Gràcies per estar amb nosaltres. Fins ben aviat. Igualment, ha estat un plaer per nosaltres, Joan Andreu. Fins aviat.
T'agrada més aquesta cançó, crec que l'ha de dir... Lluís? Sí, diria que sí. Ja, vale. Doncs acabem-ho fent agraint de veïnou al Lluís Comas de la Tècnica, als companys de redacció, tant el Jordi Blanc com el Miquel Llobet i us ha parlat el Jordi Llobrecht. Tornem demà, també ja buscant altres arguments que els puguin agradar. Adéu-siau que paguin de passava un dimecres...
Vols fer créixer el teu negoci aquest 2025? Tarragona Ràdio t'ho posa fàcil. Amb tarifes adaptades per a tothom i novetats com la promoció Nou Comerç. 7 dies de publicitat, des de només 80 euros més IVA. I si vols més visibilitat a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat, aprofita ara els descomptes exclusius per a contractes anuals.
Contacta amb nosaltres al 673 325 497 i fes que el teu negoci marqui la diferència. Tarragona Ràdio. Som 40.000. Un retrobament. Un projecte. Un viatge a les entranyes.
La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
Vols treballar? El 13 de novembre arriba al recinte final de Tarragona una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte a persones que busquen feina amb més de 80 empreses que necessiten contractar. Aquest mes de novembre et pot canviar la vida. T'esperem de dos quarts de 10 del matí a dos quarts de 3 de la tarda a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de l'Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Càmera d'Espanya i el cofinançament del Fons Social Europeu.
Més informació a cambratgn.com Bon dia, són les 12 del migdia i 33 minuts.
Fins demà!
Fins demà!
Sense massa temps d'escoltar la música, però sí de fer les presentacions oportunes. Comencem el que de què. Benvinguts, per cert, amb la música. Avui ens acompanyen dels Hot Chip, aquesta banda que es va formar l'any 2000, que venen del Regne Unit, concretament de Londres, i que fan aquest Inditronic, un electro dins de l'escena independent.
Hotxip, els hem reconegut, repescat i hem trobat alguna cançó fins i tot que no coneixíem i que ens ha agradat molt. Avui en podrem escoltar jo crec que només tres, perquè tenim altres continguts que explicar-vos en aquesta edició setmanal del què de què. Per una banda parlarem de la relació entre justícia mediambiental i justícia sexual, drets sexuals i reproductius i com això s'enllaça amb la cura del mediambient, directament amb la justícia ambiental, especialment en tres països de l'Amèdica Llatina,
que ho tenen cru i magra en aquest sentit. És l'entrevista que arriba a través d'una recerca molt, molt interessant que ens ha arribat a les mans. I per altra banda, a partir de la una parlarem sobre TECNIO. Aquesta trobada, aquest debat que va tenir lloc a Reus ahir mateix, en què una trentena d'experts, d'empreses i sobretot d'universitats, debatien sobre com transferir el coneixement universitari
a les empreses de manera que siguin més eficaces i més innovadores en les seves tasques, en les seves funcions. Això és el que ens ocuparà a l'edició setmanal del Què de què. Benvinguts.
I tot seguit us presentem un estudi, una recerca, que es va presentar el 30 d'octubre aquí a Tarragona, al Col·legi de l'Advocacia. Per si us vau perdre l'acte, o si hi vau anar i voleu més detalls, avui us ho expliquem i en entrevista amb dues de les seves responsables. És un estudi que es diu Desteixir l'Entramat, una mirada als lligams entre justícia climàtica i justícia sexual i reproductiva als territoris de Brasil, Guatemala i Colòmbia. La recerca l'assigna la Maria Santa de Domínguez. La saludem, Maria, bon dia.
Hola, bon dia. I està publicada per l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius. En aquest cas ens acompanya representant aquesta associació l'Helena Cardona. Helena, bon dia. Bon dia. Maixir, res i curt, fer-me un titular. De què va la recerca, tot i que el subtitul ja aclareix bastant, no? Què poseu en relació?
Bé, doncs quan parlem d'aquest entramat és una mica mirar quines són les relacions entre, d'una banda, els actors que neguen la emergència climàtica i que també suposen els drets sexuals i reproductius,
I d'altra banda també és veure quins impactes té aquesta emergència climàtica en els drets sexuals i reproductius. I per explicar-ho hem triat diferents casos, diferents situacions que es donen als territoris, com comentaves, de Brasil, de Guatemala i de Colòmbia. Per què aquests tres territoris?
Aquests territoris es van triar perquè tenen en comú què han passat per governs ultraconservadors, com podria ser, per exemple, el cas del Bolsonaro al Brasil, que és el més conegut, i també perquè són països que estan molt afectats per l'extractivisme, per projectes d'extracció de recursos, sobretot recursos minerals, però també, per exemple, a Guatemala hi ha molta presència d'hidroelèctriques. Llavors tenien aquests punts en comú que pensàvem que
Tot i que tenen diferències en els territoris, sí que podíem establir com alguns lligams comuns. Ara entrarem a parlar del projecte, sí, de la recerca de com l'heu fet, però aquesta hipòtesi de la quarta partida, que existia aquesta relació entre justícia climàtica i drets reproductius i sexuals, al final era la vostra hipòtesi. S'ha complert? El resultat ha donat que sí?
Pensem que sí, hi ha una coincidència, sobretot amb el que comentava dels actors. Al final, quan fas aquest seguiment, per exemple, dels recursos econòmics, dels diners, donen els recursos d'aquestes campanyes oposades als drets sexuals i reproductius, com podrien ser les campanyes que suposen el dret a l'avortament.
Veus que moltes vegades estan lligades al poder corporatiu. O sigui, els recursos es posen a empreses que normalment són empreses que també exploten els recursos del territori. Per tant, sí que es veu el lligam. I aquestes empreses que exploten els recursos del territori el que estan fent és agreujar les conseqüències d'aquesta crisi climàtica.
Anem a pams, ara entrarem més al detall perquè té molts matisos aquesta recerca. Elena, qui sou aquesta associació? Qui sou l'associació pels drets sexuals i reproductius i què van a reivindicar?
Doncs mira, som una associació, una ONG que està erradicada a Barcelona i defensem el dret a la llibertat per decidir sobre el nostre propi cos. Quan parlem de drets sexuals i reproductius estem parlant potser tothom el que pensa inicialment és el dret a l'agortament, però nosaltres ho enmarquem dintre d'un concepte de justícia sexual i reproductiva
que té a veure amb un concepte de justícia social, en la llibertat i la equitat per poder gaudir d'aquests drets que són garantits per la legislació nacional i també per convenis internacionals i que abarquen, com deia, altres aspectes com pot ser el dret a l'educació i en particular l'educació sexual.
el dret a la informació sobretot en aspectes sanitaris, el dret a una vida lliure de violències masclistes i aquí no només pensem en la violència sexual però també potser la violència obstètrica. Llavors nosaltres duem a terme accions que tenen a veure amb la incidència política però també amb la sensibilització sobre aquests temes.
i una de les línies que estem treballant, d'una banda, en realitat des de l'àrea d'incidència treballem en dues línies, una de defensores de drets sexuals i reproductius i l'altra d'interconexió de justícia climàtica i justícia sexual i reproductiva.
per justícia sexual i reproductiva, nosaltres la fonamentem sobre el concepte de sobirania corporal, és a dir, aquest dret a decidir i a gaudir de la nostra sexualitat, la nostra orientació sexual. I en quant a la justícia climàtica, també parteix d'un punt de vista de justícia social, on entenem que...
Hi ha unes repercussions que estan duent a terme les corporacions en quant al canvi climàtic, és a dir, el canvi climàtic és resultat dels factors humans i d'un capitalisme exacerbat neoliberal que està conduint els territoris a unes situacions de crisi extrema i també...
En aquests territoris veu gent, no? Llavors estem veient el que volem posar en relleu justament com aquests impactes no només es donen en el medi ambient sinó que afecten a les persones i en particular els seus drets sexuals i reproductius. Podem pensar en salut sexual i reproductiva.
I podem pensar també en el fet de poder gaudir d'unes condicions de feina que no perjudiquen a les persones en determinades àrees i una d'aquestes seria justament els nostres cossos directament.
Realment el camp de batalla és ampli perquè ha estat un munt de temes en un moment, no és un munt d'avortament. Clar, al principi em podria pensar, home, clar, han centrat la recerca en Brasil, Guatemala i Colòmbia, però és que aquí a casa també hi ha molta feina a fer, no? Clar, i aquesta és la idea. O sigui, el que estava parlant la Maria d'aquests actors que estan vinculats i que és un entramat és perquè hem vist que són relacions internacionals que s'estan donant entre diferents grups.
de pressió, partits polítics, corporacions, i que tenen repercussions allí, però aquí també. O sigui, aquí també patim les conseqüències del canvi climàtic i aquí també patim vulneracions de drets sexuals i reproductius. Hi ha alguna punta de llança, alguna batalla oberta que tingueu el punt de mirar posat?
D'entrada, el nostre objectiu és primer començar a sensibilitzar la gent que per aconseguir la justícia climàtica hem de tenir justícia de gènere i això passa per tenir garantits els drets sexuals i reproductius a llarg plaç, la legislació vigent ho permet.
Però si hi hagués un canvi davant de tota aquesta ofensiva de l'extrema dreta que estem veient, doncs això es podia posar en perill. Llavors el que volem fer és una crida als moviments socials, no només als moviments feministes, també als moviments ecologistes, ambientalistes, per unir esforços. Justament estem davant d'un conglomerat molt fort, que té molts recursos, econòmics, està en esferes de poders, i nosaltres com a moviment social som el David contra Goliat, no?,
Llavors la crida és posar que la gent comenci a pensar que estan en perill moltes coses i que a vegades un quan pensa en canvi climàtic no està pensant en justament accedir a serveis sanitaris que garanteixin aquests drets. Justifiquem-ho més, m'agradaria que m'expliquessin millor la relació perquè clar, que els que ostenten el poder tinguin aquesta ideologia, tinguin ideologia de negacionisme perquè fa el canvi climàtic
i de negacionisme de drets sexuals reproductius això no sorprèn això encaixa dins de la mateixa ideologia política que fa mal però quina seria la repercussió directa que hi veieu entre negar un dret i negar l'altre?
Bé, en realitat pensem que quan es neguen o quan ens menys tenen les conseqüències que té la crisi climàtica s'estan posant en risc molts drets i entre aquests drets els que ens interessava destacar eren els drets sexuals i reproductius perquè pensem que és una mirada que ha estat absent. Llavors,
Siga per acció, és a dir, perquè aquests governs promouen legislacions restrictives dels drets sexuals i reproductius o per exemple un enduriment de les penes a les professionals i a les dones que passen per un avortament.
als professionals que es practiquen sanitaris, o sigui, per omissió, és a dir, perquè no estem posant en marxa mecanismes de prevenció o de mitigació dels impactes de la crisi climàtica, estem atentant contra aquests drets.
Llavors hi ha una qüestió que pots dir ideològica, com comentaves, però que també al final té molt a veure amb la pràctica. Si jo com a govern no estic posant en marxa els mecanismes per protegir a la població d'aquests impactes negatius que poden ser, per exemple, l'exposició a productes contaminants que provoquen malformacions fetals o que provoquen avortaments no desitjats...
al final això acaba impactant i aquesta relació potser no es veu tant com causa-efecte, però nosaltres hem vist que és molt directe. Com s'ha realitzat l'estudi? L'estudi es realitza a través d'entrevistes amb persones clau i aquí era important tant parlar amb persones que ja han desenvolupat recerca, també a partir d'aquestes fonts secundàries, diguem, com de...
com d'altres estudis, d'altres informes que s'hagin publicat, persones de l'acadèmia, com sobretot també parlar amb activistes, amb persones defensores del territori que estan vivint aquestes situacions en els seus propis cossos i que jo crec que són els testimonis que tenen aquest valor també d'estar presenciant aquestes situacions i de veure com s'estan deteriorant també els ecosistemes.
Algun exemple pràctic que ens puguis explicar d'aquestes entrevistes, algun exemple directe?
Sí, per exemple, en el cas de Guatemala vam parlar amb la presidenta d'un sindicat, d'una associació que aglutina treballadors del treball domèstic, del treball de cures a la llar i treballadors de la maquila. I això de la maquila és un dels casos que es posen a la recerca. Són un tipus d'indústries que es situen en zones de frontera perquè tenen una legislació més permissiva i estan exemptes d'impostos.
i que el que fan és que reben una matèria primera, fan una tasca que normalment és d'ensamblatge i després envien la mercaderia ja produïda a un tercer país on es comercialitza. A Guatemala hi ha contextos on la maquilà té a veure amb components de cotxes o amb components electrònics. En el cas de Guatemala sobretot és maquilà tèxtil. Llavors és muntar peces d'indumentària.
El que ens explicava, per exemple, aquest testimoni del sindicat era tot el que tenia a veure amb els drets laborals. I dins d'aquests drets laborals era curiós com també es lligava amb els drets sexuals, per exemple, la discriminació a les treballadores, sobretot a les dones trans que no sentien respectada la seva identitat de gènere, el seu nom, el seu dret a fer servir un uniforme d'acord amb el seu gènere sentit.
i també el que tenia a veure amb els drets reproductius. I aquí, per exemple, hi havia des d'una exigència de presentar un test negatiu d'embaràs per a ser contractada, negació del permís per a fer-se els controls prenatals, a banda de tota una sèrie de condicions d'explotació, pels ritmes de feina, pels horaris, pel tipus de tasques...
Tenen com unes ràtios de treball per hora, de peces que han de produir en una hora, llavors això comporta moltes vulneracions de drets laborals. Fa la impressió que això negues o no el canvi climàtic, vull dir que estaria igual allí.
Clar, la situació, a més, de no tenir en compte l'impacte ambiental, i és. Però és que encara que no tinguéssim aquest debat de l'impacte ambiental, són situacions precàries que no venen de nou. Totalment, totalment. Heu analitzat diversos casos, quatre casos, llegeixo per aquí, per entendre com aquests poders, els mateixos poders, controlen cossos i territori, que és l'analogia, la simbiòsi que esteu fent. La mineria il·legal a Brasil, per exemple, en territori indígena,
O la maquila guatemala, com deies tu, el glifosat, el conreu a la guerra entre Brasil i Colòmbia, o la floricultura per exportació a Colòmbia, floricultura.
Sí, la floricultura en realitat ens pot resultar com igual més novedós, però al final és una indústria en la qual estem molt familiaritzades aquí a Catalunya perquè al final la gran majoria de les roses tallades que es regalen per Sant Jordi provenen de l'Equador o de Colòmbia. És a dir, és com un sector econòmic que està altament feminitzat i altament precaritzat també, no?
Llavors hi treballen moltíssimes dones en hivernacles, en unes condicions també molt dures a nivell ambiental, i després no deixa de ser una indústria que també fa servir productes contaminants i que exposa les treballadores a aquests productes i que té un elevat consum d'aigua. Al final és com un cultiu que no és autòcton, que es fa en zones que estan seques o desertitzades,
i que tot és per exportació, llavors també hi ha com l'impacte ambiental derivat de l'exportació i que hi ha una demanda, com parlàvem de Sant Jordi, però també podria ser Sant Valentí, estacional, que el que fa són uns pics de demanda que contribueixen a l'explotació d'aquestes treballadores. Com comencem a d'estar així aquest entramat? Proposes solucions, Maria?
Aquesta és una molt bona pregunta, en realitat. Més que solucions, sí que s'apunten a algunes alternatives. Al final, hi ha una banda, com el que comentava l'Helena, hi ha una apota que és la sensibilització i que és començar a agafar consciència. Doncs pot ser, ara que sabem d'on podem venir aquestes roses, potser ens pensem dues vegades. No tant no comprar-les, sinó investigar-ne la procedència.
Però més enllà d'aquest rol que podem tenir més actiu d'investigar la procedència, de boicotetjar certes empreses com a consumidores, jo crec que també tenim, sobretot, un rol molt important de pressionar els estats i els governs perquè actuen. I això crec que és anar un pas una mica més enllà, però sí que intentar, com també que l'organització vagi en aquest sentit,
I després jo crec que hi ha alguna cosa que està com molt de fons en la recerca i en el posicionament de moltes organitzacions, i també ho sentíem a la jornada de la setmana passada, de fa dues setmanes, que era com la tendència cap a l'horitzó de creixement, o sigui, al final els nivells de consum que tenim i els nivells...
de vida que estem sostenint realment no són sostenibles a llarg termini i llavors passaria una mica per aquí això potser és més complex d'aterrar però crec que cal que d'una manera urgent prengui en consciència seria potser el que faria moure el que faria canviar al final si hi ha menys consum
si entenem que hem de consumir menys o d'una manera més racional al final la producció canviaria, se suposa
esperem que sí i potser també fer un canvi de valors i posar més la vida al centre que això es diu molt és un argument contra l'avortament que es fa molt però en realitat des dels ecofeminismes i des dels feminismes es parla de posar la vida al centre i la vida al centre què vol dir? posar les persones al centre en condicions que no siguin d'explotació laboral que no siguin de discriminació de gènere i que siguin respectant el medi ambient llavors si podem fer aquest canvi de valors crec que a poc a poc podem anar transformant la societat
A un costat de la banal s'està el poder polític, que és això que deien, fer pressió perquè els polítics se canvien alguna cosa, però també ells estan pressionats segurament per un poder empresarial i en aquests països concrets l'Església. Seria un poder també bastant important, no?
Sí, o sigui, el que dèiem, quan parlem de poder polític, en realitat, a les recerques parlen, per exemple, del cas de Guatemala, que parlen molt del pacte de corruptes, que al final seria la cúpula política lligada amb l'empresariat. En el cas de Brasil, directament, hi ha moltes empreses amb...
amb interessos sobretot en el sector ramader, que directament col·loquen empresaris de la soja, per exemple, com a diputats perquè s'asseguren que aquesta és la manera de passar lleis. Llavors, no hi ha tanta diferència entre el sector empresarial i el sector polític, acaben per ser una mateixa cosa.
I el paper de les esglésies, com deies, és clau. O sigui, veiem que hi ha comunitats on no està arribant l'Estat a nivell de serveis de salut, a nivell de serveis educatius, però sí estan arribant les esglésies, no? Hi ha un activista de l'MST que està mencionada a la recerca del moviment de treballadores sense terra al Brasil que parla precisament d'això. Bé, hi ha comunitats on no hi ha una escola però sí hi ha una església o diverses, no?
Quin paper juga l'Església? Perquè a nivell potser de drets laborals va en un sentit, però no sé si a nivell de drets sexuals i reproductius. Quin discurs és el que dona en aquests països? Doncs hi ha una tendència general que és a parlar d'aquest fantasma que s'han inventat tant les Esglésies com l'extrema dreta, que és això de la ideologia de gènere, que és criticar tot aquell contingut que inclou un enfocament...
a favor dels drets sexuals i reproductius i, per exemple, negar-se o forçar perquè es faci una prohibició dels continguts d'educació sexual i reproductiva a les escoles, d'educació sexual integral o fins i tot que hi hagi persecució contra els mestres i les mestres que estan impartint aquests continguts.
I al cas de Colòmbia, per exemple, que mencionem a la recerca, el paper que van tenir les esglésies va ser fer costat a tot el sector de l'expresident Álvaro Uribe per oposar-se a l'acord de pau del 2016 amb la guerrilla de les Farc.
El que van argumentar era que aquest acord de pau promovia la ideologia de gènere i per tant pervertia la família tradicional i els valors tradicionals i hi havia com aquest pànic moral que també atia l'extrema dreta a casa nostra.
però que en realitat l'interès que hi havia darrere, és a dir, a l'uribisme i a les persones que estaven oposant-se als acords de pau, no era la preocupació per la família o els valors tradicionals catòlics o evangèlics, sinó no perdre privilegis de tenir-se de la terra, no perdre privilegis com per a poder explotar la terra, per a poder tenir recursos. Al final el que els feia por...
no era l'enfocament de gèneres a cost de pau, sinó que aquests acords de pau proposessin una reforma agrària que els fes perdre poder econòmic, bàsicament. Complicat, eh?, l'està així d'entramat. El titular planteja un repte. Com va anar l'acte del dia 30 aquí a Tarragona? Perquè ara hem dit els actors que estan en una banda, però és que a l'altra banda hi ha moltes associacions i hi ha moltes entitats que estan per a la vora.
Sí, i crec que va ser molt exitós en reunir a diferents moviments, representants de diferents institucions. Tots ens van posar d'acord en què és una acció prioritària començar a parlar d'aquests temes. També hi ha molt desconeixement al voltant de les interseccions entre...
drets sexuals i reproductius i justícia climàtica i es va posar en relleu també com la manca d'estudis en perspectiva de gènere i que posin el focus en la salut sexual i reproductiva és òbvia aquí a Catalunya i a l'estat espanyol llavors és una demanda conjunta de començar a poder parlar d'aquests temes amb una mirada més focalitzada i
que les administracions públiques puguin rendir comptes en aquest sentit. Hi ha un nivell de desinformació ciutadana bastant alt i amb això crec que vam estar totes d'acord d'impulsar accions que siguin encaminades perquè totes entenguem millor què ens està passant. A més, el Camp de Tarragona és un context on hi ha la petroquímica, aquí s'estan patint...
els efectes d'una contaminació que també és un macroprojecte extractivista es vol implantar un altre macroprojecte turístic amb el Harroc o sigui que les zones de sacrifici que a vegades en parlem Tarragona podria ser considerada una d'elles i justament pensem que un esforç per fer-ne front aquest va ser un dels missatges claus que va sortir a la jornada és necessari
Avui hem tingut una pinzellada d'aquest estudi, aquesta recerca, que és molt àmplia i que us pot donar moltes llums sobre alguns conceptes que potser no hi havíeu pensat. Això és el que m'ha passat a mi. Desteixir l'entremat una recerca de Maria Sant Domínguez que trobem publicada, bueno, accessible online.
a l'associació de la... Ai, a la web de l'associació, perdó, que és l'associació.org. Molt bé, l'associació.org, si no busqueu associació drets sexuals i reproductius, que és el que he fet jo, i de seguida em surt al Google, i allò et trobareu penjat. Doncs noies, moltíssimes gràcies per venir. Hem estat parlant sobre això, aquesta simbiosi entre drets sexuals i reproductius i justícia ecològica, mediambiental. Ho hem fet a través de la recerca de la Maria Sant Domínguez. Maria, gràcies per venir. Moltes gràcies.
publicada, recordeu, per l'Associació pels Drets Sexuals i Reproductius, l'Helena Cardona n'és a una tècnica. La tècnica em deies de...? L'Àrea d'Incidència Política Internacional. Vinga, queda dit. Gràcies, Helena. A tu. Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. La renaturalització del francolí enfila la recta final en un mes i mig. Es donaran per finalitzats uns treballs que, entre d'altres, han permès recuperar la sinusitat del riu en el seu tram més baix. S'han retirat més de 26.000 metres quadrats de canya americana i ara es plantaran espècies autòctones. L'alcalde Rubén Vinyuales explica que el francolí es potencia com a espai de gaudi per la ciutadania i esdevé nexa d'unió i no una barrera.
potser la més visual de totes aquestes obres han estat la plataforma del Miracle però aquesta actuació de 1,4 milions d'euros és una actuació molt important que ens ha de permetre recuperar aquest espai del riu Francolí com un nexo d'unió no com una barrera física i psicològica de la ciutat sinó com un nou centre epicentre de la vida dels tarragonins i tarragonines i la idea és aquesta recuperar plantes autòctones per aquest tipus de riu
També s'han col·locat tres arquetes per retenir residus sòlids i es recuperaran més de tres quilòmetres del camí fluvia a l'esquerra del riu. Renf ha informat que a partir del 22 de novembre oferirà més trens i línies de regionals del sud, un cop han acabat les obres a Roda de Barà, Sant Vicenç de Caldés i Castelldefels. Així es reprogramaran les línies R13, R14, R15...
R16 i R17 i també la RT1 i RT2. Entre les novetats hi ha que en els dies feiners entre Reus i Barcelona hi haurà trens com a màxim cada 60 minuts. Entre Tarragona i Lleida s'incrementaran les connexions de l'R13 i l'R14 i es passarà de 5 a 6 diàries per sentit.
Esquerra Republicana denuncia que el govern municipal vol incrementar fins a 40 euros mensuals la quota de les llars d'infants de Tarragona. Segons el grup municipal d'Esquerra, passarà la quota 10-0 de 280 euros a 320 i la de I1 de 160 a 185. El seu portaveu adjunt, Xavi Puig, diu que l'Ajuntament s'estalviarà l'any uns 250.000 euros. Diu que la mesura posarà en una situació complicada
Un increment molt notable que és un càstig per les famílies, que dificulta la conciliació, dificulta la natalitat i que creiem que és injust des d'Esquerra Republicana. Per tant, des d'Esquerra denunciem aquesta política que està intentant tirar endavant Viñueles amb el suport de...
comuns i junts, i demanem que no arribi el ple, que ho aturin i que no es produeixi aquest increment que estigui a les famílies. Es presumeix que això suposarà una estalvi de 250.000 euros, però són a costelles del patiment de totes aquestes famílies.
Més coses, l'Hospital Joan XXIII desplegarà un projecte amb intel·ligència artificial per optimitzar les UCI i millorar l'atenció als pacients crítics. A través d'aquest es busca construir algoritmes de suport a la presa de decisions dels professionals.
L'Hospital Joan XXIII també impulsa aquest projecte en el màrquet del CritiqueCat, un projecte que vol millorar els serveis en cures intensives amb aquesta gestió integrada de dades i l'aplicació de la intel·ligència artificial. Maria Budí, cap del Servei de Medicina Intensiva, el Joan XXIII, explica que estan liderant el disseny d'un centre de gestió de crítics i de les bases del que serà la plataforma d'aquests nous models d'intel·ligència artificial.
El projecte ha començat a la demarcació de Girona i la idea és que Tarragona i les Terres de l'Ebre estigui implementat de cara al 2026. I del fet divers, els Mossos d'Esquadra han detingut tres persones al Tarragonès especialitzades en forts establiments. La rest va tenir lloc dissabte passat a Creixell. Es tracta de dos homes i una dona de 21, 25 i 31 anys respectivament.
Les tres persones identificades portaven diverses bosses amb molta quantitat d'aliments envasats a dins per valor de més de 3.200 euros. Tots tres han passat ja a disposició judicial.
El Tanatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tanatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Molt de costa, la Rambla de la Cultura a la vora del mar. Vine i passeja, parleix de la cultura, del lleure i de l'esport al Port de Tarragona. Hi trobaràs museus, exposicions, teatre, activitats, espais per passejar i fer esport. Completa la teva visita amb un tast de la gastronomia marinera del Serrallo. Més informació a porttarragona.cat
A Obramat Tarragona, durant 3 anys, hem ajudat amb molts projectes de construcció i reforma, però el més important és la relació que hem construït amb tu. Ens encanta formar part del teu dia a dia i volem seguir construint un futur junts amb els millors productes de qualitat professional durant molts anys més. On compren els professionals. Obramat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat
Ja hi tornem amb les obres per tot arreu. Però aquestes són diferents. Saps que estan millorant la xarxa de clavegaram? És per evitar filtracions i garantir la qualitat ambiental. El 75% de les obres es faran sense obrir races amb una tècnica nova que fa que tot sigui més ràpid i menys molès. A més, ens ajudarà a tenir a Tarragona i la Canonja uns entorns més nets i eficients. Informa't sobre els carrers, les fases i el calendari d'actuacions a ematsa.cat Un retrobament.
Un projecte, un viatge a les entranyes. La companyia tarragonina Antagonista Teatro presenta la seva obra més premiada, Los Centros de Lorca, una visió contemporània de l'univers Lorca. Divendres 28 de novembre a les 8 de la tarda al Teatre Tarragona. Informació i entrades a antagonistateatro.com
He's been curious about this broadcast.
Passen 7 minuts, gairebé 8 del punt de la 1 i el que fem és seguir endavant amb aquesta versió setmanal del què de què. Una versió que arriba cada dimecres entre dos quarts d'una i dos quarts de dues. Ens queda una entrevista pendent en què us parlarem sobre com transferir els coneixements que s'adquireixen a través de la recerca universitària. En aquest cas, com transferir-los a les empreses.
al nivell més de peu de carrer, per entendre's, perquè siguin més efectives i promocionar o promoure la innovació en aquest sentit. D'això se n'ocupava el Congrés Tècnio, que va tenir lloc ahir, i en què una trentena d'experts van debatre sobre això, nous models i instruments per impulsar la transferència de coneixement al teixit productiu de Catalunya. Aquest seria ben explicat el que va passar. En parlarem amb dos dels experts participants.
i sabrem sobretot a quines conclusions van arribar ahir en el Congrés, que ja us dic jo que bona part de les conclusions passen per una qüestió econòmica. Tot això ens ocupera en el tram final del què de què, que obrim amb hotxip.
Fins demà!
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Escoltant avui dins del què de què aquest grup britànic, els Hotchip, un grup d'electro-tecno o d'indie, indie-tecno més aviat, indie-elèctric, no ho sé com dir-ho, però vaja, les etiquetes ja manteneu, una música electrònica, però una mica a l'ombra, sense ser ben bé mainstream. Per qui no us són i sapigueu que ells estan al darrere, bé, tenen temes propis, com aquest over-on-over que estem escoltant o el que ha començat el programa, el Ready for the Floor,
Temes que tenen prou entitat, però el 2010, per exemple, es donaven a conèixer molt, molt, molt per tot el món. Es feien molt populars gràcies als remix de la cançó She-Wolf de la Shakira. Per tant, també tenen col·laboracions d'aquestes una mica sonades. Va, que seguim endavant. Més enllà de l'aspecte musical, ara toca parlar d'altres qüestions de la transferència de coneixement cap a les empreses.
D'això justament es va parlar ahir en una jornada que va acollir les instal·lacions de Fira Reus sobre com transferir el coneixement, en aquest cas universitari, cap a les empreses, cap al teixit empresarial per fer-les més competitives, innovadores i més productives.
Una trentena d'experts ens diuen, van debatre sobre aquests nous models o instruments per fer efectiva la transferència de coneixement en una jornada que va acollir unes 200 persones.
que organitzava l'associació Tècnio i en volem més detalls i sobretot volem saber-ne quines són les conclusions, que pels titulars que hem llegit passarien en bona part per una qüestió econòmica. Tenim a l'altre costat del fil telefònic el Manuel Palacín, ell és director de l'associació Tècnio. El saludem. Manuel Palacín, bon dia. Hola, molt bon dia. Bon dia. Bon migdia a tots i totes. Sí, ara ja sí, ara ja és migdia. Compartim entrevista també amb el Francesc Medina, catedràtic de la URB, director del Centre Amic. Francesc Medina, bon dia.
Bona tarda. Bona tarda ja, i n'hi ha per tots els gustos. Escolteu, amb falta saber, o per començar hauríem de situar-vos a cada un de vosaltres, no?, a les entitats que representeu. Manuel Palacín, què és l'Associació Tècnio? Perquè em sembla que a dintre hi trobem moltes entitats, no?, engloba moltes entitats. I tant, doncs l'Associació Tècnio és una entitat que agrupa grups universitaris
grups universitaris com podria ser de la Rovira Virgili, de la UPC, de la UAB o de la UBEM, centres de recerca del sistema CERCA i SESIC, i que compten amb un segell de qualitat, que l'atorga en aquest cas Acció, que és la Generalitat de Catalunya, que ens acredita que som excel·lents en la transferència de coneixement i la innovació.
en el transport de la recerca cap a l'empresa. Bàsicament ens dediquem a fomentar l'activitat de transferència que fan aquests grups universitaris i de centres de recerca cap a les empreses. Francesc Medina, et toca a tu explicar-nos què és Centre Amic i em sembla, Francesc, que tu pertanyes a l'àrea de coneixement de l'enginyeria química, pel que veig. Correcte, jo soc professor d'aquí de
de la URB, Departament d'Enginyeria Química. Tenim un centre d'innovació tècnica, com hi ha 75 centres d'innovació tècnica en aquells moments a Catalunya. Nosaltres, el nostre estiu a mi, que ja portem uns 20 i escaig d'anys treballant en la transferència del coneixement des de la universitat cap a les empreses. Estem aplicats molt dins de l'àmbit de la enginyeria, de la catàlegi, de reaccions, de la característica de materials,
de sostenibilitat, de combustibles, nous combustibles, no més adequats per avui en dia, etcètera. Aquestes són les línies de transferència que quasi també tenim en el nostre centre.
I és que és una pota molt clara dintre del que és el concepte del coneixement o de la recerca universitària. Jo crec que amb el propi ADN no és només fer recerca i adquirir coneixement, sinó que és traspassar-lo, traspassar-lo en pla divulgatiu per una població més àmplia, però també traspassar-lo a nivell empresarial perquè es pugui aplicar. Això, pel que em dieu, ja fa temps que es considera que és important, no?
I tant. Des de l'associació tècnia portem poc temps perquè té escars els 5 anys, però tot el concepte de transparència i innovació portem més de 25 anys entre totes les nostres institucions impulsant-lo des que
Es van crear les primeres lleis d'innovació i transferència dins del sistema a ajudar a aportar tot el coneixement que es genera dins de les nostres institucions, a aportar-lo al teixit industrial perquè d'alguna manera impacti en el que és la societat. Per tant, la nostra punció d'alguna manera és
és impulsar aquesta transferència de coneixement i portar-lo a tots els territoris i a totes les empreses d'arreu de Catalunya. Per tenir un exemple, perquè ens fem una idea més clara a través d'un exemple, Francesc Medina, des del centre AMIC, aquest centre tècnico que tu lideres, com ho feu? Com feu aquesta transferència de coneixement?
Bé, normalment nosaltres, la pròpia universitat, ja tenim també el centre de transferència, que és la Fundació Universitat Rovira i Virgili, que és que ens encarrega de vehicular tots els projectes de transferència que ens venen o les demandes que ens venen de les empreses. Nosaltres, com portem també molts anys fent transferència, doncs moltes vegades ja tenim.
clients de molts anys o clients que parlen entre ells, etcètera, etcètera, i per tant ens arriben demandes d'innovació per part de les empreses i nosaltres podem sempre, doncs, el que comentàvem abans, no? No només fer recerca sinó també fer transferència i tot el coneixement que generen les universitats a veure si podem transmetre aquest coneixement cap a les empreses
cap a nous sistemes productius, que tot sigui molt més eficient, que, evidentment, generin nous recursos econòmics i que tinguin un impacte social, no? I això és una mica el que nosaltres fem, si vols posar diferents exemples. Sí, sí, sí. No, per exemple, ara estem en una empresa i que van, ahir, en la reunió aquesta de transferència que van tenir a la Fira de Reus, a la Tresa, anaven acompanyant una empresa que està també en l'àmbit
de Catalunya, després les empreses a Catalunya i també a Espanya, en aquesta majoria són fines, més del 90% són fines, i clar, aquestes empreses
fer innovació i cada vegada innovació més avançada és difícil perquè no tenen els equipaments necessaris per poder fer. Per tant, aquesta col·laboració amb centres arrelats a les universitats o centres de recerca en els quals tenim equipaments, laboratoris i tot això,
jo crec que es pot redindar en grans beneficis que cal obtenir nous productes, nous mercats, etc. En aquesta empresa, Sorier, per exemple, que és una empresa molt d'aquí de l'àmbit de Catalunya, nosaltres havíem parlat amb ells, havíem contactat amb ells per tot el tema de l'hidrogen, etc. I vam decidir, nosaltres vam explicar que estaven treballant la transformació de biomassa, residus,
organes de la biomassa, si no se poda, i ells també, en certa manera, tenen un nicho de mercat dins aquest sector. I llavors van dir, bueno, nosaltres això ho podem transformar en hidrogen, que és una via renovable de l'obtenció d'hidrogen, a partir de processos químics, químics, físics, etcètera, etcètera, biològics,
en el qual transformem la biomassa en etanol i després en posem químics catalítics i transformem aquest etanol en hidrosi, no? I bueno, vam fer un projecte, vam fer un pèrtec amb altres institucions, aquí és important el finançament inicial, amb tot això, des del punt de vista dels governs, no tant de Madrid, tant de Madrid com de Catalunya, no?, per incentivar aquesta transferència de
de tecnologia i de coneixement. I, bueno, estem a nivell de pilotes, en probes, etc. I també de posar un exemple, això és un part que és del Next Generation d'Europa i també del govern d'España, no? Però també tenim un projecte també de, bueno, hi ha residuos plàstics que avui en dia,
no se sap què fem i parla que hi ha illes associades de plàstic molt més gran que tota la península ibérica, no? Hi ha aquestes illes de plàstic, com podem fer això? Clar, els plàstics tenen una mala sortida quan ja, evidentment, ja han fet tot el seu gust de vida, que no es poden ni reciclar, sinó que envies a bucador o envies a incineradora. Nosaltres tenim una tecnologia, tenim una tecnologia que ja han estat experimentats a nivell de laboratori, la qual podem...
convertir-los en combustibles, o inclús en monòmers que pot servir-se per obtenir de nou plàstics. I això ho van demanar a través de la Generalitat d'Acció, ens van donar un projecte nuclé, ens van incentivar aquesta transferència,
I Stensel també trobes en el pilota, en aquesta tecnologia. Molt bé. Pel que expliques, és un win-win que es diu, no? Perquè la universitat veu sortida, veu una manera pràctica, no?, això de posar a la pràctica els seus coneixements i l'empresa també se'n pot nodrir en el sentit que, bueno, pot treure'n un rendiment. Però, en definitiva, i aquí va la pregunta...
pel Manuel i suposo que és la conclusió que vau arribar ahir després de posar-ho tot en comú. Qui ho paga tot això? Perquè la conclusió també de la jornada, com deia, és que vau demanar, vau notar la manca de pressupost per continuar endavant amb aquesta transferència de coneixement fins al punt que dieu que la qüestió està com estancada, que està igual que fa 20 anys i que això fa que la indústria catalana sigui poc competitiva.
Exacte, la nostra funció com a associació és intentar sensibilitzar tant el sector públic com el sector privat. A veure, si ens comparem amb altres països capdavanters, estem parlant dels Estats Units, països asiètics, últimament ja veiem que la Xina està avançant a passos cada cop més grans, a Europa ens estem quedant enrere, i dins d'Europa, òbviament, Catalunya, Espanya...
hem de donar un pas endavant si volem continuar sent competitius.
Hem fet un esforç molt gran des de fa molts anys en l'àmbit de la recerca. Això sí que ho podem treure molt de pit. Estem considerats el top 10, top 15 a nivell mundial en quant a publicacions i activitat de recerca, però aquest pas de transformar aquesta recerca en impacte a l'empresa o impacte a la societat encara s'ha de lluny. I això el que deriva és que, de mica en mica, altres països siguin més competitius i les nostres empreses
i s'estan quedant cada cop més enrere en aquesta carrera. Per tant, la nostra proclama va en aquesta línia que hem de ser valents com a governs, com a societat, com a empreses, i apostar per la innovació, apostar per aquest tipus de treball basat en el coneixement per poder sobreviure i ser més potents a nivell empresarial.
Queda feta la crida, per això serveixen jornades com la d'ahir, en què es vau ajuntar unes 200 persones interessades en aquest tema, el de la transferència de coneixements cap al teixit productiu, cap a les empreses catalanes. Sens dubte que ens sortiran bones reivindicacions, bones idees, i espero que es puguin dur a la pràctica. Avui n'hem parlat sobre el Congrés Tècnio, que va tenir lloc ahir a les instal·lacions de Ferreus amb el Manuel Palacín, director de l'Associació Tècnio. Moltes gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies. I el Francesc Medinà, catedràtic de la URBI, director d'un centre tècnic, el centre Amic. Moltes gràcies, Francesc, també. Moltes gràcies. Una abraçada. Una abraçada. Doncs així, a falta de cinc minutets, i donem pas, tanquem el que de què, i donem pas, ara sí, als companys i les companyes dels serveis informatius. Arriben amb l'informatiu del migdia i nosaltres tornarem amb aquest programa setmanal. Serà ja, doncs això, dimecres que ve, a dos quarts d'una. Us esperem aquí.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Son dos cuartos a dues.
Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia.