Molt bon dia, benvinguts a l'edició setmanal del Què de què.
Una horeta per passar amb vosaltres per fer-vos alguna proposta d'actualitat
des d'ara i fins a dos quarts de dues del migdia.
El Què de què, que avui ens porta bàsicament un parell d'entrevistes.
A partir de la una parlarem amb el Col·legi de Veterinaris de Tarragona,
perquè és que els veiem manifestar-se, i això no és que sigui massa habitual,
manifestar-se, concentrar-se, exigir menys burocràcia pel que fa als medicaments.
Aprofitarem aquest punt d'actualitat com un altre,
que ens han d'explicar el Col·legi de Veterinaris,
i és que convoquen per aquest cap de setmana una passejada amb gossos.
Parlarem de la salut, doncs, també dels animals de companyia.
I començarem el programa referint-nos a una activitat
que ens du a parlar de la història, de la història més recent de Tarragona.
Dins els actes de recuperació de la memòria democràtica,
aquest dijous al Refugi, que hi ha sota del Museu Bíblic,
un espai que, si no el coneixeu, és molt, molt recomanable.
Podreu assistir a la lectura dramatitzada,
la posada en escena, una lectura de textos del periodista i el cronista Lluís de Salvador.
No és la primera vegada que ho fan.
De fet, nosaltres recuperarem ara d'aquí a poqueta estona
una entrevista que vam fer de cara al juny passat,
que ja es va fer aquesta posada en escena.
Per saber com era la Tarragona que veia Lluís de Salvador,
amb moltes històries personals i algunes, doncs, de més ciutadanes, més generals,
i, a més, en un lloc emblemàtic, al Refugi del Museu Bíblic.
Ja ho sabeu, ara us explicarem el que cal saber,
però, vaja, dijous teniu una cita en aquest punt de la història.
Tot plegat, ho comencem.
Avui, dia 2 d'abril, en què simplement, a títol de titular,
molt ràpid, us explicarem que és el Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'autisme.
De fet, es llegeix un manifest davant de la porta de l'Ajuntament avui,
crec que en aquests moments es està llegint per comemorar aquest dia
i també és el Dia Internacional del Llibre Infantil.
Comencem, això sí, posant una miqueta de música en aquest punt del matí migdia,
amb LP, l'hospital.
El Dia Mundial de la Conscienciació sobre l'Ajuntament avui,
és el dia 1 d'abril.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I avui dins l'Espai Lletres fem referència a una lectura de textos, però no qualsevol tipus de textos, textos periodístics, signats per Lluís de Salvador i Andrés.
Tenim amb nosaltres la Viviana de Salvador, Viviana, bon dia.
Hola, bon dia. Què tal?
I l'Helena Virgili, responsable, directora de la Biblioteca Maroteca Municipal.
Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
La Viviana de Salvador, a part d'altres coses, és actriu, és rapsoda, ets neta del Lluís de Salvador.
Exactament, sí.
A veure, que ens proposeu una activitat que queda dins també del que seria el programa de Memòria Democràtica, veritat?
I que val molt la pena que el veieu, i en una ocasió així, amb textos que ens posen, que ens situen en l'època.
Potser hauríem de començar explicant qui era Lluís de Salvador i Andrés.
Viviana, te toca?
Me toco.
De fet, vull dir, era, primer de tot, jo sempre poso pel davant això, i és que era el meu avi i el meu mestre, això ho tinc claríssim.
A banda d'això, va ser el darrer director que va tenir el dia de Tarragona, quan ja es deia així, abans de la guerra.
Ell va començar a ser periodista de jovenet, a més de ser l'ovella negra de la família,
perquè es dedicava a una professió que aleshores no era considerada precisament una professió molt enaltida,
sinó que era com a freelance, i tot això a casa seva no feia massa gràcia.
A més, les idees que tenia ell encara en feien menys, perquè era una família molt conservadora, molt tradicional,
i l'avi era tot menys conservador i tradicional.
Aleshores, doncs, evidentment, no va caure massa bé aquesta professió que ell va escollir,
però va començar de redactor, no va anar pujant, de redactor cap, i al final va acabar com a director del diari de Tarragona.
I, degut a les seves idees, tot i que no es va afiliar mai a cap partit, les idees eren republicanes al 100%,
Els articles el debataven, no?
Sí, i tant. Els articles i les paraules, vull dir, perquè ell el que escrivia és el que pensava,
i, bueno, el va conèixer així i així era, no?
Aleshores, doncs, bueno, quan van arribar als nacionals, abans que entressin aquí a Tarragona,
va haver de fugir i va passar 15 anys a l'exili a França amb la família.
I ara heu recollit textos, no és la primera vegada que feu una activitat així?
Heu recollit textos del Lluís de Salvador per llegir-los en veu alta.
Dic, no és la primera vegada? No, que ara feu referència a altres edicions?
Sí, la primera vegada la vam fer l'any 2019, a la sala del Sant Còfag d'Hipòlit, al Pretori,
i va ser una lectura de només textos de Lluís de Salvador,
que havíem tret, doncs, dels dos llibres que hem publicat de seus,
de Tarragona sota les bombes i quan la mort venia del cel,
referent, doncs, als bombardejos que va patir la ciutat i a la vida quotidiana.
Això eren els textos periodístics, els que ell publicava en el diari?
Bé, els que llegirem són textos que formen part d'aquests llibres,
d'aquesta documentació que tenim nosaltres a la biblioteca.
Molt bé.
I, aleshores, bé, en aquell moment projectàvem també imatges dels bombardejos i així,
sobre les parets del Pretori, que la veritat és que va quedar molt maco.
Molt, sí.
I, bé, durant la pandèmia, clar, no ho vam poder fer.
De fet, l'any 2020 ho teníem programat per fer-ho ja al Museu Bíblic,
però es va haver de suspendre i ho vam reprendre l'any passat
i la veritat, bé, aquesta serà la tercera vegada.
La segona que ho fem al Museu Bíblic, que col·laboren ells també
i és un acte, penso, molt, bé, molt maco, molt emotiu.
Ara parlarem de l'acte, deixem a posar en valor el que és la matèria prima, no?
Representa això, que a la Biblioteca Maroteca Municipal
teniu el recull dels seus articles periodístics
i en vau fer, els vau recollir amb aquests dos llibres publicats per Cossetània?
No, de fet, la documentació que després van sorgir els llibres
és una documentació que ens va portar el fill de Lluís de Salvador,
el tiet de la Bibiana, que ell vivia a França.
Aquesta documentació ells se la van portar quan va marxar a l'exili,
era una crònica de la ciutat durant la guerra
i tota la memòria dels bombardejos.
No estava publicat al diari, això?
No, no.
Això no, això va ser unes memòries dels bombardejos.
Això va ser un caramelet, doncs, no?
Sí.
Que de l'exili de França vingués això,
mira, el que havia escret en Lluís de Salvador.
Per tant, és un reflex, una descripció d'una època.
Total.
I llavors això sí, ho dic perquè sapigueu que a través de Cossetània,
publicat per Cossetània, estan els dos textos publicats, eh?
Sí.
Quan la mort venia del cel,
memòria dels bombardejos sobre Tarragona
i Tarragona sota les bombes, crònica de una societat en guerra.
Sí.
Retrat a la Tarragona del 36 al 39.
Exacte.
Ara.
Aquesta documentació ells se la van portar,
pensem que, bueno,
li van posar un cotxe perquè pogués marxar cap a França,
i ell, quan va arribar a Figueres,
va decidir, veient tota la gent que anàvem caminant, no?
Per la carretera va decidir
que la seva família i ell continuaven caminant fins a la frontera
i que el cotxe tornés a buscar altra gent aquí a Tarragona.
Aleshores, els seus fills eren joves,
eren adolescents,
i m'imagino que no devien fer-los massa gràcia, no?
Poguent arribar a la frontera en cotxe,
que son pare digués, vinga, baixem i continuem el camí, no?
Llavors, aquesta documentació,
ell la va deixar a la frontera,
l'original dels bombardejos el va deixar a la frontera,
i l'altre s'ho van portar al camp de refugiats
i al lloc on van començar una nova vida a França.
Però l'entrada dels alemanys a França
li va fer por de possibles represàlies
per aquesta documentació,
la va enterrar,
una revinguda del riu va inundar els terrenys
i es va mig perdre.
És una novel·la.
Mare de Déu, però què m'estàs explicant?
I què?
Aleshores, aquesta documentació es va fer malbé,
però la van continuar guardant,
i l'any 94...
Però qui la va guardar?
Perquè això estava...
Sí, jo la veia de petita,
la documentació aquesta,
amb una capsa verda,
amb una goma agafada així,
i ho llistava tipa de veure aquests documents,
els que ets en paper de ceba,
d'aquells finets,
i a màquina.
Però vaja,
que la van rescatar de sota l'aigua,
com qui dius.
Bé, no ben bé,
però estava ben tapada amb plàstics,
i estava amb planxes de zen,
i no sé què més,
però tot i així,
clar, la humitat del riu,
d'alguna manera,
va entrar,
i es va malmetre una bona part.
La van enterrar als terrenys familiars,
diguem.
Sí.
A la marxa del riu Arona.
A la marxa del riu Arona,
però el riu Arona va pujar.
I després la van anar a buscar
per seguir-la guardant.
És una documentació,
que es podria fer una història d'això.
Sí, sí, el qual.
Nosaltres el que vam fer,
al veure que era una documentació
tan interessant i de primera mà,
vam demanar a Cositània
i ens ho van publicar.
Vam transcriure tot el que vam poder,
que no vam poder-ho transcriure tot.
I, doncs, bueno,
són aquests dos llibres,
i a partir d'aquests llibres
és en el que ens hem basat
per fer la lectura.
A banda,
tenia uns articles periodístics
interessantíssims.
Que aquests són més fàcils
de tenir, no?
Sí, sí, sí.
De consultar i localitzar.
Estan a la premsa, sí.
Val, val, val.
Déu-n'hi-do.
Preguntes que se m'acuden
en quin tipus d'informació
contenien
i quin tipus d'informació
doncs donareu, no?,
en aquestes lectures
del dia 6.
És social,
en retrat social,
en retrat social?
És un retrat d'una ciutat,
d'una ciutat bombardejada,
d'una ciutat martiritzada
per unes forces feixistes
que volen donar un exemple
a la resta de poblacions
rebels, entre cometes,
rebels des del seu punt de vista,
evidentment.
Aleshores,
és la crònica
de moments determinats,
d'episodis concrets,
d'incendis,
de la campsa,
de bombes
sobre un tren
que portava mercaderies,
que portava una sèrie
de llaunes d'alimentació.
Hi ha molta cosa
que no s'ha pogut
rescatar, segurament,
però que a mi sí,
m'ho va explicar ell,
detalls molt concrets
d'una ciutat
que estava patint
i que es va haver d'acostumar
amb una vida incerta
tots aquells dies, no?
Analitzant tots aquests fets
que ell descriu,
són sorprenents
o més o menys
ja teníeu noció
que això va passar
i hi ha altres fonts
que també ho indiquen?
Bé, ja se sabia, no?
Vull dir,
una ciutat en guerra,
tot el que pateix,
però els detalls
que ell explica,
jo una de les...
Bé,
de fet,
sempre dic
que és el fons
més petit
que tenim a la biblioteca
de donacions,
el que està en més mal estat,
però és el que
més sucli hem tret
i més...
Per mi és molt important,
no?
Vull dir,
perquè quan vam publicar
els llibres
venia gent
o ens trucava gent
dient
me'n recordo d'això
que explica
Lluís de Salvador,
no?
De que els meus pares
m'havien explicat
que si a l'Oliva
passava això,
que si...
Lo del camí...
Ai,
del convoy
aquest de carn...
Una tieta meva
me va trucar,
jo li vaig regalar el llibre,
bueno,
va haver un bombardeig
i va anar
amb uns vagons
que anaven plens
de llaunes de carn
i aleshores
la meva tieta
me va trucar
i me va dir
me n'enrecordo
i per sort
vam poder menjar
carn uns dies
perquè els crios
doncs,
bueno,
els crios i tothom
anaven...
anaven allà
a rapinyar
a rapinyar
tot el que podíem
també explica
que els bombardejos
al port
doncs,
clar,
mataven molts peixos
els peixos
soraven
i la gent
doncs,
anaven a recollir
els peixos
per poder menjar
o sigui,
són detalls
molt de la vida
quotidiana
que gent
recordava
i també
és el que ens va
ens va animar
doncs
perquè primer
vam publicar
Tarragona
sota les bombes
i el segon llibre
vam trigar
perquè vam pensar
i potser ho trobem
els originals
i tal
però el veure
que la gent
es feia gran
i la gent
que ho vam viure
dic
no ho podran gaudir
doncs
vam voler-ho publicar
per això
publicar ràpid
escolteu
perquè els originals
representa
que es van quedar
a la frontera
sí
l'original
dels bombardejos
sí
l'altre
tenim l'original
només n'hi havia un
val
però els bombardejos
ell va fer
una còpia
i la còpia
és la que tenim
a la biblioteca
i que va guardar ell
hi ha un original
porai
que no se sap on està
ni si està
ni si està
perquè clar
potser ja no
que sabeu
quan ho va escriure
això
i per què no ho va publicar
aquí
no perquè ell
va matxar a l'exili
ja no va tenir temps
però no ho va incloure
no ho va publicar
des del diari
diguéssim
quan tenia un espai
de publicació
això no entrava
jo penso
pel que ell m'explicava
que ell el que volia
és que quedés un testimoni
de tot el que havia passat
i si es publicava
ja no seria el mateix
era una cosa
que ell volia agafar
que ell volia guardar
i quan fos possible
treure-ho a la llum
perquè els seus articles
periodístics
de què anaven?
bueno
de tot
de tot
era un home renaixentista
sempre ho dic
però és igual
vull dir no només
de la situació política
sinó de tot
no, no, no
la cultura
la civilització romana
l'arqueologia
la història
la ciència
tot
és que de fet
sempre ho dic
i repeteixo
era un home del renaixement
li interessava
des de com funciona
el motor
fins quan es van trobar
a les ciutats de Pompei
ericulà no
vull dir així
ell era així
aleshores escrivia
d'allò que el motivava
d'allò que en aquell moment
doncs creia que era important
era una secció
que es deia
els dies i els fets
era l'editorial
del diari
i a vegades està signada
per ell
i a vegades no està signada
però ho escrivia ell
ara us anava a preguntar
no només en l'estil periodístic
sinó concretament
en aquests textos
que escoltarem
llegits el dia 6
quin estil literari
utilitza
quin estil d'escriptura
es nota que és un estil periodístic
o és una manera
d'escriure més com un dietari
més com per ell mateix
o ell se li nota
que ja ho volia
ho volia treure fora
tira d'aquest estil periodístic
què diríeu?
jo crec que utilitza
les eines del periodista
perquè ell ho era
des de ben jovenet
però sí que està escrit
amb una vocació
que arribi
ja no a l'intel·lecte
sinó a l'ànima
de les persones
que és molt diferent
perquè potser el periodista
a vegades arriba
a posar això
a la ment
a la intel·ligència
ell anava més enllà
jo penso que anava més
a tocar la fibra
de les persones
en cap moment
des d'un punt de vista
dramàtic
per dir-ho d'alguna manera
o dramatitzant
però sí
amb aquelles ganes
que la gent
fos capaç
de submergir-se
en aquella època
de veure
què és el que estava
passant en aquell moment
a Tarragona
i fos capaç
d'entendre-ho
o de no entendre-ho
potser era
tenir la concepció
aquella de la càpsula
del temps
d'anem a enterrar això
i quan ho desenterrin
potser hauran passat
tants anys
però que això
quedi constància
jo de fet
en el primer llibre
són unes quartilles
i en alguns casos
fins i tot
per exemple
parla del salvament
del patrimoni
sí
doncs escriu sobre allò
dues o tres pàgines
i al cap d'uns dies
suposo
torna a escriure
sobre aquell tema
perquè alguna cosa
ha passat
i posa
afegir a la pàgina tal
o sigui
que ell
la idea que tenia
ja era
d'això un dia
publicar-ho
sí
perquè de fet
va fer de cronista
de la ciutat
exacte
digueu-me més títols
perquè ara feies referència
a això
sobre el salvament
del patrimoni
i quines altres fragments
de lectura
podrem escoltar
el dia 6
bé
hi ha els incidents
de la Camsa
i després
hi ha diferents títols
aquí
el bombardeig
del 17 de juliol
del 19
perdó
de juliol
i
el curiós incident
que és
precisament aquest
del vagó
dels vagons
de la carn
i jo em penso
que després
hi ha una altra descripció
d'un altre
bombardeig
diferent
hem escollit
trossos
que representen
una mica
tots els interessos
que amb ell
li movien
per dins
a l'hora d'escriure
i després
ja al final
de tot
es llegeix
un llistat
que ell va fer
de les víctimes
això és molt interessant
amb noms
conoms
amb el possible
lègicament
i edat
si se sabia
llavors la gent
es fa un silenci
però s'ha volgut
clar
en aquell moment
això també és una fonda
de documentació brutal
no?
sí
de fet
jo penso que
bueno
quan ens van fer
aquesta donació
era l'any 94
hi havia la guerra de Bòsnia
jo recordo
veure les imatges
de la tele
la gent com marxava
amb una maleta
amb un fardell
i pensava
buf
això
és que es repeteix
no?
perquè això
és el que va passar
a finals del 38
39
i tot
i m'ho vaig poder imaginar
molt
la situació
de Lluís de Salvador
amb la seva maleta
i aquests papers
que podia haver deixat
aquí
però dius
bueno
m'emporto això
que és molt important
i el fet
que llegim els noms
és també
una manera
d'homenatjar
perquè ara
estem
per desgràcia
molt acostumats
a escoltar
30.000 morts
5.000 morts
avui hi ha hagut
75
i penses
tota aquesta gent
tenen un nom
un cognom
tenien una vida
tenien una casa
i llavors
d'entros és una miqueta
el nostre homenatge
tant a Lluís de Salvador
com a tota la gent
que van patir
la guerra
perquè
com que queda lluny
sempre se diu
doncs han hagut tants morts
i dius
bueno
tants morts
tenen noms
i cognoms
i ell
moltes vegades
en molts bombardejos
posa
si sap
fins i tot
a la guia
del cementiri
en què estan enterrats
és una crònica
molt detallada
i el parentiu
que tenen entre ells
a vegades
llegeixes
i és molt emotiu
perquè
pare
i tres fills
menganeta
tal sis mesos
foleneta de qual
quatre anys
i clar
tot això
amb bombardejos
tot això
passarà
a més
la lectura
el dia 6
a les 7
de la tarda
sota
el refugi
del museu bíblic
per tant
ens posarem
en situació
és
com una responsabilitat
no Bibiana
donar-li
aquest to
adequat
a les lectures
qui
llegireu?
doncs
llegirem
la Belén Coca
que és una companya meva
perquè de fet
dintre dels textos
que hi ha
dintre dels textos
que hi ha
jo vaig afegir
a partir de l'auda
del pretori
vaig voler afegir
amb el beneplàcit
de l'Helena
evidentment
uns textos
que retratessin
personatges
persones
afins a l'avi
i un
de fictici
perquè la gent
humanitzés
encara més
tot aquell moment
i a part dels textos
hi ha com a
afegitons
com a creacions
de personatges
tenim la meva àvia
la faig parlar
parla en castellà
perquè l'àvia
tot i que llegia català
parlava català
però ella
la seva llengua
vehicular
era el castellà
per tant
la faig parlar
en castellà
aquest personatge
l'Egell
és l'aquesta
companya de feina
la Belén Coca
després tenim
el Magí
aquest senyor
és un senyor inventat
evidentment
li vaig posar Magí
per una raó
molt òbvia
que és un home
al qual avisen
que han convergiat
casa seva
i la seva dona
i la seva filla
són morts
aleshores
tot el que li passa
per dins
en el moment que arriba
i ho veu
després el meu tiet
el meu tiet
el Lluís de Salvador Júnior
que va morir
amb 16 anys
abans que esclatés
el conflicte
però quan ja
les coses
estaven tensant
absolutament
a Tarragona
llavors va ser
un noi
extremadament sensible
va morir
en plena adolescència
i mon àvia
sempre deia
que a banda
de la malaltia
que se l'han portat
va morir de tristesa
llavors també
el vaig fer parlar
des d'on
des d'allà
allà on sigui
però tot això
són textos
aquests personatges
diuen textos
que tu has escrit
i que es relacionen
amb els textos
que vegi
de Lluís de Salvador
exacte
és una manera
són cunyes
que es fiquen
entre miss
de les lectures
per arrodonir
una miqueta el tema
llavors
el personatge
del Magí
el llegeix
el Miquel Fernández
un amic
de tota la vida
el personatge
del meu tiet Lluís
aquest any
el llegeix
el Toni Maceres
tot i que el titular
és el Dani Martínez
però aquest any no pot
i llavors el Toni Maceres
fa aquesta lectura
i a més a més
tenia el Jose Maria Pinyol
la Cristina Masdeu
que són els que llegeixen textos
el Jose Maria
d'alguna manera
és el meu avi
és la veu del meu avi
la Cristina Masdeu
que llegeix també textos
dels Bombardejos
i tenim
jo mateixa
i l'Arcadi Soler
que és el fill
i la Cristina
que és un nano
de 8 anys
que llegeix
un tros
que es diu
precisament així
la clau de la memòria
perquè és
el final
de tot l'acte
un nen
pot ser
puc ser jo
quan era petita
per què no
al qual
l'avi li explica
tot això
i que li demana
que no ho oblidi
perquè aquestes coses
s'han de saber
perquè aquestes coses
s'han de recordar
i la frase final
del nen és
no pateixis avi
jo seré la clau
de la teva memòria
i s'acaba l'acte
es llegeixen les víctimes
i ja està
és una miqueta
entre didàctic
periodístic
i humà
crec
i jo sempre ho dic
que agraïa l'Helena
i el seu interès
perquè
va ser ella
la que va
fer ressuscitar
la figura de l'avi
aquí a Tarragona
va ser ella
el que es va entastar
això ho hem de treure endavant
això ho hem de publicar
això la gent ho ha de saber
i sempre ha estat
al darrer
d'aquesta reivindicació
i bueno
ell ja ho sap
però li torno a dir públicament
que gràcies
si et cau un caramelet
així a les mans
si et fan una donació així
és que m'imagino
és que clar
de fet a veure
jo recordo
que el moment
quan me van portar
aquella caixa
era com una caixa
una miqueta més granca
de sabates
i mentre m'explicaven
allò que la vaig obrir
vaig pensar
mare meva
perquè
bé de fet
no sé
hi ha alguna fotografia
de com estava
això és una fotografia
dels papers
t'ho juro que ha vist així
però sense olleres
semblava una pedra
una roca
és que està
sempre un grafiti romà
hi ha una part
de la documentació
que està en molt mal estat
i realment
va ser allò
de dir
uf
i això
però clar
vas anant mirant
i penses
però això és
això ho hem de treure
a la llum
perquè
bueno
està tot desxifrat
no us podeu imaginar
hi ha una part
que no s'ha pogut
o sigui
el que no està desxifrat
ja no preveieu desxifrar
tot el que s'ha pogut
treure d'aquí
ja està extret
molt bé
i això ja ho tenim
allò
en reserva
només ho ensenyem
per una miqueta
mostrar
la història
de
tota aquesta documentació
i com
a partir
d'una documentació
que està en aquest estat
es pot crear
tot això
fins i tot
es va fer
un documental
sobre els bombardejos
que vam aprofitar
per entrevistar
gent que l'havien viscut
i es basava
de fet el títol
és aquest
quan la mort venia del cel
apassionant
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
i explicar-nos-ho vosaltres
Viviana de Salvador
Helena Virgili
moltes gràcies
moltes gràcies
bon dia
és la una
els parla Laura Casas
l'hospital
Joan 23
estrenarà el maig
noves instal·lacions
d'obstetricia
es duplica
l'espai
respecte a l'àrea actual
incorpora
una sala
de parts naturals
en banyera
i disposarà
d'un quiròfan propi
el centre tarragoní
atén de mitjana
quatre parts diaris
la consellera de salut
Olga Paner
ha visitat
les noves instal·lacions
aquest dimecres
diu que afegiran
seguretat
a l'atenció
a les pacients
i a la vegada
l'humanitzaran
que no és una malaltia
que és un procés
natural
i que
donem l'opció
a les pacients
que puguin
gestionar-lo
de la manera
que elles creguin
més convenient
d'acord
a que elles
estiguin convençut
d'acord
a que puguin
canviar d'opinió
per cert
que el futur
centre d'urgències
d'atenció primària
de Tarragona
segueix sense ubicació
però la Generalitat
admet
que és una necessitat
d'entrada
es descarta
ampliar
el cap la granja
i el nou equipament
s'aixecaria
en un edifici
de nova construcció
en un solar
que es decidirà
conjuntament
de la mà
de l'Ajuntament
de Tarragona
n'ha parlat
també
la directora
dels serveis territorials
de salut
de Tarragona
Marta Milà
diu que
primer s'ha de treballar
el pla funcional
i que aquest
coap
podria ser
una realitat
de Tarragona
en 3 o 4 anys
primer hem de fer
el pla funcional
hem de fer
l'estudi tècnic
hem de saber
en quin lloc
el coap
dona la millor
resposta
a la ciutadania
que és el que
necessitem
i juntament
amb tot el reste
de circuit
d'urgències
hospitalàries
etcètera
i a partir d'aquí
decidir
quin és el terreny
és un tema
que també
han tractat
la consellera
Paner
i l'alcalde
de Tarragona
Rubén
Vinyuales
durant una reunió
que han mantingut
aquest dimecres
a alcaldia
l'atur
torna a baixar
el març
a Tarragona
i ho fa seguint
la tendència
iniciada
el mes anterior
així s'ha reduït
un 0,84%
o el que és el mateix
en 333 persones
el descens
més significatiu
es dona als serveis
i això
que la setmana santa
no té impacte
en les xifres
en arribar més tard
ara
al mes d'abril
la secretaria general
de comissions
a Tarragona
Mercè Puig
ha dit a Tarragona
ràdio
que els preocupa
que tot i les bones
xifres
la demarcació
continuï
tenint un atur
tan elevat
i especialment
el de llarga durada
que afecta
els majors
de 45 anys
pensa que una
de les solucions
per atacar-lo
passa per la
reindustrialització
del territori
tenim un atur
de llarga durada
que
no conseguim
donar-li sortida
sabem que
la franja d'edat
la gent
de més de 45 anys
aquesta atur
de llarga durada
li hem de donar
una sortida
amb aquesta gent
realment
està costat molt
a nivell
de Catalunya
però sí que és veritat
que el nostre territori
que tenim
a les comarques
amb més atur
de tota Catalunya
és una cosa
que s'ha de treballar més
i la forma
de treballar més
és tot
amb el tema
de la reindustrialització
que sempre parlem
molt
per sectors
a la construcció
s'han destruït
11 llocs
de feina
si es compara
amb el més anterior
l'agricultura
no experimenta canvis
i els números verds
es concentren
a la indústria
i als serveis
i Tarragona
que demana
més suport
específic
una participació
activa
i finançament
just
ho fan motiu
del dia mundial
de conscienciació
sobre l'autisme
l'ajuntament
i diverses
entitats
de la ciutat
s'han sumat
a la jornada
amb una sèrie
d'actes
per sensibilitzar
i donar
visibilitat
a la població
i encara afegim
que l'aeroport
de Reus
ofereix
des d'aquest
mes d'abril
un distintiu
per persones
amb discapacitats
invisibles
d'aquesta manera
s'uneix
a altres aeroports
de la xarxa d'Aena
que ja compten
amb ell
el distintiu
que es pot sol·licitar
a través de la web d'Aena
permet al personal
de l'aeroport
identificar
el portant
amb l'objectiu
de facilitar
i millorar
la seva experiència
al pas
dels controls
de seguretat
així com per la resta
de les instal·lacions
més notícies
les trobaran
a Tarragona
ràdio
a Tarragona
ràdio
Atenció

el 24 d'abril. Troba més
informació a www.isic.org
El Circo del Miedo llega
por primera vez a Tarragona.
Forma parte del espectáculo y sé
testigo de increíbles y peligrosos
actos de terror masivo.
Del 14 de abril al 11 de mayo
instalado en el centro comercial
Las Gavarras, Tarragona.
¿Te atreves?
Ha, ha, ha.
Obrim la segona part
del què de què, aquest espai
durant aquesta temporada arriba de manera
setmanal als dimecres de 12 a 30
a 1 a 30. Això vol dir que
ens queda encara un contingut per tractar
i per tractar-lo en profunditat. Ara parlarem
amb el Col·legi de Veterinaris de Tarragona
perquè ens expliquin quines són
les reivindicacions que fan i que posaven
al carrer fa cosa d'un
parell de setmanes.
Es concentraven per exigir menys burocràcia
pel que fa als medicaments
i demanaven també que se'ls reconegués
als veterinaris com a professió sanitària.
Sabrem exactament en què consisteixen
les seves reclamacions i també
ens farem ressò d'una activitat molt popular
que tindrà lloc aquest cap de setmana,
diumenge a les 10 del matí,
una passejada amb gossos.
Forma part, aquesta ja tradicional passejada
amb gossos, del programa d'abril
més de la salut, aquest programa
que omple a Tarragona
d'activitats saludables.
En parlarem amb la presidenta
del Col·legi de Veterinaris a Tarragona.
Ara la saludarem.
Abans, però, fem una breu pausa musical
a veure si us agrada aquest tema
que hem triat dels Estroux.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ographeri!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La segona cosa és que nosaltres, per exemple, a la clínica de petits animals,
que tenim aquesta famosa reivindicació superantiga
en el col·lectiu veterinari de l'IVA del 21%,
els animals de companyia es consideren un article de luxe,
i si fos un tema sanitari, aquest IVA hauria de ser reduït,
perquè la sanitat que hi va ha reduït.
Val, val, val.
Bé, doncs sí que té la seva implicació.
Què ve a dir aquest reial decret, que és el que us ha posat en peu de guerra?
Bé, bé, vaig a dir moltíssimes coses.
Bàsicament, l'ús del reial decret és l'ús dels medicaments a la clínica veterinària.
És el que té aquest reial decret.
Què passa amb aquest reial decret?
Ja és un reial decret del 2023,
que ja s'ha posat en marxa, ja porta dos anys en funcionament,
amb els animals de producció,
i realment els pobres veterinaris de producció,
suposo que no sé tants,
no havien, diguem, havien patit la llei,
però encara no havien sortit al carrer,
i ara ha sigut a partir del 2 de gener d'aquest any, del 2025,
que els veterinaris de clínica de petits animals estem obligats
a comunicar l'ús d'antibiótics al DAT,
a la Generalitat, a l'Agricultura, Ramaderia i Pesca.
Aquesta comunicació, que és el que comentàveu abans,
que representa una burocràcia absolutament, diguem,
no és que sigui inviable, evidentment que tot es activen,
tot es pot fer, però augmenta moltíssim el temps de consulta,
i evidentment això, que la gent diu,
però serà més car els medicaments?
No serà més car els medicaments.
El problema és que el temps de visita augmentarà,
i això repercutirà en el preu de la visita,
possiblement, en molts llocs.
Per tant, aquesta burocràcia que només fem a Espanya,
i a més a més volem remarcar que només ens la demanen aquí,
a la resta de països de l'Unió Europea,
això no és així, doncs estem demanant que, exacte,
que ens equiparem a la resta d'Europa,
que hi ha altres sistemes de control de l'ús dels antimicrobians,
que hi estem d'acord que això sigui així.
Hem de ser capaços de gastar menys antibiòtics, en general,
tant persones com animals,
però que fem fer-ho d'una altra manera,
amb el sistema europeu, és el que estem demanant.
Quina manera proposeu?
Perquè amb els animals de producció,
els animals de granja, està com a bastant clar, no?,
que hi ha d'haver un control del...
Evidentment, evidentment.
Com ho podríem fer o com ho fan en altres llocs?
Què proposeu?
Bé, de fet, en animals de producció,
ja que s'està fent ja aquesta comunicació fa dos anys,
el tema és, evidentment,
és més, diguem-ne, més de consum.
Per tant, hi ha d'haver un control superior
que amb animals de companyia,
que al cap i a la fi viuen amb nosaltres, d'acord?
I no se'ls mengem.
No som felis que mengem coses i gats, no?
Llavors, el tema és que nosaltres,
el que proposem és que ja existeix un sistema de control europeu
que es diu SUAVET,
que és un sistema de control de distribució.
O sigui, evidentment, nosaltres aquests medicaments
no els comprem al mercat negra,
els comprem amb distribuïdors oficials
que ja tenen el registre d'on van aquests medicaments.
Llavors, és una manera oficial i clara
de saber el consum que fem cadascú de nosaltres,
les nostres clíniques,
siguin petites o siguin grans,
el consum que fem de medicaments.
En aquest cas, el que es obliga
és a una burocràcia molt feixuga.
Entenc que és omplir formularis i...
Bé, sí, és omplir documentació
i comunicar cada ús d'antibiótica
que fem servir cada vegada que tractem un animal.
Hi ha un formulari estàndard
o cadascú s'ha de buscar la vida?
Bé, aquest és el tema.
O sigui, evidentment, l'administració
ens dota d'una mena de plataforma
per posar-li un nom que sigui...
que es pugui dir per antena, d'acord?
És una cosa supercutre.
No et pots arribar a imaginar com de cutre.
I llavors el sistema és inviable totalment,
dona molts errors.
Bé, és per agafar i llançar-se d'un cintepís.
El tema que passa, gràcies a Déu,
el tenim, la majoria de centres,
tenim els nostres centres gestors informàtics
de programes de veterinària
que s'han adaptat a la llei
i que fan la comunicació
des dels nostres propis gestors informàtics
sense haver d'entrar a aquesta plataforma.
Però sí que és cert que el que representa
és un temps que nosaltres abans no fèiem,
que els havíem de servir en passaponsulta
o fer altres tasques
que no era estar segons d'un ordinador
baixant una informació
que ja dic que és tan fàcil d'obtenir
com agafar un distribuïdor
i dir-li, escolta,
quant de medicament vens amb aquest centre?
Una mica és el que estem demanant.
També una altra cosa
és després què es fa amb aquestes dades?
Perquè no és que et demanin,
no és que hagis de demanar permís
per prescriure el medicament,
sinó que tu simplement notifiques.
Per tant, què en fa després
l'administració d'aquestes dades?
Què és per estatística?
Bueno, entenc que aquestes dades
estan...
Bueno, hi ha tota una mena de...
O sigui, té una raó tot això.
Aquestes dades les demanarà Europa.
En 2030 tots els països
han de comunicar
a la Unió Europea
l'ús de detectaments antibiòtics
que fan servir.
Però no només amb animals,
si no estem parlant només
d'animals de companyia,
d'animals de producció,
també estem parlant d'una humana.
Sí, hi ha com una voluntat
a nivell europeu
de reduir, no?
De que s'arribi a reduir-lo.
Bueno, de fet,
el 2050 tots hem llegit
en algun lloc
o en sentit
que serà la causa de mort
primera,
més que el càncer,
més que els problemes cardíacs,
o sigui,
serà la resistència antimicrobiana.
és l'ús i l'abús
que hi ha hagut dels antibiòtics
fins ara
ha fet que tot aquest tema
estigui preocupant
en general
a la salut mundial.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Arran de la vostra concentració
davant la subdelegació
del govern,
no sé com estan les coses.
Suposo que no sou
l'única ciutat
on es va concentrar,
on es va reindicar
el col·lectiu.
Deveu haver enviat
alguna carta,
alguna creixió.
Això ha sigut una...
Des del Consell
de Col·legios Veterinarios,
a Madrid,
s'ha fet un manifest conjunt
que cada província d'Espanya
ha fet aquesta concentració
davant de la seva subdelegació
i ha fet entrega
d'aquest document
al subdelegat
perquè la traslladi
al Ministeri.
D'acord?
Mentrestant,
s'estan fent,
evidentment,
contactes directes
amb l'administració,
amb el Ministeri,
amb el govern.
Avui mateix,
d'aquí,
mira,
d'aquí,
d'aquí,
no,
d'aquí 10 minuts,
hi ha una reunió
amb una comissió
del Congrés.
Vull dir que estem,
ara mateix estem,
ja dic,
estem...
És que en pleu de guerra
realment estem ocupant
i preocupant
que tot aquest tema
es recondueixi
i que puguem treballar
d'una manera,
diguem-ne,
que ja dic que no,
en cap moment,
volem dir que no s'hagi
de fer un control adequat
sobre l'ús dels antibiòtics.
El que estem demanant
és que aquest control
sigui en criteri,
perquè estem una mica
desabastits
els veterinaris
de producte.
Ens demanen coses,
coses increïbles,
que si t'expliques
la gent de veritat
que...
No,
quan expliques
algun client
que et pregunta,
però com pot ser?
Potser perquè hi ha
molt de desconeixement
de la realitat
de la clínica
de petits animals.
Què vols dir
que us demanen
coses increïbles
en aquest formulari
que heu d'omplir,
en aquest tipus de...
No, no, no,
ens demanen coses
a la llei,
com per exemple,
hem de fer servir
els medicaments
segons el prospecte,
o no,
que nosaltres diem
la fitxa tècnica,
no?
Què passa?
Molts d'aquests prospectes
estan,
la fitxa tècnica
estan provats,
per exemple,
tinc un exemple clar
perquè això
és molt evident.
Estan provats per gos
i aquest medicament
és per gos,
d'acord?
Després hi ha estudis
posteriors
que fa segles
de productes
que fem servir
de veterinària
que saps
que aquell mateix producte
que existeix
en presentació gos
el fa servir
amb un gat
o el fa servir
amb un conill
i va perfectament bé.
Però com que no té registre
per gat
o per conill,
en principi
no el podem fer servir.
Hem d'anar a buscar
un altre tipus.
O sigui,
perquè vegin una mica
la magnitud,
no?
És que pel que expliques
també s'ha de posar
al dia també
la indústria farmacèutica
en aquest cas,
no?
Efectivament,
que és el que estem demanant
per una altra banda també.
O sigui,
una mica que s'adaptin
perquè no tenim
productes
a la nostra base.
Hem de servir
molts productes d'humana,
moltíssims.
I realment
estem fent servir
perquè no tenim
en veterinària,
però és igual,
fins ara
els hem estat fent servir
i no hi ha hagut
problemes
d'alguna manera.
Però ara,
amb aquest real decret,
doncs això,
és una recepta excepcional,
evidentment podem fer-ho
perquè hem de poder
tractar els nostres animals,
però estem donant
caràcter excepcional
a coses que són normals,
de alguna manera,
i que són del nostre dia a dia.
També és una mica estrany
que la indústria farmacèutica
no s'hagi posat les piles
perquè,
ostres,
el tema dels animals
és una indústria
que mou diners.
Sí,
però té una explicació.
Sí,
mou,
però a nivell,
o sigui,
als laboratoris
no els hi surt
a compte,
segons que...
No,
perquè les quantitats
de molts productes
són ínfimes.
Hi ha patologies
i...
Clar,
és que la clínica
s'ha de conèixer de dintre,
o sigui,
si estic receptant
un producte hormonal
per algun tipus de patologia,
doncs potser tinc
un de cada mil animals
que ho tenen.
Jo potser gasto
a l'any aquí
doncs sis capsetes,
doncs aquestes sis capsetes,
si necessites
amb una altra presentació,
el laboratoris
les fabricarà per tu.
O sigui,
hi ha productes
que realment,
sí,
els generis
són els més normals,
evidentment,
que sí.
De fet,
l'indústria farmacèutica
ja ho ha fet,
ha anat adaptant,
capsetes de 10,
capsetes de 40,
capsetes de 100.
Això sí,
això sí que ho tenim.
Però, clar,
hi ha moltes patologies
a la nostra clínica diària
i llavors,
tot això no està contemplat
en aquest real decret
com ho contemplen
com a excepcional,
que sí que és cert
que més que excepcional
és poc freqüent,
però no és una cosa
excepcional
a la nostra realitat.
Fem servir productes
que no es poden arribar
a imaginar,
d'humana,
que fem servir
per patologies
que no tenen res a veure
amb veterinària.
Vull dir que realment
sí que tenim problemes
perquè tècnicament
que ens ha tingut en compte
el nostre criteri.
Val,
que aquesta també és una altra,
no?
És abans de fer un real decret
seiem tots i en parlem,
que nosaltres ho veiem
cada dia, això.
Això no s'ha de sentit,
oi?
Això no s'ha de sentit comú,
que és el que no em fes.
Sí, sí.
Ai, xiqueta,
Verónica,
va,
tanquem aquest tema,
bueno,
no el tanquem,
aviat ens explicareu
com va evolucionant
i expliqueu-nos
què hem de fer diumenge,
aquesta caminada
amb gossos.
Diumenge,
que esperem que faci
un dia maco,
al Parc Saavedra,
com sempre,
a dos quarts d'onze
del dematí,
farem una passejada,
hem canviat el recorregut
aquest any,
farem una passejada
per Tarragona
i després tornarem
a Saavedra
i hi haurà una gincana,
com fem cada any,
i que la gent s'ho passa
super, super bé.
Us animem a tots
els que sentiu la ràdio
que vingueu,
perquè realment
és com, bueno,
és com passejar
amb família
i després
aquesta gincana
que no han de ser
no han de ser gossos
allò,
insinistrats,
és simpàtica,
és divertida
i ens ho passem tots molt bé,
sempre hi ha una mica
de pica-pica
i hi ha algun detall
pels participants,
vull dir que
jo animo a tothom
si fa un dia maco
per passejar
que vinguin
a les 10 o 30.
Diu com cada any
i de fet sí,
perquè porteu ja
és la desena edició
en guany, eh?
La desena edició,
sí, sí, sí, sí,
molt xulo.
T'ho dic com cada any,
perquè per mi ja fa molts anys
que fas, sí, sí.
Convocats, doncs,
tots a les 10 del matí
al Parc Saavedra
amb la sortida aquest
a quarts d'onze
i després tornada allà
vol venir,
doncs benvingut serà,
no, també?
Ah, efectivament,
tant pot.
Molt bé.
Verònica,
ara una benya,
moltíssimes gràcies
per estar amb nosaltres
i per aportar-nos també
la realitat dels veterinaris,
que sempre és veritat,
no us coneixem gaire
i avui us hem vist
de ben a prop
i vam entrar-tins de la clínica.
Moltes gràcies, Verònica.
Moltes gràcies a tu.
Bon dia.
Bon dia.