Tarragona Ràdio, podcast. Sempre Nàstic, el podcast.
Hola, nastiqueres i nastiquers, ja tornem a ser aquí amb el podcast del Sempre Nastic, aquesta píndola que podeu escoltar ara mateix des de les diferents plataformes com Spotify i a les xarxes socials de la ràdio. Un podcast que podeu escoltar cada divendres a dos quarts d'una del migdia a la freqüència modulada de Tarragona Ràdio, el 96.7, o a la web a www.tarragonaradio.cat. Un podcast amb la realització tècnica de Lluís Comas, us parla Jordi Blanc.
Aquest capítol no té una entrevista com sol ser habitual i, per contra, sí que escoltarem integrar la presentació dels tres primers futbolistes que han arribat al Nàstic en aquest mercat d'hivern. Avui serà el torn per conèixer una mica més a Aitor Gelardo, a Hugo Pérez i a Ander Zoilo, a banda també de les valoracions del president del Nàstic, Lluís Fàbregas, i del secretari tècnic, Sergi Paresc, amb la destitució del director esportiu, Noé Calleja, és qui ha agafat ara les regnes.
esportives de l'entitat. Un podcast en el que tindrem el comentari d'actualitat respecte al darrer partit de Lliga de l'Arnau Curto, amb el B més a banda, i l'entrevista de Nàstic Digital amb Rafa Larreñaga i Pau Cavaller. Avui recuperem una entrevista a l'exjugador del Nàstic, Marc Fernández, que us vam oferir ja en un podcast anterior. El podcast és tot vostre i esperem que, com sempre, us agradi i el gaudiu.
Sempre n'estic, el convidat del podcast, avui amb... El protagonisme del podcast d'aquesta setmana és dels tres jugadors que han arribat en aquest mercat d'hivern, pels tres primers fitxatges d'aquest mercat, el cas d'Hitor Gelardo, d'Hugo Pérez i d'Ander Zoil, on han estat presentats aquesta setmana, acompanyats del president del Consell d'Administració, Lluís Fàbregas, i del secretari tècnic Sergi Parés. Això és el que deien els protagonistes en la roda de premsa de presentació.
Vinga, bon dia, gràcies per la vostra presència. Estem avui per presentar les tres noves incorporacions del mercat d'hivern. Al meu costat tinc l'Aitor Gelardo, migcampista, nascut a Catral, Alacant, té 23 anys, ha signat un contracte fins al juny del 2027. Arriba després de finalitzar la seva vinculació amb el Ràting de Ferrol, amb qui va jugar la temporada passada segona A.
Estat format a les categories del Villarreal, va ascendir de categoria amb el seu filial la temporada 21-22 i va jugar el partit contra el Nàstic a vigor. Més de 50 partits a la Liga Hypermotion i més de 25 internacionalitats en la selecció espanyola sub-17, sub-18 i sub-19. Pot actuar de 8 o de 10, com el vam veure dissabte davant la Unió Esportiva Ibiza, jugador tècnic i creatiu amb projecció ofensiva i qualitat en els últims metres. Aitor, benvenido al Nàstic i a Tarragona.
Nada, yo agradecer al club y al cuerpo técnico por haber confiado en mí, por haberme dado la oportunidad de jugar en un club tan grande como es el Nasti de Raúna. Y nada, ojalá poder cumplir los objetivos tanto del club como del individual y tirar para arriba.
Hola, Héctor. Jordi Blanc, Tarragona Radio. Bienvenido a Tarragona. ¿Cómo se inician las negociaciones cuando tienes contacto con el Nastic y qué es lo que te hace decidir para venir de aquí?
Bueno, antes de acabar Navidad, yo ya estaba pensando en salir del club. Sí que es verdad que antes de Navidad empezamos a negociar, a hablar un poco con el club y tal. Y cuando me llegó la oportunidad y me informaron de que Nasti quería que perteneciera al club,
El primer pensamiento fue que sí, venir aquí. Encima también el cuerpo técnico me conoce del año pasado. También fue una ayuda para mí el tomar esta decisión, pero fue rápida. ¿Qué te parece el equipo que te has encontrado? ¿Cómo te has sentido tú ya en estos dos partidos que has jugado?
La verdad que bastante bien. Sí que es verdad que el partido sanluqueño no nos salió como nos hubiese gustado, pero cuando llegué el equipo me pareció muy buen equipo, tanto al final también son un equipo joven, gente que ha jugado también a niveles altos y la verdad que cuando llegué el equipo me pareció muy buen equipo, creo que es un equipo que tiene que estar arriba y que yo creo que poco a poco lo iremos consiguiendo.
Supongo que era muy importante la victoria el otro día por la racha que traía el equipo y no sé si ahora es el momento de intentar encadenar victorias e intentar hacerla buena también en Alcor con este domingo.
Sí, al final, como tú has dicho, ganar a Ibiza era un partido que se tenía que hacer. Sí que es verdad que nos costó, pero fueron unos tres puntos importantes y, como tú has dicho, ahora seguir con la racha e intentar empezar de, por así decir, de cero a quitar la dinámica mala que venía el equipo y empezar a ganar partidos.
Bueno, no del día de hoy, preguntarte también por la relación con Parralo. Ya lo tuviste el año pasado y dijiste que es un paso que te hizo venir a Nastic también que esté Parralo y qué puedes decir de él y un poco qué te pide ahora que has llegado.
No, a ver, al final compararlo, la relación que tenía era muy buena, que tengo. Sí que es verdad que cuando llegó a estar aquí en Nasti, pues tomé la decisión por eso, porque el año pasado el mejor rendimiento que pude tener fue gracias a él, por haberme dado la oportunidad de jugar, tanto como de banda como de media punta.
Y se lo tengo agradecido y luego lo que me pide es más o menos lo que se vio el sábado. Que sea contundente, intentar coger más protagonismo con balón e intentar sacar el mejor rendimiento posible. Buenas, Juanfán Moreno, directo Aragona. ¿Qué te parecen tus compañeros de centro del campo, jugadores contrastados en la categoría como Mar Montalvo y Ocasán? No sé si los conocías o si te ha sorprendido su nivel.
No, a ver, ya los venía viendo algunos partidos desde atrás, sí que es verdad que me parecen muy buenos jugadores, creo que tienen nivel para estar tanto en primera red como más arriba y la verdad que cuando llegué no me sorprendió mucho porque ya más o menos los tenía vistos.
El segon jugador que presentem és Hugo Pérez, defensa, nascut a Barcelona, 23 anys, s'ha dit fins a final de temporada per part del Real Club Deportiu Espanyol. Ha jugat a les categories inferiors de l'Alavés, Villarreal i Espanyol, entre altres. A la seva trajectòria destaca en dues temporades a la Liga Hypermotion amb el Villarreal B.
I aquest primer tram de la temporada, també a segona A, ha defensat els interessos de la societat deportiva huesca. Dissabte ja vam poder veure algunes de les seves característiques, com són la contundència a l'arreraguarda, domini del joc aèri i bona sortida de pilota. Hugo, bienvenido. Gracias a mí.
Hola Hugo, buenas. Bienvenido a Tarragona, es Jordi Blanc, Tarragona Radio. ¿Cómo va la negociación para venir aquí a Tarragona y si veías factible el hecho de salir a un equipo de menor categoría, en este caso en Primera Federación? Buenas.
me propusieron la opción de venir aquí y la verdad que no dudé sí que es verdad que se complicaron un poco con Huesca y Español pero di el paso, le dije a mi agente y al Español que quería venir que el interés era fuerte y hacia adelante y fue lo más rápido posible
Supongo que lo que buscas también es tener muchos más minutos de los que tenías quizás en el Huesca y aprovechar este medio año aquí en Tarragón. Sí, en Huesca no tuve muchos y la verdad que venir aquí, aportar lo máximo al equipo, jugar lo que el míster decida y estoy aquí para ayudar a todos y sacar los objetivos hacia delante.
Bones, Arnaldo, del DiariMes. ¿Cómo te sentiste en el debut? Con pocos entrenamientos nada más llegar. ¿Cómo estás físicamente? Realmente se te cambiaron. Supongo que después de todo el año, con pocos minutos, tienes que ir para se arrancar. ¿Cómo te sientes? La verdad es que me sentí bastante bien. Sí que es verdad que llevaba bastante tiempo sin jugar y pocos entrenamientos porque allí estaba apartado. Pero la verdad es que vine aquí muy a gusto.
Y sí que es verdad que dure hasta el 70, pero poco a poco ir cogiendo ese ritmo para el próximo partido aguantar los 90. Buenas, Hugo, Juanfran Moreno de Tarragona. El hecho de que en primer partido con apenas 4 o 5 entrenamientos, ya seas titular, a nivel de confianza supongo que te viene muy bien, ¿no?
Sí, sí que es verdad que venía a falta de confianza. Los primeros minutos he estado un poco así, pero a la que pude verme mejor, coger confianza, ya fui hacia delante y gané mucha confianza, la verdad.
Bé, i el tercer jugador que presentem avui és l'altre a l'esquerra, Ander Zoilo, l'altre a l'esquerra, nascut a BSA IN, Guipuzcoa, 25 anys, cedit pel Tenerife fins a final de temporada. Format a les categories inferiors de la Real Societat, on va debutar segon any al curs 21-22.
Més de 100 partits de Primera Federació, entre el mateix Sance, el Club Deportivo Calahorra, el Club Deportivo Lugo i el Club Deportivo Tenerife. Anders sumarà potència recorregut per la banda esquerra, mentre les seves característiques cal remarcar la seva projecció ofensiva, el seu rigor tàctic i l'ordre defensiu. Bienvenido a Aidera Tarragona.
Bueno, pues primero de todo agradecer al club, a Ser y a Noé por todo, por confiar en mí, por apostar por mí y nada, espero devolverles esa confianza en el terreno del juego. Hola, Ander, buenas. Jordi Blanc, Tarragona Radio. ¿Qué es lo que te trae aquí esta sesión del Tenerife? Supongo que para aprovechar estos minutos que puedas tener esta temporada aquí.
Sí, eso es. Al final hablé con el Tenerife, llegamos a un mismo punto de vista y al final es que si quiero seguir creciendo necesito tener minutaje y entonces entre los dos, pero siempre priorizando mi palabra, elegimos el Nasti porque creemos que es un club donde se puedan muchos pasos adelante.
¿Cómo has visto al equipo? El otro día no tuviste minutos, pero ya estabas en la convocatoria. ¿Cómo ves a este equipo?
Bueno, al final sabemos que que parte de la base que es un equipo joven a priori, pero bueno, es un equipo con hambre, con ambición, eh, se vio en el partido, la verdad que empezamos, empezamos bien, el partido fue bien, es verdad que en la segunda parte igual echamos el culo un poco para atrás también, la situación de ir ganando y la racha que que se llevaba, entonces eh, ajustar esas cosas para que no pase más y seguir adelante.
Bueno, Sarno del mes. Preguntar también un poco qué puedes aportar y preguntarte también si hay posibilidad de que también puedes actuar como un perfil más ofensivo, un poco de extremo, un poco de adecuarte a la necesidad del equipo o cómo te ves que puedes aportar.
Bueno, yo me considero un lateral que tiene mucho recorrido, ayuda siempre desde atrás al extremo en lo ofensivo, me gusta llegar desde atrás, por fuera, tanto por dentro y nada, ayudarles en lo ofensivo lo máximo posible y en lo defensivo pues me considero que soy un buen defensa, con un buen rigor táctico y bueno, que no se me supera muy fácil.
El hecho de tener una competencia dura como es la de Moy Delgado, un jugador con muchos partidos en Segunda División, ¿no sé si te lo tomas como un reto personal y un beneficio para el equipo?
Bueno, eso es. Al final la competencia siempre tiene que ser sana y que los dos estemos luchando por el puesto al final hace que los dos saquemos el mejor rendimiento nuestro. Entonces eso también beneficia al equipo porque juegue el que juegue lo puede hacer bien. Coincidiste en el vestuario con Josec Calavera, taraconense de aquí. No sé si comentaste algo de poder venir con él a la vez o que te comentas el Nastic por dentro cómo funciona.
Sí, bueno, al final estábamos en el vestuario y cuando fui a despedirme también me dijo que venía a un muy buen club, que él es de aquí, que él estuvo aquí, que tiene muy buenos recuerdos y que al final me deseaba toda la suerte del mundo aquí y que sabía que me iba a ir bien.
3 punts són 3 punts, i si serveixen per canviar la dinàmica mental de l'equip, benvinguts siguin. Especialment quan et cau anar al sac per art de màgia i fruit de les ganes del porter rival d'anar a caçar bolets aprofitant la pluja dels últims dies. La sort influeix en el futbol, i això és un fet innegable. Hi ha la sort del campió, o la tradicional i clàssica...
Potra. Ahir el Nàstic va aconseguir 3 punts que bé hagués pogut ser 1 o cap si la Eivissa hagués tingut la punteria afinada. I ni t'explico què hagués passat si el conjunt balear hagués clavat dins aquell obús a les gavalles del partit. No hi hauria prou desfibril·ladors al nou estadi per cobrir els casos de cobriment d'acord.
Són bones notícies, home, per descomptat, però que ningú es pensi que el Nàstic respira amb aquests tres punts. N'hem perdut masses pel camí i hem anat demostrant un futbol prou pobre com per no confiar en massa més. Calen incorporacions amb urgència i facturar algun jugador camí cap a casa seva, també, si se'n permet.
Cada divendres al Sempre Nàstic de Tarragona Ràdio, l'entrevista de Nàstic Digital amb Rafa Larrañaga i Pau Cavaller. Avui tenim amb nosaltres un convidat molt especial, un futbolista que va defensar la samarreta grana durant tres temporades, deixant empremta tant dins com fora del terreny de joc.
un jugador important al vestuari, compromès amb el club i amb la ciutat, i que va estar ben a prop de tornar al nàstic al futbol professional en dues ocasions. Ara continua gaudint del futbol al Cornellà. Marc Fernández, com estàs? Hola, molt bé. Què tal, com va? Bé, aquí ara amb el Cornellà sou líders, no?, el vostre grup de tercera federació, i sembla que les coses van molt bé. Estàs content, allí?
Sí, la veritat que molt content, estic a prop de casa, que era una de les coses que era un condicionant per seguir jugant el futbol, era una mica aquest, per estar a prop de la família, no viatjar molt, i la veritat que molt bé, molt content, som un grup de gent molt jove, i la veritat que bé, bé, molt content, de moment està tot sortint molt bé. I quin és el nivell aquí a Tercera Federació? Has notat molt el canvi o no?
Bé, sobretot en el tema dels camps. Al final vas a camps d'herba artificial, que alguns són molt petits... Bé, sobretot això és el que més m'ha agradat adaptar-me. Però bé, després hi ha jugadors que jo crec que són joves i que tenen molta projecció. Ara parlem de la teva etapa aquí a Tarragona, al Nàstic. Precisament una de les coses que s'ha destacat més en els últims anys va ser potser el bon ambient que hi havia al vestuari, no? Com era formar part d'aquest grup?
Bé, al final era una família, jo crec que l'afició se'm va donar d'això. Hi havia jugadors de la terra, jugadors com el meu cas, per exemple, que no són de Tarragona ni de la província, però estimava molt el Nàstic i crec que ben...
vam fer una unió entre la gent de fora i la gent de casa que al final es veia reflectit i com veniu, jo crec que vam aconseguir alguna cosa en aquests dos anys. Dret de no aconseguir l'ascens, crec que vam aconseguir alguna cosa amb l'afició que és molt important que no es perdi. I si parlo d'anàstic, hi ha algun partit o algun moment en concret que em vingui al cap?
Bé, em vindria amb molts, però sobretot em vull quedar amb els bons. Llavors em quedo amb les entrades als partits de playoff, l'entrada amb l'autobús. És el que jo crec que això mai ho penso i mira, se em posa una pell de gallina. Això crec que mai no ho tornaré a viure i mai ho oblidaré. Sí, perquè a més vas marcar una mica de tendència amb les samarretes aquelles antigues que vas vestir. Això va agradar molt la defició aquí a Tarragona.
Sí, vaig estar pensant que què podia fer jo una mica per l'afició, per recordar-me una mica la història, la de l'últim playoff, jo crec que era la de Santi, que era humoració, ja em va sortir així, la família m'ho va agrair, però al final una mica més encara d'aquesta unió que vam aconseguir. A més, parlant del tema de Dani Vidal, com vau viure aquest canvi cap a Luis César? El vau entendre?
No, perquè ja en el moment en què era tu pots estar d'acord o no, o pots voler aquest canvi des de part del club i si ho tenien que fer ho tindrien que haver fet avall, jo crec. Però bé, és que mai se sap, no sabem si amb Dani ho haguéssim aconseguit o no. Això és que tampoc ho podem dir, però sí que va ser una mica un pal perquè jo crec que teníem aquesta unió, aquest...
Aquesta unió amb malestar, que després no la vam tindre i bueno, va ser una situació difícil de parir. Perquè a més, havem buscat tan a prop de l'ascens en dues ocasions, es va fer una reestructuració de plantilla que creus que va ser encertada?
Jo crec que no, ja no et parlo de mi personalment, però tu pots dir que ja no té nivell o ja no té d'això, però jo crec que hi havia molts jugadors que com t'he dit abans sentien el Nàstic fossin de casa o no, ho sentien, hi havia aquesta unió, jo crec que la gent s'identificava amb aquests jugadors i jo crec que en aquesta part no han estat encertats.
Perquè llavors parlem de tu ara Marc, després de tres temporades aquí a Tarragona, toca el moment de marxar. Com vas viure personalment aquesta sortida? Bé, la veritat que he fotut, de fet, bé, en el seu dia, abans que arribéssim al playoff i tal, ja sabia com ho havia parlat amb el club, que bé, que si hi havia l'opció de, si no creien que tenia que seguir jugant, doncs bé, d'estar a l'estaf o estar al club en alguna...
alguna faceta m'hagués agradat, m'hagués penjat les motes i m'hagués quedat a Tarragona, Visquell, i al Nàstic. Però bé, al final quan vam acabar no es va parlar del tema i bé, una mica fotut per aquest tema, perquè jo m'hagués quedat al Nàstic, encantat. I ara no sé si segueixes una mica al Nàstic, ara la situació és una mica complicada perquè tot i estar a 5 punts del descens, també s'està a 5 punts del descens, una mica aquí entre mig,
i et volia preguntar una mica com veus la feina de Cristóbal Parral a l'hora mateix. Bueno, d'ell no et podria dir gaire perquè no estic allà i al final potser ho estan fent bé les coses però els resultats no arriben. Llavors, en aquest sentit no et puc dir perquè no el connecto personalment, no sé com està treballant i en aquest sentit no et puc dir. És veritat que són quatre derrotes seguides, que no és fàcil,
Però el que he dit sempre i el que m'agradaria seguir dient, sobretot a l'afició, que ara són moments que no són fàcils, però són aquests moments per no perdre el que s'ha aconseguit en aquests dos anys. Aquesta unió. Bé, que ajudin l'equip perquè acabi la temporada al més edat possible, sigui el que sigui, i després, quan arribi l'estiu, ja es parlarà del que es tingui de parlar. Però bé, que no es perdi això que es va aconseguir.
Perquè a més, abans ens has comentat que això potser t'agradaria haver seguit, potser no assumint un càrrec de jugador, però sí en una altra faceta. T'hi veus potser després d'aquesta etapa al Cornellà tornant aquí a Tarragona?
Bé, no ho sé, ara ho veig juny en aquest moment perquè jo em plantejava la casa que tinc, vendre-la, de fet vaig estar mirant coses a Tarragona. Veig difícil que el club em diguis alguna cosa, però bé, perquè de vegades que vaig sortir no he tornat a parlar amb ningú del club, llavors bé, ara mateix ho veig difícil. Per ganes no seria, però ho veig complicat.
Perquè ara aquí a Cornellà, havíem comentat que més enllà de la situació esportiva del Cornellà, la vida molt tranquil·la, com has dit aquí a Corbera si està molt bé. Sí, al final, bé, jo he sigut sempre d'aquí més o menys, tenia família, amics, tenia una casa que encara no l'havia disfrutat i bé, els nens s'estan adaptant a aquest canvi i bé, bastant tranquil·la en aquest aspecte.
Perquè, a més, aquí a Tarragona també, o sigui, vas deixar molta empremta en el sentit de, ostres, potser de cara a gol potser hi ha un altre jugador que encara en fa més, però a nivell de vestuari eres una peça molt important i tota l'afició t'ho va valorar. I també has fet incís en aquesta unió entre vestuari i grada, que què, com ho valores tu, és important, entenc.
Sí, jo, ostres, et diria que segurament juntament amb el Sabadell és el club que més he sentit, que més ràpid li heu agafat estima, que més m'he identificat amb l'afició, amb la ciutat, amb les ganes que l'equip pugui més enllà de si jo feia gols o no feia gols. M'importava més anar a fi com a club que pugés i aconseguir l'objectiu que no jo aconseguia el millor objectiu com de gols, de jugar partits, que em sorti tot bé.
Perquè a més, quan tu vas arribar aquí a Tarragona venies de l'Andorra i et va costar adaptar-te perquè a més va ser, recordo, un mercat d'hivern o tal, però entenc que no, no? Bueno, va ser, no és que adaptar-me a la ciutat i el que és el club i tot, jo crec que em vaig adaptar ràpid, vaig veure ràpid els valors que volen l'afició, el que vol aquesta afició d'un jugador d'agnàstic,
Em va costar, perquè al final vaig estar dos partits amb Raül, crec, després va vindre Iñaki, també va estar 6 o 7, i després ja va vindre Dani. Van ser en 5 mesos 3 entrenadors. Això és el més difícil que vaig tindre per l'1 de més, em vaig adoptar molt ràpid. I ara per acabar, tancar una mica l'entrevista, si se's podria explicar alguna anècdota de vestuari interessant, graciosa que et passi pel cap.
Teníem molts, i moltes coses també les posàvem després a les xarxes, com el vídeo aquell a la sala de... amb Joan i tots els jugadors. Allò era pràcticament cada dia estàvem fent bromes, ens ficàvem un amb l'altre, ens dèiem de tot. Era un vestidor molt sa. Si tu em feies una broma, jo te la feia a ti, i llavors era tot rodat.
Doncs escolta, Marc, moltes gràcies per aquesta entrevista, per aquest teu temps, i esperem que vagi molt bé aquesta temporada a Cornellà i també de veure't per aquí, per Tarragona. Moltes gràcies, espero que millori la cosa ja a Tarragona. Sempre n'estic, el podcast.