però va ser aquell equip que com ha dit molt bé el Jordi abans és una quinta que té molts bons jugadors ara mateix que estiguin al futbol d'elit
el futbol semiprofessional, professional, està a Uri, i després també està, ja, Rodríguez està al Levante, vull dir que són dos jugadors que han sortit des d'aquí de la cantera del Nàstic, això crec que ja t'ho heu dit l'última vegada que vam estar parlant, això vol dir que a la cantera del Nàstic s'estan fent molt bé les coses, i aleshores són els fruits que estan sortint.
Doncs Jordi, gràcies per estar amb nosaltres, se'ns ha quedat sense temps, però hem volgut tenir el teu testimoni i que ens expliques una mica sobre l'Oriol Sobirats. Gràcies, com dèiem, fins ben aviat. Vinga, gràcies a vosaltres, quan vulgueu. Adéu. 12 del matí, 30 minuts, moment de plegar, demà hi tornem, dijous, amb més arguments, amb més temes, que ja els estem preparant. Gràcies per la seva atenció, els deixem amb aquesta cançó. Adéu-siau.
Gràcies.
Bona nit.
Bona nit.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Otra semana aquí en casa, otra oportunidad que espero que aprovechemos.
Com diu el capità del Nàstic, Òscar Sanz, dissabte tenen una altra oportunitat a casa per guanyar i esperen aprofitar-la per retrobar-se amb una victòria. Dissabte 14 de febrer a les 9 del vespre viurem el partit de la jornada 24 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Dourada en el partit entre el Nàstic i el Betis Deportivo. I com sempre des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM al web i a les aplicacions mòbils
Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Bar Verde.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les sis i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina amb salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Són les 12 del migdia i gairebé 37 minuts.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
L'any 1987, George Michael traia el seu primer àlbum debut en solitari, després de l'excitazo de Guam i després que ja arribessin a desfer el duet, la formació una mica ja per cansament de les dues parts i perquè la fama els va...
Els va sobrepassar. George Michael havia d'iniciar carrera en solitari, Columbia Records va veure un filó i li va dir sí, sí, vine a vinar, que trauràs el teu àlbum debut amb nosaltres, debut en solitari. 1987, l'àlbum es deia Faith, aquest tema es deia Faith, amb una guitarra, un riff de guitarra
un efecte de guitarra icònic que té també la seva gràcia i que veu de les tradicions, no?, del rock més clàssic i que arribaria a ser número 1, jo crec que arreu del món, als països anglos que són i també a casa nostra. Avui el film musical del què de què i la petita explicació que puguem fer de cada tema, que cada tema té una història, ens la posa George Michael. Benvinguts. There's something really curious about this broadcast...
Què de què? Núlia Cartanyà. Molt de Carnaval tindrem avui al programa. Bàsicament, dos temes de Carnaval, bé, un programa que fem des d'ara i fins a dos quarts de dues amb Lluís Comas, el control tècnic. Parlarem, com deien, de Carnaval, farem referència a la baixada del Pajaritu, arriba enguany a la 19a edició, amb actes la nit, el vespre nit anterior i actes posteriors. Alguns dels actes són els que organitza...
la colla jove i els amics de la colla jove, que ja sabeu que tenen el seu epicentre a Cosa del Bou, vindran a parlar-nos-en. En tot cas, sapigueu que són 13 les andròmines que estan inscrites ja per aquesta mítica baixada del pajarit, un dels actes més estripats, mai millor dit perquè a vegades s'arriben a estripar, del Carnaval Tarragoní.
I escolta, si us feu un trep al vestuari, si us estripeu d'alguna manera, no passa res perquè a Mercamoda tenen qualsevol tipus de tela i de roba i fins i tot tenen cosidores expertes que us poden fer allò, un apanyo, eh? No passa res, simplement aneu a Mercamoda. Nosaltres aprofitem carnaval per anar i ens agrada molt aquesta botiga perquè és que és el paradís de les disfresses. Enguany hi ha anat la nostra companya Abril Rius i sabrem quines són les disfresses més demandades, les que estan més de moda i si els tarragonins...
Ens fem nosaltres mateixos la disfressa de Carnaval o ja la comprem feta i menys feina? Però, però, entre tanta entrevista carnavalera, espero que tinguem unes tonetes, espero que sí, per poder-vos parlar sobre la presentació d'un llibre que tindrà lloc avui mateix a la llibreria La Capona. Es diu El túnel del terror. L'Eloi Riberan és l'autor i ens parla sobre una experiència molt autobiogràfica del mateix autor.
I que fa por, fa llullo. Més allò que tu ets ciutadà normal i de sobte et tanquen a la presó i no saps ben bé per què. I entres com en un túnel de burocràcia intentant demostrar que ets innocent. Això, dit així, molt a l'engròs. Després l'Eloi ja ens explicarà ben bé en què consisteix el túnel del terror i en tot cas us convidem a la presentació avui a les 7 a la Capona.
Doncs vinga, entrem en matèria i anem per la primera de les entrevistes que, com dèiem, ens porta a connectar amb l'Abril Rius des de Mercamoda, aquesta botiga que és el paradís de les disfresses. Abril, bon dia!
Dintre de tota aquesta campanya de carnaval tenim tots els actes que hi ha al carrer, totes les diferents actuacions, les disfraços... I hem volgut venir a Mercamoda, Mercadisfraces, perquè són una de les tendes de referència en disfraços i també en teles i en moltíssimes coses. I per saber com funcionen o com tenen aquesta campanya de carnaval, parlem amb la Joana González, dependenta i treballadora del Mercado en Moda. Molt bon dia. Hola, molt bon dia.
Ara és el que dèiem. Per Carnaval suposo que augmenta tot el volum de feina. Teniu molta gent entrant i sortint de la tenda remenant. Com encareu aquesta campanya? Com encareu aquests dies? Sí, hi ha moltíssima més feina, més de lo normal en aquestes èpoques. I, bueno, sí, tenim moltes entrades, sobretot les dues últimes setmanes, que és quan la gent s'ha...
El tema de grups ja fa temps que va, grups de Salou, Reus, Tarragona, ja fa, bueno, des de setembre-octubre de l'any passat ja comencen. Anem cap allà. I ja les dues últimes setmanes, normalment, és quan ja la gent, les presses que ja comencen i, bueno, venen aquí a remenar i hi ha bastanta afluència de gent, bastanta més.
La gent ve també molt en grup? O sigui, busquen disfraços de grup o venen més persones individuals? Les que venen a botiga Ultimora, les dues últimes setmanes, normalment són o famílies, grups de família, o grups d'amics, xavals i xavales, que són de 6, 7, 7, 8, més o menys. Els grups grans de comparses i tal ja han vingut abans, el que t'he comentat abans. Però sí, normalment solen venir en grups de famílies i coses així.
La tenda està dividida en dues parts, podríem dir la dels disfressos, i a més, que et ve el disfress tot sencer, i el de teles. Ara estem a l'apartat de disfressos. Enguany, quin diries que és la disfressa que està triomfant més o que la gent et demana més per ella? Les que m'he demanen, sense dubte, és les K-pop.
sobretot les nenes, les nenes més petitetes que hip-hop. Després, hi ha molta gent que demana molt manga i coses d'aquestes, de dibuixos i tal, que d'això no en tenim gaire cosa, que això ja és la part de les teles, que després si vols parlem dels que es fan.
I després una que és molt... que és la típica, que no falla mai, són els animals, que són els monos aquests que són sencers, són calentets. I els animals, aquest any, potser les tits, després de la pel·lícula. Però, bueno, normalment és això. I si no, després de cuentos, tipus així, jo no sé, estèrics, després de la Blancanieves, amb els enanitos i tal, sobretot quan són famílies. Són famílies que busquen, potser, la mateixa temàtica pels fills, la mare i el pare.
Hi ha diferents també, segons el tipus de gent que us ve, grups que potser van tots d'una mateixa cosa o que aprofiten les famílies o parelles per disfressar-se de parella, d'alguna cosa de dibuixos animats o d'una història. Sí, és així. També hi ha molts grups de joves, de nois i noies, que l'estrella és el suat, el xaleco aquest del suat,
o la disfressa de policia. Això també cada any, l'any passat també va ser, se van vendre molt i aquest any també se ven molt.
També es busca potser estar una miqueta calentets perquè hi ha moltes disfresses que vas amb les cuixes i els braços a l'aire i, clar, després penses a la nit i potser passes fred o t'acongeles. Sí, el problema, més que res, són les dones. Perquè el mateix, per exemple, per dir-te alguna cosa, el tirolès, l'home va amb màniga llarga, pantalló llarg, i la noia va amb vestidet curtet, sense mànigues... Clar, és un problema amb l'aspecte aquest de fred. Si vas amb una... Bueno, són joves i van anar a discoteca, no hi ha problema...
Però, clar, pel carrer sí, perquè, clar, se desdiu la disfressa perquè has d'anar amb un abric damunt i tal. Però, bueno, sí, hi ha disfresses que estan encarades ja per l'hivern, tipus el que t'he comentat abans d'animals, però les altres sí, com veus, les noies sempre van amb faldilletes, les mexicanes faldilletes, els homes van més tapadets, però és el que hi ha.
Aquestes disfresses de cos sencer també veneu complements. Quins tipus de complements teniu? Perruques, màscares, llavors hi ha més espases o això? Sí, sí, sí, ja tenim perruca. Ara veus que hi ha bastant huecos perquè s'estan venent, però sí, tenim perruques. Pràcticament per cada motiu que tenim hi ha una perruca.
tenim les pistoles, després hi ha mocadors o barrets, veus que tot això d'aquí està ple de barrets, les màscares, que normalment són més de Halloween, sí, sí, pràcticament de cada disfressa, perquè normalment la disfressa feta és molt raro que porti tot el complement, llavors t'aporta la disfressa i a part has de comprar la perruca o la boa o la cigarreta o coses d'aquestes. Sí, sí, normalment van a part i sí, les tenim també.
Valtros us heu fet expertes també, suposo, en ja agafar els complements per cada disfressa. La gent ve i us pregunta o us deixa sorprendre una mica de què teniu en guany o què és el que em recomanaries? Sí, hi ha gent que ve amb una idea fixa de dir, bueno, vull aquest i ja està, però hi ha molta gent que no, que també, oi, me quiero disfrutar la família, de què podemos ir, queremos ir calentitos i tal. Llavors pots dir, mira, jo què sé, pots anar d'animal...
o pots fer-te una entrada de dibujos animados, d'astèrics... Sí, normalment hi ha gent que ve amb una idea fixa, però normalment sí. La gent et pregunta i t'ho vas comentant més o menys. Normalment li preguntem als nens, que són els que manen. Tu de què vols? Jo vull, jo què sé, de Goku. Doncs mira, tenim el Goku adult, tenim el Vegeta, tenim no sé què, perquè vagi en la família.
Ara quan he entrat també hi havia una dona demanant una disfressa, no sé si era pel seu germà, pel seu fill, que ja en comprava dos, dient, bueno, és que com sé que se li va romper, ja ho compro per avançat. Sí, hi ha moltes vegades que sí que ho fan així, perquè diu, bueno, o quan van al col·le, que si han d'anar al col·le a fer alguna coseta d'aquestes, agafen, diu, bueno, dona'm un altre perquè el del col·le arribarà fet caldo i llavors tindrà un altre pel dia de carnaval.
Això pel que fa a l'apartat de disfresses, així com ja senceres o ja creades, si et sembla, anem a l'apartat de teles. Abans em comentaves que les comparses i els grups ja des d'abans, ja us demanen, clar, perquè han de tenir la idea, han de tenir... Com funciona això? Què és el que us demanen o què és el que venen? Bé, en part del que és la de disfresses, de fetes, venen... Ui, espera, que...
Hi ha gent, eh? O sigui, són les 11 del matí i hi ha molta gent venint aquí a comprar. Doncs això, les fetes ja, doncs sí, normalment al mes de setembre-octubre és quan ja comencen les comparses a venir, a mirar catàlegs, a dir, bueno, aquest any volem anar d'això. Llavors, nantros, el que fem és un mestreig, agafem un de cada talla, se li proporciona al grup un de cada talla, ells s'ho proven,
I després, durant un mes o dos, està la cosa en marxa de dir, llavors, normalment, sobre el mes de desembre o així, és quan ens diuen, mira, ja tenim la llista més o menys, no sempre està sencera, però més o menys, perquè me demaneu. Llavors, nosaltres ja ho demanem, vull dir que això del carnaval comença a setembre-octubre.
I tot el tema ja més de maquillatge o més a més, Valtos també ho proporcioneu? Sí, sí, sí, maquillatge tenim, maquillatge pel... Bé, tenim maquillatge de tot, durant tot l'any, eh? I llavors pel tema de Halloween, normalment és més maquillatge Halloween que Carnaval.
I tenim de tot, la carn artificial, el làtex, tenim de tot, la sang, i sí, sí, es ven bastant. Bastant més maquillatge ara en Carnaval, es ven alguna coseta així amb colorets i tal per la cara, però més aviat és per Halloween, per Halloween sí.
I ara estem a l'apartat de teles, clar, hi ha teles de tot tipus, de tots els colors, de tots els estampats. Sí, sí, hi ha de tot, hi ha de tot. Hi ha per fer el que és el carnaval, hi ha gent que ve per fer-se un pantaló, una camisa, el que sigui, un bolso, i tenim pràcticament una miqueta de tot.
La gent, us trobeu que es fan les disfresses des de zero, al final és molt més fàcil. No sé si més econòmic comprar la disfressa ja tal qual feta com et ve, o hi ha gent que li agrada aquest procés de fer-se ell mateix la disfressa, pensar els estampats, pensar d'aquí aniran...
Home, hi ha de tot. Normalment el carnaval del que es fa a Tarragona és totalment artesà, vull dir, s'ho fan des del començament. Després el que t'ho comentava, que hi ha moltes disfresses que no les tenim fetes com a tal, tipus, normalment són més manga o tipus així quan fan les festivals de manga, i llavors sí que venen a buscar, venen a anar amb una foto del personatge en qüestió, llavors li busques la tela i ells mateixos se la fan i se la... Normalment és així.
La gent, primer, busca la feta, clar, perquè la feta tampoc no són molt cares, vull dir que... I llavors busca la feta, si no la troben o la volen tunejar, llavors venen a la secció de teles i queda tot, o te la fan sencera o una que s'ha agafat ja feta, venen aquí i te la tuneixen perquè qui li puc posar més tu, la qui li vull posar no sé què, i sí, sí, també ho fan.
Les disfretes fetes de l'altre apartat, sobre quin preu ronden, més o menys? Home, depèn de models, però pots trobar des de 17 euros, 15 a 17, fins a 25, 26. Depèn, després estan, per exemple, els vikingos, que tenen pèl, les que són de pèl i van tot perquè aquell no necessites cap complement més perquè està tot fet. Aquest potser se te'n van als 29 o 30.
Hi ha de tot, eh? Pots agafar una molt caríssima, però nosaltres el que tenim és això. Entre 17 i 25, una coseta així, seria el normal. I en aquest apartat de teles, fer-te tu mateix la disfressa, quant et costa, més o menys? Depèn de la tela que agafis. Nosaltres tenim la tela receta, que és la que li diem la de carnaval, que no se desfila i és la que normalment agafen. Quina és? Mira, és aquella d'allí. Ara te l'ensenyo. Aquesta te surt a 3 euros al metro. Fa 1,50 metres. Mira, vine, espera.
Són ja teles una miqueta amb els colors així lampants. Sí, són colors ja de, bueno, una miqueta lampants, una miqueta brillants, i aquesta és una de les més baratetes. T'assura 3 euros, després tens el tul, que també és molt, que és això, que t'assura 2 euros. Vull dir, no, cares no són, depèn de la tela que vulguis. Després hi ha teles de vestir que són més caretes, però normalment per fer-t'un tratge de carnaval,
Amb això, amb algun marteler o alguna coseta així i això, no seria molt car. Una licra, una licra te pot costar 11-12 euros, però no és car, no és car.
La gent també que és molt fidel a disfressar-se, que de veritat disfruta en aquest moment fer-t'ho tu mateix, després també et fa estar molt orgullós i reciclar-lo. Exacte, sí, sí. A veure, la gent que sap cosir i li agrada, llavors sí que s'ho fa, perquè ho fas al teu gust, ho fas a la teva mida, perquè clar, cadascú té un cos, i lògicament quan la trobes feta dius, ostres, m'ha quedat de conya, m'ha quedat millor que una feta, no?
Però, clar, has de saber cosir, has de tenir temps, clar, perquè si ho has de demanar que tu cosin, clar, jo no sé les modistes el que cobren, no sé si t'assura a compte. Vostès teniu un curs de costura, de cosir, explica'm una miqueta en què consisteix i com funciona. Sí, mira, és un curs que comença a l'octubre, si no m'equivoco, i acaba al juny, a l'estiu no.
Tot un curs escolar. Exacte, com si fos al col·le. I llavors és un curs que fan tres hores setmanals, pots fer patchwork o pots fer costura creativa o costura normal de patronatge i tal. No és una classe com tal de...
Avui farem això, cadascú, tu vas, tu t'apuntes, vas allí i dius, mira, jo vull aprendre'm a fer un pantaló. Llavors agafa la professora i et diu, mira, per fer un pantaló t'ensenya a fer el patró, tu portes la tela i tal, i t'ensenya, t'ensenya el procés de començament fins al final. Que un altre dia diu, bueno, ja m'han fet el pantaló, doncs avui, jo que sé, normalment per Nadal, que sempre fan cosetes, doncs avui m'ho vull fer, jo que sé, un...
un elfo, o vull fer un bolso, o el que sigui, llavors passes a la creativa, perquè les professorses estan totes a dalt, i ho fas. Vull dir, està bastant divertit i hi ha bastanta gent que li agrada. Això ho feu aquí mateix a la tenda? Sí, aquí a la part de dalt. Recordeu on esteu a la Ramla Francesc Macià? Número 5. Estem, bueno, entre la gent, quan ell explica si no sap on és, entre el cort inglès i Joan XXIII. Aquí no hi ha pèrdua. Fàcil. Davant del Mercadona, podríem dir. Exacte, més o menys, sí.
Doncs no sé si ens queda alguna cosa més, tot l'apartat de tela, si hi ha els colors com més llisos, com més llampants, però també hi ha brill i brillis, hi ha plomes, hi ha estampats, hi ha diferents figures. Clar, hi ha de tot, hi ha mantes, veus, també hi ha mantetes, hi ha polares, hi ha per bebès, també que hi ha molta gent que ve aquí quan tenen que regalar algun d'això de bebè, doncs els hi fan, els hi fan el pitet, els hi fan el sac, i veus que hi ha aquí també totes les teletes aquestes també són de nen...
Bueno, hi ha una miqueta de tot, ho pots trobar quasi de tot aquí.
No sé si tu personalment ho notes o no, però en quant a ventes, en quant a gent que ha vingut a comprar disfressos, ronda més o menys, igual que l'any passat o que els últims anys, una miqueta més, una miqueta menys? Bé, més o menys com l'any passat, però ha baixat una miqueta. Jo crec que, a veure, s'avent bastant... N'antros també venen per internet, tenim pàgina web. S'avent bastant més per internet que no presencial. El que passa és que aquí és el que diem, les dues últimes setmanes, aquí si vens a la tarda... Bé, avui ja has vist que hi havia... Però si vens a la tarda, cap allà a les 6 de la tarda...
No es pot moure, està a tope perquè hi ha molta gent. Però això són les dues últimes setmanes. Durant tot el procés de Carnaval va venir gent, ho sabent bastant, però més sabent per internet.
A part, venir aquí a la tenda, alguna vegada que he anat a comprar disfraços, t'estàs rato, entre que mires, si no vens amb una idea fixa, entre que mires, què és el que t'agradaria? Els complements? Potser t'hi pots passar ben, ben mitja hora voltant. Sí, o més, o més. La gent que ve indecisa, clar, quan has vist com és la sala, llavors quan entres, només de passar tots els passadissos i tal, amb allà ja te tires 15 minuts sense fer res, vull dir, simplement mirant.
Llavors, si no vens amb una idea fixa, no has d'estar-hi remenant, mirant, no sé què, preguntant, buscant, perquè clar, nosaltres tenim talles aquí, però si no hi tens més talles, tenim el magasem a baix, llavors ens ho pregunten, aquesta teniu dos de la talla M, vas a baix, és un procés que és llarg, vull dir, no és una botiga de venir aquí, cinc minuts i marxar, a no ser que ho tinguis molt clar i diguis vull això i m'ho porto.
Et disfressaràs tu un guany? No. I acabes fins al moño de disfressos? No, perquè a més, clar, n'entros treballem el dia de carnaval el dissabte, després de la tarda no, però fins al migdia sí. Allarguem una miqueta, normalment tanquem a la una, però normalment allarguem una miqueta més per la gent de última hora que vulgui venir. I no, perquè ja la veritat és que acabes molt cansat. Vull dir, és una botiga que és molt bonica, és una...
És una temàtica que és molt xula, treballar aquí amb teles i disfres és molt divertit, però és molt cansat. La gent no s'ho pensa, però és molt cansat. Pujar a baixes escales, anar a buscar... És cansat, és cansat. I al final està a cara de públic. Això també és un altre, aguantar la gent, perquè no tothom ve amb aquest esperit d'alegria i tal.
Quin és el tipus de perfil que us ve més a comprar? Diries que és grups d'amics o ja teniu totes les edats, totes les tipologies? Amb disfresses, dius. Amb disfresses, bueno, més aviat famílies. Amb famílies els grupets petitets que venen aquests que he dit abans, que venen a última hora, els grupets de 4, 5, 6 nois, noies, jovenets, però per lo general són famílies.
Doncs Joana González, treballadora i dependenta del Mercamoda, moltíssimes gràcies i molts ànims per aquests últims dies de campanya carnavalera a tope. Sí, sí, ja queda poquet, ja queden quatre dies i ja està. Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia, és la una.
Us parla a Tere Ortega. El professorat ha sortit al carrer de manera massiva per reclamar millores laborals, salarials i educatives. A Tarragona, milers de docents s'han manifestat pels carrers del centre de la ciutat Laura Casas. La jornada de vaga al sector de l'educació ha començat amb tallge de carreteres en diversos punts del país. A Tarragona, uns 200 professors han inhabilitat els accessos a la ciutat des de Ponent fins a arribar a la plaça Imperial Tàrraco, des d'on, a tres quarts de dotze, ha arrencat la manifestació.
La protesta ha transcorregut fins als serveis territorials d'educació. Entre les seves principals reclamacions hi ha a baixar les ràtios i dotar de més recursos l'escola inclusiva perquè aquesta sigui real i efectiva. La Nerea i la Teresa són professores de l'Escola Pràctiques de Tarragona.
Si les famílies sabessin realment com ens trobem dins de l'aula, molta gent nouvinguda, moltes necessitats educatives especials que no podem donar l'abast. S'aprofiten que nosaltres tenim molta vocació i que treballem amb canalla i llavors nosaltres traiem recursos d'on no hi són. Però el que nosaltres realment necessitem són mans que ens ajudin a les escoles per poder atendre amb la qualitat que es mereixen tota la canalla.
La ràtio cada vegada és millor i els nens que necessiten aquesta atenció també ha incrementat. Per tant, no donem l'abast i volem una educació de qualitat per a tothom, perquè som una escola inclusiva i una escola pública. Noem Muñiz, portaveu d'Ustèca a Tarragona, afirma que el seguiment ha estat molt alt. Diu que la situació ha esdevingut insostenible en tots els sentits i avisa que les protestes no s'aturaran aquí.
Estem aquí en el primer dia de vaga, en el primer dia d'un cicle de mobilitzacions, perquè ja no podem més, perquè necessitem una educació pública de qualitat. En el cas de l'educació concertada, el sindicat majoritari Usoc no ha convocat la vaga, però sí que ho ha fet comissions. S'han decretat serveis mínims que els sindicats han criticat per abusius.
Els reis d'Espanya han lliurat avui a l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, el Premi Nacional del Deporte concedit a la ciutat. Viñuales ha explicat que és un motiu d'orgull i de demostració de força del teixit esportiu tarragoní. Avui és un dia de molt orgull per a Tarragona. Hem rebut aquest Premi Nacional del Deporte, que és un reconeixement, un treball col·lectiu de tota la ciutat i sobretot un compromís de l'Ajuntament i de la força del nostre teixit esportiu.
El Consell Superior de Deportes ens ha aconseguit aquest premi per ser la ciutat d'Espanya que més va contribuir a la promoció de l'esport de l'any 2024 que aquell any la ciutat va acollir 56 cites esportives i que va reunir a més de 36.000 esportites i, per exemple, a nivell econòmic, va tenir un impacte de prop de 10 milions d'euros. L'alcalde recorda que aquest 2026 es viurà l'etapa del Tour, però també la Copa de la Reina de Bàsquet Femenina, el Campionat d'Europa de Triatló i els Especial Olímpics.
La 43ena reina Carnestoltes de Tarragona i el 30er concubí inicien avui el seu regnat i donaran el tret de sortida oficial al Carnaval de la Ciutat, Miquel González. Per primer cop a la història del Carnaval tarragoní, la reina Carnestoltes, Anna Belén Romero de la comparsa Sinus i el seu concubí Dani Medina d'Urban Style es presentaran tot just quan soni l'última nota de l'emparito per rebre la vara de comandament i iniciar el seu regnat. També s'aprofitarà per nomenar la figura del boter d'honor.
En una entrevista a Tarragona Ràdio, la reina Carnestoltes i el còmcubí, Ana Beren Romero i Dani Medina, han assegurat que inicien la festa amb molta il·lusió i amb una gran responsabilitat. Consideren que és un privilegi ostentar els càrrecs. Mucha il·lusión y, sobre todo, es un privilegio poder ser la primera reina y intentar dar lo mejor y, sobre todo, con mucha responsabilidad para dejar la ciudad lo más alto posible.
Un plaer ser concubí, estrenar-nos, no?, aquests nous papers. Ja, amb il·lusió. Romero i Medina avançaven a Tarragona Ràdio quins seran els vestits i temàtiques que lluiran en guany el Carnaval. Bueno, nosotros vamos de fantasía, ¿vale?, de fantasía sinos, que es nuestro 20 aniversario y la verdad es que es una fantasía diferente que esperemos que guste.
Fem la temàtica de Jackson, del món Jackson, la fantasia de Jackson, una temàtica que ens engloba des de Janet, Jackson 5, Michael... Ens movem en aquest cercle de l'espectacle i és una temàtica que potser en concurs és més difícil de desenvolupar, però per portar un regnat és molt complerta.
Posteriorment, a dos quarts de vuit del vespre, el Teatre Tarragona acollirà la gala de la reina Carnestoltes, el seu concubí i els equits, en la qual les comparses Sinus i Urban Style oferiran un espectacle ple de ball, sàtira i sorpreses. Una gala que tindrà un segon passi a dos quarts de deu de la nit.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Fins demà! Fins demà! Fins demà! Fins demà!
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
I've been curious about this broadcast.
I arriba un carnaval més, un dels actes, sempre ho diem, i sona tòpic, més esbojarrats, més trencadors, més estripats del carnaval tarragoní. I mira que el carnaval tarragoní, home, estripat estripat no és, perquè és molt de llum en tots. I, per tant, aquest acte dona el contrapunt, equilibra. Estem parlant de la baixada del Pajarito. Tindrà lloc al carrer Cos del Bou, en aquesta baixada, no?, al carrer Peixateries.
I res, acabarem a baix, al local de la Colla Jove, fent el vermutet. Més que res perquè això ho organitza l'Associació d'Amics de la Colla Jove. Amb nosaltres la Laura Guiló. Laura, bon dia. Hola, bon dia. I l'Adrià Castellbi, que és el presentador d'enguany. Bon dia, Adrià. Bon dia. Tens la veu a punt, ja? Sí, sí. Bueno, si sobreviu el divendres, estaré a punt.
Que ja hi ha actes el divendres, hi ha la Ferra dels Ninots. No, no, no, sí, clar. Ah, val, val, val. I aquí s'ha d'anar tot el carnaval crític. Em centrava ja en baixar de pajarito dissabte, que ningú se'ls despisti, dissabte a migdia, eh? Sí. Vinga, 19a edició. Sí. I divendres què passarà? Va fer una cronologia. També els amics de la Colla a la Bota fan el seu acte a la Ferra dels Ninots, en el qual recorden els carrers, i s'acaba, crec que passa a Corsini.
I clar, i el dia següent has de continuar amb el pajarito i la rua, i fot-li la festa lila, i ja està. Molt bé. I endavant. Pajarito, di novena edició. Correcte. Amb quin estat de salut arriba el pajarito en guany? A tope, eh? Anem a tope. No ens deixarem res. Posem, com sempre, dia i hora concreta. Serà dissabte, jo dic que migdia, però quan començaran a baixar i...
La recepció de les andròmines comença a les 9.30, de 9.30 a 11, que és on podreu passar a veure bé les andròmines. I se situaran? A dalt, a la plaça del rei. A la plaça del rei. A les 9.30. Allí hi ha el típic que estan situades les andròmines i llavors vas tranquil·lament, passeges, les mires, saludes la gent que coneixes, i després tothom cap avall o enmig del recorregut, per on baixaran?
per la baixada de la paixateria, llavors estarà allí Castellví, que és el presentador, amb la resta de persones que formen el jurat, i baixaran fins a arribar al final de tot del cos del Bou. Baixar és tot un repte, no?, fer-ho dignament, però com que no sempre és possible, jo sempre flipo amb els munts aquells de palla, que sempre llogueu, que em sembla que és del més...
feixuc, no?, que té l'organització, tot i que ara ja deu ser fàcil, perquè ja us deveu conèixer. Bé, sí, però les muntem, les desmuntem, sí, estan trentingut. Quants blocs de palla tenim? 150.
I quan se situa això? És que a mi m'agrada molt sempre el que hi ha al darrere de l'organització d'aquestes coses. Comencem a les 7 del matí, si voleu venir a donar un cop de mà. Al mateix dia. A les 7 aneu descarregant i distribuint. Sí, arriba el camió i nosaltres les anem col·locant adequadament. I quan s'acaba, què? Se torna a carregar el camió en l'estat en què estiguin i se'ls emporten? S'emporten tot el que poden i el que no ve la brigada municipal i ho acaba de netejar.
Molt bé, és que Déu-n'hi-do, perquè sembla fàcil. Hi ha algun que no queda en el perfecte estat, ja que hi ha algun Andròmina que... Que rellisca, no? Que sempre rellisca. Són especialistes. Quantes colles teniu apuntades en guany? Quants grups? 13. 13, i això és més o menys que altres anys.
Doncs crec que un mes que l'any passat, però ara mateix... Por ahí por ahí, no? Por ahí por ahí ronda. Per tant, bé, és un acte que està estabilitzat. A nivell de públic va creixent, jo diria. Sí. Bueno, ell que ja ha vingut diverses vegades des de dalt...
Des de dalt es veu molt bé. La veritat és que és un acte que és molt familiar al principi i quan van baixant... I després la gent jove quan es va despertant també després venen al vermut i es queden tota l'estona. Llavors, des de dalt és molt xulo, veure-ho, perquè és un acte que va canviant però que és molt ric i que la gent el viu molt. Clar, quan dius des de dalt, què vols dir? Des de l'escenari. Ah, un txacho. On estem els presentadors i els jurats i després s'hi posen els DJs.
i la veritat és que és un espai on es veu tot, com al principi hi ha els nens, hi ha allò, llavors les famílies arriben gent més jove, les famílies se'n van, es queden els joves amb el vermut, i és molt... Diferents tempos, no? Diferents tempos, sí. Es treu tot el dia? Fins a primera hora de la tarda? Fins a les 4. I abans a les 4 desmuntem i muntem per la nit.
Molt bé, a tope, cos del bo, a tope. A quina hora comencen a baixar les andròmines? Perquè sí que dius que la recepció és a partir de dos quarts de deu, a la plaça El Rei, però el que és el tret de sortida, vinga, a la baixada. A la baixada és a les onze, de onze a dotze, una horeta, perquè fan dues baixades, normalment, si sobreviuen a la primera. Dues baixades fan. Sí. Fa temps que no hi vaig.
Sí, sí, sí, fan dues baixades. El que passa és que hi ha algun que no acaba de fer la segona. El que no és igual, ja li falta alguna peça. Una peça, alguna d'allò... Però bé, sí, es fan dues baixades i després sobre les 12, entre 12 i dos quarts d'una, hi ha el jurat, que en el qual no formo part, jo només soc el que parla, serà el que s'encarregarà de donar un veredicte
I això sí, a dos quarts d'una, l'entrega dels trofeus. Què us apunten a grups petits, grups grans, persones sueltes? Hi ha grups petits, hi ha escoles, hi ha de tot una mica. Hi ha gent que ja fa molts anys que repeteix.
Hi ha tot, famílies, grups, molta gent diferent. L'any passat va venir un senyor sol de no sé on, va venir de lluny, i va venir ell sol amb el seu carit, ho va baixar i va fer... I tan content? Sí, sí. Perquè, clar, no va ser un premi, no va ser un guanyador? No. Ah...
Els premis... Mira, tenim el premi que és el Paquipallà SL, on és el de la crítica, la sàtira, perquè realment el pajarit ho reivindica molt aquesta part de crítica i sàtira i humor. El premi Fem-ho Maco, on és el disseny que està millor valorat. El premi Fins al final.
on es premia la millor baixada, el que fa això és estètic. Llavors tenim el premi Intent Desmuntat, on la baixada és la més desastrosa que es pot fer. I el premi Nàstic de Tarragona, que es valora una bona patacada.
Sí, sí. Els que anem al camp ho sabem, perquè és aquesta referència. I és per valorar tant el bo com el dolent, i al final és una festa... Tothom té premi. Bueno, tothom no, però... El vermú, per mi, és un premi.
quedar-te al vermut i estaria gaudint Adrià i com es fa com s'espicretge això la veritat és que t'ho posen bastant fàcil és un acte que cada grup té un tema cada són divertits llavors tot és tema per parlar i per comentar i la veritat és que és molt fàcil i vas narrant com si fos un partit de futbol o Fórmula 1 el que és la baixada
Sí, també hi ha temps molt d'entrada d'això, llavors vas comentant amb el públic, deixes que soni la música un ratet, que també està bé, que la gent... S'ha d'anar combinant les diferents coses. Vas parlant amb el jurat, que vagin dient les seves impressions in situ. La veritat és que la gràcia és això, és acompanyar, no intentar ser més protagonista que les carrosses, però acompanyar tot el que és. Però és molt fàcil, perquè és un acte superdivertit.
I el jurat? Tenen la típica taula de puntuacions de valorar això, això, això? Tenen paper i boli. Fins aquí l'organització del jurat. I fins al final. Escolta, i qui són? Què heu triat de jurat? Doncs mira, el jurat tenen el... Jo tenim el Jordi Llord Figuerole, que és un dels criadors, el creador de la baixada del Pajarito, de l'any 2006, que va estar en direcció de producció, vuit edicions, o sigui que és un referent per aquest acte.
La Laia Díaz, que és periodista, i és la creadora del blog de Ruta en Família, i la Marta Robli, que és una noia que per xarxes es dedica a fer esport i a fer... Bueno, així una mica... Influencers, que és això, i que també té camisa de la colla jove. I l'heu enredat. I l'hem enredat, sí. I li ha agradat. A veure, amb altres sou privilegiats, perquè potser ja us han dit més o menys de què van els grups disfressats, de què van les andròmines, alguna cosa seu. L'Adrià, tu has de saber alguna cosa per preparar-te.
Encara no d'allò, ara hem d'acabar de preparar-ho tot, però sí, sí, més o menys ho tindrem. Però, vaja, que si us pregunto que ens dieu algun dels temes d'enguany... A les 9 del matí aniran a veure una mica i ja sabran més o menys, perquè al final a vegades els títols són una mica... Vinc de l'espai. Sí, clar. Però què? Llavors, quan vegi allà el que hi ha, ja tindrà una noció més bona.
Era més cutre abans i ara s'ha anat perfeccionant a nivell d'artesania al pajarito? O et continua tenint aquell punt manual? O depèn del grup, eh? Hi ha grups que tenen una andròmina i la van disfressant. Ah, molt bé, molt bé. La meva vivència com a exmembre de l'Alberna és tenim una andròmina i a partir d'aquí anem disfressant-la. I d'això hi ha gent que ho fa un any, hi ha gent que té una bicicleta i li fica quatre coses, hi ha qui munta el patinet ells mateixos...
Però és molt xulo. Clar, perquè quin tipus d'andròmines? Andròmines, entesa com l'estructura que et permet baixar. Què veiem? Bicicletes? Tonejades? Bé, hi ha algú que té una petita bicicleta, hi ha algú que... Gent que ha soldat, té un d'això amb soldadura i que tenen unes rodes i frens ben fets. Hi ha altres que esperem que tinguin seguro. Bé, no...
Clar, n'hi ha que són més o menys automatitzats, no? Tenen un punt d'enginyeria i n'hi ha que són d'enrossegar. No, l'enginyeria també, la majoria és limitada. Sí, és més aviat poc. De fet, recordo, però no sé en quina temporada, però recordo que a l'Espai Jovaquès es feia un taller per crear andròmines.
Sí, mira, sí, però això va ser l'any passat, però no per abaixar el pajarito, per la travessa d'Andròmina, que és un acte bastant semblant, que organitza l'Alberna, però han de flotar, que aquí la dificultat és que has d'anar fins a la boia i tornar, i aquí hi ha un altre tema. Però sí, sí, al final és el mateix tipus d'acte, la mateixa concepció.
Molt bé. Bueno, que encara ens hi podem apuntar. Ja no ens hi podem apuntar. No, ja ens han dit que no ens hi podem apuntar. La Laura i l'Adrià, que són, han vingut a explicar-nos què és això de la baixada del pajarito. Quedeu tots convidats el dissabte a partir de dos quarts de deu a la plaça del Rei per veure exposades les entròmines i a partir de les onze baixen i llavors ja comença tota l'etapa del vermut i, bueno, una festassa, ja ho sabeu, que implica la baixada del pajarito d'innovena edició. Nosaltres seguim endavant amb el programa amb altres continguts.
I avui us presentem una novetat literària que, de fet, tindrà presentació aquesta tarda a la llibreria La Capona. Qui us està parlant és l'Eloi Rivero Lora. Ell és qui signa El túnel del terror. Es presenta, com dèiem, avui a les 7 a La Capona. Escolta, i de què va? No sé si té un punt autobiogràfic, perquè l'Eloi escriu... S'assembla una mica al personatge, l'Adrián.
Sí. O no? Sí, sí, sí, una miqueta sí. A nivell laboral. Però ho poc he llegit. Qui ets, Eloi? Primer parla'ns de tu. Jo sóc animador, sóc actor, i ara, doncs, escriptor i...
Ara he agafat aquesta faceta després d'una situació que vaig passar fa uns tres anys. Que vas tenir com necessitat d'escriure? D'escriure, sí. De fet, em vaig passar per psicòlegs i tal, i em van dir, tu parla del que t'ha passat. I quina millor manera de parlar del que m'ha passat que escrivint un llibre perquè tothom ho pugui veure.
Per tant, no és una mica autobiogràfic? El túnel del terror és súper autobiogràfic? És una història real? Sí.
de... bueno, d'Adrián Sales. Vinga, qui és Adrián Sales? Què li passa? Adrián Sales és un... És un actor... Et sembla un bon paio? Sí, és un actor... Oh, li agrada als puzzles, li agrada al senderisme... Sí, sí, sí, és el personatge Adrián Sales, és un home carismàtic, li agrada molt l'humor...
passar-s'ho bé, anar a la muntanya, fer senderisme, els puzzles, els llibres, el cinema. De fet, és un actor amateur.
I li agrada també molt el teatre i tal, i sobretot ajudar la seva gent. Un bon paio, cada dia. Sí, sí, sí. Però un dia rep una trucada de la comissaria. Però un dia rep una trucada de la comissaria dient que s'havia de personar per fer una declaració.
I arrel d'aquesta trucada, arrel d'aquest dia que va a comissaria a declarar, tot s'enfonsa. La seva vida en si s'enfonsa totalment.
Perquè no acaba de sortir de la comissaria. No acaba de sortir de la comissaria. Ai, què passa, què passa? Explica'ns, explica'ns. Bé, la portada ja dona molta idea, no? Es veu aquí amb una persona, un home, suposem l'identifiquem a l'Adrià, que està tancat en una cel·la. Sí, sí, sí. De fet, com has dit, no surt. Fins al cap d'un temps no surt d'aquesta cel·la, no?
I... Bé, és que és una trama molt... Té molt a veure amb una molt amiga seva que es pensava, Adrià, que era una molt amiga seva i l'únic que volia el personatge de Raquel és intentar aconseguir com fos diners, ajuts...
una mare de tres fills, i al final amb tot el que ha passat arriba a estar en una presó després d'haver fet un túnel del terror.
Val. Un túnel que té a veure amb això, amb els passadissos aquests ajutjats... No, un túnel del terror en un... Bé, un... En Halloween. Literal, eh? Just després de Halloween. Vale, vale, vale. Dius que és una història sobre la injustícia, la soledat i la traïció. Sí. Uau. O sigui, ens deixarà molt mal cos.
Bueno, sí i no. Perquè jo, la meva idea, jo sempre, tant jo com a Adrià, sempre hem sabut fer les coses de manera... donant un toc d'humor.
I això és el que també tindrem dins del túnel del terror, no? Una miqueta d'humor. Un humor una miqueta àcid, a vegades, però sempre intentes explicar les coses com tu les has viscut i jo realment...
Adrian Sala sí que realment els 4-5 dies primers ho va passar molt malament, però després va saber estar on va estar.
Bueno, és això que diu al final de la contraportada, no? Dius que la vida és por teatre, el que passa que no ja saps generar el llit i t'hi trobes i actues, i ja. Llegeix-nos un trosset, Eloi. Un trosset, però un trosset molt petit, eh? Molt petit, molt petit. És per veure una miqueta l'estil, no per desvalar res. Mira.
És un llibre que té pinta de llegir-se d'una volada, eh? Jo, per el poc que he follejat, està escrit d'una manera molt... molt àgil. Sí. I no és massa gruixut. És d'aquells per emportar-te i acabar-te'l amb una tarda. Sí, sí, sí. Totalment. El que has triat com pel mig, no? Més o menys. Sí, mira, el capítol 6. Vinga. El mateix. Ella me lo había advertido. Conocía Raquel. No tanto como yo, por supuesto.
pero la conocía. Yo se la había presentado y habían compartido suficientes momentos para que una madre con un sexto sentido para el cuidado de sus polluelos me alertara de que tuviera mucho cuidado.
Fins aquí. És una història de dos personatges, només surten molts personatges més. Hi ha algun altre personatge que sigui rellevant, a part de l'Adrià i la Raquel? Realment està Indira, una nena de quatre anys, i també tenim Guillermo, que és un nen que, diguem, fa el que digui la mare.
Dos criatures. Dos criatures. I així serien els personatges principals de tot plegat. Quin regust ens deixen? No et pregunto pel final, que fa de molt preguntar això en una novel·la, però quin regust li deixarà l'actor? A tu t'ha servit molt, veig, com per explicar, per treure-ho, però també, clar, t'has imaginat qui ho llegia, qui ho rebia? Quin regust creus que li quedarà? Jo crec que li quedarà el regust al final de la novel·la
de... Ai, me falta com una segona part, no? Què passarà? No, que ens deixes penjats al final. Acaba bé, però amb una miqueta de regust de... Ai... Com continua. Sí, com continua aquesta història. Ha acabat bé, però... Això ho dius perquè ja estàs escrivint la segona part, o no? Estem allò.
Checo, checo. Escolta, entrem en matèria. Com serà la presentació avui a les 7 a la Capona? Doncs mira, parlarem una miqueta del llibre i de la meva vivència i després farem un petit refrigeri.
que estan tots convidats, una copeta de cava, anem a cerebrar, no? Farem la signatura de llibres, allà a la mateixa Capona podem comprar el llibre, i la gent podrà preguntar-me tranquil·lament, no hi ha cap problema. La gràcia de la Capona és que és això, és com molt proper tot, no? Sí.
I després farem un petit... Hi haurà un petit fotocall, on hi haurà uns càmeres. Cadascú es pot fer les seves selfies i tot això, però també tenim uns càmeres professionals que ens faran les fotos i les enviaran per correu.
No és el teu primer llibre, Eloi? Sí, és el meu primer llibre. Déu-n'hi-do el que has muntat, per la presentació. Déu-n'hi-do. T'havies dedicat mai a escriure? És la primera vegada... És la primera vegada que escric. De fet, quan vaig començar, no sabia com començar. És això que dius. És que vull dir tantes coses que no sé com dir-ho. I al final, doncs, poc a poc, organitzant-te els dies, les hores...
I això, avui a les 7 aquesta tarda estem tots convidats a la presentació del Túnel del Terror a la llibreria La Capona. Mira, i també aprofitarem per dir que el dia 20 a les 5.30 de la tarda farem també un petit col·loqui en una cafeteria d'aquí que es diu Coffee Time.
Està al carrer Pau Clarís, número 3. Aquí a Tarragona, també. Molt bé. Doncs mira, ara ja que ho treus, que se'n treu tot el mundo. Ja, tot el mundo, tot el mundo. Eloi, estem en contacte. Felicitats. Moltes gràcies.
Son dos quarts a dues.