Volem que les coses que es fan al barri es coneguin. Som els veïns que hem construït els nostres barris. Los protagonistas somos los vecinos de los barrios. Es un medio alternativo independiente.
Molt bé, ens comencem amb el programa d'aquesta setmana de la ràdio veïnal a Tarragona Ràdio, una producció de la Federació de Junts Amins i Veïnes de Tarragona que ens apropa a l'actualitat i les activitats que es fan als nostres barris. Un programa que podeu escoltar tots els divendres de 3 a 4 de la tarda o bé diumenges a les 9 de la nit en reposició. També podeu recuperar-lo qualsevol dia de la setmana a tarragonaradio.cat.
Aquesta setmana començarem el programa interessant-nos per les reunions informatives sobre la situació de la neteja a la ciutat que s'han fet durant aquest mes d'octubre als centres cívics de Tarragona, organitzades per la plataforma Per una Tarragona Neta i la FAP, la Federació d'Accions de Veïns i Veïnares de Tarragona. Més tard us parlarem del tret de sortida de la campanya de càrita sobre la vista Llums Dignes en col·laboració amb les entitats veïnals de la FAP, la Federació Veïnal, i després farem un repàs ràpid de les castanyades
que es fan a la floresta aquest mateix divendres a Parliu Clar i també del passatge del terror que es fa a Sant Pere i Sant Pau. També es refereix a Romans als barris, l'última activitat de les jornades de tardor organitzades per l'Ació de Veïns i Veïnes de Sant Salvador i Sant Ramon, que tindrà lloc també cada setmana per tancar
tot aquest mes de jornades de tardor molt interessants que hi ha hagut en el barri del Nord. Aquests i altres temes són els que tractarem avui aquí a la Ràdio Venal. Com sempre, a Tarragona Ràdio, aquí us parla Josep Cartanyà, us dona la benvinguda en nom de tot l'equip.
Obrim el programa d'avui. Abans d'entrar en els continguts que us tenim preparats, el que farem és donar-vos un apunt que té a veure amb la mobilitat. I és que aquesta setmana es presentaven la flota dels 10 nous autobusos que s'incorporaran a la flota de l'empresa municipal de transports de Tarragona, en concretament 6 híbrids i 4 elèctrics. Nous autobusos que contribuiran, diuen, a una mobilitat més neta, ja que reduiran les emissions de CO2 i milloraran l'accessibilitat del servei. Aquesta renovació no només vol ser una millora en la fes d'octubre,
sinó també una aposta clara, diuen, per la qualitat del servei públic. Precisament aquesta millora es vol donar a conèixer als barris de la ciutat amb la campanya de comunicació El Futur Mou Tarragona. Per acostar aquesta transformació a la ciutadania, l'MT ha iniciat aquesta campanya, El Futur Mou Tarragona. A partir d'aquest divendres 30 d'octubre, un autobús híbrid estarà obert al públic en diferents punts de la ciutat, amb accés lliure per a tothom que vulgui visitar-lo.
Les ubicacions i horaris de la campanya seran els següents. Aquest divendres, quan entrem d'introductura, comença la campanya El futur Mauta Arragonar-Sant Salvador. De dos quarts de nou del matí a dos quarts de set de la tarda estarà present el bus híbrid. L'endemà, dissabteu de novembre, serà el mercat de terra forta durant tot el dia, gairebé de les 8 del matí a les 6 de la tarda.
El dia 2 de novembre, que és diumenge, serà el Mercadet de Bona Vista de les 8 del matí a les 3 de la Tana, coincidint amb l'horari del Mercat de Bona Vista. I el bus híbrid es traslladarà a la Granja el dimarts que ve, 4 de novembre, de les 9 del matí a les 7 del vespre. La demà, dimecres, dia 5, serà la Rambla Nova, al voltant entre el Centenari i el Monument dels Herois de 1811,
durant tot el dia també, de les 10 del matí a les 8 del vespre. El dia 7 de novembre l'autobús híbrid viatgerà fins a la Rambla de Sant Pere i Sant Pau de les 8 del matí a les 6 de la tarda. El dia 8, el dissabte, dia 8 de novembre, ho farà a la Rambla de Ponent a Camp Clan de les 10 del matí a les 8 del vespre el dia 11.
serà a la plaça de les Lletres Catalanes, al Vall de la Repassada, a les 9 del matí a les 7 del vespre i finalment tancarà el seu itinerari, aquest bus híbrid, el dia 16 de novembre a la floresta de les 9 del matí a les 6 de la tarda. Ràdio Veïnal de Tarragona
Bé, ja arrenquem la Ràdio Veïnal, ens interessem per aquestes xerrades informatives i també que ens serveixi per escoltar els veïns i veïnes de Tarragona, les xerrades que s'han fet.
organitzades per la plataforma Tarragona, Prona Tarragona Neta, i la FAP, la Federació de les Agències de Tarragona, sobre el tema de la neteja, l'estat de la neteja de la ciutat. Hi ha hagut xerrades informatives, debat amb els ciutadans, i això s'ha fet cada dimecres als centres civils municipals de Tarragona. Parlem del representant, en aquest cas, de la taula de la neteja de la Federació, de la FAP, amb el Miguel Ángel Cruz. Bona tarda. Hola, bona tarda.
Miguel Ángel, hem estat visitant diversos barris, encara en falta una, però bé, podríem fer una primera valoració de si s'ha convertit en l'objectiu d'aquestes xerrades, que era aquesta interlocució directa amb els veïns i les veïnes per parlar d'un tema que preocupa com és la neteja. S'ha aconseguit aquest objectiu?
Bueno, sí, en participación ha habido zonas que, bueno, ha sido escasa, bajita, pero bueno, ha habido zonas como es El Salvador que la preocupación fue bastante, fue amplia. Pero bueno, se ha informado, mucha gente, pues claro, vecinos que no saben de qué, cómo va el tema, por qué nos manifestamos, por qué está la ciudad como está, claro, ellos no entienden de contractos, pues bueno, se ha intentado explicar...
Porque al fin y al cabo la plataforma son seis vecinas que se han juntado, han hecho una plataforma indignada del bel estado de Tarragona, no solo de los barrios, sino de toda la ciudad.
Han intentado explicar por qué se hizo la plataforma, cómo surgió la plataforma y darles explicaciones más o menos por qué la manifestación. Ellas siempre lo dicen, es un derecho básico la limpieza de la ciudad. Y no encontraban fuego. La vista está que la limpieza brilla por su ausencia.
Per tant, ha estat una de les eines que més era involucrat, i segurament vosaltres també heu pres nota de coses que no sabíeu, com a federació, com a pla reform, hi ha hagut també aquest intercanvi...
de situacions, de problemes que hi ha, no? Però suposem que aquí en resum, no sé si hem de fer un resum, doncs aquí és convenient dues coses. Una banda, doncs un servei de neteja que bé, que hi ha l'esperança que millori lògicament amb el nou contracte, però després hi ha l'altre tema que també pel que es veu, no?, pel que es desprèn d'aquests actes, d'aquests xerrades, és el tema de l'incivisme que també hi ha als barris i que clar, això afecta i hagi el contracte que hi hagi, no? Això és una cosa que els veïns i venes també han manifestat i vosaltres també sou conscients que aquesta part del problema no se'n parla massa però també hi és, no?
Sí, creemos que el problema básico de esto es el incivismo. Y no vemos que haya un proyecto o haya algo para atajar el incivismo. ¿Qué hacemos con el incivismo? Porque, bueno, Urbacet... Hace poco tuvimos una reunión con Urbacet que es de agradecer. Ya lo que no ha hecho la administración lo ha hecho la empresa. O sea, la empresa se reunió con la federación, nos explicó más o menos el modo de trabajar que van a trabajar,
Los vehículos que iban a disponer ahora. Y más que nada, que le dieramos un voto de confianza a la empresa. Si a nosotros nos parece perfecto. Si con la empresa nosotros no tenemos... Ojalá Urbacet se ponga y en un mes se vean mejoras. Pero es que nosotros lo que vemos es el tema del incivismo. Aquí en el contrato no pone nada del incivismo. ¿Cómo atajamos el incivismo? Porque venga Urbacet...
O venga quien venga, si esto no lo empezamos a erradicar, el incivismo, esto va a ir a más. Porque aquí no hay un plan contra el incivismo. Bueno, ahora me lo invento, ¿no? Pues mira, Guardia Urbana con la empresa van a hacer un grupo de Guardia Urbanos... No sé, es que no sé, yo no sé la fórmula. Pero lo único que pedimos...
Hacer una mesa de trabajo, que esté la federación, que esté la administración, que estén los técnicos del ayuntamiento y que esté la empresa, en este caso Urbacet, y busquemos soluciones. Si nosotros lo que queremos es buscar soluciones, nosotros lo que queremos es trabajar. Porque los vecinos son los que están el día a día en la calle. Las asociaciones, los vecinos vienen y te informan de cómo están los contenedores, que esto está limpio, que esto lleva tres días sin vaciar. Mira, aquí siempre dejan muebles...
Nosotros lo único que queremos es colaborar y trabajar y mirar una solución, porque ya te digo que ojalá me equivoque, ojalá, porque yo lo que quiero es ver una ciudad limpia, unos barrios limpios y que todo funcione, si es que es lo que queremos. Pero vemos que el tema del incidismo es que no se toca, no se habla y es un problema que hoy en día...
Vemos qué está pasando porque ves muebles, ves colchones, ves restos de runa, o sea, ves de todo en los contenedores y son puntos, cada punto sabes, mira, en este punto seguro que habrá muebles, vas y hay muebles, en aquel punto seguro que hay muebles, vas y hay muebles, o sea, yo no sé si es tema de guardia urbana,
Ponerse más duro... A ver, cuando empezamos con lo de las xayerías, a trabajar lo de las xayerías, ¿vale? Ahí lo de las xayerías, perdón. Los abocados. Los abocados ilegales. ¿Qué pasa? Hosti, se puso Guardia Urbana, que se puso un agente, se puso la OMO a trabajar y se erradicó. O sea, se consiguió. Yo creo que los resultados fueron muy buenos. Porque se montó. Porque aquí...
Por suerte o por desgracia, hasta que no te tocan el bolsillo, no te das cuenta. Pues bueno, si hay que tocar el bolsillo, pues habrá que tocar el bolsillo. Alguna solución habrá que buscar. Y nosotros lo único que pretendemos es una mesa de diálogo donde esté la administración, los técnicos, la federación o asociaciones de vecinos
o un representante de la federación, y guardia urbana en este caso, que es la que tiene la potestad de multar, porque claro, un barrendero no puede multar a una persona que ve hacer algo incívico, será la guardia urbana, o los mosos de escuadra, no lo sé, ellos tienen la competencia, y sentarnos una vez al mes, una vez cada dos meses, y buscar soluciones, nada más.
Justament aquesta taula que fa referència al Miquel Àngel en nom de la Federació de Ciutadans de Mesa de Tarragona és la que proposarà el president, l'Alfonso López, a la pròxima reunió que tindrà aquest dilluns que ve amb l'alcalde Viñuales, que li vol proposar, doncs avant de parlar de com està tot el tema del desplegament aquest, però bé, se li vol proposar formalment aquesta taula que ara estàs comentant,
Uns dies abans aquesta proposta arribarà abans d'aquesta concentració, aquesta manifestació pel dia 15 de novembre, que és l'expressió ciutadana que les coses no estan bé, però esperem, suposo que aquesta taula seria un gest també, una voluntat de solucionar el tema. Si no arriba aquesta taula, suposo que la Federació interpretarà que no hi ha aquesta voluntat de seure'ns i trobarà una solució conjunta.
Sí, es que lo que no puede ser si la plataforma, por ejemplo, son seis vecinas. Seis vecinas indignadas que no pueden ver la ciudad como la ven. Ni la ciudad, ni los barrios. Están indignadas. Y lo que tampoco entienden es pedir una reunión con la administración y estén un año para que les den una reunión. Un año. O ocho meses. Pero es que esa demora de tiempo ellos no entienden. Cuando unos vecinos levantan un poquito la mano o levantan la mano que quieren hablar,
Yo creo que la administración ya se tenía que haber reunido con ellos. ¿Que ahora el día 3 ha pedido una reunión el alcalde con la federación? No lo vemos mal, pero creo que tenía que haber sido antes, mucho antes, porque ya te digo, lo que queremos es trabajar conjuntamente, aportar nuestros granitos de arena de lo poco que sabemos o lo que aportemos y trabajar en conjunto. Alfonso, en este caso, irá en representación de la FARC, que es el presidente,
Y lo que le va a proponer al alcalde es una mesa de trabajo. Es que es... Nada más. No queremos nada más. Luego, sobre la manifestación. Bueno, pues una de las reivindicaciones que hacen es esto, el encivismo, y luego la falta de empatía de la administración. Es que ellas mismas lo dicen. Sal han encontrado un muro que es la administración y no entienden por qué. Ya te digo que son vecinos que ni pertenecen a asociaciones ni a federaciones,
a políticos, cada uno tiene su manera de pensar. O sea, aquí nadie es... Aquí no estamos ni detrás de un partido, ni delante... No, aquí son seis vecinos que se han juntado, han hecho una plataforma y cada vez hay más gente. Porque cada vez hay más vecinos indignados. Porque sales a la calle y a mí me da pena. Yo ahora voy a tirar la basura a los contenedores que hay en la puerta del colegio y yo pienso... Y mañana a las nueve tienen que entrar los críos al colegio y tienen que ver esta escena lamentable.
o fomento, por lo que sea, sabe que se va y ya no estará, y no es que pase, pero diga, bueno, como yo ya me voy, pues ya lo recogerá, o ya lo recogeremos, o si se me rompe un camión,
Pues, como no tengo camión, pues cuando tenga un camión ya lo recogeré. No, en este caso, según el ayuntamiento, si el camión se rompe, tienen que alquilar uno, alguna solución. Pero es que esas soluciones no las estamos viendo a día de hoy. ¿Que esperemos que Urba se entre? Por supuesto. ¿Que le vamos a dar algo de confianza? Por supuesto. Claro, es que entra una empresa nueva, claro, tendrá que trabajar y empezar, claro, tendremos un tiempo...
A ver cómo va, no vamos a ir al día siguiente, esto todavía sigue sucio. Sabemos que esto va a costar, pero es que tampoco podemos esperar un año a ver los resultados, como dijo el alcalde. Es que el alcalde dijo que hasta de aquí a un año no veríamos los resultados. Uf, es mucho tiempo, ¿eh? Y de mientras, ¿qué hacemos? Bé, doncs, moltes gràcies, Miguel Ángel Cruz, en representació de Tala de Neteja de la Federació de Junts de Vicente de Tarragona,
fer-nos aquesta valoració de com han anat aquestes xerrades del centre de civil sobre neteja i també aquesta reunió que va haver-hi recent amb l'empresa Urbacer, que farà el servei.
d'aquí a poc tres, però que, com dèiem, els resultats trigaran encara a veure's i, en tot cas, caldrà que la setmana que ve parlem d'aquesta reunió amb l'alcalde, veure com ha anat, i si aquí n'ha sortit alguna cosa més en positiu, com pot ser aquesta proposta de la taula de treball, aquesta proposta de la creació d'una taula de treball entre veïns i tots els que estan implicats en el teu neteja. Gràcies a vosaltres. Gràcies a vosaltres.
Ràdio Veïnal de Tarragona.
Ràdio Veïnal, Terraona Ràdio, som aquí a la seu de Càritas de Bona Vista per parlar amb el Pepa Franco, un representant d'aquesta entitat, justament d'una campanya que ha sortit d'aquí a Bona Vista a Càritas i que hi col·labora també la Federació de Ciutadans de Vista de Terraona i totes les seves entitats veïnals
una campanya nadalenca que s'anomena Llums Dignes, més o menys, perquè hi ha altres coses, i coneixerem millor els detalls d'aquesta campanya i també aprofitarem per interessar-nos de la marxa de la seva tasca d'ajuda aquí al barri de cooperació. Parlem amb la Pepa, la Pepa Franco, bona tarda.
Hola, bona tarda. Com va sortir aquesta campanya? Les llums dignes. Són unes llumetes que van en una caixa que té un cost de 10 euros i aquestes llumetes són per donar visibilitat, és per donar una mica de llum a la gent per afavorir tota aquesta gent que no té recursos.
I llavors... Són unes guirnaldes, no? Sí, són unes guirnaldes que es fiquen als balcons o... i donem una miqueta de llum i esperança a la gent més necessitada. I amb això contribuïm a agafar més aliments, a més menjar per la gent necessitada. Perquè és per això, és per tindre una mica de solvència, perquè n'hi ha...
moltes llars que no disposen. Llavors, cara al Nadal, doncs amb això, si fem una miqueta de calerons, anirà bé.
Com funciona el sistema? És a dir, que vosaltres heu repartit això, aquest material, o esteu repartint, encara, amb les associacions de veïns que formen part de la Federació Veïnal a tot Tarragona, no? Llavors, cada associació de veïns té el seu local, una sèrie de paquets, no?, amb les guirraldes. Sí, nosaltres, jo, doncs, agafo deu capsetes d'aquestes i llavors, doncs, a la gent que conec, doncs, li...
Li dic si volen col·laborar i llavors cada capseta costa deu euros i ja està. I aquí tenim, jo vaig agafant de deu en deu perquè no sé molt bé com anirà, de moment sí que hem fet, però tampoc és massa. La gent encara no pensa molt Nadal, eh, tampoc. Sí, sí, costa una mica, però bé, bé, i a les associacions tindrem aquestes capsetes.
Així cada associació també s'espavilarà, no s'anarà repartint. Comerciants, a veure si donem una mica de llum i esperança. I aquesta llum i esperança, aquests calarons, aquesta recaptació que s'anirà recollint, és per aliments? És per aliments o productes de necessitat. O pels nadons, especialment, de menjar pels nadons, que és molt car.
I llavors no és lo mateix la llet dels petits que ja costa, un tap ja costa 15 euros. Llavors és per això. Aquest és l'objectiu d'aquesta campanya, d'aquestes llums d'espans, d'aquestes llums dignes. Per bolquers, per coses dels nadons, més que res.
La gent que s'està escoltant segurament també coneixerà, bé, coneixerà que aquí a Bona Vista hi ha diverses iniciatives que van ajudar les persones més vulnerables, anem parlant altres vegades amb la Raquel i companyia del metjador social de Bona Vista, que està en aquest grup motor, també amb Carits, Bona Vista i altres entitats i sectors tan comerciants com del CAP, de farmàcies, etcètera, veïnals,
que justament és el laboratori d'idees de trobada d'iniciatives com aquesta, però recordem que Càritas-Bona Vista no fa la mateixa funció que el manjador social, lògicament.
Llavors, per això, d'aquí ve que la Pep ens està explicant justament els productes de primera necessitat, que són els que s'adquiriran gràcies a aquesta campanya. O sigui, vosaltres, però, teniu uns punts fixes. Cada setmana ateneu AIG. Nosaltres, dilluns i dimecres, atenem cada dia unes 10 famílies. Fem al mes 100 famílies, entre 100 i 120 famílies que col·laborem.
Llavors sí que tenim productes de primera necessitat, però bolquers, tot això pels petits no en tenim. Llavors aquesta llum és per això, són llumetes que es venen a 10 euros per fer guirnaldes als balcots i una mica de llum.
Bé, Pepa, no sé, ens trobem al mig de la tardor, no? Aviat vindrà Nadal, lògicament, perquè d'aquí ve la campanya i comença a ser aquell moment en què es comença a fer balanç, no? Digues, encara és aviat, eh? Però es comença a fer balanç de com ha anat l'any, no? No sé, Pepa, aquest 2025 com us ha anat aquí a Càritas respecte a altres anys, no? És a dir, hi ha més demanda, menys usuaris, hi ha més necessitat, hi ha... És igual.
La gent va rotant, però és igual. Normalment ara tenim unes 150 famílies que cada mes donem aliments un cop al mes, una cistella a sortida. Llavors, més o menys és igual que l'any passat.
ara tenim més col·laboració, la gent és una mica més conscient. I ara hem començat en Equaliment, que és aquesta plataforma que sí que ja ens dona una miqueta d'oxigen per omplir aquesta cistella bàsica. I ja està. I lo de les llumetes aquestes que enguany ho ha fet Caritas, i és Caritas que ho distribueix,
ens ajuda, ens ajuda aquesta part dels nadons, bàsicament. Que això no, l'Ajuntament ens dona arròs, ens dona pasta, tu, un tomàc, però... Clar, la gent sempre pensa en l'alimentació, però la higiene és molt important. La higiene és molt important. Llavors, el xampú, el gel per la rentadora, tot això fa falta, fa falta. I tant, i tant.
Bé, doncs, enhorabona per aquesta iniciativa, aquesta campanya, no?, doncs, fa una part d'aquesta feina del dia a dia, no?, de Càritas Bona Vista, i en aquest cas, doncs, també amb l'ajuda de la gent dels barris, de les associacions veïnals, ens esteu escoltant, només cal que us apropeu la vostra associació veïnal, i allà, doncs, tindran, no?, perquè... Les Càritas són totes les Càritas. Totes les Càritas i totes les entitats veïnals de la Federació. En les 17 Càritas que n'hi ha a Tarragona,
A les 17 n'hi ha aquestes capsetes i a veure si la gent col·labora. Ja tenim diversos punts, 17 punts de Càritas, 17 més de la Federació de Ciutadans de Vis de Tarragona, que n'hi ha també molt repartides pels barris de Ponent, també n'hi ha el Pare Francoli, el Centro, el Serrallo...
en fi, hi ha moltes entitats que estan a Torreforte, a Camp Clar, a Riu Clar, a Bona Vista, a Sant Salvador, a Sant Pere i a Sant Pau, a la Unió, en fi, hi ha una llarga llista de... Moltes gràcies, espero que vagi molt bé aquesta campanya, que les llums aportin molta esperança i sobretot material no necessari, n'hem volgut parlar també.
amb el Pepa Franco representant aquí de Bona Vista de Càritas i que vagi molt bé l'any. Moltes gràcies. Gràcies per donar llum a aquest projecte. Moltes gràcies. Moltes gràcies.
Ràdio Veinal de Tarragona.
Nosaltres fem un recorregut molt ràpid per algunes activitats que es fan al voltant del Castanyada en aquests barris. De fet, ja us ho vam parlar amb més detall ara fa uns dies, però avui només ens concentrarem el mateix, aquest divendres 30 d'octubre, tot el que es fa de la Castanyada. En aquest cas comencem aquest recorregut per part riu clar, perquè allà s'hi celebra aquests dies una setmana cultural que acaba justament el dia 30 d'octubre, aquest divendres, amb la tradicional Castanyada. Explica com anirà aquesta darrera activitat.
la secretària de la Ciutat de Veïns de Meix de Pàrrec, la Marimar Puertes. Bé, doncs 31 d'octubre, a partir de les 7, no?, doncs sí que és un dels actes, diguéssim, socials que no pot faltar en aquest barri, no?, la castellada compartida amb tots els veïns. Records una miqueta com funciona...
La castañada son unos vecinos que son los voluntarios del barrio, cada año lo hacen ellos. Tenemos ya unos palets que los hemos recogido, que nos lo han dado aquí de este bloque de aviación. Tenemos como un barril de estos de hierro y ahí hacemos las castañadas para tenerlas a las siete preparaditas, calentitas. L'únic requisit és venir disfressat, no? Bueno, no, no. O no és això? Las castañas son gratis para los socios.
Para todos. Y cobramos cero cincuenta a los que no son socios, es una cosa... ¿Podíeu cobrar un euro, dona? Ya, ya, ya, ya. Bueno, si cobras un euro tienes que poner más castañas también. Es una cosa simbólica, para que no te venga, porque te viene aquí la marabunta, ¿sabes? Para que no te venga la marabunta.
Això serà a les set, aquí al local. Llavors, això de venir disfraçat a buscar els castells... Sí, això, cualquier persona, cualquier niño, cualquier persona mayor, quien quiera que venga disfrazada, se presenta en un concurso de disfraces. Cualquier persona. Le hacemos una foto, se le sube al Facebook, y la foto más votada tendrá un regalito. Molt bé, molt bé. A nosaltres sempre feu concursos, eh? Sí, sí, sí. És una manera també de que participi... Incentivar. Exacte, exacte.
Ràdio Veïnal de Tarragona.
I ara seguim aquí al costat de Parlioclar, que ara sentirem la Marimar, doncs ara estem aquí amb el Miguel Ángel, el Miguel Ángel Cruz és el president de la Ciutadans de la Floresta, perquè la Floresta, evidentment, cada any, no?, se celebra la castellada i el Halloween aquest divendres mateix, a 31 d'octubre. Miguel Ángel, bona tarda. Hola, bona tarda. Bé, ho teniu tot a punt, ja se sent aquí l'olor de castanyes, està tot a punt. Bé, a mi que explica'ns com planteeu vosaltres la jornada, no?, una jornada que comença a la tarda, no?
Bueno, la jornada la hemos empezado hoy. Bueno, ya fa temps que comença, clar, ya fa días. Sobre todo la gente mayor, bajan y con sus cuchillitos y a pelar castañas. O sea, ya hemos empezado hoy, pero sí, ya lo tenemos todo preparado para que mañana, bueno, pues a partir de las cinco y media, pues haremos la castañada, que ya es tradición. Cada año la castañada y a la gente la espera.
Y la verdad es que es un acto que siempre participa todo el barrio, todo, todo el mundo, o sea, es uno de los actos de la castañada donde más gente se implica, críos, mayores y ya te digo, mucha gente, todo el barrio, eso es una pasada.
La parada de castanyes, la canalla també aprofita per fer el tradicional truc o tracto de Halloween, i també dieu que la gent, a ser possible, vingui disfressada, és així? Sí, bueno, hacemos el truc o tracto para los crios, y bueno, tenemos calabazas con...
Con gomilonas y todo. Y luego, pues, la gente que, porque a veces hay gente que los ve, vienen disfrazados y dices, hostia, se lo han trabajado, ¿eh? Y bueno, ya haremos como un poco de concurso, ¿no? De mejor disfraz, pues, haremos un mono.
Hay unos premios para la gente de los disfraces. Luego pondremos un poquito de música, tenemos moscatel, refresco. O sea, será como una festeta, vaya. Sí, una fiestita, más que nada. Pues bueno, como ya sabes, el barrio aquí siempre intentamos que estas cosas impliquen mucho la gente y salir de la rutina, hacer un día bonito. O sea, un día que todo el mundo se divierta y nos pasemos bien.
Molt bé, doncs ja ho sabeu, a partir de dos quarts i sis de la tarda podeu passar l'hora que vulgueu, si voleu passar per estar també podeu passar per estar perquè això tindrà una estona de durada, aquí una molt bona estona per passar una bona festa del castanyada, no només amb castanyany sinó amb aquests elements que ens comentava el Miguel Ángel, amb música, amb disfresses, amb alegria, amb premis inclosos, per la gent que vingui disfressada i que tingui aquesta originalitat amb la seva disfressa vinculada en aquest cas amb el Halloween,
I bé, doncs, gràcies Miguel Ángel, un any més per aquesta moguda que viviu aquí al voltant del local social de la floresta, del seu de veïns, i que vagi molt bé del Castanyada. Molt bé, merci. I a Sant Pere i Sant Pau, el passatge del terror, doncs, també està...
present aquests dies al barri, ho realitzarà per l'Oció de Veïns de la Unió, del sector nord de Sant Pere i Sant Pau, que des de l'altre cap de setmana ja van organitzar aquest passatge del terror, aquest Mr. Killer, aquest restaurant de menjar ràpid, transformat en tot un ambient que no us podeu perdre. Si encara no l'heu visitat, teniu temps, teniu temps perquè aquest divendres és l'últim dia per visitar aquest passatge del terror a la seu de la Unió de Sant Pere i Sant Pau.
Les companyes que l'organitzen, en aquest cas la NOA i companyia, ens explicaven en què consistia aquest passatge del terror del Mr. Killer. L'any passat va haver-hi una temàtica, aquest any canvieu de temàtica, no?
Sí, nosaltres ens volem senyir en una temàtica, perquè els passos de terror dels barris sempre ajunten moltes temàtiques i jo crec que seguint una temàtica involucra molt més i la gent es fica més en el paper i genera aquest ambient de terror que volem que hi hagi.
Al final és un fil temàtic. Si tu agafes un passatge i et fiques una bruixa o un vampir i no sé què, dius, bueno, sembla una pel·lícula de crios. I això, clar, te'n fa entrar en una història, te'n fa molt més immersiu i al final tens més susto perquè saps de què va però no saps què et sortirà. I això penso que també és un factor bastant sorpresa però que a la gent li agrada molt més.
Això va més enllà d'un tema estrictament de disfressa o de dir, no, no, ens anem a ambientar, sinó que hi ha un tema aquí teatral fins i tot, interpretatiu, que està molt bé perquè la gent realment s'ho prengui allò, hosti, és que sembla real, no?
Tu ets actriu, ja saps quin paper et tocarà? Potser no ho podem dir, no ho sé. Ja vam fer l'insaig, va quedar molt bé, va passar gent d'aquí de la Junta, directiva, i li va agradar molt.
És a dir, pel que diu la Valeria, ja fa dies que això, esteu assajant aquí, no? Déu-n'hi-do, no? Sí, aquest treball, sobretot el Passatge del Terror, porta mesos de feina, perquè portem des de... Va ser acabar l'any passat i ja pensar, pensar en què faríem aquest any, porta plànols de cada sala, aquest any ho fem més gran, agafem dues de les sales i l'entrada,
i sobretot també tenim proves de maquillatge, ensajos, perquè és el que hem dit, és més teatral que una altra cosa. El lluny vam començar a fer material, o sigui que ja vam acabar el... va acabar carnaval i quan va acabar el carnaval vam dir ja està, fins aquí. Vam començar a fer material i ara ja a partir del setembre ens vam ficar molt més en sèrio anem a fer plànols, perquè clar, l'any passat era només una sala, molt més fàcil de decorar, perquè és molt menys espai,
però ara som dos, i amb molta més temàtica, i molt més ambient, i molt més de joc, llavors, doncs, porta temps, porta temps. Bé, l'única pista que podem donar és la pròpia del cartell, això es diu McKillers, tu última comida, per tant, que s'inventi de què estem parlant, no?, potser això del menjar ràpid, tota la cosa ha de donar per aquí, i, bé, està basat en aquesta experiència, que suposo que el tema aquest del menjar i tal, també, doncs,
Dura molt, no, també, per la imaginació, no? Bueno, i aquest any tenim una altra novetat, que és que la gent que vulgui, bueno, passar al següent nivell, té l'opció que els actors o les actrius interactuin individualment amb ell. Però, clar, també podem fer alguna cosa així més, et poden tocar, et poden, bueno...
Hi ha les regles del joc. Quines són aquestes regles de no tocar? La gent s'ho posa, com deies? Clar, sí, la gent que no vulgui, sobretot el que no vulgui, els que volen que interactuin individualment i portaran un collar luminós perquè poder diferenciar-les del grup. Qui no vulgui no la tocarem, no ens passarem, seria com un passadís i prou. Però clar, la gent que ja vulgui més d'això, doncs, bueno, fins que... Hi ha postres, eh? I no pas en gelat, eh, precisament.
Al final el passatge com a tal és una experiència però si la fem immersiva que la gent pugui participar, perquè al final ja no és que nosaltres participem amb ells, és que ells també interactuen amb nosaltres. És afegeixen com mentors i actrius. Clar, al final surten amb moltes coses. L'altre dia vam provar, ja va vindre un noi que va vindre a fer la prova de com fer-li les coses i va sortir, pobret meu, va sortir que no saps, les pintes horroroses. És a dir, que això que era un assaig, imagina't tu.
I aquest cas de setmana, a banda de castanyades, també en aquest cas s'hi celebren altres activitats. Ens referim ara a l'activitat itinerant, la recreació itinerant, romans als barris, que ha anat de barri en barri durant aquest mes i que l'última, la pròxima
L'estada serà aquest diumenge 2 de novembre a Sant Salvador, coincidint amb el final de les jornades de tardor organitzades per l'Associació Veïnal de Sant Salvador i Sant Ramon. Aquest diumenge a Romans als barris via Sant Salvador ens ho explica, ens ho explicava millor dit,
Manel Castanyos, secretari de l'entitat veïnal. I per acabar el dia 2 de novembre, una altra activitat vinculada a la tàrraco romana, en aquest cas sí que l'Ajuntament havia programat en més d'un lloc, també vénen aquí els romans del teu barri. Una manera de centralitzar també la tàrraco romana, una altra iniciativa. Això és una mena de significació, potser?
Sí, sí. Això és la programació que té l'Ajuntament de Tarragona als barris. Tenen exposicions, tenen xerrades, i una que és més de taller, més de tocar, de veure. I llavors, clar, és la que nosaltres hem portat en el programa perquè és la que el ciutadà, el veí, tindrà més contacte directe amb la cultura i amb la història romana de Tàrraco, no? Perquè hi haurà el tema de
de gladiadors, el tema de tot el que és el mercat, les costums, les tradicions romanes, i es faran en recreacions històriques, que això és bo perquè veuran com vestien els romans i les romanes, el tema com era la ciutat, com s'organitzava, i això és una activitat molt xula que l'havíem de posar també. Per tant, doncs jo crec que això tanca és la...
és la cirereta del pastís que tanca aquestes jornades que esperem i confiem, perquè hem fet molta publicitat, la veritat, perquè vingui la màxima gent possible.
Ràdio Veïnal de Tarragona.
Més coses d'aquí a la Ràdio Veïnal, a Tarragona Ràdio. Nosaltres el que fem és compartir un cafè per parlar amb la gent de la Ciutat de Veïns i Veïnes de Tarragona 2, perquè un dels temes que justament fa temps que porten a encarter, una demanda, ja podríem dir que és gaire bé històrica, des que es va crear aquesta entitat veïnal i anteriorment, com és la rehabilitació de la caseta que hi ha al parc del barri,
per Montserrat Carriga, i que és una demanda que fins i tot ara farà un any, justament aquest cap de setmana farà un any, que es va aprovar en una moció del ple de l'Ajuntament de Tarragona, en la qual s'aprovava la redundància que aquesta caseta s'havia de rehabilitar,
arreglar, condicionar i cedir posteriorment a l'associació veïnal. Parlem amb el Julià Montoya, que és el president veïnal. Julià, bona tarda. Bona tarda. Això fa molts anys que dura, és una caseta que es va fer al Saudí quan es va quedar l'urbanització, allí va quedar i de fet ja s'ha convertit en un element emblemàtic perquè de fet l'ús habitual està sempre de l'associació veïnal i de les comunitats del barri. Sí, la realitat és que
Des de la creació de l'associació l'any 1999, aquesta caseta ha estat utilitzada única i exclusivament per activitats veïnals. Amb la de teoriadament,
que al llarg dels anys ha anat succeint. Primer per la problemàtica que va patir l'associació amb un problema amb l'Ajuntament
per uns terrenys situats a Tarragona 2 que es volia crear un institut, això va desgastar a l'associació i, per tant, a partir del 2010 la caseta va estar gairebé abandonada fins que vàrem entrar de nou el 2019. El 2019 vam tindre la pandèmia
per acabar-ho de rodonir. Aquesta pandèmia va apuntar que la casseta fos ocupada i arrasada
vam aconseguir que es desalutxés i es tanqués la casseta per part de l'Ajuntament i a partir d'aleshores hem vingut reivindicant que posar amb solfa de nou aquesta casseta amb tot el que comporta, una,
reconèixer que aquesta caseta és legal i està en uns terrenys municipals que, des que nosaltres sabem, els juristes i arquitectes del propi ajuntament... Fent informes favorables, no? Tien informes favorables de que així és.
Això va portar que l'any passat l'associació, veient que no hi havia moviments, van demanar que dos partits en concret ens ajudessin a presentar una moció a l'Ajuntament. Així ho va fer Esquerra Republicana i en Comú Podem.
i el dia 18 d'octubre, fa un any, passat demà farà un any, vàrem presentar aquesta moció alegant tot allò que ja teníem informes de l'Ajuntament, favorables, que saben...
que ho tenen tota la documentació, en fi, vam refrescar en memòria, van enguanyar aquesta moció, sorprenentment, com tot el que està passant últimament, amb l'extensió del partit del govern, del PSC, que reconeix que sí que s'ha de fer, que amb el mateix ple diu que hi ha una partida econòmica per rehabilitar la caseta,
i en aquell moment el propi conseller diu que la partida és de 18.000 euros. Ha passat un any i estem encara igual o pitjor
que quan vam començar a reclamar. Clar, això el que no s'entén justament és que, clar, si fos una emoció en el sentit que, com n'hi ha d'altres, no hi ha una cosa d'intencions, tampoc seria lògic, perquè no deia ser una emoció, no?, en què hi ha una xeria de gent que es mulla entre cometes, però fins i tot el que sorprèn més és que hi hagi un pressupost fet
d'una actuació concreta prevista i que no se n'hagi sapigut res més, no? Nosaltres venim mantenint, tal com diu l'actual consistori, les reunions que ens pertoquen
amb el conseller de districte. Per cert, vull agrair al conseller de districte l'atenció que té nosaltres de rebre'ns i intentar contestar el que li demanem. El que és cert és que el nostre conseller de districte les matèries que toquen no tenen res a veure amb la problemàtica que poden tindre Tarragona 2,
Ho ha de derivar als departaments i és quan hi ha el problema. Continuament ho ha de derivar i el que sabem d'una reunió molt recient és que li van tornar a preguntar per la caseta i de les quatre reunions que hem tingut amb ell des del 4 de novembre de l'any passat fins a l'última, el conseller corresponent al tema de la caseta
no ha contestat cap de les demandes que hem fet. Per tant, francament, no acabem d'entendre-ho. Mentrestant, enmig, Esquerra Republicana va fer un escrit al ple demanant quina era la situació
Un preg sobre la caseta. I lo anecdòtic és que ens vam fer arribar d'aquest preg que ens havíem de dirigir amb un arquitecte de l'Ajuntament perquè ens digués en quina situació estava.
Francament, no acabem d'entendre que siguem nosaltres que ens hem de dirigir amb un arquitecte de l'Ajuntament a que ens digui com està. En tot cas, és el conseller que ens ha d'informar en quina situació està.
El conseller, en teoria, consultarà, en aquest cas, els tècnics, els especialistes, que seria segurament la figura de l'arquitecte municipal, i un cop l'arquitecte municipal li informa al govern en quina situació està, aleshores és com a altres es reveu la informació. En teoria, funciona així, no?
Jo crec que és com hauria de funcionar, crec. Però certament és que no sabem, la reta és que no sabem què pensar. L'única cosa és que quan parlem amb els veïns el que sí que notem és que això porta desafecció a la política. Està claríssim. La gent lo primer que et diu i per què serveix tot això?
No tenim resposta. És la pregunta del millor, no? Esclar, hem de dir, la veritat és que no sabem per què serveix. Si aprovant emoció no serveix per res, entre cometes, hem d'esperar un any i encara no hi ha cap resposta. Perquè si fos una cosa tècnica, urbanística, no, no, és que aquella emoció va derivar a que hi ha hagut un concurs, per exemple, en Movimento, o hi ha hagut una contractació, està complicada la contractació, hi ha hagut una substitució, hi ha hagut una deriva, hi ha hagut el que sigui, però clar, el problema és que no hi existeix cap mena d'informació.
No, no, aquesta és la pura realitat. No sabem que fer, la veritat és que crec que estem, molts veïns es diuen que caldria fer alguna acció, l'estem estudiant i possiblement sí que haurem de fer alguna, perquè el que no és normal és estar amb la situació que estem
que ja no diem que es posi demà a treballar, diem que ens diguin quin és el calendari que tenen previst. Aquí hi ha dues qüestions que són, de fet, els dos acords de la moció i tornem a refrescar amb la gent que es escolta, que estigui una mica més desorientada, que són la mare dels ous. D'una banda,
Aquest pretext legal de si una caseta que va ser privada està en un parc públic pot acabar sent tot públic, doncs sí, es va desencallar això i es va comparar amb el tema dels transformadors de l'elèctrica, que són privats en un lloc públic i acaben sent la gestió pública, això seria un tema que es va desencallar com a mínim des dels experts,
i després l'altre tema que era l'adequació en si del local, de la caseta, per a ús públic, per a ús veïnal, que també semblava que un cop fet aquest projecte, aquesta actuació pressupostada, també estava desencallada. Per tant, dit això, per refrescar la memòria, només queda pensar, com algú ha dit, ha insinuat, que això s'hauria guardat en un calaix.
No entenem una altra cosa. No acabem d'entendre que legalitzar una cosa, que ja està, que hi ha dictàmens i tot això, sigui tan costós perquè hagi passat un any o un mes i no s'hagi fet res. La veritat és que no ho acabem d'entendre.
Jo crec que dintre del consistori tenen que haver-hi advocats, llatrats, no sé, ambidors, serveis jurídics, que ho posin fàcil.
Tampoc estem parlant de la rehabilitació de la muralla, estem parlant d'una caseta amb un parc, perquè ara que està de moda les rehabilitacions dels barris, amb el Pla de Barris de la Generalitat, que tots els ajuntaments, Tarragona, Reus, Valls o el Vendrell, estan fent grans projectes milionaris de rehabilitacions, de coses molt difícils de procedir, estem parlant de zones antigues, quan compares aquesta caseta vostra amb tots els respectes, doncs clar, realment, com diu el Julià, és bastant incomprensible.
Sí, sí, tan incomprensible. Posem un altre exemple. Amb els pressupostos participatius es van aprovar diferents projectes, i crec recordar un de la plaça dels Carros, que jo entenc que s'hagi guanyat aquest projecte i que a dia d'avui, que porta més anys, no s'hagi fet absolutament res.
Tornem a estar al mateix. Per què serveixen totes aquelles iniciatives que impliquen que el veïnat s'impliqui, intenti guanyar espais reivindicatius per millorar la sociabilitat del propi veïnat enfront, inclús al propi Ajuntament. I enfront també, també és una manera de reivindicar, i enfront de l'incivisme també, perquè com veia aquell problema de l'època de la pandèmia...
El fet que el veïnà cimplica és positiu per tothom, no? Evidentment. No acabem d'entendre aquesta inoperància enfront a aquestes coses tan banals que no comporten, i jo entenc que la plaça dels Carros pot comportar
molts diners, molts milions, la reestructuració, però al final el que la gent no acaba d'entendre és que es guanyi amb un projecte, que després de dos anys torni a haver una altra remodelació, que després no sé què i així anem passant i passant i passant. Però el tema de la caseta és molt simple, està allà.
Està allà, ni més cal posar-se mans a l'obra. I per molt que en diguin, no sé, jo parlo amb juristes i amb advocats i les coses són lentes, però són lentes la justícia quan ha de valorar diferents coses. Inispro el que vulguis, que portem anys arrossegant, però el té mal a la caseta.
Dins dels projectes urbanístics seria dels senzills, en teoria. Bé, Julià Monté, representació de la Ciutat de Veïns i Veïnes de Tarragonadors, ens ha volgut recordar que justament aquest cada setmana es complia un any d'aquella emoció que la Ciutat de Veïns va guanyar entre cometes, sinó que es va aprovar en camp bota en contra, no? Per tant, doncs és...
És una qüestió que ha de ser estrictament tècnica i d'aquí ve aquest reclam i, evidentment, com ha dit a l'entrevista el Julià, no es descarten accions d'un altre tipus, més enllà del diàleg, perquè la gent ja està farta d'estar esperant durant tant de temps una caseta que podria ser el nucli central de l'activitat veïnal i estar allà en desús i desemparada. Gràcies, Julià, i fins una altra. Moltes gràcies a vosaltres, novament.
I fins aquí el programa d'avui de la Ràdio Veïnal a Tarragona Ràdio, un programa que podeu escoltar tots els divendres de 3 a 4 de la tarda o també diumenges en reposició a les 9 de la nit. Els que vulgueu escoltar-lo durant la setmana, podeu recuperar-lo en qualsevol moment del dia. Ho teniu molt fàcil, només cal que us connecteu a la web de l'emissora tarragonaradi.cat i trieu el nostre programa entre la llista de programes de la casa. Allí ens trobareu cada setmana a l'últim programa més de la Ràdio Veïnal.
Gràcies per escoltar-nos una setmana més, un dia més. Nosaltres ens trobarem amb l'activitat dels barris, amb l'actualitat veïnal, la setmana que ve. Que passeu un molt bon cap de setmana, bona castellada, bona diada de tots sants. I que us parla Josep Cartanyà, doncs us envio una forta abraçada en nom de tot l'equip. Fins la setmana que ve. Adéu-siau.
Ràdio Veinal de Tarragona.