Molt bon dia, bona tarda, bona nit, benvinguts un dia més a Raulina amb salsa!
Jo només faig això per tenir aquest tipus d'entusiasme col·lectiu i m'estalvio uns psicòlegs, saps? Perquè ja ens hi ha pujant la moral, la numpa-lumpa també està a tope, l'ha tret de casa, saps? Vull dir, és una cosa que així... M'atreu a passejar, m'atreu a passejar... Sí, sí, sí, això ja està bé. És la motivació, la motivació de començar el programa amb un ratlló.
No paguen la hipoteca però t'omple l'esperit. I això volgués que no. T'ajuda, que la hipoteca ara vegis uns altres ulls. Que bonica la hipoteca. Que bonica. És un 3 per 2. Pagues 3 pisos. No és un 3 per 1. Pagues al final 3 pisos i te'n quedes un. Un i... A veure com acaba. Que saps com comences. Tu tens més d'una hipoteca o amb una ja fas? No, jo sóc l'anterior. I això és bo? Ho trobes millor així.
És que és lo seu, anar vivint d'aquestes coses. Explotar la gent que ocupa els pisos i això. A mi m'agrada això. Com que estic treballant en el món legal, m'agrada això. Jo veig les sèries aquestes d'abogats i tot això, i dic jo només per fer l'alegato final d'aquells judicis. Abogato? Sí, abogato. El que tengo aquí. Exacto. Bravo! Bravo, abogato!
¡Bravo! ¡Presuntamente! ¡Presuntamente! Doncs avui és el programa 73 de Rowena amb salsa, és el dimecres 4 de març. Quants ja portem? 73. Tant aguanto? Sí, sí. Molt malament. És un aguante mutu, hi ha els anys que fa que... Perdona, eh? Tu pensa que l'altre dia amb la gala que vam fer dels 40, la Sílvia va ser la que va ficar la primera tutxana
No, que no, que ja hi eren. Ja estava, ja estava. El Xavi va parlar, no? Em sembla que el Xavi no va... És una cosa que em va estranyar un mica, el Xavi, només aquests dies de notícies al respecte. Però cobra, no? Al final també es cobra, no? Sí, jo diria que sí. Jo diria que sí. Però si no, el Xavi és el gerent, el Xavi de Gisbert, que és el gerent de la ràdio, que humilment va cedir al seu lloc de xerrar tota la resta de gent, perquè vam parlar tots menys ells.
Sí, condescendència, allò és generositat, des de gerència. Ho és, a més de veritat, puc donar fe. De quina part? És de gerent, que és generós. Jo sempre dic al Javi que té el meu programa obert per parlar el que vulgui, pot venir aquí, aquí no tenim censura, no tenim cap denúncia encara, vull dir, a més ara que tenim aquí... Però no és votant del Partit Socialista, no? No ho sé, no ho sé, això la vida dóna moltes voltes.
Anem moltes voltes. Ui, què va durar el programa aquest? S'adonarà un aplaudiment més. Anem forts, anem forts. Ha sigut un plaer, Raül, conèixer-te. Doncs parlant de coses curioses, avui és el dia 63 de l'any. Programa 73, dia 63, i això vol dir que encara ens queden 300 dos dies per acabar-lo. I per què ho dic, això? Perquè si algú encara no ha començat el gimnàs, la dieta o allò que aquest any, aquells propòsits d'any nou... No arribeu.
Encara teniu temps. Tu tens algun propòsit que sempre vols fer i mai fas? No, no, jo sempre te proposes coses però mai acabes fent-les. No tens alguna que dius, ui, aquesta sempre repeteix... A mi m'agradaria fer l'amor més sovint.
Però aquesta proposta, per molt que me la plantejo, no ho aconsegueixo. I no depèn de tu. No depèn de mi, perquè normalment quan se fa l'amor ho fan dues persones. A mi em van regalar en un aniversari una campaneta d'aquelles vermelles que hi posa sexo, sex. No funciona. La tinc a casa, vaig picant, picant, picant. El barajo ja has recaigut o què? No, sí que hi ha, però no funciona, no ve ningú solucionar res. Saps? I dic, ostres, és un regalo enganyao. No he enganyao, però diguen la veritat. Sí, sí, sí. Doncs també avui el calendari ve carregat de celebracions curioses, com per exemple que avui és el dia mundial de l'enginyeria per al desenvolupament sostenible.
impulsat per l'UNESCO, un dia per reconèixer tota aquella gent capaç de construir ponts, carreteres, satèl·lits i, sobretot, de fer possible que el wifi arribi fins al sofà de casa, que és probablement la gran obra d'enginyeria del segle XXI.
Tu ets molt d'internet o ets més encara d'enviar cartes a Paloma Mensajera? No, no, jo soc molt… Molt tecnològico, molt digital. L'altre dia vaig llegir que hi ha una nova tecnologia, no sé si diu… LightWide, que va per la llum. Sí, però això fa temps que està, eh? Com a mínim farà sinó 6 anys. És molt més segura a efectes del que és la seguretat d'això. Sí, sí, no farien falta cables. Bé, doncs això, no?
I tu, si t'agrada una mica el rollito, sabràs el que va desenvolupar Nikola Tesla. Qui senyor t'ha apostat per Edison? Haurien apostat per ell, ni hi haurien cables ni pagarien factures de llum ni això, però bueno, que en cap final sembras el negoci. Sí, sí, sí. No sé si has vist la pel·lícula de la guerra de las corrientes. No.
El van acusar amb el tema aquest de la cadira elèctrica i que era molt més xunga una electricitat que l'altra. I per això el van menys prear, menys tenir i relegar que va morir quasi mig malalt, el Nikola Tesla. No, no saps? Mira, si t'agrada aquest rotllito... I pobre, pobre, pobre. Molt pobre, molt pobre. Després també és el Dia Internacional de la Conscienciació sobre el virus del papiloma humà. És algú que tens, que si no folles posa aquestes coses en les fires. Has de mirar la part positiva. Veus?
Una jornada per recordar la importància de la prevenció i la salut. Això sí, nosaltres aquí també recordem una altra prevenció important. No llegir diagnòstics mèdics a internet a les 3 de la matinada, perquè sempre acabes pensant que tens alguna cosa bastant estranya. Hi ha gent que en lloc d'acudir al metge, busca a Google. I hi tens o lupus o càncer.
Ja, cert. Millor no buscau, perquè no cal... Sempre et donen solucions... Igual que XaGPT et dona la raó, sempre. Tu et fas servir XaGPT? Sí. El que et dona la raó. Normalment sí. Ho veus? Normalment sí. Perquè està programat ja per això. És cert, eh? Jo, si... Això, al final, si pots aprofitar la tecnologia, el que et deia abans, l'aplaudiment, per pujar-te l'autoestima, el XaGPT et puja l'ego, també. Està bé, veus? Sí. Però no li preguntis, ja saps aquí, no? Aquí. A l'Alexa.
A l'Alexa no està... A l'Alexa, ella no se'n va amb tonteries, eh? No, no, no. El Xaja Peté està venut, però a l'Alexa no, eh? A més, et fa xistes. Tu li dius, Alexa, me ha deixat mi pareja. Ah, diu, vale, diu, ¿quieres que t'explique un xiste per animar-te? I tu dius, sí. I fa toc-toc, i tu, ¿quién és? I diu, tu pareja, seguro que no.
Ha, ha! És molt cruel. Avui no ho faré. No, no, que va en sèrio, que va en sèrio. Ja t'ho he dit, que amb l'Alexa no hi pots anar amb tonteries. No, no, no. Després, avui també, el calendari ens porta a celebracions molt més cotidianes. Per exemple, avui és el dia internacional de l'Snack, el dia oficial del pica-pica, que és aquell moment que dius, només agafaré una patata i al final te fots la bossa sencera. Tu, que tens algun vici així ocult a nivell gastronòmic de dir, això començo una... No, la veritat és que soc de bon menjar, m'agrada tot.
I no és allò que dius, ui, aquest menjar... No, la veritat és que no li faig fàstica res. Ara estava... És que tenia... Mentre tu parlaves, perdona que havia un moment de tema, però és que estava pensant... Hòstia, sí que hi ha coses... Els 365 dies hi ha més d'una cosa. Avui és el dia D, avui és el dia D, i això qui ho marca? Hi ha algun friqui que diu, avui serà el dia de la croqueta. Per què? Perquè l'inventor de la bechamel aquell dia del tal. El dia també del pàdel. Mira, ara que ve també, avui és el dia internacional de la gramàtica.
A tu et fa ràbia la gent que escriu malament? Ara m'agradaria veure si posa accent obert a la gramàtica. Sí. Veus? Sí, sí, sí. Jo, de fet, en el col·le, sospenia gairebé tot menys gimnàstica, matemàtiques i llengua. I l'altre era muy deficiente, i l'altre és el que diu el tema de saber escriure...
Ara muy deficiente ja no ho poden posar, perquè és una cosa que és connotació molt negativa. Entre això... No aceptable, no... No, apte, no apte, no assolit o alguna cosa així. Igual que corregitgem-nos en vermell, que ara ho troben agressiu. Jo no pots castigar, no pots dir que no, no pots fer rei amb el nen. Llavors, el de la gramàtica, jo quan la gent posa a ver o aiga o aia o balla, aquestes coses que...
Igual que quan fiquen Raül sense dièresi, o amb accent, el mateix, perquè com que Raül jo el porto un dièresi, dignament, no me veo reconocido. I llavors quan la gent fa aquestes faltes d'ortografia, i això que hi ha autocorrectors. Imagina't. Sí, sí. Perquè quan eren petits, això ho veies de fet tu i tal, però no, no, haventicorrectors no hi ha... I després també, tal dia com avui, del 4 de març de 1865, Abraham Lincoln va fer el seu segon discurs com a president dels Estats Units, un dels més famosos de la història. Aquell que encara surt als anals de la història.
Sí, jo no sé, perquè de vegades a la Porta Aventura que hem fet allà m'he disfressat de la Barba Blanca. Home, tens una mica així un aire. Sí, oi? Sí, sí. També allò de la disfressa et va molt a tu, no? Oh, i tant. Després això ho comentarem també, les disfresses. I també un dia com avui, el 1966, John Lennon va dir aquella frase polèmica que els Beatles eren més populars que Jesús, que es va dir que no vegis, cosa que avui probablement diria qualsevol influencer amb quatre seguidors.
I parlant de coses que mouen masses, aquesta setmana encara hi ha molta gent recuperant-se del carnaval. De fet, a Tarragona hi ha dues coses molt difícils d'explicar a algú de fora. Una és que al febrer ens disfrescem i sortim al carrer, com si fos perfectament normal, i l'altra és que després ens queixem que estem cansats. A Tarragona hi hauteixo, de queixar-se per una cosa o per una altra, això és una cosa que també vull... I si no del temps, no pateixis. Sí, sí, però que sapigueu que avui també...
Sí. Però molt, eh? Molt. És que si no, què faríem? Que si fa... Que plou. Per què plou. Que si fa vent. Per què fa sol? Que fa temps que no veiem la pluja perquè està tot massa resec. Ara que de ploure'ns quants dies estarem tranquils. Ja veuràs. La Regina, bé, no? Sempre són dones, hòstia. Normal, no? No, que l'altre dia va bé. No era el Pedro? Sí. L'altre dia va ser Pedro. Va ser Pedro. L'altre dia va ser Pedro. Sí, sí, però quan són en nom de dona sempre és més canyero. No sé per què. És aquell ressentiment que hi ha dins. Deus dir això. Això és sexista, el que he dit o no?
Bastant. Doncs molt bé, totes les dones molt bé. Tot presentament bé. Doncs bé, també són aquell moment de l'any en què la ciutat comença a pensar en les properes festes perquè a Tarragona tenim una gran habilitat. Acabem una festa i ja estem pensant en la següent. Així que, sigui com sigui, avui és un bon moment per celebrar petites coses, una bona conversa, un esnat compartit o simplement el fet que ja som dimecres i el cap de setmana comença a veure's a l'horitzó. Així que, amb tot això, arrenquem una nova edició del Relent amb salsa i amb aquesta cançó presentem el nostre convidat.
I avui a Raulina amb Sassa tenim un convidat que representa perfectament allò de tenir una vida molt seriosa. I una vida personal. I una passió molt poc seriosa. És un nòmera de contrastos. T'has fredat, eh? Sí, sí, sí. És com... Sí, sí, sí, perquè estava pensant jo, amb aquella persona que és drag queen, el dia és una cosa i l'anís de la disfraça i és una altra. Estava pensant això. No, perquè... Sí, sí. De dia treballa el món legal en una multinacional alemana.
I sí, és d'aquelles feines on segurament hi ha més contractes, normes i clàusules que purpurina a una comparsa. Però quan plega de la feina, arriba el seu segon plat. Un plat que no dona de menjar, sinó que més aviat li costa diners. Parlem de la festa, de les disfresses i d'una passió que viu amb molta intensitat al Carnaval. Tot i havia nascut a Barcelona, és un tarragoní d'adopció de cap a peus. Aquí han nascut els seus dos fills, de 15 i 13 anys, i aquí també s'ha implicat activament en el món cultural i associatiu de la ciutat.
Una ciutat que estima i que defineix amb una frase molt clara. Tarragona és una ciutat que pot, però que potser ni s'ho acaba de creure ni sempre ho vol. De feina, de passió, de cultura i de ciutat, i de com es combina el món legal amb la disbaixa festiva, en parlarem amb el nostre convidat. Avui, a Raulina amb salsa, venim amb nosaltres, l'Òscar Urgel. Moltes bones. Gràcies per la convidada. Gràcies per la convidada.
Bona tarda i benvingut. Pequeños saltamontes. Pequeños saltamontes, sí, sí. Ha anat d'un pèl, m'ho explicava abans, que gairebé no ve, perquè és d'aquelles persones que per quedar l'atenció agafa al·lèrgies i coses així. Ai. Sí, sí, sí. Ostres, però està bé? Bueno, home, no el veus? Està fantàstic. No, no, però a veure, a veure, que potser la processó va per dins. Sí. Ara que ve s'agrada. A més, a més, porta la xaqueta de cuir i botes de xupament a la punta. O sigui, que és un combo així xulo. Això vulguis que no, aquelles pel·lícules... Què, t'ha agradat més la xupa o les botes de xupament a la punta?
No vull entrar. Ah, vale, vale. ¿Qué tal, Óscar? ¿Cómo estás? Pues molt bé. Aquí…
Bueno, doncs repeteixo, agraït per pensar en mi, jo que no estic titllat de TTV... És que a més ho vam parlar fa temps, i estaves així, i l'altre dia que ens vam trobar, perquè ens trobem en llocs comuns, i tenim molta gent en comú, doncs mira, l'Òscar podia venir. Tenim així pendent. Jo el que pensava que ets de Barcelona, i com pot ser que venti les possibilitats culturals i això, en lloc d'acabar a Reus, vas acabar a Tarragona, perquè l'oceològic hauria sigut anar a Reus, no? Bàsicament perquè...
Bueno, sí, soc de Barcelona, com diuen els meus amics, i m'agrada l'aiga, la platja... A més, ha dit Barcelona, ho ha intentat modular, ho anava a dir Barcelona i m'ho ha dit... Sí, sí, t'ha costat adaptar una mica... Sempre se'n fiquen amb mi perquè, bueno, però això dic, hòstia, ets de Barcelona, ets perico, perquè soc perico, nàstic perquè ara estic bé aquí, soc del PP, t'agrada el Carnaval... Hòstia, tens...
tot el que aquí potser xocaria, no? Sí. Llavors, bueno, aquí anem una mica de que estem on estem i es necessita que m'estimo molt. Òbviament tinc els meus dos fills, els meus dos fills són nascuts aquí. La meva...
No diré ex dona, no. La mare dels meus fills, perquè tinc molt bona relació. Queda millor així. Sí, no? Sí, perquè allò d'ex sempre queda així com... Mai pots dir... Igual torno, no? Sí, sí, perquè els caminos del senyor... No, però els caminos del senyor són inescrotables. Inescrotables. Sí, inescrotables.
No, però està bé. Jo penso que les relacions i la gent que forma part de la teva vida i t'han fet feliç en algun moment, penso que això forma part del que ets tu avui. I sentir rancor i odi a algú que ho ha sigut tot, no sé, penso que hauríem de ser una mica més persones, no? Perquè al final sembla que perquè ja no està la teva vida i hagi hagut desavinències, no pot ser de ser el millor o de ser el pitjor. I moltes vegades, el tenir fills no poden ser arma arrojadiza de dos pares separats.
Jo penso que s'ha de sumar i s'ha de fer el millor per les persones que els han tingut i també pels crios. Jo sempre he dit que, en la veritat, jo no tinc una estadística, però molta gent que se separa, a veure, escolta, si no és perquè és un borratxo, un maltratador o... Bueno, si diuen totes les males d'això, doncs a dir, escolta, mira, s'ha acabat la mort i punto, i ja està. Es transforma. I queden coses que són molt boniques, que són els fills, i que són tasca de pare i de mare.
13 i 15. 13 i 15. Què tal? M'ha donat més problemes la de 13 que el de 15. Sí. La de 13 ja està tot el dia fora i el de 15 està tot el dia a casa. O sigui que... En serio? Bueno, deu ser com... Amb el Fortnite, amb el Fortnite o algo. Agafarà com el rol de jo porto 10 amb el germà i el meu germà amb 25 anys estava a casa i jo amb 15 anys ja estava golferio. Sí.
O sigui que, bueno, la part que, bueno, que és una persona molt activa, diuen que, bueno, ella té detectat el TDAH i, bueno, jo també el tio. Ella, ella. Ella, la nena. Ara està com molt de moda, no, això? Sí, bueno, el que dic, a mi, jo, com no m'ho han detectat, jo me'n dic, no, no, tu hijo és movidito, ¿verdad? Pues bueno, el movidito de antes ara se llama TDAH, joder, joder, joder, joder, joder, joder. Intensa nerviosia i tal. Exacte, no? Sí.
I, bueno, doncs això, no? Però, bueno, és el que toca, és el que toca. I ara entens moltes coses, el fet de dir-te que tens aquest diagnòstic, o et quadra més amb el teu comportament, o no? Bueno, no me justifica, tampoc me medico, ni medico a la meva filla, vull dir que ha nascut així, ha nascut així, i per mi és igual que hi ha les persones que tenen el don de ser calmades, doncs hi ha persones que tenen el don de tenir aquesta, bueno, doncs, activitat. Si has d'escollir, que escolls, calma o intensitat? Home, jo, intensitat, jo sempre dic, hosti, si jo tinc un fill com...
Aquest que és més parat que el cavall d'un fotògraf, que em trec la vida. Afortunadament, els meus dos fills són enèrgics. Amb quin t'identifiques més dels dos? Amb ella. Eh? Vale, vale. Sí. Perquè és molt… Vull dir que el primer, que és, òbviament, el primogènito, a part, em va sortir amb els ulls blaus i dius, hòstia, ¿dónde ha salido si la seva mare i el seu pare no tenen els ulls blaus? Hòstia… Que algun avi o alguna cosa?
Bueno, sí, ella diu que és del seu avi, que tenia els ulls blaus, jo dic que és del meu, però bueno, en fi, igual. Han agafat un ull de cadascú, no? I així no entrem en baralles. Però bueno, més afí perquè jo me veig polvorilla, com és la meva filla, que és el meu fill, que és més innocent. El de polvorilla i mecha curta, vaig junt?
No. Mon pare em deia sempre que havia de comptar fins a 10, jo, abans de fer tal. També ets una mica d'haver de comptar o saps mantenir-te en calma? Soc molt explosiu, però jo sempre poso l'exemple, que ningú em paga la hipoteca. La hipoteca me la paga la meva feina i no tinc que quedar bé amb ningú.
El problema és que amb aquesta societat tu no pots dir, Raúl, ets lleig. Però no dic, ets més lleig que el cul d'un mandril. I jo normalment... Si no ets mandril, estarien ofesos i ficarien denúncia. Abocados cristianos. Jo refereixo que no cal de vegades ser massa clar, però de vegades hi ha que ser molt clar perquè si no la gent no l'entén. Una mica Doctor House, no? Potser sí. I la gent vol dir que està preparada per un antièroe com tu? No.
T'ha costat molt aprendre-ho, això? No, però és que, repeteixo, no em paga ningú la hipoteca. Llavors, a partir d'aquí, si t'agrada bé com soc... I si no, però això ha sigut amb els granys. I jo soc de persones amb tots els aspectes, heterosexuals, homosexuals, de dretes, d'esquerres, jueus, musulmans, llavors som persones. I a partir d'aquí, escolta, tu m'acceptes com soc, amb els més vistos i els més vistos.
Jo el que veig, que aquesta mentalitat està xula, però hi ha gent que li costa molts anys arribar a aquest punt. Això ja et ve de fa temps? Bueno, suposo que sempre he estat així, i això ho vaig gerar jo de la meva mare, a mi em diuen el Robin Hood,
perquè amb tot el que sembla, que fas, hòstia, aquest tio té una mala idea, que prepotent i demés, després me costa poc el... El Robin Hood. Déjame ver tu fletxa, no? Sí. És cabra. A mi això de manera de Barcelona i acabar de Tarragona, en quin moment tu vas pensar, ja em quedo aquí i ja em sento d'aquí? Quin va ser el punt d'inflexió? Ja em sento més d'aquí que una part de Barcelona sempre està dins, però ja em sento tarragoní.
De fet, la meva vida professional va començar que jo amb 19 anys em van enviar 4 anys a Tenerife, d'una companya asseguradora. De Tenerife em van promocionar la direcció de les oficines de Tarragona i Lleida, que sí, aquí va ser on vaig conèixer la mare dels meus fills. D'aquí me van enviar a Girona, vaig estar-hi 5 anys més.
De sobte van decidir indemnitzar-se amb uns quants mils d'euros i em van fotre al carrer. I el que dic, va arribar un moment que això, que aquesta era una ciutat que a mi m'encanta com a ciutat, m'encanta ser agent, m'encanta com m'ha acollit. Perquè jo, per exemple, a Girona és una ciutat i tinc molts amics allà, però és una ciutat molt tancada. Això sí que és cert que quan tens una mica a Girona el tens de per vida.
Teneré i fes camp i qui pugui, però a mi, arquitectònicament, i com a ciutat, i com a megàpolis, Barcelona m'encanta, però jo no tornaré a viure allà, vamos. Home, és que el canvi, a part que estressa bastant, eh? O sigui, l'energia que hi ha i tot. En canvi, aquí ho tens tot al cop de pedra, aquí a Terragona no calçó al lloc caminant, que és important. Jo el que m'han dit també que ets l'ànima de la festa. Qui t'ha dit això? Home, jo tinc molta gent, tens aquesta fama. Això què vol dir, que ets el primer en arribar o l'últim en marxar? Bueno, que la gent, si no estic jo, no s'adverteix.
És una una que arriba, hòstia, que arriba l'Òscar, a veure, m'han buscat la boca, quan tu m'has dit, no, jo et vull convidar perquè et vull buscar la boca, i encara no m'has buscat massa la boca. No, però ja has començat tu, ja has començat tu. Clar, no, però per això ho conec, anem aquí a poc a poc. Però clar, ara que parles de la vostra boca, hi ha algun defecte teu que els teus amics es recordin sovint? Hòstia, t'ho dic en sèrio, que no m'he plantejat mai. La humilitat, deu ser. O què? O què?
No ho sé. No ho sé. De veritat, et contestaria. M'has deixat una mica reglavat. Potser ho hauria de pensar. Segur que en tinc més efectes i ara no és per quedar bé endavant d'antena. Segur que en tinc més que no virtuts. De fet, cada vegada aguanto menys la gent. Fixa't que no m'aguanto ni a la mateixa ombra meva. O sigui, et passa això? Suposo que això és l'edat.
Doncs mira que tu treballes amb molta gent. Ja, però aquí és que cobro final de mes. Ja, llavors, clar, sou al final. Sí, sí. Tu quan coneixes algú nou, què li parles abans, la teva feina o el carnaval? Algú? Alguna persona nova? Sí. És que no hi ha un guió que porti... Però què et surt més de parlar-li? Quan coneixes algú, què t'és més fàcil? Home, el carnaval i la ciutat i... Com vas començar amb això del carnaval?
Pues... em van liar. Una dona. Que m'han liado, m'han puesto droga en la bebida. No, necesitamos crecer y tal. Dic, mira, escolta, jo, si voleu, us ajudo, però jo vull començar de president. A mi no me posis aquí... Allà porta de lo alto. Exacte. Per si no ho sabeu, l'Òscar fa molts anys que és president de la comparsa Colors Fantasy, que són gent molt maca, que han guanyat també diverses vegades, no? El disfressador. No, disfressador no. La rua d'artesania. I heu sigut també...
A veure, nosaltres tenim tres concubines i dos reis de carnestoltes. I jo vaig ser el 35 rei carnestoltes de la ciutat,
I el meu... Bueno, d'això, és a dir, ja està també... Com a regalions soltes, l'Ivan Luna, que està també vinculat a... A la víbria, i al foc, i a la Setmana Santa... I llavors això va començar per una dona que et va enredar, que t'apuntessis. I era Colors Fantasy en aquell moment? Sí, correcte. Sempre ha sigut de la mateixa. Hi ha molts trasvassos de gent, molt transfuguisme entre comparses, o què? O el que és d'una comparsa és d'aquella i allí me quedo?
Normalment hi ha força fidelitat, però és el que diem. Jo sempre me comparo que...
Potser diria que eren 25 comparses quan jo vaig començar fa 18 anys, i ara en són 35, i jo utilitzo l'expressió que són los mismos perros con diferentes collares. És a dir, yo tengo los atributos muy grandes, quiero ponerlos encima, y como donde estoy no puedo ponerlos encima de la mesa, pues me monto, me monto la comparsa. Queda una mica com forçat, perquè entenc que l'esperit d'una comparsa és una altra, no?
A dia d'avui, perquè clar, també entenc jo que ha anat evolucionant o involucionant, segons quines coses, del món de les comparses de Carnaval, en quin punt està ara això? Perquè jo el que veig, al final, des de fora, molta competitivitat entre comparses i potser una mica més d'unió i de fer coses conjuntes, no a la força, sinó per ganes, doncs no ho sé...
Mira, a mi m'agradaria una mica separar la pregunta que em fas tu i ho posaré en dos vertents. La primera és que cada vegada el nivell d'associacionisme, ja no només del Carnaval, sinó de les entitats culturals de Tarragona,
Cada vegada, això ho diu una persona que ja té 56 anys, no? Perquè la gent jove no vol adquiri compromisos, és a dir, jo tinc que preocupar-me d'això, ho dic a nivell general, òbviament hi ha excepcions. Hi ha molta gent amb moltes ganes i que aporta precisament la riquesa i l'evolució del que és el Carnaval o del que és la festa cultural a la ciutat. Què passa? Que cada vegada...
anirem al món del carnaval, que és el que estem parlant, és a dir, escolta, mira, jo a mi que dius, tinc que pagar 500 euros, 600 euros, toma, i a mi no toquis els nassos, i jo toma, i tal i que qual, no? Llavors, el compromís d'aquest relleu generacional, ja per una qüestió d'edat, perquè, repeteixo, 18 anys, això és com el que diem, no? És a dir, hòstia... Toda una vida. Toda una vida, no? És a dir, en un moment que té que haver un relleu, però clar, tampoc veus gent que...
vulgui o estigui realment capacitada, perquè té una responsabilitat darrere, en el nostre cas, de 87 persones que estem a la nostra comparsa. Quan et vas iniciar, quedàveu conjuntament per fer les disfresses, que era una cosa xula de comunitat, i ara hi ha algú que paga, que em facin la disfressa, pago, i aquí el dia surto, i ja, ja, ja, ja, ja, i porina... Bàsicament.
I una mica el que dius tu, és a dir, el món de les associacions culturals o sense ànim de lucre en aquest aspecte, que hauria de ser que a nivell caldenar o a nivell festa popular de la ciutat, hauria de ser no limitar-te únicament a aquesta activitat. És a dir, mira, escolta, com el carnaval és el febrer, ens trobem al setembre a l'octubre i pim-pam, no?
I sí que és cert que cada vegada veus que intentes fer accions i precisament no puc comulgar precisament que la meva comparsa faci moltes activitats d'aquestes de trobar la gent, però que veus una mica que sempre són les mateixes persones i quan no hauria de ser per ser el mateix grup que si són 80 però sempre venen les mateixes 15 o 20 persones, doncs dius...
Bueno, doncs això té un afán, això. Això passa a tot arreu. És el que dius tu, que no és que sigui només carnaval, sinó que ja és la persona en si que s'acomoden, tenen poques ganes de fer, que li donin tot fet, i sempre són els quatre que pringuen, i després els altres són els que es queixen del que han fet els quatre que pringuen. Perquè, mira, si tu treballes i ningú et toca els nassos i deixa'm fer, però és que a damunt treballes i ve l'altre a criticar el que has fet.
Això ja ets conscient quan entres en un rol de responsabilitat, no? Continuen donant resposta al que tu m'has dit, a nivell, bueno, resta de comparses, doncs el que diem, no? És a dir, home, jo he vist una evolució, m'atreria a dir que ha anat a millor.
Però ha anat a millor perquè abans sí, bueno, hi havia, diguem, veies coses de, hostia, aquest va por mi, aquest va por mi, aquest va por mi, entre unes compasses... Mania persecutoria carnavalista o què? I ara, bueno, potser és com el ladrón de guanteblanco, que ara és més finet i encara hi ha algunes pulles... Hi ha punyaladetes i coses. Però bueno, el que diem, és a dir, si el contingut
que hauria de ser una comparsa de Carnaval, la finalitat és divertir-se per això de bones estones junts, i que la finalitat sigui el desfilar i el guanyar, perquè qui digui que no volgui guanyar t'està vendint, el mateix seria efectes d'unió de comparses de Carnaval. Repeteixo cada dia més, estem més d'això, però si anem tots a una, i en comptes de mirar-nos, parlo en primera persona del plural, el nostre malic, miressim pel conjunt,
Jo estic segur que tindríem més força per pressionar els organismes públics, en aquest cas a l'Ajuntament de Tarragona, perquè vegin que anem tots a una. L'any passat o fa dos, quan vos vau quedar sense espai per celebrar la disfressador, que no teníeu data guardada, era l'etap, no ho fèieu? I us vau ficar tots d'acord, i us vau plantar. No sé si em trobeu, vam xerrar un dia en l'època aquella, érem tu o amb algú dels vostres, i això va fer bé que us uníssiu, feixeu un comunicat conjunt i anéseu tots a una.
Bueno, sí, però la fiera és el que dius. A veure, t'has de preocupar per coses que depenen de tu. És a dir, òbviament, l'etapa és un tema que és un... Sí, però es van ajuntar tots, o sigui, que al final... Sí, sí, no, per això dic. Només estar juntes quan hi ha una cosa xunga. Correcte. I llavors jo penso que tot el teixit associatiu d'aquesta ciutat, en la qual el Carnaval està molt implicat i feu moltes coses, ha quedat relegat a una competició entre diferents grups. Saps? En lloc d'una cosa treballada conjunta i del que eren els inicis del Carnaval,
Queda relegat a... És el mateix que recordo fa... No recordo l'any, però en aquells moments estava la Carmen Crespo, consellera de Cultura, i el 28 de desembre, és el Dia dels Innocents, ens citen les comparses i ens diuen que senyors, no hi ha diners, partia de pressupost i no hi ha disfessador.
A partir d'aquí, unes despeses que sofregava el 100% a l'Ajuntament i que hi havia pressupostos, potser o no. Potser que fos el 2012, això, el 13? Perquè va ser el mateix en què es va encarregar el festival de Dixiel, potser coincideix. Hi ha coses que no les toquen mai, ja t'ho dic ara. No, per les d'altres soc una mica... És que és quan estava ella i va passar això amb el Dixiel, que se l'han voler carregar i sempre... Va ser quan se van carregar moltes partides, però hi ha algunes que no les toquen. Saps?
Escolta, què és més complicat, negociar un contracte important o posar d'acord una comparsa sencera? És que posar la comparsa sencera és el caos i l'extinció de la comparsa. Amb una comparsa és la dictadura el que prima.
Perquè t'ho imagina't, que jo t'ho dic, mira, escolta, vull que el maquillatge, me'l recordo com en fa un any, el maquillatge, el nas sigui vermell, comprendo d'això, no? Qui en vota? Qui és azul? Bueno, hi havia 25 diferents colors per poder sortir, no? Llavors hi arriba un moment que tens que prendre decisions, no? Repetir això és molt difícil, però això és que tenir content a tothom...
Doncs bueno, amb un els hi agraden rossos, amb uns altres morenos, i ni els rossos ni els morenos són els més guapos. Pot ser els pels rojos. No, no, que estan en perill d'extinció i hi ha els pels rojos. Pensa que moltes tribus se'ls carregaven. Els pels rojos i els albinos.
Tu, quan eres petit, veies algun pèl roig? El meu amic, el Dani. I què li feien? No sé, però tenia una tranca quan estaven junts. Quan estaven junts, allà al quartí, que dic, hòstia, hòstia, tenen dos pèls pelirrojos d'allà abaixo. I després s'atreia la cacharra i dic, hòstia, macho, els pèls rojos tindran aquesta fama? Igual és per això se'ls carregaven, que els morenos la tenien petita i diuen, hòstia, el vino si no vaig veure mai a ningú.
És que amb això que parlem de gent que, com ha que met el cuento, quan eren patis, la gent que tenia pigues, és que tinc un amic que té dos fills i tenen moltes pigues, per culpa de la mare, o gràcies a la mare, i li dic, heu nascut en una època que ara la gent se les tatua fins i tot les pigues. Diu, sí, sí. Diu, quan la gent abans era la pecosa i tal, i ara sembla que allò de les pigues la gent se les tatua. Aquests canvis de moda, que amb l'edat que tens tu has pogut anar veient, què et sembla això? Ens hem d'extingir ja o dic que la gent faci aquestes coses? És que cadascú vagi per allà on vulgui, no?
Mirava el que ens diu Terans, no? O Terians. Hòstia, és que cada vegada hi ha coses més rares, no? Sí, jo tinc el vecino que crec que és Terian. Si creu un camell, és un camelló. És el mateix. El que sí que sabem és que ets una mica friqui i que el teu despatx sembla la NASA, allò amb quatre pantalles que tens i això. Joder, m'haig, hòstia, t'han donat molta informació. Com és això? Dóna't bé aquesta dèria, tecnologia, que tens tot l'últim, o sigui, cosa que surt i fa una cosa que et compres. Per què vols quatre pantalles? Què has de fer allí? Home, no, però t'han enganyat, eh?
Tens menys de quatre? Tinc cinc. Cinc pantalles? S'han descomptat. Sí, la de dalt, que és la televisió, que no la poso mai, però si vull veure algun partit de futbol o les notícies la tinc a dalt, i després les dues pantalles de la feina i les dues pantalles de l'ordinador personal. Hòstia.
Però és molta pantalla, eh? Després digue-li a tu a un fill que no estigui amb la tablet. Ja, ja. Com l'expliques? També tinc tablet i portàtil, podria tenir sis, no? Segur que també t'han dit que un dia vaig anar a la conversa de Bruce Springsteen i em vaig portar la GoPro, o també t'ho han dit, o què? No, això no. Em vaig portar la GoPro, la tablet, el mòbil, i allò que semblava...
El que sí que m'han dit, que muntes quatre coses i ja penses que és gestor cultural, això és el que m'han dit. Sí, sí. Té una etiqueta i té una targeta que fica allà. Hòstia, gestor cultural? Si ha hecho cuatro barbacoas i presidentes... És cert, però jo saps per què m'ho crec, això? Perquè tothom que vol fer alguna cosa em truca a mi.
Clar, perquè ja saben que... Algo ho vol dir, no? Sí, sí. Primer, que tens empenta i ganes, i segon, que agrada el que fas. Perquè sembla algú que tiri del carro. El problema és que quan tu no tires del carro, a veure qui fa les coses. Perquè a mi també m'agrada tirar del carro, però també m'agrada que la gent faci les coses i dir... Mira, ara corregiré, perquè precisament l'altre dia vaig... Amb això de l'AIA vaig dir... Bé, vaig ajuntar... Pregunta-li a l'AIA qui eres, no?
I vaig treure una informació d'ahir, que casualment l'he portat aquí, però ha sortit casualment d'això, i casualment em sembla que digui, i diu, eres, no soy un gestor cultural, me diu, eres un líder cultural. Ah, mira. I això se'n va a ser a totes les preguntes o a la informació que jo li demano a la IA, per fer coses, repeteixo, per...
No per benestar meu, bé, benestar meu perquè òbviament m'agrada, no? Però per dir, escolta, que aquí som tots i hi ha posto per tothom i hi ha per tot arreu, no? Vull dir que això, no? Però falta companyerisme. Bueno. I falta col·laboració. I falten coses perquè, clar, tu comentaves abans lo de Tarragona, que al final sembla que... Bueno, no en parlant, no? Però dius que és una ciutat que pot, però que no s'ho creu. I tu per què creus que passa, això?
Bueno, primer parlem de... Ja no ens fiquem encara, encara. Veig que ja ha quedat potser. Però a veure, anem a forçar aquesta situació. A més de ficar-nos amb els organismes públics, amb l'Ajuntament en aquest cas, entrem per al propi ciutadà.
és a dir jo utilitzava unes expressions d'aquí que si les perdigüetes i els perdigüets i els gallos en la meva promo i una mica el trasllador és a dir que aquí hi ha moltes aus petitetes que van picant i hi ha un senyor que té potser el lideratge de dir esto se hace o esto no se hace y tothom...
cap a darrere, no? Sense un criteri propi, no? És a dir, que, bueno, a partir d'aquí és on ens trobem, no? És una ciutat que, repeteixo, amb molts recursos, no només les químiques, les químiques, les nucleares i les no sé què, no sé quantes, i, bueno, en quant a patrimoni, en quant a... Bueno, és que tenim moltes coses aquí que no sabem explotar i, per part de l'administració pública, doncs, jo et diria, les saben explotar o les sabrien explotar
tenim o hem tingut gent preparada que es va quedar en primero de FPE, o sigui, que jo de universitari no en tinc res. Bueno, però molta gent surt que té un títol i això està, eh? T'ha posat fer-ho servir el títol, o sigui, t'ha posat garantia de res. Llavors, dius... Home, ja sé que és molt difícil anar a una ciutat, no?
Però a nivell comercial, Reus, que suposadament és la decisió, ens dona 30 voltes a nivell comercial. A nivell cultural, bueno, doncs Carnaval, tret que el Carnaval de Reus és un cercle d'esquerra, en comparació amb això, però hi ha moltes altres activitats que estan desenvolupant. Però Reus té el Carnaval que era abans. Bueno...
Bueno, sí. Manté un carnaval, que a la gent li pot agradar, i llavors aquí hem tirat cap a una banda, i ells m'han tingut amb una altra. Entenc que són tipus de carnaval diferents. És una qüestió d'evolucionar, és a dir, Tarragona, potser que hagi... Imagino que tires per el tema que ha evolucionat el tema de la sàtira, evoluciona la ploma, però aquí està mantenint-se tot el que és el... Mira que no volia acabar en el treball del carnaval i com t'ho fas venir per...
No, no, però que aquí manté una mica la història del Carnaval, vull dir que això, no? Però bueno, que repeteixo, que aquí falta gent que aposti, perquè això va sortir en temps de Covid, que la cultura és un gasto, la cultura és una inversió. Sí, sí. I encara hi ha gent que pensa que és més important...
Bé, no continuo. Si no, pot ser amb titjaran de... Jo el que et faré és un test ràpid. Vinga. Jo et fico entre dues opcions i tu en dius una o l'altra. Vale. Tenim cançó de test? Aquesta és xula. M'encanta aquesta cançó.
Carnaval o Santa Tecla? Carnaval, però fa 18 anys que soc masser de la ciutat a les festes de Santa Tecla. Disfressa espectacular o disfressa improvisada? Disfressa espectacular. Comparsa o vermut? Resposta ràpida. Vermut. Organitzar la festa o gaudir-la? Gaudir-la. Confeti o purpurina?
Rua de lluïment o batalla de comparses? Rua de lluïment. Planificar-ho tot o improvisar? Planificar-ho tot. Nit llarga de carnaval o dinar llarg de Santa Tecla? Nit llarga de carnaval. Música de comparsa o DJ? DJ. Entrepà del Teclatapa o fideuà popular? Home, entrepà del Teclatapa. President de comparsa o simple soldat de la festa? President de comparsa. Ser l'ànima de la festa o mirar-ho des de la barra?
Ànima de la festa. Logística o disbauxa? Disbauxa. Treballar amb quatre pantalles o un dia sencer sense tecnologia? Treballar amb quatre pantalles. Vermut a la plaça o cervesa a la barra? Vermut a la plaça. Carnaval amb pluja o carnaval amb fred? Carnaval amb fred. Matinar per organitzar-ho tot o anar a dormir tard després de la festa? Anar a dormir tard després de la festa. Compar-se gran o compar-se petita però a carrera?
Totes són comparses. Tarragona amb festes o Tarragona tranquil·la? Tarragona de festa. Aquest ha sigut el nostre test. Què et sembla? Jo al final, la gent fent el que tenim ganes de fer coses, organitzar i treballar amb altres persones, trobo faltant la implicació. És el que em deies tu abans, que són 84 i que venen els 4 arreplegats de sempre. Penso que a aquestes gent se'ls hauria de gratificar d'alguna forma que esteixin allí.
En general, la gent que té ganes de fer coses haurien de tenir un tipus d'algú, saps? No ho sé. Segur que tens raó, però... Abans estàvem parlant d'això del teclatapa, que és una cosa també... Va ser idea teva, el teclatapa? No, no, no. Ah, ja estava muntat. El teclatapa, pel que no ho sapigueu, és un tipus de xiringuitos o guinguetes o espais que tenen diverses comparses per Santa Tecla durant 3-4 dies a la plaça Verdaguer i llavors d'allí treuen fons per anar a pagar les disfresses. Molt bé.
Hi ha idea de renovar o de fer-ho diferent? El format ja funciona?
Bueno, el format funciona, òbviament el que passa és que cada vegada són més comparses, no hi ha lloc per tothom, per un tema purament logístic i d'espai, i bueno, ja hi ha, diem-ne, el que diem el Tecla Tapa 1 i el Tecla Tapa 2, que se celebren durant les dates de Santa Tecla, amb dos grups diferents, perquè ens entenem, no? Sí que és cert que en una época de pandèmia, quan no ens podíem ajuntar, ho vam fer a l'anell d'etapa i a el que és el Camp Pla,
I va ser una experiència molt maca. Allò penso que fer coses conjuntes, en lloc de cada un el seu, jo et deia abans, penso que és una cosa xula, de ficar-se d'acord i que crea més associacionisme. Parlant de coses xules, quin és el gadget que tens que és més impressionant i menys fas servir? Hòstia, em fotis unes preguntes que... Home, clar, que... No trampa, és que me deixes una mica d'esquajeringar. Aquí està la gràcia. El gadget que més... Sí, que és més espectacular i que menys utilitzes. Clar, tens pinta de ser una persona capritxosa.
Amb tot això. Bueno, a veure, és que jo tot el que dèiem, no?, que... Bueno, tot el que és tecnologia m'apirra, d'acord? I sí que és cert que hi ha molts casos que les compro i després no li dono utilitat, no? Si em diguis l'inrevés, bueno, jo soc com els estrambòtics, no? M'agrada tot el que són les camises fucsies, estampats... Doncs has vingut molt sèrio avui?
Ah, els mitjons, sí. Ah, mira, l'únic, l'únic, perquè tot l'altre... Ara perquè no... Bueno, sí que hi ha càmeres, no? I em sembla que no els porto, no? Però ara que portàvem la temàtica de PSD abans de Navidad, el carnaval, portava calçotets, polseres... Ah, també, del Jack i això. Correcte.
Clar, és que et veig molt formal, avui de persona sèria. Bueno, perquè, bueno, un ve de treballar, i tot i que no és com abans, que tenies el traje i corbata, la presència. És que a mi tota la tecnologia m'agrada. Jo quan era petit, amb dos anys, sabia programar el vídeo, quan hi havia vídeos, i em van ensenyar, i vull dir que és una cosa... I a casa sempre he anat veient coses d'aquestes, i a mi és una cosa que m'ha agradat, m'ha encantat sempre. El que em fa molta ràbia és acabar-me comprant alguna cosa i no fer-ho servir.
que això passa moltes vegades, perquè tens aquell impuls d'anar a comprar coses, per això et deia, clar, al final la gent que ens dona tecnologia no és allò, cosa que surt i cosa que em compro, però sí que m'ho penso molt perquè dic, clar, quina utilitat li dona? Saps? O sigui, surt l'últim iPhone, surt l'últim... I no aprofites... No, no, no. Perquè, clar, el primer gadget que utilitzes només aixecar-te, quin és? El smartwatch? No, el abogado. Sí? Aquest és el teu. Aquest és el primer gadget, no? El primer que faig quan m'aixeco és utilitzar l'abogado.
D'una amb bateria, no? Home, així et funciona. Certa, el mòbil. El mòbil contra l'avocado, no? Exactament.
Tu creus que podem tenir marge de millora? O aquí a Tarragona? O amb el bici que tenim ja com a ciutat serà complicat millorar les coses? Mai és tard, és a dir, ningú va néixer perfecte, no? De fet, jo penso que amb l'edat a nivell personal i a nivell d'evolució de ciutat, doncs, òbviament, hem d'anar millor, no? El que passa és que moltes vegades ens tanquem en coses que valorar si és necessari per davant d'altres coses, no? I, per exemple, en el món cultural, jo el que dic, no és una qüestió de...
de coneixença o d'ignorància dels tècnics que té la ciutat. Potser moltes vegades és més una qüestió de falta de recursos. Si, òbviament, hi ha X tècnics i, òbviament, no tenen temps de pensar perquè estan col·lapsats, què vols demanar? I, a partir d'aquí, si això no ho acompanya un tema diners, per què no ens oblidem que tot passa per calés?
Bueno, jo penso que és més la predisposició i les ganes de fer. Tu pensa que hi ha moltes pel·lícules que amb poc guió i amb poc pressupost tenen un guió... O sigui, si tu tens pocs recursos, fa que hagis de ser més creatiu. A la que tens molts diners, tires de diners. Sí que és cert, això que dius, que hi ha moltes iniciatives culturals de ciutat o de festa, d'això, que no costen dir a l'administració pública i en aquest aspecte no es fan perquè hi ha una persona que diu... No, no toca. No toca per lo que sé.
Sí, és una cosa discrecional, no? Potser si un munt o un altre li diuen que sí, si un muntes tu et diuen que no, i segons un espai i tal... Ara es van muntar les taules de diàleg, no sé si et van convidar, hi van anar amb alguna, per intentar donar la imatge que es volia tenir en compte el teixit associatiu i gent que fem coses, però tinc, no sé, per tal com ha anat després, perquè ja fa dos o tres anys que s'ha organitzat, penso que és una forma de dir todo para el pueblo, pero sin el pueblo, jo t'ho pregunto, però després torno a fer el que m'agrada la gana. Perdona, t'he dit que no, t'he dit que no, però sí. Ah, és com un gato de Rodinger, això? Sí, i l'únic que recordo...
És que ho feia, després jo muntava una empresa externa. Sí, sí. Cinc comentaris. Bueno, era algú de l'Aurribe, que estava allí pel mig, i no sé si era una gent de Barcelona. I no vas anar, o...? Vaig anar el primer, però no vaig tornar. Ah, d'acord, ja som dos. Ja som dos. I doncs jo he vist els resultats del que vam estar parlant, del que vam fer amb aquesta taula, i dic...
canvia-me però no me canvies. O sigui, la idea és bona, de tenir en compte la gent, del que parlàvem, de les vices i tal, i penso que és una iniciativa. Exactament, no és una iniciativa. Però després, a l'hora portava a terme... I al fil conductor tampoc vaig veure que fos... Et vas sentir com tu talat? O sigui, que volíem portar per certa banda perquè tu diguessis certes coses per portar-ho cap allà? No, això no. No?
pel tipus de preguntes i el tipus de coses que et feien, no? No, per això no, aquest aspecte no. Que volia que els donessis la resposta que volien que... Bueno, no ho sé, hi havia certes preguntes, o sigui, tu segons la resposta que tu vols, jo et faré una pregunta concreta. Llavors va ser una mica... No sé, ja et dic, la iniciativa és bona, però penso que els resultats després, no ho sé. Per això dic que estàs tancat, no? Si hi ha coses que s'han fet de mica en mica, intentem, però sobretot...
que des del terra, que no ens callem i que el que hi hagi, sempre amb educació, que això no, que... Però et costa mantenir la il·lusió per fer coses aquí? Bé, jo soc cranc d'horòscop i, clar, passo de...
De la luna llena... Gran ITDH, hosti, vaya combo, eh? Claro, y de la luna llena a la luna nueva, pues tú imagina't a depender mi estado de ánimo, ¿no? Saps què està ara baixar l'estat d'ànim? Dir-te que ja acabem. Bueno... Has vist? T'ha donat un baixón de cop. Bueno, el 173 me'n podràs convidar l'altra banda. Bueno, podem mirar-ho, a veure si encara estem els dos, no? Em diu l'Oscar Urgel...
El meu un palúmpia, Sèlvia García, dels controls, Raül Zell aquí, explicant-vos cosetes, Raulina, amb salsa, en programa més, que sigueu feliços. Doncs ara m'he tingut jo amb ganes de parlar més coses amb tu, però bueno, ja... Què buscaré? Ens hem de passar el mateix. Guarda, guarda, guarda. Guarda, guarda. Gràcies, que vagi molt bé. Raulina, amb salsa, Tarragona, Ràdio.