segons i arribem al punt d'hora de dos quarts d'una,
demà hi tornem amb Mestres Genesports.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Un Kia pels que comencen, un pels més urbans, un pels aventurers.
Doncs ara no sé quin és el meu Kia.
Escolleix i prova entre una quinzena de models de combustió, elèctrics i híbrids.
I entre més de 200 vehicles nous i seminous, tots amb 7 anys de garantia.
Quadris AR Motors, el teu concessionari oficial Kia a Tarragona.
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025?
Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil.
Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç.
7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat,
aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència.
Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Tarragona ha crescut mirant al mar.
El seu port, motor de progrés, ha fet créixer una ciutat valenta i orgullosa oberta al món.
Com el nàstic, que combinant tècnica i passió, partit a partit,
fa cada cop més gran el nom de Tarragona.
El port de Tarragona, compromès amb el territori,
dóna suport al club en aquesta promoció d'ascens.
Perquè quan avancem junts, ningú ens pot aturar.
Ara és l'hora.
Amb orgull, força nàstic.
Bona賣.
Fins demà!
Què de què? Núria Cartañá.
Fins demà!
Fins demà!
Un dia, avui, 18 de juny,
en què, mira, si veiem les celebracions,
les festivitats mundials que celebrem avui,
els dies internacionals, trobem que, com a oficials,
avui és el dia internacional
per contrarrestar
els discursos d'odi.
A tots els nivells. Per tant, avui, ja sabem,
que no és el mateix un discurs d'odi,
és una cosa molt seriosa. Però qualsevol
hater, eh?, sigui, ja també a nivell
casolà que us trobeu pel carrer,
avui és el dia perfecte per contrarrestar-lo.
Si es diu en negre, dieu blanc.
O de colors, que això sempre
va molt bé. També és el dia
mundial contra la incineració
i també a nivell gastronòmic,
atenció, perquè és el dia de la gastronomia
sostenible,
aquella gastronomia, aquella manera de menjar conscient,
tenint en compte
que el que mengem,
la manera com mengem,
els nostres hàbits alimentaris
no malmetin
el planeta, i això vol dir
consumir productes
de proximitat,
consumir productes de temporada
i moltes altres coses.
Dia de la gastronomia sostenible
i no sé fins a quin punt
seria massa sostenible
un altre dia que celebrem avui,
el Dia Internacional del Sushi,
perquè forma part de la cultura gastronòmica
d'un país que ens queda lluny del Japó
i bé, suposo que qui entengui
us dirà si és sostenible o no,
són productes que a vegades
s'han de portar de l'altra punta de món,
però que cada cop més
per qüestions de moda
estan més implantats aquí a casa nostra.
Caldria parlar
sobre el consum de la tonyina,
també, en fi,
sushi i gastronomia sostenible
tindria tot un debat
de pros i contres.
Són els dies oficials,
però ens agraden quasi tant
o més els dies alternatius.
Avui, 18 de juny,
diuen que és el Dia Mundial
de l'Orgull Autista,
ja en vam parlar
perquè hi va haver celebracions,
aquest cap de setmana,
però també és el Dia Internacional
d'una menja
que també té una marca, no?,
cultural molt important,
el Dia del Falafel,
si us agraden els cigrons,
nyam-nyamí,
i, en general,
el Dia Internacional del Pícnic,
per a tots aquells
a qui us agrada
agafar la cistella,
posar-ho en carmenyoles
i anar al mig de la natura
amb mosquits inclosos
i bitxets
que se us posen per a tot arreu
a gaudir del menjar
al mig de la natura,
com un animal o més.
Dia Internacional del Pícnic.
Mireu si hi ha coses
per celebrar,
per celebrar també
tota la discografia,
sens dubte,
de l'último de la fila.
Jo fa dies
que no em trec del cap
aquesta cançó.
Ens recorda als anys 90,
és veritat,
té una patina retro,
tot i que ha estat
remasteritzada,
però avui ens fa il·lusió,
a mi me fa il·lusió
compartir-la amb tots vosaltres.
i així comencem el programa.
A veces escribo cartas
que no emigna a la nit,
no emigna a la nit,
a mi me fa
para no sentirme atado,
para no aferrarme a remilgos
que yo quisiera abolidos
de mi vida,
de mi vida.
y pinto de colores o sobres,
en el remite soy un enigma,
espero siempre una respuesta
para sentirme querido,
como los niños chicos,
como los niños chicos.
Mensajes que llegaran
a tus papeles
envolviendo una piedra.
Mensajes de cariño
que rompieran
el cristal de mi cuarto.
¿Quién pudiera
ingerir
tu fármaco precioso?
Convertir en realidad
todos esos sueños
Caritas que me dijesen
Cosas bonitas
Como que vendrás a mollarme
de contraseña
en la madrugada
bajo mi ventana
bajo mi ventana
que corriéramos campo a través
a la luz de los fulgores del alba
chispas blancas
sobre el rojo violento
y que hiciésemos cabañas
en los alemoles
en los árboles
Mensajes que llegaran
papeles envolviendo
una piedra
Mensajes de cariño
que rompieran
el cristal de mi cuarto
cosas que no sanitarias
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És a dir, és una agogeria. La major part del temps el passes anant d'un lloc a l'altre. I sí, jo com que he tingut l'oportunitat i el privilegi de viure amb gent d'allà, més amb músics,
tot just estava al hostel, l'any jo havia estat el 3 anys, aquest any no, però com que conec gent, hi ha unes amigues que hi havíem estat, i vam dir, vine que avui farem un piscolabis, molt bé.
I aquest home li dic, amb una melena blanca, allò d'això, i dic, que estàveu tocant el festival? Diu, no, m'agrada molt la música, però no.
Te pensaves que era un músic?
Com que estàvem en contacte, com que estàvem en contacte, me va arribar. Malauradament el seu pare havia mort. Ostres!
El vaig conèixer una setmana, la setmana següent ja no hi era. I un altre, també, que mos vam trobar a través de Mitch Boots, un pianista que conec de blues, allí al House of Blues, que vam fer...
Era la tarda que feien de piano night, que van començar a les 6 i mitja de la tarda i va acabar mitjanit, i aquella piano vespreu, piano night, consta en que hi ha un piano a l'escenari i 25 pianistes extraordinaris...
Se van entornant, eh?
Toquen un detrás de l'altre, hasta que a la nit, a l'última hora, doncs, allí se senten dos i dos drets i toquen, bueno, l'èxtasi. I allí amb el Curtis, doncs, era el contrari.
Va dir, eh, vols que estem en contacte? I dic, sí, poso molts posts polítics, dic, ja m'està bé, jo estic interessat en tot això. I és absolutament contrari.
Era antitramp. Per tant, vas trobar les dues versions.
Sí, sí, les dues versions. I parlant, doncs, clar, jo hi he estat altres vegades, i allò ara és la, diguéssim, la mostra a l'aparador en primer pla, doncs, del segregacionisme, que s'ha volgut curar, el racisme, que no s'ha curat, vull dir,
allà és un país malalt, doncs, de racisme, i sobretot d'individualisme. Vull dir, allà és, salve si que en pugui.
Això, estàs parlant de la zona de Nova Orleans, que és on vas a estar tu.
Nova York, també, eh, a tot arreu.
Sí.
A tot arreu que has vist.
Sí, a veure, jo conec, he estat a quatre llocs, però se veu l'ambient, i com que, clar, tinc contactes allà, doncs no paren de sortir-me.
Tinc moltes coses musicals que m'encanta, però també molts comentaris, ara mateix, un pianista, un organista que després escoltarem,
jo no el conec, però és igual, ho tinc aquí amb el disc, amb el Michael, doncs, no el conec personalment,
que a part té una filla amb una disminució psíquica múltiple, però ara que va ser el dia del pare,
hi ha un munt de postre allí d'agraïment a tindre l'amor incondicional i natural de la criatura,
però ara van detindre, ell els qualifica de matons, matons són gent de l'administració,
però que el govern ara els permet fer això, o ve a matons, o ve a la policia, la Guàrdia Nacional, l'exèrcit, el que sigui,
i va anar per la gent que, a qualsevol, ja estava al metro i vaig veure que anaven allí els guàrdies per una persona,
d'aspecte no torradet, diguéssim, normal, però li van començar, lo van cerclar, van començar a li demanar,
i aquell home, amb una cara d'estar molt acollonit, mirar de treure, no vaig veure com va acabar,
jo vaig agafar el metro, però vull dir, estàs en una situació que pot passar qualsevol cosa.
Bueno, parlem de música, va, Pep.
Jo no tenia cap gana d'anar, perquè no volia col·laborar ni amb un cèntim en tot allò,
però, clar, si me van facilitar les coses d'una manera, que vaig pensar, no puc rebutjar-ho,
perquè això és un privilegi.
I qui munta festivals, doncs, ho fa amb tot el carinyo.
Aquest cartell impressionant que m'has ensenyat, de tres dies, en un velòdrom,
i quatre dies, a l'hipòdrom de Nova Orleans, i com a un munt d'escenaris diferents,
això és a Nova Orleans, això és el Jazz Fest tal qual...
I Patrimoni, sí, sí.
I ja està.
Què vas descobrir? Encara descobreixes coses quan vas als festivals de jazz?
Absolutament.
Absolutament.
No està tot inventat, ja?
Et sorprèn?
A veure, està quasi tot...
Jo crec que ja és molt difícil superar les coses que estan fetes.
El que passa és que no són a l'abast de tothom.
Som una immensa minoria, els que seguim això,
i els músics que ho fan,
pensen que cada any hi ha una generació de nous músics
que surten de les escoles superiors i conservatoris
que venen a rai per viure d'això, no?
Però sí, ara, però, clar, imagina't, aquest festival no és només de jazz,
perquè al sector d'escenaris hi ha l'escenari més negre,
el de jazz, la tenda de blues,
la de gospel,
hi havia un escenari especial que cada any conviden amb un...
hem d'anar contra rellotge,
conviden amb un país,
aquest any hi havia...
era Mèxic, el país,
i llavors a Nova York vaig coincidir amb un altre festival,
al Gotham,
al carrer 51,
al 3 d'allí, a tocar de la cinquena,
que, per cert,
anem volant d'un lloc a l'altre,
perquè veig que...
Bueno, ja està bé, sí, sí, ja està bé, mira,
que resulta que feien un festival un dia,
el diumenge,
jo vaig vindre el dilluns i el diumenge,
i vaig fer un final de festa tremendo,
un festival a quatre plantes d'una mansió tremenda,
i a cada planta hi havia música diferent.
Jo no veiem una gorra que portava niu borlins una mica discretament,
però el programador m'ho es van veure,
li vaig donar el telèfon perquè me'l carregués,
que se m'estava quedant sense bateria,
i em va dir,
ah, que has estat allà?
Dic, sí, i tu?
Oh, diu, porto més de 20 anys.
Dic, ja, només 7 o 8.
Déu-n'hi-do.
I, bueno, jo faig...
Soc DJ i tinc accés al festival,
llavors ho poso abans que el programi,
dic, home, col·lega,
jo també he estat DJ posant discos a la ràdio.
Ah, sí?
Hem d'estar en contacte.
Ja estem, ja veurem què passa.
I vaig dir que...
Sí, ja he col·laborat amb una ràdio d'allà,
de Palm Springs, de Califòrnia,
donant les meves impressions del festival.
És molt...
A mi em passa.
No sé si és freqüent, a mi em passa.
Molt bé.
A veure, anem i ve.
Acabo amb això.
Digues, digues.
I li vaig dir,
ostres, així portes tants anys.
Sí, sí, he restat els dos caps de setmana.
Sí, sí, són quatre dies,
l'últim cop de setmana d'abril
i quatre el primer cap de setmana de maig.
Dic, què és el que m'està impressionant,
això d'est any?
I em fa els mexicans.
Dic, ah, hòstia, molt bé.
Molt bé.
Diu, sí, perquè clar,
tot l'altre ho tenim aquí sempre,
i tal, igual,
dic, hm, ho teniu.
Dic, ho teniu, ho teniu,
batros.
I jo no, per això.
Per això vaig venint.
És curiós també perquè el jazz,
com passa amb altres músiques,
però el jazz té aquest punt
que se'n fa,
jo diria que arreu del món.
Se'n fa en molts llocs
i segurament no sona igual
una banda mexicana
que el jazz que es pugui fer
en algun altre lloc.
Deuen posar el seu puntet, no?
Sí, no té res a veure.
I és atractiu,
encara que hi havia allí
el gran mariachi,
big bands,
les hermanes Garcia
allí tocan música tradicional.
Vull dir,
és un aparador de la cultura.
A part de la música
hi ha oficis antics,
hi ha la cuina de...
Ah, tot això, eh?
La cultura convidada
l'exposa en el tope.
I la local.
Sí, sí, sí.
Pots menjar des de Caimán arrebussat
a crancs de closca tova arrebussada
que dius,
vol dir que m'ho podré...
Li vaig dir la pa amb la meva amiga allà.
Això que veuràs com està.
Allí te posen una bestiola
que li sortien.
Ah, d'on veu!
Tot això fora del pa,
i allà dient salsa,
i sí, sí,
ni un rebuig,
tot boníssim.
I sí, molt bé.
I clar,
arribar allí i trobar-te
uns dels herois de la meva joventut
que havia tocat i cantat
la seva música,
te trobes allí,
amb 81 anys,
a John Fogarty,
cantant la música
de Creedence,
Creedwater, Revival.
Ho estava,
el John Fogarty?
Sí.
Ho deu ser gran, no?
Who stopped the rain?
81 anys,
allí com un criò,
agraïnt-li,
cantant-li una cançó
a la dona que la tenia allí,
és un fill que es boqueva en la banda,
i una banda impressionant,
i tothom saltant
i ballant tot allò,
d'allò,
d'això està
Lenny Kravitz
o Harry Koenig Jr.
o, jo què sé,
Bill Fricel i la...
Així anava més enllà del jazz, eh?
Era un superfestival.
Sí, sí,
cada escenari és diferent,
el fill de Bob Marley,
Gladys Knight.
Sí, sí, sí,
Déu n'hi do.
Escolta, com tu ho feies?
Ja podem quedar en quan torno,
perquè no arribarem a Nova York.
No arribarem a Nova York.
Va, una miqueta de música,
jo crec que és moment
de tenir algun referent musical.
Sí.
A veure què ens posa el Lluís
i m'expliques el que és això.
Això és molt làtim per ser jazz.
És que sé que t'agrada molt.
Jo sóc més de jazz tradicional,
però vale, vale.
És que recordo que l'altra vegada
li vaig posar, sí,
el Ronald Vega, un pianista.
No, recordo.
Sí, bueno, no tens per què,
tu tens cada dia aquí una cenyada.
I què, què, què és això?
Això és la Big Band
de Chico O'Farril
dirigida pel seu fill,
Arturo O'Farril,
de...
The Last Show,
al Berland.
Al Berland hi toquen
cada diumenge,
l'Arturo O'Farril
a For the Latin Big Band.
Això és la...
d'una suite
que es diu
la Tanga Suite,
que no sé
si es refereixen
a unes calces reduïdes
o a un crit
d'alguna cerimònia
de Llemaillà
o de les històries
de Cuba.
Molt bé.
I la poso a to
perquè això és una composició
de Chico O'Farril
i de Mario Bausà,
que va ser
l'iniciador,
Mario Bausà,
que jo no ho sé encara,
però ja em miraré
d'investigar-ho.
Segur que ve d'origen català.
Ah, clar, pot ser.
Pot ser.
Igual que vaig conèixer
amb una que es diu Rosa,
una noia,
una artista,
una dona gran,
ara viuda,
la Roser o Rosa,
Reixac,
però que es fa dir
Rossi Reix.
Clar, però que és catalana,
catalana total.
No, no,
és Boricua,
és de Puerto Rico,
però els ancestres,
clar,
no saben ni pronunciar
el Roser.
Com a coi se pronuncia
esto?
De la pinga,
de la maina.
I és viuda
de la bateria
de New York Dolls,
que tu pots
et sonar una banda.
Et sona?
Doncs és viuda
del guitarrista
i ella tocava
la bateria allà.
I jo vaig poder compartir
tocant-la amb ella
amb una banda
que dirigeix
un senyor
que es diu
Rolando Briceño
de Venezuela
que va tocar
amb el compositor
que estem sentint
això amb el Mario Bausá
i com que Mario Bausá
no va tindre fills
i ell era
com el seu
toque el saxo
al soprano
al clarinet,
el compositor
encara porta
una big band allí
professional
professional
el Nama
al New Amsterdam
és que el Pep
comença
per un cantó
i va enllaçant
enllaçant
enllaçant
costa seguir-lo
ja ho sé
per això anava
una miqueta
accelerat
doncs amb aquest home
el Rolando Briceño
i jo vaig estar
a casa seva
compartint l'apartament
allà a Harlem
i vaig poder tocar
la bateria
amb la big band
aquesta
després de
o hasta que va arribar
ella
m'han dit
Josep
no tens res a fer
deixa la Rosi Rex
que és l'artista
però clar
aquest home
té el llegat
de Mario Bausá
té un museu allí
i clar
m'explica
coses
que això ho voldria
deixar
perquè ja ho sé
que haurem de deixar-ho
de Venezuela
clar
s'explica
clar
què s'explica
les misèries
les misèries
aquest any
estan celebrant
el 50 aniversari
del sistema
d'ensenyament musical
a Venezuela
això
el que ho va iniciar
va ser el pare
d'aquest senyor
Napoleón Briceño
però ara
fa 50 anys
que ho porta
la família
José Antonio Abreu
que no sé si encara hi és
ja vaig veure un vídeo
que m'ho va ensenyar
són escoles
a la selva
i anaven
els músics
diguessin
a fer classes
i això
amb els 50 anys
ha generat
al voltant
de 250.000
adolescents
i nens
que els han apartat
de la misèria
potser de la delinqüència
del malviure
i els han elevat
amb una altra dimensió
gràcies a la música
el poder
curador
senador social
de la música
ai Pep
ens hem quedat
ja sense temps
i amb ganes de més
sense dubte
tot que l'any passat
no vaig vindre
i tenim pendent
lo de la celebració
dels 10 anys
de la desaparició
de Paca de Lucía
que jo vaig poder
gaudir-ho allà
això no s'ha tornat a fer
ni s'ha tornat a fer
perquè van ser
més de 30 músics
doncs vinga
te convidem
deixem passar uns dies
i tornes a venir
fem segona part
si ara després de l'estiu
perquè ara ben torno a marxar
on vas
corre ràpid
m'espera a l'estiu
dos continents
quatre països
sis festivals
un mes i mig
quan torni ho explico tot
vale
se'ns gira
una santa tecla important
però deixem una miqueta
de mel als llavis
vale
em fa molta il·lusió
perquè alguna cosa
que és nova per a mi
em farà molta il·lusió
de compartir-ho
moltes gràcies
i ara
com diem abans
bon estiu
paraula de ja
salut i llibertat
gràcies
Pep Cardona
a vosaltres
arriben els titulars
del butllet informatiu
de la una del migdia
i llibertat
de la una del migdia
bon dia
és la una
us parla Tere Ortega
per Rubén Viñuales
Tarragona està de moda
i els visitants
ja no veuen
només el potencial
sinó
la potència
de la ciutat
ha estat una
de les frases
contundents
que va pronunciar
ahir
a la conferència
de ciutat
davant de 300 persones
coincidint
amb l'equador
del mandat
Josep Soñé
no es segura
que Tarragona
està de moda
i la captació
d'inversió pública
i privada
permet reenfocar
la ciutat
als problemes
reals
de la gent
destaca també
que una immensa
majoria
de la ciutat
és optimista
i quan la compara
amb altres ciutats
veu el seu potencial
el tour de França
l'any que ve
surt de Tarragona
i jo he notat
que hi ha una part
de Tarragona
que facis el que facis
mai estarà contenta
però una immensa part
és la part
optimista
de Tarragona
és la part
que comença a entendre
quin tros
de ciutat tenim
i la compara
amb altres
i veu
que som una capital
mediterrani
increïble
i quan venen de fora
els hi puc assegurar
que ho tenen més clar
a vegades
que nosaltres mateixos
que veuen
no el potencial
la potència
ja s'ha acabat
això de parlar
quin potencial
té Tarragona
no
Tarragona té potència
una de les primícies
que ha avançat
en l'acte
té a veure
però amb la seguretat
quan ha anunciat
que es creerà en breu
una nova unitat
de seguretat ciutadana
per les zones
més conflictives
i que aquest mateix divendres
arriben 17
nous agents
de la Guàrdia Urbana
que la feixia ha dit
la creació
de la comissaria conjunta
amb els Mossos d'Esquadra
mateix tini
una policia de proximitat
que dóna resposta
directa a la ciutadania
aquest divendres
d'aquesta setmana
a l'escola
de policia de Catalunya
17 nou agents
de la Guàrdia Urbana
llençant la gorra
i veig aquí
alguns policia
això és que tindrem
17 nous agents
també recordat
a Vinyoales
que segons dades policials
Tarragona és una ciutat
molt segura
i on els delictes
han baixat un 4%
uns 200 especialistes
arreu del món
debaten sobre els límits
i el decreixement
del turisme
en un congrés internacional
que es fa
a la costa d'Aurà
de Michel Pijuan
Els acadèmics
reflexionaran sobre
els reptes ambientals
socials i econòmics
per assolir nous models
de pensament
El catedràtic
del Departament de Geografia
de la URB
Salvador Anton
ha explicat
que es viu
en una paradoxa
molt gran
perquè el turisme
es comporta
en una condició
de mercat
que es podria qualificar
gairebé
de creixement infinit
Anton considera
que cada vegada
hi ha més turistes
i això implica
establir límits
El repte que té el territori
és en primer lloc
ser conscient
de la realitat
del territori
ser conscient
que el turisme
en el territori
no és una activitat menor
sinó que és una activitat
molt important
i per tant
qualsevol acció
que es desenvolupi
tindrà uns efectes
diríem
grans
uns efectes
diríem
molt intensos
sobre
el seu
sobre el seu futur
El director
del Departament de Geografia
de la URB
Aaron Gutiérrez
planteja els reptes
i el seu impacte
en el territori
Tenim molts reptes
ja no només
pel que afecta el turisme
sinó en general
al territori
i en general
la nostra societat
que abans
les comentava
la transició digital
l'emergència climàtica
quan parlem
del canvi climàtic
tindim a parlar
molt
dels efectes
del canvi climàtic
però també
hem de parlar
de l'adaptació
de les mesures
de mitigació
i com això
afecta
a com
desenvolupem
les nostres activitats
econòmiques
com ordenem
el nostre territori
i en això estem
La complexitat
del turisme
i la seva transformació
així com
sobre els reptes
ambientals
socials i econòmics
per avançar cap a nous
models de pensament
i acció
són les qüestions
que s'han posat
sobre la taula
Els parts a casa
en embarassades
de baix risc
i atesos
per professionals
presenten
els mateixos resultats
sanitaris
que els hospitalaris
Laura Casas
Alba Pellicer
llevadora de l'Alpac
explica
que és una eina
necessària
per una part
de la població
que sempre demanarà
el part més respectat
possible
que és a casa
Encara que els hospitals
millorin
l'humanització
als naixements
encara que els hospitals
millorin
els seus protocols
d'atenció
encara que posem
banyeres i puguem permetre
que les dones
pareixin
molt similar
a com ho farien
amb un part no intervingut
i acompanyada
per professionals
el part de casa
sempre hi serà
perquè les dones
el que volen
és poder escollir
una professional
concreta
una llevadora
que les respecti
que les conegui
que hi hagi un vincle
abans
del moment del naixement
i que l'acompanyi
i no que hi hagi
aquesta continuïtat
de cures
en tot el procés
Un estudi realitzat
el 2021
a Catalunya
mostra
que un 93%
dels parts atesos
a casa
per llevadores
del PAC
va finalitzar
en parts vaginals
no instrumentalitzats
i del 14%
que van acabant
trasllats hospitalaris
el 96%
d'aquests trasllats
van ser-ho
per part
prolongat
amb dones
primerenques
sense cap urgència
amèdica
a Espanya
Catalunya
és la comunitat
amb més demanda
entre 300 i 400
l'any
i amb més
llevadores
que s'hi dediquen
amb el voltant
d'unes 40 professionals
en actiu
les notícies
a www.tarragonaradiu.cat
Aragona Ràdio
et lleves
i ho tens clar
passes per Panet
pel cafè ben fet
l'entrepar que t'agrada
i la briuixeria
acabada de fer
disposem d'un servei
de càtering
pels teus esdeveniments
especial
i menús
d'esmorzar
migdia
i berenar
en qualsevol
de les botigues
de la ciutat
també pots fer
les teves comandes
al web
panet.cat
Panet
Som forners
Molt de costa
la rambla de la cultura
a la vora del mar
Vine i passeja
parleix de la cultura
del lleure
i de l'esport
al port de Tarragona
Hi trobaràs museus
exposicions
teatre
activitats
espais per passejar
i fer esport
Completa la teva visita
amb un tast
de la gastronomia
marinera del Serrallu
Més informació
a portarragona.cat
A tots els
constructors
instal·ladors
electricistes
reformistes
fusters
paletes
pintors
lampistes
us esperem
a Obramat
perquè tenim tots
els oficis
de la construcció
i la reforma
en un únic lloc
Visita els nostres
magatzems
o entra a
obramat.es
on compren els professionals
Obramat
Ei
saps que hi ha un
qui hi ha per tu?
Ah sí?
Hi ha un qui hi ha per tu
un qui hi ha pels que busquen
innovació
un qui hi ha pels que comencen
un pels més urbans
un pels aventurers
Doncs ara no sé
quin és el meu Kia
Escolleix i prova
entre una quinzena
de models de combustió
elèctrics i híbrids
i entre més de 200 vehicles
nous i seminous
tots amb 7 anys
de garantia
Quadris AR Motors
el teu concessionari
oficial
Kia a Tarragona
L'Institut Català
d'Investigació Química
l'ICIC
fundat el 2004
és un referent
en investigació
de processos químics
sostenibles
química per la salut
i descarbonització
amb 250 científics
de 40 nacionalitats
diferents
i situats
al campus
Xeselades
l'ICIC
col·labora internacionalment
amb institucions
i empreses
generant un impacte
en la indústria
i la societat
Descobreix-ne més
a 3bw.icic.cat
Hi ha una ciutat mil·lenària
que compta amb una afició
que mai ha deixat de bategar
un club que no es rendeix
que somia en tornar a ser campió
Repsol dóna suport a l'esport de la ciutat
i acompanya el nàstic en aquest camí cap a l'ascens
sempre fins al final
força gimnàstic
Tarragona ha crescut mirant al mar
el seu port motor de progrés
ha fet créixer una ciutat valenta i orgullosa
oberta al món
com el nàstic
que combinant tècnica i passió
partit a partit
fa cada cop més gran el nom de Tarragona
el port de Tarragona
compromès amb el territori
dona suport al club
en aquesta promoció d'ascens
perquè quan avancem junts
ningú ens pot aturar
ara és l'hora
amb orgull
força nàstic
Com diu Lluís César
s'ha de creure que hi ha eliminatòria
i que guanyar per una diferència de 3 gols
és possible
és el missatge de l'entrenador del nàstic
com a darrera opció
per aconseguir l'ascens a segona
diumenge 22 de juny
a les 8 del vespre
viurem el darrer partit de la temporada
la tornada del final del playoff
d'ascens a la Lliga Ipermotion
des de la ciutat esportiva de Zubieta
en el partit entre la Real Societat B i el nàstic
i com sempre
des de fa 32 temporades
t'ho explicarem tot
en programació espacial
a la sintonia de Tarragona Ràdio
i des de Donosti
una hora abans
al 96.7
i 101.0
DFM
al web
i a les aplicacions mòbils
escoltes
participa al Joc de la Por
recomenda el partit
a la xarxa X
al sempre nàstic
al perfil d'Instagram
i al WhatsApp
de Tarragona Ràdio
32ena temporada
del sempre nàstic
viu el futbol
viu el nàstic
i viu els gols
espai patrocinat per
Obramat
Repsol
Port de Tarragona
Panet Tàrraco
Mides Tarragona
Loto Express
Calcendra
Omnium Tarragonès
Hyundai Augusta Car
Netadent
Vermut Izaguirre
Port Aventura
Xarxa Santa Tecla
i Seat Baicar
A Tarragona Ràdio
som 40.000 oients
Anunciat a la ràdio local
líder en l'actualitat
entreteniment i informació
tarragonina
Contacta amb nosaltres
al 977 24 53 64
de 9 a 2 al migdia
o escriu-nos a
publicitat
arroba
emmct
punt cat
perquè a Tarragona Ràdio
t'escoltem
Tarragona Ràdio
Top 40
There's something
a bit curious
about this broadcast
Doncs vinga
que arrenquem el tram final
del que d'aquest setmanal
passen 10 minuts
del punt de la una
i el que fem
és recuperar una entrevista
que fèiem
a començament
d'aquest programa
això era el mes de febrer
Omar
jo crec que era el mes de febrer
quan ens visitava
el Marc Alexandre
ell és un dissenyador de moda
i ens venia a explicar
una boníssima notícia
que havia guanyat un premi
de disseny de moda
i que això
li donava oportunitat
d'anar-se'n a Mèxic
a ensenyar
la seva col·lecció
una col·lecció
que a part de ser
molt xula visualment
i ha de ser molt xula
també de poder-se-la posar
tot i que no era
pret-a-porter
era molt simbòlic
tot plegat
doncs
tenia un punt reivindicatiu
vam xalar molt
amb aquella entrevista
i avui l'han volgut recuperar
el Marc Alexandre
passava pels nostres estudis
parlem de disseny
i de moda
Marc Alexandre
bon dia
bon dia
què tal
dissenyador de casa
ets d'aquí
és de les Terres de l'Ebre
d'on ets Marc?
de la Ràpita
de la Ràpita
com és això
de dissenyar roba
a la Ràpita?
bueno
va ser
com l'opció
més lògica
per començar el projecte
com tornar a casa
els pares
i tenir un petit espai
on poder treballar
per tant era com la forma segura
de poder començar
quan vas començar
tu vas establir-te pel teu compte
perquè
el Marc
doncs
ha fet estudis de disseny
ha passat
has après
amb dissenyadors
però
i després
quan vas dir
jo
jo vull fer el meu
sí
quan vaig a Eduard
de la universitat
vaig estar
5 anys
treballant
com a patronista
per dir
l'equip creatiu
a Paloma Spain
a Còrdoba
i fa ara cosa
d'un any
el febrer
de l'any passat
vaig decidir
que era el moment
de començar
el meu propi projecte
i ha sigut
tot un procés
d'un any
de plantejar
no simplement
la primera col·lecció
sinó també
com
tot el projecte
com a tal
com es treballaria
de quina forma
funcionaria
etcètera
per tant ha sigut
un procés
sí
d'un any
doncs
que en un any
hagis estat distingit
amb el premi
Mercedes-Benz Fashion Talent
no?
en aquest
certamen
de moda
de Madrid
tan prestigiós
Déu-n'hi-do
estàs content
moltíssim
és com un premi
de talent emergent
exacte
la Mercedes-Benz Fashion Week
té la plataforma Ego
que és l'últim dia
el diumenge
que es dedica únicament
a dissenyadors emergents
per tant tu
presentes la teva candidatura
i ets eleccionant
o no
per poder participar
i a partir d'aquí
entre els nou participants
per aquest premi
s'otorga el premi
Mercedes-Benz Fashion Talent
i ha sigut
tot un reconeixement
i com la millor forma
de poder començar
amb la primera col·lecció
poder tindre
com aquest
aquesta plataforma
i aquesta llançadera
d'alguna forma
que també em dona
la possibilitat
de presentar
la mateixa col·lecció
a la setmana de la moda
de Mèxic
a l'octubre
que fort
a Mèxic
a Mèxic
és molt
a l'octubre ja
ja està
ja està
perquè sí
falta molt
però falta poc
correcte
però és la mateixa col·lecció
és la mateixa col·lecció
o sigui que hi ha
encara algunes coses
que s'han de retocar
i d'arreglar
però
allà estarem
perquè es fem
la idea
de la importància
de tot plegat
d'aquesta setmana
de la moda
a Mercedes-Benz
de Madrid
és important?
Bueno
crec que a nivell
a nivell nacional
és com la
la major
la major plataforma
era la que
antigament es coneixia
com la Cibeles
sí
i
és la major
plataforma
on desfilem
també com tots els noms
més reconeguts
d'aquest panorama
i és molt guai
que des d'aquesta pròpia
plataforma
et donin l'opció
de poder participar
i també
de donar nom
i possibilitats
a nos dissenyadors
a més donant-te
com totes les facilitats
de poder presentar
la teva
la teva visió
no?
tens de les opcions
que hi hagi
però
de poder expressar
la teva visió
al màxim
i la teva expressió
el que tu has volgut
ensenyar aquesta vegada
és una col·lecció
que has anomenat
Pioletes
i que té tot un
rerefons
no sé si és habitual
que hi hagi tota una
narrativa al darrere
d'una col·lecció
suposo que sí
com una justificació
de la inspiració
crec que al final
depèn també
una mica
del dissenyador
hi ha dissenyadors
que són més
inspiracionals
en el sentit de
fer col·leccions
inspirades
amb la antiga Grècia
o tal
o hi ha dissenyadors
que la forma de treballar
és més a partir
d'un concepte
o a partir
d'una història
que crec que és
el meu cas
i en aquest cas
Violetes
és una col·lecció
que parla
i rendeix homenatge
al travestisme espanyol
de l'època
de la dictadura franquista
Molt bé
Hi ha tota una investigació
al darrere
de conceptes
d'història
també visual
per després acabar
veient com ho plasmes
Correcte
i a més
ha sigut moltes hores
també de plorar
i sentir aquesta
com
set de vengança
per dir-ho d'alguna forma
i d'escoltar
molts testimonis
entrevistes
i reflexions
de les persones
que realment
han viscut
aquesta època
perquè em semblava
com la forma
més pura
i genuïna
d'investigar
aquest tema
i de rebre
com tota la informació
a través de la veu
de qui ho han viscut
de veritat
És Fidel
estic intentant
buscar fotografies
Alexandre Estudio
Alexandre
Alexandre
és que
m'amenjo lletres
Alexandre Estudio
És un nom
una mica complicat
és el teu nom
no és un nom artístic
no és el meu cognom
ja està
crec que serà
l'única descendència
que tindria
aquest projecte
doncs vaig decidir
batejar-lo així
Molt bé
doncs
és representativa
del que fas
dit d'una altra manera
com són els teus dissenys
va expliquem-ho per ràdio
quines seran les característiques
jo t'he llegit en algun lloc
com a marca de la casa
que dius
dissenyo robes
sense gènere
correcte
correcte
així en àmbit general
la idea
i la ideologia
de la marca
o del projecte
és la de treballar
la moda
sense gènere
com des del punt base
no simplement
amb l'estètica
sinó també
treballar els dissenys
a l'hora de patronatge
i a l'hora de la confecció
amb diverses tècniques
i investigacions
que permetin
que les peces
o la roba
pugui ser portada
pels cossos
independentment
de les seves volumetries
o de la seva identitat
de gènere
per tant
aquesta és com
el fil conductor
i la filosofia base
de la marca
però a nivell estètic
evidentment
hi ha moltes coses
que podran anar variant
en les col·leccions
o en els projectes
depenent
del concepte
que es tracti
o de la història
que hi hagi darrere
en aquest cas
sí que es pot veure
com una evolució
estètica
on es comença
amb una part
de versions
o reimaginacions
dels uniformes
dels vídeos
d'aquella època
una part mitjana
on hi ha més
com més clà de còdics
i més clà de
camiseria masculina
o normalment
coneguda com a masculina
amb faldes
de lluentons
hi ha aquesta
més clà de còdics
i prendes
més trencades
i finalment
hi ha com un altre grup
que són com
les travestis
en su màxima
esplendor
com una forma
d'enviar aquest messager
de
ens heu intentat
ocultar d'alguna forma
però seguim presents
i ho seguirem sent
fins que la humanitat
sigui humanitat
és habitual
crear una col·lecció
com això
en fases
tres fases
explicant una història
bueno no sé si és habitual
a mi em semblava
com la forma més
correcta
perquè el missatge
que hi ha
detrás de la col·lecció
es pogués entendre
d'alguna forma
i et dona marge
per fer un munt de coses
perquè és que la primera part
que deies
creant els uniformes
no té res a veure
amb la part última
dels lluentons
era com un concepte
bastant
entre comètes
ampli
que es podia tractar
de diferents maneres
i crec que per a mi
la forma més lògica
per poder-ho fer
era com fer una
espècie de representació
teatral
per dir-ho d'alguna forma
i ubicar la col·lecció
en un moment
concret
que seria
una redada policial
a un local
clandestí
de travestis
correcte
per a això
veiem com
aquests tres blocs
el primer seria
com l'arribada
de la policia
local
per a això
també
el moment
peluqueria
maquillatge
i la música
del desfile
també anava variant
seguint aquests tres grups
el primer seria
això
l'arribada de la policia
el segon
veiem la mescla de codis
seria com
tot aquest moment
d'agòvio
i d'ansietat
de les travestis
que estan al local
i que intenten
com desvestir-se
i vestir-se
amb la seva roba
de carrer
o la seva roba
que en aquest moment
era legal
per intentar evitar
com l'abús policial
i al final
com ja
aquesta llum
al final del túnel
no va aquest missatge
d'esperança
de prosperitat
i de futur
molt bé
ara entenc
que el jurat
ha destacat
per atorgar-li
aquest reconeixement
el Marc
ha destacat
la posada en escena
de tot plegat
i llegeixo per aquí
la confecció impecable
o sigui
no és només la idea
i com ho poso
sinó és l'hora
de confeccionar
i ja
i us dic jo
mireu les fotos
si entreu a
Alexandre Estudio
veureu les fotografies
i hi ha detalls
i detallets
i com t'ho fas
realment ets molt meticulós
a l'hora de fer les peces
crec que les peces també
o sigui
al final
som una empresa
un projecte de moda
i crec que
les peces
són com el principal
punt de focalització
i que han de parlar
per si sols
per tant em sembla
important
donar-los aquest valor
i poder també
apreciar
aquesta artesania
o aquesta forma de producció
local
que al final
és cert
que a dia d'avui
és un món
que està molt
en decriu
per dir-ho d'alguna forma
seguint
totes les formes
de producció
actuals
de la fast fashion
les produccions en massa
etcètera
i sí que m'apeteix
com donar-li una mica
més de valor
a aquest moment
de producció local
fet a mà
fet completament
de forma artesana
i donar-li a les peces
com aquest valor
i aquesta qualitat
de que
sí, són peces
que evidentment
tenen el seu preu
i el seu cost de producció
etcètera
però són peces
que et poden durar
per a tota la vida
quantes persones
ha treballat
en la producció
en la preparació
d'aquesta
d'aquesta
desferrada
i no em cansaré
de dir-ho mai
fer el gran agraïment
a Santiago Zambrana
que és el meu millor amic
que també el vaig conèixer
mentre treballava
amb els dos a Palomo
ell treballa com a confeccionista
i m'ha ajudat molt
en tota la part
de la confecció
en la seva gran majoria
de la col·lecció
ha sigut confeccionada
per a ell
però
tot el projecte
l'hem tirat endavant
jo com a dissenyador
com a patronista
i com a persona
darrere de tot el projecte
i ell
aportant
les seves mans
i el seu cap
i ajudant-me també moltíssim
per tant
ha sigut tot un treball
de dues persones
no són peces
que es puguin utilitzar
a diària
ni tampoc
segons com
per anar a una festa
no ho sé
jo no m'imagino
anar a treballar
així d'estupenda
es podria
jo crec que també
estem una mica
com
o sigui
és cert que
al final
a les col·leccions
tu aprofites
com cada look
per ser
al final
no has deixat de ser
com una imatge
no i com un punt
de referència
i una mescla
que ajudia
que tot el concepte
i tota l'història
que hi ha aquí
lletres
pugui ser entès
d'alguna forma
finalment
és cert que el que veiem
a les passarelles
no tothom ho diu
és que no veig
ningú pel carrer
vestit com veiem
però és que és igual
no és una crítica
això
simplement
és que fas un tipus
de costura
o un altre
exacte
i al final
la idea és
aquí a l'altre desfile
presentar com tota l'idea
i tot l'univers
que hi ha
a través de la col·lecció
però finalment
quan arriba el moment
de producció
el moment de
fer les prendes
també s'han de visualitzar
com cada prenda
per independent
sí que cert que hi ha
prendes com per exemple
l'últim vestit
tot fet de perles
completament a mà
que són més peixes
d'imatge
però després
altres coses
s'han de baixar
la producció
i s'han de veure
com peixes
també individuals
i es podrien
adaptar per un
pretoporter més
correcte
les finales
com es treballa
a totes
t'ho preguntava
en el sentit
de
si això
si tens col·lecció
per posar al mercat
per comprar
per utilitzar
en certa manera
i jo no ho podem trobar
ara mateix
sí que és cert
que es poden posar
en contacte amb nosaltres
a través del nostre
Instagram
que és
aleixandri.studio
a través del nostre
correu electrònic
estem treballant
en la nova pàgina
web
perquè tot aquest procés
sigui molt més fàcil
i és cert que la forma de produir
la forma de producció
que tenim
és fer-ho
sota demanda
i de forma
completament local
i manual
també per intentar evitar
com aquesta forma
de sobreproducció
que existeix a dia d'avui
que també em sembla
una mica
completament innecessari
es produeix sota demanda
es produeix
el que la gent vol
i el que la gent necessita
i prou
Quins clients tens Marc?
De moment
acabem de començar
la primera col·lecció
o sigui
l'inici de tot el projecte
esegut amb aquest desfile
fa dues setmanes
que va a ocurrir
o una
una i mitja
va ser el passat
23 de febrer
i estic una mica
encara
també com intentant
assumir
i assimilar
tot el que ha passat
per totes les setmanes
com amunt i avall
encara no he tingut
com el moment
de tornar-me a sentar
al taller
tornar-me a sentar
davant l'ordinador
i poder dir
vale
anem a reflexionar
i anem a organitzar
com tornem a arrencar
per dir-ho d'alguna forma
com aprofitem
tot aquest moment
per poder assentar
una mica
la marca
i el projecte
tens algun material
o alguna cosa
fetitxe
que no pot faltar mai
com marca de la casa
que no pot faltar mai
en els teus dissenys
que dius
ho invento
sempre utilitzaré
aquest color
o sempre no pot faltar mai
el detallet
de tal
bueno és cert
que al final
o sigui
no sé per què
el negre
és com el meu color
fetitxe
i sí que faig
sempre l'exercici
com d'intentar
ampliar
i al final
crec que
dins de la forma
de dissenyar
o de la meva
forma de treballar
no és possible
tindre un petit fetitxe
perquè hi ha coses
que sempre es van repetint
però al final
els materials utilitzats
depenen molt també
del projecte
i de la temàtica
que es tracti
per poder
el que estàvem repetint
al final
per poder
fer que aquest missatge
s'entengui
per poder fer
que la col·lecció
tingui tot un sentit
els materials
la gamma cromàtica
etcètera
també són
un element més
de tot aquest imaginari
per tant varien
depenent del que tu vulguis
expressar
del que vulguis
i del que vulguis
comptar
m'agrada molt
perquè de les fotogràfiques
que es veien
les diferents peces
són bastant diferents
hi ha molta varietat
i això vol dir
que t'agrada jugar
sí
i al final
tornem a parlar
el mateix
no és el mateix
treballar una col·lecció
on hi hagi
com aquest transcurs
aquesta història
que comença d'una forma
i acaba d'una altra
treballar un altre tipus
de projecte
o potser
tots els luxus
són més semblants
depenent del que hi hagi
detrás
com pinta Mèxic?
uf
no ho sé
estic bastant nerviós
és cert que no
torno a repetir-te el mateix
jo molt pesat
però encara no ho tinc
com assimilat
sé que és l'única cosa
que hi ha segura
però encara no
estic com visualitzant
menys ja
pujant a l'avió
i posant el xarco
per poder presentar
la col·lecció
a una plataforma
internacional
no t'has plantejat
si canviaràs alguna cosa
o ho adaptaràs
si faràs un guinyo
potser a la cultura mexicana
encara no
no t'has plantejat
crec que és una mica
complicat
fer un guinyo
en altra cultura
tenint en compte
que és un petit exercici
no com de memòria històrica
i que al final
vull que la gent
sigui conscient
de tot el que es va viure
a aquest país
i al final
també com fer
aquest petit exercici
d'intentar
no caure dos cops
amb la mateixa pedra
sobretot tenint en compte
també el que està passant
a nivell mundial
és la teva manera
de portar aquesta història
reivindicativa
correcte
també arreu
arreu
en aquest cas a Mèxic
exacte
pinta molt bé això
ens encanta Marc
molt bé
i més sabent això
que hi ha aquesta història
al darrere
la història
de la repressió
per aquests travestis
aquestes travestis
en una època d'aquest país
Violeta és un homenatge
al travestisme
en els anys foscos
de la dictadura franquista
exacte
així d'això va
la col·lecció
del Marc Alexandri
gràcies per venir
et volem seguir de prop
manté-nos informats
perfecte
moltes gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
doncs ja està
fins aquí
el que d'aquest setmanal
falten 3 minutets
per arribar a dos quarts de dues
i ho fem
com hem començat
marxem amb la música
de l'último de la fila
per tots aquests músics bojos
que ens esteu escoltant
i els que no
també
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Són dos quarts de dues
Tarragona Actualitat
L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio
Buena tarda a la alcalde Rubén Viñuales