i a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana, el Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui. El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant els dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat. Perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Bon dia ara. Passen dos minuts, tres minuts de dos quarts d'una.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Està stovig.
Doncs ja sentiu amb les tonalitats més que res la guitarra de Carlos Santana. Avui passarem aquesta jornada, aquest què de què amb tots vosaltres. Avui és dimecres, és dia 4 de febrer. I ens acompanyarà la guitarra de Carlos Santana a través de diferents continguts. Un parell, de fet, de continguts. L'escoltàvem a Carlos Santana amb aquesta Maria Maria, una cançó que va guanyar un premi Grammy l'any 2000 en la categoria d'interpretació de pop a duo o grup vocal.
Aquest duet que feia Carlos Santana, ja sabeu que ell toca la guitarra, però jo diria que poques vegades, si no mai, mai és molt dit, però jo diria que poques vegades canta. Sempre acostuma a fer col·laboracions vocals, en aquest cas era amb una formació que es diu The Product GMB.
i que s'anunciaven al començament. Doncs ja està. És el que us hem d'explicar de Maria Maria. Ens remet cap a l'any 2000. Anirem escoltant altres composicions i altres èxits de Carlos Santana dintre del que ens ho permeti el temps. Perquè recordeu que el què de què comença ara i encara estarà amb vosaltres fins a dos quarts de dues amb els següents continguts.
¿Qué de qué? Nuria Cartañá.
Tancarem programa a partir de la una, explicant-vos que Mants Unides ha iniciat una nova campanya, la seva campanya anual, i ja en porten 67. Una campanya que posa el focus en la cooperació i l'ajuda internacional, especialment en aquells països en desenvolupament o que ho tenen més magre. En aquest sentit, la campanya comença amb una xerrada, que tindrà lloc properament a la Cambra de Comerç, sobre la situació actual al Perú.
De tot plegat en parlarem amb la responsable de Mans Unides a Tarragona. Serà una entrevista que farà el nostre company Miquel González. Això a partir de la una. Abans ens farem ressò de la primera jornada sobre llibertats religioses que organitza l'Ajuntament de Tarragona a través de l'Institut Municipal de Serveis Socials, l'IMST. Una jornada que tindrà lloc demà a les instal·lacions del seminari, al carrer Sant Pau, oberta a tothom
durant la tarda, això sí, que posa de manifest la varietat religiosa de confessions de fes que tenim aquí a Tarragona i com fer-ho per conviure d'una manera pacífica, sense prejudicis i sense violències. Llibertats religioses, eh? Una jornada, com dèiem, oberta a tothom, que ens ocuparà aquesta entrevista al primer tram de programa. 12 del migdia, 39 minuts. Benvinguts al QuedaQuè.
La primera entrevista és per fer-vos una recomanació d'agenda una mica típica i especial. Aquest dijous, dia 5 de febrer, us convoquem a la primera jornada sobre llibertat religiosa, convivència i discriminació. És una jornada que organitza l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona i que té com a tècnica responsable, tècnica de polítiques migratòries de l'IMS, com dèiem, la Lila Mesibà. Ella ens explica una mica més en què consistirà aquesta jornada. Lila Mesibà, bon dia.
Bon dia. Bon dia. Escolta, per què hi havia la necessitat? Per què l'IMS organitza una jornada com aquesta, llibertat religiosa, convivència i discriminació? Organitzem aquesta jornada perquè la llibertat religiosa és un dret fonamental, que avui continua afrontant reptes reals com la discriminació, l'estigmatització i el descontodi.
Com ja sabem que Tarragona és una ciutat diversa amb múltiples confessions convivint i era necessari crear un espai rigurós de reflexió i sobretot de diàleg i de sensibilització per abordar aquestes reptes. Des d'una mirada, bueno, per aquesta jornada, des d'una mirada acadèmica, institucional i comunitària. Clara, t'anava a preguntar a qui està adreçada, quin seria el públic que pot estar adreçat? El públic, el públic que m'ho hem comunicat per tot...
a les redes per tota la Tarragona i el públic tots benvinguts i també estem fent un màster a la Rovira i Vergili que parla una mica de discriminació en aquest sentit també hem invitats als alumnes
Això és el públic que ens hem adreçat. Ara parlaves de que Tarragona és una ciutat en què conviuen diferents creences, diferents religions. Cada cop més teniu, d'alguna manera, estadístiques, xifres que diguin això? Sí, sí. Cada vegada tenim marciels. Una religió són les religions que...
les més representades a Catarragona, tenim la catòlica, la evangèlica, la musulmana, són aquestes tres, i després tenim la fe de... a veure, es diu en castellà, el Jesucristo dels últims dies. I és això. I després tenim altres que, com un concepte més espiritual, que són els Bahaïs, els budistes...
hi ha bastant diferents religions i conceptes d'aquests que són més filosòfics i més espirituals. Heu constatat, heu notat que hi ha discriminació per qüestions religioses a Tarragona, però? Bé, les discriminacions al tema religions...
Especialment en formes més sutiles. Un tipus de prejudicis, estereotips, un tipus d'exclusió simbòlica, aquest tipus de coses. Una mica també per les xarxes, però és que d'aquí a Tarragona molt discret i molt més sutil.
Això no significa que el nostre objectiu és una mica de celebrar aquesta jornada per conèixer totes les religions a Catalunya i per un objectiu de fer un tipus de diòleg interreligiós.
Com que és la primera jornada, l'optim essencial és aquest. En aquest moment, sí, farà un tipus de diàleg interreligiós. Doncs vinga, una jornada sobre la llibertat religiosa, convivència i discriminació, que tindrà lloc, com dèiem, dijous dia 5, no ho hem dit, serà però al seminari, al carrer Sant Pau, allà al seminari, durant la tarda, tota la tarda de dijous. I què passarà? Fem una mica de programa d'actes, Lila? Qui tindrà?
D'acord. Aquesta jornada combina tres nivells claus, que és l'anàlisi acadèmic, el marc legal institucional i el segon nivell, que és el marc legal institucional, i el nivell dret, que seria la veu directa de les confessions religioses.
Com pateixen les religions, la discriminació del racisme, que salamitzaran les formes històriques i actuals d'escripció religiosa, com es constitueixen els processos d'estigmas i quins factors socials, cultures i polítics, es alimenten. Això es farà el professor Jordi Moreras, que és de la Universitat Rovira i Vergili, i jo crec que és el...
Una conferència que és molt potent en aquest sentit. Després tenim la primera mesa on estarà el Llorenç Oliver.
que és el que ens vindrà de la Direcció General dels Efects Religiosos i ens explicarà el marc legal de la llibertat religiosa a nivell de Catalunya i de l'Estat i a nivell d'Europa també. A la mateixa mesa estarà la Gloria Barrete, que per nosaltres és un paper determinat, rellevant, això que sigui una periodista.
La seva aportació ens permetrà referir-se sobre com els metges poden contribuir a una mirada més rigorosa i responsable, evitant estereotips i prevenint el discurs d'odi.
A la mateixa mesa estarà també un equip d'investigadors amb el seu responsable, que és el Víctor Albert Blanco, que la seva aportació permetrà entendre com les dades de recerca sobre la religiótat juvenil, en aquest cas. Els joves, no? Els joves i... Sí, els joves i religions, perquè és un tema que no s'aborda molt.
I aquest estudi s'ha fet a nivell de Catalunya i ens explicarà dades, els canvis, tenim més, tenim menys, i com veu, com la joventut mira el tema de les religions. Molt bé. Tot això ja ens portarà fins a les 6, hi haurà una petita pausa i llavors cap a dos quarts de setmana. Sí, però també en Murià tenim la segona mesa, que és la més important, la segona mesa, que és on estaran les...
on escoltarà directament les veus de les confessions, que aporten una mirada real i plural a la jornada, i participen en el presentat que ha reconegut diferents tradicions religioses presentes al territori, com te deia, que aquest diàleg és clau per generar respecte, confiança, respostes compartides davant la discriminació, i participarà en...
Tenim el senyor Clemente, el padre Clemente, que és de la iglesia de Torreforta. Tenim l'Àngels Martínez, que és de la iglesia evangèlica. Tenim l'Iacina Laziri, que és un divulgador islàmic i autor d'alguns llibres. I tenim el Benjamin Alba, que és de la iglesia de Jesucrist dels Sants dels últims dies.
I jo crec que podem desfrutar una mica d'això que ens expliquen els reptes compartits d'aquestes confessions religioses.
Molt bé. La idea és una primera jornada sobre llibertat religiosa, convivència i discriminació. La idea és que hi hagi una segona jornada pel material que teniu, és aviat per dir-ho, però de moment preveieu que pugui tenir oportunitat.
I ara, com que aquesta primera jornada està en una setmana mundial de l'harmonia en temps professional. I també això està reflexionat i volíem continuar amb aquesta setmana, que és cada any del 1 al 7 de febrer.
Llavors, això és el que hem decidit a Caterraona, que faran això la segona jornada o altres activitats, perquè sigui aquesta setmana, o el 7 de febrer de cada any. Fareu alguna altra activitat més, també, des de l'IPS? No, aquesta no. Aquesta és la central, eh? Sí, aquesta és la central, i suposo que t'ho diria pels objectius que volien...
una mica donar una foto de com està Tarragona a les confessions religioses i després ja mirarem amb l'objectiu de posar-nos a treballar un tipus de mesa antireligiosa per al diàleg antireligiós i l'any vinent més activitats, més altres tipus d'activitats que
i que sigui una setmana mundial de l'harmonia intercofissional, que aquesta vegada és una jornada, és densa, però jo crec que té bastant contingut important. I, Núria, no t'havia dit que ens vindrà, que està invitat el director de Fer Religiosos, que és la Mombasa,
I vindrà acompanyat amb la Rosana Camps-Aragonès, que és la directora territorial del Departament de Justícia a Catarragona.
Molt bé, molt bé. Per tant, són veus més que autoritzades que, en fi, que saben de què parlen i, sens dubte, serà interessant escoltar-los. Lila, des dels serveis socials, des de l'IMST, tu que ets tècnic en polítiques migratòries, què us demanen aquests col·lectius religiosos de la ciutat? Quina sensació teniu? Estan ben tractats aquí? Necessiten espais de culte? Quines serien les seves peticions?
Les seves peticions són les mateixes des de fa molt de temps. El que t'hi dius, que necessiten espais, que depèn de la religió, si és minoritària o si no, i també la observació que són molt discrets. No els veus així com que...
no actuen com un tipus d'associació ni tal, és diferent. Però sí que tenim necessitats, necessitats concretes per al tema de poder tenir un centre, un local, on podem...
fent el seu culte o el que sigui. També tenen activitats, eh? Tots fem, a part del culte, treballen amb dones, treballen amb nens, o sigui, no solament fent això del culte i de resar i tot això, però sí que tenen altres activitats, com el senyor Àngel Martínez, que el mateix també és educador,
Tenim el Benjamín, que és el que tenia els jesucrists dels últims dies, que fa moltes activitats a l'església. Tenen un paper molt important a Catalunya, sobretot aquestes...
aquestes quatre religioses més presents a Tarragona. Se senten acollits a Tarragona a nivell administratiu, a nivell social? Jo crec que sí.
Jo crec que sí. Sempre hi ha respostes a nivell de religions. I sí, les demandes que ens venen, per exemple, sobretot on jo soc més especialitzada, amb la població migrant,
Les vegades que ens han demanat, per exemple, festejar la buja del Lletka Coupe, que són del col·lectiu paraguayo, és diferent, el que celebren i tot, i cada any hem tingut el permís, l'acompanyament de nosaltres, de l'Ajuntament, perquè sigui més fàcil celebrar.
Aquest dia que és cada any, cada any, el 8 de desembre, per exemple, te dono un exemple.
respectant el marc legal que tenim, respectant les ordenances, això és primordial. Bé, doncs que sapigueu també que l'Ésitum Municipal de Serveis Socials té aquesta branca, les polítiques migratòries, que l'Alela Messivan és la tècnica, i que bona part d'aquestes altres cultures que formen part, d'aquestes cultures que formen part Tarragona,
tenen a veure amb la seva confessió. És per això que s'organitza per la bona convivència, aquesta primera jornada de llibertat religiosa, convivència i discriminació. Lila, no podem acabar l'entrevista? Bé, que sapigueu que la jornada serà el dijous, dia 5 de febrer, tota la tarda al seminari. Per cert, com ens hem d'inscriure i com ho podem fer? Aquesta jornada és lliure accés. Hem invitat a tots a poder participar, no hem fet inscripcions,
i per això que és oberta. Depèn de com estigui aquesta jornada, l'an vinent ja veurem si fa falta inscripcions o hi deixarem com aquest any que és oberta per tothom.
No podem, Lila, deixar, ja que parlem amb tu. Et voldríem fer una última pregunta que no té, i sí que té a veure amb la jornada, però no directament. Com valores tu, com a tècnica en polítiques migratòries de l'Ajuntament, com valoreu aquesta regularització d'aquests permisos de treball, aquesta regularització de papers de cara als immigrants que s'està duent a terme ja aquests darrers dies? Creieu que és bo per la ciutat, bo per Tarragona? Teniu moltes peticions
d'informació... Estàs parlant de l'última notícia que hem tingut per la regularització, l'última. Els permisos de treball. Sí, sí que tenim demanda i la gent ja comença a preguntar i a preparar-se. Tenim la unitat tècnica d'immigració i ciutadania, que és un departament de lín, que rep aquestes demandes.
Molt bé, i veieu que sí, que hi ha hagut demanda, i hi ha interès, i hi ha desconeixement, us pregunten també per informació per com s'ha de fer. Ens pregunten, ens pregunten, però nosaltres encara tenim el que coneix ara tots, que començarà això en abril, i que estem esperant una mica que ens diguen quals som les directrices,
per donar-me respostes a la població. Se us gira feina. Molt bé. Sí, sí, sí. Tenim feina a tots els nivells ara. Molt bé. Ja teníem feina amb els informes, però ara ja tindríem més. Jo crec que com a tècnica aquí a Tarraona...
Jo crec que aquesta iniciativa, per mi, és una iniciativa molt positiva i s'ha d'aproveixar perquè tendrien un permís de residir i de treballar, que és sobretot de treballar, i que a partir d'ara és això. Si una persona té el permís de treballar, ja no tenim més...
ja directament entra en el circuit de tota la ciutadania i és una persona més que pot aportar a Tarraona. Jo crec que és una molt bona iniciativa. Doncs volíem acabar l'entrevista fent aquesta valoració des del teu punt de vista professional i laboral. Molt bé. Lila Messibat, tècnica en polítiques migratòries de l'IMS, moltíssimes gràcies per tota la informació que ens has donat. Una abraçada, que vagi bé la jornada. Moltes gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas, l'exconseller socialista de l'Ajuntament de Tarragona, Manuel López Pasca, ha mort a l'edat de 72 anys. Nascuta a Rosaleda de la Frontera, a Huelva, va arribar a la ciutat als 10 anys. A Tarragona va entrar al govern de Josep Fèlix Ballesteros com a tinent d'alcalde de Relacions Ciutadanes el 2007. En una entrevista a Tarragona Ràdio l'any 2011, López Pasca es retirava de la primera línia política, deia que havia estat un orgull ser regidor de la seva ciutat.
en política, perquè tampoc tinc 57 anys i tampoc soc tan vell, no? A mi em agradaria continuar alguna certa activitat política. El que passa és que no vull estar tampoc a la primera fila, no? És que ser regidor de la teva ciutat és un orgull, primer que res, un orgull i un honor, eh? Però també és anar pel carrer que t'estiguin estilant de la samarreta, eh? I dir-te, escolta això, escolta l'altre. I això és una mica fumot, totes les fins de setmana ocupats, o sigui...
Va ser també president de la Casa d'Andalucía a Tarragona. I Tarragona que actua en 81 punts crítics pel que fa a la presència de Coloms. Aquests primers es troben a Rambla Nova, Rambla Vella i a la part alta un 80-90%.
afecten a propietats privades. En els propers 15 dies es col·locaran diferents elements, per exemple, també xarxes, per tal d'evitar que els coloms s'hi posin o hi facin niu. Jordi Baussell, biòleg i enginyer tècnica agrícola, afirma que es tracta d'un repte d'ecologia urbana. Diu que la solució per controlar la plaga d'aquests animals ha de ser tècnica i científica.
Aquest repte és un repte que no se solventa ni caçant coloms, ni matant coloms, ni eliminant els animals. És un tema d'ecologia. Per tant, ha de ser mesures estructurals sobre la font d'aliment de tots els coloms, la font de refugi i la font de llocs per reproduir-se. Si arreglem aquests paràmetres de la ciutat, la població de coloms s'ajustarà a la mesura justa per no ser una plaga, diguem.
A banda del pla de xoc, l'Ajuntament fa una crida a la col·laboració ciutadana per detectar focus conflictius i oferirà assessorament i més endavant també una línia de subvencions. Tarragona és la segona demarcació catalana amb una major incidència i mortalitat per càncer tant en homes com en dones per darrere de Barcelona. En homes, el càncer amb una incidència major és el de pròstata seguit del de colon. En el cas de dones...
El de més incidència és el de mama seguit del de colon. El secretari del Col·legi d'Infermeres de Tarragona, Gerard Mora, considera que aquestes dades han d'alertar de la necessitat de la detecció precoç. Detectar a temps el càncer és fonamental per al tractament i la curació d'esta malaltia.
Per tant, volem llançar un missatge a la població, primer en la prevenció, en hàbits de vida saludable i després també en aquestes proves de cribatge, que d'entrada en el cas de mama pot ser l'autodetecció, l'autoexploració mamària, però també en seguir totes aquelles proves de cribatge que tenim a l'abast i que posa el Departament de Salut, com és el cribatge precoç, de càncer de mama, de càncer de còlon o també el càncer de collotirí.
Canviem de tema. Esquerra lamenta que uns anys després de presentar diferents alternatives per trobar aparcament provisional a l'entorn de l'Hospital Joan XXIII, el govern de Vinyuali segueixi sense oferir solucions, diuen. El grup municipal a l'oposició anima l'alcalde a escoltar propostes i habilitar més de mil places. Sentim el portaveu adjunt dels republicans, a Xavi Puig.
Animem l'alcalde a que faci les negociacions oportunes perquè amb la major brevetat possible puguem tenir 1.000 aparcaments més a l'entorn de Joan XXIII que s'assumarien a tot el sistema d'aparcaments. Això només seria positiu per l'entorn hospitalari, positiu pel barri i positiu per la ciutat de Tarragona. I és per això que reincidim amb la proposta perquè creiem que és bona i ho farem les vegades que convingui fins que aquesta s'implementi.
En aquest context, Esquerra Republicana creu que ara que s'ha posat en marxa la zona de baixes emissions és més necessari que mai i demanen que hi hagi les màximes facilitats possibles per poder aparcar a la zona. Més notícies les trobaran a TarragonaRadio.cat.
Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló Firal de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
I aquest ve en dos partits a casa que al final és on ens sentim més còmodes. I a partir d'aquí queda treballar aquesta setmana pel Villarreal, un bon equip, un bon filial, però que els hem de passar per damunt sigui com sigui.
El Nàstic s'aferra als dos partits seguits a casa per aixecar el vol. Com diu Marc Montalvo, s'han de guanyar els dos encontres davant als dos filials per mirar cap amunt i allunyar-se del descens. Diumenge 8 de febrer, a un quart de set de la tarda, viurem el partit de la Jornada 23, el grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Villarreal.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
B-b-b-c-curious about this broadcast.
Cobrim la segona hora, el segon tram del programa setmana, la queda què? Fins a dos quarts de dues amb vosaltres. Ara, concretament, passen vuit minuts i escaig de la una del migdia. Ens queda un únic contingut abans de tancar el programa. Us hem de parlar de la nova edició de la nova campanya anual de Mans Unides i anem per la número 67. Una campanya que comença amb una conferència properament a la Cambra de Comerç de Tarragona. Una nova conferència sobre l'actualitat, la realitat,
que viu a Perú. Ja sabeu que Mans Unides sempre té el focus en aquells llocs, en aquells països de cara internacional que estan en desenvolupament o que tenen algun conflicte o algun punt que necessita d'intervenció, alguna problemàtica social en què puguin fer incidència. Per parlar d'aquesta nova campanya de Mans Unides, el nostre company Miquel González ha contactat, ha conversat amb la seva presidenta. Escoltem l'entrevista.
Seguim a la sintonia de Tarragona Ràdio amb motiu de l'inici de la nova campanya de Mans Unides. Avui volem parlar d'una banda amb la delegada a Tarragona, la Teresa Feliu. Teresa, molt bon dia. Molt bon dia, Miquel. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. I també ens acompanya Sílvia Laio, que aquests dies visita també Tarragona. Ella és advocada especialitzada en drets humans i, de fet, protagonitza la conferència una mica per començar també, per iniciar aquesta campanya.
Silvia Layo, bon dia, buenos días. Buenos días. Muchísimas gracias por acompañarnos en Tarragona Radio y bienvenida a Tarragona, que sabemos que acabas de llegar ahora hace poquitos minutos. Sí, hace poquito, pero con el gusto de estar con ustedes y poder compartir nuestra experiencia, nuestra misión en Perú.
Enseguida hablamos de esta misión y de esta experiencia, pero Teresa, posa'ns el día, fem una mica de cinc cèntims de la campanya d'enguany, perquè de fet presenteu aquesta campanya número 67, declara la guerra a la fama, així s'anomena, no?
Sí. Aquest any volem posar el focus precisament amb la pau com a camí imprescindible per afrontar la pobresa, la fam i la desigualtat. Ja saps que Mans Unides té un compromís d'anys de treballar pel repte que tothom pugui tindre una vida digna
I reivindiquem una mica això, que l'única guerra legítima, en aquest cas, és la lluita que es fa amb solidaritat, justícia i recursos compartits. I això ho simbolitzem amb una cullera com a eina capaç d'alimentar la pau, que aquest és el lema del cartell d'enguany de la campanya.
Una paz, Silvia, que solo es posible con justicia social, con educación, con democracia, con oportunidades para todo el mundo y de hecho en eso se trabaja también, ¿no?, desde vuestro punto de vista.
Sí, claro, por eso nosotros, de donde vengo, que es la Comisión Episcopal y Acción Social, junto con Manos Unidas, trabajamos en eso, en la concienciación sobre los derechos, la justicia social, la erradicación de todas las causas que no dejan el disfrute de los derechos para todos. Aquí muchas veces hablamos, pues eso, también de derechos humanos, pero imagino que...
en tu trayectoria con todos los proyectos de justicia social, género, de defensa también de esos derechos humanos en el Perú. ¿Cómo están las cosas y en qué punto nos encontramos en este sentido? ¿Ha evolucionado? ¿Vamos por buen camino? Me imagino que hay todavía muchos conflictos, muchos problemas y mucha violación de los derechos humanos, ¿no?
Así es, nosotros en nuestro pasado reciente hemos tenido en el Perú el conflicto armado interno y nos hemos preocupado mucho luego del conflicto de poder trabajar algunas propuestas y proyectos que hemos realizado con manos unidas anteriormente para la reinserción, por ejemplo, de desplazados que tuvieron que salir de sus zonas producto del conflicto.
Hay mucho avance, luego ya como una sociedad post-conflicto venimos trabajando el fortalecimiento de la educación y la formación en liderazgos propendiendo a la creación de una cultura de paz.
Son procesos de cierto modo largos, donde los frutos inmediatamente no se ven. Sin embargo, CEAS y Manos Unidas mantenemos un trabajo como socios de hace al menos 15 años y en este tiempo sí que hemos podido ver cambios. ¿Cómo es ese trabajo en la educación, que es el pilar, la base de todo, de lo que será el futuro de la sociedad? ¿Cómo lo trabajáis en ese sentido?
Si nosotros tenemos programas de educación no formal, por ejemplo, con comunidades de pueblos originarios en la parte andina, pero también amazónica,
donde desarrollamos actividades formativas para formación en los derechos de estas comunidades originarias, pero también en zonas más urbanas, con jóvenes de zonas urbanos marginales sobre el tema de derechos de participación política para intervenir en el desarrollo de sus pueblos y cosas como estas son las que tenemos.
A nivel de género, ¿qué papel ha jugado y sigue jugando la mujer en todo esto? Porque a veces hay esta doble vulnerabilidad o doble discriminación.
Sí, para nosotros es importante. Es un campo difícil de trabajarlo porque en mi país impera mucho una cultura machista y la postergación de la mujer es muy evidente y es muy grande. Entonces, lo que hacemos es...
En principio programas, talleres formativos para mujeres para que puedan ganar esta conciencia de derechos que necesitamos para intervenir en los distintos espacios locales, regionales, incluso nacionales.
ejerciendo liderazgo y también con espacios donde intervienen varones justamente para un cambio de mentalidad que es lo más difícil y no son espacios que se trabajan totalmente separados. Sí nos enfocamos mucho en capacitar a mujeres sobre...
su rol, pero también espacios donde están varones y mujeres juntos y en distintas comunidades la organización nuestra interviene a nivel nacional y estamos... También para que vaya cayendo ese sesgo, esas limitaciones a veces por parte de esa sociedad, como tú comentabas, machista y con ese patriarcado a veces que impide que las mujeres accedan
a estas formaciones o que ejercen también el liderazgo, ¿no? Sí, así es. Por ejemplo, nosotros intervenimos también, como comentaba, en comunidades de pueblos originarios donde hay mucha disputa del territorio y se nota, como tú decías, una afectación distinta entre varones y mujeres.
Las mujeres enfrentan también esa disputa de territorio con sus propios cuerpos. Y nosotros acompañamos a estas comunidades. Hay grupos de mujeres que son ellas mismas las que enfrentan directamente...
Y les acompañamos no solamente en los aspectos de formación educativa, también en algunos casos con asistencia legal frente a denuncias a nivel judicial que tienen que hacer.
Acompañar comunidades vulnerables en la construcción también de la paz y del desarrollo es un poco el objetivo de esa Comisión Episcopal de Educación Social, la CEAS, que antes nos comentabas, de la cual también ejerces como secretaria ejecutiva, ¿no? Sí. Es importante poner en valor también el trabajo que se hace desde la CEAS, ¿no?
Sí, nosotros somos el órgano de servicio de la Conferencia Episcopal Peruana para la promoción, educación y defensa de los derechos fundamentales, reconociéndolo como uno de los pilares principales de la acción social que la Iglesia desarrolla, buscando la transformación de esas estructuras, sobre todo la...
las injusticias estructurales que existen y que no nos dejan avanzar ni en el desarrollo ni en la paz. ¿Y cuál es el papel ahí de la administración? Porque la falta de inversión precisamente en la paz acaba perpetuando, acaba perseverando esa situación de exclusión, de violencia, de problemas de género.
¿Cuál tiene que ser el papel de la administración del país y quién tiene que proveer de esa inversión para que mejore todo eso? Nosotros hacemos mucho trabajo de incidencia precisamente para despertar en nuestros gobernantes el asumir esa responsabilidad que les tocaría con programas, por ejemplo, programas sociales para disminuir los factores...
que posibilitan diversas violencias, como violencias de género, violencias de tipo económico también. Lamentablemente nuestros gobiernos, nuestras autoridades, no tienen el interés en trabajar estos aspectos, es como...
Todos decimos un pueblo mejor educado es un pueblo que realmente va a comprometerse con el desarrollo de su país. Por eso no hay mucho interés en educar al pueblo de tal manera que puedan realizar o desarrollar mecanismos de exigencia o exigibilidad de derechos. Pero es un proceso constante, permanente.
Teresa, el Perú seria un de tants en aquest context global on parlem de molts conflictes, són prop d'una seixantena de conflictes armats i actius, són 78 països implicats també en guerres externes,
Hi ha molta feina a fer. Sí, hi ha molta feina a fer. Segons l'índex global de la pau de l'any 2025, el món justament és cada cop menys pacífic i menys preparat per construir la pau. O sigui que hi ha molta feina a fer aquí.
I comenta també que la inversió destinada a fomentar la pau és del 0,52% de la despesa militar mundial, que va assolir l'any passat un rècord, ja ho hem anat veient les imatges, de 2,7 bilions de dòlars. Vull dir que són molts diners.
La campanya inclou a Tarragona, Teresa, diverses activitats. Una ja va ser aquest dimarts, amb la inauguració d'aquesta exposició al Mercat Central de Tarragona, que precisament parla sobre el projecte a Honduras. Com va anar i què hi podem veure amb aquestes vides que cultiven futur?
A Honduras, gràcies a l'Ajuntament de Tarragona, que realment té una implicació important en la cooperació i des d'aquí aprofito aquest comentari perquè realment estem contents de tot el seu compromís amb cooperació.
Aquí podem veure com aquestes comunitats es fa formació, capacitació, perquè les dones puguin avançar amb els seus drets, amb el reconèixer que no...
diguéssim, que no expropin les terres, perquè ja saps que aquest tema de les terres és un tema conflictiu, després en donar material, diguéssim, dels tractors, eines per poder conrear la terra, en ser resilients amb les situacions també dels canvis climàtics que els afecta també de manera directa,
i sobretot també per garantir el dret a una alimentació adequada. O sigui, hem de garantir aquí la seguretat alimentària i l'autonomia que tenen aquestes famílies.
Això pel que fa amb aquesta exposició, l'acte més proper en el temps és aquest mateix dijous, a les 7 de la tarda, amb la conferència a la Campa de Comerç de Tarragona, a càrrec de la nostra conviada, la Sílvia Ayalo. Sílvia, imagino que esta conferencia, esa charla que dais este jueves, va muy ligada a todo lo que hemos hablado, ¿no? Es un poquito poner en síntesis lo que hacéis...
¿Cuál es el objetivo, la misión también de ese organismo que comentábamos? Y, en fin, hacernos reflexionar un poco sobre la situación, sobre el estado de la cuestión.
Sí, pero también es para mí una oportunidad de dar un agradecimiento general a Tarragona, pero desde Tarragona a toda España, por esta contribución enorme que Manos Unidas le hace a mi país a través de los proyectos que nosotros hemos podido llevar adelante y contaré ahí una experiencia más concreta...
como parte de la misión que llevamos juntos con Manos Unidas, que está referido a una experiencia de trabajo con mujeres privadas de libertad y su capacitación para el trabajo. ¿Puedes contarnos un poquito, un resumen de qué se trata ese proyecto concreto que estáis llevando a cabo junto con Manos Unidas?
En el Perú tenemos aproximadamente 6.000 mujeres encarceladas. El 90% de estas mujeres son cabezas de familia.
A la vez, aproximadamente el 70% de las mujeres encarceladas lo están por delitos vinculados al tráfico ilícito de drogas, pero son, como se imaginarán todos, el último eslabón de la cadena del narcotráfico, porque transportan o microcomercializan la droga. Muchas de ellas se han visto involucradas en estos delitos por...
La necesidad de tener que atender a sus hijos principalmente. Entonces no han tenido oportunidad de una capacitación laboral, formación para el trabajo y han echado del trabajo más...
La acción más fácil que pudieran encontrar. Por eso, mientras están en prisión con manos unidas, hemos implementado talleres laborales para capacitarlas en cerámica, en confecciones, hasta en pintura, dibujo.
Y de tal manera que ellas se capacitan en estas actividades, elaboran sus productos, sus trabajos, y desde que están en la cárcel nosotros organizamos ferias, se venden esos trabajos, pero también principalmente cuando salen de la cárcel logran una reinserción laboral al egresar de la cárcel. Entonces, eso es...
Pues nos encantará escuchar también ese proyecto y conocer más en esta conferencia, aquest mateix dijous, Teresa, a partir de les 7. Tenim més actes, eh?, perquè divendres hi ha Eucaristia, d'inici de la campanya.
Divendres tenim l'Eucaristia a Guitarrona, l'inici de campanya a l'Església de Sant Agustí, que la presideix el senyor cabisba Joan Palanelles. El dissabte tenim també conferència de la nostra convidada, la Sílvia, a la parròquia de Cris Rei de Reus, amb un sopar de la fam i una missa prèvia.
I aquí encetem els sopars de la FAM amb aquest primer sopar de Reus. I, posteriorment, el 25 de febrer, tenim la marxa de la solidaritat, la 31ena marxa, que en guany tenim per visu una participació de 9 centres educatius i unes 700 joves.
I ho comentarem, perquè a més hi haurà algun canvi significatiu, perquè estan fent obres al Camp de Mart, per tant això us farà canviar alguna coseta. Sí, una miqueta del circuit l'hem de tornar-lo a refer. Doncs en parlarem, farem la prèvia, com sempre. Molt bé.
Teresa Feliu, delegada de Bens Units de Tarragona, moltíssimes gràcies, com sempre, per acompanyar-nos i per apropar-nos a aquesta aquesta informació i a aquesta campanya, i per la tasca també que desenvolupeu. Sílvia Jaló, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos, gràcies per vuestra labor allí i per tu labor també aquí, i esperemos que tengas una bona estada en Tarragona. Moltes gràcies per la difusió. Gràcies, molt bon dia.
Son dos cuarts a dues.