Volem que les coses que es fan al barri es coneguin. Som els veïns que hem construït els nostres barris. Los protagonistas somos los vecinos de los barrios. Es un medio alternativo independiente. Radio Veinal de Tarragona, la veu dels barris.
Molt bones, comencem el nostre programa d'avui. Com sempre, aquí a la Ràdio Vinal, a Tarragona Ràdio, una producció de la FAP, la Federació de Ciutadans de Tarragona, que ens apropa a l'actualitat i a les activitats que es fan als nostres barris. Un programa que podeu escoltar tots els divendres, de 3 a 4 de la tarda, o bé diumenges a la nit en reposició.
Com sempre, els que preferiu recuperar el programa durant la setmana podeu fer-ho a través de la web tarragonaradio.cat. Aquesta setmana començarem el programa interessant-nos per la darrera reunió mantinguda entre l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, i representants de la Federació d'Educions de Vista de Tarragona i de la plataforma per una Tarragona neta.
Una reunió que va servir per tractar sobre el nou contracte de la brossa de la neteja viària que ha entrat en vigor aquesta mateixa setmana. Una reunió que arriba uns dies abans de la manifestació convocada per la plataforma per una tarragona neta que tindrà lloc el dissabte 15 de novembre per denunciar la manca de neteja. Aquesta manca de neteja s'ha vist agreujada aquest mes d'octubre i principis de novembre per la deixadesa de l'anterior empresa sortint, fomento contrates, en els últims dies del seu contracte.
Tot seguit ens farem ressò d'unes altres queixes, queixes de veïns i veïnes de les anomenades cases de colors de Camp Clar, que reclamen des de fa anys millors de tot tipus en aquests habitatges propietat de la Generalitat, de l'Agència Catalana d'Habitatge. I més tard parlarem del tret de sortida de la campanya Càritas Bona Vista, llums dignes en col·laboració amb les entitats veïnals de la Federació Veïnal, de la FAP, una campanya que vol fer arribar el Nadal a tothom. Aquests altres temes són els que tractarem avui aquí,
a la Ràdio Vinal, com sempre, a Tarragona Ràdio, que us parla Josep Cartanyà. Us dono la benvinguda en nom de tot l'equip.
Ràdio Veïnal Tarragona Ràdio. El dilluns passat es va haver una reunió entre representants de la Federació de Ciutadans de Veïns i Veïns de Tarragona, la FAP, representants també de la plataforma per una Tarragona neta, amb l'alcalde de Tarragona, Rubí Minyales, i la consellera Sònia Os, entre altres persones que viuen a aquesta reunió, per informar una miqueta de quin era aquest rei de sortida del nou contracte que s'anirà implantant progressivament a la ciutat. En parlem amb el president de la FAP,
Alfonso López. Alfonso, bona tarda. Bona tarda. Alfonso, una reunió que es va demanar, que finalment em sembla ser que bé, amb l'alcalde, en aquest cas també la consellera s'hi va afegir, cosa que també és una novetat, que també reclamava des de la federació, que és una interlocució més directa. Bé, d'entrada, aquí hi ha dues parts, estrictament el contracte de neteja recollida de Barossa i la part de l'incivisme, pel que fa a la part del...
del servei de la nova empresa Urbacer, que també en vam parlar amb el Miguel Ángel l'altre dia que va haver-hi aquesta reunió directament amb la federació de l'empresa, què és el que es va transmetre a l'alcalde pel que fa aquest nou servei, en què és el que es notarà més progressivament aquest nou servei, què és el que es va informar.
Bueno, el alcalde nos comunicó todas las actuaciones que se iban a hacer a partir de ahora, cómo iba a cambiar el contrato. Está claro que tenemos un gran problema, un gran problema de limpieza, un gran problema de incivismo y nosotros lo que creemos es que ahora mismo lo más importante es dejar trabajar a la nueva empresa. Creemos que bajo ningún pretexto hay que darle presión porque
La nueva empresa se encuentra en una tarragona muy sucia, muy abandonada, porque en los últimos días tampoco ha sido correcto por parte de la antigua empresa, pero entendemos que ellos vienen con ganas y quieren demostrarnos que quieren hacer bien su trabajo y nosotros lo que pedimos.
Pel que fa a la maquinària, suposem que també us va informar que bé, que l'empresa no només hi ha un canvi d'empresa per un servei determinat, que és les pautes que té el contracte de l'Ajuntament, sinó que també sembla ser que una de les coses en què ha de canviar la imatge de la ciutat o que ha de favorir aquesta imatge és la nova maquinària.
Bueno, sí, ellos prevenen este año gastarse casi 27 millones de euros, que ya me parece correcto, y la manera que tienen con la nueva maquinaria y sobre todo con las ganas, como digo, que tienen, creemos que todo va a funcionar bien. Piensa que la nueva maquinaria, una de las quejas que tenemos es que los contenedores tienen que ser limpiados por dentro y por fuera, ¿no? Entonces hay maquinarias que ya vienen preparadas para limpar un contenedor por dentro y por fuera.
que es la insalubridad que tenemos en Tarragona. Esperemos que todo esto sea para mejorar y desde aquí entendemos que vamos a respetar unas pautas para ver cómo funciona.
En general, amb el servei, amb la millora que s'espera aquest servei, també hi ha, segons l'Ajuntament, una progressiva substitució de tots aquells contenidors sotorats que encara s'aniran substituint. Això és una forma paral·lela, progressiva. Sí, hi ha 106 contenidors que encara quedan i sí, està clar que també ja tenen tot preparat
Bueno, en el tiempo que necesiten, porque creemos que eso tenía que estar acabado a final del 2025, sabemos que no va a dar tiempo, pero bueno, sabemos que es una prioridad de quitarlos todos lo antes posible. Com ens veiem al principi d'aquesta conversa, hi havia dues parts en què a la Federació li preocupaven, una, evidentment, el seguiment d'aquest servei de neteja i recollida d'escombraries, i que un seguiment que continua fent, evidentment, la Federació podria ser d'altra manera...
amb la nova empresa, però després hi ha l'altra part, que és la part que per molt que netegis bé, hi ha la part de l'incivisme, que és l'altra part que no té res a veure amb l'empresa, ni Urbacer, ni qui sigui. És a dir, que aquesta és una part que sí que correspon directament a l'Ajuntament, com a mínim de posar-hi els mitjans, no sé si humans o efectius possibles, però no sé si aquest tema es va tractar a la reunió amb l'alcalde. Aquesta preocupació que hi ha des de la Federació per l'incivisme que pot, diguéssim, frustrar aquest nou servei.
Bueno, sí, es una preocupación porque la verdad que también el incidismo es muy grande en Tarragona. También ha crecido mucho y eso nos preocupa, ¿no? Que la gente no se pueda usar los medios que tienen a su disposición para dejar las cosas bien, ¿no? Pero sí es verdad que desde el ayuntamiento y tanto la empresa Urbased, ¿no? Creo que
Cuando venga un vehículo, vendrá y se lo llevará todo. No es como ahora, que te viene un vehículo, se lleva muebles, te lleva runa... Ellos ya se lo llevarán todo, ese vehículo lo llevarán y allí harán la separación que tenga que hacer. Eso también es... Es un cambio importante. Es bueno porque, camión que pase, la batería la dejará totalmente limpia. Esperemos que esto funcione.
Y, por supuesto, el Ayuntamiento tiene que meter medios, medios de guardia urbana, medios de cámaras, medios, los que sea, pero el incivismo hay que pararlo con ellos, hay que pararlos con ellos porque cada vez va creciendo, excremento de perros y Tarragona no se merece estar en la situación que está a día de hoy.
Bé, aquesta reunió amb l'alcalde arribava justament uns dies abans d'una convocatòria que es va fer setmanes enrere per part de la plataforma Tarragona per una troneta i també amb suport de la federació, una convocatòria de manifestació del dia 15 de novembre reclamant això, una millora de la...
de saber neteja, evidentment aquesta reunió dona certes esperances a que les coses poden anar millor, però diguem que hi ha una manifestació convocada el dia 15, suposem que és una manera de reafirmar o de tancar una miqueta tot aquest procés que hi ha hagut
de reivindicació d'una millora de la netesa. Suposem que la data del dia 15 segueix en vigor i que serà una manera de tancar aquest capítol a partir d'aquí donant confiança al nou servei. Sí, está claro que el nuevo servicio se merece como mínimo tres meses de confianza.
que desde la Federación creemos que hay que dárselo, porque ellos no tienen culpa, ellos entran aquí y se encuentran en una tarragona muy sucia y no tienen culpa, ¿no? Que la plataforma ha decidido tirar para adelante la concentración, nosotros como Federación tienen nuestro apoyo, porque es nuestra obligación darle apoyo a cualquier movimiento vecinal que haiga, ¿vale? Y a partir de ahí...
¿Qué se va a conseguir? Yo creo que lo que queremos que entienda todo el mundo es que los vecinos están enfadados, que los vecinos llevamos tiempo sufriendo todos los problemas que ha tenido Tarragona y que llega un momento en que salimos a la calle para decir, estamos aquí, vamos a daros el tiempo que necesitemos, pero estamos aquí y vamos a hacer un seguimiento. Y nosotros como federación estamos ahí y le damos todo el apoyo a la plataforma.
Aquest serà el toc d'alerta que ha comentat l'Alfonso, d'un dels objectius d'aquesta concentració, aquesta manifestació del dissabte 15 de novembre a Tarragona. En qualsevol cas, volíem saber com ha viat aquesta trobada, que era important per fer un abans i un després del que serà aquest nou servei de la neteja i de la recollida de brossa a la ciutat i que, evidentment, la Federació continuarà fent el seguiment, que és el que li pertoca com a agent veïnal. Moltes gràcies a Alfonso López, president de la FAP
Esperem que el dia 15 sigui tancant etap i obrirà una altra. Moltes gràcies. És lo que espereu a todos. Gràcies. Ràdio Veïnal de Tarragona
Més coses, anem a Can Clà, perquè el grup de veïns i veïnes del barri de Can Clà estudien denunciar l'Agència de l'Habitatge de Catalunya per la deixadesa dels edificis on viuen. Es tracta dels coneguts com les cases de colors que sumen més de 400 pisos, dels quals més de la meitat serien propietat de l'Incasol i també n'hi hauria alguns dels bancs. Tal com hem explicat aquesta setmana, molts dels pisos públics estan ocupats il·legalment i les persones que hi han entrat en ocasions són conflictives
i han causat destrosses tant en zones comunitàries com en els mateixos immobles. Els veïns propietaris i els que estan de lloguer asseguren que no poden aguantar més la situació i que porten vora una dècada de converses amb l'administració pública sense obtenir cap mena de solució. Una de les veïnes que ha aixecat la veu aquesta setmana és Carme Martos, que ha explicat que no entenen per què l'Incasol va deixar tant de temps els pisos buix i també fan crítiques a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Si l'Habitatge, en su momento, cuando los pisos...
En el momento en que se queda un piso vacío, no entendemos por qué lo ha dejado vacío tiempo y ha dado margen a que se metan gente que son impunes, que les da lo mismo meterse en un piso y bueno, hasta que venga una orden de desahucio y me tire a la calle, ahora tiro aquí esta pared, ahora pico a la noche, a las tantas de la noche, porque me da bien la gana y lo digo yo. Si ellos tal cual se deja un piso vacío, lo hubieran ido dando...
Ara mateix, tal com han indicat els veïns, hi ha algunes escales i zones comunitàries que estan totalment destrossades i que, si no fos per la tasca veïnal,
encara estarien pitjor. A més, la convivència tampoc és fàcil amb molts sorolls i crits a totes hores. S'està deteriorant, diuen, de tal manera que sembla que hi hagi un interès perquè marxin els veïns. Sospiten el grup de veïns que s'ha queixat aquesta setmana. També cal dir que han lamentat que fa temps que arrosseguen problemes d'insalubritat amb canonades i conductes d'aigües residuals trencats.
Així mateix han reclamat a l'Ajuntament que també incrementi la neteja i seguretat del barri. Finalment, la veïna Carmen Martos, que ha fet de portaveu, reclama més millores a l'Agència de l'Habitatge. Para que si las instituciones tienen la intención de dejar esto así de la mano, nosotros lo que reclamamos es que o se arreglan las cosas o lo que pedimos es que se nos indemnicen los pisos, que se nos paguen nuestro valor, que como nos están obligando a marcharnos, pues bueno, pues nos iremos.
Per la seva banda, l'Agència de l'Habitatge va anunciar el passat mes d'avril que rehabilitaria fins a 338 pisos a Camp Clar per valor de 7,2 milions d'euros, molts dels quals són en aquestes cases de colors. Les obres consistiran en l'aïllament de les façanes amb aïllament tèrmi per l'exterior, la substitució de les fusteries per fusteria PVC amb persiana, l'aïllament per l'interior de la coberta inclinada de teula i l'aïllament dels porxos,
que està finançada principalment amb Fox Generation. Pels veïns, aquest anunci va ser motiu d'indinació total. Segons ells, hi ha dues escales que són senceres d'habitatge i és aquí on faran les obres. Són escales que ja abandonades i que ara aïllaran les façanes i posaran quatre finestres. I amb la resta de les escales no se n'ha dit res, tal com critica novament Carmen Martos perquè fa aquestes inversions anunciades.
Nosotros habíamos pedido de haber participado entre propietarios y la agencia, haber puesto todo el mundo ese dinero, ellos ese que pone la Comunidad Europea, y nosotros como propietarios el nuestro, de haberlo hecho, de una rehabilitación de bajantes de cloacas, de cloacas, de fachadas.
de parques, de plazas. Haber hecho una inversión importante en cosas que son mucho más importantes que lo que ahora ellos dicen que van a revertir el dinero. Finalment, Martos ha comentat que des de l'Ajuntament de Tarragona els han posat en contacte amb l'Agència de l'Habitatge, però que les diferents reunions que han mantingut fins ara no han servit per res. Volen que se'ls escolti i que els ajudin a rehabilitar les deficiències que tenen els seus propis pisos que els perjudiquen els que porten vivint allà a Camp Clar, en aquestes cas de colors, tota una vida.
Ràdio Veïnal de Tarragona.
Ràdio Veïnal, Terraona Ràdio, som aquí a la seu de Càritas de Bona Vista per parlar amb el Pepa Franco, un representant d'aquesta entitat, justament d'una campanya que ha sortit d'aquí a Bona Vista a Càritas i que hi col·labora també la Federació de Ciutadans de Vista de Terraona i totes les seves entitats veïnals
una campanya nadalenca que s'anomena Llums Dignes, més o menys, perquè hi ha altres coses, i coneixerem millor els detalls d'aquesta campanya i també aprofitarem per interessar-nos de la marxa de la seva tasca d'ajuda aquí al barri de cooperació. Parlem amb la Pepa, la Pepa Franco, bona tarda.
Hola, bona tarda. Bé, com va sortir aquesta campanya es va gestar aquí, no? Les llums dignes. Les llums dignes. Són unes llumetes que van en una caixa que té un cost de 10 euros i aquestes llumetes són per donar visibilitat, és per donar una mica de llum a la gent per afavorir tota aquesta gent que no té recursos.
Són unes guirnaldes, no? Sí, són unes guirnaldes que es fiquen als balcons i donem una miqueta de llum i esperança a la gent més necessitada. I amb això contribuïm a agafar més aliments, a més menjar per la gent necessitada. Perquè és per això, és per tindre una mica de solvència, perquè n'hi ha
moltes llars que no disposen. Llavors cara al Nadal, doncs amb això sí que fem una miqueta de calerons.
Com funciona el sistema? És a dir, que vosaltres heu repartit això amb aquest material, o esteu repartint encara amb les associacions de veïns que formen part de la Federació Veïnal a tot Tarragona, no? Llavors, cada associació de veïns té el seu local, una sèrie de paquets amb les guirraldes. Sí, nosaltres, jo agafo deu capsetes d'aquestes i llavors a la gent que conec,
Li dic si volen col·laborar i llavors cada capseta costa 10 euros i ja està. I aquí tenim, jo vaig agafant de Déu en Déu perquè no sé molt bé com anirà, de moment sí que hem fet, però tampoc és massa. La gent encara no pensa molt Nadal, eh, tampoc. Sí, sí, costa una mica, però bé, bé, i a les associacions tindrem aquestes capsetes.
Així cada associació també s'espavilarà, no s'anarà repartint. Comerciants, a veure si donem una mica de llum i esperança. I aquesta llum i esperança, aquests calarons, aquesta recaptació que s'anirà recollint, és per aliments? És per aliments o productes de necessitat. O pels nadons, especialment, de menjar pels nadons, que és molt car.
I llavors no és el mateix la llet dels petits que ja costa, un tap ja costa 15 euros. Llavors és per això. Aquest és l'objectiu d'aquesta campanya, d'aquestes llums d'espans, d'aquestes llums dignes. Per volquers, per coses dels nadons, més que res.
La gent que s'està escoltant segurament també conèixerà, bé, conèixerà que aquí a Bona Vista hi ha diverses institucions que van ajudar les persones més vulnerables, n'hem parlat moltes vegades amb la Raquel i companyia del metjador social de Bona Vista, que està en aquest grup motor, també amb Carits, Bona Vista i altres entitats i sectors, tant comerciants com del CAP, de farmàcies, etcètera, veïnals,
que justament és el laboratori d'idees de trobada d'iniciatives com aquesta, però recordem que Càritas, Bona Vista, no fa la mateixa funció que el manjador social, lògicament.
Per això, d'aquí ve que la Pep ens està explicant justament els productes de primera necessitat que són els que s'adquiriran gràcies a aquesta campanya. Vosaltres, però, teniu uns punts fixes. Cada setmana ateneu a gent. Nosaltres, dilluns i dimecres, atenem cada dia unes 10 famílies. Fem al mes 100 famílies. Entre 100 i 120 famílies que col·laborem. Llavors,
sí que tenim productes de primera necessitat, però bolquers, tot això pels petits no en tenim. Llavors aquesta llum és per això, són llumetes que es venen a 10 euros per fer guirnaldes als balcots i una mica de llum.
Bé, Pepa, no sé, ens trobem al mig de la tardor, aviat vindrà Nadal, lògicament, perquè aquí ve la campanya i comença a ser aquell moment en què es comença a fer balanç, encara és aviat, però es comença a fer balanç de com ha anat l'any. No sé, Pepa, aquest 2025, com us ha anat aquí a Càritas respecte a altres anys? Hi ha més demanda, menys usuaris, hi ha més necessitat? És igual, la gent va rotant,
Però és igual, eh? Normalment ara tenim unes 150 famílies que cada mes donem aliments un cop al mes, una cistella a sortida. Llavors, més o menys és igual que l'any passat.
ara tenim més col·laboració, la gent és una mica més conscient. I ara hem començat en Equaliment, que és aquesta plataforma que sí que ja ens dona una miqueta d'oxigen per omplir aquesta cistella bàsica. I ja està. I lo de les llumetes aquestes que enguany ho ha fet Caritas, i és Caritas que ho distribueix, doncs
ens ajuda, ens ajuda aquesta part dels nadons, bàsicament. Que això no, l'Ajuntament ens dona arròs, ens dona pasta, tu, un tomàc, però... Clar, la gent sempre pensa en l'alimentació, però la higiene és molt important. La higiene és molt important. Llavors, el xampú, el gel per la rentadora, tot això fa falta, fa falta. I tant, i tant.
Bé, doncs, enhorabona per aquesta iniciativa, aquesta campanya, no?, doncs, aquesta feina del dia a dia, no?, de Càritas Bona Vista, i en aquest cas, doncs, també amb l'ajuda de la gent dels barris, de les associacions veïnals, ens esteu escoltant, com és clar que us apropeu a la vostra associació veïnal, i allà, doncs, tindran, no?, perquè... Les Càritas són totes les Càritas. Totes les Càritas i totes les entitats veïnals de la Federació. En les 17 Càritas que n'hi ha a Tarragona,
A les 17 n'hi ha aquestes capsetes i a veure si la gent col·labora. Ja tenim diversos punts, 17 punts de Càritas, 17 més de la Federació de Ciutadans de Vis de Tarragona, que n'hi ha també molt repartides pels barris de Ponent, també n'hi ha el Parafrancoli, el Centre, el Serrallo...
en fi, hi ha moltes entitats que estan, Torreforte, Camp Clar, Riu Clar, Bona Vista, Sant Sabador, Sant Veri i Sant Pau, a la Unió, en fi, hi ha una llarga llista de... Moltes gràcies. Perfecte, moltes gràcies, espero que vagi molt bé aquesta campanya, que les llups aportin molta esperança i sobretot material no necessari, n'hem volgut parlar també amb el Pepa Franco, representant d'aquí de Bona Vista, de Càritas, i que vagi molt bé l'any. Moltes gràcies.
Gràcies per donar llum a aquest projecte. Ràdio Veïnal de Tarragona
Ràdio Veïnal, Tarragona Ràdio, avui tenim el plaer, el goig, de tenir una conversa distesa amb la presidenta de l'Associació de Veïns de Parliuclar, la Josefa Rodríguez, que de fet en la darrera edició del dia de la festa, perdó, la festa del soci de la Federació de Veïns de Tarragona, on hi participen totes les juntes de l'Associació de Veïns de la FAP, entre elles Parliuclar,
es va anunciar que la Josefa tancava una etapa amb la Junta d'aquí unes quantes setmanes i que posaria fi a una llarga trajectòria que va començar l'any 94, quan va ser la primera vegada que la Josefa Rodríguez va...
va ingressar, no?, va formar part de la, aleshores, en fi, inexistent a Ciutadaveïns d'Amics de Parliuclà. Josefa, bona tarda. Hola, bona tarda. Una entrevista que avui és una mica especial, no?, perquè farem, més que parlar d'actualitat, farem un recorregut durant tots aquests anys i comencem pel principi, no?, quan tu t'incorpores l'any 94, existia la Ciutadaveïns? En aquella època encara no la vau crear? No, la creamos nosotros, la creamos nosotros con Vilella, que fue el presidente, y yo fui la vicepresidenta y bueno, más gente,
pero la creamos nosotros esta. Suposo que quan la creeu és perquè hi havia motius per crearla, no? Sí, porque entonces estaba la Elena Regidor, entendimos que bueno, que no era suficiente
no se veía movimiento y bueno unos cuantos que dijeron bueno pues vamos a montar otra asociación. Me vinieron a buscar y yo entonces estaba en el Barro de la Esperanza y estaba en el Campo Claro y bueno pues ya me incorporé a esto y aquí me quedé unos cinco o seis años. Exacte. En aquests primers anys, a la meitat dels anys 90, com estava Parriu Clar? Perquè clar, molta gent ara no la reconeixeria, no?
no, no lo conocen, no lo conocen, ha cambiado mucho, ha cambiado totalmente, ¿no?, porque bueno... ¿Cómo era, llavors? Bueno, es que qué te voy a decir, todo esto era un descampado, o sea, no había ni el parque este, ni las casitas, todo un descampado, la asociación de vecinos estaba por donde está ahora que han puesto tocando a la albada, o sea que muy, muy, muy cambiado. La ermita era como...
la tenien como un trastero con la puerta rota y la tenien muy mal. Y es lo que había, o sea que no había mucha cosa. Hi havia moltes coses per fer, a la vía pública m'imagino. Claro, sí, sí, la vía pública, el asfaltar las calles, que había calles que no estaban ni asfaltadas, había mucho trabajo, mucho trabajo.
Tu vas estar una primera etapa, uns 4 o 5 anys d'est, l'any 94, casi casi l'any 2000, i després marxes i quan tornes? En el 2010, en el 2009.
Clar, llavors sí que hi va haver alguns canvis, però diguéssim que quan torneu, o quan tornes tu al 2010, bé, s'obre una etapa que de fet serà fonamental, perquè des del 2010 fins a l'actualitat és quan realment es van fent coses, no? Sí, por supuesto, porque a continuación de esta fecha fuimos haciendo muchas cosas porque había muchas cosas por hacer.
Parlar justament de les millores que tu recordis en la teva etapa com a presidenta ja durant tots aquests anys, vaja, quines destacaries una mica? Bueno, yo destacaria pues el totem, que a mi nos costó mucho quitarlo. Hi havia un totem publicitari, recordeu la gent que no se'n recordi, no? De dieciocho metros de altura y por sesenta metros de dia. O sea, esto a mi me quedó grabado, nos costó mucho, tuvimos que ir hasta Barcelona sin de Greulles y todo, pero bueno, al final lo quitamos, estuvimos tres años luchando por esto.
pero bueno, al final lo conseguimos y lo quitamos. Esta es una de las cosas que más se me han quedado, que más me han quedado grabadas, porque fue mucho… Un poco desluita, ¿no? Sí, sí. Y bueno, luego después, pues claro, también ahora con lo del parque nuevo, también hemos hecho… hemos tenido que poner tres mociones, porque no se aclaraban, porque no…
primero no había dinero, luego lo conseguimos. Y bueno, también conseguimos que pusieran en la rotonda parriuclar con aquellas letras. Porque no estaba indicat parriuclar. Luego hemos conseguido también poner nombre a los bloques, porque no había
entonces bueno, la ambulancia y todo se volvía loco porque había bloque uno, bloque uno, entonces lo hemos hecho por calles y por nombre de bloques. Bueno, qué más, hemos hecho... Bueno, también sabe que coincideix, no sé si me equivoco, porque clar, son molts anys,
lo que és l'adequació de l'entorn de l'ermita, no? Suposo també va ser la vostra època, no? Bueno, sí, sí, claro, claro. Sí, se reformó totalmente, estaban mirando para hacia... o sea, le dava l'espalda al barrio y se desmontó toda por completo, entonces estaba a nadar.
se desmontó toda por completo y entonces se abrieron la puerta mirando al barrio y bueno, y ahora es la ermita que bueno, que se respeta, que yo creo que es el núcleo del barrio. También bueno, conseguí que también le pusieran bancos a la ermita porque no había, entonces aproveché que en la parroquia cambiaban los bancos y bueno, a los chicos de allí de mantenimiento pues le hice, oye, cortarme,
y bueno, hay bancos en la mitad, que no había nada. Y bueno, también son cosas que hemos ido consiguiendo y bueno, también bueno, pues poner farolas aquí en la calle esta de aquí de las... esto no había... Estaban estirados. Estaba bastant fosc abans, per arriba. Sí, se han puesto farolas, se han puesto más farolas por todos sitios, ¿no? Por esta calle de aquí de Lluís Bonet también se han puesto farolas. Y bueno,
s'ha ido haciendo. Moltes coses evidentment, no? Vull dir, són exemples. No me recordaría tantas porque claro, ha sido muchos años. Piensa que aquí en la asociación no había internet, no había teléfono. Entonces me costó mucho poner el... porque claro, estábamos aislados, porque están las viviendas allí y nosotros estábamos en el centro.
y aquí no llegaba ningún cable ni nada. Tuvieron que poner una instalación nueva, me costó. Pero bueno, al final lo conseguimos y también, pues claro, porque todo hay que hacerlo ahora por internet. No teníamos internet, no teníamos teléfono y bueno, y al final también lo conseguimos, ¿no? Són les batalletes que vau haver de viure. De fet, tot això que està resumint, no?, amb un gran esforç, perquè és que hi ha moltes coses, no?, resumir el que està fent el José Ferrodíez, la presidenta de los Ciudadans de Mís de Parruclar,
però que de fet demostra la feina que fa una institució de veïns i que bé, que justament aquests logros, aquests resultats que s'han aconseguit, són justament perquè hi ha una institució de veïns que es preocupa de mirar a veure on falta el banc, la farola i tot això. També pensa que també hemos ayudado a familias necesitadas, porque también los desahucios, hemos ayudado a algunos,
incluso problemas familiares de vecinos que no sabían por dónde tirar, me han traído la documentación, me han traído cartas... O sea que también le hemos ido indicando más o menos lo que podían hacer, ¿no? También hemos ayudado... Heu fet como una especie de OAC al barri, ¿no?, d'oficina de Atención Ciutadana. Es que esto no es... yo digo que siempre que esto no es la asociación de vecinos.
Esto es el centro cívico del barrio porque no hay otra cosa. Entonces la gente cuando tiene un problema viene. Lo que sí, claro, que no participan todos los vecinos, es muy difícil, pero bueno, se va trabajando.
D'aquestes coses que has anomenat, Josefa, amb quina et quedaries en aquell moment més bo, aquell record que dius, ostia, jo quan marxis que hi ha una cosa que sí que em quedo satisfeta d'haver aconseguit. Fíjate, hay muchas, ahora no te lo sabría decir tantas porque hay muchas, hemos convivido, Marimar y yo hemos convivido muchas cosas.
muchísimas, porque nos han pasado cosas muy grandes, que te quedan grabadas y dices, bueno, de aquí no salíamos y salimos, ¿no? Y sí, hay muchas cosas, hay muchas cosas que quizás, no sé,
Hay cosas, no sé cómo decírtelo, porque ya te digo que hay tantas... Canto, cuando se aconsegueixen todos provocan una satisfacción, evidentment, ¿no? Sí, una satisfacción, yo sentí esa satisfacción, ya te digo, también por el Parque Nuevo, que es precioso, he sentido mucha satisfacción, porque al principio no lo hacían, bueno, y aún estoy en pelea con esto, ¿eh?
A ver, nos prometió que pusieran la calestèmia en el parque de Leina Regidor y aún no lo han puesto. Entonces estoy a retirar con esto. Se lo dejo a las que vienen detrás. A la Junta tira feina, eh. Sí, la Junta le dejó feina. Sí, le dejó feina. Pero bueno, que piensa que todo esto no lo he hecho yo sola, lo hemos hecho la Junta. És evident que sempre ha gustado un equip de treball, un grup... Un equipo de trabajo y lo hemos hecho entre todos.
Josefa, girem la truita, girem l'alta cara de la moneda, que és la cara més desagradable. Clar, has estat molts anys aquí amb una gent i ara te'n vas i segurament hi ha alguna cosa que te'n vas i dius, Òspet, és que mira que he portat anys i això encara no està fet. Hi ha alguna cosa que dius, aquella sensació que t'hagués agradat de veure feta i no les puc veure? L'entrada del barri.
Es una cosa que siempre he estado pidiendo, luchando, pidiendo y no lo he conseguido. Entrada, des de l'autovía? No, no, sí, sí, desde l'autovía aquí en la calle esta de La Carabia, que es la entrada donde pasa el bus. Esto yo he querido arreglarlo con jardines, arreglarlo bien.
no lo he conseguido. Entonces me voy con eso de que esto no lo he conseguido. Per tant serà un dels objectius de la nova Junta. Luego hay otra cosa que no he conseguido, que cambien el suelo de la Rambla, porque está en muy mal estado. Y también ha sido una lucha y pedir y pedir y no lo he conseguido tampoco. Entonces... Siempre hay cosas... Sí, siempre hay cosas que...
Que cuesta, porque tú sabes que en el ayuntamiento tú pides y en el vice de pedir está la virtud de no dar. O sea que tú pides, pero luego te lo dan en contagotas y cuando viene bien, ¿no?
Justament ara volia parlar d'això, Josefa, aquesta relació del morodi que hi ha sempre entre un ajuntament i un ajuntament de veïns. Clar, Josefa ho ha viscut en la pròpia pell, ha estat 100.000 vegades a l'ajuntament, ha vingut molta gent aquí, la Josefa sempre ha estat el cap visible d'aquest barri. Aquesta convivència, a vegades, suposo que aquí han passat molts alcaldes, l'alcalde Nadal, l'alcalde Ballesteros, l'alcalde Ricomà i ara l'alcalde Viñuales,
i segurament abans de Nadal també m'he deixat algun, però bé, en qualsevol cas, hi ha hagut moments difícils, suposo, de convivència tant amb els alcaldes com amb els governs, no?
fíjate que con los alcaldes me llevo muy bien con todos. Me he llevado muy bien con todos, es verdad. No, y con los políticos yo no he discutido nunca con ninguno. No me pueden decir yo he ido al ayuntamiento y he montado un de esto. No, no, no, no. He luchado pero he luchado sin... Sense falta de respecte o cordialment. Respecto cordialmente. I xoclada ve més pels tècnics a vegades? Sí. No caldi noms, eh? No, no, no hace falta decir nombres pero sí, sí, sí.
Yo sé que uno lo jubilamos nosotros con lo del tótem, porque al final lo jubilamos, ¿no? Pero bueno, nosotros RQR y allí Marimar y yo teníamos ya un sitio cogido en la puerta del Ayuntamiento para hacer vuelvo en la escalera hasta conseguir lo que queríamos, ¿no? Y bueno, nos hemos encontrado con muchas cosas, porque también con esto de… cuando nos pusieron el puente este nuevo, que tiraron el que había,
Lo pasamos mal, eh, porque querían ponernos un autobús, una lanzadera dos veces al día, y la gente dos veces, aquí hay gente mayor, y luchamos porque queríamos semáforos. Al final conseguimos los semáforos.
Ya tenemos fama de cabezones, pero bueno... Eso es veritat, es un testimoni. Eso es el testimoni, que esto sí. Siempre me lo dicen también en el ayuntamiento. Josefa siempre gana porque es muy cabezona. Y es verdad, pero no siempre. A veces que son ellos más cabezones que yo. Sí, perquè clar, això depèn de... Clar, si un pot ser tossut perquè vol fer una cosa, perquè la demana, i l'altre també pot ser tossut per no fer-la, perquè es manté allí i no es vol moure, no?
Bueno, te dicen que sí, todos te dicen que sí, pero luego a la hora de la verdad, que sí el técnico, que sí esto, que sí lo otro, también conseguimos poner los pinos al lado de la ermita, las mesas de estas de picnic, que ha ido muy bien porque la gente las respeta también y se hacen allí meriendas y todo y muy bien también.
Per cert, ja que ho comentes Josefa, és important també, ara estem parlant de coses del barri, millores, tal, coses que han costat i tal, però bé, una cosa que no hem parlat fins ara és la convivència, diguéssim, és a dir, vosaltres heu fet coses i moltes activitats perquè la gent
Això és un barri petit, la gent es coneix, aquest és l'avantatge, però perquè la gent convisqui, es relacioni i les noves generacions que venen se sentin al barri i també les noves persones que han vingut, que han vingut de milers de quilòmetres, doncs també camin sentint-se del barri. Vosaltres és una feina que sempre, que no es veu tant, però que heu anat sempre intentant incloure les activitats.
Muchísimas cosas, intentando para que se unan a nosotros, que participen en el barrio. Bueno, los niños participan mucho, los padres ya no tanto. Pero bueno, también hemos conseguido cosas.
Porque aquí hicimos la Semana Cultural y se hizo un día los argentinos, otro día los marroquíes, otro día hicieron ese día comida de ellos y participaron todos los de las otras reuniones, participaron en esta. Sí, sí, entonces se participó en la comida, en las charlas, vinieron todos.
que sí, nos costó, pero bueno. Y bueno, hemos hecho también lo que es un desfile de modelos de las señoras marroquíes, con la ropa de ellas. O sea que también hacemos cosas que también participan en ellas. Ara que parlem del veïnat, Josefa, esclar, això no només passa per riu, clar, passa en molts llocs, que a vegades suposo que també us trobeu no només amb els impediments que pot passar, no?, amb temes burocràtics i tal,
sinó que també els propis veïns i veïnes no acaben d'entendre el que fa un esotiu de veïns, perquè també s'ha de recordar, si hi ha algú que ens està escoltant que encara no ho sàpiga, suposo que tothom ho sap, que aquí ningú cobra ni en duro, i que per tant això és una feina de voluntarisme, de voluntariat, i clar, si poses això sobre la balança i tal, a vegades potser hi ha veïns i veïnes que no se'n recorden que vosaltres esteu aquí per voluntarisme.
Es verdad, hay veces que se creen que estamos cobrando, nosotros nunca hemos cobrado, al contrario, tú sabes que cuando llega el momento de que no nos llega la subvención, para que no nos corten el teléfono, le hemos pagado a nosotros, que no nos corten el agua o la luz, le hemos pagado a nosotros, o sea, de nuestro bolsillo, para que no, o sea, esto sí que es verdad que me pueden decir que dinero de verdad que no he cogido un duro, al contrario que he puesto, ¿no?
Y sí que es verdad que se creen que es que cobra más, es obligación porque están cobrando. No, nosotros no hemos cobrado nada. Y el que piense entrar en la asociación esperando que cobre... Se equivoca. Se equivoca completamente porque no va a cobrar nada.
La gent s'ha mal acostumat a veure que us demanaven coses i l'associació de veïns més o menys anava responent i anava aconseguint coses i potser hi ha hagut gent que ha mal interpretat coses quan és ben fàcil, però en tot cas sí que és difícil que la gent entengui el que fan a una associació de veïns.
Bé, parlem de la Asociació de Veïns, lògicament, és inevitable, no més la teva trajectòria, sinó que a trobes, diguéssim, a les teves últimes setmanes com a presidenta, esteu preparant el recam i el relleu, no? Voleu que sigui una Junta més jove, no? Sí. A veure, piensa una cosa, que en la associació de vecinos, por ejemplo, yo, la presidenta, digamos, el presidente, lo que sea, cuando ya estás, porque te cansa, te quemas, porque es verdad, quema mucho,
Cuando ya estás cansado y no tienes la ilusión y no tienes el deseo de continuar, entonces, si no lo haces bien, no estés. Porque para estar ocupando un sitio y decir ¿por qué estoy? y luego no hacerlo, déjalo. Entonces yo creo que ya ha llegado el momento en que yo llevo muchos años, que hay gente joven que pueden hacerlo muy bien,
y entonces bueno pues dice que una retirada a tiempo es una victoria. A més a més són gent que heu treballat junts, no? Bueno sí que hemos treballat juntos, nos conocemos, y bueno ellos saben que si tienen un problema útil de esto yo estoy, pero me quiero desveicular un poco porque quiero también, mira voy a cumplir 77 años, quiero estar más tranquila con mis nietos,
que se han hecho grandes, no me he dado cuenta, con mis hijas, sobre todo tengo una hija que... ¿Dónde está la buena asociación? Sí, todos, ¿dónde está la asociación? Y si no en Cáritas, en la parroquia. Entonces, bueno, pues ha llegado el momento que dices, bueno, pues vamos a dejar Cáritas, vamos a dejar la asociación,
Porque ahora voy a hacerlo para mí. Porque mi hija, tú sabes que tengo una hija que me necesita mucho. Incluso ayer estuve en Barcelona con ella, al médico. Entonces voy a estar mal por esto y… Para la familia y para los que quieras pasuar, ¿no? Y que si quiero un día pues decir, pues bueno, hoy me voy…
Hoy me voy al cine. Pues me voy tranquila al cine. Es que si estás aquí, es que no puedes decir hoy me voy tranquila al cine. No es que vas muy te vi a vindre, ¿no? Sí, sí, sí. Pero no es por nada, de verdad que no, porque yo con ellas me llevo muy bien. Hoy hemos ido a comer, Marimar y yo me llevan muy bien. Lo que pasa es que llega el momento en que piensas que igual luego después me arrepiento.
Bueno, pero la trobaràs a faltar segur. Sí, pero yo sé que cuando la encuentre a faltar vengo y estoy un rato con ella. Pero que no me den trabajo porque no lo voy a hacer. Entonces vendré a chafardear pero no a trabajar. Pero que sí que yo lo digo que igual cuando pase un tiempo lo he hecho a faltar.
Pues entonces volveré. Siempre la feina. Sí, sí. Pero por el momento voy a estar, voy a reticarme, voy a retirarme y darle paso a estas chicas jóvenes, porque Marta es muy joven, que es la presidenta, que será la presidenta, que tiene pues 28 años. O sea que luego está la Sandra, que será la vicepresidenta, que también más o menos tiene esa edad. O sea que son joven. Y es lo que interesa que la juventud haga.
Sí, la joventut, amb la vostra esperència que us heu pogut transmetre a aquestes persones i per tant aquesta combinació de gent jove-ganes i l'esperència que vosaltres ja els hi heu explicat,
i també gent com el Mari Marques seguirà a la Junta també per assessorar-les i ajudar-les. Jo crec que la combinació pot ser molt bona, no? Vull dir... Jo crec que sí, jo me voy contenta. A ver, jo crec que... i me voy contenta perquè la associación queda en buenas manos, no? Que si fuera a decir que yo tuviese dudas, es que me voy a ir... Sí, me voy a ir, voy a dejarlo, no va a salir, pero vamos, yo estoy tranquila de que la associación queda en buenas manos.
Molt bé, l'estem convençuts, perquè nosaltres aquí a la Ràdio Benal hem tingut la sort de coincidir amb la Josefa durant bastants anys, déu-n'hi-do els anys que portem també nosaltres coincidint, però bé, diguem que hem tingut testimonis que sí, que la preocupació era aquesta, que es formés un grup, un nou relleu i que per tant continuï aquesta tasca que no s'acaba mai perquè sempre hi ha coses a demà i a fer, a millorar pel barri. Lo que hemos hecho es que, bueno, que ha sido un grupo que hemos sido amigas.
A parte de esto es que es una asociación que es de mujeres solo. Porque hay un contable solo que viene una vez al mes, pero lo demás somos mujeres. Y nos entendemos perfectamente. Bueno, ahora que ho dius Josefa, ¿aquesta mirada femenina fa falta al Moem Veinal de Tarragona? Sí. Sí. Yo creo que ven las cosas más allá de donde la ven los hombres. Esto te lo voy a decir.
Que es verdad, porque yo creo que sí. Que bueno, que los hombres también hacen su trabajo perfecto, no voy a decir que no lo vayan a hacer. Lo que pasa es que quizás las mujeres tengamos más iniciativas y veamos las cosas más de otra manera. És el que de la intuïció femenina, que veus coses que potser ara no les veus demà, però potser demà ha passat. Sí, sí, sí.
Molt bé Josefa, podríem estar parlant molta estona amb tu, amb la teva experiència, però em sembla que està bé aquesta entrevista perquè puc veure la Josefa més persona, el que vol dir també, què és estar dintre durant tants anys amb una associació de veïns, que això molta gent, moltes vegades no tenim temps aquí per explicar-ho, parlem sempre de les activitats, de les festes, dels projectes, a vegades no ens parem a parlar de la associació de veïns per dintre i avui ha sigut una bona ocasió per fer-ho. És que penso que les fiestes són molt boniques, però...
La asociación no es para hacer fiestas solo. La asociación son muchas cosas las que hay que hacer. Y el que tenga la asociación solo para fiestas... También se equivoca. También se equivoca. O sea que estoy hablando contigo y estoy viendo que tengo una medalla colgada ahí del 94 que pone a la más pedigüeña del barrio. O sea que... Ahora te me lo veía yo, eh. Sí, sí, sí. O sea que... Pero bueno, que sí, que...
Pues ens quedem amb aquest consell, eh? Amb aquest consell de cara a les associacions de veïns que siguin conscients que si la gent s'hi posa les juntes és per millorar el barri en general, no només per fer festes, que han de ser les festes, està molt bé, no? Però les festes també cohesionen, eh? També agrupen la gent. Però hi ha moltes coses durant l'any. Pero ves, és otra cosa que jo te decía, mira, las fiestas, jo al principio las vivía y con ilusión y todo. Ahora llega el momento que se me hacen muy grandes, se me hacen pesadas. Entonces,
si yo voy a estar y cuando son las fiestas digo y qué fastidio, entonces ¿para qué voy a estar? També et va servir per adonar-te que potser era el moment de començar a fer un plantejament. Sí, sí, sí. Y en las fiestas estas, que ya lo había intentado el año pasado, pero como Marimar estuvo sin y todo, y de hecho me voy a quedar hasta que Marimar que la tiene que operar esté mejor. Pero bueno, que sí que si estás para unas fiestas o luego no tienes ánimo porque ya estás quemado, porque esto te quema mucho.
Sí, sí, per bé i per mal, clar. Sí, sí, sí. Entonces hay un momento que te cansas, que dices, es que ya... Pero bueno, se ha hecho lo que se ha podido y lo que me han dejado hacer. Que son las dos cosas, ¿no? Lo que se ha podido hacer y lo que me han dejado hacer. Pero bueno, es lo que... L'altre dia, el diumenge passat, el dia de la Festa del Socio de la Federació de Subsevís de Tarragona, li feien un reconeixement, l'Alfonso López, en nom de la Federació, li feien un reconeixement, ¿no?,
a la Josefa. Una encerrona... Una encerrona perquè no ho sabia, no? Con todas las de la ley, una encerrona con todas las de la ley, sí, pero me gustó. Pues supone que va estar bé, no? Sí, sí, sí. Però són els companys i companys d'altres entitats que compartiu això, no? Sí, sí, claro, tantas reuniones como hemos tenido juntos y tanto tiempo, que sí, que...
Y bueno, la verdad que me emocioné, que me decía Alfonso no llores porque si no lloro yo, digo no, que no voy a llorar. Pero la verdad que bueno, pero tampoco no me voy lejos, me quedo aquí, o sea que los voy a seguir viendo.
Seguirà vivint a Parriu-Clar. Moltes gràcies, Josefa Rodríguez, president de la Ciutadans d'Amics de Parriu-Clar durant molts anys. Acabes una etapa aquí 2025, però evidentment tu s'agrairà ser veïna del barri i són etapes que s'obren i que es tanquen. Gràcies per tenir la ràdio veïnal i molta sort amb els que vindran. Moltes gràcies. Moltes gràcies a ti. T'agrada conèr-te, que de veritat, que te he dado muchas veces la paleta. Però bueno... A això estem. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Ràdio Veïnal de Tarragona.
Aquesta setmana es presentaven la flota dels 10 nous autobusos que s'incorporaran a la flota de l'empresa municipal de transports de Tarragona, en concretament 6 híbrids i 4 elèctrics. Nous autobusos que contribuiran, diuen, a una mobilitat més neta, ja que reduiran les emissions de CO2 i milloraran l'accessibilitat del servei. Aquesta renovació no només vol ser una millora en la fes d'estructura, sinó també una aposta clara, diuen, per la qualitat del servei públic.
Precisament aquesta millora es vol donar a conèixer als barris de la ciutat amb la campanya de comunicació El futur mou Tarragona. Per acostar aquesta transformació a la ciutadania, l'MT ha iniciat aquesta campanya, El futur mou Tarragona, a partir d'aquest divendres 30 d'octubre,
Un autobús híbrid estarà obert al públic en diferents punts de la ciutat, amb accés lliure per a tothom que vulgui visitar-lo. El dia 7 de novembre, l'autobús híbrid viatjarà fins a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau, de les 8 del matí a les 6 de la tarda. El dia 8, el dissabte, dia 8 de novembre, ho farà a la Rambla de Ponent, a Camp Clan, de les 10 del matí a les 8 del vespre, el dia 11.
serà a la plaça de les Lletres Catalanes, al Vall de la Remassada, a les 9 del matí a les 7 del vespre i finalment tancarà el seu itinerari, aquest bus híbrid, el dia 16 de novembre a la floresta de les 9 del matí a les 6 de la tarda.
Finalment, Martos ha comentat que des de l'Ajuntament de Tarragona els han posat en contacte amb l'agència de l'habitatge, però que les diferents reunions que han mantingut fins ara no serveixen per res. Volen que se'ls escolti i que els ajudin a rehabilitar les deficiències que tenen als seus propis pisos que els perjudiquen els que porten vivint allà a Camp Clar, en aquestes cases de colors, tota una vida.
I fins aquí el programa d'avui de la Ràdio Veïnal, la Tarragona Ràdio, un programa que podeu escoltar tots els divendres a 3 o 4 de la tarda o en reposició els diumenges a les 9 de la nit. Com sempre, els que preferiu escoltar-lo, en aquest cas, reposat i en qualsevol moment del dia, podeu recuperar el programa a través de la pàgina web tarragonaradio.cat.
Com sempre, allà ens trobareu l'últim podcast, l'últim programa més de la Ràdio Veïnal. Gràcies per escoltar-nos, ha estat un plaer compartir aquests continguts amb tots vosaltres i pel que fa a nosaltres a la Ràdio Veïnal, ens trobarem la setmana que ve amb més actualitat, com sempre relacionada amb els nostres barris. Una abraçada que us envia ben forta, Josep Cartanyà, en nom de tot l'equip que fer possible el programa d'avui. Gràcies per escoltar-nos i adeu-siau.
Ràdio Veïnal de Tarragona.