Tarragona Ràdio, podcast. Semprenàstic, el podcast. Hola, nastiqueres i nastiquers. Ja tornem a ser aquí amb el podcast del Semprenàstic, aquesta píndola que ja podeu escoltar ara mateix des de les diferents plataformes, com Spotify i a les xarxes socials de la ràdio. A més, les entrevistes les podeu veure també amb imatges al YouTube de Tarragona Ràdio, un podcast que podeu escoltar cada divendres a dos quarts d'una del migdia,
a la freqüència modulada de Tarragona Ràdio al 96.7 o també al web www.tarragonaradio.cat. Un podcast amb la realització tècnica de Lluís Comas us parla Jordi Blanc. Aquest capítol és diferent. Aquesta setmana ha estat una setmana d'eliminatòria de Copa del Rei, per tant, no hem tingut l'entrevista habitual a un protagonista del Nàstic com ve sent l'habitual, però sí que recuperem la tertúlia d'actualitat del Nàstic d'aquesta setmana. Aquesta setmana vam compartir xerrada al voltant de l'actualitat grana
amb els socis i aficionats del Nastic Pedro Ponce i José Luis Sant Martín. Un podcast en el que també tindrem avui el comentari d'actualitat amb l'Arnau Curto amb el Memes a banda. El podcast és tot vostre i esperem que, com sempre, us agradi i el gaudiu.
Sempre Nàstic, el convidat del podcast, avui amb... El que farem serà parlar de l'actualitat del Nàstic, d'un Nàstic que ve d'empatar al camp del Sabadell, a la nova Creu Alta, empat sense gols, on Dani Rebollo, i no és el primer cop aquesta temporada, va ser el gran heroi del partit. Va salvar les nombroses i clares oportunitats del centre d'esport Sabadell pel Nàstic, clara, clara, clara, una.
la d'Àlex Jiménez, en la recta final del partit, amb un 1 contra 1 que va tenir amb el porter del Sabadell, amb Diego Foli, que finalment li va acabar aturant aquesta pilota, però va ser un altre d'aquells partits grisos del Nàstic, en què sí, puntuar fora de casa està bé, deia Luis César després del partit, allò de la mitjana anglesa, però bé, una mitjana anglesa amb aquesta imatge que estem donant en els darrers partits, no acaba de convèncer...
a l'afició del Nàstic, cares llargues ahir, aquest dissabte, del miler d'aficionats que es van donar cita a la nova Creu Alta, novena jornada de Lliga, i el Nàstic va ser capaç de desplaçar la tercera categoria del futbol a 9.000 aficionats al camp del centre d'esport Sabadell, amb una altra d'aquestes marees granes de la temporada, perquè ja hem jugat els dos derbis catalans fora de casa, per tant, eren dos partits per portar aficionats del Nàstic. Avui hem convidat per parlar del Nàstic el Pedro Ponce. Pedro, què tal? Bon dia. Bon dia.
A José Luis Martín. José Luis, ¿qué tal? Buen día. Hola, buen día. Dani Rebollo y poqueta cosa més, ¿no? Daluda dissabta. Dani Rebollo y un punto, que es lo único que podemos sacar positivo del partido del sábado, porque la verdad es que el equipo se vio superado totalmente por el Sabadell, con un juego muy dinámico, un juego muy directo, un juego a ir a buscar al Nàstic en la salida...
y que el Nástic no supo leer ese partido de la manera que correspondía. Prácticamente estuvimos a merced todo el partido, sobre todo superados en la media y en la defensa, donde jugadores que hasta ahora no estaban dando una regularidad importante, como Camus, pues se vio superado
Totalmente en esa faceta, en la faceta defensiva. Y luego pues la defensa pues yo creo que hay que tomar notas sobre algunas cosas que me empiezan a...
A impacientar un poquito, por ejemplo, la titularidad de David Alba, pues a mí me genera mucha tensión. Un jugador que estos últimos partidos nos ha generado muchos problemas, sobre todo en los duelos, en los que no suele...
No está a la altura, vaya. Entonces estoy viendo que el equipo me genera muchas dudas, sobre todo en una faceta donde ya lo habíamos dicho, de que el punto fuerte en principio para Luis XVI iba a ser la defensa, pero los goles en contra nos están dando un resultado negativo. La parte positiva, bueno, pues que sacamos un punto que en un campo a priori a día de hoy no es fácil,
Y que tenemos 13 goles que somos, junto con dos o tres equipos más, somos los que más goles metemos. Pero también es verdad que esos 11 goles nos hacen mucho daño. Y la regularidad del equipo, pues como estamos viendo en toda la temporada. Un equipo triste, un equipo sin dinámica, un equipo que a día de hoy todavía no está hecho. Si de alguna manera Luis César cree que...
crea en el que pensa, y la verdad es que nos genera muchas dudas. A més a més, un Nàstic, a més a més, tu dius, ens genera dubtes, però jo crec que sobretot ens genera dubtes perquè no sabem a què juga. Tu has jugat al camp de l'Europa, has jugat al camp del Sabadell, i tens molt clar el que juguen els dos equips. En canvi, el Nàstic jo crec que ha perdut aquesta identitat, que en Dani Vidal sí que tenia, que a casa teníem molt clar que jugava, que fora de casa jo crec que també teníem clar el que jugava, que passa que a vegades els resultats arriben
o no arriben, i en canvi aquí, tu ara posaves noms propis, en podem posar molts més, perquè jo crec que van de Morgado i després d'Àlvaro García, que no va estar malament, i fins i tot quan va entrar Moï tampoc no ho va fer malament, al mig del camp ens van superar, o sigui, Quadri i Urri ens van passar per sobre. Totalment.
I al davant, jo crec que amb alguna coseta de Jaume Jardí, després la que va tenir Àlex Jiménez, però poqueta cosa més, perquè Cèdric va estar desaparegut, Juanda va estar desaparegut, per tant, bé, vull dir, és que, clar, vull dir, no salves pràcticament res del nàstic. Bé, la veritat, el José Luis ho ha explicat molt bé, les sensacions que tenim, i per dir, per treure alguna cosa positiva de tot això, de on estem, a la jornada que estem, no és el lloc que ens agradi i ja està,
No, però sí que és veritat que sí que hem caigut de play-off, però bé, ara tot això és circunstancial. És circunstancial, exactament. Som sisens amb 14 punts, un de places de play-off, Sabadell i Europa estan en play-off marquant tots dos, amb 15 punts, a tres del líder, que és l'Atletico Madrilenyo, que serà el proper rival del Nàstic aquest diumenge al nou Estadi Costa d'Orada, i quatre punts per sobre del descens. Això ens denota el justat que està a la categoria,
i jo ahir ho comentava la nit amb uns companys que no acaba de trobar el seu lloc al camp aquest equip no acaba jo l'únic que trec positiu d'ahir és que ens van caure per totes bandes i vam sortir indemnes vull dir que perquè ahir ens podien haver fet un traje però dels bons és a dir aquesta setmana tenim una altra oportunitat a casa d'agafar una confiança que no acaba d'agafar aquest equip
jugant amb qui ve, però ja et dic, el vas mirant per línies i cap de les línies dona un punt de dir, ostres, tranquils que això sortirà per aquí o sortirà per allà. I llavors et queda aquesta cara de, el que tu dius, que surt la gent que van allà, els 900 persones que van estar allà, que és brutal, és a dir, a les jornades que estem i que l'equip desplaci que 5.000 persones ha...
A Sabadell és una passada, vull dir que la gent està amb l'equip i això és molt important. Però aquest equip no acaba de trobar el seu lloc aquesta temporada. Van passant les jornades i podem tindre tres minuts de lucidesa i fem dos gols o fem tres gols, però feina rai, feina rai, feina rai. Vull dir, a pico i pala.
I a més a més, si escoltes una mica ja les rodes de premsa de Luis César, d'aquests dos darrers partits, denotes aquell xer malestar, perquè l'altre dia, després de la victòria contra el Tarazona, sortia dient que la segona part no li havia agradat gens, que no hi havia pràcticament res aprofitable, i aquí l'altre dia del Sabadell, bé, jo crec que li llança moltes floretes al Sabadell, perquè és un equip que encara no ha perdut cap partit, perquè a casa...
portava porteries a zero, però bé, també havia deixat escapar punts, i al final acaba dient allò que li hem de donar una volta a tot, no? Quan dius, uf, novena jornada de Lliga i encara li hem de donar una volta a tot, malament. És el que abans volia dir, que després d'una pretemporada i després dels partits que portem, aquestes dubtes no toquen, no toquen. O sigui, l'equip ja, o la idea ja la tindria feta. Jo no sé si ell no transmet la idea que vol
d'una forma clara a l'equip o a l'equip li costa entendre la idea que té l'entredor. El que sí que està clar és que a dia d'avui està generant moltíssimes dubtes i jo penso que
l'està sostenint els resultats l'únic que l'està sostenint a l'entrenador són els resultats perquè si ara en aquesta jornada estiguéssim al noveu o al vuitè o al desè hi ha cinc punts de playoff segur que a l'UICS ja no hi seria li estan aguantant els resultats i també és veritat que ell és un entrenador resultatista però això no pots jugar amb aquesta carta perquè qualsevol dia se te decanta de forma negativa i estàs al carrer
Bé, jo amb aquest tema, del tema d'entrenadors, jo acostumo a ser bastant conservador. I més quan les coses a nivell de resultats estan bé. És a dir, tu pensa que amb l'alçada que estàs tu tens ara, igual que si tens dos resultats negatius, vas a baix, i ja hem vist que si els tens no és tan cert, perquè està molt comprimit aquesta categoria, dos resultats positius sí que t'envien bastant a dalt.
Llavors, jo ja dic jo... Sí, però ara mateix el Nàstic, amb el que està mostrant aquestes darreres jornades, està més a prop de tenir dos resultats negatius que no dos de positius. Tant d'avons equivoquem. Sí, sí, el que passa és que no els acaba de tindre. Quan pensem que aquesta setmana es donava una garrotada, treus una mica el coll. És evident que aquest equip ha de guanyar. És a dir, aquest equip ha de guanyar a casa i fora ha de perdre pocs punts. Perquè jo considero que tenim una plantilla bastant equilibrada. Bueno, fora de casa...
No se li ha donat tan malament. L'equip va empatar el Camp del Betis. Jo surto decebut perquè a mi em dóna la impressió que el partit al Camp del Sabadell és la sortida més dolenta que ha tingut el Nàstic aquesta temporada o que s'ha mostrat menys. Perquè el Camp del Betis tu acabes empatant però podies haver guanyat. Vas tenir les teves ocasions, podies haver guanyat. Totalment.
Tu vas al camp de l'Europa i perds 2 a 0, però al minut 25 de la segona meitat, si haguessis estat guanyant 0 a 2, ningú hauria dit res. Després arriba la desafortunada jugada de Junca i allà s'acaba tot i acabes perdent. Vas a Eivissa.
Jo crec que... Jo és que em dono la impressió que el Luis César a Sabadell va voler plantejar un partit similar a Eivissa, però no va sortir, perquè si t'hi fixes, el Sabadell va ser dominador com ho havia sigut l'Eivissa, Dani Ribollo va haver d'estar espectacular com va haver d'estar a Eivissa, el que passa que allà sí que jo crec que la contra la vam saber entendre molt millor i aquí no vam tenir oportunitats per tenir contres. Aquests són els partits que el Nasdaq ha jugat fins ara fora de casa.
Jo, la veritat, és que mirant les nous jornades, és a dir, jo els resultats que crec que ens fan estar pensant el que estem pensant avui és el dia del Sant Luqueño i l'altre dia l'Alcorcón. És a dir, tu tens un puntet de l'Alcorcón i el natural és que haguessis guanyat el Sant Luqueño, sumem quatre punts al que tenim. Estaries líder. Sí, sí, però que em refereixo que el normal és que un equip que acaba de pujar com el Sant Luqueño...
que tu a casa el puguis solventar tranquil·lament i l'Alcorcón te pot guanyar, te pot empatar o el pots guanyar. Però ara et giro la truita, no? A mi em dóna la impressió que aquest equip, tot i que perdó contra l'Alcorcón i contra el Sanluqueno, l'altre dia guanya el Tarazona i a la millor, podries dir, tampoc no ens mereixíem la victòria, a mi em dóna la impressió, i coneixem també Luis César, i sobretot de l'anterior etapa, la que ens va pujar a primera, perquè jo crec que l'altre és una mica...
No podem treure un resum clar. No es pot treure molta cosa. Però coneixent aquell nàstic de Luis César, jo crec que el plantejament d'aquesta temporada és més o menys similar. És un equip que a casa li costa més, perquè ha de portar en molts casos el pes del joc i no s'hi acaba de trobar còmode i en canvi fora de casa pot treure molts punts. Aquella temporada que ens va pujar a primera divisió, el nàstic va fer dos punts menys
fora de casa que casa. Per tant, va fer una borrada de punts fora. Ara ho dic de memòria, però jo diria que eren 37 punts fora i 39 de casa. Per tant, jo diria que és una borrada de punts fora de casa. Sí, el que passa és que també són diferents èpoques i diferents equips, perquè l'equip que tenia era un equip sostenible per fer el que volia.
Jo crec que amb els jugadors que tenim la idea de Luis César no s'acaba de plasmar al camp. Als jugadors, potser, els està costant molt. Sí que també és veritat que al final del campionat el triomf, l'èxit, te'l dona el títol.
No conec cap títol per jugar bé o per deixar bé les aficions. Però també és veritat que jugant bé l'èxit està molt més a prop. La classificació del primer post és molt més a prop que jugant malalt.
Crec jo, no? De totes manes, l'equip està generant moltíssimes dubtes i a dia d'avui, doncs torno a dir, no? L'únic que estàs sostenint són els resultats, perquè a la mínima que li vagi una mica malament ja tindrà tothom. Té l'afició en contra, també part de l'afició no li perdona.
amb ell, però la veritat és que hauria de ser la directiva el mal tracte que li van donar al final de temporada a Dani Vidal, i això ho està pagant ell, està clar, però també és veritat que veient l'equip te genera moltes dubtes de pensar, hòstia, què anem a veure? Jugar al Nàstic o anem a veure com juga el contrari? Perquè és que al final tots els contrari s'adonen un cop a la cara, no?
Jo estic d'acord amb tu en que l'equip no troba el lloc i dona la sensació que ens superen cada jornada, independentment que guanyem o perdem o empatem. La sensació és quan comença a moure's la pilota, que és que estan sempre per damunt teu, que passen sempre sobre teu en totes les jugades i en totes les línies de l'equip.
Però, ja et dic, jo em vull quedar, és a dir, per ser una mica positiu, jo em vull quedar amb el que va patir aquest equip al camp del Sabadell i va treure un punt. Saps el que vull dir? Que el que és sacrifici i esforç, alguna cosa se li pot donar a aquest equip. Saps el que vull dir? Que a dintre d'aquest van desarbolar el porter, jo, ja et dic, el tema dels porters...
Parlem de Sant Rebollo, però de tant en tant surt un porter que ho para quasi tot. Saps què vull dir? Hi ha porters que paren molt i en aquest cas el tenim nosaltres, que millor que el tingui un altre, no? És a dir, que juga amb nosaltres. Sant Rebollo o un porter com Déu mana, com feia temps que no teníem, no?
I aquí hi ha hagut portets que s'han donat molts punts, eh? Sí, sí, sí. Bueno, jo crec que Rebolló ha donat un passet endavant. Aquesta setmana passada era el convidat al podcast del Semprenàstic i ell parlava que era una temporada que tenia marcada en vermell perquè ja té una edat, ja té una edat, ja té una edat, veterania, té experiència, també vulguis o no, jo crec que també li va valer molt, no?, l'experiència de la temporada passada quan...
doncs, entre l'11 titular, en detiriment d'Alberto Ovaro, i llavors ja s'acaba quedant de porter titular, i sobretot també, perquè, a veure, també ens ho explicava, va viure en les seves pròpies cards, allò que tots els jugadors, quan arriben al Nàstic, suposo que els que queden, de temporades anteriors, els van explicant, perquè clar, el Nàstic, en les darreres quatre temporades, tres vegades s'ha quedat amb la mel als llavis a la final del playoff, per tant, t'ho expliquen, però, bueno, allò que tu tires endavant i tal, i que va, tu vius en pròpia card, com ho va viure ell,
que ens van reconèixer fins i tot que el viatge de tornada cap a l'Epe, que hi ha de vacances i tal, que el va fer sol perquè la seva parella encara treballava i tal, no sé què, que se li va fer duríssim anar cap allà.
Per tot això, jo crec que sí que ha donat un pas endavant i que jo crec que ara mateix és el jugador que jo diria que juntament amb Jaume Jardí, que sembla que s'hagi apagat una miqueta els darrers partits, no sé exactament per què, però jo crec que són una mica els dos jugadors que ara mateix estan brillant més en aquest equip, perquè amb Cedric i Vassega encara no acabem de veure la cosa clara, bé, al mig del camp és com a molt planer, cap tomb entre les unes una cosa i l'altra no l'han vist... No acaba d'agafar...
A la defensa hi ha dubtes, jo crec que en Morgado és una mica el que porta l'estandard, no? Està sostenint la defensa. Però bé, la resta és tot encara amb dubtes. Sí, Montalbota fa un gran partit l'altre dia i no té aquesta regularitat, no dona aquest pas endavant que se li espera des de fa molt de temps. Jardí, doncs clar, el que passa.
crec que a Jardí tot el partit no pot passar la pilota per ell. O sigui, arriba un moment que algú ha de prendre decisions, no? Arriba un moment que... Sí, i l'altre dia al camp dels Abadell, si se'm doneu compte, fa un canvi... Jo crec que abans ja, quan entra el terreny de joc, crec que és el Panis, per Juanda, enviar Jaume i Jardí a la banda...
Àlex Jiménez el deixa com a doble punta, crec que amb Cedric encara, o amb Baselga. Ara no me'n recordo si encara hi havia Cedric o Baselga, no? I això ho fa i als dos minuts o tres o quatre... Ell no es troba a gust... No, el canvia. Entra Pau Martínez i se'n va ja amb el jardí.
A mi em va donar la impressió que marxava certament empenyat, perquè teníem nosaltres la banqueta davant del dàstic. No era un canvi natural. O sigui, posar-lo a la banda era, d'alguna manera, deixar-lo sense utilitat amb l'equip. Jo m'hi vaig donar compte d'aquest canvi i quan el va canviar, doncs, bueno, es va equivocar. Luis César es va equivocar.
Lluís de Sargeix de fer aquests canvis i de canviar direccions de jugadors. Hi ha vegades que surt bé i altres vegades que no surten bé, però ja ens té acostumats a aquest tipus de canviar cames i canviar coses. Però a mi realment m'agrada més el jugador natural. Els canvis acostumen a resultar poc.
Aquesta és una setmana exigent, exigent perquè hi ha dos partits, perquè hi ha Copa del Rei, que no sé si us agrada o no us agrada, us molesta o us ve bé que hi hagi aquest partit, que serà dijous, a partir de les 8 del vespre, a l'Estadi Balears, davant l'Atlètic Balears, equip de segona federació, des de mitja hora abans de la sintonia de Tarragona Ràdio, i tancarem la setmana...
diumenge, a dos quarts de nou del vespre, es veu que la federació no podia posar l'horari ja una mica més tard, no? Un diumenge i a dos quarts de nou del vespre, amb el canvi d'hora, que farà tres hores que serà de nit, pràcticament, doncs el nou estadi, i ni més ni menys que ve el nou líder de la categoria, l'Atletico Madrilenyo de Fernando Torres, no el nostre, sinó el de l'Atletico de Madrid de tota la vida, que ahir va guanyar a l'Europa i que està a dalt de tot de la classificació. Què us sembla el panorama?
Bueno, partit dels bons, partit dels que s'agrada veure... El de diumenge, eh, dius? El dia de diumenge, el diumenge. A l'altre, a veure, jo soc de l'opinió que la Copa del Rey no li fa bé, però també és veritat que, tal com estan els clubs econòmicament... Però és que si t'eliminen et posen un altre...
Una altra pedra a sobre, no? O sigui, si t'elimina l'Atlètic Balears, tu dius, ara, bé, segurament que, espera, el nastí, quina aspiració pot tenir la copa? Doncs intentar passar una eliminatòria, que vingui aquí alguna primera que pugui cridar una mica de genital, perquè, vull dir, una mica l'objectiu és aquest, no? Però és que si et fa fora...
venint que un véns de Sabadell, depenent d'aquest passi amb l'Atlètico Madrilenyo, és una pedra que et poses més a la motxilla. Sí, sí, sí, està clar. Jo, la veritat que aquestes eliminatòries, i més, per exemple, els equips balears que acostumen a anar molt forts en aquest tipus de competicions, jo portaria els no habituals i jovent. És a dir, si tens sort del que guanyen el partit, bé.
Però si perden, que sigui amb l'equip que no és habitual, perquè realment nosaltres ens ajuguem les garrofes enguanyes a la lliga nostra. I ja et dic, jo aniria amb un equip totalment juvenil i que sortís al sol per on sortís. Tampoc no pots usar la convocatòria. Sí, no, no, has de fer el que has de fer, però que em refereixo que jo li donaria pas a tot el que pogués, no habitual i gent jove.
El que tens de positiu, perdona, és que vas en un camp de gespa natural. Això també sempre és una mica vell, perquè hi ha molts equips grans que els hi tocaran en camps de gespa artificial. I jo reservaria els jugadors nostres pel partit de l'Atlètic Madrilenyo, i més jugant a casa. És que juguem molt amb aquest partit a casa.
El que passa és que quan tens una plantilla àmplia, jo crec que és el moment de donar també, no? Perquè segurament li tornaràs a donar partit de Copa, li donaràs a Toni Fuidías. Sí, això, això. Sergio Santos, ara porta dos partits sense jugar, pot tornar. Sí, l'Enric Pujol. Enric Pujol no l'estem veient, pot tornar. Muy Delgado necessita minuts i pot jugar. Exacte. Al mig del camp, Òscar Sanz, que no va jugar aquest cap de setmana, pot jugar. Cap tomada jugar, perquè també ara pràcticament li dona... L'altre dia li va donar res, quatre minuters, no?
Pau també pot jugar. El Pani és que no està sent titular. Jo em refereixo a això, a aquest tipus de jugadors. No li vull fer l'alineació a Luis César, però una mica pensant. És el que ha de jugar, està clar. Si s'escolta ja ho saps. Això és el que ficaria a jugar, ho tindria claríssim. Home, la veritat és que aquests partits de Copa, ja torno a dir, fins que t'arribi...
un primer que te pugui omplir, perquè el secret quin és? El secret és d'omplir 14.500 persones a l'estadi. Sí, sí, és passar ronda i que vingui algú important. Per a més, els 7.000, 8.000, 8.000 i pico ja els tenim assegurats cada diumenge. Està molt bé, és una assistència boníssima.
una passada. És brutal, veure el camp cada semana com està. Jo l'altre dia estava veient-lo amb gent que és de fora i, bueno, es quedaven al·lucinats de veure allí mil persones. Però és que mil persones haguessin sigut 400 a 500 quilòmetres. Vull dir que no era perquè era fora a 100 quilòmetres, no? Sí, sí.
Tenim una afició increïble, no? I una afició que veus... I a casa també, eh? A casa, el dia del Tarazona, que vam batre el rècord d'aquesta temporada, no, 100.000 i pico, sí. No vam arribar als 8.000. Era la tercera millor entrada de la categoria entre els dos grups, eh? Domés l'Eleodoro Rodríguez López, amb el Tenerife, hi havia més gent, l'Enrique Roca de Múrcia, hi havia més gent, també és una ciutat...
hi viu molta més gent, i el tercer nosaltres, o sigui, fins i tot per davant de l'Hércules, que el Rico Pérez també acostumen a portar bastanta gent, i a l'Acant hi ha més població que a Tarragona. Comptant que nosaltres tenim 170.000 o 170.000 que estan jugant en una lliga en què hi ha ciutats que passen dels 300.000, no? Però, bueno, el que volia dir... Estan engrescats, vull dir que...
Tot això va bé per donar minuts, parlo del partit de Copa, per donar minuts als jugadors que no tenen aquesta continuïtat, però la veritat és que l'objectiu nostre ha de ser i és el de quedar primers o el playoff amb aquesta Lliga. José Luis Primeros, si no, ja saben que...
¿Qué peligro? Bueno, pero yo ya lo dije en la anterior entrevista de la radio, de que tampoco nos metamos el hándicap de que, ostras, si quedamos en el playoff ya estamos de antemano eliminados. No, no, está claro, pero... Hemos tenido, pues bueno, todos conocemos el porqué de no haber pasado estas eliminatorias de playoff, ¿no? No creo que sea ya eterno, ¿no?
No hi ha dos sin tres, no sé si no hi haurà tres sin quatre. A veure, segurament aquestes tres finals a les que hem arribat i no hem pujat, sí, no ho sé, vull dir, perquè ha passat moltes coses, exacte. Si hagués sigut el futbol vídeosuport, potser algun haguéssim pujat. No sé si aquesta eina, ara que ja portem nous jornades, us està agradant o no us està agradant.
Home, està donant una facilitat a l'àrbit, que abans no la tenia, i no vull pensar que l'àrbit va predeterminat a anar en contra del nostre equip, però aquí sí que se li veuen les faldes, no?
Aquí està clar que t'hi dones una credibilitat. Si jo m'hi fixo en aquestes eliminatòries, han sigut tan, tan, tan clares les jugades que eren sancionables que, bueno, que al final jo soc part de la directiva i penso malament, llavors que et digui, escolta'm, és que som tan calíssimes que és que no hi ha dubte. Llavors, clar, amb aquesta eina que ara tenen, aquí queden una mica retratats. Sí, sí, totalment.
També és veritat que l'àrbitre pot decidir si vol veure el bar o no, però vaja... No, quan tu demanes, com per exemple l'altre dia l'Uixtésar, que hi ha una jugada d'Alex Jiménez, que ell reclama unes possibles mans del defensor, aquestes dues cartes que tu tens, l'àrbitre té l'obligació d'anar. A més a més, els gols ha d'anar a revisar-los.
Des de l'inici de la jugada, per si hi ha algun fora de joc, si algú s'ha acomodat la pilota amb la mà, etcètera, etcètera, etcètera. Per tant, en certa manera, i ara, a més a més, encara no ho han posat en marxa, però també com ha passat amb el bar de primera i de segona divisió, tenen previst, no sé exactament quan, però tenen previst que aquesta temporada també s'escoltin els àudios.
O sigui, el que l'àrbitre comenta, en aquest cas no té un altre àrbitre que ho està veient, però sí amb el realitzador de la televisió, el que li diu les tomes, i també que en molts casos, si s'hi fixeu, té el quart àrbitre al costat, i a vegades el recolza amb ell, perquè sí que primera i segona divisió, els quarts àrbitres són d'aquesta categoria, de primera federació, però primera federació, el quart àrbitre també és de primera federació, per tant, diguem-ne, és de la mateixa categoria...
pot recolzar una mica més, per tant. Sí, sí, sí. No, no, totalment positiu. Totalment positiu. Sí, sí, sí.
Arriba un punt, xiquets, que aquest nàstic et descol·loca tant que costa d'analitzar. Per una banda tens un argument molt sòlid, i és que l'equip està a la part alta de la classificació, i que un 0-0, si guanyes la setmana que ve, és un molt bon resultat en un camp difícil com la nova creu alta. Per l'altra, tens un nàstic que ja no és que no engresqui, és que a voltes fa mal de veure, i no parlo de l'estil de futbol, que això ho reservo pels experts, pels analistes tàctics, que segurament tindran més idea.
jo denoto personalment una falta d'ambició molt preocupant. Aquest dissabte es va viure un partit gris i impersonal del conjunt grana. Els jugadors del Nàstic es van veure superats en tot moment. Es va notar i no es va fer res per canviar-ho. A la nova creu alta, l'equip de Luis César va salvar els mobles amb aquella sensació que Santa Tecla va dir...
un puntet cap a Tarragona i sigueu feliços. El Sabadell és un equip molt i molt bo, té jugadors excepcionals i no sembla haver necessitat fitxar grans noms per construir un equip que rutlli. En certa manera, sento enveja del conjunt arlequinat en aquest sentit, perquè l'afició del Nàstic no la canvio per a res del món. Honor a tota aquella gent que es va menjar un partit insofrible. Les cares en acabar els 90 minuts eren d'absoluta decepció.
Potser alguns creuen que demanar més a aquest Nàstic és demanar massa, que no són pas un sedagossa que sí o sí ha de guanyar, perquè si no és un desastre. Senzillament crec que cal millorar la imatge de l'equip. Sempre Nàstic, el podcast.