perquè la veritat és que el tracte és immillorable, la instal·lació és preciosa, i ja et dic que a la ciutat s'hi respira tot aquest ambient esportiu, que és magnífic, no? Quina ja que ho has deixat caure? Quina seria la intenció d'altres cites de natació que es podrien fer a Tarragona?
Doncs mira, nosaltres organitzem també un altre torneig, aquest torneig és de categoria U10 i U12, llavors ens agradaria portar també un esdeveniment U14 a la ciutat. Llavors creiem que de cara a treballar pel 2027 estem valorant l'opció amb quines dates podien ser i quin format encaixaria millor. Però la nostra voluntat és d'apostar fort per aquesta ciutat i per aquestes instal·lacions.
No és el que al final acaba decidint, però gairebé ho teniu molt bé, amb el gerent del patronat d'esports, amb el que li agrada la natació. Sí, de fet, per això mateix, també, com que el patronat hi fica de la seva part, l'Ajuntament hi fica de la seva part...
Els nostres partners que estan a Tarragona o als voltants, com podria ser Port Aventura, també hi fiquen de la seva part i en aquest sentit tot aquest conjunt d'accions o d'actors que fan possible aquest creixement és el que ens porta a voler seguir apostant per aquesta zona.
Molt bé, doncs a partir de dissabte i fins dilluns 30, la Nella Mediterrània, concretament la piscina de Silvia Fontana, serà la concentració d'aquesta activitat. L'última, quant és el número d'esportistes i, per tant, familiars?
Estem parlant del voltant de 850 participants directes esportistes, comptant també els entrenadors, i estem parlant del voltant d'uns 1.500-1.600 acompanyants que vindran. Ja estic parlant aquí, ja estic englobant els familiars que es desplacen des d'arreu d'Europa o d'altres països que participen, o bé els propis participants catalans o de l'estat espanyol que també venen aquí a donar suport als seus equips. Estaríem parlant d'aquestes xifres, uns 850 participants, uns 1.500 acompanyants amb familiars.
No res, la numeració que és important en aquestes coses i amb ella hi volem acabar. Gràcies per estar amb nosaltres i molta i bona sort per l'esdeveniment de l'anella materna, concretament de la piscina Sílvia Fontana de Camp Clà. Moltes gràcies a vosaltres, que tingueu un bon dia.
12.32 minuts, preparant nou TGN, el de demà, dijous, no sabem si el farem aquí o a l'Anella Meternet, tenint en compte que demà a la 1 es presenta la Copa de Reina. En tot cas, els agraïm la confiança i que estigui amb nosaltres. Demà hi tornem. Bon dimecres.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delectat amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Evidentemente afecta, pero creo que la plantilla está preparada. Al final yo creo que hay que centrarnos en nosotros. Son nuevos partidos los que quedan. Ir creciendo, recuperar esas buenas sensaciones que tuvimos y estoy seguro que lo sacaremos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, tot i que estan de sense efecte, l'equip s'ha de sobreposar i buscar, en les nou darreres jornades de Lliga, sortir d'aquesta mala situació. La primera oportunitat, aquest cap de setmana. Dissabte 28 de març, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 30. El grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Juventut Torremolinos.
Com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa, amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com vaig això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit, amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor. Si vols ser la compra, ve a Tana...
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 25 de març tens la cinta de llom de porc a trossos Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Són les 12 del matí i 38 minuts.
Fins demà!
Fins demà!
It's a celebration Celebrate good times Come on Let's celebrate There's a party going on right here A dedication to last throughout the years So bring your good times and your laughter too We gonna celebrate and party with you Come on now
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui la música ha sigut com un enllaç entre el Tarragona i el TGN Sports. Vaja, hem agafat el relleu al company Joan Andreu Pérez que tancava programa escoltant Freix dels Colant de Gang i hem dit per què no. La nostra selecció musical també pot centrar-se en aquesta banda de Redmond Blues.
disco dels anys a finals del 70-80. De fet, Celebration és aquesta cançó que forma part del seu dotzer aniversari, que es deia Celebrate, era l'any 80, i ho teníem molt clar que volien una festa. A poc o molt, jo crec que més poc que molt, escoltarem avui els Col·landa Gang, al llarg del programa, d'aquest programa que comença ara a dos quarts, més o menys a dos quarts d'una, acabarà a dos quarts de dues, i que té tants, tants, tants continguts per explicar-vos que crec que no tindrem massa temps d'escoltar música. Benvinguts.
¿Qué de qué? Núria Cartañá.
I començarem el programa llançant un missatge que creiem que és molt important per als joves que ens estiguin escoltant. La tranquil·litat que han de tenir, sí, en la tria del seu futur professional, no escollen el camí adequat o s'equivoquen en aquesta tria al començament. Qui sap, potser on s'està plantejant què vol estudiar, què vol ser a partir d'ara...
Tria una opció d'estudis i, per tant, laboral, però després la vida i el mercat el porten cap a altres camins. No passa res. Aquest seria el missatge. No hi ha camí correcte i equivocar-se no vol dir ben bé equivocar-se. Això us ho expliquem nosaltres, però ens ho expliquen des del programa Repta Experimenta de la Universitat Rovira i Virgili, a través d'unes xerrades...
amb diferents persones que han fet carrera professional i que expliquen la seva pròpia experiència de com volien fer una cosa i la vida, al final, laboral les ha portat cap a un altre i n'estan encantats. Unes xerrades que ja van tenir lloc, que es podien escoltar i veure via internet, unes italks que en diuen i que ara trobareu fins i tot penjades en una pàgina web. Ara en parlarem de com orientar a nivell d'estudis i professional els joves amb aquest missatge de tranquil·litat.
I a partir de la una ens ocuparem d'una exposició que s'inaugura avui a Caixa Fàrum Tarragona i que ens ocuparà des d'ara i ben bé fins a l'entrat a l'estiu. És la segona exposició, diguéssim, del curs escolar de Caixa Fàrum Tarragona. Molt, molt xula, amb un caire científic, però també místic i de llegendes. I és que parlem d'exploracions submarines, naufragis, tota la ciència i tota la mística que hi ha al darrere d'això. Avui s'inaugura i, per tant, comptarem amb la presència aquí als estudis
de la comissaria responsable de l'exposició.
Però, però, però, arrenquem programa saludant una desena de joves que avui ens visiten des de l'Iescomte de Reus. Bon dia. Bon dia. Bon dia. Estem de visites. Ahir teníem uns nanos de secundària. Avui veniu vosaltres, que esteu més crescuts. Quants anys teniu, més o menys? 20 anys. Sí? Alreda de 20 anys. Sí? Por ahí, 19, 20, 21, sí? Què esteu estudiant? La comunicación es grado superior.
Y bueno, estudiamos un poco de todo lo que abarca las telecomunicaciones, tanto a nivel físico como a nivel de software y todo el mundo digital. Y bueno, y es algo que a unos les gusta más, a otros menos, pero es un mundo bastante presente en la actualidad y yo creo que es un mundo bastante interesante.
Un grau, un cicle superior, quant de temps dura? Dos anys. Amb dos anys es pot saber tot el que cal saber de les telecomunicacions? Bueno, si te gusta mucho y le dedicas también tiempo y tal. Parleu, parleu. Com et dius, per cert.
Jo, Eric. Eric, distribuïm paraules. Jo penso que és això que ha dit el meu company, que cal ficar-se, si de veritat pots conèixer aquest món, i també aquests estudis és més com una cosa bàsica i després ja amb experiència laboral agafar més impuls per treballar.
Però t'has d'estar formant contínuament, perquè això canvia molt ràpid. Què heu vist aquí a la ràdio que us hagi cridat l'atenció? Perquè han vingut a la ràdio i han vist... Normalment expliquem la feina que fem davant del micro, avui els hem explicat tot el cablejat que hi ha al darrere, perquè això soni. Què us ha cridat l'atenció? La quantitat de persones que hi ha per això, per portar-ho tot. És un ambient bastant...
Bastante alegre, tranquilo y con su parte técnica. Y bueno, me ha gustado bastante verlo todo. Alguna recomanació que faríeu amb algú que s'està plantejant si dedicar-se... Perquè Telecos és un grau també, veritat? A part d'un cicle superior? Sí, també. Existeix també una transformació? Sí. Un grau mitjà, sí? El cicle superior t'assegura, doncs, aquest... T'assegura poder treballar de tècnic de telecomunicacions.
En dos anyets, cosa que està molt bé. I després, mira, si voleu continuar. El que estaves dient abans, que els joves no saps on pot acabar al cap d'uns anys. Jo, per exemple, l'any passat estava estudiant un grau mitjà d'administració i he acabat ara en un superior de telecomunicacions. O sigui, no saps el que depara el futur.
La qüestió és estar ben format, no?, per després i després el que t'acabes de formar. Fins i tot de sortida ja en un. Pots seguir estudiant a la universitat, també de telecomunicacions, pots utilitzar com una base a tenir més informació de com funciona el món de les telecomunicacions i fer alguna oposició per policia o per altres coses.
I si no pots treballar directament d'això. Que està implantat a tot arreu, diguéssim. Molt bé. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Us he de dir adeu ja per quedar contigo amb més continguts. Moltes gràcies per venir. Una abraçada. Adéu. Alumnes del cicle superior en telecomunicacions de la Comte de Rius que avui han visitat la ràdio i que donen pas al nostre següent, a la nostra següent convidada. Si la voleu fer entrar, la següent convidada... Convidades, de fet.
perquè ara us parlarem de com, des d'aquest programa Repta Experimenta de la Universitat Rubí i Virgili, envien un missatge molt clar a tothom, tots els joves que estan plantejant-se el seu futur. I és, tranquils, podeu decidir, heu de triar, però si us equivoqueu o si la vida us porta cap a un altre costat, no passa res.
Bàrbara Bastenava, directora executiva del programa Repta Experimenta. Bon dia. Bon dia. Explica't una miqueta millor en què consisteix aquestes e-talks apropant experiències inspiradores a joves, que de fet ja vau fer la sessió, però ara les trobarem penjades a internet. Sí, ara les poden trobar a YouTube, però bàsicament la idea de les e-talks era apropar, perquè a vegades tens molts dubtes en aquestes edats, i de fet se'ns demana decidir amb una edat molt primerenca, que encara no tinc ni clar el que vull fer.
I la nostra idea era, ara que hi ha aquestes possibilitats, que els professionals de diferents àmbits científico-tecnològics, perquè nosaltres sí que ens orientem a tot el que estem, puguin explicar què van estudiar, com van arribar a decidir aquella carrera, que a vegades pot ser encertada i altres els ha portat per altres camins, perquè no tot volem explicar que tot és de color rosa, perquè la vida és això, prova error.
i després què estan fent ara en el seu dia a dia. Per això busquem perfils de diferents disciplines i en diferents èpoques de la seva vida professional. Perfils, experiències reals, com dieu vosaltres, persones que expliquin la seva experiència de veritat, com per exemple... Tenim aquí a la Lorena, sí.
Lorena, Lorena, Lorena... Barberà. Barberà. Lorena, com estàs? Hola, bon dia, molt bé. Sí? Ja has fet la teva xerrada? Com es porta això d'haver de xerrar? Perquè no deixes de ser tan convidat com per ser com un exemple, no? Perquè això costa... Sí, a veure, la veritat és que molt agraïda, no?, de poder participar en aquestes jornades i al final, doncs, intentar, doncs, inspirar, no?, una mica el jovent en aquesta edat tan...
decisiva, no? Perquè al final has de prendre decisions que són importants pel teu futur i només, jo al final m'ho vaig prendre com només que em pugui inspirar tres o quatre ja dono per assolit l'objectiu. Ets química. Tenies clar, diu, des de quart d'ESO, no? No tenies clar què volies estudiar? Com has acabat? Explica'ns una mica així però ras i cura la teva experiència. Sí, sí.
Mira, jo no sabia què fer, no en tenia ni idea. Al final més o menys anava traient bones notes amb tot i no tenia clar molt bé què triar. Ens van fer un test a quart d'ESO per orientar-te a batxillerat. Em van orientar per fer el batxillerat social. Jo recordo anava cap a casa i pensava...
És que si faig el social, a què em dedico? I per moltes professions que pensava no m'hi veiem cap. I al final vaig acabar no fent cas al test, fent-me cas a la veueta aquesta que dic jo que portem dins, i vaig acabar inscrivint-me al batxillerat científico-tècnic. I de seguida que vaig començar ja em veia vestida amb una bata blanca en un laboratori, ja volia fer química i d'aquí ja ho tenia com molt més clar.
Bé, a vegades és al revés. Tu ets... M'han dit això, però tiro cap a un altre costat i a vegades és que, clar, és difícil, eh? Sí. Perquè no... No, a vegades és què estudio. No és què estudio, allò que et diuen estudiar, el que et vingui de gust i després ja veurem quina sortida té, i el teu va ser al contrari, no? Jo vull treballar d'això. Sí. I vas cap allà. Amb què m'hi veia. Estudis i laboral, no? Sí. Bé.
I el que també transmetria és com molta calma, en el sentit que... És a dir, has de prendre aquesta decisió, però aquesta decisió no et marcarà la vida sencera, perquè al final el camí te'l vas construint tu i n'hauràs de prendre més endavant de decisions. I llavors ja aniràs trobant quina és la feina que t'encaixa, quina és la feina que t'agrada, on et sents millor, i això ho vas construint a poc a poc. Vull dir que és una decisió important, però el que també em va agradar transmetre és que no és l'única decisió, una mica de calma, que és normal, tot el que senten és normal.
Aquesta és l'experiència de la Lorena Barberà, que vol compartir amb tots els joves i també familiars, perquè els pares també passen lo seu, no?, quan han de decidir les criatures, però els pares també tenen la cosa a dir. També vau escoltar l'experiència de la Maria Jesús Puerta.
Sí, exacte. Ella avui no pot estar aquí, però ella el que deia és que a vegades és feina, és treballar, i que les coses, la seva visió era que les coses no han de ser perfectes per començar. Ella diu, a mi el reconeixement m'ha arribat als 57 anys, quan ha aconseguit guanyar aquest projecte de la NASA, i va ser per treballar a constància, seguir...
I buscar, i transmetia més o menys el mateix de la Lorena, que la vida et porta per camins i tu et vas reciclant, formant, i que això ho han de tenir clar. I potser també un tema, i això és per la qual també volem organitzar aquestes itocs, a vegades, ho sabem, els que tenim fills, que al final els fills no et fan casa a tu, et fan casa a tercer.
Perquè per molt que dius, però si jo t'he dit el mateix com a mare, no? Però si ho senten d'un altre, d'un tercer, sembla que tingui més valor. I això és el que volem ajudar, també, no? Aquests pares i mares... I els tests d'orientació aquests que et fan a l'escola, que poden ser o no precisius, o no té per què. Exacte, per això.
També la tercera persona que explica la seva experiència és el Marc Jardí, emprenedor amb 17 anys, va començar a emprendre mentre estudiava enginyeria química. Marc, bon dia. Bon dia. Bon dia. Però escolta, tu, que els 17 anys vas comentar, sembla que ho tinguessis com molt clar, que el teu era crear, emprendre.
Sempre he vingut una mica dins el meu esperit curiós i al final suposo que tampoc és que em plantegés anem a prendre sinó tu. Vas començar a poc a poc i ara amb 25 anys, després d'engegar diferents projectes, diferents empreses, et trobes també en una situació... Tens més eines de l'habitual per després prendre decisions que tens a la teva part del dia a dia.
Tot plegat dintre dels seus estudis d'enginyeria química o el tipus d'emprenedoria, d'empresa que tu crees no té res a veure? No, no té res a veure amb l'enginyeria química. Jo crec que està bé una mica saber de tot i també una mica el fet de començar la carrera d'enginyeria química i veure que, no sé, a mi per exemple ha costat molt estar...
dins d'una aula, perquè al final sempre tenia diverses coses a fer, i també t'ajuda molt a tenir aquesta, diguem, disciplina, en el sentit que estàs cursant uns estudis que senzills no són, tens mil coses al cap, però igualment així ho decideixes tirar cap endavant, i al final és una cosa que t'ajuda molt en un futur, perquè quan tens qualsevol adversitat dins, bueno, abans d'estar tirant el meu projecte, també és una carrera, ara que només estic tirant un projecte, que és
Mira, això també és un altre dels missatges que ha d'estar en aquestes xerrades, que és estudiar, forma't, m'és igual cap a quin camí tiris, com si al final no ho fas servir, però forma't, perquè et dona com a mínim... Sí, per mi la part més important és sobretot, a part de la formació, la curiositat, que no tinguis ganes d'aprendre, saps? Perquè al final, jo crec que he sigut un colinquiet, he estat fent mil coses alhora, i és també una mica el que et dona tota aquesta part d'experiència, però per mi al final és...
Al final hi ha accés a informació des de qualsevol punt. No és tant l'accés a informació, sinó el que fas tu amb aquesta informació. Doncs Marc, Lorena, no tenim massa més temps. Ens ha quedat curta l'entrevista. Simplement això sí que ha de quedar clar. Bàrbara, on trobem aquestes xerrades? Mira, si van al YouTube de Repta Experimenta, hi ha un apartat que diu E-Talks i allà trobaran l'última xerrada. O els directes, l'últim directe és aquest.
Allí trobareu aquests tres testimonis, més algun altre el testimoni de la Maria Jesús Puerta, que no l'hem convidat perquè ja recentment va estar aquí, ja sabeu, aquella enginyera que ha acabat fent un projecte per la NASA i amb molta il·lusió ens ha vingut a explicar. I avui ens ha explicat la seva experiència també la Lorena Barberà i el Marc Jardí. Moltíssimes gràcies, Marc, per atendre'ns.
Gràcies. Gràcies, Marc. Lorena. Gràcies. Moltes gràcies també per venir a explicar l'experiència. Gràcies. Bàrbara Bastenabon, moltíssimes gràcies. Moltes gràcies. Hem parlat avui sobre aquest esditolx del programa Repta Experimenta de la Universitat Rovira i Virgili, amb aquest missatge que volem traslladar als nois i noies que han de triar el seu futur, als seus estudis i també a les seves famílies. No passa res. Curiositat, aprenentatge i la vida es portarà...
Per més, per més llocs. Tanquem aquí aquesta primera mitjoreta del que de què.
Fins demà!
I often pray before I lay down by your side and if you receive your karma
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. El Consorci del Patrimoni Romà de Tàrraco comença a caminar de manera efectiva amb la primera reunió del seu Consell General. És l'òrgan principal presidit pel president de la Generalitat, un salvador Illa que prèviament ha encapçalat l'acta d'assignatura del conveni amb l'Ajuntament de Tarragona per la creació del nou ens de gestió.
Illa sosté que l'organisme és un instrument més eficaç que generarà oportunitats de progrés per Tarragona.
Un gran pas endavant a l'altura de la importància del veusíssim patrimoni mundial que tenim a Tarragona. Això implica una responsabilitat davant del món, una responsabilitat que volem exercir amb les millors eines com és aquest consorci que avui formalitzem. Ens dotem d'un instrument més eficaç per protegir, gestionar i fomentar el patrimoni tarragoní, tot donant compliment a les directrius, per cert, de l'UNESCO.
El Consorci Patrimoni Romà de Tàrraco ens permetrà generar també noves oportunitats de progrés i de promoció per Tarragona. L'alcalde Rubén Viñuales ha manifestat que ha arribat el moment d'un canvi de gestió, d'una nova etapa, amb més inversió, més compromís i més lideratge. Ha arribat el moment d'un canvi de gestió, d'una etapa nova, amb més inversió, més compromís i més lideratge.
d'una etapa en què el patrimoni no sigui només un element a conservar, sinó una gran palanca de transformació cultural, educativa, turística i econòmica. Aquest Consorci neix, doncs, amb una missió molt clara. Conservar millor, coordinar millor, explicar millor i projectar millor.
Salvador Illa, que arribava a la capçalera del circ per aquest acte, allà l'esperava una protesta dels docents. El president, que ha fet dues parades més durant la seva visita a Tarragona, s'ha reunit amb la patronal AECUTE i ha anat també a Camp Clar per copsar les demandes dels veïns i veïnes de les anomenades cases de colors.
La Costa Daurada i les Terres de l'Ebre arribaran a una ocupació del 90% durant els dies forts de la Setmana Santa. El turisme esportiu serà un any més el gran motor d'aquestes xifres, amb més de 45.000 esportistes i acompanyants que es desplaçaran a la demarcació per participar en tornejos organitzats per aquestes dates. Berta Cabré, presidenta de la Federació Empresarial d'Hostel·laria i Turisme a Tarragona, diu que el turisme esportiu és clau per la desestacionalitat
Depeníem molt més del calendari de la climatologia i, a més a més, ho fa amb un perfil de visitant molt interessat vinculats a valors com l'esport, la convivència i el turisme familiar. Per tant, agraïm als organitzadors d'aquests tornejos i als ajuntaments i a les instal·lacions esportives que tenim en el nostre territori que permeten acollir
tots aquests esportius de multitud de disciplines i que permeten allargar i desestacionalitzar en un moment clau de l'any. I Caixa Fòrum Tarragona que se submergeix al Fons Marí per conèixer històries del passat. Nova exposició fins al 26 de juliol. Naufragis, arqueologia submergida. Sergi Báñez.
La mostra, fruit de la col·laboració entre la Fundació La Caixa i el Museu d'Arqueologia de Catalunya, arriba a Tarragona després d'haver passat per Lleida i Girona. Amb motiu de la celebració del 30 aniversari del Centre d'Arqueologia Subacuàtica del museu, s'ha creat un recorregut per diferents naufragis, tant de l'època antiga com de la moderna.
L'exposició recull un total de 134 objectes originals recuperats de diferents vaixells enfonsats que estan repartits en 5 grans àmbits. Els visitants podran conèixer les primeres recuperacions d'objectes i l'evolució de l'arqueologia abans de passar a 3 estudis de cas on es tractaran naufragis relacionats amb el comerç, els conflictes i la navegació. Finalment, podran endinser-se en una última part dedicada al treball d'estudi, la conservació i la protecció de les peces.
La directora de Caixa Fòrum Tarragona, Glòria Oliver, ha destacat la tasca de l'arqueologia submarina i com aquesta té relació amb la ciutat de Tarragona. I en aquest context naufragis, arqueologia submergida, s'integra de manera natural, oferint o aportant una nova mirada sobre aquesta història submergida i, sens dubte, reforçant també el paper de Tarragona com a referent en cultura marítima i arqueològica.
A la mostra l'acompanyaran un seguit d'activitats per acabar de completar el concepte dels naufragis. Aquí fins al juliol tindran lloc diferents conferències, cicles de diàleg, tallers i visites guiades relacionades amb l'exposició.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Benvolgut multireformista. A Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona, IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser les compres, vea-te.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 25 de març tens la cinta de llom de porc a trossos Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros amb 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Evidentemente afecta, pero creo que la plantilla está preparada. Al final yo creo que hay que centrarnos en nosotros. Son nuevos partidos los que quedan. Ir creciendo, recuperar esas buenas sensaciones que tuvimos y estoy seguro que lo sacaremos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, tot i que estan de sense efecte, l'equip s'ha de sobreposar i buscar en les nou darreres jornades de Lliga sortir d'aquesta mala situació. La primera oportunitat aquest cap de setmana. Dissabte 28 de març, un quart de cinc de la tarda, viurem el partit de la jornada 30. El grup segon de primera federació des del nou estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Juventut Torremolinos.
Com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Ara són la una del migdia i vuit minuts. Benvinguts a la segona part del què de què.
You gonna get down? Tell me, what you gonna do?
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Ara sí, després d'escoltar aquest tema dels col·landa gang, que avui posen la selecció musical a la què de què, al Get Down on It, després una mica de fang disco, el que fem és entrar en matèria i anar a altres territoris, territoris superaquàtics. I és que ens fa molta, molta il·lusió presentar-vos avui la nova exposició de Caixa Fòrum Tarragona.
La que ens ha d'ocupar des d'avui mateix que s'inaugura fins, jo deia, ben entrat l'estiu i tal qual fins al 26 de juliol. Ja ho sabeu, durant el curs escolar, per dir-ho així, dos grans exposicions ocupen la sala del carrer Colom. I aquesta d'ara, la que avui inaugurem i ara us en parlarem, es diu Naufragis, arqueologia submergida.
que un deu pensar, home, jo el 2022 vaig veure el Museu d'Arqueologia de Catalunya. A Barcelona vaig veure alguna cosa semblant. Doncs sí, però augmentada i corregida i encara més xula. Glòria Oliver, directora de Caixa Ferrum Tarragona. Bon dia. Bon dia, Núria.
Tinc il·lusió tenir-te aquí. Gràcies, gràcies. I jo d'estar aquí amb vosaltres, com sempre, a Tarragona Ràdio, doncs bé, com bé deies, estem il·lusionats. Avui arriba una exposició esperada per Caixa Fòrum Tarragona, que omplirà la segona part expositiva de la temporada.
I, bé, arriba a una exposició que creiem que té una identitat amb Tarragona molt especial, amb una mirada marítima, però, a més a més de marítima per dalt, per paisatge, ens capbussa amb tota una història de patrimoni ocult que, gràcies a l'arqueologia subaquàtica, arriba a emergir i a donar-nos tantíssima informació.
Ja la visitarem i us explicarem el que hi ha, bé, perquè us sapigueu també a què fem aquesta visita que hi ha d'habitual a través de la ràdio, però sempre ens agrada el primer dia, el de la inauguració, poder convidar als estudis, en aquest cas la comissària, la responsable de tot plegat, ella és la Rugeli, és responsable del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya, tot plegat dins del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Rogeli, bon dia. Hola, molt bon dia. Dèiem això, que a Barcelona potser algú l'any 22 ja, si els interessa el tema especialment, ja va anar-la a veure, però ara què ha passat amb aquesta exposició? Que l'heu augmentat i la feu girar. És una cosa diferent. Sí que és veritat que té el seu origen amb aquesta exposició que es va fer l'any 2022 a Barcelona, al Museu d'Arqueologia de Catalunya, amb motiu del 30 aniversari de la creació del nostre centre.
Tot i que n'és l'origen, amb aquesta coproducció que es presenta ara, que això farà en Tarragona, amb Fundació La Caixa, amb el MAC i Fundació La Caixa, ha mutat, ha canviat, s'ha transformat, s'incorporen jaciments que no estaven presents a l'altra exposició, canvien una mica els àmbits temàtics i canvia la manera també d'explicar-ho i de presentar-ho.
Què hi trobem? Perquè el títol està molt clar. Serien naufragis, arqueologia submergida. Què hi trobem? Una mostra en funció de què ho heu triat? Després parlarem de com, com es presenta, però quina tria heu fet d'aquests naufragis? Doncs, mira, a veure, hem fet cinc àmbits temàtics a l'explicació.
Això s'estructura al voltant d'aquests cinc àmbits temàtics, que de fet comencem pel primer, titulat Dins el Gran Blau, explicant com arribem des de les primeres recuperacions d'objectes fins al que és la pràctica de l'arqueologia subaquàtica com a tècnica d'investigació històrica. I anem molt de la mà a l'evolució...
tècnica, tecnològica, dels artilugis per introduir-se al fons del mar, de la tècnica de la immersió, també va molt lligada a la pràctica de la nostra disciplina. Llavors, hi ha un segon àmbit d'estudi, que presentem un cas d'estudi que és el Colib 4, un vaixell romà, que ens dona peu a parlar del mar com a espai de comerç.
El Colip 4 és un vaixell excavat a Cap de Creus, que a més és el primer que s'excava per part d'un equip d'arqueòlegs totalment amb metodologia científica a la península, a la dècada dels 80. Després ens submergim a Mar i Conflicta, amb el cas d'estudi del Deltebre 1. Això és un vaixell que és d'aquí, és de la zona, s'enfonsa a l'antiga desembocadura de la zona,
del riu Ebre, enfront de l'illa de Sant Antoni, l'any 1813. Saltem cronològicament i anem a la Guerra del Francès. I, a més, és un vaixell que s'enfonsa mentre tornava de realitzar, amb un contingent militar, un atac a Tarragona. Està molt vinculat a Tarragona. És un vaixell que, a més a més, el lloc on s'enfonsa fa que quedi ràpidament cobert per sediment, per sorra, i presenta un estat de conservació excepcional que la gent podrà veure a la mostra. Veurà una riquesa d'objectes...
i una conservació realment sorprenent. Ens anem després al quart àmbit, que és el mar com a espai de navegació. Presentem el cas d'estudi del vaixell de Cala Sant Vicenç, un vaixell grec del segle VI abans de Crist, que s'enfonsa a Mallorca, i en aquest cas ens ha prestat material al Museu de Mallorca. I aquí parlem de construcció naval, sobretot en època antiga, parlem de direcció, d'elements de govern, d'elements de propulsió...
I ja al final, l'àmbit que hem titulat Des de la superfície, parlem de la tasca menys mediàtica, però igual el més important que és l'estudi, la recerca, la conservació i la protecció d'aquest patrimoni. Al final de tot hi ha un vídeo en una sala especial, un vídeo que és per descomprimir-se, que és un vídeo de reflexió sobre la importància d'aquest patrimoni i de la seva preservació.
Clar, és un format i una distribució d'àmbits claríssima quan parlem d'arqueologia. Si parles d'arqueologia a terra, doncs també normal. Ens podria quadrar, exactament. El que passa és que aquí ho adaptem. I aquí els materials que utilitzem són molt diferents, també.
Utilitzem uns... ens movem en un medi molt diferent, en un medi que sovint la gent pensa que ens és inhòspit, però és que no ho és gens, vull dir, ens beneficiem d'aquest medi. La gent jo crec que sorprendrà quan vegi en vitrines materials que són possibles perquè s'han conservat sota l'aigua i el mar precisament preserva. Hi ha materials que en un museu d'arqueologia terrestre no veuràs, com materials orgànics, fusta, cuirs, suros, peces... La gent podrà veure peces que tenen 7.000 anys de fusta. Això és una cosa com molt excepcional...
I ens beneficiem a banda d'aquest medi, tot i que pugui semblar que és inhòspit, però intentem aplicar la metodologia, l'ètica, el rigor, doncs, a dintre de l'aigua, com ho fan els arqueòlegs terrestres. En sabem poc encara sobre l'arqueologia subaquàtica, no? En sabem poc, en sabem poc. A més, sí, però sí que té una pàtina de misteri, ja té tot un misticisme, no?, que ens ve de l'època dels pirates, suposo, no ho sé...
A vegades es diu que coneixem més l'espai exterior que el que tenim sota els mans, i és ben cert, no? Poseu el cas d'aquestes embarcacions, tres casos, tres exemples pràctics, per alguna cosa especial, perquè teniu molt de material, perquè són paradigmàtics de... S'han triat perquè són exemples molt clars per donar peu a explicar aquests grans temes, que a més a més els vaixells són documents històrics que ens aporten molta informació...
I, a més a més, hem de pensar que el mar ha estat la principal via de comunicació al llarg de la història, no?, d'aquest món que... Feu una mica homenatge al mèrit, també, no? Sí, és tan desconegut, però alhora, ostres, ha estat la principal via de comunicació i precisament som el planeta blau, ocupar bona part de la nostra superfície i encapsula tots aquests ajaciments molt sovint desconeguts, perquè són difícilment accessibles.
Si fem un panorama més mundial, quin pes, diries, que té l'arqueològia subaquàtica aquí a la costa catalana? A la costa catalana tenim molta sort de tenir un centre, que és el Centre d'Arqueològia Subaquàtica de Catalunya, que realment la península treballa des de fa molt de temps, sobretot fent una tasca que és importantíssima, que és la Carta Arqueològica Subaquàtica de Catalunya. Això és l'inventari, l'inventari dels jaciments, i això es va començar molt aviat, ja a la dècada dels 80s, va fer molta feina, molt bona feina...
inventarien aquests jaciments que no són tots els que hi ha, són els que coneixem. Però partim de la base que protegim allò que coneixem. Per tant, és la principal eina de gestió d'aquest patrimoni. I sempre estem parlant, amb aquests jaciments, d'una certa proximitat a la costa? Parlem de mar territorial fins a 12 milles i també parlem d'aigües interiors.
No ens ocupem només dels jaciments que es troben al litoral, sinó també aquells que es troben en llacs, rius i fins i tot nivells freàtics. Tenim xifres? Quants n'hi hauria de jaciments subacuàtics? Realment a la carta en tenim inventariats 870. Costa catalana només. Costa catalana només. I aigües interiors, tot i que són minoritaris comparats amb els de la costa. I de diverses èpoques. Sí, des de la prehistòria fins a època recent.
Ja ens has dit que hi haurà vitrines amb objectes, hi haurà també fotografies, entenc moltes, hi haurà... no? Hi ha molta imatge en vídeo, hi ha documents històrics realment molt interessants, com la primera filmació d'una excavació subaquàtica a França, el gran congloer, uns treballs que van desenvolupar Benoati Custó. Hi ha també restitucions en 3D.
que s'han treballat molt bé amb tota la informació arqueològica, amb les fonts dels tres casos d'estudi, però no només recreció en 3D dels vaixells, sinó també dels enfonsaments, del paisatge mateix, del lloc on ho corren, on tenen els fets, amb imatge, acompanyat amb imatge supacuàtica de l'excavació. I després també hi ha maquetes, hi ha escenografies, que intenten que l'espectador es senti com que està sota... el que sentim nosaltres quan estem sota l'aigua i estem excavant aquell jaciment.
Va, doncs dues preguntes. I ara donem pas a la Glòria que ràpidament li demanarem que ens expliqui, però molt a l'engròs, les activitats que hi ha al voltant d'aquesta exposició. Quina seria per tu la peça més xula, més especial, encara que no sigui la més vistosa que teniu allí, però que per tu sigui la més especial? A mi hi ha una peça que m'agrada especialment, que també és la més antiga, que ensenyem a la mostra, que...
no té res a veure amb un naufragi, perquè no correspon a un naufragi, però en parlem a la conservació i restauració, que és un pal de cabana neolític, un pal de fusta d'una cabana, d'una casa neolítica que té 7.000 anys d'antiguitat, i que allò ve del jaciment neolític de la draga, l'estany de Banyoles, i explica aquesta excepcional conservació d'aquests materials.
I si estéssim parlant d'arqueologia terrestre, et diria quin seria el sangrial, aquella peça que voleu, que sabeu que existeix i que l'heu de trobar, o no sé si aquí te podria fer la mateixa pregunta, o t'hauria de preguntar per, no sé, quin material us faria falta per poder seguir endavant, quin seria el proper pas, el pas futur pel que fa a l'arqueologia, la que seria una gran notícia.
En tenim molts, en tenim molts. Per exemple, a l'estany de Banyoles fa temps que busquem una canoa. Tenim el poblat, estan en un estany, en un context lacustri, i pensem, ostres, a més hi ha un paral·lel, que és la marmota, que és un jociment a Itàlia, que és el paral·lel de la draga, i sempre diem, hem fet diverses campanyes de prospecció i intentar trobar la canoa. I no l'hem trobat, això ens paria especial il·lusió.
I és més fàcil fer arqueologia sopa aquàtica en aigües interiors que al mar? No, no. Tot té molta complexitat i és complex en llocs on, sobretot, no és tan la fundària com és la visibilitat de les aigües. Aquest jaciment que us deia aquí al Tarragona, al delta de l'Ebre,
És un jaciment que tot i està a 7 metres de fundària, l'excavació va ser complexa perquè realment, a prop de la desembocadura, la visibilitat és, ara, per contra, això ha permès que es preservin excepcionalment bé els materials, perquè no ha patit espoli. Això ho ha protegit alhora. I llavors és complexa en funció una mica del lloc on estigui el jaciment.
Mira, estan tan interessants, se'ns està acabant el temps, però és tan xulo que deu propiciar per un munt de xerrades, visites, guiades de tota mena, no? Sí, evidentment hi ha un univers creat al voltant d'aquest tema que és inacabable, però que centrem per donar una mirada més enllà de la ciència, que ja es tracta molt...
en la pròpia exposició i hem confeccionat un cicle de diàlegs que tindran per títol imaginari del naufragi. I aquí tractarem el naufragi, però fent un recorregut cultural, des de com s'ha tractat, com s'ha interpretat el naufragi en literatura, en art, en cinema i en cultura contemporània. Tres sessions conduïdes per l'Albert Lledó que tindran convidats i tindrem aquestes converses molt i molt interessants.
Una activitat també molt diferencial que és l'ejam d'escriptura en viu. Una escriptura nàufraga, totalment, ens llancem aquí a rebre aquests missatges dels nostres visitants, en el que Marcus Chalabardé, un escriptor,
i Coia Valls i Cristina Fornós, dos escriptores del territori, generaran aquesta escriptura literària de forma interactiva amb el públic. De cara als més petits, a la família, hem preparat també un taller que intentaran replicar la feina de la Ruth, Expedició Subaquàtica, amb un taller immersiu en el que podran disfrutar de fer feina d'arqueòlegs i un cicle de petits cinèfils.
relacionat amb el mar. L'habitual es tanyeix de blau. No oblidem que darrere d'un naufragi, naufragi, de fet, és això, l'agafem amb molt de misticisme i molta ciència, però ja és un drama, un naufragi és un drama, directament. No hem d'oblidar. Partim de que és una tragèdia. Són els arqueòlegs del desastre.
Vaja, xiques, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Tenim moltíssimes ganes de veure aquesta exposició i tindrem de moment temps. Després ja passa allò que anem a última hora, no? Ai, ai, ai, que s'acaba fins al 26 de juliol. La inauguració és avui. Demà? Avui, avui. Avui a la sessió inaugural. Començarem fent la sessió inaugural a les 18 hores amb la conferència de la RUT i seguidament obrirem portes.
Rut Geli, comissari i responsable del Centre d'Arqueologia Sopaquàtica de Catalunya, Museu d'Arqueologia de Catalunya. Moltíssimes gràcies, Rut. Moltes gràcies a vosaltres. I Glòria Oliver, seguim parlant, eh? Directora de Caixa Farum Tarragona. Us anirem anant seguint la pista. Aquí estem. Gràcies per tot. Tres minutets i seran ja dos quarts de dues. Marxem, donem pas a les companyes dels serveis informatius demà. Més programació, bé, i de fet aquesta tarda, eh? La cosa no para al 96.7.
Fins demà!
Fins demà!
Són dos quarts de dues.