El filial del Nàstic rep aquest diumenge el Vilafranca amb l'objectiu de defensar el liderat de la Lliga Elite amb 31 punts i per sobre del segon classificat, el Castelldefels. L'entrenador del filial dels grans Xavi Vilagut destacava els números del seu equip.
L'efectivitat i aquests números que tenim a nivell defensiu, evidentment que una part són de la capacitat dels nostres jugadors a nivell defensiu, no només de línia ofensiva, sinó de tots, però també el fet de tenir més la pilota que el rival, al final, lògicament, la probabilitat que et facin és menys. Crec que les situacions que hem hagut de patir les hem defensat molt bé. Nahuel, que avui debutava, ha estat molt i molt segur, ha transmès molta seguretat a l'equip, ha estat molt bé el joc aeri.
El partit serà diumenge a les 12 davant del Vilafranca. I encara a la divisió d'honor juvenil, el Nàstic rep aquest dissabte al Cornellà. Els de Joan Oriol, que fa tres partits que no guanyen, buscaran sumar la sisena victòria de la Lliga. La primera catalana, el Nàstic, rep aquest diumenge a la Granada, a la recerca de la setena victòria de la Lliga davant d'un rival complicat. L'entrenador del Nàstic és Adrià de la Penya.
Hem de seguir mirant cap amunt, ja que ens venen ara quatre partits contra equips de la part alta, i el que volem és, com hem fet durant tota la primera volta, competir, intentar puntuar el màxim possible. El partit es jugarà diumenge per la tarda a la ciutat esportiva del Nàstic, a Camp Clar.
Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos, no da igual en qué posición vayan ellos, en qué vamos nosotros, nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
Com diu el jugador del nazi, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria. Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25. El grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrileño.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Cucodril Club.
No pasaste de caimán, hasta luego cocodrilo.
Bon dia, són les 9. Què tal? Benvinguts. Obrim nova franja en aquesta jornada de divendres. Avui que és 20 de febrer de 2026. I res, en pocs minutets o un parell de minuts, si tot va bé i arrenca puntualment, anirem cap al Consell Plenari. Avui, doncs, jornada de ple.
en aquest divendres, i en breu anirem cap allà amb la companya Laia Tiana Núñez, per tal de seguir aquesta sessió plenària, aquest ple d'avui, divendres, amb una convocatòria de l'ordre del dia, que fa que almenys previsiblement no sigui tan llarg com altres edicions, diferents punts a l'ordre del dia.
i també diferents emocions dels diferents grups. Tampoc n'hi ha gaires d'emocions, per tant, és previsible que el ple no s'allargui gaire. Comptem una vuitena d'emocions en aquesta jornada, més els prèxits preguntes, per tant, hem de preveure que no s'allargui en accés. Aquesta és la plenària, però, com sempre, podeu seguir en directe per aquesta casa. Són les 9 i 1 minuts, tots preparats ja, amb Lluís Comas als Vies de So, i, com dèiem, allà amb la companya Laia Tian Núñez, que en breu, quan ens demani pas, cap a les 9 i 2 minuts,
marxarem per seguir en directe avui divendres aquesta sessió ordinària del Consell Plenari amb data de 20 de febrer. Fem una petita pausa i de seguida anem cap al ple.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, incers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari.
Tarragona Ràdio, per molts anys. Iremos allí a lo que sabemos, a intentar sacar los tres puntos. No da igual en qué posición vayan ellos y en qué vamos nosotros. Nosotros nos tenemos que hacer respetar y nada, a conseguir los tres puntos.
Com diu el jugador del nazi, Juan de Fuentes, va anar a Madrid a sumar els tres punts, independentment que el rival sigui dels millors equips de la categoria. Dissabte 21 de febrer, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 25. El grup segon de primera federació des de la Ciutat Deportiva de l'Atlètico de Madrid, Alcalá de Henares, en el partit entre l'Atlètico Madrileño.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Té de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Té de Cultura, Tarragona Ràdio.
Totes les setmanes estem d'estrena. Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura.
Cucodril Club.
Anem en directe a la sessió ordinària del ple per l'alcalde Rubén Mignoles.
Punt 2. Informe de la presidència per tal de donar compte al Consell Plenari de l'actualització en la composició de la Comissió Informativa i de Seguiment de Territori i Patrimoni pel que fa al grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Donem compte o s'ha d'aprovar, senyor secretari?
S'ha de donar compte. 3. Reconeixer els mèrits i otorgar medalles i diplomes als membres de l'Associació de Voluntaris de Protecció Civil de Tarragona. Podem aprovar per assentiment. Moltes gràcies. 4. Prorrogar un any més el contracte del Servi de Neteja dels Edificis i Dependències Municipals de l'Ajuntament de Tarragona i de l'IMS, l'OTC, Centres Escolars, Lles d'Infants, Escola de Música i UEC. Passem a votació, imagino. A votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular. Sí.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Abstenció. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 14 vots a favor i 12 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot. Passaríem al punt número 5. Prorrogar un any el servei de neteja dels edificis i dependències municipals de l'Ajuntament de Tarragona, l'OTA,
edificis i dependències municipals. Creuen que podem replicar el sentit de vot del punt anterior? Doncs que consti... L'únic que quedaran més de 14 vots a favor seran 15 perquè la nova incorporació ara del senyor Puig. Perdoneu, seran 13 abstencions. Gràcies, senyor alcalde. A vostè, grups que vulguin intervenir, l'explicació de vot...
Passarem al punt número 6, donar compte al Consell Plenari de les actuacions executades per via d'emergència. Donem compte al Consell Plenari. Punt número 7, aprovar inicialment el 13 expedient modificatiu de crèdits del pressupost municipal de 2026, extraordinari, suplements i baixes per anul·lació. Consellera Mascaró, si vol fer una explicació prèvia.
Sí, gràcies, alcalde. En aquest expedient modificatiu el que proposem és donar d'alta una sèrie de partides com són elements reductors de velocitat, a banda dels 44 reductors de velocitat que ja tenim a diferents barris de la ciutat,
És una de les demandes que es fa a la ciutadania i per aquesta manera hi destinaríem 75.000 euros més per instal·lar nous reductors, com dic, a tots els barris. Pla d'especial d'usos de la part alta hi destinem 60.000 euros com a pas endavant en la regulació de l'activitat econòmica i comercial de la part alta.
El servei municipal de biblioteca suplementem amb 40.000 euros, és a dir, actualment seran 140.000 euros per fomentar l'hàbit de lectura en els barris i, en concret, amb aquests 40.000 euros aproparem la lectura als barris de Sant Salvador i Bonavista.
Ajuts Tarragona Comerç en marxa suplementem amb 15.000 euros, atès que el volum de sol·licituds rebudes fan necessari aquest suplement de 15.000 euros. Recordem que són ajuts amb l'objectiu de revertir la pèrdua d'establiments comercials a peu de carrer. Programes innovadors suplementem també amb 30.000 euros per Tarragona Impulsa per a projectes innovadors en l'àmbit de la transició ecològica i la transformació digital.
Actes de difusió del patrimoni històric, destinaríem 18.000 euros per un documental de divulgació de l'època romana a Tarragona. Despesa de béns, comunitats, 30.000 euros per unes obres de reparació d'un edifici del carrer Reial.
A la mediació i acció cultural comunitària suplementem amb 60.000 euros, de tal manera que tindran 80.000 euros tot això dins de l'execució i desenvolupament del Pla Estratègic Cultural. I, per últim, tenim una aportació de quasi 393.000 euros, corresponents a l'aportació a l'EMT,
corresponent al 30% de la bonificació que aporta l'Ajuntament de Tarragona en els abonaments per tot l'any. Com a novetat, cal tenir en compte que el decret estatal ha canviat de tal manera que, per gaudir de la part de bonificació de l'Estat, deixa de ser obligatori que l'Ajuntament aporti, com dic, obligatoriament aquesta aportació del 30%.
i nosaltres, com a equip de govern, el que impulsem i proposem és que l'Ajuntament, de manera voluntària, aporti aquest 30% de la bonificació dels abonaments, com dic, per tot l'any, per compromís amb la gestió i la prestació de serveis públics i també per convicció atès que el servei de transport és un dels eixos i una eina d'adequació social.
En quant a baixes, destacar que procedeixen d'estalvis del capítol 1 i 158.000 euros provenen d'una baixa a l'aportació de l'Institut Municipal de Serveis Socials en el ben entès que en cap moment s'està reduint l'aportació com a tal ni s'estan reduint els serveis que prestarà l'Institut Municipal de Serveis Socials.
Això obeeix a un canvi de finançament. És a dir, la Generalitat de Catalunya, un cop ja teníem aprovat el pressupost, va notificar que prorrogava el contracte programa de 2026 amb una aportació superior, precisament en aquests 158.000 euros,
a la prevista inicialment en concret pel servei d'atenció a les persones sense llarg. És a dir, des del punt de vista de serveis socials és un efecte neutre, és un canvi de finançament, és a dir, els diners provindran no de l'Ajuntament sinó directament de la Generalitat
que ha acordat aquest increment d'aportació i, en aquest sentit, veuran que a l'expedient consta inclús informe del gerent de serveis socials en què s'estableix que ja es disposa de consignació suficient per garantir el desenvolupament dels serveis i projectes previstos per aquest exercici 2026. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Mascaró. Grups que vulgui intervenir en fase de debat. Esquerra Republicana, conseller Puig, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Des d'Esquerra Republicana donarem suport a aquesta modificació de crèdit perquè creiem que conté una suma de petites polítiques que van en la bona direcció, en la direcció de posar les persones al centre de la ciutat i és per això que nosaltres hi votarem favorablement. I vull destacar un parell d'aspectes.
Per una banda, el Pla Especial d'Usos de la Part Alta és important. I és important si volem combatre aquesta part alta més com un decorat pels que vénen de fora i volem fomentar molt més el barri de la gent que hi viu i que hi fa vida. I és des d'aquest punt de vista que és essencial poder regular els usos comercials restringint aquells que sobren o que estan generant un monocultiu
i que sense voler-ho poden contribuir a expulsar la gent que viu a la part alta i mirant de fomentar aquells que poden alimentar una vida de barri. Dit d'una manera gràfica, calen més verduraries i menys souvenirs, segurament, a la part alta. I, per tant, un pla especial en aquesta línia és urgent i necessari.
I per altra banda, la qüestió dels reductors de velocitat. És una aposta molt ferma que va fer el nostre govern, que veiem que ara en aquesta partida també s'està fent en aquest mandat i per tant ho celebrem, que contribueix a dir-li al vehicle privat, escolta'm, això és una ciutat on la preferència primera l'han de tenir els vianants i per tant cal fomentar-ne la seva seguretat, per exemple, al fer ús dels passos de vianants i tenir més seguretat a l'hora de creuar i de més. Però aquí, si se'm permet, donaríem un petit consell
Els reductors de velocitat, els barris que tenen entitat veïnal molt activada, és una de les coses que sempre et demanen. Però hi ha barris o zones de la ciutat que no tenen la sort de tenir una entitat veïnal molt activada. I allí potser ningú ens demana res. És important que no només posem reductors a demanda de qui ho demana, sinó que fem un diagnòstic d'allà on cal.
Abans d'acabar l'anterior mandat, jo, per exemple, em vaig posar uns que no em va demanar ningú, però que eren imprescindibles i que tenien un ús de molta freqüència. Rovira i Virgili, abans del cronista CC i el mateix emplaçament de la plaça, però no hi passa un munt de canalla, o Avinguda Catalunya. Aquells no els va demanar ningú, però feien molta falta. Per tant, li demano a l'equip de govern que faci també aquest diagnòstic objectiu i posar en valor també el servei de biblioteques, els ajuts al comerç, etcètera.
Moltíssimes gràcies, conseller Puig. Li agraïm més el vot favorable. Respecte als reductors de velocitat, a la Comissió de Mobilitat, que formen part en molts departaments, òbviament hi ha la Guàrdia Urbana i també es té en compte, com vostè demanava amb molt bon criteri, no només les demandes sinó les necessitats.
I en aquest cas hi ha molts que es ficaran a llocs on tenim informes de la Guàrdia Urbana que hi ha accidents i situacions de complexitat. Però coincidim plenament i li agraïm de nou el vot favorable del seu grup. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí.
Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana?
Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 22 vots a favor i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot, en Comú Podem, Junts i Partit Popular. Conseller Collado, quan vostè vulgui. Gràcies.
Jo no he sigut. Bon dia. Jo comparteixo, com deia el conseller Puig, que és una barreja de punts de temes pendents i que són positius, aquest modificatiu de crèdit,
i permeti'm posar-li tres accents. Un, clarament, en aquesta part de mediació en clau cultural, és una aposta que s'està fent en aquest mandat i és clau, ens alinea amb les propostes catalanes
espanyoles i europees. Aquest avenç ens està col·locant a la ciutat en el mapa i això sempre és interessant. Jo crec que la feina que està fent l'equip és evident. Posar, com no, el bus. Estem molt contents que el mes de febrer
ens acabem qualsevol dubte sobre el preu del bus després del que hem arrossegat aquests anys i ara sí, ara no, ara sí, ara no, i per tant, creiem que executar aquest acord de pressupostos de mantenir aquesta bonificació és clau. No només perquè la inflació estigui apretant la gent i sigui difícil al dia a dia, no només perquè aquesta reducció va ser part de l'escut social que es va plantejar des del govern de l'Estat,
sinó perquè aquest any, a més, tot i que les tinguem aturades, és any de zones de baixes emissions i és important que aquest servei es mantingui en un preu
molt assequible, sobretot en els abonaments, i que ens permeti que la gent l'agafi i s'acostumi a agafar-lo. Perquè l'objectiu del bus, no ens oblidem no només d'una perspectiva social, sinó de tenir una perspectiva de treure viatgers al cotxe privat i, per tant, de millorar la mobilitat sostenible en aquesta ciutat. I, per tant, no és un servei en clau social de pobresa, diguem-ne, de dificultats econòmiques. És un servei de ciutadania i així ho ha de ser. Per tant, en aquest sentit, estem contents. I, per l'altre...
permeti'm fer una mica de conya. Jo no sé si avui arrenca el llegat a Danvinyuales amb aquest pla d'usos. És a dir, el pla d'usos l'hauríem d'haver aprovat, el vam aprovar el 2024. Aquest any, aquest mandat, no ens donarà temps a fer el pla d'usos. No arribarem. Per tant, jo crec que amb bon criteri s'han començat a treballar algunes alternatives.
i ens permetrà avançar. El pla d'usos era un compromís i era un acord del 2024 que es va modificar en aquell moment, que s'han fet algunes cosetes, però nosaltres considerem que anem justets.
Nens justets, perquè la part alta se'ns desagna. I el decorat, que al principi de mandat ens semblava una cosa que ens espantés, avui comença a consolidar-se. L'altre dia vèiem una peça TAC-12 en la qual explicava com estan els edificis. Veiem contínuament com ens obren comerços que poc tenen a veure amb la gent que hi viu.
Aviat, espero, ens explicaran com està el pla director de pisos turístics i com està aquesta actualització de l'estudi. I no pinta bé, ja ho sabem. Per tant, posem-nos en sèrio, aconseguim quantes més forces millors, aconseguim un consens polític, sobretot, que ens permeti desenvolupar-lo, si no és aquest mandat, ja que sigui el següent.
Moltíssimes gràcies, conseller. I no vull oblidar que aquest modificatiu té molts punts que vam pactar tant amb vostès com amb Junts, cosa que agraïm a vostès en primer terme i als nostres crits. Disculpin. Disculpin. Hi ha un que ve del 24, per això ho deia. I els agraïm sincerament i crec que és just i necessari que es digui de manera pública. Conseller Sandro.
Gràcies, senyor alcalde. Bon dia a tothom. Hem votat que sí perquè és evident que aquest modificatiu incorpora partides molt importants, no sols els reductors de velocitat o l'aportació per bonificar l'autobús,
Però jo en vull parlar de dos molt concrets. Un, que no es veu, que no hi és, però sí que hi és. En la partida de baixa de l'aportació de l'Institut Municipal de Serveis Socials de 158.181,34 euros, en realitat la partida de baixa eren de 168.181,34 euros.
però aquest grup municipal va negociar amb el govern que la baixa fos de 10.000 euros menys i que, per tant, que quedessin 10.000 euros a l'Institut Municipal de Sabers Socials per reforçar la subvenció que dona aquest Ajuntament a la Creu Roja, que, com vostès saben, des de sempre...
atent amb molta eficiència a la gent gran que viu sola, a la gent desafavorida, després de la pandèmia i durant la pandèmia encara amb més motiu i per tant vam considerar que era important negociar aquests 10.000 euros que no surten amb noms i cognoms però que continuen estant a l'Institut Municipal de Sabers Socials perquè Junts ho va demanar així.
I l'altre, evidentment, és el pla d'usos de la Peralta. Tothom ho diu. Per tothom és molt important. Per nosaltres també. Nosaltres també ho vam pactar amb el govern municipal. Senyor Callada, vostè diu que ho va pactar, però jo no sé com fa vostè els pactes. Perquè pacta i després ha de venir junts a incorporar aquests 60.000 euros a la partida. Perquè aquests 60.000 euros de la partida del pla d'usos de la Peralta,
els ha afegit junts. Els ha pactat amb el govern, amb l'alcalde i amb la tenint d'alcalde. Per tant, vostè vagi pactant, però al final qui ha de venir darrere a aconseguir els quartos és junts. Els hi volia dir això i jo soc més optimista i espero veure aquest pla d'usos abans que acabi el mandat. Ens queda, pensin, ens queda quelcom més d'un any. Si es fa bona feina es pot fer i es pot tenir preparat abans que acabi el mandat. Gràcies.
Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular, consellera Martorell.
Moltes gràcies, alcalde. Com és habitual, nosaltres ens hem abstingut amb aquest modificatiu de crèdit perquè, malgrat estiguem d'acord, evidentment, els elements reductors de velocitat, també els hem demanat nosaltres en moltes ocasions i dir-los que, a més a més, els que s'han instal·lat, o sigui, que els que s'instal·lin, que es facin com els últims que s'han instal·lat, perquè per la seva alçada i per la
diguéssim, a l'angle d'entrada i de sortida dels mateixos, van molt bé. Mentre que els que hi han instal·lats en alguns llocs de la ciutat, com per exemple a la Mora, els veïns es queixen de l'alçada i que suposa al final un problema, per molt que es redueixi la velocitat, per tema d'amortiguadors, etc. Per tant, aquests últims que s'han instal·lat, s'han instal·lat correctament.
i desitjaríem que fossin del mateix estil. Per tant, és quelcom que nosaltres hem demanat, aquests reductors en tots els llocs de la ciutat que els veïns ho han anat demanant, tant zones centre com barris, i també, evidentment, hi ha moltes altres qüestions, com pot ser el tema de les biblioteques, com pot ser el tema de la difusió del patrimoni històric artístic amb aquest documental, etcètera.
que són realment importants i per això ens hem abstingut. Però ja saben que no ens agraden els modificatius de crèdit i per tant els hi hem de dir el mateix que els hi diem sempre. Estem al mes de febrer i anem pel modificatiu número 13.
si anem agafant aquesta carrer i ja podem arribar i superar-nos a nosaltres mateixos. Sincerament creiem que moltes d'aquestes qüestions són qüestions que es podien haver previst ja inicialment en el pressupost, més si moltes d'elles ja estaven pactades amb alguns dels grups que els han recolzat i que vostès ho van pactar així.
amb els pressupostos d'aquest any. Per tant, la nostra abstenció sí, però, com sempre, amb la crítica que haguem de fer-ho via modificació de crèdit o modificatiu de crèdit al mes de febrer. Moltes gràcies. Gràcies, consellera, per fer també l'esforç amb la veu i li agraïm al seu grup l'abstenció també que és, com diu vostè, és un deixar treballar.
Passem al punt següent, a donar compte al Consell Plenari dels expedients 1 a 3 del 2026 de canvis de gent en el finançament per préstec bancari de projectes d'inversió. El conseller Mascaró vol fer una explicació prèvia?
Sí, gràcies, alcalde. Bé, tot i que és d'una compte, és el típic punt que sembla una operació gris, però que la veritat és que aporta benefici a nivell econòmic. Per una banda, tenim un paquet de despeses que ja estan executades i que s'haurien d'imputar el préstec que demanarem un cop s'hagi liquidat el pressupost, de tal manera...
que és evident que aquests projectes no podien quedar paralitzats i el que s'ha fet és que puguin ser executats i se'ls ha assignat un préstec, no que estigui en període de carència, sinó que el passem a préstec disposat. D'aquesta manera, amb aquest canvi de gent ens estem estalviant 75.400 euros. Això, per exemple, és el que hem fet amb despeses, recordem, ja executades, com la pavimentació de laterals de l'Avinguda Roma, pavimentació de l'Avinguda Andorra,
la nova biblioteca de Sant Pere i Sant Pau, la biblioteca Torreforta, pacificadors de trànsit o càmeres de la part alta. Per una altra banda, tenim un altre paquet de despeses que realment urgia a executar i, en aquest cas, encara, com dic,
no teníem el préstec concedit, de tal manera que amb el canvi de gent el que es fa és prioritzar l'execució d'aquests projectes sota el principi d'eficiència, és a dir, ens estalviem temps perquè els hi trobem els diners de manera immediata. Això, per exemple, és el que hem fet amb l'aportació Smausa per l'adquisició de vivenda social per valor de 900.000 euros.
En resum, aquest canvi de gent comporta un estalvi de 75.400 euros en l'àmbit dels interessos, havent de recordar que amb tots els canvis de gent que vam fer l'any passat, calculant un tipus mig del 2,55% d'interessos, ha suposat un estalvi d'interessos anual de 391.000 euros. Com dic, sembla l'atípica punt que és gris i que és neutre, però a nivell econòmic és molt positiu. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Donem compte. Hi ha algun grup que vulgui intervenir, ja que ha fet una explicació al govern? No, gràcies. Punt nou, personal. Autoritzar la compatibilitat a un funcionari interi per a l'exercici d'un segon lloc de treball en el sector privat. Podem aprovar o no? Fem votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Gràcies.
Abstenció. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Perdó. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup Municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup Municipal de Vox.
Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 24 vots a favor i 3 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Passem al punt número 10, deixar sense efectes l'autorització de compatibilitat a una funcionari interina per a l'exercici d'un segon lloc de treball en el sector privat
amb motiu de la seva renúncia. Aquí podem repetir el sentit de votació de l'anterior punt. Sí?
Gràcies. Punt 11. Modificar la plantilla i el catàleg de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona. Podem aprovar per assentiment aquest punt. Gràcies, conselleres, conselleres. Punt número 12. Aprovar la modificació de l'anexo de l'ordenança reguladora de les prestacions patrimonials de caràcter públic no tributari relatiu al servei de subministrament d'aigua potable. Passem a votació. Vol fer explicació prèvia després? Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno? Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León? Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi? Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem? Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No.
No. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova. Per 16 vots a favor, 10 vots en contra i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot, si em permeten agafar-ho, en Comú Podem, Partit Popular, Esquerra i Govern. Conseller Collat, quan vostè vulgui.
Gràcies. Com ho podem, hem votat a favor d'aquesta mesura. És una mesura que hem estat parlant.
amb el president de l'empresa, amb el conseller García. És una persona que ens ha generat dubtes, però sí que és veritat que l'explicació ens ha convençut. Jo crec que després la farà ell, el tema de no anar avançant en aquest horitzó 2033 té molt de sentit per nosaltres i per tant per qui va. I sobretot té molt de sentit, és a dir, treballar perquè anem contra factura i no contra...
contra creït les inversions en el moment que acabem aquesta concessió del 49%, sobretot perquè tenim una eina, i jo vull fer èmfasi en aquesta eina que es diu Fons Social de l'Aigua de Matxa. És a dir, tenim un problema d'atendre, de donar els diners a aquelles persones que necessiten la ciutat. Jo crec que el Fons Social de Matxa s'ha de gastar.
I això passa perquè altres apartaments de la casa facin la feina. Jo crec que és important que tinguem clar que hem d'aconseguir fer suport i finançar a totes aquelles persones que tinguin més dificultats. Hem aconseguit que l'IRCC, que és aquell indicador de la renta de suficiència a Catalunya, que és aquell indicador que marca la suficiència econòmica de les famílies, la legislatura passada al Parlament de Catalunya la vam aconseguir alçar fins a...
números raonables i per tant avui aquest fons social hauria de poder cobrir a molta i molta gent des d'una perspectiva econòmica i des d'una perspectiva social. Jo crec que aquí ens hem de posar les piles. Jo vull fer èmfasi en aquest apartat. Tenim un fons social a Matça que no ens l'acabem i això és una mala idea perquè és evident que hi ha famílies a la nostra ciutat que els costa arribar a final de mes i la factura de l'aigua la podríem cobrir.
Per tant, jo vull fer èmfasi en aquest apartat. La recerca o la consecució de l'aplicació d'aquest fund social és clau. Si acumulem calés no ens serveix per res.
I per l'altra banda, jo crec que a més, i per acabar de justificar aquest vot a favor, la creació de la nova taxa per l'aigua no potable és clau. Toca, i ara ens toca com a institució fer la feina. Aquest any hauríem d'aconseguir poder netejar els carrers amb aigua que no fos de boca.
Ja tenim totes les eines, ja tenim la tarifa organitzada, per tant, acabem la feina i siguem capaços de començar a netejar amb aquest nou contracte de neteja que comença a estar en vigor, com a mínim que no sigui de guà de boca la que neteja els nostres carrers. Gràcies.
Moltíssimes gràcies. I si em permet el conseller Ignacio García, respecte a la preocupació del Fons Social, la compartim, creiem que es pot fer més. També és cert, li vull donar les xifres, perquè les vaig demanar perquè estava preocupat amb aquest tema, del Fons Social de Matxa del 2025, que ja saben que no és només Tarragona, és Tarragona,
la Canoja, Pallaresos i el Catllà, estava dotat amb 168.000 euros i a dia d'avui el saldo disponible és de 27.048 euros. És a dir, s'ha fet despeses, van millorar respecte a altres anys. Del que ens tocaria a nosaltres, per proporció, serien 145.000 i ens queden disponibles 13.075 euros. A la Canoja, la seva dotació és de 7.000 euros i li queden disponibles 4.871. I als Pallaresos, dels 7.000 que tenen de dotació, li queden disponibles 2.101.
I d'acumulat en total, ara mateix tenim 129.000 euros de fons socials. Jo no vull que quedi ni un cèntic en aquest fons. Així que coincideixo i s'està buscant maneres d'agilitzar amb serveis socials, sobretot la tramitació burocràtica dels filtres previs. Tenim alguna idea? Si alguna persona té reconeguda ja la renda garantida, ja han passat filtres. No cal que torni a passar-ho, però coincidim i treballarem amb això. Partit Popular.
Moltes gràcies, alcalde. En primer lloc, nosaltres vam votar que no hi ha l'empresa en el seu moment, aquesta pujada, igual que ho havíem fet l'any anterior, i també ho hem tornat a fer avui aquí. Estem en contra de seguir amb aquestes pujades, perquè en definitiva, igual que estem en contra de seguir apujant impostos i taxes als ciutadans de Tarragona,
amb aquesta pujada del rebut de l'aigua per petita que sigui, que ja n'hem patit unes quantes, amb el que portem de mandat és, en definitiva, una pujada més. La pregunta és si això tornarà a passar i continuarà pujant. Imaginem que sí, veient els antecedents.
Té mèrit que es baixin tarifes de les aigües per la indústria i que es pugin les tarifes dels particulats novament. Una nova mostra d'aquest afany recaptatori d'aquest govern municipal. Certament, el que és el Fons Social, el que són les famílies que s'han pogut beneficiar d'aquests ajuts, vam estar ahir precisament.
amb el que era el Consell d'Administració de Matxa i recordo, i el conseller Nacho García me corregirà, eren 640 i pico, m'assemblen les més o menys, les que s'havien també beneficiat d'ajuts, però en qualsevol cas això no justifica aquest encariment.
Ho recordem una vegada més. No s'han congelat ni impostos ni taxes, sinó que s'ha consolitat la brutal pujada dels impostos el primer any. I a més a més en casos com aquest de l'aigua, que és un element essencial, es continua patint una pujada de la tarifa, que diguin el que diguin, continua castellant els tarragonins i tarragonines.
que compleixen amb les seves obligacions, amb els pagaments dels altíssims impostos que ens fan pagar per no tenir una ciutat amb les condicions perfectes que ens mereixeríem i que es mereixen els tarragonins i tarragonines. És igual el grau de pujada, per petit que sigui, tot suma, les famílies al final, tot els hi suma, per costar-los i arribar al final de mes. I, en definitiva, tot segueix passant i pesant molt en l'economia
de les famílies de la nostra ciutat. Gràcies, alcalde. Gràcies per la preocupació de la veu. És tradicional. Un plenari cada hivern me toca afonia. Gràcies. No passa res. Intentarem que agafi la afonia quan sigui el ple de pressupostos. I així tots contents. A nom d'Esquerra.
Gràcies, alcalde. La nostra decisió segueix sent la mateixa de l'estiu passat, que ja vam expressar al Consell d'Administració i va ser un vot en contra, principalment per dos motius. En primer lloc, perquè considerem que un augment progressiu seria més just, per exemple, en una ampliació de trams, o bé fer un augment de trams superiors, un augment en els trams superiors, però aquest increment, per poc que sigui, ens sembla poc proporcional.
Però sobretot en segon lloc creiem que les pujades es fan en marcs i en contextos i el context d'aquesta legislatura és un increment d'impostos que ja han collat prou a la ciutadania.
I en aquest marc creiem que un increment també al preu de l'aigua segueix perjudicant el ciutadà més inocu, sovint responsable, que no fa cap mal ús i que ja fa prou per arribar a final de temps, a final de mes. I sí, és cert que tenim un fons social, però sovint tenim una franja de gent molt nombrosa que no entra dins d'aquests paràmetres, però que pateix moltíssim per arribar a final de mes, i és moltíssima gent. I és per això que encara que siguin petites pujades els acaba perjudicant. Gràcies.
Gràcies, consellera. En nom del govern, conseller Ignacio García de la Torre.
Molt bon dia a tothom. La veritat és que es fa difícil entendre algun dels motius per quals s'ha votat en contra d'aquesta nova tarifa de l'aigua, una tarifa que a més, com deia el conseller Collado, i que hem treballat conjuntament i que era...
una petició d'en Comú Podem incorporar per primera vegada l'aigua no potable, podent utilitzar aquest servei per l'Ajuntament i per altres serveis que ho necessitin, però és que a més es parla d'una brutal pujada, barrejant, evidentment, com sempre es fa, impostos, taxes, etcètera, amb la tarifa. Estem parlant d'entre 14 i 47 cèntims
de pujada, un 0,7%. Però és que, a més, si volen, els dic el preu al qual Matxa compra l'aigua, que és a 0,52 euros al metre cúbic del Consorci d'Aigües, i l'estem venent a 0,36, és a dir, estem subvencionant ja des de Matxa 16 cèntims per cada metre cúbic que s'utilitza en aquesta ciutat. Però és que, a més de tot això,
Durant l'any passat, com molt bé ha dit l'alcalde, vam fer un nou conveni amb serveis socials que està funcionant i per tant a ningú en aquesta ciutat se li talla l'aigua perquè no la pugui pagar. A ningú. I com deia l'alcalde, dels 168.000 euros pressupostats només en queden 27.000.
I això sí, ens estem comprometent i estem treballant amb la gerència de matxa i amb serveis socials per a aquest acumulat també poder-la utilitzar i poder-la utilitzar no només en tarifa d'aigua, en poder pagar la tarifa d'aigua, sinó potser subvencionant altres serveis que tinguin a veure amb l'aigua però que també necessiti la ciutadania.
I aquesta pujada és necessària, vostès ho saben, els que estan al Consell d'Administració ho saben i a la resta els hem anat passant l'argumentari. Vostès saben que els costos estan pujant, que pugen els costos del Consorci d'Aigües, que pugen els costos de personal, que pugen la resta de costos de l'empresa i, per tant, és necessari
aquesta pujada. Que repeteixo, és mínima, és un 0,7% respecte al rebut de l'aigua que comporta entre 14 cèntims en la majoria de la ciutadania de cases de 2-3 persones, fins a 47 cèntims aquelles cases que tenen jardí o que puguin tenir piscina. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Passem al punt número...
Següent, aprovar els preus públics dels espectacles corresponents a la programació de la Primavera 26 dels teatres de Tarragona. Podem aprovar per assentiment, no? Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí.
Sí. Grup municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup municipal de Vox? Abstenció. Grup municipal del Partit Popular? Abstenció. Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 22 vots a favor i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. I algun grup que vulgui intervenir en explicació de vot? Consellera, com vostè vulgui.
Buenos días. Hemos votado abstención porque cultura sí, pero no así. Y se lo explicaré con dos reflexiones. Tarragona tiene una de las tasas de paro juvenil más altas de Cataluña, según el IDESCAD. Y frente a esto, este ayuntamiento aprueba planes culturales y planes de juventud que ofrecen bonos culturales, descuentos y entradas subvencionadas. A los jóvenes no se les ayuda regalándoles entradas, se les ayuda creando empleo y permitiéndoles construir un proyecto de vida.
y luego que cada uno se pague su fiesta. Y para ello los jóvenes han de tener, lo primero, trabajo, y lo segundo, oferta de ocio. En Tarragona no se da ni lo uno ni lo otro. Si quieres fiesta, únete al folclore del Ayuntamiento o quédate en casa. Miren, a los jóvenes de aquí, hace 25 años, nosotros,
Entonces, en Tarragona, teníamos muchas más oportunidades de trabajo y más de 30 locales de ocio donde poder disfrutar y elegir el estilo que más nos gustara. En entonces, hace 25 años, no necesitábamos planes de juventud para disfrutar nuestra juventud. Y la segunda reflexión es que este ayuntamiento vemos que para subvencionar espectáculos sí tiene consignación presupuestaria.
perquè per ells la cultura cumple una raó social, cultural o d'interès públic. Llavors ens preguntem què passa amb la tasa de la basura, que és un problema de salubridade pública i d'interès públic, per què no aplicar el mateix criteri i no me vengan amb les lleis d'Europa i amb la llei d'economia circular del senyor Sánchez. Per tot això, hem votat abstenció.
Porque decimos sí a la cultura, pero no apoyamos el plan de cultura de este ayuntamiento y porque estamos en contra de un modelo político que pone por delante el gasto ideológico y la compra de voluntades frente a la gestión seria de los servicios públicos. Muchas gracias. Moltíssimes gràcies, consellera. Si no diu Pedro Sánchez a cada ple, jo crec que no marxa tranquil·la.
Però bé, sí, no respondrem, no. Passem al següent punt, donar compte al Consell Plenari del Dequet de l'Atinenta d'Alcalde, coordinadora de l'Àrea d'Hisenda, Serveis Interns i Tecnologia, número 361, de data 22 de gener.
de 2026, d'excepció de l'IBI, de les escoles concertades i sol·licitud de compensació econòmica. Vol fer una explicació, conseller Mascaró? Necessiten explicació? Tots estan informats? Doncs donem compte. Punt número 15, donar compte d'aquest d'alcaldia i disculpiré, consellera, que l'he fet aixecar.
el número 1.647, amb data 29 de gener de 2026, de delegació d'assignatura de la Secretaria General, donem compte, punt 16, donar compte del d'aquest d'acaldia, número 1.703, amb data 30 de gener de 2026, de canvi de cartipàs municipal, donem compte. Passem ara, increïble però cert, a tres quarts de deu, a l'apartat d'emocions. Truquin a les famílies que avui dinen a casa.
No sé què li passa. No tinc la capacitat d'anar enrere del temps, però sí que no he constatat el que he dit i així no ha passat.
Passem a l'apartat de mocions. Moció presentada per la consellera nascita, la senyora Elvira Vidal-Sensi, per a la celebració de l'any internacional del voluntariat per al desenvolupament sostenible. Gràcies, alcalde. L'Assemblea General de les Nacions Unides, l'ONU, ha declarat l'any 26 com l'any internacional dels voluntaris per al desenvolupament sostenible mitjançant la resolució de data 18 de desembre de l'any 23.
La mateixa assemblea va declarar el 5 de desembre com a Dia Internacional del Voluntariat per tal de reconèixer el compromís de les persones voluntàries amb la societat. La ONU convida a tots els estats membres, a les organitzacions internacionals i regionals, a la societat civil, al sector privat i al món acadèmic a adoptar accions de promoció del voluntariat per al desenvolupament sostenible amb la finalitat de promoure'l
en tots els àmbits de la vida comunitària. Enguany es compleixen 25 anys del Dia Internacional dels Voluntaris i 55 anys del Programa del Voluntariat de les Nacions Unides. Anualment, el Centre Europeu de Voluntariat destaca algunes capitals europees amb el nomenament de capital del voluntariat. Així, per exemple, a Barcelona feu reconeguda l'any 25, mentre que mai ja ho serà enguany.
La llei catalana 25 del 15 de voluntariat i de foment de l'associacionisme demana a les administracions públiques que hi donin suport i facilitin la tasca transformadora amb una mirada cap a l'interès comú. L'article 26 de l'esmentada norma legal disposa quines són les mesures de suport i foment de l'associacionisme i del voluntariat.
A Tarragona, com en altres ciutats, celebrem el Dia Internacional del Voluntariat amb actes com l'atorgament del Premi Lluís Martí al valor socioambiental i la lectura d'un manifest. Recentment, i fruit d'una moció defensada davant del plenari municipal, s'ha restablert el punt del voluntariat mitjançant la seva integració a la xarxa de centres cívics.
El voluntariat impulsa l'acció local i sovint els voluntaris són els primers a respondre a les necessitats de les seves comunitats en àmbits tan diversos com ara la cooperació internacional, l'educació, la salut, el medi ambient i, en general, el desenvolupament comunitari.
Igualment, l'acció voluntària enforteix el teixit social, fomentant la solidaritat, la cooperació i el sentiment de pertinença, creant vincles més forts entre les persones i complementa l'acció governamental.
El voluntariat és inspirador, exemplificant i motivador, tota vegada que ens crida a involucrar-nos i a convertir-nos en agents cívics i del canvi. En concret, el voluntariat és un podereus instrument transversal per a l'assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible inclosos a l'Agenda 2030 i especialment en resposta a les emergències humanitàries.
L'ONU convida a la celebració d'actes de reconeixement a la labor, compromís i dedicació del voluntariat, creant espais de trobada per compartir experiències, bones pràctiques, experiències i coneixement del voluntariat. El Departament de Treball, Afers Socials i Família de la Generalitat ha publicat 8 informes territorials de l'associacionisme i voluntariat que analitzen en profunditat les dades territorials de la situació del teixit associatiu.
Com en altres àmbits de la nostra societat, els rols de gènere estan molt presents en l'acció voluntària, que segueix sent una activitat feminitzada. El 58,4% de les persones que s'hi impliquen són dones, especialment en el cas del voluntariat social, ambiental i sociosanitari, mentre que els homes aposten majoritàriament pel voluntariat internacional, la cooperació pel desenvolupament, la cultura i l'esport.
Igualment es detecta que són les persones grans les que més participen en accions voluntàries, la qual cosa suposa una oportunitat per promoure l'envelliment actiu i alhora posar en valor l'experiència i els coneixements que poden aportar aquestes persones a les entitats. És per tot el que he exposat que, en observant-se de l'any 26 com a any internacional de voluntariat, proposo al ple l'adopció dels següents acords.
En primer lloc, celebrar l'any internacional de voluntariat donant suport a les entitats, reconèixer la contribució dels voluntaris i voluntàries que, de forma desinteressada, dediquen el seu temps i energia a construir comunitats més justes, equitatives i sostenibles mitjançant instruments com ara l'atorgament de premis o l'atorgament de subvencions al voluntariat, elaborar, si s'escau, l'aprovació d'un pla i aprovar un pla local de voluntariat
amb la programació d'activitats per visibilitzar i impulsar la participació ciutadana, enfortir els vincles entre el voluntariat i l'Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible i comunicar els presents acords a les més de 40 associacions de voluntariat a través de la Federació Catalana del Voluntariat Social i el Servei Civil Internacional de Catalunya. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera, per la seva defensa de la moció. Grups que vulgui intervenir en fase de debat.
Passaríem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyor Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. No. Grup municipal de Vox. No. Grup municipal del Partit Popular. Sí.
Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? Sí. Per tant, s'aprova per 24 vots a favor i 3 vots en contra. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Vox i Govern. Com vulgui, consellera.
Bé, senyora Vidal, des de Vox creem firmament en el voluntariado, en aquelles persones que, sin cobrar un euro, sostenen barris, ajuden a famílies i acompanyen a quines ho necessiten. Lo que no compartim és convertir el voluntariado en una herramienta al servei de l'Agenda 2030, amb plans, campanyes, estratègies i més estructures administratives. En definitiva, més burocràcia, més intervenció i més gast.
Quien quere ser voluntari lo és. No necessita una campanya institucional per decidir ajudar els altres. La solidaritat nasce de la consciència individual i de la societat. Les entitats de Tarragona ja fan una labor extraordinària. No necessiten que l'Ajuntament les dirija.
Lo que reclaman estas entidades es menos trabas, menos papeleo y más apoyo real. Un plan local de voluntariado no hará a Tarragona más solidaria, solo hará al Ayuntamiento más intervencionista. Por ello, hemos votado en contra. Por la libertad para que las entidades locales desarrollen su labor y si de verdad les preocupan las causas tan nobles que desarrollan algunas de estas entidades, les sugiero que destinen los 600.000 euros de cooperación a...
a elles, en lugar de derrotxarlas en dinero como, por ejemplo, el enfoque de género del derecho al agua en Guatemala, en el liderazgo de la mujer en Colombia o a que florezca la paz en Colombia. Muchas gracias. Gràcies, consellera. Ho dic perquè s'aclareixi l'acte. Ha dit que un dels problemes del voluntariat és que és més democràcia? Sí, sí, l'ha dit, l'ha dit. Ho he escoltat, ho dic, segurament és un error.
Menys burocràcia, uf, mala meva. D'acord. Perdonin, però jo ho he escoltat dir, crec. En nom del govern?
Gràcies, alcalde. És increïble que es pugui s'acceptar i fins i tot amb el voluntariat, no? Bé, senyora Vidal, moltíssimes gràcies per presentar aquesta moció. Com bé ha explicat i bé sap, recuperem aquest any el punt del voluntariat. No només el recuperem, sinó que a més l'enfortim. En certa manera, vostè, que sempre apadrina causes com aquesta, fa una mica de voluntariat, tot i que no ho fa sense cobrar, no?,
però sí que té aquest impetu, aquest impuls i vol sempre tindre aquesta mirada social que trobem a faltar en altres grups municipals. Res més, molt ràpid, era només per agrair-li. Estem en la mateixa línia i a més Tarragona té una quantitat de voluntaris, té una quantitat d'altruisme que és increïble. Sense ells, sense elles, hi hauria una gran quantitat de coses, curses, per exemple, sense anar més lluny, que simplement no existirien. Són la base de la nostra societat i en altres
els continuarem recolzant i donant suport per molt que a alguns no li agradi. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Passem a la moció presentada pel grup municipal.
Ah, disculpi, sí, sí, perdoni, perdoni, sí. És que com abans no ha aixecat, disculpi. Però, perdoni, senyor Vidal, ara, com ha estat un error meu, li permeto, s'ha de seguir l'ordre igual, no pot tancar la persona que defensa la moció al final, és per ordre de representació. Però, com ha estat un error de meva, li demano disculpes i pot fer-ho.
Gràcies, alcalde. Dono gràcies al conseller Soler i la consellera Mangini, perquè, com saben, aquesta consellera ha defensat en moltes ocasions la restauració, mitjançant mocions, precs i preguntes, el restabliment del punt de voluntariat que es va anul·lar fa anys enrere. S'ha restablert, i crec que li hauríem de donar més difusió, en un altre format, i és que s'ha descentralitzat en els centres cívics.
Agraeixo al personal de centres cívics que se'm facin càrrec de la promoció del voluntariat i el que voldria demanar és una mica de suport pel que fa personal, perquè veiem que els centres cívics cada vegada suporten més competències, més recursos, però els falta personal. I el reforç dels centres cívics, que són els més propers als barris, crec que és important que es tingui en compte. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Passem a la moció presentada pel grup municipal de Tarragona en Comú Podem
de suport a la regularització extraordinària de persones migrants en defensa dels drets humans i contra el racisme i els discursos d'odi. Com bé saben, ha estat objecte d'esmena posada en coneixement de tot el consistori. La defensarà el conseller Carmona.
Bon dia, gràcies, senyor alcalde. Des del grup municipal Tarragona en Comú Podem portem avui a aquest plenari una moció molt important que parla de valors democràtics i per un principi bàsic, la justícia social. Avui debatim la regularització extraordinària de persones migrants, pactada entre el Govern d'Espanya i Podemos.
Aquest acord és fruit d'anys de lluita del moviment social i de col·lectius migrants, especialment de la plataforma Regularització Ja, que des del 2020 ha impulsat aquesta demanda amb el suport de 1.200 organitzacions i va aconseguir més de 700.000 signatures per tirar endavant una ILP. Aquesta mesura modificarà el reglament de la llei d'estrangeria per permetre, de manera excepcional, regularitzar persones que ja viuen al nostre país.
Segons les Terrescents, a Espanya hi ha prop de 840.000 persones en situació irregular. Parlem de persones que formen part dels nostres barris, que treballen, que cuiden famílies, que contribueixen a l'economia i que participen en la vida quotidiana de ciutats com la nostra, Tarragona. Aquesta regularització estableix un requisit clàssic clar, haver arribat a Espanya abans del 31 de desembre del 2025 i acreditar almenys 5 mesos de residència continuada en el moment de la sol·licitud.
La residència es podrà demostrar de diverses maneres, amb empadronament, informes, societats mèdiques, certificat d'un excés, etc. També és important destacar que la situació irregular ja es reconeix com una situació de vulnerabilitat i que no s'exigirà aportar documentació que ja tingui l'administració. Les persones amb obres d'expulsió per delictes greus no podran accedir a aquesta regularització i l'admissió a tràmit de la sol·licitud suspindrà qualsevol procediment d'expulsió en marxa.
Un dels aspectes més rellevant és que, un cop l'administració admeti la substitut, fet que es preveu en uns 15 dies, la persona ja podrà treballar amb un permís provisional fins a la resolució, que tindrà un termini màxim aproximat de tres mesos. L'autorització inicial serà d'un any o de cinc anys en el cas de famílies amb fills menors. Posteriorment, es podrà accedir a la regularització definitiva per dies ordinàries o renovar el permís excepcional, si cal.
Segons s'ha anunciat, el procediment es podrà iniciar previsiblement a partir del mes d'abril i fins al 30 de lluny del 2026 i es podrà presentar en qualsevol registre oficial. Cal recordar, a més, que aquest tipus de mesures no són una excepció a la nostra democràcia. A Espanya s'han dut a terme sis processos de regularització extraordinària que han beneficiat més de 1,2 milions de persones. Els governs de Felipe González van impulsar
Tres regularitzacions entre 1986 i 1996, que van beneficiar a unes 774.000 persones. Posteriorment, amb el govern popular de José María Aznar, es van donar dos processos els anys 2000 i 2001, que van regularitzar més de mig milió de migrants. I el 2005, sota el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, es va dotar el procés de normalització més ampli, que va concedir la residència a més de 576.000 persones.
Aquesta nova regularització, impulsada pel govern actual, és la primera que, en més de 20 anys, hi segueix una tradició d'eines democràtiques que s'han utilitzat quan la realitat social ho ha fet necessari. Però, més enllà dels aspectes tècnics, el que avui debatim és una qüestió de model de societat. Regularitzar és reconeixer una realitat existent i donar drets a qui ja forma part de la nostra comunitat.
és combatre l'economia submergida, reduir l'explotació laboral i afavorir la cohesió social. És garantir que milers de famílies puguin construir un projecte de vida amb estabilitat, treball digne i seguretat per als seus fills i filles. Des del món local sabem que la integració real es construeix als municipis. Quan una persona està regularitzada, pot accedir a feina formal, habitatge amb garanties, serveix amb normalitat i participar plenament a la vida comunitària. Això beneficia tota la ciutat.
Tarragona és històricament una ciutat d'acollida, construïda amb valors i l'aportació de les persones vingudes de molts llocs de fora. Per tot això, demanem el vot favorable als grups municipals a aquesta moció. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Conseller Gómez, com vostè vulgui.
Buenos días. Miren, todos los países del mundo establecen reglas para entrar, residir y trabajar en su territorio. Reglas que miles de personas han cumplido con esfuerzo y paciencia. Personas que han solicitado visados, cumplido ciertos requisitos y que además han esperado pacientemente las resoluciones. ¿Qué mensaje trasladamos
si convertimos la irregularidad en una vía automática de acceso. No se trata de criminalizar a nadie. La irregularidad administrativa no es un delito, pero tampoco es irrelevante y, además, es un ilícito administrativo. Y les diré que cuando las normas dejan de tener consecuencias, el sistema pierde credibilidad. Defender el Estado de Derecho
No és estar en contra de ningú, és estar a favor de tots. I quan parlem de regularitzar 500.000 persones, hem de mirar més a llà d'aquest número inicial. El efecte multiplicador amb reunificacions familiars, l'impacte en les vivions, en els serveis socials, en l'escolarització, en l'atenció primària.
Los ayuntamientos no tenemos competencias en materia de inmigración, pero sí asumimos sus consecuencias en primera línea. Y no podemos afrontar decisiones estructurales de esta magnitud sin financiación finalista ni coordinación interadministrativa real, que no se propone. Promover regularizaciones masivas como las de esta moción es tan irresponsable como plantear deportaciones masivas indiscriminadas.
Ambos planteaments reducen un fenomen complexe a solucions simplistes que terminan generant fractura social. És precisament ahí on els pols opostos són en realitat les dues cares de la mateixa moneda. I després, amb aquest tipus de polítiques, es plantejar-se i sorprendre que creixen opcions que califiquen a vostès d'extremes. Però mire, com la tercera llei de Newton
La política, como la física, a toda acción le corresponde una reacción de igual fuerza y en sentido contrario. Y prepárense, porque con políticas así la reacción será cada vez más fuerte, en igual medida. La inmigración irregular es un problema real.
Y reconocerlo no es alimentar el miedo ni fomentar los discursos del odio. Es el primer paso para gestionarlo con responsabilidad. Debe abordarse con humanidad, por supuesto, pero también con legalidad, integración exigente y sentido común.
Lo contrario supone normalizar la irregularidad y trasladar tensiones a quienes se han cumplido las reglas y a los ciudadanos que dependen de los mismos recursos públicos. Por todo esto, mi voto va a ser no. Muchas gracias. Gracias, conseller. Pasemos a votación, señor secretari. Señor Jaime Duque Moreno. No. Señor Francisco Javier Gómez León.
No. Senyora Elvira Vidal Sensi. Abstenció. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. No. Grup municipal de Vox. No. Grup municipal del Partit Popular. No. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. No.
Sí. Grup municipal socialista. Sí. Per tant, s'aprova la moció. Per 17 vots a favor, 9 vots en contra i una abstenció. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en fase d'explicació de vot.
Conseller Duque, en Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular, Esquerra, Govern. Conseller Duque, com vostè vulgui.
Sí, gracias, señor alcalde. Buenos días. Mi voto no responde a un posicionamiento ideológico previo, sino a un análisis institucional. Es verdad que la migración y las regularizaciones no son materias simples y, por lo tanto, creo que deberíamos huir
de respuestas emocionales o binarias. Se ha hecho alusión, y me apunto a ello, a las anteriores regularizaciones que en España se han efectuado y, si me lo permiten, les hablaré brevemente de la que se produjo en el 2005, que profesionalmente tuve ocasión de poder valorar en uno de los aspectos. En aquella ocasión...
Se vinculó la regularización a la existencia de un contrato de trabajo y aquella pedida, reconozco, permitió aflorar el empleo sumergido, aumentó el número de cotizantes y generó ingresos fiscales a vinitio, de entrada. Pero lo cierto es que dejó lecciones para aprender, creo que muy importantes, porque afloró una cantidad importante de intentos de fraude contractual.
Y no solamente eso, sino tensiones políticas internas y críticas en el ámbito europeo. En cuanto al hecho de la defraudación contractual, reconozco que he sido incapaz de encontrar las cifras del alcance, pero les decía, profesionalmente lo viví porque en Tarragona, y a modo estadístico puedo decirles que la defraudación fue ciertamente importante.
La ruralización, por tanto, puede ser una medida útil, y así lo reconozco, porque reduce economía informal, refuerza la seguridad jurídica y facilita integración a través del empleo. Pero no puede hacerse sin reglas claras, sin criterios verificables y sin prever el impacto en los servicios públicos. El texto que hoy se nos presenta es una declaración política absolutamente legítima, pero incompleta. No fija criterios de arraigo, no condiciona la medida de inserción laboral, no exige financiación estatal para los municipios y no introduce mecanismos de evaluación del impacto en los servicios públicos.
Y eso en un ayuntamiento que gestiona directamente la atención social, el padrón o la escolarización no es un detalle menor. Deberían haberse previstos criterios objetivos, exigir financiación y reforzar la seguridad jurídica con el empadronamiento. Cuando una propuesta como este caso se mantiene en términos absolutamente y únicamente declarativos, sin asumir las consecuencias prácticas que recaerán en los municipios, que es la materia que ahora nos importa,
Deja de ser una iniciativa tècnica para convertirse en un posicionamiento únicamente político. Y por eso el voto que he hecho es negativo porque no va en función de bloques ni de consignas, ni me sumo al catastrofismo ni me sumo al buenismo. Analizo las medidas por su eficacia, su proporcionalidad y su coherencia institucional. Gracias.
Gracias, señor alcalde. Lo primero que quiero hacer es agradecer a una mayoría progresista que hoy ha votado a favor de las clases trabajadoras y que ha entendido que esta regularización, principalmente, a quien va a beneficiar son a las clases populares y a las clases trabajadoras que tan necesario tienen entrar en un circuito oficial, salir del circuito B y entrar en un circuito A, que es lo importante para poder
de una forma, no solo cotizar, sino también tener una serie de derechos. Y yo creo que eso es muy importante, porque estamos hablando de personas trabajadoras y hoy se ha votado a favor de esas clases trabajadoras, así que lo agradezco. Pero yo quiero hablar de geografía humana, quiero hablar de movimientos, porque a veces cuando vemos ese tipo de regularizaciones tenemos que entender, ver el foco desde arriba y entender todo lo que está sucediendo en el mundo.
A nivel mundial hay una situación bastante anómala. Estamos encontrando que, por una parte, el índice de natalidad está descendiendo. Muchos países, como es el caso de España, el índice de natalidad no está para mantener la población, sino que está muy por debajo. Estamos 1,2, 1,3... Es decir, que sistemáticamente nosotros iríamos decreciendo demográficamente la natalidad española.
Pero no solo pasa aquí en España, pasa a nivel mundial. Muchos países ya están por debajo de ese umbral, que es el 2,1, y nos encontramos situaciones anómalas en las cuales ya no se puede mantener esa democracia. Y la única forma de mantener la población o aumentarla, en este caso, es a través de la inmigración. Es a través de las personas que vienen de fuera y que pueden cotizar desde fuera. Entonces, en esta situación...
que se suma una tecnificación médica de la esperanza de vida que es mucho mayor, pues lógicamente nos encontramos, y aparte con la tecnificación del campo de países en vías de desarrollo, éxodos masivos desde países, en los cuales el sistema sobre todo es agrario principalmente, a países urbanos, tecnificados e industriales. Un fenómeno que en España también sucede. Vienen aquí porque hay trabajo, la gente viene a nuestro país porque hay trabajo, hay futuro y hay una forma
en la qual poden les famílies millorar la qualitat de vida. En aquesta globalització, Espanya és un país atractivo, hoi, 2026. Hace 20 anys, jo que vengo de la generació en la qual moltes de meus companys tuvieron que anar a Inglaterra, tuvieron que anar a Alemanya a treballar o a França, ens trobem una situació completamente diferent. La gent que vien de fora, de fora, querem venir a Espanya a viure, querem venir a Tarragona a viure i a estar amb nosaltres. Una situació que és millor que vengan que tenir que nosaltres marxar, és lògic, perquè significa que nosaltres estem vivint molt millor.
Pero, claro, mucha gente que viene se encuentra en una situación irregular, una situación en la cual hay trabajo, pueden trabajar, pero de una forma u otra no se encuentran en una situación de poder regularizar sus funciones, poder regularizar ese trabajo y poder tener ese futuro. Y lo que hacen estas ventanas, que me sorprende que el PP haya votado en contra cuando también ha accedido en sus mandatos a ese sistema,
Lo que hacen estas ventanas, que son circunstanciales y excepcionales, es regularizar a todos esos trabajadores y trabajadoras que conviven con nosotros, que son vecinos del barrio, que compran en nuestros establecimientos, a regularizarlos en la sociedad. Con lo cual nosotros, y agradezco a los que han votado a favor, estamos completamente a favor de que esas clases trabajadoras puedan estar con nosotros. Muchas gracias. Moltísimes gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, senyor alcalde. El debat d'avui no és un debat menor, no és un debat simbòlic. És un debat de responsabilitat institucional. La regularització anunciada pel govern pot afectar fins a 500.000 persones, de les quals 150.000 a Catalunya. És a dir, gairebé un terç pot recaure en el nostre país, que només representa el 16% de la població de l'Estat.
Això no és neutre, això no és menor, això és estructural. I es decideix des de Madrid, sense competències plenes per Catalunya, sense recursos garantits pels ajuntaments. I a més a més es fa per la porta del darrere, perquè no han tingut la valentia de portar-ho al ple del Congrés dels Diputats. Ho han fet a través d'un decret i així s'estalvien que se'ls pugui tombar en el Congrés dels Diputats.
I, a més a més, s'ha fet sense un debat territorial serè, sense un acord institucional amb les Generalitats, sense una planificació compartida amb el món local. Una decisió tan estructural no es pot prendre així. Nosaltres no estem en contra de la immigració, no estem en contra dels drets, no estem en contra de regularitzar situacions injustes, estem en contra de la improvisació.
perquè avui no hi ha pla d'habitatge social, reforç estructural de serveis socials, pla educatiu específic, prevenció sanitària adicional, compensació financera als municipis, perquè els ajuntaments ja estem gestionant la pressió sobre el padró, la pressió als serveis socials, la pressió a les escoles, les emergències d'habitatge, els conflictes de convivència.
Tot això amb finançament insuficient. No es pot ampliar drets sense garantir recursos. No es pot decidir des de Madrid i carregar la gestió als municipis. Això no és racisme, això és responsabilitat. Junts no defensa l'exclusió, junts defensa l'ordre i els drets, sí, però també els deures.
I aquí hi ha una qüestió política que no podem ignorar. Aquesta operació neix d'un acord entre PSOE i Podemos. I és legítim preguntar-se si respon més a equilibris interns del govern espanyol que a una planificació real del fenomen migratori. El PSOE impulsa la mesura per comploure Podemos.
Però Podemos fins ara s'ha oposat reiteradament que Catalunya tingui competències planes en immigració. En paraules molt grossudes, el govern de Catalunya faria polítiques racistes si tingués les competències d'immigració. M'agradaria saber si vostès han canviat d'opino en aquest sentit.
ara no recordo com es diu, la seva portaveu a Madrid, potser no l'ha canviat de posició. Espero que vostès hagin canviat, perquè això es decideix també en nom de Catalunya. Podria estendre'n més, però acabo.
amb un dels punts, un dels punts resolutoris. Continuar garantint l'empadronament efectiu a totes les persones que resideixen al municipi, amb independència de la seva situació administrativa o de la disponibilitat d'un domicili fix. Se n'en recorden del debat que vam tenir que se'm van tirar la iugular quan jo els parlava de frau en el padró? Vostès volen institucionalitzar el frau en el padró. Ei, que s'apunti tothom!
que s'apunti a tothom. I això no pot ser. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom de Vox... Senyores Collado y Carmona, ja saben lo que pensamos. No me va a extender. Pero les hago una pregunta. ¿Ustedes han escuchado últimamente a las urnas?
perquè els espanyols estan dient més Vox, menys socialisme i fora comunisme. I és que els seus motions i els seus polítics cada vegades més aburren i producen hastíu als ciutadans. Són els aporten aquells que es nutren del sacrifici i del treball dels ciutadans honrados. Ciutadans honrados independientment del que coman, amen, recen.
Ya lo han dicho ustedes, lo que pretenden es borrarnos, pero lo que están consiguiendo es extinguirse como los dinosaurios. Su plan de reemplazo vía regularización extraordinaria no es otra cosa que una amnistía masiva para conseguir votos. Votos de aquellos quienes entran ilegalmente. Como reconoce su colega la señora Irene Montero.
A los españoles y a los inmigrantes legales ya no les engañan. Ustedes están fuera de la ley y del sentido común. El mensaje que lanzan es inequívoco. Vengan, vengan, que siempre habrá un gobierno del PSOE o del PP que les dará los papeles, como ya ha pasado anteriormente. Y eso es un suicidio como nación y como sociedad. Sin fronteras no hay nación. España no puede ser el destino de toda la miseria del mundo.
Per tant, no a la regularització masiva d'ilegals, repatriació. Per a aquells legals que delinquen, deportació. I per a els legals que viuen de les ajudes, remigració. Sí a una política migratoria ordenada. Per tant, el nostre vot és un no categòric. Em permet donar-li alguna xifra, consellera Gómez? Sí? Mire, primer de tot, més que res perquè quedi clar...
per fixar el debat en termes que siguin a dintre de la llei. Els estrangers regularitzats no poden votar. Si vostè hagués llegit la llei, cosa que sé que implica un esforç i que potser no era necessari per vostè en aquest cas, veuria que per votar a les eleccions municipals o has de ser comunitari,
o bé tenir residència de llarga durada, i a més a més que hi hagi un conveni de reciprocitat entre els dos països, com hi ha en Perú, Bolívia o altres països. Llarga durada és quan ja tens un dret a viure cinc anys, la durada de targeta, i vens de viure com a mínim cinc anys. Per tant, és mentira. No es regularitza perquè puguin votar, perquè no podran votar.
No podran votar. I parlo de municipals. A les estatals només pots votar si tens nacionalitat espanyola. Per adquirir la nacionalitat espanyola, l'article 22 del Codi Civil, ja sé que és una altra llei i ho lamento, el que diu és diferents fites. Norma general, 10 anys. Un altre als 5 anys, un altre als 2 anys i un altre a l'any. Dos anys, països iberoamericans.
Aquestos, amb dos anys de residència legal continuada i immediatament anterior a la sol·licitud, podrien demanar-ho. Per tant, en aquest cas, seria el cap com a mínim de dos anys i no és automàtic que et concedeixin la nacionalitat. Has de fer dos exàmens, el de LL i el CS, el de Llengua i el de Cultura. Països urbanicans, el de Llengua no cal, perquè allà parlen espanyol. I després ho has de sol·licitar. I això triga bastant temps.
Així que no són els dos anys automàtic. Així que, com el programa aquest que va detectant les mentides i les fake news, primer fake news. I després li donaré una altra xifra. Perquè vegi que no som nosaltres, que som socialistes i gent així estranya, el Banc d'Espanya. Banc d'Espanya.
Entre l'any 2022 i el 2024, la població estrangera va contribuir entre el 0,4 i 0,7 punts percentuals al creixement del PIB per càpita, que va ser un promitge anual del 2,9. Respecte al que generen a la Seguretat Social, xifres oficials, i al que consumeixen de la Seguretat Social, els immigrants van aportar al voltant del 10% dels ingressos de la Seguretat Social.
van consumir aproximadament l'1% de la despesa de la Seguretat Social. És a dir, crec que és un saldo neto positivo, simplement per fixar els termes del debat en algun tipus de veracitat, en nom del Partit Popular.
Gràcies, alcalde. Miri, a Espanya viu una situació absolutament extraordinària. La població immigrant mai ha tingut un pes tan gran amb el total de la població. Mai ha hagut tantes persones en situació irregular i mai s'havia plantejat.
una regularització de tant abast, i no només pel nombre de persones, el que va adreçada, sinó pels efectes en cadena que hi poden haver, com molt bé ha dit el conseller Sendra. Per això, com ja saben, des del Partit Popular ens oposem a la regularització anunciada pel govern i per Podemos, i per això avui hem votat que no.
També estem en contra que s'utilitzi el BOE com una eina electoral per complir els pactes d'investidura i els pactes electorals, traient del debat parlamentari aquest tema perquè se sap que en el debat parlamentari no es tiraria endavant.
Aquesta regularització s'adopta sense posar fre a les causes que porten els immigrants a incomplir, perquè no es pot regularitzar sense reforçar de manera efectiva el control de les fronteres, ni sense mitjans administratius ni judicials necessaris per garantir la tramitació dels expedients de residència o retorn en el seu cas i la verificació d'antecedents penals i policials.
I això posa en risc la seguretat i planteja una regularització indiscriminada que rebaixa els controls sobre la identitat real dels beneficiaris i la seva situació de cara al tema dels seus antecedents, no sols penals sinó policials.
És per això que el Partit Popular ha posat i ha proposat una política d'Estat que posi fi a la immigració irregular i convini la humanitat i la justícia. Que vingui a integrar-se i a treballar endavant tindrà les portes obertes. Qui no vingui a integrar-se i a treballar és millor que no vingui i que es quedi a casa seva.
Ni papers per tots, ni tots a l'aigua, com volen alguns. Per això proposem una autoritat única, un control de les fronteres, no regularitzar massivament ni automàticament, que hagi criteris objectius i verificables i retorn ordenats dels que no compleixin els requisits en coordinació amb la Unió Europea.
I per cert, creiem que el pla que proposa des del Partit Socialista i Podemos no és el que Espanya necessita. I certament, com ha dit el conseller Cardona, el Partit Popular ja... Carmona, el Partit Popular ja va fer dues regularitzacions quan hi havia el president Aznar. I els diré que van ser inferior en nombre de persones. 503.000 versus 576.000 de la que va fer el president Zapatero.
Hi havia regles bastant clares que ara no hi són. Les persones que no tinguessin causes d'expulsió, que no tinguessin processos oberts i que no acreditessin autorització de residència o de feina. I els hi diré més, inclús amb la regularització del president Zapatero era més controlada que s'està promouent en aquest moment. Es demanava també autorització de residència i feina que l'empresari tenia que signar el contracte de feina amb el treballador.
Aquesta salaritat que se'ns proposa en la moció del conseller Caramona implica fer les coses sense un criteri lògic i sense seguretat jurídica. Per tant, sí a una immigració legal, ordenada i humana perquè és necessària, no a la improvisació i a la salaritat. Moltes gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. En nom d'Esquerra Republicana, consellera López.
Moltes gràcies. No podem estar més d'acord en aquesta moció que bàsicament defensa els drets humans, la dignitat i la cohesió social i ens serveix per combatre el racisme institucional i alguns discursos d'odi.
Catalunya és terra d'acollida. Com bé es posa la moció, l'existència d'una ILP per a la regularització extraordinària amb centenars de milers de signatures mostra un ampli consens social a favor d'aquesta mesura. Per tant, no és un caprici polític com alguns partits es volen fer creure. Es poden desmentir alguns discursos amb dades. Els immigrants ens roben la feina.
Entre el 2018 i 2024, aproximadament el 97% dels 450.000 nous llocs de treball creats a Catalunya els han ocupat persones nascudes fora de l'estat espanyol. Tot i ser aproximadament el 25% de la població, ja aporten més del 29% de tota l'ocupació. Per cert, aquesta aportació laboral genera més VIP i més recaptació fiscal.
La immigració demostra, com en un context de baixa natalitat, és necessària per sostenir pensions i serveis públics. Imprescindible. Gràcies a les persones immigrades podem sostenir sectors com l'hostaleria, activitats recreatives, la construcció i les manufactures alimentàries. De mitjana, un 40% dels treballadors d'aquests sectors són immigrants.
Regularitzar no és regalar papers, és reconèixer legalment un treballador que en molts casos ja està produint riquesa i contribuint a l'estat del benestar. A més, qui tingui algun tipus de delicte no podrà regularitzar els papers i així ho contempla la llei. La immigració col·lapsa els seus vells públics, un altre discurs.
El problema dels serveis públics no és la presència de persones migrades, sinó l'infrafinançament i les decisions polítiques. I en el cas de Catalunya, el problema també són els gairebé 22.000 milions d'euros de dèficit fiscal. A Tarragona no volem veïns de primera i de segona.
Volem drets, volem deures i oportunitats per a tothom. Per això hem votat que sí a aquesta moció. Instem a l'Estat a atuar ràpid. Ara ens toca combatre l'exclusió i el racisme. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. En nom del govern, consellera Mangini.
Gracias, alcalde. Buenos días a todos y todas. Muchas gracias a los compañeros de En Común Podem por traer a nuestro pleno este decreto del gobierno del presidente Pedro Sánchez, del gobierno socialista. Gracias por ponerlo en valor y traer esta moción aquí. Nombró a Pedro Sánchez ya por segunda vez, pero yo con más cariño.
También, gracias, porque en el texto de la moción, que me la he leído detenidamente en estos días, se hace referencia al trabajo que ya las personas técnicas del ayuntamiento hacen desde el OMAC y desde el IMSS, el empadronamiento, el servicio de asistencias,
los grupos comunitarios que trabajan con personas migrantes, las certificaciones de arraigo. El empadronamiento ya sabemos que, aunque inquiete, es la puerta a los derechos. Así que es muy importante trabajarlo desde aquí, que es lo que estamos haciendo, poco a poco, cada vez mejor. Estas tareas se hacen día a día para el bienestar de personas que llegan y viven con nosotros, en nuestra ciudad, con nosotros y nosotras. El decreto del gobierno socialista
Será transformador, realmente transformador de la vida de alrededor de 150.000 personas en Cataluña, solucionando su situación administrativa. Por supuesto que ya se ha dicho que no es la primera vez que se hacen regularizaciones de este tipo para personas extranjeras en España. Ya hubo otras anteriores, como han mencionado, casi todos.
Se ha hablado aquí de eficiencia, de eficacia, de requisitos. Yo quiero hablar de humanidad, de humanismo socialista en este caso. Como decía hace unos días el presidente Illa, que afortunadamente ya se ha incorporado a su trabajo y está mejor de salud, se puede gobernar cerrando los ojos a la realidad, haciendo cuenta de que estas personas son invisibles, que no existen, o mirándolas de frente, porque son nuestros vecinos, nuestras vecinas, en muchos casos amigas y amigos, que ya viven aquí.
que a veces también ya trabajan aquí. Se trata de integrarlos, de gobernar de cara a la realidad, transformándola, solucionándola la situación desde el punto de vista socialista y humanista. Esto es lo que quiero destacar. Integrarlos, obviamente, faltaría más, con derechos y deberes, como me integré yo algún día también. Las razones para regularizar la situación son sociales, son morales y a veces, si lo prefieren, son económicas, como ya lo explicó muy bien el alcalde.
Personas que trabajan en la economía sumergida, porque tienen que buscarse la vida, obviamente, lo harán con plenitud, cotizando normalmente, también contribuyendo tributariamente, pero sobre todo viviendo con tranquilidad, con normalidad y con dignidad.
Y no se preocupen, no hay efecto llamada. Es para personas que ya están aquí cumpliendo requisitos de arraigo, de empadronamiento, de, por supuesto, demostrar los antecedentes penales. Tampoco es para conseguir el voto, ya lo dijo el alcalde. Los inmigrantes no votan en elecciones generales, salvo que obtengan la nacionalidad en un largo proceso. Y en municipales sí votan, pero no en todos los casos.
Los sectores más beneficiados en Tarragona con esta medida serán los servicios, la hostelería y los cuidados, dicho sea de paso principalmente a cargo de mujeres. En este gobierno lo decimos muchas veces, creemos que ninguna persona es ilegal. Por lo tanto, celebramos y apoyamos este decreto y esta moción. Muchas gracias.
Mirin, molt breument, però crec que el tema és important i quan tots els grups intervenen, per algun motiu serà, no? Mira, aquesta regularització és una lluita contra la hipocresia i el cinisme de la societat. Jo escolto a gent oposar-se frontalment a això, al carrer, que tenen a persones irregulars treballant els seus negocis. Si això no és cinisme...
gent que parla dels estrangers amb un to despectiu i els seus negocis sobreviuen gràcies al treball de persones estrangeres, quasi bé en la seva totalitat. Persones que parlen mentre estan a un restaurant, parlant de manera despectiva de la immigració, i els cuiners, les cuineres, el cambrer i la cambrera que els serveixen, que li han cuinat, són estrangers.
i el producte que menja ho ha recollit un estranger, ho ha treballat un estranger. He escoltat coses que no són certes, com que això l'Estat ho fa sense preveure els recursos no necessaris. El Padró, el Partit Popular,
va fer una reforma en l'època d'Aznar on el padró era obligatori, independentment de la situació administrativa. Per què? Per saber de veritat qui viu al teu municipi. Perquè com haig de prestar serveis de manera proporcional a la població, si no sé quina població tinc? Doncs va ser el senyor Aznar, crec que és del Partit Popular, que va modificar-ho per dir no, no, no, no. Escolti, tothom ha empadonat.
Fins i tot un ajuntament català va voler donar el padró d'aquelles persones irregulars i li van dir això és inconstitucional. No, s'ha d'empadurar tothom. Perfecte. Això ens permet, per exemple, l'escolarització.
Ens permet els serveis sanitaris, coses que s'han dit que no s'han previst, ja estan previstes. O és que es pensen que no escolaritzem a un menor d'edat perquè no té residència els seus pares, ni el nen o la nena? No, l'escolaritzem. Per sort, som una societat que fa això. No sé com seria la societat amb altres mans. Però és que...
Com han dit molts dels grups, el que es fa és regularitzar una situació que de facto ja existeix. Però aniré més enllà. És que la pròpia llei orgànica ja preveu regularitzacions en situació administrativa irregular, també. És el que es diu la reglament. Reglament social, laboral, un nou que era per formació... Ja existeix això.
El que es vol fer, com ha dit molt bé la consellera Mangini, és afrontar la realitat. Afrontar la realitat, no donar-li l'esquena. Hi ha partits que imaginen una societat que ni ha existit ni existeix. És Nàrnia. És Nàrnia. Nosaltres, pel contrari, el que volem és assemblar-nos molt a la societat que volem governar, per entendre-la.
perquè hi vivim en ella i perquè el que volem és millorar-la. I els puc assegurar que aquesta regularització el que fa és ajudar a donar solucions. I a més a més, fins i tot si ho vol veure vostè amb un criteri mercantilista, capitalista, és que ajudarà l'economia. És que a més a més ajudarà l'economia.
Passem a la següent moció presentada per algun municipal de Junts per Catalunya relativa a l'oposició a la instal·lació de pantalles acústiques d'alçada elevada previstes als plans d'acció contra el soroll dels grans eixos ferroviaris, fase 4, en el terme municipal de Tarragona i a la sol·licitud d'estudi d'alternatives menys invasives. La defensarà el conseller Sendra quan vostè vulgui. Gràcies, senyor alcalde. He tingut la temptació de llegir les 13 pàgines de la moció...
Però avui que aconseguim un timing bonic i que podem anar a dinar a casa, no ho faré. Els faré una mica el resum.
La salut dels terragonins ha d'estar al centre. La contaminació acústica no és un caprici. Genera insomni, estrès, problemes cardiovasculars, empitjora la salut mental. I l'administració té l'obligació de protegir el descans i la salut de milers de veïns que conviuen cada dia amb el soroll ferroviari. I, per tant, el que s'ha de plantejar és una proposta seriosa contra el soroll, no un pedaç visualment devastador.
Defensem una Tarragona que no visqui darrere d'un mur. A DIF ens vol aixecar pantalles acústiques de fins a 5 metres al llarg de la via, convertint el front marítim i diversos barris en un túnel gris. Tarragona no pot acceptar murs que trenquin el paisatge, la llum i la relació de la ciutat amb el mar i amb el seu patrimoni. Hi ha una agressió directa al nostre paisatge i al patrimoni de la humanitat.
Posar pantalles de 3 a 5 metres fins i tot tocant el conjunt acteològic de Tàrraco és un autèntic despropòsit. És un projecte, el de DIF, multimilionari, poc eficaç i mal plantejat. Supera els 12 milions d'euros. És una solució cara, mastodòntica i que no resol bé el problema, mentre hi ha alternatives més eficients i menys agressives.
No s'han fet els deures en matèria ambiental i paisagística. Parlem d'una actuació amb un impacte enorme en una zona residencial i turística. És una proposta desconnectada del futur corredor del Mediterrani. Tothom sap que l'objectiu és multiplicar el trànsit de mercaderies per ferrocarril. Parlem de trens molt més llargs, més pesants i amb més freqüència. El pla actual no internalitza bé aquest increment i acabarà sent obsolet en pocs anys.
Hi ha alternatives reals, provades i molt menys invasives. Les minibarreres acústiques de baixa alçada, col·locades al costat mateix de la via, ja funcionen en llocs com Hermoa, Eiber, Sant Vicenç dels Horts o la xarxa DTS i de DIF. Són més discretes i s'actua directament sobre la font del soroll i tenen una bona acceptació veïnal. De fet, la mateixa Comissió Europea recomana prioritzar aquestes mesures.
Sempre hem pensat i sempre hem defensat que la solució estructural definitiva és treure les mercaderies del centre de la ciutat i per això vull agrair l'esforç que també hem fet en l'elaboració i en la revisió d'aquesta moció a la plataforma de mercaderies per l'interior impulsada per Tarragona Avança.
Finalment, aquesta entitat, Tarragona Avança, l'associació Tarragona Avança, quan estava el projecte de DIF en informació pública, va presentar unes al·legacions
en el tràmit d'informació pública, tal com he dit, i jo vull que algú m'expliqui des de govern per què l'Ajuntament de Tarragona no va presentar al·legacions quan era un atemptat que afectava de manera clara i contundent a molts dels seus veïns. Els demano el vot favorable en aquesta moció perquè crec que posar barreres de 3 a 5 metres en la línia ferroviària
al final és a fi de bé per evitar el soroll en els nostres veïns. Però ja reitero que hi ha solucions més efectives i no tan mastodòntiques. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller. Grups que vulguin intervenir en fase de debat, conseller Duque i Esquerra Republicana. A conseller Duque, com vulgui.
Sí, gracias. En esta ocasión hablo en mi nombre, en nombre propio y también en nombre del conseller Gómez. Nuestro voto va a ser favorable porque es evidente que la instalación de pantallas acústicas de entre tres y cinco metros a lo largo del paso ferroviario por el núcleo urbano de Tarragona supondría un impacto visual paisajístico y patrimonial muy grave para la ciudad. No podemos aceptar una solución que fragmente el espacio urbano, que afecte a la fachada marítima y que condicione negativamente la calidad de vida
Dicho esto, no está de más señalar que esta moción es necesaria, pero entendemos insuficiente. Las pantallas son una respuesta paliativa a un problema estructural. Estamos debatiendo si el muro debe ser más alto o más bajo, pero no estamos abordando el fondo de la cuestión, que es el actual modelo ferroviario que atravesa la ciudad y limita su desarrollo.
Tarragona debe ser más ambiciosa. No podemos limitarnos a mitigar impactos. Debemos aspirar a transformar nuestro modelo de infraestructuras. La verdadera oportunidad pasa por repensar el trazado, desviar el tráfico de mercancías fuera del núcleo urbano.
y avanzar hacia una solución que permita, a medio y largo plazo, liberar la costa y coser definitivamente la ciudad. Por eso votaremos a favor, porque rechazamos una actuación concreta que consideramos inadecuada. Pero también dejamos claro que la ciudad necesita un proyecto estratégico de mayor alcance, no solo de medidas defensivas. Tarragona debe pensar en grande, algo tan grande como el intermodal en la Horta Gran y la liberación definitiva de la fachada marítima. Gracias.
Moltíssimes gràcies en nom d'Esquerra Republicana.
Gràcies. Creiem que aquesta és una moció important i, de fet, ens hauria agradat que l'alcalde s'hagués quedat en aquesta moció perquè la considerem rellevant, molt rellevant, d'aquestes que mereix un posicionament de ciutat. I des d'Esquerra Republicana demanem el vot favorable.
Miri, tal com se cita l'emoció, el 2021 aquesta història ja la vam viure. La vam viure, la vam afegir al cap, perquè ho recordo, perquè érem a l'equip de govern. I en aquell moment semblava impossible d'aturar. Ens amenaçaven, de manera a fer faent, amb la instal·lació d'unes pantalles acústiques d'entre 3 i 8 metres,
majoritàriament entre 5 i 8 metres, al barri del Port, separant-nos el barri de tot el que és el mar, a l'amfiteatre amb una pantalla de 8 metres tapant l'amfiteatre des de l'entorn del Miracle,
a la platja arrabassada, generant un mur entre l'entorn del barri i el propi mar, i a la Sabinosa.
I, per tant, trencant, fent un efecte barrera descomunal, el municipi de Tarragona. Això els hi passava a altres municipis, Torredambarra i tants altres. De fet, es va resoldre fent un front comú amb tots aquests municipis, governats per tots els colors polítics, col·liderats per Tarragona, juntament amb Vilanova, i que vam treballar plegats fins i tot amb Badalona, García Albiol. És a dir, tots fem un front comú per aturar aquesta bestiesa tan gran que es volia fer.
I recordo amb estopefecció les converses amb els responsables de DIF telemàticament en aquelles reunions, era una època en què això era molt habitual, i recordo que en aquelles converses aquells senyors estaven tancats dins d'un Excel.
i ens deien, no, és que hemos hecho la fórmula i da que son estos tramos, o bueno, son estos tramos, però escoltim, i la brisa del mar, i el pas de la gent, i l'efecte grafitis, i el valor paisatgístic, on queda tot això? Ens esteu trencant la relació entre barris i amb el mar, a nosaltres i a tants altres municipis. I recordo que aquells senyors no sortien del seu ex i li deien... Era bastant vergonyant.
Tots aquests valors que cita la moció, senyor Centre, s'han de defensar no només en aquest cas, també s'han de defensar quan hem de preservar la budellera i quan hem de preservar entorns que tenen valor. Però en aquest cas, tanquem files i defensem junts aquesta moció.
Es va guanyar fent aquest front comú. El senyor Senda deia, com és que no es van fer al·legacions? Recordaran que fa uns mesos jo li vaig preguntar a l'alcalde com és que no hem fet o que no estem fent al·legacions amb això, perquè en el seu moment va ser un tema rellevant. Ja ens ho respondran. En qualsevol cas, quan el savi assenyala la lluna, el tonto mira el dit i el problema...
El problema d'haver de mitigar l'impressionant impacte acústic que tenen les vies del tren és tenir les vies del tren ultrasaturades de mercaderies per allà on viu la gent, per allà on hi ha l'activitat econòmica i per tant la solució de fons és treure les mercaderies cap a l'interior. I en el mentrestant existeixen solucions tecnològiques molt menys invasives, segurament una mica més cares,
per mitigar els sorolls amb micropantalles arran de via. Com aquesta, tantes altres solucions a Suïssa, a Noruega i a molts llocs, o a l'estat espanyol també, s'estan implementant aquestes solucions molt més eficients i molt menys de nines pels municipis respectius. I és en aquest sentit que demanem que efectivament es mitigui el soroll amb aquestes mesures i passant les mercaderies cap a l'interior. Gràcies, conseller. Passem a votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez de León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Abstenció. Grup municipal del Partit Popular. Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista. Abstenció. Abstenció. Per tant, s'aprova. Per 15 vots a favor i 12 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Consellera Vidal, en Comú Podem, Partit Popular i Govern. Consellera Vidal, com vulgui.
Gràcies, alcalde. Gràcies també al grup proposant aquesta moció. Voldria fer una reflexió. Farien falta pantalles si la façana marítima de tots els municipis afectats no tingués via del tren?
Pensem que aquesta emoció, penso en concret, que aquesta emoció el que aborda no és la malaltia, sinó un símptoma. Això és un constipat. No mirem el constipat en funció de la mida del mocador. Les pantalles acústiques, sí, els territoris no estressin fragmentats.
per la via del tren no farien falta. Les mercaderies no han d'anar per la costa, posant en tesitura i en perill el nostre patrimoni, el nostre paisatge i la nostra qualitat de vida pel que fa a la contaminació acústica. Si nosaltres volem qualitat de vida dintre dels nostres municipis i tenim un mapa de fragilitat acústica que ens va costar molt de tindre,
que determina les zones fràgils de casa nostra, això és una amenaça, però és una amenaça que si no hi hagués la via, i la via anés per l'interior, no existiria. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. En nom d'en Comú Podem, conseller Collado.
Gràcies, diverses coses. Ens sembla que, tot i que entenem la perspectiva de la moció en aquesta prevenció de la ciutat, nosaltres creiem que fer-nos trampes als solitaris és perillós. És a dir, dir que les pantalles divideixen la ciutat, jo crec que em referiré a les paroles que deia la consellera de Vidal, les pantalles no, el problema són les vies.
i per tant les pantalles agreugen o no agregen una situació, però no ens fem trampes dient que aquestes pantalles separen la ciutat. Perquè a més, és veritat que es poden buscar solucions i jo crec que té sentit que les intentem buscar, però amb aquesta moció no sé si tinc...
Tinc dubtes si en realitat el que busquem és una solució o un gara-gara local. I ho dic perquè Junts té una superforça a l'estat espanyol. Si això és a DIF, negociïn. Negociïn. Jo estic convençut que si es posen a negociar això a Madrid, els hi foten gas. Per tant, no sé, vull intentar parlar d'això aquí. Sí que hi ha una cosa que m'ha agradat molt.
i és que hagin parlat de salut i de soroll. Perquè quan això ho plantejàvem a les terrasses, els d'en Comú Podem érem uns locos que volíem tancar i fer-ne adormir la gent. Però quan parlem de trens, no. I per tant, jo m'alegro d'aquesta evolució. Si els companys de la plataforma de mercaderies per l'interior han aconseguit que juntament entengui que el soroll afecta a la salut, és una bona notícia.
perquè això ens permetrà avançar en altres coses. I segurament el que hauríem de fer també, i jo crec que en les 13 pàgines no ho nombra, a Tarragona tenim estudis. La universitat ha fet estudis, estudis molt ben parits,
amb un criteri tècnic molt clar i amb una anàlisi del tema. Potser és per aquí per on hem d'anar. Moltes vegades en el dret ambiental, el soroll és l'únic àmbit del dret de la salut ambiental que es mesura amb facilitat. Per tant, està bé que fem aquesta moció aquí,
Si el que planteja Mercaderies per l'interior és millorar aquestes accions, fem-ho, però no ho deixem en una moció al ple per haver omplert l'expedient. Parlem amb els companys i les companys de l'ORB que van estudiar, que vam aconseguir, gràcies a ells, que el Carboner deixés de fer operacions de càrrega i descàrrega al barri del Port i això es va aconseguir negociant el Congrés i negociant el Madif i posant-nos tots alineats i, per tant,
D'això va, de negociar i de posar-se a fer feina. Gràcies, conseller. Partit Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, des del grup municipal del Partit Popular hem donat suport a aquesta moció i mostrem el nostre total desacord amb la instal·lació d'aquestes patalles acústiques d'una alçada elevadíssima al seu pas per Tarragona.
Fa uns mesos ja donàvem suport a una iniciativa similar a Roda de Barà, que s'ha trobat en una situació similar, inclús pitjor, per una zona del túnel de Roda amb unes pantalles absolutament extraordinàries. Per tant, la nostra posició és la mateixa i és clara. Els informes tècnics als quals hem tingut accés posen en dubte i efectivament l'efecte real d'aquestes pantalles per al suport.
per al soroll que més molesta els veïns i veïnes són els trens de mercaderies, que molestaran amb pantalla, sense pantalla, amb una pantalla de 3 metres i com si la posem de 20 metres. Aquí és on rau el greu problema al de fons d'aquest tema. No s'ha solucionat la qüestió de mercaderies. Això, a més a més, del soroll que suposen els rodaments i les vies, que en definitiva és una manca d'inversió.
La solució que havia de ser provisional s'està convertint en una qüestió definitiva. Les mercaderies havien de passar per la costa a l'espera d'altres camins ferroviaris destinats a elles. Però això no està passant. La plataforma de mercaderies per l'interior ho ha dit clarament. Es necessita una línia segregada per les mercaderies. I els estudis són magnífics. Que passi per l'interior...
on no hi hagi nuclis urbans i la línia de la costa ha de ser pels passatgers. I això ho hem liderat des del Partit Popular amb la petició d'emparament de la plataforma al Parlament Europeu. Una petició d'estudi del cas que es va aprovar, recordem, amb els vots en contra del Partit Socialista i de Podemos, malgrat que després ens van dir que es van equivocar en el vot, però el fet és que no hem vist cap iniciativa per revertir aquesta greu situació.
Per tant, no tenen sentit aquestes pantalles quan la circulació de mercaderies ha de marxar de la línia de la costa o és que potser les posem perquè no pensem eliminar aquestes mercaderies per la costa, la qual cosa pot provocar una infracció de la legislació de la Unió Europea i la vulneració dels drets fonamentals de la vida, de la salut, de la propietat i del patrimoni històric i del medi ambient.
Per cert, tampoc entenem aquesta postura tant en contra del projecte de DIF per part de Junts, ja que precisament el seu vot al Congrés va ser favorable al ministre Puente quan es van oposar a la seva reprobació.
Per tant, no estaran tan en contra de la seva gestió, quan li donen suport a Madrid. El que han de fer és reprovar-lo i dir-li que abandoni aquest pensament. El conseller Puig ho deia, efecte grafitis. Jo quan estava de conseller de Patrimoni ho deia, posa una paret i tots sabem què passarà. Efecte grafitis.
Afecta túnel, està claríssim. I, certament, la ferida en el territori ja hi és, són les vies. Per tant, el que hem de fer és eliminar-les, ser ambiciosos i eliminar-les. Però, si més no, passar a les mercaderies per l'interior. Però no ho agraegem posant encara unes parets que facin aquesta ferida més greu.
I després, no aprofitem allò que tenim, tenim béns declarats patrimoni mundial. Saben vostès què és la zona de bàfer-son, o zona de protecció, o zona tampon, aquella que tenen els béns declarats patrimoni mundial al rededor?
Utilitzem-la. No es poden posar pantalles com aquesta en una zona on hi ha un bé declarat patrimoni mundial i per extensió a res de la resta de l'espai que hi hagi en les zones properes. Moltes gràcies.
Gràcies, alcalde. Primer de tot, llançar un missatge de tranquil·litat i de calma. Quan ens hem reunit a Madrid i n'hem tingut ja unes quantes com a equip de govern i liderats per l'alcalde, hem estat molt clars.
Evidentment hi ha d'haver una solució als problemes del soroll, però aquesta solució ha de ser amb un consens veïnal i amb un consens polític. I sense això no s'avançarà en la seva instal·lació i és això amb què estem treballant. I evidentment hi ha d'haver una protecció del patrimoni històric en general i de l'amfiteatre segurament en particular, que és el que més li afecta. Per cert, un amfiteatre que tenim monitoritzat des de fa molts mesos, que estem pendents d'ell,
que aquest any farem unes obres d'educació molt importants, però els dic que a dia d'avui no hi ha hagut cap signe de problemàtica que ens hagi de fer patir pel seu estat de conservació. Com dèiem, han tingut diverses reunions a Medif on hem deixat clara la seva postura. La nostra postura ara ve.
Evidentment hi ha d'haver una solució als problemes del soroll que pateixen el conjunt del veïnat que viu a prop de les vies del tren. Però a més és que hem de complir amb aquesta directiva europea que és de l'any 2003.
Aquestes solucions han de ser respectuoses, evidentment, amb el medi ambient, han de ser respectuoses amb la qualitat de vida del veïnat. Però hi ha algunes coses en aquesta moció que ens han fet que no poguéssim votar a favor. Una és que s'acusa l'alcalde de no haver estat al costat del veïnat, quan és més aviat al contrari. Aquest alcalde ha defensat, defensa i defensarà sempre aquests interessos del conjunt dels veïns i veïnes que viuen a l'entorn de les vies del tren perquè no perdin qualitat de vida realment.
en cap moment.
però és que a més hi ha punts a la part dels acords on diu directament què han de dir els informes de la Generalitat de Catalunya quan passi per les diferents comissions, què han de passar a aquestes instal·lacions. I això, per matar la senyora Cendra, nosaltres no podem dir què han de dir els informes tècnics, dels tècnics i tècniques de les diferents administracions. Però que sí, i hem trobat a faltar segurament, i ho diu en algun punt, però jo crec que hem trobat a faltar també
que es digui obertament que la solució real, la solució definitiva a que això no passi, a que no hi hagi aquestes pantalles, és treure les mercaderies de la zona de la costa. I per això el Ministeri del senyor Puente, que tan defenestrat és per al Partit Popular conjuntament, segurament és perquè
les sessions de control els dimecres al Congrés és el seu malson. Però, en tot cas, el ministre Puente i el govern de Pedro Sánchez és qui va posar en marxa l'estudi per treure les mercaderies de la costa i és qui està treballant per treure les mercaderies de la costa. 15 anys de governs de Partit Popular i no hi ha hagut absolutament cap passa al respecte. Per tant, un missatge de tranquil·litat. Un missatge de tranquil·litat que no hi haurà solucions als problemes del soroll, que n'hi ha d'haver perquè
perquè, evidentment, així ho marquen les directives europees, però que aquestes solucions han de ser respectuoses amb la qualitat de vida del conjunt dels veïns i veïnes i amb això estem treballant. Amb evitar aquestes pantalles de 3 a 5 metres o fins i tot més altes que es va plantejar en un inici, ja hi ha noves propostes que van molt més en consens del que s'hauria de fer i, per tant, treballarem en aquest sentit. I, per cert, una última qüestió que s'ha dit que no vam presentar al·legacions al Pla d'Acció contra el Soroll, la fase 4,
evidentment que no ho vam presentar perquè tots hauríem d'estar d'acord, i crec que tots ho estem, que s'han de posar solucions al soroll, i és això el que deia el Pla d'Acció contra el Soroll. Una altra cosa és els projectes constructius que hi hagi en cada moment, que aquí sí que ens trobaran al seu costat. Gràcies. Gràcies. I abans, per al·lusions a una pregunta que em van fer, ja ho vaig respondre en el seu moment, vam tenir una reunió amb el màxim responsable de DIF,
on ens vam venir a explicar, primer de tot, que les al·legacions que vam fer en el seu moment, no el pla d'acció, sinó realment el projecte executiu de la instal·lació, del model de format de...
pantalles i de la ubicació de les mateixes, que no estàvem d'acord. I vam venir a explicar-nos que acceptàvem ells que teníem raó i ens vam venir a explicar un inici de proposta on ja es reduïen els metres d'actuació, on es reduïen els metres d'alçada, on es modificaven els materials o els tipus de pantalla acústica
per un format mixt molt més baixet i d'altres. I el que vam dir és que òbviament no es faria res sense, com ha dit el conseller Ignacio García de la Torre, sense el consens polític i veïnar. Així que, amb tot el respecte, és un debat inexistent. És un problema inexistent perquè no passarà res que no vulguem que passi. I ho lamento perquè és innegable que
el Ministeri en aquest cas està posant molt de la seva part molt de la seva part així que crec que no han de patir i quan deixin de passar mercaderies perquè això acabarà passant per la línia de costa continuaran passant trens de passatgers i també fan soroll també fan soroll és il·lus dir que si només passen trens de passatgers ja no calen pantalles home
Això que ho he escoltat m'hauran de permetre que ets un insult a la intel·ligència. Passem a la següent moció presentada pel municipal Vox per a regular l'accés a les dependències municipals de Tarragona en casos d'ocultació integral del rostre, ni cap burca o altres peces equivalents. Antes de empezar a leer la moción, me gustaría puntualizar unas palabras del señor alcalde
Respecto a lo que ha comentado antes de la ley, ¿a usted tiene claro que el señor Sánchez no hará lo que tenga que hacer para mantenerse en el poder? ¿Que no cambiará las leyes? Porque ya lo han insinuado sus socios de gobierno, la señora Montero, ya lo han anunciado. Hoy ustedes dicen que no, pero ya sabemos todos que tanto usted como el señor Sánchez son expertos en cambiar de opinión. Y pasamos a la lectura.
Hoy presentamos una moción para regular el acceso a dependencias municipales de Tarragona en casos de ocultación integral del rostro, NICAP, BURCA u otras prendas. Las dependencias municipales son espacios administrativos en los que se presta atención directa al público y, por tanto, se ha de garantizar la seguridad de usuarios y empleados públicos. En este contexto, la identificación visual del rostro resulta imprescindible para la verificación de la identidad del usuario y la prevención de suplantaciones, con el fin de garantizar la seguridad de personas y bienes.
La utilització d'aquestes prèvents sin arraig en Espanya, que cubren total o parcialment el rostro, com el vell integral islámico, niqab o burqa, impide objetivamente dicha identificación visual i dificulta el cumpliment de les funcions públices mencionades, amb independència de la motivació personal, cultural o religiosa de qui les porté. La regulació que es propon en aquesta moció és aplicable a qualsevol prèvents, religiosa o no,
Que produzca el mismo efecto de ocultación facial, como puede ser un pasamontañas o un casco. El Ayuntamiento está habilitado para restringir o prohibir el acceso a dependencias municipales y el uso de servicios públicos locales, siempre que se persiga una finalidad legítima, necesaria y proporcionada, y respete el contenido esencial de los derechos humanos.
Como todos sabemos, la presente regulación no se extiende a la vía pública, ya que el Ayuntamiento carece de competencia para imponer restricciones generales de vestimenta. Por todo ello, este grupo ha presentado una serie de acuerdos que, resumiendo, vengo a decir. No permitir el acceso o permanencia de independencias municipales a personas con prendas que oculten total o parcialmente el rostro, como NICAP, BURCA u otras prendas similares.
Quedan excluídos de la aplicació d'aquesta regulació els supostos debidament acreditats per raons mèdiques, motivos de salut pública o exigència de seguretat laboral. La present regulació no resulta aplicable a la vía pública.
redactar y aprobar un reglamento o norma interna que regule el uso de las dependencias municipales y, por último, dar publicidad de esta regulación. Expuesta esta moción, espero y deseo que en este Pleno hoy no ocurra el lamentable espectáculo ofrecido en el Congreso de los Diputados hace unos días donde algunos partidos no han defendido a las mujeres. El tema es serio. Para muchas mujeres no es una elección libre, es una imposición que las margina y las somete bajo una cárcel de tela.
A los señores de Esquerra les recordaré que hasta el señor Rufián ha reconocido que el Burca es una salvajada y que como izquierda que son laica, no pueden permitir que se invisibilice a las mujeres de esa manera. Y a los señores de Junts, salvo sorpresa, tengo claro que votarán en contra para en el próximo pleno presentarla a ustedes, porque Alianza Catalana les están comiendo los pies. Les aseguro que de hacerlo nosotros la apoyaremos, porque somos coherentes, nos preocupan las mujeres y el sentido común es nuestro faro.
Dito esto, las mujeres de Tarragona nos merecemos vivir en plena libertad y con seguridad. Muchas gracias.
Ah, cuestión d'ordre? Sí.
Gràcies, alcalde. Només per una qüestió d'ordre. I és que, abans de decidir si es debata o no, a mi m'agradaria fer un parell de plantejaments al secretari sobre aquesta moció, perquè crec que pot ser aclaridor si cal debatre o no la moció, i per tant li demanaria que em permetés dirigir-me al secretari. Jo, secretari, voldria saber si jurídicament en aquesta institució que és l'Ajuntament de Tarragona i quan se li proposa una nova normativa,
És a dir, si algú entra a una dependència municipal amb la cara tapada i se l'ha d'identificar, si això legalment ja existeix. Si és un tema de dificultats d'identificació, sigui quin sigui la prenda, si els serveis municipals tenen aquesta potestat.
La identificació personal només és obligatòria quan se fa un tràmit administratiu. O sigui, si una persona ve a fer una demanda, una instància, el que sigui, s'ha de saber que és aquesta persona i per tant és necessari que s'identifiqui. I absolutament en tots els casos s'identifica, o sigui, no han tingut mai cap actuació contrària. Només no és necessari per accedir, sí que és necessari per fer el tràmit de sol·licitud.
El que són les sol·licituds per demanar o per recórrer o per desistir a tràmits o a drets, requerim sempre, perquè ho requereix la llei, l'acreditació, la persona, la identificació. Pels actes de tràmit no es requereix. Per tant, si una persona vingués, per exemple, a presentar unes al·legacions a un expedient iniciat, no requerim la identificació perquè la llei no requereix la identificació.
Però en la gestió de tràmit, si hauria d'entrar una instància, s'ha d'identificar. En qualsevol cas s'hauria d'identificar. I per altra banda, tenim en aquesta institució problemes? Ens ha arribat a la secretaria si tenim algun problema amb aquest tipus de situacions en què gent amb la cara tapada estigui generant disfuncions dels serveis. Hi ha alguna qüestió?
No, és molt anecdòtic. Bàsicament, ens ha passat alguna vegada amb l'OMAC de Torreforta, de venir gent amb la cara totalment tapada, però quan aquestes persones s'han fet el tràmit i se'ls ha requerit la identificació, no han tingut cap problema en identificar-se, en mostrar la cara. Per tant, no hem tingut ni un sol supòsit de problemàtic en aquest sentit a l'Ajuntament de Tarragona.
Gràcies. Jo en aquest sentit li demanaria a la consellera Vox. És a dir, en aquesta ciutat no tenim un problema d'això i regular coses que no generen dificultats ni que hi ha previsió que les generin em sembla que és un error. Jo li demanaria a la consellera Vox que vull retirar aquesta moció.
que la reflexioni d'una altra manera i que si vol fer una cosa més vinculada a qüestions religioses, que em sembla que pel que ha sentit al final de la moció n'ha vinculat, ho fes així. Li demanaria, sisplau, que retires aquesta moció perquè no soluciona cap problema real en aquesta ciutat. Gràcies. Entenc que la qüestió d'ordre, a part d'una matització i d'uneïtat o no respecte a una problemàtica real,
que vol parlar aquesta moció és que la retiri entenent que no existeix aquesta problemàtica. És la seva decisió, consellera, fer-ho o no? Vol retirar la moció en aquest sentit? No? Perfecte. Doncs... No, ja ho verbalitzo jo en aquest cas, que es vol mantenir la... No, no fa falta. És igual que el sentit del vot quan el diguen vostès i ho repeteix el senyor secretari. Grups que vulguin intervenir, doncs, en fase de debat,
Conseller Duque i en Comú Podem. Conseller Duque, com vostè vulgui.
Sí, gracias por dar la palabra, señoría. Vuelvo a hablar en mi nombre y en nombre del señor Gómez. Es curioso cómo este grupo político tiene la doble habilidad de llevar el relato a lo simbólico, así de forma rápida, para empezar a correr en sentido contrario al más elemental de los sentidos, que es el sentido común. Es decir, no deja de sorprenderme.
Es evidente que la Administración, cuando tramita expedientes con efectos jurídicos, puede y debe verificar la identidad de las personas. Eso no es una cuestión ideológica, no haga de ella una cuestión ideológica. Es una exigencia básica de seguridad jurídica y de funcionamiento normal de cualquier institución pública.
Estupenda la aportación del señor secretario hoy cuando nos dicen que en Tarragona, vuelvo a tirar de estadística, es insignificante los problemas al respecto. Pero bueno, creo que la cuestión no es si se debe o no se debe verificar la identidad de las personas, sino cómo se regula esa verificación.
El texto que se nos presenta hoy se limita a establecer la obligación de identificarse cuando sea necesario. Establece una prohibición general de acceso o permanencia en dependencias municipales a quien oculte total o parcialmente el rostro. Esa redacción es amplia, es rígida y carente de matices.
Y aunque anuncien en su parte dispositiva el principio de proporcionalidad, como le decía al principio, no se aplica. No preven ustedes mecanismos alternativos de identificación y no concreta protocolo alguno de aplicación. No se trata de negar la posibilidad de identificación, sino de evitar, como pretende o parece, pretender que la solución sea más restrictiva, aun que el problema que pretenden resolver. Este concejal meditó mucho proponer enmiendas que además serían sencillas,
como sustituir la prohibición general por la obligación de identificarse cuando proceda, introducir expresamente el principio de proporcionalidad, habilitando protocolos respetuosos, como espacios reservados o identificación por personal del mismo sexo, si fuese necesario. Enmiendas estas, que tampoco son ideológicas, sino mejoras técnicas para reforzar la seguridad jurídica de la propia moción. Pero está claro que la moción que presentaron ustedes es generalista, es decir, la presentaron en todos los ayuntamientos donde todavía tienen
representación y además tendenciosamente conflictiva, pensada y propuesta para marcar posición política y obtener rédito electoralista y no para mejorar el funcionamiento de la administración. Nuestra obligación es votar siempre conforme criterios de legalidad, proporcionalidad y buena administración, no alinearnos con extremos ni reforzar dinámicas de confrontación como la suya. Por eso votaremos que no, señor. Gràcies, conseller Duque. En nom d'en Comú Podem.
Gràcies, alcalde. Senyora Gómez, miri, jo quan va presentar la moció, que la vaig veure territorialitzada, vaig pensar, potser ha sigut coincidència, allò del Congrés i allò de Tarragona. Clar, ara veig que ja en la seva intervenció ha deixat, clar que no, que tenia un encàrrec del senyor Bascal i del senyor Frigodedo, perquè ens conti aquí quines coses hem de fer com a ciutat. Perquè...
L'ha passat per xat GTP, però l'emoció em ve d'arriba, com sempre. Perquè, a més, aquesta emoció ha quedat clara, que no ve d'un problema real, ve d'un problema que s'inventen. Perquè vostès són especialistes en generar conflictes, són especialistes en enfrontar la gent, són especialistes en generar soroll perquè no parlem de les coses importants. Perquè vostè amaga darrere del feminisme, vostè, vostè, darrere dels tres de les dones,
Un munt de barbaritats. I sí, el Burka és una salvatjada. Però és que si vostè estigués fent política a l'Afganistan, jo l'entendria. Perquè allà...
És evident que hi ha un problema. És evident que s'oblida la gent. Per cert, abans que rellessin els seus amics llanquis a l'Afganistan per parar el creixement de la Unió Soviètica, les dones anaven amb la cara destapada. Gràcies als seus amics llanquis van arribar els talibans. I gràcies als seus amics llanquis avui Afganistan té la situació que té. I és un símbol del burka. Gràcies a vostès i als seus amics llanquis. Perquè en realitat, i m'agrada molt com ho diu el senyor Junqueras,
Vostès són franquícies del trampisme. És el que són, són una franquícia. Perquè ni tenim cap crisi de seguretat, ni tenim cap problema amb l'investiment en aquesta ciutat, i el que sí que tenim, però mai, mai, mai, mai, mai, mai, li sento una paraula dir, és tenir un problema amb les necessitats de la gent.
Jo no li he sentit ni una sola paraula en aquest ple per reforçar els serveis públics. Ni una. Ni una per queixar-se que el fons de contingència de Matxa funcioni. Ni una per demanar que el transport públic d'aquesta ciutat funcioni amb regularitat, amb puntualitat i amb espai per la gent. La gent del seu barri, igual que el del meu. No li he sentit dir ni una sola paraula sobre el COAP. Ni una. Ni una sobre l'ictus. Ni una.
ni una paraula de les coses que afecten la gent d'aquesta ciutat. I ens ve aquí amb una emoció, que no la catalogarem perquè m'ho faran retirar, l'adjectiu que li posaria, que és avergonyant. Perquè és bé fer un vídeo.
Ve a fer un vídeo perquè el jefe Abascal la vea, a veure si me pone de número 1 las siguientes, perquè su Pedro Sánchez igual le gana la partida con el tiquet electoral. No sé la fiesta que faremos en les próximes eleccions, els ciutadans, quan duguem si Pedro Sánchez, en què partida, juega. Senyora Gómez, sisplau, una mica de serietat.
Sempre parlen d'identitat. Saps què va passar en aquest país? Va haver un temps que la senyora Ferrusola, els que havien vingut de fora, ens deien que anàvem a fer substitució cultural. La substitució cultural en aquest país no se la van inventar vostès, se la va inventar la gent de Convergència i Unió, que plantejaven amb el partit de la senyora Ferrusola que deia que els veníem a substituir els extremenys, els andalusos, els gallecs, que no veníem a substituir ningú.
que venim a fer créixer el país. No va passar el senyor Anglada, no va passar la senyora Ferrusola i vostès no passaran. No passaran, posin com es posin. I les eleccions, és veritat que les autonòmiques els està dient que pugen. Però no es mengen el vot de l'esquerra, es mengen el vot de la dreta. Perquè l'esquerra, el Partit Socialista, no vota. I la nostra necessita noves realitats. I necessita noves il·lusions que facin veure que no només va de contenir-los, sinó de fer una agenda social de vot per aquest país.
Senyor Gómez, per aquestes coses no cal que surti aquí. Gràcies, conseller. Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. No. Senyor Francisco Javier Gómez León. No. Senyora Elvira Vidal Sensi. No.
Grup municipal Tarragona en Comú Podem? No. Grup municipal Junts per Catalunya? No. Grup municipal de Vox? Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la moció...
Per 5 vots a favor i 22 vots en contra. Moltíssimes gràcies, senyor secretari i grups, que vulgui intervenir en explicació de vot. Consellera Vidal, Junts, Vox, Partit Popular, Esquerra Republicana i Govern. Consellera Vidal, com vostè vulgui. Gràcies, consellera. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies, senyor alcalde. Molt ràpidament. A Junts ho tenim molt clar. Ni cap, ni extrema dreta, ni burca, ni Vox, ni xador, ni populisme autoritari, ni IHAP, ni sectarisme ideològic d'esquerres. Punt i final. Senyora Gómez, vostè m'ha fet anar al despatx a treure'm les sabates a veure com tenir de menjats els peus.
I li asseguro que els tinc íntegres. No me'ls mossega ningú. I finalment, senyor Collado, abans no sé qui deia que algú d'aquesta casa sempre en el ple sempre ha de sortir a la paraula Pedro Sánchez.
Però vostè, si no parla de convergència en el ple, no és feliç. Escolti, no barregi, no confongui una opinió personal d'una senyora que al final no tenia cap càrrec institucional amb el posicionament ideològic del que va ser el meu partit aleshores. Gràcies. Gràcies, conseller. Nom de Vox.
Acta del 14 de juny de 2010 d'Este Ayuntamiento de Tarragona. Punto ocho siete. Moció presentada conjuntament pels grups municipals de Convergència i del PSC per impulsar un reglament d'usos dels edificis municipals a fi de garantir l'identificació de les persones. Moció aprovada per tots els grups d'Este Consistorio. PP, Convergència, PSC... Puedo nombrar els nombres.
Solo saps tu, Esquerra. La utilització del vel integral dificulta la identificació i la comunicació. Tot plantejant un problema de seguretat. Lo pueden recoger, lo pueden ver en la pàgina oficial de l'Ajuntamiento. Por lo tanto, 16 años después, ¿qué ha cambiado? ¿Qué ha pasado? ¿Por qué ahora ustedes votan en contra? Cuando la seguridad, y estamos hablando de un tema de seguridad,
No ha mejorado. Estamos peor que antes. Estamos en nivel 4 de alerta antiterrorista. Dos atentados muy graves con muertos en Barcelona y en Cambrils. ¿Será que ustedes no quieren ofender para captar el voto de ya sabemos quiénes? ¿O acaso ustedes permitirían que alguien entrara en este ayuntamiento con un pasamontañas? ¿Yo misma podría hacer aquí la lectura de la moción con un pasamontañas?
¿Dónde queda el feminismo de despacho? ¿Dónde quedan los derechos de esas mujeres cuando son perseguidas o asesinadas en Irán y Afganistán? ¿Dónde están las declaraciones institucionales, señoras? Para la izquierda, la minifalda es una cosificación de la mujer, mientras que taparse la cara es una demostración de autonomía del género femenino islámico.
Señoras, ¿en qué momento ustedes decidieron dar la espalda a su propia cultura para acoger otra totalmente contraria que denigra a la mujer y también a ustedes? Qué fácil y qué hipócrita es ser feminista en Tarragona. Ay, señor Duque, aquí el único que corre, pero volando y en sentido contrario es usted. El nombre del Partido Popular.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, pensem que aquesta moció l'hem votada a favor, com hem vist, però pensem que és incomplerta. Ara parlava la senyora Gómez, per exemple, de passar a muntanyes, era el que jo li anava a dir, o una careta, per exemple, perquè no oposa també a la seva moció. Diu, entre d'altres, no, no, digui-ho.
Un burca, un nicap, un passamuntanyes, una careta, qualsevol cosa que tapi la cara de la persona que es té a identificar. De fet, aquest debat no és nou. Aquestes setmanes s'ha debatut al Congrés i pròximament també es debatirà al Parlament amb una iniciativa precisament del Grup Popular.
Diem que no és nou el debat, perquè a Europa ja hi ha nou països que prohibeixen el portar aquestes peces que oculten la cara de les persones. Són França, Bèlgica, Àustria, Dinamarca, Suïssa, Portugal, Països Baixos, Alemanya i Bulgària. Ja ho prohibeixen. La majoria en espais municipals i governamentals. Alguns...
Van una miqueta més enllà. Però la impulsora a França ja el 2014 va avalar la norma amb l'apartat que faltaria amb aquesta moció. I és la línia en què defensarem una iniciativa al Parlament la setmana que ve. És el dret de les dones.
Perquè sap què passa, consellera Gómez, la seguretat és, sense dubte, molt important, però també ho és la dignitat de les dones, que sembla que no els importa tant a vostès. Perquè cap dona ha de tapar-se, no ha de cobrir-se el seu rostre. No és una qüestió en contra de cap religió, sinó en defensa de la dignitat de la dona i, per conseqüència, també en defensa de la seguretat.
Aquests són símbols de submissió, invisibilitat que s'imposa sobre el cos de les dones per ocultar la seva identitat i, en general, no es pot normalitzar que una persona oculti el seu rostre i menys en edificis o espais municipals on les forces de seguretat o funcionaris han de comprovar les cares de les persones. Passa el mateix, com els hi deia, amb els passamuntanyes, caretes o qualsevol altre element. És un debat complex que cal abordar amb serietat i rigor.
Recordem que l'any 2010 el govern socialista a l'Ajuntament de Lleida va aprovar una ordenança semblant a la que avui proposaria aquesta moció i posteriorment el Suprem la va tombar no per el que deia en si, sinó per el que no deia, que era que se centrava únicament en el burka i el nicap, deixant altres elements que ocultaven també la cara de les persones i també parlava de tot el que era respecte a les dones.
Per tant, no volem que cap persona, cap dona, es vegi obligada a cobrir el seu rostre i que la seva dignitat es vegi compromesa. Per això creiem que seria important afegir aquesta consideració a la seva moció, senyora Gómez. I amb tot l'efecte, conseller Collado, mai es pot dir que no tenim cap problema ni el tindrem quan parlem de seguretat. Experiències hem tingut, els fallos, les fallides de seguretat sempre hi poden ser-hi. Per tant,
Ni una cosa, ni cap, ni burca, ni bassamuntanyes, ni caretes, ni res que ho oculti. I sobretot, el FIALCAP és una eina que donem als funcionaris a la casa i a les nostres forces de seguretat per poder no sentir-se violentats a l'hora de demanar-li a una persona que s'identifiqui. És important en un espai municipal com és l'Ajuntament o qualsevol altra dependència que depengui de l'Ajuntament. Moltes gràcies.
En nom d'Esquerra Republicana. Gràcies, alcalde. El grup municipal d'Esquerra Republicana a Tarragona ha votat en contra d'aquesta moció perquè, com ja s'ha dit, no és jurídicament viable i també perquè no és necessària. Sobretot també perquè va en contra de les drets fonamentals i de la convivència que defensem a Tarragona.
En primer lloc, aquesta proposta parteix d'una base legal equivocada. Actualment no existeix cap llei estatal ni catalana que prohibeixi el burca o el nicap en espais públics. I per tant, un Ajuntament no té la potestat per establir una prohibició general com la que es planteja. Com ja s'ha dit abans també, el Tribunal Suprem ja va donar una ordenança similar a Lleida perquè limitava la llibertat religiosa, sense cobertura legal,
Quan parlem d'indumentària parlem de drets fonamentals que no només poden ser limitats per una llei orgànica. I aquí volem ser clars i coherents també amb el debat que existeix dins de l'esquerra, que ha expressat una crítica política i feminista molt dura contra el Burka.
qualificant-lo d'una pràctica que pot invisibilitzar les dones des d'una mirada laica i d'igualtat. I aquesta reflexió és legítima i forma part del debat social. Però una cosa és el debat ideològic i feminista i una altra molt diferent és utilitzar-lo per justificar iniciatives de l'extrema dreta que retallen drets i assenyalen col·lectius sencers. En segon lloc, aquesta moció...
que explícitament assenyala peces com el Nicap o el Burka, es presenta com una regulació neutra, però constitueix un relat que vincula religió amb inseguretat i immigració amb sospita. Aquest paral·lelisme és injust i perillós perquè trenca la convivència i alimenta prejudicis que no tenen res a veure amb la realitat de Tarragona.
La nostra responsabilitat és garantir l'accés als serveis públics, no posar-hi barreres totalment simbòliques. També volem fer una reflexió respecte al feminisme. La defensa dels drets de les dones no pot servir d'excusa per impulsar polítiques discriminatòries. Si ens preocupa la llibertat real de les dones, el que cal és més educació, més serveis socials i més polítiques d'igualtat, no prohibicions generals que poden acabar excluent-hi els espais públics.
I finalment, aquesta moció no respon a cap problema real a la ciutat de Tarragona. Els reptes de Tarragona són l'habitatge, la sostenibilitat, la cohesió social i els serveis públics. Propostes com aquesta només poden generar por i polarització. Moltes gràcies. Gràcies, conseller. En nom del govern, consellera Mangini.
Gracias, alcalde. Antes que nada, y señora Gómez, para que deje de mentir y de manipular a la opinión pública.
Quiero aclararle esto que parece inquietarle mucho a su partido y a usted respecto al Burka. Las personas de este gobierno, del gobierno de esta ciudad, estamos totalmente en contra del Burka. No nos gusta, no lo apoyamos, no lo promovemos, no lo consideramos una prenda que otorgue libertad a la persona que lo lleva. Es simplemente una forma más de opresión, una más. Como dijo nuestra compañera diputada Andrea Fernández en el Congreso, en el debate del día martes,
Las mujeres socialistas no queremos para las demás lo que no queremos para nosotras. Aclarado esto, hemos votado que no a la moción de manera rotunda y les explicaré por qué.
Creemos que la emoción es una trampa. Es un lobo con piel de cordero que pretende disfrazar de preocupación por las mujeres lo que es un nuevo intento para promover el odio, más concretamente la islamofobia. Conocemos perfectamente esta táctica de Vox porque ya no engaña a nadie y no permitimos que las mujeres sean tomadas como excusa.
Si realmente les preocuparan las mujeres, comenzarían por reconocer la violencia de género estructural que existe en nuestra sociedad y no estar continuamente criticando los recursos que destinamos a combatirlas. La violencia ya sabemos que se manifiesta de muchísimas maneras, física, psicológica, económica, médica, institucional, vicaria.
Incluso violencia se ejerce también a través de ciertos pseudos medios de comunicación que señalan a las mujeres por su manera de vestir, cosa que usted también ha hecho hoy, o por expresar libremente sus opiniones, como hemos visto en los casos evidentes de Sara Santolalla o Elena Reines.
Este es el camino que ustedes han decidido transitar, generar miedo, odio y división mediante el racismo y la xenofobia, especialmente entre las clases trabajadoras. Quieren hacer creer a la ciudadanía que existe un problema
que hoy el secretario lo ha dejado medianamente claro, en realidad no existe o es muy residual, para justificar su proyecto político de extrema derecha. Y en eso no entramos ni participamos, porque todos lo sabemos. Hoy por hoy esto no es un problema en nuestra ciudad. Sí lo es, en cambio, el machismo y su negacionismo.
¿Cuántas mujeres con velos ha visto usted por Tarragona? Yo en muchos años que llevo aquí solo he visto una en la zona de las Gavarras y no sé si se habrá sido residente aquí. Incluso ante esta moción he consultado a los equipos de trabajo, por ejemplo, del IMSS o de centros cívicos y no hay mujeres usuarias de servicio social ni madres que participen o lleven a sus hijos a los centros cívicos que lleven burka ni velo integral. Esto está inventado.
Y aún así hablamos de identificación en edificios municipales, también lo ha aclarado el secretario, no hace falta decir demasiado, pero hay una ley de seguridad ciudadana que en el artículo 16 ya regula casos como este, es decir, casos que es necesaria la identificación.
Lo mismo pasaría en caso que alguien entre con un pasamontaña o un casco o una careta a hacer un trámite administrativo. Prendas que, por cierto, son tristemente habituales en algunas de las manifestaciones de su partido, donde sí vemos violencia que a usted sorprendentemente no le inquieta ni le parece inseguro, pero a nosotras sí.
Desde la Conselleria de Igualdad y Feminismo trabajamos estas cuestiones cada día, especialmente con mujeres inmigrantes, y sabe que la inmensa mayoría rechaza el velo integral, sobra decirlo. Además, también hay una sentencia del Tribunal Supremo del año 2013, mucho antes que existiera Vox,
que ya advirtió del riesgo que supondría una prohibición como la que ustedes hoy proponen, más allá de las competencias que de verdad no nos tocan, pero proponen una prohibición. Una prohibición es dar pasos para atrás, es más aislamiento y más encierro de las mujeres en este caso, además de la cárcel de tela, la cárcel familiar en su entorno más inmediato.
El machismo no viene solo de fuera, está aquí, es estructural, está en todas partes, está incrustado en comportamientos, en micromachismos que solo pueden abordarse desde políticas públicas de igualdad y de integración. Y estas son las políticas que nosotros intentamos desarrollar.
Si de verdad le preocupan las mujeres, nos acompañaría alguna vez en los minutos de silencio que hacemos cada vez que una de nosotras es asesinada. Ya sé que son gestos simbólicos e insuficientes, pero muy necesarios para visibilizar esta tragedia social que nos sigue preocupando y ocurriendo durante todos los años.
También debería saber que no solo hacemos minutos de silencio, no nos quedamos de brazos cruzados ante esto, desplegamos políticas públicas. En el caso de Tarragona atendemos, orientamos y acompañados a las mujeres y a las familias víctimas de violencia a través de los servicios del CIAT y el Lesbión. Por todo esto hemos votado que no.
Porque no vamos a permitir ni ahora ni nunca que el extrem derecho utilice a las mujeres como excusa para dividir, enfrentar y generar un odio que no existe. Y una cosa más, ser feminista en Tarragona no es ni fácil ni difícil, es un orgullo. Sobre todo es un honor si tienes alguna responsabilidad pública y puedes aplicar alguna política feminista, como es el caso de mis compañeros y compañeras de gobierno y el mío propio. Muchas gracias. Moltísimes gracias, consellera, per la seva brillante intervención.
Passem ara a la moció presentada pel grup municipal del Partit Popular per reclamar actuacions urgents al barri de Bonavista, que ha estat també objecte d'esmena i posada en coneixement de tot el consistori. La defensa, la consellera Martorell.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Sí, l'esbena va ser un error a la transcripció i per això la vam esmenar en aquest cas en l'any que era en comptes del 23 i el 25.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Com estem fent darrerament, volem traslladar l'opinió pública i també mediàtica, per tant, posar a la palestra els problemes que detectem a la ciutat de Tarragona. Aquest mes de febrer volem parlar dels problemes que hi ha al barri de bona vista. És per aquest motiu que presentem aquesta moció per reclamar actuacions al barri.
El barri de Bona Vista ha estat històricament un barri viu amb un fort teixit veïnal i associatiu i amb una identitat pròpia i amb una sèrie d'activitats que han omplert de vida el barri. Comerç de proximitat, espais de trobada i una participació ciutadana, que en definitiva ha estat clau en el desenvolupament de tota la ciutat de Tarragona.
Però, com venim d'anunciar en els darrers anys, la ciutat està patint un abandonament i una manca de voluntat en mantenir-la en bones condicions. S'està degradant i bona vista no és una excepció. El barri presenta un asfalt deteriorat, els elements urbans en general presenten una manca de manteniment notable, el mateix amb la il·luminació i, en conseqüència, hi ha zones on hi ha més sensació d'inseguretat per a aquesta deficient il·luminació.
Són uns problemes que s'han extret a tots els barris i zones de Tarragona. Però els veïns i les veïnes són molt crítics amb aquesta situació i denuncien aquesta insalubritat amb els carrers que es va produir amb la problemàtica de les brosses i que a vegades encara en alguns punts se segueix produint, voreres amb molt mal estat, espais comuns, en deficient estat.
Sabem que amb el nou contracte de la brossa tot se suposa que millorarà, però el barri necessita més certeses que promeses. Promeses com la vigilància dels contenidors, que es faria amb bicicleta. Els veïns ens pregunten on està la bicicleta de vigilància dels contenidors. Ells no l'han vist, nosaltres tampoc.
Pel que fa a la seguretat, a banda de la millora de la il·luminació, es necessita més presència policial i un cop més demanem la comissaria oficina de la Guàrdia Urbana de proximitat, perquè és elemental per apropar la policia, la ciutadania i de pas allunyar els delinqüents. És senzillament un tema dissuasori.
En aquesta moció, a més de denunciar i reclamar millores en general en totes aquestes qüestions que estem nomenant neteja, bon espai públic, asfalt en bon estat, voreres i seguretat, els veïns i les veïnes tenen queixes concretes com el parc de l'Església, que es troba tancat per problemes de seguretat amb les instal·lacions,
però que malgrat això les tanques es troben en moltes ocasions obertes amb el perill que això comporta perquè s'obren les brides que les tanquen.
A més, una de les fonts més destacades de la Rambla de Bonavista no funciona des de la pandèmia. Potser és hora d'arranjar aquest element tan important i més ara que ja s'acosta l'època estiuenca. Sabem que el govern està esperant que arribin unes peces per arreglar-la, però està passant massa temps. Com diem, no funciona des de la pandèmia. Potser val més la pena canviar la font que ve d'esperar les peces, que tant temps es necessita per trobar-les.
I l'altra de les qüestions és que els veïns i veïnes ens reclamen la qüestió de la representatilitat veïnal. I és que, segons ells, la Junta de l'Associació de Veïns està caducada des del 21 de gener del 25, sense que hi hagin hagut eleccions per renovar-la. Segons aquestes queixes, això ha provocat certa situació d'incertesa en la gestió, que la comunicació amb els veïns i veïnes sigui pràcticament inexistent i que debiliti les activitats del barri.
Amb tot això, els veïns anuncien que l'Ajuntament ha continuat reconeixent aquesta junta caducada, fet que genera aquesta incertesa. Per tant, totes aquestes demandes, i davant d'elles, instem a l'Ajuntament a elaborar i executar un pla integral de manteniment del barri de Bona Vista, que inclogui la reparació de voreres, asfalt, mobiliari urbà i enllumenament públic,
a incrementar també la neteja viària i el manteniment dels espais públics, a reforçar la presència de la Guàrdia Urbana amb patrulles coordinades i amb la instal·lació de la comissaria o oficina de proximitat al barri, garantir la vigilància i el control dels espais sensibles com contenidors, parcs i zones comunitàries, tal com s'havia anunciat, i actuar també al parc de l'Església i posar en funcionament la font de la Rambla de Bona Vista. Bona Vista reclama recuperar el barri
I això és el que volem des del grup municipal del Partit Popular. Volem recuperar el barri, tornar a generar l'activitat que sempre ha tingut, la seguretat i l'orgull de pertinença d'aquesta zona de la ciutat. I això només és possible amb un ajuntament present, amb els seus municipals i totes les seves necessitats del barri ben gestionats perquè funcioni tot correctament. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. Grups que vulguin intervenir en fase de debat.
Passem a votació, senyor secretari. Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Abstenció. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí.
Sí. Grup municipal del Partit Popular? Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, s'aprova per 16 vots a favor, 8 vots en contra i 3 abstencions.
Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que volen intervenir en fase d'explicació de vot. Conseller Gómez, consellera Vidal, en Comú Podem, Junts, Vox, Partit Popular, Esquerra i Govern. Té la paraula el conseller Gómez.
Bones días, otra vez. La moción que hoy nos trae el Grupo del PP habla de carencias de mantenimiento, seguridad, presencia institucional y de dignidad urbana en el barrio Bonavista.
Mire, cuando las aceras están deterioradas, cuando el asfalto se degrada, cuando la iluminación genera zonas de sombra, cuando la sociedad se acumula y los espacios verdes pierden cuidado, no estamos ante detalles menores. Estamos ante indicadores claros de que la ciudad no está funcionando como debería.
Las cidades no se degradan de golpe, se degradan cuando el mantenimiento deja de ser prioridad. Bonavista no puede sentir que es un barrio de segunda dentro de Tarragona y el mantenimiento básico no puede depender de ciclos políticos ni de culturales ni titulares. La limpieza, el alumbrado, los parques, el mobiliario urbano son la política municipal más elemental y cuando falla lo elemental, falla la confianza. Dentro de ese conjunto de peticiones,
contiene esta moción, aparece también la seguridad. Y es lógico, porque el deterioro urbano y la sensación de inseguridad suelen caminar juntos. Por eso siempre el señor Duque y yo hemos apoyado el refuerzo de la Guardia Urbana, la ampliación de la plantilla y todos los medios técnicos necesarios para su mejora.
perquè sense seguretat no hi ha llibertat. Però també és veritat que tampoc hi ha llibertat si l'espai públic està degradat. En quant al teixit vecinal, la representatitud de ser democràtica i transparente, però també respetuosa amb l'autonomia asociativa. L'Ajuntament ha de garantir interlocució real, no interferència.
Lo que los vecinos de Bonavista reclaman, y así lo recoge la moción, es algo muy sencillo. Que el ayuntamiento esté presente de forma constante y no reactiva. Que el barrio vuelva a sentirse cuidado, escuchado y respetado. Y eso no es extraordinario. Es gestión ordinaria bien hecha. Por todo ella y por coherencia con nuestra defensa de la seguridad y del mantenimiento estructural y de la igualdad entre barrios, nuestro voto ha sido sí. Muchas gracias.
Moltíssimes gràcies, conseller Gómez. Consellera Vidal. Molt bé. La consellera Cels Parc l'ha presentat una moció sobre voluntariat.
En realitat, una associació veïnal no deixa de ser una entitat voluntària, que és la que homogenitza i cohesiona el barri. Des d'aquí voldria donar gràcies a l'associació de veïns. I és veritat que ha de ser, sens dubte, una associació, com totes les altres, de composició democràtica.
La consellera que els parla el mandat anterior va abordar diferents qüestions i és veritat que abans de cometre una obra de remodelació s'ha de fer manteniment. I el manteniment fa que la gent, els veïns, els usuaris, ho respectin i ho tinguin com a seu.
Una de les coses que ajuda a tenir el teu barri com a teu són les plantades col·laboratives que des de Parcs i Jardins es feien barri per barri i als centres educatius i escoles. Des de llavors no se n'ha fet cap, però a Bonavista n'hi ha unes quantes a les quals van col·laborar gent de fora, gent d'aquí, gent jove i gent gran. Això és el que ajuda a cohesionar els barris. Es va construir una rotonda al carrer 22 amb el 12 a l'accés.
Es va fer l'arranjament de la font, de diferents fonts. Es va fer l'enjardinament a la part posterior del centre cívic. Es va enjardinar traient vehicles i recuperant aquest espai per a les persones al carrer 1, a prop del camp de futbol. I amb el PP10 es van millorar també els accessos. Però cal abordar una qüestió inajornable.
com ara és la connectivitat amb la canonja i l'aparcament del carrer 26 i tot el pla de voreres que hauria de donar continuïtat i tancament al barri. Aquestes accions són les que jo considero que no són cares, no són unes grans despeses per les arques municipals i són el que hauria de ser el nostre dia a dia, que és el microurbanisme.
que això és el que fa guanyar qualitat de vida als veïns i tindre estima pel seu barri. Moltes gràcies.
Gràcies. Nosaltres ens hem abstingut a la moció, lògicament ho he explicat mil vegades en el ple, però abstenir-nos vol dir deixar fer perquè creiem que en el seu conjunt la moció no està malament. Però sí que és veritat algunes coses. És a dir, un, hi ha una partida específica per fer això que demanen els pressupostos d'aquest any.
que a més va estar pactada pel nostre grup municipal amb aquesta necessitat de revisar el dia a dia del barri. Hi ha una cosa que en la proposta d'acord, en la seva primera proposta d'acord, diu un ple integral de manteniment.
Jo crec que els plans integrals, cuidem-ho, perquè si comencem a demanar plans integrals, al final la gent tot se'ls confon. I en la propera convocatoria de llei de barris, de plans integrals, potser s'entén que hem aprovat també fer-ne una bona vista. Que no qüestiono que el necessiti, però és que ens hem compromès amb Sant Salvador i per tant això pot generar dificultats.
Si em permet ser una mica més àcid, tenim el perill que aquesta precampanya llarga que ens ve de camí acabi sent una mica una campanya 12 meses, 12 barrios, allò recuperant l'històric de Telecinco. Ho dic perquè anem...
Si ens posem el model doctoral, després li faré la conya de 12 mesos, 12 centres cívics també. Aquí anem marcant perfils tots i és el moment que toca, però clar, hem de tenir cura perquè al final, si és veritat, els acabem plantejant.
Una qüestió, ja que tinc temps de més, una qüestió que potser la gent de la ràdio no ha vist i que la tele potser no ha gravat, conseller Cendra, és veritat que a mi parlar de Convergència sempre m'agrada perquè és el que explica millor
l'oposició, el punt més llunyà, fins i tot just abans de l'extrema dreta, entre les polítiques d'aquest país, entre nosaltres i vostès. Perquè això de Junts ens ha espistat una mica. Però el que no ha vist la gent de la ràdio, ni ha gravat segur la tele, és que quan he anomenat Ferrusola, allò s'ha posat recte. No diré que se senti guau, que també, però s'ha posat recte. Per tant, l'esperit Ferrusola ens fa fer allò que de vegades no diem en públic. Una abraçada.
En noms de Junts per Catalunya. Gràcies. Senyor Collada ja sap que l'aprecio, senyor Barrufet Graciós d'aquest plenari. Bé, el nostre vot ha estat favorable, però favorable en memòria.
Nosaltres no votarem mai en contra de millorar Bona Vista, parts, rambla, equipament, seguretat són necessaris i el veïnat fa temps que els reclama. Però la millor manera de defensar els ciutadans de Bona Vista és escoltar-los, que no dubto que segurament la senyora Martorell ho fa, però després negociar amb el govern les partides pressupostàries per fer realitat les seves demandes. I això vostès no ho fan i ho fa Junts per Catalunya.
I li posaré els exemples del pressupost 2026. 120.000 euros pactats amb el govern. 25.000 pel parc de l'Església, renovació de tanques i millora del parc amb plantació d'arbrat. 10.000 per la font central de la Rambla.
reparació de canonades i sistema de llum. 30.000 pel parc dels pins, el parc de l'entrada del barri, arranjament, nova font d'aigua, enllumenat i pistes de petanca que els avis ens ho reclamaven molt. 55.000 pistes anexis al camp de futbol, pavimentació senzilla i adequació urbana. Total 120.000 euros. A més a més, que vostès ho saben, que som uns ferms defensors
dels drons i de les càmeres de seguretat, doncs també hi haurà càmeres de videovigilància en la partida genèrica de la Guàrdia Urbana, en punts estratègies i també reductors de velocitat, etcètera, etcètera, etcètera. Per tant, no n'hi ha prou només en fer discurs i després votar no a tot, a la vida s'ha de ser útil, i en política també, i en aquest cas Junts és una força útil. Gràcies. Gràcies, conseller Cendra. En nom de Vox,
Sí, señora Marturey, nada nuevo. Es bonavista, pero podría ser cualquier otro barrio de Tarragona, como ya hemos comprobado en este pleno anteriormente. Hemos votado a favor porque el diagnóstico es cierto, los acuerdos son legítimos, pero también les pido algo de autocrítica en cuanto a que esta moción omite el origen del problema.
Y miren, son décadas de políticas nacionales, autonómicas y locales del bipartidismo y del nacionalismo que han acabado plasmadas en las calles de nuestras ciudades con el resultado que ustedes hoy denuncian. No es casualidad. De esos polvos, estos lodos. Los recursos son limitados y cuando la población crece sin control ni planificación, los servicios al ciudadano se resienten. Porque no se puede meter más aire en un globo del que soporta porque acabará explotando.
Urge abordar el problema, sí, pero la solución no es fácil. La lamentable situación de Tarragona y sus barrios es responsabilidad compartida entre todos los partidos tradicionales que han governado, ayuntamientos, generalitat y Estado. Los vecinos de Bonavista y de Tarragona, en general, merecen soluciones y no reproches cruzados.
Moltes gràcies, senyora presidenta. En primer lloc, donar les gràcies. Donar les gràcies a tots els grups que ens han donat el seu vot favorable. Per tant, gràcies al conseller Gómez, al conseller Duque, la consellera Gómez, al grup municipal de Junts, al grup municipal d'Esquerra i també gràcies al grup municipal del Comú Podem per la seva abstenció. Perquè en definitiva, això és un deixar fer. Conseller Collado, la idea precisament és aquesta.
No 12, sinó ja en portem més de 12 fent-ho, perquè vam començar fa bastant temps. És donar visibilitat als barris. A vegades els barris, i això ens ho diuen les associacions de veïns quan anem a parlar amb elles o la gent de barri, a vegades no els és fàcil visibilitzar les seves necessitats. Ho diuen, es queixen i el que necessiten són altaveus. Nosaltres o qualsevol grup que en definitiva a través d'una moció,
una pregunta, un prec, però sobretot una emoció que té com a més pes, doni aquesta visibilitat. Per tant, sí, certament, aquesta és la idea. Miri, consellera Gómez, jo li agraeixo el seu vot favorable, però li he de dir que fa 25 anys, quan jo ja estava a aquesta casa, inclús abans, fa 30, precisament moltes d'aquestes coses que avui en dia es tenen que arrenjar
venen d'aquella època. Per tant, no es pot dir que no es va fer res, perquè es va fer molt en unes èpoques determinades i precisament el Partit Popular estava al govern en aquell moment, en aquest cas en Convergència i Unió. I ja sabíem que ens dirien i que ens ho seguiran dient que com que no hem votat els pressupostos a favor
no podíem queixar-nos, però és que sí que ens podem queixar, perquè nosaltres sí que vam proposar alternatives i així ho vam negociar, és molt lícit que no se'ns acceptessin, però nosaltres vam demanar unes aportacions de 12 milions amb un plurianual per al tema d'arranjament de voreres, d'il·luminació, d'asfalt, per tant, i tant que ho vam demanar, el que no ens vam conformar és amb unes quantitats tan minces
que el fan, evidentment que sí, però el cas és que la font encara no està arreglada, les voreres tampoc, el paviment tampoc, i que amb el pressupost que es va votar és insuficient per aquest i per qualsevol altra zona de la ciutat. En qualsevol cas, moltes gràcies a tots els que han recolzat aquesta moció. No per nosaltres, sinó pel barri de bona vista. Gràcies. Gràcies, consellera. Nom d'Esquerra.
Gràcies. Des d'Esquerra Republicana hem votat a favor d'aquesta moció. Tot aquí volem deixar clar que aquest suport no és un aval al relat del Partit Popular, sinó un compromís amb les necessitats reals del barri de Bonavista i amb els veïns i veïnes. Durant els quatre anys de govern republicà van treballar per revertir dècades de desinversió acumulada als barris de Tarragona, millores a la vorera del camí de la partió,
la nova vorera al carrer 28, renovació amb més de 1.000 luminàries, renovació a les pistes de pàdel i millores al camp de futbol, l'enderroc i dignificació de l'espai de l'antiga Pepsi, millores a la llar d'infants, a la gent gran o a l'espai del mercadet amb també un nou pla de neteja.
Aquests són alguns exemples, però cal continuïtat i cal voluntat política per fer créixer tots aquests canvis i els canvis que encara són necessaris. I en aquest sentit, volem ser clars, el problema avui no és la falta de diagnosi, sinó la falta d'execució. N'és un exemple molt clar el programa Pamapam, anunciat en diverses ocasions a bona vista, però sense deixar millores en espais com les voreres.
Cada vegada que es presenta a una vista sembla més una campanya de màrqueting que no pas un pla real d'inversió. Un problema que passa arreu de la ciutat. I això passa mentre que els mateixos veïns que intenten lluitar per la millora del seu barri
es troben amb una barrera difícil de gestionar. I en paraules textuals d'un veí del barri, si l'interlocutor amb l'Ajuntament és l'associació de veïns i ens trobem que ara mateix hi ha algun membre que ara només aplaudeix l'equip de govern, no podem avançar perquè ni tan sols
sense escolta. La moció ja apunta problemes en aquesta entitat veïnal. Hi ha actes caducades i coses que no acaben de quadrar i preocupen molts veïns i veïnes del barri. Nosaltres sempre hem defensat el moviment veïnal com una eina essencial de participació i pressió constructiva.
Quan una associació perd aquesta independència, qui surt perdent és el barri i la gent que hi viu, perquè precisament per això no se senten escoltades. Per tot això votem a favor d'aquesta moció. El barri de Bonavista mereix respostes concretes i actuacions reals i tant de bo que aquest debat serveixi per recuperar actuacions en aquesta zona de la ciutat, com bé s'ha dit, tants altres puc necessiten arreu de la ciutat. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. En nom del govern, consellera Ors.
Gràcies, alcalde. Nosaltres hem votat que no, perquè aquesta moció no explica ni parla de tot el que Bona Vista necessita. S'ha quedat curta. S'ha quedat curta perquè el que es demana ja s'està fent i a més s'està fent de més. I també hi ha no verdades dits en aquesta moció.
Té raó el nostre company Collado. De 31 plenaris que hem fet en aquest mandat, 33 mocions ha presentat el PP. Només un es va escapar de Barris l'any passat a l'estiu de Camp Clar i heu començat aquest any només mirant a Ponent l'any més passat a Camp Clar i a Sant Salvador i aquest mes a Bona Vista. És una llàstima que només mirem l'últim any
sobretot als barris més vulnerables, però per això estem a l'equip de govern per treballar-ho. I sobretot pels pressupostos. No he vist cap petició expressament per bona vista, ja no l'aprovació del pressupost, sinó cap petició per part del PP. Jo vinc amb dades, jo no vinc a defensar res sense dades. Són moltes àrees, ho intentaré fer molt ràpidament, els informes de la Guàrdia Urbana.
de tot dos anys de les accions aquí. Pla d'acció de Bona Vista, 59 serveis operatius, 118 patrulles, 177 hores de dedicació específica, 285 identificacions, 144 controls de vehicles. S'ha destacat especialment la reducció del 33% dels robatoris a interior de vehicles. Mercat de Bona Vista.
Durant la campanya de Nadal, també un desplegament entre un macrodispositiu conjunt, punts de control. La seva planificació sistemàtica, la plaça de la Constitució i l'entorn del carrer 20 amb la Nacional 340. Plaça de Constitució, realitzants 95 controls. Carrer 20 amb Nacional 340, realitzats 88 controls. Patrullatge a peu.
Aquest tipus de servei permet una intervenció més immediata i una millora en l'actura de la realitat social del barri i és una de les peticions que l'alcalde fa cada setmana a l'intendent a les reunions de seguretat. Parlem d'ordinari, 36 serveis realitzats, 6 establiments, 121 persones identificades, un vehicle identificat, denúncies de trànsit,
Patrullatge de saturació. Els explico el que és. És una mesura d'intensificació puntual en zones amb major incidència o una demanda veïnal amb una presència policial reforçada i concentrada a franges horàries sensibles. 130 serveis realitzats. Protecció escolar, dispositiu de seguretat a la fila d'abril, campanya de Nadal...
Hi ha una d'important reducció de delictes contra el patrimoni a la zona de Ponent, 11% menys respecte a l'any 24. Problemàtiques dels referents. Es va crear referents de la Guàrdia Urbana. Un total de 20 problemàtiques canalitzades, 18 d'elles han estat...
satisfactòriament resoltes. I la UPRP, que ja sabeu, 52 dispositius realitzats exclusivament a Bona Vista, que representa més d'un 34% dels realitzats a tot ponent. I les noves incorporacions que aquí, on s'ha de veure tots els grups municipals aportant, 63 efectius nous des que l'alcalde Vinyoles va començar el juny del 2023. Urbacer, i el que els diré ara, no és...
només el que fan. És un més a més del que ja s'està fent, planificat ordinari del dia a dia. Urbacer, repàs de contenidors pel matí, 52, a més a més del servei ordinari. Repàs de contenidors per la nit, 60 dies. Voluminosos abandonats, 54. Esbendiment manual, 18. Hidronetejadora, 18. Què més?
Associacions de veïns. Nosaltres podem entrar i devem entrar en el que és la part formal que porta relacions ciutadanes. L'interlocutor de senyora López amb l'Ajuntament normalment sempre són les associacions de veïns, però volem anar més enllà.
del que va fer el vostre govern i van crear les conselleries de barri. Per això els interlocutors a l'Ajuntament no són només les associacions de veïns, sinó són els veïns que dia a dia, més a més, parlen amb tots els consellers, amb els nous consellers,
amb l'alcalde parlant tots els dies, amb els vuit consellers, que anem als barris cada mes. L'associació de veïns, ja que ho han demanat, va caducar el 31 de gener del 25, això és una informació que és pública, i quan van presentar la sol·licitud se li va requerir l'actualització com no pot ser d'una altra manera, i així va ser el mes de març de l'any passat.
Els canvis de la Junta es van aprovar el juny del 25 i el juny que estarà vigent fins al juny del 30. I van cobrar la subvenció el juny de l'any passat, com totes elles. Els problemes interns de l'Ajuntament no pot ni deu intervindre, però està actualitzada des de l'any passat. Per part de serveis socials i de cultura, ningú parla.
Menys mal que tenim a la consellera Mangín i a la consellera Ramos, que encara que no siguin eleccions, que encara que no estem en els últims 12 mesos, com diu el senyor Collado, segueixen treballant i sobretot pels barris més vulnerables. Destacar de la Conselleria de Servis Socials, anem per damunt dels mínims establets per la normativa. Tenim una dotació professional, dos treballadors socials, dos educadors socials, educadora del SIFIAR,
del servei d'orientació del SOAF, un equip amb dos educadores socials, una integradora social i una balladora. I actualment es troba en fase d'encàrrec el projecte per habilitar unes dependències pròpies de serveis socials al barri de Bonavista, amb l'objectiu de millorar la qualitat i el servei d'accessibilitat a la ciutadania. Per part de cultura és increïble tot el que s'està fent i el que es portarà a terme
Pla Estratègic de Cultura de Ciutat, Festivalet Blau del 2025, Reconet d'actor, activitats de cultura en família, el Dixilan 25, el Sona Flamenc, hem apropat Cercavila de Foc Infantil de Sant Joan, la Ligueta a les Escoles, Vall Pastures... Podria estar dient un munt d'activitats que el que ha fet Cultura ha sigut apropar-lo al barri, que fins ara molts d'ells no hi eren. Què més? Pam a pam, l'heu anomenat. Sí.
A Bona Vista ha tingut dos voltes del pam a pam. En el 2023, senyor García, i en el 2025, només tinc temps per dir-los, per exemple, el 2025. Neteja, 22 dies només a Bona Vista, 225 accions. Matxa.
16 dies, 9 accions. EMT, 31 dies, 34 accions. Jardineria, 17 dies, 9 accions. La VIR, 45 dies, 30 actuacions. Entre d'elles, 17 paviments aixecats a Bona Vista. I, per últim, si m'hi deixen, la Conselleria de Barri, que presideixo jo mateix al barri de Bona Vista,
cada mes entre 40 i 60 veïns i veïnes estan allà i demanen la realitat, no la part política que necessiteu cada mes i ho farem i ho veurem cada mes per utilitzar els barris més humils, sinó que la Conselleria de Barri hem tingut 447 peticions dels veïns, de les quals 337 estan finalitzades.
84 de neteja, 34 de seguretat, 65 mobilitat i tràfic, 29 d'enllumenat, 30 de voreres, 23 de parts, 9 clavegaram, 9 pavimentació, requeriments d'incompliments, tot això, conselleries del conseller Guillermo García, Ignacio García, Màrio Soler, també tenim demandes, encara que no ho sapigueu, de pistes deportives, amb el conseller Màrio Soler i Met, la consellera Mascaró, Servis Socials, 7 peticions resoltes de la consellera Mangini,
relacions ciutadanes i 12 d'autobusos. El que us vull dir amb tot això és que, a part de tot l'ordinari que té Bonavista, tot això resumit en el que he pogut de minuts, és el que Bonavista ha rebut i continuarà rebent. Grup municipal del PP, en recordeu-vos també, dels barris en els altres mesos, i sobretot de cultura i serveis socials. No perquè siguem els menys o els més vulnerables, hem de tindre aquesta
oblida, o sigui, el teniu anual oblid durant tots els restants mesos de l'any. Els tres primers anys de mandat no els vaig escoltar. Llavors, mil gràcies, sobretot, als que creuen, als que ho fan possible, els tècnics, les tècnics de la casa, treballadors de totes les àrees que estan dia a dia a bona vista i no tenen cap càmera darrera, senyora López. Ho fan perquè és el seu treball i ho creuen i, sobretot, gràcies als consellers de govern que ho porten a terme.
El vostre diari, el vostre treball diari, jo no els he vist, sentats a la Rambla de Bona Vista. Amb la font, que sí tenim una font, l'ornamental, no es pot treure, perquè és ornamental. I són peces, la boca de coure, l'han robat dues vegades, però no per això l'hem de treure, perquè a Bona Vista també es mereix una font ornamental.
El que estem fent ara mateix és que, com no hi havia, hi ha una font refrigerada de matxa a la mateixa Rambla. Que si vostès... Sí que hi ha, sí. Senyora Berturell, no em digui que no. He matxa, que vostè està, ho pregunta. Des del juny de l'any passat tenim una font refrigerada pels veïns de Bonavista que ho prenguin fresqueta quan fa calor. També tenim més fonts a Bonavista. Jo li puc fer un tour, però no la veig mai, ni a l'equip tampoc. I alguns dels equips que volen utilitzar Bonavista
En breu, no els he vist mai prendre, anar a esmorzar, a comprar el pa, a la penya, al caprichito, anar a comprar unes sabates, això no els he vist. Però bé, dient el que volia dir, m'heu de deixar, alcalde un moment, a la consellera Gómez, reproches cruzados, és el que vostè busca, sobretot amb el barri de Bonavista. Però no olviden una cosa, el barri de Bonavista podem ser molt humildes.
muy trabajadores también, pero trabajadores de todas las culturas y de todas las razas que usted sabe.
no nos utilicen, sobre todo, para enfrentarnos entre nosotros, ni en Bonavista, ni en San Salvador, ni en los barrios más humildes. Porque yo creo que usted ahora sí es responsable, porque es regidora y concejal de este ayuntamiento, de todo lo que pueda pasar entre los vecinos y las vecinas de los barrios, en este caso, Bonavista. Entonces, yo sí soy libre para vestir como quiera, estando en un partido de izquierdas, y usted debería preguntarse si usted es libre en el partido donde está...
de actuar libremente con lo que usted decida. Gracias. Gracias, consellera. Simplement diuen que l'interrogator únic és l'associació de veïns. Jo mateix he anat a les regidories de barris. És la més multitudinària de totes les que es fan a la ciutat. La vegada que vaig anar sense avisar que hi aniria, perquè si va l'alcalde té més morbillo, sembla que hi ha més gent, vaig aparèixer sense avisar i hi havia uns 40-50 persones.
De l'associació de veïns, una. El resta no eren de l'associació de veïns. Escolti, si això no és permetre la participació i tenir de manera recurrent i perioditzada a la consellera i a aquella Excel, els hi puc assegurar de 400 i escaig de demandes que hi ha i resoltes 300 i escaig, són peticions dels veïns i veïnes.
Passem a la següent moció presentada per algun municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per a la creació d'un centre cívic a la part alta a l'edifici de l'ICAC, a la plaça del Fòrum. La defensarà el conseller Puig. Aviseu a casa que no està tan clar que dinem amb la família, eh? Però, bueno, per anar de moment el tenim garantit.
Gràcies a l'alcalde, saludar la representació de Som Part Alta, que ha vingut a escoltar aquesta moció. Mireu, la Part Alta, com sabem tots i hem dit altres vegades, és el barri amb més història de Tarragona i en ella hi conflueixen tota una sèrie d'activitats i usos que la fan singular. Però aquest dinamisme no ens ha de portar engany, no ens enganyem. La Part Alta pateix.
Cada cop hi vol viure menys gent perquè la festa i el turisme n'estan despassant en alguns aspectes la vida quotidiana. Si volem una part alta on s'hi pugui viure amb qualitat de vida, en una Tarragona on s'hi pugui viure amb qualitat de vida, hem de fer coses. Si volem que la part alta sigui efectivament un barri i no un part temàtic ni un simple decorat, hem de fer coses. I no podem quedar-nos mirant
com se'ns en va al Conservatori, al Museu d'Art Modern, l'ICAC o la Diputació mentre creix la pressió turística, com si això no tingués un preu, perquè el té. Hem de fer coses. I una de les grans mancances de la part alta és precisament el dèficit d'equipaments públics de barri i els serveis públics corresponents per la seva gent.
Un fet que, si volen, es veu agreujat a partir del moment en què es va haver de tancar, per raons de celebritat i de seguretat, el que era un centre cívic clarament petit i insuficient per les necessitats del barri. L'acord recent, en virtut del qual la colla dels xiquets de Tarragona finalment se'n va cap a Santana, permet recuperar la idea inicial
d'apostar perquè el centre cívic de la part alta vagi a l'edifici de l'ICAC, un edifici que, com saben, és municipal. Tinguem en compte que un centre cívic promou l'ecosia social, la igualtat d'oportunitats, dinamitza el barri, genera espais de trobada de la ciutadania de totes les edats, integra persones nouvingudes, educa, combat la solitud no desitjada i fomenta la participació.
Qüestions, totes elles, que conviden a veure en el centre cívic i cultural de la part alta no un luxe, sinó una imperiosa necessitat. I potser no la solució de tots els problemes, però sí la solució d'alguns dels seus problemes.
No cal dir que l'edifici de l'ICAC, a la plaça del Fòrum i a la plaça del Rovellat, és insuperable des del punt de vista de la ubicació. Més de mil metres rodejats de plaça i de centralitat.
I és per tot això que des d'Esquerra Republicana demanem que sigui el ple qui fa un posicionament d'acordar, primer, construir el nou centre cívic i cultural de la part alta, l'edifici municipal actualment ocupat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, a la plaça del Fòrum i a la plaça del Rubellat.
Redactar el projecte executiu per la rehabilitació d'aquell espai en el nou centre cívic i cultural. Tercer, impulsar un procés de diàleg amb les entitats veïnals, les plataformes i les associacions culturals de la part alta per definir conjuntament les necessitats que cal abordar i els usos d'aquest espai.
I quart, notificar aquests acords a la plataforma Som Part Alta, l'Asociació de Veïns de Mercedia i Voltants, l'Asociació de Veïns de la Part Alta i la resta d'entitats veïnals, així com les federacions veïnals de Tarragona. Moltes gràcies. Gràcies, consellent. Grups que vulguin intervenir en fase de debat, passem a votació.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup municipal Junts per Catalunya. Sí. Grup municipal de Vox. Sí. Grup municipal del Partit Popular. Sí. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista? No. No. Per tant, s'aprova. Per 18 vots a favor i 9 vots en contra. Gràcies, senyor secretari. Si pogués fer com ha fet el conseller Collado un autoexercici de qüestió d'ordre amb aquesta moció, doncs l'hauríem fet, perquè el que demana és una cosa que ja he dit que farem.
És molt curiós, és la moció més curiosa de tot el plenari. Una cosa que ja he dit que faré, fa una moció. Grups que vulgui intervenir en explicació de vot. Conseller Gómez, consellera Vidal, és espectacular. Conseller en Comú Podem, Junts, Partit Popular i Govern. Conseller Gómez.
Bé, així m'agrada que tothom pensi el mateix, fins i tot vostès, amb aquesta qüestió. Bé, amb el seu permís parlaré també en nom del senyor Duquer. Mirin, la part alta no és només patrimoni, és barri, és veïnat, és vida quotidiana. Un centre cívic no és un edifici més, és un espai on la gent gran combat la solitud,
on els infants fan activitats, on les entitats troben casa seva i on es creen vincles. Els centres cívics generen comunitat, cohesió i arrelament. I en un barri tan emblemàtic com la part alta, això té un valor especial. Significa que el cor històric de Tarragona continua bategant amb veïns, no només amb visitants. Si la part alta es buida de veïns,
Tarragona perd part de la seva ànima. Creiem, a més a més, que la idea d'aprofitar un edifici municipal ja existent, ben situat i amb potencial, per destinar-lo al centre cívic és, en principi, una molt bona idea. Reutilitzar el patrimoni públic en sentit comunitari és una manera intel·ligent de gestionar la ciutat. Les ciutats no es sostenen només amb grans projectes, es sostenen cuidant els seus barris.
Ara bé, és un sí també condicionat, si em permeten. Hem de ser responsables. No coneixent l'estat tècnic real de l'edifici ni el cos que podria suposar la seva rehabilitació, exigeix abans d'executar un informe tècnic clar, una memòria econòmica detallada i un calendari d'actuació definit. Per tant, el nostre vot ha sigut favorable, però condicionat
a actuar en aquesta planificació, en números damunt de la taula i en rigor en la despesa pública. Moltes gràcies. Moltes gràcies, conseller. Conseller Vidal.
Gràcies, alcalde. Una mica en la línia de la intervenció que m'ha precedit, voldria remarcar que no només el centre cívic és un centre d'activitat, sinó que hi ha altres espais que estan dintre d'aquest pressupost i que esperem que s'executin. Algunes d'elles ja estan en marxa, com per exemple el local dels Xiquets del carrer Santana.
que està en obres. El mercat del fòrum, que hi ha un compromís des de cultura i mercats o comerç per activar-lo. I voldria també, d'alguna manera, recordar que la part alta no gaudeix d'espais comuns de convivència, com poden ser parcs i jardins.
per la qual cosa el recordo el seu compromís també d'obrir l'antic hostal del sol. El solà de l'antic hostal del sol ha de ser un jardí per les persones que viuen a la para alta. És un mirador damunt del mar i encara a hores d'ara i tot que és patrimoni municipal continua tancat, grafitejat i sense que sigui pel gaudi de tots nosaltres. El recordo que això és un compromís que s'hauria d'executar
i espero que sigui proper. Gràcies. Gràcies, consellera. En Comú Podem. Gràcies. Miri, jo hem votat a favor perquè no votarem en contra.
He d'admetre que la deformació professional que tinc com a model sociocultural no em permet votar mai en contra d'un centre cívic. Però no li demanem peres a l'Olmo, que diuen a castellà. És a dir, un centre cívic és un centre cívic i té una capacitat importantíssima, però el que cal a la part alta
Són moltes altres coses i hem parlat breument en aquest ple diverses vegades de la part alta i veurem si és un pla d'usos o veurem si és una ordenança, veurem si és comercial, veurem si és d'espai públic perquè el que fa un centre cívico és atreure gent i arrelar gent al territori i això està bé.
però si els preus continuen desorbitats, si els pisos turístics continuen guanyant terreny, si continuem tancant comerços i és més fàcil aconseguir un imam per la nevera que una barra de pa, si la farmàcia s'ha de moure perquè el preu del lloguer és insuportable i a més hi posem una cosa de realitat virtual molt bona des del punt de vista turístic, però molt poc útil pels veïns que hi viuen,
tindrem un problema. Per tant, jo celebro que fem aquesta moció, jo celebro el recompromís, si es pot dir així, de l'equip de govern amb aquest centre cívic.
Però sobretot, i crec que és important, marquem tempos. Deia una mica el conseller Gómez també, no? És a dir, a quants anys estem parlant d'aquest centre cívic? Si encara l'ICAC no s'ha mogut? Si és que li queda una estona llarga i dic estona per no dir anys i no posar més aigua al vi?
que ja en sap greu, però clar, no alimentem farses expectatives als veïns dient-los que sabem que serà complex, que no dependrà de nosaltres, perquè estem veient tots els endarreriments que està veient a la...
a la tabacalera, als magatzems. EUSES no ho té fàcil. L'ICAC no ho tindrà fàcil. Per tant, són propostes que haurem d'anar treballant, però no els hi posem pas tant a casa els veïns, perquè és que al final la gent s'encança a nosaltres i amb raó. Moltíssimes gràcies, conseller. En nom de Junts, conseller Cendra. Gràcies, senyor alcalde. Senyor Collado el veig molt pessimista avui, eh?
Està posant aigua al vi a tot el que pot, eh? Han votat que sí en aquesta moció. Han votat que sí perquè estem d'acord que a la part alta li fa falta un centre cívic, que estem d'acord que l'ICAC, en el benentès que els xiquets de Tarragona prefereixen, i ho han consensuat amb l'Ajuntament, amb el Govern, que se'ls arregli el seu local del carrer Santana, el seu històric local del carrer Santana,
I per tant han votat que sí. He estat temptat, amb el Pep, ho vam comentar, d'abstenir-nos. Perquè no entenem la seva estratègia, senyor Puig. No entenem la seva estratègia. Jo als diaris fa setmanes llargues que va sortir que els xiquets tornarien a Sant Anna, que renunciaven a l'ICAC i que tornien a Sant Anna. És evident que el de l'ICAC a la tabaclera encara fa més temps.
I també vaig llegir els diaris fa moltes setmanes que la voluntat del govern, aquí present, era fer el centre cívic a la instal·lació de l'ICAC. Llavors em pregunto, quina és la seva estratègia? Que volen fer veure el que no és? Fer veure que ha sigut cosa de vostès perquè presenten una moció?
no s'equivoquin, no ho és cosa de vostès, és cosa del govern, no de vostès o de Junts, no, no, és una cosa del govern que l'han vist en els mitjans ja fa moltes setmanes. I per tant, com que no entenc aquesta estratègia, hi ha hagut un moment que estava temptat que el vot de Junts fos una abstenció. Gràcies. Gràcies, conseller. En nom del Partit Popular, consellera.
Moltes gràcies, senyor alcalde. Bé, nosaltres hem votat que sí, perquè estem totalment d'acord que en el moment que l'ICAT vagi a Tabacalera, que ja saben que hi ha dues qüestions o dos espais que estem totalment d'acord que vagin a Tabacalera. Un és a l'ICAT, precisament per tota la potència arqueològica de la zona, tant de Tabacalera com de Necròpolis, i l'altre és al Conservatori. Per tant, totalment d'acord que en el moment...
en què quedi lliure, és cert que així ja s'ha dit, i pugui anar al centre cívic. Però, a més a més, és que és una qüestió quasi històrica, aquests dies, i coincidera amb mi la consellera Sandra Ramos, que estem parlant dels 40 anys de Tarragona Ràdio,
Ràdio Fòrum va néixer precisament allà i després se'n va anar al carrer de la Nau, però se'n va anar allà amb uns espais que eren precisament una part petiteta del centre cívic que hi havia. Per tant, és una miqueta tornar en el moment que aquest espai quedi lliure, delicat i a més a més, amb unes condicions magnífiques com està, que pugui haver-hi aquest centre cívic.
Aquest punt de la paraula realment és magnífic i té tot el sentit del món perquè està situat en un punt estratègic i està molt bé poder-lo destinar a aquesta dinamització social i cultural d'aquest barri de Tarragona.
El que sí que em permetrà al conseller Puig, amb tot l'efecte, és que li digui que el conservatori se'n va per una qüestió d'espai, no de pressió turística. Vull dir que cada vegada hi ha més alumnat i, sincerament, la tabacalera és un espai molt bo. I en el cas del Museu de l'Art Modern se'n va a un altre espai de baralta, malgrat que sigui fora muralla, com és el Palau de la Diputació.
Nosaltres considerem que la part alta, que és un barri excepcional, i vostès ja saben l'efecte que jo li professo, és un barri que pot ser perfectament i que hi ha de ser i compatible el seu patrimoni, i per tal, excepcional viure pel seu patrimoni, i certament amb un turisme, perquè tenim el que tenim. Vull dir, si només tinguéssim platges, la gent aniria a les platges, però som una ciutat amb un gran patrimoni, no sol romà,
sinó medieval, perquè si no la consellera Serrano en pagarà. Per tant, de tot tipus, modernista i de tot tipus, però també això és absolutament compatible amb viure i conviure a la part alta.
És com quan en aquesta ciutat fa molts anys hi havia el debat d'indústria i turisme. Indústria i turisme, de la mateixa manera, patrimoni i visitants, perquè donen riquesa i també, evidentment, persones que visquin i convisquin, perquè viure pot ser una anàrea a dormir, conviure és molt més important i més en qualsevol lloc de la ciutat, però també a la part alta. Moltes gràcies. Gràcies, consellera. En nom d'Esquerra, quan vostè vulgui.
Agrair el posicionament de tothom, el posicionament del ple de Tarragona, amb una quasi unanimitat en el suport al fet que la part alta necessita un centre cívic, que cal apostar per aquest centre cívic, aquest emplaçament ha de ser a l'edifici de l'ICAC, i que cal posar en marxa, amb la major brevetat, el projecte executiu, mentre no es produeix el tasllat esperat de l'ICAC,
cap a l'entorn de la tabacalera. I, per tant, aquest agraïment a tots els grups i acceptant tots els matisos que han introduït. Però com que hem de dir que la posició de la institució ha sigut amb un vot favorable a tothom, menys el partit del govern, el PSC, deix un dubte que potser no calia. Perquè no hem de faltar-li el respecte a la institució.
Que la senyora Ramos hagi fet una declaració no vol dir que el ple de Tarragona hagi fet una declaració. Quina és la intenció? Quina és l'estratègia, es preguntava el senyor Cendra, de portar la moció al ple?
Buscar un posicionament de tots els grups. Buscar un posicionament dels representants de Tarragona. Perquè la senyora Ramos no parla en nom de Tarragona. Parla en nom de la portaveu del govern, cosa molt important. Però en nom de Tarragona parla el ple de Tarragona. I jo, en aquest sentit, demano respecte per la institució. I aquí el que es buscava no és... Nosaltres som els padrins d'aquesta idea. Perquè no, no és cert. No som els padrins. Tot i que la vam dir fa uns anys, és copiada. No és aquest el tema. És irrellevant, això. El que es buscava és...
Quin és el posicionament de tots els grups i de la representació de Tarragona?
Perquè hi ha qui potser creu que el govern que hi ha ara és el govern que ha de seguir els propers anys. I legítimament ho creu. Però hi ha qui potser creu que pot haver-hi un canvi de govern. A un all de les eleccions és rellevant que tots ens haguem mullat i haguem dit i crec o no hi crec en aquest projecte. I en aquest sentit celebrem que una majoria amplíssima del ple faci aquesta aposta i si el Partit Socialista vota que no però és que sí, també ho celebrem.
Gràcies. Abans de passar la paraula a la consellera Ramos per respondre com a govern, no es falta el respecte a l'institució. Faltar el respecte a l'institució també és presentar una moció sense citar la font. Vostè ara ha reconegut que això ja ho hem dit, que ho farem com a govern, però la moció no diu res. A la seva defensa no ha dit res. Ara diu, no, sí, ja sé que és del govern, però és perquè el ple es manifesti. Home,
No passa res. Els científics, quan fan un article, han de citar les fonts. No com si haguessin descobert les leis de la física ell en lloc d'un científic anterior. Consellera, quan vostè vulgui.
Bé, evidentment no cal ni explicar-ho. El vot no és contrari a la ubicació d'un centre cívic
És que em costi tot, eh? L'ICAC, justament perquè això, el 19 de desembre, ho tinc aquí perquè m'ho han passat ara mateix, amb data de 29 de desembre, ja va sortir a premsa públicament la decisió del govern d'ubicar aquest centre cívic a l'ICAC. ICAC que es traslladarà a la Tabacalera, gràcies a un acord al que va arribar l'alcalde amb el president de la Generalitat de Catalunya, de 5,3 milions d'euros per poder fer aquest trasllat.
centre cívic que podrà estar allà perquè portem molt de temps i ho saben bastant bé en el seu grup, perquè per això tenen membres que formen part de la feina que hem fet de la mà de xiquets de Tarragona per trobar una solució definitiva a la seva situació que s'està allargant de forma inmerescuda i que, per tant, podran tornar al seu local del carrer Sant Anna, per cert.
Quan van tenir l'oportunitat vostès també de defensar que l'ICAC fos el centre cívic, aquí tenim, vostès surt amb una foto fantàstica, on defensa que l'ICAC ha de ser d'ús exclusiu per la colla, en algun moment en què nosaltres vam plantejar la possibilitat de compaginar les dues activitats perquè sabíem que era necessari, de forma urgent, que tingui la part alta un centre cívic.
No ens preocupa que els veïns de la Peralta es molestin pel nostre vot perquè, com afortunadament, cada mes tinc l'oportunitat de seure amb els veïns i veïnes per escoltar els seus problemes. Aquest mateix dimecres hi vam participar d'una sessió de la regidoria de barri on sabem tot això. De fet, ja els havíem avançat el nostre vot en aquesta qüestió, que la coneixen perfectament.
Clar, s'ha de tenir, com dèiem a ma mare, la cara més dura aquell cemento armau per venir aquí a proposar aquesta moció. Els hi dono suggerències per propers plens. Jo crec que també poden fer una moció per proposar, no sé, fer un punt de lectura a Sant Pere i Sant Pau. Dic perquè els hi queden un parell d'ambassades o així abans que l'obrim, potser poden preparar...
una moció. O la renovació del clavegaram, o l'antides seu a la part baixa, o qualsevol de les accions que el seu govern no ha fet i que sí que ha proposat el nostre govern, encara potser els queda temps de presentar una moció per veure si tothom estem d'acord.
Jo crec que és un ús molt poc seriós de les mocions. Jo crec que, ho deia abans el conseller Collado, els veïns i les veïnes no se'ls pots enredar perquè estan fins als nassos que els polítics intentem enredar-los. I quan es parla amb els veïns i les veïnes es parla amb sinceritat. I jo els agradaria més o menys, però com a mínim saben perfectament que no els enredo.
i que saben perfectament quins són els terminis, quan se poden executar les obres, què es pot fer i què no es pot fer. I justament a la para alta fa bastant de temps que s'hi està treballant justament perquè continuï sent un barri per la gent que hi viu i que hi pugui anar més gent a viure, no més gent a fer turisme. Perquè aquesta és l'essència del barri i per això portem treballant des del començament del mandat. És que avui mateix s'ha aprovat un modificatiu de crèdit
Justament per fer el pla d'usos a la part alta. És que el conseller García Latorre porta molt de temps també treballant perquè puguem tenir aquest pla especial de la part alta per agilitzar un munt de tràmits i qüestions a la part alta. És que hem treballat perquè es reboquin inclús llicències de pisos turístics que estan fent un ús fraudulent d'elles perquè no es pugui expulsar a veïns i veïnes que estan de lloguer i puguin mantenir els seus lloguers.
Perquè ens estem ocupant que la gent que viu a la paraulta no visqui a un parc temàtic, que no és un parc temàtic, sinó que visqui al barri on ha escollit viure i tant de bo molta més gent hi puguin viure. És que s'està treballant de la mà d'altres institucions per poder aconseguir més espais a la paraulta.
I que vinguin vostès aquí a vendre? No, perquè així ho decidim totes. Home, per favor. És a dir, ho trobo sincerament que canviïn d'estratègia i venir aquí a fer aquest paper del Mil Homes i de fer aquesta demostració de no ser més saber què en una qüestió en què està anunciat, és públic i si està treballant de forma ferma, trobo que no és la manera de fer les coses. Per cert, van tancar el centre cívic el 2020 aprofitant la pandèmia
sense solució de continuïtat. A l'udoteca es va haver d'ubicar a l'Estonac, a qui des d'aquí aprofito per enviar un agraïment perquè mai ningú del govern en aquell moment va agrair a l'Estonac el que van oferir als seus espais per poder fer-lo servir com a l'udoteca. Després van passar a la llar de jubilats del carrer Adrià, perquè evidentment com a administració pública teníem l'obligació de donar aquest servei en un espai públic. I s'està treballant
des del centre cultural de l'antic Ajuntament amb un rendiment a tot el que pot donar l'espai per fer totes les activitats de cultura del reconect lector de promoció de la lectura amb els, no sé si s'han passat algun dia per la tarda, però els aconsello que passin perquè està totes les tardes plenes de gent i d'activitat, que a vegades ja hem de dir que no a certes activitats perquè no podem més. Per tant, la part alta...
té moltes mancances, té moltes necessitats, s'estan treballant amb veïns i veïnes, però si realment volem respectar no només la institució, sinó que volem respectar també els veïns i veïnes, si us plau, els plens s'han de respectar la seva institucionalitat i la seva seriositat i portar mocions per vendre no sé què massa bé, massa bé quan són accions que ja estan més que explicades, em sembla que ja directament és una manca de respecte per tothom. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera. Encara continua pensant que hi ha hagut al·lusions directes. En sèrio? No, no, no. No. Moció apresentada pel grup municipal de Junts per Catalunya per una gestió justa i coordinada de l'impost sobre les estades en establiments turístics a Tarragona i ha estat objecte d'una esmena posada en coneixement del consistori. La defensarà el conseller Sembra.
Si és tan amable, digui els termes exactes que a vostè no li han semblat correctes i li donaré la paraula a la consellera Ramos per tal que pugui manifestar. Ho permet, conseller Cendra, si és tan amable? Un segon.
Hi ha hagut una al·lusió de desqualificació, amb qualificatius cap a mi, de mil homes i de cara més dura que el cemento, que és ridícula i és de mala educació. Això al carrer no hauria d'estar bé, però aquí a la sala de plens de Tarragona menja encara. I per tant, crec que els regidors no ens hem de dirigir els uns a l'altre d'aquesta manera.
I per altra banda, és evident que aquesta moció cita les fonts que li donen la gana i no ha citat la font del comentari que va fer el govern com tampoc ha citat les intencions que tenia l'altre govern quan, abans que el que s'ha dit aquí, la intenció era que anés el centre cívic allà i després en converses amb la colla era incompatible. Llavors, no manipulem, s'aciten les fonts que es volen i no s'aciten ni a un govern ni a l'altre, legítimament. Però l'important és que no ens hem de desqualificar, només faltaria.
Gràcies, conseller. Respecte a l'últim de les seves apreciacions, respecte a que vostè pot citar el que consideri a la moció, l'alcalde també pot fer les valoracions que consideri.
Això és el joc democràtic. El que passa és que em permetrà que vostè té la pell molt fina quan és cap a vostè a qui es dirigeix algun tipus de comentari contrari a la seva visió i la resta hem de suportar tot el que vostè consideri. Llavors, vostè no ha citat una font clara del 29 de desembre que es va fer una roda de premsa on es va explicar allà la intenció del govern d'ubicar allà el centre cívic?
Fruit, com ha dit la consellera Ramos, d'aconseguir 5,3 milions d'euros per traslladar l'ICAC al magatzem de noies de tabacalera. Fruit de treballar un projecte per ubicar, per fi, a la colla dels xiquets de Tarragona el local de Sant Anna. Per cert, ja han començat fa temps les primeres actuacions al local. Vostès van fer aquell projecte de Sant Llorenç que no va funcionar, per cert.
I fruit d'això ja vam dir i el centre cívic anirà a l'edifici actual de l'ICAC. Escolti, si tot això a vostè no li sembla pertinent citar-ho, m'assembla bé, però a mi m'ha semblat pertinent. I miri, ho hem comentat. Respecte a les dues manifestacions, mil homes i que ara més dura que el cemento, conseller Ramos, si és tan amable de poder manifestar que es retiren. Es retiren.
Moció presentada per algú municipal de Junts per Catalunya per una gestió justa i coordinada de l'impost sobre les estades en establiments turístics a Tarragona. Ha estat objecte d'esmena posada en coneixement de tot el consistori. Conseller Sembra. Gràcies, alcalde. Abans d'explicar la moció en si, voldria...
dir-los voldria fer un meia culpa perquè amb la voluntat i la bona fe de voler saber també què passava fora de la ciutat ens vam reunir i probablement també degut a un lapsus lingüi, lapsus de sigles.
Ens vam reunir amb la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme, la FETS, i no vam fer-ho amb la Federació d'Associacions d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona, i per tant, he de dir que la primera reunió va ser molt productiva, però que és veritat que no vam fer la segona i l'hauríem d'haver fet, i per tant jo des d'aquí li envio les meves disculpes a la Federació d'Associacions d'Empresaris d'Hostaleria de Tarragona i al seu president, Francesc Pintado.
L'impost sobre les estades d'establiments turístics va néixer amb una filosofia clara, que el turisme contribueixi a compensar els impactes que genera i que els recursos reverteixin el territori que els suporta. Això és el que deia la llei. Això és el que exactament defensem naltros.
Però la reforma acordada entre PSC, Esquerra i Comuns canvia profundament aquesta filosofia. Primer, es duplica l'impost en dos anys. Segon, es destina un 25% de la recaptació a polítiques alienes al sector turístic. Tercer, es crea un recàrrec municipal optatiu que pot generar competència desllària entre municipis veïns.
I tot això s'ha fet sense prou diàleg amb el territori, sense escoltar adequadament el sector. Nosaltres no estem en contra que el turisme contribueixi. Tarragona no nega la realitat. El que no acceptarem és que se'ns imposi un model pensat des d'una mirada barcelonocèntrica, barcelonitis. Tarragona no és Barcelona. El model de Barcelona no és el model de Tarragona. Ho hem dit més d'una vegada. No tenim un problema de massificació estructural.
Tenim un repte de desestacionalització i tot just n'estem traçant el camí. Som ciutat patrimoni, ciutat cultural, ciutat històrica, ciutat d'escapades familiars, de turisme de proximitat i volem ser encara més ciutat gastronòmica de congressos de negocis. Penalitzar indiscriminadament la temporada baixa és un error estratègic.
Ara es pretén gravar precisament aquells segments de demanda que ens han d'ajudar a omplir els mesos més febles i consolidar un model més sostenible i de qualitat. Quan un destí és tan procés de posicionament com el nostre, és més sensible el preu i la competència. Diversos municipis de la Costa d'Orada ja han anunciat que no aplicaran el recàrrec municipal.
Si Tarragona decideix aplicar-lo unilateralment, ens situarem en desavantatges respecte a municipis com Salou, Cambrils o Vilaseca.
En definitiva, la nostra moció defensa quatre principis molt clars. Primer, un model progressiu i territorialitzat. Si s'ha d'incrementar, que sigui només en temporada alta i adaptat a cada realitat. Segon, no aplicar cap recàrrec municipal mentre no hi hagi una coordinació amb el territori i amb el sector.
Si parlem d'àrea metropolitana, parlem també de coordinació fiscal en aquest sentit. Tercer, que el 70% de la recaptació vagi als municipis i que el 100% del recàrrec, si es produís, espero que no, sigui per als ajuntaments. Les ciutats que suporten l'activitat turística han de disposar dels recursos per gestionar-la. I quart, i finalment, un compromís ferm. Els diners de l'impost han d'anar íntegrament
A neteja, a seguretat, a espai públic, a patrimoni, a mobilitat i a promoció turística, no a polítiques alienes. Creiem que invertir en ciutat és invertir en turisme i creiem que invertir en turisme és invertir en ciutat. I per això els demanem, sé que som conscients de les menes...
que han presentat en el darrer punt de resolutiu, i per això els demanem a tots els ulls que li donin suport en aquesta moció. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Cendre, grups que vulguin intervenir en fase de debat, en Comú Podem i Esquerra Republicana. Conseller Collado, com vostè vulgui. Gràcies. Gràcies.
Aquestes són les emocions de Junts, de Convergència, els representants de la patronal, claro, si és que faltaria. I ara corre amb el Sánchez Llibre i el Foment a dir que no sé què, la reforma laboral, és el discurs de sempre. Miri, senyor Cendra, hi ha una cosa que l'ha esgarrat, i és que aquest recàrrec municipal no neix a Barcelona, neix a Tarragona. I és que va ser el grup municipal del senyor Carmona i de mi mateix
que li va demanar al seu grup parlamentari que comences a treballar això. Primer, amb una moció que vam aprovar aquí amb una amplia majoria, que demanava que el 100% de la taxa arribés a la ciutat, perquè el fons aquell de competència que s'havia plantejat no ens era suficient.
Però després vam evolucionar la idea i vam demanar, sí, el mateix tracte que Barcelona, sí, la mateixa capacitat recaptatòria, sí, la mateixa capacitat d'inversió. I vam demanar que es creix el recàrrec municipal. A petició d'altres grups, això s'ha anat modulant. I tenim una proposta que ha arribat al final amb plantejaments que en un hotel que costa la nit 150 euros, el turista en posi quatre portes.
dels quals dos puguin anar a la ciutat segur i que en puguin anar uns altres dos. Per tant, el que estem parlant és del 2,6%. Això, si el rotllo és que ens farà la competència el veí del costat per un cafè, potser aquell turisme ens l'hauríem de pensar, perquè una cosa i l'altra no té gaire sentit.
Miri, vostè diu, no pot anar altra cosa que no sigui turisme. Quants diners ens gastem en turisme en aquesta ciutat? Quants diners? Vostè sap quants diners té el patronat de turisme que posen tots els ciutadans d'aquesta ciutat?
Ho sap o no? Aquesta és la cosa. Si aquest mig milió d'aportació de la taxa turística l'aconseguim posar en projectes estratègics, l'aconseguim posar així, en habitatge, perquè és el gran problema que ens genera el turisme. Ens està generant un problema d'habitatge. A Tarragona no és que falti construcció, és que s'obren pisos turístics. S'obren elements turístics que ens acaben deformant la ciutat. És molt incoherent
que amb una mà demani el pla d'usos i amb l'altra més inversió en turisme amb la taxa. És molt incoherent que ens digui que no podem fer que la part alta perdi capacitat veïnal i a la vegada ens digui que és que el turisme ens ho salva tot. És molt incoherent fins a tot que posi els empresaris al mig.
Perquè és evident que als empreses els agrada poc aquesta mesura, jo ja ho entenc, perquè al final ells el que veuen és que són euros que deixen d'ingressar. Nosaltres el que li diem és que són més serveis públics. Vostè parla com a patronal, nosaltres parlem dels serveis públics i parlem dels ciutadans d'aquesta ciutat. El turista que arriba a aquesta ciutat ha de portar.
Dels 20 euros de mitjana que diu el port que es deixen els creueristes en aquesta ciutat, quants diners rep l'Ajuntament? Ho sap, no arriba als dos cèntims, que és la repercussió de l'IVA que té aquesta ciutat. No arriba als dos cèntims.
Mira, senyor Cendra, jo crec que aquesta moció està plantejada amb el ben entès d'intentar generar una mica de debat abans de l'abril. Però jo li demano valentia al Partit Socialista aquí. I els demano que continuem amb el que havíem plantejat fins ara, que és una taxa progressiva, amb capacitat d'influència, en poder parlar amb els actors, perquè no hi ha cap problema en parlar-ho amb ells, i sobretot que ens serveixi com a mesura de...
de paralitzar inversions que poden arribar. Carreguem més els pisos turístics, carreguem més els creuers, que són aquelles que ens generen problemes. Hotels i càmpings, fins i tot d'hotels en necessitem més, i ho diem nosaltres, que semblem els recebuts del turisme, que no va d'això, que va que la ciutat necessita equilibris. I aquesta proposta que fa vostè no es la porta. Gràcies. Ha quedat registrat que ha dit que calen més hotels. Que calen més hotels. Nom d'Esquerra...
Bé, pel que fa a aquesta moció, nosaltres el que volem dir és que del març del 25, quan el Partit Socialista presenta el decret llei per aquest impost turístic, des d'Esquerra Republicana en molts aspectes no hi vam estar d'acord i, de fet, el que vam fer va ser romangar-nos i presentar una sèrie d'esmenes que vam treballar conjuntament i, doncs, que han donat els seus fruits i ho hem anat modificant. En primer, ho rebutjàvem perquè es presentava a meitat de temporada i això perjudicava el sector i, per tant, aquest ja era un motiu prou
prou de pes per no tirar-ho endavant. El segon és perquè el model que presentaven era un model que posava Barcelona al centre. Sí que volem els mateixos drets que Barcelona, però el que tenim molt clar és la territorialitat del país i, per tant, no podíem tractar igual Barcelona que la resta del país i també vam treballar sobre això. I perquè no podia ser un decret llei que ho féssim sense parlar i negociar amb el sector i, per tant, fer-ho d'esquenes.
Estem d'acord, i tots ho sabem, la taxa és una cosa, que ja sabem que per habitatge va un 25%, un 75% va per més promoció turística, però parlem del recàrrec. Per nosaltres és la clau, perquè al final els ajuntaments puguin gestionar l'afluència turística, els costos d'un ajuntament segons estació, augment de serveis de neteja, seguretat, mobilitat, però el recàrrec cal que sigui proporcional i evidentment no supera la taxa.
Però és que estem parlant que una nit de càmping es paga 0,60 euros, o sigui, 60 cèntims. Que d'aquí dos anys, amb aquest augment progressiu, serà de 1,20. Per tant, el recàrrec màxim serà de 1,20. Estem parlant de preus realment baixos. I fora molt interessant el que deia abans el conseller Collado, que què és el que ens afecta més? Pisos turístics. El pis turístic actualment és 2,50. Doncs podríem augmentar el recàrrec en els pisos turístics en allò que perjudica més a la ciutat de Tarragona.
El destí d'aquest recàrrec, des d'Esquerra, tenim clar que cal destinar-lo, com dèiem, a gestionar les externalitats negatives del turisme. També és cert, que vam traslladar-ho a la consellera Adam, que fa pocs dies, inclús aquest matí n'hem tornat a parlar, que cal una estructura potent a turisme per coordinar justament la traçabilitat d'aquest recàrrec i en què invertim aquest recàrrec, i per tant també necessitem una estructura de turisme forta per poder gestionar tot això.
perquè és un repte. Al final, senyor Zendra, es tracta d'autogestió municipal i l'estem defensant. I al final vostè parla d'un recàrrec metropolità. Sí, és cert que pot ser que municipis com Salou i Cambrils hagin d'arribar a uns acords per no fer-se la punyeta, però al final Tarragona és Tarragona i el que estem demanant és autogestió. I crec que això ha de ser el que més ens importa. No compartim amb vostès el catastrofisme d'aquesta moció.
Des d'Esquerra, com li deia, ens hem posat a treballar per canviar les coses des del Parlament. El turisme ha canviat i, per tant, hem de canviar les mesures. Com vostès diuen a la moció, no és cert que aquesta mesura sigui barcelocèntrica, ja no ho és, perquè ho vam treballar, i tampoc és cert que el que es pretén
Aprovar permeti la recaptació que vagi a polítiques que no tenen res a veure amb el sector perquè justament fan tot allò que vostès diuen que no farà, que és manteniment d'espais públics, seguretat, mobilitat i, per tant, no podem votar a favor perquè justament ja estem treballant i creiem que anem pel bon camí. Gràcies. Gràcies, consellera. Roig, a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno? No. Perdó? No. Senyor Francisco Javier Gómez León? No. Senyor Alvira Vidal Sensi? No. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem? No. Grup Municipal Junts per Catalunya? Sí. Grup Municipal de Vox? No. Grup Municipal del Partit Popular? Sí.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? No. Grup municipal socialista? No. Per tant, es rebutja la moció. Per dos vots a favor, 20 vots en contra i 5 abstencions. Moltíssimes gràcies, senyor secretari. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot...
Vox i Partit Popular i Govern. I, disculpi, Junts. Doncs, conseller Cendra, en primer terme vol inter... Sí.
Gràcies, senyor alcalde. Vull agrair al grup municipal de Junts per Catalunya per haver votat a favor d'aquesta moció. Lamento profundament que la resta de grups no ho hagin fet. Vostès volen agafar el rava pel full i no entenen exactament el que els hem plantejat i almenys ho tercibeixen de manera que no s'entengui. Jo crec que és evident...
Penalitzar l'empresari turístic és cosa dels partits d'esquerra, no en tinc cap dubte. Senyor Collada, vostè és empresari, però tu el que fa tu fa empresa sembla mentida, no? És evident que vostès fan el seu discurs,
Nosaltres fem el nostre i nosaltres sempre estarem per defensar aquells que creen ocupació i en una ciutat que també és turística, que és molt turística, sempre estarem al costat defensant-los. I aquests empresaris del sector turístic no estan d'acord en que hi hagi un recàrrec i no estan d'acord i no tenen cap certesa
no tenen cap certesa que aquest 25% es destini al que havíem dit, neteja, seguretat, espai públic, a minimitzar els efectes que el turisme genera.
No sé qui deia, més inversió en turisme. Vostè, senyor Collada, deia més inversió en turisme? Això és per més inversió en turisme? No, no és per... Si el recàrrec, si això ha de ser netament ingrés, netament municipal, no és per fer venir més creuers, ni per fer venir més turisme, sinó per el que deia, per minimitzar els efectes que el turisme pugui generar a les ciutats.
Vull pensar que no n'he entès l'objecte de l'emoció, però en tot cas que quedi ben clar que el nostre posicionament sempre estarà donant suport a aquells que creen economia productiva. I les empreses del sector turístic ho són. I per tant han de tenir sempre, almenys, el nostre suport. No, no hi ha alegacions. Gràcies.
Collado, sap què passa? Que abans he tingut un criteri taxatiu per entendre que eren al·lusions fruit del debat. Aclariment respecte...
No, sí, és a dir, jo crec que... Perquè a més és un gregar que ha anat passant en alguns moments. Jo no soc empresari sense la cendra. Jo ara soc consellent d'aquesta casa. Vaig deixar de ser autònom i cooperativista quan vaig entrar a aquesta casa perquè així m'ho van recomanar o m'ho van demanar fins i tot perquè portava incompatibilitats amb la gestió d'aquesta casa. Jo no ho soc d'empresari. No ho he volgut ser mai.
Jo crec que és important el mateix. Jo sé que a vostè l'economia social li costa entendre i el cooperativisme i aquestes coses potser li costen d'entendre, però és que és una cosa molt diferent. Empresari és tenir una societat, siguis o no hi treballis amb ella, ser autònom i cooperativista vol dir que ets responsable i soci de la teva organització. Crec que és interessant i que, a més, aquesta activitat es va acabar, si no em vaig errat, el 14 de juny del 2023. Gràcies. Entenc que sí, era absolutament personal en aquest cas i aclariment fet.
En nom de Vox.
Hoy Junts se une al asalto al turismo perpetrado por el señor Illa de la mano de comunistas y esquerra. Hoy la supuesta derecha catalana se suma al impuesto ideológico de la izquierda que afecta a la libertad económica, al empleo y a las familias catalanas, no solo a grandes cadenas.
Es una ofensiva sin precedentes a una industria que representa más del 12% del PIB en Cataluña y crea el 14% de empleo en la región. Señor Sendra, ni tasa metropolitana, ni progresista, ni nada. Cero. Pero a ustedes les da igual, porque la izquierda, y ahora también ustedes, tienen turismofobia.
Esta tasa no la pagan los ricos, señor Sendra. No compra el discurso de Podemos. El turismo es motor económico, no es el enemigo. El enemigo es el socialcomunismo, al que ustedes ahora abrazan. No se ayuda a un sector estratégico castigándolo con más tasas. No se le ayuda al sector creando comisiones de control. Se les ayuda escuchando a los profesionales del sector, que son los expertos, con menos intervención de la administración y con menos presión fiscal.
¿Quieren de verdad destinar los recursos a mitigar los impactos del turismo y a promocionar la calidad? Pues lo voy a decir. Insten a la Generalitat a cerrar las embajadas catalanas e invierten esos recursos en el turismo. Muchas gracias. Moltes gràcies, consellera. Si ara haguéssim de fer per al·lusions... En els primers tres segons ha fet al·lusions a tothom. Avui s'ha superat, consellera. Avui ha estat molt fina, eh?
Molt bé. Partit Popular?
Moltes gràcies, senyor alcalde. Miri, ens hem abtingut amb aquesta votació perquè, tot i que compartim absolutament el rebuig d'aquesta taxa turística que és injusta i que es vol aplicar absolutament d'esquenes al sector, no estem d'acord amb tots els acords que es plantegen.
es pot fer el que els nostres companys d'en Comú podeu diuen un martorell, que és estar d'acord amb els acords i no estar d'acord amb tota l'emoció. Però, clar, si no estàs d'acord amb tots els acords, per això hem fet una abstenció. A més a més, des del que és el grup del Partit Popular al Parlament de Catalunya, s'està treballant amb tota aquesta qüestió.
Tot aquest tema de la taxa turística ha estat un desastre des del primer dia. No s'ha negociat amb el sector que és el principal afectat per l'entrada en vigor de la taxa, que és el que coneix la realitat, el que coneix la problemàtica i el que sap com es pot solucionar.
S'ha fet tot d'esquena, però recordem que es va anunciar que entraria en vigor a l'octubre. Després el govern va dir que no, malgrat la norma estava en vigor. Després va dir que s'aplicaria aquest decisiu. En definitiva, una mostra més d'improvisació, en aquest cas del govern català.
No saben encara els empresaris si s'aplicarà, quan s'aplicarà i de quina manera s'aplicarà. I això ho haurien de saber-ho de cara als preus que han de publicitar. Els empresaris lamenten que s'hagi trencat un consens que ja era generalitzat en el sector que ja destina la taxa de turisme més sostenible
la seva reconversió i que sigui menys estacional. Hem de recordar que el turisme representa el 30% del PIB de la província de Tarragona. S'està jugant en el pa de moltes persones. Ens trobem amb una taxa que provoca inseguretat jurídica i que ja afecta i molt les reserves per enguany i que serà una de les 10 més altes del món. Hi ha un problema d'estocionalitat, com vostè molt bé ha dit, conseller Cendra. Hi ha
no és el mateix la temporada alta nostra que la de les pistes d'esquí de Baqueira. I aquí al final, com que això es fa des d'un despatx, no sabem de com ni d'on, doncs sembla que tothom té la mateixa temporada alta i baixa. El sector té maneres de solucionar-ho. Nosaltres ens vam reunir en el seu moment amb ells, ara ens vam tornar a reunir amb la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme i així ens ho han dit. Tenen solucions, però no se'ls escolta.
Miri, no estem d'acord en aquesta pujada progressiva que vostès proposen. Senzillament no estem d'acord en aquesta taxa. Això és una cosa que s'ha de negociar, com els diem, amb el sector i tampoc estem d'acord en que es coordinin l'àrea metropolitana.
totalment d'acord amb la consellera Roig, o sigui, Tarragona té una particularitat diferent, és una ciutat patrimoni mundial, tot el rest de l'àrea metropolitana no hi és, el turisme del rest de l'àrea patrimolitana pot ser més de turisme nàutic o de platges, el nostre ho és, perquè ho inclou, però també és d'un altre tipus de turisme. Per tant, això ni ens interessa ni ens agrada
l'àrea metropolitana, ja ho saben, no estem a favor, però a més a més creiem que aquesta taxa vinculària a l'àrea metropolitana no ens afavoreix absolutament. En res ens fa perdre, com sempre, pes i capitalitat. I, com diem, estem reunint-nos en totes aquestes entitats perquè nosaltres ho fem des de fa dos anys i mig. No sols totes les entitats dels diferents sectors,
barris i, si no, entitats de tot tipus. I per això ens hem reunit amb aquesta federació i amb altres entitats ara i des de fa molt. Moltes gràcies.
Primer de tot, agrair a Junts també aquesta matització que ha fet de reunir-se també amb l'associació, perquè s'està parlant molt en aquesta sala de la federació, però no ens oblidem que Tarragona és l'associació d'hostaleria la que representa a tots els professionals de la ciutat, i la federació sí, òbviament, ens va molt bé per complementar, però que no representa, com dèiem, i no té dintre de la seva junta i de les seus socis únicament el sector de Tarragona.
Des del grup municipal del Partit Socialista hem votat en contra d'aquesta moció. Sobretot ho fem en primer lloc perquè sí que estem d'acord amb el nou model de l'impost sobre estades d'establiment turístic a Catalunya. Creiem que és un model responsable i, sobretot, adaptat a la realitat actual.
Per nosaltres, l'import té un objectiu molt clar, garantir el retorn del turisme a la ciutadania. Tarragona aposta, ho sabem, deciditament pel turisme, perquè és un dels principals motors econòmics de la nostra ciutat. Genera ocupació, dinamitza el comerç, projecta la ciutat al món i reforça, òbviament, sectors estratègics. Però sempre ho hem dit, el turisme ha de sumar a la ciutadania i mai restar.
I aquest impost permet precisament això, que l'activitat turística contribueix a millorar serveis, espais públics i polítiques que impacten positivament en el conjunt de tota la nostra ciutat. Sobre també el percentatge que s'ha comentat, destinat o no a altres polítiques, no pròpiament turístiques,
Segons diu la moció, Junts qüestiona que una part de recaptació es destini a polítiques alienes al sector, perquè, segons es diu, no està vinculat directament al turisme. Per nosaltres, sí. No compartim aquesta visió perquè el turisme, en determinats contextos, sí que té un impacte molt directe en altres sectors, com pot ser l'accés a l'habitatge. Ignorar aquesta realitat seria simplificar el debat.
Si volem un model turístic sostenible, hem d'assumir també les seves externalitzats i treballar per equilibrar-les.
Per tant, que una part dels recursos contribueixin a altres polítiques no és desvirtuar la taxa, sinó que es reforça, com dèiem, aquest missatge i aquest objectiu de sostenibilitat del model. Un altre punt que volem afegir i que apareix també a la moció és que per nosaltres Tarragona no és comparable a altres municipis. Es planteja a la moció la necessitat d'una coordinació homogènia amb altres municipis del territori.
Nosaltres defensarem sempre la cooperació, però mai oblidarem la nostra singularitat. Tarragona no és ni Salou, ni Cambrils, ni Vilaseca. Tarragona té un model propi, basat en patrimoni, cultura, esport, gastronomia i, com no, identitat mediterrània.
El nostre objectiu no és competir en volum, sinó en valor afegit. Volem un visitant que estimi la ciutat, que consumeixi cultura, que gaudeixi de la nostra gastronomia, que aporti, per tant, qualitat. Un visitat familiar, un visitat sènior, un perfil que encaixi amb la nostra identitat. Per això no podem aplicar receptes uniformes. Hem de treballar des de la nostra singularitat i no mirant la dels nostres veïns.
I sobre la taxa municipal, Junts proposava que no s'apliqui aquest recàrrec municipal, sobretot si els municipis veïns no ho feien i fins que no hi hagi una coordinació global. La nostra posició és clara. La responsabilitat del govern de Tarragona és decidir pensant en Tarragona.
No podem condicionar les nostres decisions al que facin altres municipis perquè, com hem dit, som models molt diferents. En aquests moments ja estem treballant en anàlisis del que suposaria un possible recàrrec municipal i ho farem amb rigor i amb responsabilitat.
I ho farem com sempre, posant la ciutadania al centre, qualsevol decisió s'haurà de revertir positivament als nostres veïns i veïnes, treballant conjuntament amb el sector. Ja estem parlant i ho fem amb totes les decisions, amb l'associació Hostaleria, amb el sector de càmpings, amb la restauració i esperem amb els que estem aquí tots representants. Perquè la decisió que es prengui serà pensant en el bé de la ciutat i de la mà del sector.
El recàrrec municipal, permeti'm, té moltes variants, molts models i la podem treballar entre tots. Avui jo soc optimista, escoltant a tothom, tots els nostres grups municipals, estimem la ciutat, així que de ben segur que arribarem també en aquest tema en un consens. Gràcies.
Moltíssimes gràcies, consellera, per la seva explicació. Passem a l'última de les mocions. Moció presentada pel grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya per impulsar un centre cívic a l'edifici de Lletres. Ho defensarà la consellera Roig, com vostè vulgui.
Gràcies, alcalde. Crec que puc saltar-me el preàmbul de què és un centre cívic i per què n'és d'important. Crec que tots els que som aquí sabem la funció d'un centre cívic i la seva importància i, per tant, justament per la seva importància, nosaltres ja vam acordar amb el govern socialista aquest centre cívic a l'edifici de l'antiga facultat de lletres. Va ser un acord assolit
en el marc de la negociació dels pressupostos municipals del 24 i, justament, era amb l'objectiu de reforçar els equipaments de proximitat al centre de la ciutat i donar resposta a una demanda històrica del veïnat. A més a més, aquest acord era un acord de pressupost zero. Quan ens vam asseure, així també ho va acceptar el govern perquè, ja que la partida pressupostària estava reservada des del govern república,
en els pressupostos del 23 per fer-hi justament un equipament social. Per tant, recuperàvem la partida i la negociàvem pels pressupostos del 24. Diem tot això perquè, malgrat tractar-se d'una zona cèntrica i densament poblada, el centre de Tarragona no disposa, com tothom sap, un espai públic de referència destinat a l'activitat comunitària, cultural i social de proximitat.
Aquesta manca contrasta amb la realitat urbana i social d'aquest territori i evidencia la necessitat d'impulsar nous equipaments que responguin a les necessitats del veïnat.
La plaça Imperial Tarraco és un espai estratègic des del punt de vista urbà, social i educatiu. En el seu entorn immediat hi ha la presència significativa d'infants, joves, famílies, perquè com saben hi ha l'Institut Tarragona, el Col·legi Carmelides, l'Institut B de l'Ibarraquer, escoles, instituts propers. En definitiva, la plaça Imperial Tarraco no és només una plaça urbana, sinó que és un nucli i trànsit de persones.
en un entorn on confloreixen vies principals, com per exemple, ara tenim l'intercanviador de Batestini, en un futur hi passarà el tramvia i, per tant, és un ús importantíssim de la ciutat de Tarragona, és un punt neuràlgic. I, per tant, un equipament públic ha de respondre a les necessitats pròpies de la comunitat que allà transita, però també resideix, consumeix i viu.
Cal un espai on acollir activitats educatives, culturals i de lleure, adreçades a diferents franges d'edats i orígens, perquè saben del cert que un espai d'aquestes característiques redueix l'aïllament social, fomenta el diàleg, ajuda a detectar necessitats socials de manera propera, dinamitza el comerç i l'activitat econòmica local, promou valors com la sostenibilitat, la igualtat, la solidaritat i, en resum, empodera la ciutadania en un espai de convivència democràtica. I tots aquests valors tan humans en un espai
tan urbà, doncs jo crec que seria justament tirar el dard a la diana. El govern va anunciar que allí, en l'antiga facultat de lletres, hi volia fer el trasllat de l'OMAC. Nosaltres, en una de les reunions que vam tenir de seguiment en aquells pressupostos del 24, ja els vam proposar que no seria incompatible el trasllat de l'OMAC a la facultat de lletres amb un...
Centre cívic, a més a més, hi havia, com vostès saben, l'antiga biblioteca de lletres, que és un espai prou gran com per encabir-hi allà el centre cívic. A més a més, es podria retroalimentar de l'espai QS, que es troba justament al darrere, i per tant, moltes activitats socials que es fa amb el jovent podrien encabir-se i encaixar-hi. De fet, es tracta de sumar esforços per fer-ho més coherent i més potent.
Així mateix, aquest centre podria esdevenir un espai de suport al teixit associatiu i comunitari, doncs, com dèiem, acollint tallers, activitats formatives, propostes culturals, iniciatives socials i projectes comunitaris.
També facilitaria el desenvolupament d'activitats per a la gent gran, propostes intergeneracionals, accions de voluntariat i espais de participació ciutadana, com deien. I per tots aquests motius i per la importància que al centre no tenim cap espai cultural i social i per la importància que té aquesta plaça, per tots aquests motius es considera necessari donar compliment als acords pressupostaris assolits i impulsar l'adequació de l'antiga facultat de lletres com a equipament cívic de referència de la zona i per això es proposa que el ple de l'Ajuntament de Tarragona
adopti els següents acords.
El primer, impulsar la creació d'un centre cívic a l'edifici de Lletres, com dèiem, amb un disseny que permeti la seva adaptació a activitats culturals, educatives i socials i, com dèiem, si cal, retroalimentar-se també amb el trasllat de l'OMAC, però també amb l'espai QS que està just al darrere. Dos, establir un calendari de planificació i execució del projecte, garantir que el centre cívic ofereixi serveis i activitats integrals dins de la xarxa de centres cívics de Tarragona, evidentment no és un edifici ni una capsa buida, sinó que l'hem de dotar del pressupost necessari per fer-hi les activitats.
Promoure la participació de les associacions de veïns i veïnes i de les entitats del territori en aquest procés i comunicar-hi, evidentment, a les federacions i associacions de veïns i veïnes de Tarragona. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera Roig, per la seva defensa. Grups que vulguin intervenir en fase de debat. Passem a votació, senyor secretari.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. No. Grup Municipal de Vox. Sí. Grup Municipal del Partit Popular. Abstenció. Grup Municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya. Sí.
Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, s'aprova. Perdó, no s'aprova. Hi ha un empat, 11 vots a favor, 11 vots en contra i 4 abstencions. Per tant, haurien de tornar a reproduir la votació. Sí, Fina? Sí.
Senyor Jaime Duque Moreno. Sí. Senyor Francisco Javier Gómez León. Sí. Senyora Elvira Vidal Sensi. Sí. Grup Municipal Tarragona en Comú Podem. Sí. Grup Municipal Junts per Catalunya. No. Grup Municipal de Vox. Sí. Grup Municipal del Partit Popular.
Abstenció. Grup municipal d'Esquerra Republicana de Catalunya? Sí. Grup municipal socialista? No. Per tant, a reprodueix l'empat, decideix el vot de qualitat de l'alcalde? No. Per tant, no s'aprova la moció. Grups que vulguin intervenir en explicació de vot...
En Comú Podem, Junts, Partit Popular, Esquerra i Govern. En Comú Podem, conseller Collada.
Bé, nosaltres, com els hi deia abans, no direm que no a un centre cívic, aquesta em semblava una bona oportunitat. És evident que al centre tenim un dèficit de serveis comunitaris i aquest n'era un. És una realitat que el projecte de la Imperial és un projecte gran, és un projecte que s'ha de desenvolupar i fins i tot...
I jo crec que aquí potser és on no hauríem pogut fer alguna cosa més, és que fins i tot té capacitat constructiva. És a dir, allà encara es pot construir, per tant, que intueixo que potser és de les coses que ens diuen que és un espai
que ja està projectat i que tindrà molta ocupació i això serà molt important perquè a més convertirà la plaça Imperial Tarraco en un districte administratiu i això és important, el que també és important que la gent del centre tingui aquest tipus de serveis. Jo, perquè crec que el projecte Imperial és prou important, el projecte de lletres...
és prou interessant. Vull fer dues consideracions a partir d'aquesta proposta, és a dir, la reformulació que s'està fent de la proposta de l'oficina jove amb aquesta perspectiva, és a dir, jo vull tranquil·litzar també els treballadors i les treballadores, ells i les joves, perquè aquella oficina que...
gestiona l'Ajuntament i que jo hi participo en el barret del Consell Comarcal es mantindrà en aquell edifici i per tant s'ha trobat una bona solució. Jo des d'aquí li vull agrair al conseller García de Castro que l'haguem trobada abans que ens agafi que tinguem problemes que sempre anticipar-se està bé.
I per l'altre, i és que tenim un deute pendent en aquell equipament, que és l'Institut Tarragona, que és un institut que hem d'aconseguir, que ja ens han fet algunes passes i que hem de seguir incansablement perquè està en una situació indigna, perquè té unes instal·lacions
que si haguessin de fer alguna llicència ara, potser no la podíem concedir, i que tenim molta canalla, ja no només per les instal·lacions internes, que fan fallida, que els falta un gimnàs, que tenen dificultats amb els espais, si no, i això és més fàcil que ho vegin, si ho veixen vostès per Estandislau Figueres, veuen aquell pati.
que hem vist pel·lícules yanquis amb patis de presons més agradables. Jo crec que aquell equipament l'hem de moure.
Hem d'aconseguir que l'institut tingui un espai definitiu, que tingui un equipament nou i la comunitat educativa, profes, alumnes i famílies tinguin les condicions que es mereixen. Per tant, esperem que reconsiderem el projecte del centre cívic perquè sí que és interessant, però sobretot donem-li gas a aquest projecte que necessitem ràpid, la Imperial. Gràcies. Moltíssimes gràcies, conseller Collado. En nom de Junts, conseller Cendra.
Gràcies. No hem votat que no perquè no vulguem un centre cívic a la zona centre, que segurament i absolutament és necessari. Hem votat que no perquè nosaltres defensem que l'antiga facultat de lletres es dediqui integralment a les oficines administratives de l'Ajuntament, avui situades a la Rambla Nova, que ens costen 700.000 euros l'any de lloguer.
A més a més, ja s'ha dit, però el fet que en algun moment traslladem totes les oficines allí, convertiria aquell espai en un hub administratiu de la ciutat, perquè hi ha la Diputació, perquè hi ha la subdelació del Govern, perquè hi ha tràfic i també hi hauria l'Ajuntament. Des de Junts vam negociar
A partir de pressupostària l'any 24, 65.000 euros per al projecte de reubicació. El plec tècnic ja està fet, l'expedient passa al departament de contractació. Ja hi ha una proposta de quins departaments municipals, perquè no marxaran només departaments de l'edifici de la Rambla, sinó que també de l'edifici on avui estem situats, del Palau Municipal.
I el 26 han pactat 120.000 euros en el pressupost per redactar el projecte executiu, que és el darrer projecte que requereix...
Aquest somni de poder traslladar totes les oficines a la Facultat de Lletres i també el somni especialment per la senyora Mascaró és que deixi de pagar 700.000 euros l'any de lloguer. No estem en contra dels centres cívics en absolut. Segurament, reitero, absolutament necessària la zona centre, però és incompatible amb el fet que aquell edifici està destinat i està pactat
perquè sigui el gran centre administratiu de la ciutat de Tarragona i del seu Ajuntament. Gràcies.
Moltes gràcies, senyora presidenta. Miri, nosaltres avui aquí ens hem abstingut perquè la veritat és que el nostre vot inicial era no, perquè no hem vist que en cap dels acords hi hagués la proposta que després la consellera Ross ha fet aquí en Botxer, és a dir, que sigui compatible l'OMAC amb el centre cívic, tal com ha dit aquí. Si hi és, perdoni que se'ns ha passat.
En qualsevol cas, nosaltres al final ens hem abstingut perquè per nosaltres, des de sempre, des de l'inici de la campanya electoral del 23, sempre hem dit que el lloc de l'OMAC havia de ser la plaça Imperial Tàrraco, l'edifici de Lletres, perquè hi havia la subdelegació,
i perquè és un centre que en definitiva és molt central de la ciutat, amb una ubicació molt radial i que a més a més es hauria de convertir en aquest districte administratiu. Si aquí afegim el fet que...
Després la Diputació s'ha traslladat o s'està traslladant tota la part operativa del que és el Palau de la Diputació, allà molt més. Per tant, allà el que hi té que anar-hi és, sens dubte, l'OMAC.
faria que es pogués deixar de pagar el quasi milió d'euros, 700-800.000 que es paguen cada any de lloguer. Quan nosaltres vam fer les peticions i vam incloure la primera negociació
de pressupostos d'aquest mandat, els nostres tècnics van estimar que el trasllat estaria en tot uns 3 milions d'euros, que semblava que era moltíssim, però que, clar, amb els 3 anys que portem ja estaria pagat i ara ens podríem dedicar als diners amb altres qüestions com podria ser, per exemple, el mateix centre cívic, espai públic o el que fos.
Per això, el fet de dir que és compatible, això s'hauria de veure, perquè com deia molt bé el conseller Cendra, no és sols el trasllat de l'OMAC, sinó de les oficines administratives que tenim aquí, deixant aquest palau des del punt de vista de plenaris i representatius, com farà la Diputació. Però en el cas que això fos compatible, perquè certament l'antiga facultat de lletres, l'antiga salle, és molt gran.
i si això és compatible per nosaltres no hi hauria cap problema que fos l'OMAC i el centre cívic, però sempre amb aquesta prioritat de l'OMAC, perquè el centre cívic podria anar en un altre espai, però l'OMAC, la seva ubicació en aquest districte administratiu de futur és realment irrenunciable. Moltes gràcies. Gràcies, consellera Esquerra Republicana, consellera Roig.
Gràcies, alcalde. En primer lloc, donar gràcies als grups polítics que ens han votat que sí i els que han fet l'abstenció. Senyor Cendra, l'edifici de Lletres és suficientment gran i, de fet, nosaltres diem que creiem que hi pot conviure l'OMAC
i el centre cívic. De fet, proposem la biblioteca de lletres, que està darrere la palmera i que no té res a veure amb l'edifici de lletres. Era l'antiga biblioteca. Jo la utilitzava, no sé vostè, però és un edifici suficientment gran i no afecta per res. Però no només això. El que vostè planteja és un monocultiu de funcionaris que proposa que deixi la tarda absolutament morta en aquella zona. No hi passarà absolutament res si només hi posem oficines. Per tant, nosaltres creiem que la combinació de les dues coses fóra molt millor per aquella zona i pel barri.
I per acabar dir que sorprèn el vot del Partit Socialista perquè al final no deixa de ser un acord de pressupostos de l'any 24. Creiem que els acords de pressupostos no caduquen. L'edifici de Lletres com a centre cívic hi era.
i, per tant, creiem que no caduquen, que això hauria de tenir una continuïtat. Per tant, no entenem el vot negatiu. Evidentment, la resta de pressupostos que han vingut després vam dir que no i, en aquest cas, en aquest últim any, semblava que havíem de fer una reunió per justament fer un seguiment d'aquests acords. No sabem
Si és que hi ha hagut algun moviment, però com que no hi ha hagut reunió perquè vostès van decidir no reunir-se amb nosaltres, doncs no sabem si aquí hi ha alguna possibilitat d'entesa. Però, repeteixo, no sabem en absolut què és el que va passar amb aquests acords del 24 que no s'han produït. No hem pogut fer aquestes reunions de seguiment. Si vostès ara ens donen una bona notícia, perfecte. I si no, doncs evidentment amb molt de greu, però haurem de dir que evidentment no tenen paraula. Gràcies.
Gràcies, consellera. En nom del govern, conseller Ignacio García. Ara suposo que jo m'hauria de cabrejar perquè el grup d'Esquerra ha dit que no tenim paraula i hauria de fer espavientos com abans, però en tot cas, a mi no tinc la pell tan fina, per sort, per això em dedico temporalment encara que sigui a la política, perquè tinc...
No tinc la pell tan fina. La veritat és que estic profundament preocupat per les mocions que ens presenten Esquerra Republicana, perquè cada vegada que hi ha un anunci del govern, després ve una moció. Estic profundament preocupat pel desconeixement que tenen del que és en realitat un centre cívic. Suposo que per això van tancar el de la part alta sense donar cap alternativa, ser el primer govern que tanca centres cívics i no n'obra.
La veritat és que crec que no han entès la seva importància com a eix comunitari, com a eix social i fins i tot li diria que com a eix integrador en moltes ocasions. Jo els convidaria, si volen, a venir a veure un centre cívic amb nosaltres. Si volen, també ens poden acompanyar alguna regidora de barri i així parlen també amb la gent dels barris i entendran com funcionen i el que representen els centres cívics en aquesta ciutat.
I potser després entendran que els centres cívics no són bolets que creixen en un bosc, que els centres cívics necessiten d'una planificació d'una estratègia, per ser una planificació d'estratègia que van encarregar vostès l'any 2022. Si saben què, no parlava de l'edifici de lletres com a centre cívic, parlava de l'hotel d'entitats.
un hotel d'entitats que vostès van encarregar un pla d'usos i van amagar amb un calaix perquè entenc que no creuen ni han cregut mai en els centres cívics, ni en la funció social que fan els nostres barris. I mentrestant, aquest govern va treballant en que l'edifici de la Facultat de Lletres tingui un ús amb acords d'altres grups municipals
perquè no tenim una majoria absoluta i hem d'arribar a acords. Sí, a l'edifici de lletres i també a la biblioteca seran espais perquè ara hi ha l'oficina municipal d'atenció ciutadana a la Rambla Nova i també perquè a l'edifici de lletres encara hi continuen havent serveis, com l'oficina jove, com el Consorci de Normalització Lingüística, que necessiten d'altres espais.
en aquella zona. I com deia, mentre tant aquest govern treballa i treballa amb un centre cívic a la part alta, amb un centre cívic a llevant i amb un centre cívic a l'hotel d'entitats, mentre d'altres van tancant centres cívics. Jo hi acabo ja...
Han d'entendre que els centres cívics no poden sorgir així com així. Vostès van demanar un centre cívic al Parc Francolí quan els dèiem on el volen, no sé, busquin. Van demanar un centre cívic a l'Avinguda Catalunya, on volen, no sé, busquin.
Ara demanen un centre cívic a la facultat de lletres que ve del seu pressupost de l'any 2023. Ja s'apanyaran en com fer-ho, però ells demanen. No tenen en compte ni la planificació, ni el personal, ni els recursos econòmics que necessiten, ni els pla d'usos que han de definir els centres cívic. Jo entenc de debò que els falta un model de ciutat.
però treballin per aconseguir un nou a base d'ocorrències com fan cada mes en aquest plenari i deixin treballar els equips tècnics en aquest govern. Moltes gràcies.
Gràcies, conseller. Simplement saben que a l'edifici de Lletres tenim la clara intenció que sigui l'OMAC, que pugui ser aquest trasllat. Pensin que estem pagant molts diners de lloguer per un edifici a la Rambla. Són prop de 600.000 euros l'any. 600.000 euros l'any. Pensin el que això implica. Pensin en quatre anys quants diners ens gastem que podríem...
d'estar en un edifici de titularitat pròpia com és l'edifici de lletres. És un acord que tenim junts d'aquest trasllat. Em consta que té el vistiplau de la immensa majoria de vostès. També ens ho van demanar els consellers no inscrits, aquest trasllat. I, a més a més, ja hem treballat, ja hem començat a treballar en el pla d'usos.
Com ha explicat molt bé el conseller Ignacio García, hi ha molts serveis que ja s'estan prestant allà i que necessiten metres. I ara mateix, per exemple, l'edifici de l'antiga biblioteca és l'oficina d'estrangeria, cosa que ja hem comunicat a la subdelegació que, quan finalitzi aquest període de sessió que li vam donar, que havia de ser provisional,
fa molts i molts anys que han de buscar un nou espai i crec que la pròpia subdelegació, el hall, és una bona ubicació per poder fer aquest trasllat. Guanyaríem ja de nou, recuperaríem un espai. Tenim l'Institut Tarragona, que m'hauran de permetre una opinió. Crec que no és l'espai idoni respecte a les característiques d'espai, dels patis per l'alumnat i la Generalitat, doncs,
es treballa no només pel nostre grup sinó per altres grups per buscar una ubicació que tenim pensada també per aquest institut, recuperaríem aquest espai i també hem de ser conscients de l'estat de manteniment que té l'edifici.
han de ser, repeteixo, molt conscients. No és un estat no ja òptim, sinó idoni, si haig de repetir la paraula, pels usos que es volen donar. Així que això serà una realitat. Podrem tenir aquest centre neuràlgic administratiu a la plaça Imperial Tarraco,
amb aquest trasllat que també ha comentat la consellera Martorell, que ja saben vostès que anirà a l'antic edifici de Caixa Tarragona de la Diputació i l'edifici Síntesis, que ja és pròpiament de la Diputació. Passem a l'apartat de pregs i preguntes. Comencem pels pregs, si són tan amables.
Els apunto per grup, senyor Carmona, quatre d'en Comú Podem. Perdoni, conseller Duque, un brec. Tenim Partit Popular, no? Consellera Vidal, té cinc. Esquerra Republicana té dotze, quinze.
Comencem amb el conseller Duquer.
Sí, gracias. Ya sé que tenemos el contrato de basuras en marcha, que todavía no hace mucho tiempo. También sé que todo puede mejorar. Les hago ahora de correa de transmisión de información de algunos ciudadanos, en concreto sobre tres circunstancias. Una es Ramón y Cajal, donde...
Parece ser que la limpieza de excrementos de palomas y alguna otra suciedad no es efectiva en estos días, de la Rambla y de otra situación que es en Tabacalera, donde además de un problema de...
De limpieza me parece que también hay un problema de servicios sociales, porque veo en la foto dos personas o dos sitios que se utilizan para dormir allí. El ruego en concreto es, alcalde, que se tomen las medidas o se adopten las medidas necesarias oportunas para resolver y o revertir la situación.
Y en cualquier caso, que se informe a este concejal de las medidas. Gracias. Si es tan amable, ens ho passa per escrita la consellera Horts i així també podrem actuar de manera més eficient. Gràcies, conseller. Consellera Vidal, com vostè vulgui.
Molt bé. La primera pregunta seria... Pregunto o prego? És que ja no sé si prego o pregunto, perdó. És adreçada al conseller García de la Torre, qui amablement em va informar que ja està recepcionat el contracte de revisió de preus del projecte de restauració de la Quinta Sant Rafael. I voldria saber quin és l'import total al que sendeix l'obra.
I si supera els 800.000 euros que ja consten al pressupost del 25, quan es preveu el modificatiu de crèdit per suplementar la partida i quan es preveu l'inici del procediment de licitació d'aquestes obres?
El segon seria, en quina fase està l'adjudicació dels treballs d'instal·lació de l'enllumenat del Parc de la Llevantina? Recordo que el projecte tècnic ja està redactat i que també té destinada una partida pressupostària. Aquesta pregunta va adreçada al conseller García de Castro.
També voldria preguntar en quina fase està i que s'activi la contractació de la confecció de l'escultura en homenatge a Caritat de Barraquer per la seva tasca en la preservació del pla d'especial interès natural del Bors de la Marquesa. I si està a l'ordre del dia de la comissió de nomenclàtor, la incorporació d'un vial, plaça o espai públic per donar visibilitat a la seva figura.
També voldria demanar si s'ha redactat el projecte tècnic de construcció de la rotonda al barri Goya, a la Cruïlla, entre els carrers Roig i Berguedà i el carrer Covadonga, que és darrere de l'antiga presó, i que comunica Joan XXIII amb aquell espai, que ara per ara tan sols hi ha una senyalització amb coixins.
També voldria demanar, ja he parlat amb la consellera Sònia Ors, del fet que hi ha unes travesses de tren metàl·liques des de fa més de tres mesos a sobre dels contenidors de brossa que hi ha platja llarga, la qual cosa impossibilita que els usuaris vagin a abocar els residus.
Igualment, aquest espai, ara que ja s'estan obrint els establiments de restauració d'aquest espai, els càmpings i el Club de Vela Platja Llarga, ens demanen als usuaris que s'arregli el camí de Platja Llarga paral·lel a la via del tren, que com a conseqüència dels aiguats, especialment de l'aigua que baixa de la Riera de la Bassa Closa, està impracticable.
i que es suprimeixi d'una vegada per totes la llosa de formigó a l'aparcament de Platja Llarga, que donaria lloc a encabir uns sis vehicles i es faci reserva per a persones amb mobilitat reduïda. Gràcies. Prenem nota, consellera dels seus prets. En Comú Podem, conseller Carmona.
Gràcies, senyor alcalde. Arran de l'anunci de tancament de les plantes d'International Paper a Montblanc i Bais, propietat de l'empresa internacional de S. Smith, que podria afectar a prop de 175 treballadors i treballadores, algun d'ells viu a la nostra ciutat, al nostre municipi, i després de reunir-nos amb representants del comitè d'empresa, volem expressar la nostra preocupació per l'impacte laboral i econòmic
que aquesta decisió suposa per al territori. Estat a centres amb dècades d'arreglament industrial, més de 50 anys, i el tracament dels quals genera una greu incertesa. També va visitar el ministre Jordi Areu als treballadors fa ben poc.
Per tot això, preguem, primer, que l'Ajuntament expressi públicament el seu suport a les persones treballadores afectades, segon, que es posi a disposició dels comitès d'empresa per col·laborar en la defensa del tot de treball, i tercer, que es reforci la coordinació amb la Generalitat per facilitar mesures de recol·locació i acompanyament.
Conseller, a fet del seu prec, jo crec que podria ser ara un moment, el senyor secretari em corregirà si m'equivoco, en quant a formes. Estem als grups representats per fer algun tipus de manifestació a favor, com demanava el conseller Carmona, dels treballadors i treballadores del no tancament d'aquestes empreses històriques de dècades per tal de mostrar el suport del plenari. Ho veuen bé?
Podem convenir un suport? No està la consellera Martorell? Doncs ho parlem després, si els sembla, en un moment, abans d'acabar amb els pregs. En comú podem? Ja està. Esquerra Republicana, si estan en aula de començar.
Sí, gràcies. Són tres plecs que, curiosament, tenen un denominador comú, que és el terra, el sol. M'acabo d'adonar ara mateix, però és curiós. Senyal que avall miren les coses i m'avall fixant per on trepitjo, que és important. El primer, el més senzill de tots, la protectora d'animals de Tarragona, el polígon Riu-Clar, després de la darrera reforma que s'ha fet, la plaça d'entrada s'havia posat una grava,
que resulta que s'ha col·locat, entenem i entenen els usuaris, que amb un excés i provoca que els camions que entren a descarregar i els vehicles que entren i accedien a la zona es queden enganxats a la grava i resulta que no poden sortir i els han d'espitjar. Tot sembla indicar que la solució és bastant senzilla i que es tracta de retirar aquest excés de grava i, de fet, segurament es pot reutilitzar en un altre lloc.
El segon, ens ubiquem al pàrquing que hi ha al tomb davant del col·legi de Sant Pau i el pre que és per arrenjar els esborans que hi ha perquè si no entres en un 4x4 probablement pots tenir greus problemes no només de mortidor sinó fins i tot de xapa, diria jo. I els usuaris, òbviament, no estan d'acord en com està.
El tercer prec, ens situem al carrer Monestir de Poblet, és el més complicat de tots. Parlem dels pals de la llum i telefonia, cables aèris, ja no només en funció de l'estètica i de la seguretat del carrer, sobretot per als impediments de la mobilitat que provoca les voreres. Aquests pals de fusta, pals de ferro...
i tot el cablejat que hi ha per allà. Som coneixedors, entenedors, i comprenem que la dificultat perquè les companyies distribuidores solucionin tota aquesta problemàtica és alta, és una dificultat alta, però els proposem que prenguin el carrer en un estudi poblet com una prova pilot, com una prova d'esforç, diria jo.
i que pugui ser exemple per a altres llocs de Tarragona i entomar-ho com un repte perquè aquest carrer quedi dignificat. Gràcies. Gràcies a vostè, conseller. Prenem nota de tots els susprecs. Consellera, com vostè vulgui.
Disculpi, jo tenia un prec. Miri, a la Mora ens han demanat a veure si el que és el carrer Feixeda amb l'Avinguda Blauet, hi ha allà la sortida, just davant del que hi ha al local social de les dones, que a veure si es pot posar un mirall o alguna cosa, el que els tècnics creguin més oportú, perquè no es veu i és perillós aquest gir.
sobretot si van cap a l'esquerra. També hi ha com unes herbes, no sé com dir-ho, uns arbusts que tapen la visibilitat i que es miri, sisplau. Perfecte, ho pren nota per mobilitat. Gràcies, consellera. Consellera Roig, com vostè vol dir.
Sí, tots els precs tenen relació amb els voltants de Monestir de Poblet i ens els fan fer arribar els veïns. En primer lloc, i això no només ells sinó també altres usuaris, davant de l'entrada i sortida del Col·legi Sant Pau,
en les hores punta d'entrada i sortida dels alumnes. A vegades hi havia hagut una guàrdia urbana que ajudava a regular una mica el caos. Ens demanen si pot haver-hi més presència d'aquesta guàrdia urbana, sisplau, perquè realment entre l'aparcament que aparquen, inclús a sobre de la rotonda, més els nens, més la gent que intenta passar i les obres que s'estan fent ara, a més a més,
on hi havia Sant Josep, demanen més presència de la Guàrdia Urbana. I també ens pregunten i fan el prec si ja s'està fent l'estudi d'una rotonda o d'alguna circulació més fluïda que no sigui aquest encreuament que hi ha del Sant Pau cap a cementiri.
Després també el parc infantil que hi ha a la plaça davant de Sant Fructuós demanen d'instal·lar un terratou o un terra que sigui més per infants, perquè en aquest moment és un terra de gravilla que a més a més molts deixen anar també els seus gossos allà i el parc infantil és pràcticament insalubre i veient que és un barri que cada vegada hi veurà més gent podríem tindre un parc infantil una mica com el del carrer Ixart, una mica més cuidat.
També en aquella zona just davant de l'església, que hi ha una zona enjardinada, hi ha un mur a la mà dreta que ha caigut entrant a la plaça i també ens demanen o de refer-lo o de retirar-lo.
Les escales que també d'aquesta plaça van cap al CAP, cap al CAP Muralles, ens demanen als veïns si hi poden haver més punts de llum perquè quan baixa el sol aquella zona queda fosca i per tant no només per un sentiment d'inseguretat sinó també per una qüestió de poder pujar i baixar les escales amb tranquil·litat.
Ens demanen veïns del voltant del Camp de Mar que s'hi poden instal·lar més faroles a la zona del vivicamp del Camp de Mar, perquè moltes vegades, inclús sobretot noies, quan van a deixar algú allà, els tenen un cert sentiment d'inseguretat i els agradaria que fos una zona més il·luminada.
I també ens demanen reparació de les tanques trencades que hi ha en aquella zona. Pots repetir això últim? Sí, la tanca d'aquest espai del Camp de Mar on hi ha els gossos, ja es veu que hi ha alguna tanca que està una mica trencada si es pot arreglar.
I després sabem que hi ha un mapa de papereres a Tarragona, però també ens diuen si poden revisar el mapa, perquè en aquelles zones amb la sèrie Monestir de Poblet, a Freia Antoni Cardona, a Camp de Bar, que n'hi ha molt poques, i hi ha molts nens a vegades berenant per allà, i hi ha un mapa de papereres, perquè el conseller Fortuny ens ho ha dit, però si es pot revisar. Gràcies. Prenem nota de tots els susprecs. Consellera, algun preg més?
Vinga, comencem. Parc de Riu Clà. Les lletres que en el seu moment van posar per dignificar i donar entrada al barri, algú les ha començat a pintar amb prou gràcia com per deixar una paraula pintada blanc, que ja ens sembla bé, queda bé, i l'altra topos. O totes a topos, o totes en blanc, o totes amb el color de la ser. Però... És del Ministeri, això? No, no, no, no.
Això és un veí particular que en un arrebato pictòrico ha decidit que podia quedar cuqui pintar-ho així i ho ha fet. Sabem qui és, no té mala intenció i ho restaurarem.
Poca cosa més puc dir, però no ho ha fet aquest senyor amb mala intenció. D'acord. Però, bueno, jo tinc el meu criteri estètic respecte a com ha quedat, però ho arreglarem. Bé, crec que està ben trobada la paraula, cookie. És la que defineix la situació. La font del parc multiesportiu de Ponena, tocada al parc Francolí, i del parc de Riu-Clar, no par de rejar. Si es pot arreglar, no reja, peta aigua.
Després, al carrer del Mas de l'Orobio, a l'alçada de l'associació, precisament, està molt fosc a la nit. O sigui, és una zona absolutament fosca. Requereix d'un com a mínim, o potser un parell de punts de llum, perquè facin el carrer més segur. Després, l'Alrat de la Rambla, majoritàriament està mort, o aparentment mort. Estaria bé que algú...
L'arborat de la Rambla del Parc de Riu-Clar està, diríem que mort, però que ho digui un especialista, no ho sé. En tot cas, els arbres que estiguin morts, si us plau, reposem-los. I, al fer-ho, si ho fem, fem partícips als veïns a l'hora de triar quin arborat volen i quin no volen, no costa res i aquestes coses funcionen. I després, l'aparcament disuessori
A la pràctica, de la Nacional 240, hi ha una part que moltíssima gent per moure's després pel centre, per molt que siguin terrenys privats majoritàriament, la gent ho fa servir perquè és necessari i cada cop és més espectacular. És un passo a Can Bojano en tota regla, és complicat. Hi ha uns sols molt bèsties, uns forats molt grossos.
Fem o fem que passi que algú ha pla millor, sisplau, perquè està perillós. Després, Camp Clar, Rambla de Ponent. El tram més baix de la Rambla i davant de l'escola s'inunda molt i amb prou freqüència. Sisplau, mobilitzem el que calgui per mirar de resoldre aquest problema.
I després, al carrer Girona, les escales que connecten amb la plaça del Teatre Tarragona, que és la que hi ha darrere del teatre, per alguna raó es va treure la barana i es va fer, si ho podem, endreçar per tal que hi hagi les baranes i es pugui circular per allí sense problemes. I avinguda Catalunya, d'un lloc a l'altre, avinguda Catalunya, amb Sant Antoni Maria Claret, la rotonda aquella...
d'entrada i de sortida cap a la set. Al que és la rotonda hi ha uns forats
molt grossos, molt bèsties i molt profuns. Si podem enviar la brigada a resoldre allò, o fins i tot planificar una pavimentació potser d'aquell entorn, estaria bé. I finalment, Guillem Oliver, l'aparcament dissuessori, fruit de les pluges i del propi pas dels vehicles, que sabeu que és molt concorregut, s'hi fan uns determinats esborrancs que es poden corregir fàcilment amb la brigada, però que creiem que requereixen un cert manteniment. I per tant, mirem
mirem de plenar-ho. I finalment, moltes vegades, les coses que s'han dit que es farien, dir-les no és cap garantia de res i calen elements que ho apuntalin. Es va dir fa dos anys que es posaria una calistènia al parc de Riu Clà, han passat dos anys i ni hi ha la calistènia ni que ens consti se l'espera. Per tant, demanem que donin compliment a aquest compromís
que va ser dit, però no ha estat fet, amb la calistena al parc de Riu Clà, igual que també es va dir que s'arreglaria el problema de l'aparcament de la Mora mitjançant algun tipus de regulació. Hi ha maneres racionals de resoldre-ho, no ha de ser massa difícil.
però de moment no s'ha mogut fitxa, o com a mínim no s'ha fet. I per tant, com que això s'ha dit amb els veïns que es faria i no s'ha fet, doncs això, reclamem que es doni compliment. I finalment, pensem l'últim prec. L'últim prec és que mirem de donar-li...
Ens preocupa perquè Tarragona, la ciutadania de Tarragona, té el servei de centres cívics amb una part de la ciutadania, però hi ha una part molt gran de la ciutadania que n'està esclosa. I, per tant, si creieu que Lletres no ha de ser lloc, busqueu l'alternativa i plantegem-la. Però el centre de ciutat necessita centres cívics com els necessita Ponent. Donem-li importància a això. I veia el senyor García Carrío i abans...
més encara se n'enreia, del que ell mateix es va comprometre amb un acord signat amb Esquerra Republicana. No són ocorrències. Els cinc centres civis que es van proposar allí estan pensats, responen a un model de ciutat, no és una ocorrència d'aquest ple, i ells mateixos com a govern ho van signar i s'hi van comprometre. Per tant, quan diem, no, és que ja hem dit que farem això, com si això fos garantia de res, no.
Ara, precisament, se'n desdiuen i se'n riuen. I aquí demanem el pre que és, mirem de complir la paraula perquè és important tenir paraula. I, miri, vull acabar amb positiu, perquè no tindré cap pregunta després, i crec que és bo acabar amb positiu. Li vull reconèixer a l'alcalde i a la institució de l'Ajuntament, i crec que és bo, i ho hem de celebrar, que tots plegats haguem sortit de la zona de confort per mirar de trobar i desencallar el tema de la Sabinosa.
I crec que de la mateixa manera que som exigents i fotem canya, també hem de dir-nos coses positives. I penso que la Sabinosa, tant la Diputació s'ha mogut de la seva zona de confort, després també ho ha fet l'Ajuntament, i l'Estat, tot i que ha de donar resposta, perquè em consta, les coses van bé. I, en conseqüència, ara...
Si tira endavant el que ha de tirar endavant, no tindrem l'agressió que teníem amb aquell passeig de 5 metres a tocar de la primera línia de mar, sinó una cosa molt més arrasarada amb els edificis, molt més continguda, molt millor integrada, menys massificada i que, a més, ens permetrà obrir tot aquell espai a la ciutadania.
i, per tant, posar en valor aquells morrots i, per tant, celebro i poso en valor que l'alcalde hagi tingut una posició flexible, que ho hagi fet la Diputació i que ho tingui també una posició així l'Estat, a més d'òbviament la feina que han fet la ciutadania i les entitats.
Gràcies, conseller Puig. Són molts temes, li podria respondre a tots. Hi ha un en particular que si m'agradaria respondre-li, que és el de regular l'aparcament en superfície de la Mora. No és que no haguéssim mogut fitxa, però com vostè sempre demana, nosaltres sempre executem, el que ho volem fer és de la mà de l'Associació de Veïns.
Llavors li vam parlar a la consellera Horts múltiples vegades amb l'associació de veïns. Els tècnics van elaborar diferents propostes, es van passar a l'associació de veïns i encara estem a l'espera que ens diguin quina és la que els satisfà més.
El que passa és que la nostra ordenança s'ha de complir. És a dir, no ho podem fer per una persona que és de Saragossa i té una segona residència de marit que aquest no pagui. Ho sento, això no ho vegi. Resident és resident. I li puc assegurar que estem treballant per tant que hi hagi una solució i esperem trobar-la. El que sí que és cert és que la meva opinió és que ho necessita la Mora a l'estiu allò.
És la meva opinió. Però no faré res que no tingui per escrit l'hoc de l'Associació de Veïns. Això ja ho dic. No ho faré. Passem ara a les preguntes. La consellera Vidal ha aixecat la mà? Sí. Vidal, tres. En comú podem... Tres preguntes...
Partit Popular, 10, i ho dic ràpid perquè si no me'n surtin més mans allà, i Esquerra Republicana, 8, 12. Conseller Vidal, com vostè vulgui.
Molt bé. La meva pregunta és en relació a lo que jo dic als bancs fantasma de la ciutat.
Al carrer 1 de Bonavista, a la zona enjardinada, davant del camp de futbol, vam posar en mode de barrera uns bancs, que ara s'han convertit en pedres, han desaparegut tots. Abans hi havia cotxes aparcats amb això, que era una zona verda, que la gent no sabia ni que era una zona verda, i vam aconseguir treure els vehicles d'allà, que era un aparcament, perquè entressin els...
Els veïns. Els bancs feien com de barrera entre el carrer i aquest espai verd i ara han desaparegut els bancs i hi ha pedres i està realment, no sé, deixat de la mà de deu, a part de fosc.
Voldria saber què se n'ha fet d'aquests bancs. El mateix passa amb els bancs que estaven al solar de propietat municipal, que hi ha a la Rambla Vella, on hi ha el mural aquest fent al·lusió al patrimoni. Un espai que estava tancat amb una tanca provisional d'obra i un cadenat, el vam obrir, el vam dignificar amb dos bancs, unes jardineres, des del qual es veu el mar i Corna Brisa i tots els veïns ho agraïen, també han desaparegut.
Un altre que ha desaparegut, un altre banc fantasma, és el Pla de Palau. Alguna persona va vandalitzar el xiprer que hi havia, cremant-lo, i allí van posar un banc, que realment hi ha moltes fotos preses allí, i era un banc que estava al Pla de Palau,
just mirant cap al claustre de la catedral. També ha desaparegut. És un banc una mica de treure i posar perquè allà és on es posa la plataforma dels mitjans de comunicació per Setmana Santa. Però bueno, que és un banc, tampoc té més secrets.
L'altre és, tinguem una mica de sensibilitat, cada vegada que canviem contenidors d'escombraries d'ubicació, resulta que hi ha un banc adreçat just mirant el contenidor. Ja no dic a l'hivern, però a l'estiu, qui s'assentaria en un banc que té vistes a un contenidor? N'hi ha molts, però un exemple està a l'Avinguda Catalunya davant de l'edifici dels Porxos. Allí hi ha un banc just davant dels contenidors.
anem una mica coordinadament amb el mobiliari.
n'hi ha més d'exemples un altre és pensem fer el tros de 5 metres de vorera que va entre el punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau i l'edifici a Europa ho dic perquè molt acertadament al restituir i al fer obres del punt de lectura de Sant Pere i Sant Pau vam canviar el punt d'accés ja no és des dels cotxes sinó des del jardí que és de propietat dels veïns no és propietat pública
Però molt bé perquè també s'ha rebaixat la vorera per facilitar l'accés al punt de lectura. Però entre el punt de lectura i l'edifici Europa, que és un tros de camí que fan servir els escolars per anar a l'escola, no hi ha vorera. I la gent passa pel mig de la terra i de les matrícules dels vehicles i al mig hi ha antaforada una paperera. Simplement allargant aquest tros de vorera ja facilitaríem la vida al barri.
Ara és el moment de fer-ho, abans que recepcionem aquesta obra. Després, els veïns em diuen que hi ha palmeres, jo ho he contrastat, hi ha palmeres mortes a la zona verda de la Sabinosa, a la parada de l'autobús.
I també hi ha un exemplar de conífera molt increïble, però que està mort al Camp de Mar i que es pot observar quan es gira des de l'Avinguda de Catalunya cap a Maria Cristina. I abans que contamini la resta de coníferes crec que seria oportú suprimir-lo. Gràcies.
Gràcies, consellera. Prenem nota. Els bancs a vegades es treuen per peticions dels propis veïns perquè acumulen situacions d'incivisme o de mal ús per part d'algunes persones i per això a vegades es treuen.
Ja sabem que quan ho treus hi ha gent que està a favor i gent que ho troba a faltar. Sempre es prenen amb un criteri objectiu. Lamento si de vegades no sempre és encertat i mirarem aquests punts que ha dit vostè, consellera. En com ho podem? Està cansat, oi?
No vaig cansar, en realitat, perdó, però vaig coix perquè ahir en una vorera d'aquestes meravelloses que tenim al carrer que Vallès trencada, que a vegades passa, em vaig torçar el turmell. Va coincidir amb el conseller Vallès al carrer, no sé si em va mirar allò amb ganes de dir. Tinc un testimoni i he fet un EP, com un ciutadà que toca, he fet un EP i espero que el turmell em torni a lloc.
Ja em sap greu parlar de mi mateix en el ple, que ho estava intentant evitar. Una pregunta ràpida. El passat 4 de febrer va entrar una veïna de Tarragona demanant la incorporació de bancs a la via Augusta, al voltant del número 14.
És una voluntària d'amics per la gent gran que passeja amb la senyora Paquita i la senyora Paquita té dificultats per arribar. Via Augusta és un lloc on hi ha pocs bancs i per tant els preguntaria si tenen previst fer aquesta intervenció i quan.
Una altra cosa, molt ràpida i molt dirigida a l'alcalde, sap, i si no sap ja l'explico, el dia 1 de març hi ha una concentració per la unitat ICTUS 24-7 de Tarragona, convocada per la Platifarma per la Sanitat Pública. Estan enviant cartes als alcaldes del territori i jo li volia fer la pregunta si el dia 1 comptarem amb la seva presència.
amb la concentració, perquè és important que els alcaldes i les alcaldesses del territori es posin a lloc. És el dia 1, diumenge, dia 1 de març, a les 12, aprofito per fer faca publicitària, al balcó del Mediterrani.
Es va convocar ahir i és una convocatòria que fa la Plataforma per la Sanitat Pública i la Federació de Ciutadans de Vins de Tarragona per demanar a la Generalitat que s'incorpori la 24-7 a la unitat Dictus. I per altra banda, mentre estàvem en el ple, la Guàrdia Urbana... Un segonet, que ho acabo de trobar. Ha enviat una nota de premsa molt interessant sobre dades de seguretat i delinqüència.
i en la qual el titular era la criminalitat baixa un 3,4% el 2025 a la ciutat de Tarragona i això és una bona notícia, però quan desgranes dades hi ha un parell de creixements que són preocupants, sobretot el que té a veure amb les llibertats sexuals i volíem preguntar si des del govern municipal
té previst avaluar amb deteniment aquestes dades, fan dos que pugen, dues estadístiques que pugen, en els delictes contra la llibertat sexual i en cas afirmatiu que es faci, quines alternatives es plantegen. Segurament té a veure amb una perspectiva molt integral, amb una mirada molt més àmplia que només la seguretat, però és evident que és una dada que taca...
aquesta dada general interessant del 3,4 de caiguda i que la cauríem per atenció. Gràcies. Gràcies, conseller. Respecte a aquest últim punt, és cert que són els que ha crescut.
És cert que hem estat mirant totes les dades a nivell estatal i ha crescut a tot Espanya. Les motivacions poden ser múltiples, com bé vostè sap, i les abordarem d'aquesta manera. També hi ha una visió àmplia, però és veritat que aquest percentatge, que és el que no ens sedueix, però no deixa de ser una...
Nova bona notícia el fet que baixi un 3,4% durant aquest 2025. I a més a més amb reducció d'alguns delictes com el de robatori amb força en domicilis, que s'ha reduït un 35,1%, que és una barbaritat, i els furs que sempre generen aquesta percepció és un 9,4% de reducció.
acumulat d'aquests últims dos anys, tenim molt més, cosa que aprofito per agrair a la Guàrdia Urbana de Tarragona, que és una de les millors policies que hi ha en tots els sentits, i a més a més que va creixent, més de 69 agents en aquest mandat, i la idea és, com ja saben, taxa de reposició al 125%. El que volem és ampliar el nostre cost policial, que hi hagi més presència al carrer i que millori la percepció de la seguretat.
Vèiem un exemple amb el carrer Orosi, que era un problema i s'ha actuat des de moltes vessants, no només la policial, i ha funcionat. Això és una lluita constant, com bé saben, però estarem atents a aquestes xifres i té vostè tota la raó. Partit Popular.
Gracias, alcalde. Yo haré dos preguntas. La primera es que quisiera saber cuáles son los planes urbanísticos municipales de desarrollo derivado en curso actualmente, que son los planes parciales de mejora, especiales y polígonos de actuación, y en qué momento de su tramitación se encuentran.
incluyendo, además, el número de viviendas aproximadas o estimadas y, específicamente, en aquellos que se sepa, el coste de urbanización previsto por metro cuadrado de techo construido sobre rasante. Y la segunda es que también quisiera saber el número de viviendas de obra nueva
que obtuvieron licencia de edificación en los años 2023, 2024 y 2025. Gracias.
Supongo que se refiere a los que quedaron firmes y quedaron fuera de la anulación del POM respecto a la primera pregunta. PP1, PM14, PM34, PP10, PP9, etc. Exacto, perfecto. Le haremos llegar la información. ¿Preguntas?
Gràcies, alcalde. Primer voldria fer un agraïment al conseller García de Castro pels bancs, que espero que els que es col·loquin no siguin els bancs fantasma, que ara estic espantada a veure que no siguin d'este tipus. Però, bueno, uns bancs que vam demanar per la zona centre, que ja de pas també voldria comentar.
Per el grup del Partit Popular no només ens dediquem a fer dos mocions de dos barris, sinó que hem fet preguntes constantment d'Icomar, de Llevant, de Parbaixa, Camp Clar, Joan XXIII, Part Alta, Serraio, Sant Salvador, Platja Llarga, Cala Romana, Sant Pere i Sant Pau, Centra... I, per tant, això demostra que tenim diàleg amb els seus veïns i veïnes.
Bé, les preguntes que tenia són dues molt breus. La primera és sobre la Vall de la Rebessada, també un barri d'aquí de Tarragona, que ens fan arribar una pregunta sobre la il·luminació de la platja de la Rebessada, que ens comenten que durant la tardor i l'hivern no hi ha il·luminació
I ens comenten els veïns si es podria reconsiderar la possibilitat que hi hagués aquesta il·luminació també durant tot l'any, perquè amb el temps que tenim s'aprofita també per fer passejades i la sensació d'inseguretat que es té per manca de llum és considerable. I de la mateixa manera que altres municipis tenen a les seves platges aquesta il·luminació, doncs ja es podria...
si es podria col·locar i en cas que no sigui possible se'ns podrien explicar les motivacions per comentar-ho amb aquests veïns i veïnes. I la segona pregunta és una pregunta que ens fa arribar el Consell Escolar de l'Escola del Miracle perquè ens pregunten si tenen previstes algunes actuacions en el seu pati
per la seva millora, perquè hi ha un munt d'esborancs i llavors està molt mal estat i els alumnes poden patir conseqüències, de fet les pateixen, tant en els moments lúdics com també en les activitats escolars que es desenvolupen a aquest pati. I ja està.
Gràcies. Amb els col·legis sempre recordin que les obres de millora no és l'Ajuntament, nosaltres fem manteniment. Ho dic perquè el senyor Interventor no ens deixa fer obres de millora, encara que vulguem, però ho mirarem. Manteniment llavors al pati.
És el que hem d'anar a veure, no ho decideixo jo tampoc, això són els tècnics que consideren... Si m'equivoco, ja torratgeixo, però... No, no, vostè no es pot equivocar, el que li dic és avançant-me, potser posant la vena abans de la ferida, és que ho mirarem a veure exactament què es considera, si es considera manteniment ho fem nosaltres. Perfecte, gràcies. I gràcies a vostè. Si us plau, s'estrena de preguntes? Té tot el temps que vulgui. Gràcies, Escalde.
Bueno, també tinc la veu una mica... Tenia tres preguntes. Què li passa? Què fan? No sé, és molt de vent. A més, avui... Consell, jo no sóc aquí, però fer karaoke el dia abans d'un ple no sol ajudar a mantenir la veu.
Tenia tres preguntes i una és complementada de la consellera Gemma Fustec, que serà la segona. Primera pregunta. Ha passat molts mesos des del darrer temporal que va afectar la Mora i part del passeig amb el carrer Baix Camp, el que toca el càmping, continua amb un esborany i tota la zona és secada. Ens preguntem per què no s'arregla el passeig de la Mora a Baix Camp. Si la resposta és que Costas no deixa, quins són els motius
La segona pregunta, que era complementant la de la consellera Gemma Fuster, és la mateixa. La faig sencera per contextualitzar. Els veïns i les veïnes de la Mora ens demanen si seria possible instal·lar algun tipus de mirall a la cruïlla de l'Avinguda Blauet amb el carrer Foixarda, on està l'associació de dones.
És una intercessió amb molt poca visibilitat i que a més hi ha uns etus que també impedeixen que es pugui veure bé si arriba un cotxe des de dalt. La pregunta és si es podrien tallar més o retirar els etus completament per un costat i instal·lar un element com un mirall per veure si arriben cotxes sense la necessitat de treure tot el morro en aquesta cruïlla i evitar la peligrositat.
I la tercera seria, els veïns i veïnes de la Mora també ens pregunten sobre els reductors de velocitat. Els semblen molt bé els que estan instal·lats, però ens diuen que són excessivament alts. De fet, ens demanen si es podrien rebaixar o fer alguns tipus d'actuació per fer d'una mena de rampa per evitar, tot el que sigui possible, aquests cops que reben els vehicles per atravesar el reductor.
Altafulla ens comenten que ja s'estan duent a terme actuacions d'aquest estil i que estan funcionant bé. O els reductors de l'Avinguda Catalunya ja estiguin fets perquè no siguin tan agressius. La pregunta és si es pot actuar per a rebaixar aquest grau d'altura o inclinació. Gràcies, alcalde. Ja està. Moltíssimes gràcies. Prenem nota de les seves preguntes i respondrem per escrit.
En nom d'Esquerra Republicana? No, perdoni, sí, sí, tant i tant.
Gràcies, alcalde. Bueno, sembla que arribo al final del plenari justeta, però arribo. Estem tan benvinguts que un està fònic i ho estem tots. El que no direm qui comença i qui segueix, però és igual. Miri, senyor alcalde, jo hem demanat tres preguntes i la primera és que voldríem saber...
Quantes persones han denunciat a l'Ajuntament per caigudes amb rajoles a Tarragona? Perquè últimament ens trobem a moltes persones, sobretot algunes grans però altres joves,
Com ha dit el conseller Collado, el turmell, el braç, ha trencat i a vegades caigudes molt aparatoses de caure de cara, clavar-se ulleres per la situació de les rajoles i les voreres. Ho voldríem saber si fos possible.
Tot i que els hi adelantem que la gent és molt bona i normalment, en aquell sentit que tots tenim quan caiem, s'aixequen corrents i no fan res. Però clar, el problema el tenen l'endemà i és difícil de justificar-ho. Després, les altres dues preguntes. Una té dues parts i l'entendrà quan li faci la segona.
Miri, abans he parlat de les zones tampons, les zones de protecció d'un bé patrimoni. Ja saben que a mi no m'agrada portar fotografies aquí, però avui n'he portat una perquè no m'hi puc resistir. El que és la marquesina de la parada de davant del circ. No continuï, que es canvia. Es canvia, es canvia, es treu.
Que es treu, es treu. Es treu. I tant. Fenomenal. No cal, mira, li hem estalviat dues preguntes. La segona era, a qui se li havia ocorregut posar-la, i la tercera, quin dia la treien. Gràcies, alcalde. Això es diu celeritat i prontitud.
Una mostra més de l'eficiència del govern Minyuales, consellera, però li agraeixo sincera. No, sí, sí, té raó, té raó i ja està. Es va veure i es treu, ja està tot planificat, de fet.
Consellera, com vostè voli. Moltes gràcies, alcalde. Miri, des d'aquest Ajuntament fa uns... crec que dos anys es va ficar en marxa tot el que és el carrer del silenci. També fa molts anys es va ficar en marxa els espais reservats
de festa per tothom, per Santa Tecla. Tot s'ha fet per Santa Tecla. Aquesta consellera que els parla fa un temps li es va presentar una moció que a més es va aprovar per unanimitat on es demanava que quan se facin rues i diferents
diferents actes que hi hagi espais reservats per mobilitat reduïda. Ha passat reix, ha passat carnaval i no hi ha aquests espais dedicats
per a persones amb mobilitat reduïda. Tenim diverses preguntes amb això. Tenim previst habilitar espais reservats per a persones amb mobilitat reduïda en rues i passar carrers festius? Hi ha algun compromís o calendari concret per fer-ho?
O consideren que amb el carrer del silenci o amb l'espai reservat per festes per tothom, per Santa Tecla, que no seré jo ni molt menys qui digui que no s'ha de fer, ja queda resolta aquesta qüestió i no cal fer altra actuació? Ho dic des del respecte, però també des de la responsabilitat que tenim com a Ajuntament de garantir que totes les festes a Tarragona, totes, siguin per tothom, festes per tothom, totes.
Aquestes són unes, les altres és que l'altre dia, a l'obrir el diari de Tarragona, vaig veure que els veïns del casòmetre estaven molt preocupats per unes baralles que hi havia al carrer, per sorolls, altres hores de la nit provocades per un local situat al mateix carrer. Aquesta consellera també, si recordes, senyor alcalde, ja els va informar d'aquest local local
de totes les problemàtiques que hi havia ja abans d'obrir, ja que estaven donant publicitat a instituts i a diferents llocs de joc i els veïns ja s'havien queixat que era una miqueta estrany tot el que es feia allí. Per tant, quines actuacions s'han dut a terme des del govern municipal des que aquesta qüestió es va plantejar en aquest plenari?
S'han realitzat inspeccions o controls específics sobre l'activitat d'aquest local? S'han obert expedients sancionadors en cas d'incompliment? Quines mesures es preveuen per garantir la convivència i el descans dels veïns? Aquestes també m'agradaria que me les responguessin.
I això no és una pregunta, però sí que ho vull dir a nivell personal, que avui el conseller Ignacio García, que me l'estimo molt, però avui m'he sentit ofesa i crec que ho haig de dir.
A part dels acords que s'han pogut portar amb aquest ajuntament sobre els centres cívics, aquesta consellera que els parla va ser una de les impulsores, per exemple, perquè juntament amb altres que al Molnàs hi hagués un centre cívic allàvant, que he estat 18 anys de la meva vida lluitant amb les associacions, com a associació de veïns, com a presidenta d'una federació,
i que aquí se digui que nosaltres no donem valor al centre cívic, doncs m'ho fes perquè jo amb 18 anys o 20 anys que porto amb el món veïnal com voluntària no l'he vist mai. Per tant, no crec que això se'ns hagués de dir.
Lamento, consellera, espero que no s'ho prengui malament, òbviament. A l'apreci que vostè li prefereix al consell Ignacio, soc consell que li té i jo també vostè a nivell.
El personal ho sap i tot el govern, i lamento que senti així, no volem que s'ho prengui així. És fruit simplement d'això i si alguna cosa ha sentat malament li demanem disculpes jo en primera persona. Respecte a aquell local del carrer gasòmetre, si em permet, li dono verbalment unes xifres, encara que li passarem tot per escrit. Des de l'any 2024 fins a febrer del 26, 30 actuacions registrades.
La majoria són molèsties per soroll, incompliment d'horaris de tancament i baralles a l'exterior. Hi ha hagut dues detencions en aquestes actuacions. Per part de l'OIA se'ls ha denunciat administrativament en diverses ocasions per incomplir l'horari i al principi del 2025 se'ls va efectuar un cessament d'activitat donant un mes per molèsties i manca de documentació.
I en les últimes actuacions han estat aquest 2026 per molèsties de clients a l'interior de l'establiment. Fem molts controls i, si això continua així, acabarà amb un cessament permanent de l'activitat. Conselleres Roig.
Gràcies. Abans de fer les quatre preguntes que tenia, si em permet, en faig una de molt, molt breu, però és que avui se n'ha parlat molt de quina quantitat paguem de lloguer a l'edifici actual de l'OMAC. Si ens poden fer arribar, sisplau, quin import paguem de lloguer i des de quan paguem aquest import que s'ha dit avui, que ronda els 6, 700 mil euros. Gràcies. Les preguntes són el 15 de gener.
Vam fer una petició per escrit demanant les dades de la recollida selectiva del 2025, en la qual demanàvem saber el percentatge de recollida selectiva, la quantitat total en tones i la despesa destinada per part de l'Ajuntament a la incineració tant en el 2024 com el 2025. Demanem, sisplau, si ens poden fer arribar les respostes, perquè ja fa més d'un mes que vam fer aquesta petició.
En segon lloc, ja fa gairebé un any van comunicar que el 31 de gener del 26, o sigui, ja fa tres setmanes, caducava la subvenció europea de mig milió d'euros per fomentar la recollida selectiva. Voldríem saber què ha passat finalment amb aquesta subvenció, si s'han de tornar o si l'Ajuntament ha aconseguit una nova pròrroga o ha trobat alguna manera de justificar-la malgrat no disposar encara de cap sistema de recollida selectiva de residus a la ciutat.
En tercer lloc, ens agradaria que ens fessin arribar el calendari de previsió d'instal·lació dels contenidors intel·ligents, de quina manera s'anirà implementant a cada barri, a partir de quan es farà, si serà progressiu o es farà a totes les zones alhora, que entenem que no, com funcionarà exactament, quin és el pla de comunicació cap a la ciutadania, quines accions es pensen fer més enllà de la instal·lació com a tal i, en definitiva, conèixer de fons quina manera es preveu implementar aquests contenidors tancats.
Per últim, i no sense tenir, evidentment, apreci a tothom, però l'any final del 23, quan vam negociar els pressupostos, nosaltres vam fer la proposta dels centres cívics, com hem dit abans, arribaré a una pregunta concreta, com hem dit abans, i en les negociacions, que estava amb el conseller Puig, estava jo mateixa, estava el conseller Garcia i estava el senyor Pau Pérez, per parlar de centres cívics.
I a mi em sorprèn perquè vam parlar d'ubicacions concretes. Quan vam parlar de Parc Francolí vam dir, hi ha un solar que avui en dia la Guàrdia Civil l'utilitza de pàrquing. Podria ser una opció si féssim una construcció nova. O quan els Mossos marxin cap a la Imperial, quedaria la caserma, que és una mica lletja, però potser es podria rehabilitar, pensem-ho. I això estava sobre la taula. És més, a l'Avinguda Catalunya vam proposar que fos aquell edifici en el túnel,
aquell espai que havia estat de l'antiga caixa per la gent gran i que ara sembla que és del BBVA. Però vam dir, no ho anunciarem perquè això faria pujar el preu potser a l'hora que vostès els truquin com a govern per comprar-lo i per tant, en una mostra de pacte, quan anunciem els acords, no direm on hem fet la proposta d'aquest centre cívic.
Va anar passant el temps, vam fer les reunions de seguiment, sempre aquestes quatre consellers o aquestes quatre persones. Això no va anar passant i finalment, no sé quan va ser, si al cap d'un any sí que vam fer una roda de premsa explicant que nosaltres tenim l'intenció d'anar a fer un centre cívic allà.
Ho dic perquè sí que teníem un pla específic concret i sí que ho vam negociar amb vostès i sí que vam arribar a un acord amb propostes molt concretes. Veient la resposta d'avui i les votacions d'avui, els demanaríem, sisplau, si ens poden fer arribar el document amb els acords, amb tots els seguiments posteriors que vam fer, que si recorden, anaven fent colors diferents, en blau, en vermell, a mesura que anaven passant els mesos, per saber exactament què és el que han decidit que no tiraran segur endavant i què és el que potser sí.
i, per tant, com que avui tenim una gran curiositat, els agrairíem que ens ho fessin arribar. Gràcies. Moltíssimes gràcies, consellera. Alguna pregunta més? Doncs, aixeca la sessió i no abans, perdoni, abans d'aixecar-la, disculpint. Sí que els agrairia que encara amb sessió...
plenària, puguem manifestar un acord conjunt en favor del no tancament d'aquestes empreses papereres a la zona de Montblanc. Podem consensuar un text? Jo crec que ja que ha estat el senyor Carmona, la persona que ho ha proposat, vol citar un text per buscar el vistiplau de tots els grups.
Podria ser un com, des de l'Ajuntament de Tarragona, expressem públicament el nostre suport a les persones treballadores afectades de l'International Paper, a Montblanc i Baix, i clamem en contra del seu tancament. Els sembla bé el text? Doncs... No està... Alguns dels consellers? Som els que hi som. A qui li fem arribar aquest acord?
Aquest acord li fem arribar a qui, conseller Carmona? Li fem arribar al comitè d'empresa, suposo, a l'empresa, a la Generalitat i, si li sembla, també al Ministeri. D'acord? Doncs ara sí, s'aixeca la sessió.
Doncs amb aquesta mostra de suport, els treballadors de les empreses papereres de Valls i Montblanc amenaçades de tancar, de perdre el seu lloc de treball. Es tanca aquesta sessió plenària. Al final han estat més de cinc hores i mitja de sessió del ple ordinari d'aquest mes de febrer. L'Ajuntament de Tarragona, un plenari que ha seguit des de primera hora la nostra companya Laia Tia Núñez. Laia, gràcies. Bona tarda.
Adeu, bona tarda, Tere. Doncs seguim endavant amb la programació de Tarragona Ràdio.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això a Obramat...
Revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obra Mat. La Diputació de Tarragona dona suport a Tarragona Ràdio en la comemoració del seu 40è aniversari. Tarragona Ràdio, per molts anys.
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina, DJ Parry. DJ Parry, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parry. Prova-ho i repetiràs. And we spend it all day, welcome to Sancho Bay.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.