La-la-dee, la-dee, la-dee, la-dee, la-dee, la-dee.
Molt bona tarda, benvinguts un dia més a Raulín Amsalso! Guapo, te queremos! T'estimem molt! Sí, tenim aquí els convidats. Has dit? O no? T'estimem molt o no? O no t'estimem molt? M'ha sortit així. No n'he pensat, eh? Però tu creus que la gent estima amb facilitat o no? Depèn. Vosaltres estimeu amb facilitat? Us costa estimar la gent?
No, a mi no. A mi no, a mi no. Ai, és el que dava dir, que si no sap massa prou pel micro no fem res. Amb facilitat, amb facilitat, a veure què és. Tu que abans de conèixer algú diu, ah, doncs mira, jo si em cau bé ja l'estimo, o et costa més temps? Home, costa molt de temps. És que jo conec gent que han tingut fills que abans de conèixer'ls ja els estimaven. O sigui, els teus fills... Jo què sé, potser tens un fill i no et cau bé.
Podria passar. No, jo penso que un fill hauria de tenir un període de garantia que tu el puguis tornar. Jo què sé, tu tienes una nina, tens 30 dies per a veure què tal, tu hija, si et cau bé o no, i si no, jo què sé, devolucions ràpides, express. Però a l'hospital no te'ls agafen? Ja, ja, molt malament. Pregunta, qui se'ls queda? No sé, hi ha nens que ploren molt, que molesten per les nits, que penso que l'evolució humana hauria d'incorporar un interruptor als nens per quan ploren.
Això per suposar. O almenys un botó de mute. Allò... A veure, a veure, espera, espera. Jo tot això ho feia en paral·lel amb els gossos. Amb els gossos? Que a tu t'agrada moltíssim. Però tu pensa que els gossos, els animals són molt més agradants. Quan demanin...
Són més agraïts, els gossos són més... Els animals? Teniu animals? Teniu un munt d'animals. Pero lo bueno de los niños es que está llorrando, que no te deja dormir... Dios, a mí me ha encantat, de verdad. Aunque parezca un poco así... Sí, sí, sí. Yo te compro el mando. Así notas que tienes un niño, tío.
Jo almenys, eh? Jo almenys, l'hablo per mi. Clar. Jo estic d'acord amb ella. Vaixa'm un pel la música, Sílvia, perdó, perdó. Sí, està boicotejant-me, clar, com que hi ha allò de la felicitat. A mi me gusta, me gusta mucho los niños, eh? Niños, niña, da igual, los niños pequeños me gusta. Però més els nens que els gossos.
Mmm... Me gusta hablar sin claro. Jo penso que els animals són més agraïts que els nens, perquè els nens al final... Quina edat tenen, les teves? Quina edat tenen? La empezamos de la grande, 18 acabo de cumplir. Hoy se sacó el carnet de conducir. Ah, mira. Esta mañana se sacó el carnet de conducir. Enhorabona, enhorabona. Y la mediana, 11. Sí. Y la pequeña, 7. I tu?
El meu en té 17, farà 18. A veure, els grans, el teu, estan a la part. Massa o menys, sí. Pubertat complicada o què? O bé, més o menys, la pubertat que han tingut? Bueno, la meva, cap dels dos, jo crec. El meu... Pubertat complicada perquè tinc un moble, allà, pobra, el meu. O sigui, és de poc sortir. És de poc sortir. L'he d'esputjar. El tens per fer ambient a casa. L'he d'esputjar. Ah, va bé.
Està a casa jugant al Fortnite o... Però surts de menjar? Perquè els meus només els veig quan surten a la cuina. El meu surt a l'hora de branar a la 6 a punt. No, perdona, no, perdona. Estava pensant amb l'edat que té o està al Fortnite o el Pornotube, una de les dues, per això no surt de casa. Però la mea diu sí, sí. Las mías yo tengo poco rato con ellas.
No lo vivo igual. Això ho trobaràs a faltar. Ojalá, ojalá. Això ho trobaràs a faltar. Perquè no un pis-pas es fan grans i ja marxen de casa. Ara triguem més a marxar de casa. Sí, 30 i pico. Fins als 40 els tindrem allà. No, marxareu vosaltres abans de casa que no els vostres fills. Bueno, us dirixem la casa i marxem. Serà el millor. La generación de hoy por hoy. Malament. Sí.
El que està guai és que avui és el programa número 76 de Rodina amb Salsa. I avui és el dia mundial de la salut bucodental. Que això bàsicament vol dir que és el dia oficial de recordar-nos que si el menjar està molt bé, després toca cuidar-nos les conseqüències del menjar. Perquè molta gent abans, ui, ¿quién es bucodental? Eso que es lo que es. Eso que es lo que es. Es los dientes. Sí, les dientes al final és una cosa que la gent també, no? Los dientes és important. I tant. Per tenir un bon somriure. Sí. Perquè el somriure què provoca? Felicitat.
Entra la gent. Que bonic, que bonic. Aquesta setmana ve càrregada també de coses xules, com per exemple que ahir va ser el dia de Sant Patrici, que és aquell dia en què tothom es torna una mica més sociable de lo normal. Jo no, jo no. Sabeu per què, perquè el dia de Sant Patricio... Això d'anar important festes estrangeres, què us sembla, a vosaltres? Bueno, a mi em sembla bé, o sigui... Sí, d'anar incorporant. Sí. I a tu?
Bueno. Bueno. O sigui, amb ella li sembla bé i a tu, bueno. Quantes més costums millor, no? No ho sé, perquè jo, per exemple, tinc el dilema de Halloween a la Castañeda. Però solo de aquí o...? No, de Sant Patricio és d'Irlanda. D'Irlanda. Clar, i és una cosa que s'ha importat. Bueno, si te viene una fiesta de Itàlia, pues más cultura. Más cultura, más aves, no? Sí, però el que passa moltes vegades és que les festes forànies estan en detriment de les d'aquí, com està passant, per exemple, amb la Castañeda. Sí.
Bueno, és que no s'han d'importar festes al mateix dia. I el Papa Noel? El Papa Noel? Antes no hi era, no? No. No hi havia Papa Noel. Ara sí. El que passa és que al final, jo quan era petit, havia d'escollir si Papa Noel o Reis, i ara la gent què fa? Pel tió...
Cagatío, el papá noé, lo reí malo, ja lo sé, ja lo sé. Regals per tot arreu. Quantes més, millor, jo ja ho he dit. Llavors has de comprar una casa més gran per posar els regals. I menys dineros en el bolsillo. Demà també, que és 19 de març, és el dia del pare, que és aquell moment en què tots pensem, a veure, què li regalo? Busco alguna cosa que li faci gràcia o alguna cosa que sigui útil. Sí. Perquè al final tota aquesta cosa l'havia inventat el curt inglès. Igual que jo. Jo preguntava de petit, dius, el dia del niño, quan és? Diu, el 5 de genero. Clar, el 5 de genero. Clar, quan neix. Quan neix, quan neix el nen. En un principi. Neix el 1 de junio. Sí.
El dia del nen? Sí. Ai, ara no ho sé. Ah, no, jo ho deia pel sortej de la loteria. La loteria és un guinyo. Sí, sí, no, però segurament el millor pot ser. Després també, el 20 de març, aquí el calendari es posa interessant perquè, a col·lació amb el que deia, és el dia internacional de la felicitat. I diuen que una de les coses que més felicitat genera és compartir moments i, curiosament, molts d'aquests moments passen al voltant d'una taula.
També és el dia mundial de la farina, que sembla poca cosa, però sense farina no hi ha pa, no hi ha pasta i bàsicament no hi ha felicitat. Quina és la cosa que us dona més felicitat a vosaltres?
Para mí… Eh… ¿Sincero? Sí. Trabajar… Pensaba que anabas a dir ella. ¡No! ¡Qué bonito! A ver, a ver, yo lo he dicho, pero yo lo he dicho… Va de rojo pasión, te está mirando las duestics. Pero no me has dejado terminar. Pero no me habéis dejado terminar. Ella es parant, a ver qué me va a decir. Y digo, el trabajo, vete de casa. No, no… Esta noche sofá. Sí, sí, sofá. No, no…
trabajar y luego estar en familia. Con mis nenas, con mi pareja, ¿no? Y tener salud. Pensa que en el temps invertiràs l'ordre del que has dit.
Has començat treball, feina i salut. I ja veuràs que, amb el tiempo, el orden lo cambies. Bueno… Ja m'ho explicaràs. Bueno… Quan estigui en una residencia de ancianos… Te acuerdas, Raulín? Que va a venir la radio i te dijeron… Espero que no, espero que no. ¿Y tú? Digues que no, que Joan és adicto al trabajo. És un problema. No hay más. ¿Y a tu què et provoca felicitat?
El descans, al contrari. Descans mutu, les vacances, la família, l'oci... Perquè en tenim poc. Hauríeu d'agafar més vacances. Però al final jo conec gent que no s'ha agafat vacances fins que no ha tingut un ensurt. I llavors és massa tard, perquè el teu cos el vas portant al límit
I el teu cos diu, o pares o et paro. Sí. Llavors més val que aprenguem la lliçó del que és la vida i la felicitat sense que tinguem un... Vale, ¿sabes quién son estos? Los autónomos. Home, que tenen superpoders. Los autónomos. Ja, ja, ja. Però tu al final has de saber...
Vale, pero si yo descanso o me voy de vacaciones, ¿quién me paga a mí? Sí, ja, ja. No tengo baja, es que no tengo nada. Ja, ja, ja. No tengo nada. Ja, però això és una cosa que hauríem de revertir perquè si no et passes la vida treballant i després passa el que passa. Però bueno. I per a què? Sí, aquí està el tema. Per a què? Heu vist? Dos filosofies diferents de la vida a la mateixa taula. I per acabar de redonir també és el dia mundial sense carn.
que això avui ja pot generar algun debat interessant al fet que hi hagi un dia sense carn. Total, que entre cuidar-nos, celebrar, compartir, menjar i fer algun sal valent, al final tot va una mica del mateix, de viure bé. I això és el que pararem avui amb els nostres convidats i amb aquesta cançó. Ens presentem! Tonight I'm gonna have myself a real good time. I feel alive.
I'm floating around in ecstasy, so... Don't stop me now. Don't stop me, cos I'm having a good time, having a good time. I amb aquesta cançó dedicada a un dels nostres convidats, tenim un home que ha passat de recollir patates a servir-les amb orgull al seu propi restaurant.
Unes patates molt ben acompanyades d'uns cachopos que ja som famosos a Tarragona i voltants. Amant de l'adrenalina, dels motors, de les motos d'aigua i del futbol, però també de fer sentir la gent com a casa. Ell és un tio amb cor, amb història i segurament amb més energia que una cançó de Queen a tot volum. Ell és el Joen Butuc.
I aquí, a l'altra banda de la taula, una dona amb vocació de cuidar, d'entendre i de transformar tot el que toca. Treballadora social de cap a peus, feminista, lectora incansable i d'aquelles persones que sempre hi són quan fa falta. El seu fill és el seu món i el restaurant una peça clau perquè tothom funcioni amb ànima i sentit. Ella és l'Andrea Cabré. Un assassinet. Benvinguts a Raulina amb salsa. Vamos. Hola.
Doncs bé, aquesta cançó està... Està la Sílvia, que no està amb aquesta cançó que li encanta. A més jo li vaig dir en quin moment volia fer-hi cada cançó. I ella... Impossible, impossible. S'ha vist la jerarquia. Jo li dic el que ha de fer la Sílvia i ella li és igual, fa el que vol. Tu digue'm el que necessites, que jo faré el que vulgui. Ah que sí? Sí, sí, sí. Aquesta meravella no la pots tanyar. No, no, no. Jo, aquests dies que sabíem que veníeu aquí al programa, la gent es pregunta...
Quina va ser la primera opció abans d'escollir la pala per servir els cachopos? O ja era sí o sí una pala? O d'on va sortir la idea de la pala? Pues yo una mañana...
Me levanto, estamos en Boscus… Empalao. No. No, así no, no. Te imaginas. No, no, también, también. Te he visto que bien llevado. Eso es verdad, eso también. Y… Era un domingo por la mañana. Era un domingo en la tarde el coche. Y estaba durmiendo. Yo me levanto siempre, sea domingo, sea festivo… A las 7 de la mañana, a las 7 y media, con mi café y tal. Y mirando vídeos en Instagram, pim pam, pim pam.
Y veo… Veo en Francia que llevaba marisco en pala y digo yo ¿por qué? Es que yo voy a jugar aquí también. ¿Por qué no lo hago yo también? Voy para arriba, que estamos en casa de su madre… Sí, y la Andrea dice no hay huevos. No, no, no, qué va, ojalá, ojalá… Y digo, cariño, levántate, mira qué idea tengo. Vente, que te hago el café, siéntate aquí en la terraza y mira, tengo esto, esto… ¿Qué dices?
¿Cómo vas a hacer esto? Ya verás tú que saldrá mal, que no. Que no, que no, que no. O sigui, tu, ell, quan proposa alguna cosa, tu dius que no. Bueno, paisadas, ¿no? Tonterias estas. Perquè tu, quin és el teu signe del zodiac? ¿El horòscopo? No, Géminis. Ah, sí, jo també. Sí. I tu? Virgo. Ara entenc moltes coses, aquest contrast, aquestes coses. Sí, perquè la Sílvia és Virgo i jo soc Géminis. Jo soc mitat d'any o mitat de mes. Clar. 6 de 15. I ella...
Lo que fa és contrastar… Jo sempre li dic que no. A las tonterías me dice… ¿Qué dices? Que no, que no, que no. A las tonterías no. De hecho, a la idea, jo li vaig dir que estava sonat completament que això era inviable. I ara, quan em pregunta alguna cosa després de l'èxit de la pala… Qualsevol li diu que no. No, no, li vaig dir, mira, no tengo criterio, no me preguntes nada, no tengo ni idea del mundo ya. O sea, haz lo que quieras. No, pero ¿sabes por qué lo he dicho?
No, no, no, no, no. No, porque lo estaba pensando, pensando, pensando y digo, como me están copiando, me están copiando y digo, tengo que hacer algo diferente para que no lo haga nadie. Claro. Porque en 2015 nadie, apenas hacía… Había Cacho Ponce de Tarragona. Es que apenas había un restaurante más, nada más. Y digo, me copian, me copian y digo, mira, tengo que inventarme algo para atraer la atención y…
Estamos aquí, estamos aquí. I hem tingut algun accident amb la pala i el cachopo o no? No, por ahora no. Encara no li ha donat ningú al cap. Sí, encara no, encara no. Sorprenentment no li ha donat ningú al cap. Que això es faria viral. Que la gent fa així. Sí, sí, sí. A vegades sí, a vegades sí. Sí, sí, sí, sí, se parta, se parta. Cuando hay mucha gente, mucha faena, está ahí siempre… Bueno, és que vam començar amb una pala i ara els treu en dos, saps? Ara estem intentant… Ja l'he vist.
Aquell doble onada, eh? Però entreu la tercera. Home, jo el que estic pensant que pot portar dos cachopos i un cachopin a la boca. A la boca. Saps, una allò mini cachopo? Sí, una mini pala. Jo el que he de dir, que no sé si heu vist el vidri de promoció, els que ens escolteu i veieu, que vam fer un vídeo al restaurant i vaig ser jo qui hi vaig portar la pala i li vaig servir el Joan l'altre dia a la primera,
O sigui, no hi ha tomes falses ni res. A la primera hi ha altres. I va anar força bé. Jo em pensava que la pala passava més, però encara per portar-ho i en pràctica i amb la traça que tu tens s'ha de tenir... La primera vez sí. Primeras veces sí que cuesta. Tengo miedo un poco de eso. Ha estado bien. Ha estado bien.
Hombre, debo decir que nosotros lo intentamos, yo lo voy a intentar y me voy a rendir. Esto no es lo mío, se me cae una patata o un pimiento y me muero. A mi el que em recorda és quan els pizzeros amb la pala fiquen la pizza dins del forc, que ja tenen el truco i el cop sec, igual que el del cachorro. Això és pràctica. Sí, al final és això. Jo el que pensava és que tu que vas venir de Romania,
Com és que vas decidir importar els cachopos i no els calamars, que són típics de la Romania? Calamar? A la romana. Los mejores chistes pa vosaltres, pa que veigis. O sigui, aquí el tema és com un tio de Romania acaba a Tarragona acabant muntant un restaurant de cachopos. ¿Te lo explico? Sí, claro. Vale. Pues no. Andrea, tu què?
No, tenia 20 anys, sí. En una galàxia. 20 anys, 20 anys. Ara tinc 42. Hòstia, ha passat ja un rato. S'ha passat ràpid, eh? Quan estàs en felicitat. Cariño, vale, vale. Me queda un poco de pelo, eh? Quan porteu ja? Set anys. S'estan fent llars o curts? Diu segons el dia, no? Sí, no ho veus? Segons el dia. L'Andrea és més sincera, toca més a terra, tu és més somiador i és com més realista, és com un contrast així. Ja te dice la cara. Sí, sí, sí.
Digues, digues, estabas 20 anys… Tenia 20 anys, ¿vale? Y me trae mi hermana. Mi hermana ya estaba aquí un par de años. Mira que… Vente aquí, hay trabajo… Vale, vengo pa' aquí. ¿Y dónde? Pues en el campo. Sí, claro, sin papeles, sin nada… ¿Tenías una germana que estaba a Tarragona? Sí, a Rehus. Ah. En Rehus. La té, la té. No, no, aún está. No, no, aún está trabajando ahí. En aquel moment. Sí, y ahora también, ¿eh? Y me ha traído pa' aquí…
Y ya te digo, tenías 20 años, vamos a trabajar, no había papeles, no había contrato, no había nada, porque aún no estabas en… Esto ha pasado en 2005, en 2008, y ya puedes pasar como en una Unión Europea. O si estabas una mica de la Gal. Eso es, sí. Vale. Sí, más o menos. Sí.
No, ara ja prascripta. Ara ja prascripta. Ara me da igual. Los de… ¿Cómo se diga? Ahora me da igual. Y por eso lo entiendo… No, de verdad, ahora. Por esto entiendo la gente que viene que se busca la vida, que intenta buscar un trabajo. Ahí está, gente, ¿eh? Se busca la vida trabajando para buscar un trabajo. Lo entiendo. De otra cosa, no. Y… A ver, vamos ahí. Y vengo aquí, trabajando, trabajando, trabajando, trabajando, con la misma persona que…
Es como un padre para mí, es como un segundo padre para mí, que me ha dado toda la confianza, me ha dejado la llave de su coche, de su casa, de todo. Y vas arrancando patata con tractor yo solo y el de vacaciones, sin ningún problema. Y hoy por hoy ya me llevo patatas. De él, voy a su casa, trenes patatas, sí, y para el bar, para el restaurante. Y luego me he encontrado, saliendo joven, con 20 y pico años, saliendo de fiesta, me he encontrado con una astroiana de Oviedo. Por eso tengo dos niñas con ella.
Y yo, de verdad te digo, Raúl, cuando he empezado con el restaurante he tenido que preguntar cómo se hace un café. Claro, porque tú no tenías ni idea. No tenías ni idea. No sabías re. Re, re… Nada. En la nube estaba.
Vale, que me he desviado. Y se quedó embarazada en la mediana de 11 años. Yo he trabajado en el campo, ella de camarera. Y digo, ¿qué hacemos? Porque cobrando en el campo lo que cobras... No, no rima. No puedes seguir toda la vida en el campo. Ella de camarera, medio sueldo... Yo no, ¿qué hacemos? Pues vamos a montar un restaurante.
Però si no qualsevol. Un asturiano, no hi ha en Tarragona, i no hi havia. Bé, hi havia un, però no em donem nom. Hi havia un, però ja hi va baixar. I hem montat nosaltres això.
O sigui, de tota la part gastronòmica, perquè la nòvia o la persona d'aquell moment era asturiana, avui en dia el que hi ha és un restaurant asturiano amb cachopo a Tarragona. Així va anar la història. Imagina't la història ara quan venen i ens pregunten on està la persona asturiana del restaurant. I el restaurant va entre els romaners i la catalana. No, no, no.
¿Os habéis quitado aquí? No, la verdad, la verdad, ¿no? Pero luego no hemos separado. Bueno, hemos abierto otro. Sí. Había otro que iba bien. Sí. Hemos invertido en otro restaurante delante de la estación. Sí, yo vaig anar allí alguna vegada, también. Sí. Donde era antigua bitácora. Sí. Y a los tres meses, así, no hemos separado. Bueno, si iban bien las cosas, pues cada uno por su lado. Ya se ha quedado luego de abajo y yo de la clave de Unión. Y después de la pandemia ya lo ha dejado. Ha dejado el restaurante de abajo y me he quedado yo.
Y tenía que decir, a ver, aquí hay que trabajar o si no me busco la vida por otro lado. Y me he metido caña. I quan vas venir aquí a Catalunya, recordes el teu primer dia al arribar aquí a Catalunya? Una altra cultura, una altra llengua, un altre país? Com et vas sentir? Me he quedado a cuadros, no sabía ni hola, eh.
Estaba mirando para mi hermana como hablaba y digo ¿qué está diciendo? ¿Qué es esto? Però hi ha moltes paraules que són semblants, no? En romanès i català. Sí, cap, nas... Sí, hi ha moltes que és el mateix. Però, bueno, a mi me gusta escuchar, aprender... El que t'animes és a parlar català tenint la teva nòvia que és catalana. A vegades parlo català. A vegades, i tant, que parlo català. A vegades, eh, cuando vulgui, eh. Sí, perdó, doncs així. No, però mira... No.
Vale, si hace años me preguntabas algo, no he ni idea. Però ara portes 22 anys. Sí, 22 años. Ja pots començar a arrencar. No, però aun si fuera en Itàlia o en Inglaterra, me da igual, me gusta aprender. No, no, però és interessant. Me gusta aprender idiomas. Para mí, ¿qué es idioma? Cultura. Sí, clar. És cultura. I conoces, i conoces. Integrar-te i conèixer també el territori, i tant.
Ah, que hables català o que hables castellano. Me da igual. A mi me da igual. Pensa, pensa. Jo me río. No, tio, és una idioma más, cultura más, sabes más. Como más idiomas, mejor. Para mí, eh? Para mí. Sí, a part que és més fàcil aprendre els idiomas. I tu, Andrea... Fàcil, fàcil.
No, com més ensaig, més fàcil és aprendre. I tal. Sí, com més en parles. Sí. Clar, hi ha moltes arrels que s'assemblen. Tu si parles català, castellà, francès o l'italià, entens moltes més paraules? Bueno, perquè són idiomes que sí semblen, no? Per això, per això. Ara hi ha, jo què sé. Si pugui aprendre xines... Sí, alemany, xines, però bueno, el que són d'aquí, que venen la mateixa rel. Tu ets treballadora social per vocació o per elecció?
Per vocació. Per vocació. Jo, quan vaig acabar al col·le, vaig decidir que volia ser treballadora social. La meva família em va dir que em moriria de gana i vaig tirar per tots els costats. Vaig fer administració d'empreses un any, vaig intentar fer dret i no m'arribava a la mitja i vaig acabar sí o sí a treball social, que és el que volia fer. Però l'alternativa quina era, si has pogut? Treball social. No hi havia alternativa? No. I tu veient com està tot? Creus que mai tindràs feina? O sigui que...
Creus que mai et quedarà sense feina, amb tot com està, o dius, ostres, jo no puc anar amb tot i penso fer-te una pasta especial per arribar a casa i no portar-te els problemes que vius i veus del teu entorn? Jo soc del pensament que els que ens dediquem a aquest sector, la gran part de la majoria, venim tarats.
Tarats, tarats. Els psicòlegs també diuen. Jo fa 6 anys que hi va, el psicòleg. Tarats en el sentit que... Fa 3 anys que vas al psicòleg. I quants fa que estàs al restaurant, també? Set. I que potser acaba coincidint amb l'altre. No ha colat, encara.
Però jo crec que en aquesta professió venim tarats. O sigui, l'error de fàbrica fa que, a manera vocacional, tu t'acabis dedicant i d'aquí tota la precarització i els problemes que hi ha en aquest sector. Llavors, vulguis o no, et renegues a sortir. Hi ha molta gent que hi ha sortit, però et renegues. Jo adoro la meva professió. Què t'ha ensenyat la gent? Ara hi ha molta gent que dius que...
La gent que ajudo o la gent que treballa amb mi? No, més aviat és que ajudes, perquè els que treballen amb tu suposo que són potser... Doncs m'han ensenyat un munt de coses. He après moltíssim d'altres cultures, he après moltíssim a analitzar-me a mi mateixa i a no tenir tants estereotips o tants prejudicis com tenia. Bueno, també em venen de clàssima esbaca, de penúries, de faltes... Quinella?
No, la gente que... No, la gente que... Claro, aprendes. Si tú miras, mira, Pablo, que te viene aquí, no viene de... A ver, de vacances... No, no, no, claro. Te viene gente, porque lo pasa muy mal, ¿eh?
Bueno, no, y te abre la mente. O sigui, realment, jo soc de l'opinió que si tu a les persones que prejutges o de les que opines diferent els poses cara i nom i els coneixes, no et cau tan malament la persona que tens a casa ajudant-te amb qui sigui o... Clar, perquè tens més perspectiva. Quan li poses nom i coneixes la història, la teva idea canvia de les persones. Clar, tens més informació i tens també una base des de la qual tu...
et pots sentir més identificada i empatitzar més amb l'altra persona. És que es coneixes. Jo penso que això del treball social, que hi ha molta gent que s'hi dedica,
també hi ha molta gent amb el tema d'interacció social està també, més o menys, semblant, no? I també tens un canal a Instagram. Sí, sí. En el qual tu s'has de llit d'esfogues el que no pots dir ell sin persona, d'esfogues, perquè t'agrada que et fotin canya i hi ha més vídeos per provocar la gent, és una mica això, no? És teràpia, el que faig, teràpia. Així tu estalvies amb el psicòleg, saps? No, és complement, m'ho ha recomanat a ell, de fet. Saps quin és un bon complement? Us he preparat un trivial. Què us sembla?
A mi em fan por els trivia. És molt guai, perquè el premi del trivia... Ahora viene lo bueno. El premi he estat pensant jo, amb el vostre community, que el premi serà un menú per mi, per dues persones, de beguda, cachiopo i postre, què us sembla? Ah, molt bé. Una sidra, no? Una sidra, eh? La sidra la vaig provar jo l'altre dia. Sí.
i... te agrada, ja m'ho vas dir tu. El trabanco, el trabanco. Bueno, pa escanciarlo, pa escanciarlo. Es muy fácil. Un hijo o un niño, ¿cómo dirá? Escarciado al nen. Escanciador. Escarciador al nen. ¿Cómo te escarciador? Llevarans, ¿qué farem? Yo os farem preguntas amb tres posibles respostas i al primer que raspongui, punto. Al que perdi, al que perdi,
Em servirà a mi el cachopo, el restaurant, cantant la cançó que l'altre escolli, allà davant del públic. Ah, amic... I em tractarà com si fos un client VIP del restaurant. Allò, aquí vostè, Raulí... I què canxi, on? La que escolli, el que perdi. O sigui, el que guanyi...
Elige la canción. La canción que cantará la otra. Si pierdo, no me sé ni una canción. Esta aquí. No sé ni una letra. No sé ni una. A la hora está pendra. ¿Con altavoz puedo poner? Solo te falta eso, la pala y el altavoz. ¿Vale? ¿Queda clar? Sí. O sí, pero responeu cuando yo he citit las tres respostas. ¿Vale? Alqui perdi…
em servirà mil cachopo cantant una cançó i em tractarà com un client VIP del restaurant. I això ho podem gravar, posarem a xarxes i aquestes coses guais. Això perquè tinguem material per l'ostre community, perquè com que no en té prou, així tindrà més material. Que gravi, que gravi. Sí, sí. A veure... Espera, que vaig mirar un segon... Vale.
Comencem. Què és una reducció en cuina? Rasparar un plat, concentrar un líquid evaporant-lo o afegir més aigua? Dos. Molt bé. Ah, tu, home! Quin ingredient no porta la carbonara original? Ou, nata o formatge? Ou, nata i... Ou? Nata o formatge, sí. Quin és l'ingredient que no porta? Ah, que no lleva. Sí.
Ueva? No, nata. Que mal! En serio? Jo no sé cuinar. Hasta madura fatal. Quin d'aquests formatges és astorià? Cabrales, gouda o cheddar? Cabrales. Cabrales. Què significa al dente? Molt cuit, cru o lleugerament ferm, el mosk? Lleugerament ferm, el mosk. S'ha avantat! I es diu en català. Guai, no! Quin és l'ingredient principal del guacamole? Carbassó, albocat o cogombra? Albocat.
Què és el compango en la cuina asturiana, un tipus de salsa, el conjunt de carns de la fabada o un postre? No entendo la pregunta. Què és el compango en la cuina asturiana, un tipus de salsa, el conjunt de carns de la fabada o un postre? Feu fabada, eh? Sí, però... Compango. Compango? Sí, has d'anar més asturians. La fabada no hi està. La dos. Molt bé. El conjunt de carns. Quin tipus de carns s'utilitza habitualment en un entrecot? Vedella, pollastre o porc?
No, és que no hi estava, tio. Estarà per rar. No, no, coño, jo estic pensant... A ver. Quin tipus de carn s'utilitza habitualment en un entrecot? Vedella, pollastre o porc? Vedella. Està l'ha dissenyat, eh? Quin esport està relacionat amb motos d'aigua? Jet Sky, surf o rem? Jet Sky. Però si a tu t'agraden aquestes coses, tio. Quin circuit és famós a la Fórmula 1 per ser urbà? Mónaco, Montmeló o Jerez? Mónaco.
Què és un hat-trick? Dos gols, tres gols d'un jugador o un penal? Tres. On es celebren les falles? Madrid, València o Sevilla? València. Transilvània es troba a Romania, Itàlia o França? Romania. Però tienes que esperarte. Quin mar toca a Tarragona? L'Atlàntic, Mediterrani o Cantàbric? Mediterrani. Frey Mercury era cantant de Queen, Oasis o Coldplay? Frey Mercury? Era cantant de Queen, Oasis o... Queen, Queen, Queen.
A PiquiBlinders, com es diu la família protagonista? Shelby, Stark o Montana? Montana. No. Shelby. Sí. Quin és el nom del martell de Thor? Stormbreaker, Mjolnir o Odín? Odín. No, això és el padre. Stormbreaker. No. El otro. El otro, Raúl, el otro. El otro era el otro. A Breaking Bad, quin és el sobrenom del protagonisme? Heisenberg, Joker o Vito? Joker. Heisenberg.
El otro. No, si ets la segona ja no. Quin videojoc es basa en construir en blocs? Fortnite, Minecraft o FIFA? Minecraft. I l'última. Star Wars, qui és Darth Vader? Un Jedi, un dolent icònic o un robot? Un Dai, la primera. No. Un dolent icònic. Molt bé, però ja… Molt bé, doncs anem a apuntar. Has perdido. No, no, espera, espera. No, no, espera, espera. El Joan, un, dos, tres, quatre, cinc, sis, set.
I l'Andrea, 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10. I l'he deixat, l'he deixat. Ha guanyat l'Andrea. No canto.
Bé, aleshores ja sabem el que passarà. Tindré jo, tinc un menú, el qual em servirà el Joan, tractant-me com si fos un client allò d'estrella Michelin, un d'allòs. Com se diu això? Aquests que venen a fer valoracions. Un crític gastronòmic, com si fos un crític gastronòmic, i cantaràs la cançó mentre serveixes el cachopo que digui l'Andrea. Deia dir ja? No, ja ho farem. Ah, ja ho puc dir, eh? Ah, sí? Diguem, diguem. La macarera.
En sèrio? Sí, perquè amb la pala ha de fer el ball, no? Jo vull menjar-me el cachopó, no que estigui per terra, eh? Ho sento. Però hi ha alguna cançó romanesa i xula que tu diguis que saps cantar? Que no se sap cap cançó, les lletres. En romanès tampoc. Sí, a ver, de hace 20 años. No s'apren les lletres de les cançons. Antes sí que escuchaba, pero ahora no, yo no escucho, apenas hablo. No, clar. De verdad. No, a casa parlás. Con mi hermana, con mi hermana sí. Con mi hermana sí.
Però no té más. Però a casa qui parla més dels dos? Jo. Ah, ell quasi no parla, a casa. Bueno, jo parlo molt. Sempre. A casa i fora, també. Habla mucho. El que estava pensant que, clar, ara que jo he guanyat un premi per un concurs que fem altres, potser podríem fer un premi amb l'audiència. Ah, clar. Què us sembla? Sí. Podríem surtejar. Podríem fer, jo què sé, un cachopo amb sidra, potser? Un cachopo i una sidra, sí. Sí, per dos persones, doncs penjarem un concurs a xarxes,
que ja us ho explicarem, segurament el pensarem divendres a la tarda, i ja veureu el que hem de fer, que és molt fàcil, i així potser guanyeu un cachopo, servit en pala, no sé si cantarà o no, però a mi sí que em cantarà.
No? Vale, sí. Però de cantar no. Sí, bueno, això ja ho veurem. A lo millor crees tendència. L'altre dia que jo vaig anar al restaurant, que vam gravar el vídeo, van anar sorgint idees de nous cachopos que podíem anar fent. Li vas explicar la meva idea de cachopo, no? No. Ah, de meter las patates. Con las patates. No, és que clar, en Robam, ¿lo podeu explicar o no? Sí, i tanto, claro. La idea era...
Els ous estrellats al plat, amb foie, fiqueu dins del cachopo. O sigui, teniu l'ou, el foie i les patates dins del cachopo. Hem fet cachopos amb ou a dins. Ja m'ho ha dit. Patates no, però amb ou sí. I haurien de ser patates chips o patates fregides? Tu què penses? No, fregides.
Fregides. Perquè es porten amb xics, eh? Però més petites, perquè són a l'hora de mossegar, és més rotllo. És la típica patata que ja feu, però amb trossos més petits, a dins, perquè es pugui manjar millor. Jo se lo he dicho, que jo no lo veo. Bueno, hem de dir que después de convencerte durante dos años per fer el cachorro en foie, heu de venir a provar demà el cachorro en foie, perquè nosaltres l'hem provat. Tu l'has provat?
No. És una passada, és una passada, eh? Portava dos anys insistint-li per fer el cachopon foie. És que el foie és molt delicat, igual que el de la trufa, que ho parlàvem amb ell l'altre dia, són aquests productes que és delicat que t'agafa molt el sabor, el gust de la resta. No, no, no. Saps? Aleshores, és el que... Si t'agrada el foie... Sí. Si t'agrada el foie. Si no t'agrada el foie, no. Sí. Tiene un toque a foie, que no és tot foie, que és una passada.
El que ha sigut molt foie és que és un vídeo que heu anat a València a les Falles i heu tingut amb una cosa. Això ha sigut super foie. Mini jo, mini-pequeña jo. Heu vist com lligo els temes, una cosa amb l'altra, una transició. No, no, i l'heu de venir a veure en directe perquè no t'he d'esperir. Explica'm, o sigui, que heu fet una de València a les Falles amb la pala. Una de València a les Falles. Què heu fet, què ha passat? Us hem trobat una falla amb el personatge que xopo. És que soy un faier, eh. Un faier, està un faier aquí.
Amb la pala i tot. No me lo esperava. Por favor. És igual que jo. Un mini-jo. La idea quina és? Cremar-lo dins el restaurant i que vinguin els bombers? O què s'ha de fer en aquest dinot? Quina és la idea? Bueno, pues lo vamos a poner ahí. Mañana probablement lo vamos a poner ahí. Lo hemos traído desde el sábado, desde el domingo. Estaba en Tarragona. Pero lo vamos a poner...
Mañana por la mañana. Demà la gent ja podrà veure, demà dissous, la gent podrà veure el ninot del mini-joa, allí. Demà que tothom vindrà a provar. És igual que jo, però un pequeño. És igual que jo, però un pequeño. Que guai. És una passada. Has de venir a veure'l perquè és una passada. Sí, però això, la gent aquella que és molt, que els agrada molt a ell mateix, com es diuen, tu que ets treballadora social, aquests que els agrada molt. Edonista, no, l'altre. No ho sé. No, egocèntrics, tampoc. Narcissistes. Ah, sí. Això pel teu ego, què tal? Veure un mini-jo a ti, què?
Ya no pasas por la puerta, ¿no?, casi. És que és un minilló molt graciós. És molt graciós. Amb la pala. Porta-te la sabarreta del local. No es lo mismo verlo en vídeo, que hemos acabado esta tarde en el vídeo, que hemos hecho. No es lo mismo que verlo en la cara. No, no, no, l'ha de veure a tothom. Si no podíem arribar a un punt més alt del bugerí aquest any… No sé on arribarem l'any que ve.
Home, doncs jo penso que, clar, Idees Locas, de qui va ser la idea d'això del ninot? Teva. No, va ser del Jordi. Del Jordi. Del Jordi, el Feriante. No. Del Jordi de Comirats. Del Comirats. Sí, el Feriante, el Jordi Vinyolas, Feriante. Sí, és que jo el conec com a Feriante. Home, per això té una història... Un dia li preguntes. Escolta, per què el Raül... Digue-li, per què el Raül et diu el Feriante? Jo i molta gent el coneix pel Feriante.
No, Jordi, como me... Té una història al darrere molt... Me conozco de hace un par de años, es el segundo año, que trabajamos juntos, los proyectos y todo lo que hacemos con él, y me ha dicho, vamos a hacer esto. Bueno, se os han juntado el hambre con las ganas de comer. Sí, sí, perquè el Jordi sempre té moltes idees i moltes coses, i a aquest qualsevol li diu... Joana todo se presta. Sí, sí, perquè... Las terminadas estas...
A més, vam a Andorra a veure el xico simpàtico de les Creps. Vam a Andorra i li vam portar una pala, el noi de les Creps. Què tal, la noi de les Creps? Una passada, també. Fora de càmaras normal, no? Fora de càmaras molt agradable. I, a més, molt col·laborador, es va prestar completament a tot i molt bé, molt bé. Sí, ja he dicho, eh, tío, fuera de càmaras, ¿no? El que vulgueu. Cuando vengo para Tarragón, así, llego ahí, tío, vengo a tu casa y estaremos ahí. Muy buen chaval, muy buen chaval. Sí, sí.
I tenim ara algun projecte així, ui, això a la vista, que diguis, esto seguro que... Bueno, boda, tenim boda. Teniu boda? Sí, tenim boda, tenim boda. Ah, davaltros? Sí. Què ha passat? No vas venir a la festa de l'any passat que vam fer al mercat? El 6 de setembre. No vam demanar matrimoni enmig de l'escenari. Ah, pensava que era la broma per fer espectacle. No, no, no. Perdona? Ah. O sigui, enmig de l'escenari, a la festa que vam fer a la plaça del mercat,
Ah, o sigui, va muntar tot el tingado per acabar-te la mana. Allò era l'excusa, el catxopo. No, no, no, l'excusa n'era el catxopo. I em va acabar ficant allà al mig, que a mi que m'agrada tant estar com a centre de detenció. O sigui, primer va fer la feina, després la família i al final la salut. Clar, tu orden, no? Sí. I quan és la boda? Doncs esperem que a l'octubre, però com ara mai... Depende de Jordi. Depende de Jordi. Depende de Jordi. També és el Jordi qui decideix quan us caseu. Hem delegat, hem delegat.
Cuando no lo… Ah, sí, no. Espera, diga'm. El dia 11, el dia 11 et dic. Ah, vale, vale, és que tinc aquí. El dia 11. Em diuen pa pringadillo, em van dient que és pa pringadillo. Sí, perquè el dia 12 és el dia del Pilar i aleshores ja empalmem una cosa amb l'altra. I Jordi no l'organiza Jordi. Ah, vale. Ah, també. És un Wendy Planner. És un Wendy Planner. Doncs el Jordi, si necessiteu música…
Aquí estic jo. Ah, pues mira, a las cartes. Al final ja se cierra el círculo. Todo en familia. Ja que jo soc client del restaurant, doncs aquestes coses guais. I cantareu junts a la nostra boda amb la pala i ja us juntarem tot. La segona invenció rara, a part de la boda, quina és una altra cosa que se t'hagi acudit? Dio, esto quiero hacerlo y lo tengo pendiente y cambreu. Por ahora no tenemos nada así locura, locura.
De verdad, nada. Está trastornada, porque no se le vienen. Cuando me viene, lo hago. Vamos a hacerlo. Y yo, Jordi, hacemos esto. Bum. Però ell per les nits dorm? O està en aquella estat que la mínima es desperta perquè està tota el rato, amb el rum-rum. A la nit, de rapera, estem fent la pel·li i quan fa 6 està roncant. Però després, a 6 del matí, està pululant per tota la casa. ¿Esto sabes quién lo hacía tan bien? Drácula. Sí, sí, aquí hi ha un inconstitucional. Se acerca per la nit i tot. No, Raúlín, pero mira, de verdad, a mí me gusta
a las 5 de la mañana a trabajar. Y yo cuando vuelvo de trabajar, los demás que se levanten a trabajar.
Y yo lo tengo todo hecho. Yo prefiero tenerlo todo hecho, ¿vale? Pa' no me pilla el toro, pa' no ir, voy de culo, que me pilla, que no llego a todo. Prefiero hacerlo así y ya está, tío. Y lo tengo todo organizado. Yo necesito que sea todo organizado. Todo blanco, línea, línea, recta, línea, así. Si no, se me descuadra todo. Yo prefiero tempranino. Que ha hecho de hacer side shot en aviat, que cuando yo me levanto, la gente que ya… ¿saps?
¿Ha sigut sempre així o esto es la última…? Siempre. Sí. Siempre, siempre. I tu que ets lo contrario. Sí, sí. Yo sé que lo opuesto. De fet, ara, bueno, a casa, todo lo hace él. Ah, sí, eh. Y después, quan renega, pues no te siguis tan aviat. A casa no fas re, tú. No fas re. Pues vaya caminista de patilla. No es veritat. No es veritat. No, por Dios. Que no puedo ver la lavadora, platos, no…
O sigui, tens toc, també. No m'has de cinc de la matinada de temps. Té una mica de toc. Té DH també, o algo, o no? Una mica, no. I per activitats, segur. Segur. Cucha, no puedo estar en sofá mirando la tele cuando sé que hay un plato para lavar o lavadora. Això és una cosa que podries treballar. Ella va a la psicòloga, pots anar amb ella, i que diguin com treballar aquestes coses. Ella se les treballa sol. Tu has de mirar allí aquell plat i no passa res. Mi psicólogo. Mi psicólogo soy yo. Mañana seguirá ahí el plato. Si no le guste, pues que no lo mire.
O si no, los duendes de la noche ya lo limpiarán. Lo limpiarán a las 6 de la tarde, no cada 7 de la mañana estar ahí fregando platos. Al final, si ho veus, has de passar així, sense mirar per la cuina, i així no veus el plat. Te pones la pala davant de la cara i així no veus el plat. Qui és més resolutiu dels dos?
Depèn. Per fer què? A nivell pràctic, ell. A nivell pràctic, ell. A nivell profundo, jo. I quan hi ha algun problema amb algun client, qui gestiona aquella situació? Depèn. Si és per caure bé, ell. Depèn del cliente. Si és una cosa d'enfado que has de caure bé, ell.
I si és una cosa que necessiti un suport perquè ha tingut un conflicte i no el sap resoldre, jo. Perquè tu tens un caràcter com a més dur. Jo ho he vist abans. Jo tinc un caràcter més fort i tinc menys paciència. I ets de metxa curta. Sí. I, a més, noto que l'energia social amb els anys se m'ha acabat.
O sigui, jo treballo de treballador social i treballo restaurant, i a mi m'encanta l'hostaleria. Però ara he arribat a un punt en què combinar les dues feines, noto que m'erosiona. Llavors, quan s'ha de tenir paciència amb algú, la té ell. I ell cau millor, jo acostumo a caure una mica pitjor en aquest sentit, perquè soc més tosca. Però quan té un conflicte... Eres la fòlimala. Sí, sempre.
Però quan té un conflicte que no sap resoldre amb algun veí o alguna cosa que ha passat, llavors jo, medio, millor. I després és, ves que tu hables català. Aquesta també la tenim. Aquesta és molt bona. Aquesta és amb la que m'ha enredat aquí, també. Jo vinc enredada avui aquí. Tu hables català més, vens, o contesta tu que en català ens suena millor. Però jo penso que ells hauria d'anar parlant més paroles en català. Ell ho fa, ell li agrada, però li costa moltíssim.
Jo no me niego. Café amb llet. Amb llelo? Amb llet sempre són problemes. Jo sempre fa una ràbia. No, con leche, con leche. És de fer com pinganillo, perquè així la traducció aquesta... Clar, perquè ho intenta, no li diu no ho ha entès. Escolta, i si haguéssit a muntar un altre negoci junts... No muntaríem mai un negoci junts.
O sigui, aquest perquè jo te'l vas trobar. No, jo em vaig sumar al negoci. L'altre jo parlàvem, hi ha molta gent que es pensa que jo soc copropietària del negoci, però no sé si jo hi treballo. No barregis negoci d'empresa. No, ell no vol barrejar. No, millor que després te separes i hi ha problemes, que no et passi mai. Saps? Que llavors és un follon. Se lo dices o se lo cuenta. Per això, per això. Jo he fet el màster en direcció, jo aspiro en algun moment...
Me reniego perquè m'agrada molt l'hostaleria, també ho he de dir, eh? Però espero en algun moment tenir la meva pròpia perspectiva sola. I que seamos un tàndem de verdad. Algú que mi pareja, y viví molt a la misma casa, ya tiene su nómina en el restaurante y tiene su paga. Home, no esperava menys. Un tio que ha començat des de zero com tu, que no estigui ell en condicions i tal, que tu l'has vist, lo que es esto. No es que todo va pa casa, no.
Home, no, i a què treballa. Sí, com ha de ser i a què treballa i tal. Sí, sí, és un tàndem. Però és veritat que la gent l'altre dia em deia, no, nos chupitos, pergunte el jefe. Oh, tu eres la jefa? No, no confonguem. Sí, estic aquí, però faig un cop de mal. Això dels chupitos fa molta ràbia, no sé les chupitos. Fa ràbia que la gent, en lloc de ser tu qui l'ofereix, la gent te l'exigeix.
Bueno, es el chupito de la casa. El chupito de la casa. Sí, hi ha una cosa que ja va amb el… Como que te obliga. Nosaltres tenim un moment muy barato, llavors dius, hòstia, es que el chupito de la casa, yo lo pago. Jo el que tinc amics, que són de la gremi de restauració, diu, si me'l demanen no els hi poso.
Te'ls donar ràbia. Sí, i diuen, no els hi poso. Si no, depèn de com vagi, segons com hagi anat el que hagin gastat i tal, però... No, Raül, no és així. És segon la forma que te lo dicen. Sí, sí, sí. Segons com te lo dicen, ¿vale? Porque si tú me vienes bien, me entras bien...
No un chupito, dos, ¿eh? Sí. Y tres, y tres, que no pasa nada. Y tres, no pasa nada porque eres cliente de la casa y estás aquí y te gastas tu dinero, te lo gastas aquí. Pero es la forma como te lo dicen, ¿eh? Yo lo que sí, ahora que dices dinero…
Jo hauria d'haver comprat accions de cachopo, perquè com ha pujat? Com ha pujat el preu del cachopo? Però me lo he currado, eh? No, no, però... Sí, sí, però que al final, que un article que seria, jo què sé, Mundano Astúries, que és una cosa, jo què sé, típica de menjar, ara sembla que sigui un producte com de, ostres...
Hemos salido en el diario de Asturias, de Oviedo. Tengo que decir que... Ell lo detesta perquè, com ja ha dit abans, li fa molta ràbia que la gent copi, però jo he de dir que hem anat a diferents puestos a menjar cachopos i, a parte de que son bastante más caros, son por encargo, o no tenen res a veure. Perdó, eh? Però jo veig com ha anat la moda. Ara és una moda. Els llocs fan cachopos. Perquè és la moda. I el fet que sigui moda, tu la moda la pagues.
I llavors penso que s'estan arribant uns preus a segons quins llocs i dius, ostres, Déu-n'hi-do, que sigues per dos o tres i tal, però en comparació amb el que valien fa 3, 4, 5 anys...
però si hi ha qualitat, hi ha bon producte, hi ha bon servei, al final queda compensat. El que no queda compensat és que hem de marxar. Oh! Jo que venia amb tanta por. Però si ara empeça lo bueno. T'has passat bé o no? No havia partit. No, però sobretot aquí donar suport a la gent que lluta pels seus somnis, que els aconsegueix, que arriba de fora i aquí emprèn un negoci, que té èxit i gent també que dona suport i que està al costat d'aquestes idees loques, que dius no funcionarà i funciona. Gràcies, Joan, gràcies, Andrea. Gràcies.
Gràcies. Gràcies.
Fins demà!