una miqueta...
controlat, no?, el tema aquest, llavors és una tranquil·litat. Sí, sí, és on volia arribar, jo, el que de futbol ho admiro completament, perquè jo és això, jo soc molt valent a una muntanya que està a cinc minuts de casa meva i aquí em puc portar a l'extrem que vulguis perquè sé que si passa alguna cosa estic a res de casa. Però clar, jo feia això, que sé que qualsevol cosa que es compliqui ja serà, perquè clar, al final un mareig ja és una complicació gegant. Vull dir, jo això és que no podria... Això mentalment et relaxa bastant, sapia que estàs bastant... a l'entorn el tens bastant cobert,
però també... Bona música. També te'l torna a fer dur, te'l torna a fer dur perquè es pot transformar mentalment en una monotonia. Però bueno, si hi ha tanta varietat de fer coses, no serà monotona. Mira, Roser... Roser? Sí, sí, sí. Fic una batalleta que vam explicar amb l'Òscar. Aquesta, el cançó que sona.
Estava amb una cassete, amb un cassete, són els cassetes que havien abans, les xitxos i aquestes coses, i l'Òscar, quan va anar a fer la Baix Kènia, la portaven conduït de nit, una cosa que no es pot passar, però és conduït de nit, perquè de dia es punia el casset. I portaven aquesta cançó en bucle. Posada.
I de nit l'anàvem escoltant, perquè aquesta cançó dura 20 minuts. I llavors, travessant les dunes del desert i tota la història de nit, amb les estels i amb els llums del vehicle, i orientant-nos amb brúixola i res més, anàvem escoltant això i anàvem com... anàvem delirant, anàvem...
somiant, somiant truites i anant atrevessant. I al matí, com que ja estàvem exhausts, ens posàvem sota el cotxe, perquè el termòmetre estava a 50 graus de calor, i quan volíem tornar a posar la música, s'havia fos. El caset s'havia fos com la mantega, saps? La mantega, allò que és fon, i tota l'aparell, i les finestres també s'havien caigut, perquè ja no aguantaven la... No hi havia electricitat, anaven així... Ho penso, ho penso. Uau, que fort, o sigui...
Era l'Anne Rover, no? O era això? L'Anne Rover i Jeep Comando. El Comando. Comando, sí. I a l'Sky era tremenda. A l'Sky del seient era una cosa com... Et quedaves socorrimat. Socorrimat d'anar amb pantalons curts i et quedaves socorrimat. I has de posar uns draps allà per...
Bueno, era constantment una aventura. Era una aventura. El radiador sempre estava entre els 90 i els 100, entre els 90 i els 100, bullint, eh? I llavors, jo sabia parar i deixar el que baixés a 90, i llavors podies tornar. Que el 90 ja bull, és clar. Quants dies va l'estar així? Quatre mesos. Uau. Ja el llibre, si vols deixar el llibre, la vaig quedar de 2,74. Vale. Sí.
I llavors, doncs, bueno, això ho barreges, el reptar el poses a la muntanya, que ja després vam fer muntanya, després vam atravesar la jungla, amb palmeres, amb animals, amb fang, amb dies que només avançaven 20 quilòmetres, perquè el cotxe es quedava dins d'un clot ple de fang i...
i de sorra no hi havia ponts, rius, tallats... Bé, tot això seria la part que tu has de fer de navegació, no? Pels llacs, no? Que bo. I llavors, bivacs, tot això era base de bivacs, i menjar no n'hi havia, i diners tampoc. Teníem 17, 18, 19, 20, 21, 22 anys. Que bo. Que bo ser-te.
I estàvem lluny de casa, i no existia cap embaixada. I l'idioma, i les... i les malalties tropicals, i les vacunes. Llavors, va agafant una mica el caliu al cos i l'anaves preparant per fer altres aventures. I et vas donant compte que...
Que, bueno, que després als 20 i escaig, tu ara en tens 22, als 20 i escaig ja t'has preparat per fer moltes coses, però que el cos... Bé, jo he escoltat una cosa, que tens molt de seny i tot això t'ajudarà a tenir llarga vida i moltes activitats. I això és important. És l'objectiu. Sembla que siguem tots bojos, però no. Resulta que fem coses que semblen una mica fora de...
No, la mare ha dit dins de la normalitat, doncs dins de la normalitat, però amb seny. Exacte. Clar, l'objectiu és això, si realment és el que t'agrada i et fa sentir viu, l'objectiu és fer-ho com més com és millor, no? Vull dir, com més com puguis tornar a casa per tornar-ho a repetir fer-ho més gran, millor serà. Exacte. Segur que t'anirà bé. I si més no, et seguirem, no? Sí, tant, seguirem.
El que passa és que la pròxima vegada que faci reptes d'aquest tipus així, que ens ho digui, perquè estarem al llipira comptant les voltes. Hauria anat bé, perquè hi havia un moment que tothom anava perdut, eh? Quanta es porto, no ho sé. Vivaca la bandera, dalt la bandera, de la muntanya. No, ja n'han fet algun, ja. La bandera, allà dalt. Esperem que pugi, quan puja, anem ànims cap avall.
Quan és això de Vermont, torna'm a dir? Això és entre el 25 i el 29 de juliol, la cursa en si. El 29 de juliol. Sí, marxaré el 19. Al mig de l'estiu. Sí, total. Tens alguna cosa fins llavors per anar preparant?
Mira, clar, és que al final també això és molts calés. I llavors, a mi, òbviament, m'agradaria fer moltes més curses, moltes més borrades, però anem més pobres. Llavors, res, així com objectius. Ara, al març, faig dos curses seguides a Barcelona, així per relleus, de tema híbrides, que s'ha de fer tard de moda, vull dir...
és bastant per passar-me bé i prou. I així com el més semblant a preparar-me, el més semblant que trobaré aquesta cursa, vaig a fer l'Ultra d'Espartan, d'Andorra, que ja l'he fet una vegada, i al final aquestes són... L'últim cop que la vaig fer van ser 50 quilòmetres amb 4.000 de desnivell. I aquí dintre hi entra això, arrossar casacs, pujar cadenes, passar abraços amb cordes, vull dir coses per l'estil, que és el més semblant que he pogut trobar per aquí.
Però tu mateix et pots crear una cursa. Tu pots fer pira-mira-mà i ho fas 10 vegades, per exemple. I pots fer la volta al sister i la fas dues vegades per dir alguna cosa. Tu pots crear la teva mateixa... Tu has d'entrenar diesel i has d'anar fent, i has d'anar fent. I és més, tu passaries per pira i faries un mos i continuaries i digues... Cada vegada que passen per pira és el meu espònsor. A casa, tu-tun-tun, i al mercat, pum-pum-pum-pum, i després continues.
Si hi trobes un tractor pel camí, les pitges, que això... Exacte, sempre va bé. I vas aprofitar tot el que surti per anar entrenant. T'has de marcar reptes d'aquests. I si dius, doncs vull fer una tirolina, mentre baixo, doncs te l'instal·les una tirolina per allà de la Passanant o per un lloc d'aquests així, i fas la tirolina, i dius, ara em toca canviar d'activitat, la transició, i fas la tirolina. Això.
O el francolí ara baixa, també pots baixar un bocí de riu del francolí amb un bot i la traques allà a pica-mullxons o una mica més avall i has fet un bocí de riu. Vull dir que, invents, no pots fer uns coses. Ara el que em falta és el brujent. Si no vols, el brujent. Pots remuntar tot el brujent. Fins dalt de la farena. De pira. Jo coneixia un pirat que no era de pira, que anava a caçar sanglars amb una destral. És conya. No, no, no és conya.
Envia la coll xerrada. Era de bosca, era de bosca, eh? Si el preu anava a l'adastral, agafava s'assenglars amb una d'astral. Que animal, tio. Sí, sí, no, vull dir que pots suscar moltes... moltes varietats de... Sí, bueno, al límit el poses tu, no? No, no, també.
De la muntanya pots trobar de tot, eh? No, no, és que estiguis dient que és en sèrio, eh? Tenia un cuiner i un familiar d'ell que era de guesca, anava a sortir amb una destrala que salsa en glas, tu. Escolta, que hem d'anar a esquiar, a veure. Òscar, has fet esquí aquests dies de... Diumenge fem curs d'esquimó, d'esquí de muntanya, amb un club del centre excursionista de Llinars del Vallès, mitjançant la Federació, la FEC,
i estava amb dos monitors, l'Ivan i jo, i jo crec que van aprendre, van disfrutar, van fer tot el protocol de neus, d'avalanxes, de llaus, les cates de neus, les mesures, tot el tema de seguretat. Cadascú anava equipat amb el seu arba, pala i sonda, i llavors van fer una pràctica de pujar un desnivell de 300 metres
perquè en principi el dia estava una mica ventós i nevant, després ja es va despejar una mica, es va transformar la neu, es va posar bona, i vam fer aquest desnivell, després vam baixar acuradament fins on tenim el vehicle, després vam anar a dormir al refugi de la Vall d'Aran, al Mall de Poix,
I l'endemà anàvem a fer un corredor, però va estar mig plovent i nevant per la nit, i al matí va aparèixer tot blanc i tot amb una espècie de boires, i la neu estava pesada i humida. Llavors és molt important...
interpretar com està la neu per al tema dels riscos dels allaus. I tot i haver-hi un... Estàvem en una escala de 3, que ja és un risc alt, vam canviar un corredor bastant ample, però que és un corredor, i si baixarà, ho baixarà tot pel corredor. En comptes de ficar-se 14 persones allà al corredor, ens en vam anar al Port Illón, entre la frontera de la Val d'Aran i França,
i d'allà surten unes pistes per dins del bosc, normalment per dins del bosc no baixen els allaus, sinó no hi hauria bosc, i la cornisa de dalt del pic d'Eubàs estava una miqueta formadeta, però no era exigerada, per tant passes per sota i surts amb un coll, el cor de vareges, que està entre el pic d'Eubàs i un altre piquet, i l'altre piquet que estava cap a l'oest és el que vam acabar...
pujant i després baixar a esquiar fins al cotxe. O sigui, vam sortir del cotxe fent la pràctica d'esquí de muntanya. La gent va quedar molt contenta i... i repetim a final d'aquest mes, dissabte i diumenge, el 28 de febrer i el dia 1 de març. Llavors, doncs jo ja els hi vaig a baixar. Prepareu-se per on anirem. Tothom pregunta, i on serà? I com que sempre...
Hem de buscar el lloc que sigui més segur, no ho diem. És una mica sarmant el que aneu a fer vosaltres, que no us ho diuen fins al moment que hi esteu. Però la gent, com que va motivada, estan preparats. I ja estaven tots en un nivell, era de nivell 1 el curs, i estaven tots dins del mateix nivell, que això és el bo, no?
Que va apuntar a esquiar amb neu verge, no? Sí, sí. Però ja et dic que... Que té la seva tècnica, també. Sí, el segon dia, sí, es va posar millor la neu, tot i que el de matí estava molt pesada i s'enganxifava molt perquè estava humida. Llavors, com que es va despejar, el mateix ventet aquest que va fer...
va aixugar la neu del damunt, que era humida, i la va transformar una miqueta en una mica més pols. Perquè, si no, com estava al dematí, havíem patit molt, que s'enganxava molt i estava molt pesadota. Llavors va molt bé fer aquestes cates de neus, perquè veus les diferents nevades que hi ha hagut, inclús de vegades venen nevades que arrossega sorra del desert, i tu veus, quan fas la cata d'un metro, i veus...
si allà hi ha hagut, potser a un pam, hi ha hagut vent, hi ha aire, i després hi ha una franja de neu que està fosca, i allà hi ha hagut fet vent i arrossegat sorra al desert, o sigui, allà ho pots descifrar tot. Però per molt que sàpiguem de la neu i que sàpiguem explicar moltes coses, mai se'n sap prou, perquè tu d'entrada veus el mantell nival, veus tot blanc,
i no saps si hi ha clots, si hi ha forats, si allà hi ha 5 metres de neu, si allà hi ha 4 dits de neu i tal. Però bé, base d'observació i d'observar i de veure i les pendents, les orientacions i el sud i el nord i tal, doncs cada vegada vas tenint més informació i vas decidint pels llocs més apropiats per posar, no?
No vam tenir cap absurd, tot va anar força bé, que és l'important, i vam anar amb molta compte i seguretat, que és l'important. Normalment, si ens surts 14, doncs hem de tornar 14 a casa. Sí, perquè tenim un mal any, eh? Tenim un mal any amb el tema dels allàus. La gent s'aventura potser sense massa experiència o massa confiança.
portem uns quants morts aquest any, a nivell perill, a nivell 4, la gent s'atreveix a pujar a les muntanyes amb esquís, que crec que la muntanya d'allí no es mourà, i que hi haurà més dies per anar-hi, però aquest any se la tindrà molt de cuidado, perquè està plovent molt, està nevent molt, i avui torna a nevar, i és el que diu l'Òscar, si coneixes la neu, jo no hi havia atrevit mai massa amb la neu, perquè no la conec, sóc de CK, i no tinc massa experiència amb neu.
La gent que té molta experiència en neu, si és capaç de tindre accidents, imagina la que no té experiència. Has de ser capaç de poder decidir tornar enrere, i això és el que vam explicar el primer dia. Nosaltres provarem, veurem com està, i també hem de ser capaços de reconèixer si un moment donat hem de tirar enrere.
i la veritat és que va anar bé per sol. El canvi aquest, al primer moment, ja vam tirar enrere, no vam anar al corredor aquest, perquè li vam veure aquest punt de perillositat, i vam canviar i vam anar a un bosc, per les pistes del bosc, que quan no hi ha neu, doncs passa unes fotografies fantàstiques, es passa en vehicle, i això et dona molta seguretat, perquè ja fas activitat, vam fer 5 o 6 quilòmetres, fins a aquest coll que és molt ampli,
en el qual també vam trobar altres grups, perquè allà és frontera en França, va pujar molta gent de Luchon i de Banyeres de Vigorre, tota aquella zona d'allà, i a dalt hi ha un petit refugi que és per bestiar, i allà hi ha les opcions de pujar diversos cims, que seria...
quan tu vas a l'Aneto des de França, per l'Hospital de France i de l'Uixón, seria aquella banda d'allà. I és un peixatge molt maco, però sense imbrincar-se en llocs que portessin risc. I què van fer? Doncs van buscar els lloms. Els lloms són parts convexes i que tu vas per damunt del llom, perquè si tu vas per les parts còncaves és com canals per on acostumaria baixar l'allau, no? I aquí et seria el risc, no?
Llavors això costa a vegades encertar-la bé i després observant molt com està la neu. I els punts determinats que pot haver-hi risc ens separàvem per passar d'un en un i observar en cada moment com s'ha passat. La veritat és que va anar molt bé però sempre prenent moltes mesures de seguretat.
Taga o mola, quan es queden pels minuts de programa? No, home, la mola... Tothom que pel matí midi la mola del codi jo i vegi que està blanca, doncs que hi vagi. La ruta normal, la de sempre, l'únic que passa és que trepitges neu. Quin cuidador has de tindre? Doncs que la neu patina. I llavors has d'anar amb cuidador. No cal portar crampons i històries aquestes perquè no cal, perquè sempre que cau, cauen quatre dits de neu i està molt tova, vull dir que en crampons no faria res,
però és fer una muntanya que normalment se fa moltes vegades i la fas amb neu. Va anar molt també per les muntanyes de Prades, vull dir, va haver un dia que hi havia força neu. I gel endemà. Sí, sí, bueno, és que al final... Jo me'n recordo una vegada que vaig anar... Va anar molt, fa uns anys, i vaig anar allí a...
el niu de la Lliga, i m'arribava la neu al ginoll. I el que és una cosa molt fàcil, se la va tornar difícil d'un moment a l'altre, perquè vaig anar cap a les virtuts, ja no trobava el camí, els arbres estaven caiguts, vaig trobar un pitot allí i una cosa que he fet mil vegades, vaig dir, hòstia, ara no sé en soc.
Vull dir que, clar, has de tindre en compte que quan neva tot canvia. Sí, i a més ara és una situació molt canviant perquè ara puja la temperatura i està plovent, plovent damunt de la neu, la neu es torna pesada i es torna perillosa i mig país està patint molt d'inundacions d'aigua perquè, clar, està fonent molt i està...
i estan pujant els rius als nivells d'una manera bestial, no? Perquè si neves i després fes fred, però aquí acostuma a ser un país que arriben a les tempestes, que arrosseguen aquestes borrasques, arrosseguen i escombren i de seguida ve el vent. O sigui, la neu que ha caigut, llavors la venta. I la neu ventada també és molt perillosa. Llavors, si ve aia calent, també és pitjor.
Pensa que aquest mes de gener, i t'ho dic perquè és el mes que jo faig vacances, de 30 dies ha plogut 21, eh? Sí, sí, sí. Vull dir que dius, ostres, jo l'he encertat aquest any, però bé, eh? I ara he vingut jo aquí. 21 dies plovent. Increïble. Ens queden dos minuts de programa. Roser, vols fer alguna crida amb algú? Busques esponsos o no? Mira, justament, de fet, ho vol dir perquè si no em pelaran...
Vaig tancar ahir amb l'empresa teu d'aquí Tarragona, fan construccions modulars i tal, i a sobre és col·lega meu, vull dir, vam fer l'ESO junts. I ahir vam tancar el tema que ell absorbeix tot i em vol patrocinar aquesta cursa i em vol acompanyar en aquesta ventura, o sigui que estic molt agraït. Però en primícia aquest, eh? No acceptes més patrocinis ja? Ell ho vol absorbir tot, o sigui que sí, sí. Això no passa cada dia.
Bravo, perquè tenim molta experiència d'això amb l'Òscar, eh? Que a vegades hem suat tinta aquí per aconseguir calés, per anar a fer un 8.000, que hem tingut que moure a terra, mar i aire, amb el pobre Òscar, mirant per tot arreu. No és fàcil, no és fàcil buscar gent que t'ajudi. Però és que l'únic d'estat, com això que em va fer als 8.000, és clar, eres l'únic que estava allà, però clar, l'alpinisme no ven, ven més el futbol...
Ho aconseguiràs, perquè si ja tens una ajuda, recorda fer aquests entrenos tipus dièsel i marcar-te uns objectius assequibles. I quan estiguis en aquell punt que diguis no puc més, pensa en la mama.
La mama que t'ha dit que ho aconseguiràs, llavors ho has d'aconseguir. Rosa Maria, salutacions a la mama, eh? Salutacions i gràcies pel correu que ens vas enviar. En fi, molta sort i anirem seguint, eh? 25-29 de juliol, ens apuntem a l'agenda. Moltes gràcies. Ens veiem d'aquí a poc a les muntanyes, on sigui. Sempre munt. Vinga, Jura Maria, que vagi bé. Que no faltin. I molta muntanya, avui els controls tècnics, tanquem el programa. Vinga, fins la propera.
Fins demà!
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
19a edició del Cicle de la Muntanya. La Circular, amb Josep Sunyer. Doncs i el l'alpinista, càmera d'altura i fotògraf Luis Miguel Soriano, que estrena la 19a edició d'aquest cicle, fins al 26 de març, l'editori Pere Martell de la Diputació acull a projeccions i conferències amb referents a l'alpinisme, l'escalada i el cinema de muntanya, amb el títol i el lema La força del paisatge.
Lluís Miquel Soriano porta dues propostes, la mostra, entre llums i ombres, el pati de la Diputació i la projecció i conferència, muntanyes a través d'una càmera. Ha acompanyat l'alpinista Carlos Soria en nombre de ses expedicions i l'ha filmat als cims de 3 8.000, l'Anna Purna, el Can Xenjunga i el Manaslu. Destaca l'última muntanya on Soria va coronar el cim amb 86 anys l'any passat, convertint-se en la persona de més edat en assolir un sostre d'un 8.000.
En una entrevista a Pont de Maoma diu que no eren molt conscients que estiguessin batent cap rècord i tampoc era l'objectiu de l'expedició. De hecho, hace poco, desde el par le mandaron, le han mandado ya una plaquita del récord Guinness y Carlos no tenía ni idea. Él quería volver, quería volver 50 años después, hacer ese homenaje, bueno, pues ese homenaje a todos, al pueblo de Sama, a sus compañeros, que muchos de ellos ya no están, con los que compartió semanas hace 50 años.
Y era algo mucho más sentimental que algo deportivo, un hito deportivo y tal. Y claro, cuando se dio cuenta de la que se había liado, él decía, pues la que hemos liado, me lo decía. Dicen, Luis, la que hemos liado, la que hemos liado. Pausa les ànima i cornyola del cicle. I ara, sortosament, tenim quasi 20 anys d'experiència. Aquesta base és la que hem volgut portar amb el cicle.
Gràcies als déus de l'Himèlaia, la Diputació ens escolta, fa equip i està contentíssima de l'èxit de tots els parroquians que vindran i ompliran l'auditori avui i cada dia.
I més coses perquè de cara a aquest dissabte, al migdia, s'inaugura l'exposició Teatre de Pel·lícula, fruit de la col·laboració entre la Sala de Trono i l'àrea fotogràfica de l'Escola d'Art i Seny de la Diputació. Roger Conesa, professor i coordinador del Cicle de Fotografia a l'Escola d'Art, destaca que pels alumnes de primer curs es tracta d'una pràctica real molt interessant per demostrar el que aprenen a classe. A primer és important que entenguin com funciona una foto, les parts bàsiques, que són la llum, la velocitat i la sensibilitat.
Llavors, davant d'una obra de teatre en què tens llums molt específiques, molt puntuals, tens molta foscor, hi ha molt de moviment, aquests aspectes els has de tenir tècnicament molt controlats. I és una manera de dir, ei, ho he entès? La mostra s'ha fet en base a pel·lícules de 35 mil·límetres. Els podrà visitar fins al proper 31 de maig. Informatiu més relaxat, produt per Tarragona Ràdio, una xarxa de comunicació local de Catalunya.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, Cocodril.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
A Tarragona Ràdio som la Tere, el Jordi, la Laura, el Miquel... Bé, ja ho saps, ja et coneixes. Però ara hem descobert que a Tarragona Ràdio també hi ha el Pau, la Dora, la Laia, l'Aleix, l'Andreu, la Pili, l'Ester, l'Emma...
Quanta gent! A Tarragona Ràdio som 40.000. Gràcies per ser-hi.
La veu de Tarragona.
Què tal? Benvinguts. Obrim a la veu de Tarragona. Jornada de 10 xous. Avui que és 19 de febrer de 2026. I comptant ja les hores perquè arribi divendres i la programació especial i la gala de Tarragona Ràdio. De fet, hores d'ara hi ha una reunió important en aquesta casa. Acabant d'últimar els detalls de tot el que serà aquesta gala al Teatre Tarragona.
ple fins a la bandera, m'han fet a Solaut, doncs ja ni cap ningú, per tant, serà una gran festa. Avui en parlarem, d'aquí una estona en parlarem, Abrius Rius, què tal? Bon dia. Bon dia. Però mira, el primer que han de saber els ullens és que se'ns perd la circulació de trens a la R-16 entre Tarragona i Tortosa a causa del vent, eh? És a dir que si heu d'agafar el tren avui, més val que mireu com estan les coses perquè ja s'ha anunciat.
que també s'ha suspès la circulació entre València i Catalunya entre les 11 del matí i les 4 de la tarda per aquest nou episodi de vent. De moment aquí no ho fa gaire, aquí vull dir a Tarragona, ciutat, però en alguns punts del territori pot arribar a superar els 100 km per hora, 120 km per hora, també en alguns casos aquest vent, aquest nou avís de vent. Hi ha diferència d'artes activades, per tant, és el primer que heu de saber si informeu-vos abans de moure'us i eviteu la mobilitat si és possible. Dit això, què passarà avui, abril?
Doncs que seguirem parlant de la gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio, perquè ja ho tenim tot a punt. No estàs nerviós, tu? Jo estic com un flam ara mateix. Ah, molt bé. Jo estic nerviosa i no he de fer res? Jo estaré asseguda a la meva butaca i estaré nerviosa perquè tot vagi bé. Aplaudiràs, no? I estic content, home, i cridaré i xiularé. Diré, guapos, allò que fa ràbia. Molt bé, molt bé.
Tot a punt, eh? Tot a punt. I mirem, parlant d'aquí una estona amb la consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, que ens acompanyarà aquí als estudis d'aquí 10 minutets, perquè ell també es tornava a presentar. Es feia a Barcelona la presentació de l'Especial Dansa, aquesta jornada professional que busca impulsar la contractació d'espectacles de dansa al mercat català i establir aliances, però des d'aquí, des de Tarragona. Ahir es presentava a Barcelona aquesta especial dansa i avui en parlem amb ella, amb la consellera de Cultura i Festa,
I Festa Santa Ramos, d'aquí una estona, farem també una mica de balanç del que ha anat al Carnaval, tot i que ja se n'ha fet, però vaja, en perdrem una miqueta, i també farem la prèvia de la gala dels 40 anys, d'aquesta gala que demà tindrà el Teatre Tarragona com a escenari. I parlarem també amb la Núria Cartanya, la nostra companya, que és la coordinadora dels actes de la gala, i amb el Xavier Gispert, que és el director gerent de Tarragona Ràdio, que ens explicaran, si encara no us ha quedat clar, tot el que passarà el divendres a la tarda.
Deixa'm tu que fusta perquè estan reunits a veure com va la reunió. Si ho tenen tot a punt, entraran en directe. Si no, farem també més coses. Mireu, dames i vells, el Nàstic i els dos esbarcs de Tarragona a la gala dels 40 anys. Podeu ja llegir una notícia que està penjada a la nostra pàgina web i aquí ja fem una mica de resum de com dirà aquesta gala, que també prendran part, ressuscitaran el rei i la reina, la reina i el cúncubí, millor dit, del carnaval i, en fi, moltes coses més.
Tot això a partir de les 8, que el que tu deies que les entrades ja estan exaurides, hem fet sold out, però abans, durant tota la tarda, al Hall del Teatro Tarragona, passaran més coses. A partir de dos quarts de 4, a Tarragona Ràdio farem un programa en directe de l'aventura de la vida. Faràs, faràs. Faré, faré, faré. No sé que no feies res.
Bé, no faré res a partir dels vuit. Però bé, això, farem una aventura de la vida amb molts alumnes de les diferents escoles de la ciutat. Parlarem de fer-se gran, vinculat amb els 40 anys, però després també de dos quarts de sis a un quart de set hi haurà comptes amb la Ratszebriant i posteriorment repartirem coca i xocolata, que això està convidat a tothom que vulgui passar pel Hall del Teat a Tarragona.
podrà veure tot el que fem allí durant la tarda. Doncs ja ho sabeu, això serà demà divendres, que és l'acte que dona continuïtat a la celebració dels 40 anys d'aquesta casa a Tarragona Ràdio. La famèria era dimarts, però anirem fent actes al llarg de l'any i aquest serà l'acte, l'acte gran de recordatori.
Mireu, el dimarts segur que recordeu, si vau sentir el programa especial, que vam fer una ruta per les diferents seus a l'emissora. Ara us parlem des de l'Avinguda Roma, el número 5 de l'Avinguda Roma, però vam anar a la Rambla Nova, el número 71 vam anar al carrer La Nau, el número 8, i vam anar als Orígens. Se la passa en Rovellat, on ara hi ha l'ICAC, Institut d'Arqueologia Clàssica, perquè ja va haver-hi els primers estudis a Tarragona Ràdio, d'ara fa 40 anys, i vam anar acompanyats dels 3 treballadors més veterans de la casa, en Joan Maria Bertran...
La Sílvia García, el Joan Maria Bertran, el Joan Andreu Pérez i la Sílvia García, ho dic per l'ordre de l'antiguitat, la Sílvia era la més veterana. Vam anar i vam recordar anècdotes d'aquests diferents espais que havien estat emissora, havien estat a redacció de Tarragona Ràdio i ho sentirem, hem fet una abstracta, podrem sentir algun d'aquests moments a partir de dos quarts de deu, abans de les deu. I després parlarem del teu tema preferit.
Home, i tant, la muntanya. Mira, avui que arriba el cicle de muntanya, avui s'estrena el cicle de muntanya de la Diputació, ja és la 19a edició.
I, a més a més, en aquesta edició, parlant de la força del paisatge, avui hi ha doble proposta perquè a les 5 de tarda s'inaugura una exposició al Pati de la Diputació i després ja la xerrada col·loqui projectió de pel·lícula a l'Auditori de Diputació aquí al carrer per a Martell. Per tant, avui doble cita. L'exposició està molt bé i, de fet, l'autor és el mateix, el càmera d'altura, el pinista i fotògraf, el Luis Miguel Soriano.
que avui el tindrem aquí a les 10. Ens acompanyarà aquí també l'ànima del cicle, pausades, i parlarem de moltes coses amb ell, però, entre d'altres, del Manaslu, perquè l'any passat va ser qui va acompanyar el cim del Manaslu a Carlos Soria. Doncs bé, el Carlos Soria, com sabeu, va conquerir, va compartir amb la persona de més edat, de completar, d'assolir un 8.000 al Manaslu, amb 86, no recordo malament, diria, ho dic de memòria, 86 anys, diria.
Bé, ens ho explicarà com va anar. Ell mateix que ens acompanyarà aquí als estudis i podrem conversar amb ell una estona.
Farem l'humor amb el Miquel González i a la 26a edició, 26 episodis ja portem que ve el Miquel d'aquí a treure'ns les nostres pífies que fem en directe i després el que fem parlarem amb l'alumnat que actualment cursa segon del curs de segle de fotografia que la primavera passada va poder assistir durant els darrers mesos a cobrir fotogràficament les diferents produccions teatrals de la sala Trono
que va tenir al llarg de la temporada, i van treballar amb pel·lícula de 35 mil·límetres d'alta la sensibilitat lumínica. Parlarem d'aquest projecte que han fet i de l'oportunitat que ha sigut per ells a estar fotografiant les diferents obres de la sala de trono.
Molt bé, doncs serà l'espai que fem a la reta final del programa. Mira, t'he preparat, dona pas tu a l'espineta amb Tarragonins, Abril Rius, amb tot aquí que fa possible el programa, que són la Núria Cartanyà, el Miguel González, el Lluís Comas a la Pietassó, el Joan Andreu Pérez a la producció, Mauri Fernández a la realització audiovisual, Laura Guàs a les xarxes socials, en Lleida Gisperi, qui us parla, Josep Sunyer, Mauri Fernández, ja l'he dit, vinga-la.
Les 9 i 7 anem... L'opinió del dia, l'Espineta amb Tarragonins, que ens l'apropa la nostra companya Sílvia García, que parla de reivindicar la festa major.
Aquesta setmana ha estat una setmana molt especial per nosaltres per Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum, a l'any 86. I és que el 17 de febrer de 1986 es feia la inauguració oficial a les 6 de la tarda d'aquesta emissora.
A partir del juny, que va ser quan vaig tenir l'oportunitat de formar part d'aquesta nova família radiofònica, diguem que la vida em va canviar. Estava dedicada a les ones i aquesta vegada no eren les del mar Mediterrani que trepitgem...
quan anem a les diferents platges, la meva rebessada, era les zones de la música, les zones d'aquest micròfon, i el poder entrevistar, el poder parlar, el poder arribar a molta gent. En aquell moment només eren...
Doncs els veïns de la part alta de Tarragona. Després, al carrer de Nou, diguem que vam ampliar una miqueta més el nostre territori com a emissora municipal. I al final vam ser la emissora de Tarragona, allà a la Rambla Nova. De la Rambla Nova vam estar uns quants anys, tenir l'oportunitat des de precisament la via, l'artèria principal de Tarragona, de poder emetre i poder dirigir-nos a tothom que podia posar i posava orella...
El que dèiem a través del, primer, el 102.6 FM i després a través del 96.7 on hi som ara. Al cap dels anys ens vam traslladar, doncs va ser l'any 2002, si no recordo malament, on ens trobem ara, a l'Avinguda Roma. Que sempre dèiem una miqueta així com de broma que cada vegada ens anem sortint de la ciutat i que al final ens fotran fora. No, que som Tarragona Ràdio i ens hem de quedar aquí.
Doncs parlant-nos de cada qui, esperem que aquests 40 anys que vam fer aquest dimarts passat sigui l'inici d'uns quants anys més. Que hi hagi noves veus, que hi hagi nous locutors, que la ràdio segueixi igual de viva a través de la FM, que hi hagi molts de podcast, que la internet ens vulgui menjar alguna que una altra vegada, però que la FM, i des d'aquí la reivindico, continuï per molts anys. Salve, FM. Salve, Tarragona Ràdio. I felicitats.
Bravo, Sílvia, bravo! Si l'FM és una festa major, i per molts anys, de freqüència modulada, perquè, de fet, aquí es parla d'adapt, de plus per Europa, però aquí l'FM, la Ritmica, amb gran la Sílvia García. Les 9 i 10, fem una pausa i de seguida més coses.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys. Irem allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del nazi, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, al Cala de Nares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'EFM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona, la teva veu.
Doncs vinga, quarts, adeu, i encetem aquesta nova franja, primera franja del programa. Avui en conversa amb la consellera de Cultura i Festes de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos. Consellera, que tal, molt bon dia. Hola, molt bon dia. Una setmana molt intensa, perquè ja hem tancat el carnaval. Tot i que, per cert, la reina i el concubí ressuscitaran demà, ara en parlaran.
Perquè tornen, ni que sigui per uns minuts, ara ho explicarem. Però la setmana intensa, ahir per cert, eren a Barcelona presentant l'especial dansa que tindrem aquí al Palau de Congressos el mes de març i que es tracta en definitiva de 120 companyies. S'hi han presentat, s'ha fet una tria i d'aquestes se'n poden exhibir davant de programadors...
de tècnics... Exacte, l'Especial Dansa és una jornada professional que té justament l'objectiu de promoure la contractació de companyies de dansa catalana en aquesta jornada que és la Nacional de Catalunya, especialment entre programadors i programadores de Catalunya, la majoria de teatres públics també, molta gent de diversos municipis. És la segona vegada que organitzem aquesta jornada
aquesta jornada professional i comptarem amb 15 companyies que exhibiran aquestes propostes, aquests projectes, en dos formats. Hi ha 9 companyies que ho faran en el format showcase, que és...
interpretaran 20 minuts de la peça que tenen preparada per exhibir, que forma part d'una peça que està llesta per la seva contractació. És a dir, que els professionals que estiguin allà aquell dia i vulguin contractar aquell espectacle és un espectacle que està...
que està preparat per ser contractat i per ser programat. I després hi ha l'altra modalitat, que això és la novetat d'enguany, que és la modalitat lab, el laboratori, que això va a la línia de donar també suport a la creació cultural i, per tant, seran peces que estan en procés d'elaboració, que es podran també veure, però que necessiten encara d'una feina de...
de maduració, de residències artístiques per poder-ho acabar d'enllestir.
Però això és molt interessant justament per donar suport en aquesta part de creació, que necessita una mica més de temps i de cura. I d'aquestes peces n'hi haurà dos que des de l'Ajuntament de Tarragona donarem un ajut directe a la seva finalització, al seu desenvolupament, juntament amb altres equipaments culturals del país...
on podran fer residències artístiques, entre d'altres el Convent de les Arts aquí al Cuber, amb qui col·laborem de forma habitual. Jo ho presentava a Barcelona, i de fet amb el director de l'Institut Català de les Empreses Culturals, l'Edgar Garcia,
que parlava de la importància de potenciar la dansa al conjunt de Catalunya. El territori, des d'aquí, per això es fa des de Tarragona, és via anual, no? Sí. És via anual, per tant serà la segona edició. Serà la segona edició. Però parlava de la importància, és a dir, la pregunta que es farà molts, per què la dansa, perquè el teatre ja té un circuit més establert, la dansa també el té, però potser cal donar-li una espanteta, no?
Sí, bé, la dansa potser de les arts escèniques, de les arts en viu amb les que treballem, deu ser de les més fràgils, no?, i de les més delicades. De vegades costa més que gent vagi a anar a veure dansa, perquè al teatre te pot agradar més, menys, alguna hora, però hi ha paraules, és més entenedor. La dansa treballa molt més amb les emocions, amb les impressions, no?,
i a vegades costa, i crec que és important donar-li suport en aquesta disciplina, que a més aquí a Tarragona té molt d'arrelament, perquè hi ha moltes escoles de dansa, per tant hi ha molta gent que practica la dansa, i justament aquest dia que fem la jornada professional, l'especial dansa, el 25 de març, com bé deies, al Palau de Congressos,
Després, justament aquell dijous ja a la nit, comença el Festival Dansa Tarragona, que serà la tercera edició, perquè el vam iniciar
fa dos anys, quan hi va haver la primera edició de l'Especial Dansa, l'any passat també el vam fer, en guany tercera edició, i que tindrem uns 11 espectacles, des de dijous a la nit fins a diumenge, a diversos llocs de la ciutat, per diversos públics, alguns gratuïts, alguns no...
perquè volem reforçar el paper de la dansa i reforçar la jornada professional. A més, així, si algun de qui ve li ve de gust quedar-se, doncs estarà bé que puguin aprofitar el cap de setmana a Tarragona. Però, sobretot, és per donar a conèixer la gent. La dansa solen tenir molt...
impacten molt i molt d'èxit les obres que s'han programat, especialment les de carrer, que ho hem vist en diverses ocasions que hem programat dansa de carrer. Llavors, s'apropa molta gent i agrada molt. Crec que li hem de perdre la por.
a aquest tipus d'experiències que potser s'allunyen una mica de la nostra zona de confort, però que al final ens expandeixen l'esperit. I l'ànima. I l'ànima. Les companyies ja estan escollides, les 9 de la primera part i també de l'altra, o sigui, ja estan. Sí, va fer un procés... Això és una feina... Aquí, clar, se'ns va... Quan l'IFEC...
Ens encarrega a l'Ajuntament de Tarragona l'organització d'aquest esdeveniment, d'aquesta jornada professional, que finança l'ICEC, però, clar, el personal el posem nosaltres. Llavors, és l'equip de programació del teatre qui està liderant la crida a les companyies. S'han presentat 120 companyies.
I d'aquestes hi ha hagut tot un procés de selecció amb un comitè tècnic, amb dues persones d'aquí de l'Ajuntament de Tarragona i persones d'altres equipaments, experts en dansa, que han fet la selecció d'aquestes 15 companyies.
I sí, sí, és clar, són moltes hores de visualitzar teasers i de llegir dossiers i de decidir qui venen, no? Fa dos anys, quan vam tenir la jornada aquí,
Doncs, bueno, el feedback que tenim de les companyies és molt positiu, i el dels programadors i programadores també, perquè sabem que hi van haver moltes companyies que van veure que van augmentar les seves contractacions per el fet d'assistir a l'especial dansa, i també, clar, programadors i programadores que van decidir, evidentment, contractar companyies que havien vist allà, no?
Inscripcions professionals fins al 18 de març. Sí. Fins el 18 de març, per tant, això està encara d'aquí, queda un mes. I les professionals? Sí, les professionals. Això, l'especial dansa, o sigui, la jornada professional està dedicada a professionals, a programadors i programadores. Per tant, esperem que vinguin al voltant de 250 persones, que ja és el que vam tenir fa dos anys. La majoria
de Catalunya, però també és cert que com els teatres públics de Tarragona, igual que moltíssims altres equipaments del país, formem part de la red espanyola de teatros. El desembre que vam tenir l'Assemblea General a Santiago de Compostela, allà es va presentar també
l'especial dansa, i també es va fer una crida, convidar programadors i programadores de la resta de l'Estat perquè puguin participar. De fet, fa dos anys ja vam tenir gent, justament del Rosalía de Castro i d'algun altre equipament de la resta de l'Estat que van venir a acompanyar-nos aquell dia. A les comparses de Carnaval hi ha gent que balla molt bé, eh?
A les comparses de Carnaval hi ha gent que balla molt bé i gent que porten pocs anys com a comparsa i que han guanyat el concurs d'enguany, a Pandora Comparsa, per exemple. Sí, a les comparses de Carnaval hi ha gent que balla molt bé. També hem de recordar que algunes comparses són escola de ball, per tant, clar...
Però hi ha comparses que no ho són i tot i així, vaja, és que assagen molt, que hi dediquen moltes hores i molt d'esforç i molt de temps i molta il·lusió, no? Clar, després només són dos les que acaben...
entre cometes, no? Són dos les que queden en les dues primeres posicions, que vol dir que portaran el regnat del carnaval a l'any següent. Per tant, Pandora, amb el seu jardí de les aus del paradís, doncs decidiran si porten rei o reina carnestoltes,
i després Herodans i la seva sortíl·lega portaran el concubí o la concubina en funció del que decideixi Pandora. Però, clar, després van quedar uns que van quedar tercers, altres quarts, cinquents, sisens, setents, fins a les 30 comparses que van participar en guany del carnaval.
I darrere de cadascuna de les comparses hi ha molta il·lusió, molta emoció, moltes hores de treball i, a més, ho viuen d'una manera increïble. Jo, quan estàvem donant els veredictes dimarts a la nit, clar, veies per un cantó l'emoció de les comparses que havien guanyat i després algunes caretes, també, que et trencaven el cor de veure-les, no?, de comparses que es van quedar molt apropet, però, bueno, així és...
Així és la competició, perquè, en el fons, hi ha un punt de competició en el Carnaval que, bueno, a les competicions els agrada guanyar i els agrada portar el regnat l'altre any. Un Carnaval que a grans trets ens ha respectat el vent a la ventada, tot i que avui tornem a tindre una alerta per vent, és a dir que també hi ha missatge de precaució en aquesta jornada, perquè pot haver-hi ratxes fins demà de vent important per sobre els 100 km per hora, ens deien des del Meteocat.
Sí, sí, totalment. Al final es van poder fer pràcticament totes les activitats del programa. Crec que l'única que no es va poder fer va ser el tombet per les escoles del dijous al matí, perquè dijous al matí es van suspendre
Les classes, per tant, no hi havia escoles, doncs no es va fer aquesta activitat, però la resta es va poder fer tot, amb l'únic àmbit del trasllat de les rues que es fan al matí als barris, que van passar a diumenge al matí.
Sobretot perquè, clar, el trasllat de les carrosses des de les naus fins als barris, passant per la T11 o per la Nacional, anava molt de vent amb els elements que porten les carrosses. Preocupava...
I hem d'entendre que dissabte a la tarda, a la Rua de l'Artesania, és on està el jurat, observant tot el que passa, i per tant, si el dissabte al matí s'hagués trencat també algun traig, alguna motxilla, alguna peça, no hi havia marge per...
per solucionar-ho de cara a la tarda. Llavors les comparses es van quedar més tranquil·les fent-ho el diumenge al matí. Per tant, es van poder fer totes les activitats i hem tingut un carnaval fantàstic. Ja en fèiem un balanç dimarts, encara faltava el veredicte, però vaixen conjunt el que ja deia dimarts. Participació, gent al carrer, molta gent a les comparses també.
Sí, sí, és que el Carnaval de Tarragona, de forma directa o indirecta, està movent 20-30.000 persones, no sé, perquè, clar, darrere de cada comparcer i comparcera...
Hi ha una família, hi ha una àvia que paga el tratge del carnaval com a regal per la seva neta. Això són coses que sabem com es diu, amb quina cara té. És a dir, aquestes històries les coneixem, eh? Les mames i els papes que cada dissabte o cada diumenge...
se'n van a portar les criatures també a l'assaig, o les que es queden al local, fer-se malbé els dits amb goma eva i arrencant i fent foradets, tallant...
tallant filferros i tot tipus de coses, després els hi veus les mans i sembla que hagin estat a la guerra, i que directe o indirectament el carnaval mou una barbaritat de gent, i després això es reflecteix al carrer, el dia de la rua de l'artesania, i el de l'alluïment també, el pajarito, no hi va haver un sol acte,
que no estigués a tope de gent. Així que tothom molt content. A tope de gent, com ara l'estudi, que s'acaba d'omplir, entren tres persones que ara saludarem. I ara li demano que es tregui el barret de consellera de Cultura i Festa i es posi el barret de presidenta d'aquesta casa d'empresa municipal de mitjans de comunicació. Estupendo! T'arriba una ràdio perquè s'incorporen a la tertúlia les companyes Laura Casas i Núria Cartanyà.
Què tal? Molt bon dia. Bon dia. Que serios que esteu, no? Concentrats. Això són aquests dies intensos. Són molts dies intensos que portem, la consellera especialment, molts dies intensos de Carnaval ahir a Barcelona i ara anem relaxant.
Qui us acompanya, per cert? Maria Bravo, que és la directora artística, dona de teatre i persona que hem enredat i hem fet molt bé perquè ens ajudi a posar forma a tot el que us voleu explicar divendres. Divendres, demà, fem la gala d'aniversari de Tarragona Ràdio amb activitats tot el dia.
davant del Teatre Tarragona, durant la tarda, per la Canalla, i en fi, tot plegat, però ho rematarem amb una gala, una festassa superxula, a partir de les 8 del vespre al Teatre Tarragona. Tenim el teatre ple, i li hem demanat a la Maria, volem explicar que estem orgullosos de treballar a la ràdio, que volem fer servei públic, que volem fer una festassa i celebrar-ho amb totes les entitats que puguem, i posa ordre, i la Maria ha posat ordre.
Estic intentant fer-ho, però hi ha molta energia positiva, hi ha molt d'amor per la ràdio, per la ciutat, i això és molt maco. 40 anys, és que clar, és un superaniversari. Jo, més que dirigir, estic celebrant amb vosaltres, perquè realment elles tenen molt clar el que volen dir, tothom té molt clar el que vol fer, que és celebrar
amb la ciutat, doncs una feina de 40 anys fent servei d'informació pública, que és per celebrar-ho de debò. Que vindrà la consellera, la presidenta. I tant! No podem fallar!
amb moltes ganes i molta il·lusió de poder celebrar aquest aniversari, celebrar també el que suposa Tarragona Ràdio per les ciutats, perquè tanta gent que hi vol venir, que ara la Rosa o no em deia, és que ja no queden puestos i ens demana gent de venir que han vist els correus i és que no queda lloc al teatre, estan tots els seients donats, no?
i després tanta gent que hi vol participar en aquesta gala, i això el que reflecteix és realment que això és una ràdio local, una ràdio de proximitat, que evidentment, especialment aquí m'acompanyeu tres persones, amb les que hi ha a l'altre cantó del vidre, els tècnics, amb els que hi ha a tota la redacció, un equip professional meravellós,
que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i, sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu, al peu del canó, sempre, i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
Doncs això ja serà una mica el que explicarem també a la gala, que serà una mica de pal de discurs, intentarem que sigui molt amè, però sobretot serà una festa, no?, moltes activitats. A més, ens ha agradat això, que també molta gent ha vingut a dir, podem col·laborar, podem participar d'alguna manera, no?, és com que...
que de seguida es va llançar la idea, tothom va recollir el guant, i jo crec que és maco, també, que tots volien col·laborar i poder participar tant a la gala com els actes que es faran al llarg de l'any. Digues una miqueta, va, Laura, fem un espòiler, que ja ho vam fer super. Està bastant dit, però... Una falca, maco, però quan sortim de Massivells, tots així, perquè pillarem tots. No sé si podrem remuntar-ho, eh, jo, després.
Estem treballant emocionalment per aquest moment. Sí, sí. Equips de psicòlegs. Us heu arriscat molt, eh? I mira que no han dit ni piu, eh, el que estan fent. A més, com més els hi dius que no es passin, més es passaran. Vull dir que més val no dir res, saps? Allà, anem amb compte. No, no, és que no s'ha dit res, perquè si no, sabem que pillem més. Això passa quan traieu a la gent dels tauts quan no toca. Traieu a la reina de carnes toltes i el poble. Ho ha dit abans el Tepo. Ho ha dit abans el Tepo.
I a Dames i Vells també els heu tret de la capseta. Els desubiquem, els desubiquem i ja sabrem què passarà aquí. Tindrem tastets de Santa Tegla. I el més xulo del que passarà a Esport, perquè també comptem amb el Nàstic, el més xulo del que passarà és que ens han fet regals d'aniversari. Cadascú que actua...
Evidentment seran dames i vells, seran els esbars, serà carnaval, però ho fan amb una peça especial creada per l'ocasió, pel nostre aniversari. És que sou tan generosos que després d'aquesta generositat us torna. I això és bonic. És bonic. Hi ha sorpreses, no ho direm tot. A veure, està publicat a la web. Sí, d'aquí vindrà, sí. El que no hi haurà és xapa de la presidenta, això ho podem garantir ja.
No? No. Alguna cosa hauràs de dir, eh? No em preguntareu, però discursos llargs... No. Que la gent ha vingut a unes altres coses. Ha vingut a Galdí. Maria, pensa que són gent de ràdio i que improvisen molt, eh? Que tu, Merloig, hauràs d'anar controlant... Jo estaré allà patint i estaré fent tota l'estona aquest gest de l'estisora. Talleu, talleu! Que anem malament de temps.
L'important és que la gent pugui gaudir, jo crec que això està més que garantit. I tant. La part musical ho envita, no? La part musical s'ha dit... Hi haurà molta part musical, de música feta amb molt de carinyo des de casa, tant d'una entitat amiga, els canta bambolines, l'estudi de música que fan 40 anys, com també de 40 anys, tenim dos grups insignis de la demarcació que també els fan, també estan d'aniversari, us del Vendrell, us de Constantí...
Bé, ja si dones més pistes, Núria, deixem alguna cosa pel misteri, també. Divendres. Hi ha coses, hi ha coses que no desvetllarem. Bé, bé, bé. I música molt xula, també, que enllaça amb poesia.
I també es podrà veure els locutors i locutores de Tarragona Ràdio fent altres coses que no estan acostumades la gent a veure. Que també vosaltres teniu aquí un paper que és intrigant. I evidentment donarem veu als oients. Els oients també tindran el seu protagonisme en aquesta gala, perquè és que és un tòpic, però és veritat, sense la gent que escolta, què fem d'altres parlant?
Hi ha un document, no vull dir gran cosa, però que estic segur que us emocionareu molt. A tots. Ah. Punts. Sorpresa sobre sorpresa. Estem de cliffhangers fins a les orelles. No puc concessar tanta cosa. La gent ja no es pot aguantar més ja que arribi aquesta gala. La retransmetem? Clar, diré una cosa que potser encara no s'ha dit i que no s'entén la ruso que ho dic.
La gala és a les vuit. Però si veniu abans, que estaria bé que vinguéssiu abans, cap a quarts de vuit, tindrem una degustació de vermuts del celler de Muller i un pica-pica de Coca-Cola. Gentilesa que també s'estimen molt. Si veniu abans, socialitzeu, xerrem una miqueta, eh? No ho diem massa perquè l'alcohol del teatre és limitat i si ve tothom a quarts de vuit la li emparda. Però ja està dit. Què us sembla? Molt bé. Jo vindré. No sé si em voleu després a la gala amb dos vermuts de sobre, però jo vindré.
Tenim un gelat de rafegelat i amb els colors a Tarragona Ràdio, també. Que guai, sí, sí, això és molt xulo. En aquest moment, eh? A veure, has dit els pets i has dit l'exambusta o no ho has dit? Oh, ja està.
Ja ha estat el tomate... Però és que està a la pàgina de web publicat, que tothom ho pot llegir. Ja ho vam dir, ja ho vam dir. Tindrem el Pemí Fortuny i el Joan Reig cantant junts per primer cop. Sí, sí, sí. Ells dos, segur, no? Per primer cop. Cantant junts els dos, el Pemí Rubirosa, perdó. Què he dit?
Sí, sí, pel Rubirosa, és el primer Rubirosa. I cantant junts, això no... Què farà? Què farà tota aquesta gent? Sí, sabem que canten, que actuen, però el contingut... Divendres, demà. No dic res més. És com quan entrevistàveu l'altre dia a Dames i Vells, que l'entrevista era més buida de la història, perquè no deien res. I què fareu? Silenci administratiu, no? Tot era això, no? Sí, sí, tal qual.
L'humor és benvingut, que venim del carnaval, l'estat i l'humor, sí. L'humor sempre. Si pillem, mira, escolta, em ve del carnaval, vull dir que no ve de un dia. Hi ha una tertúlia política cada setmana, imagina't si és benvingut l'humor, en el meu cas. Si l'altre van tindre un gag de l'humor, la tertúlia. Tenir un gag fantàstic, sí.
Bueno, sereu les copresentadores, no?, Laura, Núria, Núria, Laura, per tant, us veurem a l'escenari, i a partir d'aquí hi haurà interaccions, no?, amb les coses que aniran passant. Sí, sí. És que em sap greu dir massa coses, al més, perquè aquí no té entrada, ara ja, vull dir, és una llàstima, perquè ampliar el teatre, Sandra, pa quan do?
Pel divendres ho tenim una mica sumo, perquè... Les grades supletòries. La vareta del Harry Potter la tinc ja una mica apurada. Però sí, sí. El teatre, mira, per algunes coses es queda petit, per altres coses ens va molt bé, però... El segon espai es quedaria petit per celebrar els 40 anys de Tarragona Ràdio. Gairebé 700 places, vull dir que no són poques, el que passa és que és molta la gent que vol venir, ens en alegrem moltíssim.
I tant. Doncs vinga, ja deixem-ho aquí. Demà serà el dia. Que no tiren res més, Pep. No, i ara hem d'assajar, hem d'assajar. Torneu-ho a l'assajar, si no que estàveu assajant. Mentre assajeu, posarem tres segments de la ruta que vam fer per les antigues seus, avui som a l'Avinguda de Roma, però vam passar del dimarts per la Rambla Nova.
Carre de Nau. Carre de Nau, i la passen rovellat on hi ha l'ICAC, que allà hi havia la seu. La porta, per cert, està tapiada, per on entraven els companys i companyes. Està tapiada ara, però la porta principal van poder entrar i anar fins al lloc on estaven els estudis. A més, amb els tres companys més veterans, la Sílvia García, el Joan Andreu Pérez i el Joan Maria Bertran, fent el recorregut i recordant moltes anècdotes de quan aquesta ràdio funcionava amb cassets, amb révols, i això dels mòbils no existia. Ja ha plogut, eh? Companys, companyes...
Vinga, Pep. Molta merda, com estiu amb el teatre. Gràcies. Moltes gràcies. Consellera, gràcies. Gràcies a vosaltres. Un ron plaer. Cap, Sonia, bon dia.
Hola, bon dia, què tal, com esteu? On sou, on sou? Perquè de les seus on heu anat primer? Hem començat pel final i som a l'anterior seu, a l'actual, l'Avinguda Roma número 5, doncs avui som a la Rambla Nova, número 71, aquí al darrere, i estic amb els veterans de la casa, amb la Sílvia García. Sílvia, bon dia, normalment. Hola, bon dia. Jo, Maria Bertran, bon dia. Hola, què tal? Jo, Andréu Pérez, bon dia. Hola. I veurà que està fent un vídeo, per tant després veureu això també en vídeo. A veure, qui m'explica què hi ha aquí dalt? Va, qui m'explica?
Que hi havia, que hi havia, no? Aquí hi havia el que seria una de les seus, la tercera seu, en aquest cas, la penúltima abans d'anar cap a l'Avinguda Roma, de Tarragona Ràdio, que ja érem Tarragona Ràdio com a tal, i que aquí vam viure durant... quant de temps, més o menys? Que vam estar, 4, 5 anys? No sé ben bé, jo realment soc de les...
Quatre seus, sí que me'n recordo que tinc imatges molt xules aquí, però tinc moltes i millors imatges del carrer La Nau, de la plesa Roviat i de l'actual local que d'aquí. La veritat és que aquí vam haver de sortir, sí o sí, perquè hi havia un problema local.
I aquí es van viure moltes històries xules i la veritat és que... Bé, ara això s'ha transformat en un hotel i ha canviat molt perquè, clar, aquí al costat hi havia un Frankfurt, el Frankfurt La Cebolla...
Bueno, hi havia moltes coses en les que, la veritat, jo crec que un somia moltes vegades en treball, treballa a la Rambla, i nosaltres ho vam arribar a conseguir durant uns anys, i va ser, jo crec que el pas pràcticament al professionalisme que ja havíem començat a fer al carrer La Nau, de la emissora municipal, va ser xulo, la veritat.
I, a més, s'ajuntava, perdona, eh?, en què en un tram curt de Rambla hi havia molta ràdio, hi havia dos més, hi havia l'Adió Nacional d'Espanya i un de Rambla i nosaltres, vull dir que està bé.
I que nosaltres vam aprofitar precisament la seu, era la seu d'abans que ells es canviessin. Vam aprofitar els estudis i gairebé la infraestructura que ells ja tenien. Sí, perquè Onda Rambla va comprar els estudis nous al costat i aquests vells els vam agafar nants i els vam recuperar. Vull dir, era una cosa de dir, venim aquí i aprofitem ja la inversió que ja hi ha feta. Era antiga, realment, perquè era bastant vell tot. Sí, sí.
Però, bueno, vam aprofitant en tot. No sé si era el primer o el segon pis. Ara seria vintage. Era el primer o el segon pis, recordeu? Perquè no tenia ascensor, això. Era primer o segona? Era primer, però hi havia entresol, no? Jo me'n recordo que hi havia un descansillo a les escales també per assentar-se, la gent gran. Era un pis molt vell. De fet, vam haver de marxar perquè s'enfonsava.
Tenia problemes de termites i quan anaven caminant es movia tot, es movien les taules, els ordinadors... Els discos, quan estava l'antena... Realment feia por. Jo no és que recordo com estava separat tot. Ja només entrar estava la redacció...
A l'esquerra també hi havia, jo crec que estava el despatx del director, i passadís avall hi havia l'estudi de gravació i on s'emitia l'estudi... Hi havia dos estudis. I el petitet no us ho deixeu, eh? Hi havia un petitet per gravar les cròmiques... Que unes vegades s'ha sentit al bany quan estaves intentant enregistrar alguna cosa...
Aquí ho gravaven tot en cinta de casset encara. Era l'època que anaven cintes de casset i quan hi havia els talls de veu i tot no teníem sistema informàtic encara i anàvem en cintes de casset d'aquelles que duraven 5 minuts, es gravaven els talls de veu i amb un radiocasset anaven tirant els talls de veu. He de dir a la seva defensa que encara que sigues molt vell, jo crec que és l'únic local que hem tingut dos banys.
I propis. Tu saps el que és per tenir, per quan tenen convidats, etcètera, etcètera? Tot és important, eh? El de fora era un bany entre cometes, eh? Era bany, era bany. Perquè estava també... I allà se n'estaven els discos i a més van tenir la sort de tenir un sal obert.
en el qual teníem convidats d'honor extraordinaris, com eren els Coloms. Ja t'aguanto jo, si vols. I allà teníem l'oportunitat de compartir música, animals domèstics, i altres coses. Humitats també, humitats. Jo me'n recordo, m'ha deixat dir una anècdota d'aquestes boniques, i per culpa del Tidak Bertrand, Tidak Bertrand des d'aquí un petonarro, feia allà en directe el divendres Sant.
la processó el divendres Sant, la Tarragona Ràdio, que en un principi anava ell sol. I de cop i volta em pregunta a Sílvia, que era quan va començar a anar el divendres Sant per la Rambla, quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla. L'estudi estava al final de tot. No estava jo al costat del balcó, eh? O sigui, havia de fer corredisses cap amunt i cap avall de l'estudi cap al balcó i del balcó cap a l'estudi, però jo estava sol al control per dir-li
quina era la cofredia que en aquell moment estava passant per la Rambla del divendres Sant de Tarragona. O sigui, ja us podeu veure durant tot el divendres... Hola, Nuri, d'antòfol! És una oient, o no? Ui, d'anys! Sou oient de Tarragona Ràdio tota la vida, que avui fem 40 anys. Avui fem 40 anys, Tarragona Ràdio. He sentit a la ràdio de bon dematí. Ja ho sento. Què passarà ara, totes les viudes per aquí? Ara després passaran... Vostè quants anys fa que escolta la ràdio, vostè? 50 o 60, no sé quants. Quan van començar ells?
Va 40 anys. Però jo ja estava... Jo ja saps que estava allà al bar dels 18 anys que estic, eh? I li hem fet molta companyia o no? Molta, molta. I ara ja és més... més cosa ja, eh? Gràcies. Enhorabona també per la part que li toca. Una oient, eh? Bueno, companys, a veure, primera parada, eh? Digues, Núria. Això que deia, no sé si ja ho han explicat, que tiraven cable pel balcó.
Jo, Maria, diu la Núria que si tireu el cable pel balcó. Sí? Tireu el cable pel balcó. Sí, tireu el cable. En alguna ocasió es va fer, eh? En alguna ocasió es va fer, sí, sí. No recordo exactament per quin acte, però, clar, aprofitant que estàvem a la Rambla i que hi havia molts actes per aquí... Jo això t'ho he vist fer anys després, també. Ja teníem els mitjans inalàmbrics i aparells com tenim ara, doncs el més fàcil era tirar cable per aquí i les metges des d'aquí fora.
Alguna vegada? Home, Sant Jordi. A mi m'ha passat més d'una vegada de pujar i baixar, de posar la gravació. A mi més que cable el que feia era gravar una sèrie d'entrevistes, 4 o 5 entrevistes seguides, pujava, les posava i en el moment que les pujava baixava a gravar unes quantes més. Era la meva diada de Sant Jordi especial en aquell moment.
I jo diria que cronològicament, perquè tinguem una idea, els oients tinguin una idea, d'aquí van marxar el 2001. I jo em penso que deuríem arribar al 96 o així, no? Potser. Molt bé. El 92 van començar al carrer La Nau, diria jo, l'any 92.
2002. 2002, sí. Jo he estat en aquests estudis i val a dir que es podia fumar, eh? I fumàvem molt. Diu la Núria que es podia fumar aquí dalt, eh? Ui, i tant, se'n podia fumar. I fumàvem molt. I tant, Núria. El que passa és que després et treu-t'ho. Treu-t'ho la costum de fumar, que te caigués una mica de cendra dintre d'algun dels aparells.
Bueno, en aquella época segurament hi havia puros esplanaris, que també sumava, jo recordo, puros esplanaris, puros. Joan Andreu, tu em segueixes. Hem d'anar deixant-ho aquí. És que està aquí en la ruta, eh? Joan Andreu, tu vens o quedes?
Jo em quedo, jo vaig cap a l'emissora. Sosplau, demaneu, quan esteu a la plaça Rovellat, que us expliquin anèdotes dels verenars que es feien a Radio Fòrum, val? Vinga, fet. No puc explicar, però que ho expliquin ells. Andreu, gràcies, que vagi bé. Ciao. Jo, Maria, Sílvia, tirem cap amunt amb la Laura, també. Anem-hi, som-hi. Va, anem cap al carrer de Nou, d'acord? Vinga, ara us ha escoltat allà. Moltíssimes gràcies. Adéu. La primera parada aquí a la Rambla, que és la penúltima seu, l'última és on som ara a l'Avinguda Roma...
Aquí el Dani ha anat a fer un cafè. Tenim les claus del carrer de la Nou, del que hi ha aquí.
A l'hora mateix hi ha un escape room Tarragona que... Una mica de por, eh? Ens deixaran sortir després. Una vegada que entrem hem de tornar a sortir. Jo aquesta tarda treballo, eh? No, no, ens tanca la porta i ens escapeu. Una mica de cosa, eh? Però bueno, hi ha un escalet aquí al balcó... No ho sé, però bueno. Sembla que com si entressis en un temple maia i que fem un viatge en el temps, no només per Tarragona Ràdio, sinó en la història. Anem a buscar com era el local de Tarragona Ràdio, aquí al Carril de la Nau, i entrem en aquest escape room, mira, flanqueixant la porta...
I ara aquí a l'interior hi ha una ambientació com a malla, una cosa així simpàtica. Sí, sí. I l'olor aquesta d'humitat que a mi m'ha recordat quan estàvem aquí realment, perquè és una zona als baixos, un edifici antic i la humitat que hi havia aquí encara.
Encara es manté. Encara el té, encara el té. No sé si som nosaltres. El que sí que he trobat, que comentàvem ara amb el Joan Maria, m'imagino que per la disposició que ara mateix té, pel joc en si, el trobo més petitet, però pensa més que en aquesta sala on estàvem hi havia, en un principi eren tres taules, eren dues taules per redacció i després la taula del Bedell, que era la persona que tenia la gent quan entrava i que estava aquí a la meva mà esquerra,
I estàvem aquí intentant descifrar una mica com anàvem, mira, mai millor dit on estem, descifrava com estaven els estudis, el de baix, el de dalt, però aquí sempre pujàvem i baixàvem, vam fer molt d'exercici, eh, aquí. Però realment és molt petit, eh, o sigui, estàvem en un lloc molt petit, no me l'imaginava tan petit com l'estic veient ara, però aquí estàvem.
I l'altra d'aquelles coses que vam viure i patir aquí era quan es feia el dels cromos de Tarragona, també els pins de Tarragona, que nosaltres teníem un dels principals, que era l'escut de Tarragona, i va haver-hi una cua que sortia d'aquí fins gairebé més enllà de l'Ajuntament. Sí, sí, cert, cert. Anem cap al món, a veure si podem entrar... Sí, sí, anem cap al món. Aquí hi ha una escalinata, companys, entrem a una escalinata...
Hi ha tot de... i d'esquelets. Prenem la marxa de connexió, eh? Pujem una escalinata camunt a la segona part de la redacció de Tarragona Ràdio, carrer de Nou. I ara entrem a una altra sala. Aquí hi ha pirates i també ve mobles, un barco pirata, un vaixell pirata. Això què era, Joan Maria? Mira, aquí hi ha el tècnic que hi havia abans que s'ha quedat aquí. Estan els ossos per aquí una mica...
Déu-n'hi-do, les escales estan més bé que les que teníem nantros, eh? Les que teníem nantros encara eren les originals, aquestes les se n'ha arreglat més perquè pugia el públic, així que estan més arregladetes, eh? Déu-n'hi-do, també cap petita ho trobo. Bueno, ara està tot decorat de fusta. Ah, penso que aquí hi havia els esglaons. Aquí m'ha faltat a mi encara uns esglaons. No, ja no hi havia més esgraons, Silvia. Jo crec que cap a l'estudi, i aquí estava l'estudi,
Sí. I després teníem aquí per poder entrar... Al locutori. Al locutori. Imagina't, aquesta habitació dividida en dos, gairebé, o un quart cap aquí i tres quarts cap allà, i ara n'estaven els dos rebocs.
I nosaltres teníem els dos rebots a un costat i el control teniu davant. Amb una taula de mescles que anava amb botons, no amb faders com ara, anava amb rodones com les centrals nuclears de Txernòbil, allò dels anys 70. Era una mica com... Sí, sí, eh? La...
Us regolàvem així la taula, aquella link, aquella antiga, que a saber on està ara. M'ha impressionat on estava abans el despatx del director, que ara fa més por. Ja feia por abans i ara fa més por, eh? Un petonar-lo, eh, Quico? Quants éreu aquí? Era molta gent o no?
Ostres, doncs... Bueno, no, doncs pensa que de redactors potser només hi havia dues o tres persones i després el Joan Andreu, tu i jo, de tècnics, de tècnics em penso que només estava jo i tu, perquè tu també feies, bueno, aquí... El Pep Guerrero va estar en algun moment, el Lluc de Massas també... El Lluc de Massas va quedar allà del Crec.
Ah, bueno, potser sí que va canviar cap aquí. És que són molts anys, eh? Que voleu que recordeu... Perdó, que recordeu 40 anys en un flash i no pot ser això, eh? Ja se'ns barregen records, ja. No sabem si era aquí, a la Rambla... Aquí, quan venia la baixada de l'aigua, passaven per aquí davant els carros, no? Exacte.
Per això també és el que deíem abans amb la seu de la Rambla, que clar, per aquí passava Santa Tecla, passava la part de Sant Magí, i aquí sí que potser més d'una vegada micròfon en mà amb cable. I compte que ningú t'atrepitgés el cable perquè si no sorties cap enrere... Aquí ho teníem més bé perquè el control tècnic està més a prop del balcó, llavors el cable, dos metres de cable i estaves a fora. I aquí va passar, que t'ho he explicat abans, el molt honorable Jordi Pujol. El vam tenir aquí parlant en aquell moment...
I van fer l'entrevista els companys de Tarragona Ràdio. I després el Sau, que van aparcar aquí a la porta, els portàvem, van fer l'entrevista i després van marxar. Jo recordo entrevistar els TNC, també. Jo vaig entrevistar els TNC, que quan tu feies vacances jo agafava el programa algun estiu. Josep, pren nota. Veus com feia bones entrevistes? Has vist? Per el futuro...
I ara com sortim d'aquí? Perquè s'ha tanca la porta de baix. El túnel d'allà, no? Podem sortir per aquest túnel que hi ha aquí? A veure, no sé, on portaria això? Això no aniria, Sílvia? A veure si ho... Bueno, companys, és que s'ha tanca la porta de cop i ara no sabem com sortir d'aquí, d'aquest escape room. Acabarem com aquest esclet d'aquí del terra. Això...
Jo maria que varen com aquest, eh. Això ho dius en sèrio, Pep? Que us heu quedat atrapats aquí? Sí, se tanca la porta i no sabem com sortir. Doncs mira, truqueu al Dani. Hem de calcular, no sé què, crec que hem de fer alguns números per sortir, hem de fer alguns càlculs.
Miquel, tu ets bon, això dels escape rooms, no? Sí, el que passa és que, com que suposo que estàs a l'interior, tenim algun problema de cobertura o alguna cosa, s'ho sent d'estrany. Sí, anem cap a baix, que sortim cap a fora, perquè aquí dalt ja... Operació Bikini, operació Bikini. Aquest el deixem, aquest el deixem aquí. Teníem estudiadors, també. Anem a veure si veiem l'estudiadors, deixem, a veure si hi ha més cobertura. Ho sentim bé, ho sentim bé, cap problema.
Sí, doncs aquí... Bueno, ara no. No, és que estem sortint, anem sortint. Ara sí? Ara sí, perfecte. Tornem a ser l'entrada. Bueno, hem fet un recorregut per aquesta Esquerra. L'hi agraïm molt, per cert, el Dani, el seu... Dani Estera. Sí, que ens hagi obert l'esport. De fet, ens ha deixat les claus, ja ha marxat ell, eh?
Vull dir que li creiem moltíssim, i si volen venir aquí a fer d'escape room a l'Antigua Seu de Tarragona Ràdio, s'han perdut per dalt, aquests, eh? No baixen. A veure si baixen. Ens queda l'última seu, la primera, que és on va néixer tot, a la plaça d'en Rovellat. Home, de fet, jo pensava ara, clar, que aquí no éreu gaire lluny del lloc on éreu al principi, no?
No, no, va ser relativament a prop, estava amb allò... Jo vivia al carrer Granada, a més a més, m'anava perfecte, perquè era plaça al Ruaia, t'estava al costat, després ja vam venir aquí, després me'n van agafar mania i van dir, anem a posar la ràdio cada vegada més lluny d'on viu el Joan Maria, i mira on hem acabat.
I amb la Sílvia, que jo també estava en Carre Granada, o sigui que ho teníem molt fàcil. Per això dius, a veure, aquí havia d'obrir la ràdio a les 7 del matí. Qui està més a prop? Ha dit. Em toca a Sílvia. I jo per allà anàvem. Ara com obrim la porta per sortir, perquè haurem d'esperar que vingui el Dani, no? Continuo dient el mateix que t'he dit abans, la combinació anem a provar-la, a veure què. El que passa és que no sé amb quines claus. Laura, digues un número, digues un número. 40. Prova el 40 a veure si funciona. No sé, no sé.
Què és el nom del Joan Maria? El 18. El 40 i 18. Prova, tecleix aquí i a veure què passa. No passa res. Bueno, companys, ja veurem si podem fer l'última connexió. Jo crec que sortiu d'aquí, però veu 96 morts.
Bueno, intentarem sortir. Si no podem sortir, ja us ho explicarem. Intentarem sortir d'aquest escape room del canal i, si podem sortir, farem cap a la passa enrotllata, a la primera seu. I si no, veniu-nos a buscar, sisplau. Us vinguem a buscar. Josep Suñé, Sílvia García, Joan Maria Bertran, amb Laura Guaix. Gràcies. Ara ens tornem a donar pas de seguida.
amb connexions especials des de cada un dels llocs que han sigut seu de Tarragona Ràdio, abans Radio Fòrum. I ara ens ho deia l'Abril, diu, ostres, jo no sabia que el que és ara l'ICAC abans era Radio Fòrum.
Perquè l'ICAC, jo, que em sonava ara, sobretot com a això, que hem fet alguns podcasts, com a centre de recerca, que hauria de ser també que s'anirien a la bacalera, que entrenien els xiquets de Tarragona. L'última vegada he tingut tot aquest... L'edifici el tenim clar, no? L'edifici el tenim clar, però que havia sigut seu de Tarragona Ràdio, de Ràdio... No en tenia ni idea. La primeríssima seu, de fet, per això segurament es deia Ràdio Fòrum, perquè és que la plaça Rovellat està allà a tocar-la. A passar el fòrum.
Doncs em sembla que ja tenim els companys allà preparats. Pep Sunyer, no has vingut a tocar pedra aquesta vegada. Bueno, per cert, heu pogut escapar de l'escape room fàcilment, del carrer La Nau? Sí, sí, hem pogut escapar perquè al final a la Cílvia ha dit un número, el Joan Marí l'ha multiplicat per 10.000 i ha sortit el que era la clau per sortir de l'escape room. Vull dir que hem hagut de fer una mica de matemàtica, però hem pogut sortir de l'escape room del carrer La Nau i ara som a la seu delicat a la plaça d'en Rovellet, als orígens de Tarragona Ràdio d'ara fa 40 anys.
Aquí havíem de preguntar pels baranars, com a mínim pels baranars. Els baranars, bueno, espera que t'ofliquin la... Mira, la porta, d'entrada la porta està tapiada, s'ha dit que està aquí, mira, mira, la porta està tapiada, què ha passat aquí? La porta tapiada, Sílvia, Joan Maria. Doncs m'imagino que per les noves instal·lacions van haver de tapiar la porta, el que passa que és una llàstima perquè era un bon punt d'accés.
Perquè, a més a més, pujaves per aquí dalt i anaves directament cap al primer pis. Jo suposo que també per un tema de mobilitat, perquè aquí no es podia fer rampa, segurament, i ara han fet aquesta ensal·la que sí que han pogut fer rampa, i allà només hi havia escales, i clar, la rampa hauria tingut que ser molt empinada, segurament.
I també imagino, perquè abans nosaltres des d'aquí no teníem l'accés cap al mercat, que és on es troba precisament la seu de l'ICAC. Aquí anàvem directament cap a dalt, que era on estava la seu, però del centre cívic o del servei social d'aquí de la part alta. Sí, això era un centre cívic i una part del centre cívic era l'emissora, no?
Exacte, això era molt gran, no sé quants metres quadrats té, però nantros estàvem amb un raconet, teníem els estudis aquests de 10 metres quadrats, més o menys, una cosa petiteta, però al voltant hi havia oficines de serveis socials i havien sales grans de reunions on feien activitats per la gent i nantros ocupaven un trosset.
És que tampoc ho entenem, perquè estic veient aquí una persona que ha vingut aquí i que presenta-me el seu, que és una veu que els de fa 40 anys se'n recordaran d'aquesta veu. Vosaltres me feu broma a mi que jo era la primera persona que estava aquí abans de la ràdio, i fins i tot abans de l'estudi, però no és veritat. El que estava abans de la ràdio, abans dels estudis, fent les proves de so, allò en plan provando, provando, un, dos, tres, i les proves a través d'antena de 102.6 en aquell moment, era el Lluís Marçal. Lluís Marçal, hola, que tal?
O la vendia. Mira, aclariré allò de la porta tapiada. És que nosaltres tenim una porta diferent perquè aquí baix encara hi havia mercat. Esclar, aleshores no podien compartir entrades. Teníem una entrada per pujar al pis de dalt i a baix era mercat. Pensa que va haver un programa, en Joan Maria se'n recorda, de la ràdio que es deia el Bacallà a la Llauna.
Teníem una bacallanera, que era l'Ester Ràvila, i per fer promoció al diari, es va fer promoció al diari d'aquest programa, van baixar al mercat, a la planta baixa, a una bacallaneria, i a aquesta xiqueta que feia un metro cinquanta li van posar un bacallà d'aquí del mercat. I això està en la història de Tarona Ràdio, de Radioforum.
Bueno, vam tenir bacallars de moltes maneres, perquè també va passar la Montse, va passar la Yolanda, i vam tenir un bacallar a la Llaunes, queixat, i vam tenir un munt de bacallars que va ser una mica aquí on teníeu i seguíem a tots els grups de música en català en aquell moment que es feia. Sí, sí, sí, vol dir que va ser un programa d'aquells, en el moment al dit del Ròp Català, que era un programa concurs, que donaven premis, la gent trucava...
i bé, doncs ens hi vam apuntar la moda aquesta del boom del Roi Català, i bé, doncs va haver promoció, va ser un dels primers programes que hi va haver pressupost per donar a la seva publicitat. Dos moments com aquest, el dia de l'aniversari, que els podeu recuperar a la nostra pàgina web, tarragonaradio.cat, i demà us esperem a la gala al TET de Tarragona, però també totes les activitats que farem al llarg de la tarda, amb aquests 40 anys d'història.
La teva veu, la veu de Tarragona. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure ahir la persona més fredolica amb una que sempre té calor.
I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
Aquest dijous arrenca el cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Dinovena edició ja del cicle i des d'avui fins al 26 de març apunteu la gent de cada dijous perquè hi haurà conferències, projeccions a l'Auditori Diputació aquí al carrer Pere Martell. Amb referència, com sempre, del món de l'alpinisme, l'escalada i també del cinema. Enguany també molt centrat en la fotografia. Ara en parlarem amb el lema La força del paisatge.
La inauguració, avui mateix, aquest dijous, amb l'alpinista, fotògraf i càmera d'alçada, Luis Miguel Soriano, amb la conferència de muntanyes a través d'una càmera. Ell ha acompanyat, segurament ho son el nom, l'alpinista Carlos Soria en nombre d'expedicions. L'ha filmat a diferents cims, a 3.8.000, de Napurna, al Can Xen i al Manaslo. L'any passat, en què Soria es va convertir en l'alpinista amb més edat en conquerir un 8.000.
Avui ens acompanya i també l'ànima del cicle. Pausades, què tal? Molt bon dia. Molt bon dia. I davant teu, Luis Miguel Soriano. Luis Miguel, què tal? Bon dia. Bon dia, què tal? Que ja coneix Tarragona, ja la coneix Tarragona. Ja has venit a... Sí, sí, sí. El cicle has estat por aquí, ja. El año pasado justamente en el cicle también. Allí vam fer una mica de guía per Tarragona. Sí. ¿Podemos entrar a la catedral?
Sí, sí, sí, es verdad, fue un placer. La nocturna, pero bueno. Muy bonito, muy interesante. Bueno, aquí tenemos también grandes montañas, zonas de escalada, ¿no? Te conoces un poco, ¿no?, la zona. Sí, sí, sí, sí, vamos, al final es un lugar maravilloso y cerca, el Pirineón además está cerca, es un lugar fantástico, además entre mar y montaña, que es lo que no se puede pedir más.
Pau, ell cobra el cicle. A més a més, enguanyem l'exposició al Pati Joma Primer, que s'inaugura a les 5 de la tarda, que està molt bé. Ell no l'ha vist encara, però m'han dit que està molt guapa. Està molt guapa. Bé, al fi, nosaltres estem cofois de joia d'haver fitxat un crac de la fotografia, perquè era un somni nostre de poder aconseguir un fotògraf, de fotògrafs n'hi ha molts,
però de fotògrafs com ell, de muntanya puntualment, un alpinista, amb unes fotos meravelloses. Perquè, clar, ens va enviar el catàleg de les fotos i són... Dic, bueno, ara es colleix i jo me peleava com mi mismo, ¿no? ¿Cuál es la mejor que yo voy a poner? Que ens ha costat trobar fotografies que són d'una qualitat increïble i ell, a més, ha tingut la gentilesa de col·laborar amb cultura...
i amb diputació i fer una exposició extraordinària, una exposició entre luces i sombres, entre llums i ombres. I és un contrast, a part d'ell, és un màster en fotografia, que fa cursos de fotografia...
I, bueno, ara em deia que ja estava tancant un curso que organitzes en els Picos d'Europa. Sí, sí, en el Valle de Líbana, en un lugar también maravilloso. Sí, tenim la persona ideal, i estem contentíssims de tenir el 19e any, a part de fer 20 anys, perquè recorda que l'any que ve serà apotòsic també.
Aquest any ho és, un programa increïble. Doncs l'any que ve... Ja el tinc preparat, però no el puc dir. Ep! Antes de que se vaya hay que sacar la primicia. Sí, sí.
Oye, en febrero estuviste con Carlos Orian en la Concagua, a cabo de poco en primavera al Éveres, con la expedición del astronauta Sergui. Luego hablaremos de él, porque esto tiene su miga. Bueno, se convirtió en el primer astronauta en subir al Éveres. Ahora lo comentamos. Con el equipo ruso. Luego a la Cordillera Blanca, Pakistán y Manaslu. O sea, un año un poco loco. Sí, la verdad que fue un año fabuloso. Un año...
Intenso, intenso, pero bueno, la verdad que para mí un privilegio, un privilegio por poder pasar el máximo tiempo posible en el lugar que me gusta estar, que es la montaña, que al final es el lugar al que siento que pertenezco y cuanto más tiempo pase en la montaña, pues más feliz soy. Y además desarrollar mi trabajo, que es también mi gran pasión, mis dos pasiones son la montaña y mi trabajo a través de la cámara, mirar a través de la cámara...
Y claro, combinar los dos, y con un año tan intenso en el que he tenido la posibilidad, además de moverme entre las cordilleras más altas y más maravillosas de la Tierra, de los Andes, al Himalaya, al Caracorum, es un privilegio absoluto, y además se dio bien.
Subimos, filmamos, hicimos un buen trabajo y no se puede pedir más, la verdad. Cuéntame cómo es aquel momento en el pueblo a los pies de Manaslu de Samaguan, porque paráis allí cada año, ¿no? Carlos, allí lo quieren mucho, ¿no? Este pequeño pueblo de...
Sí, la verdad es que la expedición con Carlos fue una expedición llena de emoción, fue una expedición muy emocionante. El Manaslu significa mucho en su vida, fue realmente su primer viaje al Himalaya hace más de 50 años, lo realizó justamente en el Manaslu.
y bueno, pues para él es un lugar muy especial y sobre todo ese pueblo que está al pie de la montaña en el que desde entonces, desde hace 50 años, pues ha ido desarrollando lazos muy fuertes, le quieren mucho realmente y entonces va más allá de esa actividad deportiva o del hito de alcanzar una cumbre o subir un 8.000 o subir una vía, sino que tiene más fuerza ese componente humano y la verdad es que al final pues esa es...
en Samagaon y en ese lugar del Himalaya tan especial para él, pues fue muy emocionante. Fue muy, muy, muy emocionante. Una subida que fuiste a la directa de Campo 2 hasta... No parecies en Campo 3, ¿no? Bueno, parecies un ratito para arriba. Sí, la verdad que fue una ascensión muy rápida. Sí, es verdad que Carlos... Yo creo que lo tuvimos claro enseguida, ¿no? Al final, cuanto más tiempo estuviera en altura, pues el desgaste iba a ser mayor.
La idea era estar el mínimo tiempo expuesto a ese desgaste en la montaña. Hay que recordar que Carlos iba con 86 años, que no está mal. Entonces estuvimos aclimatando en el Valle del Cumbo, alrededor del Everest, que es una práctica que también le gusta mucho a Carlos, aclimatar en estos valles caminando, consiguiendo cotas sobre los 5.000 metros...
Y luego, una vez en la montaña, pues eso, pasar el mínimo tiempo posible, porque al final es ese equilibrio entre, bueno, pues si es una paliza, porque al final hicimos una primera rotación en la que pasamos simplemente dos noches en el campo 1 y desde allí ya bajamos al campo base y vimos la posibilidad de ir a la cumbre y entonces fuimos, dormimos una noche en el campo 1, una noche en el campo 2 y desde el campo 2 planteamos ya directamente salir, descansamos unas horas en el campo 3
Y a las 4 de la tarde salíamos hacia la cumbre, nos saltamos el campo 4 y realmente fue muy intenso, fue una paliza muy grande, pero es ese equilibrio también de pegarte una paliza pero estar menos expuesto a esa permanencia espiritual.
en la altura, pues que también podía deteriorarle, y incidencias, pequeñas incidencias que pueden surgir, pero que pueden ser cruciales, como a poco de llegar al campo base se le rompió la dentadura, y claro, algo que puede parecer tan... un pequeño detalle, pues al final influye directamente en que no se está alimentando correctamente, y como eso podrían surgir varias cosas, ¿no? Entonces al final, bueno, fue una paliza, pero estuvo muy bien.
En la subida la lleva muy bien. La bajada es otra historia. Con la tibia pironega se rompió en el Dalagiri. ¿En el Dalagiri fue el que se rompió? En el Dalagiri, en el Dalagiri. Las bajadas es donde sufre. Las bajadas sufren muchísimo. Yo me acuerdo cuando subíamos hacia la cumbre...
Ibamos de vez en cuando, yo le iba preguntando qué tal iba y Carlos iba bien, venga, seguimos para arriba sin problema y llegó bien a la cumbre. Lo que pasa es que la bajada siempre es lo peor para él, siempre ha sido por la tibia y el peroné, está operado de rodilla, una operación también muy delicada en la rodilla y las bajadas las sufre muchísimo. Entonces al final el momento más crítico siempre es la bajada.
crec que en tres o quatre anys estaven a casa ja, eh? I el Carlos els deia, però a mi la que hemos liado, eh? Sí, sí, sí. Sí, perquè al final, luego sí, resulta que ha habido un... Que ha habido un... Récord. Récord. De hecho, hace poco, desde el par, le han mandado ya una plaquita del Récord Guinness...
Y Carlos no tenía ni idea. Él quería volver, quería volver 50 años después a hacer ese homenaje, bueno, pues ese homenaje a todos, al pueblo de Sama, a sus compañeros, que muchos de ellos ya no están, con los que compartió semanas, 12, 50 años. Y era algo mucho más sentimental que algo deportivo, un hito deportivo y tal. Y claro, cuando se dio cuenta de la que se había liado, él decía, pues la que hemos liado, me lo decía. Dicen, Luis, la que hemos liado, la que hemos liado.
Bueno, avui el tenim, eh, Pau, aquí a Tarragona. Mira, i explicarà coses interessants perquè és el que diem sempre, i hem dit molts dels que han passat pel cicle, que la muntanya no és només fer el cim, que és tornar, i que, a més a més, contactar amb la gent d'allà, tenir un estret vincle amb la gent, no?, dels llocs on vas, que pot ser un Montsant o pot ser l'Himalaya, no? Exacte. És veritat. La base... Jo, a veure, tu ja saps, perquè ens acompanyes des del seu naixement...
que sempre han perseguit una cosa, donar el missatge de la base, de no convertir les muntanyes en un circuit, de fer un exercici de responsabilitat, de preservar la natura, de fomentar els centres excursionistes, l'educació...
Això és primordial. I és el que, bueno, la meva lluita com a coordinador, i el treball ja ho saps, no?, és abans dir, motivar o que la Diputació, que un estament públic pugui reconèixer, perquè abans dir que la muntanya era cultura,
Era molt complicat, no? No t'ho comparava ningú. No, perquè, per exemple, quan Òscar Cadillac va començar i tal, nosaltres hem de pagar perquè aquest tio es vagi a passejar, que s'ho pagui ell, i no es tracta d'això, no? I ara, sortosament...
tenim quasi 20 anys d'experiència i gràcies a Tarragona Ràdio que ens ha ajudat aquí tenim un ajudador com un castell la forra del castell
Doncs aquí està el nostre amic que dirigeix el programa, aquest de muntanya, que és entranyable, no? Que, a més, únic programa de tota Espanya. N'hi ha algun, eh? N'hi ha algun de tant veteran? Jo diria que no. En seccions sí que n'hi ha, en seccions de programes. No treguis manalles. És molt important. Els veterans, sí, sí.
I clar, aquesta base, fomentar aquesta base i poder, si no, què passa? Dominar tot això, els diferents efectes, l'efecte Covid, l'efecte Wikiloc, l'efecte competició constant, això costa, no? Això va avançant, però jo crec que ho podem anar...
cada vegada més els clubs tenen gent preparada, titulada per poder tutelar. El Montsanto ja saps que, bueno, Montsant és una serra que estava no sé què, molt bonita i tal, però té els seus passos equipats i té el seu perill. I no pots anar amb el Wikiloc, ja ho fem-ho, i amb una guia que es publica i ja està.
ha d'anar amb algú que els ensenyi. Com nosaltres vam començar de molts joves, clar, jo ja soc molt iaio, però quan vam començar molts joves i vam anar amb els escoltes i vam anar per la muntanya. Aquest fonament, aquesta base és la que hem volgut portar amb el cicle
I gràcies als déus de l'Himalaya, la Diputació ens escolta, fa equip i està contentíssima de l'èxit de tots els perruquians que vindran i ompliran l'auditori avui i cada dia.
Sí, a mi me gusta siempre trabajar con un equipo muy ligero,
Sobre todo pienso que cuanto más justo es el equipo, más lo aprovechas, más aprovechas los recursos que tienes. Y además acostumbrado a trabajar en estas circunstancias, en viajes, en expediciones, creo que es fundamental el llevar un equipo ligero con el que te permita moverte bien, que no sea un lastre y que además eso te exige aprovechar más de los recursos que tienes.
Y te exige también llegar antes a la cima para coger la imagen de su vida. Que los fotógrafos y los vídeos de las cámaras de altura tenéis esto, que tenéis que ir a la avanzada. Claro, siempre vas pensando. La verdad que yo siempre me dicen, claro, tú tienes que llevar el equipo y eso pesa más y tal. Y yo siempre contesto que lo que más pesa no es el equipo, que afortunadamente cada vez es más ligero.
Sino que pesa esa responsabilidad y ese trabajo mental que tienes siempre. O sea, continuamente, según estás subiendo, estás analizando la situación, estás pensando donde hay un plano interesante, donde hay una fotografía, anticipándote. Eso es una de las claves. Te tienes que anticipar a la acción porque se está desarrollando en unas circunstancias en las que tú no puedes hacer parar a la gente, repetir una toma. O sea, tú tienes que adaptarte a la acción y anticiparte. Entonces, pues...
Lógicamente hay veces que te quedas atrás porque el plano te está obligando a coger desde abajo a las personas o cuando sacas el dron, por ejemplo, y estás grabando con un plano con dron y ves como la gente se va alejando y bueno, lo que grabas, recoges el dron, ya te han sacado media hora y tienes que echar una carrerita a pillarlos...
Y luego a veces que te tienes que anticipar como a la cumbre. La cumbre es la guinda del pastel siempre. Es al final lo que es siempre ese plano y esa fotografía que estás soñando desde que te plantean un trabajo y te exige la máxima concentración. Cuando llegas a la cumbre te tienes que anticipar, tienes que llegar antes, recoger esa llegada que es el momento más emocionante de toda la expedición
que no te falle la cámara, que no se te coge un dedo, un poco, bueno, pues manejar todas las circunstancias y conseguir que al final, pues, tu trabajo sea satisfactorio. ¿Recuerdas el primer 8000? ¿22, 23, 24? ¿Cuántos tenías? Sí, era un chavalín.
Sí, yo tenía 22, 23 años, mi primer 8000 la verdad que fue una experiencia, bueno, de esas que te marcan al final, porque cuando tienes 22 años y tienes la posibilidad de observar el mundo desde una cumbre como el Hidden Peak, como el Gasebrun 1...
desde la que divisas la parte central del Caracorum, ves el K2, el Broad Peak, ese universo de montañas de 7.000 metros que se pierden en el horizonte, en el Caracorum, entre las fronteras de Pakistán y Sinkián, pues claro, eso es algo que te marca, te marca el resto de la vida, y cuando descubres eso con esa edad, pues sabes que ese es el lugar al que quieres dedicar tu vida y volver las máximas veces posible, ¿no?
Mira, Pau, estic convençut que si deixem els tres d'acampada allò a fer una muntanya, a primera hora diríem, ¿dónde está Luis Miguel? Perquè ella... El primero que sale es el saco, ¿no? Para mostrar las luces del día. Ahí está, sí, sí. I preocupado, desde luego...
Lo comentábamos ayer, ¿no?, que estuvimos juntos desde que llegó de Madrid, pobre, porque además adelantó el viaje. El tren te ha traído, ¿no?, el tren. Sí, sí. Y antes, porque tenía miedo de que, claro, con los problemas que tenemos aquí en Rodalías y Aves y tal, pues se ha adelantado un día.
Y le agradezco esto, ¿no?, porque es la seguridad de tenerlo ya aquí fijo anclado, ¿no? Bueno, ahora te tenemos que atar porque no te se lleve el viento, pero está bien, ¿no? O sea que sí. Y entonces me comentaba eso, porque eso es increíble, ¿no? Porque no...
No es simplemente que es guías, lo contratan para hacer un 8.000 y lo que sea, sino es pensar en el equipo, en llegar a la cima, en firmar, en bajar. O sea, claro, es que no vive como el que va...
A conseguir un 8.000. Él lo consigue, lo ha de conseguir, lo ha de filmar, lo ha de grabar, ha de caer bien, ha de hacer buen tiempo, ha de hacer todo, ¿no? O sea, que eres como un superman, ¿no? No, no, la verdad que tengo la suerte de poder... Soy una persona afortunada, realmente, y lo disfruto mucho más que los demás.
Tengo la posibilidad de disfrutar mucho más de esa experiencia que los demás, porque no solo disfruto subiendo, que lógicamente me encanta estar en la montaña y estar moviéndome en la montaña, sino que además disfruto de mi trabajo, de hacer mi trabajo en este lugar tan maravilloso.
Y, por tanto, siempre me siento un afortunado y, entonces, disfruto mucho más de la expedición y de la ascensión que mis compañeros. Yo, al final, normalmente, por ejemplo, cuando llego a la cumbre nunca tengo fotos de cumbre. Yo no me hago fotos de cumbre porque, al final, lo que decía antes, es el momento más importante en el que tengo que estar totalmente concentrado para hacer el trabajo bien, ese momento tan importante.
Y me olvido, no le doy importancia a hacerme una foto yo de cumbre, cosa que hay gente que me echan cara muchas veces. Pero es que al final mi foto de cumbre o mi imagen de cumbre es la que yo hago a los demás. Esa es realmente de la que me siento orgulloso.
Llega un momento en el que no sientes tampoco un ego especial ni nada por alcanzar una cumbre, porque al final lo que te sientes es una persona afortunada de poder vivir ese momento. ¿Y eso que me contaste de la vivencia del Everest?
Que subiste con una astronauta rusa, ¿no? Sí, la verdad que fue una experiencia. Era una historia bonita. Yo ya había trabajado con esta productora en otra ocasión, en el K2, unos años antes, y me plantearon ir a trabajar en un documental al Everest, en el que me dejaron claro desde el principio. Me dijeron, bueno, pues mira, van a venir dos cámaras más.
Uno, como mucho, va a llegar al campo 1, el otro seguramente no pase del campo 3 y dice, y tú eres el que tienes que ir a la cumbre. Eso, la verdad, que está muy bien, pero te carga de una responsabilidad. Bueno, al final te echan ahí una mochila desde el principio, pero dices, bueno... No era tu primer Everest, ¿no?
No, no, sí, el Everest sí. No había estado nunca en el Everest. Y bueno, la historia era bonita porque tenía que acompañar, convertirme en la sombra de Sergey, que es un astronauta, que la verdad es un astronauta a nivel mundial de lo más potente. Tiene, de hecho, récords de trabajo en espacio abierto. Ha pasado temporadas larguísimas en el espacio.
Y es también, le gusta mucho la fotografía y en todos esos tiempos transcurridos en el espacio había fotografiado el Everest desde el espacio. De hecho, tengo alguna fotografía que enseñaré esta tarde que es muy bonita, es única de ver el Everest desde el espacio. Se había enamorado del Everest, él ya por la edad que tenía sabía que era difícil que vuelva otra vez al espacio y entonces quería hacer la inversa, quería volver a observar el espacio desde el punto más alto que le permite la Tierra, que era la cumbre del Everest. Claro.
Y bueno, pues acompañarle y contar esa historia la verdad que era algo muy bonito, motivante y que acabó bien. Acabamos realizándola. Cuando tú hablas de que te has desprendido de muchas cosas imprescindibles de la vida, ¿cuándo hablas con un astronauta, un tío que ha estado allá arriba y que ha visto con perspectiva...
este mundo de hormigas que somos nosotros, ¿hay algún punto de conexión en esta filosofía o no? Sí, sí, la verdad que son perspectivas, una persona que ha visto el mundo del espacio, yo creo que da una dimensión muy realista a lo que es este mundo, al final lo poquito que somos, y yo la verdad que, por mi carácter yo creo, y al final por lo que me ha llevado la vida, también te conviertes en una persona en la que das importancia a lo que tiene importancia, y al final sí...
Bueno, pues todas esas cosas que nos rodeamos en una vida de cosas que tampoco tienen tanta importancia y muchas veces suponen un lastre, pues intento desprenderme. Yo te lo digo muchas veces también, que al final mi trabajo es muy bonito, mi actividad...
Estoy muy contento y no me arrepiento de nada de lo que ha hecho, pero sí que tiene un precio al final, tiene un precio que no es ni alto ni bajo, sino simplemente es correcto si estás dispuesto a pagarlo. Y para mí, después de tantos años, estoy contento y estoy contento de haberlo pagado.
Ir a correr es importante, eres de la sierra, ¿no? De la provincia de Segovia, vives a pie de la sierra, ¿no? Sí, vivo en un pueblecito de Segovia, a pie de sierra, de la sierra de Guadarrama, en la que salgo de casa corriendo y ya estoy en mitad de la montaña.
De hecho, mi vida social se mueve más en los montes que rodean mi casa que en el propio pueblo, ¿no? Me conocen más los corzos y jabalís que mucha gente del pueblo, ¿no? Porque no frecuento mucho la vida social o los bares o los lugares, pero es una maravilla, ¿no? Es muy importante tener un sitio en el que puedas, porque al final también es importante, y me encanta, pero es importante, tienes que estar...
Yo siempre digo lo mismo, que tienes que tener la ITV pasada porque en cualquier momento te llama cualquier equipo de cualquier lugar del mundo proponiéndote, además cada vez con menos tiempo proponiéndote al mes siguiente o dentro de dos meses tener que ir a grabar al Everest o al K2 o a cualquier otra montaña y tienes que estar preparado, ¿no?
El otro día me preguntaban cuál es la montaña más bonita, y yo me va a ser lo que me han dicho los alpinistas que han pasado por el programa. Recuerdo que Kurt Dienberger, por ejemplo, decía que el Everest no me impresiona mucho, es más bonito el K2, la gran pirámide de cristal. Y luego también hay quien pregunta cuál es la más difícil, y yo les decía, bueno, la difícil puede ser un 3.000 o un 2.000 kilómetros. Bueno, no tiene la fama que tiene, pero vamos, desde tu punto de vista, la más bonita para ti, la más...
Hombre, hay montañas tremendamente bellas. Y es verdad que el K2 lo tiene un poco todo. Al final el K2 es la segunda montaña más alta de la Tierra, está en un lugar tan maravilloso como el Caracorum y es una pirámide perfecta. Entonces, claro, tiene...
Reúne todos los componentes para ser llamada, yo creo, merecidamente la montaña de las montañas. Y, por tanto, yo creo que el K2 es eso, es la montaña de las montañas. Luego hay montañas bellísimas. La verdad que toda montaña es bella, toda montaña es bella. Pero luego hay, lógicamente, esos iconos de belleza, como el Amada Blam, el Alpamayo, que también son muy bonitas, son tremendamente bellas.
Pero bueno, la verdad que cualquier montaña es bella. ¿Te has traído las acuarelas hoy o no? Hoy no. Hoy no, pero bueno, enseñaré alguna en la conferencia porque bueno, para mí esas acuarelas que me acompañan en todos los viajes...
que son apuntes rápidos, sencillos, pero que tienen esa gracia de utilizar el agua del paisaje que estoy pintando, que me permite integrar el paisaje real con el paisaje pintado, y que también sirven para equilibrar esa vorágine tecnológica que me exige mi trabajo como cámara, como fotógrafo, en la que cada día hay una pequeña revolución, sacan un cacharro nuevo, un formato nuevo...
Pero esas acuarelas siguen siendo igual desde hace siglos, ¿no? Y entonces es como una especie de equilibrio que me permite mantener y además disfrutar de la observación del paisaje en soledad durante unas horas en la que conectas directamente la mirada con la montaña, que es muy importante.
En la radio siempre decimos que los silencios son importantes, en la fotografía las sombras también son importantes. Totalmente, básicamente mi exposición y mi trabajo del que podéis ver en la exposición y de la que hablaré esta tarde en la charla, justamente la sombra, le doy tanta importancia a la sombra como a la luz. La luz es básica en la fotografía, pero para mí la sombra que le da la fuerza, la personalidad y el carácter al paisaje.
Pau, clar, jo quan he vist el nom de la Wanda Rudievich, que va ser, bueno, va ser perquè ja ens va deixar, però alpinista, enginyeria informàtica polonesa, aquesta és una de les considerades de les més grans, no? De les més grans de la història, primera en Subir el K2, tercera a fer el cim de l'Everes, i tindrà un homenatge a través d'un documental, no? Sí, sí, a més és impactant, no?
perquè aquí està la directora, que és la Eliza Kubarska, també és alpinista. I se puso en la cabeça, perquè, clar, la vida de Wanda va ser molt agitada, perquè era un caràcter que, además, era molt bona escaladora, molt bona alpinista, i era activa de primer. Parecía la...
Tu mujer, ¿no? De que estaba un poco envidiada por los alpinistas poloneses porque ella siempre llegaba primero. Y estaba siempre delante. Y tenía un carácter muy... Y eso la hizo grande, ¿no? Y además fue primera en hacer muchas cimas, ¿no? Y entonces, claro, ella se puso como objetivo hacer al final un proyecto de hacer todas las cimas, ¿no? Hacer todos los 14 ocho miles.
y los quería hacer en plan récord.
que le dijeron que estaba hueligi y todo eso, le dijeron, esta chica está un poco descentrada. Y uno de ellos fue el cachinchunca, ¿no? Y curiosamente, cuando hizo el cachinchunca, que se encontró con un alpinista que bajaba, que se retiraba por el mal tiempo, la estaba currucada en una cueva de hielo, cuenta ella, y bueno, contando las referencias...
Y la intentó convencer que bajase. Pero ella dijo, no, yo voy a seguir, porque toda su expedición tiró atrás. Pero lo curioso es que antes a su madre le dijo, si yo desaparezco en el Cachanchunca...
Estaré en el Tíbet o en Nepal en un monasterio y estaré allí buscando la paz. Claro, tú me dirás, hombre, es que mucha gente ha desaparecido del Cachanchunga.
y el compañero de Óscar Cadíac, ¿no? Y ha desaparecido, cayó a dos mil metros y no lo encontrarán. Pero luego, hay la posibilidad, porque la directora se pasó todo el documental buscando, con información además rescatada, con unos documentos que se ven en el documental, todos rotos, en Polonia...
Pues de encontrar a ver si podía ser posible que estuviese viva, ¿no? Y con fotografías va por la zona preguntando y un lama le dijo, yo conozco a esta chica.
Carall. Investigaron por monasterios y entonces dijeron, esto está lleno de extranjeros, que vienen aquí, buscan la paz, quieren soledad y nadie les pregunta nada. O sea, que puede ser que aún esté viva. Y aquí está el misterio. Doncs el documental sobre Wanda, que també passarà pel cicle, però també Llibertat Estel, l'assassíria avui, l'Aimar Navarro, en fi, un cicle molt extens, Viasena també el documental. Ah, aquesta és una meravella.
N'anirem parlant, eh?, perquè s'acaba el temps, però n'anirem parlant. Avui a les 5 al Pati de la Diputació, i a les 7 aneu-hi abans, perquè sempre s'exabreixen les entrades, aneu-hi abans, és lliure forament fins que s'acaba. Per tant, aneu cap a les 6, aquí a l'Auditori Pere Martell, i avui amb el Luis Miguel Soriano. Oye, Luis Miguel, un placer, nos vemos ahí, eh? Muchas gracias. Nos vemos. Gràcies per tot. Anem parlant, anem parlant, perquè hi ha moltes parades, eh? Que sí, que sí. Vinga, fins ara. Agraït.
La veu de Tarragona, cada matí de dilluns a divendres de 9 a 11.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer s'aneuguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
A Tarragona Ràdio t'escoltem.
Mmm, ten l'humor. A Miquel González.
Mira, González, bon dia. Bon dia. Que tens algú més per què no? Abril Rius, bon dia. Bon dia. Per què sempre estem tard? És la secció que entra més tard del món. La ràdio és així. I el resum també. També, també. Això és fer amb l'humor, enlloc on les pícies no s'amaguen, sinó que se celebren abril. I avui més que mai, perquè estem d'aniversari 40 anys de Tarragona Ràdio. I quina millor manera que se celebra l'aniversari que amb música. Però música de la bona, eh? Música marca de la casa.
Això és un jamón, o? Sí, sí, un jamón, sí, un jamón. Mira, mira. Què et sembla? El tècnic està flipant, eh? Ara, ara. Jordi Freixas, eh, que regala el seu aniversari feliç. És capaç de tot, el Jordi Freixas, eh? Fins i tot de barrejar el canó de Palamós amb l'avi que se'n va anar a Cuba.
Vam fer la cançó en Bavanera. Ha sortit una miqueta, el meu avi va anar a Cuba, eh? Sí. Quan va a Cuba...
Què et sembla? Està bé, eh? Va, comencem, que ja hem celebrat prou. Sí. I per començar bé, el millor és tenir clar com començar, cosa que no sempre passa. Hola, Tarragona. Benvingudes de nou a... Perdó. Benvingudes de nou a... Hem fet la broma i ens ha passat. Hem fet la broma i ens ha passat. Ja està, no passa res.
Vinga, et farem a començar. Hora de Tarragona. Benvingudes a un nou capítol del Cultius Culturals. Doncs el Cultius Culturals, que ja els hi passava. I si no ho tenim clar, doncs tirem enrere i se'n tornem-hi. I com us hem anat avançant al llarg de tot el matí, ara dedicarem tota una hora per parlar del DENIP, el dia... contra... el dia...
Tornem a començar. Parlarem del de nit, que va ser la celebració de setmana passada el divendres al Palau de Congressos de Tarragona. I tenim amb nosaltres molts alumnes que ens parlen. Molt bé. Parlem del vent, va, millor. Millor. Pep, com tens el cabell avui? Has tornat a la barberia? Sí, sí.
A mi m'agrada molt el vent, el que passa és que se m'embolla molt el cabell i estic pensant, ràpid, talla't el cabell. Si el vent te molesta, talla't el cabell. Perquè, Pep, tu portes un estilazo de pelazo, un estilazo de pelazo, un estilazo de pelazo. Ho has vist a nou? Sí, tu t'ho has anat allà fa poc. El dissabte semblava que fos, no sé, un d'aquests dibuixos animals que tenen el cabell cap amunt, aquells que van allò tots embullats de cap.
Tipo el Mauri. Mauri. Mauri. Tipo el Mauri. Bueno, gràcies. I casualment vaig passar per davant d'una perruqueria, t'ho juro, no tenia hora de dir res, eh? Vas passar per davant d'una pelu. D'una pelu. Aquí a la plaça Generalitat, davant del Corte Anglès. Sí. Ara hem fet la falca, però davant mateix, Fonquer, la... Sí? Perruqueria Fonquer. Fonquer és la farmàcia. Sí, doncs al costat, al costat mateix, l'experience, es diu així, barbaria,
I vaig veure que estava el propietari fora parlant per telèfon. Jo estava allà escoltant. Escolta, no tindràs pas hora per mi. Mira, vas a aprofitar. Ara escoltat, dius, ostres, Déu-n'hi-do. Tornem als aniversaris. Avui és el de la nostra tècnic, el Joan Maria Bertran. Moltes felicitats, Joan. Moltes felicitats. I fa uns dies el de la Núria Cartanya. A la tarda ho celebrava així.
Això és un dia qualsevol, perquè avui celegrem el programa número 70 de Reunir amb Salsa. Felicitats, Núria! No, la Núria també. La Núria Cartanyà fa l'aniversari, però no en fa 70. No, 70 no, que està més... Ell he arribat jo aquí a la felicitat i ni se'n recordava que era el seu aniversari. I no sé com ho arreglarem. 24, té? Sí, sí, 24. Jo també els tinc, 24. Però no ho diguis per antena!
No, exacte, jo també els tinc 24. Però el Joan Ma, el dia de l'aniversari de la ràdio, estava parlant tan tranquil·lament i de cop es van començar a sentir sons de fons. Anàvem a comprar els croissants i després se'ls menjaven perquè, bueno, la misura passa per moltes fases. Era una mica més que...
Què pot ser, això? T'ho aclareixo, t'ho aclareixo. Eren les ploraneres del Carnaval baixant per la Rambla. El dólar en directe, el que ara se'n diu ambientació immersiva. Em sap greu, em sap greu. Però hi ha màniga ampla. Ei, ei, ei, ei, ei. Sembla que hi ha la màscara de dones. Se me n'ha assegut tots aquí. Ui! Ui!
No, tenen vergonya, però estan tan tristos, me fan una pena. Va, qui parla? Alguns canten millor que altres, eh? Però jo he de dir que les de l'any passat, Pep, si tirem un any enrere, em van tocar més la fibra.
que ens destrós-vos! Ara en trobarem una cigala així de gran. Això era l'any passat, eh? Parlem millor de l'ES alert. Parlem, parlem, parlem. És important tenir clar què fer si sona, sí, però i si sona en antena? Si no hem quedat sense sopar i estaven tots allà... No, estaven tots allà. Hombre, l'alarma, l'aviso. Va, que va en sèrio?
A mi no, jo em moriré, a mi no em surt. A mi tampoc em surt. Això és muerta selectiva, muerta selectiva. Això em fa gràcia. Sonava el Raulín en salsa, en directe, les alertes. Hi ha presentacions de convidats que només tenen sentit a la tarda amb la Sílvia García i amb una norma clara, el cul a la cadira. És que aquí ara mateix tinc dos fiesteros que amb la Cop of the Pi, Cop of the Pi, Cop of the Pi...
I no sé nosaltres, al Toni Vela i al Urco. Hola, Urco, hola, Toni, què tal? Benvinguts. Molt bona tarda, Sílvia García. Bona tarda, Sílvia. Te estoy cortando. ¿Por qué te corto? Si estaba a la mar de vida en aquel momento. Porque me he movido, seguramente. Te has movido. Es que ya sabes que soy muy nerviosa. Yo estoy siempre... Me quedo quieta aquí. No me muevo. Se ha de quedar quieta. Sílvia, es que ya sabes que yo voy a entrar por esta puerta y ya tinc el cul... Estaba luchando por su ano. Eh...
Aquesta setmana el seu culte més de 10 anys. Hem perdut els papers. Avui és dies al·lèrgies, de refredats. Com aneu de tors? Com aneu? El Palau de Congrés és el dia escolar de la no violència i la pau. I durant una hora... I durant una hora, Miquel, ja estàs agafant el tall, no?
I durant una hora tindrem alumnes de l'Institut Colines, Colines, Colines. No passa res. Això és la tos indirecta. Baixa rima. Baixa rima, baixa rima. Va sortir indirecta, però si hi ha una tos destacada en aquesta casa, una d'aquelles teotos amb personalitat pròpia és aquesta, abril.
Molt bé, aquesta, aquesta, eh? La teva. Perquè jo no sóc l'única. Aquí els pollastres van que volen. És dimecres, és dimecres, és dimecres. És 18 de febrer. Lluís, com este cura dels controls tècnics i en nom dels serveis informatius, perdó, us parla Miguel González.
I amb risa incorporada, eh? De pollastres i d'idiomes. Perquè el multilingüisme és meravellós quan surt bé. Ho ha dit molt bé, el gran de porc. Gran de porc. De porc, en francès, eh? Has de tancar la boca, eh? De porc. Cap a dins, cap a dins, eh? Jo us parlaré de la baixada del pajarito. El pajarito i el pic de neto, eh, Josep? No soc jo l'única. No, la veritat és que no.
que es refugia en la cuina de la seva feina i ella comença a notar alguna cosa més que la tristesa. Ha perdut l'apetit. El nòvio és xef i ella, com que s'han separat, ha perdut l'apetit. Ha perdut l'apetit. També es pot dir, mira que jo li pego patades al diccionari, Abril.
Per venir aquí a la tenda, alguna vegada que he anat a comprar disfraços, disfraços, t'estàs rato, rato, rato. Entre què mires? Si no vens amb una idea, fixa, fixa, fixa. Entre què mires? Què és el que t'ha de dir? Els complements? Va estar bé, eh? El disfraço és un rato per comprar disfraços. Sí, haurem de repetir. I tu, Miquel, si s'ha de repetir, repeteixes. Tarragona Ràdio. Els espons.
El secretari tècnic del Nàstic està convençut que l'equip pot estar molt a prop del playoff. Sí. El secretari tècnic del Nàstic està convençut que l'equip pot estar molt a prop del playoff. Clar, home. La plantilla ha marcat. Evidentment. Bueno, va, parlem d'esports. Segur, esports. Que no escorts.
Estem passades a la una del migdia i és l'hora de parlar amb el Ramon Cuadrat, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant del Patronal Municipal d'Escol, exagerant
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del Nasti, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, al Cala de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no? Com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Què llegim? Què veiem? Què visitem? Què fem? La veu de Tarragona amb la cultura.
10 i 46 minuts, seguim en directe a la Sintonia de Tarragona Ràdio i ara volem parlar-vos d'una exposició o, de fet, una qüestió cultural que uneix la Sala Trono i l'Escola d'Art i Disseny de la Diputació.
Roger Conesa, molt bon dia. Hola, bon dia. Ho he dit bé, això, de l'escola d'art i gent. Sí o no? Professor, professor. No, no, l'escola em referia, sí. Ah, sí, l'escola d'art i gent. De la Diputació de Tarragona. De la Diputació de Tarragona. Ens acompanyen tres alumnes, també. L'Irma Zaragoza, Irma, bon dia. La Liana Escoda, i Liana, bon dia. Bon dia. I el Miquel Bazán. Miquel, bon dia. Hola, bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Roger, és aquest alumnat que actualment cursa segon del cicle de fotografia i que va poder assistir a cobrir, en certa manera, fotogràficament, diferents produccions teatrals de la Sala Trono, no? Exacte, sí. Com s'afronta aquesta proposta? D'on neix? Com arriba?
Doncs mira, a l'escola treballem molt, diguéssim, les parts tècniques i altres qüestions, les aules que tenim allí, el plató, l'oratori, l'aula informàtica, però també ens agrada que visquin experiències reals i que surtin a fer fotos més enllà de les parets de l'escola, perquè òbviament la feina de fotògraf és molt de moviment i cobrir moltes coses molt diferents.
I una d'elles és que hi hagi una relació amb les arts escèniques perquè també, primer, és important que entenguin com funciona fer una foto. Les parts bàsiques, que són la llum, la velocitat i la sensibilitat. Llavors, davant d'una obra de teatre en què tens llums molt específiques, molt puntuals, tens molta foscor, hi ha molt de moviment, doncs aquests aspectes els has de tenir tècnicament molt controlats. I és una manera de dir, ei, ho he entès...
I ho he fet bé, no? I, a banda, també hi ha aquesta voluntat que surtin, que tinguin experiències amb altres institucions culturals, perquè l'escola d'art de gent, òbviament, està relacionada amb qüestions culturals, no? I llavors, d'aquesta manera, també veuen esdeveniments com obres de teatre, que és una de les vessants de la fotografia, cobrir espectacles, cobrir esdeveniments, etcètera.
Era una mica unir la fotografia amb el teatre i que a través de diferents obres i de diferents imatges es pogués fer aquesta exposició que, de fet, s'hi inaugura aquest cap de setmana, no? Sí, s'hi inaugura aquest cap de setmana a la cerveceria Twins. Aquest any hem canviat d'ubicació. És el cinquè any que fem ja aquesta col·laboració amb la Sala Trono, amb la qual estem molt contents. Jo tinc una vinculació especial i, a més, ha sigut tot molt fàcil. Sempre hem posat de la seva part i hem volgut fer aquesta col·laboració
amb moltes ganes, perquè sempre estan en molta en vinculació amb el que està basant amb la gent jove, i d'aquesta manera ho fan factible, també. Irma, com ha anat aquest procés fins arribar amb aquesta exposició? Explica'm. Què has suposat per tu? Bueno, va ser una experiència molt xula, la veritat. Jo m'ho vaig passar superbé, va ser molt còmode treballar amb la gent de la Sala Trono i amb la companyia, i, bueno...
Això està bé perquè a vegades els actors quan estan en escena no estan molt per la labor que els estiguem fent fotos, que estiguem per ells, no sé si això dificulta o no, o al contrari, o facilita la tasca vostra.
Bé, nosaltres vam arribar... Bé, tots vam arribar al moment que vam fer com l'assaig abans de l'obra, i llavors això ens va facilitar també poder fer certes fotos que en el moment de l'obra no podríem fer pel tema del públic, perquè no hi hauria... Liana, què veurem amb aquesta exposició, exactament? Veurem les fotos que vam fer amb la càmera analògica i l'ampliació que vam fer.
S'han ampliat ja diverses còpies, no, Roger, d'aquesta exposició? És a dir, que aquí hi ha tota una feina, no només el fet de fer les fotos, sinó després el fet de treballar el revelat, l'ampliació, no? Sí, exacte. Nosaltres defensem la feina al laboratori perquè també s'entenen molt millor. Seleccionar també les fotos, que és important. Exacte, i una altra cosa que no les pots veure, vull dir, hi ha el risc que quan estàs disparant no pots comprovar si t'està sortint bé. Llavors has de tenir la tranquil·litat que saps que ho estàs fent bé.
I també el que deia la Irma és molt interessant perquè els toca anar a cobrir una obra de teatre que jo els dic que han de ser com petits ninjas, que han d'anar de negre, que no se'ls ha de notar que estan allí i que s'han de moure però amb silenci, que les càmeres aquestes fan molt de soroll, les càmeres de pel·lícula moltes són encara absolutament mecàniques i llavors has de triar molt bé quan dispares, això et condiciona i et fa ofici també.
Què creus tu, Miquel, que té aquesta fotografia més analògica que potser no té la digital? O sí, o al contrari? Doncs que t'has de pensar molt més quan dispara. Quan tu vas amb el digital, tens la seguretat de poder tirar 20 fotos del mateix moment i després agafar la que a tu t'agradi més, no?
Amb l'analògica tu t'has de pensar molt millor el moment, en aquest instant decisiu, per tu tirar la fotografia, per després, quan tu estiguis revisant els negatius, trobis aquella fotografia que tu t'has pensat amb anterioritat per poder després finalitzar-la amb aquesta còpia.
Clar, amb la fotografia digital podem fer tantes fotos com vulguem. Després pot ser més complicat el procés de selecció, però aquí ja tenim una selecció prèvia que ja has fet tu al vuelo, no?, una mica, al moment, diguéssim. Sí, nosaltres abans d'anar al teatre ja ens vam plantejar més o menys el que volíem fer, no?, per no anar amb una mà davant i una darrere. Clar.
i que no ens enganxés despistat la cosa i ja després a l'hora de revelar i de revisar els negatius va ser una tasca molt més fàcil. Irma, per què decidís tu unir-te amb aquest curs? Què et mou? Com és la passió? Perquè al final és una passió, jo crec que això ho compartiu tots per la fotografia. Bé, jo vaig fer el batxillerat artístic i vaig fer una assignatura que era fotografia analògica i em va agradar moltíssim i com que vaig veure el laboratori que tenien aquí doncs vaig dir, hòstia, doncs hi vaig perquè m'encanta.
I tu neixes el cicle per això, eh? Sí. Molt bé. Esteu a segon ara, no? Sí. Molt bé. Liana, tu el similar, l'acompanya? I tant. Jo també vaig fer el batxillat artístic i tenia ma mare que li encantava fer les fotografies analògiques en el seu moment i vaig dir, bueno, doncs jo també ho vull provar. I què tal de moment?
Doncs molt bé, una experiència molt xula. Miquel? Jo venia de fer comunicació visual aquí a la URB. No la vaig acabar perquè durant el procés vaig descobrir que el que m'interessava de veritat era la fotografia i vaig veure que hi havia l'ADT, el segle de fotografia, i m'hi vaig apuntar. Molt bé. Com vèiem el futur de la fotografia, Irma? Bueno, depèn de quin àmbit parlem. Depèn de vosaltres, en certa manera, no? Sí, també, també, però...
Avui en dia és més fàcil fer fotos, vull dir, al final tothom pot accedir a una càmera, per exemple la del mòbil, ara els mòbils tenen molta qualitat, llavors penso que qualsevol ara pot fer una foto, però no qualsevol s'hi pot dedicar com a tal.
Això és un debat, eh, Roger, si s'ha desvirtuat o no el món de la fotografia. Clar, aquí obriríem un meló que ens portaria a debatre una hora al menos. Sí, has dit que teníem deu minuts d'intervista. Això és, en queden quatre, eh? Vull dir que... Què és això? Sí, és un tema, això, la intel·ligència artificial, totes aquestes coses, però... Bé, és un debat, és un debat que s'ha...
L'important, però, és que aquest curs continua, que el curs existeix, que molts alumnes hi continuen optant i continuen tenint ganes de fer-ho, i que, com veieu, no només a les aules, sinó després també aquí, fem molta pràctica, toquem, i aquesta col·laboració amb la Sala Trono, Roger, que imagino que continuarà.
Sí, sí, de fet és el cinquè xous que ho fem. I també volia dir que està molt bé poder fer aquests convenis, en aquest cas amb la sala de trono, perquè ara que li preguntaves això a la Irma...
que tothom té accés a les càmeres dels mòbils i la fotografia es considera un mitjà com a molt més popular, més accessible. Sí que està bé, també, jo penso, que traspassar la pantalla i arribar a aquest format físic. En aquest cas ho fem des dels negatius, amb el mateix positivat que fan amb les ampliadores al laboratori, ells i elles mateixes,
però que traspassi en aquest suport d'exposició en un lloc físic on es reuneix la gent, la gent es coneix, parla, comenta les fotografies, les pot veure físicament, que és una experiència molt diferent visualitzar unes fotos en una exposició o en un llibre que en una pantalla, i això també creiem que és important.
quantes fotografies exposareu i recordeu-me horaris, fins quan estarà disponible, aquestes dades més pràctiques que poden interessar a qui ens escolti. Jo et diré el número de fotografies, el tamany, i després els deixo. Són 13 fotografies, que són 7 de 30 a 40 i 6 de 24 a 30, en blanc i negre, i a partir d'aquí, endavant els horaris. Nosaltres estrenem aquest dissabte, el dia 21, a les 12, farem la inauguració de l'exposició,
i estarà fins... El 31 de maig. 31 de març. De març, eh? Per tant, tenim tot el mes gairebé, un mes gairebé per veure-la, no? I podríeu anomenar els companys i les companyes. Ah, sí. No només exposem... Nosaltres venim en representació d'ells. Clar, imagino que el curs i el cicle és molta més gent. Som molta més gent, no? El Pablo Ariño, la Celia Salvador, l'Aida Sánchez...
A l'Oliver Sena. A l'Oliver. I n'altres. Sí, sí, n'altres tres. Molt bé, unes vuit persones, no? I si comptades per sobre. I tant. Molt bé. Hi ha alguna fotografia que us agradaria fer? Algun moment que t'agradaria capturar, Liana?
La veritat és que m'agradaria capturar-ho tot, si pogués. Poder capturar-ho tot, no? I tant, per això soc fotògrafa. La Liana, de fet, és molt curiós perquè està disparant amb el mòbil, cobrint-ho tot. A mi m'encanta això de captar. Molt bé, doncs més capturant, més capturant. Irma, tu? A mi m'agradaria seguir treballant amb tot el tema d'analògic, més igual el tema, però sí que treballar en aquest format. Miquel?
Sí, també, com ha dit l'Aliana, m'agradaria capturar-ho tot, experimentar totes les rames de la fotografia. No em vull centrar en res en concret. Molt bé. Nois, doncs, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos avui. Irma Zaragoza, Aliana Escoda i Miquel Bazán. Roger Conesa, gràcies també. Que vagi molt bé, molta sort en aquesta exposició. I tant de bo, en un temps us puguem tornar a entrevistar i a conversar amb vosaltres, ja com a professionals de la fotografia. Analògica digital... Tant de bo, tant de bo.
Que vagi molt bé, un plaer. Gràcies. Nosaltres arribem de seguida a les 11 del matí. Serà el moment per escoltar els butlletins informatius, però abans hem d'acabar aquesta hora amb música, la que ens recomana, com sempre, la companya Sílvia García.
I no, no, no perdem el ritme, el ritme del garaje. Cança que dediquem al nostre company Joa Maria Beltran, que avui és el seu aniversari. No diem, no siguem indiscrets i no diem l'edat que fa. Que va néixer l'any... Tampoc, tampoc ho diem. Li dediquem aquesta cançó i prou. Joa Maria, per tu. Felicitats.
Fins demà!
Cada dissabte a les 10 de la nit... En camina DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day. Welcome to Sancho Pay.
Les pífies més sonades. Allò que vols dir però que no et surt. Puc dir una cosa? Quan els riures són necessaris. O no? No diré això. Els moments més divertits i curiosos de la nostra programació. És que ja tornarem a sortir a la secció del món.
Cada setmana a Tarragona Ràdio fem l'humor. Toma! En directe els dijous a les 10 i 20 dins la veu de Tarragona camí cap als 40. Jo tinc 41. I sempre que vulguis a tarragonaradio.cat. Deixa que la sessió.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. Hola, com estan? Benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports. Ja saben que aquesta setmana, ens hem fet pesats, però em dóna igual, és una setmana especial. Tarragona Ràdio abans d'ahir va complir 40 anys, demà us alberarem al Teatre Tarragona i també l'actualitat esportiva vol estar impregnada de tot allò
que al llarg d'aquestes quatre dècades ens ha portat bonics i bons records aquí a la ciutat de Tarragona. Avui en tindrem un exemple d'especial, perquè tindrem un protagonista que justament el mateix dia en què Tarragona Radio neixia...
Doncs ell també celebra el seu complet. És un futbolista que va passar al Pernàstic i, entre altres èxits, que no pocs, se li sumen tres ascensos amb el quadre gran. De seguida el saludarem. També tenim el Diego Campo, tècnic del Baxi Manresa. Estem parlant de la lliga Andesa. Avui comença la Copa del Rei de bàsquet i el conjunt del Baxi és noies, però sí aquest tècnic que va passar per Tarragona i que també agraïm al conjunt del Manresa que hagin pogut tenir contacte
amb un que també s'ha convertit en amic. Acabarem recordant l'actualitat del nàstic de Tarragona amb la desfeta a la Copa Catalunya en la tanda de penals ahir davant del Centre d'Esports Sabadell. Vies això, Lluís Comas, redacció per Jordi Blanc, us parla el Joan Andreu Pérez.
12 del matí, 9 minuts. Saludem ja el primer protagonista, Lluís Codina. Codina, hola, bon dia. Lluís Codina, bon dia. Bon dia. Hola, com estàs? Molt bé, Joan Andreu. És un plaer tornar a parlar amb vosaltres i primer de tot felicitar a tots els que formeu part de Torra Aragona Ràdio en algun moment per una aniversari.
T'agrada fer poc soroll i m'agrada, per tant, especialment que hagis volgut avui entrar a la sintonia de Tarragona Ràdio, perquè també t'he de fer felicitat a tu. El mateix dia que Tarragona Ràdio suma anys, tu també, Lluís. Sí, la veritat és que sí, que la veritat és que quan m'ho vas comentar per felicitar-me a mi, em vas dir també que era...
Era l'aniversari de Tarragona Ràdio i la veritat que coincidències i segur que per mi va ser molt especial i m'imagino també que Tarragona Ràdio també és un dia que s'ha de celebrar i fer un balanç de tants anys.
en primera plana i donant informació i fer el seguiment de tot el que és Tarragona. Lluís, molts anys al Nàstic de Tarragona, molts èxits, Andreix. Avui intentava recordar-me el Jordi perquè al cap dels anys fa que el que porta molts anys al Nàstic de Tarragona fa que te n'oblidis de coses, de dades, però les importants són bàsiques. Tres ascensos, són els que sumes al teu bagatge.
Sí, sí, sí. No, la veritat és que, bueno, ho hem parlat amb altres vegades, no?, que hem recordat alguna data, doncs, important de celebració, doncs, bueno, fas un balanç. I també que va passant el temps, vas recordant també, doncs, la teva trajectòria, en aquest cas de futbol, i a vegades que parles amb gent, i, bueno, què puc dir de la meva etapa de Tarragona, que van ser sis anys...
esplèndid, no?, en què van aconseguir aquests tres ascents, ho he pogut viure, i la veritat és que tinc un record, doncs, bueno, inolvidable, i després també a nivell familiar, que també m'ho he comentat, Joan Déu, saps?,
Les meves dues filles van néixer a Tarragona, és a dir, que són tarragonines, i no puc dir res més, tant a nivell esportiu com a nivell familiar. Va ser una etapa que recordarem sempre. Permet-nos que mirem una mica el melic nostre i que tinguis alguna imatge, alguna anècdota...
Sobre Tarragona Ràdio, que hem anat seguint de fa 34 anys, els partits anàstics, per tant, tots els anys en què hi eres, Tarragona Ràdio està present. Alguna imatge, algun record, alguna història que vingui al cap de Tarragona Ràdio? Més que anècdota, sobretot, jo parlaria més de la connexió, i al final, a part que, lògicament, nosaltres en aquest cas érem jugadors, i vosaltres, per ser periodistes...
Jo, més que anècdota, jo ressaltaria la bona comunicació i, al final, el contacte que teníem diari, que teníeu el seguiment i després que patíeu, igualment que patíeu nosaltres. Jo crec que vam formar una família i, al final, volíem el mateix interès
que era aconseguir que el camnàstic aconseguís els seus objectius. Jo crec que ho vam viure, sobretot quan estàvem a la balconada, per exemple, celebrant els ascensos, com ho vivíeu vosaltres, ho vivíeu igual que nosaltres. I això és una mica, més que anècdotes de tal, és el record que tinc més de vosaltres i el contacte que tenim.
Sé que ara t'ho poso difícil, però te formula igual la pregunta, eh, Lluís? Sí. Si en sis anys tinguessis que recordar un moment, una situació, un gol, te vendria al cap algun concret? Si et dic la veritat, no en tinc cap que marqués, però sí que jo destacaria el primer que vaig trepitjar a Tarragona...
perquè ja començava una nova etapa, tot nou, i des del primer moment vaig viure o vaig veure que m'havia encertat en el Nasti, no sé, d'allò instint. I després, sobretot, el que més recordo és poder veure que el Nasti tenia una massa social,
més petita i quan vam aconseguir l'ascens tot va canviar. És a dir, una mica la transformació de la massa social del NASPIC i el seguiment que teníem
amb els èxits esportius, no? I tota una ciutat que es va volcar, doncs, amb un equip i es veia molt representat amb el que era, significava el Nàstic. Doncs una mica és el resum principal que segueixo i segueixo recordant. Acabo prou feina tens amb l'actual feina, la delegata a l'Alaves, per a qui te pregunti sobre si segueixes l'actualitat del Nàstic.
Però estem instal·lats allà a la primera ref, entenc que segueixes i que d'una o altra manera tens ganes que un dia o un altre, més aviat que tard, puguem de nou estar al camp professional. Sí, la veritat és que durant l'any sí que vaig seguint, lògicament els resultats de cada setmana, mirant a veure què ha fet el mèstic, com una mica les cròniques una mica per sobre...
Després amb gent no parlo més del Nàstic, però sí que faig el seguiment. Sobretot les dues últimes temporades, lògicament els partits de play-offs els vaig veure i lògicament com ens va passar a tots des de la distància,
una decepció molt forta i de vegades una injustícia, que és el futbol de tenir de tan a prop i no per aconseguir l'ascens, que en aquest cas han sigut dos anys menescut i que no s'ha pogut aconseguir. Però bé, el futbol és així de capriciós i l'únic que s'ha de fer és intentar seguir. Si s'ha estat dues vegades a prop, com ens va passar a la nostra època, ho vam aconseguir i jo crec que estic convençut que aviat el Nastic tornarà a la segona divisió.
Ara sí, per tancar. Què tal el nou rol dins del món del futbol? Com estàs, però en una situació ben diferent a la que t'havies mogut als despatxos com a director esportiu, secretari tècnic o com a jugador? Com ho portes? Ho porto molt bé, com totes les etapes de la vida, quan comences.
Una feina nova, al principi estàs una mica més desubicat, però la veritat és que cada vegada estic més còmode i també haig de reconèixer que haver estat molts anys de jugador professional, després d'haver estat en un cos tècnic en el mirant més quarts de temporada de segon entrenador, i després segreteria tècnica...
que al final són els tres globus, diguéssim, que engloba la feina del delegat i que ara està molt pendent, m'ha ajudat a entendre una mica cada posició. I això m'ha facilitat bastant les conses i comprensió. I la veritat és que amb la personalitat que tinc, la veritat és que com trobo bastant a gust i encaixo bastant en el lloc i molt reconegut la feina que estem fent a la sombra i que també, com passa en altres llocs,
que no són jugadors ni tècnics, que formen un equip i tenen igual d'importància que els jugadors i tècnics. Lluís, un petó a la Bea, un petó a les tarragonines de les teves filles. Sí, a Marta Cristina. Una de les dues, per cert, estava pel teu poble original, no? Pel teu poble on vas néixer. Sí, sí, sí. Ha tingut la sort que, amb molts estudis, ha estat estudiant aquest any a la infermeria i ha estat estudiant aquí
al costat d'on he nascut jo i, bueno, he tingut, doncs, l'avantatge, doncs, que la llengua la domina perfectament, perquè jo sempre havia parlat en català i s'ha trobat molt a gust i molt contenta, doncs, bueno, de seguir en aquest cas els estudis, doncs, allò com va néixer, encara que, bueno,
Com sabeu, vivim fa molts anys aquí a Vitòria, però al final les arrels mai s'obliden i és maco ara que l'està notant que va néixer a Tarragona i té l'enllaç que teníem abans. Lluís Codina, gràcies. Molt bé, una abraçada a tots.
12 o 17 minuts, hem tingut el Lluís Codina, autor amb tota una equip, evidentment, però de tres ascensos amb el Nassi de Terrona actualment, com a delegat a l'Alaves, canviem el camp de futbol per la pista de bàsquet. 12 o 17 minuts, saludem amb un dels entrenadors...
Permeti'ns, eh, que no és que ens ha agradat parlar del nostre Amelic propi, però sí que ens ha marcat més el Club Esquerra de Tarragona, que considero que el tinc com a amic i que ara el veiem dia sí dia també a les xarxes, a la tele, perquè està com a tènic del bàxim en ressa. Diego Campola, bon dia. Hola, bon dia. Com estàs, primer de tot? Bé, bé, bé. Acabant l'entrenament i...
Aquí preparat per parlar una miqueta. T'agraïm especialment que estiguis amb nosaltres. Tarragona Ràdio, a la que t'hem donat una mica de feina, sobretot quan estaves al CBT, abans d'ahir complia 40 anys. Vull que mires en perspectiva del que recordes d'aquell temps al CBT i, sobretot, de la llarona que et donàvem com a ràdio abans, després dels partits, durant la setmana...
No voy a quedar en español, que me expresaré mejor. Bueno, son tiempos que recuerdo con mucho cariño, porque era muy joven. Primero me dieron la oportunidad Sala Maldonado, la directiva del CBT de Galicia y ser ayudante. Y después ser el primer entrenador muy joven en una liga muy dura como es la LED, oro, pero en aquel momento era muy exigente.
Com me sentí, pues, fue muy, muy, muy bueno para mí porque, claro, era mi primera vez fuera de casa, ¿no? Y, bueno, entre otras cosas, pues, Tarabona Radio era parte de mi familia, ¿no? Porque tú viajabas con el equipo, estabas siempre con nosotros...
Y bueno, éramos un equipo, un club humilde, pero que competía con los mejores. Y la verdad es que tengo un gran recuerdo y un gran agradecimiento por la oportunidad y sobre todo por el trato de la gente, entre ellos tú y por supuesto la rally.
Ha sido diferentes etapas después las que has vivido, entre ellas en diferentes categorías, pero también donde estás ahora, la CB, en equipos como el Zaragoza, ahora el Baxi Manresa. ¿Ya te has adaptado a una categoría? Es un monstruo de competición porque ahora, por ejemplo, hay dos partidos semanales por competiciones europeas. Todo ha cambiado mucho. ¿Ya te has adaptado todo porque ya llevas tiempo en este mundo?
Bueno, como a todos, ¿no? En todas las carreras profesionales y personales, hay subidas y bajadas. He tenido oportunidades de trabajar con gente de la cual he aprendido mucho, como entradas como Sala Maldonado, Pedro Martínez, Aito, Joan Plaza, y luego estaré en Clus que me han dado, pues como el CBT, la oportunidad, ¿no?, de trabajar.
Y bueno, pues con mis acientos y mis errores, porque esto es así, al tomar tantas decisiones porque mis acientos y errores, intento ir mejorando. Y ahora sigo haciendo lo mismo. Intento ser mejor cada día porque tengo que ser un ejemplo para los jugadores que lo que quiero es que mejoren cada día para que compiten al máximo cada día.
De hecho, lo has demostrado en tu anterior etapa, con el equipo del Burgos.
Vienes, además, nos va bien entrevistarte hoy, vienes de recibir un premio de una revista de aquellas míticas que salen de forma mensual, como es la revista Gigantes. Creo que era un premio que recibías la semana pasada, junto a otro jugador del Marlesa. ¿Qué representa esta mención, este premio? Bueno, no es especial para mí, pero es una revista que yo compraba y leía de pequeño, sigue existiendo, ahora se ha modernizado,
Y claro, cuando algo con lo que has crecido, no solo creces con lo que ves o con lo que juegas, sino también con lo que lees. Y es más importante aún que todo es por pantallas. Pues le tengo un gran recuerdo porque generé en mí mucha afición.
y bueno, pues es muy especial para mí este reconocimiento. Hoy empieza la Copa del Rey de Básquet, no estamos clasificados, pero sí te pregunto, ¿cómo la ves? Y entiendo que una competición de ese tipo está abierta a todos los equipos, ¿no? ¿No siempre ganan ni superan en el motor y es los favoritos? Bueno, la veremos en casa con mucha envidia, y envidia mala. La temporada pasada la pudimos jugar,
Y bueno, estas competiciones generan adicción, ¿no? Porque es una competición muy bonita, como dices, muy abierta. Sobre todo la Copa del Rey tiene algo especial, porque el clima de la gente, las aficiones, la verdad que genera una atmósfera muy especial y que te hace competir al máximo. Por esa razón, creo que es una Copa un tópico, pero es así, es muy abierta. Evidentemente hay jugadores y equipos más expertos,
Otros que pueden tener más presión, pero va a estar abierta a, bueno, a básicamente la calidad y la capacidad de competir de los jugadores. Prometo ir al escenario donde el Manresa juega sus partidos en casa. Antes de que vaya, sí que me gustaría que me hablaras de la magia que representa el Nou con Gos para jugadores, entrenadores, cuerpo técnico y toda la familia que forma parte del conjunto del Valles. Es muy especial.
Bona nit
Bueno, esa comunidad que desde mi punto de vista debía haber entre lo que es la directiva, los entrenadores, la cantera, el equipo, la ciudad y la afición. Afición es la clave de todo, ¿no? Y yo creo que es un poco lo que debemos mantener, que es lo que hace que el Manresa, que es una ciudad que no es capital de provincia, pueda estar en la CD pues tantos años. Y para eso tenemos que colaborar todos, para tener un ambiente positivo, no tóxico, para tener que jugar al juego lo mejor posible.
Muy orgulloso de eso, pero no muy lejano a lo que viví en Tarragona, donde el ambiente era espectacular y permitía a todos hacer las cosas por encima de, incluso de este nivel. No, lo pregunto, lo afirmo, la gente te quiere, la gente te respeta en Manresa, eso entiendo que lo palpas tú y te pregunto, ahora sí que te pregunto, ¿eso qué representa para ti estar estimulado por la gente que tienes a tu lado y que te apoya con buenos o malos resultados?
Sí, la verdad es que nuestra fechón entiende los medios presupuestarios que tenemos y la eficiencia que tiene toda la competición.
Y hay un apoyo muy bueno que te permite, como decía, crear un buen ambiente y que los jugadores y el equipo jueguen al máximo. De vez en cuando también hay que entender que la crítica es buena. A mí la crítica no me molesta porque soy el primero que hizo tu crítica mucho porque quiero ser mejor. Pero bueno, hasta para criticar.
Creo que hay que tener un poco de buen gusto, ¿no? Porque lo importante es que los equipos rindan, ¿no? Y creo que, bueno, tener ese equilibrio forma parte de uno de los trabajos del entrenador, ¿no? Para que los jugadores se sienten a gusto. Eso es muy importante. Que el jugador se sienta a gusto y que pueda rendir.
Diego, te comentaba hace un par de preguntas el reconocimiento que había recibido como entrenador por una prestigiosa revista como es la de Gigantes. Tenemos al compañero de la revista, David Sardinero, al otro lado del hilo telefónico. Lo saludamos. David, hola, ¿cómo estás?
Muy buenas, ¿cómo estáis? Gracias, porque estás vía Valencia con el transporte. Tenemos al otro mandalino telefónico a un amigo de la casa, que por desgracia no lo tenemos en Tarragona para él, porque está en un equipo ACB como es el Diego Campo, que fue premiado por vuestra revista la semana pasada.
Sí, sí, sí. Pues el lunes he elegido el mejor sienta, el mejor entrenador y para mí un gustazo y un orgullo poder entregar ese reconocimiento. Pues para mí, sin duda, uno de los grandes entrenadores que tiene el baloncesto. Él lo dijo, en la Liga Andes hay muchísimo nivel en los banquillos y yo creo que él ha ido dando un montón de pasos en una carrera que ya es amplia y que ya le coloca, le posiciona en la élite de nuestro baloncesto. Así que muy agradecido.
Primero porque viniera y sobre todo muy orgullosa de poder darle ese galarrón. Diego, te gustan un poco las flores, pero mira, ahí tienes a una de las cabezas visibles de Gigantes, lo que te dice. Bueno, la verdad es que no, no. Toda la organización de Gigantes y David, el primero, pues lo estoy muy agradecido por el trato, porque al final estas galas son diferentes para el trato que recibes y el trato y la organización fue excelente.
Muy bien. David, uno de los premiados también fue el ácido de Tarragona por eventos como los de la Minicopa y también entiendo la Liga Catalan. En definitiva, el apoyo al baloncesto también fue reconocido por parte de la revista a la ciudad de Tarragona.
Sí, sin duda. Yo creo que hay que visibilizar también y dar espacio y dar ese reconocimiento a instituciones, a ciudades, a localidades, a municipios que apoyan el baloncesto, que apoyan diferentes competiciones y que quieren albergar y organizar cosas.
Además, yo tengo la sensación de que en Tarragona se van a hacer más cosas interesantes de baloncesto en los próximos años y que es una plaza muy buena para que siga creciendo el baloncesto. Siempre nos gusta reconocer alguna de esas iniciativas en diferentes localidades y este año yo creo que era una buena ocasión para dar ese espacio a un municipio como Tarragona. Por cierto, hablando de los eventos, el último de Lliga Catalana
Que sumó el título el Vaximalesa. El título de la Lliga Catalana fue para el Vaximalesa del invitado que tenemos hoy contigo, Diego Campo.
Fue el inicio de un año muy interesante, yo creo, y que estamos viendo cómo cada jornada le convierte en un equipo reconocible, un equipo sobre todo muy divertido de ver, que es algo que no es fácil, que tiene identidad, que tiene una forma y un estilo de jugar que está enganchando a la gente y que está haciendo que sea una temporada, como digo, muy...
Muy interesante por todo lo que está por venir seguro, que todavía no ha terminado y seguro que quedan muy buenos partidos que disfrutar de este vaquimadre. ¿Os queréis despedir? Diego, David. Darle un abrazo a Diego, le vivimos el lunes, espero que tuvieras un buen regreso a casa y nada, que seguro que, como digo, que los mejores partidos de la temporada todavía están por llegar. Ojalá, muchas gracias, David. David, gracias, un abrazo y que vaya bien por la capital del Turia.
Muchas gracias. Un saludo. Diego, también nos despedimos de ti. Gracias por estar con nosotros. Mucha buena suerte y estoy con David. Yo me lo paso bien, perdamos o ganemos, pero ese coraje, esa actitud que tiene el equipo del segundo uno al último, me gusta, me mola y así te lo traslado cada final del partido. Enhorabona para la parte que te toca y a tú, todo equipo técnico que tienes al lado.
Muchas gracias y enhorabuena por los y felicidades por este aniversario y por cómo acercáis el deporte y la información a la gente de pie. Nos vemos pronto, Diego. Gràcies a la família. És el Diego Campo, el tècnic del Bàsic Marlesa. En el seu dia va passar per Tarragona i l'hem volgut tenir per a tancar un teix en esports últim de la setmana. Demà ja ple de l'Ajuntament de Tarragona. Tornem dilluns. Gràcies per la seva atenció. Adéu-siau.
Fins demà!
I no cal anar al supermercat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
del meu cervell. Jo flipo amb la vella que no puja mai de freu. Jo flipo amb les parets de gest del mas del campaner. Jo flipo amb la plan que té un bon paget. I això de flipar és ben barat. I no cal anar al supermercat.
Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, bon divendres, són les set en punt del matí. El matí de Tarragona Ràdio.
Què tal? Molta alerta amb el vent. Els bombers han atès gairebé 300 avisos relacionats amb el temporal de vent. La major part dels incidents s'han registrat a la regió de Tarragona. A Tarragona Ciutat, els bombers havien d'actuar a la façana de Cal Ardiaca, on el fort vent havia mogut les planxes metàl·liques que cobreixen la part inferior de la vestida de l'edifici. Ara us ho explicarem. I avui...
que ja ens permeteu que parlem d'aquesta casa de Tarragona Ràdio, que ja compta les hores per la gala de celebració del seu 40è aniversari, que tindrà lloc aquest divendres al Teatre Tarragona, ple a vessar amb 700 persones. Serà a partir de les 8 del vespre. La presidenta de l'empresa municipal...
De mitjans de comunicació, Sandra Ramos destaca la professionalitat del personal de l'emissora que la gent de la ciutat coneix i estima perquè sempre estan on han d'estar quan passen coses boniques o quan van maldades. I cal informar amb rigor i veracitat, diu.
Una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
L'acte comptarà amb la participació dels treballadors i treballadores de l'emissora, amb diverses actuacions especials de diferents entitats de referència. Des de primera hora de la tarda, ara ho ampliarem. I avui que també us expliquem que la plataforma Camp de Tarragona per la sanitat pública i la Federació d'Associacions de Veïn
Es manifestaran l'1 de març a la Rambla Nova per reclamar que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients dictos les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana. Han demanat la dimissió de la consellera de Salut Olga Paner. Han reclamat, com dèiem, la dimissió de la consellera de Salut. Aquesta concentració arribarà el proper...
1 de març. Demelsa Virtual va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractada al Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit.
La meva parella està ingressada per un ictus que va patir ahir. I que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, igual aquí que en Barcelona o en Girona,
Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i Lleida a la nit o en cap de setmana han de ser trasllats a Barcelona, fet que endarrereixi el tractament i pot deixar seqüeles molt més greus. I a les 9, connectarem en directe amb el ple de l'Ajuntament de Tarragona i repassarem també la crònica del cap de setmana. Entre els actes, la caminada per conscienciar al voltant de la condició Asperger. Aquest diumenge també s'ha encetat la 19a edició del cicle de muntanya de la Diputació.
I en esports, el Nàstic s'ha de fer respectar i anar a Madrid a buscar els tres punts. Ho veu així el davanter del Nàstic, Juan de Fuentes, qui assegura que, independentment de la posició d'uns i altres, han de ser competitius i buscar demà els tres punts davant l'Atlético Madrilenyo. Irem allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No tiene igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
I el Club Bolei Sant Pere i Sant Pau rep aquest dissabte els Cisneros amb l'objectiu de guanyar un partit aquesta temporada. Els vermells, que encara no han estrenat la casella de les victòries, volen aprofitar el factor pista per sumar la primera de la Lliga. En bàsquet el CBT rep a l'Alfinden per intentar guanyar i posar pressió al líder de la Tercera Federació. De seguida ampliem tot això. Ara mateix són les 7 i 4 minuts del matí.
Obramat Tarragona, amb materials de qualitat professional al millor preu de la zona, us ofereix la informació de Ràdio Servei. Cal tenir precaució pel que fa al vent que ha bufat durant les darreres hores a la ciutat de Tarragona, també a tota la demarcació. Ens interessen per la previsió meteorològica, connectant amb l'Agència Estatal de Meteorologia. Juan Carlos Pinya, què tal? Bon dia.
Bon dia, què tal? Aquest divendres a la província de Tarragona tenim un dia d'ambient asolellat en que les temperatures es mantenen en pocs canvis en general. El termòmetre pot assolir valors màxims de fins a 19 graus a Tarragona, 18 a Reus i el Vendrei, 17 a Tortosa, 13 a Gandesa. Per altra banda, bufament moderat de la component nord-oest amb intervals forts i ratxes molt fortes fins primeres hores de la tarda, tendint a disminuir al final de la jornada. És una informació d'EMET.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres adients, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, incers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Set del matí, cinc minuts, vist com està cura dels controls tècnics i aquest divendres 20 de febrer, en nom dels serveis informatius, us parla Miquel González.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio. 7 del matí i 6 minuts. Els bombers han atès 285 avisos relacionats amb el temporal de vent... des de les 7 del matí fins les 9 de la nit d'aquest dijous. La majoria dels incidents, 103, s'han registrat a la regió de Tarragona. A més, s'han comptabilitzat 18 també a les terres de l'Ebre, a Tarragona ciutat. Els bombers han hagut d'actuar a la façana de Calardiaca...
on el fort vent havia fet caure, havia fet moure les planxes metàl·liques que cobreixen la part inferior de la bastida de l'edifici. Els fets han passat cap a quarts de set de la tarda d'aquest dijous. Fins alloc també s'hi han desplaçat, a banda de dues dotacions dels bombers, efectius de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
El telèfon 712 ha rebut un total de 467 trucades relacionades amb el temporal, fins la mateixa hora amb 393 incidències. Per municipis hi ha hagut 30 avisos des de Tarragona i 29 des de Reus. Protecció Civil manté activa la fase d'alerta del Pla Bencat
i el Servei Meteorològic de Catalunya preveu ratxes de vents superiors als 100 quilòmetres a bona part del territori fins aquest divendres, un vent que pot tenir especial afectació a la meitat sud de Catalunya. Cap dels incidents gestionats per part dels bombers ha estat de gravetat. Avui parlem d'aquesta casa de Tarragona Ràdio, perquè ja compta les hores per la gala de celebració del seu 40 aniversari, que tindrà lloc aquest divendres al Teatre Tarragona, a partir de les 8 de la tarda.
La presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, Sandra Ramos, destaca la professionalitat del personal de l'emissora que la gent de la ciutat coneix i estima perquè sempre estan on han d'estar quan passen coses boniques o quan van maldades i cal informar amb rigor i veracitat.
amb moltes ganes i molta il·lusió de poder celebrar aquest aniversari, celebrar també el que suposa Tarragona Ràdio per les ciutats, perquè tanta gent que hi vol venir i després tanta gent que hi vol participar en aquesta gala, i això el que reflecteix és realment...
que això és una ràdio local, una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
L'acte comptarà amb la participació de tots els treballadors i treballadores de l'emissora i amb diverses actuacions especials de diferents entitats de referència a la ciutat. Laura Casas. Durant l'esdeveniment es projectarà també un breu documental audiovisual en homenatge a l'audiència realitzat per Joana Zapata i Sergi Morris. La gala també comptarà amb dues actuacions musicals per part de dones de paraula, que són l'Anna Dibori, Maria Jacobs, Néria Besart...
L'equip de rítmica del Club Gimnàstic de Tarragona s'ha sumat a l'esdeveniment preparant una dansa per l'ocasió on es representaran el conjunt de disciplines esportives que han marcat els 140 anys d'història del club que també es celebra en aquest 2026.
Per la seva banda, la cultura popular de Tarragona quedarà representada per Dames i Vells d'una banda que oferirà una actuació ad hoc centrada en el passat, present i futur de Tarragona Ràdio. Joan Carles Blanc és el president de l'entitat. Si són coses excepcionals, Dames i Vells fa una sortida excepcional com aquesta dels 40 anys de la ràdio i, evidentment, cap problema.
Amortitzem algun personatge, però bé, té de dir que hi ha una parella, un envell i una dama, hi haurà les tres autoritats i un dimoni. Autoritats, tres autoritats, l'arcabisbe, el batlle de Tarragona, el guàrdia civil i després el dimoni. Hi ha el Perón i els músics.
També es comptarà amb els 2 esbars de la ciutat, l'esbar d'Ansaire de Tarragona, preparat un espectacle amb els arranjaments de la sintonia de Tarragona Ràdio. I l'esbar Santatecla representarà el seu ball d'homenatge per la treballadora més veterana de l'emissora, tal com explica la seva presidenta, Rosa Llurac. Pensem que nosaltres el ball d'homenatge és una cosa que és molt especial per nosaltres. Només es balla en motius molt, molt, molt concrets i el reservem com un...
com un regal molt... Sí, molt sentit, no? I llavors, bueno, ja ho veieu que quan el fem per la crida a Santa Tegles fa les persones que fan la festa i, òbviament, en aquest cas, les persones que fan Tarragona Ràdio, que han fet Tarragona Ràdio durant
Tot aquest temps està molt a prop nostre. Música, cultura i dansa també es donaran de la mà amb la intervenció de la reina i el concubí de carnaval que es ressuscitaran durant la gala i també hi haurà una actuació de les cantabambolines de l'estudi de música que també celebra 40 anys de vida. Ja a la tarda, a partir de dos quarts de quatre, programa especial de l'aventura de la vida...
Des del hall del Teatre Tarragona, a dos quarts de sis, compta comptes amb Radzebrian i a partir d'ara llavors també es repartirà cuca i xocolata entre els assistents. Pausa per la publicitat. Les notícies a Tarragona Ràdio. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys.
La Plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona es manifestaran l'1 de març al balcó del Mediterrani. Reclamen que l'Hospital John 23 pugui fer trombectomies a pacients d'ictus les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i Eida a la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona. Això endarrereix el tractament i pot deixar seqüeles molt greus. Es tracta d'una de les reivindicacions que a Tarragona fa temps que es du a terme i que no s'ha resolt. Per aquest motiu demanen la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner. També el saber actual va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit.
La meva parella està ingressada per un hitos que va dir ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació, però clar, fa falta que el que estan reclamant, que deia, va ser igual aquí que en Barcelona o en Girona.
El metge de família, Francesc Bové, parla de les seqüelles greus que poden patir els afectats per un ictus si no s'actua amb rapidesa. Aquí a Tarragona l'any passat vam dir que vam fer uns 70 ictus, el 40% d'això més o menys són 300,
que haurem de tenir tromectòmia i només ha de fer tromectria 70 o una cosa d'aquestes. Això vol dir que hi ha molta gent amb seqüeles habitables gràcies a la manca de recursos, a la mala praxis per no tenir aquests recursos. Per tant, seguirem lluitant, no per mi, sinó per tota la gent que tingui un lictus a partir d'ara.
A l'Hospital John XXIII, al centre de referència del Camp de Tarragona, només es practiquen trombectomies al tractament més efectiu contra l'ictus més greu de 8 a 8 del vespre i les exerceixen sanitaris de Barcelona.
I el Col·legi Oficial d'Infermeria de Tarragona també reclama que la unitat Dictus a Tarragona funcioni les 24 hores, els 365 dies de l'any. Actualment, el servei que es fa a l'Hospital John 23 només funciona entre setmana de 8 del matí a 8 del vespre i no els festius ni caps de setmana. Malgrat que el departament ha anunciat el seu compromís en posar-ho en funcionament progressivament els caps de setmana. Des d'Ecodita, denuncien que no disposa d'aquest servei. Dictus és un greuge per la ciutadania de Tarragona i genera
desigualtat sanitària. Més coses, la campanya d'informació als transportistes dels canvis en el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega de la ciutat ha començat aquesta setmana. Fins la seva posada en funcionament, el dia 2 de març, els inspectors de l'MT parlaran amb els transportistes i
i col·locaran flyers als vehicles que estacionin a les zones de càrrega i descàrrega per tal d'explicar el nou sistema de gestió de les places de distribució urbana de mercaderies. I avui, que connectarem amb el plenari, el grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Tarragona i la Plataforma Mercaderies per l'Interior han rebutjat les pantalles acústiques de 5 metres d'alçada que ha dit vol col·locar en diferents punts del terme municipal de la ciutat per reduir l'impacte acústic del pas de trens.
consideren que és una mala solució per l'elevat impacte visual que suposaria i perquè seria contraproduent a nivell patrimonial, especialment per l'amfiteràtre romà. Així ho ha explicat el portaveu del grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, que ha qualificat la solució com un disbarat. És un despropòsit i compromet els compromisos internacionals de l'Estat amb l'UNESCO i vulnera l'esperit de la llei del patrimoni cultural català. És un projecte multimilionari,
i que pel cost que té, que supera els 12 milions d'euros, entenem que és una solució poc raonada i mastodòntica, que no resol bé el problema, i entenem també que hi ha solucions més eficients i menys agressives.
no s'han fet els deures en matèria ambiental i paisagística, perquè té un impacte molt gran, molt greu, en una zona residencial i turística.
Per minimitzar l'impacte acústic que tenen els trens en habitatges propers a les vies, la formació política i l'entitat han proposat una nova solució tècnica que es comença a aplicar a Europa. Consisteix en unes minibarreres d'1,35 metres de formigó que generen el mateix impacte que les pantalles, com ha destacat Ramon Joanola, tècnic de la plataforma Mercaderies per l'Interior. A tota Europa han desenvolupat diversos països, a Àustria, a Noruega, a Suècia, a la República Txeca,
Països avançants, Portugal. Tots aquests països han desenvolupat models de pantalles, en diuen minibarreres, minibarreres de formigó, que, per tant, no cal que vagin darrere de la catàlia, poden estar molt més a prop del focus emisor, del focus productor del soroll. El grup municipal de Junts defensarà aquest divendres en el plenari una moció contrària a la instal·lació de pantalles acústiques.
I després de gairebé 4 anys, l'Ajuntament de Tarragona torna a reactivar el punt del voluntariat, un servei que va haver de tancar l'any 2022 per culpa de la Covid. Sergi Báñez.
Es tracta d'un projecte de participació ciutadana que té com a objectiu apropar voluntaris a diferents entitats que en requereixin, al mateix temps que ajudarà a reforçar el teixit associatiu del territori. Des de l'Ajuntament, a més de recuperar el servei, han volgut reforçar-lo fent-lo més ampli i accessible respecte a com era abans. A banda de fer d'anexa d'unió, el punt del voluntariat oferirà informació, orientació i assessorament tant a voluntaris com a entitats, mitjançant cursos de formació, a més d'oferir equipament i material necessari.
El conseller de voluntariat, Mario Soler, destaca la importància de posar les coses fàcils a les persones que ajuden de manera altruista. Si tu ja tens ganes d'ajudar, el que no podem és a sobre ficar tapes a les rodes. T'hem de facilitar la vida perquè al final, si ets una persona altruista, que faràs un favor a la societat, a les entitats, a l'Ajuntament també, doncs que menys que ficar-t'ho fàcil.
D'altra banda, l'Ajuntament també ha volgut apropar aquest servei als ciutadans de la ciutat i als seus barris. Això explica Cecília Manzini, consellera de centres cívics, oferint nous punts físics a part del portal web.
y nos pareció que en vez de un punto de voluntariado tenía que haber seis físicos y uno virtual que ya después explicaremos. Los físicos son la oficina de la charcha del voluntariado aquí en el Ayuntamiento de Tarragón, en la Plaza de la Fon, en la tercera planta, y también los centros cívicos de Bonavista, de Torreforta, de San Salvador, de San Pedro y San Pau, y el Centro Sociocomunitario de Llevant.
El portal web també ha agafat un paper important en aquesta nova etapa. Tots aquells que estiguin interessats en formar part d'activitats com a voluntaris poden accedir al web oficial de l'Ajuntament dins de l'apartat específic del punt del voluntariat.
I l'alpinista a càmera d'altura i fotògraf Luis Miguel Soriano ha estrenat la 19a edició del cicle de muntanya de la Diputació Josep Sunyer. Acompanyat l'alpinista Carlos Soria en nombroses expedicions i l'ha filmat el cim de 3.8.000, l'Anna Purna, el Canxenjunga i el Manaslu. Destaca l'última muntanya on Soria va coronar el cim amb 86 anys.
L'any passat, convertint-se en la persona de més edat en assolir un sostre de més de 8.000 metres. En una entrevista al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, diu que no era molt conscient que estiguessin batent cap rècord i que tampoc era l'objectiu de l'expedició. De hecho, hace poco, desde el par le mandaron, le han mandado ya una plaquita del récord Guinness...
y claro, Carlos no tenía ni idea, él quería volver, quería volver 50 años después, hacer ese homenaje, pues ese homenaje a todos, al pueblo de Sama, a sus compañeros, que muchos de ellos ya no están, con los que compartió semanas no hace 50 años, y era algo mucho más sentimental que algo deportivo, un hito deportivo y tal, y claro, cuando se dio cuenta de la que se había liado, él decía, pues la que hemos liado, me lo decía, dice Luis, la que hemos liado, la que hemos liado.
En tres dècades d'expedicions com a càmera i guia ha fet de tot. Ha fins i tot filmat un astronauta rus, Serguei, el sostre del món, a l'Everes. Pausades és el coordinador i l'ànima del cicle. Sortosament, tenim quasi 20 anys d'experiència. Aquesta base és la que hem volgut portar amb el cicle.
Gràcies als déus de l'Himèlaia, la Diputació ens escolta, fa equip i està contentíssima de l'èxit de tots els perruquians que vindran i ompliran l'auditori avui i cada dia. El 26 de febrer es projectarà via Sedna sobre una expedició femenina a l'Àrtic fins a Groenlàndia. El 5 de març, Llibertat Estel Parés oferirà la xerrada per Tigen.
El 12 de març continua el cicle, es podrà veure The Lex Expedition dedicada a Wanda Rustievich. El curt Connecting Trechime passarà per la pantalla del Pere Martell i el 19 de març Cecília Buil presentarà motivades 25 anys d'escalada femenina. El 26 de març aclou el cicle a Imar de Barro en front de nord to the north.
I 700 persones caminaran per conscienciar i sensibilitzar al voltant de la condició Asperger. Serà aquest diumenge. Una caminada popular d'hivern, que és el primer esdeveniment esportiu a l'aire lliure de l'any que organitza Tarragona Esports amb la col·laboració de l'associació Aspercamp. Laura Retxa n'és la presidenta.
A l'inici de la caminada el que fem és llegir el manifest i el que volem és que els diferents representants de l'Ajuntament llegeixin cadascun fragment. No volem només vinga, camina i ja està, sinó que realment es fa per algun motiu i el motiu és la nostra reivindicació. I el que volem és que totes les persones que s'han sumat a la caminada realment creguin en la nostra causa i li donin suport. Pausa per la publicitat. De seguit els esports.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona, IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Tarragona Ràdio. Els esports.
El Nàstic s'ha de fer respectar i anar a Madrid a buscar els tres punts. Ho veu així el davanter del Nàstic, Juan de Fuentes, qui assegura que, independentment de la posició d'uns i altres, han de ser competitius i buscar de mà els tres punts davant l'Atlètico Madrilenyo. Partit complicat, però un Nàstic molt necessitat davant del filial més en forma de la categoria.
que és colíder amb 43 punts. El Nàstic ha de reaccionar, ja que està molt a prop de les places de descens, i és el de Cristóbal Parraló, només han sumat 5 dels darrers 24 punts. Un dels jugadors que ha tornat a guanyar pes a l'equip titular és el davanter Juan de Fuentes. El Colombia no amaga que el filial madrileñ és un rival complicat, però que han d'anar a fer-se respectar i sumar els 3 punts.
Bueno, sí, es un rival complicado. Creo que hemos encadenado ahora tres filiales consecutivos y nada, al final competir contra filiales que son gente joven que aspiran a subir al primer equipo y que tienen mucha proyección, a todos los equipos les cuesta, pero creo que iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros, nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
Eren paraules de Juan de Fuentes. La plantilla farà aquest matí el darrer entrenament abans de marxar cap a Madrid a primera hora de la tarda on quedaran concentrats per jugar demà a un quart de cinc de la tarda a la ciutat esportiva de l'Atlético Alcalá de Nares. Partit que els de Cristóbal Parral, Hoteles Baixes, dels legionats Camus i el sancionat Òscar Sanz i també Marc Montalvo.
I el Club Volei Sant Pere i Sant Pau rep aquest dissabte els Cisneros amb l'objectiu de guanyar un partit aquesta temporada. Els Vermells, que encara no han estrenat la casa de les victòries, volen aprofitar el factor pista per sumar la primera de la Lliga. L'entrenador Vlado Stepovski explica quin partit preveu per aquest cap de setmana.
En todo el partido sin casa tenemos que aprovechar antes de nuestra afición a sacar primera victoria en esta temporada. Así que se trata de un equipo bastante completo. Allí en su campo nos ganaron 3 a 0 y ahora tenemos otra oportunidad de jugar contra ellos, pero ahora en nuestra casa. Hay que intentarlo, hay que dejarlo todo en el partido y si es suficiente para ganar, perfecto. Pero lo más importante es no dejar de jugar en ningún momento. Así que...
Llevamos el último partido, es una buena dinámica de juego, solo falta el resultado. Espero que este fin de semana ya podamos disfrutar de una victoria junto con nuestra afición.
El partit es jugarà demà a les 7 de la tarda al pavelló de Sant Pere i Sant Pau i l'equip femení del vòlei Sant Pere i Sant Pau volen cadenar de nou dues victòries seguides i posar pressió a les dues places que donen dret a jugar a l'ascens de la categoria. Les tarragonines reben el club vòlei Manacor amb l'objectiu de sumar la cinquena victòria en aquesta fase. Edu Sánchez és l'entrenador del Sant Pere i Sant Pau. L'objectiu està marcat, però volem aspirar a intentar estar entre els dos primers.
Entonces es un partido, como todos los que van a quedar a partir de ahora, importante para llegar a las últimas dos fechas contra Mallorca y contra Rivas con alguna opción para quedar segundas. Y aparte porque, bueno, también ganando este partido prácticamente nos aseguraríamos el tercer, que también, oye, es importante tenerlo cuanto antes asegurado.
Nos conocemos mucho, ellas vienen de ganar el otro día, o sea que vendrán con ganas, y aparte que vendrán con ganas porque tendrán ganas de ganarnos, porque últimamente siempre son partidos disputados, pero siempre nos lo llevamos nosotros.
El partit es jugarà demà a les 4 de la tarda al pavelló de Sant Pere i Sant Pau i el TGN Bàsquet buscarà donar la sorpresa demà a la pista del Gijón. Les Liles, que viatgen a primera hora del matí d'aquest dissabte cap Astúries, volen sumar la tercera victòria de Lliga en un partit que no serà gens senzill. El TGN Bàsquet enceta el darrer terç de la Lliga a la cua de la classificació, però amb ganes de fer un darrer tram de temporada a la Lliga femenina 2, bo sota les ordres d'Àngel Fernández.
El partido de Gijón va a ser un partido muy duro. Es un equipo que empezó mal, deportivamente hablando, y con la incorporación de su jugadora franquicia tenemos que ser muy duras mentalmente, romper el ritmo del equipo rival y sobre todo, como siempre he dicho, muy contento de la actitud de las jugadoras
El partit es jugarà demà a les 8 del vespre i el CBT rep a l'Alfinden per intentar guanyar i posar pressió al líder de la tercera federació. El CBT vol continuar el pas ferm per certificar el més aviat possible el playoff d'ascens a la segona federació. Els blaus són ara mateix tercers. Aquest cap de setmana juguen un nou partit del qual en parlava l'entrenor del CBT, Toni Laramona.
Després de dos partits fora de casa, tornem al Serrallo. Estem contents per tornar a jugar davant de la nostra afició contra el Finden, un rival que, tot i la posició que ocupa actualment a la classificació, ha estat capaç en les últimes jornades de posar en dificultats a equips com el Castelldefels o l'Hospitalet.
És un equip que ara mateix no té res a perdre, té més a guanyar que a perdre. I bé, nosaltres estem preparant el partit amb la màxima exigència, amb la màxima serietat, amb el màxim respecte, com sempre fem. Siguin siguin el rival i el que volem és sortir el dissabte a fer un bon partit, a competir, a tenir bones sensacions.
El partit es jugarà demà a les 7 de la tarda al pavelló del Serrallo i el filial del Nàstic rep aquest diumenge el Vilafranca amb l'objectiu de defensar el liderat de la Lliga Elite amb 31 punts i per sobre del segon classificat el Castelldefels. L'entrenador del filial dels grans Xavi Vilagut destacava els números del seu equip.
La efectivitat i aquests números que tenim a nivell defensiu, evidentment que una part són de la capacitat dels nostres jugadors a nivell defensiu, no només de línia defensiva, sinó de tots, però també el fet de tenir més la pilota que el rival, al final, lògicament, la probabilitat que et facin és menys. Crec que les situacions que hem hagut de patir les hem defensat molt bé. Nahuel, que avui debutava, ha estat molt i molt segur, ha transmès molta seguretat a l'equip, ha estat molt bé el joc aèri.
El partit serà diumenge a les 12 davant del Vilafranca. I encara a la divisió d'honor juvenil, el Nàstic rep aquest dissabte al Cornellà. Els de Joan Oriol, que fa tres partits que no guanyen, buscaran sumar la sisena victòria de la Lliga. La primera catalana, el Nàstic, rep aquest diumenge a la Granada, a la recerca de la setena victòria de la Lliga davant d'un rival complicat. L'entrenador del Nàstic és Adrià de la Penya.
Hem de seguir mirant cap amunt, ja que ens venen ara quatre partits contra equips de la part alta, i el que volem és, com hem fet durant tota la primera volta, competir, intentar puntuar el màxim possible. El partit es jugarà diumenge per la tarda a la ciutat esportiva del Nàstic, a Camp Clar.
Son dos quarts de buit.
Continuem amb aquesta alerta per vent. Els bombers han atès més de 300 avisos relacionats amb el temporal de vent. La majoria dels incidents s'han registrat a la regió de Tarragona. A la ciutat, els bombers havien d'actuar a la façana de Cal Ardiaca, on el fort vent havia mogut les plaques metàl·liques que cobreixen la part inferior de la bastida de l'edifici. Ara ho ampliarem i avui, que ja ens permetreu que torni a parlar d'aquesta casa, Tarragona Ràdio, perquè ja compta les hores per la gala de celebració del seu 40è aniversari. Tindrà lloc aquest divendres al Teatre Tarragona
pleaves amb 700 persones a partir de les 8 del vespre. La presidenta de l'Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació, Sandra Ramos, destaca la professionalitat del personal de l'emissora.
Una ràdio de proximitat que, evidentment, és un equip professional meravellós que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i, sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
I avui també us expliquem que la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns es manifestaran l'1 de març a la Rambla Nova per reclamar que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients dicturs les 24 hores del dia i els 7 dies de la setmana.
han demanat la dimissió de la consellera de Salut. Demelsa Bartual va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat al Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels heres mèdics, però no vol pensar què hauria passat si això hagués estat a les 9 de la nit.
La meva parella està ingressada per un ictus que va patir ahir, i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, igual aquí que en Barcelona o en Girona. Actualment, els pacients que pateixen un ictus, les demarcacions de Tarragona i Lleida a la nit o en caps de setmana,
han de ser traslladats a Barcelona. Fet que endarrereixi el tractament i pot deixar seqüeles molt més greus. A les 9, connectarem en directe amb el ple de l'Ajuntament de Tarragona, avui a sessió plenària, i repassarem la crònica del cap de setmana. Entre els actes, la caminada per consciència al voltant de la condició Asperger, aquest diumenge. S'ha encetat també la dinovera edició del cicle de muntanya de la Diputació. En esports, el nàstic s'ha de fer respectar i anar a Madrid a buscar els tres punts. Ho veu així, el davanter del nàstic, Juan de Fuentes.
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
El Club Volei Sant Pere i Sant Pau rep aquest dissabte els Cisneros amb l'objectiu de guanyar un partit aquesta temporada. Els Vermells encara no han estrenat la casella de les victòries i volen aprofitar el factor pista per sumar la primera de la Lliga. En bàsquet, el CBT rep a l'Alfinden per intentar guanyar i posa pressió al líder de la tercera federació. 7 del matí, 33 minuts.
Obramat Tarragona, el millor aliat pels teus projectes de construcció i reforma, us ofereix la informació de Ràdio Servei. Ara mateix, amb una temperatura de 10 graus a l'exterior dels nostres estudis, Previsió Metrològica, Agència Estatal de Metrologia, Juan Carlos Piña, bon dia.
Bon dia, què tal? Aquest divendres a la província de Tarragona tenim un dia d'ambient asolellat en què les temperatures es mantenen en pocs canvis en general. El termòmetre pot assolir valors màxims de fins a 19 graus a Tarragona, 18 a Reus i el Vendrei, 17 a Tortosa, 13 a Gandessa. Per altra banda, bufament moderat de la component nord-oest amb intervals forts i ratxes molt fortes fins primeres hores de la tarda, tendint a disminuir al final de la jornada. És una informació d'EMET.
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. 7 del matí, 35 minuts d'aquest divendres ja 20 de febrer. Lluís Comés té cura de les vies de so i en nom dels serveis informatius us saluda Miguel González.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio. Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio.
Els bombers han atès 285 avisos relacionats amb el temporal de vent des de les 7 del matí fins les 9 de la nit d'aquest dijous. La majoria dels incidents, 103, s'han registrat a la regió de Tarragona. A més, s'han comptabilitzat 18 també a les terres de l'Ebre, a Tarragona ciutat. Els bombers han hagut d'actuar a la façana de Cal Ardiaca, on el fort vent havia fet caure, havia fet moure...
Les planxes metàl·liques que cobreixen la part inferior de la bastida de l'edifici. Els fets han passat cap a quarts de set de la tarda d'aquest dijous. Fins alloc també s'hi han desplaçat, a banda de dues dotacions dels bombers, efectius de la Guàrdia Urbana de Tarragona.
un total de 467 trucades relacionades amb el temporal, fins a la mateixa hora amb 393 incidències per municipis. Hi ha hagut 30 avisos des de Tarragona i 29 des de Reus. Protecció Civil manté activa la fase d'alerta del Pla Bencat i el Servei Meteorològic de Catalunya preveu ratxes de vents superiors als 100 quilòmetres
a bona part del territori fins aquest divendres, un vent que pot tenir especial afectació a la meitat sud de Catalunya. Cap dels incidents gestionats per part dels bombers ha estat de gravetat. Avui parlem d'aquesta casa de Tarragona Ràdio, perquè ja compta les hores per la gala de celebració del seu 40è aniversari que tindrà lloc aquest divendres al Teatre Tarragona a partir de les 8 de la tarda.
La presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Sandra Ramos, destaca la professionalitat del personal de l'emissora que la gent de la ciutat coneix i estima perquè sempre estan on han d'estar quan passen coses boniques o quan van maldades i cal informar amb rigor i veracitat.
amb moltes ganes i molta il·lusió de poder celebrar aquest aniversari, celebrar també el que suposa Tarragona Ràdio per les ciutats, perquè tanta gent que hi vol venir i després tanta gent que hi vol participar en aquesta gala, i això el que reflecteix és realment
que això és una ràdio local, una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
L'acte comptarà amb la participació de tots els treballadors i treballadores de l'emissora i amb diverses actuacions especials de diferents entitats de referència a la ciutat. Laura Casas. Durant l'esdeveniment es projectarà també un breu documental audiovisual en homenatge a l'audiència realitzat per Joana Zapata i Sergi Morris.
La gala també comptarà amb dues actuacions musicals per part de dones de paraula, que són l'Anna Dibori, Maria Jacobs, Neri Abasart i Xell Mas, i un duo inèdit format per Joan Reig dels Pets i Pemi Rubirosa, de l'Axambusto, les mítiques bandes, dels quals també han celebrat el seu 40è aniversari entre 2025 i 2026.
L'equip de rítmica del Club Gimnàstic de Tarragona s'ha sumat a l'esdeveniment preparant una dansa per l'ocasió on es representaran el conjunt de disciplines esportives que han marcat els 140 anys d'història del club, que també se celebra aquí el 2026.
Per la seva banda, la cultura popular de Tarragona quedarà representada per Dames i Vells, d'una banda que oferirà una actuació ad hoc centrada en el passat, present i futur de Tarragona Ràdio. Joan Carles Blanc és el president de l'entitat. Si són coses excepcionals, Dames i Vells fa una sortida excepcional com aquesta dels 40 anys de la ràdio i, evidentment, cap problema.
Amortitzem algun personatge, però bé, t'he de dir que hi ha una parella, un envell i una dama, hi haurà les tres autoritats i un dimoni. Autoritats, tres autoritats, l'arcabisbe, el batlle de Tarragona, el guàrdia civil i després el dimoni. Hi ha el Perón i els músics.
També es comptarà amb els 2 esbars de la ciutat, l'esbar d'Ansaire de Tarragona, preparat un espectacle amb els arranjaments de la sintonia de Tarragona Ràdio. I l'esbar Santatecla representarà el seu ball d'homenatge per la treballadora més veterana de l'emissora, tal com explica la seva presidenta, Rosa Llurac. Pensem que nosaltres el ball d'homenatge és una cosa que és molt especial per nosaltres. Només es balla en motius molt, molt, molt concrets i el reservem com un...
Com un regal molt... Sí, molt sentit, no? I llavors, bueno, ja ho veieu que quan el fem per la crida a Santa Tecla es fa les persones que fan la festa i, òbviament, en aquest cas, les persones que fan Tarragona Ràdio, que han fet Tarragona Ràdio durant...
tot aquest temps estan molt a prop nostre. Música, cultura i dansa també es donaran de la mà amb la intervenció de la reina i el concubí de carnaval que es ressuscitaran durant la gala i també hi haurà una actuació de les cantabambolines de l'estudi de música que també celebra 40 anys de vida. Ja a la tarda, a partir de dos quarts de quatre, programa especial de l'aventura de la vida...
Des del hall del Teatre Tarragona, a dos quarts de sis, compta comptes amb Radzebrian i a partir d'ara llavors també es repartirà cuca i xocolata entre els assistents. Pausa per la publicitat. Les notícies a Tarragona Ràdio. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys.
La Plataforma Camp de Tarragona per a la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona es manifestaran l'1 de març al balcó del Mediterrani. Reclamen que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients d'ictus les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana.
Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i ell de la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona. Això endarrereix el tractament i pot deixar seqüeles molt greus. Es tracta d'una de les reivindicacions que a Tarragona fa temps que es du a terme i que no s'ha resolt. Per aquest motiu demanen la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner. També el saber actual va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit.
La meva parella està ingressada per un ictus que va patir ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant podria ser igual aquí que en Barcelona o en Girona.
El metge de família, Francesc Bové, parla de les seqüelles greus que poden patir els afectats per un ictus si no s'actua amb rapidesa. Aquí a Tarragona l'any passat vam dir que vam fer uns 70 ictus, el 40% d'això més o menys són uns 300,
que haurem de tenir trachmetòmia i només ha de fer trachmetria 70 o una cosa d'aquestes. Això vol dir que hi ha molta gent amb seqüeles habitables gràcies a la manca de recursos, a la mala praxis per no tenir aquests recursos. Per tant, seguirem lluitant, no per mi, sinó per tota la gent que tingui un lictus a partir d'ara.
A l'Hospital Joan XXIII, al centre de referència del Camp de Tarragona, només es practiquen trombectomies al tractament més efectiu contra l'ictus més greu de 8 a 8 del vespre i les exerceixen sanitaris de Barcelona.
I el Col·legi Oficial d'Infermeria de Tarragona també reclama que la unitat ICTUS de Tarragona funcioni les 24 hores els 365 dies de l'any. Actualment, el servei que es fa a l'Hospital John 23 només funciona entre setmana de 8 del matí a 8 del vespre i no els festius ni caps de setmana. Malgrat que el departament ha anunciat el seu compromís en posar-ho en funcionament progressivament els caps de setmana.
denuncien que no disposa d'aquest servei dictus, és un greuge per la ciutadania de Tarragona i genera desigualtat sanitària. Més coses, la campanya d'informació als transportistes dels canvis en el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega de la ciutat ha començat aquesta setmana. Fins la seva posada en funcionament, el dia 2 de març,
Els inspectors de l'MT parlaran amb els transportistes i col·locaran flyers als vehicles que estacionin a les zones de càrrega i descàrrega per tal d'explicar el nou sistema de gestió de les places de distribució urbana de mercaderies. I avui, que connectarem amb el plenari, el grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Tarragona i la plataforma Mercaderies per l'Interior han rebutjat les pantalles acústiques de 5 metres d'alçada
que Adif vol col·locar en diferents punts del terme municipal de la ciutat per reduir l'impacte acústic del pas de trens.
Consideren que és una mala solució per l'elevat impacte visual que suposaria i perquè seria contraproduent a nivell patrimonial, especialment per l'amfiteràtre romà. Així ho ha explicat el portaveu del grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, que ha qualificat la solució com un disbarat. És un despropòsit i compromet els compromisos internacionals de l'Estat amb l'UNESCO i vulnera l'esperit de la llei del patrimoni cultural català. És un projecte multimilionari,
i que pel cost que té, que supera els 12 milions d'euros, entenem que és una solució poc raonada i mastodòntica, que no resol bé el problema, i entenem també que hi ha solucions més eficients i menys agressives.
no s'han fet els deures en matèria ambiental i paisagística, perquè té un impacte molt gran, molt greu, en una zona residencial i turística.
Per minimitzar l'impacte acústic que tenen els trens en habitatges propers a les vies, la formació política i l'entitat han proposat una nova solució tècnica que es comença a aplicar a Europa. Consisteix en unes minibarreres d'1,35 metres de formigó que generen el mateix impacte que les pantalles, com ha destacat Ramon Joanola, tècnic de la plataforma Mercaderies per l'Interior. A tot Europa han desenvolupat diversos països, a Àustria, a Noruega, a Suècia, a la República Txeca,
Països avançats, Portugal, tots aquests països han desenvolupat models de pantalles, en diuen minibarreres, minibarreres de formigó, que per tant no cal que vagin darrere de la catàlia, poden estar molt més a prop del focus emissor, del focus productor del soroll. El grup municipal de Junts defensarà aquest divendres en el plenari una moció contrària a la instal·lació de pantalles acústiques.
I després de gairebé 4 anys, l'Ajuntament de Tarragona torna a reactivar el punt del voluntariat, un servei que va haver de tancar l'any 2022 per culpa de la Covid. Sergi Báñez.
Es tracta d'un projecte de participació ciutadana que té com a objectiu apropar voluntaris a diferents entitats que en requereixin, al mateix temps que ajudarà a reforçar el teixit associatiu del territori. Des de l'Ajuntament, a més de recuperar el servei, han volgut reforçar-lo fent-lo més ampli i accessible respecte a com era abans. A banda de fer d'annexa d'unió, el punt del voluntariat oferirà informació, orientació i assessorament tant a voluntaris com a entitats, mitjançant cursos de formació, a més d'oferir equipament i material necessari.
El conseller de voluntària, en Mario Soler, destaca la importància de posar les coses fàcils a les persones que ajuden de manera altruista. Si tu ja tens ganes d'ajudar, el que no podem és a sobre ficar-te pels de les rodes. T'hem de facilitar la vida perquè al final, si ets una persona altruista, que faràs un favor a la societat, a les entitats, a l'Ajuntament també, doncs que menys que ficar-t'ho fàcil.
D'altra banda, l'Ajuntament també ha volgut apropar aquest servei als ciutadans de la ciutat i als seus barris. Això ho explica Cecília Manzini, consellera de centres cívics, oferint nous punts físics a part del portal web.
y nos pareció que en vez de un punto de voluntariado tenía que haber seis físicos y uno virtual que ya después explicaremos. Los físicos son la oficina de la charcha del voluntariado aquí en el Ayuntamiento de Tarragón, en la Plaza de la Fona, en la tercera planta, y también los centros cívicos de Buena Vista, de Torreforta, de San Salvador, de San Pedro y San Pau, y el Centro Sociocomunitario de Llevant.
El portal web també ha agafat d'un paper important en aquesta nova etapa. Tots aquells que estiguin interessats en formar part d'activitats com a voluntaris poden accedir al web oficial de l'Ajuntament dins de l'apartat específic del punt del voluntariat.
I l'alpinista a càmera d'altura i fotògraf Luis Miguel Soriano ha estrenat la 19a edició del cicle de muntanya de la Diputació Josep Sunyer. Acompanyant l'alpinista Carlos Soria en nombroses expedicions, s'hi ha filmat el cim de 3.8.000 d'Anna Purna, el Canxenjunga i el Manaslu. Destaca l'última muntanya on Soria ha coronat el cim amb 86 anys,
L'any passat, convertint-se en la persona de més edat en assolir un sostre de més de 8.000 metres. En una entrevista al Pont de Mahoma de Tarragona Ràdio, diu que no era molt conscient que estiguessin batent cap rècord i que tampoc era l'objectiu de l'expedició. De hecho, hace poco desde el par le mandaron, le han mandado ya una plaquita del récord Guinness.
Y Carlos no tenía ni idea. Él quería volver, quería volver 50 años después, hacer ese homenaje a todos, al pueblo de Sama, a sus compañeros, que muchos de ellos ya no están, con los que compartió semanas hace 50 años. Y era algo mucho más sentimental que algo deportivo, un hito deportivo y tal. Y claro, cuando se dio cuenta de la que se había liado, él decía, pues la que hemos liado, me lo decía. Dicen, Luis, la que hemos liado, la que hemos liado.
En tres dècades d'expedicions com a càmera i guia, ha fet de tot. Ha fins i tot filmat un astronauta rus, Serguei, el sostre del món, a l'Everest. Pausades és el coordinador i l'ànima del cicle. Sortosament, tenim quasi 20 anys d'experiència. Aquesta base és la que hem volgut portar amb el cicle.
Gràcies als déus de l'Himèlaia, la Diputació ens escolta, fa equip i està contentíssima de l'èxit de tots els perruquians que vindran i ompliran l'auditori avui i cada dia. El 26 de febrer es projectarà via Sedna sobre una expedició femenina a l'Àrtic fins a Groenlàndia. El 5 de març, Llibertat Estel Parés oferirà la xerrada a Partigen.
El 12 de març continua el cicle, es podrà veure The Last Expedition dedicada a Wanda Rustievich. El curt connecting Trechime passarà per la pantalla del Pere Martell i el 19 de març Cecília Buil presentarà motivades 25 anys d'escalada femenina. El 26 de març clou el cicle Aymar de Barro en front de nord to the north.
I 700 persones caminaran per conscienciar i sensibilitzar al voltant de la condició Asperger. Serà aquest diumenge. Una caminada popular d'hivern, que és el primer esdeveniment esportiu a l'aire lliure de l'any que organitza Tarragona Esports amb la col·laboració de l'associació Aspercam. Laura Retxa n'és la presidenta.
A l'inici de la caminada el que fem és llegir el manifest i el que volem és que els diferents representants de l'Ajuntament llegeixin cadascun fragment. No volem només vinga, camina i ja està, sinó que realment es fa per algun motiu i el motiu és la nostra reivindicació. I el que volem és que totes les persones que s'han sumat a la caminada realment creguin en la nostra causa i li donin suport. Pausa per la publicitat. De seguit als esports.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Tarragona Ràdio. Els esports.
El Nàstic s'ha de fer respectar i anar a Madrid a buscar els tres punts. Ho veu així el davanter del Nàstic, Juan de Fuentes, qui assegura que, independentment de la posició d'uns i altres, han de ser competitius i buscar de mà els tres punts davant l'Atlético Madrilenyo. Partit complicat per un Nàstic molt necessitat davant del filial més en forma de la categoria.
que és colíder amb 43 punts. El Nàstic ha de reaccionar, ja que està molt a prop de les places de descens, i és el de Cristóbal Parraló, només han sumat 5 dels darrers 24 punts. Un dels jugadors que ha tornat a guanyar pes a l'equip titular és el davanter Juan de Fuentes. El colombià no amaga que el filial madrileny és un rival complicat, però que han d'anar a fer-se respectar i sumar els 3 punts.
Bueno, sí, es un rival complicado. Creo que hemos encadenado ahora tres filiales consecutivos y nada, al final competir contra filiales que son gente joven que aspiran a subir al primer equipo y que tienen mucha proyección, a todos los equipos les cuesta, pero creo que iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros, nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
Eren paraules de Juan de Fuentes. La plantilla farà aquest matí el darrer entrenament abans de marxar cap a Madrid a primera hora de la tarda on quedaran concentrats per jugar demà a un quart de cinc de la tarda a la ciutat esportiva de l'Atlético Alcalá de Nares. Partit que els de Cristóbal Parral, Hoteles Baixes, dels legionats Camus i el sancionat Òscar Sanz i també Marc Montalvo.
I el Club Volei Sant Pere i Sant Pau rep aquest dissabte els Cisneros amb l'objectiu de guanyar un partit aquesta temporada. Els Vermells, que encara no han estrenat la Casa de les Victòries, volen aprofitar el factor pista per sumar la primera de la Lliga. L'entrenador Vlado Stepovski explica quin partit preveu per aquest cap de setmana.
Con todo el partido sin gas tenemos que aprovechar delante de nuestra afición a sacar primera victoria en esta temporada. Así que se trata de un equipo bastante completo. Allí en su campo nos ganaron 3 a 0 y ahora tenemos otra oportunidad de jugar contra ellos, pero ahora en nuestra casa. Hay que intentarlo, hay que dejarlo todo en el partido y si es suficiente para ganar, perfecto. Pero lo más importante es no dejar de jugar en ningún momento. Así que...
Llevamos el último partido, es una buena dinámica de juego, solo falta el resultado. Espero que este fin de semana ya podamos disfrutar de una victoria junto con nuestra afición.
El partit es jugarà demà a les 7 de la tarda al pavelló de Sant Pere i Sant Pau i l'equip femení del vòlei Sant Pere i Sant Pau vol encadenar de nou dues victòries seguides i posar pressió a les dues places que donen dret a jugar a l'ascens de la categoria. Les tarragonines reben el club vòlei Manacor amb l'objectiu de sumar la cinquena victòria en aquesta fase. Edu Sánchez és l'entrenador del Sant Pere i Sant Pau. El objetivo está marcado pero queremos aspirar a intentar estar entre los dos primeros.
Entonces es un partido, como todos los que van a quedar a partir de ahora, importante para eso, para llegar a las últimas dos fechas contra Mallorca y contra Rivas con alguna opción para quedar segundas. Y aparte porque, bueno, también ganando este partido prácticamente nos aseguraríamos el tercer, que también, oye, es importante tenerlo cuanto antes asegurado.
Nos conocemos mucho, ellas vienen de ganar el otro día, o sea que vendrán con ganas, y aparte que vendrán con ganas porque tendrán ganas de ganarnos, porque últimamente siempre son partidos disputados, pero siempre nos lo llevamos nosotros.
El partit es jugarà demà a les 4 de la tarda al pavelló de Sant Pere i Sant Pau i el TGN Bàsquet buscarà donar la sorpresa demà a la pista del Gijón. Les Liles, que viatgen a primera hora del matí d'aquest dissabte cap a Astúries, volen sumar la tercera victòria de Lliga en un partit que no serà gens senzill. El TGN Bàsquet enceta el darrer terç de la Lliga a la cua de la classificació, però amb ganes de fer un darrer tram de temporada a la Lliga femenina 2, sota les ordres d'Àngel Fernández.
El partido de Gijón va a ser un partido muy duro. Es un equipo que empezó mal, deportivamente hablando, y con la incorporación de su jugadora franquicia tenemos que ser muy duras mentalmente, romper el ritmo del equipo rival y sobre todo, como siempre he dicho, muy contento de la actitud de las jugadoras
El partit es jugarà demà a les 8 del vespre i el CBT rep a l'Alfinden per intentar guanyar i posar pressió al líder de la tercera federació. El CBT vol continuar el pas ferm per certificar el més aviat possible el play-off d'ascens a la segona federació. Els blaus són ara mateix tercers. Aquest cap de setmana juguen un nou partit del qual en parlava l'entrenor del CBT, Toni Laramona.
Després de dos partits fora de casa, tornem al Serrallo. Estem contents per tornar a jugar davant de la nostra afició contra el Finden, un rival que, tot i la posició que ocupa actualment a la classificació, ha estat capaç en les últimes jornades de posar dificultats a equips com el Castelldefels o l'Hospitalet.
És un equip que ara mateix no té res a perdre, té més a guanyar que a perdre i bé, nosaltres estem preparant el partit amb la màxima exigència, amb la màxima serietat, amb el màxim respecte, com sempre fem, siguin siguin el rival i el que volem és sortir el dissabte a fer un bon partit, a competir, a tenir bones sensacions.
El partit es jugarà demaneixat de la tarda al pavelló del Serrallo i el filial del Nàstic rep aquest diumenge el Vilafranca amb l'objectiu de defensar el liderat de la Lliga Elite amb 31 punts i per sobre del segon classificat, el Castelldefels. L'entrenador del filial, dels grans Xavi Vilagut, destacava els números del seu equip.
L'efectivitat i aquests números que tenim a nivell defensiu, evidentment que una part són de la capacitat dels nostres jugadors a nivell defensiu, no només de línia ofensiva, sinó de tots, però també el fet de tenir més la pilota que el rival, al final, lògicament, la probabilitat que et facin és menys. Crec que les situacions que hem hagut de patir les hem defensat molt bé. Nahuel, que avui debutava, ha estat molt i molt segur, ha transmès molta seguretat a l'equip, ha estat molt bé el joc aeri.
El partit serà diumenge a les 12 davant del Vilafranca. I encara a la divisió d'honor juvenil, el Nàstic rep aquest dissabte al Cornellà. Els de Joan Oriol, que fa tres partits que no guanyen, buscaran sumar la sisena victòria de la Lliga. La primera catalana, el Nàstic, rep aquest diumenge a la Granada, a la recerca de la setena victòria de la Lliga davant d'un rival complicat. L'entrenador del Nàstic és Atrià de la Penya.
Hem de seguir mirant cap amunt, ja que ens venen ara quatre partits contra equips de la part alta, i el que volem és, com hem fet durant tota la primera volta, competir, intentar puntuar el màxim possible. El partit es jugarà diumenge per la tarda a la ciutat esportiva del Nàstic, a Camp Clar.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Bon dia, són les 8.
Molt bon dia, què tal? Ensetem ara mateix aquesta segona hora de directe. La segona d'avui divendres és 20 de febrer. Molt alerta encara amb el vent. Els bombers han atès gairebé 300 avisos relacionats amb aquest nou temporal. La major part dels incidents s'han registrat a la regió tarragonina.
Aquí a Tarragona Ciutat els bombers han hagut d'actuar a la façana de Calardiaca, a la part alta on el fort vent havia mogut les planxes metàl·liques que cobreixen la part inferior de la vestida de l'edifici. Ara de seguida us ho detallem.
ens permetreu que parlem d'aquesta casa de Tarragona Ràdio que compta les hores per la gala de celebració del 40è aniversari avui al Teatre Tarragona ple a vessar amb 700 persones a partir de les 8 del vespre. La presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Sandra Ramos, destaca la professionalitat de la plantilla, diu que és gent que coneix la ciutat i que se l'estima i que s'informa amb rigor i veracitat.
Una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
Ara de seguida us donarem els detalls, aquells que puguin explicar-se de la gala d'aquest vespre. I destaquem també en portada que la plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona es manifestaran l'1 de març a la Rambla Nova per reclamar que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients dictos les 24 hores, els 7 dies de la setmana. Han demanat la dimissió de la consellera Olga Paner.
Demelsa Virtual va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si tot això hagués passat a les 9 del vespre. La meva parella està ingressada per un ictus que patia ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, igual aquí que en Barcelona o en Girona,
Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i Lleida a la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona. Avui, per cert, a les 9, connectarem en directe amb el ple de l'Ajuntament de Tarragona. I en esports, el nàstic s'ha de fer respectar i anar a Madrid a buscar els 3 punts. Ho veu així el davanter del nàstic, Juan de Fuentes, qui assegura que, independentment de la posició d'uns i altres, han de ser competitius i buscar demà els 3 punts davant l'Atlético Madrileño.
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
I d'altra banda, el Club Volei Sant Pere i Sant Pau rep aquest dissabte el Cisneros amb l'objectiu de guanyar un partit aquesta temporada. Els vermells, que encara no han estrenat la casella de les victòries, volen aprofitar el factor pista per sumar la primera de la Lliga. En bàsquet, el CBT rep a l'Alfinden per intentar guanyar i posar pressió al líder de la tercera fe. Notícies, doncs, que marquen l'actualitat avui divendres. De seguida la repassem, abans però ens aturem també en la informació de Ràdio Servei.
Obramat Tarragona, el millor aliat pels teus projectes de construcció i reforma, us ofereix la informació de Ràdio Servei. De moment, tranquil·litat a les carreteres segons trànsit. No hi ha entramancs importants a aquesta hora per circular per la xarxa viaria tarragonina. Per tant, no hi ha sorpresa si aneu ara al volant.
Tampoc hem de destacar serveis rellevants de les últimes hores pel que fa a bombers de la Generalitat. I ara mateix la temperatura és de 12 graus al centre de Tarragona. Connectem amb l'Agència Estatal de Meteorologia. Juan Carlos Piña, bon dia. Bon dia, què tal? Aquest divendres a la província de Tarragona tenim un dia d'ambient asolellat en què les temperatures es mantenen en pocs canvis en general.
El termòmetre pot assolir valors màxims de fins a 19 graus a Tarragona, 18 a Reus i el Vondrei, 17 a Tortosa, 13 a Gandesa. Per altra banda, bufament moderant de la component nord-oest amb intervals forts i ratxes molt fortes fins primeres hores de la tarda, tendint a disminuir al final de la jornada. És una informació d'EMET.
Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals? Obramat. De seguida repàs a la crònica general i esportiva. Ho farem amb Lluís Comas a la part tècnica. Des dels serveis informatius els parla Laura Casas.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Les notícies del matí a Tarragona Ràdio. Les 8 i 6, comencem. Els bombers han atès 285 avisos relacionats amb el temporal de vent des de les 7 del matí d'ahir i fins a les 9 del vespre. La major part dels incidents, 103 es van registrar a la regió tarragonina, 16 van ser a Terres de l'Ebre.
A Tarragona, ciutat, els bombers de la Generalitat que han hagut d'actuar a la façana de Calardiaca, on el fort vent havia mogut les planxes metàl·liques que tapen la part inferior de la vestida. Els fets van passar cap a quarts de set de la tarda d'ahir, fins al lloc també s'hi van desplaçar a banda de les dues dotacions de bombers efectius de la Guàrdia Urbana de Tarragona. D'altra banda, el telèfon 112...
ha rebut un total de 467 trucades relacionades amb el temporal Protecció Civil. Té encara activada la fase d'alerta del Pla Bencat. I ho destacàvem en portada que Tarragona Ràdio ja compta les hores per la gala de celebració del 40è aniversari. És avui al Teatre Tarragona a partir de les 8 del vespre.
La presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Sandra Ramos, ha destacat la professionalitat del personal de l'emissora i també n'ha destacat el rigor i la veracitat.
amb moltes ganes i molta il·lusió de poder celebrar aquest aniversari, celebrar també el que suposa Tarragona Ràdio per les ciutats, perquè tanta gent que hi vol venir i després tanta gent que hi vol participar en aquesta gala, i això el que reflecteix és realment...
que això és una ràdio local, una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
L'acte comptarà amb la participació de tots els treballadors i treballadores de la misura i amb diverses actuacions especials de diferents entitats de referència a la ciutat. Josep Sunyer. Durant l'esaveniment es projectarà també un breu documental audiovisual en homenatge a l'audiència realitzat per Joana Zapata i Sergi Morris. La gala també comptarà amb dues actuacions musicals per part de Dones de Paraula...
Anna Dibori, Maria Jacobs, Nerea Bassart i Xillmas. I un duo inèdit a format per Joan Reiget dels Pets i Pemi Rubirosa de l'Axambusto, les mítiques bandes dels quals també han celebrat el 40è aniversari entre 25 i el 26. L'equip de rítmica del Club Gimnàstic s'ha sumat a l'esaveniment a preparar una dansa per locació on es representaran el conjunt de disciplines esportives que han marcat els 140 anys d'història del club que també se celebra en aquest 2026.
Per la seva banda, la cultura popular de Tarragona quedarà representada per dames i vells, que oferiran actuació a DOC, centrada en el passat, per cent i futur de Tarragona Ràdio. Joan Carles Blanc és el president de l'entitat. Si són coses excepcionals, dames i vells fa una sortida excepcional, com aquesta dels 40 anys de la ràdio, i evidentment, cap problema. Amortitzem algun personatge, però té de dir que hi ha una parella, un vell i una dama, hi haurà les tres autoritats i un dimoni. Autoritats, tres autoritats, l'arcabisbe, el batlle de Tarragona, el guàrdia civil,
I després el Dimoni, el Perón i els músics. També comptarem amb els dos esbars de la ciutat. L'esbar d'Ensaida de Tarragona ha preparat un espectacle amb els arranjaments de la sintonia de Tarragona Ràdio. I l'esbar Santa Tecla representarà el seu bell homenatge per la treballadora més veterana de l'emissora, tal com ha explicat la seva presidenta, Rosa Llurac.
Pensem que nosaltres el ball d'homenatge és una cosa que és molt especial per nosaltres. Només es balla en motius molt, molt, molt concrets i els reservem com un regal molt... Sí, molt sentit, no? I llavors, bueno, ja ho veieu que quan el fem per...
per la crida a Santa Tegles, fa les persones que fan la festa i, òbviament, en aquest cas, les persones que fan Tarragona Ràdio, que han fet Tarragona Ràdio durant tot aquest temps, estan molt a prop nostre. Música, cultura i dansa també es donaran la mà amb la intervenció de la reina i el concubí del carnaval, que ressuscitaran durant la gala i també hi haurà una actuació de les cantamambolines a l'estudi de música, que també celebren 40 anys de vida. Això i moltes sorpreses.
Doncs amb aquestes informacions avui encetem l'informatiu, fem una pausa, tornem de seguida. Les notícies a Tarragona Ràdio. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la commemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
La plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona a la FAP es manifestaran l'1 de març al balcó del Mediterrani. Reclamen que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients dictos les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Laia Tian.
Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i ell de la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona. Això endarrereix el tractament i pot deixar seqüeles molt greus. Es tracta d'una de les reivindicacions que a Tarragona fa temps que es du a terme i que no s'ha resolt. Per aquest motiu demanen la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner. També el saber actual va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit.
La meva parella està ingressada per un ictus que va patir ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, que deia ser igual aquí que en Barcelona o en Girona,
El metge de família Francesc Bové parla de les seqüelles greus que poden patir els afectats per un ictus si no s'actua amb rapidesa. Aquí a Tarragona l'any passat vam dir que vam fer uns 70 ictus, el 40% d'això més o menys són uns 300.
que haurem de tenir trigomectòmia i només ha de fer trigomectòmia 70 o una cosa d'aquestes. Això vol dir que hi ha molta gent amb seqüeles habitables gràcies a la manca de recursos, a la mala praxis per no tenir aquests recursos. Per tant, seguirem lluitant, no per mi, sinó per tota la gent que tingui un lictus a partir d'ara.
A l'Hospital Joan XXIII, al centre de referència del Camp de Tarragona, només es practiquen trombectomies al tractament més efectiu contra l'ictus més greu de 8 a 8 del vespre i les exerceixen sanitaris de Barcelona.
El Col·legi Oficial d'Infermeria de Tarragona, per cert, que també reclama que aquesta unitat d'ictus de Tarragona funcioni les 24 hores, els 365 dies de l'any, des de Codita denunciant que no disposar d'aquest servei és un greuge per la ciutadania de Tarragona i que genera desigualtat sanitària.
La campanya d'informació als transportistes pels canvis en les zones de càrrega i descàrrega ja ha arrencat aquesta setmana. Fins la seva posada en funcionament el 2 de març, els inspectors de l'MT parlaran amb els transportistes i col·locaran flyers als vehicles que estacionin en aquests punts per tal d'explicar el nou sistema de gestió de les places de distribució de mercaderies. Sergi Báñez.
Aquesta setmana també s'ha pintat la zona de càrrega i descàrrega de la Rambla Vella i s'hi han col·locat les noves senyals. Cal tenir en compte que s'ha ampliat considerablement la zona, dels antics 94 metres als 132 actuals, cosa que suposa l'habilitació d'una vintena de places. Els treballs de col·locació de les noves senyals s'allargaran fins a principis de març.
Amb aquest nou sistema de gestió, els usuaris hauran de registrar l'estacionament a l'aplicació mòbil. A les zones de càrrega i descàrrega només hi podran aparcar vehicles, comercials mixtos, furgonetes i camions durant un temps màxim de 30 minuts si el pes màxim autoritzat és inferior a les 3 tones i mitja i de 60 minuts si és superior.
Està previst que es comenci a multar a partir del 2 de març. Les sancions són de 200 euros per vehicles no autoritzats. El canvi en el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega també incorpora una millora destinada a les persones amb mobilitat reduïda. A partir d'ara podran aparcar durant una hora consecutiva en qualsevol espai de càrrega i descàrrega de la ciutat. Repassem altres notícies.
El grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Tarragona i Mercaderies per l'Interior rebutgen les pantalles acústiques de 5 metres d'alçada que DIF vol col·locar en diferents punts del terme municipal de Tarragona per reduir l'impacte acústic del pas dels trens.
Consideren que és una mala solució per l'elevat impacte visual que suposaria i perquè seria contraproduent a nivell patrimonial, especialment per l'amfiteratge romà. Així ho ha explicat el portaveu del grup municipal de Junts a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, que ha qualificat la solució com un disbarat. És un despropòsit i compromet els compromisos internacionals de l'Estat amb l'UNESCO i vulnera l'esperit de la llei del patrimoni cultural català. És un projecte multimilionari,
i que pel cost que té, que supera els 12 milions d'euros, entenem que és una solució poc raonada i mastodòntica, que no resol bé el problema, i entenem també que hi ha solucions més eficients i menys agressives.
No s'han fet els deures en matèria ambiental i paisagística, perquè té un impacte molt gran, molt greu, en una zona residencial i turística.
Per minimitzar l'impacte acústic que tenen els trens en habitatges propers a les vies, la formació política i l'entitat han proposat una nova solució tècnica que es comença a aplicar a Europa. Consisteix en unes minibarreres d'1,35 metres de formigó que generen el mateix impacte que les pantalles, com ha destacat Ramon Joanola, tècnic de la plataforma Mercaderies per l'Interior. A tota Europa han desenvolupat diversos països, a Àustria, a Noruega, a Suècia, a la República Txeca...
Països avançants, Portugal. Tots aquests països han desenvolupat models de pantalles, en diuen minibarreres, minibarreres de formigó, que, per tant, no cal que vagin darrere de la Catalunya, poden estar molt més a prop del focus emisor, del focus productor del soroll.
El grup municipal de Junts defensarà aquest divendres en el plenari una moció contrària a la instal·lació de pantalles acústiques. I després de gairebé 4 anys, l'Ajuntament de Tarragona torna a reactivar el punt de voluntariat, un servei que va haver de tancar l'any 2022 per culpa de la Covid.
Es tracta d'un projecte de participació ciutadana que té com a objectiu apropar voluntaris a diferents entitats que en requereixin, al mateix temps que ajudarà a reforçar el teixit associatiu del territori. Des de l'Ajuntament, a més de recuperar el servei, han volgut reforçar-lo fent-lo més ampli i accessible respecte a com era abans. A banda de fer d'annexa d'unió, el punt del voluntariat oferirà informació, orientació i assessorament tant a voluntaris com a entitats, mitjançant cursos de formació, a més d'oferir equipament i material necessari.
El conseller de voluntariat, Mario Soler, destaca la importància de posar les coses fàcils a les persones que ajuden de manera altruista. Si tu ja tens ganes d'ajudar, el que no podem és a sobre ficar-te pels de les rodes. T'hem de facilitar la vida perquè al final, si ets una persona altruista, que faràs un favor a la societat, a les entitats, a l'Ajuntament també, doncs que menys que ficar-t'ho fàcil.
D'altra banda, l'Ajuntament també ha volgut apropar aquest servei als ciutadans de la ciutat i als seus barris. Això explica Cecília Manzini, consellera de centres cívics, ferint nous punts físics a part del portal web.
Y nos pareció que en vez de un punto de voluntariado tenía que haber seis físicos y uno virtual que ya después explicaremos. Los físicos son la oficina de la charcha del voluntariado aquí en el Ayuntamiento de Tarragón, en la Plaza de la Fon, en la tercera planta y también los centros cívicos de Bonavista, de Torreforta, de San Salvador, de San Pedro y San Pau y el Centro Sociocomunitario de Llevant.
El portal web també ha agafat un paper important en aquesta nova etapa. Tots aquells que estiguin interessats en formar part d'activitats com a voluntaris poden accedir al web oficial de l'Ajuntament dins de l'apartat específic del punt del voluntariat.
I 700 persones caminaran per conscienciar i sensibilitzar al voltant de la condició d'Esperger aquest diumenge. La caminada popular d'hivern és el primer esdeveniment esportiu a la lliure de l'any. L'organitza Tarragona Esports amb la col·laboració de l'associació Esperger-TEA del Camp de Tarragona. L'objectiu és donar a conèixer aquesta síndrome i promoure'n la sensibilització social.
La caminada sortirà a les 10 des de la rambla Francesc Macià i com cada any hi ha dos circuits circulars, un de curt de 5,8 quilòmetres i un de més llarg de 9,4. El primer és totalment urbà i adaptat per persones amb mobilitat reduïda. El segon recorre en la seva major part camins i corriols rurals de l'anilla verda.
La presidenta de l'associació Espercamp, Laura Ritxa, ha explicat al tothom de Tarragona Ràdio que les reclamacions passen per un diagnòstic primerenc i per reivindicar la discapacitat psicosocial. A l'inici de la caminada el que fem és llegir el manifest i el que volem és que els diferents representants de l'Ajuntament llegeixin cadascun fragment, no volem només caminar i ja està.
sinó que realment es fa per algun motiu, i el motiu és la nostra reivindicació. I el que volem és que totes les persones que s'han sumat a la caminada realment creguin en la nostra causa i li donin suport. D'altra banda, també us expliquem que l'alpinista, càmera d'altura i fotògraf Luis Miguel Soriano...
estrenat ja la dinovena edició del cicle de muntanya de la Diputació fins al 26 de març. L'Auditori de Pere Martell acull projeccions i conferències amb referents de l'alpinisme, l'escalada i el cinema de muntanya sota el lema La força del paisatge. També s'inaugura una exposició avui al pati del Palau de la Diputació al voltant d'aquest cicle de muntanya.
Doncs deixem aquí la informació de caràcter general, fem ara una pausa i de seguida repàs esportiu.
Les notícies a Tarragona Ràdio. Benvolgut expert en construccions i reformes. A Obramat no podem saber si abans de començar una reforma hauràs de canviar les canonades de la casa o la instal·lació elèctrica. Però sí que tenim més de 20.000 productes amb un estoc de magatzem sempre disponible perquè puguis escollir-ne la quantitat que necessitis i quan els necessitis. On compren els professionals. Obramat. Tarragona Ràdio. Els esports.
El Nàstic s'ha de fer respecte i anar a Madrid a buscar els tres punts. Ho veu així el davanter del Nàstic, Juan de Fuentes, qui assegura que, independentment de la posició d'uns i altres, han de ser competitius i buscar de mà els tres punts davant l'Atlètico Madrilenyo. Partit complicat, però un Nàstic molt necessitat davant del filial més en forma de la categoria.
que és colíder amb 43 punts. El Nàstic ha de reaccionar, ja que està molt a prop de les places de descens, i és el de Cristóbal Parraló, només han sumat 5 dels darrers 24 punts. Un dels jugadors que ha tornat a guanyar pes a l'equip titular és el davanter Juan de Fuentes. El colombià no amaga que el filial madrileny és un rival complicat, però que han d'anar a fer-se respectar i sumar els 3 punts.
Bueno, sí, es un rival complicado. Creo que hemos encadenado ahora tres filiales consecutivos y nada, al final competir contra filiales que son gente joven que aspiran a subir al primer equipo y que tienen mucha proyección, a todos los equipos les cuesta, pero creo que iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros, nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
Eren paraules de Juan de Fuentes. La plantilla farà aquest matí el darrer entrenament abans de marxar cap a Madrid a primera hora de la tarda on quedaran concentrats per jugar demà a un quart de cinc de la tarda a la ciutat esportiva de l'Atlético Alcalá de Nares. Partit que els de Cristóbal Parral, Hoteles Baixes, dels legionats Camus i el sancionat Òscar Sanz i també Marc Montalvo.
I el Club Volei Sant Pere i Sant Pau rep aquest dissabte els Cisneros amb l'objectiu de guanyar un partit aquesta temporada. Els Vermells, que encara no han estrenat la casa de les victòries, volen aprofitar el factor pista per sumar la primera de la Lliga. L'entrenador Vlado Stepovski explica quin partit preveu per aquest cap de setmana.
Con todo el partido sin gas tenemos que aprovechar delante de nuestra afición a sacar primera victoria en esta temporada. Así que se trata de un equipo bastante completo. Allí en su campo nos ganaron 3 a 0 y ahora tenemos otra oportunidad de jugar contra ellos, pero ahora en nuestra casa. Hay que intentarlo, hay que dejarlo todo en el partido y si es suficiente para ganar, perfecto. Pero lo más importante es no dejar de jugar en ningún momento. Así que...
Llevamos el último partido, es una buena dinámica de juego, solo falta el resultado. Espero que este fin de semana ya podamos disfrutar de una victoria junto con nuestra afición.
El partit es jugarà demà a les 7 de la tarda al pavelló de Sant Pere i Sant Pau i l'equip femení del vòlei Sant Pere i Sant Pau volen cadenar de 9 dues victòries seguides i posar pressió a les dues places que donen dret a jugar a l'ascens de la categoria. Les tarragonines reben el club vòlei Manacor amb l'objectiu de sumar la cinquera victòria en aquesta fase. Edu Sánchez és l'entrenador del Sant Pere i Sant Pau. El objetivo está marcado pero queremos aspirar a intentar estar entre los dos primeros.
Entonces es un partido, como todos los que van a quedar a partir de ahora, importante para eso, para llegar a las últimas dos fechas contra Mayorca y contra Rivas con alguna opción para quedar segundas. Y aparte porque, bueno, también ganando este partido prácticamente nos aseguraríamos el tercer, que también, oye, es importante tener cuanto antes asegurado.
Nos conocemos mucho, ellas vienen de ganar el otro día, o sea, que vendrán con ganas, y aparte que vendrán con ganas porque tendrán ganas de ganarnos, porque últimamente siempre son partidos disputados, pero siempre nos lo llevamos nosotros. El partit es jugarà demà a les 4 de la tarda al pavelló de Sant Pere i Sant Pau, i el TGN Bàsquet buscarà donar la sorpresa demà a la pista del Gijón. Les Liles, que viatgen a primera hora del matí d'aquest dissabte cap a Astúries, volen sumar la tercera victòria de Lliga.
El partit de Gijón va ser un partit molt dur. És un equip que començó malament.
Deportivamente hablando y con la incorporación de su jugadora franquicia, tenemos que ser muy duras mentalmente, romper el ritmo del equipo rival y sobre todo, como siempre he dicho, muy contento de la actitud de las jugadoras
El partit es jugarà demà a les 8 del vespre i el CBT rep a l'Alfinden per intentar guanyar i posar pressió al líder de la tercera federació. El CBT vol continuar el pas ferm per certificar el més aviat possible el play-off d'ascens a la segona federació. Els blaus són ara mateix tercers. Aquest cap de setmana juguen un nou partit del qual en parlava l'entrenor del CBT, Toni Laramona.
Després de dos partits fora de casa, tornem al Serrallo. Estem contents per tornar a jugar davant de la nostra afició contra el Finden, un rival que, tot i la posició que ocupa actualment a la classificació, ha estat capaç en les últimes jornades de posar en dificultats a equips com el Castelldefels o l'Hospitalet.
És un equip que ara mateix no té res a perdre, té més a guanyar que a perdre, i bé, nosaltres estem preparant el partit amb la màxima exigència, amb la màxima serietat, amb el màxim respecte, com sempre fem, sigui qui ens siguin el rival, i el que volem és sortir el dissabte a fer un bon partit, a competir, a tenir bones sensacions.
El partit es jugarà demaneixat de la tarda al pavelló del Serrallo i el filial del Nàstic rep aquest diumenge el Vilafranca amb l'objectiu de defensar el liderat de la Lliga Elite amb 31 punts i per sobre del segon classificat, el Castelldefels. L'entrenador del filial dels grans Xavi Vilagut destacava els números del seu equip.
La efectivitat i aquests números que tenim a nivell defensiu, evidentment que una part són de la capacitat dels nostres jugadors a nivell defensiu, no només de línia ofensiva, sinó de tots, però també el fet de tenir més la pilota que el rival, al final, lògicament, la probabilitat que et facin és menys. Crec que les situacions que hem hagut de patir les hem defensat molt bé. Nahuel, que avui debutava, ha estat molt i molt segur, ha transmès molta seguretat a l'equip, ha estat molt bé el joc aeri.
El partit serà diumenge a les 12 davant del Vilafranca. I encara a la divisió d'honor juvenil, el Nàstic rep aquest dissabte al Cornellà. Els de Joan Oriol, que fa tres partits que no guanyen, buscaran sumar la sisena victòria de la Lliga. La primera catalana, el Nàstic, rep aquest diumenge a la Granada, a la recerca de la setena victòria de la Lliga davant d'un rival complicat. L'entrenador del Nàstic és Adrià de la Penya.
Hem de seguir mirant cap amunt, ja que ens venen ara quatre partits contra equips de la part alta, i el que volem és, com hem fet durant tota la primera volta, competir, intentar puntuar el màxim possible. El partit es jugarà diumenge per la tarda a la ciutat esportiva del Nàstic, a Camp Clar.
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos. Com diu el jugador del nazi, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria.
Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25, el grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrilenyo i el Nasti. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbil.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Són dos quarts de nou.
Molt bon dia. Seguim endavant amb el directe en aquesta jornada de divendres, 20 de febrer, en aquesta jornada i en aquestes hores encara dedicades a l'actualitat. De seguida repassarem les notícies més destacades. Abans, però, repassem també novament la informació de Ràdio Servei. Obramat Tarragona, amb materials de qualitat professional al millor preu de la zona, us ofereix la informació de Ràdio Servei.
I de moment segueix la tranquil·litat a les carreteres. Segons trànsit, no hi ha problemes ara mateix per circular per la xarxa viària tarragonina. Per tant, tranquil·litat si ara mateix aneu al volant. Tampoc hem de destacar serveis rellevants de les últimes hores de la nit i matinada o d'ara mateix pel que fa a bombers de la Generalitat aquí a la nostra regió.
La temperatura actual, 12 graus, de moment domini del sol, encara però amb el vent que pot ser protagonista en les properes hores. Volem confirmar aquesta previsió connectant amb l'Agència Estatal de Meteorologia. Juan Carlos Piña, bon dia.
Bon dia, què tal? Aquest divendres a la província de Tarragona tenim un dia d'ambient asolellat en què les temperatures es mantenen en pocs canvis en general. El termòmetre pot assolir valors màxims de fins a 19 graus a Tarragona, 18 a Reus i el Vondrei, 17 a Tortosa, 13 a Gandesa. Per altra banda, bufament moderat de la component nord-oest amb intervals forts i ratxes molt fortes fins primeres hores de la tarda, tendint a disminuir al final de la jornada. És una informació d'EMET.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix on compren els professionals. Obramat. I el que fem ara és baixar el quiosc.
Quiosc Miracle ens posa el dia amb la premsa de la jornada. I fem el repàs habitual de capçaleres amb el Miguel González. Molt bon dia. Molt bon dia. Què hi trobem a la premsa escrita? Doncs mira, el diari de Tarragona titula Royal Crisis. Regne Unit. Andrés Montbat en Wilson...
germà del rei Carles III detingut i interrogat durant més de 10 hores, acusat d'atorgar secrets oficials al pedòfil Jeffrey Epstein. Vens amb ratxes de fins a 185 km hora i constants de 90 després del pas de Pedro. Això ens toca més de prop. La investigació contra el càncer també passa per Tarragona, ho diu el diari.
A propòsit de les beques de recerca que l'associació contra el càncer a Tarragona ha lliurat també aquest dijous. Al diari Més i llegim que al carrer Orosi viu una segona pacificació. Els veïns satisfets amb les mesures de la Guàrdia Urbana que han reduït els problemes de seguretat que es van reiterar després de convertir la zona en un espai només per vianants.
Una casa pels veïns titula també el MES. L'Associació de Veïns Parc Más Iglesias de Reus demana, dins la convocatòria de pressupostos participatius, la construcció d'un domo geodèsic a l'aire lliure per a activitats comunitàries. A Tarragona es posarà remei a les filtracions d'aigua de la part alta. L'Ajuntament encarregarà un estudi geològic per determinar l'origen d'aigua que ocasiona danys a restes i mobles. La majoria de les altes d'estrangeria al padró de Reus...
són d'origen marroquí i colombià. Se'n fa també res sol més Tarragona, que parla del vendrell, perquè convertirà l'antiga cooperativa en una casa de la cultura. I podem veure el detall de la façana d'estil modernista. Encara l'Ajuntament de Torredembarra recupera els pressupostos participatius amb una dotació de 200.000 euros.
I què diu la premsa digital? Anem a pel Tarragona Digital, que diu que el port de Tarragona tanca el 2025 amb un moviment de 29,2 milions de tones. A la ciutat Molinera i Montades, diuen, ens debatíem entre ser un poble dormitori o tenir identitat pròpia. I ho estem aconseguint. És una entrevista als coalcaldes d'Altafulla, Alba Montades i Jordi Molinera.
Al Tots 21, llegim que les eleccions a rector de la URB tindran lloc entre el 25 i el 27 de maig i a Tarragona Ràdio, la Messivells, el Nàstic o els dos esbars de Tarragona. A la Gala dels 40 anys de Tarragona Ràdio. Laura, ens vèiem allí. I tant, fins les 8 del vespre. Allà hi serem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio. Les notícies del matí a Tarragona Ràdio. 8 i 35, comencem.
Els bombers han atès 285 avisos relacionats amb el temporal de vent des de les 7 del matí d'ahir i fins a les 9 del vespre. La major part dels incidents, 103, es van registrar a la regió tarragonina, 16 van ser a Terres de Libra. A Tarragona ciutat, els bombers de la Generalitat han hagut d'actuar a la façana de Calardiaca, on el fort vent havia mogut les planxes metàl·liques que tapen la part inferior de la vestida.
Els fets van passar cap a quarts de set de la tarda d'ahir, fins al lloc també s'hi van desplaçar a banda de les dues dotacions de bombers efectius de la Guàrdia Urbana de Tarragona. D'altra banda, el telèfon 112 ha rebut un total de 467 trucades relacionades amb el temporal Protecció Civil. Té encara activada la fase d'alerta del Pla Bencat.
I ho destacàvem en portada que Tarragona Ràdio ja compta les hores per la gala de celebració del 40è aniversari. És avui al Teatre Tarragona a partir de les 8 del vespre. La presidenta de l'empresa municipal de mitjans de comunicació, Sandra Ramos, ha destacat la professionalitat del personal de l'emissora i també n'ha destacat el rigor i la veracitat.
amb moltes ganes i molta il·lusió de poder celebrar aquest aniversari, celebrar també el que suposa Tarragona Ràdio per les ciutats, perquè tanta gent que hi vol venir i després tanta gent que hi vol participar en aquesta gala, i això el que reflecteix és realment...
que això és una ràdio local, una ràdio de proximitat, que evidentment és un equip professional meravellós, que la gent d'aquesta ciutat s'estima i s'estima molt perquè us coneixen, us veuen les cares, us veuen totes les activitats i sobretot, a banda d'acompanyar-nos en els moments alegres de la ciutat, quan hi ha algun problema o hi ha alguna cosa seriosa, allà esteu al peu del canó sempre i la gent s'informa del que passa en aquesta ciutat a través de Tarragona Ràdio.
L'acte comptarà amb la participació de tots els treballadors i treballadores de la misura i amb diverses actuacions especials de diferents entitats de referència a la ciutat. Josep Sunyer. Durant l'esaveniment es projectarà també un breu documental audiovisual en homenatge a l'audiència realitzat per Joana Zapata i Sergi Morris.
La gala també comptarà amb dues actuacions musicals per part de dones de paraula, Anna Dibori, Maria Jacobs, Nerea Bassard i Xillmas, i un dur inèdit a format per Joan Reiget dels Pets i Pemi Rubirosa de l'Axambusto, les mítiques bandes dels quals també han celebrat el 40è aniversari entre 25 i el 26.
L'equip de rítmica del Club Gimnàstic s'ha sumat a l'esaveniment a preparar una dansa per l'ocasió on es representaran el conjunt de disciplines esportives que han marcat els 140 anys d'història del club, que també se celebra en aquest 2026. Per la seva banda, la cultura popular de Tarragona quedarà representada per dames i vells, que oferiran actuació a DOC, centrada en el passat i futur de Tarragona Ràdio. Joan Carles Blanc és el president de l'entitat.
Si són coses excepcionals, Dames i vells fa una sortida excepcional, com aquesta dels 40 anys de la ràdio, i evidentment, cap problema. Amortitzem algun personatge, però té de dir que hi ha una parella, un vell i una dama, hi haurà les tres autoritats i un dimoni. Autoritats, tres autoritats, l'arcabisbe, el batlle de Tarragona, el guàrdia civil...
I després el dimoni, el Perón i els músics. També comptarem amb els dos esbars de la ciutat. L'esbar d'Ensaida de Tarragona ha preparat un espectacle amb els arranjaments de la sintonia de Tarragona Ràdio. I l'esbar Santa Tecla representarà el seu bell homenatge per la treballadora més veterana de l'emissora, tal com ha explicat la seva presidenta, Rosa Llurac.
Pensem que nosaltres el ball d'homenatge és una cosa que és molt especial per nosaltres. Només es balla en motius molt, molt, molt concrets i els reservem com un regal molt sentit, no? I llavors, bueno, ja ho veieu que quan el fem per la crida a Santa Tegla es fa les persones que fan la festa i, òbviament, en aquest cas, les persones que fan Tarragona Ràdio, que han fet Tarragona Ràdio durant
tot aquest temps estan molt a prop nostre. Música, cultura i dansa també es donaran la mà amb la intervenció de la reina i el concubí del carnaval que ressuscitaran durant la gala i també hi haurà una actuació de les cantamambolines a l'estudi de música que també celebren 40 anys de vida. Això i moltes sorpreses. Doncs amb aquestes informacions avui encetem l'informatiu, fem una pausa, tornem de seguida. Les notícies a Tarragona Ràdio.
La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
La plataforma Camp de Tarragona per la Sanitat Pública i la Federació d'Associacions de Veïns de Tarragona a la FAPT es manifestaran l'1 de març al balcó del Mediterrani. Reclamen que l'Hospital Joan XXIII pugui fer trombectomies a pacients dictos les 24 hores al dia, els 7 dies de la setmana. Laia Tian.
Actualment, els pacients que pateixen un ictus a les demarcacions de Tarragona i ell de la nit o en caps de setmana han de ser traslladats a Barcelona. Això endarrereix el tractament i pot deixar seqüeles molt greus. Es tracta d'una de les reivindicacions que a Tarragona fa temps que es du a terme i que no s'ha resolt. Per aquest motiu demanen la dimissió de la consellera de Salut, Olga Paner. També el saber actual va veure com aquesta setmana la seva parella patia un ictus i havia de ser tractat a Joan XXIII. Agraeix la ràpida actuació dels serveis mèdics, però no vol pensar què hauria passat si hagués estat a les 9 de la nit.
La meva parella està ingressada per un hitos que va patir ahir i que va ser bastant ràpid l'actuació. Però, clar, fa falta que el que estan reclamant, que deia ser igual aquí que en Barcelona o en Girona.
El metge de família, Francesc Bové, parla de les seqüelles greus que poden patir els afectats per un ictus si no s'actua amb rapidesa. Aquí a Tarragona l'any passat vam dir que vam fer uns 70 ictus, el 40% d'això més o menys són uns 300,
que haurien de tenir trigomectòmia i només ha de fer trigomectòmia 70 o una cosa d'aquestes. Això vol dir que hi ha molta gent amb seqüeles habitables gràcies a la manca de recursos, a la mala praxis per no tenir aquests recursos. Per tant, seguirem lluitant, no per mi, sinó per tota la gent que tingui un lictus a partir d'ara.
A l'Hospital Joan XXIII, al centre de referència del Camp de Tarragona, només es practiquen trombectomies al tractament més efectiu contra l'ictus més greu de 8 a 8 del vespre i les exerceixen sanitaris de Barcelona.
El Col·legi Oficial d'Infermeria de Tarragona, per cert, que també reclama que aquesta unitat d'ictus de Tarragona funcioni les 24 hores, els 365 dies de l'any, des de Codita denunciant que no disposar d'aquest servei és un greuge per la ciutadania de Tarragona i que genera desigualtat sanitària.
La campanya d'informació als transportistes pels canvis en les zones de càrrega i descàrrega ja ha arrencat aquesta setmana. Fins la seva posada en funcionament el 2 de març, els inspectors de l'MT parlaran amb els transportistes i col·locaran flyers als vehicles que estacionin en aquests punts per tal d'explicar el nou sistema de gestió de les places de distribució de mercaderies. Sergi Báñez.
Aquesta setmana també s'ha pintat la zona de càrrega i descàrrega de la Rambla Vella i s'hi han col·locat les noves senyals. Cal tenir en compte que s'ha ampliat considerablement la zona, dels antics 94 metres als 132 actuals, cosa que suposa l'habilitació d'una vintena de places. Els treballs de col·locació de les noves senyals s'allargaran fins a principis de març.
Amb aquest nou sistema de gestió, els usuaris hauran de registrar l'estacionament a l'aplicació mòbil. A les zones de càrrega i descàrrega només hi podran aparcar vehicles, comercials mixtos, furgonetes i camions durant un temps màxim de 30 minuts si el pes màxim autoritzat és inferior a les 3 tones i mitja i de 60 minuts si és superior. Està previst que es comenci a multar a partir del 2 de març. Les sancions són de 200 euros per a vehicles no autoritzats. El canvi en el funcionament de les zones de càrrega i descàrrega també incorpora una millora destinada a les persones amb motius.