Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei. Royal Escola de Formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme.
Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? Aquest any forma't amb nosaltres. Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Rolla a l'Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer Les Arcades sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Amb aquest tema de Shawn Mendes ens hem desplaçat cap a l'any 2019, quan la seva col·laboració amb Camila Cabell, Camila Cabell jo sí, va ser així d'exitosa, senyorita. Shawn Mendes, tot un artista a descobrir, no el tenim prou explotat aquí, jo diria que a Tarragona Ràdio, i la veritat és que, bueno, sí, el repesques, el rescoltes, doncs té el seu punt. Un punt que sona molt, molt llatí,
Sean Mendes és, com haureu intuït pel seu cognom, descendència, en aquest cas no ben bellatina, però sí portuguesa, però Sean Mendes és aquest cantant, cantautor, músic, compositor, model, nascut a Canadà. Però veja, amb aquestes sonoritats ben bellabres, ben llatines, avui us convidem a passar aquesta horeta amb nosaltres, des de quarts d'una fins a quarts de dues. Benvinguts a El que de què.
Un programa el que de què que ens ocupa un dimecres més i que durarà fins que comenci l'informatiu del migdia a quarts de dues. Avui en aquesta horeta d'actualitat bàsicament cultural us explicarem que dissabte estem convocats a la plaça del rei i al pretori també per fer un acte simbòlic i molt potent a favor del respecte als drets humans.
També posarem en valor el que és la relació entre la psicologia i l'esport a través d'unes jornades que organitza el Col·legi Oficial de Psicòlegs de Tarragona. I la primera de les entrevistes o dels continguts ens durà directament cap a la sala Trono per assistir a una peça de dansa teatre.
La proposta de la Sala Trono aquesta setmana ve en forma de dansa. És un espectacle escènic, però que té molt a veure amb el moviment. I és que el signa la companyia Evoe, companyia tarragonina. Segurament us sona, eh? Outsider. Dirà, ai sí, ja ho he vist jo això, ho heu vist. Possiblement el Teatre Tarragona perquè es va estrenar ja la primavera passada.
És una coproducció entre diferents ciutats d'aquí del territori i que ara podreu veure a l'escenari del Teatre Magatzem dins la programació de la Sala Trono. De fet, tanca la programació de tardor-hivern de la Sala Trono.
La diferència, jo crec, del fer-la ara en un escenari molt, molt proper, com és el del magatzem, farà que la veiem d'una manera diferent, a part del que pugui haver canviat o evolucionat l'obra. De tot plegat, en parlem i li preguntem a l'Anna Corredor, que és l'ànima mater de la companyia. Anna, bon dia. Hola, bon dia. Com ha estat? Bé, escolta, amb ganes, primer de preguntar-te si ha canviat, no?, des d'Outsider, des que la va estrenar la primavera fins ara.
No és que hagi canviat, el que passa és que també es va adaptant als diferents escenaris, però d'alguna manera llavors és veritat que tenim aquesta oportunitat de poder-ho fer a la Sala Trono, que la Sala Trono és un espai que nosaltres estimem moltíssim, és casa, i de poder-ho fer en aquesta ocasió al Teatre Magatzem amb unes dimensions diferents, com s'ha estrenat a Outsider o el recorregut que ha tingut fins ara, que han sigut en teatres més de mig format o una mica més especials,
més d'espai, i ara anem a buscar aquesta proximitat i aquest acolliment de l'escenari. T'hem de preguntar, perquè tot i ser una peça de dansa i dansa contemporània i de moviment, jo crec que té un missatge molt clar, un fil conductor des de la mateixa portada. La fotografia que il·lustra l'obra ens ensenya una persona que sembla un nòmade. De què va la història d'Otsaider? Què voleu explicar? Mira,
Outsider és una peça de dansa teatre, concretament, perquè hi ha una part en la qual el cos es posa al servei de la interpretació, però la condueix molt a aquest segell una mica més de la dansa teatre. Outsider està inspirat en les estructures...
dels contes tradicionals i amb les seves figures simbòliques i arquetípiques, i sobretot sobre el que parla és un camí iniciàtic. I llavors és una mica venir i acompanyar-nos a veure Outsider, és d'alguna manera participar d'aquest camí iniciàtic, d'aquest personatge, que és per on es travessa.
Aquest camí, i és l'outsider que al final totes les estructures que porta el que seria un camí iniciàtic i totes aquestes aventures con los donantes, con los danyantes i tot el que va passant entremets de tot aquest camí és el que l'espectador o l'espectadora anirà vivint i per això també suposo que anirà passant per diferents emocions, no?
Ah, que hi ha text a l'obra, o està un moviment? No és que hi hagi text, però sí que hi ha una part d'interpretació clarament dita on es posa el cos no tant en un moviment continu coreografiat, sinó que es posa al servei d'una interpretació d'un personatge, d'una vida d'un personatge.
Jo també llenço paraules, vaig parlant, no hi ha un text pròpiament, però sí que el personatge, ell ha de parlar amb els seus ancestres en aquest camí iniciat i que ha d'anar parlant amb diferents personatges que es va trobant, tot i que és un solo de dansa, teatre, però hi ha personatges místics per allà darrere que sovint l'estan acompanyant també.
Clar, té un punt de misteri tot plegat, no? Sí, té un punt de misteri, sí. I estàs tu sola, com a intèrpret, ets l'única ballarina que hi ha a l'escenari. Sí, com a intèrpret estic jo sola, així diguéssim, de cara al públic, però és veritat que hi ha també tota la persona que s'encarrega de tota l'assistència escènica, que és una peça fonamental, que és l'Isabella,
que és part de la companyia, i després, bueno, sol, llums, no?, com sabem, però sí, sí, en l'escenari, diguéssim, així, de cara en fora, estic en la bandió, diguéssim.
De fet, sempre recomanem mirar la fitxa artística de les obres, i a la sala Tronó ho tenen molt, molt present, perquè quan entreu a la seva pàgina web, a part de haver-hi la part esquerra de la web, on veus de què va l'obra i tot, a la part dreta dediquen un bon espai a publicar la fitxa artística. I especialment en el que són espectacles de dansa es veu molt clar tota la feinada que hi ha darrere i la importància de la música. Per crear també tota l'atmosfera, tota l'ambientació.
Sí, aquí hi ha un equip molt bonic, i a més, Outsider és una peça que s'ha creat entre Londres i Tarragona, i llavors el director artístic és el Chris Evans, que és un intèrpret i ballarí britànic, i és per això que s'ha estat fent, i ell és, bueno, jo sempre he sigut una persona que he admirat molt, que m'ha agradat molt la seva feina,
i és realment ell qui ha posat el fil a l'agulla amb tota la part de la direcció escènica, així com tota la part de creació musical l'ha fet el Cris Moya, que ja ha fet altres composicions musicals per diferents espectacles, i la veritat és que ha sigut un equip preciós.
En què ens hem de fixar? Quan veiem Outsider, a quin moment? Dóna'ns una clau o algun punt per fer la complicitat de quan vinguem a veure-la. Jo crec que l'Outsider, jo crec que hi ha una cosa, per almenys una cosa que pel director ha sigut molt important, pel Chris Evans, és pensar molt en que estiguis enganxada durant tot el trajecte, és a dir, que durant tot el viatge tu puguis acompanyar aquest personatge, no?
En moments el pots identificar, en moments el pots inclús com rebutjar, però que tu en tot moment et sentis una mica enganxada a aquesta història, una mica com submergida en aquesta màgia del que serien els contes tradicionals i en les seves estructures, i que per això també són estructures simbòliques i arquetípiques, perquè ens fan comprendre potser una part de la realitat...
que no és tant la part intel·lectual, sinó la part més simbòlica, allò que està en nosaltres d'alguna manera, que és una memòria que ens acompanya. Anna, i a nivell de personatge, tota l'estona estem parlant d'un personatge, que és el que va conduint l'espectador també. Quin tipus de personatge és? Tu ara deies, a vegades l'odiaràs fins i tot? No, no és que l'odis, vull dir, l'outsider, jo crec que no el pots odiar en cap moment...
Perquè és molt entranyable, i l'Outsider és un personatge molt entranyable, però com que ell va passant per diferents etapes en el seu viatge, el vas veient en diferents estats, no? Llavors, des d'una part més ingenua, on ell està amb la seva missió, perquè l'Outsider és un personatge que té una missió, que és el cuidador, cuidadora del foc, d'acord? I l'Outsider està inspirat en la figura del Ceniciento, perquè en realitat no és Cenicienta, perquè Ceniciento, que és el cuidador,
de l'hoguera, que si el cuidador de l'hoguera és cuidador de l'hogar, de l'allar, en les estructures dels comptes,
I és un personatge sense gènere, d'acord? Llavors, després amb el temps es va posar la Cenicienta, però en realitat és el cuidador o cuidadora del foc, no?, de la hoguera. Llavors, ell té aquesta missió de cuidar d'aquest foc, perquè al final cuidar d'aquest foc és cuidar del col·lectiu, cuidar del que potser ja no s'estila tant, no?, d'estar a la vora del foc, de tenir xerrades, que passen coses màgiques, d'anar a altres dimensions amb les històries, no?,
I tot això sembla ser que ell va construint un foc i aquest foc no... Aquest foc, alguna cosa està passant, no? També li ha arribat tota aquesta missió, però alguna cosa està passant que aquest foc no s'acaba d'encendre i quan s'encén, una cosa important que passa és que la gent no ve al voltant del foc.
I llavors és aquí on ell passa tot el seu periple, és aquí on es posa en camí. Ell necessita posar-se en camí per buscar quina és la peça màgica que fa que la gent pugui arribar a venir i que no es perdi la comunitat. Llavors, clar, és tot aquest periple. I ell passa des de la màxima ingenuïtat és felicitat fins a estar perdut, absolutament perdut,
Sí, molt ofegat ja. I a nivell de dansa, què implica? Passes també a nivell més físic per diferents tipus d'expressió amb el cos o diries que tota l'estona és una dansa més de terra per entendre'ns? Com la descriuries, la tècnica de dansa que veurem?
És un treball on s'ha treballat molt sobre la idea del gest i com el moviment es posa al servei d'aquest personatge. Llavors, no és un personatge en el qual tot el rato estigui coreografiat, és a dir, tot el rato està coreografiat perquè és un personatge, o sigui, és una obra en la qual no es juga amb la improvisació. Està tot supermedit i està tot molt assajat.
d'aquí que hem estat un any en aquesta elaboració perquè a nivell tècnic té la seva exigència. Llavors, en quant a codi de dansa, sobretot és aquest treball del gest posat al servei d'aquesta interpretació del personatge, és la fluïdesa, sobretot treballem molt de peu, és un espectacle on es va a terra però no es treballa amb una continuïtat de terra i el que intentem és que
sigui des d'una part molt interpretativa, des d'una part molt de teatre, des d'una part on la persona pugui veure molt un passatge, no? No només el virtuosisme o els passos un darrere l'altre, sinó que realment...
tot el moviment està posat perquè la història cada cop es vagi entenent més, o si més no, que cadascú pugui fer el seu viatge. Doncs això és el Cyber, la proposta que ens fa la companyia Tarragona i Naeboe i que podreu gaudir, a més, amb la proximitat que ens dona...
un teatre relativament petit com és el Teatre Magatzem. Forma part de la programació de la Sala Trono, tanca la programació de tardor-hivern i ho farà aquest divendres i dissabte, en els dos casos, en sessió de les 8 del vespre. L'Anna Corredor és la responsable de la companyia Evoe. Anna, molta merda i gràcies per l'entrevista. Moltíssimes gràcies, gràcies a vosaltres.
Bona nit.
Fins demà!
I just want to give you the loving that you're missing. Baby, just to wake up with you. Will be everything I need and this could be so different. Tell me what you want to do. Cause I know I can treat you better than he can. And any girl like you deserves a gentleman. Tell me why are we wasting time on all your wasted crime when you should be with me instead.
Encara amb Shawn Mendes, Street You Better, aquest èxit que ens apropa una miqueta més en el temps. Començàvem a escoltar una cançó del 2019 i aquesta és posterior. Shawn Mendes posa el film musical El que te queda avui, que continua amb altres qüestions, amb una entrevista que ara ens porta el nostre company Miquel González i que ens parla sobre unes jornades, les sisènes jornades ja, de psicologia de l'esport.
Seguim amb més qüestions i ara us volem parlar de la jornada psicologia i l'esport que s'està organitzant per tal de donar visibilitat al paper rellevant i fonamental que tenen aquests professionals en el desenvolupament dels esportistes. En volem parlar amb el psicòleg de l'esport i coordinador del grup de treball de psicologia aplicada a l'activitat física i l'esport a Tarragona, el Vicenç Raluy. Senyor Raluy, molt bon dia.
Molt bon dia. Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos. Aquest divendres tindrà lloc aquesta sisena jornada ja de psicologia i l'esport. Per tant, una jornada consolidada per la qual imagino que ja ho deuen tenir gairebé tot a punt, no? Sí, això sí, està tot a punt. És cert que és un orgull, diguem-ne, perquè és una feina...
que va començar ja fa uns anys i que sigui les sisenes, com tu molt bé dius, és que es consolida. Cada any toquem temes diferents relacionats amb el que seria l'esport i el valor de l'esport, amb psicologia de l'esport, i aquest any vam decidir que fos orientat a la formació dels tècnics.
És a dir, que de manera transversal donarem visibilitat a la rol del psicòleg de l'esport, però com a persona que acompanya els tècnics, formant-los o assessorant-los o intervenint amb ells.
Suposo que es posa en valor tota la feina que hi ha en la preparació psicològica també del cos tècnic, que entenc que ha d'anar una mica com un 50-50, la preparació física i la preparació psicològica. Fins a quin punt és rellevant aquesta combinació, aquesta mena de simbiosi que s'ha de produir entre les dues parts?
Sí, crec que hem de veure que, evidentment, la psicologia també és part molt important del rendiment dels tècnics i del rendiment dels equips, però normalment és a través dels tècnics que arriba aquesta feina. És a dir, no treballem només directament amb esportistes, sinó que majoritàriament treballem indirectament a través dels tècnics. Per tant,
Formant-los, ajudem a que això passi. Assessorant-los, ajudem a que això també, la seva manera de comunicar, faci que els equips rendeixin millor. I, clar, el tema està en com tenen accés ells a tenir psicòleg o de quina manera es formen a través de les federacions o dels cursos. Crec que aquí és on hi ha un forat que...
és visible que la funció i rol és important. Jo crec que a nivell, no sé si estarà d'acord amb mi, però jo crec que a nivell general encara tenim aquella percepció que els equips tècnics estan per tota la vessant física, però també hi ha aquesta transmissió de valors, la gestió de l'exigència, formació també psicosportiva, que és un terme del qual se n'ha de començar a parlar, i molt, jo crec. Doncs...
Digue-me, hi ha una miota d'equilibri, d'equitar psicoemocionalment els propis clínicos, que hi ha una cosa que es diu de la soledat del tècnic, no? Crec que és important que s'estiguin... Senyor Reluí, tenim algun problema de cobertura? Si es pot moure una miqueta, li agrairem, perquè hi havia com uns talls de cobertura i no acabàvem de comprendre i d'entendre la resposta. Digui, digui.
De moment no ha millorat massa, però intentarem mantenir la conversa. Trovem una mica més de so millor aquí? Ara millor, ara molt millor. Crec que és un tema d'equilibri, en el sentit que els entrenadors també han d'estar ells
i han d'estar ells també ben preparats psicològicament per poder transmetre i després també tenir en compte l'equilibri psicomocional dels esportistes, que no només és rendir, sinó que hi ha una persona per poder rendir després, no? Crec que són dos aspectes diferents, però que van cap al mateix camí, a banda de tot el que té a veure amb la preparació psicològica pura i dura del rendiment, no?
El que està clar és que aquest acompanyament psicològic acabarà influint i molt, i positivament, amb el rendiment i també amb el benestar dels esportistes. Clar, això és on em refereixo, que no només és veure l'esportista com una màquina de rendir, sinó com una persona que, més enllà del rendiment, ha de poder gaudir, ha de poder...
realitzar la seva tasca durant molt de temps, tant si parlem de rendiment com si parlem d'esport d'iniciació, que encara seria més flagrant, que ens ha d'interessar molt més aquesta part emocional que no és la part purament d'aprenentatge o de rendiment.
La jornada serà, com dèiem aquest divendres 30 de gener, al Palau d'Esports Catalunya, a Tarragona. Com s'ha estructurat? Què passarà durant aquesta jornada? Perquè veig que hi ha diverses conferències amb títols sugerents. Mira, a més a més està... Fa mal, no ho digui jo, però ha quedat molt xul.
Hi ha una primera que vindrà al Pep Marí, que és un esportiu molt conegut, que va estar ja de bé 30 anys al carrer de Sant Cugat, i que avui en dia es dedica a treballar el tema dels valors i que es dedica a treballar, a fer més, diguem, el divulgador. Per tant, és un grandíssim comunicador. I després farem, junt amb ell, una taula rodona amb el coordinador del tènic muntador,
per parlar precisament d'aquesta part més de valors i esport d'iniciació, inclús de tecnificació entès com a adolescents, i després vindrà l'actual psicòleg del Carles de Sant Cugat, i aquí entrem una mica més en la formació de polítics tècnics, també farem una taula rodona amb el cor del bàsquet, més d'aquest altre nivell més
de què pot aportar el psicòleg des d'un punt de vista més tècnic, no tant de valor, sinó de tècnica psicològica. I acabarem amb Ramon Quadra, que és el director dels propers físics de Tarragona, a banda de tècnic d'esports de l'Ajuntament de Tarragona,
I que li hem de donar les gràcies per poder tenir aquestes instal·lacions per fer la sessió. I també acabarem amb una taula roma amb l'entrenador del Reus de Prèdix, que és el Marc Carrasco, per parlar ja més d'aquesta part d'integració del psicòleg dintre dels estats, de l'estat tècnic, i l'informació que necessiten tant pros físics com entrenadors psicològics. Aquí diria també què va adreçar, de quin seria el target, el perfil,
de persones a les que va adreçada o a les que els hi pot interessar aquesta jornada, que per cert es pot seguir de forma gratuïta, això si amb inscripció prèvia, tan presencialment, que seria la idea, com també en línia, per si algun no hi pot assistir-hi, no? Exacte, perfecte, sí, sí. Així és tant online com presencial. És veritat que requereix d'inscriure's i entrant a la web del Col·legi Oficial de Psicòlegs poden trobar l'activitat per...
I diria que sobretot va orientada a qualsevol tipus de tècnic esportiu, perquè al final és amb qui els volem fer arribar la importància de la formació en psicologia i del treball amb el psicòleg, però per als físics, per tant tècnics vull dir de tot tipus, des d'entrenadors,
coordinadors, directors esportius, proveus físics, fisioterapeutes, diria que qualsevol persona que treballi estigui acostumat a treballar en estaf tècnic o dins d'un equip tècnic seria el tècnic principal i després, evidentment, els psicòlegs esportius, els estudiants de psicologia de l'esport,
i, per què no, també uns esportistes que puguin estar molt interessats en escoltar el que diran psicòlegs de l'esport de tan altíssim nivell. Vicenç Reluí, que li agraïm moltíssim que avui ens hagi atès per parlar-nos d'aquesta jornada, que vagi molt bé, i serà fins la propera. Moltes gràcies. Moltes gràcies a vosaltres. Gràcies, bon dia.
De moment, tanquem aquest primer trama del que de què. Tornarem després del butlletí informatiu, amb més qüestions, amb una activitat de fet solidària que ens plegarà a tothom dissabte a la plaça del rei i el pretori.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Bon dia, és la una.
Us parla Ter Ortega. El Carnaval de Tarragona tindrà per primera vegada la història reina, carnes, toltes i concubí. Són els representants de les comparses guanyadores de l'edició de l'any passat i tindran a les seves mans la vara de governar Tarragona entre el 6 i el 17 de febrer. La reina es mostrava il·lusionada pel seu paper.
Ilusionada y contenta, pero también a la misma vez para mí es una responsabilidad grande y poder representar a mi ciudad creo que es el mejor premio que puedo tener.
Serà Dani Medina, el concubí de la comparsa Urban Style, que van quedar segons. La consellera de Cultura i Festa, Sandra Ramos, té clar que serà un carnaval meravellós. Però com cada any serà un carnaval meravellós, perquè com us he anat dient tots aquests dies, si tenim el carnaval que tenim a Tarragona...
és per tota la feina que feu les comparses. I això ningú ho pot negar. L'excel·lència del nostre carnaval i de la nostra Rua d'Artesania és perquè la feina que feu és absolutament extraordinària. I és important posar-la en valor cada vegada. Una trentena de comparses participaran a la Rua de l'Artesania que recorrerà la ciutat el dissabte, dia 14 de febrer.
E-Matsa va destinar 6,2 milions d'euros en actuacions a millora de la resiliència del cicle integral de l'aigua el 2025. Va registrar rècord històric en inversions en abastament. Es manté la tendència a reduir el consum, que és de 109 litres, per evitar el dia. Ho ha explicat Daniel Milán, que és el director gerent d'E-Matsa. Bé, un any és que un any hem fet pràcticament rècord d'inversions en la història d'E-Matsa. Ens hem plantat
3,1 milions, que és una dada bastant alta, i quan guanya el 26 es posa en una dada més de creuer, diguem-ho així, més similar als altres anys. Ensenyarem aquests més o menys 2,1 milions. S'insisteixo, una part és obra nova i l'altra és que algunes de les inversions que s'han començat el 25 s'acabaran el 26. Per tant, una part d'aquest import s'ha imputat el 25 i l'altra el 26.
I el caos ferroviari ha arribat aquest matí al Parlament de Catalunya. Durant la sessió de control, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha demanat col·laboració a la resta de partits per resoldre la crisi ferroviària.
perquè soc molt conscient que aquesta no ha sigut una bona setmana pel país i sobretot pels usuaris de Rodalies, que mereixen de tots nosaltres un servei millor. I ho faig també amb la mà estesa, el seu grup com a principal grup de l'oposició en aquesta cambra, perquè crec que entre tots és responsabilitat que ens encaminem en el camí de les solucions.
Les limitacions a velocitat que ha dit fa establert en diversos trams del corredor que uneix a Barcelona a Madrid pel que fa a l'alta velocitat tornen a provocar retards de més d'una hora.
L'empresa municipal de transports oferirà 176 freqüències més i reforçarà el servei especialment a Sant Salvador i a Ponent. Hi ha línies que s'eliminaran d'altres que es fusionaran i se'n crearan de noves. L'Hospital Joan XXIII, l'estació de trens o el PP10 i l'anella mediterrània són punts que guanyaran connectivitat. La reorganització de línies es vol portar al ple del mes de març amb la previsió que es puguin implementar cap al mes de juny.
El nou mapa és fruit de l'estudi de reestructuració de les línies adjudicat el 2024. Hi haurà canvis significatius en determinades zones. Per exemple, la L54, una de les més concorregudes, simplificarà el traçat i també arribarà fins a l'Hospital Viamet, al PP10. Encara aponent, la L30 desapareix i es fusiona amb la L3, mantenint el pas per la Nacional 340 i serà més regular i abastarà més població.
En conjunt, també es busca millorar la connexió amb punts estratègics com el Camp La Granja. Així, la L6, una altra de les que registren més passatgers, es divideix i en resulta una nova L60, de la qual Sant Pere i Sant Pau es veurà especialment beneficiada. A Sant Salvador s'incrementen sensiblement les expedicions i la L85 tindrà un bus cada 18 minuts. Juan Manrúbia, gerent de l'MT, diu que el servei serà més intuïtiu.
La xarxa que s'ha fet més fàcil d'entendre per l'usuari passem d'un sistema en què calia triar la línia segons el sentit del viatge a agafar a un model en què el principal tret és que la ruta és la mateixa i que és indiferent quin és l'horari que s'ha de volgir agafar. És a dir, és més intuïtiu, una xarxa més intuïtiva en aquest barri i molt més fàcil d'utilitzar. També cal destacar en aquest corredor l'increment de la flota, més sortides, més capacitat i més fiabilitat del servei.
La consellera de Mobilitat, Sònia Horts, afirma que l'objectiu és oferir un servei més eficient. Recorda que la darrera modificació substancial dels recorreguts es va fer fa 35 anys.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç.
I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals.
I després del bolletí informatiu, ara sí, benvinguts al tram final del què de què. I la propera entrevista ens du a un acte que tindrà lloc aquest dissabte, un acte solidari que ja portem temps sabent que passaria i per fi ha arribat la data. Es tracta d'una encesa de torres, talaies i talaillots de la Mediterrània. Tot plegat a un acte simbòlic, molt performatiu, però molt, molt potent, que es fa...
a favor dels drets humans per reivindicar una cosa tan bàsica com serien els drets humans. Aquí a Tarragona, l'activitat, la representació aquesta encesa tindrà lloc, com dèiem, dissabte, aquest dissabte, a partir de dos quarts de 7, 18.30, a la plaça del Rei, a la torre de l'aparatori, que és, bueno, potser un...
torres més emblemàtiques fins i tot per fer un acte així. Organitza Òmnium Cultural del Tarragonès. Esther Ferrer, bon dia. Bon dia. Vicepresidenta, què tal? Bé, molt bé, estem molt contents. Encapçaleu, perquè això del foc i de les enceses ja us va.
Ah, sí? Jo diria que sí, jo diria que sí. No, nosaltres vam rebre una idea que ens va venir, mira, doncs diguem-ho clar, que no ha pogut venir de la Tecla Martorell, que l'havien convidat a Santa Oliva a fer-ho l'any passat, i va dir, ostres, això és tan bonic, tan important, tan emotiu...
que m'ajudaríeu, doncs sí, i ella mateixa va anar sumant gent, el Joan Pasqual, la coordinadora d'entitats d'ONGs, les indivisibles, i ens hi vam posar tots una mica al voltant d'ella, i vam decidir que era un acte que Tarragona havia de tenir, vam anar a l'Ajuntament, i l'Ajuntament ens ha rebut
Molt, molt bé, ens ha acollit molt bé i, a més a més, amb dificultats perquè hi ha implicat patrimoni. Patrimoni no és fàcil a vegades pujar a la Torre d'Alperatori a determinades hores i amb bengales. Ens ha acollit cooperació, ens ha acollit cultura i, per tant, estem molt agraïts a l'acollida que ens ha donat l'Ajuntament i la col·laboració que hem tingut fins ara.
L'acte es fa això en pro dels drets humans, és un acte reivindicatiu que no tindria massa sentit si no hi haguéssim, com deies tu, Esther, moltes entitats socials de drets humans implicades. Va, que ens saludem unes quantes, no sé si estan totes, tothom està representat aquí o ens faltaria alguna entitat?
Algú falta, no? Algú falta, sí. Gairebé. Bueno, Salvador Balcells ja n'engloba bastantes. Ell ve en representació de la coordinadora d'ONGs. Sí, exactament. Hola, bon dia. Nosaltres som la coordinadora d'ONGs, que també estem al Consell Municipal de Cooperació.
I llavors un acte d'aquestes característiques, diguéssim, que encaixa perfectament amb què és la línia de treball d'organitzacions com són les ONGs. Llavors, per exemple, avui falta Stop Mare Mortum, que és una organització que sobretot està treballant amb tota la qüestió de la Mediterrània, dels migrants i del que malauradament està passant, de tot l'esmorç al mar, Cooperació Activa, que és una altra organització,
que també en forma part, i és el que ha dit l'Ester. El pal de Paller està a la tecla Martorell i, clar, l'acció s'ho mereix. I tots ens hem sumat per donar-li el màxim suport i ara el que intentem és donar-li la màxima difusió perquè això el dissabte sigui un èxit.
Una altra de les entitats implicades és l'Associació Indivisible, una associació de dones africanes, així dit ras i curt. La Bamosa Dembele i la Taratangaran són representants. Bon dia, xiques. Bon dia. Bon dia. Vinculades, ja us obreco cap a Torrefort. És la primera vegada que us entrevisto, però em sembla que per aquí ja hi heu passat, però és una associació relativament nova, a Tarragona.
Sí, fa un any que ens vam oficialitzar i és la meva primera vegada aquí, llavors no havia vingut. I som una associació de dones africanes de l'Àfrica Occidental que ens reunim entre totes per donar-nos costat. Llavors vam pensar que fent una associació podríem arribar a combatir les injustícies i demés.
Vamos, en aquest poquet temps que porteu oficialitzades, però entenc que ja abans fent feina, quins serien els vostres camps d'acció, el que heu fet fins ara? Indivisible és, bueno, és una trobada de dones africanes i la unió entre dones africanes en Tarragona, que fa anys estem aquí, però...
Però legalitzava fa dos anys. Feu treball no només a Tarragona, sinó que feu treball... A Tarragona i municipi de Tarragona, a Reus i baix... Té repercussió a l'Àfrica, això que feu? L'associació té alguna acció a l'Àfrica? Sí, té, bueno, un projecte...
Per fer pova arribar a més dones a África que per tenir accés a l'aigua potable ha de fer més recorriments per buscar l'aigua potable. Molt bé. I volem ajudar aquestes dones per facilitar...
L'accés a l'aigua potable, sí. Molt bé, molt bé. Doncs això pel que fa a Indivisible en parlarem, eh? En seguirem parlant d'aquesta associació de dones africanes. Per altra banda, el Joan Pasqual, Aula de Teatre de la URB, que t'han encarregat que donis forma a l'acte de dissabte.
Bé, ho hem fet entre tots. De fet, potser aquest projecte, com a base, té el compartir inquietuds entre entitats diferents, però que tenim un punt en comú, que és reivindicar els drets de les persones. I a partir d'aquí, des de la Universitat Rovira i Virgili també van tenir clar...
que hi volien participar, volien col·laborar i volien donar totes les facilitats perquè puguem desenvolupar l'acte. I com deien també abans l'Esther, que és el 3 de l'Ajuntament, també hem tingut molt bona rebuda, és que al final tots plegats hem de posar el nostre gra de sorra per seguir reivindicant i sobretot visualitzant
certes coses que al final ho normalitzem de tal manera que ens oblidem que darrere de tot això n'hi ha persones, n'hi ha persones amb un nom, amb unes inquietuds, amb unes necessitats, amb unes problemàtiques, i que ho anem normalitzant com normalitzem tantes coses relacionades amb la violència en general. I això, doncs... I al final fem manifestacions, no?, que potser les normalitzem també. Aquest és un acte que trenca una mica pel valor. Sí, i són aquests petits detalls que fan que...
tinguem la flama viva d'aquesta necessitat de compartir entre tots allò que som, que som humans, som persones, que hem de ser capaços d'entendre la diferència, hem de ser capaços d'entendre que cadascú té la seva realitat i aquestes realitats s'han de ser respectades.
I, a més, en aquests moments d'involució que estem rebent en aquest moment, on hi ha un retrocessi ideològic important en molts àmbits, i que necessitem, sobretot, no estar callats, callar el que calla o torga, que diuen en castellà, i no otorguem aquesta normalització. Avui, aquest matí, m'he despertat amb les notícies del donar papers, el de normalitzar molta migració que tenim en aquest país, donant-li la possibilitat de normalitzar la seva situació...
i ja comencem a sentir veus en contra, veus en dir que què és això, perdoneu, no hi ha persones il·legals, no existeixen les persones il·legals, existeixen les persones, en tot cas sense la documentació, és una qüestió purament burocràtica que hem de solucionar i permetre que les persones tinguin la possibilitat de viure en un món més just al final, una qüestió de justícia social.
i des de l'aula de teatre encantats de col·laborar amb l'organització d'aquest acte, que és un acte molt senzill, molt simple, però dintre de la senzillesa és molt potent, perquè el que diem és, escolteu, poseu atenció, intentem lluitar contra aquestes, diguéssim, aquestes actituds en contra de l'altre. Ja està, vull dir que és un problema, un problemon.
Pels grans de les persones migrants i refugiades. Això passarà el 31 de gener, com dèiem, a quarts de set a la Torre del Pretori. Una activitat que ara té lloc aquí a Tarragona i s'assuma amb aquesta encesa de torres, talaies i talaillots de la Mediterrània pels drets humans. Però, Esther, que parlaves de manera i és lògic pensar que no és l'única ciutat que té aquesta activitat aquí a Tarragona. No, no. Això ho coordina l'Institut Ramon Montaner.
I del que es tracta té com un doble objectiu, no? Perquè, per una banda, això es fa en totes les torres, talaiots i talaies de la Mediterrània. Per què? Perquè aquest... No el mateix dia, o sigui. Sí, el mateix dia ja ser possible a la mateixa hora. Per què? Perquè aquest mar que ens germana, no?, aquest mar de la cultura, aquest mar que ha sigut, no?, el mare nostre, doncs encendre tot el que es pugui al rodador, totes les costes, tots els que s'hi impliquin, altres països també...
en aquest sentit, donar aquesta llum a la gent que vol venir i no, al contrari, barrar-los el pas. I és patrimoni, però alhora també és solidaritat. Són les dues coses, perquè aquest mar realment és un patrimoni de tots nosaltres, dels que hi moren també és un patrimoni. I la tecla sempre diu una cosa molt maca, que algú que criticava molt l'Òscar Camps, perquè sempre hi ha d'haver gent que ho critiqui tot,
I això que deia el Joan, no? Avui ja hi havia gent que deia, no, legalitzar, no. Doncs que diu que l'Òscar Camps va dir una frase, més o menys, que anava així, que abans, que a la Segona Guerra Mundial, els camps de concentració van ser on es va eliminar les persones que no es volien, no?
Diu, ara, en aquest moment, és la mar, el mar, qui fa aquesta feina bruta dels camps, no? I és veritat, perquè hi mor molta gent. També és veritat que ve gent per altres camins, eh? No tothom ve per la mar, però Déu-n'hi-do. Llavors, Òmnium, perdona un moment, que això no m'ho has preguntat, ens hi volem sumar, perquè nosaltres ja saps que vam venir a explicar-ho, tenim el projecte Vincles. El projecte Vincles ja ho diu el seu nom, i el que fem són grups de conversa. La Bambussa va venir dos anys...
a fer vinclesplades una dona que té tanta feina que ja no pot venir. Però tenim 11 grups de conversa a Tarragona de persones nouvingudes, i ens fa molt feliços això, i voldríem ser coherents fent altres coses en aquesta línia. És com un compromís també, per les persones que estan aquí nouvingudes, perquè sàpiguen que hi ha un compromís amb la seva situació. No sé si és el vostre cas, o el cas que us trobeu, per exemple...
A Indivisible? Us sentiu acollides? Us sentiu bé aquí? Sentiu que aquests actes reforcen el vincle?
Ara. Ara diu, me lanza. Jo crec que al final aquests actes sí que ajuden perquè la majoria de gent que ve al veure tanta gent que està en contra es sent una mica més acollida al veure que sí que hi ha gent que està a favor d'ells o els vol ajudar com sigui a regalitzar la seva situació. Llavors jo suposo que sí.
que sí que te va ajudar. Jo també crec que sí, perquè amb més gent important de Tarragona veient que estan sumant-se, sumar-se ajuda molt, sí.
Això és simbòlic, Salvador. Però diuen que a vegades no tot comença per símbols així, per unions d'aquest tipus, i després... Bé, tot es crea opinió. No sé quina és la situació actual pel que fa als drets de les persones migrades. Ara el Joan apuntava un dels punts clau, que és aquesta regularització burocràtica de papers. I això fa temps que encara ronda i tira, i és una de les lacres que hi ha. Hi ha altres punts calents que hem de tenir en compte? Sí, per suposat.
És a dir, aquest acte, a part del simbolisme que pugui tenir, pot ser que és un acte més del que s'ha fet de denunciar i aquí és on hem d'implicar els nostres governs i la Unió Europea. És a dir, no podem oblidar els convenis que ha sigut capaç d'assignar la Unió Europea en països com Mauritània, com Marroc, com Tunísia, com Turquia i ara fins i tot amb una espècie d'acord de lliure comerç van signar que una part dels quasi 100.000 milions, 300 milions d'Egipte també anirien pel control de la migració,
Llavors aquesta la pregunta és si som capaços de destinar tots aquests diners per controlar, per què no els utilitzem per ajudar totes aquestes persones que venen? És a dir, al final això té una simbologia social amb una pressió política, recordar-li als nostres governs que no ho estan fent bé i que sobretot el gran element de debat és que no volem reflexionar perquè aquestes persones han de fer aquest.
aquest camí de migració. Per què han de deixar la seva casa, el seu país, la seva família? Què està passant que obligui a que aquestes persones facin, no lliure voluntàriament, sinó quasi per un acte de supervivència, tenir que veïndre aquí, no? Sense que sigui la seva decisió personal de dir jo vull provar com tots, no? Tots, millor, tenim un origen i ens hem desplaçat per les circumstàncies que sigui, però no per una pressió.
Aquesta és la part que hi ha darrere de l'acte, que és crear una mica d'opinió, de debat, de trobar-vos també diferents entitats, que normalment potser ja esteu en contacte o no, perquè cadascú té la seva lluita, i llavors trobar-se en un acte així. Joan, no sé com anirà l'esqueleta, això començarà a dos quarts de set a la Torre del Pretori, però veieu públic, que és obert a tothom... Sí, és un acte obert a tothom, evidentment. Hi ha una crida a tothom que tingui...
que tingui la necessitat també de participar directament i personalment en un acte d'aquest tipus, que és un acte simbòlic, però que darrere de tot això, al final, hi ha la lluita per una justícia social a nivell mundial, que això és molt naïf, diuen, no, no, perdoneu, molt naïf, no, això és necessari, i d'aquí està el problema de fons, és a dir...
Aquesta justícia social no aquí, sinó a tot arreu. Com ho deia Salvador, la gent marxa, molta gent ha de marxar per problemes de violència, per problemes de fam, per problemes... És a dir, que al final no és un problema nostre solament del territori, és un problema mundial dels governs, de com s'aplanteixen les relacions humanes.
I això és imprescindible seguir provocant que els responsables, passa que tenim uns responsables en aquests moments en general bastant fora de lloc, és a dir, estan, jo diria, s'han embogit molts d'ells i estan provocant un caos a nivell mundial molt perillós i molt preocupant.
L'acte és molt senzill, durarà al voltant de mitja hora, és a dir, que el que intentem és simplement fer un impacte visual circumstancial, que aquí està i aquí estem, i aquí continuarem queixant-nos i dient i cridant que fem el favor de respectar l'altre. L'acte començarà amb un... En principi, la idea és fer la benvinguda, hi haurà la veu d'un testimoni, d'una persona...
Tot això passarà a dalt? Sí, a la plaça del Rei. A baix. A la plaça del Rei, a baix, és obert, a peu pla. Millor, perquè hi ha més fòrum, no? Hi ha més espai, i esperant que vingui gent, hi haurà una tarima on s'ubicarà una sèrie d'elements que ajudaran a l'acte.
L'acte, per un costat, hi ha la veu d'un testimoni que explicarà la seva experiència personal. Tot això molt simplificat, amb molt poc detall, però molt ràpid perquè la gent tingui consciència que això és simplement un punt d'inici. Després hi haurà la lectura del manifest, que és un manifest que s'allegeix a totes les seus, és per tothom igual.
A partir d'aquí hi ha la cantada del viatge a Itaca de Lluís Llach a càrrec de la coral de la URB i conjuntament amb aquesta cantada hi haurà l'encesa de les torxes a dalt del pretòrio romà. I llavors l'acte acabarà aquí amb l'encesa, la crida, cridem i donem significat a aquesta trobada d'aquí que l'únic que fem és dir aquí estem per el que necessiteu.
I aquí acabaríem l'acte possiblement amb uns agraïments i esperant que anem repetint i esperant que algun dia no tinguem necessitat de fer actes d'aquest tipus, que aquest seria l'altra història. Dic, bueno, i l'any que ve ho farem, i l'any que ve ho tornarem a fer. No, perdoneu.
Estaria molt bé que l'any que ve no necessitéssim recordar que això és necessari, perquè voldria dir que hem millorat en molts aspectes. A veure, hi ha una part d'espectacle, no és cap espectacle, això és un acte reivindicatiu, és un acte que el que pretén és fer un crit d'atenció a una problemàtica que és molt bèstia, i a partir d'aquí seguir vivint.
El manifest, podem desvelar ja per on va, alguns punts, més o menys seria això. El manifest l'hem llegit, no sé si el voleu que llegim, o potser... Espereu-nos, espereu a dissabte. Jo penso que el dissabte l'hauríem de llegir. I així que la gent vingui i l'escolti directament en veu de la Tara, que estarà molt bé.
Bàsicament el que diu és que els drets humans no es negocien. Exactament. Sí, al final és molt simple. És a dir, respectem-nos, respecteu les persones i feu el favor d'obrir els ulls davant de la barbària aquesta que ens envolta. No hi ha res més, que ja és molt.
Anem tancant l'entrevista. No sé si us queda alguna cosa per transmetre. La Bamosa volia dir alguna cosa. Sí, volia dir que cada dia desapareixen persones al mar. Cada dia. I hi ha moltíssima gent que no arriben. Moltíssima gent. I...
L'amor és molt dolent, però encara si és un de casa seva, és molt trist. Sin nom, sin com nom, sin família, solament amb número, és molt trist.
Un acte molt centrat en el que és aquest mare mortum, en aquesta desgràcia de la migració que arriba per mar. O sigui, parlem de drets humans, però de fet està molt centralitzat, per això es fa tot l'acte conjuntament a diferents ciutats de la Mediterrània. Imagineu-vos ja si agaféssim els drets humans en general, seria per no acabar, però centralitzem molt en això.
Un tema més del qual no se'n parla en els mitjans, no? Fins que no hi ha alguna cosa bàrbara, però que és un degoteig diari. Ara ens ho deia la Vamussa, no? És que cada dia passen coses. Cada dia. Però si no ja... Sembla que està tapat per altres qüestions. Ens maten en silenci. I, bueno... I són els glans oblidats. Ens maten en silenci. I no...
No siguis còmplices d'aquest silenci. Cal sumar-se per aquesta luta. Doncs queda feta la crida. No us estigueu a casa. No us estigueu a casa. Sortiu i veniu. Cal sumar-se per la luta d'aquesta injustícia total.
Dissabte, 31 aquest dissabte, 18.30, dos quarts de set, a la plaça del Rei, començarà l'acte i des de la torre de l'apretori s'engegaran aquestes torxes en coordinació amb moltes ciutats de la Mediterrània que ho faran a la mateixa hora pels drets humans. Moltes gràcies per venir. La Vamussa Dembélé, la Tara Tangara ens han acompanyat des de l'Associació Indivisible. Parlarem més amb vosaltres ara que us coneixem. Tornareu un altre dia?
Sí, sí? Vinga. El Salvador Balcells, ja un veig conegut. Ell serà la coordinadora d'UNEGES. Gràcies, Salvador. T'esperem aviat. El Joan Pasqual, també, com de la casa, a l'Ode Teatre de la URB. Una abraçada, Joan. Gràcies a vosaltres, sempre. I tot això conduït per Òmnium Cultural del Tarragonès, Esther Ferrer, vicepresidenta.
Gràcies. Conduït, no, eh? Això és molt, molt planer i molt entre tots. Molt transversal. Aquí no lidera ningú. No, no, som bastant assemblearis amb aquesta proposta. Recordem el projecte de l'Òmnium, que és una mica el que ho emmarca, no? Vincles, nosaltres ens hi vam sumar perquè tenim el vincles i vam dir, home, és que és evident que hi hem de ser. Queda explicat. Moltes gràcies a tothom. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.
Amb Shawn Mendes, aquest artista canadenc, que avui ens ha posat el fil musical El Que De Que, també. Tanquem el programa, donem pas als serveis informatius d'aquesta casa i pel que fa al programa cultural més relaxat de Tarragona, Ràdio El Que De Que, tornarem dimecres que ve a dos quarts d'una. Passeu bon dia.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Són dos quarts a dues. Tarragona Actualitat.