Fins demà!
Bon dia, benvinguts un dia més a Raulina amb salsa, avui l'últim programa de la temporada, número 57. Nooo! Ja està bé. Toni, castigador, nooo! Ostres, de veritat, però jo pensava... Jo sóc de números parts, perquè la setmana passada parlàvem que jo tinc toc, jo no sé d'on ho entrem aquí,
Jo soc números parts. Tu tens TikTok. Jo tinc TikTok. Soc no, TikTok. Tu ets el volum del mando, el de sessant part o impar? Jo no miro la tele. Però pot ser d'altres coses. Ai, la condicionada. Jo el volum a tope sempre. Sí, però amb impar o part?
De veritat que em mires això? Sí. Així te va. No, no, m'ho va dir una amiga meva, jo l'he de deixar sempre en part. I jo dic, ostres, a mi també em passa que l'he de deixar en part. No, no, és d'aquell tipus de persona, Sílvia. No sé per què li doneu tant d'espai aquí. M'heu d'estimar igual. Espera que avui hi ha més avui. De veritat que em preguntarà on deixo el volum. Sí. A on deixo el volum, no ho sé. No t'ho esperaves, això. Quan hi sento, paro. Sí.
O sigui, acabes de ficar més amunt el volum, no, abuelo? Sí, sí, sí. No, no, horrorós, eh? Lo de las oídas. ¿Y tú por qué haces música en vivo? Sí, y tú muerto. No, pero yo me la pico aquí a la orella. Sí, sí, amb lo que té. Horrorós. Ja. Horrorós. O sigui, va a tope, a tope, a tope. I et fas les parles aquelles del gaes, abuelo, el y distón. No, no, no.
Em falta tanto lo que vulguis. Però la gent com tu, que ja tenim una edat... No, com tu. Tu tens l'edat. El mentiroso eres tu, que públicamente ha dicho el que... 32. Que tenía 32. Tu tens dos edats. Jo tinc una edat, tu tens dos. El 45 dice que tiene 32. Sí, sí, sí, home. 45. Oia, avui és interessant, això, avui. No, no, però és que hem començat així bé. Jo anava a fer la presentació.
Hi havia com un clam popular que vingués aquí a partir-li ja la Crisma, perquè porta ja una temporada així, no pot ser. Hòstia, a veure si vinc, que et vull dir quatre coses, que veuràs, Tarragona s'enterarà de lo que ets, i et deixaré a caldo, i veuràs tu, i l'any que ve serà Toni amb salsa, en lloc de reunir amb salsa. No, no, no, esos tronos no los quiero, eh.
Esas cosas no las quiero. Te recuerdo que yo en esta radio estaba antes que tú. ¿Y qué ha pasado? Que a mí me mandó un programa y a tú no. Que yo he evolucionado y me he ido a otros sitios y solo vengo a ver a mi amiga Silvia porque la quiero. Y voló. Y voló. Y lo hizo volar. Y voló. Esto va a hacer mal. Lo que has dicho está feo. Y se marchó. Y a su barco le llamó. Y a su barco le llamó. Libertad. Tío, o sea, pensa que yo vendría hasta aquí. La veritat. Hasta él, pelu,
Preguntar-li la tropa a on li deixa, que interessant. No, no, no, no. Va, el Toni dient, no, no, no. Va dient el Toni, que no em dic quin Toni és, diu, sí que està malament la ràdio, que li han acabat donant un programa al Raulín. Està horrorós, el tema. Tio, aleshores, clar, jo he de gastar-me el sou de la ràdio,
amb un motivational coach que em puja l'autoestima. Un trombonista, un trombocouch. Sí, un trombocouch. Un trombocouch. El del jazz motivacional, ens recorden? Sí. Aquest tio és el del jazz motivacional. Home, tu per què et penses que el trombocit es diu així per mi, trombocit? Joder, perquè crees… Sí, perquè me provoques trombos quan toques el trombó. Dale, dale. Dale, que vols. Total.
Un dia! Total, que avui, és l'últim programa de la temporada, que no sé si després d'això farem la tercera, i és el dia de la gent de mar. Molt bé. Això m'agrada. Així que si coneixeu algú que sàpiga fer un nus mariner, vomiti només en terra ferma o s'orienti amb les estrelles, avui és el seu dia. Molt bé. Tu ets de vomitar? Jo soc de mar. Ah, d'acord.
Jo no, vomitar no. Normalment, el vòmit dialèctic que tinc és l'única cosa que vomito. Però tu dialècticament vomites molt. A tope. A vegades massa. Com a senyora que era invenerable, en plan collet tortuga. Però saps què passa? Que les arcades em fan vomitar.
Ostres. O sigui, primer ve l'arcada. Primer ve l'arcada i després ve el vòmito. És un programa familiar, ho saps, no? Familiar millor. L'arcada no és el que està sota dels porxos? Sí, l'arcada dels romans. Les arcades, no? Escolteu, les arcades és el reflex del teu estómac abans de vomitar. Aquí t'anima. Ah, també, també. Diccionari català. Si creix, vamos a lo que vamos, que es lo que le gusta. No, però està parlant de reflexes. Tu amb l'edat que tens encara tens reflexes a tot per tot més lent la vida. Joder.
Joder... Et passa com a lent, no? Et passa com a lent, no? Saps que quan me miro la Sílvia és per si em dóna permís. Ah, o sigui, busques l'autorització. O sigui, l'autorització la està buscant a la Sílvia. La meto. Aleshores, mira bé i mira bé. Total, que ets mariner de terra ferma. No, a veure...
Jo de mariner poc. Sí. Nusos molts. Ja. I cordes més. Cordes més. Clar. L'altre dia vaig experimentar amb una corda rosa. BDCM. No, no, un horror. Vaig haver de canviar l'estenedor. Ho has fet tot això alguna vegada. Un horror. Vas haver de canviar l'estenedor? Sí, vaig haver de canviar l'estenedor perquè ja estava estenent i va fer blaç.
Però això has de trucar al RAC1, com el que et canviar. Ai, RAC1, el RAC. Ai, ai, la ràdio. La ràdio segueix. No, perdona. Aquest sí que és un senyor gran. Ell truca al RAC, al Manetes, perquè li canviï. I aquell endoll que tinc allà. I si em fa aquella junta... Tu ets d'aquests, tio? No, jo soc del que està mirant mentre m'ho canvi. O sigui, hi ha gent que marxa i el deix fer i jo estic mirant perquè m'ho faci bé. Tinc...
El manetes. El empalme. El empalme, claro. Home, ve a casa. I tu el deixes allà i dius, jo estic mirant, li dic si vol alguna cosa. Vols una mica d'aigua en estiu? Supervisor. Sí. Un senyor gran. Aquells de les obres que van amb les mans al darrere i diuen... Això està a tort. Això jo no ho faria així. No, no, diu, fes-ho tu. I no se't gira i t'engega i te diu, faci-ho vostè. No, allò ens va més ràpid. Ah, no, que és el rac, que és el rac. I que la gent paga quota. Muy bien, muy bien. Total, total. Que avui també és el dia mundial del vitiligio.
No, vitiligo. Que passa a boca. Com és? Que passa a boca. Com és vitiligo en català? A mi vitiligi me sona coses d'abocats. Sí, un litígit perquè tu també tens ADN d'abocat allà al darrere. Algo, eh? Algo m'ho has estudiado. És una ocasió per recordar que la nostra pell pot ser una obra d'art sense filtres, ni retocs, ni modals que val. Correcte. Que ara s'ha ficat vitiligen.
Veetiligen. Veetiligen. Han agafat models noies i nois perquè es visibilitzi. És estrany aquest tio, eh? Sí. A veure, el volumen de la tele, ara el veetiligen, però escoltant, parlem de coses... És que des que em van dir la setmana passada que tenia toc, dic que estic buscant coses, doncs potser sí. Te l'han diagnòstica? No. A mi sí.
O sigui, tu sí. Sí, me van ajudar. A veure, ja de petit sabíem que algú ho tenies, però ara sí amb diagnòstic. Me van ajudar, me van ajudar. O sigui, ara ja tenim un diagnòstic, ens ajuda molt a donar-te un cop de mà. Ritualitzava l'ordre. Ah, veus? Era dels que col·locaven coses i tal. I m'ha costat treure'm, eh, d'això. M'ha costat treure'm. I de l'ordre, la casa, i de tal i de qual. I...
Té unes avantatges perquè la gent diu, ostres, que polit, que ordenat que ets, però si tu caus en què no pots començar les teves rutines si tu això no està, llavors t'ho has de fer, mira. Ostres, doncs... Jo crec que amb dues castanyes t'ho arreglo. Passa'm al contacte. Passa'm al contacte del qui vas, que et faig una teràpia del soque. Pam, pam. Rapidit. Aquest t'agradarà. També és el dia emocional. El dia emocional. El dia mundial antitaurí.
Bueno, això sí, a tope. Vaja, que si tens un amic taurí, avui no li recordis gaire, i si tens un toro com a mascota, pots trobar-lo a passejar amb discreció. Tens alguna mascota peculiar, tu? N'he tingut. Peculiar? Sí, a tu. Sí, i a part de mi, més peculiar encara. Sí. Em treia a passejar, eh? La gent se'ns mirava i diu, ostres, no sé... Sí, perquè quan sortíem era jo qui el portava a ell, però quan tornavem era ell qui em portava a mi, perquè ell estava més cansat. Com bé saps, he tingut també temes d'al·lèrgia i tal. Per tant, els animals m'agraden, me'ls estimo, però hi ha certs animals que jo no m'hi puc acostar.
A mi em pots matar tirant-me gats. La setmana passada, la convidada que va venir és al·lèrgica a gats i té gats a casa. Bueno, cadascú... Hi ha gent que es masoca i això... Cadascú té les filles que vol. Cadascú té les filles que vol. Un saludo hacia aquí a la senyora de los gatos que se lo... La senyora de los gatos. La loca de los gatos. La loca de los gatos de la Simpson. Sí, sí, sí. Era aquesta. Però, a veure, de veritat, quants gats té?
Un i un altre en camí. L'atac més fort que he tingut jo d'al·lèrgia va ser donar-li una abraçada a una gran amiga meva, la saludo des d'aquí, que a casa té dotze. Saps allò al hivern que va la gent amb les caputxes i tot això amb el pèl? Doncs li vaig donar dues abraçades, vaig acabar a Santa Tegla.
Imagina't. Has de canviar d'amigues, eh? No, no, hem de canviar les gates. És un animal molt maco, però jo no en tindria. I ara que parlen d'animals macos, saps d'aquí és l'aniversari? D'aquí? Del Ricky Gervé. El gran humorista britànic, que té una llengua afilada i viperina. I és ateu, és ateu, és ateu. És el gran ateu de la història de l'humor. Sí, sí. I tu i jo, que m'has estudiat en col·legi de cobro, ateu, també. Bueno, nosaltres érem seminaristes. Seminaristes. Seminaristes.
Ara que ja no existe, que en el 97 el garito de estudios lo tiraron abajo, que ja no estudien allà. Ara pensen, ja no estudien allà. Saps, no?, que ara pensen, és un institut de teologia, ho han deixat molt maco i tot plegat. Doncs aquest senyor i jo estàvem allà. S'han deixat pasta allí, eh? Sí. Molta pasta. O sigui, ja només el sostre? D'on l'han tret? El sostre que ho han tapat, ara està tapat. D'on l'han tret? Bueno, de les teves quotes que pagaves, no? Pensa que jo soc el vicepresident de l'associació d'estudiants allà.
Tu estàs allent la quota? Encara. Tu pagues algo? Jo ni sabia que hi havia una associació d'antics alumnes del Sant Gari. Un record des d'aquí fa... Està inactiva des de fa uns vuit anys, però havien fet conferències, havien fet coses allà. Sí, molt guai. L'espai ha quedat meravellós. S'hi fa una cosa molt xula, que són de tant en quant s'hi fan concerts en viu davant de la capella. Sí. I no us diré aquí, però hi ha...
hi ha signes de vandalisme a la banda dreta de Sant Pau. Ja, no direm qui ha sigut, tampoc. No, ni direm qui pujava a tocar la campana, ni direm qui feia... Perquè d'això te n'en recordes, no? Això m'ho han explicat. Ah, vale, vale. Ha quedado retratado. Això m'ho han explicat. Saps el que explicarem ara? Érem salvatges. El que explicarem ara amb aquesta cançó és qui és el personatge que tenim avui aquí. Dale. Dale. Dame, dame.
Avui tenim amb nosaltres un clàssic tarragoní d'aquells que no cal presentar, però que igualment presentarem, perquè ens fa il·lusió i perquè queda... Et robaré l'aigua. Ens fa il·lusió i perquè quedar-se callat no és gaire del nostre estil ni del seu. Avui torna aquest estudi per tancar la temporada en Toni Vera, un home que si pogués posar música ben acondicionat, ho faria.
Va començar el 2015 muntant festes LGTBI, perquè abans no estava el Q+, amb l'URCO, amb més ganes que manuals d'instruccions. I mira, anys després encara no sabem com, però ha acabat creant espais on la gent pot ballar, desconnectar i ser ella mateixa. Fins i tot amb purpurina a la cella i un ventall a la mà. No l'has portat? No, no l'has portat, lo comia. I fot calor, eh? Toni lo comia. No. En Toni diu que no és ni artista ni estrella, però a veure, fa ballar en la Citat Sencera, crea comunitat i a sobre ho fa amb respecte i tendresa.
Si això no és ni estrella, que baixi la Madonna i ho digui! Així que avui prepareu-vos per parlar de nits, llibertat, altaveus, orgull i amor en majúscules, i també en majúscula lúdica, perquè aquest home sap com fer que la ciutat bategui el ritme de tu ets com ets i així ets genial. Rebem el Toni com es mereix, amb un fort aplaudiment i, sobretot, molta emoció des de l'ànima. Benvingut, Toni! Bé!
Sempre fa igual, sempre fa igual. Que meravella, eh? Jo vinc aquí disposat a fotre-li canya, ara em fa... Tu l'has ajudat a fer això, no? Aquesta presentació. No, no, tot ell, eh? Tot jo, tot jo. Tot, tot, tot. Des del carinyo. Muy bien, eh? La pregunta... Muy bien, pero, eh?
Ara és broma, ara és no. Aquí el que tothom vol saber, el que tothom es pregunta és... Què passa? L'has liat tant com a Toni Vera, que t'has hagut de canviar el nom a Toni Bermont? No, el tema és que jo avui, avui fa un any i una setmana que soc dijòquei cobrant. Què dius? Sí. Com ho porten els que contractaves que ja no contractes? No, clar, va.
que ho veia. O sigui, el tio s'ha muntat al dòlar, diu, ¿para qué van a pinchar otros? Si lo puedo pinchar yo, me cojo mi local. Ja no. El llogo, que em surt millor i emocionalment estic més tranquil, però clar, aquest senyor tenia un local al qual va dir, ostres, això és un marrón. No cal. Al llogo, quan faci la meva pasteta, me lo paso bien, treco mis colegas,
Hòstia, és que he de contractar 10 jockeys. A veure, estàs especulant absolutament sense saber ni un borrall de la història. No estàs clavant res. A veure, aquí hi ha un moment molt xulo, molt guai, que és que jo passo de fer aquestes festes amb amics, a punxar a casa durant mitja hora, defensar la cabina de prèmium en el seu moment durant 20 minuts 25, a que el meu soci, Vaya Televersage, em diu, anem al Pride.
Però a fer què? Jo a fer què? Perquè sempre, clar, el meu paper sempre era el de darrere. Sempre era el d'organització, sempre era la logística, sempre era... Bueno, el tio que va de fosc i fa de regidor de tots els actes. Em va sonar la flauta, ho vaig fer, m'ho vaig preparar, va començar a sonar el telèfon. I a partir d'aquí ens hem embarcat, embarcat, embarcat, embarcat...
I ara, en un any, portem... Un munt. 80 bolos. Un munt. 80 bolos i una residència al Salvatico cada setmana. Qui t'ho ha de dir? Ningú. Ningú, no ningú. A mi m'expliques fa dos anys que jo estaria dedicant-me
En temps i ànima en això, jo t'ho dic que impossible. I has agafat alguna mania, ja, abans de començar a punxar? De què? Mania. Manies quines? No sé, digam-me-les tu. No t'entenc. Què vol dir, una mania? Jo com a artista real que soc... No, ja, per favor. El músico, el teu conservatori. Home, home, i el que costava estar allí. Home, clar, tu no has pagat un duro. I les hores que he dedicat? Banda ja.
Hombre, es ciencia infusa. Si vieses dedicado las mismas horas a los doritos que eso, estarías a la Filarmónica de Berlín. Y hay gente que te manías a la hora de surtir. Hay gente que me coma un dorito y la otra que digo voy a hacer respiraciones. ¿Tú qué fas? ¿Fas algo?
Em fico els cascos sol en un camerino amb 8 o 9 dracs, l'última vegada, o sigui, molta gent, jo amb els cascos sols, l'ordinador, sentint la música en volum, i fora, durant 20 minuts. Aquest és el teu ritual. Sí, o és molt de silenci o és molt de soroll, però estic sol, estic isolat, o sigui, hi ha molta gent al voltant, però jo estic isolat. I els camerinos solen ser molt guais, de la cuqui, molt guais.
O sigui, és molt divertit. I tu que ets una persona superintel·ligent, supercreativa i tal. Ostres, me la fot a la doblegada, quan comences així. No, no, no. O sigui, vas estar molta estona per trobar el teu nom artístic, aquest Toni Bermont, que és només l'un dels teus cognoms i tant. No, és molt fàcil, li vaig treure els vocals a Vera Montaner i ja està, fàcil. I el nom descartat, quin era? O sigui, l'altre, el xungo, aquest és el més bo dels que tenies, aquest era el Bo. Era Zidcampeador. Ah, però aquest ja estava agafat i no puc agafar, me l'he de quedar jo.
Claro, claro. O sigui, de les opcions... Estrambol y DJ, eh. Home, llavors podíem fer coses conjuntes, menem altres i després ja entraves tu. Podem fer pistes i que tu toquis el tromboll sobre la cabina. Això ho havia fet alguna vegada. Quan vulguis és molt guai tirar pistes i fer-ho així. A ver, tracta'me bien, eh. Que me has bajado el ánimo con la presentación, pero me habré de fotre... Home, però...
Una altra vegada anar aquí tots. El Toni és un home de contrastos i li has d'anar donant una per aquí i una per allà. Avui, que es trena camisa... Me tiene dominado. Avui es trena camisa... Sí, sí, porta una camisa de petitos, perquè aquest senyor va ser el gran impulsor de recuperar els patos a la plaça dels patos.
No anacs, perquè a la nostra era eren patos. Els patos. Els patos, la plaça Espatos. Jo segueixo indignat amb això. És que és indignant. Segueixo indignant. Els patos sabien quan podien sortir, quan no els cotxes tenien més civisme que ara. No van atropar allà amb allò un pato? No, no. Sí, sí, va passar, va passar. No, no em trenguis l'estadístic. No, no, no, que anaven bé, Toni. No, no, jo ho he vist, jo ho he vist. A veure, soc resident aquí de la zona i tal, i sobretot més que els anacs,
les xungues eren les oques. La oca és territorial, ho sabies tu, això no. Un ànec marxarà, però tu pots utilitzar una oca per guardar un mas. O sigui, tu tens sis oques allà i tens un esquadrant de combate que no salta ningú. Perquè quan les oques van al camp, la primera va al davant. Ostres! Tiro! Joder, en sèrio?
Això no, no, no. Te'n recordes, això? Has vist massa TV3. No has tingut infància? Has vist massa TV3. Són de la generació del Draghi, no pot ser això. Som la història de... No, com era? Catalunya té una història... Com t'agrada la nostalgia, sí, sí. Home, doncs, eren dibuixos que no et ficaven en plan epilèptic davant de la tele. Era una cosa més tranquil·la. Mira-ho, vaig mirar l'altre dia el Trascat amb un fill, una de la del Draghi. El llenguatge és elevadíssim. Clar.
O sigui, el lèxic és elevat, que ara veus les sèries de dibuixos i tot el que veuen els nanos, i la veritat és que és un llenguatge bastant més senzill. Bueno, des d'aquí una abraçada a ton fill, el Toni Petit. Home. Un grande. Ha fet deu anys, eh? T'ho anava a dir. T'ho anava a dir, i que ara ja està, semblava que no, i mira, que jo encara recordo un pajarita, tot guapo que anava... No, no, d'aquí, res, el portes aquí, a que faci ell. Però l'hem de pixelar o no cal? A que t'insulti ell. No, no, no, no, jo fico-l'hem. No, no, no, ton fill té una altra pasta, eh? Aquesta part teva no l'ha agafat, ha agafat
A poc a poc va agafant la mala net. Que no, que no, que no. Que no, home, que té la ironia de son pare i la mala hòstia de sa mare. No t'ho pots ni imaginar. Des d'aquí també, Aurora, una salutació. Un petó. Un petó, també, Aurora. Et doneu-vos tots per saludar. Els de regolins de la nit. 10 anys, ja. 10 anys. 10 anys, 10 anys. Al mateix temps que en el seu moment la fundació de Premium, tot va començar fa 10 anys. Ens vam embarcar en moltes coses. Vas entrematar, eh, fa 10 anys. Ah.
A tope, a tope. Alguna cosa que no haguessis fet fa 10 anys, que diguis, ostres, si això m'hagués esperat. Ostres, és que no... Jo no soc partidari dels punts de temps en què tu penses que es biforcarà la teva vida. Si multiverso de la locura no... No, el multiverso és una altra cosa, però allò, la teoria... No, és el mateix. No.
Sí, és que tu haguessis pres una altra decisió i ells haguessin cap a una altra banda. A ver, que nos vamos a poner en plan friki. A ver, que m'he vist totes les pel·lis de Marvel, no em diràs tu el que és el multiverso. A ver, en los multiversos no hay punto de enforcación porque son dos tiempos diferentes. Ja, però és aquell univers en el qual, si tu haguessis pres una altra decisió... Però tu estàs prenent aquesta decisió sobre l'experiència que tens ara. Home, clar.
No, el jumping point, que és el que de regreso al futuro és del que estem parlant, i això saps que científicament no. Ja. Però tu, amb l'experiència que tens ara i com m'has viscut aquests deu anys, hi ha alguna decisió... En aquests deu anys cap?
Ho hagués fet tot igual. Això és el que jo et preguntava. I l'impuls com va ara? Mira, el vuitè de bàsica t'hagués trencat la cara, però bé. No, però ara és broma. Hi ha segon de BUB i fins a GOU. O sigui, vuitè, diu. O sigui, encara et van quedar anys després per seguir trencant la cara. Vam estar sisè de gener, allà. Jo no, jo vaig venir primer de BUB. Ah, tu ets dels que van venir al correccional. Sí, sí, perquè... Eren dolents de bàsica i que em portaven el primer. No els podem encarrilar, portem-los aquí i tanquem-los internats.
Jo venia de Sant Pau. En tots aquests anys, res, res. No canviaria res, de veritat. A pesar de tot, eh? Perquè, evidentment, com totes les persones, tots tenim drames personals, tots tenim preocupacions, tots tenim problemes, però no hauria canviat res. Parlem de problemes, tan malament estàs el Vatico que ha de punxar el Joan Biosca?
Des d'aquí una abraçada, Joan Biosca. Joan Biosca, una abraçada. Home, l'havíem de treure d'alguna forma, saps? En realitat només punxa quan jo no soc. El tenim al telèfon. El tenim al telèfon que s'estava sentint. Sí, sí, ara ha trucat al Joan Biosca. Molt maco el Joan, és terrible, però és molt maco. És un gran. El conec jo, el conec des... Vas veure l'entrevista que va venir aquí, vam estar xerrant i tal. Se la vaig repenjar i vaig comentar i tal. Un record Joan Biosca. Des que era petit el conec jo i els pares i tota la família, per tant, vull dir... Se ho escoltarà i m'ho dirà, m'ho dirà.
Escolta'm. Digui-ho vostè. Que... Com ho farem, això? Quina part? La part... De fer alguna cosa conjuntament, tu i jo. Sí, perquè jo ja he vingut aquí. Sí. Jo he vingut aquí. Vam fer una entrevista... Però també, el que vull dir és que el Toni em va... Sí, sí, però és que el Toni... Em va dir coach motivacional. Què em va dir? Em va insultar moltíssim. No, tu que et vas ofendre. Em va dir que semblava un gurú. Tu que et vas ofendre. Jo estava dient missatges bonics. Sí, però missatges bonics d'aquests que són frases de merda de Manuel de Pablo Coelho. Hala!
Saps? Aleshores, a part, que jo diré que avui m'he sentit coaccionat, que jo vull venir l'últim dia. Jo dic, Toni, que ja has vingut, perquè és l'únic que has repetit com a tu. Jo vaig dir, quan necessitis un Ernesto Sevilla, sóc el teu Ernesto Sevilla, David Broncano de Tarragona.
I lo segon que vaig dir... I lo segon que vaig dir és, ja que m'esteu nomenant... Sí, però n'has portat regalo. I el regalo? Ja que teniu... El regalo soc jo, Pavo. El regalo soc jo. Es quedarà aquí a la ràdio. Es quedarà aquí a la ràdio com a objecte inerte. És un tio que no t'ho explicarà. Com a obre florero. Vols que anem a sopar després? Vols que fem alguna cosa? No me'ls acabes a mi, eh? Ja ho sé, eh? Ja ho sé, ja ho sé. A més, jo t'he acompanyat a que t'arreglin roba
Quan fa d'això? Quan fa d'això? Te vaig acompanyar al costat del prèmio, allà que hi ha la modista, i tu li vas dir, no repareixen gastos. Ara ho dic bé, com el teixer. Quan fa d'això? Això deu fer un any i pico, te vaig acompanyar, i tu, hi havia diverses cremalleres, i el tio, no, no, fica'm la bona. Sí o no? El tio sembla que vagi de modest, humil, però es nota que allí hi ha caix, i aquests 80 bolos que fa s'han de notar. Menys del que voldria. Encara que la camisa d'avui sigui de l'Ali Express, però l'altre que porta...
Veus? Doncs no n'hi vas encaminant, que són els mateixos. Ho veus? Són els mateixos venedors. Total, que vana, què m'anem a dir?
Ostres, ara m'he perdut, tio, perquè m'has fotut la modista pel mig. Ah, i ara te l'escol·loca. Ho veus? Ho veus? És que portem ja mesos preparant això. No, portem mesos, perquè saps que t'estimo molt, saps que no et faria mai, no diria mai la veritat sobre tu, encara que algun dia serà coneguda i sabrem realment el que fas i el que dius i com ets. Però bueno, no seré jo que ho faci.
Escolta'm una coseta. Parlem del Pride, tio. Sí. Parlem del que li està passant a aquesta ciutat. Però farem una cosa crítica xunga o des de l'ascendent? No, des de l'ascendent de dir que durant aquestes dues setmanes jo encara estic allà. Però jo sóc un encant de persona.
Sí, però han passat dues setmanes i encara estic allà. Estic al Pride i estic fent totes aquestes coses. Estem obrint la ciutat, tio. Som prou grans per veure que aquesta ciutat s'està diversificant i que comencem a tindre coses que jo també fa deu anys no pensava que les tindríem.
quan véns a alguna cookie a fer algun trombó i alguna coseta. És que no m'hi veig jo molt, amb aquest ambient. Per què? Explica'm. No ho sé, perquè igual que a tu et deu haver passat alguna cosa, que has caigut del cavall i has tingut aquesta revelació, i fa 10 anys, o tota la vida que portem junts coneixent-nos, mai haguéssim participat, tu potser t'has obert abans que jo, i tinc amistats que estan dins el mundillo, i que fan coses i tal, i hem fet col·laboracions amb el...
Ah, sí, sí, vam coincidir el bestial amb el versatge, amb el... Balla de la versatge. Amb la germana. Amb el Zafiro. Sí. Amb la Zafiro i amb... I amb l'Odi. Sí, sí, sí. La Santíssima Trinidrac de Tarragona. Sí, sí, sí, i vam estar tocant, vam fer una cosa també amb la Zafiro, cantant... És molt guai. I molt xulo i tal. El que passa és que no sé jo quin lloc podria tenir dins d'una cuqui. No ho sé. Sí, ja te'l trobem.
Tu ja saps que jo m'apunto a un barbeo i que com a Harry que soc, m'agrada el risc i coses i tal. I intento no dir mai que no. De veritat creus en l'eròscop? Sí, crec més en la carta extra. Creus que als planetes els importa una merda? On estàs tu? Els dos planetes, sí. Tu creus que els planetes saben de la teva existència? I quadratura, 4 o en Saturno, en casa 6 i tal. I de los retrogradors i tot això, de veritat. Mira, és d'aquell tipus de persones que ma mare me diu que m'allunyi. Digues, digues. I aquí estàs. I aquí estàs.
Si pares d'arribar a un punt que fem un carrer ràdio. Aleja-te de ese tipo de gente. Saps què passa? Que a les vegades, si no li fas cas, li pots tirar la culpa a ella. Clar. O sigui, és un val tot. Clar. És com una carta de l'uno d'aquelles de Vuelve. Sí, sí, sí. Quatro patí. Esto es los planetas y esto es la luna. Jo sempre demano coses a l'univers perquè conspiri. Demana, demana. Demana, demana. Demana, demana. Quan em venen... No demana coses, tu, eh? No.
No, però jo aprofito i demano per tu també. No, no, per mi no demano. Deja-te. Però jo, quan demano, si em ve, no puc dir després que no. Per tant, si vull que passin coses diferents i tu em dius, hòstia, volem fer alguna cosa a la cuqui, seria de persona desagraïda que des de no digui, hòstia, Toni, pos p'alante. Aquest és el tema. I em van passant coses. Has fet la reflexió i el comentari de no hagués dit mai que t'haguessis ficat en això. És el que et deia abans. Jo vaig passar de fer tot el tema de regidor i tot el tema d'estar al darrere
El poder estar al davant des de la llibertat de fer de DJ, que és el que deies, ho has dit molt bé. És a dir, clar, jo no podia sortir. Tu imagina't que estàs amb un esdeveniment a l'aire lliure, muntat de dalt a baix, resulta que ets el responsable d'acte i arriba la Guàrdia Urbana. O arriba algú per fer gestions. És raro, no?, que vingui la guàrdia.
No, no, no és gent raro. No, no, ho fan molt bé. Ho fan molt bé. O sigui, són els que tenen la responsabilitat de la seguretat de l'acte, t'encaminen cap on has d'anar, com ho has de fer. O sigui, a veure, els serveis municipals de Tarragona, a vegades se'n parla malament. Però, sota la meva experiència...
També passen coses que abans no s'expliquen prou bé, no hi ha segons quines facilitats per fer coses, i tu t'has trobat amb molts problemes, que al final, com que has de passar coses pitjors a la vida, doncs dius que tampoc és tan grave. No, no, si una cosa no importa d'aquí cinc anys, no és important. I al cap d'un mes, potser tampoc. No és important. Però t'has hagut de menjar molts marrons. Ara perquè deien i tal... Explica'm, explica'm.
Home, el fet d'organitzar algo... Fàcil no és. Divertit, sí. Sí, perquè ens ho prenem així. El que passa és que ho veus després. I perquè ho vols fer aquí. Perquè potser això que fas amb un altre puesto... Ostres, això és de provincià, tio. No em facis això. No, no, no. No em facis això. Aquesta ciutat té tot el potencial per fer el que vulgui.
Ara, que dius, és més fàcil, és més difícil, és més tal. Per això et feia la reflexió abans, ens estem obrint, estem fent coses que no les fèiem abans, estem fent coses que fa 15 anys era impossible pensar que això passaria a Tarraco. I estan començant a passar aquestes coses, i estem començant a veure que més enllà de Setmana Santa, Santa Tegla, Carnaval i Tarraco Viva,
Hi ha més Tarragona. Sí. Hi ha més Tarragona. I aquesta Tarragona va creixent... Comencem a tenir gent jove, com tu, com jo... Home, jo soc una jove promesa de la ciutat. Soc un infant terrible. Ara ho dic amb un carinyo tremendo cap a les grans factus factòtums de Tarragona. No te'n recordes que abans tothom era supergran, els que feien les coses?
Però m'estic dient supergrande, 60 cap amunt. O sigui, tot el moviment associatiu, etcètera, etcètera, eren jubilats, era... Amb carinyo, eh? Ara som gent de 30 els que volem fer coses. És que és un embaucador de la hòstia. Diu 30 hòsties al puter, no? Embaucador. No, però tenim gent... Abans parlàvem del Joan. O sigui, que comences a veure aquest moviment de gent que està agafant coses fortes per fer.
I què? Com ho portes, tu, això? De fer-te tan gran. Però tu la cosa més forta que has agafat, quina és? De què? No sé, t'han deixat agafar-la, has hagut d'insistir molt... Hòstia, lo que te iba a contestar. Ja, ja, ja, és que... És que vols que vagi per aquí? No, no, a mi em van dir, amb el Toni has de treballar la contenció.
Perquè està últimament molt, molt lanzat, molt lanzat. Tiene usted pensamientos, no? Sí. Ah, però tots són guarros. Ah, me voy a otra foleristeria. Sí, sí, sí. Aquest no el sabías, eh. És que ara m'ha vingut ara el diu, a tu, ¿las tetas com te gustan? Diu, ¿grandes, pequeñas o medianas? Diu, sí. Oh, sí. Sí. Pues lo mateix, lo mateix, saps?
Páralo ahí, páralo ahí. Acabamos de empezar el guión de Terrente 7, eh. Per president, per president. Terrente, per president. Hem de vissar la temporada, la segona temporada, en todo lo alto, perquè puguis tornar i explicar-nos aquestes coses. També s'han tornat l'any que ve. No ho sé, heu de parlar amb el gerent. Madre mía. O sigui de veritat. A veure, el gerent. Primer el gerent, a veure quin gerent.
Si està el mateix, parlarem amb el mateix. Encara estem en aquest xou, també? És com una cosa cíclica. Sempre torna, és com un múmer. No té res a veure amb el Congresso de los Diputados. No ho sé, no ho sé. Està divertidita la cosa. No ho sé, però jo al final intentaré fer la meva feina, que la gent estigui contenta que s'ho passin bé, i llavors veurem a veure què passa. Sílvia, gràcies, Toni. Jo dono tot el meu suport al Raül i a la Sílvia, i a la Sílvia me l'estimo més. Feliç dia. I com a jove a faltar cada matí quan passades les vull
Fins demà!