Bona nit.
Quiero decir que me gustas todo el rato, aunque te juegues mi destino a los dados. Quiero decir que me gustas todo el rato, aunque te gastes todo en drogas y zapatos. Quiero, quiero pedir que no tires a la gente chiestos con geranios. Yo te prefiero así, robando sobres de jabón en cualquier hotel barato.
Y yo me quiero casar, mi familia no lo aprueba, mis amigos te detestan. Tercera guerra mundial, nuestra boda por la iglesia, Apocalipsis.
Restaurant Tarraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tarraco. A l'hotel Tarraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
La força del paisatge. Arrenca el nou cicle de muntanya de la Diputació de Tarragona. Fins al 26 de març, conferències, pel·lícules i exposicions sobre alpinisme i escalada a l'Auditori de la Diputació i a diversos municipis de la demarcació. Consulta tota la programació a www.dipta.cat. Cicle muntanya. La Diputació suma.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Celebra els 50 anys del Museu d'Art Modern de la Diputació de Tarragona. Visita l'exposició Adquisicions i més, amb pintures, escultures, tapissos i còmics que s'han incorporat recentment al museu. Una selecció d'obres que ens mostra la creativitat i el talent dels artistes del nostre territori. Oberta fins al 31 de maig, l'entrada és gratuïta.
El punt de l'afició és que ho tornarem a intentar, que per la nostra part no serà, que per molt que no ens estiguin sortint les coses, que volem dignificar l'escut. El Nàstic ens atarà aquest divendres una nova etapa a la banqueta amb Pablo Alfaro, però com diu un dels capitans de la plantilla, Jaume Jardí, han de dignificar l'escut i intentaran sortir de baix.
Divendres 13 de matja, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 28, el grup segon de Primera Federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i el Centre d'Esports Sabadell. I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio.
23ª temporada del Sempre Nàstic. Viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centres Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Les 12 del migdia i 34 minuts.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Genial, la col·laboració, com no pot ser d'altra manera, entre Marc Ronson i Bruno Mars, i és que és el que passa quan s'ajunta amb dos genis de la música. De fet, hem repescat aquest tema, aquesta cançó, que ja té uns quants anys, i ara us diré ben bé quants, perquè ens hi ha fet pensar la brillant actuació que va fer Marc Ronson en la darrera edició dels Brit Awards.
en què va fer una mica d'exposició d'aquells artistes que ell havia produït, i en aquest sentit va veure Dua Lipa dalt de l'escenari, també una mena d'homenatge a potser la seva estrella més brillant que va ser Amy Winehouse. Això, repescant la gala dels Blue Awards, que ens dona molt de què parlar, doncs hem fet cap a Marc Ronson, i avui anirem escoltant...
No cançons d'ell, però sí que hem volgut començar amb ell, perquè la nostra selecció musical té molt a veure amb l'entrevista que us oferirem d'aquí a uns minutets, amb l'obra que veurem aquest cap de setmana, la Salatrono, que ens parla sobre la tirania de la felicitat d'Opel·lant. Però això és només un dels continguts que tindrem al llarg d'aquest programa. Benvinguts al Que de Que. There's something pretty curious about this broadcast.
Què de què? Núria Cartanyà. Doncs ens diu a internet la Viquipèdia que ho sap tot que aquest tema de Marc Ronson i Bruno Mars és del 2015. Tant ha plogut, Lluís? Tant de temps fa ja? Déu-n'hi-do. 2015, vols dir? No ho sé, ja contrastarem la informació. Vinga, va, que el que sí que tenim clar són els continguts del programa d'aquest cada que setmanal, des d'ara i fins a dos quarts de dues...
Un programa que ens durà a parlar sobre el Dia Internacional de les Altes Capacitats Intel·lectuals, que serà dissabte, i nosaltres ho aprofitarem per recordar aquest col·lectiu que estan actius i també tenen la seva representació a la ciutat. Per altra banda, com dèiem, passarem per la sala Trono per recomanar-vos aquest cap de setmana
una obra que ens arriba des d'una de les sales independents, però ja més que establertes a Tarragona, la Sala Fènix. Es diu Dopalan, o La tirania de la felicitat. Serà l'espai l'imperdible que intentarem donar-li sortida abans de la una.
Començarem amb una novetat literària. Ja sabeu, s'acosta Sant Jordi i nosaltres tenim ja tota la taula, tot el descriptori d'aquí de la redacció, amb llibres que s'amonteguen un damunt dels altres. Aquest l'hem pogut almenys començar a llegir i ens ha deixat molt bon regostet. Es diu Companys d'Habitació i el signe la Blanca Busquets. Així arrenquem programa.
Ai Blanca, que m'he inventat el títol. Bon dia. L'he posat a memòria. És maco el títol. M'agrada. Però ara ja no es pot canviar. El que costa triar títols. Habitacions compartides, habitacions compartides. Que no és el mateix, perquè de fet no són companys d'habitació. Almenys fins on jo he llegit, no. No, no, no. I no crec que ho siguin, no? No. De passadís, deixem-ho a passadís. De passadís, sí.
Que bo. És que l'he posat com de memòria. Saps si m'he quedat tan ampla? No, no. Habitacions compartides de Blanca Busquets. Publicat per Proa i, de fet, estàs aquí perquè els signes d'aquesta tarda fas presentació, no? Sí, faig presentació a la llibreria Atzarà a les 7 del vespre amb la Colla Valls. Molt bé.
i estic encantada de venir a Tarragona, com sempre, de la llibreria, com sempre, perquè la Gertri i tot l'equip són fantàstics, i la coia, què n'hem de dir, és extraordinària per d'una gran escriptora. La coia ens ha dit. Una gran escriptora.
Ojo amb la Blanca. Home, que ve a Tarragona, heu de parlar amb ella. Dic, sí, sí. I he començat a llegir el llibre, no em dóna la vida per acabar-lo, em sap greu. És que només tenim una vida. Només sí, i poques hores. Però val a dir que es llegeix rapidíssim, és com molt fluid i sempre vols passar de capítol per veure què li passa a, bàsicament, els dos personatges que van alternant les històries, entre un i l'altre, i té aquell punt de ja ha acabat amb una història i ara comença, torna a arrencar l'altre, torna a continuar l'altre. I clar, és un enganxe total.
Explica una miqueta de què va, digues tu. Home, són dues personatges perquè són en dues habitacions i les dues habitacions són habitacions d'hospital. No d'hotel ni tan sols, en fi, de res. Són d'hospital, una és la 271 i l'altra és la 269. Amb una hi ha una dona que s'acaba de jubilar i és la planta de traumatologia, de manera que parlem d'ossos trencats.
Fa mal, eh? Tal com ho expliques? Fa mal, fa mal. La gent ho fa mal. Sí, sí, sobretot el noi. Ah, sí. Sí, sí. La senyora s'ha tancat el maluc, com correspon a la seva d'amorament. Com correspon, és el que li toca.
I el noi, que no és tan noi, però és noi, molt més jove que ella, va caure pescant una pilota del seu fill, va caure d'altabaix d'una teulada, perquè es va agafar la barbacana, perquè si no cau i es peta tot ell. En aquest cas només s'ha petat les cames, que dic no més, vol dir que... Fa mal el poble. Sí, sí, sí. Escolta, i no sé si és pels medicaments que prenen o per l'estat hospitalari, que ja ho porten, sí, pel mal que els hi fa, que comencen a recordar coses del seu passat.
I aquí està la gràcia. Anem coneixent els personatges a través de fets traumàtics. Sí, sí, sí. Bé, de medicament, sobretot el noi, perquè té uns dolors molt bèsties i quan tens uns dolors tan bèsties d'ossos et dona morfina. Llavors, quan tens morfina, vius en un món una mica alterat. Els primers dies són un món una mica alterat. Cal dir que el llibre
Recorre tota una setmana, va dimarts a dimarts, i llavors veiem el que passa cada dia a totes dues habitacions, fins que, com et dic, es fan companys de passadís. El que passa és que el fet d'aturar-se en sec i tenir això, cames trencades, o el maluc, o el que sigui, fa que ens posem, com sempre passa, si ens aturem en sec a la vida, perquè no ens aturem mai, sempre anem corrent,
doncs passa que comencem a prendre consciència del que portem a la nostra motxilla, del que va passar ahir, abans d'ahir i fa molts anys. I llavors això és una mica la raó de ser d'aquesta novel·la, d'aquests dos personatges que al final resultarà que tenen molt més en comú del que es pensen. Com a mínim fins on jo he llegit? De moment no, clar. De moment tenen un llibre en comú.
Ah, un llibre, sí. Tenen un llibre en comú, exacte. El recomanen molt. Sí. És una qüestió personal. És la Irene Nemirovski, és la suït francesa. Jo ho vaig fer el mateix a la nevada del Cucut amb solitud de Víctor Català, amb la intenció purament...
de tenir un llibre en el cas de la nevada del Cocut era perquè va ser l'única dona que va parlar de la tragèdia femenina al camp al segle XIX en aquest cas és perquè necessitava un llibre material i vaig pensar treu un llibre bo, boníssim i de passada fas promoció diguéssim, dit entre nosaltres perquè m'ha donat la gana, he tret la Irene Mirowski però que t'agrada?
Molt, és que he dit, per això mateix, per fer promoció, perquè quan coprin el meu llibre, acabin de llegir-lo, se'n vagin a la llibreria i coprin la Nimirovski. I no és l'únic llibre, o sigui, és un llibre que apareix amb títol i autora, però no és l'únic llibre. Els llibres, de moment, ja et dic sempre de moment perquè no l'he acabat, però són molt presents, i de fet un hospital ja s'hi presta, però és que llegeix la xica que fa entrepans a la cafeteria, llegeixen les visites que van a l'hospital, no? Els llibres...
Els llibres són la salvació. De fet, hi ha una frase que surt més d'una vegada que diu llegir et salvarà la vida i realment salva la vida no només dels dos personatges que parlen amb monòlegs, aquests protagonistes, sinó d'altres personatges que no són aquí a l'hospital però que tenen molta importància de novel·la.
Jo encara no he arribat a saber, però no vull que m'ho desvel·lis, només que em diguis sí o no, si són importants, o sigui, ells dos són importants, ni que no comparteixen habitacions, però són importants les persones amb qui sí que comparteixen habitació? Ah, o donen la rèplica. Són secundaris. Són secundaris, però n'hi ha algun que... No m'expliques que sí que és important, però per una trama paral·lela.
Ja està, no vull saber més. És que arribes a... Jo arribo a fer-me la idea, t'hi fiques tant que són, fins i tot s'entrellacen. Deixa d'estar. No, no, ja hi ha prou entrellaçament, no et preocupis. Sí? Sí, sí. Acabaràs dient...
Anem descobrint els personatges, no ho sabem tot de la seva vida, i són persones que ja són adultes, no? Ella ja està jubilada, acaba de jubilar-se, ell té 40 i escaig, però els coneixem ja d'entrada per un fet traumàtic, el fet que recorden quan estan en aquesta situació també traumàtica per ells i d'aturada, no? Un fet que els ha marcat la vida en negatiu. I tu has triat dos fets molt concrets, que no sé tampoc si hem de desvalar massa, però per què has triat aquests fets? Els de la seva vida, vols dir? Sí.
Podien ser altres, els hi haguessin pogut passar altres coses, però t'has centrat en dos punts molt concrets. En primer lloc, i perquè m'és útil per escriure, i perquè també crec que és la base de la novel·la, en els remordiments de consciència, en el sentiment de culpa que tenen un i altre, sobretot un més que l'altre.
per coses que han passat o per com s'han comportat i que en el seu moment no ho van entendre i ara ho entenen. Tot i que des de la distància pots arribar a entendre almenys l'actitud de la dona quan parla de quan era petita.
Pots arribar a entendre, perquè és una època que, quan ets adolescent, que has de formar part de la tribu, i si, com deia en guerra, que se mueven o salen la foto, doncs si tu surts d'això...
encara que sigui per defensar qui sigui, també passaràs tu a l'altra banda, al cantó negre, i llavors això es pot arribar a entendre, això d'una banda, i de l'altra, el del noi ja és més complicat, és molt més complicat. Són històries així tan traumàtiques, tan fosques, que fan que després, perquè això passa quan ells recorden, però són tan...
No sé si impactants no, però sí que la veritat les expliques d'una manera que també et fan patir. Que després, quan tornem a l'hospital, acabar el fisioterapeuta, acabar la doctora... És el de menys. No pateixes tant perquè ja has patit amb els seus records. Potser pateixen més recordant que no pas estant allà. Exacte. Sí, sí, sí. No, estant allà no és problema. Bé, sí, clar, físicament, sí. Hi ha tots aquells detalls dels hospitals que ve la infermera a les 6 del matí...
posa el termòmetre i dius, però què passa? Ara que havia aconseguit dormir, vostè em posa el termòmetre. I llavors també hi ha, quan l'endemà d'haver-te operat i d'estar trencat per tot arreu, et diuen, ara has de seure a la cadira. I tu dius, perdó, no s'equivoca de malalt? Doncs no. Hi ha coses d'aquestes i detalls d'aquests, i relació amb els metges, i la relació amb la senyora que porta el dinar, i tot això. Sí, sí.
Però realment el que aquestes dues persones es preocupa, i crec que surten mínimament arreglades, entre cometes, de l'hospital al cap de set dies, gràcies a converses de passadís, i llegirem fins aquí, doncs és una altra cosa, és el seu passat.
Doncs jo crec que és un llibre més recomanable per llegir a l'hospital. Si heu d'acompanyar algun malalt, no sé si és tan malalt, el recomanaríem, però si heu d'acompanyar algun malalt per passar aquelles hores d'hospital... Passa volant, eh? Ets molt àgil. Home, ho intento. Va, llegeix un trosset, ara ho veureu, perquè hem parlat del contingut. Anem a veure la forma, com escriu la Blanca Busquets. Ho intento perquè espero que es llegeixi ràpid, que és el més important a la lectura.
Això ho diu la senyora. Encara tinc la bufetada de la mamà clavada a la galta dreta. Va ser el primer que va fer abans fins i tot de dir-me que era una perduda. I abans d'aquell discurs sobre l'educació que havia rebut i que ells havien fet tot el possible perquè jo no acabés com havia acabat. Però em va fer molt més mal el silenci del papà. No va dir res. Només em va mirar i se'm va anar a seure a la seva butaca predilecta de la biblioteca, la butaca de llegir. Per l'olor...
Vaig notar que havia encès un cigarret. Quan la mama va deixar de dir-me coses, vaig anar-lo a trobar. Papa, ell no em va mirar, però va parlar. Això és una desonra, va dir. Em vaig quedar de pedra, no m'ho esperava. Em vaig girar per sortir perquè no sabia què dir. D'ell m'imaginava una altra reacció més propera, més humana, més de llegir, et salvarà la vida, que és el que sempre m'havia dit. I no. A la meva esquena em va demanar de qui és.
Va fer un esbofec, llavors hi va haver un silenci i encara el vaig sentir que deia, saps que té família, oi? Se'm va escapar una exclamació, esclar que no. Ell va fer una pipada al cigarret i va arreglar, ho haurem d'arreglar. Té, ara arriba el sopar.
Això és un record. Sí. D'ella. Ai, com es diu ella? Montserrat. A casa li deia Montcita perquè venia de Benestat. Sí que és veritat. I ell és l'Enric. No, Ricard. Ricard. I li diu Enric. Tens raó, tens raó. Blanca llegeixes molt bé, eh?
I tens una veu molt bonica, va, confessa, què tens a veure amb la ràdio, Blanca? He de confessar això. Sí. Ah, hem de conèixer l'autora. Mira, t'he de dir que em fa moltíssima il·lusió ser avui aquí. Ah, passava que deia ser mi vergonya. No, no, cap ni una. Teniu un micròfon davant perquè ahir vaig jubilar-me després de 40 anys a Catalunya Ràdio.
Ah, i et vas jubilar després de 40 anys a Catalunya Ràdio. Sí, llavors això és com una fugida suau. Ui, que fort! I què tal? I vas dir algunes paraules. Bé, el que passa és que estic una mica pensida. Sí, però estava amb el programa del Gaspar Hernández de l'ofici de viure i vaig sortir allà a dir...
Vas dir alguna cosa? Vaig dir alguna cosa. Em va cridar perquè digués alguna cosa. Està gravat, està gravat. I què, d'Orello, no? Home, sí, sí, en aquest sentit. Tu saps que la ràdio fa molta germanor, fa molts projectes. 40 anys. Que fort. Exacte. I quins projectes tens ara? Escriure.
Escriure, en lloc d'escriure guions, escriure, escriure, perquè ara ja, quan vas fent gran, el cervell ja no dona per tant, per tantes coses a la vegada. Bé, és tot més reposat. Sí, senyora. Sempre els pots convertir, un cop els tinguis escrits, en audiolibres.
També, també, sí, sí. Home, de projectes segur que no te'n falten, perquè això de l'escriptura tampoc no és d'ara, sinó que a part dels guiots tu ja has anat. De tota la vida, sí, sí, tota la vida. Com diries, per la gent que t'ha seguit, a quin lloc ocuparia aquest Habitacions Compartides, en la teva trajectòria?
Home, no, jo no em facis triant. No, en el sentit de si canvies l'estil, si has de fer coses noves, si es veu molt el segell, que és teu. Jo crec que es veu molt el segell, perquè sempre faig això, sempre faig rememorar el passat, encara que siguem amb un present...
on els personatges estan més o menys tancats, etcètera, però llavors la gent ho comença a dir i estava esperant a veure quan es complica la cosa i quan s'entrellacen les històries i tal. És el que estic esperant jo, a veure quan es troben, perquè de moment el meu personatge, la Montserrat, ja ha sortit al passadís. Sí, ara hi falta l'altre. Clar. I tot això ho expliquem perquè encara que ho expliquem no passa res, eh? No, no, no passa res. Són espòilers que no deixen, que no xafen el rotllo. No, en absolut.
Blanca, que guai. Recordem, avui a les 7 a la llibreria Zerà amb la Colla Valls, us coneixeu de fa temps amb la Colla. Sí, fa molt temps, sí. Com serà la presentació? Heu preparat alguna cosa o que fluïa? La Colla... És que ja no m'hi esforço. Ja fa el que vol. Sí, exacte. La Colla prepara i fa i quan acabes dius no sé què dir ja. Que bé.
Doncs vinga, que per sort tornem a tenir la Blanca Busquets aquí perquè torna a ser novetat literària. Habitacions compartides, editat per Proa. Si la voleu conèixer, que us tigné d'exemplar a fer-la petar una mica amb ella avui a les 7 a la llibreria Atzarà, acompanyada de la Colla Valls. Felicitats, Blanca, pel llibre i per la jubilació. Moltes gràcies. Segui molt bé. Moltes gràcies.
I nosaltres, sense temps de més, ara sí, tanquem, perquè a la 1 arriben els titulars, el butllet informatiu en format reduït, i després parlarem sobre altes capacitats i a veure si tenim temps de passar per la Sala Trono, que allà ens espera una obra que en principi ens farà riure, però també pensar. Dopaland, fins ara.
Relax. Same day I went to dress for a wedding. Same day where I went married, what happened? He's go married another girl.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio.
Bon dia, és la una.
Us parla Tero Ortega, el president de la Generalitat, Salvador Illa, promés que el desplegament del servei d'atenció continuada de l'ictus a Tarragona i al conjunt del territori es durà a terme el més aviat possible. Laura Casas. Durant la sessió de control i en resposta al grup parlamentari dels comuns, el cap de l'executiu ha assegurat que la Conselleria de Salut treballa per donar a conèixer el calendari. Segons Illa, aquest dependrà de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei.
La Conselleria està treballant en donar a conèixer aquest calendari i dependrà, evidentment, de la disponibilitat de professionals amb garanties per poder donar un bon servei. Servei que tindran els ciutadans de Tarragona i de tot el conjunt de Catalunya abans que molts altres ciutadans d'altres parts d'Espanya i d'altres parts d'Europa. Illa ha assegurat que hi ha el compromís d'estendre tot el territori al servei 24 a 7 d'atenció a l'ictus. Remarca que no és qüestió de recursos ni diners. I el govern el que ha decidit és estendre el conjunt del territori. El més aviat possible. El més aviat possible.
Justament perquè tothom del territori pugui tenir accés, les 24 hores dels dies o 7 dies a la setmana, a aquest servei. Té el compromís de la consellera i té el meu compromís en què estem treballant en aquesta direcció, en estendre el més aviat possible la consellera. I com vostè ha dit molt bé, no és una qüestió de recursos, només faltaria, ni de diners.
La sanitat catalana és excedent. És una sanitat, un sistema sanitari que ha de reformar-se i s'està reformant. L'anunci arriba després de les protestes a la capital tarragonina per exigir el servei a l'Hospital Joan XXIII. Els transportistes tarragonins temen que la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran s'allargui i provoqui problemes de desproveïment. L'escalada bélica a l'Orient Mitjà ha encarit el preu del carburant i això fa que augmentin els costos del transport i afecti tota la cadena logística.
El director de la Federació de l'Autotransport a FEAT, Josep Lluís Aimat, ha explicat a Tarragona Ràdio, ha avisat que si la situació s'allarga en el temps es pot posar en perill la cadena de distribució.
no és immediat a l'escenari d'esproveïment. Però si aquesta situació s'allargués molt en el temps, és evident que un dèficit tan important de producció i d'arribar producte a les refineries es començaria a notar, i a mesura que passi més temps, més es notaria. En la qual cosa, l'escenari ja podria ser no allò del preu escar, sinó no tenim producte, i això sí que provocaria un pànic absolut dintre del mercat.
La patronal espanyola i catalana alerta que el preu del gasoil s'ha disparat més d'un 30% aquesta última setmana i mitja.
Vanessa Martín i Lia Cali encapçalen la cinquena edició del TetaFest. L'auditori del Camp de Mar tornarà a acollir els dies 29 i 30 de maig un festival ja consolidat a la ciutat. Sergi Banyez. Sota l'emà més veus, més ritme, més futur, aquesta nova edició reafirma la seva aposta per seguir sent un espai viu, obert i amb moviment que reforça la lluita feminista. En un moment on l'onada reaccionària agafa protagonisme, Cecília Manzini explica que propostes com el TetaFest ajuden en aquesta resistència.
Creemos que sí, que el feminismo tiene que estar más firme, más fuerte que nunca y lo que siempre decimos, se puede reivindicar también cantando y bailando. Así que por eso el TETAFED es más necesario que nunca para continuar en esta lucha por la igualdad y por hacer de Tarragona una ciudad más igualitaria.
En aquesta cinquena edició s'ha preparat unes jornades que compten amb un cartell de luxe, veus influents i trencadores del panorama. En el primer dia els assistents podran gaudir de les artistes Maria Fort, Sandra Monfort, Ponchelam i Keral Laoz, abans de passar al plat fort de la nit, Lia Kali. En la jornada de dissabte, Marissa Valle Rosso i Alosa seran els protagonistes de la tarda, seguit de l'actuació de Vanessa Martín com a colofó d'aquests dos dies.
A més de l'espai musical, el festival comptarà amb dues activitats prèvies. S'ha preparat un espai de trobada que es durà a terme el 2 de maig al Teatret del Serrallo sota el nom de Pre-Teta After Work. A més, a partir de finals d'abril s'oferirà una proposta educativa adreçada a alumnes de batxillerat i cicles de grau superior. Les entrades pel festival estaran disponibles des de demà amb preus a partir dels 23 euros, amb l'opció també d'adquirir abonament. Aquestes es podran aconseguir al web tetafes.com.
El cicle en danses trasllada aquest dissabte al port de Tarragona, Miguel González. Al llarg de tres sessions, el cicle, organitzat per la Conselleria de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona i la col·laboració del port, endinsarà els espectadors al cor de les infraestructures portuàries a través de visites guiades. La primera cita serà aquest dissabte, 14 de març, a les 12 del migdia, amb els espectacles sanguinària de la companyia La Dama i tan a prop de les del pícnic. La consellera de Cultura de l'Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos,
Ha explicat a Tarragona Ràdio que el cicle és una aposta clara per una disciplina que cada cop fidelitza més públic a la ciutat. És una aposta que s'està fent per aquesta disciplina artística, que crec que és fantàstica i que cal donar-li recolzament. La dansa, que a vegades costa una mica més, perquè és un llenguatge que apela molt a les emocions, però que potser no és tan entenedor com pot ser una obra de teatre, o una peça de circ, que és més entretinguda així també per la família...
però crec que s'està fent una bona feina i això ho notem. La manera que tenim d'avaluar-ho, sobretot, és amb la taquilla.
Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra, ve a d'anar.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 11 de març tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado format estalvi a un preu imbatible de 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Ara passen 9 minuts del punt de la 1 del migdia. Seguim endavant amb el programa després del butlletí informatiu. Ens queda mitja hora, encara no, fins a dos quarts de dues, per parlar-vos, per una banda, de l'activitat escènica aquest cap de setmana a la Sala Trono, arribador pelant, i per l'altra banda, i aquesta és l'entrevista que obre l'hora, per dir-vos que dissabte també és el dia de les altes capacitats intel·lectuals, dia internacional. És per això que volem convidar l'associació Atena
perquè ens donin xifres dades perquè ens expliquin com veuen en aquest 2026 la situació d'aquestes persones, moltes vegades infants, que se'ls diagnostica, que tenen altes capacitats. Saludem d'entrada la Cristina Joan Pérez, la vicepresidenta d'Atena. Cristina, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. I tenim a l'altre costat del fil telefònic, sí, ja podem saludar la presidenta de l'associació, la Marta de Mora. Marta, bon dia. Hola, bon dia.
Bon dia. Una associació que ara ja té els seus anys, la seva representació a Tarragona. Quant de temps fa que Atena esteu aquí instal·lades a la ciutat?
Ja fa anys que estem, perquè tot va començar que unes famílies es van trobar que aquí a Tarragona no hi havia res, van començar a mobilitzar-ho tots i llavors ara ja portem quasi set anys o vuit aquí a territori.
I estem donant resposta a moltes famílies que necessitaven això, la proximitat, no?, que estiguéssim aquí a la província de Tarragona. Parlem de proximitat perquè, bàsicament, parlem de canalla, no?, d'infants, que, bé, se fan certes proves i se'ls diu aquest nen o aquesta nena pertany a aquest grup, té altes capacitats intel·lectuals, és així? Suposo que adults també n'hi ha.
Sí, adults tenim encara pendent de poder tirar endavant una secció d'adults, que aquí no la tenim encara, i de moment ens vam centrar a poder acompanyar famílies amb infants i joves. Tenim també joves que estaven en aquesta situació i a vegades aquest informe arriba en edats primerenques, però a vegades arriba també dins de l'etapa de l'adolescència. I també va molt bé poder acompanyar aquestes famílies i aquests joves.
Ens situem en el Dia Mundial, el Dia Internacional, de fet, de les altes capacitats d'enguany, 2026. Això serà dissabte, que també és el Dia de les Matemàtiques, per ser el dia 14 del mes 3, no? I, Cristina, arribeu enguany amb unes xifres que voldria que em comentessis. Valtres dieu que el 97% del talent...
es queda fora del radar educatiu, que hi ha molts més infants que tindrien aquestes altes capacitats, però que no es fan les proves a l'acompanyament pertinent? Sí, és correcte. Nosaltres des d'Atena el que volem fer manifest és això, que falten protocols per poder detectar tots aquests alumnes que estan invisibilitzats,
I que, clar, el no detectar-se que tenen altres capacitats, això significa que tampoc tenen l'acompanyament que necessiten, no? Que una cosa és que es detecti, que ja seria tot un que, i l'altra és que tinguin prou suport i prou acompanyament. Que això seria una altra lluita, no? Correcte. Una altra cosa, o sigui, una part és el fet que hi ha poca detecció, o necessitaríem que hi hagués més detecció,
I d'altra part hi ha el fet que les famílies que no troben resposta al sistema públic i se'n van especialistes privats i tenen aquest informe, sí que tenen l'avaluació i l'informe d'altres capacitats, el que es troben moltes vegades és que arriben als centres educatius i tenen moltes dificultats. Primer que o acceptin l'informe o després que s'apliquin mesures d'acompanyament a aquests infants i joves.
Si parlem de més xifres, Marta, no sé si teniu xifres de nanos que tenen aquest informe que han estat... És que no vull dir diagnosticats perquè sona malaltia, això de diagnosticat. No, realment no és un diagnòstic, és una avaluació. És una avaluació, diguem-ho bé. Parlem de l'informe d'avaluació. A nivell de Tarragona, no sé si teniu xifres de quants nens i nenes han rebut aquest informe.
Clar, nosaltres podem parlar de les famílies que han acudit a nosaltres, que quasi arribem a 200 i pico famílies que sabem que sí que tenen aquest informe, però clar, no sabem exactament si n'hi ha moltes més. Segur que n'hi ha, que no han necessitat potser aquest acompanyament o no ens han conegut, però n'hi ha més. Però encara n'hi ha moltíssimes més que no el tenen, que aquestes són realment les que...
les que sí que és necessari que sàpiguen que existeix, que estaria bé que les detectessin a l'escola, però sobretot que el departament doni recursos per poder treballar i fer prevenció amb aquests alumnes perquè moltes vegades el fet de no tenir aquest acompanyament acaba amb conseqüències negatives per ells i elles, que aquí és
Moltes vegades com ens arriben a l'associació aquestes famílies, no?, preocupades, frustrades, enrabiades, i els nens i joves, doncs, desmotivats, tristos, deprimits, per tot aquest context, no?, que no han sabut avaluar realment les necessitats i l'acompanyament necessari que tenen. No s'acaba tot en tenir altes capacitats que ve...
i que ràpid i que bé tot, sinó que això comporta un acompanyament emocional, un acompanyament acadèmic i un acompanyament social moltes vegades a les famílies i als infants. Per això ho reivindiquem des de l'associació que es pugui tenir més recursos en tot aquest procés.
Les eines existeixen, entenc que està protocolitzat també, que hi ha una sèrie de proves que serveixen per fer l'avaluació, per fer aquest informe. Com una família, dic per donar un apunt informatiu també, com una família pot sospitar o pot demanar
I com ho ha de fer? Ho ha de demanar al centre? Primer, si sospita, quines sospites? Què fa pensar? Sí, la sospita és de part de la família, ho pot comentar el centre, i el centre pot fer la consulta directament a l'EAP, que són els equips d'assessorament psicopedagògic de la Generalitat, que el problema és que també van saturats, no tenen massa temps, i llavors el poc temps que tenen prioritzen normalment, doncs sempre és el que comentem, els nens que no arriben, els nens que tenen més dificultats,
llavors els nostres sempre queden fora d'aquesta priorització. Llavors, si d'aquesta manera no se n'acaben sortint, el pla B és el que comentava la Cristina, anar a un centre privat en el qual professionals que siguin especialistes en tema de detecció d'altes capacitats, pedagogs o psicòlegs, i llavors amb aquesta avaluació que se'ls fa,
Tens un informe i amb aquest informe per un professional col·legiat pots anar al centre educatiu demanar perquè l'EAP validi aquest informe extern. Tot aquest és un procés que està validat i està protocolitzat pel departament i llavors és com que els facilites la feina i que ja tenen aquesta part d'avançat.
I en aquest punt és quan el centre hauria de parlar amb la família, parlar amb l'infant, amb el jove, per si es fa un PI, que és un programa individualitzat de cada alumne, en el qual pots fer ampliacions, pots fer acceleracions, pots fer tot un seguit de mesures que ja estan ficades en una guia d'altes capacitats que té el departament, però que segueixen havent molts docents que desconeixen, molts equips directius que potser...
se'ls sobrepassa i que des dels EAPS potser no es dona temps o prou recursos com per acompanyar també els centres amb aquest procediment. Per això també fem molta pedagogia, tant a nivell social com a nivell d'universitats, els futurs docents, de poder anar, d'explicar...
Doncs, bueno, una miqueta que es tingui en compte que pel tant percent de població amb altres capacitats que hi ha, realment, si ets un docent, tard o d'hora en tindràs alguns a la teva classe, no?, durant tota la teva etapa educativa laboral. Llavors, doncs, val la pena que coneguis com l'has d'afrontar, com l'has d'acompanyar i com has de fer perquè aquest alumne brilli, no?, en lloc de pagar-se.
No només és que no li apaguis la llum, sinó que, a més, parlaves abans de conseqüències fins i tot negatives. No és que l'impedeixis que es desenvolupi, sinó que fins i tot li pot anar en contra. Cristina, quines conseqüències negatives pot tenir? I fins a quin punt les famílies poden reclamar, perquè això és un dret que tenen, que se'ls faci aquest programa individualitzat?
Sí, clar, jo crec que la població en general, quan pensa en altres capacitats, de seguida ho relaciona amb el rendiment acadèmic, superdotació, que troben bones notes, i això no sempre és així. Hi ha de vegades que sí, que hi ha perfils que coincideix, però en altres que no. Per què passa això? Perquè moltes vegades el nostre sistema educatiu es basa molt en la repetició.
I aquests sí són nens, o infants o joves, que tenen un potencial cognitiu més elevat, vol dir que ho aprenen més ràpid, i això, llavors què passa? Que s'avorreixen, que es desmotiven, això pot crear molta frustració, fins i tot depressió, hi ha nens que han hagut d'anar al psicòleg per depressions, en edats molt petites, que et fas creus, i clar, què et passa a les famílies, això crea molta angoixa, que el teu fill cada dia et digui que no vol anar a l'escola, que no vol anar a l'escola...
Doncs això és molt angoixat, no?, i és el que ens trobem moltes famílies. I dèiem això, Marta, fins a quin punt és un dret que tenen les famílies i que poden reclamar en el centre, que se'ls hi faci aquest PEI, aquest programa individualitzat? Doncs sí, és el dret que tenim les famílies i, per tant, ho hem de saber, no?, que realment ens toca i que ho hem d'exigir.
Per això nosaltres en aquest tema, quan ens arriba la família, intentem sobretot acompanyar per explicar realment el que pot sol·licitar, el que pot demanar com a centre, com a acompanyament al seu fill, totes les adaptacions i tot el tema de l'acceleració, de la flexibilització...
Perquè moltes famílies, evidentment, no són professionals. Quan arriba un informe d'avaluació amb altes capacitats, potser no ho havien sentit mai o si ho havien sentit, doncs els queda molt lluny.
I llavors tenen aquest desconeixement i arriben perdudes i una miqueta des de l'associació el que intentem és això, informar-los el màxim possible, assessorar-los en tots els processos i una miqueta també fer aquest acompanyament perquè cada centre és diferent, cada equip directiu també a vegades té unes circumstàncies, llavors una miqueta...
els intentem guiar per tal de poder aconseguir el repte aquest que hauria de ser una cosa totalment que anés sola, no?, de dir, doncs, presentem un informe a l'EAP al Valida i hi ha el centre. Però hi ha vegades que sí, que no hi ha cap problema i que funciona tot perfectament, però d'altres, doncs, hi ha alguna part, no?, que falla, no?, del puzzle, o sigui l'escola, o sigui a l'EAP, o sigui...
I llavors, per això també estem l'associació una mica per guiar i per assessorar una mica de cap a on tirar, perquè a vegades les famílies acaben estant una mica desesperades. I més que res per això, perquè veuen que el seu fill o la seva filla no té ganes ni interès per anar a l'escola on es passa gran part de les hores del dia.
que aquesta persona s'està formant, no? I llavors, doncs, si en aquest espai, en aquest context no està a gust,
Simplement no està feliç, no? Doncs és el que preocupa realment a les famílies. Simplement que tinguin ganes d'anar a l'escola i que estiguin contents i bé, no? Doncs si voleu conèixer, si esteu en aquesta situació, voleu conèixer més sobre el tema, trobareu Atena, aquesta associació d'altes capacitats. Els trobareu sempre, durant tot l'any, però vaja, que el Dia Internacional de les Altes Capacitats Intel·lectuals es celebra el dissabte i, per tant,
Teniu alguna activitat, Cristina, més de cara al públic, no? Bé, les activitats són bàsicament pels socis, però sí que aprofitant, que és el Dia Mundial de les altres capacitats, participem en un taller matemàtic, al Museu de Matemàtiques de Catalunya, i llavors els infants i joves el que faran serà construir una cúpula gegant, i és una manera també de celebrar el Dia Mundial.
I a banda, des de l'associació, els nostres infants i joves els hem animat a fer un taller creatiu online on han de crear una zebra cúbrica interactiva, i llavors amb les fotos i vídeos el que farem és, després, difondre-ho a les nostres xarxes socials. Que la zebra deieu que és com l'emblema. Sí, sí, perquè representa una mica la singularitat de les persones amb moltes capacitats.
Doncs avui hem parlat sobre aquesta qüestió amb Atena, aquesta associació de familiars d'infants i joves amb altes capacitats del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre. Ens han acompanyat la seva vicepresidenta, la Cristina Joan Pera. Gràcies, Cristina. És a vosaltres. També la seva presidenta, Marta de Mora. Moltes gràcies, Marta. A vosaltres. Una abraçada. Moltes gràcies per venir.
En set minuts seran ja dos quarts de dues. Nosaltres ho anem deixant aquí perquè donem pas a les companyes dels serveis informatius. Arriba el Tarragona a actualitat, l'informatiu del migdia. I marxem amb música que, en principi, ens hauria de fer feliços. D'això us volíem parlar en aquest tram final de programa. Ho haurem de deixar per demà. L'ova de la Sala Trono d'aquest cap de setmana es diu Dopalan.
i ens arriba des de la Sala Fènix de Barcelona i ens parla sobre la tirania de la felicitat. Quan ser feliç és obligatori, doncs potser no és tan bonic ni ens fa tan feliços. Una obra que més sembla que ens farà riure i pensar i que en tindrem més detalls en conversa amb el seu director, amb un dels actors, de fet. Serà però ja demà, perquè avui ens hem quedat sense temps. Marxem amb música feliç. Espero que us vagi bé el dimecres.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Gràcies.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 11 de març tens els quarters posteriors de pollastre Carrefour El Mercado format estalvi a un preu imbatible de 2 euros amb 69 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Són dos quarts de dues.