Bona nit.
Bona nit.
Suerte que es tener labios sinceros para besarte con más ganas. Suerte que mis pechos sean pequeños y no los confundas con montañas. Suerte que eres de las piernas firmes para correr si un día te falta. Y estos dos ojos que me dicen que han de llorar cuando te vayas. Lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle, lle. Sabes que estoy a tus pies.
Gràcies.
Sabes que estoy a tus pies La felicidad tiene tu luz
Bona nit.
Quiero vivir contigo. Ya sabes, mi vida es tuya, este cuello por ti. Si sientes algo así, quiero que te quedes bien.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com Tarragona Ràdio Ara són les 12 del migdia i 34 minuts.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit. Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Hem començat el què de què d'avui dimecres, dia 5 de novembre, escoltant la música de Jamiro Kuei. Sí, Jamiro Kuei és un grup, no és una sola persona, és un grup, però sí que la cara visible al capdavant, el Jason J.K., doncs és qui, bueno, qui és la icona del grup.
Bones notícies per a aquells que us agraden, perquè els tindrem, els hem tingut, els tindrem demà. Ostres, és demà, ja. I ara sóc a temps que fa entrada. Demà el Palau Sant Jordi venen a Barcelona amb aquesta nova gira, els Jamiro Kuei. I bé, hem començat amb ells i anirem seguint una miqueta la discografia. I amb alguna curiositat i alguna cosa molt xula, molt xula, com per exemple la que hem trobat, i us recomanem que el visiteu, un vídeo, això sí, va ser el juny, ens n'entarem ara, però va ser el juny,
quan a Wembley, a l'estat de Wembley, el concert de Dua Lipa no es va pujar a l'escenari. El líder de Jamiro Kuei a cantar amb la Dua Lipa una de les seves cançons amb la mateixa, Virtual Insanity. Doncs ja està, avui escoltarem aquesta música, aquesta barreja de funk, quasi jazz, música disco, electrònica i molt xula per acompanyar un què de què que us porta tres o quatre continguts. There's something a bit curious about this broadcast...
¿Qué de qué? Núria Cartañá.
Tres temes o quatre, com dèiem, avui pel que fa al programa, un programa que tancarem d'aquí una horeta, dos quarts de dues. I dic tres o quatre perquè estem pendents, d'aquí a uns minutets cap a tres quarts, ens han convocat a la roda de premsa de presentació del nou entrenador del nàstic, de la Cristóbal Barraló. Sabrem si van puntuals o no, i això serà un primer toc d'atenció, si no comencen amb fun, però ja ens han avisat, serà a partir de tres quarts d'una...
i per tant estarem pendents de connectar amb la sala de premsa del nou estadi per sentir les primeres paraules del nou tècnic gran. Però mentrestant anirem fent entrevistes. A partir de la una parlarem sobre el sol, la salut del sol pel vià masculí, que sí, que els homes també tenen sol pel vià i també per patir afectacions i events serioses. I ho farem a tomb d'unes jornades que estan en gira per tota Catalunya, unes jornades divulgatives i que arriben a Tarragona, impulsades pel Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya.
Abans també ens ocuparem de l'espectacle de dansa que arribarà divendres al Teatre Tarragona. Molt, molt potent dansa contemporània, molt acrobàtica, però amb una història de fons i amb molts assajos també. És la companyia del Guy Neider i la Maria Campos que arriben a Tarragona amb Natural Order of Things. Si us agrada la dansa contemporània jo crec que no us ho podeu perdre. Avui en sabrem una miqueta més.
I volem saber molt, molt més sobre aquestes pintorilles, jo m'he titulat així, aquestes pintorilles que ens anirem trobant en el tram final de la Rambla. Un mural genuïnament tarragoní, així ens ho explicaven, i que omplirà el tram final, o el primer tram, depèn d'on veniu, d'on vingueu, de la Rambla. L'encarregat de pintar el terra serà l'Edu Polo. Edu, bon dia. Bon dia. La notícia ja està donada, però us feia molta gràcia que vinguessis a explicar-ho. Sí, i tant, i tant. Escolta, com seran aquestes pintures, aquest mural genuïnament tarragoní.
Bé, seran unes pintures al terra, per tant ja és un mural diferent dels que jo he fet i del que se sol veure. A veure, a veure, posem-nos en situació, perquè la gent et situï, que jo crec que ja no cal que l'Edui ja el coneixem, però quins morals tens a la ciutat així com a més...? A la ciutat...
Tinc fets els del Saavedra, els de la façana de l'escola Saavedra, que són les bèsties del Seguici. El vam fer per l'aniversari de la Molassa i la Molassa generosament va voler que no només sortís la Molassa representada, sinó que hi sortissin totes les bèsties. Volíem ficar tot el Seguici, però era massa curt el mur i vam haver de reduir-ho a les bèsties.
que ja és prou llarg, crec que eren 15 metres de mur. Perquè, a més, tenen el seu espai, cada bèstia té el seu espai. 3-4 metres, fins a 4, crec que anava. I després hi ha la vestida de Calardiaca, a la plaça dels Cabrits, allà al carrer de les Coques, al costat de la catedral.
que amb la regidoria de comerç de l'anterior legislatura vam pintar, vam intentar envellir una mica la vestida de Calardiaca, vist que és un tema que s'estralla uns quants anys més, per desgràcia, doncs intentar decorar-la una mica, decorar el fonament, la part baixa, i vam fer un mural sobre la Tarragona medieval...
el teixit comercial de la Tarragona medieval. Molt bé. Lligava una mica amb la residència de comerç. I entre altres coses, si teniu la desgràcia d'anar a petar a la sala d'urgències infantils de Santa Tecla, de l'Hospital de Santa Tecla, també trobareu les parets pintades una mica animant a la canalla. Sí, sí.
La veritat, mentre anava pintant pensava que els nens estarien més predisposats a veure el mural, però n'hi ha que van amb tants mocs o amb tanta febre o el que sigui que no estaven per masses històries. Però els que van lleus sí que s'ho passen bé entretenint-se una mica mentre esperen allà a la sala d'espera.
L'Edu, també vas a fer la imatge de Santa Tecla de l'any passat, em sembla? O de fa dos anys, ara ja que em perdo? Fa més, de 2018. La de Santa Tecla, de les festes de Santa Tecla. Segur? Sí, 2018. Sí, com era? Eren els dos nens que agafaven els paperets a la crida, així, estaven agafats als ombros d'un avi i d'una mare. Bé, i ara al terra de la Rambla. I ara al terra de la Rambla, un nou repte. A veure, i quins motius tindrà? Perquè, clar...
Diu, genuïnament tarragonès. Sí, el repte era com abordar-ho, perquè fins ara els morals que havia fet són morals que és... El moral per mi sempre ha de tenir una lectura urbana. Has de ser molt conscient del lloc on està i què tens al costat per intentar harmonitzar-ho. No és qüestió de fer allà...
com qui enganxa un cartell. És una part més de la ciutat i ha de treballar una mica amb el seu voltant. Però la característica dels que havia fet fins ara és que es veuen a primera ullada, es veuen tot, i llavors aquest és molt diferent, perquè mai veuràs la totalitat, a no ser que agafis un dron o alguna cosa així, però òbviament està fet pel Vianant. Llavors, no havíem de buscar les referències tant en...
en quadres o en cartells, sinó anar a buscar recursos de pavimentació. El primer que em va venir al cap són les catifes de corpus, que fan aquestes cenefes que són contínues, al final és una cenefa contínua perquè mai la veuràs sencera. Te la vas trobant mentre vas avançant. Te la vas trobant i vas avançant i al final també està pensat perquè es pugui fer d'una forma pràctica. No pots fer un quadro barroc.
perquè has d'agilitzar una mica la logística. Llavors, la principal característica és aquesta, que és una intervenció pensada per anar descobrint poquet a poquet, anar avançant, a mesura que hi camines a sobre, més que no pas veure tot el global. I quins motius tindrà?
A part de les cenefes, m'ha semblat veure alguna imatge... Sí, la idea inicial és que fossin cenefes. Vam començar una mica amb el joc aquest de la cenefa, de la reixola hidràulica, aquests motius geomètrics. En principi, el mural s'anava a quedar així. Però em faltava com un punt d'alguna cosa més. I sé que la Rambla és un lloc supericònic i que mereix que la cosa tingui una mica més de profunditat. Llavors va ser quan van entrar...
Els 28, són 28 perquè és el que em dona per distància, les 28 cares de personatges tarragonins icònics, il·lustres o no tan icònics, potser una mica més anònims, alguns, però bé, en qualsevol cas m'agradava que...
El joc aquest de la Rambla Nova, que és un artefacte que està fet per ser passejat i per creuar-te gent mentre passeges, és la funció de la Rambla Nova, m'interessava que també et poguessis creuar mirades, no només amb els vius, sinó també amb altres tarragonins que en algun moment van passejar, no per la Rambla Nova, però per algun carrer de Tarragona. Una mica aquesta consciència de generacions de tarragonins.
Fem una cosa, Edu, és que tinc més preguntes i vull que alguns d'aquests 28 noms sonin. Et sap greu esperar-te una miqueta? No, i ara, i ara. Tu ets futbolero o nastiquero o no? Bé, no molt. Alguns d'aquests 28 tenen a veure amb el nàstic? En principi no. Ui, encara hi som a temps de canviar-ho, no patiu? Encara, encara. Potser el nou entrenador del nàstic tindrà, si s'ho mereix, d'aquí a que l'Edu dugui a terme el 10. Encara pot fer mèrits. A veure si s'ho ocorra. Roda de premsa de presentació de Cristóbal Perrella, el nou entrenador del nàstic.
Fins demà!
Té ascensos amb el Racing de Ferrol, temporada 22-23, la segona divisió A, i amb el Fabril, la segona B, la temporada 16-17. També cal destacar els 13 partits dirigits a primera divisió amb el Depor. El bagatge a la nostra categoria, la primera federació,
És de 75 enfrontaments de Lliga, amb un balanç de 42 victòries, 18 empats i 15 derrotes en les dues temporades. La primera d'aquestes va quedar eliminat davant el Nàstic a les semifinals de play-off, descens el 21-22 a Vigo, que tots recordem, i la següent va aconseguir l'ascens com a primer classificat del grup 1.
Estem segurs que Cristóbal aportarà tota la seva experiència i projecció a la nostra plantilla, personalitat en el joc de l'equip, amb un segell d'identitat on destaca la solidesa defensiva, la pressió ordenada i, sobretot, un equip que competeixi cada acció per identificar-nos ara tots. Mister, benvingut al Nasti de Tarragona. Desitgem tota la sort del món que serà la nostra. Passo la paraula...
Bueno, primero de todo, buenos días. Sí me gustaría, antes de focalizarnos en lo importante del día de hoy, que es la presentación del nuevo míster de Cristóbal Parralo, me gustaría dar un mensaje de agradecimiento a Luis César San Pedro. Creo que muchas veces...
El fútbol es injusto, las personas que tenemos que tomar decisiones las tomamos, pero no por ello quiere decir, creo que Luis César es una muy buena persona, creo que es un muy buen entrenador, que no ha tenido la suerte de congeniar o de que las cosas saliesen como todos les llamamos, pero creo que es una persona que ha hecho muchísimo por el Nasti de Tarragona
Y es de agradecer todo este paso. Yo hablo de la época que coincidió con él ahora, que son los 10 primeros partidos de liga más el partido de Copa y pretemporada, pero creo que es una persona que ha hecho muchísimo por el Nasti de Tarragona y agradecerle desde aquí todo este tiempo.
Y luego, bueno, pues ya una vez hecho este agradecimiento, agradecer a Cristóbal las facilidades mostradas para incorporarse con nosotros desde el primer momento que me puse en contacto con él. Agradecer a su agencia de representación también, PH Sports, que también han facilitado y han puesto todo de su parte para que el acuerdo fuese una realidad.
Darles la bienvenida a Cristóbal y a Javi Manjarín que se incorpora como su segundo entrenador. Era nuestra primera opción desde el principio. Hemos tenido la suerte de que, como os digo, Cristóbal ha puesto mucho de su parte porque quería estar en un proyecto como el del Nastic y creo que es de agradecer. Así que doy paso a la persona importante en el día de hoy que es Cristóbal y luego si queréis alguna pregunta pues la respondemos.
Hola, bon dia Cristóbal, benvingut a El Nàstic i a Tarragona, Jordi Blanc de Tarragona Ràdio. Què et sembla projecte, el que coneixes ja d'aquest projecte, aquests dos dies que portes ja entrenant a la plantilla, un dels projectes importants de la categoria per perseguir o per aconseguir aquest ascent que les darreres temporades El Nàstic persegueix i no aconsegueix?
En primer lugar, muy contento y muy feliz de unirme a este proyecto. Estoy en un gran club que debería estar en el fútbol profesional, pero a veces el fútbol tiene estas cosas, estas circunstancias. Se lleva persiguiendo desde hace tiempo, se ha estado rozando.
Vengo con la máxima ilusión, las máximas ganas de intentar conseguir el objetivo. Me imagino que como muchos otros equipos de esta categoría que también son muy fuertes y hay que competir con ellos. Pero la verdad es que la ilusión es máxima y vamos desde ayer ya metidos de lleno intentando asimilar toda la información, intentar inculcar nuestros conceptos, nuestra manera de ver el fútbol.
De la plantilla actual, crec que havies tingut a Moi Delgado i a Jaume Jardí. No sé què et sembla la resta, quins inputs t'estan enviant en aquestes dues primeres sessions d'entrenament que esteu tenint.
Bueno, al resto los conoces, pero una cosa es conocerlos desde fuera y otra es trabajar con ellos, conocer, ver dónde pueden dar su máximo y estamos ahora en ese proceso de conocerlos a fondo e intentar sacar lo mejor de cada jugador.
Benvingut, Carles Bira de Catalunya Ràdio. Ja tens una experiència i el que representa... Jordi Lany, el company d'esports que ha començat a preguntar en aquesta roda de premsa de presentació de Cristóbal Parralo. A partir d'ara el sentirem molt, com a mínim cada divendres. Esperem que així sigui, que continuem fent les prèvies dels partits. És el nou entrenador.
del Club Grana, del Nàstic. Però nosaltres seguim parlant d'il·lustració, amb l'Edu Polo. Estàvem amb allò dels dibuixos que han d'omplir el tram final de la Rambla, i que deies que havien de contenir aquests dibuixos de la Rambla 28 cares de 28 tarragonins, més o menys il·lustres, més o menys coneguts...
Sí, farem una escombrada històrica. Començarem per... en el bon sentit. Començarem pels primers passos de Tarragona com a ciutat i acabarem amb l'actualitat. Perquè així m'agradava intentar agafar una representació, perquè si no, en seguida, o no centrem en l'actualitat, o en seguida anem a l'època romana, i al final, com que de Tarragona ens n'hi ha hagut sempre, és interessant donar la mateixa representativitat a tothom.
I, per tant, tindrà també com l'Ikea, que has d'entrar per un costat i sortir per l'altre perquè tingui aquesta continuïtat històrica o no? Sí, clar. Si la comences d'una banda, aniràs en sentit reculant en el temps. Si comences de l'altra, aniràs avançant en el temps. L'ordre sempre hi serà. Ah, que xulo. Ja tens clar per on... Sí, comencem... És a dir, la idea és que es comenci pel carrer Girona i vas avançant, arribes al Roger de Llúria
i el mural torna cap a l'hotel Lauria. Però al final és una mica igual, perquè... Sí, és igual, sí, si vas endavant o endarrere. Clar, clar, clar. Pots començar per on vulguis. Escolta, digue'ns alguns d'aquests noms que es poden desvelar ja. Sí, i tant. O potser digue'ns alguns que potser no hi comptem. Hi ha...
N'hi ha que no hi comptem, ja volia que fossin noms anònims, perquè la gent també, el moral ajudi a descobrir una mica, doncs, això, ciutadans tarragonins, que han sigut tant ciutadans com tu i com jo, i que no han transcendit perquè no eren el gran nom de l'època. Per exemple...
Tenim Melpomene, que és una que a mi m'ha agradat molt de descobrir i ficar-la sobre la Rambla. Era una esclava romana, va morir amb 18 anys, ho sabem perquè s'ha trobat una làpida funerària, crec que a la Necròpolis, i m'agradava molt tenir una esclava morta també amb 18 anys, és com una vida molt atropellada, per dir-ho així.
Apropet d'August, suposo que deurà ser. Exacte, anirà després d'August. August, en principi, serà. Clar, què fas amb aquests personatges dels quals no tenim representació, home, sí que la imatge d'August és la de les tàtues. Sí, no, no, això... Però, bueno... Això és la part xula que estic fent ara, que és començar... Tenim el nom, poca cosa més, molts cops, i llavors començar... Molts cops no hi ha quadros o representacions a veure d'August sí que n'hi ha, però...
de tres quarts dels personatges d'allà no hi ha representació gràfica que existeixi llavors és xulo com intentar posar-los cara i ulls amb una mica de rigor històric com vestien segons la seva classe social com aniria, com portaria el cabell són detalles que m'agradaria que es veiessin el mural però hi ha una part d'imaginació i de fer l'esforç de posar-li cara i ulls a la gent que l'ha perdut
A més, encara que siguin 28 personatges ben diferents i cadascú amb els seus vestits o vetllats de la manera que els pertoca perquè siguin reconeixibles, hi ha de tenir una homogeneïtat a través del teu tras, suposo, i dels colors.
Sí, hi ha una homogeneïtat donada pel traç. Seran traços bastant senzills, perquè, clar, tenim el repte que és sobre el terra i no és amb pintura de paret o pintura, vull dir, ha de ser amb pintura tipus pas de zebra o una cosa així, que hem de fer proves, eh? A veure fins a quin punt de detall podem arribar.
Tant de bo es deixi treballar la pintura i puguem filar prim. Però sí, anirà... I llavors els colors de les cares seran a tres colors, blanc, el sèpia de base i negre, és a dir, contorns en negre i jugarem amb el blanc i el sèpia. Sí? Per què aquests tres colors només? Bé, una mica perquè m'ho donava la composició. El sèpia serà el color predominant de tota la composició, és a dir, s'aixecarà l'asfalt de color gris i se'n ficarà de color sèpia, color terrós.
Per què? 1. Per donar-li aquest punt de color que amb l'asfalt gris no té, per canviar una mica el xip de carretera o de calçada a espai trepitjable, i el color terrós perquè m'abocava a les fotos antigues de la Rambla Nova, que encara hi anaven carros o tramvies tirats a carro...
que eren molt boniques perquè encara no estava pavimentat i es veia com el terra aquest tan... A mi m'encanta aquest... Seria un fangar, però bueno, si fos per mi, hauria fotut terra en tot el final de la Rambla. Sense il·lustracions, llavors, clar. No em deixaven fer-ho, havia de pintar alguna cosa. Ah, vale, vale. Escolta, el tipus de pintura és molt important, perquè, clar, i després està l'ego de l'artista, això ho trepitjarem, eh? No, s'ha de trepitjar, sí, sí. Ja està pensat perquè es trepitgi.
I ha de ser resistent. Exacte. Es preveu un manteniment, però, suposo. Es preveu un manteniment. També haurem d'anar veient quant de temps ha de durar això, perquè la idea de l'Ajuntament és fer un projecte definitiu d'urbanització de l'última coca. Això ho compta a dos o tres anys vista i haurem de veure quant de temps...
Fem una cosa, Edu, et demano encara un altre break. Escolta, et sap greu si parem ara per les notícies, però és que tinc cinc minutets més de preguntes per fer-te. Perfecte. Sí? Està quedant fantàstica. Sort que l'Edu és de confiança. Doncs vinc, ara parem, perquè arriben els companys, les companyes dels serveis informatius. Escoltem una mica de Gemera Quake, en servei d'enllaç, amb aquest programa tan trencat que tenim. I després, passades la una del migdia, rematem l'entrevista amb l'Edu Polo, que tenim ganes de preguntar-li més coses.
Bona nit.
Fins demà!
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. Urbacer ja treballa a Tarragona i ho fa desplegar en un pla de xoc per solucionar l'acumulació de brossa dels últims dies. Tot plegat, diu el consistori, és conseqüència del propi traspàs d'empreses. L'Ajuntament demana disculpes mentre recorda que la situació es normalitzarà i millorarà en les properes hores. L'alcalde, Rubén Vinyuales, ha recordat que a Tarragona comença una nova etapa després de 64 anys.
Ha destacat que els canvis es notaran aviat, com per exemple que a partir d'ara els diumenges es netejarà i també per la intensitat dels treballs. Ha llogat maquinària, ha portat maquinària d'altres contractes d'Urbacer a tot Espanya i s'ha posat a reparar maquinària que, si em permet, no s'havia reparat.
Hi ha, per exemple, una màquina que es diu la decapadora, que és la que neteja, pica el terra, per netejar de manera més intensiva, doncs, els últims tres anys, espatllada. Ara està arreglada. Imaginis, imaginis el canvi que notarà la ciutadania. I repeteixo, només amb el tema de la maquinària es notarà. Però és que això, a més a més, té millores substancials com arribar a totes les parts de la ciutat.
A la seu d'Urbacer, al polígon francolí, els 290 treballadors ja subrogats han recollit la nova indumentària. Després de fer un curs de prevenció de riscos entre la plantilla, es respira nervis i il·lusió. L'Estè i la Verònica portaven 26 i 25 anys respectivament treballant per Fomento.
S'han provat la roba i si no t'anava portaves un altre cop i ja t'ho donem la roba sense la tota l'epi. Guants, pantalons, chaquetes, jerseis, molt bé, tot sense. Sí, sí, la veritat que sí, una miqueta així, que no sabem què passarà, però sí, amb contents perquè és un nou canvi, jo crec que sí, que està tot bé. 25 anys.
25 anys en fomento. Sí, la verdad que bastante tiempo. Bueno, bien, de momento bien. A ver lo que nos espera. Esperemos que para mejor. Yo creo que sí. Yo creo que sí, hay que ser positiva. Un dels canvis inicials i més visibles que porta el nou contracte de la neteja és la retirada dels contenidors soterrats que encara hi ha Tarragona.
Durant els propers sis mesos s'eliminaran 106 illes que sumen poc més de 500 contenidors. Seran substituïts per altres de superfície. La consellera de neteja, Sònia Horts, ha admès que el sistema de contenidors soterrats no ha funcionat aquí, tampoc en altres llocs, perquè han esdevingut un cau de males olors. Indica que els contenidors de superfície aniran de manera general al mateix lloc on hi ha les illes soterrades.
No no ha funcionat. Aquí hi ha molts llocs d'Espanya. Hi ha una problemàtica. Penseu que a baix, a tot el que és sota d'aquest soterrat, és on es cau tota la brossa, les pluges que filtren cap a baix l'aigua i és un niu de males olors i de...
Tampoc ha hagut un manteniment, però no és una de les solucions que té Tarragona. Llavors, ara els traurem, són 106 illes, que són gairebé una mica més de 500 contenidors, els traurem i tots els contenidors de superfícies que veieu allà, llavors els ficaran damunt.
I destaquem un altre tema. La meitat dels pescadors de l'arrossegament de la demarcació ja han esgotat els dies de quota que tenen per treballar i no podran sortir més a la mar fins l'any que ve. Dades de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona. A principis d'any, recordem, la Comissió Europea va atorgar noves quotes. Michel Pijuan.
El secretari de la Federació Territorial de Cofreries de Pescadors de Tarragona, Xavier Domènech, afirma que aviat la gran majoria de les embarcacions hauran esgotat els permisos, fet que les deixarà sense marxa per treballar per Nadal, que és quan el peix es paga millor. Domènech, en part, responsabilitza el govern espanyol. Comenta que des de l'Estat se'ls va dir que malgrat les quotes pesquessin amb tranquil·litat i normalitat perquè es miraria d'arreglar el problema de la falta de dies.
Defensa que si les regles del joc haguessin estat unes altres, la gent hauria estat més prudent i s'hauria repartit més els dies. Sí que ens va dir que deixessin treballar el govern, que donessin de temps fins al setembre perquè pesquéssim amb tranquil·litat i normalitat que s'amiraria d'arreglar aquest problema de la falta de dies, perquè eren matemàtiques. Nosaltres sabíem que si pescàvem els dies els acabaríem el setembre, l'octubre o el novembre, però que no arribaríem a final d'any era segur, no?
Sí que és veritat que d'altres anys al final han obert els dies de pesca i s'han pogut pescar més dies dels que teníem assignats i pensàvem, potser sí, a veure si ja aconseguim, perquè nosaltres ja vèiem que el mar està millor. Assenyala que amb el poc volum de barques que hi ha actualment, almenys s'hauria de poder pescar 180 dies cada any. Fons del govern estatal han indicat a la CNE que durant els propers dies hi pot haver una flexibilització de la situació.
La primera via és que sigui la Comissió Europea la que concedeixi més dies de permís o bé que siguin els mateix executiu estatal que autoritzi els pescadors a consumir ara dies a compte de l'any vinent. Més notícies a tarragonarradio.cat
El Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona, sempre al teu servei.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
I tornem a agafar l'antena després de la parada que hem fet per l'informatiu, per aquest butllet informatiu. Passen 8 minuts de la 1 i li hem demanat a l'Edu Polo que no vagi en lloc que no es mogui, tot i que ho té bastant fàcil això de no moure's, no, Edu? Estàs una miqueta aliciat. Sí, estic limitat de moviment, sí, sí. Bueno, ja ens va bé, ja ens va bé.
Estàvem parlant amb l'Educ d'aquestes il·lustracions que ha de fer i que han d'ocupar el tram final de la Rambla, un cop espia tonalitzi, les dues voreres, per entendre'ns, de la Rambla, un cop ja no hi passin cotxes. Parlàvem que la pintura era important perquè ha de poder patir cert desgast, però alhora et condicionarà també. Potser no...
No podries fer tot el que volries fer. Exacte, sí. No podrem treballar-ho com si fos un quadre o un llenç. Anirà limitats, però la intervenció ja està pensada en formes generoses i tintes planes per no haver de fer invents. M'agrada això de les formes generoses, perquè a més és molt l'espai que has de cobrir. Sí, són molts metres. No els he calculat, però així per tenir-ho de...
Et dona per dibuixar dignament 28 personatges. Ara parlaves d'alguns molt coneguts, de nom i cognom, i d'altres que són anònims i representen persones. Quin va ser el primer personatge que et va venir al cap? Quan t'ho van dir, vas dir aquest, segur. Rosa Benes. Va ser una defensora de la ciutat, del setge dels francesos, de 1811. Bé,
Hi ha diverses històries d'aquella època de dones defensores de ciutats. A Saragossa també tenen la... Ara em surt Catalina Dragó, no sé si és Catalina. Bé, hi havia el recurs aquest de la figura de la dona defensora. Bé, en qualsevol cas em va perfecte, em sembla superinteressant i supermaco que una tarragonina surtis amb el fusell a la mà a defensar Tarragona els francesos, així que...
allà estarà. És important això que dèiem dels detalls que faran més enllà de les cares, que moltes cares no les coneixem o te les inventaràs directament, dels detalls que els hi posis, la manera com aniran vestits o ara que deies el fusell, això determinarà que sigui aquest personatge. Exacte, si allà no puguem arribar amb les cares o amb les faccions, intentarem arribar amb el pentinat, amb el vestit, amb els accessoris.
Quan començaràs a pintar? Quins terminis té tot això? Hem de començar la maquinària ja. Primer farem tot el tema de les plantilles, perquè totes les formes geomètriques i tot el que sigui factible de fer plantilles ho farem amb plantilles. Per tant, començo a preparar plantilles i la idea és, de cara al gener, començar a pintar. Ah, què vol dir plantilles?
Les cares no aniran amb plantilles, les cares aniran amb alçada, però tota aquesta forma geomètrica, tot aquest escenefa tipocatifa de corpus, que acompanya totes les cares, les cares són com l'última capa, per sota hi ha tot aquest escenefa que et va lligant tota la intervenció, allò sí que ho farem amb plantilles.
Clar, és que la tècnica, quan pintes amb mural és una, quan pintes a terra es deu semblar, però també serà una altra, no? Sí, l'anirem descobrint, eh? És el primer. A terra, sí. Clar, com es diu mural quan és terra? Clar, no ho sé. Xorral, no ho sé. Déu-n'hi-do. Bé, i això quan en deies que començaràs? De cara al gener. I quan ha d'estar acabat?
Volem tenir-ho llest per Sant Jordi. Ah, que xulo. Seria molt maco que la gent ja ho pogués gaudir per Sant Jordi. Seria ideal. A veure si arribem.
Molt bé, ho seguirem de ben a prop. I, de fet, és que ho seguirem segur, perquè estaràs allà treballant matí i tarda i la gent passant per la coca central, no? Jornada completa allà. Serà divertit. Quanta gent ens hi posareu? Estaràs tu sol o tindràs ajuda? En principi tindrem una empresa de pintures ajudant-me amb tot el tema de tot el que sigui plantilles, tot el que sigui més mecànic, de manera que jo em pugui centrar en fer les cares, que ja serà prou complicat, perquè, clar, l'altre dia ho pensava...
Són cares senzilletes, amb poc detall, però seran d'uns dos metres aproximadament, vull dir que és fàcil que se t'escapi de les mans quan fas coses tan grans.
Déu-n'hi-do. Escolta, i a part d'això, que serà una experiència també brutal per tu, perquè ara, clar, t'acabo d'imaginar tots aquests mesos allò pintant al terra amb la gent passant i mirant-te, com qui mira les obres. Sí, sí, sí. Serà atzoló. Et vindrem a portar un cafè o algo. És la part més divertida dels morals. Passar de dibuixar amb l'iPad o a casa o al taller, on sigui, poder-ho fer al carrer i que la gent pari i parli,
És una mica poc eficaç, poc d'allò, perquè et vas distraient, però al cap del dia és agraït. Pensa, hòstia, mira, avui he parlat amb tal, ha passat tal, aquest home que no el coneixia darrere ja és el quart dia que passa i m'ha saludat. Edu, serà malsada.
Sí, les cares sí. Perquè jo sé que a vegades per fer murals es fan projeccions o en aquest cas no. No perquè sempre m'ha agradat, en tot cas amb una quadrícula a vegades si la necessito, una petita quadrícula prèvia. Però no, projeccions i tal com que no m'acaba d'agradar. A més hauràs d'anar en compte de no trepitjar allò que no hauràs passat. Això sí, una mica com quan fregues. Ja veurem, això ja seran coses d'anar descobrint.
Déu-n'hi-do. Serà xulo veure no només el final, sinó el procés. Sí. Serà molt xulo. Què estàs fent? Va, parla d'això.
Estic bastant centrat en això ara mateix. Ara mateix m'he de posar a acabar les cares que queden per fer i les plantilles que queden per passar net. Molt bé. I he deixat enllestit, per exemple, el calendari del lloro, de la botiga del lloro de la Negrita, que és un clàssic dels tarragonins. Ja saben que les dates de Nadal poden anar a buscar el calendari a la botiga i comprar els seus regalets i els seus obsequis.
I llavors l'hem deixat ja llest, el calendari 2026, i d'aquí, ja et dic, de cara al desembre ja estarà disponible a la botiga.
I un altre encàrrec, per exemple, que he estat ara a l'estiu, amb la càtedra de ciberseguretat de la URB, una gent que es dedica a estudiar algoritmes i ordinadors quàntics, volien fer una publicació per explicar, una publicació per fer difusió de les seves línies de recerca, i llavors em van demanar que il·lustrés els articles.
I interessant perquè, òbviament, jo d'ordinadors i quàntics i tal no en sé res, però ells el que em van demanar precisament era intentar il·lustrar de tal manera que algú que no sàpiga res li pugui interessar i pugui agafar una mica el fil de l'article, i ho van fer a través de la mitologia grega.
Ja em van dir que no volien res d'ordinadors, que em busqués un altre tema, i llavors hem fet com l'analogia, i en principi això es podrà veure d'aquí a poc a la ciutat. Crec que estan buscant un lloc on poder exposar, on poder fer una presentació de les línies de recerca. D'aquí a poc vols dir abans que s'acabi l'any? No ho sé. Potser ja de cara a l'any que ve.
Però en tot cas, a principi, sap com ho expliques. Sí, jo crec que sí, perquè ja està acabat. Tots veus que no et tornem a cridar. I tant. Fem una entrevisteta una mica més digna que la d'avui, si ho sé entretallada. També està bé, així vaig pensant què m'he deixat de dir. Bueno, la propera entrevista ja et dic jo que la farem, i vindrem naltros a la Rambla, quan estigues allà a mig fer, i la farem des d'aquí. Llavors estarem més nerviós. Et farem parar una miqueta, o potser t'ajudarem. Ja ho veurem. Edu Polo, moltíssimes gràcies per venir. Moltes gràcies a valtros. Vinga, que seguim endavant, un quart de dues.
Fins demà!
I la propera entrevista, la que ens ocuparà en aquests 10 minuts finals del programa, ens du a parlar sobre una jornada que ens diu, que ens explica que els homes també tenen sol pel vià i que també els pot donar, i de fet els dona, bastants problemes. S'acostuma a relacionar sol pel vià amb...
problemes femenins, però, doncs, això, en clau masculina, doncs, també existeix. Ens ho recorden al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i ens ho recorden amb una jornada de divulgació que està fent gira per tot Catalunya. Arriba a Tarragona divendres, aquest divendres, a dos quarts de set, segons he llegit, no em voldria equivocar, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. N'és tot un especialista i, de fet, el promotor de la gira, el David Sánchez Rienda. David Sánchez, bon dia.
Hola, bon dia. Bon dia. Hores d'ara encara sorprèn, eh?, això que els homes també poden tenir problemes i seriosos en el sol pel vià, que sí. Doncs sí, la veritat és que sí, la veritat és com que estem dient, doncs, en aquesta gira que estem fent al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya, que hi ha un gran tabú, ja amb el sol pel vià com a tal, doncs imagina't com parlem del sol pel vià masculí. Encara és un tema molt tabú, que s'ha de parlar molt, s'ha de fer molt de resó, perquè hi ha molt, molt a fer des de la fisioterapia en aquest tema. Molt.
Com es pot diagnosticar? Com es pot intuir que hi ha un problema amb el sol palviar masculí? Perquè aquesta és una altra qüestió, que a vegades ni tan sols els mateixos professionals acaben de poder diagnosticar. O el mateix pacient té uns símptomes que es poden malinterpretar o aprendre per altres coses. Jo sempre dic que la curació comença amb l'autoconeixement del que t'està passant. Llavors, jo crec que aquesta xarxa...
és un altaveu social perquè a nivell social, a nivell que els homes coneguin quines són les red flags, quines són les alertes, les alarmes que s'han de despertar quan tenim un problema del sol paliar masculí. I després una altra part que també hauríem d'educar, tota la part sanitària, inclús dels oròlegs, andròlegs, que encara desconeixen de la nostra funció de la fisioterapia i el que podem ajudar en aquests homes.
Llavors jo crec que aquesta xerrada, sobretot això, que es conegui, que es conegui quins són els signes d'alarma, els signes d'alerta, perquè puguin acudir a un uròleg o un endòleg o un fisioterapeuta del sol pel dia masculí, que ja comencem a existir, comencem a durar veu. Afecta bàsicament, ho dic per això d'identificar els símptomes, afecta bàsicament la salut sexual i urinària, no? Serien els primers símptomes d'alarma.
Exacte. Pensa que en un moment els homes de per si, igual que les dones, doncs hi ha una davallada hormonal, doncs els homes també la tenim, i també tenim una andropàusia, també existeix. Llavors els homes de per si a tots ens creix la pròstata quan serem grans. Però és que no només estem parlant. No podem associar el sol pel masculí a una persona gran, a un àvia, a un adult. Hi ha molta malaltia de transmissió sexual. Hi ha molt de dolor pòl·lic que està afectant a joves, a nois joves. Hi ha inclús esports com el ciclí.
la hípica, la dansa, coses que estan afectant el sol pel dia masculí en forma de duró i que està allà ficat en una capsa que quan s'obri serà la capsa de Pandora i començarem aquí a conèixer un munt de patologies que estan ocultes. Clar, David, hem començat a saco pensant que tothom sap el que és el sol pel dia, però corregis-me, si m'equivoco, en principi seria aquell conjunt de musculatura i de teixits que...
aguanten, que s'objecten, no?, a alguns hores. Exacte, sí. El sol pavial i l'hícim són els músculs, jo sempre els dic als homes, als meus pacients sempre els dic, són els músculs que estan darrere dels testicles, entre els testicles, darrere dels testicles i l'anus, i el que ens estan aguantant són els genitals, en aquest cas la base del pene, l'ano, la próstata, la bufeta, però això, clar, és com un sostén, és com una amaca, que aquesta amaca, en el moment que es debilica o es posa molt tensa, dificulta la funció i l'acció d'aquestes vísceres.
Aquest desgast o debilitació o la tensió del sol palvial, el fet que estigui malmès, depèn de l'edat, pel que m'estàs dient, i no sé si d'algun traumatisme, quines serien les causes? Sí, a veure, ja et dic, en un principi l'associem sempre a l'edat, a l'edat gran, però no ens podem oblidar que també hi ha molt d'esport d'impacte sobre aquest sol palvial que ens està destrossant i que ens està fent un malmès sobre aquesta zona, sobre aquesta musculatura. No vol dir que l'esport sigui traumàtic,
L'esforç s'ha de fer, però s'ha de fer de forma correcta, controlada i equilibrada. I, sobretot, també les malalties de transmissió sexual. Hi ha molts homes joves, nois joves amb prostatitis, que dius, ostres, però si això és de persona gran. Doncs no, no. Existeix molta persona jove amb disfunció vesical, uretral, prostàtica, etcètera, etcètera. A vegades, ja et dic, per transmissió sexual, per pràctiques esportives o per degeneració de l'edat. Però no només podem pensar que l'edat sigui una degeneració del sol per via masculí.
Clar, aquí estaríem també entrant en el terreny de la importància de la prevenció de cuidar aquesta zona que és tan delicada, però com que tot va envoltat d'un tabú, i com deies tu, no només hi ha el tema de les dones, sinó ara hi ha també especialment amb el dels homes. Exacte, però la veritat és que jo cada dia em faig creus en manera de consulta perquè estem començant a rebre moltes trucades d'homes que van perduts i diuen, escolta, però això ho feu, ho tracteu? Llavors, evidentment que sí, no? Llavors hem de començar això a socialitzar que el nom de l'oròleg i l'andròleg
va acompanyat de la mà del fisioterapeuta del sol pel dia masculí. Inclús hi ha homes que ja ens venen a fer una revisió, un check-in, igual que les dones van al ginecòleg, doncs van al fisioterapeuta per poder valorar el seu estat del sol pel dia abans de fer un esport presiu, com pot ser un crossfit, pot ser una hípica, pot ser una equitació, pot ser un ciclisme, etcètera.
Què pot oferir un fisioterapeuta? Perquè ara has esmentat la part més mèdica, diguem, amb l'oròleg, que potser és la primera referència que tenim, no? Primer tinc aquesta dolència, me'n vaig al metge, aquí, l'oròleg, ja està. Però sí que la figura del fisioterapeuta és importantíssima i molt resolutiva, també, en aquests casos. Sí.
Sí, el fisioterapeuta jo crec que tenim una labor molt preventiva, sobretot davant d'un traumatisme o d'un esport. Ja et dic, hi ha pacients que diuen, hòstia, me pots mirar el sol pèlvic perquè és que vaig a fer cròsic perquè no em faci malbé, no? Però el món de la fisioteràpia, a part de la prevenció bàsica dintre del món del sol pèlvia masculí, té la part terapèutica, tot el que és el tema de dolor, tot el tema de prostatitis, de càncer de pròstata, de hiperplàcia benigna de pròstata...
de malalties de transmissió sexual amb dolors residuals, inclús amb disfuncions sexuals, com pot ser una eiaculació precoç, una eiaculació retardada, un dolor postcoital, una migranya postcoital que existeix en els homes. I això no es parla, però existeix i arriben a la consulta. Això és el que ens sobten.
que arriben però estan en silenci. Llavors és una mica el que volem donar veu en aquestes xerrades, que tothom pugui conèixer totes aquestes reclacs perquè puguin saber on poden acudir en cas que ho sentin. Quines són les teràpies que es poden aplicar? Suposo que depèn de la intensitat o la gravetat, no? Sí, exacte.
Normalment en el món del sol palvià és bàsic el que és la valoració ecogràfica. El ciuterapeuta el que fem és una valoració amb un ecògraf i valorem com estan aquestes musculatures i aquestes píceres. I després d'aquesta valoració ecogràfica funcional, el que fem tenim tècniques invasives o no invasives. Treballem amb una aparatologia avançada, amb neuromodulacions, amb superconductius, amb tot el que són radiofreqüències, tota la seva maquinària que ens ajuda juntament amb les mans...
que el fisioterapeuta venim d'una feina molt manual, doncs aquesta combinació de la mà, que és el més arcaic que disposem, però el més efectiu, ajuntament amb aquesta fisioterapia avançada, que és sobretot unes agulles que col·loquem en uns músculs concrets, li fem unes descàrregues per modular el dolor o bé per activar aquests músculs. Això és una cosa que és bastant recent, bastant nou, bastant innovador dintre del món de la fisioterapia, però seria una miqueta tota aquesta acció. Modular el dolor, activar la musculatura, baixar les tensions dels músculs i equilibrar-les
pressions de la pelvis, en aquest cas, del sol pèlvia masculí. David, i a nivell de recuperació, què diries? Depèn dels casos, també, clar. A nivell de recuperació, perdona, no tantes la pregunta, perdó? Sí, sí que sí, si teniu, si dones resultat totes aquestes tècniques, quin percentatge de pacients... La veritat és que dintre del món del sol pèlvia masculí es té molt en fases empíriques en què necessitem més ciència, i ells
però a nivell empíric, la veritat és que em s'ha sorprès moltíssim perquè pacients, per exemple, que després d'una prostatectomia, després d'una cirurgia, venien amb una incontinència urinària i una disfunció erèctil, estem parlant que entre el 80 i el 90% de pacients
la incontinència urinària la recuperen. La disfunció de que ja és una altra cosa, és molt més difícil i necessita moltes vegades de la química, de la farmacologia, però evidentment estàs guanyant un 70-80% de qualitat de vida en aquests pacients que els han extret un càncer de pròstata. I amb una hiperplàcia benigna, que és un altre tipus de cirurgia, evidentment que també, sobretot el que més milloren,
és la incontinència urinària i el dolor, el dolor pèlvit crònic, en cas de que sigui per una causa traumàtica. No tots els fisioterapeutes estan formats amb sol pel via masculí?
Doncs no. És molt especialitat, no? És molt especialista. Mira, és especialitzat i nou, completament, relativament molt, molt nou, perquè inclús a nivell universitari s'està donant assignatures dintre de la fisioterapeuta, del món del sol per viar, o de la obstetricia, del món de la dona, però és que inclús a nivell universitari, que és una mica el que estan lluitant, és que es parli, com a mínim que es parli, i després quan el fisioterapeuta surt del seu grau,
que es pugui especialitzar. El que passa és que hi ha encara molts pocs professionals del sol pel dia masculí. És una mica aquesta altaveu que jo faig a nivell de Catalunya i fora d'ella perquè es formi, que la gent tingui interès per formar-se dintre d'aquesta nova especialitat, perquè la veritat és que hi ha molt i molt a fer.
Formació de part dels professionals i, sobretot, detecció i perdre la vergonya, diguem-ho així, de part de qui pateixi alguna qüestió. Per això la jornada aquesta que fareu, que recordem serà aquest divendres, dos quarts de set, al Centre Cívic de Sant Pena i Sant Pau, no només convoqueu a professionals del tema, sinó també a la ciutadania en general, a tothom que cregui que li pot interessar. Em sembla que hem modificat l'hora, em sembla que és a les quatre, t'ho diria que confirmar, però si no, la pàgina web del Col·legi de Vigió de la Peu que s'ha actualitzat. Va.
Per xarxes socials també es pot veure. Però sobretot és això, donar alta veu, treure aquest tabú, treure aquest ego masculí que hem de parlar, hem d'ansar la veu i hem d'anar de la mà de la dona per igualar totes aquestes disfuncions sexuals i pèlgiques.
Hi ha paral·lelismes entre sobre el masculí i femení. Totalment. Jo sempre dic que quan ve l'home a vegades s'assopta, perquè no són tan diferents els homes i les dones. És molt poca la diferència que hi ha en tractament i en funció. N'hi ha una ciutat encara molt masclista i hem d'intentar trencar aquest tabú i aquest masclisme i buscar una nova imatge de la part masculí.
que et pugui dir, escolta, a mi això em passa, tinc un problema, doncs vaig acudir a algun professional que em pugui ajudar. Doncs esteu bé en el cas de les hores, perquè jo ara acabo d'entrar a la pàgina de fisioterapeutas.cat i em consta que esteu a dos quarts de set, David. Però si a tu et consta les quatre, tu vine a les quatre, per si cas, que ja estaràs aquí. Ja estaré allà, estaré disposat per poder atendre la gent que vulgui venir. Tu ja estaràs allà. Jo hi seré allà.
Igualment repasseu, consulteu xarxes, perquè és la immediatesa. A mi m'ha surt la pàgina web del Col·legi de Fisioterapeutas, que és a quarts de set, però si tu tens en ment que potser és abans, estem alerta. Exacte, perfecte. Molt bé. El David Sánchez Rienda, tot un especialista, en Sol Pauria Masculí, que estarà aquí a Tarragona duent a terme aquesta parada de la gira que pretén ser divulgativa sobre aquest tema. David, moltíssimes gràcies.
Doncs gràcies a tu i molt bona tarda. Bona tarda. I així tanquem el programa d'avui. Falten tres minutets per arribar a dos quarts de dues. Arriba també els serveis informatius de la casa amb les notícies més destacades de la jornada. El que d'aquest torna dimecres vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Són dos quarts de dues.