Tarragona Ràdio, podcast. Sempre Nàstic, el podcast.
Hola, nastiqueres i nastiquers, ja tornem a ser aquí amb el podcast del Sempre Nastic, aquesta píndola que ja podeu escoltar ara mateix des de les diferents plataformes com Spotify i a les xarxes socials de la ràdio. Més les entrevistes les podeu veure també amb imatges a YouTube de Tarragona Ràdio, un podcast que el podeu escoltar cada divendres a dos quarts d'una del migdia a la freqüència modulada de Tarragona Ràdio al 96.7 o al web a www.tarragonaradio.cat. Un podcast amb la realització tècnica
de Lluís Comas, amb el Miquel Llobet com a operador de càmera, us parla Jordi Blanc. Aquest capítol té de convidat el nou entrenador del Nàstic, Cristóbal Parralo, que dona la seva primera entrevista com a nou entrenador grana a Tarragona Ràdio. Avui és dia per conèixer de primera mà les impressions del nou tècnic després del seu debut a Múrcia i en una setmana amb més entrebancs per veure com prepara el partit davant del Mar Vella. De tot plegat en parlem amb l'entrenador del Nàstic. Un podcast
en el que tindrem el comentari d'actualitat amb l'Arnau Curta, amb el Memes a Banda, i l'entrevista de Nàstic Digital amb Rafa Larrañaga i Pau Cavaller. Avui entrevisten els components del grup musical tarragoní Vergüenza ajena. El podcast és tot vostre i esperem que, com sempre, us agradi i el gaudiu.
Sempre Nàstic, el convidat del podcast. Avui amb... Cristóbal Parralo, nou entrenador del Nàstic i que avui ens visita el podcast del Sempre Nàstic. Ho fa en la seva primera entrevista i en aquesta segona setmana al club i a la prèvia del seu debut, ara sí ja assegut a la banqueta del Nàstic aquest proper diumenge.
Cristóbal, bon dia, què tal, com estàs? Bon dia, ben, ben, adaptant-me un poquet al club i a la ciutat i, bé, espero seguir treballant de la millor manera i ajudar un poc a que les coses milloren. Què tal aquests primers dies? Suposo que molta feina, molts conceptes, no ho sé. Sí, molt intenso, perquè va ser tot molt ràpid, hem de conèixer encara a fons la plantilla,
Conocer un poco también a los rivales con los que estamos porque prácticamente no tenemos tiempo y intentar que poco a poco los conceptos que nosotros queremos que tenga el equipo se vayan adquiriendo.
un entrenador que en aquest cas està sense feina, com era el teu cas ara a inicis de temporada, està sempre preparat per les trucades aquestes? Perquè això es produeix, com aquell qui diu, d'un dia per demà, no? Sí, bueno, sobre todo al principio, cuando dejé el Racing de Ferrol, bueno, creo que después de casi cinco temporadas necesitaba también un pequeño descanso, aclarar un poco las ideas,
y por eso quizás en verano tampoco tuve alguna propuesta pero creo que no estaba preparado. Cuando me llamó el Nasti ya me sentía preparado, con energía como para poder transmitir al equipo y aquí estamos. Supongo que también a prop de casa, ¿no? Sí, muy cerca. Muy cerca, pero al final desde que hemos llegado no hemos salido. O sea que no hemos ido a casa ni nada porque no tenemos prácticamente tiempo. Lo que queremos es aprovecharlo al máximo.
per, sobretot, treballar, conèixer bé la plantilla i els rivals a qui ens vam fer. Heu jugat ja un partit, aquestes primeres sessions d'entrenament. Com veus la plantilla que t'has trobat? Una plantilla amb molta implicació, amb moltes ganes de treballar, que és molt important.
però al final compitent i els partits que hem vist i el partit que hem jugat, crec que hi ha coses i aspectes que hem de millorar i urgentment. Què és el que ha de millorar l'equip? Bé, moltes coses, però entre elles potser la contundència en les àrees. No pot ser que el Nasti sigui el equip més goleat de la categoria.
y luego que nos cuesta mucho generar situaciones en el último tercio y hay que ser mucho más punzantes, mucho más intenso, muchos más agresivos y con la ambición para ir a buscar los partidos desde el primer momento. ¿Quién primera lectura et deixa la derrota de l'altre día a Murcia?
Bueno, pues un poquito esto, ¿no? El decir, nosotros hemos tirado siete veces, cuatro a portería, ellos nos han tirado cuatro veces y nos han metido tres goles. Esto es lo que no puede ocurrir. Prácticamente media hora sin que se acercaran a nuestra portería y en un minuto nos meten dos goles. Faltan esas faltas de concentración, de atención, el cuidar los detalles. Es lo que te hace ganar partidos o perderlos. Com es viu el partit des de la grada, com el vas de...
Mucho más nervioso, porque tampoco te puedes desahogar dando indicaciones y vivirlo más cerca. Se ve mejor el fútbol, pero sí que necesitas estar cerca para transmitir al momento esas impresiones que tienes. Vas tenir pocs dies per preparar el primer partit. Aquesta setmana és una mica més...
Més llarga, com esteu preparant el partit d'aquest diumenge davant del Marbella? Bueno, es una semana más larga para poder trabajar, sobre todo en nuestro modelo, en nuestra idea de juego, porque el rival ha cambiado de entrenador y bueno, es una incertidumbre el saber cómo van a jugar, cómo van a presentarse aquí
i què sistema, com si van a fer pressió alta, si van a replegar-se, bé, totes aquestes incògnites que et deixa el canvi d'entrenador i el no tenir unes referències de partits anteriors. I això complica una mica més la feina, no?, el fet que justament aquí debuti el seu entrenador, i suposo que bé. Bé, però crec que cal aprovechar per mirar-nos a nosaltres mateixos, no?, i dir, bé, és totes aquestes coses que hem de millorar, vam treballar el nostre model, la nostra idea de joc,
e intentar llegar con los máximos automatismos a afrontar el partido. Parlaves el dia de la teva presentació, assumies clarament quin és el repte i l'objectiu d'aquest editat en una categoria que és molt complicada. Tu has entrenat en aquesta categoria, no sé...
Quina diferència li veus a aquesta primera federació, el que abans era la segona divisió B? Aquí dóna la impressió que gairebé tots els equips són candidats a intentar assolir l'ascens. Bueno, es una categoría muy igualada. Hay que ver solo la clasificación y estás a tres puntos del playoff, pero también prácticamente al lado del descenso. Por eso hablábamos de detalles, de cuidar esos detalles para poder sumar y no dejar escapar puntos.
Es una categoría que la conozco bien porque las dos primeras temporadas que se creó la categoría yo estuve entrenando en esta categoría y sé que se necesita del grupo, se necesita de la plantilla, de la concentración de todos para poder afrontar los partidos y llegar en las mejores condiciones al último tramo de liga.
Veus una plantilla aquí al Nàstic preparada per això? Que et falten recursos? Creus que hi ha mancances? Jo crec que encara he de competir un poc més al equip, no?, per tenir una idea més clara. Ja et dic que a nivell d'entrenament la implicació és molt bona, està la gent treballant molt bé, però després cal competir. Ahí és on es veu tot, no?, i crec que llevo molt poc temps per fer una valoració justa del equip, no?
Al un mes i mig s'obrirà el mercat d'hivern, no sé si d'aquí allà et dona temps per decidir el que podries demanar en cas que trobessis aquestes mancances. No estoy pensando en eso ahora porque no de nada sirve pensar en el futuro sino ahora en el presente y cuando llegue el mercado veremos con Noé, con el director deportivo y con el club cómo estamos y si hay alguna posibilidad o alguna necesidad que cubrir.
Les negociacions van ser ràpides a l'hora de decidir venir al Nàstic?
de Galicia y lo recogí en el aeropuerto y nos vinimos con mucha ilusión, con muchas ganas y con mucha energía para trabajar duro. ¿Qué te sembla el Nasti como club? Como club, yo soy de cerca de aquí, entonces sé el valor que tiene este club y es un club muy grande y que está en una categoría que no le corresponde, pero bueno, hay también otros clubes en esta categoría que están con la misma idea de querer salir de aquí y jugar en el fútbol profesional.
Hay que trabajar, hay que hacer las cosas bien para poder conseguirlo. Ara estem al nou estadi, està a 8, fa una estona acabat l'entrenament, només ja el jardiner acaben d'arreglar la gespa. Diumenge debutaràs aquí a la banqueta, les darreres entrades en aquesta categoria han estat aproximadament de 8.000 aficionats. Què et transmet això de 8.000 aficionats a les grades amb un inici?
No tan bo com tothom esperava. Pues eso te hace ver la grandeza de este club, que nosotros con nuestra manera de jugar, con nuestra manera de entregarnos en el campo, tenemos que hacer que nuestra afición se sienta orgullosa. Y esto es lo que vamos a buscar, que desde el primer momento vean a un equipo
que busca la porteria rival, que tiene ambición, que quiere ganar los partidos y es nuestra máxima. Aquí t'has retrobat amb Jaume Jardí. No sé si veus un Jaume Jardí diferent del que tenies al Racing del Ferrol, un jugador que lògicament ha anat evolucionant. Sí, lògicament han pasado un par de años y era un jugador mucho más joven, ha madurado y cada vez es mejor futbolista.
y bueno, vamos a ayudar a que siga creciendo porque eso beneficia al equipo. ¿Quin és el secret per a cada primera federació i poder assolir l'ascens? Tu què ho has fet? Bueno, hay muchos factores, ¿no? Lógicamente tener una plantilla convencida de las ideas del entrenador, una buena plantilla,
trabajar duro y mantener la calma y la paciencia porque es una categoría muy complicada y hay que saber que hay momentos que van a ser difíciles y que hay que afrontarlos todos juntos. No sé com ho has vist des de fora el fet que el Nastic ha arribat a la final del playoff 3.
Temporades de les darreres 4 i que no ho hagi aconseguit. Bueno, esto muestra un poco las aspiraciones del club y que a veces por pequeños detalles, he visto algunas, me recuerdo sobre todo la de Málaga, que quizás fue la más dolorosa, prácticamente estaba el ascenso casi conseguido y al final se escapó en el último suspiro.
Y esto te hace ver, que al final son esos detalles los que te hacen conseguir el objetivo. Per acabar, quin missatge li vol enviar Cristóbal Parralo a l'afició del nazi? Aquesta afició que diumenge estarà aquí. Bueno, yo sobre todo me gustaría que haya una comunión importante con el equipo porque todos juntos somos más fuertes.
Y bueno, que nosotros, desde luego, desde nuestra posición, vamos a intentar que el equipo dé lo mejor de sí mismo y que el aficionado se pueda sentir orgulloso. Per ser, hi ha una planificació diferent per l'horari del partit, un quart de tres de la tarda? Estem acostumats amb partits a les dotze al migdia o per la tarda a partir de les quatre, però...
Un quart de tres de la tarda és una hora una mica estranya. Ara, tanto en Segunda División, que entrenaba yo el año pasado, como ahora en Primera Federación, hay partidos a estas horas y hay que adaptarse. Lógicamente, lo tenemos en cuenta y intentaremos que los jugadores afronten el partido a esa hora de la mejor manera. Molt bé. Cristóbal Parralo, que ha estat un ple que ens hagis acompanyat. Rafa, que hi hagi molta sora aquesta temporada. Muchas gracias a vosotros. A Nasti. Memes a banda, amb Arnau Curto, el Sempre Nasti.
Primer de tot, els fets que són sagrats. Portem 3 derrotes consecutives, comptant les de Lliga i la de Copa. Aquesta és la realitat, i a més a més som l'equip més goletxet de la categoria. No del grup, de la categoria.
I ara l'opinió. El partit de dissabte, l'Enrique Roca va acabar amb un dolorós 3-2, del qual n'extrec una doble lectura. Per una banda, l'extrema fragilitat defensiva d'aquest equip. Mai a la vida pots encaixar dos gols en tan poc temps. Passar de l'alegria a la desil·lusió en un espai tan reduït fa baixar els ànims a tothom. I més quan t'has posat per davant el marcador en un camp molt complicat com és l'Enrique Roca.
Ara bé, és el primer cop en molt temps que una derrota em dóna certes esperances. En línies generals l'equip no em va desagradar i això que Cristóbal Parralo només ha tingut 4 dies per preparar el partit davant el Múrcia. Es va veure un àstic que no va deixar d'anar pel partit i que, malgrat els gols encaixats,
no va abaixar els braços. I a mi això m'agrada, perquè encara que haguem caigut fins la dotzena posició, estem a 7 punts del líder i només a 2 del descens. Això em demostra que aquest nàstic pot lluitar i competir. El problema és que tenim un forat al vaixell i l'hem de tapar com sigui per evitar enfonsar-nos. Però de moment tenim temps.
Cada divendres al Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio, l'entrevista de Nàstic Digital amb Rafa Larrañaga i Pau Caballé. Avui rebem dues eminències a Tarragona. Els nostres convidats no tenen una relació explícita amb el club, però no es podrien entrar en l'essència del Nàstic sense la seva mítica rumba. Per tant, avui rebem ni més ni menys que el Sergi i el Tito, àmpliament coneguts com Berguentagena. Com esteu?
Molt bé, gràcies. Molt bé, moltes gràcies per preguntar-nos a nosaltres. Bueno, primer de tot, com neix vergüenza ajena?
Per quan fa gent a ells li vam fer una cançó d'aniversari a un amic nostre, per l'any 2008. I, bueno, arrel d'això, la gent li va agradar molt la cançó, van animar els amics a fer més cançons, i, bueno, a poc a poc, sense... No teníem intenció de crear un grup o crear una banda, i va anar sortint així, gràcies a la gent de Tarragona i els amics que van animar a fer cançons, i fins avui. I d'on surt la vostra relació amb el Nàstic?
La nostra relació amb l'anàstic comença... Bueno, comença... Mon pare va ser jugador de l'amater i, bueno, des de petits que anem al camp. Però amb la música va ser arrel de Manolo Martínez, del Jordi Grau, de Bo Descansi, del delegat d'anàstic, el millor delegat de la història.
I gràcies a ell ens va involucrar, vam anar a diversos dinars d'aquells 100, d'aquells 100 de l'any... L'any de Manar, l'any de Rotxa, l'any que vam pujar a segona i que l'any segon quasi pugem a primera, que ens vam quedar a un partit de pujar a primera. Aquell any vam compartir dinars, sopars i grans nits de rumba catalana amb ells.
De fet, ara venia aquesta pregunta una mica lligada amb el que heu comentat ara. Sant Grana, un himne ara per la Fisana Nastiquer, d'on us va néixer aquesta inspiració per aquesta cançó?
Aquesta cançó surt que a un aniversari del club volíem fer alguna cosa i es va motivar l'escriptor tarragoní que va preparar els llibres de l'espectacle, l'Enric Pujol, i ell va fer la lletra, va fer una lletra parlant del sentiment del club, de l'aniversari, i nosaltres vam entrar a esformar en cançó. Vam fer alguna modificació per fer estrofes, trivilles i tal, perquè ell ja va fer com un relat,
I entre ell i nosaltres vam crear aquesta cançó, vam produir amb la nostra productora que teníem a les horres, i va ser això, una motivació per part del Enri Pujol, que li transmetíem també molt d'estima pel Nàstic i va voler comptar amb nosaltres per fer aquesta cançó d'aquest aniversari. Es podria dir que es pot entendre vergüenza ajena sense el Nàstic?
Bueno, bueno, jo crec que va ser uns anys que ens van inspirar molt a naltros també per tot, no? Perquè som molt tarragonis naltros i perquè ens encanta el nàstic, perquè anem al camp des de fa molts anys i jo crec que sí, que som un grup, home, un grup nàstiquer, no? I cada vegada més gràcies a Sant Gran, en la veritat, també.
Sí, sobretot perquè estem molt arrelats amb tota la cultura tarragonina i el nàstic és molt part de la cultura tarragonina i del ser tarragoní, igual que estem molt arrelats a les festes, a Santa Tegla, als castells, la veritat que hem tocat tots els pals aquí a la ciutat de Tarragona, com uns TV que som i sí, sí, home, no s'entendria, la veritat. Ara us giro la pregunta, es podria entendre el nàstic sense vergüenza ajena?
També t'ho diria que els últims anys, sobretot els anys que he anat bé, aquells ascens que te dic i tal, la veritat que també han sigut molt importants. La gent ens demana molt sangrana quan toquem a vegades el camp, quan les festes de l'Ukidana, i el Vengo con sueños ha fet un himne també per l'afició, perquè sempre sona el camp, els speakers sempre la fica,
i les vegades que hem tingut alegries, que ara fa temps que no tenim alguna, sempre la tenen com un dels himnes que, igual que és por ti o del propi himne. Ara comentaves aquestes cançons, el por ti o el vengo con sueño, que s'han popularitzat molt. Veieu viable, com a vergüenza, potser una altra cançó relacionada amb el nàstic o ja aquest tema el teniu més aparcat?
Home, a mi m'agradaria fer una rumba, una rumba perquè al final vam intentar fer un himne que fos instrumentalment parlant, impressionant, mesclant una mica, perquè tothom mira una mica el del Sevilla per tot el que... o el del Oviedo, i vam intentar fer una balada amb el Vengo con sueño, ens va quedar una mica així...
Bé, no és l'estil, però a mi m'has agradat una mica més rompera, no? Més dur que som n'altres. I ara molta gent també, molts socis recorden alguns concerts així curts vostres a la mitja part. No sé si això s'ha acabat també com he dit abans aparcat o és complicat avui en dia per el tema del club.
Bé, normalment les vegades que hem fet això a la mitja part o a la mitja part sempre ha sigut per presentar algun tema, com el Sant Grana, o presentar el disc la primera vegada que ho vam fer. I bé, així a la mitja part sempre és un acte una mica més important. Sí que hem tocat fora, que també hem fet algun concert allí que es feia abans dels partits, fa una temporada o dos, i per allà amb Orville Grana...
Sempre que poden, que fan ahir el seu raconet de les prèvies, sempre que podem anar. Parlem amb el Blai, ja som molt amics i companys dels gengans també, i sempre que podem anem, perquè s'agrada l'ambient i tot el que podem fer per fer pinjar al club i a l'equip, sempre estem allà. Ara parlant una mica d'actualitat, seguiu molt el Nàstic avui en dia?
Jo la veritat que aquest any, des que vam destituir el Dani Vidal, la veritat que estic molt enfadat i continuo enfadat. I bueno, des del dia del Màlaga també, tot el que vaig viure allí, m'ha desanimat moltíssim, moltíssim. Però bueno, m'enganxaré, me tornaré a enganxar perquè és el meu equip, el meu club, i tornaré, tornaré, però estic enfadat, la veritat que estic molt enfadat amb la directiva.
Bé, si jo segueixo mirant el dissabte, vam arribar de bolo, vam tocar una goda i el primer que vam fer va ser posar la tele per seguir el nàstic, calçador del nàstic. O sigui, sempre estem mirant-lo de reull o veient-lo com fa, o a vegades anem més al camp o menys, com diu el Sergi. O sigui, estàs una mica més enganxat. Ara no estem enganxats com hem estat l'any del Mala que estàvem per l'amistat amb el Dani perquè l'equip ha funcionat molt bé.
I amb el concert hi ha dies que estàs una mica més pillat per anar al camp, però al final som les tiquets i encara que estiguem una mica emprenyats, sempre vols que l'equip vagi el millor possible. Llavors, en aquests últims anys des de la restitució de Dani, podríem dir, què creieu que hi ha faltat potser el club per acabar d'enganxar potser gent com altres que ha acabat enfadada en aquest sentit?
Jo crec que des de fa molts anys tothom reclama jugadors de casa, de Tarragona, a l'equip. Per sol, això semblava que estava canviant. Semblava que estava canviant, que la gent de la pobla jugaria algun dia al nou estadi. I crec que per això es va fer tot allò, tot aquell projecte. I és el que més desitjo, que juguin gran part de l'equip, que siguin de Tarragona i que...
que tinguin el sentiment de córrer i que sàpiga el que és el nàstic, de tindre gent com Manolo Martínez, com Vizcaíno, gent del club, gent que estima Tarragona, gent que estima el club, gent de veritat, d'acord, que vulgui animar la gent a anar al camp i a veure xalar com xalar amb Codina, amb Castillejo...
I ara, llavors, no sé si ara havíeu comentat que potser aquesta temporada no va estar seguint molt, però l'ha sigut així, el començament no s'ha de tot malament, bastant similar a la temporada passada. Llavors, creieu que l'objectiu d'aquesta temporada hauria de ser tornar a fer playoff o si és ja mantindre un bloc per la temporada que ve?
Jo estic convençut que el que veiem primers no sobreviurem en un tercer playoff. O sigui, hem de fer tot el possible des del club, jugadors, entrenadors, tot el que es pugui per anar a fer primers. Jo sé que no és fàcil i ja tenim un grup que no és fàcil del que tenim. La primera és res, però jo crec que l'aficionat al final no aguantarà un altre playoff.
L'any passat per m'estapar un altre cop, després de remuntar, amb tot a la contra, llavors crec que l'objectiu ja és intentar no patir, intentar anar per lo civil o per lo criminal i ser primeros. Encara que costi. Ara us vaig a fer unes preguntes ràpides per acabar. Si haguéssiu de dir el vostre jugador preferit del Nàstic ara mateix? Ara mateix...
Pues... Rebollo, reporter. Crec que era molt del... Hòstia, com es diria? Del... Hòstia... Del barro, però bueno, crec que el Dani està... L'altre dia em va ser malculat, saps? Jo... Jo la veritat que... No sé, no veig a ningú que m'acridi l'atenció, la veritat.
Jo em quedaré amb els mítics, amb Manuel Martínez. Bé, doncs aquí acabem aquest entrevist amb vergüenza gent amb un plaer. De veritat, teniu-vos aquí. Moltes gràcies. Gràcies a vosaltres. Sí, sí, m'agracis que n'estic. Sempre n'estic, el podcast.