Fins demà!
Molt bona tarda, benvinguts un dia més a Raulina amb salsa! Guafos, guafos! Bon aval, bon aval! Jo vinc aquí només perquè em pugeu l'autoestima amb els aplaudiments i amb el guapo i tal, perquè ja que no m'ho diuen pel que venia a casa, he dit, posa més que vinc aquí... Te sentia molt lluny, apropa't el micròfon avui. Sí. Què ha passat? Em sents lluny, perquè estàs com a més lluny. Acércate'n més i més... Ara heu de cantar tots, eh? Sí, ho hem de cantar tot malament, perquè l'important... Tu vas al karaoke?
No. No. I tu ets carn de karaoke? No. Hi ha karaoke aquí a Tarragona? No ho sé, però l'important del karaoke és que cantis malament. Jo canto malament sempre. És que si jo canto, és que plou una de seguida. Avui ha plogut, no sé què has fet per casa. Hòstia. Cantes a la dutxa? Alguna vegada. I tu? Sí, jo també, però jo feia part al pre-show. Què dius? Abans d'entrar a la dutxa… A més a més ens asafino molt, eh? Abans d'entrar a la dutxa jo ja faig uns bailoteos… I si fas un calentament i això? Sí, sí, sí. Home, vosaltres no?
Jo el calentament, bueno, depèn. Depèn de l'època de l'any. Depèn d'aquí, calentament. Sí, sí. A part, jo tinc la casa una mica domotitzada. Ah, sí, una mica, només. Sí, sí, tinc una part. Tinc un calefactor vinculat a un endoll, a Alexa, i li dic, Alexa, vull a la dutxa. I què fa el calefactor? En sèriu? Sí. Va, jo soc molt boomer amb aquestes coses, eh? Però és que és molt top, perquè tu vas allí, i llavors al lavabo, quan tu vas, ja està calentet. I llavors, quan m'acabo de dutxar, dic, Alexa, ja estic, i para.
Algun cop està sorda. No sé què li passa. La bonica de teva Alexa. Sí, a més tinc converses amb ella i tot. I respon. Converses íntimas. A més, com que ho grava tot, com que estem tots perseguits, teniu poble d'aquests...
No. La veritat és que no. De què? Vull dir que... De aquestes conspiracions de que ens estan siguint, sabem el que fem i tot això. És que a mi m'és igual. Vull dir, no, la veritat és que no. No, és que penseu que la part xunga de la convidada és la que veiem, no la que fa casa.
Clar, el pitjor que pots veure ja ho està ensenyant ella perquè vol. No té gaire interès. Avui que és 17 de desembre, és el programa número 64 de Raulina amb salsa. Un aplaudiment, no? Pensa que hi ha programes que n'ha arribat a menys o que ja n'hi han començat. Ahir proves piloto que ja no els deixen. El meu un pel un per la Silvia García, la qual sempre ha confiat en mi i estic aquí perquè ella ha volgut.
Llavors, quan ella no vulgui, ja no estaré. Tenim una relació... Encara me jubilaria abans. Jo seguiré aquí. Doncs avui és aquell punt exacte de l'any en què el Nadal ja és aquí, però encara no ha explotat del tot. Tens les llums posades, l'agenda plena al cos, funcionant per inèrcia i una paciència bastant justa. Què tal, el Nadal? Bé. O ets una mica com el Grinch? No, no, per mi és un B, és un 6, sinó més. Un 6. Sí. I per tu?
Bueno, està bé, però... Quin entusiasme, eh?, de Nadal. Sí, la veritat és que has agafat aquí... Sí, sí, sí, he agafat... No, que m'agrada, eh?, però vull dir que no soc hipernadalenca, ni espero aquestes dates, ni res. Però és que la gent es pensava que al Grinch no li agradava el Nadal. El que no li agradava era la gent. Correcte, que això estem tot d'acord. Sí, o sigui, tampoc t'agrada la gent.
No, home, no, però clar, la gent que no es porta bé amb altra gent, normal que no t'agradi. I creus que cada cop hi ha més gent que es porta més malament amb altra gent? Sí, jo crec que sí, és una dinàmica increixendo. És una cosa que es veu, que es nota. A les famílies. Les famílies es porten malament entre elles. Bueno, surt tota la porqueria. I si hi ha una herència, encara surt més porqueria. Buf. Tu tens arreglat això de l'herència o no?
Eh, jo era encien o no? No tens res per anar. Jo tinc encien. No, no. Bueno, tu ho deixeu tot lligat, eh, per si algun dia passa alguna cosa. El que sigui per nosaltres dos, tu ho deixeu apuntat, que ens arribi bé, no ens haguem de discutir. Tres. Ah, sí, també, tres. Igual a la Sílvia li donen un més. Una mica més, home, perquè ella és més simpàtica, és més bona persona que en els dos. Clar, però vosaltres teniu germans o germanes? Sí. Ah, clar, jo no, eh. És que a mi és molt fort, perquè jo tinc un germà, però tinc el síndrome del fill únic.
Per què? Què et passa amb un germà? No, amb un germà no amb mi. Amb un germà em passa res, que és molt bona persona, però... Més val no tocar temes delicats. No és delicat, que truqui. Llama, hermano. Llama, hermano. Més val no tocar ser més delicats. Què els passa als fills únics?
No sé què ens passa, és que no sé. Home, doncs que esteu més mimats, més consentits i tal, els penseu que sou el malic del món i tal. Bueno, no, no. Com que no? Jo sempre visco com un fill únic, però sempre... Però tu ets fill únic? No, he tingut una germana. Ah, i tu t'has sentit com a fill únic? Bueno, no, bueno, però... A veure, m'estàs liant.
Tu ets filla única. Jo sóc filla única. I t'has sentit com a filla única. Té una germana així, això sí, però... Vale, vale. Però llavors tu ets el petit. No, jo sóc el gran. Però sembla que el petit sigui el gran perquè, clar, ha estat casat, és pare i tot això desgasta molt. Saps? O sigui, tu agafes dues persones de la mateixa edat.
que han sigut pares o mares i s'han casat i això et fica 10 anys al damunt. Tu tens alguna amistat de la teva edat que ja estigui amb aquest percal? Sí, una amiga es va casar fa un mes i poc. Ah, que ara sembla que ha guanyat 10 anys més. No, home, no. Clar, clar, no direm qui és, però clar. No direm qui és, no. Qui és, qui és, qui és.
No, bueno, es diu Meri, des d'aquí, Meri, gràcies per la teva boda. El tanto que sempre hi ha retoques estèticos que podem fer... La tenim al telèfon. La tenim al telèfon, Meri. Doncs bé, escolta, després de parla del Nadal, que després potser parlem més, tal dia com avui, però de l'any 1903, la humanitat va decidir que això de quedar-se a terra era poc ambiciós i va començar a volar. Els germans Wright van aguantar 59 segons a l'aire, que no és gaire, però va canviar el món, com moltes bones idees. Comencen curtes i després se'ns va de les mans, com Ryanair.
Sí, sí, sí. O d'altres. Tu sabies que venen loteria, la gent no sabia que venien loteria dins dels avions de Ryanair. Però loteria d'ells, loteria de Nadal... No, loteria d'ells, d'allò de rascar. Ah, de rascar. Ah, vale, vale. Bueno, és loteria igual. Bueno, no, és un rascar i guanya. Mira que he volat al Ryanair i no... I què te toca? No ho sé. L'altre vol? Un altre viatge? Una maleta, una maleta gratis. No, però va arribar a un punt que vol deixar. A les companyies de regar de poc, eh?
No, però jo em pensava que anàvem baixant tant el preu, que jo dic, potser no tenia motor l'avió. Clar, jo pensava que agafava l'avió... Què vols fer la gent, no? Sí, amb un altre avió, jo ens planejava. Perquè, clar, si no tenia ni per combustible... Eh, que això ens ho va dir un dia un pilot, eh? Home. Ens va dir, a veure, senyores passajeros, o baixem planejant cap a Mèxic, o ens aturem a Cancún i pugem una miqueta de benzina.
I tots planeant-do, planeant-do. No, no, no, queda broma, queda broma. Cancún, Cancún. Jo hagués dit Cancún. I ja ens vindreu a buscar. No, però va ser baixar, vam posar benzina, fent el símul i tornarem. Sí, va dir lleno. Ah, per cert, per cert, ara que parlem de benzina, us heu plantejat que posant la mateixa quantitat de benzina en un lloc o en un altre us dura més, fent el mateix que en un altre lloc?
Sí. Què? Us heu plantejat, no, jo ho he notat, però potser són coses meues, no? És que jo penso que li fiquen aigua per allargar-ho. Com la gent que li fica patates als panellets per allargar la massa. Això segons el preu d'alquilo... D'alquilo, no. No, no, no, no, no, ja t'he entès, ja t'he entès, ja t'he entès, ja t'he entès, però jo crec que hi ha una que té com a alguna cosa més diluïda. Sí. Jo he de dir que jo abans portava el cotxe amb una d'aquestes i un dia vaig anar al mecànic i em va dir que... Que destrossava el motor. Correcte.
I ara em gasto una mica més de dinerets, però almenys espero que el cotxe m'aguanti més. No, perquè ara tens la zona de baixa emissió i t'hauràs de comprar el cotxe sí o sí. Ah, això? Una cosa, una cosa, a veure. Sí, sí, sí. Sí, que aquí estem, crec, tots molt contents, eh? Sí. Jo tinc amb un fill contentíssim i tinc una amiga meva. Ni pagaràs tu el cotxe a tu un fill. No, no, no. Però tinc una amiga que té tres. Tres què? Tres cotxes o tres fills? Tres cotxes. Ah.
Però jo crec que el meu cotxe pot, eh? Però tu quin cotxe tens? Un Dacia Sandero. Ah. No, però de… De quant? D'oxigen, d'emissions… De què? De què? C, O, B… Té una pegatina, però no sabem res. Vale, però aquest Dacia Sandero? Sí.
Tu, quan el condueixes, notes que molesta molt el soroll o el fórmula. Jo crec que no molesta, eh? No, no. I fa molts anys que el tens. No, fa 6 anys, 6-7. Ah, no, aquest encara sí. Però tu estàs empadronada? Sí. Ara estic empadronada. Clar, això ho parlarem. És com aquell que diu, perdona, estàs empadronada? No, és el meu caràcter, què passa?
Total, què? Dolantíssim, eh? Dolantíssim. Home, és d'aquests bons. Apunta aquest, eh? Sí, sí. A la secció de la Marina la diré. A veure, també un 17 de desembre del 1989, els Simpson es van independitzar i van passar de ser un sketch a convertir-se en una sèrie eterna demostrant que fer humor, dir varietats incòmodes i fer una mica el pallasso pot durar dècades. A part de fer...
Allò de premoniciones. Sí, sí. És el Notre-Dame. És el Notre-Dame. Sí, sí. Ei, la samarreta de la Laura, genial avui. Ara que parles d'això... No, no sabem qui és encara, que no l'hem presentat. Ai. Clar. Només els que hem vist el vídeo. Estan veient. Sí, sí. I després també som a pocs dies de Nadal i això vol dir que els sopars d'empresa, els grups de WhatsApp i aquestes coses... Què és sopar d'empresa?
Què? Què? Jo fa temps ja que no faig sopar de presa, per tant, no sé. I tu fas sopar d'alguna cosa així? Amb la família. Ah, però bé o jo obligat? Bé, bé. Qui cuina? Tu no, perquè jo veig els plats que fas i no t'ho corres molt. Qui cuina a casa?
La meva mare, que cuina molt bé. Doncs que em faci un tàper. Sí, això anava a dir, sempre que diuen això, tàper. I aquest faig de cangur alguns dies? De cangur, no. Home, estic aquí cuidant-te, estàs bé, ben acompanyat, ben tot, o no? T'invitaré a un cafè un dia, com a molt bé. A un cafè, a un cafè, ja està, eh? Si la mare cuina superbé, a que em comidi un cafè. Té xupa de presa o no?
Sí, normalment fem. Però després amb Raulina en salsa podràs fer tots els convidats. Ah, doncs sí. I els col·laboradors també estaria bé que... I que pagui el gerent. Ah, perfecte, no? Jo crec que sí. No, el gerent m'assembla malament que pagui. Per què? Perquè és un treballador més. Doncs com jo, no. Que pagui la presidenta de la ràdio, que és la Sandra Ramos. Demà tens alguna cosa a fer al dematí, tu? Tens plan, demà al dematí?
Que pagui les altres rapes, m'encanta, eh? Que vagi a buscar-la, que vagi a buscar-la. No, que pagui ella. Serà presidenta dels mitjans de comunicació o que pagui ella. L'hem d'avisar abans o directament anem a sopar i li passem el tiquet? Jo li passaria el tiquet. Directament, sense preguntar. Jo demanaria factura. Jo demanaria factura. Factura en nom d'Ajuntament. Li fem una foto per WhatsApp. Però a veure una cosa, factura en plan Ventorro, sense desglosar, per no saber la cervesa que veu cadascú, o tot desglossat? A mi m'és igual, eh, jo.
Això ho fan els del Partit Popular, eh? Ah, sí? És el mafònic... N'hi ha com a penya del xiste, eh? Sembla que no estigui... Doncs bé, comencem avui. Raulina amb salsa i amb aquesta cançó presentarem la nostra convidada. Com t'agrada apretar-me, eh?
T'he de dir que aquesta cançó, jo no la sonava, perquè moltes d'aquestes del que canta, que no diré marací, ho veurem després. Buscant, buscant, va fer una presentació xula a La Revolta. I estan fent unes posades en escena. Ja quan van fer allò de la maia, amb la cançó, t'agrada més o menys, però a nivell de producció, no, però parlo de producció i del que costa fer una cosa així, allò de la maia,
Sí, sí, sí. Va ser brutal. Espectacular. O sigui, aquí no s'han fet coses d'aquestes, i a més, en directe, tot en directe, plan o seqüència sense talls, per qui no ho sabia que és plan o seqüència que busqui, i dius, ostres, quina passada. Sí, a part, queda molt bonic, i és veritat que la gent després no sap tota la feina que costa això. No ho saben, i més en directe. Sí. És un fals directe perquè ho van fer a la tarda, però igualment està gravat igual. Exacte. Doncs avui tenim una persona que segueix sent baixeta, segueix fidel al seu monyito, i segueix fent més cervesa que aigua.
Podríem dir que aquest any s'ha independitzat, per tant, Catalunya 0 i ella 1-1. Ja va guanyant a Catalunya. Nou barri, nova etapa, però la gossa continua igual de boja, igual de guapa. Sí, viva la vida. Segueix en calces, però ara més diu que fa la tonta i manté una filosofia de vida molt clara. Primer riure i després parlar.
És Leo, el millor signe, segons ella. La cançó que més ha escoltat aquest 2025 és Polvo de los días raros de l'Eiva, que és el que estan escoltant. I, contra tot pronòstic, una cosa que va començar com una tonteria, està fent crossfit, a vegades. Saps? Des que va aprendre que era pronador i supinador, que no para. Tu què ets, tu què ets, tu què ets? Jo encara no ho sé, això. Jo sóc capricorn. Tu ets capricorn i ets supinador o equipador o què ets tu? Ets capricorn, jo. I tu, Raül, què ets? Jo sóc bessons, ascendent capricorn, amb lluna càncer. Jo crec que els capricorns són els millors.
Sí, però la gent no es queda amb l'ascendent. Perquè una cosa és com et veus tu i l'altra com et preuen els altres. És una barreja important, eh? Sí, sí. I un altre dia podem parlar de numerologia i et puc tirar el pèndol, si vols. També tiro el pèndol. Doncs ràpid, què estem fent aquí? Sí, un altre dia tirant el pèndol. És fanàtica absoluta de Santa Tecla, de tot, però una mica més, de la Molassa. I ara sí, ja podem presentar la Laura Rovira.
I bé, com és l'últim programa d'aquest any, hem portat també els bombons. Mira, obre'ls. Però has de fer soroll. La marca o no? Bueno, si vols. Sí, sí, hem portat avui tant pel col·laborador com per la convidada. Vaig fer un ASMR d'aquests. Què passa, que s'acablen tots, eh? No, es diu BDSM. Ho has de fer així... Ai, és que ara sí que... Espera, treu la música un segon, que hem d'escoltar com fa un unboxing. Això, ara, ara. I has de posar amb les ungles, també, aquí. Això, per tant.
I això sent la respiració del Pau. És que el Pau és com el dardeider tarragoní, el Pau. Ui, el que passa que, mare meva, és una caixa de bombons i crec que estaran un tot una miqueta... Manga per ombra, però bueno... 42 bombons, eh? Sí, tu ets de les que mira què porta cada bombó?
Home, que mira que porta de què? Sí, home, sí. Home, per saber el sabor, sí. Hi ha una xuleta i et diu el que és cada cosa. Pots escollir el que vulguis. A veure, vaig a escollir, però ara de llegir. Sort que et porto les ulleres, un momentet. Les gafes del cerca. Sí, veig parlant per omplir aquest moment, perquè clar, jo trigaré un rato. Tenim el nostre convidat. Sí, tenim el nostre convidat avui, el Pau Palau-Riquelme. Molt bona. Què tal?
Molt bé. És molt bo perquè el Pau, des del primer dia que li van picar la cresta, però no arriba l'hora, ara ve el dia abans. No, dos dies abans ja t'ho vaig dir. És com aquells concerts del Rolins o de la Gusalía, que la gent vols agafar puesto, que jo no sé si per què no ho fan numerat tot ja, saps? Que t'ho va dir dos dies abans. Clar, dos dies abans, ha dormit aquí, ha ficat una campanya, una tenda de campanya, i bueno, no ho veigis. Però bé, ja que tenim la Laura Rovira, el que tothom es pregunta, el que tothom vol saber és...
Laura, has passat de ser la golfe en encalces i a fer-te la tonta. Estem parlant de maduresa professional o de cansament absolut del sistema? Ara, si menjaré un bombó. Perquè, clar... No, no, no.
Vaig, això també és súper... Volia portar polvorons perquè parlessis mentre et parlava. Així, en plan, gincama... Hauria sigut xulo. Que la vols ofegar? Que la vols ofegar o què? No, però així. Estan bons, aquests estan bons. Està molt bon. No sé quin he agafat el nom, però era així com de xocolata negra. Jo soc més de Ferrero Rocher. Home, també. Sí, però com que no volia un de típic, si no volia tot variat, perquè si pots escollir un munt de diferents, així és més fàcil.
Està molt bo. Vale, quina era la pregunta? Sí, el de la maduresa, no? Maduresa o estic cansada? Sí, maduresa professional o de cansament absolut del sistema. És una mica... En tot temps et tens diverses vessants teves, al final ets una persona polièdrica, i no és bo perquè la Laura cada any, any i mig, es canvia la marca, la marca personal, i diu, ara torno a començar, ara que ja tinc el públic fet, ara marejo el públic i ara sóc una altra.
Lo bo és que a mi m'agrada dir, i jo crec que és així, que és tot el mateix. Pot canviar una miqueta el format i tal, però jo crec que sempre he estat fent el mateix, i a la fi sempre he sigut jo fent la tonta. T'has encasellat amb el personatge, m'estàs dient.
Bé, és que jo soc el personatge. En si mateix ets un personatge. Sí, correcte. Perquè tu com ets? O sigui, fora de la Laura que ens veiem i tal, què canvia? O sigui, simplement que no vaig sempre amb un micro pel carrer ni amb un grup d'Elfa. Ni a casa vas saltant, ni vas ja-ha-hi-hi-hi a casa. Rient sí, però... Jo penso que conec a la Laura i... De què us coneixeu? De què us coneixeu, Val? A Tarragona. A Tarragona. No, però no hi ha hagut un moment concret que la vas conèixer, sinó de veure-la als postos fent coses. No, de coincidir, sí. Sí, sí, sí.
Que jo recordi, crec que no hi ha hagut un moment així, però sí. No, però la Laura, pel que conec, es veu una noia, es troba divertida, amable, simpàtica... És que la coneixes poc. La coneixes poc. Jo sí, segueix, segueix. I que...
Des de fora es veu una noia que... Molt intel·ligent. Més alta. I molt simpàtica. A la tele sempre és més alta. A la persona sóc més alta. Tu pensa que ella surt a un programa TAC12 que el fiquen amb un noi que és molt alt. Estic farta, amb el Joan Ballard.
L'hi fiquen... Espera, espera, espera. No, dia i nit. No, no, com la nit i el dia. Com la nit i el dia. Això ho fan a Canal Reus, ¿vale? Aleshores, amb ella... No, ho fa TAC12. Espera, no me liis. Li fiquen dues capses de sabata per estar a l'alçada d'alçada. Mira, no és veritat... I va dir... Perdona, perdona, no és veritat. I la taula li fiquen alta... Tot és alt, tot és alt. Tot és alt, tot és alt. No és veritat perquè jo l'he vist més d'una vegada a aquest programa... Sí.
i a favor d'ella no li han ficat cap canixa ni res. Perquè és intel·ligència artificial. Fan un contraplano amb un mirall. Un programa que vaig portar a un tamboret. Jo ho vaig veure, això. Home, és que estic farta. Sí, és veritat. Però el bo de tot això és que faig bessons. Perquè quan estem així a la taula que està alta que dius, estic de puntetes.
No ajuda molt, però algú fa. No, però... No es nota res. Des d'aquí, ja que demà dematí aniràs a parlar amb la Sandra Ramos per demanar-los... Pere, un moment. No aniré a parlar amb ningú. Tu, que ets el presentador del programa, fes-ho. Jo estic fent altra feina. A mi no m'encarreguis. Que tu fas vida de jubilat. Jo de vida de jubilat no, no.
És tremendo, el Pau. Tu demà al matí, quan vagis a parlar amb la Sandra Ramos, li dius, escolta, que li fiquin un tamboret per a la Laura. Jo crec que tac 12 s'ho pot permetre, un tamboret. Amb el decorant no s'han gastat molta pasta, volia que s'ho gastin amb la 13. Un tamboret no és molt car. Expliquem com ha anat tots aquests canvis, Marc, ara la tonta, que si eres la mateixa. Correcte.
O sigui, jo crec que tot és el mateix, realment, el que passa que canvia una mica el format. Però la idea és fer humor amb l'actualitat tarragonina o implicar entitats, gent de Tarragona, etcètera. Llavors, per què aquests canvis de marca?
Bé, la gran pregunta, no? Bàsicament només has vingut per això, quan m'ho responguis ja pots marxar. Gràcies. No ho facis, Laura. Com vulguis, tens algun mirat mesa del teu programa. Que no té programa, que va pel carrer fent el tonto, que va saltant amb una bossa així com plan elfo i va saltant recollint coses que diu que és per un sorteig i és per ella.
Ja veurem, ja veurem el sorteig. Abans ho deies i m'he independitzat, de veritat, però és que també m'he independitzat i aquest canvi de marca, de nom, com li vulguis dir, és perquè ara ja estic sola. Saps aquest meme? Sola. Alone in the world. Sí, sí. Caramba. T'han dit per partida doble, a nivell laboral i personal. Correcte. Llavors, doncs, bueno. Què és més dur, laboral o personal?
Bueno, espera, un moment. Personal no, eh? Me he anat amb parella, eh? Cuidado. Al gos no conta, eh? No, no. Ah. A ver, a què passa? No, no, la Frida conta, eh? També, però bueno. Vale, vale, vale. Jo crec que no és du cap de les dues coses, però és que laboralment jo ho necessitava.
Ah, vale. Ja està, ja està. Ja està, ja està aquí. No, no, en realitat puc explicar. A veure, però crec que... Ah, no, no, jo el que tu veigis, ja saps que aquí no et forcem ni coaccionem, menys el Pau, que t'està fent mirada penetrante perquè ho expliquis, però jo el que tu sentis com va. Home, has portat uns bombonets que ja... Sí, sí, sí. No, a veure, jo estava contenta fent aquí Terraona Ràdio, que no m'ha trobat més. No, és broma. Ah, no, però aquí no estàs ja tampoc, no? No, no estic. O sigui, han sigut com un 300 ratlla.
Sí. Ah, doncs ja saps que quan vulguis pots venir. Ho sé, ho sé. Que casa meva és casa vostra si és que hi ha casa d'algú.
Vaig venint amb tu, amb la Marina... Sí, sí. No, bueno, volia deixar... El format d'en calces era molt... Era setmanal, hi havia... Era molt tancat. Dins de que, bueno, que podia fer una mica el que em donés la gana, no? Però era cada setmana preparar-me un hola, cada setmana hi havia algun col·laborador, cada setmana una entrevista... I jo, doncs, a banda que no només em dedicava a això, no m'he debo una mica la vida, i sentia com que no m'estava dedicant i currant-m'ho com m'agradaria... Sí.
I llavors vaig dir, bueno, doncs fem un puny a part, seguim fent la tonta, però quan pugui. O sigui, tot el que vull fer... Sense aquella pressió... Correcte. Ho vull fer bé dedicant-me com vull i no tenir com que omplir fer un vídeo cada setmana o cada dia perquè és el que toca.
Vull dir, fer les coses bé i perquè vull i perquè m'agraden. A més, és curiós que ha coincidit també amb la teva independència. Correcte. Com a persona, però amb parella. O sigui, tu vivies amb teus pares. Correcte. I has passat de viure amb teus pares a viure amb parella. Sí. O sigui, jo... S'ha de saltar d'un pas. L'intermig que era anar a tu. No, perquè jo abans de... A veure, jo vivia amb uns pares, òbviament, i després me'n vaig anar a viure a la part alta, al cos del Bou, a un cosí. I allí vam estar vivint tres anys. Vale. Però sola-sola no. No, sola-sola no, però és que sola és impossible. Bueno...
Depèn. El Pau té una herència que, si vols, ho podem parlar després. Jo herència no tinc, eh? Perquè serà per naltros. La cara, la cara. No, no, és que sembla que la societat és impossible. T'estan espitjant el que hagués de compartir amb algú. Sí, sí, sí. Bueno, no, jo crec, vull dir, és molt difícil poder pagar-se un pis, trobar pis, pagar-se'l, vivint sola i després viure.
A la gossa li parles tu? Sí, clar. I fa com que t'escolta. Sí, però és que m'escolta. Clar, si tu creus que t'entén. Sí. Vale, llavors quan no fa alguna cosa que li dius és perquè no vol. Correcte. I això et fa ràbia? Sí. Ah. Sí, però és que la tinc jo, és culpa meva, perquè jo crec que la tinc molt mi mala. No.
I la deixes que dormi al llit o que puja al sofà... Sí, sí. Però en plan... Sí, però no? O sigui, puja, però com si no ho veiés? No, no, sí, per mi sí. A nivell conscient? Sí, sí. Ah, vale. A tu no? Tu tens un gos, no? Sí, bueno. I no... És que això dels animals, humanitzar-los, saps? Però jo crec que... O sigui, no és que l'humanitzis, és que a mi no em molesta que estigui al sofà. No. Ni al llit, no. I recollir pèls i aquestes coses, no...
A veure, el recolleixo igual, però al terra o al sofà. Què has après des que vius ara en parella? O que trobes a faltar, que ara no tens? Clar.
Res. O sigui, no ho sé, crec que... Que em falta una mica més de temps per saber-ho, no? Sí, igual sí, eh? Clar, i des de l'agost, eh? Ah, només des de l'agost? Sí. Ah, o sigui que encara fa olor nou tot, encara hi ha aquella il·lusió d'arribar a casa. Ai, quan arriba a casa? Sí, sí, sí. Ah, que bé. La veritat és que, no sé, no sabria què dir-te. A part, jo crec que soc una persona fàcil de conviure.
Jo no penso que algú digui que és difícil per conviure. El que és psicòpata no diu que és psicòpata. Jo tinc amics que, a part parlant, tinc bons amics que no m'aniria a viure amb ells.
Però perquè, bueno, per rutines de vida, per... Saps com són, saps altres com... Sí, com... Bueno, la higiene, aquestes coses. Això és important. Jo conec gent que a vegades viu a casa i tal, i només neteixen la part... O sigui, té una casa, jo què sé, 3-4 habitacions, i només neteixen la part on ells estan convivint. La resta de la casa no la toquen. Saps? Jo què sé, dinen i només tenen neta la part de la taula on estan la recta per estar plena de pols.
És que, clar, vull dir, no frega els plats, perquè a tu no t'importa fregar-los a la nit, però a l'altra persona que sí, que necessita viure... A mi no em passa, la veritat, però si et passa això, això es va acumulant i pot ser que acabi la teva relació, la teva amistat, o el que sigui. Ara sortia l'altre dia un TikTok que la gent o comprava plats de plàstic o ficava cel·lofant damunt del plat per no haver-lo de netejar. Hi ha només l'angoixa del cel·lofant de ficar-lo bé que se t'enganxa els tits.
Però això la gent és... Bueno, jo he de dir que fregar els plats és de les tasques domèstiques de les que més m'agrada. És de l'ús, els seus tenia algú que te'ls fregui. I... no. I veus? Tu rentes els plats? Tu fas alguna cosa a casa, Pau, o no? Em feia menjar i... Ahir vaig fer una truita de... d'ais tendres amb ceba. Espera un moment. Anem a fer la secció del Pau.
Vaig a fer-li la cançó. Espera, no, espera, espera. Jo li faig la cançó perquè ell és el Pau i jo li vaig fer una cançó pel Pau. Pau, Pau, Pau, la secció del Pau, ell és el Pau, Pau Palau, Riquelme, no és només el Pau, és el Pau Palau, la secció del Pau, Pau, Pau, Pau. Bona tarda, Pau, benvingut. Bona tarda. Tants anys de conservatori, meus pares paguen estudis musicals perquè jo pugui composar això. Què tal, Pau Palau, Riquelme? Molt bé. Com estàs? Mira, posem una cançó que ens agradarà per tu.
Ara que les fulles ballen, danses el racó. Ara que els carrers estan de festa. Doncs avui, no us sembla, però ell ve d'incògnit. Ha vingut amb una màscara perquè no ho reconeguem, però segueixen al Pau Palau Riquelme. No, no, jo he vingut així i vull demanar...
Disculpes, perquè estic refredat i ara que vénen dades assenyalades, evidentment no voldré contaminar ningú. Des d'aquí volem llançar la proposta que si algú no vol sopar de Nadal, que es rastregui amb el Pau per tenir excusa i estar malalt per Nadal. Que es rastregui un sovisito sexy, cachete con cachete, pechito con pechito. I tu no has agafat la grip? No.
Jo tampoc, eh? Jo soc vacunat, eh? Jo soc vacunat de grip i Covid, això està clar. Perquè a tot t'agrada la marxa, xaval. No, perquè jo soc de factor de risc, sí, tinc les meves patologies i evidentment... Sí, perquè ell vol tot. No, una patologia, en té vàries, saps? I ja posats, ja agafa més d'una. Sí, sí, bueno...
I aquí té moltes coses més que jo i... I allà està. I fem més coses que gent que no té res. I tant. Per això mateix jo t'admiro, Pau, per la valentia i les ganes i la voluntat que tens per fer coses. Això és bonic, també, no? I per vindre al teu programa cada 15 anys. Això sí que és aplaudir. Clar, això no ho has aplaudit, he dit alguna cosa bonica, jo cap a tu.
Moltes gràcies. Després jo l'escoltaràs a la repetició, ho escoltes, i el Raül, quines coses que em diu. Només perquè és Nadal, jo en el fons soc així... més agri. Sí, el Nadal és molt maco. Sí, perquè ens volies explicar avui alguna cosa, no? Així xulo? No!
A veure, a veure, a veure... Jo vinc aquí a parlar més del Nadal, no? I aquí són dates assenyalades i tot això, i... Si trobo els bombons aquí, que encara me'ls fotaré tot, que si no sóc un pari públic amb els bombons... Però si no ho ha menjat ningú, eh? No, no, no. Jo ara mateix, que després agafo. Tu tenia bona pinta. Prefereixo no menjar-me'ls i no mirar-me'ls, perquè si no...
Tinc la meva debilitat i tot això. El dolç, eh? La teva debilitat? Bueno, sí. I prefereixo... És muy comedido. En català no seria comedit. Com és en català comedido? Comedit, no ho sé. Prudent, prudent. És molt prudent. Bueno, prefereix ser prudent. Sí. I llavors què ens expliques avui? Que has vingut a parlar-nos?
No, de Nadal. Crec que són unes dates molt maques d'estar en família i de pensar en la gent que ja no hi és al nostre voltant. Deu recordar-se.
Clar, però si només te'n recordes de Nadal, i amb la gent a mi fa molta gràcia... No, no, no! Sobretot aquestes dates. Sobretot aquestes dates, hi penses més, no? Però no sé per què, perquè jo penso que tot l'any ens hauríem de recordar a tothom. Això sí, això sí. Home, hi penses més perquè te fan pensar més. Te fan, t'has de rebre la família, i han de ser bonics... Encara que et caigui malament, estàs allà... Jo me refereixo a les persones que ja no estan en aquest món.
Sí, no, no, però és el que diu el Raül, jo me'n recordo cada dia, no cal que el Nadal especialment, no? Però la gent acostumem a recordar-se aquestes dates assenyalades i no sabem per què. És veritat, perquè t'ho crec. Igual que m'agrada molt aquestes dates assenyalades, que és molt típic. Assenyalades de qui? M'encanta, el pau pobre que...
És una manera de parlar. M'agradaria saber, Pau, si tu ets d'aquelles persones que quan falta algú que ja no està, li disseu el lloc a taula encara que ja no estigui entre vosaltres. No, home, no, però sempre... Sí, sí, i jugant al parxís i li tiren per aquella persona. Ah, però això ja... No, no, parlo en serio, així la Sílvia ho sap.
I estan allí, jo què sé, jo faria una ouija i així tens contacte directe i que contesti. No has fet mai una ouija, Pau? Què és això? És un postre canadèm. No, no. Ah, no t'agrada el postre? Bueno, jo soc més tradicional i els postres catalans, tu. Una ouija és allò per connectar amb els morts. Allò que fan així amb el dit i tal. Això és una ouija.
T'ho has fet? Bueno, no, i… A mi és que em dóna molt respecte, eh? Sí, vam fer la pel·li després i vas dir no… No, no, no. Però passa igual que com a Tiberel. Hi ha gent per tot aquest món. Bueno, que ara parlem de Tiburón. Tiburón…
Tauró, en català, amb anglès jauls, que vol dir mandíbula. Ho sabies o no? No. El títol original de Tiburon és jauls. J-A-W-S, que vol dir mandíbula. I es va penedir a l'autor del llibre de l'Animatversió, que va crear cap a la gent la pel·lícula, respecte als taurons,
amb el que va passar que si menjava sang i tal, que no sona així. I van crear una imatge del tauró que no és aquesta. És veritat. És com el de les rates. Les rates, de per si, o els porcs, si estan bé i normal, no són ni bruix ni res. Això és un porc, i no revolca amb la seva feina i tal. És un animal net. Però clar, al final les portes, els putges, empitges, a fer segons quines coses amb dates assenyalades, i llavors ja no... Sí.
És molt trist, perquè al final crees allò... És que el ser humà és molt ser humà. És lo pitjor. Per lo bo i per lo dolent. Mira, ara que estem entrant en una altra pandèmia, per allò que estan dient... Ah, sí? Sí, mira, per això el pau bé. No, no, la pandèmia no. La K. L'altra va ser... El K-pop, no? Aquesta de moda, el K-pop. Sí, sí, ara sembla que és com si fos un déjà-vuic. És que hi ha moltes variants i hi ha moltes coses...
I ja van dir que la Covid-19 ha vingut aquí per quedar-se i tot això. De qui ho van dir això? Ha venit aquí per quedar-se? De qui ho van dir? Espera, de la monarquia? De qui més era? Sí. De qui més era? Era alguna cosa més? No, és veritat. Els de la brossa? Els de la brossa? A tu què et sembla que per dir que tenim nou contracte de la brossa fiquin un munt de banderaules dient-te, ei, que tenim nova empresa de brossa? No, eh... No, Pau?
Jo prefereixo temes no opinar, perquè aquestes d'altres millor no ficar-se de mal. A mi em va arribar una carta, eh? De la bossa nova, sí. Aquesta i de la zona de baixes emissions, de les dues. A veure, les zones de baixes emissions encara ho entenc més perquè t'informen, perquè s'hi foten una multa en algun moment. El que fas és entrar-te'n una mala hòstia que no veigis. Tu has vist les excepcions? Sí, no. O sigui, t'arriba això, doncs hi ha més excepcions que no pas l'altre. Perquè el nou barri que estàs es pot saber o no?
Sí. Bueno, jo crec... Estic al Serrallo, jo diria. De zona, eh?, empadronada. Vidal i Barraquer... Si em passa a la part alta, al Serrallo. Sí, així ho faig tot. Vidal i Barraquer, al final de tot, quan ja s'acaba el carrer, que fa cantonada, ja és al pavelló. Estàs al límit. Allí. Tocant a l'avinguda de la Independència, quasi.
No ho sé. Allí està l'Avingó d'Independència. Però tu vius per allí. No, jo visc a una altra zona de Tarragona. Llavors no sé, perquè estic empadronada i no sé quina zona, perquè tinc el cotxe, és una resident. No, però és igual. Si estàs a Tarragona empadronada, pots fer el que vulguis.
No, no, però dic que no sé, no et sabria dir quin és el meu barri. No sé quin és el meu barri. No per les zones d'aquestes emissions. No, això. Vale, vale. Escolta, jo et volia preguntar una cosa. Sóc serraienca o no? No, perquè no creo el pont, perdó. Jo el que volia saber és com pots arribar a inflar un matalà sense endoll, tu. Això ha sigut la Marina Pérez, no? No sé qui és. Sí, sí, ja et dic jo. De la que vostè m'hable no sé qui és.
A veure, a veure. No, no. No sapot, no sapot. Això ho diu la Marina Pérez. Got. Got. Que és Game of Thrones. O sigui, ho sabies o no? A veure, sí, però sí. Perquè vam anar de juntes de festival al Sonorama, a Randa del Duero. Podíeu veure les fotos a Instagram que estan penjades amb una cara de desfase de final de festival. O sigui, he de veure la cara com
De d'abans i de després. Sí, perquè és bastant tute. I vam anar de càmping. Bueno, nosaltres havíem d'anar amb una autocaravana, però ens la vam cancel·lar com una setmana abans. Quina ràbia. No vam trobar opcions i vam anar a un càmping.
I jo vaig comprar... No, no, jo vaig... És que no sé si el vaig comprar... No, jo ja tenia un matalàs. No sé de qui, eh? Perquè crec que tampoc era meu o me'l va deixar una tieta o alguna cosa. No et fan gonir, això? No. La veritat és que no. És que el Pau és molt escrupolós. No, però era algú conegut. El Pau, segons on hagi de dormir, molt escrupolós. Bueno, però era algú conegut, eh? Que consti. Bueno, cadascú dorm amb qui vol.
Correcte. I amb qui pot? Sí. Tu amb qui dorms, Pau? Jo sol. Ah. I tu dormiries amb un batal·las que t'has trobat, que t'han deixat? Tu dormiries o no? Si fos un d'aquests batal·lasos que deixen a les brosses de Tarragona. Jo m'ho he imaginat l'alora en plan homeless, saps? El que encontro aquí amb el prit de don Simón i això.
A veure, Raül, una miqueta de serietat, eh? Una miqueta de... Ho diu a mi, ho diu a mi. O sigui, m'està provocant aquesta senyoreta aquí al costat? Parlem del Nadal o parlem dels matalassos o què? Podem parlar de matalassos de Nadal. Matalassos. Matalassos. No, però... Visca la colla jove, eh?
Ui, m'encanta com es fiquen, eh? Sí, sí, em sembla que sigui una persona afable, però que arreu el caràcter. Sí, sí, no. Toquen alguns temes aquí a Tarragona. Sí, sí, en plan sutil, ui, ui. No és que ella és bona persona, el Pau i tal, i després jo no seria capaç de fer-li mal a ningú. Toca-li els castells. Toca-li els castells. Les castanyoles. Les castanyoles, sí, sí. O sigui, dius que tu un matalàs que trobessis pel carrer com fa la Laura, tu dormiries damunt. No. Amb xinxes i coses.
amb xutxes i coses. Però, total, que vaig agafar el matalàs i mon pare, que és una superbona persona, em va dir... Està bé que facis aquest matís, respecte a ton pare. Sí, perquè, pobre, perquè jo soc una mica desastre quan a preparar-me les maletes, pensar en un futur proper del que necessitaré per anar de càmping, i em va dir, té, un omflador, però anava endullat. Sí.
I clar, i vull dir, i on coi m'endollo? Això? A l'encenador del cotxe? No, no, però és que el cotxe estava com a dos quilòmetres del... I clar, sort que hi havia, òbviament, com s'ha de fer tot en aquesta vida, hi havia gent maca al costat i vaig la preguntar i em van deixar un onflador d'aquests manuals. I vaig poder dormir amb el meu matalàs perfectament. El meu matalàs que no es va petar.
I la Marina dormia al terra, ara li tiro així. La Marina sí que dormia al terra amb una esterilla. Perquè ella és més hippie que tu. I amb un i de coixí portava un collarint d'aquests que et fiques per l'avió. Fa molta que ràbia la gent que es fica el collarint. I dormia amb neoprèno o sense la Marina? Sense neoprèno. Ah, vale, vale, perquè potser amb el que costa de treure. Sí, sí, sí. Hòstia, i ara que us ho de Marina, que les dues teniu la mateixa professió, veus que ha anat a pitjor al gremi periodístic?
En quin sentit? Doncs no sé, que cada cop us tenen menys en consideració, que esteu més venuts a les editorials i que no podeu ser vosaltres mateixos, que entenc que per aquest motiu també tu pots anar pel teu rotllo i fer el que tu vulguis, però això també implica que no puguis accedir a certes ajudes, certes financiacions o certs patrocinis per no passar pel tubo. Ho he dit bé, no? Sí, sí, és que és això. Sí, sí, tal qual. Has vist, Pau, com sé del tema? Gràcies, Pau. Bé, és que és això, sí, sí, tal qual, tal qual. Clar, jo deia, jo crec que això sempre ha existit...
El que passa que ara jo em pensava que anaves com per la línia de hi ha molta gent que ara és periodista. O hi ha molta gent, o hi ha molts mitjans, o moltes empreses, que els és igual que no siguin periodista, però ja els hi val. Per el que volen, per crear contingut, ja els hi val. Per pagar menys.
És com, avui he vist, es busca per divendres, amb un Frankfurt molt conegut de Tarragona, busquem ajudant de cuiner per divendres, ai, de cuiner, de cambrer. I dic, ostres, com ha de ser el restaurant petit, que és un Frankfurt, perquè no busquin un cambrer, sinó un ajudant de cambrer. I això en què es resumeix al final? Que tu acabes fent de cambrer, entre altres coses, cobrant menys perquè la pigre surt el que surt. No és el mateix, agafar...
una persona experta en xarxes o el que sigui, que un comunicador que un periodista que té una llicenciatura, no? Sí, sí. Llavors, al final acabes fent la funció periodista, però pagant menys, i dius, ostres... Sí, correcte. No ho sé. Com ho reivindiqueu per aconseguir...? Aquesta és una pregunta, com ho reivindiquem, Raül? T'ho pregunto jo a tu, què fem? No, jo intento fer... Perquè a mi em passa, amb el món artístic passa el mateix, però com que he quedat pel seu compte moltes vegades... Sí, sí.
Bueno, i tot això dels influencers, i clar, i ara és que és tan fàcil, tan fàcil dir una cosa, i més amb la ia, i bueno, ens ficaríem amb mil coses, però és tan fàcil dir una cosa que no sigui veritat. Mentir, mentir. Sí, que sempre s'ha fet en el món periodístic, però és que ara hi ha una facilitat... Té més altaveus.
I ara que haurien d'estar més informats i hi ha més formes de tenir informació, estem al contrari. A la gent li dius una cosa que no li quadra i diu això que és veritat, i li quadra més la mentida perquè entra més als seus patronatges. O tu dius tu, influencer de confiança, que té 22 anys, que no té res de la vida, i tu contrasta un periodista amb la seva experiència i no, no, seguiràs creient a l'influencer. I ara molts nens es creuen que fent-se fotos dels peus guanyaran un munt de pasta.
Amb l'OnlyFans. ¿No has vist això? Hi ha moltes nenes que volen ser influèncers. Si estàs ganant un milió d'euros ensenyando los pies. Digo, joder, el Pau és supermacos. Aquest és un altre problema. No dic que no, però hi ha molts influèncers que... Sort que ells també ho diuen, que ensenyen el que volen ensenyar. I tant, i tant. Això ho fas també tu. Tu ets una mica influèncer. No, bueno... No. Això ho ha pensat. Tu creus que ets influèncer o no, Pau? És que influèncer com a... No sé quan seguir-ho està a Instagram. No depèn d'això. Jo tinc 2.500 d'equip. I de què depèn?
que tu el que véns, l'altre t'ho vulgui comprar. Aleshores, exponencialment pots anar... i que tinguis un discurs que l'altre digui el que diu la Laura, penso que té coherència. Llavors ja comença a influir. Abans els influencers els deien prescriptors.
Bé, sí. Això tu potser no hi havia, però abans estiguem prescriptors i era una gent que, jo què sé, et venien al Matalàs, lo Mónaco, te la tia d'aquesta cosa, era gent important. Ara, clar, agafen algú per fer una feina que no és la seva i el Pau diu, tu quants seguidors tens? Perquè al Pau li importen molt els seguidors que té la gent. No, no, jo li he dit. Jo li he dit el que tinc els meus, no li he dit amb ella, no sé quan en té a la xarxa. Ella en té menys que tu. Sí, sí, segur, segur, eh? Sí, perquè tu és una persona que et coneix tothom, Pau, i tothom t'estima. Ok.
Bueno, tothom, tothom... Home, perquè a vegades dius coses que molesten, però perquè tu vols que la ciutat vagi millor i que la gent sigui millor. Bueno, no, no. Sí, home, fas. També és veritat que jo a Instagram hi ha gent que... Jo ho tinc cobert, vull dir...
no dono a seguir algú, perquè simplement ens coneguem i tal, no et dono a seguir. No et segueixo. Sí, bàsicament perquè no m'importa la vida de la resta de la gent. Com jo ho tinc públic, m'és igual que mirin el que vulguin, perquè penso que en una xarxa social si ho publiques és per algú. Tens més gent que veu el que fas que no facin que et segueix. Sí, correcte, perquè l'Instagram, el meu personal, sí que a vegades penjo fotos, però és com un altaveu més d'ara de fer amb la tonta.
Jo prefereixo tindre un privat perquè vés a saber qui et pot seguir. Jo crec que a tu et pot seguir gent molt perillosa. No, no, no. Tanto que acceptes perquè tu ets un peligro. No, no, hi ha gent que... Peligro. Hi ha gent... En el món de les xarxes socials també hi ha molta estafa i molta... Sí, sí, sí.
Hi ha molta gent molt malvada. Home, ja que som tres i la Sílvia podríem muntar una estafa piramidal, què us sembla? Home, per mi? A mi? A mi no muntis. A la Sílvia diu que no, eh? Ara que per Nadal la gent s'ho creu més tot, podem muntar una estafa, jo què sé, 300 o 400 mil euros. Així, caldria. Tu ho faries ara. Tu ets el dilema per Nadal tot si val, no? Jo tot l'any, tot si val.
Però ara per Nadal la gent com que la pilles és desprevinguda. Sensible, perquè com són dates assenyalades... A més vas tu Pau, que tens cara de bona persona, i diuen que no pot ser que el Pau ens enganyi. I és l'entradilla. És com el de la loteria. Com són dates assenyalades, hi ha gent que no compra loteria mai, però com és Nadal, compra loteria. I per egoisme, si li toca a ell i a mi no, li compro també. I així la gent s'infla a gastar. La millor forma que et toqui per Nadal la loteria és no comprant-ne.
I vosaltres compreu o no? Bueno, que t'he comprat d'això i ho he compartit amb dos amics més i ja està. No crec que toqui res, però... Algú de compartició d'aquests que compartim amb família, amb amics i tal, i anem fent. Però hi ha vegades, algun any que sí, perquè coincideixen més gent, i altres s'he dit, mira, jo compro de les dues. A mi el que m'agrada és la grossa. Jo compro de les dues.
Com ho veus? A mi m'agrada més la grossa que no la loteria nacional. Ja, però si ho intenten fer els dos i jugar així. Sí. Però el que passa és que, clar, al final la loteria és com el del Black Friday, la meva forma d'estalviar és no comprar res pel Black Friday, perquè tu veus que dies abans han pujat el preu i després te'l donen a baixar. Jo no compro, jo no compro, però bueno, sí que penso, hi ha un moment que dic, hòstia, em faria ràbia, però no faria ràbia per la gent guanyés i jo no, sinó perquè, hòstia, em sentiria una mica tonta.
Doncs aquí podríem fer un número. Doncs podríem explicar-te com a marca, fer-la tonta, que això ara... No? Com ho veus? Fer-la tonta. Home, mira. Saps el que és una mica tonteria? Que ja hem d'acabar. Home, però... És una llàstima, eh, perquè m'agrada... No he parlat de moltes coses, no? Jo tenia moltes coses per parlar. El Crospi, Santatec, la Munt de Preguntes, al final el Pau amb l'I, amb l'I, el Pau. Doncs escolta, ha sigut un plaer. Ara haurem de fer una segona part. Sí, sí, tercera, ara que tens més temps. Sí, ara que pots fer el que vols. Laura Rovira, el pequeño elfo...
Pau Palau-Riquelme, el nostre Minion, acompanyat de l'altre Minion, que el tenim allà. No, l'altre és un Palumpa. La Sílvia García, que tingueu bones festes de Nadal. Raüls i Raülsina amb salsa. Ens veiem ben aviat. I us podeu seguir a les xarxes Instagram, TikTok, Twenty, OnlyFans i Wallapop. Gràcies. LinkedIn, que us vagi bé a tots. I a Superpop. I a Superpop i de la indiscreta. Que vagi molt bé, ens veiem aviat d'interviu.