Bona nit. Bona nit.
Fins demà!
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
Benvolgut multireformista, a Obramat no podem abaixar-te els impostos ni el preu de la gasolina de la teva furgoneta, però sí que podem ajudar-te amb els nostres preus. Per això, a Obramat, revisem cada dia els nostres productes per oferir-te les millors marques professionals amb els preus més baixos de la zona IVA inclòs, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Vivo cantando. Vengan chicos, vengan chicas a bailar. Aquest 1 de novembre Tarragona s'omplirà de música i esperança amb el Mamapop Guateque. Un espectacle per donar suport a la investigació del càncer de mama a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili. Més de 30 artistes sobre l'escenari i tu fent que la música es transformi en vida. 1 de novembre Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades a Mamapop.cat i a Farmatarraco. La reina
Bon dia de nou. Ara passen quatre minuts de dos quarts d'una.
I don't like the most.
I got a plan. Run away fast as you can.
Yeah, I always find, yeah, I always find something wrong.
Obrim una nova edició del què de què setmanal, com cada dimecres, ja sabeu, des de dos quarts d'una fins a dos quarts de dues. I mira, portem una ratxa així una mica hip-hopera i hem volgut explorar una miqueta, eh, res, només superficialment les cançons i les col·laboracions de Kanye West. I ens ha sorprès molt positivament. De moment hem començat amb Runaway i una miqueta més sonarà aquest rapper al llarg d'aquesta horeta. Poquet, perquè tenim diverses coses per explicar-vos.
Ras i curt, per entrar en matèria, acabarem el programa parlant de ritmes circadians, o com ens afecta, o ens està afectant, o no, aquest canvi d'hora. D'aquí una estoneta parlarem sobre la memòria LGTBI a Tarragona, perquè us volem convidar a participar, a fer memòria a aquelles persones majors dels 55 anys, amb un taller que ens proposen des del CIAT i que tindrà lloc dijous aquí a la ciutat.
Però comencem el programa parlant de mel. Potser alguns de vosaltres ja heu passat per algun establiment a comprar el pot de mel a la que ha començat l'hivern, perquè ja noteu que us frega la gola, que necessiteu alguna cosa que fins i tot us doni energia. No totes les mels són iguals, i per sort aquí a casa en tenim d'artesanals i molt bones. Avui us presentem mel al remei, i els volem conèixer, els tenim aquí al costat el Cuber. Joan Llorenç, bon dia!
Hola, què tal? Bon dia. Bon dia. Jo sabia que et deies Joan i no sabia el cognom, però clar, és que és una empresa que sou una saga familiar des d'un munt de generacions d'Iposada i Llorenç.
Doncs sí, sí. Qui sou? I com va començar tot això? Bé, el meu avi ja tenia abelles, el meu pare va continuar tota la seva vida, també, treballant amb les abelles, i després jo, realment, a mi em feien una mica de por i una mica de cosa, no?, al treballar, però al final m'hi vaig enganxar, l'ajudar la família, i bueno, doncs, res, vam continuar, i ara els meus fills també. T'anava a dir, tindreu continuïtat? Tindreu la filla, sí, sí. Que fort! Sí, sí.
Que no es pot dir de tots els oficis, això. I mengem una cosa tan especial com són, no? Treballar amb animals i amb abelles, en aquest cas. Però aneu protegits, no? Sí, sí, anem protegits, sempre. De vegades no, hem fet el valent, com que les coneixem. Vaig sortir vídeos de primera l'any 96, amb banyador i ple de abelles. Sí, ja et coneixen. No, no, tu has de conèixer amb abelles. Has de seguir unes pautes i llavors pots fer la proessa. Però si no, no ho recomano a ningú, per si de cas.
I és que avui parlarem no només del producte de la mel en si, sinó de tot el que envolta el món de la producció de la mel, i no tindrem temps, ens quedarà corta l'entrevista. Estarem parlant de com cuidar les abelles, com ser respectuosos i treure aquest producte, i els diferents tipus de producte i qualitats que té la mel. Però on comencem? Cal dir, a casa hem tingut abelles sempre. Quantes en teniu? I què vol dir tenir abelles? Bé, l'ofici de l'epicultor és cuidar dels seus ruscos, de cuidar les abelles,
representa que nosaltres hem arribat a tenir 1.150 ruscos d'avelles aquí a les muntanyes de Prades. És la zona en què treballem, no? I Rodalies. Aleshores, ara... Han d'estar en un lloc que sigui una mica ferèstic, diguem.
Bé... A mig de la natura. Sí, a mig de la natura, clar. Estem parlant del bosc, la brolla, tot el que és la brolla, no? Que hi hagi romaní, que hi hagi farigola, espígol... Si heu de posar el menjar a l'abast. Això mateix. Si només anem a buscar el bosc, pins, realment no menjaran. Hem d'anar a buscar que hi hagi brolla, que hi hagi, doncs...
Llocs cremats, llocs que hi hagi bastant de la brolla mediterrània, tot aquest conjunt. Laviades, tot el que és el sapell, brucs, tot un conjunt d'espècies que és una zona molt interessant aquí a muntanyes de Prades. Sí? Sí, sí. Això li dona una característica diferent perquè feu tastos de mel. A part dels productes de mel fan activitats, entre elles tastos de mel, no totes les mel són iguals.
Correcte, a Nantos ens vam reinventar, vam començar a vendre amb bidons, després de vendre amb bidons a l'engròs, després a vendre així envasat artesanal, amb envasos de mig quilo, de quilo, etc. I llavors ara ja fem tallers i una de les parts és aquesta, que fem cates de mel dirigides. Una que és especial que vam fer és despertar els cinc sentits,
amb Carme Ruscalleda, allà a Solsona, diguéssim, a Riner, i era una cata de mel musical. Ara t'anava a dir, cinc sentits, i jo estava pensant, a veure, tots els sentits se poden aplicar a la mel, clar, m'ha faltat el musical. Exacte, l'oïda. Va estar molt bé, molt integrat, i bé, i hem anat d'anar evolucionant, hem anat d'anar evolucionant, i n'hem fet d'altres, també n'hem fet a Sa Barceló, dos anys seguits, amb la cata de mel, no musical, però sí cata de mel,
Quines característiques té la vostra mel, la bàsica? Perquè després entenc que hi ha mel monovarietal, no sé com en dieu, l'aquest de revení, l'aquest de farigola. Podíem diferenciar-la en tres i més, en quatre. En tres, per exemple, tres línies, una seria la mel monofloral, que té més del 51% d'aquella mel, d'aquella flor,
L'altre és les mels multiflorals, que poden ser multiflorals de primavera, multiflorals de tardor, multiflorals d'estiu, a l'hivern no, perquè estan hivernant, i també mel de malada. La mel de malada és, diguéssim, una mel de bosc, una mel que surt de la saba de l'arbre, no de la flor, de la saba de l'arbre, i que és una saba dolça, i l'avell aprofita i converteix en mel. Agafen el nèctar i ho transformen en mel. I la quarta, que aquesta no us l'aconsello, és la mel industrial.
la que es barreja, la que es fan coses, etcètera, etcètera. Ara parlarem també de quines coses es fan. Doncs aquesta no us l'aconsello, eh? Anem per les meves bones. Sí, sí. Escolta, i com sabeu, com distingiu, com sabeu que allò és monofloral? Pel lloc on situeu el rusc,
Sí, normalment té unes característiques, aquella mel, físico-químiques, d'olor, de sabó, de color, i llavors representa que tu ja poses aquelles abelles, aquells roscos d'abelles, allí amb aquella flor, aquella brolla de romaní, per exemple. I saps a l'època que floreix, no? Si està florit ja, no faràs mel de romaní, és evident. Aleshores, quan està florint, ho acaba de florir,
Tu ja tenteixes les caixes, ja veus que estan molt plenes i que has de treure la mel. Aquella mel surt, una mel pura, quasi pura, molt bona de romaní. Si és bona, es nota molt l'olor i el gust. Exacte. I el color ja no ho sé ben bé, però... Escolta, i com és que a vegades la mel té aquella espessor tan forta i a vegades és com més diluïda? I per què se'ns queda ja una part més, com te diria, més solidificada i més acristallada i després una part més líquida?
És una cosa natural. Normalment, el que fa la mel és que surt líquida del rus, de l'arna, i llavors va anar cristal·litzant. La cristal·lització és un procés natural que dona vida i importància, diguéssim, al producte, perquè conserva més les seves propietats, i després també representa que es cristal·litza de forma natural depenent de tres factors. L'una és la humitat, l'altra és la temperatura...
14-15 graus, és la temperatura ideal de cristal·lització, i després també el tipus de flor que pertany. Per tant, d'aquestes tres variables són les que fan que cristal·litzi abans o després. N'hi ha una mel que millor cristal·litza les dues setmanes i n'hi ha una altra mel que tardarà un any a cristal·litzar, no? I és degut a aquests tres factors que he comentat.
I va bé, si és bona, cristal·litza. I a més, s'aguanta, s'aguanta millor. Sí, sí, poden ser bones totes, però si cristal·litza, conserva més les propietats i és més bona. A l'hivern és habitual, doncs, que cristal·litzi més. Sí, sí, sí, l'hivern normalment és quan ajuda la temperatura, sobretot, a cristal·litzar. 14-15 graus és la temperatura ideal de cristal·lització.
Què se'ls fa a les mels industrials, que sempre estan líquides? Tu deies, no només és el tipus de mel que és tot barrejat, sinó que a més és el procés que segueixen. Vosaltres l'agafeu del rusc i ja? Sí, fem l'extracció de mel amb la centrifugadora i després la posem als bidons, dels bidons al madurador i del madurador al pot. Ah, i què és un madurador? El madurador és un bidó com d'aquests d'oli o de...
de via inoxidable, en el qual té una aixeta, i tu vas anant envasant de forma manual i artesanal els pots. Però allí s'hi està uns dies, és com el vi que pateix un procés allí? Sí, deixem passar un temps, normalment 10 dies al vidó, perquè reposi, i després hi ha un dia o dos dins el madurador, i llavors ja l'envasem.
I per què és necessari que es reposi? Bé, sempre hi ha micropartícules de cera i la cera sempre puja al cap damunt, fa com una mica d'espuma. Ah, d'acord. I llavors es treu, a part que es filtri, perquè sempre... Exacte, sí, sí, és per la seva puresa, perquè hi hagi més qualitat.
És interessant també, tal com estan les coses, amb la consciència animal i especialment amb les abelles, que són bitxets. Sembla que molt especials explicar com es fa aquesta extracció de mel, com es fa respectuosament, sense danyar, sense fer mal a la gallina dels ous d'or, diguem-ho així, no les abelles. Això ho teniu molt en compte, no? En principi, els apicultors ens estimem molt les abelles i llavors les protegim, intentem també que...
de no matar-les, no? Sempre se'n mor alguna, ja se sap, és un accident, és una
efectes col·laterals, però en principi intentem salvar-les el màxim possible, no matar-les. Treballem amb un finura i intentem, ja dic d'una forma tradicional, des de ja 3-4 generacions ja, i intentem això, intentar que les teves abelles puguin que treballin, que cuidar-les i que tirin endavant i que puguin tindre aliment. També sempre els deixem mel per elles, és evident.
Perquè si no, malament, si no es moririen. Si voleu tenir aquesta experiència dels apicultors, que haureu vist a les pel·lícules, que és això, el traig aquell blanc, amb especialment la protecció del cap, i donar-vos, fer-vos un bany d'abelles, és una experiència que també oferiu, dins d'aquestes experiències amb la mel, no?
Correcte. Hi ha gent que li interessa que ho faci? Sí, sí, molta gent, molta gent. Però em doneu uns consells abans, no s'hi pot entrar a la brava. Sí, sí, no, donem consells i ens vestim, anem protegits, i llavors jo soc l'expert, com he dit abans, llavors jo soc el que dona el director d'orquestra, en el qual...
doncs fem unes coses o fem unes altres i la gent, doncs, el que busca és això, no? Experiència, no? És app experience. App experience, el que ve, ofereix aquestes visites tan xules que llavors, doncs, representa que la gent, doncs, surt supercontent i surt amb un altre aire, no? De dir, ostres, les abelles són importants,
Les abelles, doncs, és curiós que no ens han picat, no?, perquè la gent se pensa que són molt agressives, i realment elles fent fum, i les ajudem, doncs, a tranquil·litzar-les en aquest fum, i aleshores, doncs, els hi ensenyem a la gent, doncs, un eixam silvestre...
amb totes les bresques penjant, després els ensenyem... És una piaria experimental, per tant, fem experiments, els ensenyem alguns experiments que no es veu cada dia i la gent també queda fascinada. I, bueno, és un resultat de buscar unes experiències perquè la gent pugui veure i entendre que la vella és molt important, no?
I no expliquem massa cosa més per no fer espòilers. Si voleu saber allò dels experiments, ha de donar el que ve. A part de la mel amb aquests quatre tipus, bueno, tres tipus que ens has explicat que feu, teniu altres productes també que tenen a veure amb tot plegat, des del pòlen fins a la mateixa cera, no? O una mel especial, que jo no sé què té d'espacial, que dieu que és bio... Bioactiva. Bioactiva. Amb els actius organolèptics com a molt pujats. Explica'ns què és això.
Bé, fa dos anys vaig conèixer, dos, tres anys, vaig conèixer un xicot, un senyor ucranià, que estava aquí a Salou, i aquest senyor estava buscant també el que anant-nos buscàvem, que era una qualitat a les nostres mels, i ell amb les mels en general.
Llavors, aquesta qualitat estàvem buscant la glucosa oxidasa. És, diguéssim, una part, diguéssim, de dins de les nostres mels que de vegades n'hi pot haver molta i a vegades n'hi ha poca. Llavors, és relatiu, depenent de les abelles si són joves o són adultes...
depenent de les temperatures, depenent del tipus de flor, i això té moltes variables. Per tant, és molt difícil. Llavors jo, ell deia buscar amb això les mels falses o les mels més bones de qualitat, i jo vaig dir, jo crec que per aquí no, hem d'anar per l'altra banda, buscant el mel premium. Per tant, quina és la meva mel premium? Doncs va ser una de mel de lavanda, boníssima, va ser un factor 10 de glucosa oxidasa, que és la par antimicrobiana,
I així vam valorar més aquesta mel, és evident. És un tipus de mel concreta. Concreta, sí, sí. És més que res perquè té més aquesta substància. És la part de glucosa oxidada que és la part antimicrobiana. Sí, sí, que no totes ho tenen. Ni pot ser sempre la mateixa, no? Vull dir, pot ser variable.
I altres coses que també fem, no? També, clar, hem de mirar de fer bullir l'olla, per dir-ho d'alguna manera, cada dia tenim més costos, cada dia fem menys quilos de mel pel canvi climàtic, la vespa velutina, tots aquests factors que ens compliquen la vida, i per sobreviure hem de fer més coses. I què fem? Hem fet cervesa de mel...
Ai, si és veritat, ho he vist, ho he vist. No l'he tastat, però cervesa de mel. Molt bona, molt bona. Com feien la millor cervesa de mel que feien els franciscans belgues. Sí, de fet, sí, això no és un invent d'ara. No, no, no, i els vikings, els vikings també feien, sí, sí. I llavors també el codonyat de mel amb una recepta antiga de la meva mare.
o xocomel, ja fa anys que ho fem, bastants anys, no ho fem en quantitats, ho fem en porcions petites, però bé, i després també el mel crema d'avellana, mel amb cúrcuma, mel amb ginseng, o sigui, donar-li un plus, perquè l'esmel ja és un valor alt, però si li donem un plus és un valor bioactiu i biofuncional, més que res biofuncional.
Són moltes les propietats que té la mel, no? Sí. I els seus productes, perquè ja no només... No te l'has d'esperar que el faci amb la gola, vull dir, ja només per reforçar-te el polen mateix. Sí, sí, sí. El polen és un altre aliment interessant. Charles Darwin ho introdueix a la dieta humana. Carl Von Fritz, Premi Nobel en Medicina...
ens dona un vistiplau i ens diu dues coses, l'important metge que li van donar al Premi Nobel, i diu que, una, és un potent netejador, o sigui, anticancerígen, antioxidant, perquè té 22 aminoàcids, que és el que fan aquesta feina de netejar, i després té també tot el que necessita el nostre cos, el millor reequilibrador nutricional. Porta calç, porta ferro, tot això. Per tant, el polen, molt interessant.
Molt bé. Només perquè tingueu un exemple d'aquests altres productes, a part de la mel en si, que podeu trobar sota l'etiqueta de casa de la mel, mel al remei, que així us dieu, la casa de la mel. El farem aquí al cuver i, mira, no havíem pogut parlar fins ara d'aquest producte tan interessant i aquesta manera de fer-ho tan respectuosa i artesana. Molt bé. Moltíssimes gràcies per venir, Joan Llorenç. Faltaria més. I, escolta, per molts anys més, eh? Molt bé. Moltes gràcies. Moltes gràcies a tots. Salut i abelles. Salut i abelles.
Seguim endavant amb més entrevistes. La propera té un caire d'agenda, un taller que us volem recomanar per aquest dijous, un taller de recuperació de la memòria LGTBI.
La CIAT, el Servei d'Atenció Integral de Tarragona, us ofereix, us proposa un taller per recuperar i per aglutinar la memòria LGTBI. Un taller adreçat a persones majors de 55 anys. És una activitat que impulsa l'entitat El Catalejo i no és la primera vegada que la fan, sinó que l'han realitzat en diferents ciutats. De tot plegant, han de sortir unes conclusions i una exposició que veurem ja al mes de desembre.
De moment nosaltres fem la crida a l'espera d'aquestes conclusions. Fem la crida si pertanyeu a la comunitat LGTBI o si simplement teniu curiositat sobre el tema. Som persones majors de 55 anys, per tant podeu contribuir a la memòria. Doncs dijous podeu assistir a aquest taller. Dijous 30, ara us diré l'espai Jove QS, aquí a la plaça Imperial Tarra, a Copa d'Atendre'ns, on hi ha el SAI i el SIAT.
En parlem de tot plegat, amb responsables del Catalejo, amb l'Alberto Martín i la Vanessa Roca, els tenim a tots dos al telèfon, sí, serà una entrevista breu i curta, però us saludem. Alberto, Vanessa, bon dia. Hola, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. M'hauríeu d'explicar primer que tot qui sou el Catalejo i què és el que feu.
Bueno, pues mira, el Catalejo es una asociación que trabajamos con procesos de arte participativo, trabajamos con todo tipo de colectivos y de personas y la asociación la creamos en 2018 y hasta aquí hemos llegado de momento.
Us heu centrat o almenys això... Teniu diversos projectes, eh? Si busqueu la seva pàgina web, el Catalejo, teniu diversos projectes, però sí que un és aquest de recuperació de la memòria LGTBI. Ho proposeu a través d'un taller que aquí a Tarragona, Vanessa, explica'ns com anirà. Crec que durarà un parell d'hores i què fareu? Com participaran els participants? Sí, exactament, durarà dues hores, o al voltant de dues hores,
I, bàsicament, demanem als participants que puguin aportar tant la seva memòria a través de l'oralitat, a través de les seves històries, de les vivències, dels records que tinguem, però també a través del seu arxiu fotogràfic, del seu algú familiar, d'alguns objectes que es podrien considerar arxiu, també.
Esteu per això, suposo que és la crida a persones majors de 55 anys, no? Exacte, sí. Perquè portin l'experiència fins i tot personal, perquè el que és la recopilació d'arxiu, això ja també va inclòs, però això ja ho podeu fer en un altre estadi, no?
Bé, nosaltres hem fet una mica de recopilació d'arxiu, que la veritat és que no hem trobat gaire cosa a l'arxiu d'aquí de Tarragona i per això d'alguna forma demanem que totes aquelles persones que tinguin arxiu propi, personal, ho puguen aportar per a poder entrar com una espècie de debat i de reflexió sobre l'arxiu col·lectiu i la memòria LGTBI en col·lectivament.
perquè hi ha una falta d'aquest arxiu a les institucions. Alberto, quines conclusions heu tret comuns en les altres ciutats on heu adot a terme aquest projecte? Bueno, la verdad que es todavía pronto para tener conclusiones. Es un proyecto en el que llevamos dos años trabajando. Sí que se ven diferencias entre...
entre unas provincias y otras, pero de momento las conclusiones que podríamos ver es que es como que falta como trabajar en profundidad con este tipo de archivos personales. Podemos encontrar archivos más institucionales, de prensa, que tampoco hay gran cosa, pero falta bloquear más en este tipo de archivos personales
y hacerlo dialogar con estos otros archivos más institucionales para construir una memoria colectiva del colectivo LGTBI. Es posa de manifest la invisibilització del col·lectiu durant molts anys, no potser? Sí, exacto.
Nosaltres no tenim por, nosaltres som. Aquest és el títol d'aquesta revisió de la memòria dissident que des del 2024 està duent a terme el Catalejo en diferents ubicacions, diferents ciutats i diferents comunitats autònomes. Els tenim aquí dijous per propiciar aquest diàleg, per ajuntar documentació i memòria.
si teniu documents pertanyents a la memòria o al col·lectiu LGTBI si teniu més de 55 anys esteu especialment cridats si no compleu aquests requisits i us interessa el tema evidentment també serà aquí a la plaça Imperial Tarraco a l'antiga escola Facultat de Lletres ja m'enteneu on hi ha les instal·lacions del SAI dijous a la tarda moltíssimes gràcies Alberto Martín i Vanessa Roca parlarem més endavant el desembre quan feu l'exposició d'acord?
Molt bé, molt bé. Gràcies. Gràcies a tots. Va, que falta un minut i més per arribar a la una. Us deixo en companyia de Laura Casas amb els serveis informatius al butlletí.
Fins demà!
Fins demà!
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. L'empresa municipal de transports incorpora 10 autobusos nous. 6 són híbrids i 4 elèctrics i s'aniran afegint a la flota en els propers dies i setmanes. 3 dels vehicles més antics es donaran de baixa. L'EMT tancarà el 2025 amb 84 busos, un 30% dels quals seran ja de baixes emissions.
L'alcalde Rubén Vinyuales ha recordat que fins al 2027 invertiran uns 712 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous en el marc, diu, del pla de renovació de la flota més ambiciós dels últims 20 anys. Hem posat en marxa el pla de renovació i ampliació més ambiciós de les últimes dues dècades de la MT. L'antiquiat de la flota s'havia demorat massa.
Per això aquesta és també la inversió més gran de tot el mandat. Una inversió sense precedents, prop de 12 milions d'euros per incorporar 33 autobusos nous en aquests 4 anys.
A partir d'aquest divendres s'engega una campanya ciutadana per donar a conèixer a la ciutadania les millores introduïdes i els nous vehicles. Així doncs, les persones interessades podran entrar en un dels autobusos híbrids que en les properes setmanes ja circularan per Tarragona.
I el nou tanatori crematori del cementiri de Tarragona serà una realitat a finals del primer trimestre de 2026. Els treballs avancen a bon ritme i ara se centren en la part interior d'unes instal·lacions ben visibles per la gent que aquests dies visita l'espai. Ho ha explicat a Tarragona Ràdio el gerent del cementiri, Jordi Canyelles.
el que passa per allà per la rotonda, ja veu l'efecte més o menys de com quedarà, sí que ara s'han de fer les parts més definitives, que és tot l'interior i l'acondicionament també de l'exterior, que confio que contribuirà a donar una millor imatge d'aquella zona també. Confiem que això es pugui acabar a final del primer trimestre de l'any que ve i que això haurà de decidir
mèmora directament quins dies poden començar a treballar.
Un cementiri que, per la seva banda, no té urgència per ampliar-se, tot i que no es descarta poder-ho fer amb una nova illa de nínxols cap al 2027 o 2028. I uns 700-200 efectius han participat aquest dimecres en el simulacre del pla secta que s'ha fet al port de Tarragona. Després de dos quarts d'11, el CAT 112 ha rebut l'avís de l'accident registrat de manera
simulada en una embarcació que feia feines de descàrrega a l'empresa Terquimsa i s'ha simulat aquest núvol tòxic. Marta Casany, directora general de Protecció Civil, explica que proves com aquestes són útils per veure com funcionen els operatius d'emergència.
Serveixen molt aquests simulacres per recordar la ciutadania el fet que tenim aquest pla, que és viu, que és dinàmic, que continuem sempre treballant perquè estigui actualitzat, que fem simulacres per recordatori de com és aquest desplegament territorial aquí al Camp de Tarragona del Pla 7 i que les persones que viuen en aquest àmbit
en aquest àmbit territorial del pla secta, han de tenir molt present tot allò que cal fer. Si un dia ens trobem amb una emergència al pla secta, que és que ens hem de confinar, sonaran les sirenes, rebrem una alerta al mòbil i haurem d'esperar les indicacions de les autoritats.
Per la seva banda, la plataforma Celnet denuncia la manca d'acció institucional que manté la població, diuen, exposada a substàncies tòxiques com el Banzè i l'U3Butadier. Tres informes de la URB, UPC i UB determinen que la Generalitat té les eines per controlar i sancionar els problemes de contaminació. Sentim Adrià Pallejar, portaveu de la plataforma. El problema ja no és de desconeixement, és d'inecció.
El que perpetua el risc és un buit legal que genera desordre i impunitat. La informació és prou clara. Respirem compostos cancerígens al camp de Tarragona. I això està demostrat científicament.
Ara cal posar ordre a una situació caòtica a través d'una regulació clara i justa. No demanem res d'extraordinari, només sentit comú i responsabilitat institucional. Els investigadors alerten que la continuïtat d'aquestes emissions sense regulació suposa una amenaça per la salut i una vulneració del dret a respirar un aire net. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
No fa gaire sempre passàvem el dia al carrer. I què fèieu? Abans podies passejar, mirar mostradors, passar temps amb la teva família. I quan anàveu al centre comercial? No ens feia falta, carinyo. Què? Abans, simplement, gaudíem del nostre comerç i estàvem més connectats que mai. La Via T, l'Associació del Comerç i les Empreses de Tarragona, sempre al teu costat.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja per l'eix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serratllu.
Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Curios about this broadcast.
Dissabte passat va passar allò que passa un parell de vegades l'any, el famós canvi d'hora. Vam dormir una hora més i representa que d'aquesta manera durant l'hivern aprofitem més les hores de llum. Això diuen o deien que representava una estalvi energètica, avui en dia està sobre la taula més que qüestionat. El que sí que és cert és que té una afectació petita o gran en el nostre cos.
De què depèn, que sigui petita o gran, quin tipus d'afectació. Tot té a veure amb el que anomenen ritmes circadians, el rellotge biològic intern. I per posar un nom més científic a tot plegat i saber com ens afecten aquests ritmes, tenim nosaltres avui el Gerard Aragonès. Ell és investigador del grup de recerca nutrigenòmica de la URB. Gerard Aragonès, bon dia. Hola, bon dia. A veure què és això de la nutrigenòmica.
Que costo de dir, eh? La nutrigenòmica, no, no, ho has dit molt bé. La nutrigenòmica és una ciència que intenta estudiar tot allò que mengem, que ingerim, que està en la nostra dieta, com ens afecta, però des d'un punt de vista molt molecular. És a dir, si jo prenc una dieta concreta, doncs com aquesta dieta, els seus nutrients, els seus components de cadascun dels aliments, doncs poden afectar els nostres gens, d'aquí la paraula nutrigenòmica, i com aquests gens ens afecten a la nostra resposta celular, a la nostra resposta...
d'organisme, etcètera, etcètera. O sigui, mirar a nivell molecular què fa cadascun dels components dels aliments. Allò que sempre s'ha dit, però jo crec que més el detall, no? Allò que som el que mengem. És això, exactament, però el detall. Saber el per què passen certes coses o saber per què un consum de fruites i verdures és saludable, quins són els agents causants i quins són els mecanismes d'acció.
Cada cop hi ha més consciència de la necessitat de tenir en compte això, no? Hi ha més consciència que el que mengem és important? Sí, cada cop hi ha més i també hi ha com un canvi de paradigma on no només ja són importants aquells nutrients que si no els ingerim ens donen una deficiència, ens donen una malaltia i hem d'anar per tant al metge perquè ens doni un enriquiment amb aquells nutrients, sinó que cada cop més es dona importància aquells components que la seva deficiència no dona malaltia però que el seu consum ens dona un plus de salut.
Per tant, s'intenta que aquests aliments que són rics en aquests components actius siguin un altre hàbit saludable, a part de l'esport, a part de dormir bé, a part de tenir poques pantalles, tenir un consum habitual d'aquests components que ens donen aquest plus de salut. Tots aquests consells de salut, des del tema de dormir bé fins a la nutrició, ara...
s'estan prenent seriosament en el sentit que s'estan estudiant, hi ha estudis científics al darrere, perquè també hi ha molta palla i molta vox populi que de sobte s'afirma, de sobte es desmenteix, el que era bo ara és dolent, s'estan posant una mica ordre amb aquestes coses i prenent seriosament. Sí, sí, sí, és així, és important, és important que sempre que fem aquestes recomanacions des de la universitat o des dels instituts de recerca, doncs que hi hagi una evidència científica al darrere que recolzi el que estem dient.
Abans no es tenia molt en compte la rigorositat científica dels estudis que hi havia darrere d'aquests components i ara sí que es mira tot amb lupa per saber que el que estem dient s'ha comprovat i és així.
Ja que et tenim aquí, ara parlem dels remes cercadians, que és una altra història relacionada a tot plegat, però vaja. Última pregunta sobre la nutrició. Hi ha algun aliment que ara estigui en el focus d'atenció? Jo sé que aquí es fan molts estudis sobre els fruits secs, perquè és zona, o sobre l'oli d'oliva, perquè és zona i llavors s'intenta saber el què d'aquest producte que és tan nostre. Però no sé si a nivell global, més general, hi ha algun aliment que estigui al punt de mira, o fins i tot algun aliment, ja sé, entre cometes, miraculós, que sigui bo 100%.
Irrecomanable. Més que aliment per si, es parla d'aquests components bioactius, d'aquells aliments que són rics en aquests components bioactius. Per exemple, l'oli d'oliva que deies és ric en un tipus de polifenols. El raïm, per exemple, passa el mateix. Tots aquests peixos blaus són rics en un tipus de components actius que són els omega-3 i els omega-6 que també ens donen aquest plus de salut que parlàvem.
Actualment cap on va tot el que és referent a l'àrea de la nutrició, doncs està clar que en els propers 20-30 anys tindrem un problema de com alimentem a tots els que estem al món. Per tant, les línies de recerca van ser més eficients a l'hora de produir aliments o ser més eficients a l'hora de racionar-los i que ens arribin a tothom.
I l'altra cosa que també s'està mirant actualment és buscar fons alternatives de proteïna, segur que ho heu sentit. Al final tampoc som capaços de tenir suficients fons d'aquest nutrient, de la proteïna, pels que estarem al planeta Terra d'aquí 20 anys.
Tota una línia de recerca buscant aquestes noves fonts de proteïna que, per exemple, hi ha grups a la universitat que treballen amb la proteïna d'insectes. Sí, sí, aranjes d'insectes. Cap aquí anem una miqueta a les línies futures de l'alimentació.
Mira, nosaltres a la temporada passada teníem regularment un espai de nutrició i la nostra nutricionista ens deia, depèn de l'hora que em facis venir no podré, perquè jo sempre dino i sopo la mateixa hora. I aquí sí que en traiem ja amb el ritme circadians, no? És important alimentar-nos rutinàriament amb unes hores, doncs això, pactades, no? Pautades.
Sí, és molt important. Si el ritme circadiari o circadiants... Què serien? Sí, explica. Sí, són aquests cicles que duren aproximadament 24 hores i en què el nostre organisme cada dia fa el mateix des d'un punt de vista fisiològic, des d'un punt de vista bioquímic i des d'un punt de vista metabòlic. El que fa el nostre cos, després de viure tants anys al planeta Terra, el nostre cos i els éssers vius que viuen a la Terra, estem parlant també de plantes i animals, és anticipar-se el que ha de venir després.
Per tant, cada dia intentem fer el mateix. Si jo sé que quan se'n va el sol me'n vaig a dormir, l'organisme ja es prepara des d'un punt de vista fisiològic, metabòlic, inclús de comportament, per anar preparant aquest moment de descans. I el mateix passa pel matí. Un cop surt el sol, el nostre cos ja sap...
que en les properes hores començarem a fer exercici, començarem a ingirar aliments, començarem a fer servir el cervell per tal de tenir un bon rendiment acadèmic, laboral. Per tant, és preparar-nos pel que vindrà després. Això és el que és el ritme circadiari, aquest ritme de 24 hores, que també es pot parlar de ritme circanual, que té a veure els 365 dies a l'any i que també hi ha èpoques de l'any en què el nostre cos actua d'una manera o actua d'una altra manera.
Amb quina facilitat ens hi acostumem o què passa si el trenquem? Representa que hem de tenir certa flexibilitat? El cos, no? Està preparat per tenir certa flexibilitat per ser dúctil o no? Sí, diguem que quan som...
Persones sanes, el nostre cos és molt robust a l'hora d'aguantar aquests estímuls que nosaltres li donem de manera negativa o que trenca aquesta sincronització amb aquests ritmes circadians. A la que hi ha malalties o a la que nosaltres ja ens fem més grans i anem envellint aquesta robustesa metabòlica, fisiològica, es perd una miqueta. I llavors qualsevol estímul, qualsevol trencament d'aquest patró circadiari ens pot donar problemes i augmentar el risc de patir certes malalties.
La base de tot el que serien els ritmes circadiaris tenen a veure amb la vigília i amb la son? I després estarien els hàbits del menjar, del fer esport, el que fem regularment. Però el dormir i estar desperts seria la base? Sí. Diguem que el nostre cos està ple d'aquests rellotges biològics que van controlant aquests ritmes circadiaris. Diguem que el director d'orquestra o el que ens sincronitza
és les hores de llum i les hores de foscor, per tant una relació directa amb aquestes hores de son i de vigília. Tot química, no? Tot química, tot química, sí, sí, sí. Tot bioquímica en aquest cas. La llum ens entra per la retina, això assenyala unes cèl·lules molt concretes del fons de la retina que es coneixen com a cèl·lules calendari i ens assenyalen a nivell d'hipotàlam i de glàndula pineal perquè se secretin una sèrie d'hormones en funció de si hi ha llum o no hi ha llum.
La hormona de la llum, diguéssim, és el cortisol, la que se secreta pel dematí quan ens despertem, quan hi ha llum i que ens posa el cos en marxa, moviments intestinals, preparació del pàncreas per secretar insulina quan ingerim, etcètera, etcètera. I la hormona de la foscor,
Quan ja aquest sol baixa i ja comencem a preparar-nos per descansar i anar a dormir, és la famosa melatonina. La melatonina és aquesta hormona que ens dona senyals de foscor i que, per tant, el pic és el que ens permet anar a dormir o poder gaudir del dormir i de la son. Què passa que li passa al cos si li trenquem això?
Doncs mira, hi ha molts estudis científics que demostren que quan hi ha una pèrdua d'aquest ritme circadiari, doncs hi ha un augment de risc de patir malalties. Quin tipus de malalties? Doncs les més comuns són les relacionades amb salut mental.
Problemes de depressió, d'ansietat, d'irritabilitat, irritabilitat. Irritabilitat, irritable, d'estar irritable. Això, això. També coses relacionades amb la salut cardiovascular i salut metabòlica.
Hi ha estudis que demostren que aquestes persones, per exemple, que treballen a tors o aquestes persones que treballen de nit, que tenen el ritme circadiari, diguéssim, una mica poc sincronitzat amb les hores de llum i les hores de foscor, tenen més risc de patir malalties tipus obesitat, diabetis, problemes dislipèmics amb nivells de colesterol i nivells de triglicèrids, etcètera. Inclús hi ha estudis que també demostren
algun tipus de relació amb què són malalties immunitàries, amb al·lèrgies, asmes, malalties autoimmunitàries, etc. Per tant, hi ha evidència científica que demostra que aquesta desincronització amb els ritmes pot augmentar el risc de patir certes malalties.
Si ja tenim el cos a base d'anys mal acostumat, si l'acostumem ja a dormir a dues hores, perquè tenim una feina que així ens ho demana, ja no són torns, ja és una feina que ens ho demana així, treballar sempre de nit. Si ja tenim el cos acostumat, això també és dolent o...
Al final ens adaptem, som una espècie que tenim aquesta flexibilitat metabòlica que se'n diu per adaptar-nos a les situacions. Si nosaltres fem aquests tors ben portats o aquest treball laboral el portem ben portat i a les hores de dormir dormim i a les hores de treballar treballem, doncs al final el nostre cos s'acostuma. Però de manera general diguéssim que la població i el nostre cos està preparat per què? Quan hi hagi aquesta secreció que dèiem de cortisol, aquestes hores de llum, doncs el nostre cos
es posi en marxa per tenir activitat física, per tenir una bona capacitat de concentració, per tenir una bona eficiència per absorbir aquells nutrients i aquells aliments, i per la nit és moment de descansar. Què passa amb aquest canvi d'hora que patim dues vegades a l'any? Realment pot arribar a afectar tant el canvi d'una sola hora? No.
És a dir, hi ha estudis que demostren que entre 7-10 dies ja hem superat aquest canvi d'horari. L'horari d'hivern o el canvi d'estiu a hivern potser és un horari més portable perquè ens permet dormir una oreta més, simplement potser tenim problemes en què tenim gana abans de tenir el menjar preparat i això, però...
diguéssim que les persones sanes, amb una rutina correcta, al final ens adaptem. Sí que experts diuen, bueno, si voleu notar una miqueta menys aquests
problemes de comportament o fisiològic deguts a aquest canvi d'hora, doncs potser ens podem avançar una setmana i començar a preparar-nos, doncs, sopar mitja horeta abans, anar a dormir mitja horeta després, poder fer aquests canvis petits una setmana abans que hi hagi el canvi d'hora per poder notar menys. Però la veritat és que en 7-10 dies, doncs, estem adaptats. I et despertes i ja hi ha llum, per tant, ja és... Clar. Et despertes i sí, ja li dones el missatge al cervell de que ja, ja.
Aquest horari d'hivern, que és el que acabem d'entrar ara aquest últim cap de setmana, permet això. Des d'un punt de vista cronobiològic, seria el que s'adapta millor al que el nostre cos, avolutivament, està acostumat a despertar-nos en hora de llum i anar a dormir quan ja portem unes quantes hores que han marxat lent.
I dius que l'altre, el canvi d'hivern a estiu, potser és més dramàtic? Potser és una mica més dramàtic. Fa gràcia perquè t'allarga més el dia i això sembla que dóna la sensació que tens més capacitat o més tendència a poder socialitzar més o més tendència a poder sortir més, però jo penso que costa una miqueta més adaptar-se, perquè al final perds una hora, dorms una hora menys... Anem més desregulats a l'institut en general, anem més locos, eh?
perquè clar, no tens horaris a l'estiu el problema és aquest al final tot el que té a veure amb ritmes circadians i ritmes biològics és portar unes bones rutines i unes bones rutines significa doncs això dormir si pot ser unes 7-9 hores que aquests horaris de dormir siguin sempre els mateixos no s'hi val això de dilluns a divendres a uns horaris i de dissabte a diumenge a uns altres horaris el jet lag social és un desincronitzador m'encanta aquesta etiqueta
És un desincronitzador molt important del nostre dia a dia. Important les hores de les menjades que parlem abans. Important, inclús, també diuen els especialistes en crononutrició, els que estudien una miqueta com aquests rimes biològiques afecten a la nutrició, o com la nutrició afecta aquests rimes biològics, parlen de dues coses molt importants. Parlen que la menjada principal del dia hauria de ser abans de les 3 del migdia.
i que sempre hauria d'haver un període de 10-12 hores en què no hi hagués ingesta. A la nit, no? Vull dir, no esmorzar tant a punt de xeques, ni sopar... Sí, parlen d'intentar que...
l'espai entre les 7 del matí i les 7 de la tarda, o les 8 del matí i les 8 de la tarda, sigui les 12 hores en què ingerim aliments i que deixem tota una resta d'hores en què no ingerim. Hi ha un estudi molt interessant de fa uns anys ja, és en animals, i donen una dieta, són animals ja modificats perquè s'engreixin de manera fàcil, i els donen una dieta rica en greixos i sucres perquè es facin obesos.
Hi ha un grup d'animals en què els deixen aquest menjar 24 hores al dia i un grup d'animals en què els deixen el mateix menjar només 12 hores al dia. Per tant, 12 hores d'ingesta i 12 hores sense ingerir. I, curiosament, mengen el mateix. Si la quantitat de menjar que tenen els animals de 24 hores amb accés al menjar és la mateixa que els que només tenen 12 hores accés a aquest menjar, però sangreixen molt més els que tenen 24 hores al dia, menjant el mateix.
Per tant, això és indicatiu que hem de tenir aquesta restricció calòrica o menjar quan el nostre cos està preparat per absorbir i ingerir aquests aliments, doncs és molt més saludable que no tenir aquest menjar durant tot el dia.
No es fan, però, malgrat tots els estudis que hi ha, no s'estableix cap protocol que es reguli. Les hores de son acaben passant per una recomanació molt general i molt de puntetes, no? Quan alguna cosa no funciona, però ja dorms, doncs dorms 8 o 9 hores. Recomanacions d'hàbits saludables, doncs dormir. Ara s'inclòs també, ara que parlem de dormir,
la importància de no tenir o agafar pantalles llum blava i llum brillant justament abans d'anar a dormir. L'higiene de la son, diguéssim. Clar, l'higiene de la son. Estem parlant que la melatonina s'ha secreta. Quan no hi ha llum, si nosaltres justament abans de dormir els nostres ulls estan davant d'una pantalla que brilla o una pantalla amb llum blava, doncs estem enganyant-lo. Estem enganyant a la glàndula pineal que no sap molt bé el que fer.
Déu-n'hi-do. Alguna altra recomanació, alguna cosa que ens haguem deixat, Gerard, amb el que esteu treballant? Doncs mira, abans parlàvem de la nutrició. Nosaltres som un grup de nutrigenòmica. Nosaltres enllacem aquesta nutrició o aquests components bioactius dels aliments amb els ritmes biològics des de dos punts de vista. El primer punt de vista que fem és com afecta els ritmes a l'hora que aquests components bioactius
tinguin efectes. És el mateix menjar aquests polifenols que parlem abans pel dematí que per la nit? Té els mateixos efectes? Llavors tenim una línia de recerca en què estudiem aquestes interaccions entre el moment del dia en què ingerim aquests components dels aliments amb el ritme biològic.
De manera molt significativa veiem efectes, veiem que segons quin és l'efecte que estem buscant, per exemple, reduir els nivells de glucosa i d'insulina, doncs és millor, per exemple, consumir aquests polifenols quan comencem la fase d'activitat que no quan comencem la fase de descans i d'anar a dormir.
I l'altra manera que estudiem aquests rimes biològics amb els components biactius és com tenen aquests components biactius la capacitat de regular aquest ritme. De fet, estem fent un estudi amb persones que treballen a tors i que, per tant, estan una mica desincronitzats des d'un punt de vista circadiari i els estem donant un extracte ric...
en llavors de raïm, que és molt, molt ric en aquests polifenols, i estem veient quin efecte tenen aquestes llavors de raïm, doncs, en poder sincronitzar una mica aquestes persones, des d'un punt de vista de circadiari, que tenen, doncs, que treballen a tors i que, per tant, estan una mica desincronitzats.
Molt interessant i molt per descobrir encara, no? Molt per estudiar. Qui ho financia tot això? T'ho pregunto més que res en el sentit que hi ha interès. Normalment aquests projectes acostumen a venir finançats per Europa, a vegades, no? Hi ha un interès en què s'estudia això. I és interessant que hi hagi interès. Sí, sí, sí. La veritat és que des del grup de recerca...
Una de les nostres feines quasi diàries és intentar buscar aquestes subvencions a nivell autonòmic, a nivell d'universitat, a nivell autonòmic, a nivell espanyol i a nivell d'Europa perquè ens puguin finançar aquests projectes i la veritat és que sí, que en els últims 5-10 anys hi ha un interès en tots aquests aspectes sobre la cronobiologia i la crononutrició i per tant estem contents perquè obtenim aquest finançament
i podem desenvolupar la nostra recerca. Inclús empresa privada, empresa privada que treballa amb... Diguéssim que l'empresa farmacèutica ja està acostumada a tenir en compte la cronobiologia a l'hora de dissenyar els seus fàrmacs. Això que ens diu el metge a vegades, aquesta pastilla abans d'anar a dormir, o això pel dematí, o això després de dinar, té la seva gràcia, té el seu rigor científic.
Però en definitiva, si poguéssim regular-nos una mica la salut a través de l'alimentació, les farmacèutiques hi perden aquí, eh? Sí.
Tot això que estem fent és per prevenció. Estem parlant de prevenció. Jo penso que la gràcia una miqueta de tot el que és el tema de la nutrició i dels nutracèutics és intentar endarrerir l'aparició de malalties. A mesura que envellim està clar que el nostre organisme és menys robust metabòlicament i que arribaran trastorns que després necessitarem metges i indústria farmacèutica que ens doni certs fàrmacs per controlar la hipertensió, per controlar
la diabetis per controlar els nivells de colesterol, però com més tard puguem arribar a que ens donin aquests fàrmacs, pensem que la qualitat de vida és molt millor. Per tant, el que fa la nutrició i aquests components bioactius dels aliments i tots els hàbits saludables és una mica endarrerir l'aparició d'aquestes malalties que sí o sí arribaran. El nostre objectiu no és ser immortals, sinó és endarrerir una miqueta l'aparició d'aquestes malalties que arribaran segur.
Doncs avui hem parlat de crononutrició i de rena cercadians amb tot un expert, el Gerard Aragonès, que és investigador del grup de ressec en nutrigenòmica de la URB. Moltíssimes gràcies. Moltíssimes gràcies a vosaltres.
Dos minutets i seran ja dos quarts de dues. Avui, acompanyats de la música de Kanye West, hem passat una estoneta amb vosaltres, una hora, parlant-vos de les abelles i de la mel, parlant-vos també de la memòria LGTBI i hem acabat això amb els ritmes circadians, recordant-nos que ens hem de cuidar més, més, molt més.
Vinga, arriben ara els companys dels serveis informatius, les companyes, de fet, dels serveis informatius. Demà, tornem bé. El que de què? Torna la setmana vinent.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Són dos quarts de dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Radio.