L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
La British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem. Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció.
Calderes, aerotèrmia, terres aviants, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a obramat.es, on compren els professionals. Obramat.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 4 de març tens el llom de porc en una peça Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros en 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Ara són les 12 del migdia i 33 minuts. Right about now, the funk soul brother. Check it out now, the funk soul brother.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Recafèles Canc, un dels singles, una de les cançons més aclamades de Fatboy Slim, el que és el mateix Norman Cook, qui fos el bateria dels House Martins. Per cert, que el tindrem del 2 al 4 de juliol, no sé ben bé el dia, però entre aquestes dues dates, el del 2 al 4, que és quan té lloc al Vida Festival.
a Vilanova i la Geltrú. El tindrem per aquí a la seva gira que fa, l'any 2026. Passa a propet de Barcelona, a Vilanova i la Geltrú, en el Vida Festival. Fat Boix Lim, que és no només conegut per participar en molts festivals que li encanten, sinó ell mateix per organitzar els seus propis esdeveniments massius, com el que de tant en tant l'alia a la platja de Brighton, al Big Beach Boutique.
de Brighton i d'altres que han anat organitzant al llarg de la seva carrera discogràfica. Avui hem requerit els serveis musicals de Norman Cook, de Fatboy Slim, perquè, de fet, després, a la segona hora del programa, a partir de la una, escoltarem música dels Chemical Brothers, i una cosa ens ha portat a l'altra, perquè són, si voleu o si m'ho permeten ells, cosins germans. Són tota una generació dedicada a fer ballar amb música electrònica, però més que això...
a fer ballar a tothom que es vol apropar pels festivals, pels clubs, per les discoteques. Així que avui, això, tindrem una mica d'electrònica molt, molt ballable i contemporània. El què? De què? El programa que us acompanya cada dimecres de dos quarts d'una a dos quarts de dues. Benvinguts.
Què de què? Núria Cartanyà. Home, jo crec que per als que estan més posats al dia amb el tema de l'electrònica, de la música electrònica, que no soc pas jo, segurament a Fatboy Slim o als Chemical Brothers ja els sonen a vella electrònica, ja no és tan contemporani ni tan actual, tot i que segueixen en actiu, però escoltarem cançons, sens dubte que són himnes d'aquest estil, d'aquest gènere musical.
I ja fa un cert temps que es van publicar i que van triomfar. Escoltarem dintre del que tinguem temps d'escoltar, perquè, atenció, tenim un parell de temes ben potents per explicar-vos avui. Com dèiem, a partir de la una sonaran els Chemical Brothers, ens posaran la banda sonora a Màquines Sexuals. Màquines Sexuals és l'obra de teatre que arriba aquest cap de setmana a la sala Trono.
I de la mà o de la veu, més ben dit, de la Jordina Biosca, tota una especialista en narracions i monòlegs, amb un contingut de fons i moltes preguntes per fer-nos. Es pot, és lícit i moral tenir sexe amb una màquina?
Això simplifica molt l'argument, però després la Jordina ens ho explicarà millor. I per altra banda, començarem aquest programa fins a la una amb una bona notícia, i és que la Terrasseta, aquell espai d'activitat cultural que arriba o que es desplega bàsicament per Santa Tecla...
Doncs té una mena de satèl·lit que comença ja a la primavera. I dic satèl·lit perquè, de fet, anirà programant activitats en diferents poblacions del camp de Tarragona. És el que han anomenat l'esberzer de la terrasseta. I volem saber per què un esberzer no qualsevol altra planta, perquè em sembla que el tema de les punxes té molt a veure.
de caire feminista i femení, és l'activitat, almenys, jo crec que totes, perquè la terrasseta ja ho té això, però feminista, racial, i això és reivindicatiu, és l'activitat que enceta l'esbercer de la terrasseta aquí a Tarragona, ho fa.
Serà amb una xerrada el divendres, perdoneu, divendres a les 6, a l'antiga audiència. Una xerrada de la Quan Zou. Amb ella conversarem ara a última hora, abans de la 1, de fet, perquè té moltes coses interessants per explicar-nos. Ella és una activista, com dèiem, des de la mirada intercultural, transversal, feminista i interracial. És una noia xinesa, però ja d'origen andalús.
però evita en un cos, com diu ella, en un cos asiàtic, 100%, i té un accent andalús d'aquells autèntics. I, bé, vol trencar molts mites racials quotidians en què es troba ella en el seu dia a dia. Ho fa a través dels àlbums il·lustrats, perquè ella és il·lustradora, ho fa a través d'un podcast, i ho fa molt, molt a través de les xerrades, com la que vindrà a impartir aquí el divendres a l'antic Ajuntament, no, perdona, a l'antiga audiència, a l'antiga audiència, serà a les 6 de la tarda, a l'antic Ajuntament.
Ara ho llegeixo bé. A l'antic Ajuntament, Carrema i jo, després ho acabarem d'especificar. Doncs vinga, l'Esberger de la Terrasseta, que és el primer contingut que ens ocupa en aquests primers minuts de programa.
I el que fem primer és donar context amb aquest festival itinerant que anomenem l'Esberger de la Terraceta i ho fem xerrant amb la seva directora, l'Aida Banyeres. Aida, bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia. Explica'ns, explica'ns, quina filosofia hi ha al darrere de l'Esberger de la Terraceta? En què s'assembla i en què es diferencia de la nostra Terraceta que arriba per Santa Tegla?
Dimeon Apuna és Antic Ajuntament. Veritat que sí, sí, sí, Antic Ajuntament. Sí, senyora. Queda marcat, sí.
L'Esvergent, aquest any fem 15 anys, el 2026, i llavors també d'això ens ha vingut la idea, les ganes de celebrar-nos i les ganes també de fer un cicle una mica més reposat, que li diem nosaltres, i punxent alhora. Ho volem fer perquè són espais, aquestes xerrades, monòlegs, també en cau d'humor, projeccions documentals...
Són espais per nosaltres molt vàlids, en què podem ballar plegades, cantar, riure i també pensar i xerrar plegades. I són espais que normalment durant el festival no creiem que siguin l'espai idoni, perquè sí que durant el festival al setembre és tot i que té una vegada molt política en l'organització. Nosaltres el que volem és més un espai de celebració, una miqueta més massiu, més de carrer,
I llavors la nostra idea és fer una programació més d'aquesta primavera, omplir una mica tot l'any aquesta mirada feminista i donar espais a aquests referents.
i per tot el camp de Tarragona, no?, la diferència d'aquesta que ens estenem, doncs anem a Reus, anem a Valls, anem al Cové, anem a Vilaseca, anem a Espluga, a Francolí, i també a Tarragona. Ens venia una mica les ganes de fer-ho perquè veiem que no hi havia, no?, aquesta programació transversal i feminista i antiracista durant l'any, i llavors, bé, és intentar dotar, si podem, d'un caràcter una mica, no?, més anual a la Terraceta, a l'associació, no?, el nostre fi així...
l'objectiu de portar la part aquesta cultura feminista a tot el camp i fer-ho, com sempre, vinculades a col·lectius del territori. Això és impossible si no ho fem de la mà de gent que ja està treballant o tant en feminisme o en cultura de cada poble o cada ciutat on anem. Fer-ho acompanyades d'amigues sempre és millor. I què heu convocat? Qui seran aquestes persones que vagin a fer les xerrades o les activitats?
Doncs, com deies, ho fem als divendres i ho fem en un horari també, normalment serà bastant, seran a les 6 de la tarda i tenim l'espai de temps per cures per si algú, doncs mares, persones que tenen fills a càrrec volen venir també, perquè també creiem que és un espai que a vegades, no?, quan som mares perdem i ho farem.
En pare, el que diem, aquest primer divendres, la Quanzou, que és el seu nom, a Instagram, a l'antic Ajuntament, aquesta xerrada sobre aquestes narratives antipassistes i com utilitzar l'humor per parlar d'aquests temes, que ja és el que fa més. Ho trobem el dia 6. El dia 13, el divendres vinent,
des de la FESC, que és com el Festival de l'Economia Social i Solidària del Camp de Tarragona, ens vam fer un encàrrec molt xulo que va ser fer una programació cultural amb la mirada, amb el DEO Terrasseta, i llavors portem grups que formen part de l'economia social, que venen de cooperatives o de col·lectius, que són Ominira, de Ràdio Solar, Faixa, que és una mescla electrònica i tradició de...
del País València, i mata entre companyes de Barcelona i la nínia Mai. I abans d'això farem una jam de pensament, com una mica una improvisació, aquesta cosa de la jam, però de pensament de pensar com la cultura pot ser cooperativista, una miqueta. Això ho fem el dia 13 a Vilaseca, a la Sala Fènic. Amb el marc, i això és important, d'aquesta festa del comerç just. Sí.
De l'Economia Social i Solidària, sí. La Festa de l'Economia Social i Solidària, nosaltres fem la part aquesta més de programació musical i cultural, de donar-li veu i música en aquest espai. Després ja saltem el 10 d'abril, que tindrem... ja anem a Reus,
per projectar el documental Llama Mets in Sorda, que és un documental fet per la cooperativa audiovisual del País Basc al Bord de Films, que ha estat nominat als Goya, i és un documental que ens explica com la Iran Xuvarella i la Mayamo Moito, que són dos periodistes basques del diari Ficarà, com van tenir l'esbojarrada idea d'agafar una antiga botiga de núvies
i muntar-hi un local feminista. I la seva idea, a més, va ser fer l'obra tot amb dones. I llavors, si voleu saber si ho van aconseguir o no, hauríeu de venir a veure el documental el dia 10 d'abril a l'estat de Santa Lluís i a Reus, i tenim la sort que la directora vindrà i ens explicarà també com va anar tot el procés de rodatge, anècdotes, etcètera. Molt bé.
després anem ja el 17 d'abril, tornem a Tarragona, i la Nadia Hafid, que és una il·lustradora de còmic, ens explicarà també com el còmic pot ser eina de transformació i de crítica social, el seu procés creatiu, potser la coneixeu, va ser l'últim Premi Finestres amb el còmic Mala Olor, i té un estil molt costumbrista i molt especial, també tenim moltes ganes, també tindrem temps percures, i això es farà a Sageta de Foc.
i després, que no em vull deixar res... El Cové, el 22 de maig al Cové. Ah, perfecte, el 22 de maig anem al Cové, que això és com una mica també el plat fort, Beuis de la Rosa, que és una cantant de rap rural, bàsica, la que va començar amb aquest estil del rap rural, ens presenta el seu disc, el nou disc, L'Hogar en la Linde, i és un espectacle, no només els concerts, sinó que hi haurà projeccions, hi haurà dansa, i això és dintre del Convent de les Arts,
i això és l'única que té entrada de pagament. Ai, ara que ho penso, m'he deixat el 20 de març, que és molt important, Maria Llopis. Ai, sí, tant i tant. A l'Espluga de Francolí, sí, senyora. Sí, aquest també ens fa molta il·lusió. Maria Llopis és una artista i pensadora, i ha fet diversos llibres, i un dels llibres més significatius que va fer és el de Maternidades Subversivas, que feia com un recull...
de maternitats fora una mica de la norma. I ara fa just 10 anys i ens ve a fer com una mica una mirada 10 anys després, també parlant d'aquestes maternitats quan ja tenen fills de més, que ja no són bebès, sinó que tenen 10 anys, que tenen adolescència, i com...
com també la dona, segueix tenint desig i com la maternitat pot ser fins i tot un espai d'empoderament, no només és com que se t'acabi la vida quan comença la maternitat. I tanquem el cicle els últims dies de maig, 29 i 30 de maig.
Sí, 29 i 30 de maig tenim primer a Reus la Oia Sherman, que farà el seu monòleg a la sala Santa Llucia, divendres i dissabte, també ens fa molta il·lusió, a Balls, a la plaça dels Garrofes, una petita xerrada que vindrà la Cristina Fallarà, que ens explicarà el seu nou projecte, i després una sessió de 17 amb Rocío Saic,
que és una gran activista i cantant de la Xile, que ve des de Madrid. I també de forma gratuïta. Tenim tota una primavera ben carregada. Tot això ho fem amb molts col·lectius vinculats. A Tarragona amb l'AIT, l'Associació d'Il·lustradors de Tarragona, i Caldellunes, el col·lectiu feminista. A Reus, gràcies a Hora Violeta, a Vilaseca, a Copcamp i tot això.
tot l'entremat de l'economia social i solidària del territori. A l'Espluga de Francolí tenim els amics d'Orgull Esplugui, ens ajuden en tota la producció, a presentar-ho, no?, i a fer una mica de pinya. I el Cove, també, gràcies al Convent de les Arts,
i a Valls també ho fem amb orgull ballenc. Ens han munit uns quants. Ja ho veig. Doncs, què t'ha explicat? Això és l'Esberger de la Terrasseta. Aida, et deixem, perquè ara tenim una entrevista pactada amb la Quanzou, eh? I ens fa molta il·lusió. I ja sabeu, divendres a l'antic Ajuntament. A l'antic Ajuntament a les 6. Gràcies, Aida Banyeres, directora de l'Esberger de la Terrasseta. Una abraçada. Adéu, gràcies.
I una de les activitats que us volem recomanar, evidentment, de l'Esberger de la Terrasseta, és la que tindrà lloc a Tarragona. Serà aquest divendres a les 6 de la tarda i a l'antic Ajuntament, quan rebrem la visita de la Quan Zou. La saludem. Quan Zou, buenos días. Buenos días, ¿qué tal? Bien, con ganas de conocerte y de que nos cuentes. A ver, Quan Zou, decíamos fuera de micro, bueno, cuéntame tu vida, ¿no? Y decía, soy ilustradora, soy activista, en fin, cuéntame, cuéntame.
Pues hago muchas cosas, soy artista multidisciplinar y trabajo como... Bueno, la mayor parte de mi trabajo ahora mismo están los cómics, pero he publicado cinco novelas gráficas y ahora he estrenado un podcast documental que se llama Mi familia española, en el que se cuentan las historias de hijas migrantes que en su momento, los 80 o 90, fueron criadas por tantas españolas.
Y bueno, pues yo trabajo mucho desde una perspectiva feminista, intercultural, antirracista, y pues nada, pues vengo a contar aquí muchas cosas sobre cómo es crear nuevas narrativas, o narrativas en general, digitales, contemporáneas, teniendo en cuenta esta perspectiva. Jolín, ya hemos sacado la entrevista. Pues ya está, jovení, que nos vamos a pasar muy bien el divertido.
El Antic Ajuntament, que decía Juan, a ver dónde me toca ir. El Antic Ajuntament. No, ahora en serio, Juan, cinco novelas gráficas has publicado contando qué?
Bueno, mira, mi primera novela se publicó hace diez años y es por lo que, entre comillas, dije, ah, eres chavosa. Y digo yo, bueno, no, famosa no, conocida, ¿no? Y se llama Las Pachas y Dulces. Y bueno, pues es el punto de partida de la autoficción, el que narro cómo es el China y Andaluza en este sitio, ya habitar este cuerpo y esta cara en Santa Lucía.
Y de allí hemos ido construyendo, ¿no? Entonces, desde el primero al último que se publicó hace ya un par de años, Lagridol Chedita, pues en Lagridol Chedita se habla de que es ser una mujer nómada por el mundo con esta cara y este cuerpo, porque hay muchísimas narrativas que son hombres blancos que viajan y luego dicen, guau, pues este sitio lo voy a salvar, ¿no? ¿Y qué pasa cuando la voz universal es una mujer? Y es china, ¿no? Y con acento andaluz.
Bueno, pues ya es básico, ya es básico. Bueno, hago muchas cosas dentro del marco del multiculturalismo. Y un poco con la voluntad de romper esos tópicos y esos racismos cotidianos, ¿no? Dices tú, tus historias son muy del día a día también.
Sí, sí, de visibilizar, o sea, más allá de educar, que eso sí que lo hago en el ensayo gráfico que publiqué, gente de aquí, gente de allí, a mí me gusta mucho la narrativa, te quiero contar una historia, pero desde mi perspectiva, que tú veas a través de mis ojos y a través de lo que opina una persona reagenizada, que es mujer, que está en este sitio, cómo se enfrenta a la vida cotidiana, a los estudios, cosas así.
Y bueno, pues de mis buenos diez y pico años llego aquí haciendo cositas. Y sigue interesando porque es un tema sobre el cual todavía tenemos mucho que aprender y mucho que reflexionar, ¿eh? Porque además tú perteneces a una comunidad, la China, que está mega super implantada en territorio español, pero de la cual conocemos muy poquito.
Sí, sí, sí, tristemente, quiero decir, porque, claro, yo veo que yo llevo 10 años de carrera, pero las preguntas siguen siendo las mismas, y digo, no hemos avanzado nada, por favor, ¿no? El que bien hablas español, y yo a veces, depende del día que me pilles, te digo una cosa u otra, y te digo...
Hombre, tú también hablas muy bien español. O te puedo decir también que mira, es que soy muy lista y en seis meses lo he aprendido. O sea, que es como evidenciar también y también con un poquito de WhatsApp. Esto es estereotipo, ¿no? Hay que ir siendo conscientes y desmontándolos.
Sí, sí. Y bueno, pues... Pero falta eso, falta mucha difusión y mucha charla. Y de hecho, la novela gráfica, lo que es el dibujo, ayuda muchísimo a entrar. Y el formato podcast yo creo que también, con mi familia española, ¿no? Te va a servir bien para difundir el formato podcast.
Sí, a ver, yo trabajo mucho con la academia, ¿no? Sobre todo con la academia de suelo en Estados Unidos, pero no creo en la torre más filoacadémica. O sea, a mí me gusta divulgar para el público de a pie, ¿no? Lo que dicen humanidades públicas, ¿no? Entonces yo creo que todo el mundo tiene que tener acceso a esta información, que tiene que estar...
de forma asequible. O sea, ya no solo monetaria, sino en un lenguaje que todo el mundo entienda. O sea, ¿a mí de qué me vale hacer aquí el máximo ensayo hiperinteresante si nadie lo entiende y nadie lo lee? Al menos yo escribo desde esa perspectiva, que entiendo que puede ser no la de todo el mundo, vaya. Has empezado ya el podcast, ¿lo encontramos en alguna plataforma?
Están abiertos, ¿no? De nuevo, es que yo soy muy activista, activista cultural, yo creo que esto que está tan escondido, mi familia española tiene que ser público y lo tiene que escuchar todo el mundo. Entonces está en todos lados, está en YouTube, en Spotify, en todos lados, en abierto. Y habla eso, dices tú, de la memoria histórica de la primera generación racializada en la España. Sí, de la historia contemporánea, ¿no? De la generación a la que yo pertenezco,
Y que merecemos tener una historia a la que vuelve cuando somos viejecitas. Esto ya casi que yo sepa. Que tantas españolas cuiden a hijos de migrantes ya casi no pasa o no pasa. En términos numéricos, claro. Y la respuesta más sencilla es porque ya hay más migración que en los 80. O sea, en los 80, justo las tres historias que tenemos, éramos las únicas. Las únicas de la clase, las únicas del barrio. Es que no había nadie más. Entonces, ¿quién cuidaba esas infancias?
Pues personas españolas. Y entonces, claro, te crea la identidad de otra forma. Bueno, bueno, escuchar el podcast. Sí, sí, sí, ahí está. Mi familia española. Muy interesante, muy, muy, muy interesante. Oye, y vas a contarnos eso, un poco tu trayectoria y tu visión del mundo en la charla que vas a darnos el viernes, ¿sí?
Sí, un poco trayectoria, pero más que trayectoria, yo creo que son ejemplos prácticos de qué quiere decir narrativas inclusivas y antirracistas, ¿no? Porque a lo mejor estos adjetivos los que te dicen, pues, ¿qué quiere decir? ¿Un dibujo de alguien de otra raza? No, no, yo te quiero enseñar, o sea, con ejercicios prácticos y ejemplos, qué son esas palabras en cuanto a libros, en cuanto a cómic, en cuanto a podcast, ¿no? Y a través también de mi carrera.
Vale, y también darnos cuenta, ¿no?, de a veces lo sutil que pueden llegar a ser cuestiones pues tan cotidianas y que hieren tantos sensibilidades, ¿no?, a veces racismos escondidos. Sí, sí, o sin esconder. Sí, bueno, pues es que darnos cuenta, ¿no?, y poner conciencia a cómo nos relacionamos en el día a día.
Bueno, pues nada, tenemos esta posibilidad de hablar contigo. ¿Te sientes cómoda dando charlas? Sí, también. Tú comunicas. Yo comunico de todo. De todas las maneras, dibujando, haciendo podcast o con esta charla, pero el cara a cara yo creo que va a ser lo más chulo y es lo que tienen de chulo las charlas, especialmente en la Antica Ayuntament, que ya verás que es un espacio chiquitito como muy próximo
I es va crear un ambient molt chulo, molt familiar. Molt bé. Ah, pues jo feliz, jo feliz, jo feliz. Molt bé, molt bé. Molt bé, molt bé. Pues nos encontramos con Quan Zou. Esto será el viernes, este viernes a las 6, a l'antic ajuntament. És la part tarragonina de l'Esberger de la Terraceta. Quan Zou, muchísimas gracias. Un abrazo fuerte. Un abrazo. Nos vemos.
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. L'acte institucional al voltant del Dia Internacional de les Dones recorda les pioneres del moviment feminista a Tarragona. Ha tingut lloc aquest dimecres al Museu d'Art Modern. S'ha projectat, entre d'altres, un reportatge sobre el bloc feminista de Tarragona. Rosa Caral Casanova, una de les seves impulsores, ha parlat dels avenços aconseguits, però ha recordat que poden ser molt fràgils.
Sobretot donar a conèixer, perquè moltes generacions joves us heu trobat que ja estan estes drets, però que no hi havia, que no hi havia. I a més a més emmirallà-nos una mica, per exemple, ara que es parla tant de l'Iran, les dones de l'Iran als anys 70, que anaven com naltros.
que eren jutges, que eren metges, que eren tal, i es van tornar a trobar a casa seva. Vull dir, pensar que els drets és una cosa que es conquereixen, lluiten molt, suen molt i ploren molt, però que s'han de mantenir, o sigui, en un moment els pots perdre. I llavors això és el que no podem permetre, perdre el que hem aconseguit amb esforç, perquè no ens han regalat res.
La Generalitat fa una crida a mantenir viva la lluita perquè els drets assolits en l'àmbit social o laboral no facin passes enrere. Comissions Obreres i UGT, per cert, que s'uniran com sempre al 8M a Tarragona per reivindicar la lluita feminista en favor de la igualtat.
Els sindicats llegiren el manifest a la plaça de la dona treballadora divendres a tres quarts de dotze. Es fixen en la bretxa salarial de gènere que s'accentua en dos sectors clau, els serveis i la indústria. Sergi Báñez.
A Catalunya, aquesta bretxa té una mitjana de prop d'un 20% menys per fer la mateixa feina, un percentatge que arriba al 29% en les dones majors de 50 anys i d'un 24% en les joves. Tomasa Guerrero, secretària de la Dona i Polítiques LGTBI de la Unió Intercomarcal de Comissions Obreres Tarragona, ha recordat que enguany es continua reivindicant la tolerància zero davant la violència masclista i la reducció de la jornada laboral a les 37 hores i mitja.
Reclamant que les polítiques públiques tinguin perspectiva de gènere. Exigim el compliment dels plans d'igualtat. És inajornable reduir la jornada fins a un màxim de 37,5 hores, dient tolerància zero a la violència masclista. Exigim reforçar el model de coeducació a tots els nivells per accelerar el canvi cultural cap a una societat lliure de violències.
Mar Vázquez, secretària d'Igualtat d'UGT a Tarragona, alerta d'un risc d'exclusió social de les dones. Estamos ante un riesgo real de exclusión social que se arrastra hasta la jubilación, convirtiendo la brecha de hoy en la pobreza de mañana. Por todo esto, nuestra exigencia es clara. Necesitamos transparencia total en las nóminas, valoración de puestos sin cegos de género y sin compromiso real, para que el ascenso dependa del talento y no del género.
No queremos esperar décadas para que la justicia llegue. Queremos que la igualdad deje de ser un lema. Els dos sindicats han mostrat el suport amb les dones palestines o de zones en conflictes com l'Iran.
Un de cada tres infants catalans pateix accés de pes, és a dir, o sobrepes o directament obesitat. Aquest 4 de març és el dia mundial de la malaltia. En la població infantil i juvenil aquest efecte és cada vegada més preocupant perquè a hores d'ara ja se sap que és un predictor important d'obesitat de cara a la vida adulta i hi ha més prevalença entre els nens i nenes de famílies pobres.
N'ha parlat a Tarragona Ràdio Cinta Daufí, matgessa especialista en medicina preventiva i salut pública. La obesitat infantil, que és un problema estructural, és un problema, primer, de desigualtat social, perquè ja ho hem vist, no? És...
Els nens de famílies pobres tenen quasi el doble de prevalença d'obesitat infantil que les famílies més benestants. És un problema de com regular la indústria alimentària, de com regular tots els contaminants que ens rodeixen, de com construir i dissenyar ciutats i entorns que facin que una vida saludable sigui fàcil i sigui possible...
Avui que l'Ajuntament de Tarragona ha celebrat 10 anys com a ciutat amiga de la infància, ha renovat un any més i amb nota la distinció que atorga Unicef Comitè de Catalunya. Més notícies a tarragonaradiopuntcat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat coneix, on compren els professionals. Obramat.
The British School of Costa Dourada celebra els seus Open Days 2026. Una oportunitat perquè les famílies coneguin un projecte educatiu internacional complet, des d'infantil fins als 18 anys. Amb el currículum britànic, reconegut arreu del món, fomentem l'autonomia, el pensament crític i l'exigència acadèmica, preparant els alumnes per accedir a universitats nacionals i internacionals. Som el primer centre de la Costa Dourada que ofereix el batxillerat britànic.
permetent completar tot l'itinerari sense sortir del territori. Vine el 27 de febrer o el 14 i 21 de març en horari de matí. Places limitades. Reserva a bscd.cat. T'hi esperem.
Vine a Carrefour i compra bé amb els nostres preus imbatibles. Avui dimecres 4 de març tens el llom de porc en una peça Carrefour El Mercado a un preu imbatible de 4 euros en 85 al quilo. Sempre les millors promos. Carrefour.
Some people are curious about this broadcast.
Passem set minuts de la una del migdia, entrem en la recta final del programa. El que de què s'acaba a dos quarts de dues per donar pas als serveis informatius al Tarragona. Actualitat. Abans, però, i com és habitual, passarem per l'escena del teatre al magatzem, que, de fet, acull el que és actualment la sala Trono, per proposar-vos l'obra d'aquesta cap de setmana, que té molt a veure amb el vuit tema.
No! No! No! No! No! No! No! No! No! No! No! No!
Aquest cap de setmana a la Sala Trono arriba Màquines Sexuals. Soc la Jordina Biosca, narradora, i porto a la Sala Trono l'espectacle Màquines Sexuals. La primera pregunta és òbvia, Jordina, de què va? Doncs és un espectacle que està vinculat a textos de literatura contemporània i que parla sobre la sexualitat i la tecnologia.
allò que ens vehicula a través del cos amb les màquines. I a partir de les màquines ens endinsem no només amb la robòtica, sinó també amb l'intel·ligència artificial. Un espectacle que ha ideat la Georgina li ha posat guió en base a cinc textos. Jo he agafat cinc llibres. Un és d'una trilogia, una de les parts de la trilogia del Serden amb el Xirach,
que es diu Culpa, després hi ha La vida sexual de Catherine Millet, hi ha El Frankenstein de la Janet Winterson i després tenim El de les màquines com jo de Liam McEwan. I a partir d'aquests quatre llibres hi ha cinc fragments que es vehiculen tots entre ells per fer un tot dins de l'espectacle. Un espectacle molt personal. D'on vas treure la idea?
Sí, això va venir una mica arran de pandèmia, perquè com que vam tenir tant de temps per llegir, i va ser anar agafant, bueno, anar llegint, anar... Jo, clar, amb el tema de la narrativa el que fas és llegir molt, precisament, i mirar textos, i a veure com et quadren, si els pots entrelligar, i va ser com un procés que me'n van caure a les mans dos o tres, d'altres ja me'ls havia llegit,
I vaig decidir, com que tenia temps i era un tema que m'agradava, perquè és un tema, en certa manera, que no se'n parla gaire, de tecnologia se'n parla molt, però el tema de la vehiculació de la sexualitat i el sexe a través de la tecnologia ja no se'n parla tant. I a partir d'aquí va sorgir el poder confegir aquest guió a partir dels textos.
A la biografia de la Jordina llegim que és actriu, rapsoda i narradora. Com és la posada en escena de l'obra? Jo soc una mena d'hibridació en segons quins espectadors. N'hi ha que són eminentment narratius i per tant és com una cosa molt més lleugera i n'hi ha d'altres que tenen més un espectre teatral. Jo estic sola a l'escenari sempre, sempre vaig vestida de negre i aquí sí que tenim com que ho fem precisament en un teatre amb disseny de llums i una mínima escenografia que és estrictament una cadira.
Sí, el fet de ser narrador, el diferencial, diria jo, que marca en un espectacle estrictament teatral, és que jo el text me'l sé i sé el que haig de dir, però no reprodueixo el mateix text sempre. A partir de com veig el públic, de com va la cosa, de si interpel·lo amb el públic o no l'interpel·lo, si em quedo a la meva quarta paret o trenco la meva quarta paret, l'espectacle sempre es pot moure, en certa manera...
I també és un tema que és viu perquè, clar, el mateix fet d'anar-te renovant amb les idees, no renovant, però anar sabent noves coses al voltant d'aquests temes fa que també els puguis anar introduint a mesura que va creixent l'espectacle. Per tant, és sempre canviant i no sempre es diu de la mateixa manera. Un espectacle que parla de màquines i de sexe. A quina finalitat vol arribar?
Jo no és que vulgui arribar enlloc. El tema és una exposició, els personatges tenen les seves raons i tenen els seus desitjos, però hi ha un tema que a mi m'interessa moltíssim, que és que no has de donar les coses tancades ni has de donar les respostes. Jo sempre dic d'aquest espectacle que generen moltes més preguntes que no pas donen respostes. El tema és que es fa una exposició i hi ha personatges que es posicionen molt clarament, però és el públic, en última instància, qui s'ha d'interpel·lar.
i ha de resoldre com es posiciona davant d'aquestes premisses, d'aquestes propostes que es fan a través d'aquests textos. És interessant perquè es remou, hi ha gent que s'incomoda, té un punt hilarant també, hi ha gent que es rebutja frontalment, n'hi ha que es plantegen des d'una nova òptica com relacionar-s'hi,
Està bé, perquè a més a més són coses que estan aquí, que han vingut per quedar-se, i per dir-ho d'alguna manera, que és una frase que surt a l'espectacle, el futur ja ha arribat, no? I és un futur que potser nosaltres aquí a casa, a Catalunya, potser no el vivim d'una manera tan directa, però hi ha cultures que sí, que ja ho estan practicant, ja hi estan vivint, ja hi estan convivint des de fa molts dies. I això ho hem de tenir en compte, que no és que nosaltres tinguem una veritat universal i que a partir d'aquí es decideixen les coses, sinó que hi ha moltes veritats
i a veure com ens hi posicionem. Màquines i sexe. Quines són aquestes preguntes que posa sobre la taula l'obra? Es posa si és lícit o no tenir relacions sexuals amb una màquina, si n'hi poden haver o no.
quina és la sexualitat pròpiament que tenim nosaltres com a subjectes, si un sexe determina la sexualitat, el gènere, això també hi entra, totes aquestes coses, la qüestió de les religions o de les cultures, com et deia abans,
Ser animista et posiciona des d'un angle molt diferent que no passi, posem per cas catòlic, davant de possibles relacions amb un altre. Ara me'n vaig de tema una mica en qüestió que no són màquines sexuals, però al Tibet tenen robots que fan d'assessor d'hot i la gent ho accepta d'una manera molt tranquil·la. Llavors, no...
Ens hem de posicionar des d'un altre angle, perquè si nosaltres decidim que tot han de ser les persones, doncs ho veiem des d'un punt de vista, però si decidim, com els animistes, que els objectes s'emmeten en ànima, ho veiem des d'un altre angle. Per tant, és una mica canviar l'òptica, a veure com rebem aquesta informació, i que no sigui des del jo, jo, jo, jo, perquè és que, si no, ens limitem el nostre malic. Seria una mica aquest el tema. Doncs ja per acabar de saber-ho tot, només ens cal que ens diguis un moment de l'obra.
Hi ha una part molt hilarant, que és per què existeixen més sexbots femenins que no pas sexbots masculins. I el protagonista d'aquest fragment diu... Els catalans ho tenen molt clar, això, que no cal quedar-se tot el porc per la botifarra. I potser per això hi haurien més sexbots femenins que no pas masculins, perquè nosaltres amb molta menys part ja fem.
Directe i contundent, i tot això passat pel filtre, ja veieu, de la Jordina Biosca, tota una especialista quan es tracta de narrar històries. Màquines sexuals, arriba aquest cap de setmana a la Sala Trono. All right, let's let tonight's performance be the best performance.
Fins demà!
Gràcies.
Praise you, un altre dels singles de Fatboy Slim. Si sou seguidors de Norman Cook, segur que l'heu identificat a la primera perquè ja forma part de les seves cançons clàssiques i icòniques. Vinga, va, que falten uns 10 minuts, 11, per arribar a dos quarts de dues i per tancar l'edició d'avui de la... Què de què?
Seguim a la Sala Trono. De fet, ara la propera entrevista és amb el Joan Negrier sobre dos punts d'actualitat de la Sala Trono que ens fa molta gràcia compartir amb vosaltres i que segurament ja n'heu sentit parlar però volem que ens ho expliqui a més profunditat. Per una banda, 21 de març, cap butaca buida i per altra banda, una nova convocatòria del projecte estrenat al territori A i que se'ns en van a Colòmbia.
I de tant en tant ens agrada prendre-li el pols, repassar una mica les activitats de la Sala Trono. Bé, ho fem cada setmana, parlant amb les companyies que venen. Ara tot just fa un parell de setmanes que hem començat la temporada de primavera i estiu, però passen més coses a la Sala Trono, passen coses molt, molt especials, fins i tot que se'n van, els de la Sala Trono se'n van a Bogotà. A veure, posem ordre. Joan Negrier, bon dia.
Bon dia, què tal, com estàs? Bon dia. Nosaltres bé, tu ja tens la maleta feta, perquè Bogotà no està aquí al costat, eh? Si et deixes alguna cosa no pots tornar a casa a buscar-ho. No, no, me l'estic fent, perquè no sé si farà fred, si farà calor, si plourà, si no, me l'estic fent, me l'estic fent. Això és xungo, dels viatges, perquè a més de portar... Està en un lloc com mig tropical i, per tant, mai és hivern, mai és estiu, fa bon temps però plou de tant en tant, bueno...
Porteu molt de vestuari també pel que fa a monstre? No, no, de fet, només portem el vestuari dels tres actors perquè tota l'escenografia i demés ho construeixen allà, ho han construït allà per evitar aquests desplaçaments. Doncs això, que la producció de la Trono, aquest monstre, se'n va cap a Bogotà, a més per actuar en un lloc emblemàtic, em deies, no? El Teatre Nacional.
Sí, es diu el Teatro Mayor de Bogotá, que és el Teatre Nacional de Colòmbia, i clar, pots imaginar-te moltíssima il·lusió que una producció de la sala Trono, d'una sala de fora de Barcelona, estigui programada a la programació estable del teatre més important de Colòmbia.
L'heu traduït, l'heu adaptat, l'heu hagut d'arreglar, d'arranjar, no? No, no, a més la farem en català. Què dius ara, sí? Sí, sí, sí, encara més il·lusió, perquè sí, sí, perquè li han dit la finestra catalana, la ventana catalana, i és una mini programació on hi haurà dos o tres obres que estaran fetes en llengua catalana i en sobretítols en castellà, clar. Que xulo, molt bé. Molt, molt guai. Amb l'Aurea Márquez, l'Albert Prat, veig per aquí, no? I tu mateix, Joan.
Sí, l'Albert Prat no pot venir, vindrà el Marc Terrida, perquè per compromisos no podrà fer-ho, però ho farà el Marc Terrida, i som Marc Terrida, Aurea Márquez, jo mateix, i l'autor i director Josep Maria Miró.
Molt bé, doncs, escolta, bon viatge. Seran els... Moltíssimes gràcies. El proper cap de setmana de març, aquest no l'altre, i que us vagi molt bé. Bueno, i què passarà mentre estan aquí a casa? Perquè una miqueta més tard, el dia 21 de març, torneu a proposar o torna a proposar als teatres de tot Catalunya allò de Cap Butaca Buida. Sí, el 21 de març ja...
Això, tercera edició del Caputac, avui, d'aquesta iniciativa d'Oda, d'Edca, de la qual la Trona en forma part de la Junta Directiva i que està també dintre de les mesures del PIT, del Pla d'Impuls del Teatre de la Generalitat, i que, bueno, vam intentar, no?, proposar aquesta idea com a...
com a la Diada Nacional del Teatre, i el primer any a vegada és gravíssima, perquè venim aterir-se a moltíssims teatres. Aquest any hi ha més teatres que mai, també s'incorpora un teatre de Buenos Aires, estem expandint-nos a Andorra, a les Illes, a València, i intentarem que el 21 de març, com diu la mesura, la iniciativa, que no hi hagi cap butaca buida a tots els teatres de casa nostra.
De fet, cada any s'ha complert, jo diria, almenys aquí a Tarragona i a la sala Trono no és l'única sala que s'hi ajunta. De fet, com deies tu, a Tarragona Ciutat, a tot el territori, tota la província i demarcació també hi ha aquesta iniciativa. A la Trono sempre heu fet ple i a veure com aniran guany perquè hi programeu Hamlet 0.2. No sé si també hi té a veure sovint amb l'obra que es programa, que triomfi més o menys. És una crida general per anar al teatre, però l'obra també hi fa.
Sí, evidentment, l'Obel també hi fa, però jo crec que ja només en aquests tres anys hem aconseguit que el públic...
teatrero, doncs aquell dia se'l guardi, se'l reservi per anar al teatre i hagi el que hi hagi. Nosaltres hem programat el Hamlet 0.2 amb Sergi Belbel i amb l'Enric Cambray perquè ja va ser a la Trono la temporada passada, no l'altra, amb el Hamlet 0.1 i crec que és de calaix que passi bé per la Trono perquè el públic pugui veure la segona part d'aquesta meravella que ha fet el Sergi Belbel i l'Enric Cambray amb aquesta síntesi en plan stand-up comedy del que és Hamlet.
I res, estarem allà a la trona amb les dues bandes obertes i totes les paques a la venda que estan enllà superbé per aquest dia i esperem omplir i que realment aquest dia sigui una festa del teatre.
És molt bona programació, mira, ben nominada el Hamlet 0.2, nominada millor espectacle de petit format en els Premis Butaca del 2025. Bé, més que consolidats estan el Sergi Valverde i l'Enric Cambrai, però per a aquelles companyies que tot just comencen i que busquen el seu lloc i la seva projecció i la seva professionalització,
tenim obert un nou projecte, una nova convocatòria de l'Estrena't al territori. Recorda'ns, Joan, per quin anem i què és això? Doncs mira, també és la tercera edició d'aquesta altra mesura que liderem des de la Sala Trono.
iniciativa nostra per poder fomentar l'ajut i la producció de companyies emergents fora de Barcelona i també facilitar la circulació i la gira amb les sales privades de fora de Barcelona. És una iniciativa que, com ja...
Sabeu, ajuda a les companyies emergents que a través d'unes curaduries, 5 curaduries, artística, empresarial, de comunicació, de distribució i tècnica, puguin entrar dintre de la indústria cultural i que puguin fer la seva primera producció.
Els ajudem, doncs això, no? Cada sala acull una companyia, se'n seleccionen cinc, són cinc sales aquestes que et dic privades a fora de Barcelona, la Planeta Girona, la Casa del Teatre Nua Sant Martí de Tous, l'Aurora Igualada, la Mercantil, la Balaguer i la Trono a Tarragona, cada sala acull una companyia i els fa aquest seguiment, amb una residència artística a les seves sales, del que ells necessitin, doncs no?
com constituir-se fiscalment, com a associació, com a empresa, com a SL, com a STP, com el que vulguin, doncs els ajudem en aquest sentit l'useguiment artístic del projecte de creació, com han de distribuir, com han de fer un bon dossier, un bon vídeo, unes fotos, una bona venda de l'espectacle. I al novembre, els dos caps de setmana, del 20 i del 27, doncs farem aquesta gira per les cinc sales de Catalunya per poder, que es diu l'Estrena't,
i estaran, doncs, simultàniament a totes les sales fent aquesta gira per tot Catalunya. De moment, la convocatòria encara és oberta per presentar projectes? Sí, sí, la convocatòria encara està oberta, i, per tant, animo totes les companyies de casa nostra, perquè ens interessa molt que sorgeixin companyies de territori, que cada província pugui tenir, doncs, això, no?, companyies noves que emergeixen i que puguin entrar a la Generalitat Català, les animo a que, doncs, s'hi presentin.
Ha estrenat el territori tercera edició i com els hi va a les altres companyies, les que han gaudit d'aquesta curadoria els altres anys? Clar, per ara ens en portem tres, estem molt contents, no?
doncs moltes estan ja aprovades a Barcelona, algunes han fet ja gires internacionals, com el CECS, la companyia fa dos anys, l'any passat, reunint el Celci amb l'Arnau Falca, amb la Jaume I, enguany farà temporada al Maldà, o sigui que totes ja estan en 22 circuits activades i amb una, crec jo, bona arrencada de carrera.
Ha estrenat el territori. Busqueu més informació i les bases per presentar-vos amb aquest projecte genuïnament de tot Catalunya per això que posa en valor el teatre descentralitzat, per dir-ho així. Joana Grier, moltíssimes gràcies. El que hem dit abans, bon viatge, molta merda a Bogotà i ens veiem per aquí per la torna. Moltíssimes gràcies. Ens veiem a la tornada. Fins ara.
Push the tempo.
Gràcies.
Fins demà!
Son dos quarts a dues. Tarragona Actualitat.