Fins demà! Fins demà!
Fins demà!
Es porque tu autoestima se mide en likes.
Fins demà. Fins demà.
Fins demà!
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres radiant, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i gaudeix del nostre preu imbatible. Avui dimecres 25 de febrer tens la taronja de taula Carrefour El Mercado per 1 euro amb 9 cèntims al quilo. Estalvies un 41%. Sempre les millors promos. Carrefour.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, dale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, dale, dale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres. Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
Ara són les 12 del migdia i 34 minuts. Put your loving hands out, baby. I'm baby.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Segur que heu reconegut aquesta tornada i us haurà transportat cap als anys 60. En 1967, Frankie Valli en The Four Seasons editaven aquest himne de la música molt com era Begging. Doncs bé, anys més tard, la banda de hip-hop Madcon...
l'utilitzava, el que seria la tornada d'aquesta cançó rapejada i remesclada, aprofitaven el clàssic dels 60. Això era l'any 2004, quan els Madcon s'hi posaven. Qui són Madcon? Doncs una formació a descobrir, de fet són un duet, fan hip-hop, fan reggae, i bàsicament potser el que crida l'atenció és que ho fan des de Noruega, diuen d'ells que són els nous outcasts. Ells diuen que tenen un altre estil, però tampoc no defugen massa, vaja, la influència allí està.
Actualment els Madcon sembla que estan sent referents pel que fa a la música hip-hop a Noruega i treballen a la tele. Porten un programa similar a La Voz, el que seria aquí, o Bailando con Estrelles, una mica així en aquest pal a la televisió noruega. Vinga, que escoltarem música d'ells, no només aquesta remescla, sinó també altres cançons, potser de tall més originalment.
En aquest El que queda de programa, El que queda de què de què, un programa que va des d'ara i fins a dos quarts de dues, i en què sempre anunciem la música, que tirem en el programa, el que passa és que després els continguts se'n mengen la part musical, i poques cançons podem arribar escoltant. Avui, Madcon seran les protagonistes, des de Noruega. Passen 38 minuts de les 12, benvinguts a El que de què. El que queda de què.
Què de què? Núria Cartanyà. Fem sumari del que ens espera en aquesta horeta de programa. Ja sabeu, eminentment cultural, però també hi entren altres qüestions. Tot allò que ens ve de gust explicar-vos un dimecres al migdia. Ens ve de gust fer-nos ressò de la programació nova del Centre d'Arts Contemporànies, el Mèdol. S'acaba de presentar en roda de premsa, ara fa qüestió d'un parell d'hores. Nosaltres hi hem anat i volem escoltar què diu el Vicent Fibla,
el seu responsable cap a on tira l'art contemporani en aquesta nova temporada aquí a casa. El mèdol segurament amb moltes exposicions, però també amb intervencions a les escoles i amb acompanyaments en l'activitat artística. L'art contemporani també serà present a Tarragona i us ho explicarem a l'altre final del programa.
Abans parlarem de teatre també, perquè si fa una estoneta a dintre de la veu sabíem o coneixíem quina és l'obra que arribarà aquest cap de setmana a la Sala Trono, Chocolate, doncs volem parlar de la Sala Trono però en termes més amplis. Us explicarem...
que hi ha oberta una nova convocatòria de l'Estrena del Territori, que també hi ha en marxa la convocatòria per omplir les sales del Teatre de tot Catalunya, i la Trono també s'hi ha afegit, és el cap votar que avui d'arribarà el 21 de març. I us explicarem que El Monstre, una producció de la Sala Trono, se'ns en va ara al mes de març a Bogotà, a Colòmbia, ni més ni menys que al Teatre Nacional.
Tot això serà, m'entrevista amb el Joan Negri, que el tindrem d'aquí una estoneta amb nosaltres. I abans que res, comencem el programa amb una entrevista que ja haguéssim hagut d'emetre la setmana passada i per qüestions de temps no vam poder. Vam visitar la Galeria d'Art La Catedral, ben bé tocada al claustre de La Catedral, una galeria que està situada més en un entorn o en una localització molt, molt xula, aprofitant com aquell espai cova que tenen totes aquestes construccions medievals.
Doncs això toca del claustre de la catedral, una galeria que normalment exposa obres de pintura, obres gràfiques, però que ara té una exposició molt xula, molt interessant, sobre vestits. Vestits dels anys 60 ens transporta cap a l'època pop que també va viure a Tarragona. Allà hi va anar la nostra companya Abril Rius i aquesta és l'entrevista que us ofereix.
La Galeria d'Art de la Catedral va estrenar una nova exposició. Ja és tradició que vinguem aquí més o menys a cada exposició o cada dues exposicions venint per explicar-vos què és el que podeu trobar. I aquesta exposició porta per títol la moda pop, psicodèlica i hippie dels anys 70 i els pintors de Tarragona. Això ens ho explicarà com sempre una miqueta millor l'Enric Batalla, el director de la Galeria. Molt bon dia.
Hola, bon dia. Normalment veiem això, doncs, quadres, veiem fotografies, i ara podem veure això, però a part, molts vestits, no sé si són d'època, amb molts estampats, amb molts colors. Explica'ns una miqueta quin és el recorregut d'aquesta exposició.
Sí, l'exposició actual és una mescla de vestits de l'època dels anys 60 i 70, que coincideix amb l'època de la moda pop, psicodèlica i hippie, i això ho mesclem amb la pintura de pintors de Tarragona.
Llavors aquí podem veure exposats, vestits, cada qual té la seva etiqueta on estan exposats els noms dels dissenyadors. Hem de tindre en compte que aquests vestits són, ja et dic, el que té menys té cinquanta i pico d'anys i altres seixanta.
Llavors són d'una època en què a Espanya no arribaven aquestes modes internacionals que hi havia, que eren una mica transgressores, amb la moda d'alta costura que podríem assignar artistes com Valenciaga, Givenchy o Christian Dior o Coco Chanel. Era un altre sector de la moda, també molt renombrada exteriorment, però aquí com que...
l'etapa transgressora va arribar més tard, doncs aquesta gent no era tan coneguda. Llavors tenim aquí, doncs, bueno, un dels més representatius, tenim aquí un vestit de l'American, que consta com la inventora de la minifalda,
tot i que està discutida amb un altre modisto que també està exposat aquí, que és l'André Correges. Tenim la Célia Biruel, que era una artista, una dissenyadora, que ella dissenyava la mostra del teixit, el dibuix, i després feia la confecció.
Després tenim aquí la Bàrbara Olaniqui, que actualment encara existeixen tendes seves, si bé no està portada per ella perquè ella va perdre la marca, és les tendes Viva, que encara són actuals. Però la dissenyadora original de fa 50 i molts anys, i 60, doncs era la Bàrbara Olaniqui, que encara viu.
Per tenir 50 anys els vestits, com a mínim, estan ben conservats, es veuen quasi nous. Sí, esclar, la gràcia d'una col·lecció de vestits històrics és que estiguin ben conservats. Cada vestit està alternat amb un quadre o amb una obra d'art. Si vols, anem fent una miqueta de ruta. Ara comentaves la Celia Birkwell, té aquest vestit negre, amb una miqueta amb transparències, i al costat hi ha una obra d'André Courregues, ho dic bé? Sí, que són les ulleres.
Són unes ulleres també transgressores per l'època, més aviat són unes ulleres surrealistes perquè veiem com es tenen una renura al mig, o sigui que de veure i en aquestes ulleres es veia poc, però la gent se les posava per esnovisme i per modernitat. Després segueix un vestit de flors rosa també, negre aquest molt més tapat, amb la màniga llarga, amb el vestit fins als peus.
Sí, aquest és de la Bàrbara Oleniqui, que és la dissenyadora que va fundar la firma Viva al començament dels anys 70. I com es decideix, o sigui, tots els vestits estan en un quadre o en una obra d'art del mig, què significa o com és aquesta composició?
Aquesta composició el que mira és una mica l'afluència de colors. Si et fixes, per exemple, aquest quadre, en el que domina d'una manera molt forta, és del Hobakassen, és un quadre abstracte impressionant, amb uns matisos vermells espectaculars, i si et fixes, els vestits que estan al seu entorn també tenen la mateixa cromacitat vermella.
Sí que és veritat. Després passem a un quadre de la catedral, es veuria la catedral de Tarragona. Aquest és del Tito Figueres, que és un artista tarragoní molt reconegut. Llavors l'afluència de colors va degradant per tornar a començar aquí, amb la zona de la Vicky Raldán, que ha fet aquesta abstracció psicodèlica també d'un quadre que es diu Bordar lo invisible. I està junt amb aquest vestit que, si t'hi fixes, fa una mica de joc amb la pintura.
Un vestit molt colorit. Un vestit de Rona Designs de New York, molt colorit, amb una tela així una miqueta més, que podria fer calor, no, això a l'estiu? Potser sí.
Després seguim i en altres quadres sí que és veritat el que comentaves que cada quadre té relació una miqueta amb els vestits. Ara a la part esquerra de la galeria tenim una americana rosa amb un quadre d'una noia que també vesteix com si fos...
El quadro del Pere Joan Sales, un pintor de Tarragona, que ha fet aquest quadro expressament per l'exposició de la moda que tenim aquí dels vestits hippies, psicodèlics i pop. El quadro és un vestit amb una model i, si t'hi fixes, el vestit té un estil de pintura de Mondrian.
Seguim fent, si vols, la ruta. Hi ha un altre vestit de la Claire McCardell del 1965 amb un quadre de Juan Barea. Juan Barea, exacte, sí. Aquí s'ha mesclat una mica la derivada dels blaus que va començar la Claire McCardell. Fixa't que per l'any 65, que inclús és anterior a aquest vestit, la mostra psicodèlica que ja tenia en aquella època ja era molt atrevida per fer un vestit. Era un vestit de vestir, no? Era una cosa...
una camisera, el que en diem ara casual. No, no, era un vestit important. I això ho lliguem amb aquest quadre del Joan Barea, que és un intèrpret tocant el saxofon.
Després tenim un altre vestit també vermell, de l'Osi Clark, em sembla que ho dic bé. Sí, Osi Clark era un dels màxims exponents d'aquests dissenyadors internacionals. De fet, era parella amb la Célia Birwell que hem vist abans.
Després el quadre de quina... És la vista de Vilaplana, mira, un poble d'aquí al costat. Sí, sí, això és una vista de Tarragona, el poble de Vilaplana, fet pel Tomàs Valls Vigorra, que junta també, si t'hi fixes, té una certa afluència amb els dos vestits que l'acompanyen. Sí, perquè els següents dos vestits ja són més daurats, platejats, amb aquests tons una miqueta més elèctrics. Exacte, l'Alfred Weber, un antreosi clar...
Aquest és un Claudi Bonatxí, que és una vista del Delta de l'Ebre.
I després hi ha dues quadres bastant més grans de dues dones vestides amb vestit. Sí, és de l'Aveni Izquierdo, aquest també és un quadre que lliga molt amb l'exposició de roba i de moda, perquè són dos models aquí molt coherents amb l'exposició espacial que s'està fent. I aquí també tenim dos vestits, un entre Osi Clark, d'Osi Clark n'hi ha tres,
I aquest és l'Azandra Rhodes, que és de l'any 76. Aquest és el més modern de tots. També és una miqueta més escotat, amb tirants... Sí, sí, sí, però aquest, tot i que és el més modern, té 50 anys.
Llavors aquí tenim un quadro que també mostra roba penjada, que és del Jaume Caral, també és adient amb l'exposició, amb la mescla de vestits i moda, i aquí tenim uns sis quadros del Josep Maria Rosselló, que també si t'hi fixa són maniquís. Sí, tots són maniquís. Exacte, doncs aquest també és un quadro que lliga idòniament amb l'exposició especial que s'està fent ara.
Ja segueix l'exposició cap a dins? No, a dintre ja hi ha la part de museu, més o menys fixa però canviant, i l'exposició aquesta de la moda pop, psicodèlica i hippie és a la sala 1. I com ha arribat cap a altres aquesta col·lecció o la idea de fer aquesta exposició?
Bé, la galeria sempre fa coses, vol fer coses innovadores i ja es va fer l'any passat una exposició que també mesclava la moda, en aquest cas del Josep Font, un dissenyador català, es van portar una sèrie de vestits d'aquest dissenyador i es va fer aquesta primera exposició. I aquest any s'ha volgut fer aquesta variant de la moda més antiga.
Clar, per tu fer aquestes exposicions també significa aprendre sobre els seus artistes, no sé si els coneixies o les persones que van fer els vestits...
Ja els coneixia, perquè la col·lecció de vestits forma part del fons museístic de la galeria. Llavors ja estaven seleccionats, ja existeixen a priori, i l'any que ve segurament farem una exposició també de moda, en el qual ja posarem els grans mestres de la costura,
internacional, com més Valenciaga, Givenchy, la Coco Chanel o Christian Dior. Recorda'ns fins quan podem veure aquesta exposició i quines altres coses podem trobar a la Galeria d'Art de la Catedral.
Aquesta exposició es pot veure fins al dia 8 de març. El dia 9 de març es desmunta i es munta la següent, que és d'un pintor basc molt important, que és el Valentín Manterola. A la galeria, a la sala 2, sempre es pot veure la part museística on s'estan exposant grans pintors catalans de finals del segle XIX i principis i meitats del segle XX.
Doncs no sé si ens hem deixat alguna cosa, animar la gent que vingui, que passi per aquí. En quin carrer esteu, a la forta? Nostra senyora del claustre. Doncs que vinguin aquí l'exposició. A la catedral.
és gratuïta, poden entrar, poden passejar i preguntar. Sí, sí, sí, l'exposició és totalment gratuïta. Encantats que vingui la gent, que d'això es tracta, per això estem, perquè la galeria el seu objectiu és facilitar un instrument cultural pels ciutadans de Tarragona, de comarques, de Catalunya. I si no està l'Enric per explicar-vos-ho, també teniu sempre folletos al mig de la sala que us expliquen una mica la història i els rerefons de l'exposició. Això mateix, sí, sí.
Doncs, Enric Batalla, moltíssimes gràcies per estar avui amb nosaltres. Ens veurem segurament en altres exposicions. Us convidem a venir aquí a l'exposició sobre la moda pop, psicodèlica i hippie dels anys 70 i els pintors de Tarragona. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Doncs he fet un salt temporal, ens n'hem anat del 2004, quan Matkon van versionar o van aprofitar aquell trosset de la cançó de Frankie Valli, el beckin. Doncs ara hem fet un salt temporal, ens n'anem el 2015. Don't worry, no et preocupis, això és una bona filosofia de vida, que més cantada amb ritme, doncs encara entra millor.
En aquest temps, els Madcon van comptar amb la veu del cantant i compositor nord-americà Ray Dalton, una persona, un cantant d'arambi, que va començar la seva carrera, i això crec que és bastant habitual amb aquest tipus de música, fent d'evangelista, fent de reverent.
i després es va passar al món de la música. Era el 2015, anirem repassant algunes de les cançons més emblemàtiques, més icòniques dels Matko en aquesta banda de hip-hop noruega. I així, a poc a poc, ens endinsarem en el programa. La primera entrevista ja l'hem sentit, ens ha dut cap a la galeria, a la catedral, i ens falta acabar parlant de teatre i d'art contemporani. Ho farem passats als titulars de la una del migdia.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge 1 de març a les 4 de la tarda viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera Club de Futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina en salsa amb Raul Fit tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina en salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les dotze del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. El carrer Apodaca serà només de baixada, com ja ho és el carrer Unió. És un dels aspectes que recollirà el projecte de reforma de tot aquest entorn i que tindrà la plaça Prim com a eix vertebrador. L'Ajuntament de Tarragona l'ha treta licitació amb la previsió que estigui enllestit en sis mesos. Miguel González.
Parlem d'una zona de la ciutat que ha experimentat una degradació creixent amb el pas dels anys, entre d'altres pel tancament de locals comercials. El Consistori Tarragoní vol revertir aquesta situació i revitalitzar tot aquest àmbit mitjançant un procés de reforma urbanística. El plec de clàusules planteja les línies mestres que han de regir el projecte. Per exemple, s'inclou el canvi de la mobilitat dels carrers Unió i Apodaca, perquè siguin d'un únic sentit,
preferentment de baixada, direcció Rambla Nova a plaça dels Carros. D'aquesta manera, l'espai per als vianants guanyarà protagonisme. També es planteja que l'espai conformat per la plaça Prim, la Mitjalluna i la placeta de Sant Joan esdevingui l'espai central del projecte. El conseller de Territori, Nacho García, ha assegurat que s'avança en la transformació de la part baixa
i en l'objectiu que les persones guanyin espai. Així com el verd urbà, García, confia que la intervenció serà un revulsiu per aquesta zona que uneix la part baixa i el centre de la ciutat. I ho fem pensant, com sempre, en les persones, en què les persones guanyin espai als nostres carrers.
que guanyi espai al verd urbà i, per tant, que hi hagi una transformació que a la vegada sigui una transformació social, un revulsiu econòmic per la zona i que ens permeti recuperar l'esplendor d'un carrer que uneix la part alta de la ciutat o la part mitjana amb la Ramla Nova fins a la part baixa, la plaça dels Carros. Estem molt satisfets perquè, després de promeses de fa molts i molts anys, ara per fi veu la llum aquest projecte.
L'actuació s'estructurarà en dues fases. La primera serà el tram plaça prima Podaca i la segona el tram del carrer Unió. La primera fase ha estat inclosa en la proposta presentada al Pla de Barris i Viles 2026-2030, amb un import estimat de 3,1 milions d'euros. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el proper 31 de març. El pressupost base de licitació és de més de 143.000 euros.
Els arxivers celebren la desclassificació dels documents del 23-F. Avui, el butlletí oficial de l'Estat ha publicat l'acord del Consell de Ministres. D'aquesta manera, ja es podran consultar 153 informes, imatges i transcripcions de converses relacionades amb l'intent de cop d'Estat. Joaquim Nolla, cap de l'Arxiu Municipal, diu que no s'aspiren grans sorpreses, però que representa un pas endavant.
fets com aquest, que han passat fa 10, 15, 20, 30, 40, 80 anys i tot. L'altre dia un company m'hi deia precisament que encara havia tingut dificultats per a consultar quan l'exèrcit espanyol havia estat a l'Àfrica, a les colònies, de quan estem parlant. Estem parlant de 60, 80, 90... A vegades potser hem sigut molt cautelosos, però la societat democràtica ens demana i ens exigeix. De fet, una mica, a nivell general, ja fa temps que hi ha damunt de la taula de transparència,
en aquest cas, des del punt de vista de documentació administrativa, que ja s'ha acabat allò de dir, no, és que això pot ser serà criteri del secretari, criteri... No, no, escolti, la llei t'ha marcat molt clar què té accés vostè i què no té accés. I el Centre Mèdol ha presentat la nova programació, més de 55 activitats al voltant de l'art contemporani, amb 150 persones involucrades. Sergi Ibáñez.
Des d'exposicions fins a activitats, passant fins i tot per gales de premis, el Centre d'Arts Contemporanis de Tarragona ha pogut fabricar un ecosistema creatiu que té una aposta molt clara, la pluralitat i la paritat, tot destacant el talent local. Al mateix temps, es consolida un model que va més enllà d'un espai físic. Mèdol ha programat un conjunt de propostes artístiques que es celebraran en més de 20 localitzacions, tant de la ciutat com del Camp de Tarragona. Tot i això, el seu director, Vicent Fibla, ha volgut destacar-ne dues d'aquestes activitats.
Però el que és important són aquests dos projectes de mediació que arrenquem. Un d'ells és una prova pilot, pràcticament, que és de la mà d'una escola, un projecte coordinat per Olga i Bars, que serà en una escola d'Altafulla. També amb una idea d'un artista en residència entre setembre i desembre, o entre 15 de setembre i 15 de desembre, pràcticament són quatre mesos, no?
que posarem en marxa esperant a veure de quina manera això es pot implementar al llarg del 2027-2028. 17 exposicions, prop de 20 activitats performatives, una quinzena de propostes audiovisuals i una desena de premis composen un programa que farà de Tarragona un punt clau en el mapa de creació contemporània. Més notícies a tarragonaradio.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Xeselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Al Centre Esportiu Royal Tarracó et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil.
perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves. Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a RoyalTarraco.es Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Fins demà!
Ara passant 7 minuts de la 1 del migdia, seguim endavant després d'aquesta pausa per als titulars informatius, i ho fem amb més qüestions informatives, i és que ens convocaven aquest matí a roda de premsa per presentar-los la nova programació del Mèdol, Centre d'Arts Contemporànies, una programació que, deien, arriba una miqueta més tard de l'habitual, normalment es canvia de programació a començaments de gener, en aquest cas ja estem a finals de febrer, però que vaja, que ens implicarà en les properes setmanes i propers mesos.
Una programació, com ens explicava el Vicent Fibla, el seu director, que ara ja és més ambiciosa, si ve el Mèdol Centre d'Arts Contemporànies, va començar amb una voluntat o una activitat expositiva que ho amplia tot. Ara sí, hi ha exposicions, però no només això. Hi ha molts altres projectes i no es tracta només d'una agenda d'activitats, si do de...
una actitud vital, diguem-ho així, una actitud artística que volen un pols artístic que volen que inundi la ciutat més enllà de les cites concretes, doncs que tindria una agenda cultural. Això és el rerefons del Centre d'Arts Contemporanis de Tarragona, del Mèdul, i aquestes són algunes de les activitats que dèiem i que ens hem d'apuntar a l'agenda o al fi que formen part del nostre dia a dia. Escoltem un trosset de la roda de premsa que feia aquest matí el Vicent Fibla, el director de Tot plegat.
Començarem per les expos, que és la part com més clara. Les golfes acollem cinc exposicions d'aquesta any, una que vam arrencar ara el 5 de febrer, que és l'escriptura en el relat artístic, una proposta itinerant del Departament de Cultura,
comissariada per Mercè Alzina i que es va generar a la Fundació Palau al seu moment, on hi ha vuit artistes, totes dones, que relacionen la paraula, l'escriptura, el gest, diguem-li, en una sèrie de propostes, que si no l'heu vist, teniu temps, perquè encara està fins al final de febrer.
Després d'això vindrà l'exposició Josep Salmeron. Aquí parlem de pintura. Josep Salmeron, el veig ara mateix, acaba d'entrar. Bon dia. Una exposició comissariada per Màrius Domingo, que ocuparà també les golfes i on la pintura, el gest i el dibuix, diguem-li, prendran forma en aquesta forma també tan particular que té les golfes.
Seguirà l'exposició de Laura Juanós. Serà la primera exposició individual de gran format de Laura. Laura és una artista jove de Vilaseca. Va estar seleccionada al Premi de la Fontació Vilacases. I comissariada per Àlex Palacín presentarà la seva primera exposició on treballa també en bronze, en escultura. A vegades s'apropa a la joieria.
i la instal·lació. Després tindrem la col·laboració amb Cultura Verda, que aquest any ha canviat, normalment era la primavera, aquest any passa la tardor i serà l'exposició de Martín Llavaneres.
que ocuparà també una sèrie de propostes que parlem de l'aigua, una cosa que està bastant present al programa, de l'aigua i dels conductes i els recursos per a viure ahir. I l'última exposició de l'any, com sempre, és la d'ESCAN, que encara no està definida, ho hem de dir, perquè ESCAN també està en uns canvis, ara mateix, però serà ESCAN, a més a més de l'exposició del talent latent que fan el Tinguador 2 i la del refugi,
Hi ha la clàssica, diguem-li, exposició al voltant de la fotografia dins del tema anual del festival, que us recordo que s'ha convertit en anual, era via anual fins fa 4 anys, si no m'equivoco. Les golfes passen també les coses que passen a fora. La primera serà la de l'antic Ajuntament, que arrenquem ara, se presenta el divendres. Machine Cinema 2 és la segona part, diguem-ne, la segona edició, d'una proposta que vam fer fa un parell d'anys, que es veia al Mercat del Fòrum, a l'exterior, comissariat per Paul Wolder,
no està aquí avui, arriba demà, i que també vincula les arts visuals digitals, i en aquest cas des del carrer Major. Semblava interessantíssim, serà en aquell container que hem tingut aquí al llarg de l'any, i que ara es munta i s'adapta i pren vida, depenent dels espais. La segona exposició fora d'aquí, de Casa Canals, gran, i aquesta sí que ho és, ell també ho és, és Marcelí Antúnez. Ho és i no te freno.
Ara mateix està treballant en els alumnes i les alumnes de l'Escola d'Art. Per donar lloc a un mural, això s'inaugurarà el 14 de març a migdia en una gran fanfàrria, suposem. Marcelí sol treballar moltíssim en una sèrie de persones, agents i entitats. És una adaptació de la que s'ha vist ara mateix al Nadal a la sala oval del Menac, en la qual...
Tinguador 2 és gran, però la sala oval encara ho és més. Hi haurà una sèrie de peces, aquests telons enormes i figures, i tindrà una arrencada i un finissaig que es preveu també en figures diverses del Noalba, del barri del Serrallo. Probablement seguint gegants, però encara no estem segurs d'això. Aquesta coproducció en Port Arragona també és una cosa que s'arrestava des de feia temps i vam trobar ara el moment de poder posar-ho en marxa.
Després de Marcelí, a fora d'aquí tenim Digital Afterola de Bacalera, de nou, la tercera edició d'una proposta que combina grans instal·lacions d'arts digitals. Aquest any hi haurà una d'elles, la que ja confirmada ja és la Lux Mundi, que és el màping que es va fer a Taüll i que han recreat en una estructura on amb uns projectes es va poder veure a Sónaro 2025 i vindrà ara, després d'això, aquí al...
a les naus, a les espectaculars naus centrals de Tabacalera. També hi haurà la proposta de Marvila Nova, Cascade, que és una peça impressionant, de la qual d'això ja en parlarem, perquè encara queden un parell de mesos. Continuen espais fora d'aquí, diguem-ne, Banc d'Espanya.
un espai clàssic que m'ha anat ocupant, mentrestant acaba de prendre forma en el futur. Hi haurà l'exposició de Mireia Saladrigues, comissariada en este cas per l'Ange Esmiralda, casualment, que estava aquí l'altre dia al Primer Met Institut. Mireia Saladrigues ha proposat
i li he proposat també trobar el punt mig de treballar no només sobre la Pols, que és una cosa que a ella ja li interessa moltíssim, la Pols i tots els defectes i les coses que sorgeixen entre les escultures, sinó treballar amb la idea de la Pols del Banc d'Espanya, de la Pols del Patrimoni i totes aquestes propostes site específic pensades directament per en aquell espai. I acabarem l'any...
en exposició gran en Albert Calvet, que també l'he vist per aquí, a les voltes del Cis Romà, una proposta que va néixer a partir d'una residència a Roma i que en este cas, comissariada per Montse Badia, prendrà forma en un espai que s'hi presta moltíssim també, en tant que no entorpeix el recorregut dels visitants que visiten el Cis Romà. És un complement que passa a una espècie d'alveolos que hi ha al costat.
Hi ha exposicions de petit format també, no perquè siguin menys importants, sinó perquè ocupen una altra manera els espais. Aquí l'Espai L, que és aquesta cantonada que molts ja coneixereu, que ara està en blanc, però que s'arrenca d'aquí 15 dies. La primera serà l'exposició
col·lectiva, tenim aquí alguns dels seus artistes d'aquesta residència, la primera convocatòria que vam posar en marxa a finals del 2025 en la idea de generar tres projectes en residència entre residències cadascuna a una comarca diferent del Camp de Tarragona en aquest sentit Pinyols i els Arts, Roser de Foc estan aquí, el Convent de les Arts i Nèctar, cadascun d'ells tres acollia un artista i el resultat
que tampoc hi ha un resultat fix, sinó que es veurà, perquè la Berta prendrà una altra forma, es presentarà aquí el 12 de març a l'Espai L, en el qual també hi haurà una performance de la Berta molt probablement. Després d'això tindrem aquí la Beatriz Bisot, que també la tenim aquí davant, i aquesta em sembla molt interessant només ja per la idea que sol treballar en grans formats, no parlarem de la sala de família ara, que allò és molt més gran encara,
Però sol treballar en grans formats, en peces enormes que estan ocupant l'espai públic i, en canvi, aquí parlem d'una proposta molt minuteta en un format pensat per a veure de prop, en el qual també donar la possibilitat de treballar d'altres maneres, diguem-li, de les obres duals. Una cosa que també hem de fer com a centre d'Arts és...
donar l'opció de sortir una mica dels cànons i discursos que els artistes solen treballar, donar l'opció de fer altres coses que també són interessants i que no poden trobar a vegades altres llocs. I en aquest cas crec que la idea aquesta de pensar en aquesta instal·lació que anirà aquí complix molt bé en aquesta intencionalitat. Després d'això vindrà un cicle d'exposicions...
que passaran simultàniament entre l'Espai L i els aparadors del Mercat del Fòrum, tres artistes comissariats per Quim Torres, amb un quart artista que serà el febrer del 27, no l'hem posat perquè em quedava massa lluny. Els tres artistes que hi haurà aquest any són la Cristina Lavilla, que és tarragonina, també, que treballa amb la il·lustració, que l'altre dia estava la presentació dels...
del FLA Estatègic de Drets Culturals, el Miquel Falgàs i Casa de Balneario, ocupant tant l'Espaiel com el Mercat, de manera que... I ara arriba Marcelia Antúnez. De manera que se desdobla aquesta idea del dins i el fora, que treballen sobre grafiti, que és un dels camps d'interès de Quim Torres com a comissari. I hi haurà també l'Arnau Casanoves. Va ser el Premi Artiga Nova Creació el 2024, eh?
Teníem pendent presentar la seva proposta al llarg del 2025 i la vida és així. M'ha anat el 2026, no? En aquell moment no acabava d'encaixar, ja l'he vist. En aquell moment no acabava d'encaixar, però una qüestió de timings i tot, i li hem buscat la manera de fer-ho. Això també és una cosa important, l'access, diguem-ne, als timings de les coses. Hi ha vegades que es van movent endavant i endarrere, seguint els ritmes humans de les coses. L'Arnau Casanova es proposa...
Una idea que encara n'hem acabat de parlar, però que va sobre cotxes, combustió, progrés i qui ocuparà el banc d'Espanya durant més de maig, en relació també al mateix temps amb Digital After All, esperem, no?, que és aquesta proposta dels digitals que parlàvem abans a Tabacalera.
Un museu fora del museu és una proposta que passarà de juny a finals d'any, a octubre, probablement. És una idea del MACBA que serà el llarg de tot el país i on diverses peces del MACBA surten del seu fons per anar a ocupar espais no normatius. És a dir, no parlem d'una exposició en peces del MACBA, sinó parlem d'una peça del MACBA que està en una comissaria de policia
de la Guàrdia Urbana d'un barri, o parlem d'una immobiliària, estic detrás d'això, a veure si ho aconsegueixo, una sèrie de propostes que surten d'allà. Això passarà a tota Catalunya al mateix temps, diguem-li, i s'està ara acabant de definir, és comissariat per Martí Manent, en aquesta voluntat també llargament repetida de descentralitzar les propostes des de Barcelona, ciutat. I els projectes a TikTok, és a dir, per una banda tenim la convocatòria de residències, que ara en sortiran, però tenim també els formats expositius de TikTok,
Una cosa que dona molt de joc, i hem descobert artistes com Andrea Badia, que ara està treballant en el món de les arts digitals d'una manera que quan la vam descobrir a la primera convocatòria encara no era coneguda, diguem-li, i al mateix temps dona lloc a propostes que juguen amb la interacció, que juguen amb l'immediatesa, que juguen amb no tenir portes ni horaris oberts, sinó que, com tots sabeu, se pot consultar TikTok des del llit, que és el que fa la majoria de la gent,
En el qual hi ha una sèrie de propostes, aquí estan els IACiPersa, que ha sigut espectacular la proposta de IACiPersa dins el TikTok i els usuaris que han interactuat amb això. En el qual també estan donant lloc a propostes en un projecte comissariat coordinat per Diana Milano, que surt la convocatòria i que després hi ha un moment a final d'any on tenen un format expositiu. I les activitats. Vaig bastant ràpid amb això perquè... Marcelí, bon dia.
Vaig estar ràpid amb això perquè n'hi ha moltes. Per una banda, amb Núria Güell, arrencàvem el Premi de Videocreació, que va ser aquí a la Torre del Pretori, tindrem ara al març poesia, una proposta que ja serà també la tercera edició, que juga la paraula i la música, recitals, i com la poesia i la veu s'interrelacionen a l'experimentació sonora, moltes vegades.
Tenim una sèrie de propostes com el Jornal, que serà l'abril, 18 d'abril, a part que hi haurà una prèvia el dia 17 en una actuació aquí a l'església de la pagesia. Té un nom que no recordo mai. Gràcies al pagesi. Jornal, una proposta que la primera edició va ser a l'octubre i la segona serà ara a la primavera. No estic mirant els papers, no sé per què.
Ara caic, ara caic. Novíssims és una activitat de col·laboració en el Col·legi d'Arquitectes que passarà també a partir... És una iniciativa del Col·legi d'Arquitectes d'Ajuntament de Barcelona, passa al llarg també de Catalunya, on a cada lloc conviden a un estudi local d'arquitectura, jove, en este cas serà Lligams, que estan aquí a la para alta, i un estudi de Girona. Seran uns formats de converses que passaran al Banc d'Espanya durant dos dies, i Lligams són els de la intervenció a la plaça del Mercat, a la Corsini.
Digit, un festival que serà a finals d'agost i en qui també vam arrencar l'any passat la col·laboració a partir de la convocatòria aquesta de la hibernació de la web, que va donar lloc a un projecte que ha estat durant la temporada baixa entre cometes dins del festival i dins de la web i que serà a l'agost a Prat-Dip.
i alguns espais més que encara estan acabant de definir. Amb aquesta mateixa idea, Casa de Lava és una proposta nova per a Mèdol, però no nova per a ells. És un seminari de cinema documental, ficció, relacionat amb la permacultura, on hi haurà un artista en residència el mes de maig,
després l'activitat és a l'agost, i després hi haurà una proposta que passarà també aquí a l'octubre, igual que a Digit. O sigui, estem parlant de propostes que es desdoblen entre el seu lloc de gènesis, diguem-li, i propostes que reboten d'altres maneres. Activitats d'ERD, que ja serà la quarta edició, col·lectiu joves, sorgit del col·lectiu GNTGN, que ha anat agafant una entitat, cada vegada és més fort, i que és aquí al setembre a la sala plana, i tenim...
de Green Screen, a Julia Montilla, Premi de Videocreació de l'any anterior, que és un premi que ara en parlem, ara va per la 2a edició, Strawberry Films, és la peça que ara ha estat a la Fabraicó, ara està exposant-se al Centre Arlopati, i buscarem un moment també, ja ho hem parlat, a l'octubre, per fer una preciació. No té data, eh, a l'octubre, perquè realment...
Una projecció, precisament, i aquí l'hi havíem d'explicar al jornal també, perquè connecta moltíssim en aquesta idea de la pagesia, tota la peça al voltant de les persones, la majoria dones migrades que estan a Huelva collint maduixes, en la qual provoca una següent de coses, aquesta peça que creiem que pot establir moltíssimes relacions. Per forward, una proposta nova també, que va sobre tallers de performance en col·laboració en una escola...
Són uns tallers de performance que després inclouen també unes activitats finals en els alumnes. Serà aquí a la sala plana l'octubre. Muses, festival de Reus, que just ahir va anunciar que fa l'edició primavera també. Muses l'any passat vam acollir aquí a Meritxell de Sota una proposta...
que semblava fet espatament per un centre d'arts, una nostra, col·laborarem també, serà el novembre. El Jarrer Digital, tenim aquí a Viana, una proposta, l'any passat vam acollir a Àlex Oger aquí al pati, que va ser espectacular, l'any anterior va ser el mapping gladiàtrics al Cis Romà, i una sèrie de propostes que passen com el Tinc Lado 2, és a dir, propostes en col·laboració...
en gent que ja està fent coses molt grans i en les quals acollim, o pensem en una proposta que encaixa directament en les dues parts. I Green Screen, també en cultura verda, un format de videocreació que inclou també una convocatòria per la seva part, una sèrie d'encàrrecs i unes projeccions que passen aquí durant novembre. Crec que l'any s'acaba ja al novembre o desembre, no?
Però el que és important són aquests dos projectes de mediació que arrenquem. Un d'ells és una prova pilot, pràcticament, que és de la mà d'una escola, un projecte coordinat per Olga i Bars, que serà en una escola d'alta fulla. També amb una idea d'un artista en residència entre setembre i desembre, o entre 15 de setembre i 15 de desembre, pràcticament són quatre mesos.
Que posarem en marxa, esperant a veure de quina manera això es pot implementar al llarg del 2027-2028, estic parlant una mica ja al llarg termini, no? I com projecte de la mà d'una escola ara serà en aquesta escola d'Altla Fulla, però després hi ha la idea d'anar treballant en altres contextos educatius i donar lloc a projectes, que alguns poden ser de tres mesos i altres de sis, però sempre parlem de projectes de llarg recorregut.
No parlem d'una activitat educativa del dia, sinó d'un projecte que després pot tenir una formalització final, probablement, se va parlar que al març de l'any següent hi hauria un resultat que es veuria aquí, o no. I els projectes de mediació no tenen per què. I ens sumem al projecte Ixar Tart i Salut, un projecte conjunt entre el Departament de Cultura i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que va arrencar ja l'any passat, on hi havia dos equipaments que s'hi posaven en marxa,
sempre en relació amb una entitat de salut, i el nostre cas és Cap Muralles. Aquesta connexió entre cultura i salut fa que es planteja com un projecte també de llarg recorregut, se parla d'un semestre aproximadament, que acaba sent quatre mesos entre setembre i desembre, i que es va volent dins els anys, és a dir, igual l'any que ve estem parlant d'això encara i dura fins al març perfectament, eh?
A més a més hi ha les activitats formatives, diferents de les de mediació, si no són aquelles coses que van passant. Aquí hi ha només una mostra, no? Coses que passen en contextos com Metinstitut, que és el llarg de cinc mesos, de febrer al juny, dirigit a professionals, i hem arrencat ara en Àngels Miralda, fa quatre dies, els tallers en foto quilòmetre zero, col·lectiu tarragoní, hem fet coses, hi ha la idea ara de fer un taller sobre migjorni, que serà en algun moment migjorni aplicat a la fotografia, que serà en algun moment
del maig, crec. Viu l'Arviu és una proposta en Códol que es va desenvolupant al llarg de l'any a partir de l'exposició que tenim a les golfes, bàsicament. Està centralitzat aquí, per tant l'espai on passen aquesta sèrie d'activitats és la sala plana.
L'artista va a l'escola, un projecte també que estem col·laborant des de fa temps, amb el qual, a més a més del Premi Radar Medal, que ara després parlem, en l'artista va a l'escola anem generant propostes, de fet s'ha de fer una amb Arnau Casanoves a partir de l'instal·lació de la primera de Dimonis de Cabo Sant Roque, allà mateix, no propostes dirigides, no propostes obertes per a tothom, sinó propostes pensant en col·lectius concrets, diguem-li, que funcionarà en una pràctica determinada, no?,
I després hi ha els premis, que vist així sembla premis Goya, però no ho és, sinó una sèrie de propostes que el que fan és, per una banda, el reconeixement, com els premis Artiga, que anem per la cinquena edició,
Estan aquí. Quim, ja està bé, us usau totes les fotos. Això és just de fa quatre dies, va ser a finals de gener. Els Premis Artiga, la revista, el mateix nom, portem ja cinc anys col·laborant precisament en la idea aquesta de reconèixer el talent de la província de Tarragona, no només de Camp de Tarragona, de la demarcació, i al mateix temps també, per la nostra part,
promovem el Premi de Nova Creació, que serà Nova Casa Noves 2024, va ser Abre Roig el 2023, si no m'equivoco, en la qual, a més a més del reconeixement a una carrera consolidada, hi ha també el reconeixement, diguem-ne, o l'impuls a artistes de nova...
aparició, creació o consolidació diguem-li en tant que són artistes emergents es pren i radar medal surt la convocatòria també entre abril i maig i l'entrega de premis del juny va dirigit a alumnes de batxillerat artístic en una sèrie de col·legis de Camp de Tarragona
és també l'artista de l'escola. Què més? Els Premis Postumalamente Hablando també és una activitat que passa aquí al novembre, però en col·laboració en l'aula de cinema de la URB hi ha una convocatòria, hi ha uns artistes seleccionats on se projectin les peces aquell dia, aquí al novembre, i n'hi ha un dels... hi ha tres categories, més una que va dirigida a alumnes de cinema de la URB o exalumnes de la URB, la qual connecta una altra vegada en la proximitat.
I el Premi de Biocreació és una proposta conjunta entre la Generalitat de Catalunya, l'Art Santa Mònica, el Loop i els vuit centres de la xarxa on cada any hi ha un artista guanyador que és qui crea una peça que després itinera al llarg de Catalunya en diferents maneres. Hem vist aquí a Fita Conesa, que va ser el fortí de Sant Jordi, Núria Güell era Premi de Biocreació, la Júlia Montilla serà la projecció i la Mariana.
I continua la roda de premsa, continua a baix la roda de premsa de Vicent Fibla, director del Mèdol, el Centre d'Arts Contemporànies de Tarragona. Continuava fent incidència, com dèiem, amb aquestes mediacions, a part de les exposicions que són potser l'eix central del Centre d'Arts Contemporànies. En tindreu més informació comprimida, detallada, des de l'informatiu del migdia, el Tarragona Actualitat, que arriba tot seguit. Pel que fa al que de què, nosaltres marxem i us emplacem a escoltar-nos, a tornar-nos a sintonitzar, dimecres vinent, a dos quarts d'una.
Son dos quarts a dues. Tarragona Actualitat.