que sóc un privilegiat en aquest sentit. I després de la sort d'haver tingut dos fills, els que has entrenat, no sé si es poden dir el mateix, però a tots dos els has entrenat i algun d'ells crec que em sona que el vas tenir fins i tot com a ajudant en alguna banqueta. Sí, sí, la veritat és que, bueno, és...
és un plaer poder haver estat al costat d'ells tant amb la seva educació com a de pare fill com a entrenador va ser un aspecte que és complicat portar-lo de fet en ocasions penses que no ets tot l'equànim que hauries de ser però jo penso que en tot moment soc una persona molt exigent amb la meva feina
I penso que mai ens podran dir que he tractat els meus fills de diferent manera respecte a la resta d'edat de companys que hi havia llavors, no? I sí, he gaudit d'ells com a jugadors i al gran que se li va...
acabar la seva carrera esportiva abans d'hora per tema d'estudis, doncs sí que és veritat que sempre li vaig proposar en una ocasió que vingués amb mi per continuar lligat al tema del bàsquet i de fet m'ha fet molts anys d'acompanyant, de delegat, de psicòleg, sí, sí, la veritat és que ha estat molt gratificant.
Decir que pese a haber crecido viendo basquete en pavillones varios, no es hasta de más mayor que aparte de ti de verdad cómo es lo de vivir el baloncesto. Y quizás el gran ejemplo sea cuando coges nuestro equipo en junior en el TGN. Pese a que la posición de hijo y jugador no es una fácil de gestionar, no creo que sea más difícil que la de padre y entrenador. Esta temporada es una de las que recuerdo con más cariño en mi etapa de jugador. Llevabas a 12 riñatos a los que enseñaste a ilusionarse por jugar al baloncesto y creo que eso es muy importante y algo que te debemos agradecer.
Es en esos años que me ofreces también probar lo que es vivir el partido sin el peto de juego, dejándome ayudar en algunos entrenos con el alevín que llevabas. Es a partir de eso que se me da la oportunidad de probar y hacer las veces de entrenador en uno de los miles del colegio, aprendiendo lo que es llevar un equipo desde la banda. Parecía el paso lógico con los referentes de casa, aprendiendo además de baloncesto la responsabilidad que iba con el cargo.
Quizás, pero, lo que más debo agradecerte es de haberme acogido en el banquillo al dejar de jugar, pasando a ser el delegado del equipo y llevando la estadística. Ese primer año no hay cambrils, aunque luego en otros tantos.
Aunque se hace extraño pensar en pasar a una posición menos activa en el partido, admito haberme lo pasado muy bien entre entrenos, partidos y desplazamientos. Hace ya más de diez años del Cambrils, que parece que fue ayer. Y desde entonces, aprendiendo a ver el básquet también de otra forma, ofreciendo cuando pedías un segundo punto de vista de lo que estaba pasando...
Y haciendo también las veces de Pepito Grillo, con el que a veces simplemente compartir ideas que se deben pronunciar en voz alta para que puedan coger forma. Ha sido un viaje divertido y ha sido un honor que me dejaras hacer ese camino contigo. Este es solo mi punto de vista de esta historia, pero sé que hay otros muchos como yo con quien has cruzado camino.
Sigue siendo fascinante escuchar las historias ilusionadas de hombres que cuentan que tu padre les llevó en el Sampao cuando eran infantiles, o la sorpresa de quien descubre que tu padre ayudó a conseguir el ascenso al LED del CBT. Y eso no viene solo por tener una carrera de cerca de 40 años. Al parecer te retiras, colgas la planilla.
Ya veremos, porque yo no me lo veo. Dicen que los viejos roqueros nunca mueren. Lo que sí que tengo claro es que por mucho que te alejas de las pistas, o de los banquillos, mejor dicho, que en menos de tres meses de detox ya te has dejado caer por ADT y estás pensando en a ver cuándo te acercas por Mañanet. Lo que tengo claro es que es absurdo decir que dejas el baloncesto. Porque sé que de una forma u otra, viviéndolo desde la tele o desde las cladas, no creo que sea algo que puedas dejar simplemente cuando es una parte tan fundamental de tu persona.
Un abrazo muy grande.
Hola, padre. Me parece que la banda sonora me ha vendido un poco, ¿no? Me parecía que el Hotel California era un muy buen fondo para este momento. Yo sé que esto va del básquet en Tarragona, pero bueno, como hijo entiendo que se me permitirá una licencia para agradecer otras cosas. Y pues sí, con música de fondo me parece que yo debo agradecer toda la música que ha sonado en mi vida. Ah...
No sé qué sería ahora mismo de mi persona en general si no hubiera tenido esa banda sonora excelente que habéis aportado tanto mamá como tú a mi día a día, que ha sonado en casa, en el coche, de camino a Burgos.
Pues no sé, yo sin todos esos grupos y esas canciones que me has ido enseñando con el tiempo, la verdad que, es que lo digo con toda sinceridad, no sé qué estaría haciendo ahora mismo. Y pues por supuesto, gracias por todo el apoyo y todo el esfuerzo que hay detrás últimamente, todo ese apoyo con...
Mi carrera profesional casi casi, con el que yo pueda dedicarme a tocar la guitarra y hacer música un poco por mi cuenta. Y pues que agradezco tanto que estéis ahí detrás apoyándome en esto.
Y pues un poquito más concreto en el básquet, yo he tenido el placer de ser jugador tuyo, además en dos temporadas diferentes, muy separadas en el tiempo, pero es que la verdad que he guardado muy dentro de mí cómodos recuerdos muy chulos. Bueno, con toda la parte negativa que supone que te lleve tu padre, tal vez a poco más en Alevín, quedó en senior,
Pero, no sé, siempre fue todo un placer poder tenerte ahí en el banquillo y pues tenerte como alguien, como un referente a quien mirar y saber que estés en buenas manos.
i crec que, en general, és un instrument que compartiran altres jugadors que has tingut amb el temps. Gràcies per marcar-me a mi i a tota tanta gent en el món del bàsquet i un abraç superfuert. Hasta luego. Eren el Sergio i l'Álvaro, el xilxa del Pedro i de la Olga, que han volgut posar el broche a aquest reconeixement, homenatge, entrevista que hem volgut tenir amb el tècnic durant 45 anys a les banquetes de bàsquet. Alguna última cosa?
No, o sigui, molt agraït a tu especialment, saps que ens coneixem des de fa molts anys i sempre el tracte que he rebut per part teva està una passada. Teníem una cosa preparada, que era una anècdota personal, però ens passem cinc minuts, o era una cançó de Julis Guerra?
Molt bé. Era la cançó que posàvem cada vegada que et feia les entrevistes postpartit al cotxe. Però el temps se'ns tira a sobre i ho deixarem per un altre dia. Molt bé. Pedro, gràcies. Enhorabona pel fet i disfruta amb la teva gent de tot el que queda a partir d'ara. Moltes gràcies a tu. Una abraçada. Los mejores Los bares no se cerraban Cada noche en pirnó
La mejor de sus sonrisas en copas llenas de arrogancia.
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobucs, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixo a scan.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina antagonista teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca.
Divendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com. Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals. Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 3. Millorar l'eficiència de la neteja.
Amb una brigada d'acció immediata, reforcem les illes de contenidors i ampliem la neteja al detall per arribar a tots els racons, responent millor i més ràpid perquè la ciutat ho noti.
Bon dia, són les 12 del migdia i 41 minuts.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Doncs vinga, avui no som massa afortunats, no tenim massa sort, perquè hem hagut de començar el programa una miqueta més tard, i entrar a la publicitat i altres històries, doncs ens quedarà un programa una mica més reduït, però sempre tenim una bona estona per escoltar música. En aquest cas, els Daft Punk. Anem enllaçant grups i cançons. La setmana passada, els LCD Sam System tenien una cançó que feia referència a ells, i per això hem pensat que avui estaria bé reescoltar dues o tres cançons que no tindrem temps de més.
dels Daft Punk. I hem començat potser per la més emblemàtica, aquesta col·laboració entre Daft Punk i Farrell Williams, que ens reporta cap a l'any 2023. No fa pas gaire. Get lucky. Falta un quart d'hora per arribar a la una. Benvinguts al Què de què? Què de què?
Núria Cartanyà. Tres temes els que intentarem tractar ràpidament, però en forma d'entrevista, per tant, una mica més extensament, també. Parlarem sobre cinema, això serà a partir de la una, quan felicitarem a la director, i en aquest cas productor executiu, José Luis Montesinos. Ell és, com dèiem, a part de la...
del muntatge o de la pel·lícula del curtmetratge d'animació Baile con la muerte que està preseleccionat per anar als Premis Goya del 2026 en la categoria, com diem, de millor curtmetratge d'animació. Baile con la muerte no és l'únic membre de l'equip que és de Tarragona, eh? Tenim moltes ganes, però, de felicitar el José Luis Montesinos ja d'entrada i d'ensitjar-li molt bona sort per aquests premis als Goya que tindran lloc al febrer de l'any vinent.
No pot faltar un punt d'agenda del cap de setmana aquí a Tarragona, de les moltíssimes activitats que hi ha aquest cap de setmana, que sembla que a novembre es vol acomiadar, doncs, això, amb moltíssima activitat. Doncs, un de molt destacat és una nova edició, la quinzena dels tallers oberts de Tarragona. No només de la part alta, eh? Tallers oberts de Tarragona.
Aquest cap de setmana, com dèiem, amb la participació de 30 tallers, 61 artistes i 3 associacions. Per tant, se'ns està fent gran la criatura. En parlarem i us hi convidarem també.
I començarem parlant de felicitacions, doncs felicitant un aniversari, 10 anys del CNO. Som veïns, els tenim aquí al costat, al centre Start, centre de noves oportunitats. Es tracta de formar i acompanyar els joves d'entre 16 i 24 anys, doncs això, per tal que puguin fer-se un futur professional. De fet, és la primera de les entrevistes i entrem amb ells ja en matèria. Benvinguts.
I mireu, quan pactàvem l'entrevista amb la CNO, amb el Centre de Noves Oportunitats, és tard, jo pensava, si jo ja la vaig fer quan van obrir, aquí al costat, a l'Avinguda Roba mateix, una miqueta més a vall de la ràdio, fa 10 anys ja. Déu-n'hi-do. Azara González, directora del CNO, Camp de Tarragona. Bon dia.
Bon dia, moltes gràcies. No va ser amb tu, però la primera, tu fa 10 anys que hi ets o què? Jo fa 10 anys que hi soc. Ah, doncs igual, si vés a saber. L'hauríem de recuperar, l'hauríem de buscar. Com esteu? Molt bé, molt contentes. Amb bon balanç, així de l'1 al 10, quin balanç faríem d'aquest aniversari dels anys que han passat? Un 11. Un 11 d'hora, sí? Sí, sí. Bueno, exemples com el que ens portes avui suposo que reforcen aquesta bona nota. Iker Mendoza, bon dia. Hola, bon dia. Exalumne del centre...
De l'any 2023. 2023, per tant, no fa massa, vull dir, d'aquests acabats. No, dos anyets. Molt bé. Bona l'experiència? Sí, encantadora i boníssima. Vinga, doncs ara en parlem. Què feu al centre? Exactament, recordem-ho? Sí. Per qui estigui interessat, no?, que sàpiga que això existeix. Bé, doncs al centre acompanyem a joves que han fet abandonament del sistema educatiu o que potser han començat un grau mitjà i no els agrada...
o que estan una mica perduts, desorientats, i el que fem és un acompanyament, començant amb una fase d'orientació, de descobrir què els agrada, què no els agrada, de tastejar, de conèixer l'entorn productiu, de conèixer les ocupacions, de conèixer els mateixos, per poder fer un pla de treball del seu futur, un pla laboral formatiu i vital, i que puguin desenvolupar-ho.
I a partir d'aquí, diferents activitats, activitats tècnico-professionals, formacions introductories per conèixer les ocupacions i veure que això si els agrada o no els agrada, i buscar un altre, fer un certificat professional, i al final que aconsegueixin retornar al sistema educatiu, perquè en aquells anys eren joves més grans, eren 19, 20, 21, i ara cada vegada tenim joves més petits.
De fet, s'està fent una campanya a nivell institucional, estan les institucions una mica posant el focus en atenció que tenim massa abandonament prematur dels estudis. Tenim xifres, sabeu, detectables en tot cas que comença abans, no? És més tempran a l'edat. Sí, jo crec que també és... que ara som un recurs referent, per tant, ens hem posicionat al mercat, a la població. Funciona molt el boca uïda, els joves...
saben que existim i venen ells, i ja tothom veu el CNO com una alternativa amb un itinerari no tan convencional. És a dir, tothom no cal que sigui una línia recta, sinó que potser hem de fer uns passeig endarrere per agafar embrensida i continuar. Com s'accedeix al centre?
Amb ganes. Simplement, no hi ha unes derivacions? Poden venir de derivacions, és a dir, instituts que veuen que alguns joves no estan sent el seu recurs, promocions econòmiques als ajuntaments i a derivadors en general de serveis socials, per exemple, i el que més ens funciona ara són els joves que es coneixen entre ells i diuen, ostres, vés a provar ja, que potser te poden ajudar.
Al llarg d'aquesta dècada, llegeixo, heu acompanyat prop de 12.200 joves d'entre 16 i 24 anys. No tenen per què entrar amb vosaltres als 16, poden entrar més tard. Estaríem parlant, als 16 anys és tercer de l'ESO. Quart de l'ESO. Sí, aquestes dades són a nivell de tota Catalunya, perquè som 17 neus de la marca Start, i a nivell de Tarragona...
Doncs més de 2.600 joves. Més de 2.600 joves. Tarragona, ciutat, bàsicament? Camp de Tarragona. Camp de Tarragona. Tenim seu aquí a Tarragona, a Reus, a Valls, a Gambrils, però venen joves de totes les poblacions.
Val a dir que és un recorregut o un servei que oferiu a través del Departament d'Educació? Del Servei d'Ocupació. Financia el Servei d'Ocupació, però el Servei d'Educació està al costat del projecte. Molt bé. Iker, quin és el teu cas? Tu quan vas dir que el currículum habitual no és el meu, jo he de fer una altra cosa. No, a mi em va pesar el que ha dit la Sara. A mi em van parlar del CNEU i com que no estava estudiant res...
Estava fent un any sabàtic, vaig dir, bueno, vaig aprovar. Com que no tenia sort i no m'havien agafat a cap grau mig, doncs era una oportunitat. Llavors vaig aprofitar-la i no m'repenteixo res. És una experiència que és molt recomanable als joves que no...
Que no saben bé què. Sí, que no saben què fer, o ja no que no sàpiguen què fer, sinó també per orientar-se. Perquè ho fan molt al CNE, o t'orienten, sobretot. Clar, entenc que això és el primer de tot, la base de tot. És parlar amb l'alumne i veure cap a on... Pot tirar. Pot tirar. Què li agrada. Què li agrada. Què se li pot donar bé. A què pots accedir. Atenció personalitzada, en aquest cas. Sobretot atenció personalitzada, individualitzada. És a dir, cadascú és com és.
I nosaltres som un programa on tenim joves molt heterogenis. Per tant, ens hem d'adaptar a cada circumstància. I aquest és l'èxit del programa. I a partir d'aquí, com ho feu? Són unes classes per tothom igual i després cadascú té el seu. Fem unes sessions grupals, on fem diferents reconeixements, on fem diferents activitats. Clar, penso que el nostre format no és una aula típica amb cadires en files. Nosaltres fem taula rodona.
Llavors ja la manera de posicionar-nos ja és diferent. Anem al rocódrom? Per què anem al rocódrom? Perquè tots pugen la paret, és una activitat lúdica, pugen, i llavors quan han de fer el seu pla d'acció i diuen, doncs m'agradaria fer un grau mitjà o m'agradaria acabar l'ESO, però no podré.
Ostres, per què no podràs? Perquè vas pujar la paret, la paret era difícil, però Constància empemta i has pujat, no? Doncs intentem fer moltes activitats vivencials per poder-ho transferir al seu futur.
Llavors, d'aquesta manera, però això és molt fàcil d'explicar-ho, però després tenim un equip que és molt important, l'equip de tutors i tutores, que fan aquest acompanyament individual. Llavors, els agafen, o potser dos dies que no venen, el primer dia que no venen, WhatsApp, per què no has vingut? O és que m'he adormit? Ja, bueno, espavila, aixeca divina. Clar, això és una cosa que ells agraeixen molt.
Són coses que us passen sovint, no? 95%? Al començament, eh? Al començament, després ja espavilen. Després ja espavilen. Et va passar a dormir algun dia, Iker? Uns quants dies. Uns quants. Seria del tot telèfon, ja el teníem pregrabat. Sí, sempre estava al missatge de la meva tutora. No, però sempre venia. Què vas aprendre? Què recordes? Sobretot, el que més, jo destacaria els valors.
Perquè tu comences a estudiar el CNO amb els valors que aprenes a casa, a l'institut, amb els bàsics. Però el CNO sí que t'ensenyen molts valors. T'ensenyen, sobretot, a no tindre prejudicis, a no tenir por, també.
I a no jutjar. És com un viatge molt personal, però és més enllà del personal. Perquè t'ensenyen ja no només a saber com ets, o què vols, o qui ets. T'ensenyen com és el món laboral, a reinsertar-te en el món de l'estudiant, a aprendre's molt de la vida, sobretot.
I t'orienten professionalment, laboralment? Has trebat una professió en tot això? Sí, jo vaig començar el CNO, volem fer hosteleria, i vaig acabar com a monitor de lleure. O sigui, vaig conèixer una miqueta més sobre mi...
Vaig fer la formació de monitor de lleure i fins fa poc jo he estat treballant de monitor de lleure a una casa de colònies. I ara estic fent la prova d'accés a grau superior per accedir l'any que ve al grau superior d'educació infantil.
Clar, una mica la idea és aquesta, no? Troba la teva vocació, troba un to sense còmode i a partir d'aquí amplia els teus estudis, torna amb un sistema educatiu i continua et formant, no? Perquè a vegades s'abandonen els estudis perquè no acabes de veure que allò et funcioni. Correcte. Llavors, el que fem nosaltres... O sigui, al final nosaltres el que ens interessa és que els joves, més que els que tenim ara, els 17-17...
retornint al sistema educatiu els joves han d'estar a l'aula i s'han de formar però hi ha un objectiu amb una idea, això m'agrada i a més tot el que fem al Centre de Noves Oportunitats va omplint la seva motxilla amb la nova llei de formació professional totes aquestes acreditacions els serviran per als graus superiors i per als graus mitjans per tant no estan perdent el temps que algú pot pensar sinó que això ja és un ple del seu bagatge Què diuen els teus pares? Què et van dir?
Quan els vas parlar del Senó... Em van apujar. Simplement això. Em van dir, vols fer això? Fes-ho. Prova què tal i no sabràs què tal fins que no ho provis. I vam veure que és superbe l'experiència i ara estem superagraïts.
Podeu parlar de percentatges d'èxit, teniu una mica de feedback en aquests 10 anys, no?, al final. Sí. A nivell de joves formats, hem format més de 2.100 joves. Joves que han fet insercions, uns 620. I a nivell de retorns, què hem de dir? Que retorns nosaltres necessitem la matrícula. Cada vegada els joves no ens porten la matrícula, però nosaltres ho podem justificar i perquè sigui...
perídic, doncs tenim 557 retons al sistema educatiu.
Llavors, i després, a nivell d'històries de vida, podríem comptar moltíssimes més coses. Una cosa són els números, però una altra cosa és la satisfacció que et passes per la porta i veus el jove... Encara estic treballant, eh? No m'han fet fora, estic treballant. I, a més, ara m'estic fent un altre curs. Molt bé. I la noia, perquè me'n recordo d'una, que era incapaç d'anar a una entrevista de feina
perquè s'obloquejava, i nosaltres li vam donar les eines perquè no s'obloquejés, i llavors has de treballar. Però quan reps aquests feedbacks, són els que al final omplen més. I tant. Doncs escolta, moltes felicitats per aquests 10 anys, a tots dos, per la part que us toca, i suposo que és una eina més que necessària, on serveix més que necessària, i que continuaran endavant, no? Sí, el propòsit és que estarem aquí, de moment continuarem.
Centre de noves oportunitats, Centre Start, el teniu aquí a l'Avinguda Roma. Si voleu més informació, busqueu-los o aneu-los a visitar. Avui n'hem parlat amb l'Iker Mendoza, exalumne del centre. Gràcies, Iker. A tu, moltes gràcies. I amb la Zara González, directora del centre. Felicitats. Moltes gràcies. Dos minutets i seran la una. Arriban les companyes dels serveis informatius amb un breu resum de l'actualitat i nosaltres després continuem parlant de tallers oberts i parlant de cinema.
Oh yeah One more time
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. El pla de millora de la xarxa de clavegaram avança segons el calendari previst. Des del gener s'ha renovat 5,5 km als carrers de Llevant, Ponent i el Centre. Uns treballs que s'allarguaran fins al 2033 i que compten amb una inversió total de 16 milions d'euros. Michel Pijuan.
Dels 5 a 5 quilòmetres de clavegaram que s'han renovat en aquests darrers anys, 5 han estat amb el mecanisme de la mànega. Aquesta es desplega dins la canonada existent mitjançant el tir amb mitjans mecànics. Un cop desplegada, la mànega s'infla amb aire comprimit i s'endureix per l'acció de llum ultraviolada a través d'un tren robotitzat equipat amb càmera.
El resultat és un col·lector estructuralment nou amb gran resistència als agents químics. El conseller de Territori i president de Masa, Nacho García, valora positivament la posada en marxa d'aquest sistema. Diu que és eficaç i permet una renovació amb menys esforços que l'obertura de rasa.
Fem una valoració molt positiva d'aquest sistema de mànega. S'ha demostrat que és eficaç, que permet la renovació del clavegram amb molt menys esforços que l'obertura de rasa, evidentment, perquè redueix tant els terminis d'execució com també els terminis d'ocupació de la via pública, que sempre provoca molèsties al veïnat.
I també dir-vos que Tarragona ha estat de les primeres ciutats que ha posat en marxa aquest sistema de mànega per una renovació integral de la seva xarxa de clavegaram. El sistema de mànega permet reduir també les plagues, les males olors i millorar la velocitat de l'aigua residual que circula per la xarxa de clavegaram. Els altres 500 metres han estat renovats amb un sistema d'arràs d'obrint el carrer i renovant la mateixa xarxa de clavegaram. Quedaran pendents, 18 quilòmetres han estat greu i 7 han estat molt greu.
Les sol·licituds per iniciar un procés de justícia restaurativa a Tarragona i l'Ebre s'han incrementat un 84%. El 2024, l'any passat, Tarragona va registrar un miler de peticions i 32 a l'Ebre, mentre que van ser 664 i 37 respectivament l'any anterior.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha reafirmat el compromís del govern amb el pla pilot de justícia restaurativa que s'ha desplegat a la demarcació.
És aquest posar la víctima al centre, que és aquest esforç restaurador, que no té només un valor per una i altra part, sinó que té un valor social, el que va molt més enllà d'una restitució del mal fet, d'una assumpció de responsabilitat, això ja fora per ell mateix important, sinó que a més a més projecta en l'àmbit de la nostra societat d'alguna manera aquest compromís de convivència.
De tot plegat, se n'ha parlat en unes jornades de justícia restaurativa al Moll de Costa. Per cert, Capimec Tarragona dona suport a l'àrea metropolitana del Camp de Tarragona amb la signatura del conveni de col·laboració amb l'Associació per l'Impuls Metropolità. Es tracta de la primera entitat a adherir-se.
I el vaixell d'Open Arms estarà ancurat fins diumenge al moll de costa per donar a conèixer la feina per rescatar del mar vides humanes que es veuen obligades a fugir del seu país. El podran visitar aquells ciutadans que ho desitgin. A més, es calcula que 750 alumnes de la ciutat hi passaran durant els propers dies.
El fundador i director d'Open Arms, Òscar Camps, ha posat en valor el suport de Tarragona en un temps on ha dit que els drets humans sembla que siguin una peça de museu. En aquest temps que estem vivint actualment, on els drets humans sembla que siguin una peça de museu, on la vida no té gaire valor
És com més cal arribar a la societat civil, arribar a les escoles, arribar als instituts. La defensa dels drets humans és una obligació de tothom.
En paral·lel, es reforça l'aliança amb l'Ajuntament, amb el Port, la Diputació i Open Arms per donar suport a l'ONG. L'alcalde Vinyuales ha recordat que l'administració local ha passat dels 50 als 70.000 euros que es destinaran al conveni amb Open Arms. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
S'activa el pla Tarragona 26. El nou full de ruta que guia la transformació per avançar cap al model de ciutat que volem, amb la implantació d'un nou servei de recollida de residus i de neteja. I ho fem amb una direcció clara. Objectiu número 2. Garantir carrers més nets.
Reforcem els equips de neteja amb aigua, augmentem la freqüència de neteja i intensifiquem el manteniment dels contenidors i el seu entorn, perquè una ciutat més neta l'anotem tots.
Sí, has vingut. Sí. Ai, quina il·lusió. I t'he portat un regal. Ai, ai, ai, quina il·lusió. Embolicat amb el paper de l'any passat. Oh, quina il·lusió. I obre-la amb compte, que el tornaré a guardar. Quina il·lusió. Vinc a viure aquí, a la casa del costat. Ai, però quina il·lusió. Aquest Nadal ve amb una extra d'il·lusió. L'1 de gener, cupó extra de Nadal de l'11, amb 90 premis de 400.000 euros. Quina il·lusió. 11. Ara i sempre ben jugat. Juga responsablement i només si ets major d'edat.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
El 12è Festival Internacional de Fotografia a Scant Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània. Fins al 7 de desembre, el Moll de Costa cull talent latent i el despertar d'Icar. Endinsa't en els fotobooks, la mirada irònica de Txema Salvans i la mostra de Paula Artés i els Scant Films. I no et perdis el projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.
L'aigua inspira aquesta edició. Descobreixoescan.cat Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals? Obramat.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes.
La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Dimendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com.
Deprenem els continguts de cara a aquestes entrevistes del què de què, després de la publicitat, després del butlletí informatiu, i ho fem amb un tema que es du una activitat de cara al cap de setmana. Tallers oberts, dius, ai, em sona, és que vam per la quinzena edició, però atenció perquè presenta, jo diria que novetats.
O almenys se'ns ha fet gran la criatura. 30 tallers, 61 artistes i 3 associacions convidades participen en aquesta 15a edició dels tallers oberts, no de la Patalta, sinó de Tarragona. Aquest cap de setmana, del 28 al 30 de novembre. Joan Martínez, bon dia. Què tal? Bon dia, Núria. Qui sou, l'associació Comunteu? Doncs mira, nosaltres som Taller 03, una associació que portem funcionant...
Constituïa des de 2014, però com a grup no associat des de 2005. En aquests 20 anys s'han fet ja 15 edicions, som un grup d'artistes que vam començar a ser artistes a la part alta de Tarragona,
I a poc a poc, doncs, bueno, aquestes coses que passen, que tenim els lloguers, tenim gent jove que cada vegada, si et costa viure, imagina't tindre un espai de treball, doncs cada vegada ens hem anat repartint per tota la ciutat. I hem acabat, doncs, bueno, el que tu dius, ampliant de la part alta, que va ser fins l'any passat, o sigui, realment fins l'any passat, tallers oberts només se celebrava a la part alta. I aquest any vam decidir obrir...
a tota la ciutat, per ara només al centre. Estem intentant veure per altres edicions si podem ampliar una miqueta per barris, però per ara estem molt contents. La filosofia és la mateixa, no? És fer una ruta per tota la ciutat, i en aquest sentit heu ampliat el mapa, i aquí, en aquests punts, ens trobareu i veniu a veure el nostre espai de treball.
Això mateix. La gent està acostumada a veure obra artística a una galeria, a un lloc on s'exposa, i nosaltres el que volem és obrir els nostres espais de treball, que també és important i aporta moltes més coses al veure on l'artista crea, perquè veus els processos, veus una sèrie de coses que mirant l'obra final potser no es veu del tot. Llavors el que volem és...
obrir, el que tu dius, són 30 tallers per tota Tarragona, estan oberts de forma gratuïta dissabte i diumenge, i la gent pot vindre, mirar el que fem, preguntar, veure'ns allà, i res, oferir una miqueta el nostre art. S'acompanyen activitats, tot això? Sí, sí, sí, hi ha tallers de tota mena, alguns poden fer activitats, d'altres no, perquè per la forma que tenim de treballar portaria massa temps,
però tenim com 14 o 15 activitats, bàsicament tallers des de jolleria, temes de pintura, coses més per la canalla, de crear alguna coseta per Nadal, fer mollos amb la teva mà... Tenim una varietat d'activitats que, si mireu el nostre Instagram, podeu veure que hi ha i hi ha coses interessants.
Clar, se us ha fet gran la criatura, s'ha extès per tot Tarragona, almenys pel centre, i 30 tallers i 61 artistes. Això vol dir que ja hi eren i ara s'han apuntat, o és que realment surt el conte fer-se artista i artesàquia a Tarragona?
La vida de l'artista és difícil. I sí que és veritat que, de tots els tallers que tenim, no tots estem oberts cada dia. La majoria són gent que treballa el seu taller de forma o puntual o no tot el dia. Hi ha tallers que sí, sobretot a la part alta, que són tallers que pots anar cada dia a veure allà que hi ha gent pintant, gent que han fet les seves coses. Molt d'artistes a Tarrona sempre hi ha hagut.
El que passa és que Tarragona té la part de patrimoni molt forta, la part de...
de cultura popular també molt forta i sembla que... Eclipsava, potser. Eclipsava una miqueta. A veure, aquí sempre s'han fet temes importants i potents. Està l'ESCAN, està el TIFF, està el REC... Hi ha moltes coses que no tenen que veure pròpiament amb patrimoni, amb els romans i amb Santa Tecla i totes aquestes coses. Nosaltres també volem oferir una altra visió de l'art que es crea a Tarragona.
És important, no?, que hi hagi aquí l'Escola d'Art i Dessenys de la Diputació. Sí, sí, sí, perquè, vulguis o no, fa caliu tindre un centre tan gran que moltes vegades, com que el tenim aquí al costat, fa la sensació que no li dona importància. Sembla com un institut que està allà, mig amagat, i sí, sí, és cantera de molt d'artista.
De tot tipus, sí? O hi ha un tipus de treball que predomini una activitat artista que predomini sobre les altres? Nantros estem oberts a totes les arts visuals que poden haver-hi. Tenim des de pintores, gent que treballa amb ceràmica, escultors, fotògrafs... Tenim una varietat bastant àmplia sempre dintre de les arts plàstiques i visuals. Dissenyadors, gràfics... Bé, tenim bastantes coses.
Molt bé. Per tant, no hi ha una línia que diguis, Tarragona, ens estem especialitzant en això i som... Per sort, no. Perquè moltes vegades la varietat, escolta, jo crec que és important. A quin ram estàs tu? Jo soc fotògraf. Soc fotògraf, també faig collage, intervinc en fotografies antigues, una sèrie de coses, però bàsicament soc fotògraf. Com anem de feinetes?
No ens podem queixar. No només en el teu camp, sinó en general. No ens podem queixar. Sempre, evidentment, el tema de viure de l'art és molt complicat. Això és una cosa que s'ha de reconèixer, però cadascú troba el seu camí i anem adaptant-nos.
Molt bé, per tant, no només treballeu a Tarragona, entenc que també teniu encàrrecs especialment de fora. Clar, aquí als tallers tenim gent de tot arreu. Hi ha un pintor convidat que treballa molt a Xina, hi ha gent que està treballant a molts llocs. Aquests dies que estic parlant amb gent que té ja més edat dels tallers, ens explicaven els seus projectes que han tingut, i clar, parlant de projectes a Nova York, a Japó, per tot Europa... Bueno, exportem creació des de Tarragona.
Hi ha interès aquí a Tarragona per veure els artistes que esteu treballant a casa? Funcionen aquests tallers oberts? Funcionen, funcionen. La veritat que són dies bastant divertits, perquè moltes vegades tu no estàs acostumat a rebre gent i que et facin preguntes. Tu estàs acostumat a que et pregunti la gent que ja coneixes, la gent del teu voltant, la gent del món de l'artisteu, i de sobte et trobes que...
la persona que treballa a la fruiteria de la cantonada ha anat a veure un taller i descobreix que el seu veí és pintor i comença a fer preguntes i això és superxulo des del punt de vista d'una persona que crea que normalment és una cosa és una activitat que tu fas a casa teva o al teu taller
Doncs podeu fer aquestes preguntes i socialitzar anant amb aquests 30 tallers que quedaran oberts al cap de setmana, del 28 al 30, per tota Tarragona, pel Centre Baixa, però també podeu socialitzar i trobar els artistes en dos esdeveniments oberts a tothom també, en dos llocs socials. La presentació divendres al Doce Topos, al carrer Podaca, i després dissabte una festeta a l'Eclèctic.
Correcte. Sí, sí, la idea és que ens puguin veure tant dintre dels tallers com fora i les activitats, bueno, les activitats algunes són de pagament, però el que és la visita als tallers és totalment gratuït. I tenim uns desplegables amb un mapa i llistes de tallers que trobareu a tots els tallers que participen a les jornades. Només heu d'anar a un dels tallers que veureu al nostre Instagram, tallersoberts.tgn, quins són.
Agafeu un mapa desplegable i a partir d'allí us podeu fer la vostra ruta. Molt bé. Doncs queda explicat, eh? Tallers oberts, quinzena edició, no només a la part alta, per tot el centre de Tarragona. L'important és això que agafeu el mapa i aneu fent una miqueta de recorregut. Joan Martínez, moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies, Núria. Gràcies per rebre'ns.
I tanquem programa encara parlant-vos d'una pel·lícula, un curtmetratge d'animació. Es diu Bailo con la muerte, està nominat, preseleccionat, vaja, per als Goya de l'any que ve en la categoria de millor curtmetratge d'animació. I al darrere hi tenim dos tarragonins, la seva directora, la Carlota Massó, i el productor executiu, que no és la primera vegada que l'entrevistem, el José Luis Montesinos. Ara feia temps que no parlàvem, però. José Luis, bon dia.
Hola, bon dia, què tal? Si feia temps, sí. Si feia temps, què has estat fent tot aquest temps? Cuenta, cuenta. Doncs moltes coses. La veritat és que amb molts projectes nosaltres pertanyem a l'ofici de la diversificació i realment tant en projectes de ficció com ara d'animació, que és el que ens toca en aquest cas de productor una mica accidental, en el meu cas, com a productor d'animació,
però molt content, molt content perquè ens està donant moltes alegries aquest curs. Clar, perquè de fet, José Luis, tu ja has fet treballs, evidentment, doncs això, cinematogràfics, però d'animació. Sí, com a director. Clar, com a director. El treball del productor executiu és un altre i, a més, ara estem parlant d'un curt d'animació.
Totalment, totalment. Doncs mira, això va sorgir fa aproximadament un parell d'anys, que ens vam reunir amb un col·lega de professió, amb el Sergi Vizcaíno, i es va aixecar una productora que es diu Brother Lab, que també ajuda a descobrir talent a l'animació.
I res, vam començar a desenvolupar projectes que podien tindre postprojecció, i de fet un dels que més ha tingut ha estat aquest curtmetratge, que es diu Baila con la muerte, que va dirigir la Carlota Massó, que té un talent increïble, amb tot un equip d'animadors darrere, superjoves també.
Els menys joves som nosaltres, els productors executius, tot s'ha de dir, que ja portem una mica de carrera, però sí que vam fer un bon equip i, escolta'm, ens ha dut molt lluny, no? O sigui, hem fet una carrera impressionant amb el CURD, aconseguim 23 premis, hem estat a festivals nacionals, internacionals...
calificadors dels Òscars, dels Goya, com no, i dels Belies, i com a guim de d'això ha arribat aquesta preselecció als Goya, entre els 15 curs finalistes, que esperem que transformi en una nominació al gener, a veure si tenim sort i els acadèmics els agrada. Més enllà de l'argument, hi ha altres avalues, que ara et preguntarem sobre aquest curmetratge, però expliquem de què va, no? Baile con la muerte. A veure, és la història de la Sofia.
Sí, sí. Es pot explicar poca cosa perquè és un curt molt, molt petit. A nivell d'animació sempre es diu que costa moltíssim cada segon que fas. Aquestes 24 imatges que composen cada segon trigues molt de temps en desenvolupar-les. Però et puc dir que aquest curtmetratge parla, sí, sí, tu ho has dit, d'una protagonista que es diu Sofia,
que té un amor a primera vista amb un personatge molt peculiar, perquè l'altre personatge és la mort. Llavors, tothom sap el que implica enamorar-se pel primer cop, però... I la mort? Què implicarà per la mort? És una mica la premissa d'aquest curtmetratge.
Intueixo, pel que estic llegint de l'argument, que la gràcia d'aquest cur és el ritme, també, perquè la Sofía va loca, va corrent, amb una persecució policial, és això? Sí, sí, totalment.
és un curtmetratge ple d'acció, amb girs, no?, que la veritat és que a l'espectador li ha agradat molt, i té un ritme frenètic, no?, o sigui, pensa que el personatge és una rebel, no?, i com a bona rebel, doncs, la seva vida va a mil, i així comença el curt, i com acaba, li deixarem a l'espectador, perquè, de fet, el podran gaudir a partir del desembre a Movistar, també, el curtmetratge, o sigui,
És una bona notícia que ens acaben de donar fa por. Ara, de moment, no el podem veure, si no és en plataformes per privat. Ara, de moment, està pels acadèmics a la plataforma Peomag, que el podem veure ja, però a partir de desembre el tindrem a Movistar, que jo crec que és una plataforma que també ens donarà molta projecció i, evidentment, pels curs és superimportant.
A nivell de gràfic, eh, els dibuixos, com són? Té un aire futurista i una mica els colors també estan... No ho sé, digues tu, digues tu, Hassol, és que jo només hi veig el tràiler, eh, llavors. Mira, bueno, de fet, o sigui, és curiós, no?, perquè es tracta d'una tècnica que és una tècnica d'animació en 3D, d'acord? De fet, cal destacar que és l'únic finalista dels Goya a nivell de curt amb aquesta tècnica d'animació.
I és una tècnica d'animació que parteix del dibuix, des de l'storyboard, i a partir d'aquí es generen tota una sèrie d'escultures digitals, amb volum, amb profunditat, amb textura.
i després els hi aplica una mica un sistema de moviment, d'articulació. És com si nosaltres fosim els escultors, però a nivell digital, no? O sigui, hem de dotar de qualsevol detall a tots els personatges i a tot el món on estan aquests personatges, no? Els escenaris, les atmosferes... Clar, això comporta moltíssim, moltíssim temps, no? Hi ha de disseny a partir del dibuix,
fins a arribar a programes que ens permeten fer això. Val a dir que tot sense intel·ligència artificial, perquè molts cops, quan parlem d'animació i sobretot el 3D, últimament s'està dient, ostres, no, és que això està fet amb intel·ligència artificial. En aquest cas, almenys, és molt artesanal la feina, no? Que sigui amb ordinadors no vol dir que no sigui artesania pura, no? I, de fet, ha comportat més de dos anys de treball per part d'aquests joves animadors.
Doncs, en fi, a partir de desembre, Movistar, en podrem tenir més detalls, el podrem veure, de fet, directament, eh? I, de moment, els tempos quins són per Baile con la muerte? Quan sabrem? En plena campanya estem de Tazgolla, que jo ja sé el que és, perquè ja l'he fet uns quants cops.
I la veritat és que algun cop amb molt d'èxit s'ha de dir, i en aquest cas m'agradaria que arribés ben lluny, evidentment seria un goig, i sobretot perquè estem descobrint uns joves talents que jo crec que arribaran molt lluny, de fet estan desenvolupant una pel·lícula arrel d'aquest curtmetratge, i nosaltres estem també al darrere, empentant-los.
Jo crec que ara mateix és una etapa molt especial per ells i per nosaltres, perquè la campanya és com molt bonica, has de fer arribar el curtmetratge a tots els acadèmics que puguin, perquè el puguin sobretot veure i després valorar. I bé, gaudir una mica també de l'opinió del públic a partir del desembre, que crec que arribarà més lluny a través de plataforma. I al gener coneixerem els nominats. Llavors al gener estarem molt pendents.
Els anem a conèixer amb els nominats i, de fet, la gala de lliurament dels premis serà el febrer. El febrer. Molt bé. Sí, sí, crec que és a finals de febrer, a la gala. A partir de febrer, els nominats, ja em sembla que és a finals de febrer, principis de març, que serà la gala. Però, bueno, de moment anem pas en pas. De moment que arribi a ser nominat, que això seria el logro que podíem aconseguir, i a partir d'aquí, ja ho veurem. Pensem que no és l'únic projecte que
també desenvolupem a Bruder, cada any en principi estem traient un o dos curtmetratges i a part desenvolupem projectes de llargs i sèries que estan en procés. Doncs ja està, escolta, felicitats un altre cop, això dels Goya no és nou per tu, era el corredor, veig, no? Sí, el corredor, el corredor, vam guanyar el Goya, sí, sí. Molt bé, molt bé, doncs res, ja saps com va a patir
menjar-se a les ungles. En aquest cas, el José Luis Montesinos se'n torna a fer la cursa dels Goya, però com a productor executiu de Baile con la muerte, un curtmetratge d'animació que dirigeix la també tarragonena Carlota Massó. Un dia parlem amb la Carlota. Ja us anirem seguint, vale, José Luis? I tant, i tant. Moltíssimes gràcies. Molta sort, una abraçada forta. Una abraçada molt forta. Adéu. Dos minutets i seran ja dos quarts de dues. Nosaltres marxem i us deixem amb l'informatiu del migdia. Fins davant.
Són dos quarts a dues.