Fins demà!
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Restaurant Tàrraco. Gaudeix d'una gastronomia de qualitat elaborada amb productes frescos i de proximitat. Descobreix el nostre menú diari i delecta't amb els millors plats. I no et perdis la nostra àmplia selecció de vins. A més, organitzem esdeveniments per fer del teu dia especial una experiència inoblidable. Restaurant Tàrraco. A l'hotel Tàrraco Park. Apostem per una restauració de qualitat per a tots els paladars.
Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estel·lar i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Final i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat.
Ara són les 12 del migdia i 32 minuts.
Fins demà!
Segur que els heu reconegut perquè aquesta cançó, Stack With You, va ser número 1, vamos, a tot el món europeu, diguem-ho així, a tot el món anglosaxó, va ser, i aquí també, número 1, va ser, això sí, l'any 1986. Era el primer senzill que publicaven els Hollywood & The News en el seu quart treball discogràfic i ja estaven avalats per tot un èxit, una bomba que va ser de Power of Love, recordeu?
la cançó principal de la banda sonora de Regressor al Futuro, però això era l'any 85. Van arribar al capdamunt de la Billboard i de la llista del Regne Unit i també, doncs, un any després ho feien amb aquest Stag With You. Vindrien altres cançons emblemàtiques dels Hulu and the News, de fet, si mireu els seus Greatest Hits, la seva discografia més celebrada, trobareu moltes cançons que us sonen dels anys 80, potser no tan exitoses com aquest parell que us hem dit, però Déu-n'hi-do.
Doncs vinga, avui la banda sonora del programa ens la posen Hugh Lewis en de nius. Per cert, que era l'època, els anys 80, de l'eclosió dels videoclips. I el videoclip d'aquesta cançó s'agudiu, home, té rotllo, perquè està gravat en una illa.
si no llegin malament, una illa paradisíaca d'Honduras, i hi ha imatges de platja, hi ha imatges de Montvaixell, fins i tot imatges sopacuàtiques, perquè us feu una idea, el videoclip, que ja us dic que és molt vuitantero i molt paradisíac,
va ser dirigit pel mateix director dels videoclips d'èxits tan sonats de la Cyndi Lauper com Time After Time o Girls Just Wanna Have Fun. De fet, és que nosaltres aquí en ràdio només podem parlar de música, però es podria fer tot un monogràfic especial sobre els videoclips als anys 80, però això seria un altre capítol, un altre apartat. De moment, quan passen vuit minuts de dos quarts d'una, us donem la benvinguda al Queda Queda Avui.
Què de què? Núria Cartañà.
Doncs això, que avui l'apartat musical o la selecció musical es la posen els Hollywoods and the News, aquesta banda de rock amb seu a San Francisco, Califòrnia, ja veieu que tenen un so molt lluminós, també amb algunes influències pel que fa a la formació a la banda de base, jazzístiques, i això els va donar un toc especial, evidentment no podien faltar saxos, perquè no hi havia grup als anys 80 que no tingués un saxo per acompanyar melodies.
Els anirem seguint dintre del que puguem, perquè en realitat el que ens interessa són les entrevistes, que anirem desglossant des d'ara i fins a dos quarts de dues del migdia. Tancarem programa fent una ullada a la Sala Trono. Si podreu veure, dalt de l'escenari, Hamlet.02, la segona part de Hamlet, una part que recull l'acte segon d'aquesta tragèdia de William Shakespeare, però portada en plan una mica còmica. Riurem amb aquest Hamlet.
És la proposta de Sergi Belbel, interpretada, posada a dalt de l'escenari, amb multipersonatges per l'Enric Cambrai. I atenció, perquè aquest Hamlet.02 arriba dissabte a la Sala Trono amb motiu del Dia del Teatre. Cap butaca buida, sí?
Jo crec que hores d'ara la Sala Trono ja presenta en la seva seu al Teatre Magatzem, ja presenta aquest aspecte de cap butaca buida, però per si de cas us convidem a entrar-hi. I després de l'entrevista que fem amb l'Enric Cambray, encara us vindrà més ganes de veure aquesta proposta de Sergi Balbel sobre Shakespeare.
Encara, en temps a voltant de la una, vaja, us convidarem a un vermut molt especial que tindrà lloc també el cap de setmana, diumenge, a la casa Joan Miret. Allà a tocar del balcó del Mediterrani un lloc idíl·lic per fer el vermut, però més idíl·lic per...
arribar a fer alguna relació interessant, perquè és el primer vermut que es fa a Tarragona, atenció, per solters i solteres. Tot això organitza la plataforma catalana citesràpides.cat i ens conviden a socialitzar, no només a través de la seva pàgina web, sinó a socialitzar físicament aquest diumenge tot fent un vermut. Vermut per solters i solteres a la casa Joan Miret aquest diumenge a migdia. En parlarem amb un dels seus responsables i organitzadors.
I el primer dels temes que ens ocuparà des d'ara i fins la 1 ens hi posarem ara mateix, seran les pantalles i els joves, adolescents i fins i tot la canalla, fins i tot els més petits. Des que va sortir una proposta del govern central per prohibir l'ús de pantalles i l'ús de xarxes socials, de fet els menors de 16 anys, que el tema està donant molt de què parlar. I nosaltres ho volem tractar...
des del punt de vista clínic, amb proves, amb dades objectives que ens diguin pantalles sí, pantalles no. Per això veiem comida l'Esther Sotillo Saez, ella és doctora en psicologia i és referent de benestar emocional del CAP Rambla Nova de Pediatria perquè ens expliqui amb tota mena de detall i ja us dic amb dades fins i tot objectives
fins a quin punt poden interferir en el desenvolupament i el creixement les pantalles en els nens i també en els adolescents. Doncs vinga, entrem en matèria. Benvinguts a aquesta edició de El que de què.
Com dèiem, el primer tema que ens ocupa avui en el programa, en el que de què, són les pantalles. Les pantalles, ja sabeu, xarxes socials, dispositius electrònics en pantalla, bé siguin tàblets, bé siguin telèfons mòbils, i el seu ús en joves, però no només en joves i adolescents, sinó també en infants.
I és que tot plegat ens remet a un anunci ara ja fa d'unes quantes setmanes, un parell de mesos potser, que coneixíem en què el govern central proposava prohibir l'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Se n'ha parlat molt i de l'ús de les pantalles, de si són bones o dolentes, se'n continua parlant, però avui volem tenir-ne dades més objectives des del punt de vista clínic i psicològic. Volem saber quina és l'afectació que té l'ús d'accessiu de pantalles en aquestes edats tempranes. És per això que hem convidat
L'Esther Sotillo Saez, ella és doctora en psicologia i és referent de benestar emocional del Cap Rambla Nova de Pediatria. Esther Sotillo, bon dia. Bon dia, moltes gràcies per convidar-me. És un plaer estar aquí i posar llum una mica sobre aquest tema tan important pel desenvolupament dels nostres infants. D'entrada, Esther, si et dic pantalles, si pantalles no, què em dius? Sí o no, en general? Sí, doncs...
Diguem que no podem parar el desenvolupament, vull dir que les noves tecnologies formen part de la nostra vida i evidentment hi ha qüestions molt positives relacionades amb les noves tecnologies. El que passa és que vam apostar al 100%.
I la veritat és que ha estat a la pràctica on hem vist on estan els problemes, les dificultats, sobretot amb les criatures, criatures molt petites i també amb els infants i els adolescents. I la veritat és que jo crec que sempre hem d'intentar anar rectificant en base a l'experiència i crec que està bé tenir en compte on estan les dificultats o el que pot ser perjudicial...
per intentar posar mesures. De fet, el cabra amb la nova, que esteu especialitzats, teniu una zona de pediatria molt potent, és una mica la marca de la casa, veieu ja, detecteu ja problemes d'algun tipus que es poden relacionar directament amb l'ús de pantalles?
Jo com a psicòloga he de dir-te que l'autoestima se genera des dels primers moments de la vida i que el fet de ser atès, de ser estimat, de ser aquest contacte directe, aquest contacte visual, aquesta atenció conscient que tenen els pares amb les criatures des que són tan petits...
fa que la criatura senti que és mereixedora de ser estimada. I aquí és on comença el seu concepte d'ells mateixos. I això és fonamental, perquè hem de tenir en compte que si perdem hores de vida real i fem que el mòbil sigui com una barrera en aquest contacte visual, en aquest contacte directe,
Amb aquesta criatura, evidentment, hi haurà una mancança, no? Perquè no cal estar en un centre d'atenció primària, com és el teu cas, per detectar que cada cop se fa més ús del mòbil i amb edats més tempranes. Tots hem assistit a algun lloc social, no?, més gent en què hem vist i una mica esfareïts, com a bebès fins i tot, estan al cotxet i mentre els pares fan la seva, dinen, sopen el que convingui, la criatura està enganxada amb el mòbil.
Fins a quin punt això, per intuïció, trobem que no és natural, fins a quin punt és perjudicial? Sí, doncs mira, el cervell infantil està canviant contínuament. Gràcies a la neuroplasticitat, canvia físicament.
segons l'ús que en fem. Llavors, segons la llei del desús, l'escorça prefrontal, la que seria la responsable de controlar els impulsos i l'atenció, és immadura quan neixem i necessita del món real per desenvolupar-se. Llavors, què passa amb les pantalles? De quina manera afecta les criatures? Doncs, mira, hem de tenir en compte que hi ha dos tipus d'atenció. La pantalla ofereix un estímul primari...
de llum, so i moviment, que segresta l'atenció del nen. Vull dir que la llum, el so i el moviment, les criatures, per molt, molt petites que siguin recient nascudes, només que hi hagi una llum o un soroll, ells ja mouen el cap. Aquesta seria la tensió reactiva.
Llavors, diguem que davant d'aquests estímuls que ens ofereixen les pantalles, diguem que l'atenció de la criatura es veu segrestada. Per això li donen la pantalla, perquè llavors ja no tens nen. Clar, se segresta, queda segrestada. I la pateix, perquè sí o sí, la té davant, sí o sí, doncs la pateix de manera passiva.
El risc és que si només entrenem el cervell amb aquest tipus d'estímuls tan potents, debilitem la seva capacitat de connectar amb allò que no brilla, no fa soroll, com per exemple un llibre.
O com per exemple una explicació a classe que requereix atenció voluntària i esforçada. Llavors tu vols que t'agradaria que fes un puzzle i la criatura troba molt més vistós el que seria mirar el vídeo que li poses dels dibuixos animats.
Per tant, té una repercussió més enllà. És el que diem, quan són tan petits s'estan formant, tenen aquesta plasticitat que després s'estan formant. Escolta, i no només és el fet de l'atenció i del seu món amb la pantalla, que estan segrestats, com deies tu, sinó que aquest segrest vol dir que no tens nen per bé i per mal. Tot el temps que passa en pantalla no interacciones socialment.
Sí, exacte. Doncs, mira, per exemple, podria dir-te que la gratificació immediata que obtenim amb les pantalles s'atura en els circuits de recompensa amb la dopamina a partir d'aquests estímuls digitals. I què fa? Doncs això acostuma el cervell amb un flux ininterromptut d'estímuls i fa que les activitats analògiques, com llegir un llibre en blanc i negre, per exemple...
que requereix més paciència i temps, siguin avorrides i massa costoses, com comentaven. Llavors, diguem que el cervell es desenvolupa en temps real. Llavors, fer-ho a través d'aquesta immediatesa digital pot limitar la seva capacitat futura per aprofundir en els aprenentatges.
L'aprenentatge és tipus el del llenguatge a l'hora de parlar. Exacte. Com veiem, l'impacte és molt important. Per exemple, la sobreexposició pot provocar un retard en aquesta adquisició del llenguatge
I també mermar el que seria el desenvolupament del joc simbòlic. El joc simbòlic en les criatures és imprescindible per la seva maduresa. El joc real i l'aprenentatge vivencial se perden a favor d'un consum passiu on tot ve donat.
I això què vol dir? Doncs que la creativitat es veu afectada, també la consciència de les pròpies capacitats en el que afecta també, com dèiem, el concepte d'un mateix i l'autoestima. Respecte a les habilitats socials, hem de dir que també la tecnologia pot provocar aquesta ruptura de la comunicació verbal i emocional. Per exemple, imaginem
Unes criatures que estan en el sorral del pati de l'escola i estan jugant a fer pastissos amb la sorra i amb pedres els decoren. I que estan en grup, ells desenvolupen la seva creativitat amb aquest lloc simbòlic. I a més a més, també aprenen a gestionar socialment.
Perquè s'han de repartir les pedres per decorar aquests pastissos, no? És a dir, que interaccionen socialment, el joc simbòlic els ajuda a aprendre, també hi ha tots els dominis cognitius, no?
de col·locar la pedra en el lloc adequat, la manipulació fina de los dits, i a part, el que diem, que entre ells interaccionen. El fet que ells ho facin amb aquesta creativitat i en grup fa que la criatura tingui el concepte sobre si mateix, sobre la seguretat que té de com gestiona socialment
de com interacciona, de com és capaç de pensar que vol fer un pastís i amb les seves mans ho ha creat. Llavors, tot això, tot el que ell aprèn a través de la interacció amb el món real, és el que ajuda al seu desenvolupament complet, diguem. En canvi, si l'únic que fa és ser un mer observador...
d'allò que ve donat, doncs diguem que no està posant en marxa totes aquestes capacitats, no?, i diguem que, si ho pensem, en realitat no està bé, no?, que els limitem el seu dret a poder desenvolupar-se, no?,
Els pares, evidentment, som els primers que hem de marcar les normes i les fronteres, però els mateixos pares som els que a vegades caiem en això de l'ús excessiu del mòbil i els nens al final acaben imitant. Quina responsabilitat tenim els pares com a referents? Està genial aquesta pregunta. Els nens aprenen molt més del que veuen que no del que se'ls diu o del que se'ls diu que no facin. Llavors, si els adults estan absorts amb el mòbil...
Què els estem ensenyant? Doncs que la desconexió amb l'entorn és el normal, és el natural. A vegades ignorem demandes d'atenció dels fills per mirar una notificació i això evidentment debilita el vincle emocional.
Cal tenir en compte respecte a l'empatia, com les neurones mirall necessiten contacte visual per connectar. L'empatia és una habilitat humana i, evidentment, està bé el poder posar-la en marxa, poder aprendre-la i poder desenvolupar-la.
Diguem que la millor eina de salut digital que podrien fer aquests pares és el fet de treballar amb l'exemple. Vull dir que ser capaços de veure que del que ells faran, els seus fills tenen el model primer, el model sobre com actuar.
Benen, de fet, benen a les xerrades que feu al CAP, xerrades per pares amb nadons, benen, us pregunten. O sigui, hi ha interès, en certa manera, per saber com no caure en això de donar el mòbil al bebè, no? Sí, nosaltres fem xerrades a pares de nadons molt petits, de 0 a 2 mesos, i després també de 4 a 6 mesos allí mateix, en el CAP, no? Fem unes xerrades amb la infermera i jo com a psicòloga
i centrats en temes relacionats amb la primera cura de la criatura. Llavors parlem d'alletament, parlem també de vincle emocional, parlem quan ja són una mica més grandets, amb 4-6 mesos d'alimentació complementària, primers auxilis i de la part emocional. I sempre intentem aprofitar per una mica parlar sobre aquest tema. I què els hi diem? Doncs els hi diem
ja que estem partint des d'un full en blanc, és a dir que, per exemple, amb el tema de l'alimentació, les criatures es recomana que zero sucre, zero sal, perquè així aprenen des de l'inici a tenir el gust de les coses, i sabem que un excés de sal o un excés de sucre estan dolent per la salut. I llavors, de la mateixa manera, partint d'aquest full en blanc, intentem fer les coses bé i fer-los reflexionar que
L'ideal seria pactar, reflexionar sobre el tema del mòbil a casa i pactar, per exemple, espais lliures de mòbils o uns horaris. I, per exemple, en l'espai de dinar que no hi hagi mòbil.
i que seria una gran oportunitat per tenir aquesta consciència que anem a fer les coses bé. Estem a punt d'acabar l'entrevista, no tenim massa més temps i ens queden qüestions per tractar, però abans de marxar, Esther, m'agradaria que valoressis des del punt de vista professional com veieu aquesta proposta de prohibició d'accés a les xarxes socials als menors de 16 anys. Hem parlat de canalla fins ara, de nens petits, parlem ara d'adolescents.
Sí, és una mesura que reforça el que molts professionals de pediatria, infermeria i psicologia ja advertíem. El missatge del govern, doncs és clar, actualment les xarxes socials diguem que no són entorns segurs per als adolescents, ja que estan dissenyades per captar l'atenció d'un cervell que encara està en construcció, i per tant no té prou mecanismes d'autoregulació.
I què podríem dir? Doncs que endarrerir l'accés al mòbil, i a les xarxes, protegiria la seva salut mental i evita aquesta exposició precoç a continguts perjudicials i algoritmes addictius. Passa que em sembla que amb això dels adolescents, adolescents i prohibició com a que no enganxa gaire, no?
Sí, exacte. Jo crec que amb la provisió no n'hi ha prou, que ha d'anar acompanyada d'una alfabetització digital i d'un acompanyament familiar i escolar per poder fer que realment aquestes criatures siguin crítiques. Fem xerrades a instituts, escoles...
i treballem diferents temes de prevenció i de salut. I un dels que treballem és justament aquest esperit crític davant les xarxes. És també que sàpiguen veure la diferència entre el que és un divulgador i, per exemple, un influencer, que puguin saber la diferència, puguin saber quina és informació que em dóna credibilitat i quina no.
Les famílies d'aquí també fan un paper clau i a vegades també se les ha de formar o informar, perquè tampoc no sabem ben bé com gestionar la cosa. Ja per acabar, Esther, simplement, quines pautes clares, recomanacions clares, ens doneu des del Cap Rambla Nova a totes les famílies per evitar aquesta sobreexposició a pantalla, sobreexposició digital? Perquè tenim molt clar, quan es donen pautes sobre alimentació o sobre malalties, i aquí també estan molt clares les pautes, eh?
de la sanitat digital, quines serien? Sí, doncs zero pantalles fins als tres anys, mínim fins als sis anys, el mínim de començar a utilitzar la pantalla als sis anys, i després exposició gradual en temps limitat,
perquè, com diem, els adolescents o els joves no tenen aquesta capacitat de poder ells mateixos dir prou, no? I després recomanar que no tinguin un smartphone personal fins als 16 anys. Tenir en compte que també...
que reduir el temps de la pantalla i augmentar, per exemple, l'activitat física aporta grans beneficis. El fet d'estar en una pantalla genera sedentarisme i totes les malalties associades, no? També millora el benestar emocional, activa la memòria i l'atenció i també ajuda al descans. Per tant, doncs, molt interessant. I després el tema d'incentivar la curiositat.
El fet que amb aquestes alternatives com l'esport, el contacte amb la natura, la lectura, les arts manuals... És a dir, que en definitiva seria retornar els temps robats per les pantalles a l'experiència de viure en primera persona. Avui hem parlat sobre aquesta exposició digital dels infants als adolescents a les pantalles. Mèster Sotillo Saez, doctora en psicologia i referent de benestar social del Cap Rambla Nova de Pediatria. Moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies. Gràcies per donar-nos aquesta oportunitat. Sense temps de més arriben al butllet informatiu La Una.
Post per la Tere Ortega, les agressions als metges han crescut un 20% a la demarcació de Tarragona. Durant 2025, més de 200 facultatius van ser objecte d'algun tipus d'atac. El perfil de la víctima és el d'una dona jove. El Col·legi de Metges de Tarragona ha fet balanç de les agressions registrades.
el col·lectiu mèdic durant 2025. Les conclusions asseguren que aquestes han augmentat en un 50% dels casos. Els atacs físics o orals es produeixen per discrepàncies en el diagnòstic o en el tractament. El president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha explicat que l'objectiu d'aquests informes és conèixer la realitat i visibilitzar la situació.
El Col·legi de Metges de Tarragona ha fet balanç de les agressions registrades al col·lectiu mèdic durant 2025. Les conclusions diuen que aquestes han augmentat un 21,5% respecte a 2024 i en xifres s'han quantificat 203 víctimes a la demarcació.
En un 50% dels casos, els atacs físics i orals es produeixen per discrepàncies en el diagnòstic o en el tractament. La gran majoria tenen lloc en els centres d'atenció primària o en les urgències. El president del Col·legi de Metges de Tarragona, Sergi Boada, ha explicat que l'objectiu d'aquests informes és compèixer la realitat i visibilitzar la situació. Per tant, el nostre objectiu com a Col·legi de Metges no és comptar agressions, sinó sobretot fer-les visibles.
i en aquest context acompanyar els professionals que les pateixen i com a objectiu final prevenir-les. Les agressions que s'han recollit han estat principalment verbals, tot i que també s'han detectat un total de sis agressions físiques.
Els veïns a la zona de Maria Cristina i voltant se reclamen millores en l'enllumenat i més ampliació de voreres al barri Miguel González. Segons asseguren, la il·luminació actual al Parc Josep Maria Salvador Urpí i a la plaça Anselm Clavé és insuficient i no proporciona prou sensació de tranquil·litat, especialment a la zona del Parc Infantil i de les màquines de gimnàstica situada a tocar dels carrers Hernández Saneuja i Cronista C7.
Des de l'Associació de Veïns de Maria Cristina i Voltans expliquen que l'espai és molt freqüentat per famílies i persones grans i consideren necessari reforçar l'enllumenat perquè sigui més confortable i segur durant les hores de menys llum. Pel que fa a la seguretat al barri, els veïns admeten que la situació ha millorat especialment a la zona dels porxos,
on asseguren que hi ha ara menys incidències. La presidenta de l'entitat veïnal, Mari Carme Soler, ha explicat a Tarragona Ràdio que el barri també ha notat el tancament de la clínica Monegal, que ha comportat una disminució del moviment de persones i de l'activitat comercial a la zona. En aquest sentit, els veïns resten a l'espera de conèixer quin ús tindrà l'edifici que ha quedat buit. Confien que el futur equipament pugui acollir una residència d'estudiants o bé un centre per a la gent gran, una opció que consideren positiva per revitalitzar el barri.
Hi havia més gent, hi havia les consultes, hi havia la gent, i bones books o no, el comerç també s'hi notava, vull dir, no és que allò, però veies un moviment, clar, l'expectativa, el primer moment va ser, què farem? Ara ens queda el dubte, en aquell edifici, què és el que anirà? Perquè és un dubte que sí que tenim i que s'agradaria saber què és el que podem, perquè és un edifici molt gran i, clar, tots estem així pendents de què s'hi farà.
Els veïns reclamen que continuïn les tasques d'ampliació de voreres iniciades al tram de l'Avinguda Maria Cristina entre Estanislau Figueres i López Pelaez amb l'objectiu de fer els carrers més accessibles i còmodes per als vianants.
La Via T celebrarà l'inici de la primavera amb una acció de dinamització a Camp Clar, Laura Casas. La primera fira a Primavera Ponent arrencarà a les 11 amb un taller de jocs educatius de la mà del centre Maris. Durant el matí hi haurà un taller sobre tècniques d'higiene bucodental.
una exhibició de pilates, hip-hop i zumba i un English bingo. Al migdia arribarà un dels plats forts, l'actuació de la tarragonina Jèssica a partir de dos quarts de dues, mentre es podrà degustar una paella popular. Les activitats s'aniran succeint fins les set. La gerent de la Vieté, Judit Santís, explica que hi prendran part negocis diversos amb un objectiu comú, donar-se a conèixer.
A banda hi haurà botiguetes de la zona de Ponent. També ha vingut alguna d'aquí al centre que ha volgut provar i serà una miqueta tot divers, com quan fem la fira mostrat al setembre, que també ens ajuntem una mica de tot, però al final tots som negocis de Tarragona, petites empreses que volen dinamitzar el barri en aquest cas i donar a conèixer els seus negocis. A la tarda hi haurà un taller de manualitats i un espectacle de màgia. Les notícies a 3W Tarragona, ràdio.cat.
Dona forma al teu talent amb els cicles formatius de grau superior de les Escoles d'Art i Disseny de la Diputació a Reus i Tarragona. Inscriu-te a les proves d'accés pel curs 2026-2027, del 17 al 30 de març. Forma el teu futur professional a prop de casa.
Dona forma al teu talent. Si t'agrada Stranger Things, Harry Potter, ets fan de les sagues galàctiques o t'apassionen les princeses, vine a passar el dia a Starroco Infinity, el saló de la ciència-ficció i la fantasia de Tarragona. Viatja en una nau especial, traspassa un portal estelari i entra al multivers. El 21 i 22 de març al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Entrades ja a la venda a inscripcions.tarragona.cat
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat. Si vols ser la compra, ve a Tanac.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 18 de març tens el pit de pollastre filatejat Carrefour El Mercado format Estalvi a un preu imbatible de 6 euros en 39 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Obrim el tram final de programa, fins a dos quarts de dues, en què, de fet, aquí uns minutets us explicarem que a la Sala Trono, aquest dissabte, volem que no hi hagi cap butaca buida. I és que és el dia de celebració de la Festa del Teatre a tot Catalunya, i crec que la Sala Trono, en la seu al magatzem, ho complirà i farem un ple, omplirem places. L'obra, de fet, s'ho mereix. És Hamlet.02, és la proposta, la segona part d'aquesta proposta, d'aquesta revisitació que fa del clàssic de Shakespeare, el Sergi Belbel.
amb l'Enric Cambrai al capdavant del repartiment de tots els personatges. De fet, amb l'Enric Cambrai hem pogut conversar i ens sentireu l'entrevista, com interessantíssim que és aquest Hamlet, a partir d'aquí uns 10 minutets. De moment, però, arrenquem aquest tram de programa amb una entrevista que també ens proposa una cita, en aquest cas per diumenge. Diumenge a migdia, a la casa Joan Miret, aquí a tocar del Balcó del Mediterrani.
doncs teniu possibilitat de fer un vermut especial per solters i solteres de Tarragona. Convoca, organitza la plataforma catalana citesràpides.cat i nosaltres en volem més detalls. Ho fem en conversa amb un dels fundadors d'aquesta entitat, amb el Pau Bertolí. Pau, bon dia. Ei, bon dia, com estàs? Bon dia, bon dia. Mira, primer que tot, explica'ns qui sou, què sou, citesràpides.cat.
Mira, nosaltres som uns amics del Maresme que fa dos anys vam tenir una conversa en un bar i va ser... Com es coneix ara la gent? Nosaltres estàvem cansats de fer servillats per lligar i ens interessava conèixer persones amb interessos de fills i se'ns va acudir la idea de parlar amb un bar del poble i dir, mira, deixa'ns convocar una trobada per gent que estigui oberta, que vulgui trobar l'amor...
I el CITES va néixer així. D'això en fa dos anys i pel camí hem anat creixent i hem anat trepitjant diferents zones del país. Vosaltres proposeu no només la trobada a través de les plataformes digitals, sinó que també les trobades per socialitzar cara a cara.
Sí, exacte. O sigui, nosaltres el que fem a les trobades és dinamitzar-les de tal manera que facilitem les connexions. És a dir, tu no només vens a un vermut on hi ha música de fons i tu t'has d'espavilar si vols saludar gent i tampoc saps si són o no són solters o si estan oberts o no a l'amor o a l'amistat, doncs en les nostres trobades és exactament al revés, tothom qui ve...
sap el que ve, és a dir, ve obert a conèixer noves amistats o fins i tot a enamorar-se, i el que fem són dinàmiques per afavorir que això passi. Llavors fem dos grans tipus de trobada. La que fem en aquest 10 metge de Tarragona és la del vermuts, que és una trobada molt festiva, molt xula, perquè obrim tres pranges d'edat diferents. Llavors, durant una part de la trobada...
fem uns grups d'unes 6-8 persones que es van coneixent, anem fent canvis de taules. Ah, perquè funcionen a tipus cites ràpides, és això. Són com a trobades petites per tenir una primera impressió i veure si fas matj o no. Sí, exacte. Funcionen com aquests speed datings que potser heu vist a les pel·lícules, que sonen uns timbres, a la nostra casa posem música, i això fa que canvis de taula, te'n vas cap a una altra taula, coneixes altra gent,
i és molt xulo de veure perquè de seguida es va cuinar en un ambient molt maco, coneixer gent de diferents llocs de Catalunya, xerres de moltes coses i pots trobar connexions llavors sempre ho expliquem que
que els cites han nascut moltes parelles i ens fa molta il·lusió, però a més a més han nascut moltes amistats, han nascut grups de gent que segueixen veient molt, que han fet colles, que han fet viatges, i això és molt xulo. Per tant, la primera part d'aquest vermut que ens proposeu per diumenge serà això, serà com a molt temporalitzat, grups de vuit persones amb aquestes cites ràpides, però després que flueixi, no?
Sí, exacte, i aquesta doble part, la primera està dinamitzada per nosaltres i dura aproximadament una hora llarga, i després esperem que et faci molt bon dia, tindrem DJ, hi haurà barra, i un cop l'any ja està creat, hi ha aquesta fluidesa per seguir conversant, per qui vulgui s'animi, vulgui ballar, també després heurà d'anar per davall, i és una oportunitat molt sola per ampliar connexions i conèixer noves amistats.
A veure, què passa? Em poso en tots els caps de tothom, a tots els casuístiques. Què passa amb aquella persona que diu, home, jo sí, però soc molt tímid, jo això que em posin cara a cara amb algú, jo aquest speed dating no el suportaré, però, bueno, el vermut, aquest punt més anònim, sí que m'hi apuntaria. Et pots apuntar amb una cosa si l'altra no? Fins a quin punt has de participar? Sí, home, al final, tens aquesta petita feina al principi de travir-te a entrar, no? Un cop entres, nosaltres fem part de la feina que ens agradava molt fer sentir còmoda la gent, trenquem el...
el gel de seguida, i és molt màgic veure com tothom es deixa anar molt ràpidament. Llavors, a la part del vermut, també el que passa molt, i també és molt xulo i és molt sa, és que tu pots venir sol i estar a més de bé, la immensa majoria de gent ve sola, però també hi ha gent que diu, ei, enredo una amiga, enredo un amic, va, anem dos, anem d'altres dos, anem d'altres tres, i tens potser una mica més de paraigua si tens aquesta por.
Però la veritat és que no ens hi trobem gaire. La gent que ve s'anima, és gent que està tipa de l'oposat, que és la gran barrera de les apps per lligar, i llavors hi ha unes ganes de connectar de veritat, perquè l'altre també va cremant molt.
i al final la timidesa, per sort, es pot superar i es supera de seguida. Vosaltres sabeu les dades perquè quan t'inscrius, per exemple, en una activitat com aquesta del vermut, ja sabeu més o menys què busca la gent, quina orientació té, ja teniu un perfil, i per tant ja dinamitzeu de manera que tot encaixi.
Sí, nosaltres estem construint una comunitat molt xula de gent, hi ha gent que de tant en tant va tornant, va patint, i al final hi ha una afinitat de grup, per la manera com fem, com comuniquem, també arribes a un perfil concret de gent, igual que si tu vas a un concert, per dir-ne uns, del que és gràcies.
Hi ha un perfil de gent que té això en comú, que és activa, que vol conèixer noves persones, la majoria és català no parlant.
i tot això són punts que uneixen i que fan que tot flueixi molt ràpid. De moment esteu en fase, és la primera vegada que organitzeu aquest vermut de cites ràpides aquí a Tarragona i esteu en fase de recollir inscripcions. Els interessats se us apunten, vosaltres suposo que analitzeu les dades, mireu qui encaixa perquè se senti a gust i llavors confirmeu si pot venir o no pot venir. Què és això?
De fet, és semblant. Nosaltres el que veiem és per equilibrar sobretot homes-dones, perquè a vegades el que ens passa és que la dona en general està molt motivada, tenim moltes dones que volen venir, i el filtre que nosaltres intentem fer, que anem equilibrant, és que anem deixant entrar a mesura que també equilibrem els grups.
Llavors, nosaltres estem supercontents perquè ens estrenem a Tarragona, és un parc que ja n'hem fet moltes vegades a la zona de Girona, que també n'hem fet a Catalunya Central i al Penedès, i ens estrenem ja amb 145 persones confirmades. Vull dir que estem fregant les 150 places, que és on tancarem inscripcions. Per tant, estem...
Pràcticament el soltaut. Pau, ara que deies que combineu homes-dones, com portem el tema de l'Arquiris? Com portem les orientacions sexuals? Sí, també en fem. També estem fent trobades homes-homes i dones-homes. Estem a Barcelona. També és una comunitat a la que anem arribant amb una velocitat diferent a la comunitat heterosexual, que és amb la qual hem connectat més ràpidament.
I llavors és un tipus de trobada que estem treballant molt, de moment l'estem fent a Barcelona, que és un lloc on ho estem aconseguint i on van sortint, i a partir d'aquí ens plantegem també anar-la movent.
Escolta, dos anys porteu ja al mercat diguem-ho així, cita ràpides.cat no sé si ja teniu algunes xifres, algunes dades de percentatge d'èxit, que èxit en alguns casos vol dir he trobat algú amb qui parlar i en altres casos vol dir, jo què sé, relació esporàdica que és el que buscàveu, en altres casos vol dir un company per tota la vida és que clar, això de l'èxit és relativo, però no sé si podeu mesurar més o menys com us ha anat
És espectacular, sí. És el feedback que anem rebent. Nosaltres anem publicant a vegades a Instagram històries de gent que ens les comparteix, que ens explica que estan coneguts, que estan junts, o que han anat a viure junts, o que han viatjat junts. És un degoteig constant d'històries que ens motiven i ens animen molt a seguir. I per dir-te una xifra, que nosaltres som una mica vigilant perquè al final és una trobada que la gent ve amb ganes i no li posem ni...
Ni més ni menys del que és. Llavors, cadascú és una experiència individual, no?, el que s'endú. Però nosaltres a la web en aquests dos anys portem més de 4.000 connexions. 4.000 connexions vol dir que després d'una trobada tu vas votar una altra persona i aquesta va votar tu. I, per tant, vas seguir aquest contacte. Això és espectacular. O sigui, tu venir a un lloc i endur-te...
l'opció de, hòstia, aquesta persona l'he vist, ens hem vist en persona, i tenim ganes de fer una primera cita de veritat, o una segona cita, digue-li, segona cita fora d'aquí, és un èxit espectacular, que passa amb minuts o hores, no?, en canvi. Jo sempre dic que l'alternativa, si és l'app digital...
Primer has de d'un maig, que ja és tota una història. Després has de començar a parlar i has de de dir certes cinturines. Després has de veure'm en directe i reconèixer, ostres, ets com em vas dir que eres. O sigui, són molts més passos per arribar al que estem arribant i per això la gent s'ho passa bé i per això tenim un llit. Molt bé. Bé, doncs mira, primera vegada que cites ràpides.cat organitza el vermut aquí a Tarragona. El vermut per solters i solteres serà diumenge. A quina hora, Pau?
Sí, una hora boníssima de vermut. La gent pot arribar a partir de les 11.30 i durar fins les 4 a la tarda. Ah, molt bé. Insistim en això, que no és una entrada oberta ni de taquilla, sinó que és una...
una vent, una trobada, on ho passa a través de la nostra pàgina web. Nosaltres sí que tenim el control d'accés aquest que t'ho has de fer a través de la nostra pàgina web. Perquè si algú ens presenta allà a les 11.30 dient, eh, jo vull entrar, doncs no ho podrem fer, perquè aquí li veurem el grup i ens assegurem que està tot controlat. Entreu a citesràpides.cat, allà us informeu, us acabeu d'informar de com s'ha de fer, i vaja, que si us interessa, mira, 145 places de 150 que anant d'omplir, feu via.
Pau Bartolí, moltíssimes gràcies per atendre'ns i, en fi, sort amb aquest primer event que esperem que no sigui l'últim a Tarragona. Moltes gràcies. A vosaltres, moltes gràcies. Una abraçada. Cara, cosa me sucede esta semana. Te guardo y es como la primera vez.
I el proper que farem és marxar cap a la sala Trono, perquè aquest cap de setmana, dins la festa del teatre, cap butaca buida, arriba una obra molt, molt especial que segurament complirà amb aquest sold-out que s'espera. Estem parlant de Hamlet.02.
Hola, sóc l'Enric Cambrai i sóc l'actor que interpreta Hamlet i tots els personatges d'aquest segon acte de Hamlet.02, que veurem aquest dissabte dia 21, Caputca Buida, a la sala Trono de Tarragona. Punt 02, això, Enric, és una segona part, no?
Hamlet.02 forma part d'un projecte amb Sergi Balbel en l'escriptura dramatúrgica i en la direcció de cinc monòlegs. Ara anem pel segon, vam presentar el primer, ara farà gairebé quatre anys, i cada monòleg, cada acte, representa un acte del famós Hamlet de Shakespeare. Ara estem analitzant aquest segon acte, i sempre des d'un punt de vista bastant humorístic, i sobretot perquè entengueu fins l'últim racó d'aquesta obra mestra de la literatura dramàtica de tots els temps.
Què heu mantingut? Què queda de Shakespeare en el vostre Hamlet? La gràcia del projecte de Hamlet que tenim amb el Sergi Balbel és que de cada acte hi és tot, absolutament tot, fins a l'última coma. Segurament és l'única manera de veure el Hamlet de Shakespeare íntegra i, a més a més, comentant-lo gairebé punt per punt. Per tant, nosaltres no tallem res, al contrari. Segurament haureu vist molts Hamlets on la segona escena està molt retallada i d'altres escenes també.
Aquí no, aquí veureu tal qual va aparir l'autor anglès. Això sí, és un punt de vista diferent. Hamlet opinant sobre el que passa a la seva història, amb els seus dilemes, les seves inseguretats i potser la seva bujeria. Sí, de fet, una mica boig sí que sembla, fins i tot esquizofrènic, el fet d'un sol personatge, un sol actor, però un munt de personatges en escena.
Hamlet no crec que es pot sentir com un esquizofrènic, sinó que fa el que realment en aquesta obra fa el que fem tots. És a dir, nosaltres ens relacionem amb molta gent durant tot el dia, tant amb la família, amb els amics, amb els companys de feina, i tots tenim una opinió vers aquestes persones. El que passa és que no l'expliquem a un públic, normalment. Aquí sí, aquí a Hamlet sí que es posa a explicar...
què pensa de cadascú, de cada rèplica, de cada acció, de cada intenció, de cada personatge. I a vegades per fer-ho sí que es posa en el seu lloc. Per tant, no és Hamlet d'esquizofrènic, potser és el cambrai el que s'ha de posar el paper de molts personatges en el de Hamlet. Enric, i qui són aquests personatges?
Doncs anem, evidentment, des de Claudi o Gertrudis, l'oncle i la mare que s'han casat després de la mort del pare de Hamlet, a Apoloni, a Ofèlia, fins i tot a un actor molt, bueno, un paper molt, molt, molt petit i risòric que es diu Reinaldo, del qual en fem bastanta mufa i és una part bastant divertida de l'espectacle.
Passem per tots els personatges que surten, Boltman, Ornelius, Fortimbras, tots aquests els anireu veient a dalt de l'escenari a través d'un sol cos i d'una sola veu, que és la meva. Per tant, és el mateix personatge de Hamlet el que interpreta els personatges i a través de com ell veu els personatges i les seves relacions també l'interpretem amb ell. Ai, ai, ai, explica més, Enric. Això és la interpretació que fa Sergi del Bell com a dramaturg de l'opinió de Hamlet sobre aquests personatges.
Què passa? Que normalment aquesta opinió que té Hamlet sobre els personatges ja hi és sempre a les representacions que veiem de Hamlet, però ho veiem a través de la direcció, no tant de la dramaturgia, perquè el text de Hamlet nosaltres el veiem normalment representat amb el text de Shakespeare. Aquí el que fem és ens basem en el text de Shakespeare...
per després de cada rèplica, de cada paraula, depèn del moment de l'obra, explicar què ens vol dir realment l'autor o qui és la nostra interpretació i l'interpretació del Sergi Balbel sobre el que ens volia dir en aquest moment l'autor i per què ens ho explica així. Per tant, això és el que veiem, com un comentari de text.
però que no sembli que és una cosa molt elevada i molt erudit, perquè la gràcia del projecte, i per això està funcionant, creiem, és que és molt planer, és molt de tu a tu, i sobretot la gent riu molt, que és la gran sorpresa. Ostres, es pot riure molt amb Hamlet? Doncs sembla que sí.
Val, Hamlet és el personatge, és el centre de l'escena. Com ens caurà el públic?
Jo crec que passes per tots els sentiments, perquè realment en Bet és un personatge gegantí que ens representa a tots en algun moment de la nostra vida, en l'eufòria, en la tristena, en la seva bogeria volguda o ficcionada o real, en l'enamorament, en el desamor, en la por. Passa per tants estats emocionals que tard o d'hora...
qualsevol espectador se sent representat en ell. Però crec que el Hamlet que presentem sí que ens acaba caient bé. Ell, el Hamlet que presentem, és un Hamlet molt parant, que està molt per sobre de tots i de totes els personatges de la seva obra. Però ho fa des d'un lloc tan honest, tan sincer, que no té maldats, sinó que és la seva opinió.
I com t'expliques, Enric, que Hamlet com a personatge i també el que és la peça de teatre sigui tan carismàtica i ens agradi tant?
En el fons tot comença com un col·laborot de TV3, és a dir, maten el pare, la mare al cap de dos dies es casa amb el germà del pare, per tant el que era el seu cunyat, apareix un fantasma, el fantasma del pare li diu al fill que qui l'ha matat és el seu germà, per tant el cunyat de la mare, per tant l'actual marit de la mare...
Perdona, això és un embolic de Caldeu. Primer això ja ens enganxa a la trama i al punt de partida que ens planteja Shakespeare. I després, com tots els personatges... I després la trama política, no? Aquesta trama que ara estem molt acostumats, que donen series com Succession, que és ben bé una serie Shakespeareana, no? De la lluita de poder, de les traïcions...
però després tots els sentiments humans que ens presenta el personatge, com s'enamora d'Ocèlia però veu que no pot estar enamorat perquè ara té una altra missió que és la venjança del seu pare, com veu com Polonius desacomplexadament intenta fer-li mal, la incomprensió cap a la seva mare pel fet de casar-se...
de seguida amb el que ell sap que és l'assassí del seu pare, amb el fet de creure o no creure la realitat. En aquell moment d'intel·ligència artificial que tenim, ell pot creure o no creure que realment és el fantasma del seu pare, que està present i se li presenta i li fa una revelació. Són tants dubtes, tantes preguntes que ens obren que això és el que ens enganxa al personatge.
I què diuen els puristes de Shakespeare, del vostre Hamlet? La grandesa que ha tingut el Sergi Babel fent aquest espectacle és que és apta per tothom. Vull dir, els puristes surten enamorats de l'espectacle perquè realment passem per cada paraula, cosa que normalment les escenificacions modernes no fan, i també és apta per gent que, de cop i de cop, té por a Shakespeare o té por a Hamlet, que pensen, ostres, això és molt elevat, oh, quin tostazo, no, quin tostonazo... No, no, no, surten i s'ho passen bé, no? Llavors, una mica és que m'ha aconseguit amb el projecte que sigui una cosa molt transversal, no?
Es pot veure la segona part sense haver vist la primera? Aquesta és una pot que tenia molt grossa, però després de gairebé dos anys girant amb la 2, es pot veure la 2 perfectament sense veure l'1. Perfectament. Perquè el que fem és posar la lupa, el focus en aquest segon acte. Per tant, qui vingui també pot tenir diferents camins d'arribada a l'espectacle. Llegint primer tota l'obra, llegint primer només l'acte 2, llegint primer fins l'acte 2, o llegint-ho posteriorment, o no llegint-ho mai. Vull dir que ho entendrà igualment.
Enric, diguem una paraula que resumeixi, descrigui o sigui significativa l'obra. Jo crec que la frase més famosa d'aquest segon acte, que també s'ha convertit en cançó molt famosa a tot el món, són tres paraules que diu Hamlet, que és paraules, paraules, paraules. És la proposta per aquest cap de setmana a la sala Trono Hamlet.02 de Sergi Balbel amb Enric Cambrai al capdavant.
A falta d'un minutet i mig per arribar a dos quarts de dues, us diem adeu. Demà més veu.
Fins demà!