Un alcohol, soñar Sentirse libre solo por volar
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció nou comerç. Set dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes.
La Compañà Tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània del univers Lorca.
Dimendres 28 de novembre, a les 8 de la tarda, al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com. L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cesselades,
L'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Tarragona Ràdio. Bon dia, són les 12 del migdia i 33 minuts.
Fins demà!
Fins demà!
Benvinguts a aquesta nova edició del que de què, versió setmanal, des de dos quarts d'una ara mateix fins a dos quarts de dues. Per portar-vos avui tres temes, tres temes sobre la taula que de moment comencen i van amenitzats per la música dels new yorkins LCD Sound System. Tot plegat ens lliga amb el que de què de la setmana passada. Recordeu que escoltaven música de Hot Chip, aquest grup d'electrònica britànic.
doncs sembla que hi ha un lligam, perquè els LCD Sound System, a través del seu líder, el James Murphy, es va interessar per ells i els va incloure, els va afegir a la seva discogràfica, la del James Murphy, DFA Records. I així va ser com els hotxips es van introduir al mercat nord-americà.
Això ens ha portat cap a voler escoltar les músiques, les cançons dels LCD Sound System, algunes, eh? Aquesta banda referent, com dèiem, també d'electrònica, però en aquest cas fundada a Nova York a començament dels anys 2000 i que fins fa poc, doncs, encara, de fet, avui en dia encara van pel món i van fent música.
El CD Sound System ens anirà enllaçant les diferents entrevistes. Mireu, en què parlarem sobre una activitat de tallers i d'altres qüestions a Torreforta. És una activitat que es diu Ponent al carrer. Després, a partir de la 1, ens farem ressò dels Premis de la Indústria Musical, els Premis Arc, que s'atorguen un any més, però més la Gala de Lliurement tindrà lloc aquí a Tarragona, aquesta mateixa nit, a partir de dos quarts de nou. I amb una boníssima notícia, la companya Sílvia García està nominada
en la categoria de periodisme musical. Per tant, hi anirem, ja us ho dic ara, però hi anirem primer via telefònica a través d'aquesta entrevista. I per altra banda, començarem el programa i ho fem ara mateix fent-nos ressò d'una ruta guiada d'aquelles rutes històriques amb personatge inclòs. El personatge, Antoni Rovira i Virgili. Ara parlarem amb qui li dóna vida, el Jaume Martell.
Sabem que dona nom a la Universitat Tarragonina. Rovira i Virgili, ho tenim clar. De nom, Antoni. El que potser no tenim tan clar és a què es dedicava aquest senyor, aquest tarragoní il·lustre, quines són les seves gestes que l'han dut a ser un personatge rellevant de la història de Tarragona.
Li preguntem, no sé si dir a ell mateix, va, no, no, no, no fem personatge, fem actor. Li preguntem al Jaume Martell, que és qui es posa en el paper a la pell d'Antoni Rovira i Virgili en una ruta teatralitzada i guiada, i això, doncs, fent personatge, que organitza la Universitat Rovira i Virgili. Jaume Martell, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Com estàs en el paper, en el personatge? És un personatge que et queda, cala, Rovira i Virgili?
Home, sí, ha de calar, ha de calar, perquè si no, quan estàs allí, pensa que la ruta dura quasi una hora i mitja o més, i doncs està una hora i mitja en el personatge. Ara parlem d'ell, però si li haguessis de posar un adjectiu ja d'entrada, què diries? Carismàtic, seriós, rigorós, emblemàtic... Fidel, fidel als seus ideals. Vale. Des de jove.
Des que tenia 12-13 anys jo crec que ja sabia que seria periodista, que escriuria. Els 12-13 anys ja va fer una espècie de diari a casa seva. Amb l'editorial, copiant un diari que venia de Madrid que es deia El Novo Regiment.
que era de Pimargall, el portava Pimargall a Madrid. Parles molt de la seva faceta periodística, però en té d'altres també, perquè, de fet, en aquella època, finals, començaments del segle XX, per entendre'ns, un periodista era una persona il·lustrada i amb molts interessos, amb moltes curiositats. Sí, és un periodista d'opinió, polític, també.
I un periodista que després va fer una enciclopèdia de Catalunya, que no la va acabar, però hi ha 7 tomos grans, d'aquells tomos grans, sembla que va arribar a 1700 o així, després de la Guerra dels Segadors. No la va poder acabar. O sigui que, bueno, és més o menys polític. Després la llengua també, el llingüista també, interessava molt el català, saps? Amic de Pompeu Fabra...
Era l'època, perquè ens situem, va néixer el 1882 a Tarragona, va morir a França, a Perpinyà concretament, l'any 1949. I tenia aquesta faceta de periodista, de lingüista, de polític, militant, fins i tot amb Esquerra Republicana. Va ser president del Parlament de Catalunya a l'exili. Jo crec que això l'ha convertit, potser és la seva fita més memorable, diguéssim, el càrrec més fort que ha tingut, o què?
Sí, sí. Bueno, ell va fer partits polítics, eh? No era d'esquerra republicana en un inici. Tampoc era de la Lliga, eh? Era d'una esquerra catalana o de... Va estar en un partit, inclús va marxar del partit perquè el partit...
em sembla que era Unió Federal Nacionalista Republicana, Republicana Catalana, alguna cosa així, i va marxar perquè el partit va fer un pacte amb els de les rucs, que eren anticatalans. Això no li va caure bé i ell i algun amic van marxar. Va fundar un partit. I més tard, Macià el va cridar, perquè, clar, era un tio molt treballador, era un
Bé, és un treballador incansable, ja diria. El que va fer aquell home, el que va fer aquell home, és molt, és molt. I el seu vincle amb Tarragona, més enllà de que n'esqués aquí, quin seria el seu llegat, que suposo que d'això en deus parlar, no? Sí, home, ell estimava Tarragona molt, molt, molt. Era el seu lloc. També estimava la Conca de Barbarà, perquè de petit els seus pares tenien una masia just al costat de Poblet.
Quan Poblet estava destrossat, la masia es deia Cal Miquelet, i van tenir que deixar-ho perquè el negoci de sa mare de Cotillaire no va anar gaire bé, el seu pare, el Sabater, però sempre recorda Tarragona i aquest lloc, aquest lloc Poblet. Tarragona molt, l'estima. Després va tenir una masia, va fer com una caseta allí sobre la revessada,
El Maset em deia. Molt bé, molt bé. Vivia de Tarragona, treballava quan podia. Tal com parles, hi ha molta documentació, se saben moltes coses, no? Sobre a vegades els personatges històrics no tenim prou documentació. En aquest cas... Masses, masses. Masses coses se saben. Sí, per crear un personatge teatral, una ruta informativa, que has d'informar sobre un personatge, a vegades, si els documents no són gaires,
et dona més llibertat, saps? De moviment. Però aquest no, aquest va escriure molt i s'ha escrit molt d'ell. Llavors, ostres, he sigut molt més complicat. Perquè jo en faig dos més de personatges en el Rubí Vigília. Sí, ja, ja. A veure, aquí el Martí Franquer... Demà el faig, demà el faig aquí en un institut i demà passat també. I aquest cap de setmana... Ai, aquesta setmana passada el feia, que és de 1.800. I Pons d'Icarc, que és del 1.500.
O sigui, diferents, no?, tots ells? Molt diferents, sí, sí. Molt bé. Un era un químic, un científic, l'altre era un advocat, que estimava molt Tarragona, també, i l'altre és aquest, el Rovira i Virgili, que és molt curiós. Els seus escrits periodístics. Sí. Què diries d'ells? Tenia mala bava, eren descriptius, eren molt de l'època, molt marcats políticament...
Home, és d'admirar el periodisme d'aquell temps, com escrivia i com es mullava, saps? Sí. I, per exemple, ell estava amb el Fons XIII, diguéssim, saps? Inclús quan tenia 22 anys, en un diari de Tarragona que es deia L'Avançada...
escrit en castellà, van escriure la coronació d'Alfons XIII, es van posar amb la coronació. Van anar sis dies a la presó. Els 22 anys ja van anar sis dies a la presó, perquè es van posar amb el rei. Imagina't. I després, sempre, la Setmana Tràgica va haver de cacallar, es van tancar tots els diaris de Catalunya, més o menys, durant uns temps, i no podies opinar. Víctor Dura Prima de Ribera
es va dedicar més a la literatura que a l'opinió, m'entén? Va viure una sèrie de processos i de moments curiosos.
Veig que parleu tant de la seva ofici, de la seva part professional i ideològica, però també abans has fet un apunt de la part personal, el roguer i Virgili personal, amb això que deies de la masia que tenien aquí a l'arribaçada, o que tenien la conca de Barberà, tot això també surt, la seva part més humana, diguem. Sí, sí. I després ja és molt interessant la part final, quan està a l'exili, s'han recollit en un llibre que es diu Cartes de l'exili, tota una sèrie de cartes, i llavors en les cartes
També descobreixes l'home, no?, la persona, perquè potser fa una carta a sa filla, pots anir-hi una carta a sa filla, que una carta al seu fill, que una carta al president de Catalunya a l'exili, a l'Irla, o al Tarradellas, o, m'entens?, o amics, i llavors veus diferents facetes d'ell. Molt interessant. Déu-n'hi-do, doncs, sí que tens una bona peça al taler, eh, nen?
No, s'ha hagut de treballar. Complexa, complexa. S'ha hagut de treballar. Jaume, per on passa la ruta? Perquè no sé si comenceu a la casa, a l'edifici on ell va néixer, que hi ha una placa. Això és el carrer Major, no? En quin punt el carrer Major? El carrer Major número 20. Comenceu allí? Des d'allí només sortim... Sí, allí es fa la introducció de la ruta i llavors canviem sis vegades, per dir-ho. Som sis ponts i anem canviant també l'any...
per donar una mica de context, de visió del personatge, però també de la història de Tarragona i de Catalunya i del món. Passeu bàsicament per la part alta o sortiu fora muralles? No, part alta. Sortim un moment, bueno, fora una mica, sortim aquí al passeig arqueològic. Sí. Allí és 1914. Ell va escriure un llibre sobre la Primera Guerra Mundial.
Era un gran especialista en política internacional. Però gran especialista. Molt bé. Tenim grans referents, noms d'aquests referents a nivell mundial, com l'Stefan Zweig i tal, però potser ens falten noms de casa.
I val la pena reivindicar-lo, no? Una mica la sensació que reivindiques el personatge, que això passa moltes vegades, que ningú és profet a la seva terra, que li dediquem noms de carrers, però després es queda en l'oblit. Home, jo crec que Tarragona...
podem estar orgullosos d'aquest personatge. Primer perquè l'estima i després perquè pel seu incansable i rigorós treball és una persona que s'exigeix molt i és molt treballador. Molt treballador. Escolta, dues hores o gairebé dues hores i no sortiu de la part alta. Això vol dir que les parades són llargues. Fas un gran monòleg, llegeixes textos també? Com has posat en escena?
Mira, en un principi hi ha interacció amb el públic, també. Sí. O sigui, el públic estarà en el mateix any que... Ah, molt bé. Estaran, per exemple, començarem per 1904-1905, que ell fa una obra de teatre molt desconeguda, que es diu Nova Vida, que ja apunta, ja diu, eh, aquí el món s'ha de canviar. Saps? Sí.
I, bueno, anem seguint. Aquesta, mira, curiosament la fem a la plaça d'Amesiret, perquè parlem de teatre. Molt bé. O sigui, del Carre Bajó ens en anem aquí. I d'aquí ens en anem després a l'impremta Virgili.
Sí. Que també és un lloc curiós perquè si podem entrar a dintre, no sé si podem entrar, perquè, clar, ells també els cap de setmana fan vacances, però en algun moment potser els poden entrar. Tenen impremtes d'aquelles antigues allí. Ah, molt bé. Que ara se'n veuen, allò, una impressora d'aquelles antigues. Sí, sí. Que és el que feien funcionar ells. Està bé, això, eh? I la part alta de Tarragona és preciosa. Vull dir, que tots els personatges ho feia a la part alta.
perquè és preciosa. I també perquè dona joc, vull dir que ja encaixa amb la vida d'ells. Sí, exacte, i és antiga, i és... És la primera vegada que fas la ruta del Rovira i Virgili? La vaig fer... Sí. Pels...
A veure, per les autoritats, pel rector, el vicerrector, i després pels especialistes. Hi havia el Caron Rovira, hi havia el Jordi Ginebra, n'hi havia diversos que, clar, aquest home ha estat estudiat des de molts...
punts de vista, saps? Des de llengüistes, des de periodistes, des de polítics... Molt bé, és una ruta, doncs, més que validada, eh? Et van donar el vestiplau, et van beneir, i a partir d'aquí... Clar... Em va fer alguna crítica petita, però bueno... Has incorporat, ja està. Benvinguda, benvinguda. Clar que sí.
I ara ha tingut tant d'èxit perquè, en principi, la ruta estava programada només per dissabte, aquest dissabte, amb una única sessió, però ha tingut tant d'èxit que, Marius, que l'heu doblat i quadruplicat fins i tot. A veure, posem dies i hores. A veure, sempre serà a les 11. Es comença el carrer Major número 20 i era el dissabte 22, després es farà també el dimenja 23...
El 29 i el 30. El que passa és que estem dient això, però ja no es pot apuntar ningú, perquè està en plena. Estic a tope ja. Llavors, de cara a la primavera, l'any que ve, segurament n'oferirem més. Els que s'han quedat sense...
tranquils, ja en farem alguna més. Molt bé, doncs ens ho apuntem, ja està, i també sapigueu que si us trobeu al grup pel carrer, doncs això, amb el Jaume Martell, amb el seu habitllament d'Antoni Rovira i Virgili, doncs és que és això, és que s'està posant en el paper, igual te trobem per la part alta. Com vas vestit? Hi ha alguna cosa que identifiqui el personatge? Jo crec que les ulleres rodones, segur, i el bigoti? Sí, sí, sí. Mira, és curiós perquè inclús l'Adrià va fer un...
amb una petita entrevista amb un diari d'aquí, de la Conca, i clar, diuen la gent, és un colomí, jo soc de Santa Coloma de Canal, passeja per Santa Coloma i la gent no el coneix fins al cap d'una mica. He tingut que canviar molt, perquè jo feia normalment personatges medievals i vaig amb barba. Ah, ja. I vaig amb el cabell una mica llarg i coses més medievals, més... Però no, m'he tingut que pelar una mica, deixar el bigoti... Sí, sí.
Les ulleres, el tratge, el llacet... El llacet, una corbata que no és una corbata, que és un llacet però gran. És un llacet, és un llacet, un llacet negre. Li anava molt vestir bé, jo crec. Em vaig entrevistar amb la família, també, amb la vesneta, amb la Maria Anglada i amb la... amb sa mare. Molt bé. Ai, no, Maria... Sí, Maria Comas i sa mare Eloi Senglada. Ah. I va ser molt emocionant, també. Perquè, clar, elles coneixen molt... Clar.
del personatge. Va ser molt emocionant. Algun dia d'aquests vindran, no sé quins. A veure, els que vinguin potser estaran de sort. Escolta, estic veient, Jaume, que tu no pots fer els teus tres personatges, no els pots fer coincidir en el temps, perquè un porta-barba l'altre va tot arrapadet, amb bigot i clar... Bueno, el Martí Francesc em posa un tricòrnic ell, un vestit així del milbutxet, saps? I ja cola...
Són diferents, són molt diferents, eh? El vestuari ajuda molt, ajuda molt, eh? I tant, i és important tenir també la iconografia, la imatge del personatge, és important, no?, tenir-la també al cap, a part del nom. A més, representen la moda i l'estètica i la manera de fer, no?, de cadascú de la seva època. Sí, sí, per exemple, pots dir que ara era Renaixement, saps? L'altre és més, no sé, il·lustració, i aquest, pues, bueno...
Tot i ser d'esquerres i de ser d'allòs, anava sempre amb el seu traje... Impecable.
Impegable, exacte. Molt bé. Doncs mira, que sabrem una miqueta més de la figura d'Antoni Rubera i Virgili, gràcies al Jaume Martell. En tot cas, queda dit que la ruta es farà aquest cap de setmana i el cap de setmana que ve, una ruta que organitza la Universitat Rubera i Virgili, també, una mica per retrohomenatge a qui li dona nom, però que hi ha, que hi estan les places ocupades. Atenció, quan arribi la primavera, que tornin a obrir noves localitats. Jaume Martell, moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies, Núria. Un abraçada. Adeu.
I res, en aquests 5 minutets que ens separen del punt de l'una del migdia, fem un truc ràpid al Guillem Fuster. Ell és el director d'Espasa i una de les persones ànima mater d'aquest projecte que pretén treballar perquè les arts de carrer tinguin el lloc que es mereixen per portar les arts de carrer a peu de carrer, que és on han d'estar.
Justament, Ponent al carrer és el festival de teatre al carrer que ens proposen per aquest cap de setmana, concretament dissabte al matí, a la plaça Pilar Pradells, allà a Torrefort, davant del centre cívic. Guillem Fuster, bon dia. Hola, bon dia. Bon dia. Tenim un programa molt a taparill per dissabte. Què fareu?
Sí, no, no, la veritat que sí. Començarem a les 10 del matí amb un espectacle itinerant de la companyia Fadonito, que recorrerà la plaça al voltant del centre cívic de Torreforto i s'endinsarà en aquest famós mercat de dissabte.
per portar gent a les posteriors representacions, que seran a càrrec de la companyia Elèctrico 28, en Full House, una proposta per tots els públics sobre la convivència, i, finalment, després n'hi haurà una mostra d'un curs que estem fent aquesta setmana amb la gent del barri d'Arts de Carrer, un tastet d'Arts de Carrer, i, finalment, acabarem la programació amb una proposta de la companyia Street Fools, que es diu Canapa Flap, que va sobre una possible inundació mundial.
Clar, una cosa és l'exhibició, no?, de dir, tenim aquests espectacles i els fem al carrer, que ja representa tota una filosofia, però una altra cosa és el tema de la formació, és fer participar el públic, que al carrer ja ho porta, això. Què està passant aquests dies a Torrefort amb aquests tallers, aquest taller que esteu fent?
Bé, el que estem fent és, hem ajuntat un grup de veïns amb bagatges bastant diversos i estem fent-los un tastet d'eines d'arts de carret que després ells poden aplicar a les seves diferents disciplines. Tenim diables, tenim gent de batucada, tenim músics,
llavors ells amb aquest tastet després poden aplicar eines artístiques als seus respectius espectacles, les seves disciplines. És com intentar acostar-les aix de carrer a nivell de coneixement al barri i que no només passi l'exhibició, sinó que hi hagi una implicació veïnal al darrere. Està funcionant aquí, a Torreforta, pel que veieu?
Sí, sí, sí, de moment sí, de moment sí. És cert que és el primer any i llavors els primers anys sempre les coses costen una miqueta més, però la veritat és que tenim un grup d'una decena d'inscrits i és molt enriquidor perquè ja et dic, són perfils molt diferents entre ells i llavors això fa que el curs agafa una dimensió molt més global, molt més heterogènia. I llavors sí que és de veres que si el projecte continua amb els anys
Això anirà creixent, però per ser el primer any tindreu una decena, realment estem molt contents. Com veieu el món de les arts de carrer en general? Es programen? Hi ha fins i tot a creació en aquest sentit? Evolucionen? Com ho veieu?
Bé, és un món amb una potencialitat enorme que de moment no estem explotant del tot a nivell de país. Hi ha com un principi, hi ha molta gent que porta anys fent feina, però creiem que podem arribar molt més junts i amb nosaltres portar la cultura a tot arreu, tant pobles petits com barris perifèrics com centres de les ciutats, poder portar cultura gratuïta a la gent i que aquesta pugui accedir
sense necessitat de comprar una entrada o de planificar-se prèviament, perquè moltes vegades el públic és aquell que es troba l'espectacle quan va a fer les seves coses. Llavors creiem que tenim una potencialitat enorme i estem treballant en això, en poder fer que les sals de carrera arriben molt i molt més lluny per tal d'oferir una cultura democràtica a tothom.
Molt bé. Doncs amb aquesta filosofia, si voleu saber més, visiteu la pàgina web d'Espasa, que ja se'ns dona la benvinguda amb un vídeo molt xulo, no? Que ja desobeiu un cartell on hi posa prohibit jugar pilota. M'agrada molt. On està gravat el vídeo, Guillem? Quin poble és, que ho saps? Això és Cervera, és Cervera, perquè nosaltres estem aposentats a Ponent, no als barris de Ponent de Tarragona, sinó a Ponent de Catalunya, estem entre Tàrrega i Cervera,
I sí, el que volem dir en aquest vídeo és que al final el carrer és nostre i cada vegada vivim més processos de privatització i de normes socials que ens fan una mica coibir-nos davant d'aquest carrer. I llavors la filosofia d'Espaça és que això torna a ser del poble i torna a ser de tots. Així passarà almenys aquest dissabte al matí. Tothom convocat davant del Centre Cívic de Torreforta amb aquest ponent al carrer. Guillem Fuster, director d'Espaça, moltíssimes gràcies. Una abraçada.
Moltes gràcies a vosaltres.
Bon dia, és la una.
Post per la Tere Ortega, el govern municipal i en Comú Podem... han presentat l'acord per als pressupostos de 2026. Ho han fet en un acte a la Floresta... on hi ha participat l'alcalde Rubén Viñuales... i els dos consellers del grup amb el que s'ha signat el pacte. Un pacte que se centra en l'habitatge. Però n'hi caben altres propostes... com la implantació de càmeres personals a la Guàrdia Urbana. És el tercer cop que arriben a un acord amb comuns. Han tancat un paquet de 50 propostes...
per un import de més de 10 milions d'euros. Habitatge, polítiques, socials i transició energètica en són clau. Vinyual es diu que permetrà millorar la vida de les persones. Hem d'agrair profundament com a ciutat que per tercer en consecutiu han pactat uns pressupostos municipals millorant exponencialment
els pressupostos, garantint a més a més la seva aplicació a 1 de gener del 26, que no era habitual històricament a la ciutat de Tarragona, i això el que ens permet és implementar mesures que milloraran la vida de les persones de Tarragona, que és la finalitat última de tot plegat, de tota la nostra feina.
Jordi Collador, per la seva banda, assegura que volen incidir en la política municipal i marquen un rumb clar vinculat al barri i l'habitatge. Diu que no són abstractes. Una clara intenció d'incidir en la política municipal i en la política d'aquest govern i això ho estem demostrant aquí. Marquem un rumb clar que té a veure amb l'habitatge, que té a veure amb els barris i té a veure amb la sostenibilitat. I és això en què basem les nostres propostes i és això en què també la ciutat tindrà èxit.
No són acords abstractes, no són idees peregrines que apareixen, sinó són concrecions. L'alcalde Viñuales diu que espera ampliar majoria de cara al plenari de divendres.
Bèsties i gegants del seguici de Tarragona quedaran plantats al passeig arqueològic diumenge 30 de novembre al matí. És un dels actes de la Festa del Patrimoni que tancarà el programa de Tarraco 25. Laura Casas. Diumenge al matí hi haurà una proposta excepcional. Santa Tecla i Tarraco Patrimoni immaterial i material.
es donaran la mà amb una plantada del bestiari Gegants i nanos al passeig arqueològic. Els elements del seguici s'instal·laran al llarg del recorregut, des de la porta i fins a l'estàtua d'August. Romandran immòbils, sense música ni danses, però serà una gran oportunitat per gaudir del diàleg entre els dos patrimonis més identitaris de la ciutat. L'Ajuntament de Tarragona fa una valoració molt positiva del programa Tarraco 25.
El conseller de Patrimoni, Nacho García, diu que ha permès que la ciutadania redescobreixi molts espais i els ha pogut gaudir d'una manera diferent. Crec que hem aconseguit redescobrir el patrimoni, igual que va haver un boom l'any 2000, evidentment, quan ens van declarar Patrimoni de la Humanitat i la gent va redescobrir el patrimoni, o el va descobrir.
En molts casos crec que la feina que s'ha fet també des del Departament d'Ensenyament, que me l'ha deixat abans, de l'Ajuntament, des de l'IMET, ha fet que moltíssima gent tornés a descobrir aquest patrimoni de la humanitat, i ho ha fet d'una altra forma, segurament, de com ho venia fent, i és que no entrava només per fer una visita, sinó que entrava per fer la visita i per trobar-se un espectacle d'avance, o per fer la visita i trobar-te una recreació històrica o una visita guiada teatralitzada als monuments.
A banda, hi haurà dans a l'operatori, un vermut musical, una exposició itinerant sobre el circ, un màping a l'amfiteatre i un projecte de còmic que engegarà properament, entre altres propostes. Els hotels interior i urbans a la costa d'Orada i les Terres de l'Ebre mantenen l'activitat més enllà de la temporada d'estiu. La gran majoria dels 135 establiments associats a la Federació d'Empreses d'Hostaleria de Tarragona continuen oberts a la tardor impulsats pel turisme corporatiu
esportiu i de reunions. Les dades recollides per la Federació AET mostren ocupacions destacables aquests mesos d'octubre i novembre, especialment en hotels que compten amb instal·lacions dedicades al benestar. Pel que fa al turisme urbà, les dades d'ocupació destacen especialment a Tarragona Ciutat, on l'Acotel registra una mitjana que frega el 80% en el que portem de tardor i una previsió que no baixa del 55% pels mesos que queden, a falta de les reserves d'última hora habituals de l'època.
En capitals de comarcaments turístiques com Baix o Reus, amb hotels destinats principalment a empreses, la previsió és més discreta. En aquest sentit, l'hotel Reus Park ha assolit un 40% d'ocupació de mitjana en dies laborables, xifra que s'ha vist reduïda al 25% en cap de setmana. L'hotel Termes Montbrió, que obre els 365 dies de l'any i que ha assolit un 60% d'ocupació aquesta tardor,
Mas d'embruna, que compta amb el teixi expectativa d'ocupació fins al seu tancament per cap d'any, o l'emergia d'enra, que es manté oberta en aquesta època de l'any per primera vegada, indiquen la consolidació i auge del model de turisme del benestar. Tornem a més notícies a 3W Tarragona, ràdio.cat.
A partir del 22 de novembre, els trens regionals del sud de Catalunya milloren la seva oferta. Més connexions diàries, menys temps de trajecte i major fiabilitat. A més, l'R13 recupera el trajecte entre Barcelona i Lleida i s'amplien els horaris de primera i última hora del dia per arribar a les principals capitals. Consulteu aquestes i altres millores a la web rodaliesdecatalunya.cat i renfe.com. Ministeri de Transport i Mobilitat Sostenible. Govern d'Espanya.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Moll de Costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Dina i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Un retrobament. Un projecte.
Un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Dimendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com.
Si hacemos nuestro trabajo como hoy, manteniendo la portería a cero y aprovechando las ocasiones que tengamos, vamos a sacar los tres puntos allí. Com diu el defensa del nàstic David Alba, el partit d'aquest cap de setmana serà complicat davant un filial amb molta categoria, però els grans aniran a sumar els tres punts. Divendres 21 de novembre, a les 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 13 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del mini-estadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza de Vilarreal, en el partit entre el Villarreal B i el nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó i Centre Esportiu Royal Tarracó.
Cocodril Club. Si t'agrada la bona música dels anys 60, 70 i 80, escolta Tarragona Ràdio les tardes de dissabtes i les de diumenges de 4 a 6 és el temps del Cocodril Club. Tot un clàssic de la ràdio amb les bases del pop rock, les llegendes, les cançons que s'han convertit en autèntics himnes. Recorda't, a Tarragona Ràdio 96.7 FM. Cocodril Club. El programa revival de l'Albert Malla. Hasta luego, cocodril. No pasaste de caimar.
I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000.
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari. També coincideix el dimecres al plenari. Vale, vale, vale, vale.
Raulina amb salsa, Raul Cid, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això, aquí, amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Cid, amb Raulina amb salsa, farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio, tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor!
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Cada dissabte a les 10 de la nit... En cabina DJ Parry.
DJ Parri, el DJ resident de Tarragona Ràdio, t'ofereix la millor selecció musical perquè et montis la festa allà on vulguis. Els darrers èxits musicals els trobaràs a Tarragona Ràdio cada dissabte a les 10 de la nit i amb DJ Parri. Prova-ho i repetiràs.
Ara són, és la una del migdia i 13 minuts, 13 i 13. Ets el més a prop que he estat al cel, quan m'abraces tot tremola, i vull tenir-te amb mi tota la vida.
És el Guillet Soler dels Buots, i és que sonen els Buots perquè ells són uns dels nominats a portar-se un premi Arc. Aquesta gala de lliurament dels Premis Arc d'enguany tindrà lloc excepcionalment, o per primera vegada, diguem-ho així, aquí a Tarragona, al Teatre Tarragona. I a més, nosaltres hi serem per una bona notícia. La nostra companya Sílvia García ja està nominada. Ara us ho explicarem. I no em vull despertar
I mentre el món se'n va, ensenyant la pitjor cara, tu m'agafes fort la mà, i no vull despertar. Tu, jo, de la mà, com ens allunyem, Déu meu, com t'estimo, quan ens abracem, on sigui que estem, tothom pot marxar.
Tens la meva mà, la pretes fort, som dues gotes dins de l'univers.
Temptant la sort, sense cap risc, no sento res. Només despertar jo ja penso en tu. Des que et conec no veig a ningú. Abans de dormir i a cada instant m'imagino amb tu quan em faci gra. Perquè en aquest món que ens han creat que tot és mentida i espectacle, que quan dos s'enamoren de veritat
És un miracle, i mentre el món se'n va, cada dia és més difícil, tu i jo agafats de la mà, i no em vull despertar. I mentre el món se'n va, ensenyant la pitjor cap,
Tothom pot marxar.
S'allunyem, tu jo de la mà, Déu meu com t'estimo, tothom pot marxar, marxar, marxar, marxar.
Vinga, i la darrera entrevista del que d'aquest setmanal ens du a parlar sobre un acte, una gala, de fet, que tindrà lloc aquesta mateixa nit, dos quarts de nou, 8.30, al Teatre Tarragona. És obert a tothom i esteu tots convidats i és per assistir, per saber qui són els guanyadors d'enguany dels Premis Arc. Uns premis que lliuren l'associació professional de representants, promotors i mànagers de Catalunya. En definitiva, i per entendre'ns, són uns premis que volen...
Això, reconèixer les persones o entitats que fan una feinada des dels seus diferents àmbits, perquè la música en directe, especialment és això, la música, però la música en directe es pugui continuar donant. I això, hi ha moltíssima gent implicada i no és tan fàcil com sempre.
Nosaltres ens en fem ressò un any més, però en guany jo crec que amb més motiu, amb més causa, perquè la Gala de Lliurement tindrà lloc aquí a Tarragona, que no és habitual, i també perquè, entre d'altres, la nostra companya, la Sílvia García, està nominada amb aquests premis. Us llegeixo la notícia per posar una mica en context, perquè la Sílvia no és l'única nominada a Tarragona, però sí en la seva categoria.
Mireu, diu així la notícia la periodista Sílvia García de Tarragona Ràdio, les festes de Santa Tecla al festival Teta Fest o la Sala Zero són alguns dels finalistes, amb accent tarragoní, dels Premis Arc que es lliuraran aquest vespre al Teatre Tarragona. En l'apartat més musical també opten amb aquests guardons de trajectòria llarga, 23a edició, els buors, els escoltàvem ara al començar el programa, La Fúmiga, Esbetlana i Ovineta.
Doncs la Sílvia, que és la part que ens toca a nosaltres, que us he de dir, més que consolidada, la seva trajectòria impulsant la música en directe, prop de 40 anys vinculada a Tarragona Ràdio, i opta al premi en l'apartat de millor periodista d'aquest certamen. Un certamen que, com dèiem, omplirà el Teatre Tarragona a partir de dos quarts de nou. En aquest cas, Tarragona pren el relleu de la ciutat de Lleida a l'organització de la Gala de Lliurement.
Com deien, són uns premis que volen reconèixer els professionals que hi ha al darrere de la música en directe i que lliuren l'Associació Professional de Representants, Promotors i Mànagers de Catalunya. I la Raquel Bassas, que la tenim al fil telefònic, és la presidenta d'aquesta associació. Raquel Bassas, bon dia.
Hola, Raquel, a veure si et podem escoltar, que sempre hi ha el típic botó, que això en directe als concerts també passa, eh? Els concerts de música en directe també. A vegades passa, i malgrat que hi hagi proves de so abans, a vegades passa. No sé, sembla que no tenim retorn de so de la Raquel. Raquel, em sents? Jo sí que us escuto. Ara sí, ara sí. Potser ens faltava això, que ens acabessis d'escoltar bé. Raquel, estàs al teatre, ja esteu per aquí perquè ja ha començat l'activitat del Teatre Tarragona, no?
I tant. Mira, jo ara mateix estic al hall del teatre veient aquí fora un escenari xulíssim a la Rambla Nova on tindrem ara mateix. Comencen tres actuacions en directe de grups emergents. Hem tingut tot el matí aquí una jornada professional, pro-art, on hem estat això. Empreses del sector parlant amb institucions.
i amb ajuntaments de tota la provincia de Tarragona, i ara estem esperant ja el vespre, que començarem, com deies tu molt bé, la gala d'entrega de premis, que esperem, bueno, de fet el teatre està ple, hi haurà segur 600 persones, i el que farem és això, entregar els premis de la indústria de la música en directe, i també tindrem quatre actuacions en directe.
Escolta, no és habitual tenir actuacions, aquest escenari que heu muntat aquí a la Rambla, tenir actuacions musicals a ple llum de dia, no? Al matí migdia. Això és una cosa extraordinària. És un luxe, és un luxe. Qualsevol que vengui pot venir a veure-ho, que segur que ho gaudireu. La idea era això, poder...
donar una oportunitat a tots aquests grups emergents que a vegades no tenen on tocar i la idea era això, a més tocaran de banda professionals, perquè estem aquí tots els del sector, ajuntaments, promotors, està tothom per aquí. Ara t'ho anava a dir, ara ens expliques qui tocarà aquesta nit, com serà la gala, però primer, perquè ens fem la idea dels premis i de tota la gent que hi ha al darrere treballant perquè la música en directe sigui possible, digues alguna de les categories, perquè aquí hi ha moltes professions que queden invisibles, no?
Sí, tenim totes categories. El que passa és que no donem premi als que estan a darrere, perquè sense ells no podríem fer res, però sí que donem premis, no ho sé, des de la millor festa major o, com deies tu abans, que crec que teniu una companya anomenada...
d'algú que s'ha ficat amb el tema de premsa i de la música, tenim la millor gira internacional, el millor grup, no sé, els que ens hem de gana no em sortirien, però tenim tots els millor festivals gran, els millor festivals petit, tenim moltíssimes categories que intentem això.
poder-los donar un premi a la bona feina que han fet durant l'any anterior. Incentivar també que continuï la programació de la música en directe, que no sé com veieu el sector. És un sector que a mi em fa l'efecte que acostuma a estar a la corda fluixa i s'està reinventant, no? Continuament, segons la demanda.
Clarament, o sigui, som un supervivent, això també. Però és que ara mateix estem en un moment dolç. O sigui, la música en directe està funcionant, estan funcionant bé els festivals, estan funcionant bé els concerts, i la idea és que això continuï. La idea és que això continuï. Hem passat èpoques dolentes, que et vas explicar de l'època de la pandèmia, però ara sembla molt lluny, però potser no era tan lluny que vam estar aturats, la cultura va estar aturada, la música va estar aturada, però en canvi, després d'això, ha sigut una cosa molt positiva.
És un valor afegit, això de la música en directe avui dia, a més en què els enregistraments estan tan a l'abast de tothom. Al final al músic el que li queda és aquest contacte amb el públic.
Home, sí, evidentment és important que hi hagi enregistraments i que qualsevol pugui escoltar música des que es recebe des de qualsevol racó quan la necessita, que és curativa la música, però evidentment un festival, un concert en directe, el tu a tu, l'estar allà, el poder cantar, ballar, tocar no, però gairebé, és una part molt important.
I Raquel, tu diries que hi ha públic per tot, perquè estem parlant de festivals grans, d'aquells de campada, cap de setmana, festivals petits, que són jornades, però també de concerts en sales, sales grans, sales petites, grans estadis, però sales d'anar a prendre una copa. Sembla que n'hi ha per tots els gustos.
I tant! I a més a més, també hi ha molts ajuntaments que programen festes majors molt xules i molt diverses. Potser sí que com tot, o sigui, sempre s'hi han de reivindicar, segur que haurien de dir que deixin tocar a més bars o a més coses al carrer, això segur, però el que és evident és que la música el que té... O sigui, tothom pot trobar un torset de música que el representa, no? O sigui, que això és la part bonica de la música en directe.
Avui comença la gala de lliurement per primera vegada a Tarragona, a dos quarts de nou. Qui actuarà?
Actuarà, a veure si me'n recordo bé, en què li deia els OK10, Big Black Rinos i el Coc. Molt bé, bandes emergents que donaran de què parlar, no?, en aquests propers mesos. Sí, segur, de fet, si ens fes una mica els xulos, podem dir que molts dels grups que han tocat a les premis, l'any següent o el capdador són actualment caps de cartell, o sigui que estigueu molt al cas d'aquests grups.
Ens falta preguntar-te, Raquel, que com està anant aquesta experiència tarragonina, primera vegada que aposteu per Tarragona per fer la gala de lliurement. De moment, com està anant la rebuda, les facilitats, el teatre, tot plegat?
Tot superbé, home, el Teatre Tarragona és un espai molt bonic, estem aquí, a més a més, davant de la Rambla, els músics ara mateix que han començat a tocar estan veient el mar, o sigui, que més volem. No, estem molt bé, ens han acollit molt bé, agraïm molt el poder estar aquí, i també hi ha el fet aquest, no?, de poder fer uns premis itinerants que puguem estar una mica tot arreu del territori, no?, sortir una mica sempre de la capital, que...
que a vegades costa, però hem aconseguit això, que tots els socis, tothom es bellugui, que estàs supercontent de conèixer espais nous i programadors nous.
Doncs per nosaltres també contentíssims que hagueu triat la ciutat de Tarragona per fer aquesta gala de lliurament. Raquel Bassas, presidenta de l'Associació Professional de Representants Promotors i Mànagers de Catalunya, responsables dels Premis Arc. Moltes gràcies, ens veiem aquesta nit. Gràcies a vosaltres, ho esperem aquí a la Rambla, que hi ha música molt xula ara mateix. Ara venim, ara mateix, Joni. Tanquevi o venim? Fins ara. Fins ara.
Doncs que sí, que sí, que tanquem programa i venim. Mira, aquesta cançó ajunta una col·laboració d'alguns dels nominats als Premis Arc. Són, ajuda amb el Lluís Són Esvetlana, Ovineta i Fades. Fades que els vam tenir aquí, sí? Fades els vam tenir aquí, memora de actuació estel·lar, per tancar el Festival Internacional de Teatre, el fet. Per tant, ja sabeu, tot queda a casa o relacionat amb casa.
Falten quatre minuts per arribar a dos quarts de dues. Tanquem l'edició setmanal del Què de què. El programa tornarà amb més contingut, ja veieu, cultural o no, però contingut que considerem interessant de transmetre-us. Tornarem dimecres vinent a dos quarts d'una.
Fins demà!
No, no.
Fins demà!
Si hacemos nuestro trabajo como hoy, manteniendo la portería a cero y aprovechando las ocasiones que tengamos, vamos a sacar los tres puntos allí. Com diu el defensa del nàstic David Alba, el partit d'aquest cap de setmana serà complicat davant un filial amb molta categoria, però els granes aniran a sumar els tres punts. Divendres 21 de novembre, a les 7 de la tarda, viurem el partit de la jornada 13 de Lliga, el grup segon de primera federació, des del miniestadi de la ciutat esportiva José Manuel Llaneza de Vilarreal, en el partit entre el Villarreal B i el nàstic.
I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, ens participa el sector de la por, recomenda el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33a temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, l'Otoexpress, barrestaurant Petit Tarracó i centre esportiu Royal Tarracó.
Són dos quarts a dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona.