Esa idea genial es la clave de la inspiración Y yo sé que hay una chica que no me dejará
Salir más de dos días no es nada fácil de llevar. Mientras pienso en tus ojos, tus labios y en tu forma de besar y cómo te mueves cuando hacemos el amor. Tus ojos, tus labios y tu forma de besar y cómo te mueves cuando hacemos el amor.
Fins demà!
Tus ojos, tus labios y tu forma de ver
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fred, fred, fred, més fred, fred, fred, superfred, segueixes fred. Si el fred et persegueix aquest hivern, a Obramat tenim totes les solucions de calefacció. Estufes, calderes, radiadors, aerotèrmia, terra radiant, accessoris i molt més al millor preu garantit. També a obramat.ex, on compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estat i Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Lotoexpress, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. Les 12 del migdia i 35 minuts. Bon dia.
Bona nit.
Comencem el que de què, benvinguts a aquest programa recordant, com diu la cançó, recordam en aquest cas Michael Jackson, Remember the Time, un tema que ell va llençar com a segon senzill del seu àlbum Dangerous i això era l'any 1991. El que ens interessa d'aquesta cançó, segons anem llegint, és que va ser un intent molt fructífer i molt exitós de barrejar, ara enviem una nova etiqueta, ens encanten les etiquetes musicals perquè ens defineixen també una manera de viure la música, una etiqueta...
un estil de música que es va anomenar New Jack Swim. I què és això, doncs? És l'invent en producció d'un parell, això, de productors, que durant la dècada dels 80, finals i començaments dels 90, va tenir moltíssimes influències a l'equip ara amb el moviment hip-hop. Influència, bàsicament, aquesta sonoritat en els clubs de l'escena nocturna de Nova York. I d'aquí, des d'aquí, doncs, ha escampat per tot el món, també.
Què és el New Jack Swim? Doncs ens expliquen que combina els ritmes fangs, que fins i tot es dupliquen inspirant-se en aquest so de la Motown, i les tècniques de producció del hip-hop i el dance-pop. Vaja, que seria com una música hip-hop més dense, més ballable, i barrejada, evidentment, o esquitxada per aquest estil d'R&B.
L'estil de les veus ara en vida, de fet, es noten moltíssim sobre unes ritmes més sincopats, una instrumentació més dense pop i un ritme sincopat del hip-hop. Per tant, una barreja ben xula i una altra etiqueta que posava la música negra que ens acompanyava això a finals dels 80, a començaments dels 90. Amb Michael Jackson avui i amb vosaltres esperem passar aquesta horeta des d'ara i fins a dos quarts de dues. Benvinguts al Que de què?
¿Qué de qué? Nuria Cartañá.
Avui en els crèdits del que de què, a part d'agrair l'assistència tècnica de Lluís Comas, que com sempre el tenim als controls, hem d'agrair moltíssim també l'ajuda que ens donarà l'Abril Rius, perquè de fet ell elaborarà un parell de les entrevistes que escoltarem en el programa. A partir de la una tancarem, marxant cap a la sala d'exposicions, la galeria, de fet d'art, la catedral. Allà teníem exposada i tenim una exposició dedicada als 25 anys de la declaració de Tàrraco com a patrimoni de la humanitat. Exposició de fotografia, en aquest cas.
Però l'abril, que té el do de la ubiquitat, es traslladarà des de la Galeria de la Catedral cap al carrer Pini Soler. Allà hi tenim la Biblioteca de les Coses, que diu, ai, em sona, sí, clar, perquè de fet a Sant Salvador ja existia aquest establiment, però ara al centre de la ciutat...
També té biblioteca de les coses, per tant, la possibilitat de deixar-hi aquelles eines, aquells objectes que no utilitzeu massa o que en podeu prescindir i llogar-ne, anar-ne agafant préstec a algunes que potser necessiteu. Tot tipus de coses, però el que més triunfen són equipaments esportius i, per exemple...
objectes ortopèdics o d'ús d'un determinat temps i molt necessaris, com podrien ser crosses, cadires de rodes, eines per fer alguna reparació a l'allar. En tot cas, ens en donarà més detalls després l'Abril Rius en aquesta entrevista sobre la Biblioteca de les Coses. I comencem programa. Això sí, parlar amb vos o proposar amb vos una cursa que tindrà lloc al cap de setmana. Torna una nova edició, la cinquena ja de la Imperial Tarracot Trail. Ara en parlem.
Ara en parlem ara mateix perquè ja tenim el Joan Carles Gil a l'altre costat del fil telefònic. Joan Carles Gil, allibera adrenalina. Bon dia. Hola, bon dia, Núria. Bon dia. Aneu sobradíssims d'adrenalina, no? Vull dir que teniu ganes de fer aquesta cursa diumenge.
Sí, nosaltres sempre, no en aquesta cosa, qualsevol activitat que tingui relació amb l'esport i el medi natural, a nosaltres ens agrada. Però bé, aquest és especial perquè és la que organitzem a casa i molt contents dels inscrits que hem tingut i que tenim un entorn natural aquí al propet molt xulo per fer aquestes coses. Quantes persones inscrites teniu de moment i no sé si encara estan obertes les inscripcions?
No, les inscripcions les vam tancar ahir perquè, a veure, logísticament, per preparar-ho tot, necessitem dos o tres dies, i ahir vam tancar superant els 500 inscrits. O sigui, tot un èxit per nosaltres. Molt bé, ja és la xifra amb la que us podeu moure, no? Sí, bueno, a veure, podríem fer una miqueta més o una miqueta menys, però, bueno, és una xifra que els 500 ens agraden. Què té d'especial aquesta cursa? Em sembla que hi ha diverses modalitats, per tant, és com molt popular.
Sí, tenim quatre disciplines, una cursa llarga que li diem la Imperial Trail, que és la gran, la de 25 quilòmetres, després tenim una cursa mitjaneta de 14 quilòmetres, que més és puntual per la Lliga Trail de Tarragona, de les comarques de Tarragona, i després la Caminada, que és la part més popular, i la basant de la Marxa Nòrdica, que és la Cluenda del circuit català de Marxes Nòrdiques de Catalunya.
Hi ha alguna de les modalitats que tinguin més acceptació que altres? Sí, la cursa, la cursa curta han superat els 200 inscrits. Molt bé, molt bé. Els 240 inscrits és una cosa que és la que més. Molt bé. Recorregut, ens falta preguntar-te, perquè crec que hi ha alguna diferència respecte als tres anys per una qüestió d'obres, no? Sí, els primers anys havíem sortit des del parc de Francolí i per la llera del riu, però clar, com estan fent les obres d'adequació...
Aquest any, però gràcies a la col·laboració de Tarragona Esports, faran les sortides del barri Sant Salvador, just al costat del centre cívic, a través de les instal·lacions esportives. I, bueno, hem adaptat els recorreguts a Correcuita, perquè, clar, si ha sigut en 15 dies hem hagut, però jo crec que ens ha quedat un recorregut força xulo. No hi ha masses variacions dels recorreguts de l'any passat, el que passa és que, en comptes de ser allà el riu sortit directament a la zona buscó al pont del Diable, i contents i esperant que la gent els agradi la proposta de recorreguts que hem fet.
Molt bé, doncs escolta, felicitats. Jo em sembla que aquestes últimes hores abans de diumenge encara seran bastant maratòniques, va-li dir el guilsímil per a vosaltres, perquè acaben de preparar el recorregut i tots els preparatius, que no és fàcil organitzar una cursa per 500 persones, però vaja, el vostre club ho té ja molt per la mà, allibera adrenalina. Molt bé. Nosaltres sempre hem dit que tenim la sort de tenir un equip de voluntariat increïble, del que estem molt orgullosos, i segur que sortirà tot bé.
Així ho esperem el proper diumenge, aquesta Imperial Tàrraco Trail cinquena edició. Joan Carles Gil, la llibertadrenalina. Moltes gràcies, felicitats. Moltes gràcies a vosaltres. I tot seguit el que fem és donar pas a la nostra companya Abril Rius, que ens ha de fer una bona proposta a la Biblioteca de les Coses, ja no només és a Sant Salvador, ara la tenim aquí al centre de Tarragona.
Dissabte s'inaugurava la Biblioteca de les Coses, la nova Biblioteca de les Coses aquí a Tarragona i en teníem una a Sant Salvador, on ja vam anar a parlar-hi en el seu moment quan van guanyar el premi a la millor iniciativa mediambiental urbana de la Diputació. En aquell moment el premi era per la Biblioteca de les Coses de Sant Salvador.
vam poder anar i vam parlar ja amb l'Amanda Pérez, amb la coordinadora de la Biblioteca de les Coses, que ja ens va deixar una miqueta veure que ja hi havia un projecte per obrir una Biblioteca de les Coses aquí al centre de Tarragona. I avui hi hem tornat per veure primer quins objectes ens podem trobar, com funciona, recordar com funciona la Biblioteca de les Coses, quin és el servei que fa i quin és l'objectiu d'obrir una Biblioteca no de llibres, que és el que ens podríem imaginar, sinó una Biblioteca de les Coses. Amanda Pérez, bon dia.
Hola, molt bon dia. Dissabte vau fer una mega inauguració, suposo que la biblioteca encara s'està posant una miqueta, s'està assentant, no després de la festa que vau fer. Sí, sí, clar, portàvem des de primers d'any preparant l'obertura aquí al centre, al carrer Piní Soler 22,
I el dissabte vam fer portes obertes, vam fer activitats de carrer relacionades amb la reparació, xocolatada, vermut, vam passar un documental que anava sobre el residu electrònic, un documental que va presentar l'Agència Catalana de Residus. Res, la festa de l'economia circular.
L'objectiu de la Biblioteca de les Coses, ja ho vam comentar en el seu moment a Sant Salvador, és fer aquesta economia circular, que els objectes no es tirin, que tinguin un segon ús. Recordo a Sant Salvador que hi havia més objectes, taladros o coses que la gent podria necessitar més en el dia a dia. Què podem trobar en aquesta Biblioteca de les Coses aquí a Tarragona?
Aquesta biblioteca funciona exactament igual i vol ser un espai d'objectes compartits, és a dir, hi ha persones que tenen coses als seus testers que utilitzen de forma puntual, que ara les estan portant aquí perquè les puguin usar les seves veïnes, al final fem com d'unió entre persones que tenen coses i persones que necessiten coses, llavors simplement és com l'aparador. Sí.
però també vol promoure un model diferent d'estar al món. És a dir, ens han vingut dient fins ara que l'única manera de satisfer les nostres necessitats era a través de la compra, que cadascú tinguéssim de tot, i la variant que volem introduir és que hi ha alternatives a la compra, que la compra està associada a residus, a petjada ecològica...
I també ens fa estar més soles, és a dir, quan tu sents que necessites tenir de tot, hi ha una cosa com individualista i solitària en aquest plantejament que no compartim i que això vol ser tot el contrari. Un lloc on s'allarga la vida de les coses, on una mateixa cosa et dona servei a moltes persones...
i introdueix també la cosa aquesta de no estem sols davant d'aquest sistema que sembla que no en té mai prou i que tota la rata volen els nostres diners i el nostre temps, doncs posar-ho fàcil.
Just això ho estem parlant a les portes del Black Friday i a les portes de Nadal, que és l'època de més consumisme i de més gastar i gastar i gastar i comprar, comprar, comprar. Clar, a vegades, a part de que comprem en accés i que comprem coses per duplicat i coses que li donarem un ús i després no tornarem a fer servir, creus que durant el Nadal augmentarà el prèstec d'aquests objectes que teniu aquí a la Biblioteca de les Coses?
De moment estem com supercontentes amb l'acollida i amb els préstecs que ja hem anat fent. Jo penso que un dels reptes que tenim aquí és l'organització d'activitats, és a dir, volem tenir com un programa d'activitats variat que permeti arreglar-nos roba, reparar objectes, construir coses amb les nostres pròpies mans, aprofitant materials que haurien estat un residu. I en aquest sentit, a mi el que m'agradaria és que pogués ser un espai on venia a fabricar
o a fer coses amb les nostres mans i que acabem regalant com una mica del nostre temps, no des de tonejar una camisa o aprofitar uns taxants per fer una tote o venir a fer amb una camisa antiga bossetes d'olor, és a dir, que serveixi com perquè anem pensant o que tinguem un espai on anar a fer, perquè hi ha totes les eines, perquè hi ha màquines de cosir, no?, on podem construir totes aquestes coses per regalar per Nadal, no?,
Això em controbeix també la implicació del barri, de la gent del barri que vingui, que conegui ja aquest espai, amb la inauguració suposo que ja es vau fer visibles, però això està oberta a que vingui la gent a fer coses. Sí, la idea és que ara tenim aquest espai, però també tenim un local ara a Pini-Solem, aquest mateix carrer, el número 6,
que és gran, hi ha taules grans, que ens ha de permetre organitzar des de tapissar cadires, restaurar mobles... Una de les coses noves que té aquest projecte és la introducció de l'espai bicicleta. És a dir, a Sant Salvador no teníem aquesta mirada de la bici, aquí ens hem aliat amb la cooperativa L'Escamot, que treballa tot el tema de mobilitat sostenible, i ara hi haurà espai d'autoreparació de bicicletes, és a dir, posarem a disposició de la ciutadania
un espai amb les eines perquè puguin venir a arreglar-se les bicis. Per tant, imaginem com aquest nou espai també, doncs, préstec d'objectes aquí a Peníssoler 22 i organització d'activitats que tenen a veure amb la reparació de tot tipus de coses o del màxim de coses que siguin possibles, doncs allà a Peníssoler número 6.
Això ja ho podem trobar des d'allà o serà una cosa que s'anirà implementant en un futur proper? L'espai d'autoreparació de bicicletes penso que comencen ja i la resta d'activitats ara mateix estem com en aquesta construcció del calendari per poder començar a comunicar-ho i que la gent es pugui apuntar en aquestes activitats. Estem com acabant de definir quines, quan, amb quina periodicitat, quina quota... Estem com en tot això.
Parlem una miqueta de les coses que podem trobar a la biblioteca de les coses. Està organitzat una miqueta en seccions, no? Suposo que l'espai és el que és, llavors heu d'intentar organitzar les eines, les coses, les diferents coses que teniu perquè es vegin bé visualment i que puguis anar a buscar allò que necessites.
Sí, tenim l'apartat d'eines, per exemple, que és un apartat on hem tingut molts prèstecs d'un més cap aquí, des de la desbrossadora pel tema de jardí i hort, podadora, la grapadora elèctrica, el trepant, que és el taladro, hem descobert que es diu trepant d'uns anys cap aquí, des que tenim la lluita de les coses...
i, com veus, també hi ha màquines d'aquestes d'aigua, les típiques carters. Després hi ha l'apartat de salut, que el que més s'ha agafat en pres també és la cadira de rodes, que ja ha tingut un munt de rotació, des d'una noia que li feien una intervenció i la necessitava tres setmanes, una nena que també es va trencar la cama i la van venir a buscar i se la van endur un mes. Després tenim tot l'apartat de cuina, que hi ha alguns robots de cuina, hi ha panificadora...
L'esport, que hi ha pàdel, hi ha per fer escalada, hi ha un porta esquís, hi ha per fer snorkel, gorros de bici, les bicicletes, ara hem començat a pujar les bicicletes, hi ha un tàndem, hi ha les màquines de cosir, transportis d'animals... Sí, hi ha una mica coses d'aquestes que les pot fer servir de tant en tant, però que no són d'ús diari, diguéssim.
I com funciona? Si un client podríem dir jo arribo i necessito el casc d'una bicicleta, com funciona aquest préstec? Doncs una de les coses que hem fet és digitalitzar el catàleg. Llavors ara a la pàgina web tu pots consultar el catàleg d'objectes que està... Hem de pujar encara algunes coses perquè hem tingut donacions d'algunes coses últimament i s'ha d'acabar d'actualitzar. Però simplement et faries sòcia, que són 5 euros l'any. Un cop ets sòcia et permet reservar un objecte.
I funciona igual que una biblioteca de llibres. Bé, ens agafes l'objecte, per defecte és una setmana, si t'has d'allargar més ho has de sol·licitar, però per defecte és una setmana, i hi ha uns preus simbòlics d'aquest préstec que venen entre l'1 i els 10 euros, més o menys, depèn de l'objecte.
I si soc la persona que té aquests objectes que no fa servir o que no fa servir diàriament, us els dono tal qual, vinc aquí, us dono l'objecte, o parlo amb vosaltres, o com ho feu? Normalment el que demanem és que tenim un telèfon, un WhatsApp, que està a les xarxes socials o a la pàgina web...
i que allà facin una fotografia de l'objecte i ens diguin que el volen donar. Llavors, si els diem que sí, perquè és un objecte propi d'una biblioteca de coses, el venen, fem un document de donació i el pugem al catàleg. Seria més o menys el circuit que fem. I la resposta és positiva. La gent ve. A part de la cadira de rodes, quins són els objectes o les coses que més us demanen o que més venen a buscar?
Sí, l'acollida ha estat superbona. El dia de la inauguració vam fer 40 sòcies, 40 noves sòcies. Vam rebre algunes donacions de coses com, per exemple, els cartells que et fa posar l'agentament quan fas una mudança, que els has de comprar perquè has de identificar la zona que has reservat. Per exemple, ara en tenim. No cal que la gent, si es fa una mudança o ha de tallar el carrer, tenim aquests distintius. Ens van donar com diferents coses.
I el més sol·licitat jo diria que són totes les eines de podadora, trapant, desbrossadora, cadira d'eina i cadira de rodes seria com el top. I la carretilla per fer mudances, això també. Hi ha dos carretons i aquests també han sortit diverses vegades ja.
I què passa si una d'aquestes eines es trenca mentre fem l'ús? Doncs ens ho dieu, mira, ha passat això i nosaltres ens encarregarem de la reparació. En principi no hi ha previst cap tipus de... ni de sanció ni de reparació. Vull dir que confiem. És un projecte que també vol confiar en les persones. No veiem les persones com persones que ens vulguin ni quedar-se amb les coses ni no avisar-nos si una cosa està trencat i, per tant, és un projecte de confiança
I de fet sempre ha estat així, quan hi ha hagut una incidència ens ho han dit i ho hem reparat i ja està. I al revés, quin seria el material que de moment no teniu i que necessitaríeu tenir o que la gent té demanda i no ho pot trobar perquè encara no hi ha hagut ningú que us l'hagi donat? Doncs teníem la voluntat, ja veurem què passa, d'intentar fer un partit apartat d'instruments. I llavors hem fet una crida a xarxes que aquelles persones que tenen instruments a casa...
que no estan fent servir, doncs puguem tenir un apartat per aquella criatura que vol començar a tocar un instrument, doncs que les famílies no l'hagin de comprar mentre s'acaba de decidir si sí o si no, per fer un petit tastet, o igual el toques però no el tens, i volíem fer un petit apartat d'instruments, i després hi ha algunes eines que...
que també ens agradaria tenir com més d'una perquè a vegades doncs això i la desbrossadora per exemple seria una cosa que si en tinguéssim un parell hi ha hagut vegades que estaven a esperar llavors també ens aniria bé i coses que segurament no estem pensant i que a vegades la gent et sorprèn amb coses que té i infladors per exemple l'altre dia ens vam portar també infladors de matalassos infladors com de colxonetes coses així
Això dels instruments m'has fet pensar en les flautes del col·le. Sí, sí. L'altre dia ens va escriure algú que tenia una viola. Bé, no ho sé, hem fet una crida a veure què passa i si és possible o no fer... Tenim una persona que ens ha de portar una guitarra espanyola i a veure si arrenquem amb aquest nou apartat.
Tot això també és contribuir en el medi ambient i en aquesta economia circular, però també en la nostra mentalitat. Hi ha una cosa molt més social de dir, si una cosa realment no la faig servir...
Puc donar-li un segon ús o puc fer que la gent em faci servir d'una cosa que jo potser la tinc allà i per cada. Ara, amb els instruments, jo he pensat, ostres, els instruments per mi és una cosa superpersonal, però és veritat que un cop, si ja et dones compte que en un any no l'has fet servir, no l'has tocat, és lícit o no passa res per donar-ho i que una altra persona li farà servir un millor ús.
Bé, i que sempre estarà aquí. La idea és que si tu algun dia també la vols agafar en préstec, doncs perquè vens i l'agafes. Però hi ha molta gent que té instruments a casa, perquè quan hem començat a dir, molta gent que tocava i ja no toca. Sí, al final depèn del que t'estimis l'objecte. Jo entenc que si hi ha algú que li té molta estima i tal, doncs no té per què portar-lo. La crides per totes aquestes persones que diuen, ostres, sí, el tinc aquí, agafant pols, sé que ja no el tocarà, doncs que algú el pugui aprofitar.
L'any passat vau guanyar aquest previ a millor iniciativa mediambiental urbana de la Diputació. Us han arribat ja els diners? Heu pogut una mica distribuir-los? Doncs no, encara no. Estem en això, estem en allò. Encara no ens han arribat.
És un premi que, com a iniciativa medioambiental, anava a dir, és molt fàcil que us el donin. No, no és molt fàcil, però vull dir que és una iniciativa que tal qual va per això. Aneu buscant o tireu fitxant alguns altres premis o algunes altres subvencions? Sí, aquest any hem pogut obrir aquest nou punt d'entrega i recollida gràcies a una subvenció de l'Agència Catalana de Residus.
que ens ha donat suport econòmic i amb tot això hem pogut dedicar com totes les hores de feina i posar d'apunt comunicació, acondicionament de l'altre local. Vull dir que sí, estem sempre buscant finançament sobretot per poder dedicar-li temps, hores i seguir fent créixer el projecte.
Doncs Amanda, no sé si ens deixem alguna cosa més. Veig que hi ha de tot, hi ha piles de les eines, totes les que vulgueu, des de CELO també. Això és el teflon, no?, perquè és pels instruments. Bé, això ho té el Roger perquè alguna vegada sí que cal reparar també alguna cosa aquí, doncs ell també té com les seves eines i les té a disposició de tothom, sí.
Clar, això són eines que a mi se m'ha vingut al cap el teflon, que potser a nosaltres no fos servir gens per instruments, vull dir que a moltes objectes, a moltes coses, hi pots donar només un ús. Sí, sí, aquesta és la idea, que els objectes no serveixin només per una única persona, sinó per tot un barri.
Doncs Amanda, recordeu que us poden trobar a Pinísoler 22, aquí a la teulada, i poden venir aquí a demanar les seves coses, els seus objectes, i a donar-ne també si tenen coses a casa que no necessitin. Exacte, i animem a tothom a fer-se sòcia a través de la pàgina web bibliococosestarragona.cat i que val per 5 euros l'any tens accés a tot el catàleg. Doncs Amanda Pérez, coordinadora de la Biblioteca de les Coses, moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Bon dia, és la una.
Us parla Ter Ortega, la torre forta reobre com a seu del Servei d'Intervenció Socioeducativa de Ponent. Es tracta d'un servei de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona on es treballa amb menors en situació de risc i les seves famílies. L'espai es posa en marxa després d'unes obres d'adequació que es van iniciar el febrer. L'alcalde Rubén Vinyoales ha celebrat que la ciutat recupera un espai d'aquestes característiques i que es destini a serveis a la ciutadania.
A la planta baixa s'ha habilitat una zona diàfana i polivalent. La primera i segona planta s'han reformat per ser destinades a atenció de les famílies. També s'ha actuat a l'exterior, on s'han instal·lat bancs i taules a disposició de les persones mentre el centre estigui obert.
Bombers voluntaris al Parc de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat a les portes dels jutjats a Tarragona. El col·lectiu integrat per 87 persones a la demarcació ha presentat una demanda col·lectiva contra la Generalitat per abús laboral. En un comunicat que ha llegit a l'entrada als jutjats, el president dels bombers precaris en lluita, Daniel Sitja, ha denunciat les pèssimes condicions amb què treballen a nivell laboral i de material, tot i ser indispensables.
Pensem a la gent, defensem el territori, defensem la terra. Fem la mateixa feina que la resta de bombers. Estem integrats sota el mateix comandament i se'ns exigeixen unes hores mínimes. Estar controlats per un APP i continuar pastant servei. On és el voluntariat en tot això? Som els bombers raiders de l'administració, bombers low cost. En concret, 10 euros bruts l'hora d'intervenció. Prou d'overització. Estem en lluita perquè si la història ens ha ensenyat alguna cosa és que els drets es conquereixen lluitant.
I seguirem un pas ferm fins que la Generalitat reconegui una cosa tan simple com això, que quan ens posem al vestit de bomber anem a un incendi i estem treballant. Jordi Morera, bomber debater, ha denunciat fraude llei i exigeix equiparar-se als bombers professionals. Lamenta que, tot i ser voluntaris, l'administració els paga i els exigeix el mateix que els funcionaris sense donar-los d'alta a la Seguretat Social.
Se pot dir que 50% o ben avant del 50% de bombers que treballen en aquests serveis són bombers voluntaris. Això la ciutadania no ho sap perquè anem tots iguals. I nosaltres el que demanem és que se'm reconegui que estem treballant, no estem fent de voluntaris, estem treballant de bomber.
El col·lectiu explica que els bombers professionals i voluntaris reben la mateixa formació, tenen les mateixes funcions, obligacions i riscos, però els voluntaris no tenen una relació contractual directa amb la Generalitat. El Rec Festival Internacional de Cinema de Tarragona inaugura avui al vespre una edició molt especial, la celebració dels seus 25 anys. Miquel González.
L'inici oficial tindrà lloc aquest dimecres a dos quarts de vuit al Teatre Tarragona, on se celebrarà la gala inaugural, presentada en col·laboració amb Tarragona Ràdio. La gala comptarà amb un intèrpret de signes en llengua catalana i subtitulació adaptada al català, mantenint...
l'aposta del festival pels drets culturals i l'accessibilitat. L'acte donarà pas a la projecció del canto de les manos, una història emotiva i visualment poderosa que arriba al rec com el debut a la direcció de l'actriu guanyadora del Goya, Maria Valverde. La sessió comptarà amb la presència destacada del compositor de la banda sonora, Nascui Linares, el qual compartirà amb el públic el procés creatiu i el paper de la música...
en una pel·lícula que ha captivat festivals internacionals. Eva Vallès, directora executiva del REC, explica que serà una edició especial. Es mirarà enrere, però pensen també en el futur i en ampliar la seva presència a la ciutat. Continuem aquí, 25 anys i n'interrompots a la ciutat de Tarragona, i molt orgullosos, molt contents d'estar aquí, però mirant més cap al futur que no pas cap al passat. Llavors ho celebrem, estem contents, a tot arreu ho posem, és el 25 REC...
però la fita és mirar cap al futur i seguir, com deies tu, expandint-nos per la ciutat, expandint-nos en diferents espais de la ciutat. Com saps bé, inaugurem i fem la cloenda al Teatre Tarragona i després la seu central la tenim a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol, i després hi ha un clàssic de les sessions vermut al Teatret del Serrallo.
Durant els pròxims dies, el REC presentarà una programació amb estrenes i presència de noms destacats del panorama internacional. Entre els noms més reconeguts de la programació destaca l'arribada de Father, Mother, Sister, Brother, la nova pel·lícula de Jim Jarmusch, guanyadora del lleó d'or a Venècia i protagonitzada per Adam Driver, Cate Blanchett i Tom White. També s'hi podrà veure La gràcia de Paolo Sorrentino.
I els hotels i restaurants a la demarcació de Tarragona encaran amb optimisme el pont de la Constitució. Les previsions d'ocupació són positives i similars a les dels últims anys.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Del 3 al 8 de desembre arriba el REC, el Festival Internacional de Cinema de Tarragona que celebra 25 anys de cinema emergent. Gaudeix de les sessions Vermut, Cinema i Vermut al Serrallo, el pla perfecte de migdia. I descobreix Pantalla Tarracó, la proposta que transforma espais de la ciutat en sales de cinema per viure projeccions d'una manera única.
El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà. Més informació a festivalrec.com A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
L'oportunitat de jugar divendres ens dona la motivació que dintre de cinc dies ja tens un altre partit. Ens hem de quedar amb això i seguir treballant i anar a Sevilla. El Nàstic vol allargar el pla de partit el proper divendres a Sevilla. Com diu el segon capità, Marc Montalvo, s'ha de créixer des de les bones sensacions i buscar de nou una victòria. Divendres 5 de desembre, dos quarts de nou del vespre, viurem el partit de la jornada 15 de Lliga, el grup segon de primera federació, des de l'estadi Jesús Navas en el partit entre el Sevilla Atlético.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Porra, comenta el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Bar Verde.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fans de Tarragona, amb Sílvia García, de 6 a 7 de la tarda. De dilluns a divendres, una hora per la música de casa. Fans de Tarragona, a Tarragona Ràdio.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria queda dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
Raulina amb salsa, Raulina amb salsa, amb Raül Fit, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha nàstic. Ah, vale, vale, d'acord, d'acord. Vale, vale. Raulina amb salsa, amb Raül Fit, a les 6 i quart, tots els dimecres... Bueno, tots els dimecres, si no hi ha plenari.
També coincideix el dimecres al Paranàs. Sí. D'acord, d'acord, d'acord. Raulina amb salsa amb Raul Fit, tots els dimecres... Això, si no, coincideix amb el programa especial de... Però puc fer el programa jo algun dimecres o no, com va això aquí amb aquesta ràdio? Sí, sí, sí. Doncs si em deixen els dimecres, Raul Fit amb Raulina amb salsa. Farem un programa a partir d'un quart de set de la tarda a Tarragona Ràdio. Tercera temporada amb il·lusió, entusiasme, alegria, però sobretot amb molt d'humor.
La una i deu minuts.
Arrenquem amb la recta final del què, de què, de fins a dos quarts de dues amb aquesta interrupció, amb aquest impàs que representen els titulars, el butllet informatiu. Seguim endavant, ara sí, per tancar el programa amb una entrevista que ens torna a portar a l'exterior a través de la nostra companya Abril Rius, en aquest cas a la part alta, ben, ben a la part alta, tocada a la catedral. Allí trobem la galeria a la catedral que ens ofereix una exposició fotogràfica molt interessant i d'aniversari. Donem pas un altre cop a la companya Abril Rius.
Doncs ens hem apropat fins a la Galeria d'Art de la Catedral perquè s'ha inaugurat l'exposició fotogràfica sobre Tarragona, 25 anys, Patrimoni Mundial de la Humanitat per l'UNESCO, aquesta efemèride que se celebra en guany. I és una exposició, conjuntament l'han creat el Rotary Club de Tarragona amb la Galeria d'Art de la Catedral i podem parlar amb Enric Batalla, director de la Galeria d'Art de la Catedral i amb el Francesc Monguiol, l'actual president del Rotary Club. Bon dia.
Hola, bon dia. Com esteu? Molt bé. Suposo que la idea de fer aquesta exposició és justament celebrar que enguany se celebren 25 anys. No, Francesc?
Doncs sí, però hem d'anar una miqueta més enllà. Hem d'estar contents perquè la nostra ciutat fa 25 anys que és patrimoni. Però el que demanem o intentem és conscienciar a la societat civil que és un patrimoni. O sigui, ser patrimoni de la humanitat no és qualsevol cosa, és un compromís. I és un compromís que tenim com a comunitat, com a poble tarragoní amb el món.
Llavors el que volem és fer arribar aquesta conscienciació sobretot a la gent més jove de la nostra comunitat. I d'aquí va sortir la idea d'apropar aquests espais de la Tàrrecor Romana d'una manera gràfica a través d'aquestes fotografies que podeu veure ara.
Enric, què s'aconsegueix amb aquesta exposició poder apropar-ho sobre tot el que deia ell, els més joves, i que prenguin valor del que ha sigut Tarragona, no només en aquests últims 25 anys, sinó durant tota la història? Exacte, això és un dels objectius que té aquesta exposició, exposar totes aquestes grans peces d'arqueologia que tenim a Tarragona, posar-les en valor inclús amb unes fotos extraordinàries que s'han fet,
i que, a més a més, estan encaminades per fer una obra solidària, que després us explicarà el Francesc de com funciona la solidaritat d'aquestes fotos. Us preguntem al Francesc, les obres, si les compres, íntegrament el preu va a una acció benèfica? Sí. Us explicaré dues coses. Primer, el que m'estàs preguntant. Tu pots adquirir cada una d'aquestes fotografies per 50 euros. Sí.
Els diners que es recaudin seran donats a l'associació d'amics del poble de Ruanda. Allí hi ha un projecte on s'està potabilitzant l'aigua a 35 instituts i a cada institut hi van una mitjana de 1.500-1.700 nens i nenes. En aquests instituts, avui, quan s'obre l'aixeta, imagina que tu surts al pati i obres l'aixeta per beure aigua. L'aigua és de color marró.
Amb la donació que nosaltres farem, potabilitzarem un institut. Potabilitzar un institut val 1.300 euros. I aconseguirem que en un institut 1.700 nens i nenes, quan surtin al pati i obrin l'aixeta, tinguin aigua de boca. I et volia explicar una altra cosa, perquè és una anècdota que és de veritat, de nosaltres, aquí a Tarragona, i és a favor del patrimoni. Aquí a Tarragona estem agermanats en una ciutat anglesa que es diu Stafford.
i en una de les visites dels nostres amics hi va haver un avi que anava amb el seu net amb idea d'ensenyar el patrimoni romà als seus amics anglesos. I recordo que estava a l'amfiteatre i els hi explicava el que era l'amfiteatre i deia aquest és el nostre amfiteatre. Van a la capçalera del CIRC
I amb els anglesos els deia, aquesta és la nostra capçalera del circ. Van anar al passeig arqueològic i diuen, veieu, aquestes són les nostres muralles. I el nen, el net, va haver un moment que li pregunta a l'avi, diu, avi, tot això que els estàs dient és nostre? És meu també? I l'avi li diu, sí, és teu. És teu i l'has d'ensenyar i l'has de cuidar.
És de tots els visitants i de tota la gent que residim a Tarragona. Per explicar una miqueta millor l'exposició, posar-la ja amb vista, però amb paraules, i poder ensenyar-vos aquesta exposició, saludem el comissari de l'obra, el fotògraf Albert Saludes. Bon dia. Hola, bon dia, bona hora.
Com has fet aquest recollit? Són 40 vistes de la Tarragona romana. Podem veure això que parlàvem ara des de l'amfiteatre, des del cap del circ romà, però també molts altres indrets que potser no són tan reconeixibles a primer ull.
Sí, de fet, hi ha algunes fotografies que ens recorden que tenim alguna cosa més que la Trolos i Pions o l'Arda Barà. És a dir, la gent que ha fet aquestes fotografies s'ha anat a buscar la llista oficial a fer efecte de procurar no deixar-se'n cap. I, de fet, hi ha algunes que ens recorden que tenim a Constantí mateix hi ha un mausoleu amb un sostre espectacular...
o que tenim els munts, el Tafulla, una antiga vila que era senyorial. És a dir, no tot s'acaba en aquestes tres o quatre obres tan conegudes que tenim aquí a la vora. És un recull de fotografies d'antics membres de l'agrupació de fotògrafs de Tarragona. Si vols, fem una miqueta de recorregut i em vas explicant. Són plafons negres on en cada plafó hi ha quatre fotografies. Això és...
Són uns plafons negres que fan un metre per un metre i a cada plafó hi caben quatre fotografies d'un tamany 40 per 50 centímetres, és a dir, queda gairebé ple. I llavors les hem anat col·locant de manera que cadascuna d'elles pugui ressaltar respecte a les altres. És a dir, no repetir, per exemple, el conductor de les Ferreres, o conegut com el Pont del Diable, no repetir-lo en el mateix plafó a fer efecte que una no faci nos a l'altra.
En el primer plafó podem veure el teatre, l'amfiteatre, l'arc de Parà i la coaducta d'Esfresa que deies tu del Pont del Diable, de diferents autors tots.
Això mateix, és a dir, aquest és un exemple claríssim que hi ha varietat. I, de fet, els fotògrafs als quals és d'agrair la seva tasca s'hi han posat amb moltes ganes. No estan sols allà arribar i fent el fotollà i patapam i penxar-la. L'han treballat a fons, amb qualitat, amb ganes, procurant que llueixi al màxim. Hi ha una que esteu a veig, la de l'amfiteatre.
Sí, també n'hi ha. Jo també he participat, evidentment. Hi ha l'amfiteatre, que alguna gent em pregunta...
que té d'especial perquè no se'l reconeix tant. És a dir, normalment l'amfiteatre el veiem des de dalt via el Brian. La gent des d'allà on està el bingo de les palmeres, és una vista fàcil de fer, però aquesta està feta d'un indret una mica més complicat, però que també dona una visió perfecta del que és la part de baix, no?
Clar, podem veure diferents estructures o diferents monuments que tenim a la ciutat des de diferents punts de vista. A més, el que comentaves, en els diferents plafons hi ha l'arc de Barà surt en més d'una ocasió, el pont del diable surt en una altra. Mira, aquest plafó, el tercer, hi ha una foto aquí que no té autor ni té nom. Quina és? En Toni Roca. És que crec que l'etiqueta fa un momentet.
Ah, d'acord, d'acord, pensava que no s'estava fet especialment. No, no, aquí vol. Llavors, és un lateral de les muralles, si anéssim al passeig acrilògic seria l'última part abans de sortir ja per la porta de sortir del passeig Sant Antoni. A més a més, Sant Antoni Roca ha fet un muntatge de dues fotografies. Per un costat és el César Auguste,
una figura que la van recompondre amb les pintures originals, i al fons hi ha el que és la muralla en si mateix. Després hi ha el bust de Luciberi, un romà de l'època, aquí baix tenim unes restes de sancelles,
I un altre mur del mur allà que està molt malmesa perquè a base de molts anys anaven fent obres i anaven fent forats per posar-hi les vigues. Realment és una mostra del mal que s'ha arribat a fer molts anys. Quants autors diries que participen en aquesta obra?
10, en concret. És a dir, vaig fer una mena de contacte amb una vintena i com que sabem que no sempre pots estar a tot arreu, van respondre 10, van respondre molt bé i aquí hi ha una varietat espectacular de fotografies.
Com has fet aquesta tria de les fotografies que surten intentant que s'exposi tots els monuments o totes les vistes que t'agradaria i sense deixar fora? Clar, suposo que també s'ha de fer una tria i deixar fora algunes que potser per espai no poden entrar.
Sí, per sort en vam rebre més de 40, n'hi ha 40 de penjades, però a l'hora de triar vam procurar ser equànims que estiguin representats tots els diferents monuments i sense voler afavorir un autor més que un altre. Senzillament les fotografies que s'ho valen que estiguin presents en aquest acte.
N'hi ha dues especialment de molt colorides, que seria la del primer plafó del Pont del Diable, i després aquesta de la Torre dels Escripions. Són del mateix autor, sí. Té un especial interès en treballar-les, ell n'hi diu art digital, i és d'en Jordi Freixa, tant una com la Torre dels Escripions, com el Pont del Diable, sí.
Hi ha també unes quantes de teves fotografies. Quina diria que és la teva preferida o la que creus que transmet més la terracó romana?
evidentment el que hem comentat abans, de l'amfiteatre, perquè té una vista general, es veu perfectament l'òbul de baix, el que és l'arena, i té una visió molt agradable, molt tranquil·litzadora. En canvi n'hi ha altres que són detalls, com pot ser una caixa forta del fòrum provincial, pot ser unes restes de columnes, però això, diguéssim, són detalls.
N'hi ha també d'altres amb mosaics a la cúpula de Sant Celles, per exemple, o a la vila dels Munts.
En aquest cas, la cúpula de les encelles està feta perfectament en el centre i mostra tot el que és una mena d'història que explica això, amb caçadors, animals, cavalls i coses així. L'altre és un mosaic maquíssim que es va descobrir a la Vila dels Munts, que un cop va retirar la terra va quedar un mosaic pràcticament intacte, sí.
I a l'esquerra hi tenim les columnes famoses que tenim el fòrum provincial, el fòrum provincial, sí, el fòrum de la Colònia, perdó. I malgrat, diguéssim, a l'esquerra hi ha molts problemes que surten les cases actuals, es veu perfectament, s'intueix perfectament quina mena de vida devíem portar aquí, no?
En d'altres és, per exemple, el passeig Sant Antoni, on hi ha la barreja de l'arquitectura actual amb una portella original de quan entraven els romans dins el recinte, o tenim el sarcòfag d'Hipòlit, de la calera, amb dues vistes diferents de quan es va començar a fer obres i una altra més actual.
L'Enric i el Francesc comentaven que aquesta exposició volen que serveixi sobretot per prendre consciència la gent de Tarragona del gran patrimoni que tenim i tota la cultura i riquesa que ens van deixar els romans. Creus que per tu l'objectiu de fer aquesta exposició és el mateix?
M'agradaria pensar que sí, perquè els fotobres que hi han col·laborat ho han fet amb aquest ànim. I ara penso que no hi ha excusa per veure davant d'aquests treballs magnífics, perquè es veu molt bé, s'identifiquen molt bé. Potser ens hem conscienciat una miqueta més que tenim realment un patrimoni molt ric i que se l'ha de cuidar.
Heu treballat conjuntament amb el Francesc Monguió, el president del Rotary Club Tarragona. Com ha sigut aquest treball conjunt, us ho pregunto, o els dos, Francesc?
Per mi, saps què passa? Que jo, de temes de fotografia, no en tinc ni idea. Però el resultat ha quedat mago. Sí, sí, aquí l'Albert és un crac, i sort del seu acompanyament. Bueno, diu, qui serà el comissari? L'Albert, que ha de ser el comissari de... Molt bé, molt bé, és un...
És un gran professional, és un gran aficionat professional. I després l'Enric, que l'Enric s'ha dit a l'espai. I l'espai acompanya, perquè estem en una volta romana, no estem a qualsevol lloc. O sigui, estem pràcticament dintre del que és el món i el misteri de la Tàrraco.
amb l'Enric, que és molt sensible amb el tema de les peces d'art, aquí hi ha posat també tots els seus cinc sentits, o potser sis. Des de l'inici, tot i que vam tenir problemes tècnics que això que us va passar d'arreu, però hem arribat a bon port i jo penso que... Jo vaig ser el primer que vaig dir que queda molt bé, llueix molt bé, i és una exposició molt agradable a veure, molt maca, i per alguns segurament descobriran una cosa que per si no havíem vist.
L'exposició la podrem veure fins al 14 de desembre. Recorda'm una miqueta els horaris, Enric. Sí, els horaris són diaris, de dilluns a dissabte, de 11 del dematí a les 2 de la tarda i de 4 de la tarda fins a les 7. El diumenge, ho més obre al dematí, de 11 a 2.
Recordem que aquesta exposició, la compra de totes aquestes obres, és solidària i anirà cap a un institut o un col·legi de Ruanda. El preu són 50 euros. Tal qual dius.
A part d'aquesta exposició, també, si veniu a la Galeria d'Art de la Catedral, teniu altres exposicions convivint a la mateixa hora. Quines serien els títols o quines serien les altres exposicions, Enric? Sí, hi ha l'exposició de la pintora Maria José Sánchez Diranzo, que és tarragonina, també, que és la que ocupa la zona segona, i després això està també a la sala 2, que hi ha una exposició de pintures que són benèfiques de la Creu Roja de Tarragona.
que justament s'inaugura avui. Doncs ja, si voleu venir a la Galeria d'Art de la Catedral, teniu tres exposicions diferents, molt d'art, molta fotografia, i bé, suposo que sempre hi ha algú una miqueta per explicar-vos les exposicions, no?, i guiar-vos una miqueta. Sí, sí, sí, aquí invitem...
a tots els tarragonins i de més enllà de les comarques que vinguin a veure especialment aquestes exposicions, de les quals destaca la que estem presentant avui, que és la de fotografies de celebració dels 25 anys de l'UNESCO de Tarragona.
Doncs Albert Saludes, fotògraf tarragoní, comissari de l'exposició, Francesc Munguilló, actual president del Rotary Club de Tarragona i Enric Batalla, director de la Galleria d'Art de la Catedral. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres. A vosaltres per donar veu a l'exposició. Moltes gràcies.
I moltes gràcies, Abrel Rius, per portar-nos aquesta entrevista des de la Galadia d'Art, la catedral des de la part alta. Falten res tres minutets perquè siguin dos quarts de dues, ho hem de deixar aquí. Marxem com hem arribat, amb la música de Michael Jackson, amb una miqueta més funky en aquest cas. Això, el que d'aquest torrarà la setmana vinent, el que d'aquest setmanal, però seguiu atents a la sintonia de Tarragona Ràdio, ara amb les companyes dels serveis informatius.
Són dos quarts a dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona Ràdio.
Bona tarda, la Torre Forterra obre com a seu del Servi d'Intervenció Socioeducativa de Ponent. Es tracta d'un servei de l'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona on es treballen menors en situació de risc i les seves famílies. L'alcalde Robin Viñoles ha celebrat que la ciutat recupera un espai d'aquestes característiques. Un equipament que representa un pas ferm en el compromís de l'Ajuntament de Tarragona i de l'IMS en la protecció i el benestar dels infants i adolescents i per extensió de les seves famílies.
Una trentena de bombers voluntaris als parcs de Tarragona i les Terres de l'Ebre s'han concentrat avui a les portes dels jutjats. El col·lectiu integrat per 87 persones...