Benvinguts i benvingudes un dia més a Raulina amb salsa. Avui és el programa 59.
quasi no em sento jo per aquí. A veure? Pujes, puja. No, no, sí, estic a tope. Estic a tope. A tope? Ah, no estaves a tope. És que això m'ho toca. Hi ha una noia abans que es diu Marina Esta Morena, de perfil de cara de l'esquena. Marina! Sí, a més, què fa la Marina? Em deixa la cadira baixa, com si fos un minion,
No sé què fa perquè està així com... Jo crec que t'està... Com me dius a mi? Umpa-lumpa. I a mi ja li diré teleñeco. Tu veus els teleñecos que estaven allà. Igual, sembla que li falten això. Que mal. Però és que tu arribes i et vols moldre. I t'has de posar bé la cadira, t'has de posar bé els cascos. Perquè jo quiero mi espacio. Ja ho tens. Li diré a la Marina que m'ho deixi tot preparat. Com que t'ho deixis preparat? Sí, sí.
Però jo quan marxo deixo tot bé, tot correcte, passo la rumba per aquí, no sé. Sí, sí. Tu tens rumba? Sí, sí, sí. Sí, però no la faig servir. La tens com de decoració? La tinc com de decoració, lamentablement. Al costat de la Thermomix i de l'art frayer, no? L'art frayer sí que el faig servir, però la rumba, tio, està allí avorridíssima. Sí, avorridíssima. Diu, home, marxa, dam-me calor. Sí. I l'art frayer, què tal? Molt bé. Sí, contenta? Sí, molt bé. O sigui, fas coses que no feies abans, però a l'art frayer. No, faig les mateixes coses que feia abans, però a l'art frayer.
O sigui, estàs contenta? Sí. De quants litros? Ostres, 4 pot ser? Molt poc. Pot ser que és molt poc, 4. Sí? Jo crec que és de 4. Ja ho mirarem, això. Per mi és suficient, eh? Sí. Però un pollastre no hi cap. No, és que jo no soc de menjar-me un pollastre.
No, però en fas un i te'l vas partint en cua. Ja, no. El que he fet sopa, eh? Aquesta setmana. Fins a l'art frayer? No, però… Ah, vale, vale. Estava aquí flipant, dic sopa. Com a fita de la meva vida, que feia anys que no feia sopa. O sigui, caldo. Caldo, caldo. Ah, amb una olla d'aquelles molts litros, allò… Sí, sí. Són aquells menjars que ja t'hi poses…
Em fas molt. Clar, i que t'enorgulleixen, perquè jo fins a... O sigui, porto tres anys mínim tirant de sopa de tetrabric. De fet, tinc una cançó que es diu Sopa de sobre, que es basava... Ja estan fent autopromo, molt bé, molt bé. Guai, guai. Que es va... Estoy dando pistas. Però podries haver portat un tàper, un termo, amb caldo, el provava. La sé congelat amb bosses d'aquestes de Zip. Sí.
Ah, de zip. Saps? I croquetes fas, també? Ho vaig intentar, però no... I canelons? No, no, tampoc. He fet sopa. Sense pressió. Vols croquetes, eh? Croquetes o fricandó?
O africando, sí que no. Sí? No? No. Bueno, doncs croquetes. Croquetes, sí, sí. Vale, doncs avui és el programa 59. Uh! Qui t'anava a dir que parlaríem de l'air frayer, canadons, croquetes i del caldo que has fet? Doncs programa 59 de Rebrina amb salsa, que és el lloc on les ephemerides passen pel turmix del surrealisme.
I avui, que és 12 de novembre, i com sempre, el món celebra coses que només podien haver sortit d'una nit de brainstorming amb Viverat. La gent diu Viverat. Què penses tu? Viverat de Don Simón. Veus? Don Simón. Quina publicitat més rara, no? Mr. Simon. Mr. Simon queda millor. Estava el Mr. Proper. I el Mr. Simon. Que ara se llama... Don Limpio. Molt bé. Ens paguen o no? No, el que es nota és que tenim una edat una mica en blanc i negre, quasi ja, eh? Ja... Mr. Proper fa principi, ara se llama Don Limpio. Don Limpio!
Doncs, per començar, avui és el dia mundial contra la neumonia. Així que, si noteu que parlo, em veu una sal, no és sensualitat, sinó que és solidaritat.
Tu, quan tens veu nasal, com ho arregles això? L'anemonia se'n moca al pulmó, no tens mocs al nas. Ja, però et dóna com a veu més sexy. Tu veies Friends? Sí. T'arribes a la Civi, quan estava costipada, que cantava millor, i perquè no li marxis el refredat, anava llapant els gots de la gent que estava costipada per mantenir-ho costipat. Això ho has fet mai, tu? No, jo soc hipocondriaca. O sigui, anar llapant gots i... No, no, soc hipocondriaca, de debò, jo soc de petit, fort. I allò d'anar agafant els quicos i tal, d'allò que et fiquen a les tauletes dels bars, tampoc.
No, jo soc de... Escolta, m'estàs encostipat per allà. Marxa, metre i mig. Vale, millor. També avui és el Dia Internacional de la Pizza amb tot, excepte anxoves.
O sigui, hi ha un dia concret que és de la pizza, que el pots posar el que vulguis i menjar anxoas. Ens anem a la merda, ho saps, no? Bueno, ja fa temps, jo. Ja la pandèmia, dic, escolta, mátalo ja. Qui ho va decidir, això? El mateix que va fer el dia, jo què sé, del cachopo o el dia de la croqueta. Quin problema té amb les anxoves? A tu t'agraden les anxoves? Com per posar-les a la pizza. I la pinya? Jo també. Has dubtat. Sí, però per vergonya més que per gust culinari. Vale, vale.
Doncs clar, és que pensa que això de les pizzas separarà més que la política, perquè segons el que li posis. I atenció, perquè avui també és el dia mundial del balet, que la nostra convidada és experta en tutus.
T'has enterat ara, no? Sí, sí. Això sí que és equilibri, perquè amb una mà agafant la pizza i amb l'altra fent arabesques per no sentir culpa. Clar, vas clamant la pizza mentre es balles. És un combinat. Ah, molt bé. Ah, has vist, no? Molt bé, molt bé. I també la història no acaba aquí perquè el 12 de novembre del 2014 el mòdul Philae va aterrar sobre un cometa.
Abans que parlàvem l'altre dia d'aquests satèl·lits i aquelles coses que tal. Doncs sí, sí, literalment van fer el primer pàrquing intergalàctic. I clar, mentrestant jo encara fallo quan intento parcar amb bateria. Però l'espai... Què dius d'un pàrquing intergalàctic? Sí, perquè van aterrar damunt d'un meteorito. Ara tenim dues llunes, estàs atarat?
Jo ja les veia quan jo soc fan de Star Wars. Allà surten o són dos soles o dues llunes. No ho sé, de Star Wars. I de la guerra de les galàxies? No, no. Tampoc, ni una ni d'altra. Interestellar me apasiona, però no surten bitxos. Algun bitxo sí que hi ha. Algun bitxo sí. És que, clar, amb això d'aparcar, jo de petit veia el cotxe fantàstico.
kit, te necesito. Ara el cotxe ja està ben sols. I jo dic, físicament, tu creus que seria possible que un cotxe entrés en marxa al camió? Saps que hi havia el camió aquell gran i entrava el kit dins. I tant que sí. Això tu creus que és viable? Jo crec que ho busques a YouTube i ho trobes. I es podia fer, aquells que fan coses. I tant, clar, els especialistes. Jo m'agradaria fer-ho això. Jo crec que sí, gent del circ.
Tens contacte, tu, al CIP, perquè puguem fer això? Tinc contacte al CIP, però no sé si fan això. Ah, doncs ho podíem mirar. Fan una cosa amb les motos, així. Sí, sí, sí. Aquesta serà la nomatopeia de la moto. Sí, sí, sí. Entre el CIP i el... Vale, vale. És com un hàlster dins d'una roda, però la roda és un cercle sencer. Doncs això ho podíem mirar. Podíem fer un crossover de coses tu i jo i una podria ser aquesta. La moto no, eh? Lo del cotxe, eh? Jo ho foto un camió. I con mucho fuego. Vale. Que guai.
Doncs també tal dia com avui, del 12 de novembre del 1990, Tim Berners-Lee va inventar la World Wide Web, que és el d'internet. Què va inventar? Perquè tu ets per fer d'anglès. És clar, tu pots dir... Jo ho faig així perquè em corregeixi. World Wide Web. O sigui, les 3 Ws, perquè gràcies a ell ara podem veure vídeos de gats, conspiracions i, evidentment, escoltar Raulina amb salsa al lavabo. I també, el 1984, va sortir Laica Vergen de Madonna,
Així que avui celebrem 40 anys de gent fingint Innocència en ritme.
Aquí també, el 1933, has de fer la primera foto, saps aquí? Aquí. El Nessi. Saps qui és el Nessi? Sí, el monstre del llac Ness. Sí, doncs li vam fer la primera foto. Ah, i va sortir guapo? Molt, de perfil i de lluny. I borrós. Jo no sé què passa, que els ovnis sempre tenen males càmeres quan pillen un ovni. Sempre la càmera és xunga. Es veu com borrós, lluny, malament. Sí, sí, sí. És la mateixa càmera amb la que alguns homes es fan fotos del Nessi.
que surt borrós i pixelat i més gran més gran del que és és que tens aquí una experiència que podia, sí doncs bé, jo no vull dir res més però avui tenim aquí una convidada que podria fer-li competència a Nessi i no per les fotos pixelades sinó perquè també és difícil de trobar misteriós i segons com igual de la legendària i amb aquesta cassola presentem
Bé, això no passa cada dia, però tenim un col·laborador que ha vingut el primer dia, arriba tard, i em diu, jo vull col·laborar amb tu, però arriba l'hora, arriba l'hora. Encara no, eh? Encara no és el teu moment, tu fica't els cascos. Avui tenim a Raulina amb salsa, ens visita una dona que no necessita micròfon per fer-se sentir una ment brillant, una llengua perillosa i una mirada capaç de convertir qualsevol drama en comèdia o qualsevol comèdia en teràpia.
Que bonic, no? Home, això et pots fer una samarreta amb el que et digui avui. Fa vuit anys que va començar a fer stand-up, va guanyar el Fes humor de Cunit i des d'aleshores no ha parat de dir el que molts pensem i pocs s'atreveixen. Ha portat a escena diferents espectacles com Des Lenguada, dirigeix l'Open Meek Insomni a Reus i entre poesia, podcast i cançons encara li queda temps per remenar-ho tot.
Un artista lliure, lúcida i deliciósament irreverent. Benvinguda, Raulina amb salsa Luba Jones. Moltes gràcies. Què et sembla, això? Feia molt de temps que no veien coses tan boniques, eh? És que m'he currat, eh? Farem una cosa xula perquè tinguis ganes de tornar. Molt guapo, molt guapo. Jo ho disseria aquí. Podríem acabar aquí perquè estem ja aquí amb un hype d'aquest que ja el tindríem tot. M'encanta que la cançó que has escollit per mi sigui Like a Virgin. Home, home...
Perquè clar, ho tens tot, des Lenguada, el pelirrojo aquest natural, aquest tarannà així de mujer moderna... Clar, era més moderna, la Madonna és 80 que tu ara és 2000 i pico. Sí, clar. O no, què et sembla? Jo crec que sí. Sí, no, ella com més així... Hombre, ja no en compararem, la Madonna, sí. No, però ja que avui era el dia del que haver gent... Ah, clar.
A mi el que em preocupa, perquè, clar, la gent quan es ha picut pel carrer, que venies, i per xarxes, m'han dit, ostres, li has de preguntar. Dic, però en sèrio, voleu que li pregunti? Dic, clar, algú que l'ambient es respira, que sona. A tu, realment, què t'han criticat més? Que siguis una dona còmica o que siguis de Reus? On has pillat més de les dues coses? Quan he vingut a Tarragona? Sí. Home, no sé què us passa amb la gent de Reus, si som gent de pau. Gent de pau, això ho diuen. Els americans, els índios també diuen, som gent de pau, és anavant...
Que sigui dona còmica ho han criticat més. Sí. Sí, però et critiquen normalment, no et critiquen, t'aconsellen. Saps aquests senyors que t'aconsellen sense criticar-te? Condescendència. Condescendència. Saps el que es para i et diu gira, gira, gira, tot a la derecha quan aparques? Doncs el mateix amb la comèdia. És que te falta no sé què, és que la premissa és molt larga... Però això fa molt de temps, ja fa temps que ningú... I trobes que encara... Em diu res.
Encara veus que hi ha aquests tics de coses d'aquestes? O ja et tracta com un humorista normal? A mi? O en general? En general, amb el sector femení. Això encara passa, no crec que deixi de passar. L'altre dia parlava amb una amiga que tinc que fa comèdia a la mateixa quantitat d'anys que jo i està a Madrid a teatre.
I un company li va dir, un company còmic, eh? O sigui, li va dir, ho fas molt bé, però et falten... O sigui, te falten rematitos, tal, no sé qual, que dius, no t'he demanat opinió. O sigui, hi ha... Encara passa. Com a paternalisme, també. Hi ha molt de paternalisme, però jo, personalment, fa molt de temps que no m'hi trobo.
Això està bé. Això sí. Suposo que estan donant una volta, s'està prenent consciència. Imagino que sí, o potser té a veure amb el meu caràcter, que soc una mica desllenguada i saps com a premissa que potser contesto. Tu creus que fas por? Jo sé que faig por una mica i no entenc per què.
No, no, no, clar. No, no, no, clar, clar, perquè surts d'allí. A més, clar, tu tens la teva teràpia diària, que són els teus vídeos, els teus reels d'Instagram, que te desfogues, i és el que diem abans, que tu estalvies en teràpia, perquè al cap tu et desfogues per fer-te el que vols, i utilitzant el to aquest irònic sarcàstic, que et serveix per dir el que vols, sense que la gent s'ho prengui més o menys malament,
Sé del que parlo perquè jo també faig coses d'aquestes i al final dius... L'altre dia em va escriure un per privat i em va dir, escolta, m'agraden molt els teus vídeos, encara que siguin així tan intensa, i li vaig dir, de debò et sembla intensa? Sí, i dic, uah, nen. Però estadísticament la major part de gent que és intensa no es reconeix com a tal. Jo sé que soc intensa, però no en els vídeos. No.
Imagina't. Imagina't el que és tu fora del vídeo, conviure amb tu i tenir un tracte. Clar. Sí, jo soc molt intensa. Jo m'anamo ràpid, m'enfado amb vers, amb alejandrinos, em rima consonant. Però tu trobes que cada cop hi ha més intensitat en la gent o no? És una cosa que s'està perdent i són puntals sueltos. Jo crec que la gent no és intensa. Jo crec que la gent cada vegada està més...
A dormideta, no? No ho sé, és una generalització que estic dient ara mateix sense pensar-la. Tu creus que hi ha gent suelta intensa, però la major part de gent està com més... Depèn de l'àmbit. Ah.
Jo crec que la gent, jo què sé, en l'àmbit sexoafectiu, la gent no és intensa. Ah, que s'ha relacionat el sexe i l'afecció? Ah, sí. Ah, val, val. Osti, no, aprendrem coses avui. O sigui, està el sexe i l'afecte hi pot anar de la mà. Hi pot anar de la mà. Anda, i com funciona això? L'afecte no... O sigui, el marc afectiu no sempre ha de ser positiu, eh? Ah. Clar, hi ha una escala de grisos.
Hosti, que fort, el que aprendrem avui, eh? Has vist? Sí, sí, també podríem parlar d'això... L'ús, exòloga, ballones... Hombre, jalà, no, no... No, però al final, clar, perquè... Escolta, la cosa més absurd d'aquest ha passat, just abans de sortir a actuar, ara que parlàvem de gent que et diu coses i tal, què és el més absurd que t'ha passat?
Ostres, que random. Oh, mira què hem dit abans, no direm aquesta paraula. I t'has fet venir bé per tirar-me aquí? Oh, fora, que li corten la cabeza. La cosa més absurda que m'ha passat abans d'actuar, no t'ho sabria dir. Perquè abans d'actuar, normalment, doncs estàs en una sala sola...
No sé, tancadeta... No... No. No sé, no. M'ha passat després. Després sí que passen més coses, que pot venir gent. Un dia vaig anar a actuar a Tossa, de mar, i va passar un porc senglar... A Tossa, Tossa. Feliz día de la neumonia. Sí, gràcies. Doncs... Va passar un porc senglar mentre jo estava actuant pel darrere. Això va ser força... Ah, sí? Sí, perquè era un càmping de muntanya i estava actuant i vaig veure que la gent...
Es despistava una mica. Era el sopar. I em giro i hi havia el bitxo allà darrere, saps? N'has tocat mai un? No. Es poden tocar, però... Sí. Tenen la pell i el pèl, és superdur, com un raspall d'aquells guapos. Cuidao, Pau, cuidao amb els cables, sisplau.
Sí, tenen el pèl i la pell. Tu has menjat mai jabalí, estofat? No, jo és que no menjo mamífars. Perquè empatitzes amb ells. Exacte. Però peixos i coses així... No empatitzo tant. Les gambes no em fan tanta llàstima. Hi ha aquells ullets que tenen, hi ha aquells bigots. Són boníssimes, però... L'estofat de jabalí l'has de tenir molta estona amassant i tal, perquè, com que és una carn molt dura,
Per això aquell dia que estaves actuant va passar javalí. Va passar com dient... Eh, aquesta veia, aquesta veia... I tens alguna cosa curiosa d'així de mania que facis abans de sortir? No en tinc de manies. Tampoc. Això és que encara no has arribat allò. No, o que soc mig normal, tot i que no ho sé. Tot i que és Sony Random, això del normal. No, no faig res. Em repasso una mica l'estructura de text que diré. Sí.
I ja està. Ah, ara he començat a donar-me copets. Fas tapping? Sí. Ah, jo vaig fer un curs d'això de tapping. Doncs jo no sé, sé que deu ser tapping perquè em dono copets, però el que faig és activar-me com, vinga, va, perquè si no, per sortir amb una mica d'energia, amb el cos una mica despert i no sortir plana.
Això és el que li passava. Tu saps Andy Lucas, no? El Lucas també es donava uns copets per sortir com més animat. En unes zones més que en altres. Has dit nas? Ah, vale, vale. Que fort, eh? Pobrissó. O sigui, està Andy Lucas, s'han separat també els Javis que han dit avui, que són aquells de la...
de la Llamada. La pel·lícula La Llamada. Però què cantaven los Javi? No, los Javi són directors. Ah, no cantaven. Tenen un nom de chunguitos, los chunguitos, los chichos y los Javi. Sí, los chunguitos, los Javi, las grecas. Sí, sí, sí. Avui estem en una cosa super... Imagina't tu. Però els Javi s'han separat, perquè ells eren parella, de veritat. Sí, sí, com a parella, no com a l'altre. Ah, llavors, enhorabona. Les meves felicitacions. Les meves felicitacions.
I hi ha alguna paraula que t'encanti només per com sona? Mira, jo, per exemple, m'encanta escrutini, m'agrada molt. T'agrada escrutini? Sí, i regalimar. I tu les veus de color? Escrutini ho ve com una cosa sexual. Ah, perquè et sona escrot, eh? Clar. Però petitó. Sí, un escrutini. D'agost petitó. Sí, sí. Tu et dediques a mirar els gossos així. No, però tinc un superpoder.
T'anem a preguntar després si tu hi ha algun... Quin? En relació amb l'escrutini dels gossos? Tinc un superpoder que vaig descobrir no fa massa? T'ho explico? Sí, home, per això has vingut, per explicar-me això de l'escrutini dels gossos. Mira, jo soc mare, tinc dues filles i soc mare soltera. Ets mare soltera amb dues filles? Quants anys tenen? 19 i 13. Els has agafat ja carinyo o encara no?
Me l'estimo tantíssim. Però, carinyo, no. Increïblement. Pero? Que sí, que sí. Ah, Anna, pensava que hi havia un pero després. No, no, amor incondicional materno. Vale. I visc amb elles, no? M'ha resultat 24... Aquelles viuen amb tu. 24 a 7. És recíproc. Què és aquesta escala jeràrquica? Home, la casa d'aquí és?
Del banc, tio. O sigui, viviu tots a la casa del banc. Exacte, a la casa del BBVA. Vull saludar des d'aquí. Sí, el senyor... El senyor BB. Doncs, i la meva veïna, quan vivia allò al Tafulla, era la meva amiga també, vivia sola...
Perdona, acabem de dir que vas canviar Altafulla per Reus. Sí. Vale, vale. I ho faria mil vegades, eh? Vale, vale. Des d'aquí una salutació als Altafullens que ens escolten. Jo no. Bé, bé, aquí. Quan actues Altafulla, dius, quan tornes d'allí. Espero que estem bien. Sí. Doncs... La teva veïna... Aquesta senyora veïna tenia també dues filles, vale? Sí. I un dia...
Em pica a la porta una de les nenes, súper estressada, obro la porta i em diu, «Tiene sangre en el pene, tiene sangre en el pene!» I jo dic...
Que pene. O sigui, perquè, clar, no hi ha pene. Però jugo, dic, que ha fet ta mare, tio. Surto corrents, li dic a la meva filla petita, que tenia 10 o 11 anys, i no vinguis. I surto corrents cap a casa de la veina, i amb què havia liat, i com que pene. I arribo allà, i clar, no tenia sangra en el pene. Tenia un gosset petitó, petitó, d'aquests gossets negres petits. Un perro petada. Un perro petadit. No ho sé dir-ho així, pobret. No? No, és un perro petada. És un mamífer. Ni es fan petades els paus. Però és un perro petada. Sí, un gos petit, negre. D'aquests que molesten més que els altres. Que estava...
que estava panxamunt... Sí. Tu has vist la mida de la tita d'un gos erecta? No em dedico a mirar això, però tu tens una vida... Jo no ho havia vist en la meva vida. I no se m'ha borrat del cap. I no se m'ha borrat del cap. O sigui, li arribava a la gola. Era una cosa exagerada. Era molt gran pel tamany del gos. Era supergran...
I no tenia sang, és que era d'un color desagradable. I llavors la meva amiga estava amb uns guants de làtex d'aquests de color blau que encara teníem de la Covid, ajupida, dient-me, no sé què fer, no sé què fer, ajuda. Trata d'arrencar-lo, trata d'arrencar-lo. Jo li dic, per què em crides a mi? Jo què sé, tia, metes-lo per dintre, li dic. I em diu, ja ho he intentat, no ho puc. Imagina't el gos.
El gos en aquell moment estava cap per dalt, dient... Però no estava en coma, estava viu. Estava viu, però erecta. El gos devia estar pensant... Em dóna de menjar. Em treu a passejar. Però jo això no m'imaginava, saps? Estava intentant fotre... Hòstia... Total, que al final...
Es va posar supernerviosa, em va dir, fes algo, fes algo. I jo no sabia què fer, i em vaig ajupir, i així vaig posar les mans en modo Jesucristo, en una distància, en plan Reiki. Hosti, també fa sanacions. Bueno, en aquest cas va funcionar. I vaig començar...
En sèrio li vas cantar això al gos? Fa molta por. La gent com va, o sigui, canteu cançons als gossos? Jo crec que es va despertar perquè pareixis de cantar, segur. No es va despertar, el gos estava despert, però va començar a convulsionar i a l'enversa se li va baixar la trampera.
Jo només et diré que si un dia em trobes així, no em cantis, Lu, sisplau. Una Nadala, saps? Quan vam tornar cap a casa, la meva filla petita li va dir la gran. La Cito tenia el peli supermalament i la mama l'ha curat con unos cánticos, li va dir. La mama és bruja, és bruja. Hosti, que fort. Sí, arribarà un dia que...
Potser la meva filla veu aquesta cosa d'una persona, mascle, i diu, tranquilo. Puede ser peor. Sé que fer. M'ho ha ensenyat a ma mare. Tu pensa que hi ha gent que per menys li treuen la custòdia dels nens, ho saps, no? Perquè, clar, ara, veient això que et va passar amb aquest gos, qualsevol foto que t'han enviat per Tinder d'aquelles xules que t'anen a tu del Messi, sí, igual, no? A veure si lo despierto. Digamos.
Hòstia, que fort. Saps què és fort? Que avui tenim un col·laborador. Que comença avui. Ha començat arribant tard perquè ja em vol descol·locar. Saps que jo tinc toc amb la puntualitat. I li dic, vine l'hora. Sí, sí, estic de camí. A les 4 estava de camí. I ha arribat aquí, ha arribat aquí, a damunt el porta d'anar en coche i dic, vindrà caminant, en plan Camino de Santiago. Buen camino. I he vingut aquí. Pau.
Bona tarda. Espera, t'he preparat una cançó per tu. Pau, pau, pau, la secció del Pau. Pau, pau, pau, la croqueta humà en el Pau. Ella revolca, ell és el Pau. Arriba quan vol perquè és el Pau. Txin!
Bé, no? Sempre un treu els colors. Home, és que és bonic. Així bé content, ja està, ja m'acaba la secció. No, no, no. Què et sembla? No? Ja podem marxar, no? Us he de dir que el Pau ja fa temps que volíem col·laborar plegats, a més, com a beniquí, jo me passa molt bé. I ara no parar de trucar-me cada dia. Raül, Raül, quan començo? Quan començo? Té la gent ja atolondrada amb el seu quan començo. I dic, doncs que comenci ja. No? Aleshores, ell parlarà de temes que jo no sé...
el convidat tampoc el sap i llavors veurem a veure què ens explica el Pau quan vingui. No? Així és. Molt bé, molt bé. Així és. De què ens parlaràs avui, Pau? Doncs mira, sembla... Sembla ser que aquest cap de setmana, aquest dissabte... Què hi ha aquest dissabte? Baixa't una mica el micro.
Ai, sí, molt bé. No, és que no el vull trencar, eh? Li pots cantar. Que li darem al micro del Pau perquè s'aguanti... Espera, espera, espera. Espera, t'ho faig jo, Pau? Sí, perquè sóc cap fill. Vale, espera, que faré una imposició de mans, també. Ja està, ja està. A veure, hi posem les mans. Lou, si quieres cantar-nos, por favor. No, no, ara millor, perquè...
Molt bé, són coses del directe, eh? Això ja quan ho tinguem més rodat ja serà quan s'acabi la temporada. Sí, sí, sí. Bueno, tampoc no és això, eh? Però... Doncs això, aquest dissabte està previst que hi hagi una manifestació que organitza la plataforma Tarragona Neta. Sí. És evident que Tarragona està bruta, però...
He de dir que jo vinc aquí a fer-ho com una critica més social, no vinc aquí a criticar a tothom, a la gent que organitza la manifestació. Bueno, vens a criticar-los a la neteja, l'organització, em vens a criticar a mi o a qui? No. Tu vens aquí a criticar algo?
No, a veure, jo vinc a dir el que penso jo. Ah, vale. Si et sembla, farem això. Bueno, sí, sí. Vale, vale. Mano jo, eh, però bueno, tu fes el que vulguis. Bueno, no, no, mana tu. Clar, no, farem el que digui jo, si et sembla, doncs no. No, no, jo no t'estic dient això. Jo estic dient que diré el que penso.
Això és raro, eh? Que la gent digui el que pensa és una cosa que està en perill l'extinció. I avisa. Sí. A més, ho està dient abans. Ei, que si no et semblaves la meva opinió. També us dic, televidents i teleescutxantes, que les opinions del Pau no tenen res a veure amb Tarragona Ràdio ni amb mi ni amb la Lua. O sigui, és una cosa que és d'ell només. Si la lia i li vol lucrar amb la bicicleta que té, doncs és cosa d'ell. No, que la bicicleta no em va, i tranquil. Ja, però això has arribat tard. Si haguessis vingut amb bicicleta de Tarragona, que haguessis vingut alhora. Vinga, va, tira. Va, que ets tremendo. No, no.
Jo penso que hauríem de donar oportunitat a la nova empresa que acaba de començar i no pot ser que les primeres de canvi comencem a muntar manifestacions i coses així. Home, és que no és la primera de canvi perquè portem bastant de temps que la gent està caldejada, està moscajada. Veus, això Reus no passa, que la gent no s'ha enfadat tant. Però aquí a Tarragona, que som... Aquí som de Sant Calent, aquí. Sí, sí, no tenim motiu per estar. Sí, sí, jo he vist gent de Tarragona que ha dit, ui, això és cua.
Sí. Aquí som de Sant Calenta. Per les cubanes legendàries. Per la Sant Calenta. Això deu ser Carib. Sí, sí. A l'igual. A l'igual. I llavors, tu aniràs a la manifestació llavors? No. Ah.
No. Però tu has d'anar a favor dels que netegen. No, no, no. O sigui, hi ha la manifestació i la contramanifestació, que això sempre mola. Jo no hi penso anar. Tu el que has de fer és que hi hagi hòsties al final i ens ho expliques el pròxim dia. No, no, no hi penso anar. Tu t'has pagat mai amb ningú? Sí, però... Com que sí? I com va quedar l'altre? A veure, sempre hi ha baralles amb la gent, tu.
Jo fa molt de temps que no em pego amb ningú. Jo no he pagat amb ningú la vida. Encara que haguem tingut motiu. No, jo he rebut, però no... A casa em deien una hòstia a temps, això m'ho dèiem a mon avi, una hòstia a temps et treu molta tonteria.
Sí, perquè el teu avi era un senyor gran, ja. Jo quan era petit, mon avi ja era gran. Jo vaig néixer i mon avi ja era mon avi. Perquè jo tenia aquestes opinions. Però no es pega, no es pega, Pau. Pau, tu no has de pagar. No, jo n'he pagat, eh. Ah, com que no? Mira, mira com recull. Sí, ara reculls cable.
Però... A veure, dissabte amb qui et pagaràs? Ningú. Llavors no tenim aquí la notícia. Però no li mola que es manifestin, perquè s'ha de donar una altra oportunitat a la gent que comença, no? Aquesta és l'opinió. Això ho dius per tu avui, que et doni una altra oportunitat per un altre dia. Perquè ha arribat ara. És molt llest, el Pau, eh? Sí, el Pau aquí, és que jo li dic sempre que semblava així d'ai, que semblava que no, però el Pau és molt llest, el Pau.
Bueno, però també vull agrair que m'hagis donat l'oportunitat de col·laborar en el programa i sempre serà un honor col·laborar en aquest programa perquè és un programa d'entrenament, d'humor, molta tonteria i... Després et dono els 50 euros i et dono els diners que hem quedat perquè em diguis això i així...
Home, no, que la gent ho pensarà malament. No, no, és que la gent pensa malament igual. Tranquil. Això és el que li dirà l'empresa de neteja a l'Ajuntament. Una ciutat que m'agrada molt, és un honor netejar. No siguem... Per favor, eh? Per favor, que ho està fer. Aquí no ho sabeu, no ho sabeu, però el president de l'empresa de neteja és el Pau.
Saps, ell és el que porta l'empresa nova i ara és el que està fent per la vanfadilla. És l'emissario de l'empresa de neteja, és el Pau. Aleshores, clar, ell ha fet aquest discurs i diu, escolta, tingueu paciència, que estem començant. No ho anem d'un capaç, pido perdón. Me he equivocado. Penseu que encara que estigueu pagant molts diners per la neteja, doncs... Jo si fos president o directiu d'una cosa, d'una empresa o polític d'un ajuntament... Tu et veus com a polític d'un ajuntament? Les coses aniran diferent.
Però tallaries caps. Fins aquí puc llegir.
Això és que sí, eh? Això és de l'1, 2, 3. Està aquí, pot haver-hi tarjetita por aquí. Tu veies l'1, 2, 3, on ara estaves com a embriol? No havia nascut. No, jo soc de l'època de l'any 95. Pensa que tu ets més antic que jo. Antic, eh? Antic, o sigui, ni vintage, ni clàssic, ni antic. I vol tornar un altre dia, saps? Vol tornar. A veure, les coses com siguin. Viva el tio. Jo soc dels finals de l'època dels 90. Ara ja és dels 50 euros. Antic.
Escolta, 50 euros ja no te'ls dono ara, eh? Antic és més elegant que ve, eh? Mira, amb una abraçada i la teva amistat ja ho compongo. Ostres, molt bé, gràcies, Pau. Això i dos dinars que em deus, ja ho tindrem. Home, això de dos dinars ja ho hem de parlar. És com republicà, però li toca a ella això? Sí, tira, però no tan amic. Hòstia, però hòstia, Pau. Bueno, doncs escolta, fins aquí la teva secció.
Espero que ens enviïs fotos de la manifestació. Que no hi penso anar. Mira-li. Això em fa gràcia. No, no, no. M'has recordat Aliexpress quan tu fas la reclamació d'un paquet que no t'arribarà. Que no hi penso anar, collons. Que estic parlant amb ella. Home, això... Em posa nerviós. Tu demanes un paquet per Aliexpress i no t'arriba. I diu, enviam la muestra, la prova, i llavors surt la gent amb la mà buida, així. Doncs m'has de portar les fotos buides de l'experiència de la manifestació, Pau.
No tinc més memòria, el mòbil. Doncs compra't un pel programa i passes la factura, jo què sé, a la SER, a Cadena SER. No, a Terramona Ràdio. Estaria bo que estiguis de col·laborador aquí i la factura li passa a un altre puesto. Què et sembla? Home, si me la paguen, llavors si m'apaguen el mòbil... Tu com que no has de fer cosa... A la tarda no fas res, no? Bueno... Bueno, total, passes pel costat i vas a buscar...
Tocar-me el nas, com a mínim. Molt bé, molt bé. Hasta aquí puedo leer, no? Ah, correcte. Aquí el pajillero. Ah, i aquí el Pau. Eh, per dar bé, eh? Que això m'agrada, diu. És que he anat a col·legi de capellans, saps? Aquí he anat a col·legi de cobro. Bueno, doncs fins aquí la secció del Pau. Pau, pau, pau. Pau, pau, pau. Sí, sí, sí. La secció, la secció del Pau. Ja, ja. Què et sembla? Molt bé. Doncs gràcies.
A tu. Seguirem. Doncs bé, Lu, avui ha sigut aquí el moment d'estrena. Genial. Amb el Pau, que sempre el tenim aquí, doncs mira, ens dona alegria, entusiasme, il·lusió, té ganes. Tu has de buscar sempre gent jove. Ja ho faig. Que estigui al voltant, que poluli, que faci ambient, faci ambient i faci coses. Però clar, la cosa més inútil que tu saps fer, però que ets increïment bona fent allò... Sí, sí. Què, què, què? És que t'he vist... D'on està mi càmera? Veres, és aquella. Veres.
Que faràs més reiki. Te encantará, eh. Una medusa.
Però fes algun soroll o alguna cosa, no, amb això? No fan soroll. Com que no? Però el soroll del mar, quan es mouen, com així en plan sigiloso... Que poca medusa has vist. Sí. No has vist una medusa? És un pop, a més a més. Jo he vist dues persones fent la medusa. La primera és la que hi va ser. No, però ho feia pitjor segur. El Fernando.
En seri? Ah, no, però era mal cosa en ser. Home, veus, veus, veus, veus? Des d'aquí, una abraçada i salutacions al senyor Fernando. El Fernando fa sencer, això és un pop. Fernando García Torres. Sí. Saps que jo vaig tocar la seva, a la boda, no, la seva no, a la boda de sa germana. Sí? Sí. No en tenia ni idea. Va ser que tenia germana o que es va casar la germana o que jo vaig tocar a la boda? Que tu vas tocar a la boda. Ah, que tenia germana? Sí, la Ro, també. Ah, vale.
Va ser el primer cop que vaig veure un convite de boda que era tot vegano. Clar. No, clar, no, jo no ho sabia, em venia com de nou. No, ara menjarà car per aquest dia. Ah, jo què sé. No, però que em venia de nou, sí, sí. T'ha agradat o no? T'ha deixat igual, eh? Sí, però m'esperava un soroll. Ah. Què? Vols un soroll? Sí, sí. Bueno, que em preparo. Sí, sí, això ho arribem a preparar abans i no surt igual, eh? Ja, eh?
Ah, molt bé. Ja està, tens un pop i un... Ara això ho pots incorporar. Ah, mira! El pulpo medusa oveja. El pulpatrillo. Sí, medoveja. Abans t'he preguntat si tenies alguna mania abans de sortir a l'escenari. M'has dit que no. Després també, si vas començar, farà vuit anys, el 2017, si haguessis de parlar amb aquella lú que començava, qui li diries?
Mira amb tu així en perspectiva, què li diries? No sé, que Gaudís, és una cosa molt divertida. En quan se celebra l'aniversari del Gaudí. Sí, ja, ja. I el logo que hi ha a l'entrada de Reus és Gaudí en blu. Està llig, sí. Bueno, pitjor va ser el de Barcelona. Em va encantar. El de Barcelona, Carrer de Sants, sens dubte.
Aquest em va trencar per la meitat. És una maravella, però se't queden, eh? Sí, però jo m'imagino els creatius en una sala fumant porros. Aquest no hi ha huevos? Ai, que entra una trucada. Tenim una trucada? Ah, sí? I com és això? A veure, a veure. Hola, bona tarda, amics meus tots. Hola, bona tarda a tothom. És el Fernando. Què dius? Què passa, Fernando, si estan parlant de tu?
Es imposible, es imposible camuflarme ante la gran Lourdes Ballona. Sí, sí, estàvem allí i no sé com ha anat el tema, que hem acabat parlant de les teves... De la medusa. Sí, sí, de la teva estratègia d'ese cuerpo que tienes quan el mous i tal. Què tal, Fernando? Fernando, jo i la Trisha i el Javi Benítez estem el 19 de desembre a Reus, al Teatre, a la Sala Santa Llucia. Toma promo. Toma promo. I què tal, Fernando?
Pues muy bien, pues muy bien. Yo tampoco sabía que iba a salir en antena, ¿eh? Me han llamado y me han dicho que sí quería participar y yo, hombre. No, no, pero eso vas a explicar al revés. Tienes que ser tú que digas, no, he llamado yo porque me he escuchado cuando hablabas de mí. Claro, claro. Ahora has roto la magia de la radio, Fer. Yo pensaba que estabas tú en el coche y has parado en el arcén y has dicho, buah, tengo que detener. Pongo los warnings aquí un momento. Los warnings. Porque han dicho la medusa. La medusa.
Pues hablábamos, me ha preguntado el Raúl que si tengo alguna habilidad y le he hecho el pulpo, que no sé si tú lo has visto, con la mano.
Ah, sí, sí, sí, el pulpo. Alguna vez me suena que me has enseñado. Sí, sí, con las manos... Qué triste también, ¿eh? Sí, sí, con las manos fa curación de penes de perro, que ya lo verás, y después también fa el pulpo. Te lo has perdido, Fer. Pero crees que seguramente le he ensayatado en algún momento, ¿eh? Sí, eso... Ah, vale, vale. Y pues entonces, mi pulpo le ha recordado a tu medusa. Sí. Ah...
Sí, perquè li he dit, li he dit, ets la segona persona que veig que està imitant una medusa. I dic, el primer va ser el Fernando. Llavors, ah, sí, llavors ha sortit tu el tema, t'hemos dejado a caldo, lo típic. Quan parles d'un tercer que no està... Como este señor no tiene ni idea de cefalópodos, ha confundido mi pulpo con una medusa. Sí, sí, sí, he pensado en medusa. Pero te voy a decir una cosa, Lourdes no imita a nadie porque Lourdes es única e irrepetible.
També li has de pagar 50 euros per dir això? De veritat, que fort. El Fernando em va posar... Et coneix poc per dir això. Em coneix moltíssim, tio. I encara t'estima tot i així? Sí, sí, ens entenem molt. Sí, perquè ha passat per tots els nivells de color de peló.
És com terapeuti. Yo creo que Lourdes lo hace para saber en qué año fue ella, o sea, lo tenemos calendario. Como Picasso. Sí, sí, sí, com a recordatori. Para saber cuándo fue. Sí que lo hago, eh. Jo tenia el pelo rosa i me'n recordo més o menys la temporada. El Fernando el vaig conèixer la primera vegada que vaig posar un escenari
que no era pràctica. A l'escola, quan vaig aprendre, allà a Horta amb el Manu Prades, vaig pujar 15 minuts a l'escenari per provar el primer text que feia, i la segona vegada, que va ser al City Hall en una gala de Nadal... Això és a Lou, no? Sí. Vaig conèixer el Fernando, o sigui, 2017.
Que fort. I des de les hores. Tu me entiendes, ¿no?, ¿verdad, Fernando? Sí, sí, per suposat. Home, però si el Fernando quasi és més de reus que tu, quasi. Aquella primera vegada ja parecía que la Lourdes havia subit a més d'un escenario. Jo l'abri i dic que, bueno, pues estamos a echar a punta manera, ¿no?, com se suele decir. Sí, sí, i aquí està, que encara està aguantant i portant la bandera de mujer còmica. Sí. I això? Sempre falten, sempre falten dones còmiques.
Sí, sí, és com una... Com se't diu allò? Una epidèmia mal curada, no? Una Atenia, anava a dir. Una Atenia. Mira que bien exemples, eh? El bicho de la comedia se te queda dentro. És com un virus mal curat. Escolta, Fer, algun dia a lo mejor te passes per aquí, no?
Pues claro que sí, Raúl, cuando quiera. Perquè, claro, aparte de hacerte reportajes fotográficos, pues así también compartim tuyo pantalla y onas y tal. Es que yo al Fernando li faig reportajes, cuando los veiem. Una vez, Lourdes, una vez que me he hecho un par de fotos y ya el tipo se apunta... Sí, sí, y un vídeo, y un vídeo. Sí, sí, a més un primer plano, li vaig posar filtro belleza. Diu, estàs tan guapo que no pareces tú, vull dir lo típico, aquestes coses.
Que bé, pues gracias, Fernando. Nos vemos pronto. Un besito. Una abraçada, que vagi molt bé. Adéu, adéu. Un abrazo. Adéu, adéu. Doncs resulta que la Lu, a part de fer això, es bo que té temps per fer cançons, per fer poemes, per fer un podcast. I avui, què? Ens has portat algú de podcast? Us he portat. Té, Pau, un pin.
Ha quedat molt mal, eh? Toma, el podries escupir també. Escupa-li i dona-li un pin. Us he portat pins de lobotomia, que és el podcast, i t'he portat l'últim llibre que vaig escriure. Ha fet un llibre que es diu Anarcolepsia. Que són poemes, eh? Són poemes i estan en una mida de text que és per gent que encara té la vista bé. No m'ha dit que m'ajunti a gent jove. És un filtre. És un filtre, sí.
No, però està guai. I ara tenies el podcast, que jo l'havia vist algun dia, que havíeu fet... Sí, el podcast. Quan tornem, el podcast? Tornem al gener, jo crec. Ah, molt bé. Sí, hem fet una parada després de l'estiu, vam fer la primera temporada, que vam fer 12 episodis, el podcast es diu Lobotomia, el teniu a YouTube, aneu a mirar-lo, hombre de Dios, like, subscribe and share. És que ara tothom fa podcast, sembla que les hem de dir... Què fem, podcast? O muntes una botiga d'ungles, o muntes un podcast. Ja.
Però té qualitat el que jo faig, eh? No, jo no he dit que no. No, ja, però... Jo no té qualitat, sinó que té qualitat. Es nota que hi ha recursos. Hi ha molts podcasts, però veig gent xula. No té qualitat perquè ho faci bé, sinó perquè ha vingut gent molt guai. Ja farem un crossover.
a explicar les seves coses, saps? Va venir la Niachela Raluy, el Manu Pradas, el Luis Problema, ha vingut el Junque, Isaac Jurado, Víctor Perrado, Patry Muñoz, ha vingut... Que sí que m'has dit tots, perquè hi haguem els 14 que han vingut. Sí, perquè em sap greu deixar-me algú. Ja, però si no et deixes algú. El Compass, ha vingut gent, i perdona qui m'he deixat, ha vingut gent, una senyora parlant d'addiccions.
Que aquest va triomfar. D'addiccions de parlar bé, vols dir? No, d'addiccions, de ser yonqui, perquè hi ha molta gent enganxada. És xingo, tota la gent que s'enganxa en coses. Sí, són molts. Sí, però saps què vol dir, això?
que hi ha mancances de coses. Clar, que tenim l'ànima encapsulada dins d'un horari de dilluns a divendres. Sí, i a la que surts d'aquest tipus de càpsules i coses sembla que et mirin raro perquè dius, ui, tu només portes un tipus de vida una mica diferent a la que porta la major part de gent. Bueno, al cap i a la fi també soc funcionari, eh?
Això és el que fa que et permetis que puguis anar a Poray, per Randeo, a Poquip, allà. Hòstia, funcionària. Sí. Tinc un peu a terra i la resta vola, però el peu el tinc a terra per si de cas. Clar, per això pots volar. Sí. I dir el que vulgui. I ara t'ha donat per cantar i composar i aquestes coses. He fet cançons, has vist la de Vampiro Esíten? He vist... Estava esperant a ficar-la, però la ficarem un altre dia. Jo tenia... Per què, eh?
Ah, la vols ficar ara, perquè tenim poc temps. Ah, jo tenia Sopa de Caracol. Vaig fer Dame Criptonita, que era el meu primer temazo, que és medio temazo, un medio greatest hit. Aquí te pillo aquí temazo. Sí, exacte. Dame tot tu Criptonita, papi. Lo de papi no estava el títol. Sí, és un títol en dos fases. Primer dic Dame Criptonita, després dic Dame tot tu Criptonita, papi, perquè fa riure. Sí, és que lo de papi… Sí, claro. La segona Sopa de Sobre, que és una cançó de crítica social, que és aquesta.
que no es veu res, només es veu que canto. I la de sopa de sobres és molt xula, va sortir del llibre anterior, que era... Sí, Onirica. Onirica. Veus què t'has de veure? Oniria. Oniria. I aquest tercer tema, que el vaig fer amb el Marc Díaz de la guitarra, que és un guitarrista de Reus, i vam fer videoclip, que el va fer fotogenètica, el va rodar fotogenètica i el va protagonitzar el Roger Prats, que també fa stand-up. Sí.
Vampirosíten, un temazo. Saps el grafiti, no?, de Vampirosíten? Sí, sí, sí. És que hi ha molta gent que no el conec. Hi ha el de emoció engañados i el de Vampirosíten. Però en quin moment amb el que estaves fent dius, vale, ara també faré música? Què passa? La crisi dels 30, que arriba tard, o com va això? Gràcies, sí. En lloc d'un descapotable era això, ficar-te a tocar la guitarra i cantar, o què?
No, la guitarra la vaig començar a tocar per pandèmia. La pinta més un ukulele, a tu. Així és un insult. Per què? Hombre, perquè... O sigui, el papi, guai, però l'ukulele és un insult. L'ukulele queda així com més manejable. Però l'ukulele el pot tocar...
Pau, tu podries tocar l'uquelele? No! Has vist que ha dit que no? Ha dit que no. Qualsevol persona que tingui dits. Que la guitarra també, saps? Perdona un moment, jo no he tocat mai un instrument musical. Mira, s'ofèn, a mi uquelele no. Vale, vale, la guitarra, la bandurria o la mandurina. I com et va agafar això? Ara també cantaré.
La de Vampiro Cite va sorgir? Per què va sorgir? Jo vaig estar com una setmana amb lo de Vampiro Cite dins del cap. Sents veus també. Sí, soc obsessiva. Hi ha medicació. M'agafa per un tema i vaig estar una setmana buscant diferents opcions al tema de Vampiro Cite i de sobte un dia vaig dir... Vaig escriure-la. De Liti com vas, tu?
No ho sé, no m'ho he mirat. Ah, doncs pregunta, potser... Mira, donaré sang, ara, perquè la setmana que ve es pot anar al Teatre Fortuny a Reus a donar sang, al banc de sang. Al banc de sang. I pots fer vampiro liti. Què? Eh, puc posar vampiro sítem mentre dono sang. T'imagines? Vampiro sítem. Hòstia, guai, escolta, però això que faci tantes coses, cantar els llibres, les classes... Clar, la major part del temps és funcionària. La cançó és còmica, al final. Home, és que si no...
de què parlaràs, sinó... És que penso que l'humor cura moltes coses i et dona peu a poder parlar de moltes que potser més serios no parlaries. Sí. Hi ha algun tema que diguis, ui, això no ho toco, que potser... Home, en principi no, perquè hi ha manera de tocar-lo sense que, saps? Si ets sutil o si... Hi ha tècniques per tocar tots els temes sense pringar-te massa. Saps que no m'agrada pringar a mi, el temps, i hem d'acabar.
No estic d'acord. Ja, jo tampoc. Jo estaria més estona perquè se'ns fa curt. Sí, se m'ha fet curt, eh? Sí, sí. A més, el Pau, que ha arribat tard, ho és el que té. El Pau, hombre. Clar, el Pau Palau de col·laborador, la Lu Bayones, Raúl Zit, de Raulina amb Salsa, Sílvia García, els controls, ha sigut un plaer. Aquest programa 59 de Raulina amb Salsa, ens ha passat superbé. Moltes gràcies, eh? No sabem si el Pau tornarà o no, la Lu segur que sí, i farem un crossover. Així xulo. Gràcies, i ens veiem ben aviat. Seguim-nos per les xarxes.