Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Vivo cantando. Venga chicos, venga chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mama Pop Guateque.
Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre, Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a mamapop.cat i a Farmatarraco.
Ara són les 12 del migdia, 31 minuts i mig, benvinguts al Que de què. Ready or not, here I come, you can't hide.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Eren els anys 90 i precisament el que s'anomenaria primer món als Estats Units, a New Jersey, quan sortia aquest trio, els Fujis, fent però música molt criolla, molt incorporada en aquesta real haitiana, perquè d'allí...
tenien ascendència algun dels seus membres. Estem parlant de Pras Michel, de Wycliffe Jean i de Loring Hill, que després obririen carreres en solitari més que exitoses, sense anar més lluny, perquè això la idea, Wycliffe Jean va fer aquella cançó, perquè com a músic, però també va treballar com a compositor i productor, i va produir el Hips Online, i la va interpretar amb la Shakira, només per donar-nos alguna pista. A part d'això, tenen també la seva producció pròpia.
Com dèiem, els fugis que agafaven el nom de refugis, fent referència a les arrels de refugiats d'alguns dels seus components, ens oferien, dins del panorama del Gangster Rap, als Estats Units, aquest hip-hop alternatiu i tan xulo, amb Redmond Blues, amb Funky, amb Reggae, tot barrejat, eren els anys 90. I aquesta, el Ready or Not, era una de les seves primeres cançons. Després n'escoltarem alguna altra, de les primeres primeríssimes.
Doncs amb ells hem volgut començar aquest programa El Queda Que, al que us convidem a quedar-vos fins a dos quarts de dues, com a mínim.
Us convidem a quedar-vos, però no se'ns oferir res a canvi, eh? A part de la bona música dels fugirs, que anirà sonant al llarg d'aquesta horeta de ràdio en directe, també us convidarem a assistir Radiofònicament Parlant, a fer una visita guiada i molt completa a l'exposició Colors del Món, que trobem al carrer Colom, a Caixa Fòrum. Colors del Món, ras i cura, és una exposició de fotografies
extretes de la col·lecció de la revista National Geographic. Per tant, jo us podeu imaginar com xules que són. A més, estan distribuïdes segons el color que impera en cada fotografia, en diferents àrees, i ens mostren com de colorit és el nostre món. L'Abril Rius, la companya Abril Rius, va poder anar-hi i compartir una estoneta amb algun d'aquests educadors que tenen a Caixa Forum i que fan les visites guiades, i li va explicar tot sobre l'Expo. Nosaltres us ho expliquem per ràdio, però clar...
És evident, el que s'ha de fer és anar a visitar l'exposició, però quan hi aneu us podeu fer els xulos, si aneu acompanyats, i explicar tot això que avui escoltarem amb l'entrevista que va fer l'Abril Rius. I dieu, jo en sé més que ningú d'aquesta exposició. Colors del món, a Caixa Fàrum Tarragona, i en uns minutets aquí a Tarragona Ràdio.
I per altra banda, també a partir de la una, això sí, tancarem amb un tema, avui el queda què, només a contemplar dos temes. Tancarem amb un tema que ens durà a posar-nos una mica més seriosos, però esperem que sigui d'ajuda a tom del malaurat cas de suïcidi d'aquella nena de 14 anys, de la Sandra, a Sevilla.
perquè patia, assetjament escolar. Parlarem sobre aquest fenomen, aquest problema que pateixen alguns adolescents, els que el pateixen i també els que l'executen. I ens endinsarem en la ment, bàsicament, dels adolescents. Intentarem donar-nos eines per les famílies, pels educadors, per les persones que conviuen amb els adolescents per ajudar-los en aquesta etapa tan complicada a vegades de la vida, sobretot sense jutjar-los, fent-los un acompanyament.
De fet, no ho farem sols, hem demanat assessorament a Obrim Camins, que és un projecte, que és això, que proposen una mirada a l'adolescència, fent d'acompanyament amb aquesta etapa, com dèiem, de la vida, en què a vegades ens la mirem massa des del punt de vista dels adults.
En parlarem amb els educadors, amb els terapeutes, de fet, d'Obrim Camins, que ens explicaran tots els projectes que tenen entremans per arribar a aquesta... bé, els que estem al voltant dels adolescents, que ens convenen aquesta mena d'eines. Doncs vinga, amb tot això, quan passen vuit minuts de dos quarts d'una del matí, ara sí, ens endinsem, si us sembla, amb la primera de les entrevistes, el primer dels continguts d'un empàs de l'Abril Riu, que va estar conversant amb un dels educadors a l'Expo Colors del Món, a Caixa Fòrum.
Queixafòrum Tarragona ha estrenat una nova exposició, la va estrenar ja el passat mes de setembre i durarà fins al 15 de febrer, que es titula Colors del món. Una miqueta pel títol ja podem imaginar-nos de què va, però són imatges del Nacional Geogràfic que mostren els diferents colors del món, però ens explicarà una miqueta millor l'Elisabet
Linero de Caixa Fòrum Tarragona, bon dia. Hola, bon dia. Doncs moltíssimes gràcies per convidar-nos al vostre espai justament per presentar l'exposició de colors del món. Farem un viatge arreu del planeta passant per diferents països com és la República Democràtica del Congo, el Senegal, Namí, etcètera, etcètera.
Un viatge per descobrir sobretot la importància dels colors, perquè ja que els colors prenen un paper molt protagonista en aquesta exposició. Una exposició amb moltes mirades. Una mirada científica, ja que descobrirem, per exemple, per què els pingüins tenen una part blanca i una part negra? O per què el cel no sempre blau? Preguntes així seran les que anirem descobrint arrelats de tot aquest viatge.
també té una mirada molt social i molt antropològica, ja que des de la Fundació La Caixa el que es pretén és fomentar aquesta divulgació científica, cultural i social a tota la ciutadania amb un clar propòsit que és també apropar aquesta cultura i ciència també als nostres públics que es troben en una situació de vulnerabilitat social, ja que creiem en la cultura com a palanca per la transformació social.
i, si us sembla, us presento al nostre educador, que és el Sergi, que és qui ens acompanyarà en aquest viatge i us anirà explicant les diferents anècdotes, que també hi ha moltes i moltes, darrere de totes aquestes fotografies de grans fotògrafs del Nacional Geogràfic.
Doncs saludem el Sergi. Sergi, hola. Hola, bon dia. Educador del Caixa Fórum Tarragona i has fet més d'una exposició, ja ets tot un expert en fer aquest recorregut i el fem amb tu, si et sembla. I tant. Nosaltres la visita normalment la comencem al costat d'aquesta esfera terrestre immensa que tenim al costat per explicar més que res quins colors ens podem trobar al món
però el primer és perquè veiem colors i és tot arrel que nosaltres veiem llum. En absència de llum nosaltres no veiem color sinó que veiem foscor. El negre no és un color sinó que és absència total de llum. És com tapar-te els ulls o treure-te'ls, veus que gràcies a la llum podem copsar el color. Llavors són set sales diferents i comencem pel color que es diu que és el més bàsic i el que ho té tot, que és el color blanc,
perquè, a diferència del que molts pensem, la llum del sol no és de color groc, sinó que és de color blanc, i el blanc és la unió de tots els colors que podem trobar. És a dir, si nosaltres ens mirem l'art de Sant Martí, per exemple, el ventall de colors que crea l'art de Sant Martí sorgeix d'un sol color, que és el color blanc, que és un concepte físic que expliquem molt bàsicament perquè la gent ho pugui també entendre.
Una cosa que abans m'ha fixat quan he fet un mini recorregut per aquí a l'exposició és la capacitat que té Caixa Fòrum de reinventar-se amb cada exposició i de canviar completament l'espai. No té res a veure amb els passadissos o les zones que ens trobem en una exposició o en una altra. En aquesta, amb colors del món, comencem, com tu deies, amb una esfera enorme de la Terra i llavors entra un passadís on tenim, podria ser un art de Sant Martí o diferents leds amb diferents colors,
que t'adonen la benvinguda a la sala que ara entrem, que és aquesta del color blanc. Exacte, com que del blanc sorgeixen tots els colors, és amb el primer color amb el que es comença l'exposició. I de les vuit imatges que tenim a cada una de les sales, si et sembla, podem parlar d'alguna de les que sorgeix més interès amb la gent, i com deia abans l'Elisabet, en el cas dels pingüins,
tant adults com infants, la pregunta és per què tenen la part frontal blanca i la part de darrere negra.
Descrivim una miqueta la foto. És una fotografia de Paul Niken. Cada fotografia tens la imatge, la descripció de la imatge amb el seu autor i després un mini racó del món perquè sàpiguis d'on és exactament aquella imatge. La imatge veiem diferents pingüins de color marró en darrere una muntanya una mica nevada i al mig aquest pingüí blanc amb la panxa blanca i l'esquena negra.
Exacte, és a dir, és un grup de cries de pingüí vigilades per un adult pingüí, no sé si mascle o femella, però el que és curiós és el diferent color del plomatge de les cries i els adults. Les cries no estan encara impermeabilitzades, les seves plomes són de color totalment marró, per què? Per mimetitzar-se amb l'entorn. És un sistema de defensa. Quan els pingüins ja van a l'aigua...
s'inventen o incorporen un altre sistema per defensar-se, que és els dos colors. És a dir, si el pingüí entra a l'aigua i busca una presa,
La presa, si mira cap a dalt, veurà un color que és el color blanc, que és el color de la seva part frontal. Si, per exemple, el pingüí té un depredador com una orca, si el pingüí està a baix i l'orca està a dalt, l'orca el que veu és el color fosc del fons del mar, que és el color fosc de l'esquerra del pingüí. Per tant, és una manera de camuflar-se dels seus depredadors o també del seu element.
Passem a la següent sala, que seria el color groc. Cada color en una cultura té un significat diferent, podríem dir. És un dels objectius també de l'exposició del color groc. Ens recorda potser aquí més a l'or o a la riquesa, però en altres cultures pot significar completament el diferent. Exacte, és el que deies. Per nosaltres el color groc el relacionem ràpidament amb l'or,
l'or és símbol de riquesa, en canvi en altres cultures el groc és un símbol on ens aboca la felicitat, la festa, etc. Llavors tenim una fotografia que il·lustra molt bé aquest fet del canvi de conceptes segons la cultura, que és una dona índia que va arribar, la seva tribu va arribar a un lloc on ja existia una tribu.
Llavors, per demostrar que la seva tribu era superior a la que hi residia, decoren el seu cos amb elements d'or. Si nosaltres mirem la imatge i preguntem, és realment una dona rica?
No. Té les ungles brutes, ella està bruta, està carregant un farcell amb una cinta vegetal al cap. El que passa és que és un símbol cultural. És a dir, les dones d'aquesta tribu, quan es casen, els hi posen aquest element al nas, un element d'or, com una joia que va lligada amb un collar a l'orella, i després, quan més or tenen, és que estan mostrant la seva superioritat, però superioritat respecte a l'altra tribu que resides allà.
Clar, no és superioritat tant de soc rica, sinó soc superior a l'altra gent que potser no porta tant d'or o tant de groc. La següent sala és el Corotalonja i la imatge que a mi més m'ha cridat l'atenció és una que sembla falsa. Sembla una pintura, no t'imaginaries mai que això és un paisatge de la vida real i que no hi ha cap retoc o cap cosa rara. Hi ha diferents arbres completament pelats
en el que podria semblar el mar, o és així blau, sembla directament el mar, i darrere, com si fos una pintura, posaria el cel, tot taronja. Exacte. Jo quan faig les visites, sempre, clar, de les 56 fotografies que hi ha, sempre dic, hi ha 55 fotografies i una pintura. I la gent diu, és aquesta. I te n'adones que no és una pintura, sinó que és una fotografia. Tot i que quan la veus, dius, això està pintat.
Això és un territori d'una zona de Namíbia fantàstica on apareixen unes acàcies d'espina de girafa que se'n diuen perquè la seva vegetació, les seves flors estaven envoltades de punxes i l'únic animal que s'ho podia menjar era una girafa.
Llavors, en primer pla veiem 5 arbres totalment morts, fa més de 700 anys que estan morts, caramats, secs, sobre una superfície d'un color, com deies, una mica blabós, blanc, etc. I de fons veiem una cortina taronja amb unes taques blanques,
L'explicació és que ens trobem en una zona plana, on hi ha aquestes acàssies, seguidament hi vindria un avall, ja que podem veure una mica una copa d'un arbre, i des d'aquesta avall s'aixeca una duna de sorra que medeix més de 400 metres d'altura.
Clar, el bo d'aquesta fotografia, el complicat, el genial, és que el fotògraf ha captat el moment just en què el sol està il·luminant només la duna. És a dir, el 100% de la llum va cap a ella. En canvi, on estan les acàcies i aquest argila blanca del terra, sembla que estigui a l'ombra, però no és que estigui a l'ombra, sinó que no hi toca cap tipus de llum.
Clar, sembla blau, però realment és blanc, l'únic que com que no li toca la llum és que està perfecta, la línia de l'horitzó és clavada on comença la llum del sol.
Exacte, i per curiositat, és a dir, ja es fan viatges turístics per fotògraf per intentar trobar una fotografia com aquesta. I si nosaltres entrem a Google i posem fotografia a Namíbia de Fritz Landing, veuràs una infinitat de fotografies de gent que ha anat allà a intentar fer una fotografia com aquesta. Ells no saben que Fritz Landing es va passar setmanes allà
intentant calcular quin era el moment exacte en què tota la il·luminació s'aniria cap a la duna. I el gran d'una fotografia és que és captar el moment precís, en l'instant precís. La següent sala és un color molt semblant el taronja, que és el color vermell, un color que ens pot abocar al perill o al poder o a la por també.
Sí, la nostra cultura seria més passió, energia, força i una mica arreu del que deies, que una fotografia no és només disparar i ja està, és la fotografia que tenim aquí, on apareix una retratada, una nena caniana, orfe, que apareix de sota la roba de la seva germana. És a dir, la fotògrafa el que va fer va ser demanar-li permís a la germana gran
que tenia amagada sota la roba la germana petita. I la fotògrafa el que fa és captar el moment en què la nena surt de sota la roba de la seva germana i treu el cap per aquí. Llavors, elements fotogràfics tècnics que només ho sap un fotògraf, aquí n'hi ha molts de composició. És a dir, des d'una línia de bonal que surt del marge inferior esquerre
i ens porta cap als ulls de la nena. Després, quan tu fas una fotografia, el protagonista, a diferència del que pensem, no ha d'estar mai al centre, sempre ha d'estar en un dels costats. I després hi ha una regla en fotografia que es diu la regla dels dos terços, que és que tu divideixes en vertical i en horitzontal en tres parts la fotografia i allò on s'uneixen aquests dos eixos és l'ull esquerre de la nena.
que si ens hi fixem bé podem pensar que són dos personatges els que apareixen a la fotografia, però realment en són tres, perquè en el reflex de l'ull de la nena apareix la fotògrafa. Reflexada, és veritat.
Costa molt de veure però és fixar-s'hi. Llavors és una fotografia que va molt bé per explicar conceptes de composició fotogràfica com la diagonal, els dos terços, no col·locar el protagonista al centre, etc. I després com es juga amb aquest color vermell potent i els ulls d'aquesta nena que són fantàstics.
Sí, això que has dit de la regla dels fotògrafs són coses que he sentit jo, les he estudiat i no et dones compte fins que veus una fotografia que t'aporten exactament on et volen portar o a la importància de la fotografia. Passem a la meva sala preferida, soc molt fan del color violeta i sembla mentida que el color violeta no el relacionaries mai amb un color de la natura.
No, perquè és un color que gairebé no apareix i és un color que significa perill. Realment... A la natura? A la natura significa perill. És a dir, quan tu veus, per exemple, quan venen les visites escolars o la familiar que fem els diumenges, els ensenyem fotografies d'una gran nota de color blau. Verí.
Exacte, perill. És a dir, si tu veus una granota de color blau no aniràs a tocar-la perquè ja està significant un perill. Hi ha altres elements o exemples de perill com són els peixos pallasso. Una de les fotografies que tenim són dels peixos pallasso dins d'una anèmona a Filipines.
Expliquem una mica com pot ser que una planta marina urticant al màxim més que una medusa pugui albergar dos peixos-pallasso. Aquí el que hi ha és una relació simbiosi, guanyen els dos. És a dir, els peixos-pallasso guanyen protecció, que són molt territorials i sempre viuen tota la vida la mateixa anèmona,
I l'anèmona el que guanya és seguretat, perquè els peixos, al tenir els peixos-pallassos aquest color tan viu ataronjat, és un símbol de perill, tot i que siguin totalment innocents. Però això ja li serveix a l'anèmona per protegir-se. Com pot ser que els peixos-pallassos puguin viure en una anèmona? Si estan urticant, doncs perquè la seva superfície exterior està preparada per suportar aquest efecte urticant.
Però el que destaca més és el color lila de l'anemona i com estem protegits o apareix el taronja dels peixos pallasso. Un altre, el Nacional Geogràfic també ens aboca molt a animals, sobretot. Estem molt acostumats a veure imatges de diferents animals en diferents hàbitats i potser el color blau és el que et dona més l'oportunitat de representar aquests animals, no?
Sí, en el cas del color blau, destaquem dues fotografies. Una sí que és d'animals, que és una fotografia de la Cristina Mittermeier, on apareixen dues foques estirades sobre un bloc de gel. A l'Antàrtida és una de les millors fotògrafs que existeix pel tractament dels colors. Aquí hi ha colors blaus, turqueses, gairebé n'hi ha que siguin liles,
i on apareix el blanc, etc. Llavors, ell tracta molt bé aquest tema del canvi climàtic, és a dir, el Nacional Geogràfic no és una empresa, sinó que és una fundació sense animal de lucre, i entre altres coses lluita per preservar les cultures, el medi ambient, ja sigui l'exterior o els animals. Aquesta és una fotografia i l'altra.
que sí, també la podem veure, on ens apareix un, en principi, guerrer tuarec. Els tuarecs se'ls coneix com els homes de la guerra o els homes de color blau. Llavors, ens sobta molt que una tribu nòmada que es dedica a viatjar pel desert, comprant i venent productes, vagi vestida amb roba de màniga llarga,
tapant-se tot el cos. Té una explicació científica i és que el color blau és el color que permet captar la llum ultraviolada i neutralitzar el seu efecte. És a dir, a ells no els crema perquè porten aquesta roba de color blau. Nosaltres quan anem a la platja, a la muntanya, ens posem crema protectora, ells amb el color blau, aquesta roba, ja van protegits. O sigui, és un color completament pràctic.
Per ells és un color totalment pràctic perquè, a part, el que fan és que les seves robes no són ajustades sinó que són més bé amples perquè es crea un corrent que els permet estar ventilats i a la nit, com que l'energia de la llum ultraviolada es queda guardada a la roba, els hi dona escalfor per quan baixa la temperatura al vespre.
Ara explicàvem que el color blau, sobretot en el mar, i en els animals es veu molt reflectat, però el color predominant de la natura és el verd, que és l'última sala d'aquesta exposició. Exacte, el verd per nosaltres és el que representa millor la vegetació, la natura, les flors, les plantes, etc. I en aquesta última sala, destaquem sobretot una de les parts que agrada més, és una fotografia on apareix un tir de bengala,
per explicar per què els tigres tenen ratlles negres i els lleons no. Llavors, això a les vitres escolars i en petits és brutal, perquè tenim uns assetats i això que ho podem treballar, i no és més càrrec que un altre mètode de camuflatge. És a dir, els lleons viuen a la sabana on la vegetació és molt baixa, de color groc, igual que el...
que la seva pell. En canvi, el tigre, aquest que apareix a la fotografia, viu on hi ha vegetació. Les línies grogues, negres, perdó, que té el tigre representaria un símbol de camuflatge perquè seria l'ombra d'aquesta vegetació. A part, hem de sumar que nosaltres els tigres els veiem de color taronja.
Però les seves preses el de color taronja no el veuen. Són bicromàtics, només veuen blau i verd. El vermell no el veuen. Llavors, amb ell el veuen de color verd, igual que la vegetació que hi ha al voltant. Si a sobre li sumes les línies de color negre, doncs pot passar totalment desapercebut.
Les exposicions del Caixa Fòrum, pots fer la visita guiada, pots fer una visita a tu mateix per poder veure les fotografies, però també tenim moltes activitats dirigides o moltes activitats programades per diferents públics. Elisabet, explica'ns una miqueta què podem demanar o quins serveis ofereixen.
Sí, doncs com bé deies, oferim cada dissabte una visita comentada per tots els públics a les 6 de la tarda o fem aquest recorregut que ara heu estat fent una miqueta de la mà del nostre educador amb una miqueta més d'informació d'altres fotografies i tots els diumenges, als dos quarts de dotze, tenim la visita familiar
que tot just comença amb aquest títol, Per què el cel no sempre blau? I amb una sèrie de dinàmiques, també molt pensat en aquest públic familiar perquè puguin gaudir i aprendre de l'exposició i reflexionar, que és com us deia aquest objectiu de la Fundació i CaixaForum.
Clar, pels diferents públics també suposo, Sergi, no fan les mateixes activitats o un nen de 5 anys no et fa les mateixes preguntes que et podria fer un adolescent o no es fixen les mateixes coses.
No, està clar. Llavors, per això tenim diferents tipologies de visita, des de la visita familiar o una que aniria d'infantil des de 4 anys fins a segona primària, on sí que duren normalment una hora i utilitzem bastant material. Després passaria amb una dinamitzada, que és per una mica més grans, que és d'una hora i mitja i on ja senten informació una mica més tècnica però totalment assequible. I després les visites comentades pel públic general, que són d'una hora,
I a mi m'agrada tractar temes com des del mimetisme o el camuflatge dels pingüins, que molts adults no saben per què és així, igual que perquè el cel és de color blau.
Tot això ho podeu trobar a l'exposició Colors del món, a Caixa Fòrum Tarragona. L'exposició estarà fins al 15 de febrer del 2026. Genuïnament us recomano molt que veniu, que veieu els diferents colors, les diferents fotografies i què amaga cada fotografia. I a les visites guiades, si us ho expliquen i us donen els detalls que no podem veure nosaltres directament des d'una mirada inexperta, doncs encara molt millor. Sergi, Elisabet, moltíssimes gràcies i ens veiem. Molt bé, gràcies a vosaltres.
Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. L'equip de govern i Junts acorden una modificació de l'ordenança de llicències d'obres. Els preveu portar-la al ple al febrer o al març i que es comenci a aplicar abans del proper estiu. L'objectiu és simplificar els tràmits i que les resolucions arribin en un màxim de dos mesos. Així, quan la normativa entri en vigor...
Les persones i empreses que vulguin fer reparacions hauran d'omplir un únic document en lloc dels tres actuals per comunicar els set treballs ja a fer. L'obra podrà començar de manera quasi immediata i després l'Ajuntament revisarà que tot estigui en ordre. Sentim el portaveu de Junts, Jordi Sendra, i l'alcalde, Rubén Vinyuales. Cal acabar amb la burocràcia, generar una administració àgil que activi l'economia local. La llei fixa que són dos mesos com a màxim
per resoldre les sol·licituds de llicències. Un Rubén Vinyuales que, d'altra banda, no descarta cap escenari de cara al pressupost 2026. D'entrada, l'equip de govern està tenint converses amb tots els grups, menys amb Vox, amb els consellers no adscrits i amb Elvira Vidal, declarada transfuga pel seu partit Junts per Catalunya la setmana passada. L'alcalde ha admès que els ajuntaires i en Comú Podem segueixen sent els socis prioritaris.
Nosaltres no descartem un escenari de majoria absoluta. El que volem és negociar amb les forces que sempre ho hem fet. En aquest cas, saben que en Vox nosaltres no tenim res a parlar, perquè són visions del món contràries al propi humanisme europeu. Respecte al pressupost, el que fem és negociar sempre de manera prioritària amb Junts i en Comú Podem. I ho continuarem fent. I ho continuem fent.
De fet, nosaltres el que volem és complir sempre els nostres acords, els nostres pactes. Llavors, l'aliança amb les formacions liderades per Jordi Sendra i Jordi Collador va ser suficient per arribar als 14 vots necessaris. Ara no és així, calen més suports. 84 persones vivint al carrer és el resultat comptabilitzat. El sisè recompte de persones sense sostre, dut a terme la passada nit a Tarragona.
D'aquestes, 44 eren homes, 9 dones i 13 no s'ha pogut identificar el sexe al qual pertanyen. Per zones, 32 s'han trobat a la part alta, 28 a la part baixa, 5 a llevant i una a ponent a banda. També s'ha comptabilitzat 18 persones que aquesta passada nit dormien a l'alberg. Sentim alguns dels prop de 140 voluntaris que hi han participat, com la Margarita Mardones i la Maria José Covell.
No, no som conscients, no sabem el que és viure al carrer. Qualsevol persona que veus allà al carrer demanant o alguna cosa, la gent tendeix a no criticar-los, però sí a jutjar-los. L'experiència és molt bona, és molt gratificant perquè estàs fent alguna cosa que està ajudant a la societat.
La xifra és lleugerament inferior a la del 2024 que quan es van comptabilitzar 91 persones que dormien al carrer. L'Ajuntament de Tarragona ha adjudicat el contracte per al subministrament i la instal·lació de les grades suplatòries del Palau d'Esports a l'empresa Disseny TA3SL1 per un import de gairebé 700.000 euros. D'altra banda, l'Escola Universitària de la Salut i de l'Esport EUCES
començarà les classes del grau universitari de Ciències de l'Activitat Física i l'Esport i dels cicles formatius de grau superior a la ciutat de cara al curs vinent. Si les obres per instal·lar els estudis a la tabacalera s'enderrareixen, els promotors del projecte obriran les aules en un altre espai de la ciutat, mantenint el calendari pro de setembre de 2026. Ho ha explicat Jordi Roche, president d'EUCES.
La nostra idea és arrencar el setembre del 26 i en cas que les obres anessin just de temps, provisionalment probablement tindríem puncions
per poder començar sí que esperem que ja en el proper curs poguéssim tenir l'edifici el que passa és que com que sabeu el curs comença a mitjans de setembre doncs si se'ns retracés l'execució de les obres o l'inici de les obres doncs intentaríem començar de forma alternativa en algun lloc que ens permetés doncs després ja fer el treball definitiu
I el jutjat d'instrucció número 4 de Tarragona ha acordat l'arxivament de la cadella presentada pel Nàstic contra el col·legiat Eder Mallo en considerar que no existeixen indicis de delicte en la seva actuació durant el partit de playoff de sense segona divisió davant el Màlaga. Amb tot plegat, el cas queda tancat en seu judicial, tret que el Nàstic decideixi recórrer contra aquesta resolució. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu. Més informació a porttarragona.cat
Si et dediques a la construcció i la reforma, el sol t'ha molestat molt, perquè has treballat a 40 graus i ara és hora que el sol t'ho retorni. Per això a Obramat tenim tot tipus de solucions en eficiència energètica, panells solars, inversors, bateries, així com també aerotèrmia i tot el que cal per instal·lar-la, amb els preus més baixos de la zona i amb marques de qualitat professional. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Intentar guanyar dissabte, que esperem que vingui tota la gent possible, la Marea Grana, esperem que vingui tota la gent possible i des d'aquí els anirem a tots. Com diu el segon capità del Nàstic, Mar Montalbo, l'equip envoltat de la Marea Grana buscarà Sabadell encadenar dues victòries seguides en un dels derbis catalans de la categoria.
Dissabte 25 d'octubre a dos quarts de set de la tarda viurem el partit de la jornada nou de la Lliga, el grup segon de primera federació des de l'estadi de la nova Creu Alta en el partit entre el centre d'esport Sabadell i el Nasti. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils.
Escolta, ens participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
És la una del migdia i vuit minuts. Yeah. One time. I was born by the river In a cinnamon And oh, oh, my poor mother She could hardly pay the rent It's been a long
Two times. Why?
Fins demà!
Era l'any 64 quan Sam Cooke traia aquesta cançó, després a finals dels 90, jo diria que era el 99 concretament, que Lauryn Hill la versionava. Change is gonna come, un dels èxits de Lauryn Hill, dels Fugis, que estem repassant i que la cançó ve a dir això, que s'ha de produir un canvi, que el canvi està, de fet, està per arribar, està a punt d'arribar.
I d'això va la propera entrevista que us proposem. Us parlem de canvis en la manera com percebem, acompanyem, assessorem, ajudem els joves, els adolescents. I tractem avui aquest tema, entre altres coses, per la malaurada notícia la setmana passada del suïcidi de la Sandra, aquesta noia de Sevilla, que es va suïcidar perquè, entre altres causes, que sembla que...
Ara ens ho explicaran els qui en saben del tema, el suïcid és una qüestió multifactorial, però sí que va influir moltíssim l'assetjament que patia a l'escola. Com podem ajudar els nostres adolescents pateixin assetjament o simplement en aquesta etapa, en aquest dia a dia en què pateixen molts canvis, pateixen, s'enfronten i viuen també molts canvis?
D'això ens en poden parlar Obrim Camins. És un projecte que té aquesta voluntat d'acompanyament en l'adolescència i que lideren, condueixen la Carolina Ares Crespo. Carolina, bon dia. Bon dia. Una altra vegada. Bon dia, Carolina. Bon dia. I l'Àlex Cuesta. Àlex, bon dia. Bon dia. Sou terapeutes gestals i corporals. Què vol dir? Això va per situar-nos molt ràpidament, que ja sé que la teràpia gestal té el seu, i el tema corporal a mi m'ha destrucat. A què us referiu?
Sí, bueno, dins de la psicologia hi ha com diferents branques, i la teràpia gestal entraria dins del que seria la branca humanista. Això vol dir que treballem l'acompanyament a les persones des de la relació, des del vincle, des d'entendre la persona com un conjunt, com una totalitat, que no només atenem a la qüestió més mental, que la persona pugui volcar els seus pensaments i allò que li inquieta,
sinó com un conjunt d'emocions i de cos també. I la gestal sobretot se basa en que anem a acompanyar la persona portant-la aquí i ara i a la consciència de posar llum en què li està passant i com s'està relacionant amb el món i com s'està defensant davant de les situacions que ha viscut.
teràpia gestal i aquest apunt de i corporal, a què fa referència, Àlex? Jo diria amen, eh? Déu-n'hi-do, molt bé, sí, sí. La part corporal parla més, doncs, del que hi ha la Carol, aquí i ara, el donar-te compte...
del que estàs sentint i el responsabilitzar-te d'allò que sents i què fas amb això és a dir tenim una part cognitiva una part més corporal i una part d'acció serien com aquests tres centres i la part corporal parla més de la presència de què em passa amb el que estic sentint què faig amb això
Jo crec que els adolescents tot això no ho tenen massa treballat, no? Ni els adolescents ni els adults. Ni els adults. Per això també es fa difícil acompanyar-los. Vosaltres teniu molt clar que qualsevol acompanyament que es faci amb adolescents i joves ha de ser sense prejudicis, deixant de banda l'adultisme, per entendre'ns. Exacte.
Sí, sí, sí. Nosaltres el que volem amb el nostre projecte és d'alguna manera resignificar l'adolescència i canviar la mirada. Jo crec que nosaltres el que percebem és que la nostra societat és això, és adultocèntrica, els adults són els ciutadans de ple dret.
després que de la infància, que ara hi ha una certa consciència, que ja sí que hi ha més cura de la infància, la gent gran, que també s'està reflexionant sobre quin paper li donem i com els ubiquem i els cuidem també, i després l'adolescència, que al final jo crec que
en el fons és com que volquem sobre ells tota la culpabilitat, tots els traumes, el prejudici d'allò que no volem mirar. Els adolescents, al final, l'adolescència és una etapa superrica en la que se configura el caràcter i en la que els adolescents estan buscant el seu lloc i buscant la seva essència, la seva originalitat, els seus ser únics. I amb això...
confronten, experimenten i busquen límits. Què fa l'adult? Els jutja. Els jutja i posa sobre ells, com aquestes frases, que són uns inconscients, ens repten, ens separen, ens se distancien, només pensen en ells, el tema de l'egoisme també, però és que és una part del que els toca a nivell maduratiu.
Clar, i a més és que em sembla que hormonalment és així, no pot ser d'altra manera, i ha de ser així també, però és curiós que tots hi han passat, i en canvi com que ho heu oblidat, o ara li posem aquest prejudici, i tots hi han passat.
Sí, sí, de fet, jo recordo quan era adolescent la frase de «és que aquest jovent, és que en els meus temps», el que deia la Carla, aquest jutjar per jutjar, aquest introjecte, aquesta idea preconcebida d'ostres, estem parlant amb el pilot automàtic sense entendre quina necessitat té, tenen espais?
Hi ha una certa tendència a pensar, bueno, ja canviarà. Això són 4 o 5 anys i després ja canviarà, ja s'incorporarà el meu món d'adult. Però mentrestant, qui té la responsabilitat? Els pares. I al final reconfigures, no? Si no exerceixes, si no fas res en aquesta etapa, deixes de banda tota una època que podria ser molt enriquidora, que és el que diu la Carla amb els nens, ho tenim claríssim, que els hem d'acompanyar, no? I a més encara el salt és més brutal, perquè els acompanyes de petits i arriba una certa edat que els deixes.
Els abandones. I a més ara, amb el canvi educatiu de fa uns anys amb el senyor Bert, aquest avançar l'adolescència, l'adolescència va de 12 als 25 anys. A la nostra època jo vaig fer l'AGB, soc de l'any 80, i recordo que no vaig començar a ser adolescent fins que vaig a l'institut, en 15 anys, 14 anys, jo vaig repetir 7.
I vaig anar amb 15 anys, clar, amb 15 anys no és el mateix que anar a Monza com va la meva filla, que compleix els 12 aviat. Aleshores, clar, és com ho hem avançat i a sobre ara els hi donem el telèfon, ja sou grans...
i apa. Espavila't i a vegades els pares estem superats, també. En general, sempre els pares estan superats, no pels adolescents. Això passa a totes les èpoques, suposo. Però amb la tecnologia és brutal. Teniu la sensació que ara els adolescents d'avui dia necessiten més acompanyament que els d'abans? Ho dic perquè també hi ha aquella frase de, bueno, jo això ja ho he viscut i no ha sortit tan malament. A mi no em fan tant de cas mons pares...
I no ha sortit tan malament. Però les eines que teníem nosaltres, les eines que tenen ells ara, no les teníem nosaltres.
Nosaltres per contactar amb nosaltres, que fèiem trucar al fixa, si és que en tenies, però jo de què no en tenia, i ara estàs hiperconnectat, estàs hiperinformat. Hi ha més soroll, hi ha més disrupcions. Sí, i que també haurien de pensar, no?, que això que deies de ja vindran a la meva del món adult, també haurien de revisar com estem els adults, perquè estem completament dissociats, sempre que no vinguin a la nostra.
Què ens passa amb els adolescents? Que els adolescents estan superconnectats amb el seu món emocional, i això ens remou, perquè nosaltres no ens permetem sentir el que sentim. Llavors, això ens confronta, i jo crec que l'interessant, i jo que he treballat com a docent durant 15 anys, he vist que el que necessiten realment els adolescents és connexió.
és respecte, és una mirada amable des d'allà es vinculen superràpid i t'expliquen tot el que tu no t'esperaries que t'expliquen si veuen que l'altre ha deixat davant del prejudici se'ls escolta sense jutjar exacte, quan els mires des d'allà i te connectes però moltes vegades t'has de mossegar la llengua fer l'exercici de comptar fins a 10 és difícil
I com a pares és difícil, perquè jo, bueno, tu ets pare d'adolescent, però penso que, clar, tu dius, hòstia, jo de repente tenia una nena i ara tinc una altra persona aquí que no sé qui és. I que, a més, me demana espai i me diu que li deixen pau. Clar, els pares què fan? Es retiren. I no, no t'has de retirar, t'has de quedar.
Has de dir, vale, necessites el teu espai, carinyo, jo te'l dono, però jo estic aquí. Perquè si no fas això, els has perdut, no? Bé, no ho sé, Àlex. Hi ha com un canvi de la verticalitat, la relació vertical, que és de cuidador a cuidat o d'autoritat a persona que...
que acompanya i sent acompanyat a l'horitzontalitat aquí és el treball dels pares de canviar la figura de vertical a horitzontal de tu a tu, el que deia la Carol, no?
Clar, quan no és el teu fill, ok, però quan és el teu fill, com ho fas? Com ho gestiones? Bueno, és que aquí estem tocant diverses potes i l'entrevista se'ns quedarà curta, ja ho veiem, eh? Perquè, clar, hem parlat tota l'estona de relacions, fills, pares, però després hi ha la relació entre ells, que és tot un món, també, i que, malauradament, de tant en tant, tenim notícies d'aquestes desastroses, no?
com l'assetjament escolar, aquí és on es veu més el xoc, però que passen cada dia, potser no amb desenllaços tan dramàtics, però passen cada dia en molts centres, en major o menor mesura. Com està la comunitat educativa preparada per això? Queda molt per fer, veritat? Jo crec que no està preparada. Jo crec que no està preparada per això que deies, no?,
En infantil i primària els acompanyem molt en l'emocional i en l'acadèmic, però quan arriba la secundària, de sobte, els deixem sols. De sobte, no hi ha referents, hi ha molts professors diferents que, a més, no tenen formació. No tenen formació pedagògica ni psicològica per atendre segons què. Llavors, hi ha moltíssimes vegades que l'assetjament directament no es detecta. Per què? Perquè el professional és un professional expert en la matèria, va allà, no estableix vincles i se'n va. I no veu, no observa, no?
Afortunadament, cada vegada hi ha més docents conscients que realment el que tu has de fer no és impartir una matèria, sinó establir un vincle amb la persona. Perquè això també beneficia en l'acadèmic, però sobretot perquè són persones treballant amb persones.
Jo sí que tinc esperança en un canvi, però és molt difícil perquè ja et dic que els professionals no estan amb això. I per què hi ha relacions tan nefastes? Per què hi ha assetjament entre adolescents si tots estan passant més o menys pel mateix? Jo crec que és un reflex a la societat. Afegiria el que deia la Carol, que entre el centre i la via pública hi ha un buit.
Ostres, que això ha passat fora de l'escola. Jo com a policia, que treballo com a policia a Gabà, aquí dius, de qui és responsabilitat? Qui gestiona aquesta situació? L'escola? Els pares? La policia? Perquè aquí hi ha centres que tenen protocols,
hi ha policia que gestiona, per exemple, si és la figura de l'agent tutor, que jo soc un d'ells, i aquí sí que tenim un protocol, gestionem, però no totes les policies o totes els... Sí, totes les policies tenen aquesta figura. Aleshores, com hi ha aquest buit, si és a partir de les dues i mitja o tres quarts de tres, és al carrer. Què fas? Truques a la policia?
si és un menor d'entre 12 i 14 anys què fas? no té responsabilitat penal aquest buit és el que nosaltres volem com no omplir però sí donar el nostre servei per poder ajudar ara us anava a preguntar ja per anar acabant l'entrevista com des d'Obrim Camins podem fer arribar tot aquest missatge en quins camps voleu treballar, amb quines persones i de quina manera?
Nosaltres ens voldríem centrar en tot allò que afecta l'adolescència, el que dèiem ara, des del propi adolescent, les famílies i els centres educatius. I el que nosaltres volem fer és un treball de sensibilització, de prevenció, de cuidado, d'atenció i d'acompanyament a tots els membres de la comunitat educativa, les famílies i els adolescents. Llavors, el format, doncs, a l'exitut. Sí, seria mitjançant xerrades...
fent tallers presencials, assessorament, com deia la Carol, assessorament a les famílies, als adolescents i, evidentment, als centres educatius i professors. Com bé comentava ja abans, hi ha professors que sí que tenen formació, altres que no. Seria com donar una eina on poder ajudar aquests tres agents, no?,
doncs us estranyi que a partir d'ara l'agenda, perquè de moment és un projecte que acabeu de començar, que li esteu donant forma, però que ja us ho esteu oferint per a totes aquestes entitats que us puguin necessitar, trobarem tallers, xerrades, taules rodonats en centres cívics, en espais que tinguin a veure amb els adolescents. Per cert, que la teràpia gestalt i corporal es pot aplicar a tothom, però per què heu triat aquesta franja, l'adolescència?
Doncs diria, jo també pel meu bagatge professional, perquè treballa com a docent, i m'he vist una mica limitada i lluitant, com David contra Goliath, contra el gran sistema, i penso que la meva vocació és acompanyar i poder fer-ho des d'un altre lloc.
Són els grans oblidats. Ho deia abans la Carol, no? Els menors, els adults, la gent gran i els adolescents. Són el futur.
Voleu donar un altre consell d'aquests tan xulos que heu donat? Els pares i mares que ens estan escoltant o familiars que acompanyin els adolescents. M'ha agradat això de no tenir la mirada centrada en l'adult, sinó no tenir prejudicis. Això és important? Alguna altra cosa? Jo el que sí que animaria seria a treure'ns el prejudici i el tabú d'anar a teràpia. Ah, també. Perquè a mi quan em fa mal la cama o tinc una tensió muscular vaig al físio.
Si estic mogut emocionalment o no trobo sortida, per què no busco un terapeuta? Que és el que em limita a demanar ajuda. I aquí és on nosaltres volem obrir la mà i acompanyar.
i que tot el que ens passa o el que ens genera l'altre al final té molt a veure amb alguna cosa nostra. Jo crec que també és la cosa que els nostres fills i filles i els nostres adolescents són un mirall que ens reflecteix coses nostres també. I des d'aquesta humilitat dir, bueno, què puc fer jo al respecte?
Doncs ens sentirem a parlar properament. Avui us hem presentat aquest nou projecte, Obrim Camins, un projecte que posa la mirada en l'adolescència i que pretén assessorar famílies, centres educatius i professorat i educadors per acompanyar-los en aquesta etapa de la vida. El projecte va a càrrec de la Carolina Ares Crespo, terapeuta gestal i corporal. Gràcies, Carolina. Moltes gràcies. I també l'Àlex Cuesta, que també és terapeuta gestal i corporal. Molt bé, gràcies, Àlex.
I així, a falta de cinc minutets per arribar a dos quarts de dues, tanquem el què de què d'avui, dimecres vinent a dos quarts d'una més. With his words killing me softly with his song killing me softly with his song telling my whole life with his words killing me
Fins demà!
Fins demà!
But there he was, this young boy, just a little kid, stranger to my heart, strumming my pain with his finger, singing my life with his words, two times.
Bona nit. Bona nit.
Yeah, yeah, good boy.
Bona nit.
Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit. Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràpid.