Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
el del rosa, sí, sí, del color
rosa. Una iniciativa
que va sorgir
a Canadà, però que s'estès,
bé, s'ha fet Dia Mundial d'aquests no oficials,
eh? La iniciativa, com dèiem,
va sorgir a Canadà arran de dos estudiants,
el David Shepard i el
Travis Price, que van veure
comptar-s'hi estudiant, l'estaven assajant
perquè duia una camisa de color
rosa, i van decidir, doncs,
defensar-lo de manera
activista. Això
va inspirar els membres
del Canadian Center for Gender and Sexual
Diversity, vaja, els membres d'aquest centre, eh?,
per la diversitat sexual
i de gènere, a promoure el Dia
Internacional de la Rosa, l'any
2007.
Volen, simplement, a través del color
rosa, que és tot un emblema, doncs,
això, aconseguir
la dignitat de totes
aquelles persones que tenen una identitat de
gènere i sexual diferent
del que seria, potser, l'habitual.
A partir d'aquí, el Pink,
Pink Shirt Day, seria, no?,
el partit del Pink, han sortit, doncs,
moltes iniciatives, algunes no tan bones,
o moltes etiquetes, per entendre'ns.
Però, en fi, el simbolisme
del color rosa, igual com el del color blau,
evidentment, encara segueix donant
de què parlar. Avui, dia
del color rosa, no estaria mal que
tots portéssim en solidaritat, doncs,
alguna prenda de vestir d'aquest
color.
Una causa, evidentment, que va més
enllà dels símbols i dels colors, però que
també són importants. El que fem és posar-li
música en aquest punt del matí, i hem
recuperat una formació que als anys 90 ens va
donar moltes alegries, i que jo, la veritat,
l'he trobat, l'he retrobat de casualitat,
i m'ha vingut molt de gust compartir amb vosaltres.
Sens dubte, si sou dels que
llegiu la revista Mundo Sonoro
als anys 90, doncs us serà
molt, molt familiar el grup que homenatgem
avui, un grup de noies, que a més
algunes venien d'altres formacions més
que emblemàtiques, The Breeders.
Mundo Sonoro
Mundo Samor
Mundo Sonoro
Mundo Son Allahu
Mundo Sonoro
Mundo Sonoro
Mundo Sonoro
Un grup de noies, que a més
de la píro seren
is un grup de noies, que La Cena
en la lulla i les montaig eu
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i convidant-vos, sobretot, a que les repesqueu,
a que n'escolteu més.
I si no les coneixieu, doncs que els hi doneu una oportunitat.
Seguim endavant amb el programa
i ho fem ara amb una entrevista que recuperem
del mes de novembre passat, però és que ve molt a tom.
Aquest cap de setmana hi ha una activitat
que us volen recomanar a Sant Salvador.
Dissabte a Sant Salvador, com dèiem,
tindrà lloc una activitat d'aquestes oberta a tothom,
de gaire familiar,
que no cal ser un expert per anar-hi.
Es tracta de fer una jornada d'anellament de moixons.
El punt de trobada és a les 10,
al Pont del Diable,
i llavors s'anirà per allà a Sant Salvador
agafant moixons,
comprovant-los l'anella,
posant en ella els que no en tinguin
i alliberant-los una altra vegada.
És una bona excusa per conèixer
la varietat d'aus que tenim aquí
a la nostra demarcació, concretament a l'espai de Sant Salvador.
Nosaltres en parlàvem
d'això de l'anellament
amb tot un especialista
de la Societat Ornitològica de Catalunya,
aquí a Tarragona,
amb el Raúl Aimi.
Això era el novembre passat,
quan feien una activitat similar
a la vora dels paratges del riu Francolí.
Doncs hem recuperat aquella entrevista,
que jo crec que us aclarirà molt
en què consisteix aquesta pràctica de l'anellament.
L'escoltem.
Ara toca parlar d'ocells,
o com diem aquí d'amoixons,
que val la pena guardar la paraula.
Ho fem amb l'Institut Català d'Ornitologia
i amb el responsable
de l'oficina d'anellament d'aquest institut,
amb el Raúl Aimi.
Raúl, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Primer que tots situem-nos.
A veure, l'Institut Català d'Ornitologia,
aquí sou,
on esteu ubicats,
on actueu?
És una organització en àmbit de tot Catalunya
i ens dediquem a conservació i a estudi dels ocells,
de les poblacions d'ocells.
És una organització governamental?
És una organització sense ànim de lucre,
una ONG, sí.
Sí?
Quanta gent en formeu per cursats, més o menys?
Sí, som al voltant de 1.300 socis, aproximadament,
i aquí té un àmbit ben establert.
Llavors, és això.
No, bàsicament és un perfil bastant tècnic, el que tenim.
El que fem és buscar informació,
o sigui, obtenir informació a partir de voluntariats
i també gent especialitzada,
fent censos, fent anellament, fent seguiments,
i molt també això amb ciència de la ciutadania.
Molta representació ja de l'Institut aquí a Tarragona?
Sí, sí, sí.
Està bastant repartit.
Aviam, no és moltíssim, però va creixent.
Diguem que cada vegada hi ha més gent interessada en aquests temes.
I dintre de Tarragona suposo que una cosa és Tarragona-ciutat
i l'altra és voltants, no?
Sí, sí, sí, però hi ha gent, bastant gent repartida pel territori.
Sí, sí.
Molt bé.
Què és això de l'anellament?
A veure.
L'anellament simplement és capturar els ocells amb mètodes no lesius
i posar-los a una anella metàl·lica,
que el que porta és un codi que individualitza aquest ocell,
és com un DNI, com una matrícula de cotxe,
i una adreça de l'entitat que la gestiona.
Normalment els que utilitzem a Catalunya
porten museu d'essències naturals de Barcelona,
és el remitent,
i amb això ens permet saber si marquem un d'aquests ocells,
si es torna a trobar posteriorment,
els quilòmetres que ha viatjat des del punt d'origen,
moltes vegades causes de mortalitat,
i els anys que viuen.
Diguem, moltes dades de tipus poblacional.
Per tant, primer, uf, un munt de preguntes,
i tinc a veure,
com seleccioneu els ocells que seran anellats?
Nosaltres capturem gairebé tots els ocells salvatges,
diguem, no marquem ocells domèstics.
Sí, sí, però vull dir,
anireu al pare del francolí i tots els que es deixin capturar?
Exacte, exacte.
No és que diguis, aquest ja és un espècie manadult fora,
només ens interessen els petits.
No, no, no, marquem tots els ocells capturats,
però moltes vegades hi ha estudis dirigits ja a algunes espècies.
El parc del francolí, precisament,
és un lloc on fem un seguiment d'una espècie,
que és la cotxa fumada,
que és un ocell insectívor que tenim només a tardor i a l'hivern,
i ells estem mirant, doncs,
temes de tendència poblacional, supervivència,
quins retornen,
perquè són ocells que fan molts quilòmetres
per anar a criar a centre Europa,
i després retornen aquí a cada hivern.
I estem fent aquest seguiment, doncs,
amb les anelles, amb aquestes...
Marcant-nos amb anelles.
Aquests estudis, doncs, són a llarg termini, no?
Sí, sí, sí.
Anar fent gota a gota,
controlar quan tornen...
Això ens porten anys, ens porten anys.
Quanta temps fa, doncs, que feu anellaments?
Anellament, l'associació està a punt de fer...
Farem l'aniversari de l'any vinent de 50 anys.
És una activitat que a nivell mundial porta poc més de 100 anys,
i llavors, sí, el que val a dir és que nosaltres el que fem,
més enllà d'aquestes activitats de tipus divulgatiu,
fem seguiments ja estandarditzats durant la migració.
Tenim unes estacions molt importants de seguiment.
una és al Delta de l'Ebre, a l'estació biològica de Canal Vell,
on ja porten més de 30 anys cobrint tot el període d'emigració de tardor.
I després en tenim una altra,
al Parc Natural dels Aigua Mells de l'Empordà,
que cobrim el pas de primavera.
Clar, són punts claus, no?
Són punts de migració,
on aquí estem fent, diguem, anellant dia a dia
durant tota la migració de primavera i de tardor.
I, doncs, moltes vegades el que fem també és capturar ocells
que ja porten una anella,
i d'altres països, no?
Podem saber d'on venen,
el temps que estan d'aturada,
això també ens dona un indicatiu del potencial
com a zona de descans i d'avituallament,
perquè els ocells el que fan,
aquests que estan en migració,
és aturar-se,
recuperar forces,
menjar, diguem, buscar,
menjar que sigui energètic
per recuperar les forces i continuar els vols,
sobretot els individus que fan migracions
de llarga distància,
de molts milers de quilòmetres.
Ja m'estic fent la idea de les dades que recolliu,
més o menys, eh?
que és això, doncs,
d'on venen,
on van,
quan venen,
el temps que s'estan,
i tot això seria el temps de vida,
aniria per aquí.
Heu notat en aquests cinquantena d'anys
que porteu en allà, no sé ells,
heu notat canvis en el procés de migració?
Sí, sí, hi ha molts canvis.
I darrerament més per als canvis potser també de clima o no?
No per dir molts optats,
però sí que hi ha una davallada general de moltes espècies,
però no és en tots els casos.
Hi ha alguna espècie,
per exemple,
doncs el blauet,
que és una espècie que tothom coneix,
que és molt bonica,
de les xarxes fluvials,
aquest ocell que pesca els peixos petits,
aquest hem notat un augment poblacional,
però en canvi molts altres,
sobretot els insectívors,
tallarols, mosquiters,
hi ha algunes espècies que han fet unes davallades,
però molt espectaculars.
De nombre d'individus, de població.
Ah, sí?
Sí, sí.
A què ho atribuïu?
Teniu teoria d'això?
Un conjunt de causes.
És molt difícil fer una...
No pot ser simplement
que no hagin arribat,
que no hagin completat la migració cap aquí?
No, no, no, no.
És un...
O sigui, si no venen,
ells tenen ja com un cicle biològic
que els fa fer la migració anualment,
doncs en funció de l'espècie que són.
Hi ha ocells que en diem de llarga distància,
que van a passar l'hivern a Àfrica,
i altres que ens arriben ara
i passaran l'hivern aquí.
Llavors, el que tenim,
que estiguem fent un seguiment
amb l'anellament,
estandaritzat,
el mateix tipus d'esforç anualment,
podem treure uns índexs.
En aquest índex veiem
com va canviant la població.
Llavors pot ser,
sobretot,
baix èxit reproductor,
perquè tenen poc menjar,
canvis a nivell d'usos agropecuaris
en l'agricultura,
tema pesticides,
canvi climàtic, evident,
també,
quan ve onades fortes de fred,
també,
o de sequera,
també se'n repercuteix.
Vull dir que cal mirar-ho
molt en lupa,
i espècie per espècie
és molt difícil dir
una espècie baixat
o pujat pels motius reals
d'aquests canvis.
El que sí que es veu és això,
si en teniu més o menys.
Per tant, hi ha espècies,
hi ha espècies que s'han incrementat,
però l'habitual,
pel que em dius,
és que hi ha hagut davallada
en algunes espècies.
Sí, hi ha moltes espècies,
algunes no,
no és per totes iguals,
però sí que en general
hi ha moltes que estan baixant
de forma alarmant.
I us passa allò
que alguna vegada
us contacten
des d'algun centre equivalent
en algun lloc del món,
d'Europa,
i us diuen
ei,
que tenim una població de moixons
que eren vostres,
estan allà els vostres,
i en canvi ara els tenim aquí.
Sí,
això ens passa
gairebé cada setmana ens passa.
Sí,
però de natural,
ja és normal això.
Sí, sí,
estem en contacte permanent
amb estacions d'anellament,
oficines d'anellament
de tot Europa
i fins i tot fem trobades
gairebé cada dos o tres anys
per veure canvis
a nivell de funcionament
i noves tecnologies,
tot això.
Clar.
I hi ha un intercanvi
permanent d'informació.
Com que els ocells
no tenen fronteres
i es mouen constantment,
doncs és molt fàcil
conèixer el que hem marcat aquí
doncs en uns pocs dies
es vegi en un altre país
o a l'inrevés,
no.
Ara parlaves
de noves tecnologies.
Escolta,
encara continua sent
vàlid
i l'únic sistema
de seguiment
això que feu
de l'anellament
perquè amb les noves tecnologies
jo què sé,
m'imagino,
imaginateu uns drons
que vagin
agafant les dades.
Com s'incorporar
les noves tecnologies
en l'orretologia?
Sí,
això és una discussió
que ens va,
sorgeix molt
diguem
en els darrers temps,
que hi ha gent
que diu
l'anellament
per si
i l'anellament
jo crec que
com a eina d'estudi
és fantàstica
i encara molt vigent
però sí que a poc a poc
anem incorporant
noves tecnologies
com poden ser
dispositius GPS
aquests dispositius
ens van dient
de forma
diguem
molt immediata
les localitzacions
diferents localitzacions
d'aquests ocells.
Com els situeu?
normalment
es posen
com una mena
de motxilla
hi ha diverses tècniques
però el més habitual
és com una motxilla
a l'esquena
que és una fixació temporal
que al cap del temps
acabem perdent
i això
et dona una informació
molt potent
fins fa molt temps
és més invasiva
però no
diguem
si es fa ben feta
diguem
no pot portar
aquest dispositiu
no pot ser més
d'un 3%
del pes
corporal
de l'ocell
diguem
si segueix
això
i està ben aplicat
no és cap inconvenient
llavors
això ens dona
una informació
molt potent
i moltes possibilitats
durant molts anys
les limitacions
eren de pes
precisament
i amb les noves tecnologies
s'ha anat reduint
la mida
d'aquests dispositius
i ara doncs
s'utilitzen
n'hem utilitzat
aquí a Tarragona
també alguna vegada
i tenim informacions
i resultats molt interessants
i l'actura
d'aquests anells
en alçada
que no hagis de
de capturar-los
de nou
per poder-los llegir
sí
el que utilitzem nosaltres
sovint
hi ha l'anellament clàssic
que és aplicar
aquesta anella
metàl·lica
que he esmentat abans
però d'altra banda
també hi ha
es pot utilitzar
també anelles
que diem
de lectura a distància
anelles de colors
amb uns codis
que ens permetin
individualitzar
cada ocell
sense necessitat
de capturar-lo
això amb ocells petits
també es fa
per exemple
amb la cotxa fumada
aquí a Tarragona
ho estem fent
però és una cosa
molt puntual
però en espècies
ja més grans
per exemple
aquí tenim
el port de Tarragona
que hi ha una hivernada
molt important
de gavines
i cada any
tenim centenars
de gavines
que passen
a l'hivern
aquí potser no cal
personalitzar tant
i aquí
amb aquestes gavines
sabem
que ens arriben ocells
d'Alemanya
de
diguem
Països Baixos
del Regne Unit
i molts d'aquests
diguem
de la mateixa manera
que fan els turistes
doncs venen
cada hivern
tenim exemplars
que porten 10 anys
passant l'hivern
al port de Tarragona
i que ens venen
doncs del nord
del nord d'Europa
a nosaltres que ens pensaven
que eren nostres pròpies
les gavines
doncs no eh
sí sí
però també depèn
de l'època de l'any
tenim els d'hivern
i tenim els d'estiu
a l'estiu hi ha la gavina corça
que és una espècie amenaçada
que es fa molt seguiment
i a l'hivern tenim
doncs gavia fosc
sobretot
i gavina riallera
i algunes altres espècies
i venen totes
totes elles
venen de fora
la gran majoria
sí
la gran majoria
són
són exemplars
que han vingut
d'altres països
estic mirant
la gavina corça
és la petitona
no la gavina corça
és aquesta que té el bec vermell
i és una mida mitjana
la més petita
és la riallera
vale
vale vale
que són grans les gavines
eh
les que veiem per aquí
farà una mica de respecte
quines espècies espereu trobar
en aquesta activitat
recordeu que estem parlant
d'una activitat
que tindrà lloc aquest diumenge
al parc del Francolí
l'anellament
de Moixons
quines espècies espereu trobar?
bé l'activitat en si mateixa
també té com a objectiu
donar valor
als parcs urbans
com a font de biodiversitat
moltes vegades estem
al parc aliens
amb aquests altres animals
amb aquests altres éssers vius
que tenim a prop
i no n'hi fem cas
i per exemple
aquí al parc del Francolí
és molt abundant
com he dit abans
la cotxa fumada
hi ha tallarols de casquet
hi ha pit rojos
hi ha mosquiters
i fins i tot
si hi ha molta sort
es pot veure
una espècie
que era inimaginable
fa molts anys
que és el picot
garcet petit
és tremendo
perquè estàs dient
un munt de noms
que no en tenim ni idea
en general
ja costa
i encara a Tarragona
ens hem posat una mica
les piles
amb els noms dels peixos
imagina't
amb els dels Moixons
no en tenim ni idea
tot això ho tenim a casa
sí
i no coneixem
això diguem
de forma general
ja després
de forma
excepcional
o anecdòtica
us podem dir
que fa uns dies
hi havia un mosquiter
de doble ratlla
que és una espècie
rara
a nivell
estatal
doncs ja n'hi havia
un allà
al parc del Francolí
fa una setmana
com es capturen?
amb unes xarxes
especials
xarxes japoneses
que no són les ives
i que diguem
estan autoritzades
per l'activitat
de l'anellament
només
és una activitat
diries
adreçada
al públic en general
fins i tot
públic infantil
familiar
sí
poden venir
amb els nens
i doncs
fa molta il·lusió
veure aquests ocells
que costa veure
diguem
de forma natural
però tenir-los
tan prop
doncs és una activitat
molt interessant
d'un punt de vista
d'educació
també
pels mateixos nens
durarà tot el matí?
fins a les 12
molt bé
molt bé
i quant de temps
tardeu
amb anellar?
depèn de l'espècie
però normalment
és un dos minuts
cada ocell
i ja està
llavors el que fem
sí que és
la tasca
és identificar
l'espècie
hi ha espècies
molt fàcils
altres
has de ser una mica
especialistes
per saber quina espècie és
si es pot
saber si és
mascle o femella
saber també
si pots
a vegades
pel plomatge
si és jove o és adult
i llavors
unes mesures bàsiques
que prenem
que és la mesura
de l'ala
que ens dona una indicació
si l'animal
és gran o petit
també per estudiar
i comparar
amb diferents poblacions
el pes
i mirar
si té acumulació
de greix
i condició
diguem
a la musculatura
perquè ens dona
un índex
de saber
si està en bon estat
o diguem
està en migració
o està
diguem
acaba d'arribar
i està
diguem
molt
executat
del viatge
i del susto
que li pagueu
del susto
no els hi doneu res
de menjar
abans d'alliberar-los
no
no
això sí que no es pot fer
anava a dir
perquè quin tràngol
que de sobte
t'agafi un humà
et comenci a regirar
i a mirar
sí
de fet i és
però a poca estona
recuperant ràpid
potser trobareu també
moixons que ja havíeu marcat
que ja van amb l'anella
és possible
perquè aquesta activitat
s'ha fet diàleg
algunes altres vegades
i almenys
ja dic
de la cotxa fumada
és una espècie
que segurament
trobarem
hi ha alguns demarcats
tots aquests estols
de moixons
que veiem
aviat al matí
i cap al vespre
que es veuen ara
aquests dies
per la ciutat de Tarragona
moltíssim
què són?
bé
els que veiem aquí a Tarragona
són estornells
són estornells
que l'estornell
veia des de fa molts anys
ha après molt bé
doncs
ve a dormir
a la ciutat
perquè la ciutat
li ofereix
més confort
a nivell de
de llocs
amb unes temperatures
més suaus
i després
menys depredadors
o sigui
no té perill
de ser atacat
perquè hi ha
hi ha alguns
es pot veure
fins i tot
quan veiem
aquest estol d'estornells
que es condensen
com una bola
compacta
és perquè al costat
hi ha un esparvé
o hi ha un falcó
que intenta
i és una mesura
de protecció
que fan ells
però venen a dormir
sí
i després
durant el dia
durant el dia
poden fer
desenes
o a vegades
bastants quilòmetres
els llocs on van a menjar
alguns es queden
per la vora
de la ciutat
però n'hi ha
que poden fer
igual 100 quilòmetres
i anar-se'n
molt lluny
però després
tornen a la nit
per això
per aquest tema
és de seguretat
i aquests estan aquí
doncs
normalment
això
des del que és tardor
i hivern
i cap a finals
de febrer
i març
desapareixen
i es queden només
uns poquets
que són els que tenim
molt bé
Déu-n'hi-do
si n'hem d'aprendre
encara
sobre moixons
avui n'hem sapigut
una miqueta més
en conversa
amb el Raül Aimi
el responsable
de l'oficina
de l'enallament
de l'Institut Català
d'Ornitologia
Raül
moltes gràcies
gràcies
Driving on 9
You could be a shadow
Beneath the streetlight
Behind my home
Driving on 9
I sure miss you
Pass a motel
Looking at the pine
Driving on 9
Looking for 1.30
Maybe I passed it
Going out of my
La veu de Kim Dill
a les Breeders
així amb Driving on 9
tanquem
aquesta primera hora
del Què de què
setmanal
després de la una
més qüestions
més notícies
més activitats
que us volem recomanar
De fet en directe
us explicarem
quines són les novetats
que l'editorial
Cossetània
presenta per aquest Sant Jordi
I'll sure look pretty
I'll sure look pretty
Carson City
I'm going out of my
I'm driving on 9
I'm driving on 9
Does daddy have a shotgun
He said he never need one
He said he never need one
I'm going on 9
I'm driving on 9
A
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit