Bona nit!
Molt bona tarda, benvinguts un dia més. Bona nit, benvinguts un dia més, bona tarda, bon dia, benvinguts, perquè clar, segons l'hora que ens escolteu... Què ha passat? No, home, perquè segons l'hora, perquè són multidifusión. Sí, això és veritat. Tu veies allò a la tele abans que ficava dalt, multidifusión, que volia dir que ho fien... A moltes hores diferents. Sí, a moltes difuncions. Difuncions. Difuncions. Tu te creus que venim aquí? Es troben aquí, avui tenim el col·laborador i tenim el convidat, i el primer que arriben és que ens vam trobar amb un enterro l'altre dia, o sigui, hi ha mal rotllo, només arriba. Hi han canviat. Sí, sí.
No, però això és una cosa de llei de vida, és aquelles loteries que saps que has anat a tocar. No, però estan atoris? No penseu que hauria de ser una cosa com més alegre? Depèn, depèn del moment, la veritat. El començament, al final ja no, perquè la gent ja marxa, però quan arribes una mica de... Bueno, depèn del que et vingui de gust.
és que s'han ficat tristos els dos, jo estava així supercontent. Sí, sí. Perquè hi ha gent que només té les trobes o els enterraments o amb bodes d'un cosí... Que s'acostuma a passar amb les famílies. Sí, sí, o d'un cosí segon que només el veus allí. Tu tens cosins que només veus a bodes o celebracions? Bé, tinc dos cosins. Ah, ja està, llavors... I llavors ens veiem per Nadal i els aniversaris i... I ja. Bé, sí. Però bon rotllo. No, no, superbé, superbé. És un tema de diferència d'edat. I tu? I tu?
Ok, ok. Perdona. Estàs amb el Tanator, encara? No, no. Ah, vale, vale. No, dic que la família, que a vegades hi ha família que només la veus en celebracions.
Sí, per desgràcia sí, perquè la veus quan es pot, perquè partim a horaris, a feina... Ah, per horaris, vale, vale. Així ja va bé, si no cal que l'aguantis molta estona, perquè hi ha família a vegades, no? Tu pensa que hi ha gent que se'n va de vacances amb la família perquè se li facin més llargues les vacances. Bueno, sí. Conseguies o no, això? Bueno, sí. T'ha comptat, t'ha comptat.
Doncs bé, avui és el programa 66, és dimecres 14 de gener i és aquell dia de la setmana en què ja no estem tan enfadats com dilluns però encara arrosseguem una mica de la seva mala cara perquè el cos ha assumit que toca funcionar però el cap encara va negociant. És aquell dimecres en què tot rutlla però sense entusiasme com qui fa les coses perquè toca. Avui, 14 de gener, se celebra el Dia Mundial de la Lògica.
Cosa que és bastanta ironia, perquè la lògica és aquella cosa tan bonica que tots diem que fem servir, però que desapareix ràpid quan hem de prendre decisions. Organitzar-nos la setmana o dir allò de... Avui sí que m'organizo bé. La lògica està molt bé com a idea, però després la realitat improvisa sense avisar. Sou lògics, vosaltres?
Eh… Sí, com deia… Un gran personatge de la televisió, lògica cronològica. Lògica cronològica. Sí, això ho feia un de TV3. Joaquim Prats a Perci Justo, no? No, no, això… Ai, comença a dir-ho. A jugar. El Petri, però quan el van fer nou, el Petri va passar per una transformació i es deia… Crosti… Crosti?
Crasti? No ben bé Crasti, ara no em sortirà el nom. El Petri? Sí, un renei. Sí, en vermell i negre, així com perquè... Però que t'era el dolent. No, no, no. No recordo això, però jo soc l'època... Sóc de la mateixa època, no me li dispau. Però això ja quan ja no em tocava veure massa...
el Super 3. Ai, no me'n recordo, això. Va ser com un Pokémon que va evolucionar. Bueno, quan es va encarregar la Nets... Sí, la part guai del Super 3. Abans de la família hi va haver com una... Ah, no me'n recordava, això. Va haver un claroscur. Sí, que bé que parles, eh, claroscur.
I no me'n recordo, jo ho buscarem, això. És com en l'última fase del capitalisme, que hi ha aquest escur que és el feixisme. Parlant de feixisme, capitalisme, comunisme i tal, han tornat a penjar els barrufets al 3CAT. Els antics n'han ficat uns de nous. Doncs hauré de veure els barrufets perquè segur que hi tenen alguna cosa que és censurable. Sí, sí, com la barrufeta. Vaig veure el primer episodi, l'altre dia, que era quan creaven la barrufeta, perquè la gent no ho sap, però la barrufeta va ser una creació del Gargamel,
per poder... Què rius tu, ja? És que sé del que estàs parlant i em sembla... És gravíssim, és gravíssim. Doncs això és el primer episodi. El primer episodi dels barrufets t'expliquen allò de la barrufeta. Que no era rosa, sinó que era morena, una mica més llatgeta, llavors el Gargament la va crear per poder arrastrar, seduir els barrufets i agafar-los perquè el que volia era or, no?, alguna cosa així. Sí, que tenien or allà al poblat i... Sí, i si es convertia, podia aconseguir or.
Aquesta és la història de la barrufeta. Tot tenia molta lògica. Parlem de lògica... Perdoneu una cosa. Aquesta és el Club Super3. Jo tinc una cançó que m'agradaria posar. A veure, posa-la.
És que tenim algú que fa poquet va fer anys. Sí, però anàvem a fer després. I que no estaven. És igual. Ah, bueno, per sorpresa. Moltes felicitats al col·laborador, al Pau Palau Riquelme, que va ser l'aniversari, però és tan ranci que n'ha portat res per celebrar-ho. Tu te creus? Home, serà Pau Ranci Palau. Si com estàveu tota l'estona parlant del que és el club... Home, doncs això ha de sortir. Sí, però és el Pau Ranci Palau serà avui. Home, no ho diguis, això.
Li ha fet risa, li ha fet risa, això. Doncs escolteu, a part d'això dels barrufets, que els podeu seguir al 3CatClash, que s'ha de veure les coses en perspectiva, també, com era l'època, amb els barrufets i tal. És que si no tens perspectiva en la història, el Julio Iglesias seria que ho parla de tot, per exemple. Total, que a part del Dia Mundial de la Lògica...
També és el dia internacional de volar estels, que sona molt poètic i molt inspirador perquè parla de mirar amunt, de deixar anar una mica el fil i fer veure que tenim el control, encara que el Ben després faci exactament el que li dóna la gana. Heu fet mai volar estels? Sí, jo quan era més petit amb el meu pare ho feia. Sí? Sí. I tu, el de volar estels? Havia tingut algun estel, sí, me'n recordo.
No tinc un record clar. Tinc que a mi els estels em recorden a Doraemon. Mira, parlen del tema amb el rotllo infantil. A mi em recorda el final de Mary Poppins. Quan se'n va anar amb son parc, i no els hi digava temps, els fills... Has vist Mary Poppins? Crec que sí. La primera, eh? La bona. L'altra segur que no. La primera tinc records. Allò, fly shoes. Doncs t'he fet un spoiler al final. Se'n van tots junts a fer vola estels. Home, si ja no l'he vist, tampoc és que m'importi excessivament, no? És xula.
No, no, jo no dic que no, però tinc flaixos. És allò que dius, no tinc un record clar. Doncs el Dick Van Dyke, que era el desaguinador, ara acaba de fer 100 anys i el tio està millor que nosaltres dos junts. Bueno, que ell ja no anava a dir perquè Pau està a tope, és el que està millor de tots, el Pau. Bueno. Veus? Això és l'actitud positiu.
Doncs bé, apa. Sempre podem menjar millor. Pau, me facilites un munt la feina, eh? I per acabar de dedobar, avui també és el dia mundial de vestir la teva mascota, que és aquell dia en què els humans estem molt contents i els animals no tant. Gossos amb jersei i gats amb cara de jo no he tingut això. I persones defensant molt convençudes que la mascota li encanta mentre l'animal evita el contacte visual. Tu tenies alguna mascota? No. I tu? He tingut dues. No em diguis que tens gats, sisplau. No. I exnòvies, tampoc.
Sí, però això no és una... Em sembla molt feo ara parlar de mascotes i això no em sembla... És molt millor una mascota-mascotes. Jo m'hi porto bé, però la cosa és que jo vaig tenir dos, un periquito,
que es va morir. Pensar que no vas dir una altra cosa. No, no, un periquito que es va morir, el qual jo vaig demanar molt de petit i no vaig cuidar. Ah, però amb quina edat, això? Set, vuit anys. Ah, vale. I vaig demanar de petit, vull dir un periquito, te'n cuidaràs tu, Adrià. Sí, me'n vaig cuidar. No, mon pare va ser el que se'n va cuidar i el va enterrar...
i no sé on està enterrat perquè va ser l'únic que se'm va cuidar quan era l'únic que no volia el periquito. Llavors jo tinc un periquito que no sé on està enterrat i un hàmster que ma mare va tornar sense que jo ho sapigués a la tenda. Perquè em van regalar els meus amics sense que jo ho sapigués pel meu aniversari i em van regalar un hàmster. Ah, sí? I ma mare el va tornar a la tenda a traïció. I què et van dir que havia passat amb el hàmster? No, no, no, em va dir que l'he tornat a la tenda. Ah, o sigui, no és una cosa que no sàpigués. No, no, no, ma mare no va tenir cap tipus de pietat.
Vale, vale, vale. I com es deia, el hàmster? El hàmster Fermín. I el periquito? Tit, de petit. Vale. Tit, de petit. Original, original. Sí, sí, i el hàmster Fermín. No ho sé, ens agraden noms així. Molt bé, molt bé. Doncs avui tenim amb nosaltres...
una... parlant de gent amb lògica justa, moltes aficions, ganes de coses per fer la vida. I una vida que no cap en una sola etiqueta. Avui a relació amb salsa ens acompanya algú que ha provat de tot i no para mai quiet i la presenteu amb aquesta cançó. Llegamos a un mundo fantástico lleno de seres extraños del amor del
Aplóba a magos y el caballero Dragones y mazmorras
Un mundo infernal. Vinga tots, va! Circulta entre les sombras. Ens acaba de ploure ja, perquè ja ha de ploure. És que sense autona no som ningú. No, no. Doncs el convidat d'avui és d'aquelles persones que quan acaba la jornada laboral no pensa descansar. Pensa què pot liar després. Un dia aixeca gent en un castell, un altre puja a un escenari i fem monòlegs, un altre punxa música en una festa major i si no es reparteix cops en un camp de rugby o tira els daus decidint el destí d'un personatge. Uh!
És infermer de professió, tarragoní del barri del Port, amb una breu etapa vital a Osona, que això sempre ho deixo a secoles, i amb una habilitat especial per dir que sí a tot. Ell mateix diu que encara no ha trobat què fa bé, però normalment això només ho diu la gent que fa massa coses alhora. Avui a Raulina amb salsa ens acompanya algú que no para, que ho prova tot i que encara té temps per complicar-se una mica més la vida, Adrià Castellbí!
Molt bon vespre. T'ha agradat la presentació? M'ha encantat. Pensa que hi ha gent que s'estampa una samarreta amb les paraules que jo li dedico.
Ho hauré de reescoltar i fer-ho. Però a la pell, directament. Home, directament un tato? Un tato. Ho podries fer tu i el col·laborador. No sé si el Pau està ara... En plan ressacón en Las Vegas. Diu, d'on està el mono, saps? Podríem fer això. És una cosa que encara no he fet. Un ressacón? No. Ah, vale, perquè hi ha vídeos que demostren que sí. No, no, no. El que no he fet és un tatuatge en estat de veritat. Vale. Vaig estar a punt. O sigui, tatus si portes. En porto un.
Però es pot dir el que és? Sí, sí, sí. Ah, i què és? És de quan... Bé, jo vaig estar molt de temps vinculat a l'escoltisme, a l'Europament Escolta i al Berna. Tu has sigut Escolta? Molts anys. Més de mitja vida. Quina ràbia que feu els Escolta. Em sap greu. Si és pitjor això, és que venen termomics, vull dir... Bé, no entrarem perquè podem treure la cua. Sí, sí, la navalla, sí, sí. Terrajo.
Podem treure la navalla. Sempre porto una petita navalla suïssa. Ets un MacGyver d'aquí, en plan... Coses que ens queden. I quan m'ho vaig deixar, el 2019, vaig fer un petit tatuatge per remunerar aquesta època que van ser 17 anys de la meva vida.
i t'han quedat secoles com viure a Osona, no? El de viure a Osona va ser una de les coses que vam fer que acabés al d'allò, durant l'última etapa, i realment jo vaig viure a Osona, però avui ja tan al nord que feia vida al ripollès, amb gent de Ripoll. Aleshores no és tan greu.
Coneix la gent de Ripoll, la que està liant la gent de Ripoll. Estan contents, allà, a Ripoll. Bueno, fan el que han de fer. No s'avorreixen, tampoc, a Ripoll. No, no, no. No tothom segueix la línia que es pensa que Ripoll és així, però jo tinc grans amics a Ripoll, de veritat. El que no m'ha quedat clar, el tato, de què és? És un nen, escolta, amb el folat... Ah, el típic, això, vale. O és un...
És un dibuix que em va fer un amic que es diu Edu Polo. Home, sí, l'Edu Polo, germà de la Gemma Polo. I me'l va tatuar un altre amic, el Marc, que ara mateix està a l'Itaca, per si m'ho veu, ja faig publicitat de col·legues. Per això ho cobrem després, eh, això. Ah, sí. Bueno, no ho sé, ho van fer de col·legues. Que bé, que bé, que bé. Doncs escolta, hi ha una pregunta que tothom es fa sobre tu.
des de fa un temps, que és en quin moment vas decidir que era bona idea deixar-te els rinxos del Bisbal en la seva pitjor època? Uf, gràcies. T'estimem, Adri, t'estimem! De moment en què vaig veure que a partir dels 30 tenia el cabell és un símbol d'estatus. Home! I de virilitat, també. Sí.
Era això, un descapotable, no? Jo sóc una persona que vaig tenir entrades des de molt jovenet. Des dels 12 anys tinc entrades, és el cabell tal com em fa, i durant tota la meva joventut la gent m'ha dit que em quedaria calvo. Tota aquella gent que m'ha dit que em quedaria calvo... Que se joden, que se joden! Com estan ara? Molt calvos. I tenen coronilla, una cosa que és molt pitjor que tenir entrades. I estan fets pols, tu us veus? I aparenten més anys dels que tenen.
Efectivament, no com jo. Estan casats, tenen fills o alguna cosa? No ho sé. Això desgasta molt. La veritat és que ara he decidit provar, potser d'aquí un temps m'ho canvio.
És possible que ja estic arribant al límit d'aguantar el cabell. No, però té el seu punt. La gent te'l toca al cap o no? La gent me'l toca i sobretot hi ha un gènere a partir de certa edat que ho fa molt, que són les senyores grans. En sèrio? La senyora gran no pregunta, la senyora gran comenta i toca. Les que vas fer-se la permanent i tots aquells és el mateix que tu a tocar-te al cap.
Efectivament. Hòstia, quina ràbia, no? Sí, sí. I jo, amb la meva professió, que hi ha bastanta senyora gran, es donen unes coses que a mi em sembla que no pertoquen a dues persones que no es coneixen. Clar, perquè potser l'Adrià el coneixeu per certes coses, però hi ha altres més ocultes. Ell, en el fons, la seva feina és l'infermer.
És el que paga les factures. L'altre fa el tonto per sobreviure i ser feliç i tot el rotllo, però ell realment el que fa és una feina per donar una millor qualitat sanitària de vida als altres. Aleshores això comporta aguantar certes coses que potser... No, que m'agrada, eh? I m'hi porto molt bé amb els meus pacients, que si estan veient això...
Un besito des d'aquí. Molt bé. Ah, o sigui, el Pau és pacient d'ell? No. No, qui? No, que li estava dient que la càmera que la té allà també. Ah, vale, que hi tinc la càmera. Sí, que ets una càmera per tu. Molt bé, que em cau molt bé, però i que m'ho passo bé a la meva feina amb les meves pacients. On ets? A Valls. A Valls, que a més... Al Pius. No, no, al CAP. Jo soc d'atenció primària i m'agrada més com a casteller. A Valls és molt divertit perquè pots parlar de castells...
amb els pacients i veure com s'odien molt entre si. Entre si. Aquí el bo és que la feina de l'Adrià és com el que fan els Mossos d'Esquadra, que no els fiquen al lloc on viuen perquè no hi hagi conflicte entre la gent. Aleshores, ell va escollir destinació i va dir, Tarragona, no, valls, perquè així la gent no em relaciona amb certes coses. Ho sabies o no, Pau? Sí, sí, sí. Si tu un dia està ben tractat i li vols tocar el cap, poses d'anar avall i li toques el pèl, que et dona bona sort. No, això és la falta de cabell, allò de la bona sort.
Ah, sí? No era allò de la GEPA. Els calvos, sí. Però calvo, calvo. El calvo del tot. El bo que tenen els calvos és que mai saps l'edat que tenen perquè és com si tenen un pacte amb el diable i no envelleixen igual. Envelleixen molt i ja. I alli es queden tancats. Com va anar això d'escollir ser infermer? Amb totes les coses que podies escollir? Això va anar en una època tortuosa de la meva vida. Perquè a casa ningú és del gremi, o sí?
No, no. Bueno, tinc una tieta que era psiquiatra, jubilada, però psiquiatra, però no va ser pas això, va ser... Ja sempre m'havia interessat. Tampoc tenia molt clar que això... O sigui, jo vaig triar infermeria i després era magisteri. Ah, o sigui, això... Molt clar no tenia les coses. I després d'un segon de batxillerat no especialment brillant... Tortuós, també.
va ser això, la part més tortuosa, i el miracle que jo aprovés, vaig treure prou bona nota a la selectivitat, però clar, penim d'on veníem d'això, i infermeria em va semblar que era una bona opció.
I què tal? De moment has vist que ha anat a millor o a pitjor? El sector sanitari? El sector sanitari, depèn de què parlem. El sector sanitari, de cara als pacients, òbviament va bastant pitjor. De cara al professional, no està bé. No està bé. Però quan jo vaig entrar, les polítiques cara al professional nou que entrava, en el sector públic, eren una vergonya i ara són una vergonyeta.
Però això està bé perquè et dóna material per als teus molots, no? Sí, sí, sí. A més, ara jo em vaig treure la plaça, llavors ja em puc cagar la mare que els va parir a tots. Ara ja és igual. El que més em va contactar, que em contactava dies, o de dilluns a divendres em donava de baixa de la Salutat Social el camp de setmana i em tornava a contactar. No, no, l'Institut de Català de Salut ha fet totes aquestes coses. I amb partits d'esquerres, amb partits de dretes i amb tot això. Va ser la pandèmia el que els va obligar a retenir els sanitaris.
Si no, encara estaríem amb contactes de merda. Que trist, no? Ja surten allí a benagloriar-se. Sí, sí, sí. No, Pau? Sí, però pensa que jo crec que la sanitat cada vegada va pitjor i se desespera. Mira, i la bona prova de temps que avui i demà els sanitaris, els metges, fan vaga.
Sí, la... També... O sigui, demà hi passa, demà hi ha vaga una altra vegada. Demà i... No, no, avui i demà. Però hi havia una altra de tractors o alguna cosa aquests dies. Hi ha vagues de 100 coses. No, però ja ho sé. Però s'han ajuntat al mateix temps. O sigui, vull dir, en el temps... Sí, en el temps s'han trobat. La podíem fer conjunta. Així ja matem dos pajaros d'un tiro.
Pau, jo el que penso ho hem de cremar tot ja. Hauríem de fer una vaga general. No, no, un meteorito. No, hauríem de fer una vaga general de 4 mesos. No, tu pensa que la gent s'està construint búnquers perquè han de venir més apagons. Tu pensa que el nostre convidat ja porta una bateria alterna al mòbil per si hi ha un apagón... Te vas a reir, però jo tinc una bateria... Ara m'han regalat... Amb aquelles amb manivela. Els reixos m'han portat una bateria d'aquestes que té més plaques solars. Què dius? Però si això no fa res.
Has d'anir molta placa perquè et carregui això, ho saps o no? No, però va fent, va fent. Però quants vaig té això? De quan és? No, no és molt potent. Això és per fer petites coses, que té un petit terrenet. Ah, tens un terreno? Un petit terreno, sí. Mira-lo, aquí. El empresari, hòstia, sembla que no. No, però no s'hi pot fer res, o sigui, no es pot especular. Però un búnker podràs fer-hi. Si no, en veu l'Ajuntament de Tarragona, sí.
Ah, que està damunt aquí a Tarragona. Si no diré on està, perquè ja m'han entrat a robar massa cops. Pensa que aquí a Tarragona fem coses guais. Es veu que ara passarà alguna cosa que és del més important que ha passat a Tarragona des de l'emperador August, no em sembla? Sí, i ho podré veure des del balcó de casa. Tanto que és un moment històric, o sigui, estava el planeta Halley i què és el que ve aquí a Tarragona, que és tan guai? El tour de...
de França. Això, el Tour de França. A mi, com igual que el fut, m'agrada pel Tour de França, no és igual, però serà alguna cosa guai per Tarragona. Les millors iniciades del planeta. Sí, que marcaran punt d'inflexió a les nostres vides. Tu t'adorns molt al sofà, Pau, quan t'estires? No, però això... Quina part? El Tour de França... Sí, tu ets seguidor del ciclisme?
Hi haurà una recaptació econòmica i internacional pel turisme i tot això. Superbestial, eh? Però això a qui li donarà dir més? A qui repercuteix? El del Cappuccino, el del Quattros... I l'Ajuntament. Bé, l'Ajuntament... No ho sé, no ho sé. Sí, aquí no tindrem... Carai, Adrià, et sembles un polític?
No, no, el que no m'agraden són els macroprojectes, però és un altre tema. No, però està bé, perquè serà un moment històric per Tarragona, perquè tu diries... Home, és fer-te veure internacionalment. Pensa que després d'un dels Jocs Olímpics, al Tour de França... Quins Jocs Olímpics?
Ah, no els que van fer aquí a Tarragona. Va ser molt bo. Això va ser el joc de la fam. El joc de la fam. No, el joc de la fam era més guai, que almenys la gent estava allà veient-ho, a veure qui se muere. Hauríem de fer uns jocs de la fam, de veritat. Mira, jo tinc dues idees, fer uns jocs de la fam i el pàrquing dels intel·ligents, d'allò d'allò... El pàrquing dels intel·ligents. Allí faria un escape room. Allò ens tancaria polítics dins i llavors què facin per sortir?
Sí. Com ho veus? Això, un parc aquàtic, una de dos. Per donar utilitat. Sí, sí, sí, jo ficaria... Podríem fer això, un Esquimrum, però com per zones. Com la pel·lícula... Ah, com l'Ollo. Oh, que bo! Ah, doncs sí, doncs sí. Podem fer l'Ollo, és profund de collons. És molt bo. Mira, aquest es va poder fer l'Ollo. Tu saps el que trigava...
si hagués tirat endavant el projecte dels intel·ligents, en sortir un cotxe d'allí, un cop estava aparcat? No ho sé, eren minuts, però... Minuts no, més d'una hora. Més d'una hora perquè s'acumulaven. Sí, sí, clar. Perquè, clar, si tu comptes, només són 5 minuts, clar, 5 minuts, sí, però a la que ja són 5 cotxes, són 25 minuts. Era com guai, que donava temps a fer-te el jonqui rehabilitar-te fins que donàvem el cotxe, saps? O sigui, era una passada, això.
Escolta, Pau, tu avui has tingut un dia xulo, perquè t'hem ficat la cançó d'aniversari, perquè l'altre dia... A més, el Pau és molt de xarxes, hi va ficant coses de xarxes. Ho sé, ho sé. Sí, sí, és molt actiu. I llavors ha preparat una secció per avui que a mi no em diu el tema del que parlarà. Molt bé. Aleshores estem tu i jo espectorantes per a veure què ens dirà avui el Pau.
Pau, espera, espera, que anem a fer, ell té una cançó. No cal, no cal, Raúl. Té una cançó per la seva secció, que és Pau, pau, pau, la secció del Pau. Pau, palau, la secció del Pau. Pau, pau, pau, pau, pau, pau, la secció del Pau. Ai, Raúl. Ens falten unes ballarines, saps? Bueno, i et falta la banda. En banda guanya molt més. Sí, sí, però bueno, és el que té, és el que té.
Bueno, jo avui voldria parlar... Nosaltres el volem felicitar. Felicitats, Pau, pel teu aniversari! Moltes gràcies. Per haver arribat als 31. Hi havia gent que no apostava que arribaries als 31, eh que sí? No ho sé. Joder, Pau, tio. Jo sí. Tu per què ets així? Jo soc optimista, soc optimista. Vinga, explica'ns avui quina és la cosa xula que ens explicaràs. Jo avui us he vingut a parlar...
dels bons propòsits d'aquest d'any nou, no? Els que ningú compleix després. És el que passa, sí. Veus, Adrià, quines coses. Jo crec que és un bon interessant començar l'any i ens féssim nous propòsits. Tu quin propòsit t'has fet per enguany? Intentar primar-me al màxim, però és una niqueta complicat, però ho aconseguiré. Home, jo vaig veure el que et vas menjar pel teu aniversari
Però a l'aniversari haurem de poder menjar una mica més. Vaig menjar una escudella. Ho veus? Però és allò que li van deixar el parol damunt de la taula. Allò que pots repetir? Li van deixar un tupí d'aquell i el tio va... Vinga, festa grossa. A mi m'ho van fer això, Astúries. Amb la fabada. Amb la fabada.
La pavada sudrana està boníssim, és brutal. És brutal, sí, sí. Jo he de dir que va ser un propòsit meu de l'any passat i més o menys el vaig complir bastant, el tema de perdre pes, que m'agradaria perdre una miqueta més, però... Però és que no ho fiquem fàcil, perquè clar, tu ara acumules diverses festes nadalenques,
en les quals al cap de pocs dies és l'aniversari del Pau i li fiquen molt difícil al Pau poder complir aquests propòsits. I tu, Raül, quin propòsit has fet aquest any? Jo, cada cop, intentar tenir més Pau, més tranquil·litat, no més tu, o sigui, més Pau de Pau, no de Pau Palau, sinó Pau de Pau, saps? Tranquil·litat i felicitat. I emprenyar-me cada cop per menys coses i tenir una templança que abans tenien aquells que treballaven a terra. Però si ets una persona molt tranquil·la, molt propera... Més, que no m'afectin ja segons quines coses, que ja no m'afectin.
Què et sembla, com a propòsit? Sí, interessant. Com ho veus, Adrià? Al final, han de ser coses pràctiques. I tu, Adrià, tens algun propòsit? La veritat és que aquest any he intentat no tenir massa propòsit. Sí que estic intentant anar més al gimnàs, però això ve una miqueta més dels últims mesos de l'any passat.
i estic ja intentant... Sempre és interessant, quan comences l'any, fer-te nous propòsits o nous reptes. Aconseguis o no, ja és una altra cosa. I a part d'aprimar-te això, hi ha algun altre que tinguis? Treure't les opos, per exemple?
Bueno, sí, ara han sortit una... M'han acceptat a una convocatòria per la Diputació. Ah, molt bé. O sigui, pensa que la finalitat del nostre, aquí a la ràdio, és que el Pau es tregui les opos i ens mantingui a tots. Tu vols afegir-te també amb això? Sí, sí, sí. M'agrada molt la meva feina.
Però a mi em diuen mantenido... Sí, és que és una cosa que sembla que estigui mal vista, però no. A més, si em manté el pau, que vagi allà a treballar, que ens mantingui, amb diner públic. Sobretot diner públic, que ens mantinguis amb diner públic. O privat, o privat. És igual, amb diner... Està escoltant molta gent aquí. Per això, per això. Per favor, eh? Siguem una de les responsables. Tu penses que això és com el club de la lutxa, Pau. El que passa aquí es queda aquí.
Sí, per això treu-te allà les opos i porta'ns pastís quan sigui el teu couple. Tot això bé perquè no li he sobret pastís. Clar, és que estem així, ni a mi ni a la Sílvia. Escolta, el Raül, aquí on el veus, és una mica venjatiu, però és molt bona persona. I rancorós, també.
Sí, perquè encara me'n recordo, el primer dia que venia a col·laborar va arribar tard. I ell som. Si saps què està fent... Ara arriba més aviat. Espera, que l'explico jo. Ara arriba més aviat. Ara, per compensar, va arribar abans per recuperar els minuts que va arribar tard el primer dia. Això és com fitxar, no? Sí, sí, sí. Anem descomptant del sou que té fins que fem les paus.
Molt bé. A veure, a quines ens volies dir això? No tenim cap sou, eh? No tinc cap sou. Aquí coloboro i ho faig molt... Perquè el Raül me l'aprecio molt. És una gran persona. Encara no sé per què m'aprecia. Però perquè el Pau aprecia. O sigui, tu vols dir que no té mèrit que m'aprecia a mi. Perquè tinc una gran estima, Raül. Ens coneixem des de Patins de Barcelona. Sí, des de petits, ja. No, des de petits, no. Tu ja eraig petit, que jo ja et coneixia. Tant noble. I tant, jo tu sí. Perquè tu haig de fer-te veure.
Tu quan vas a un lloc, diu, mira el Pau. Hòstia. Sí o no? Però el pitot que m'ha llançat l'Adrià, que no té motius perquè tu aprecies a tothom, ara això ha sigut com a molt així, eh? Ho sento. A veure, a tothom no, eh? Tampoc. Saps què passa? Que s'ha picat per allò del rínxol, si me l'havia de tornar d'alguna forma, i ara m'ha fet ja el celto mortal. Bé, llavors què més m'expliques de la secció? Què m'has de dir?
Doncs a veure si aquest any ens va millor tots per tothom i tot això. I, Silvia, tu no parles? No tens algun bon propòsit per aquest any o què? Allò, arribar a final de mes.
Això com tothom, no? Però ara et mantindrà el Pau, que es treballa a les opos i et mantindrà tot bé. Pau, però del desembre del 2026. Sí, sí. A veure com passa amb aquest any. Que les perspectives des del dia 3 no són massa... No són massa. El senyor taronja no s'està deixant massa... El senyor naranja, no. No s'està deixant massa bé, eh?
Potser no sabeu què hem ficat la cançó de Dragones i Masmorras, és perquè el nostre convidat s'ha aficionat fa poc i no pas per Stranger Things, perquè, clar, ara molta gent... I vull que m'expliquis com ha anat, en què consisteix, si tu ets més de llegir la història, de disfressar-te... Explica'm una mica per la gent que no és iniciada. Jo tenia amics que hi jugaven, el que passa és que les seves partides... Em pensava que això era per gent que no tenia amics.
No, necessites amics. La cosa és que necessites amics. Amics rarots, però es necessiten. Ara, ara, ara. Gent que amb 30 anys ha abandonat la vida i allà hi estem. Espejos humanos que… No, no, que part de mi juga gent com bé humana.
No, la veritat és que tenia amics que hi jugaven, a mi sempre m'agrada tot aquest tema teatral i aventuresc i tot això, el que passa és que no hi ha tingut mai ningú amb qui jugar. Llavors uns amics van començar a jugar i jo no podia, teníem partides i tot això, i jo no podia per un tema de horaris laborals. Hi va haver un temps que van canviar perquè hi va haver gent que va deixar de jugar i tot això, i se'n van anar als astres perquè jo jugués.
i vaig entrar, vaig dir, jo vull. I a partir d'aquí m'ho he anat passant molt bé i ara, a part d'aquesta que faig com a jugador, he començat una campanya com a màster, que vol dir que ets el que narra la història, el que ho munta tot. Aquest és el guai? O segons el que t'agrada dir tu? No, aquest és el que dedica més hores que la resta. Vale. Vull dir, aquest és el que pensa les coses i els altres fan tot el possible perquè no es compleixin.
Un joc de rol tipus D&D, Dungeons & Dragons, dragons i masmorres. Sí, aquí la gent ho fana, i però fana, dient dragons i masmorres, ell diu D&D, perquè és lo de Dungeons & Dragons. Bueno, perquè no s'ha traduit al català, en principi. Llavors, perquè dient castellà... Serien drags i masmorres. És igual en català, masmorra.
L'equipedi fica amb esmorras i dracs perquè manté l'ordre de l'anglès, que no sé per què en castellau van canviar. El fet és que es basa en un joc col·lectiu basat en què cadascú té un personatge i ha d'actuar com aquell personatge en un món de fantasia, bàsicament. I a partir d'aquí poden passar moltes coses, es poden fer moltes subtrames,
I al final el màster, que és el que jo també estic fent en una altra partida, és el que dirigeix tothom que no són aquests altres jugadors. Doncs dolents, altres bons, altres... És com un videojoc parlat perquè la gent es pugui situar. I tu creus que, al llarg de la pensa que abans era com a gent molt friki la que jugava amb això, que ho feien com d'amagat, era com a raro dir que jugaves amb això, ha canviat una mica la imatge aquesta de la gent de jugar amb aquest tipus de jocs?
Jo crec que he canviat la visió, sí, bàsicament, perquè ja fa molts anys, però és igual que el fet de mirar anime. Per què quant anys portes, tu, amb això? No, jo en porto molt poquet. Ah, vale. Però és com el fet de mirar anime, però jo havia jugat a màgic, aquestes coses eren, o els superherois, els superherois eren de friquis, i ara és el mainstream més mainstream que hi pot haver, és els superherois. Ja.
Digam-ho a mi. L'anime era una cosa de frikis i ara és el mainstream més mainstream que hi pot haver. Aquestes coses abans eren de frikis. També em toca la d'això i jo soc molt friki de la sèrie que està veient tot el món. No, no ets friki, això no t'està dient raro ningú. Ser friki de Pokémon, el joc més jugat de la història.
Home, la veritat és que no. Saps què passa? Que pervertim el significat de les paraules. Aleshores, el concepte de friki era un altre, l'han pervertit, igual que el concepte de random era un, l'han pervertit, el concepte de moltes paraules que anem dient, després les utilitzes i ja no corresponen al context del que estem parlant. El problema que tenim és que estem fent massa anglicismes. Sí, sí, sí, sí. Però bé, la cosa és, bàsicament, crec que ara, tampoc no sé com ho veuen la gent jove de veritat,
Però jo ho veig amb molta notícia. La gent jove de veritat. Sí. El problema de... Perquè són els que s'haurien de començar amb tot això. Però tu creus que la sèrie de televisió n'ha ajudat? Això que Stranger Things ha fet que la gent vegi, o almenys sàpiga de què va Dracs i Masmorras, això està claríssim. Perquè és una cosa que a més és molt difícil d'explicar.
Perquè un lance màgic, les cartes màgics, tothom sap que és una carta, més o menys això, i més o menys la gent es pot imaginar. Però una cosa com Dracs i Masmorras, que has d'imaginar que és un joc molt de més... amb petites figures, però quan... És molt més difícil. En canvi, amb una sèrie, com a mínim, et pots fer una idea per on van les coses, perquè són difícils d'explicar. T'has jugat mai amb una cosa d'aquestes, Pau? No, però...
Jocs de Pokémon sí que havies jugat i tot això, un bon color. Allò de les cartes, no? El Pokémon. No, no, no. El que era el de Pokémon. Els videojocs. Sí, els videojocs. Ah, em pensava que deies l'altre, que tenia tantes estrelles, tanto poder i no sé què, pensava que deies això. No, això no, això no.
Les cartes Pokémon, bueno, en aquesta època ja n'hi havia, també hi havia... Hi havia les cartes màgic, no? Les màgic, que continuen, que són les més antigues, també hi havia les de Yu-Gi-Oh!, que eren així basades en anime. Això no sé què és. Bàsicament són jocs semblants. Ah, Yu-Gi-Oh!, això eren unes noies o alguna cosa, pot ser? No, era una sèrie que anava sobre cartes que tenien... Bé, al final, els jocs són molt semblants, cadascuna de les seves particularitats, que es basen en cartes que tenen poders i que fan coses.
Estàs amb alguna associació d'això? No, estic amb amics, de moment jo no estic a això. Hi ha gent que fa molt bona feina en aquest cas, com per exemple els diògenes, que jo els havia conegut de la meva època a l'Alberna, perquè es reunien a l'Alberna durant molt de temps. Estava allà a l'entrada del portal de Sant Antoni, no? No tenien llit local. Sí, i després se'n van anar a l'Alberna, a Sant Fructuós, i ara no sé on estan.
Ah, no, crec que ara estan a Sant Antoni, abans estaven a l'Alberna i anteriorment ja no sé on no estaven. O sigui que a veure lium al local, amb l'Ajuntament per variar. Sí, doncs quan van tenir el problema van estar un temps estant a l'Alberna. I escolta, has aplicat mai estratègies al joc a situacions reals de la teva vida? No, perquè la meva manera de jugar és una mica estranya.
Ah! No, no, em estranya. Òbviament no actua de la mateixa manera quan jugo al joc i quan... D'això, vull dir, tendeixo a una violència molt per sobre de la que tinc jo, a fer coses estranyes, llavors no és el mateix que... que jugui el meu personatge que no que faci jo la meva vida.
I el personatge aquest que a vegades veiem a l'escenari, on ets més còmode? Redre d'una taula punxant, amb un micròfon intentant fer riure la gent, perquè això és complicat. O sigui, tal com està el tema de l'humor, t'autocensures molt abans de dir segons què? O tires milles i ja veurem què passa després? Bé, hi ha dues fases, la fase d'escriptura i la fase de posar en escena. Quan escrius, sí que intento que no sigui fàcil, d'acord? Sobretot que no...
Que no sigui ofendre per... Que no sigui gratuït, vols dir? Que no sigui gratuït i que no ataquï per atacar a persones que penso que no s'han dit gent d'atacar per atacar. Però que al final s'han d'anar atacades igual. Jo puc controlar fins on puc atacar. Hi ha una cosa que és que una cosa t'ofengui i no et dona la raó.
Ah, bueno, ja. Vull dir que la gent, els ortacatòlics s'ofenen per als homosexuals. I això no els hi dona la raó. Però la cosa és... L'ofensa per l'ofensa tampoc penso que tingui cap tipus de gràcia. Anar a ofendre per anar a ofendre a persones que ni et venien bé. També penso que en contextos d'humor... Jo crec que la gent és molt més permeable del que ens volem tot dir, que no. Sempre hi haurà algú que no li agradaran les coses. Però jo, a dalt d'un escenari...
he pogut dir coses creant un context superment susceptible d'això i s'han entès en el seu context. També s'ha de veure com es fan les coses. L'humor no té per què ser una manera de ser enganyant. La meva manera de ser enganyant és fent un xiste. No, la veritat és que no. Però jo em refereixo que tu, si et poses a escriure a casa,
si tu mateix ja t'estàs autolimitant a que faries segons certes bromes i perquè no ofenguin a segons qui, dius, hòstia, i no cal ni que sigui, no parlo de forma gratuïta, eh, parlo de forma elaborada i tal, i tu dius, hòstia, no, que això a lo millor... Pot passar, però també és, crec que forma part del registre que has de tenir dalt d'un escenari. Dalt d'un escenari no és el mateix que la barra d'un bar amb els teus amics. El registre que tu has de, i ni a la feina ni el d'això, tu has de tenir un registre. I aquí pots apretar més o pots apretar menys.
Aquesta és la part d'escriptura. Després hi ha l'escenari. Jo l'escenari, depèn d'altitud que pugui tenir amb el d'allò i el que se'm passi pel cap, puc tenir alguna sortideta de to que no hagi tingut prevista, però que en aquell moment m'hagi sortit perquè li pot anar bé i d'això, de moment no he tingut cap problema així. No t'han picat la cresta. No m'han picat la cresta. Però... Podria passar, també. Crec que no és una cosa que s'ha d'acceptar, que et piquin la cresta.
Si vas a jugar. Si vas a jugar que et piqui la... Però si ho treus dins del context del que és humor, picar-te la cresta em sap com si fos una cosa seriosa... Però tu tens dret a fer l'humor que et doni la gana i l'altre té el dret a prendre-s'ho com et doni la gana i a demostrar-te que no li ha agradat. No cal que sigui quan tu estàs d'escenari, però si després et diuen, mira, això no gaire va bé, jo he tingut el dret a dir això, l'altre ha tingut el dret a dir l'altre. L'altra cosa és que algú em digués, tu ja no et puges a un escenari perquè has dit això.
Però això no està passant. El que està passant és que hi ha gent que s'enfada, com sempre. Però normalment els que s'enfaden més són els que es queixen perquè la gent s'enfada.
Els que diuen ofendiditos són els que normalment es queixen i són capaços perquè la gent no parli. Normalment és al revés. Qui té la capacitat de treure't el micròfon és el que diu, ui, són generación de cristal. Això sí, quan et fiques amb certes persones que realment són les que tenen el poder, aquests sí que et treuen d'un escenari, o t'impedeixen la seva vida, o que facis la vida professional amb aquestes coses. De moment no t'has sorbat amb això.
No, el que sí que has dit és que una nit, parlant amb una responsable política, no com a d'això, sinó com a DJ, se'm va acusar que, o sigui, era una nit que jo a Barraques havia insultat l'alcalde de Tarragona. Ah, sí? I jo li vaig recordar, perquè em va dir, aquest any vas insultar a Barraques, a l'alcalde de Tarragona, d'un escenari, jo li vaig dir, perdona, fa més de 3 anys que no actuo per Barraques.
Això encara és més heavy, que sigui algú altre que ho hagi pogut dir o no hagi sigut ni tu, i la gent associa que has sigut tu al que ha fet allò. Sí, sí, sí. I que no et contractin perquè pensen que has sigut tu. No, no, i jo per això ja he dit sèptim. I a més em dóna igual que penses això, però hi ha gent, hi ha gent i hi ha entorns polítics que t'assenyalen i et diuen, has dit això, que ho sàpigues, que jo ho sé.
I a més... Quan a sobre no és mi veritat. No és mi veritat. Que si ho has dit, mira, ho has dit i tal. Però si a sobre no ho has dit... Això és una difamació en tota regla. Sí, va ser una conversa privada, eh? Però perquè et va arribar. Tu imagina que això no t'ho diuen i la gent et comença a assenyalar a mirar malament, et fan el que sigui perquè no treballis, i tu no saps ni d'on ve el tema.
Però sí, sí, òbviament, aquesta gent, la gent que té càrrecs polítics, la gent que agrada d'això, són la gent que pot fer mal quan una cosa no els agrada, què has fet tu? Abosem del poder, molts polítics. Polítics... No tots, eh? No tots. I no polítics, eh? Empresaris i gent amb poder. Gent que té cert poder, sí. Al final, que una persona de...
un col·lectiu, el que sigui, no li hagi agradat una broma que hagis fet, potser penses que té més o menys raó i t'haig de menjar una xapa, que puguis pensar que és més o menys legítima, al final és una xapa. I tots els hem menjat i tots els hem donat. Llavors, és el de menys. A mi el que penso és que la gent que realment té poder i que sí que fa això, i aquests sí que tenen una llista negra que fa, aquest no, aprendre pel sec. Sí. Perquè aquí és on està realment la censura.
així, a grans trets. I qui no vol pols, també, que no vagi l'era. O sigui, si jo sóc un canallit a l'hora de fer una broma, el que no puc ser és plorar perquè algú... Ja, però és una broma. Sí. Aleshores, clar... No vull que em toquin la cara, però si algú diu la contra... Sí, però ho ha de fer també des de la broma.
Sí, o no. Perquè estem jugant amb allò. Sí, sí. El que passa és que ni crec que... O sigui, ni les crítiques han de tenir més pes del que han de tenir ni ens podem pensar que no n'hi han d'haver.
Per mi, que hi hagi algú que no li ha agradat i et digui, això és una merda i ets un masclista. Primer pots pensar, a veure què he fet, i si tu penses que no ha sigut i que no es va jo, doncs hi dius, molt bé, jo no ho penso. El problema és quan això interfereix en el que pot fer aquesta altra persona. Hi ha casos, per exemple, com el Manel Vidal, que una broma...
d'un partit polític va fer que perdés la feina. I això és quan implica realment qui té poder i qui té el d'allò. Que una... Això ha passat, eh? Que una persona... Que una persona hagi... Perdó, per una...
Bueno, per una crítica a internet, les crítiques a internet són tan facials com no llegir-les, i ja està, no jugant amb la feina de la gent. On ets més còmode? Darrere d'una taula de so, un micro, d'infermer, rugby... El rugby el vaig guisar. Jo era un jugador bastant justet. M'ho passava molt bé, era que m'ho passava molt bé, però com a jugador era bastant justet. No com la resta que he excel·lçat, en tota la resta. No, no, però...
El micro m'agrada molt i el disay és una cosa a la qual crec que tinc molt bons records. És com que he tingut un procés que ara mateix no estic així, no ho estic fent tant. Però estava xulo, perquè si no sabeu, ja estava en PDPTing. Vam coincidir alguna vegada, no? Que jo també tu, després venies tu. A la febró. Sí, va ser xulo, va fer gràcia. Va ser xulo, va ser xulo. A més que no parava a saltar la llum.
Sí, sí, perquè a més això, el món de l'escenari, sobretot quan comences a moure't una mica, tens els bolos que són grans, escenaris que són xulos, i el dia següent estàs a la Fabró, amb molt bona gent, però amb 20 persones, una de lloc, vull dir, a més aquell dia, nosaltres veníem, el dia anterior, per això era un diumenge, una cosa així.
Veniu de no sé on. I el dissabte anterior havíem d'estar, o el divendres i això era un dissabte, o una cosa així, el divendres havíem d'estar a Barcelona, a festes de Sants, amb no sé quantes mil persones. I que et fas un... Vens de sentir-te el puto amo i estàs a la febró en el qual tu has de fer exactament el mateix i no sé què. I la mateixa il·lusió i tot. I això també et fa una cura d'humilitat i de saber estar...
Sí, i a vegades la gent és molt més entregada, així propera, que en un poble petit que vas, jo què sé, a grans metrofestivals, el que tu vulguis, però és com a més fred, saps? En canvi, la proximitat i l'acompanyament que tens en un poble... És diferent. Nosaltres, quan teníem... Nosaltres teníem... Nosaltres teníem... Nosaltres quedaven 20 o 30 persones, els joves.
10 o 30 persones. Clar, perquè llavors si acaba l'estrombol i marxem, el que veien ara... No, els que van asseguts, però realment qui ens estava fent canera eren 20 o 30 persones. Bé, és un poble molt petit, la Febró. Sí. Llavors, per mi la gracia, una cosa que era molt xula, era que aquests bolos es convertien en...
una festa petita en la qual nosaltres participàvem. La gent podia pujar a l'escenari, a dir les seves coses, a demanar tota la música que volguessin. O sigui, clar, un volo petit has de ser més familiar. Un volo gran, òbviament, jo vaig aquí i faig el meu. Sí, marques més distància. Efectivament.
Baixava molt de l'escena i els equips d'estos. Però això molt, i a més l'indupantèria que portava, o el traje, tot això, que anaves tu vestit tematitzat. Mira el que guapo, l'Adrià. Sí, sí, sí, sempre ens ha agradat, sempre ens ha agradat fer el burro. Saps el que no t'agradarà? Dir-te que ja acabem. Ja m'ho imaginava, que ens hem entradat en moltes coses. Sí, si us he vist així, un faller, eh, amb el tema aquest de Pau, criticant les coses. Hem tingut el Pau Palau de col·laborador.
El nostre convidat d'avui, l'Adrià Castellbí. Moltes gràcies. El meu umpalumpa, la Sílvia García, els controls. I Raül Zit, aquí darrere, coordinant una mica aquest circo. Raülina, amb salsa. El circo de los enanos. Me crecen los enanos, aquí al costat. Gent petita. Gent petita, fent coses grans. Vinga, programa següent. Seguim-nos a les xarxes de tot arreu. Segueu feliços. Gràcies. Gràcies.
i quan passades les 8 me'n vaig.
Gràcies.