Tarragona Ràdio Podcast Sempre nàstic El podcast
Un podcast amb la realització tècnica de Lluís Comas, amb el Miquel Llobet com a operador de càmera...
Us parla Jordi Blanc. Aquest capítol té de convidat a un dels pocs supervivents de la temporada passada. Avui ens acompanya el porter del Nàstic, Dani Rebollo, el de l'EP, que no va començar de titular. Ja fa setmanes ha tornat ara a la porteria del Nàstic, a un nivell molt bo, sobretot en el partit a Eivissa, on va ser una constant de treure pilotes per les nombroses arribades del rival.
Avui amb ell parlarem de la victòria del passat cap de setmana davant del Tarazona i també ja del derbi català d'aquest dissabte al Camp del Sabadell. Un podcast en el que tindrem el comentari d'actualitat amb l'Arnau Curto amb el M.M.S. a banda i l'entrevista d'Anàstic Digital amb Rafa Larrañaga i Pau Caballé. Avui entrevistem el periodista del diari més Arnau Montreal. El podcast és tot vostre i esperem que, com sempre, us agradi i el gaudiu.
Sempre Nàstic, el convidat del podcast, avui amb... Dani Rebollo, porter del Nàstic i un dels pocs jugadors que ha continuat de la temporada passada, segon cop que ens visita aquí al podcast del Sempre Nàstic. Dani, què tal? Com estàs? Hola, què tal? Buenas tardes. Bien? Sí, todo bien. Bueno, animado supongo, ¿no? Esta semana después de victòria siempre...
Sí, hombre, al final las victorias siempre te refuerzan, siempre te dan otro estado de ánimo y con ganas ya de que el sábado empiece a rodar la pelota. ¿Con qué sensaciones sales del partido del pasado fin de semana contra el Tarazona?
Bueno, creo que hay dos partes totalmente diferentes, una para cada equipo. Creo que la primera parte fuimos muy superiores y creo que deberíamos de haber metido algún gol más. Y la segunda parte, si es verdad, que el equipo creo que estuvo un poquito más espeso. Creo que nos faltó también un poco de contundencia en ciertas jugadas, pero lo importante era sacar los tres puntos. El equipo sabe que cuando se tiene que poner el mono de trabajo
Vamos todos a una, apretamos los dientes y por suerte y también por acierto nuestro no llevamos el partido adelante. El míster se le veía preocupado, así lo manifestó también en sala de prensa después del partido, sobre todo por la segunda parte. ¿Lo habéis hablado estos días?
Sí, al final analizamos todo, sabíamos que la primera parte fue muy buena, ellos ya en la segunda sí es verdad que empezaron a apretar un poco más arriba en ciertas situaciones venían al hombre, entonces teníamos que buscar un poco más juego directo y ahí ellos los centrales que tenían eran más poderosos en ese juego.
i feien que guanyen ells més segundes jugades i ens tocava defensar. Però bé, el que he dit, al final l'equip compite bé quan té que competir i això és bueno i sabem que vam a Sabadell, on és un equip que també mette molta pata, que és molt intenso i vam haver de competir també molt bé.
8 jornadas disputadas, 13 puntos a 2 del líder de la categoría un primer balance de este primer mini tramo de la liga creo que cuando se marchan muchos jugadores en verano vienen muchos compañeros nuevos el club viene de dos finales de play-off, creo que lo que está haciendo este equipo ahora mismo no es fácil porque es un equipo totalmente nuevo donde se tiene que adaptar
a un club, a una afición donde es exigente. Muchos compañeros venían de equipos que no se habían enfrentado a este tipo de estadio como local y creo que es un balance muy positivo.
Sí, es verdad que a mí me gusta dividir, por ejemplo, la liga en bloques de 10 en 10 partidos, pero creo que vamos en buena línea. ¿Qué tal toda la gente nueva que ha llegado? No sé, un poco los que ya estabais aquí, supongo que un poco sois los referentes, ¿no? De que se vayan adaptando no tan solo al equipo, sino también quizás a la ciudad, a lo que es el club.
Sí, al final tenemos que ayudarlos un poco a integrarse, si es verdad que por el clima por donde vivimos es mucho más fácil porque hace mucha vida también en la calle con los compañeros, entonces en ese sentido creo que todos están bien adaptados, hay muy buen grupo y eso luego se refleja en el campo,
que luchamos uno por el otro en el mismo objetivo. Este sábado toca ir a Sabadell. ¿Qué partido prevés contra un equipo que está invicto, que de las tres máximas categorías del fútbol todavía no conoce la derrota? No sé un partido prevés.
Bueno, preveo un partido donde va a haber mucha intensidad, donde va a haber mucho duelo. Es verdad que cuando ellos llevan muchas porterías a cero, eso les da mucha confianza para jugar mucho más tranquilo. Tenemos que saber también jugar con eso, porque aunque tú tengas esa confianza, hay momentos que seguramente se relajen por ese exceso.
Entonces creo que tenemos que aprovecharlo y sobre todo cuando estemos arriba ser agresivos a la hora de finalizar porque tenemos muy buenos jugadores arriba que en una que tengan te la pueden enchufar. Entonces creo que va a ser un partido muy parejo donde haya muchas disputas de balón y bueno, ahí creo que el que mejor compita es el que se lo va a llevar. ¿Te sorprende un poco que los equipos que han subido de categoría estén ahí en la zona alta?
Bueno, al final yo creo que suelen pasar en casi todas las categorías, salvo primera división menos el Elche. Creo que es donde más diferencia puede haber. Las demás categorías, normalmente el que viene con la inercia de abajo es el que va manteniéndose arriba por lo que he dicho, por la misma inercia de que sube. Normalmente tienen el mismo bloque de jugadores, el mismo entrenador, entonces saben a lo que es.
a lo que juegan la mayoría y es normal, ya luego cuando vaya a mitad de la temporada se irá igualando un poco y cada equipo se irá poniendo en la posición donde realmente le tocaría estar. En Sabadell no vais a estar solos, en la Stig nunca está solo vaya donde vaya, se vendieron en nada las 700 primeras entradas, 300 más, por tanto unas mil personas en las gradas, ya el día del Europa os acompaña mucha gente,
Tú ya lo viviste el año pasado, jugasteis el ascenso en la ciudad deportiva de Zubieta donde había casi más gente fuera que no pudo entrar al campo que dentro. No sé, ¿cómo te lo explicas?
Com a jugador a mi me gusta ir a los sitios donde siempre hay ambiente y la verdad que tenemos una afición que donde vayamos siempre hay gente, vamos a Ibiza y va gente a vernos, vayamos donde vayamos siempre hay afición y aprovechando que es aquí cerca que es un derbi de aquí de la zona de Cataluña creo que
que viva el fútbol, que haya buen ambiente entre las dos aficiones, que con esto de las entradas creo que lo hay, entonces que disfruten el partido, que gane el mejor, pero que sobre todo disfrute la gente y jugamos para la gente y que sea un espectáculo el partido. ¿Qué te parece la respuesta del público aquí en el nuevo estadio? Ahora estamos en el campo, está vacío, está el jardinero segando el césped, que lo tiene inmaculado. El otro día la mejor entrada de la temporada, hay más de 8.000 abonados, no sé...
En una categoría como esta, que no deja de ser la tercera categoría del fútbol. No, es una categoría que es complicada para enganchar a la gente y creo que después de estos dos últimos años donde el equipo hace play-off cada vez se va enganchando más gente, sobre todo también gente joven que está cogiendo el gusto al fútbol, que creo que se ve identificado. Entonces, para mí como jugador opto o quiero que cada fin de semana haya el máximo de público posible.
Per això me dedico al fútbol, per això jugo al fútbol, per la gent, per disfrutar. I venir a un estadio, o jugar a un estadio, millor dit, on cada fin de setmana tenen de 7.000, 8.000 persones per a l'arriba, és de agradecer i de valorar, perquè no és fàcil.
Tu la temporada pasada llegaste a un vestuario tocado, por lo que fue el no ascenso contra el Málaga y un año después te tocó vivirlo en tus propias carnes. ¿Cómo se digiere eso y cómo fueron las horas los días después del partido en Zubieta?
Pues la verdad que se tarda en digerir, sobre todo yo estuve en mi caso personal, estuve un par de días por aquí también porque mi chica trabajaba y bueno, un poco con la necesidad de tener que salir un poco del entorno de aquí, de cambiar de aire, de no pensar en...
En fútbol el camino de vuelta que lo hice para abajo, lo hice yo solo en coche, fue un poco duro porque lo tienes en la mano y te quedas con la sensación de que si no te pitan ese penalti quizás podías haber remontado, pero bueno, sabemos que fútbol es como la vida, te pega palos y al siguiente día te tienes que levantar pase lo que pase, ¿no? Entonces hay que borrón y cuenta nueva, nueva temporada, nuevas ilusiones, nuevos objetivos
Y así es como lo he afrontado, ¿no? Analizas lo que has hecho bien, lo que puedes mejorar y a partir de ahí marcarte reto, marcarte objetivos, tanto en entrenamientos como en partidos, ¿no? Mi forma de gestionármelo. Esta temporada hay una herramienta nueva, el fútbol vídeo.
El penalti, el penalti que le pitan a Migue, no sé qué te parece esa herramienta, ya la habéis venido ocho jornadas, no sé si tú piensas que es un acierto y que era una necesidad para esos pequeños detalles que a veces hacen que se decante para un lado o para otro.
Creo que en un playoff con lo que se juegan los clubes, creo que era necesario, ya no solo por la situación que nos pasa a nosotros, sino el Mérida. Creo que también si hubiese visto este tipo de objetos para el fútbol, quizás sería el Mérida el que hubiese estado ahí, pero bueno.
Creo que es un acierto, pero deben de darle un poco de más ritmo al juego, porque hay muchas situaciones que paras el ritmo del partido y al final el que viene comprar una entrada no viene para ver un partido de ciento y pico de minutos y que esté parado cada dos por tres. Creo que es un acierto, pero creo que hay que darle una vuelta para que no pare tanto los partidos. A nivel personal, ¿qué tal está Dani Rebollo?
Con ganas, la verdad que con muchas ganas, con ilusión de seguir haciendo bien las cosas. Me he marcado esta temporada en rojo ya cuando terminó la pasada. Sabía que mi segunda temporada aquí tenía que dar un paso adelante. Creo que lo estoy dando y bueno, marcarme objetivo y esta temporada la tenía...
La tenia marcada en rojo por edad, ya por experiencias, entonces creo que va a ser una temporada muy buena, entonces esperemos que todo salga bien y estemos al final de temporada peleando ahí arriba. Y eso te hizo tal vez tocar un poco tus sensaciones cuando empieza la temporada y Luis César pone a Toni Fui Díaz de portero titular.
No, no, porque creo en mí, creo en mis condiciones, creo en mis cualidades. Sé cómo entreno, entonces sabía que es cuestión de tiempo, ¿no? El año pasado, cuando estaba Alberto, lo veía entrenar, es un tío increíble, Alberto, que entrena, que estaba ahí cuando lo necesitaba, pero yo creía en mí, por eso el año pasado vine aquí, aunque él fuera el Zamora de la categoría,
Sabia que me iba a costar en ese momento, sabía que cuando llegase mi momento tenía que aprovecharlo y lo mismo he hecho este año. Este año comparto con Toni Portería, es un tío también espectacular, que entrena muy bien, que se cuida mucho y bueno, la competencia te hace crecer y tanto para él como para mí, el dar todo cada día hace que los dos crezcamos, ya luego el míster es el que decide, pero lo que dependa de uno mismo que nadie te pueda decir nada.
Seguramente hemos visto buenas actuaciones tuyas a lo largo de esta temporada, también de la pasada. ¿El partido de Ibiza es quizás un poco el partido donde Dani Rebollo rompe definitivamente la puerta? Lo digo para esas opiniones quizás un poco más críticas.
Al final, siendo portero, sabes que estás puesto siempre a la crítica. Como portero, lo que más se ve es cuando haces paradas, pero me gusta definirme más como un portero que evita situaciones a que tenga que intervenir. Para mí, seguramente,
Nadie le da importancia, pero hay una jugada los otros días que hay un pase atrás y yo cojo y la corto sin que tenga que tirar a portería. Para mí esa jugada tiene mucho más valor que por ejemplo la parada que tengo que hacer antes del gol.
Sí, es verdad que contra el Ibiza, de cara también a la gente, es un partido que a lo mejor puede marcar un poco porque hay muchas situaciones donde el equipo, sí es verdad que ellos, para mi punto de vista, fueron el partido más regular que han hecho en todo el año. El equipo supo sufrir porque al final mis intervenciones no son intervenciones
molt difíciles gràcies a que els companys estaven defendent bé la zona d'Aria, no? Te diria que és un punt d'inflexió, tant per a la gent i tant també per a mi, no? Esos partidors te refuerzan molt, te dan molta més confiança i conforme vas passant la jornada, més seguros te vas notant bajo els palos.
Ya para acabar, supongo que el objetivo de Dani, aparte de todo lo que nos has contado y que tenías la temporada o tienes la temporada marcada en rojo, es poder conseguir lo que no se consiguió el año pasado.
Vine el año pasado para eso, me quedé a 15 minutos, por decirlo de una manera. Entonces, como he dicho antes, la vida te pega palo, hay que levantarse. Cuando una oportunidad se va y por tan poco, hay que trabajar para que vuelva la oportunidad. Entonces tenemos por delante, quedarán veintipico de jornadas, pues adelante y a por ello. Muy bien, Dani, que ha sido un placer que hayas compartido este ratito con nosotros y que haya mucha suerte esta temporada. Muchas gracias.
En comptes de veure un 3 de 6 a les últimes dues jornades, prefereixo veure un 9 de 12 en les últimes 4. El Nastic ha perdut massa en aquest inici de temporada, això és ben cert, i sobretot ha perdut massa el nou estadi, on ha de demostrar a la seva afició que és un equip que pot aspirar a tot. La nota positiva van ser els gols de la primera part, amb la mansió especial el d'Alex Jiménez. El davanter murcià no ha tingut el millor dels inicis de temporada i crec que aquest partit li ha de servir per agafar confiança.
El que no em va agradar tant va ser que, després del golàs de Marc Montalvo, el conjunt visitant empatés amb una excessiva facilitat. Tampoc em va acabar de convèncer com es va plantejar la segona meitat per part del conjunt grana. Crec que vam especular de més en un partit davant un rival que calia rematar a temps i no deixar-lo viu en els últims minuts. Però tot això són detalls que envolten una victòria que l'afició del Nàstic necessitava i molt.
La nova Creu Alta ens espera un partit on previsiblement hi haurà gairebé 800 nàstiques a les grades, entre entrades onudes pel club i gent que vagi pel seu propi peu. Crec, sincerament, que ha arribat el moment que el Nàstic trepitgi fort l'accelerador. Cada divendres al Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio, l'entrevista de Nàstic Digital amb Rafa Larrañaga i Pau Cavaller.
El Tarassó no visita aquest diumenge a les 12 al nou Estadi Costa Daurada en un partit que al Nàstic li haurà de servir per refer-se de la derrota contra l'Alcorcón. Per parlar-ne avui tenim Arnau Monreal del diari Més. Bon dia Arnau, com estàs? Bon dia, bon dia. A veure, nova derrota al nou Estadi contra l'Alcorcón, 1-2. Te l'esperaves aquesta derrota després de les dues victòries consecutives?
No l'esperava i en el transcurs del partit tampoc, perquè semblava que tot anava encanviat a un empat, semblava que tot anava a això i era un error defensiu a l'última jugada, t'emportes amb la derrota, no?
A més, va tornar a feblesa defensiva perquè havíem aconseguit aquestes dues porteries a zero, però hi va haver errors de Santos i incomoditat dels centrals també per cobrir bé els davanters. És el que més et preocupa d'aquest nàstic, aquesta feblesa defensiva? Sí, no et preocupa que sigui un problema que semblava que estigui ja tot recuperat i que torni, perquè al final Santos va ser l'error més visible, va sortir en la foto perquè va ser l'últim minut.
però el primer gol també falla la David Alba, també s'avança una mica Rebollo. Eren aquestes sensacions de falta de concentració en els moments claus que són les que acaben penalitzant el Nàstic. I jo crec que no va ser només l'únic punt a destacar d'aquest partit, perquè en la vessant ofensiva, que sí que és un punt a favor del Nàstic en els últims partits, es continua notant que li costa crear aquest joc ofensiu per acabar arribant a Portària.
Jo crec que li costa molt i sobretot si el rival deixa la velota. Al final contra l'Eviza es va veure una bona imatge, era un bon pla de partit, en el sentit de saps que l'Eviza jugarà a guanyar i a deixar-te espai si tu faràs els contraatacs per matar el partit. Durant el Corconos va veure això, contra el Corconos va veure un equip que...
en arribar al cert punt del partit va dir, jugues tu, jo t'espero al darrere, soc el visitant, i aquí el Nàstic li va veure aquesta dificultat a l'hora de saber què fer amb la pilota, de saber com fer mal. Tot així, va aconseguir dues o tres ocasions de mèrit, però Cedric, per exemple, que va més clara que va tenir, la va errar. Però bé, jo crec que a casa necessita un punt més, un punt més de saber què fer amb el control de la pilota i ser més ambiciós i més proactiu, no?
Sí que és veritat que, tot i aquesta dificultat a crear joc, sempre acaben havent oportunitats. El partit contra el Corcon, Cedric en va fallar una de molt clara, per exemple, i continua sent el segon equip més golajador de la categoria, el Nàstic.
No sé, aquestes virtuts al final les tenen, per molt que costi alguna tira-se en el partit perquè tens jugadors amb bon peu i capaços de generar-te això. Potser es podrien generar moltes més, no és que faltin, però dona la sensació que amb una mica més, emprement una mica més l'accelerador, el nàstic podria fer encara més en atac.
I té els jugadors per fer-ho, perquè té a La Celga, té a Jardí, que ahir va marcar un nou gol, que ja en porta 5. Jardí ha de ser aquesta figura del Nàstic aquesta temporada? De moment ho està sent. De fet, durant el partit de l'Alcorcón va ser un dels jugadors més proactius.
No parava d'intentar moure tot l'atac de l'equip que Messi des tenia i es va premiar aquest gol que al final és un altre penal. Sí que són tres gols de penalt que porta fins ara, però és que s'ha d'executar, s'ha agafat aquesta responsabilitat en guany i ho està complint a la perfecció. Jo crec que és un dels referents en atac, és el que mou el nàstic en atac.
Ha estat la clau moure Jardí a dins, més aviat entre línies, que és una cosa que no veiem tant amb Dani Vidal? Sí, jo crec que és un encert, no? Li donen aquesta llibertat i s'ha vist que Joan de Jardí l'aprofita molt bé. Aquesta decisió ha sigut un encert i els números parlen per si sols, no?
Ara mateix, abans d'aquest partit contra el Tarassón, el Nàstic és setè. Què li falta a aquest equip per estar a la part alta de la classificació, que és el que vol la direcció de l'equip? Sí que és veritat que estem olviats a la temporada, però el que sí que la necessita el Nàstic és aquesta regularitat que de moment no sembla. Semblava que durant les dues victòries aconseguides s'havia trobat un rumbo i un camí que facilitava una mica la creació de les coses i s'ha vist que
amb aquestes derrotes es tornen a veure aquests errors que potser penalitzen massa. Necessitem un punt intermedi, un punt de competitivitat intermedi per aconseguir aquesta irregularitat que et fa l'estadalt.
Llavors aquesta regularitat passa per tornar a guanyar a casa perquè sí que s'havia aconseguit amb aquestes dues victòries, amb tornar a guanyar fora després de molt de temps que no s'aconseguia. És aquest punt davant del Tarassó en aquests tres punts que es necessiten? Jo crec que sí. Jo crec que si una cosa tenia molt bona el Nàstic l'any passat és que era una màquina a casa, era una màquina de fer punts i de fet aquesta temporada has perdut dos partits a casa que són tots els que vas perdre la...
l'any passat no necessita ser fora a casa i no ser tan bipolar com l'any passat, que eres força a casa i fora tenies dificultats. Però bé, al final aquesta bipolaritat l'any passat va portar al playoff i això demostra que si tu fas la feina a casa tens moltes possibilitats d'estar ajutant pel playoff d'accent.
I les xifres són similars a les que teníem l'any passat quan assistència al nou estadi, vull dir, la gent està responent, es creix amb aquests més de 100.000 persones que vam tenir el cap de setmana passat contra l'Alcorcon, però no és només això, ja durant tots els partits a casa l'afició està responent molt bé.
I l'afició s'ha enganxat aquests anys al Nàstic, està responent i va als partits, al final és una mitjana que puja i això sí, al final perquè continua aquesta tendència mantenint-se o augmentant has de respondre a casa, al final és tot una veritat, però al final la gent respon, això sí.
Hi ha hagut una revolució total a l'equip, aquest mercat d'estiu. Quin jugador et crida més l'atenció d'aquest inici de temporada que hem vist dels que han arribat amb Noé Calleja al capdavant de la direcció esportiva? Des que han arribat, a mi m'agrada molt personalment Bacerca, tot i que l'hem vist poc, en el sentit que és un davanter rematador que les posa per fer un gol que fa ser la millor presentació i jo crec que
partits com el Corrego, per exemple, no li van acabar d'arribar pilotes bé perquè pugui aprofitar aquest benefici, no? Aquest sentit va ser que m'agrada molt, jugadors que repeteixen, Jaume Jardí, conto com un fitxatge perquè és com un canvi absolut i de moment aquest seria, no? Hem de faltar molts partits per veure el potencial de molts jugadors, per exemple, Sergio Camus va brillant a primera jornada però no l'hem tornat a veure en la seva posició des de llavors, llavors és difícil parlar, no?
Ara toca un nou partit a casa contra el Tarasona, que ve de guanyar el Múrcia, és un rival que jo crec que s'ha d'anar amb compte amb ell. Què en destacaríem d'aquest partit que tenim aquest cap de setmana?
Jo crec que el Tarazona, jo crec que el Nàstic ja sap per fer la perfecció el que s'espera. El que s'espera el Nàstic és xocar contra un mur a cops de puny i a veure què passa. Serà un equip que vindrà al nou estadi a fer el seu joc de tirar-se enrere, deixar-te jugar a tu, de defensar-se bé i aprofitar la seva opció a pilota aturada o a un contracop. Llavors aquí, en aquest partit sí que la pilota estarà ateulada del Nàstic completament perquè el Tarazona normalment el joc que s'hi posa és un joc defensiu i deixar jugar el rival.
ha de tornar llavors aquesta fluidesa a la creació de joc, més oportunitats de gol per poder fer mal a una defensa d'alta la zona, que és de les més perilloses de la categoria. Jo crec que serà necessari, serà necessari una mica fluides, una mica de rapidesa per trencar línies, perquè...
Amb un joc pausat, amb un joc de centrals laterals previsibles i un joc més alentit, això tot afavoreix a un Tarzona que el que té millor està ben col·locat en defensa i ser contundent. Així que el que l'has de sorprendre potser intentant inventar transicions o intentar moure't per entregar les línies i agafar més velocitat en el joc, perquè amb la presa de visibilitat i anar lent, Tarzona ho té tot guanyat.
En la resta de categories estan tots els equips molt apretats a la classificació realment, perquè ja estem acostumats a Primera Federació a aquestes distàncies curtes. Tots els equips estan molt apretats, però creus que aquest projecte pot aguantar, tenint en compte que estem a la jornada 7 encara, en aquest limbo a la classificació, que amb una victòria estàs al playoff i amb una derrota caus a mitja taula o fins i tot més enllà?
Jo crec que de moment es pot mantenir igual, perquè és que tenia estabilitat aquesta categoria, se manté. Ara està l'Europa primer, però ara mateix se dubta molt que mantingue aquest ritme, que Puchó manté, però que mantingue aquest ritme i que equips com el Murcia, com l'Hércules, com el Cartagena, que està a Mesa Val, que els altres dos, però que l'Iviza inclús que va perdre contra el Torremolinos
per golejada. És difícil veure que aquest equip a final de temporada no estigui a dalt, llavors amb el Nàstic passa una mica el mateix. Jo crec que té moltes capacitat d'estar a la part alta i així serà. Serà una lliga de nou competida que una victòria mourà més a la classificació, perquè de moment de líder absolut no té cap, com si té l'altre grup que és el Tenerife. Doncs veurem què passa aquest diumenge contra el Tarasona. Gràcies Arnau per l'entrevista avui. Gràcies a vosaltres.
Semprenàstic, el podcast.