logo

Sempre Nàstic

Si el Nàstic és la teva passió, aquest és el teu programa. Anàlisi de la jornada, debat amb experts i la darrera hora de l’equip de la ciutat. Tot plegat, liderat per Jordi Blanch. Si el Nàstic és la teva passió, aquest és el teu programa. Anàlisi de la jornada, debat amb experts i la darrera hora de l’equip de la ciutat. Tot plegat, liderat per Jordi Blanch.

Transcribed podcasts: 16
Time transcribed: 14h 49m 20s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Arrolla l'escola de formació, ja tenim preparats els nous graus C d'acord amb la nova ordenança de la formació professional. Un sistema integrat que et facilita encara més la incorporació al mercat laboral. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? T'agradaria convertir-te en professional del fitness? Has pensat a ser socorrista? Aquest any, forma't amb nosaltres!
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Gaudeix del sabor i l'aroma de la cuina tradicional amb el bar-restaurant Petit Tàrraco.
Disposem d'una gran varietat de plats a la carta i d'un menú complet en 3 setmana per només 17,50 euros. Al centre de Tarragona, al carrer Baró de les 4 Torres 1, va restaurant Petit Tarracó. Fes la teva reserva al 627 13 39 17. Obrim de les 6 del matí a dos quarts de 4 de la tarda. Va restaurant Petit Tarracó. Sempre amb elàstic.
Sempre Nàstic, 33ena temporada a Tarragona Ràdio.
Sí, ho han sentit bé. 33 anys. Des del primer dia, fa 33 anys que, de forma interrompuda, continuant la trajectòria del Nàstic de Tarragona, sigui on sigui i estigui on estigui. Avui, un dia més, després de molts anys, hem de parlar del Nàstic amb quatre derrotes seguides i avui, per analitzar-ho, tenim el Jordi Figuero i el Jogo Zero, que de seguida ens posaran una mica sobre la taula les seves idees i una mica
Qui pensen sobre la situació actual del conjunt de Cristóbal Parraló? Tot plegat en un dia en el que complim amb l'edició 7.498 del Sembranàstic, es diu aviat també, i on hem de recordar que a les vies de sosta el Lluís Comàs us parla avui, excepcionalment perquè el Jordi Latera està en detornada d'Andalusia, el Jaume del Pérez. Siguin benvinguts, comencem!
Doncs un sóc característic de l'inici del Semblanàstic i saludem ja sense més els tertulians avui presents aquí al Estudi Número de Tarragona Ràdio. Jou Acero, hola, bon dia. Bueno, mal dia per parlar d'anàstic, però bon dia.
Primeres impressions, que et ve al cap, justament després d'aquesta derrota, la quarta seguida, al camp del Sant Lucar de Barameda, i del que s'ha parlat, entre jugadors, alineació, baixes... Ho parlàvem fora de micro, vull dir, no sé, jo vaig veure ahir a la prèvia, que van connectar i quart...
i van donar unes imatges dels jugadors de Sant Lucar, arribaven allí pel vestit de carrer... Semblava més un equip de regional, amb tots els respectes pels Sant Lucar de Barrameda, però els jugadors estaven allí amb un tema més amateur, i clar, aquí al Nàstic els jugadors ho tenen tot, i viuen molt bé els jugadors al Nàstic. Sempre s'ha dit aquí, els jugadors al Nàstic el problema és que viuen molt bé, i són els jugadors que han de treure això endavant.
Clar, si el Jaume Jardí hagués fet el penalti, bueno, clar, això és molt fàcil dir-ho. Però és que els jugadors, ahir, em va donar la sensació que hi havia alguns que no van donar tot el que havien de donar, i són ells. Deixem-vos estar ara a la sala de la temporada que estem, de consells d'administració, són els jugadors els que han de revertir això. I ja està, vull dir, és que no hi ha més. Jordi...
Jo crec que és que no n'hi ha més. Jo crec que és que... No sé si és per la pressió que des del principi que se li posa a sobre dels jugadors, que han de quedar primers, ja no és segons o classifiques la play-off, sinó que ara ja el Consell d'Administració el que parla sempre és de quedar primers, resulta que tenim uns jugadors que possiblement aquesta pressió no la poden portar o no la saben portar i...
Vull entendre que estan jugant molt per sota de les seves possibilitats, perquè si no, no entenc que el senyor Calleja vengués quan fan la presentació de l'equip, tots els jugadors eren internacionals, per dir-ho d'alguna manera, no?
Era, bueno, el número de cada llista que havien fet, no sé qui, si l'entrenador o el director tècnic o el president, no sé qui va ser a la llista, però tots deien els números uns, enguany hem agafat els números uns, els números uns, números uns, que jo no sé, el pressupost que van fer és un pressupost que van traure un milió d'euros de venda de jugadors, de traspassos, i surt amb 750.000 euros de dèficit, vol dir que li han pagat bastant més als jugadors, no?,
no ho sé, si els han pagat tan cars com sembla, el resultat no és el de diem. Entenc jo que possiblement l'estaf tècnic, que suposo que avui en dia ja no s'ha de veure els partits jugats, els gols, els minuts jugats, jo crec que hi ha la psicologia de cadascú. Si un jugador...
ha jugat amb un equip que ha estat entre els tres primers durant dos o tres anys, ha pujat una o dues vegades, aquest home sí que aguanta, la pressió l'aguanta. Per un jugador que pot jugar molt bé, però sempre ha estat amb equips de mitja taula o per darrere, no està acostumat a aquesta pressió que s'exerceix aquí a Tarragona, que aquí des de...
Des que jo soc del nàstic que tenia 12 anys, sempre ha sigut el mateix, molt exigent. I jo crec que els jugadors no saben traure's a aquest apressador i jugar com, en teoria, han de saber jugar. Primera penzenyada dels companys avui a la Tartulla, Jogocero i Jordi Filgueira. Saludem, si ens ho permeten, la Tere Ortega. Tere, hola, bon dia. Hola, bon dia de nou. Què tal? Com va el recorregut cap a casa nostra, cap a Tarragona?
Doncs mira, poquet a poquet ja estem a la província de Cuenca, Montilla, calculem que a dos quarts de 5, aproximadament, arribarem a Tarragona després d'aquell llarg viatge per carretera, perquè el que explicàvem a les 9 i alguns minuts, a la tertúlia d'aquest batí, ha tingut el problema que ens hem trobat que el tren de les 8 del batí, que sortia de Sevilla en direcció...
al camp de Tarragona, doncs com tots els trens de la línia d'alta velocitat entre Andalusia i Madrid s'han suspès, són 200 trens els que s'han suspès, i la gent ha hagut d'inventar-se solucions per poder fer els viatges. L'única manera de sortir de Sevilla era per carretera, ja us imagineu, ecoes per llogar cotxes per tornar...
a casa, també quan no hi havia bitllets d'autocar, tampoc bitllets d'avió, i fins i tot buscava la gent maneres de compartir taxi i arribar a casa seva. Era tota la situació molt complicada. Nosaltres amb cotxe de lloguer estem cobrint aquest camí entre Sant Lucar de Barrameda
I Tarragona, bé, un problema senzill, si tenim en compte el motiu per què s'ha produït tot aquest desgavell ferroviari. Està clar que queda un segon plat tot plegat després de veure el que ahir es va donar a Terrasanda Lusas. No parlem de lo purament esportiu, sinó de l'accident ferroviari.
Tere, no sé si hi ha alguna cosa diferent al que hem parlat al llarg del matí en la tertúlia de fer així. Heu tingut moltes hores de viatge, no sé si heu analitzat una mica situacions esportives i també de l'altre àmbit, perquè tot és analitzable i tot és per a poder posar sobre la taula.
Doncs bé, encara que sembli estrany, ens va tocar tant o ens va impressionar tant el que havia passat amb aquest accident del tren d'alta velocitat amb un altre tren àlvia que pràcticament, avui ho comentàvem amb el Jordi, és que ens hem oblidat o hem fet que el tema nàstic passés a un segon terme, però bé...
A nivell esportiu, una mica el que estàveu comentant a la tertúlia, la situació és complicada, difícil pel nàstic de Tarragona, està allò tocant a l'abisme el nàstic i són els propis jugadors els que han de revertir la situació, treure l'equip d'on està. És evident, i això ho veiem, perquè...
és totalment inconcebible que Jaume Jardí falli un penal. És un tema ara per ara pel que atreveixen els jugadors mentals, de falta de confiança. Això s'ha de revertir i a mi em fa una mica por que veurem el nou espai el proper dissabte perquè aquesta plantilla, els primers fiolets que puguin sentir, no sé si serà capaç de poder tirar endavant el partit. La meva màxima preocupació és precisament
Això, la situació, la falta de confiança de l'equip, una situació que s'ha de canviar perquè ara per ara l'objectiu, pel que estem veient, tot i que encara queda molta lliga, és salvar la categoria. Molt bé, Tere. Estàvem molta estona parlant amb tu i escoltant-te perquè val la pena, però més val que continuem reflexionant i aquí amb els tertulians el que he dit és la seva. Que acabeu de rematar bé el viatge, una abraçada al Jordi i una altra per a tu, Tere.
Fins demà, gràcies. Adéu-siau.
Doncs això, la Tere i el Jordi han hagut de reinventar-se també i venir en cotxe, malgrat que tenien el tren ja amb la tornada preparada per estar-hi dos més aviat del compte. Ara ens ha dit que cap a dues quarts i cinc de la tarda és quan tenen previst arribar-hi. Parlava la Tere de tema psicològic, vosaltres també penseu que si es dona el cas que al minut 15 del primer temps dissabte ens marquen un gol, ens venim a baix i no som capaços de recuperar?
Pregunto. Bé, com dius, al minut 15 marquen ells.
Ah, no, vale, vale, és que no dic que els tres m'han deixat per de joc, no. Bé, és que la primera part va ser molt insultsa, va haver-hi el penalti, però va ser molt insultsa. Però ja et dic, el de la segona part va ser infumable, és que no va haver partit, i és més, l'altre equip, abans de fer el gol, té una ocasió claríssima, vull dir, que era gol, jo estava mirant-lo a casa i et dic, ja està, i a la següent ens fan la jugada amb un córner.
I no tenim capacitat de reacció. A mi, amb això dels fitxatges, hi ha una cosa que m'està trasbalsant. El Cedric, l'altre dia, va jugar 20 minuts i és el jugador estrella. És que el fitxem per 3 anys de contracte. En Làstic de Tarragona fitxa un jugador per 3 anys de contracte. I ni Lluís César ni Cristóbal el fan jugar!
Vull dir, és que això, qui hagi portat amb aquest home, que suposo que serà el 9 de Calleja, no? Entenc. És que, va, és com diria el motiu de cese, com deia el Núñez, no? És que, vamos, és que és el jugador que estàia 3 anys de contracte amb el Nàstic i juga 20 minuts al partit que s'estem jugant la vida ahir. És que algú m'ho ha d'explicar, això, eh?
Jordi, et poso la situació que l'he posat al Jou sobre un escenari inventat, però que es pot donar. Tu veus a nivell psicològic l'equip preparat per remuntar situacions que es puguin donar adverses? No és inventat. La setmana anterior l'havíem tingut aquí a casa, aquest escenari.
Què va passar? Quantes vegades vam xutar porta? Amb 10 jugadors. Nosaltres amb 11 i, al contrari, amb 10. Vam estar una hora i mitja i vam tirar 3 ports a porta, entre els 3 pals. Vol dir que el gimnàstic no defensa, perquè és el màxim golejador de les dues categories,
de gols anem mitjanament i ja portem no sé quants partits que gairebé no fem. Portaria zero. Si tirem un any i mig enrere, normalment érem una de les defenses menys golejades i amb gols estava entre els primers, entre els cinc primers. I això et portava que estava sempre entre els quatre o cinc primers durant les dues últimes o tres últimes temporades.
va vindre al desastre del penúltim partit o l'últim partit de la Lliga passada, que van treure el Dani Vidal, van portar el Luis César. Luis César, em sembla que no s'havia vist ni un partit del gimnàstic, perquè la forma que va fer jugar el primer partit d'ell com a tècnic...
Era tot el contrari, ho va canviar tot del que feia normalment el gimnàstic que portava dos anys o dos anys i mig amb el Dani Vidal. Hi havia jugadors que ja ho tenien més o menys apamat. Simplement, aquest i un cafè, dic jo, una mica de retoc i prou. Però ell ho va canviar tot. Imagino que no s'havia vist ni un partit del gimnàstic.
però el fitxen per què? Per el que sigui. Per els hechos anteriores, potser... Com diuen a la banca, rentabilitades passaves no garantitzen rentabilitades futures. Aquí al gimnàstic, com és tot a l'inrevés, em sembla que sí, que el rentabilitzen. Llavors, en guany, treuen a fora tots els jugadors. L'any passat, el 90%, i queden 3 o 4 jugadors. El que ha vingut...
és que no hi ha preu a agafar els dos centrals, els dos laterals,
no cal parlar del Pol Domingo, que li dóna 24 voltes a tots els laterals que té el d'això. A Miscamp continuen els dos mitjors que teníem l'any passat, però li falta un generador. Al davant fixen jugadors, sí. El Baselga està bé, el Cedric, el que deies tu, ha jugat mitja hora amb tres partits. Però per què el Cedric no genera?
Jo crec que és que no arribem. Si és que no arribem, si no tirem a porta, és perquè no arribem. El Cedic no jugava amb el Luis Désar i no jugava amb el Cristóbal. Sí, sí, no, no, això ho estic d'acord. Tu has estat en un vestuari. Si un jugador no juga amb els entrenadors, algú ho té. Sí, clar, evidentment, perquè té el Bacelga que ho està fent millor. El Bacelga ho fa bé. Però després no generem res més. A no ser que el Jaume Jardí faci alguna cosa, alguna filigrana, no fem res.
Aleshores, té molt mala solució, això. Vull dir, ja pots jugar... Tu vas veure el jugador que m'han fitxat ara per reforç d'hivern. A la segona part va sortir, no? Jo no el vaig veure. Em sembla que a la tele no sé si li van anomenar el nom. Però és que no jugàvem... No fèiem tres passes seguits. El que està clar és que queden 10 dies per tancar el mercat d'hivern i algun moviment hauran de fer, perquè és que, si no, malament, eh? A veure, és que...
Anem a veure el tema de la gestió. Els jugadors que han marxat volien marxar i... Tu saps que en aquesta categoria, quan un jugador vol marxar... I no els hi podien pagar, sembla ser el que Puigdemont demanava. El que ells demanaven, jo no ho sé. Però bé, jo te'n puc dir que...
Amb els reforços, perquè possiblement amb aquests dos o tres que van marxar, si s'haguéssim quedat dos, possiblement no hauríem tingut que firmar el Cèdric amb un contracte bastant elevat, me sembla a mi. Tres anys, tres anys. I un contracte interessant a nivell econòmic. Possiblement no teníem que anar al mercat d'hivern i aquests diners que ara els gastarem, que seran saldos els que tenim perquè són jugadors... Al mercat d'hivern sempre ens ha anat bé, però no sempre ens ha anat bé.
Som els reis, potser el dominant, potser és l'únic mercat. El que jo anava a dir és que aquests diners que invertiran ara, que seran 200, 300, 400 mil euros, segurament, no sé si és amb això, o menys que això, podries fitxar dos dels tres que van marxar, o podries quedar, possiblement, possiblement.
Aquí jo crec que... Això no se sabrà mai. El que fitxa, que és el Noé Calleja, és el que hauria de donar la cara. Perquè, clar, els directius no fitxen. Home, fitxa el director esportiu. Jo no crec que els directius fitxin. Tu t'ho creus? Home, clar, que m'ho crec. Home, fins i tot no. Home, pot ser que hi hagi un jugador que li agradi molt al president i digui, hòstia, miraros a este jugador, pot ser. Perquè jo hi he estat directiu a Tercera Catalana, però no és el mateix, això a Primera Federació. Però jo crec que és el Noé Calleja el que fitxa. Vamos.
De moment han saltat molts directors tècnics i, escolta, tots dolents no poden ser. N'hi ha d'haver algun de bo. I quants n'han saltat, de dolents? Quants n'han saltat? Un munt. Feu el llistat. Potser el Sergi Parés ha de tornar a agafar la direcció esportiva i apartar aquest senyor. Però si el Sergi Parés ja el van apartar una vegada. Però torna a estar allí.
No, no, ha estat allí sempre. Sembla que en guanyi acaba el contracte. Però ell ha estat sempre. És que no el van deixar ni treballar. Possiblement... L'any que va fitxar ell van fer bona campanya. L'any passat va fitxar ell. Ell va fitxar, no. Estava l'altre, aquell que venia del Castilla. Però era ell el que manava. Tu vas veure la presentació del Castilla per TAC12. Lluís Fàbrega.
no me'n recordo del nom, i el pare Sergi. Vam parlar el Lluís, que va fer la presentació, va parlar aquest xicot, el Saiz, i el Sergi no li van ni deixar obrir la boca. Sergi és un tio de poques paraules. No té res a veure. Si hagués estat ell al cap, si més no, hagués estat al mig.
no en una banda, estava d'estrena esquerra. M'entenc? Vull dir, que cuidado com això dels tècnics, ja et dic, aquí, els últims 20 anys, me sembla que l'únic que queda ja dels 20 anys, i me'l repeteixo i totes les vegades que sortiré en públic, ho diré, és Lluís Fàbregas. Aleshores, aquest senyor ara ja és executiu,
els presidents, l'executiu, el poden fer al carrer. I és el que han de fer, netejar-ho, netejar-ho perquè això... Depèn del Consell d'Administració. Sí, evidentment. I els que estan al Consell d'Administració són els que manen. Han tingut ofertes per deixar el suec, que no sabem si serà més bo o menys bo. El seu que ho fico en quarantena, perquè està desaparegut, diu que vol ajudar, que no sé què, que presenti un escrit amb un decàleg, però clar, deixar un brindis al sol de «hay que canviar coses»,
A tot arreu s'han de canviar coses. El Barça, el Madrid... I el Nàstic no té ego. Mira el Madrid amb el Florentino, la que té ara. A tot arreu s'han de canviar coses. Però quan és un Consell d'Administració i hi ha que posar calés... Jo tinc 500 euros amb accions del Nàstic. És una merda. Però jo vaig sentir que el Deportivo i altres clubs tenien el capital social totalment dividit entre la gent. Aquí, quan se va tindre que poquinar, hi ha molta gent de quart d'ús que no va poquinar. I tu saps, va ser l'Ajuntament...
Va ser l'Andreu, va ser altra gent... Al final és que també... El que deien del Santander quan el va comprar el Peterman, no? Quan va sortir l'Emilio Pérez de Rozas va dir... El senyor Botín, que llavors vivia, que és multimillonari, podia comprar el Santander. Al final, si deixem les coses que vagin fluint, passen aquestes coses quan hi ha societats anònimes. Quan és un club, no. Quan és una societat anònima, tu...
corres el risc que hi hagi un altre que pugui comprar més accions que tu. I llavors també. Una altra cosa és que et deixin comprar-les, les accions, per tindre el màxim. Es poden comprar, eh? Tot té un preu a la vida. Tot té un preu, però... I també té un límit. Aquest home jo crec que no és qüestió de calés, el Webster, eh? No, no, ja ho entenc. Aquest si arriba i li fa una oferta a qui sigui molt potent...
No m'estranyaria que deixes un pas al costat i li vengués. A veure, no hi ha ningú... Bueno, n'hi ha molt poquets, molt poquets que paguen, comprant-li les accions...
superin el 30 i pico per cent... Bueno, no, el 50 i algo per cent que ara té la Junta Gestora. O la Junta d'Administració... Consell d'Administració. M'entens? No n'hi ha prou de diners. Jo crec que el que dius, que és molt respectable, però jo crec que hem d'acabar la temporada i quan s'acabi la temporada que es fiquin les notes. Sempre passa el mateix. Això fa els últims 10 anys. No te'n vaig estar enrere. Mira, quan va vindre Promosport aquí?
No va ser una mala operació, la de Promospol, eh? No, no, jo encara no he parlat del que va ser de Promospol. Què va passar? Promospol va vindre aquí per què? Perquè hi havia un desfase de 6 o 7 milions d'euros que semblava que estava pagant pel Salvador. Parlem d'una altra cosa, també. Aquesta categoria és deficitària de per si. Però deixa'm fer l'explicació.
Jo no sé el que va fer Promosport, però Promosport va estar 3 anys i sembla ser que va deixar quasi a 0. Sí, va fer 3 passos, van guanyar la vida. I aquests van marxar. Per què van marxar? No se sap. No se sap.
Uns paios que amb 3 anys te deixen a zero el d'això, ostres, ara resulta... No van ser ben bé promospores. Va firmar un conveni amb l'Ajuntament a equips anys i es va netejar la deuta que va deixar el Javi Salvador.
Vull dir... Qui ho va pagar? L'Ajuntament no ho va pagar. Ah, no va ser... No va ser per més por, home, no diguis que no. També va ajudar. Vull dir, van haver factors externs i la deute es va deixar a zero. Bueno, perquè ells tenien una forma de treballar que podien fer-la. Què va passar? Es van enfadar...
pel motiu que sigui. I llavors el gimnàstic va voler fer la mateixa fórmula de cada any, perquè amb pressupostos anuals posaven... Traspassar el narro i tot això no és una mala gestió. Però bueno, si portem 7 o 8 anys... El que passa és que els fitxatges no has tocat la tecla. Has traspassat bé i no has fitxat bé. No, no, però què has traspassat? Has traspassat enguany.
l'any passat, has traspassat dels últims set, des que va marxar a Promesport, que has traspassat 3, 4, 5 jugadors, no ho sé, que haguis tocat una mica de caleres. Jo considero que el Consell d'Administració, el president executiu, no volen fer les coses malament, que han tingut mala sort aquest últim any, perquè hem estat 3 anys que no hem pujat per un partit, i d'aquella manera...
I d'aquella manera, perquè si hi hagués hagut VAR amb els dos últims play-offs, haguéssim pujat de categoria, no hi havia VAR. Clar, llavors, aquest any s'han fet malament les coses, però escolta, si el Noé Calleja és el responsable, se l'ha de fer fora. Però a nivell econòmic, que és on anava jo, deixar-la de moment a l'esportiu, resulta que el promesor fa 7 anys que no estan aquí i estem amb 5 o 6 milions de dèficit. O s'ha generat, que després ho absorbeixen, no sé com ho fan i tot això.
Es canvia per accions. Però el mateix es podia fer amb el Salvador, m'imagino. Es podia fer el mateix o no? No hi havia un Webster de torn. Ara hi ha hagut un Webster. El Webster ha recolzat. I quan ha tingut la possibilitat que hi havia uns diners per allí volant d'enguany de les accions que es quedaven penjades, les anava a comprar a ell, sembla ser, sembla ser...
i no les va poder comprar.
No ho sé, jo entenc... Jo el Webster, i l'he conegut, i l'he vist per allà a la Banjotja, i m'ha semblat un tio molt ferm i tot això, i és un tio que té una empresa molt potent, el Webster hauria de donar un pas endavant i ficar-se al Consell d'Administració una altra vegada i ser vicepresident o ajudar, i portar-li idees, i no sé què, però clar, des de fora, ara, no vengo al Consell, envio un abogado, digo que hay que cambiar cosas, involucra't, hòstia. Quan tu...
Deixes uns diners i després vas recuperar, te fan les filigranes que fan i coses... Però és un tio que té una empresa que guanya 35 milions d'euros l'any. Per això no t'ha res a veure perquè llanci els seus diners. No, no llanci, no. Ell té el 30-40% del Nasdaq, no? Però ell va començar amb el futbol base. Jo no el conec, eh? Ell va començar amb el futbol base, m'entens? I per què va marxar de futbol base? No marxarà i tenia els diners igual posats. Per què va marxar? Doncs pregunta-ho.
Pregunta-ho per què va marxar. A partir d'aquí és quan ve tota la història que no assisteix als consells d'administració, envia als abogats, tot un reguitgell d'història. Però tot això que es faci públic. Però qui ho ha de fer públic? Doncs el Webster. El Webster no ho farà públic, això. Perquè una persona que dius tu que guanya tants diners... No, però és una empresa potentíssima, ho he dit, clar.
Jo és que... I el que diu és que la gestió que s'està fent és nefasta. La gestió que s'està fent, aquest any han sortit malament les coses. Els últims anys s'hem quedat a un partit de pujar.
Malament no s'ha fet. Però l'any passat per què van tirar fora el Dani Vidal? Tirant fora el Dani Vidal, que t'ho admeto, va ser un error perquè jo sempre defenso que els entrenadors han d'estar anys, anys, molts anys, perquè si no, no funcionen les coses. Han d'estar 3, 4, 5, 6 anys. A Anglaterra, imagina't els anys que estan. Ara ja no tant, però abans sí.
tirant fora el Dani Vidal, es porta el Luis César, que no era sant de la meva devoció, i es quedem a Donosti per un penalti, doctors... O sigui, en Barre segurament haguéssim pujat. Fent-ho malament, com dius tu, haguéssim pujat. Doncs mira, jo no sé si hi ha alguna vareta màgica de que... I tenint en compte que la Fundació Catalana la tenim totalment en contra. Això sempre és la història. No, no, això no és menor, eh? Això fa 40 anys que has estat... Això no és menor, això no és menor. Sempre estan plorant del mateix. No, no, no. La federació és d'ara, eh? D'abans no, eh?
La federació és des que van fotre la pinya aquella a no sé quina... Al ejido, al poliejido. Al poliejido, des de llavors hi ha la història. I el president del gimnàstic anterior va estar a la junta directiva de la Real Federació de Futbol, que depenen els àrbitres. Ho va arreglar? No ho va arreglar. Ni ho arreglaran mai. Mai. Perquè sempre estan queixant-se. No arreglaran mai tot això. I això no s'arregla... No cal que lluitis contra això.
planteja-t'ho d'una altra manera. No me diguis que tot són d'això. S'equivoquen tot l'any. S'equivoquen tot l'any. I que són molt puntuals i en moments molt exactes que et permetrien jugar, pujar o no pujar. Però el que és la filosofia del futbol d'avui, la que porta al gimnàstic, està acabada, si és que... Però llavors, per què els últims anys hem quedat a un gol? Pujar! A un gol!
Molt bé. M'he fet molta feina. Que és lícit, eh? Que és lícit el debat. Vull dir, és bo, ens agrada el debat. Perquè no he tingut que donar pas ni a un ni a l'altre i he estat una tertuleta al qual. Després de l'informatiu de la UNA, seguim endavant amb més arguments de l'actualitat del Nàstic. Jordi, jo, gràcies per estar-hi i... Ha sigut molt interessant. Debatre amb una legenda del Nàstic, eh? Sí, sí. Tornem després de l'informatiu de la UNA.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
La veu de Tarragona. Camí cap als 40.
mestres d'escola i canalla, historiadores i arqueòlegs, botiguers i artesans, consellers municipals, voluntaris i entitats socials, polítics a Barcelona, Madrid i Brussel·les, entitats de barri, escriptores del camp, futbolistes del nàstic, grans èxits musicals de tots els temps, pintores, fotògrafs... Ah, que no us pensàveu que tot això hi cabrien dues hores? Nosaltres tampoc, però mira, al final sí. Cada dia, de 9 a 11, la veu de Tarragona, la teva veu, Camí dels 40. Ens acompanyes.
Bon dia és la una.
Els parla Laura Casas. Tarragona es mostra consternada davant la tragèdia ferroviària d'Adamuz. L'accident registra ja 39 víctimes mortals i hi ha desenes encara de persones ferides. L'Ajuntament ha convocat un minut de silenci aquest migdia davant el Palau Municipal per expressar el seu suport i solidaritat amb les víctimes, així com familiars i totes les persones afectades. L'alcalde Rubén Vinyuales lamenta els fets, diu que són molt greus,
i demana que el succés s'investigui a fons per esclarir-ne les causes. I sobretot això, que en tot allò que es pugui ajudar a ser-hi, i avui, per desgràcia, poca cosa més que lamentar aquest accident horrorós i que es busquin els motius. Ara la comissió ha d'entrar, és una comissió independent, d'experts, la que intravalorarà, però no deixa de ser...
molt estrany, una recta, una maquinària nova, etc. I ara, sincerament, això ara és del de menys. Ara és només donar aquest escalf des de Tarragona i, si podem ajudar en alguna cosa, sigui la que sigui, que continuïn nosaltres. La comunitat andalusa de Tarragona viu moments d'ús incerts. La presidenta de la Casa d'Andalusia, Txaro García, diu que es tracta d'un fet tràgic i del trot desastrós.
Esto es una cosa que no se está abrumando porque las noticias que van llegando constantemente son abrumadoras. Y bueno, yo creo que todos desde ayer estábamos pegados a esa pantalla viendo estos trenes. Y cuando tú has hecho ese recorrido muchísimas veces y haces ese viaje varias veces al año, la verdad es que es un desastre. Es un desastre y una pena muy grande para nosotros.
Més coses. Els pescadors tarragonins han deixat amarrades totes les embarcacions aquest dilluns a motiu de la vaga convocada al sector. Protesten en contra de la normativa europea que els suposa incrementar la burocràcia i que augmenta el control sobre l'activitat. Jaume Sants, vicepresident de la confraria de pescadors de Tarragona, diu que estan ofegats i estressats.
Estem amb aquestes normatives europees noves d'ara, aquesta última que ha sortit, i no estem gens d'acord. A part que és impossible la aplicació, aquesta norma de passar el país a la mar i comunicar quatre hores abans que baixem per a terra, no es pot aplicar, que estem ofegats. A part d'ofegats, estem estressats.
De tot això, si es posaran multes, si no se'n posaran, si podem pesar-los, si no podem pesar-los, que és cada any una cosa nova, arribarà un moment que podem sortir a la mar. Al migdia han dut a terme un acte de protesta al barri del Serrallo. I la Diputació rep 10 propostes per remodelar l'antiga seu de Caixa Tarragona a la plaça Imperialta.
L'edifici que serà icònic i funcional esdevindrà seu operativa de lents. La previsió és que les obres puguin començar durant la tardor de 2027. Ara hi haurà un jurat que triarà el disseny guanyador i també hi haurà tècnics del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya. Noemi Llaurador diu que ha de ser un edifici icònic però a la vegada funcional.
no es dilatarà excessivament. Ara sí que és cert que, tenint 10 propostes, ens ho volem mirar, evidentment, amb un deteniment, amb aquest mena de comitè de persones expertes que han d'escollir. Recordeu que també hi teníem el Col·legi d'Arquitectes de Tarragona, per tant, es farà amb el màxim rigor, pensant la voluntat que això sigui un edifici realment icònic.
D'altra banda, Esquerra Republicana proposa la renovació integral de les voreres de l'Avinguda d'Andorra per millorar l'accessibilitat dels vianants. Aseguren que presentaran una moció al ple per dignificar aquest eix d'accés al centre un cop acabin i ja han acabat, vaja, aquestes obres d'asfaltat. Ho ha manifestat Xavi Puig, portaveu adjunt dels republicans.
Ara del que es tracta és de fer la segona part no menys important, que precisament és més important perquè els protagonistes de la ciutat són els vinants, que és arreglar les voreres. Aquestes són unes de les voreres més malmeses de Tarragona. Tarragona té moltes voreres molt deteriorades, però aquestes són de les més malmeses. Per tant, creiem que cal donar-li una prioritat i que cal aprofitar que s'ha fet aquesta intervenció perquè, si arreglem les voreres, haurem fet una reforma integral de tota l'avingua d'Andorra. Més notícies les trobaran a tarragonaradio.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per a totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Al Tenatori Municipal de Tarragona invertim en la teva tranquil·litat. Hem iniciat una reforma de 3,2 milions d'euros per la millora general d'instal·lacions i serveis, sala d'atenció a famílies i eficiència energètica. Les obres finalitzaran el segon trimestre de 2026. Disculpeu les molèsties. Tenatori Municipal de Tarragona. Sempre al teu servei.
Gaudeix del sabor i l'aroma de la cuina tradicional amb el bar-restaurant Petit Tàrraco.
Disposem d'una gran varietat de plats a la carta i d'un menú complet en 3 setmana per només 17,50 euros. Al centre de Tarragona, al carrer Baró de les 4 Torres 1, bar restaurant Petit Tarracó. Fes la teva reserva al 627 13 39 17. Obrim de les 6 del matí a dos quarts de 4 de la tarda. Bar restaurant Petit Tarracó. Sempre amb elàstic.
Va, aquí estem de nou aquí. Se fa complicat. La veritat és que en dies com avui, per circumstàncies esportives i no esportives, doncs estaria aquí al davant del micròfon, però és el que toca i, evidentment, ho farem amb la millor professionalitat possible. Anem cap a la segona part del programa, després d'aquesta tertúria que s'ha donat entre el Jogo Acero i el Jordi Filiera, per a sentir la veu dels futbolistes. Ahir van sortir dos després del partit,
Camus i Montalvo, i parlaven en acabar el partit i feien les següents reflexions sobre el partit, sobre la situació, i tots dos coincidien en demanar disculpes, especialment, que vos ha sorpresa, l'afectat que estava Camus amb uns purosos, segons ens confessa la Tere,
Però ja és que a la veu se li sentia, que estava en una situació afectada per el moment que viu el conjunt gran. Escoltem, reiterem a Camus i a Montalvo després del partit d'ahir.
Quedan 18 jornadas. Creo que hay que ir ahora mismo partido a partido sin pensar en la clasificación. Necesitamos el apoyo de todos y lo que te digo, en cuanto enganchemos un par de partidos, pues la situación cambiará, la dinámica cambiará y el fútbol tiene estas cosas.
La primera part crec que s'ha sortit a competir el partit, que és potser el que últimament estàvem fallant. S'ha fallat el penalti i al final són persones, tothom pot fallar. Ja m'ha fallat, no sé quan s'ha marcat durant la temporada.
i jo crec que durant la primera part hem seguit apretant, hem seguit competint bé, hem tingut ocasions, crec que si a la mitja part anem guanyant no passa res, i la segona part ha estat més igualada, tot i així crec que hem tingut ocasions clares per guanyar, però ara estem en una situació en la que no surt res, en la que s'ha de capgirar ja d'allà, i acabes perdent un partit que crec que si el guanyem no passa res.
Gràcies.
Un cop més no hi ha bon dia. I és que en aquest 2026 no arriba cap setmana bona pel Nàstic. L'equip està trencat i en una dinàmica negativa que costarà molt d'acabar. L'equip es dilueix i la sensació és que està sobrepressionat. I això no és el primer cop que ens passa. De fet, probablement, tret de les dues darreres temporades on la il·lusió es va menjar la frustració,
El Nàstic ha jugat sobrepressionat durant massa temps. Evidentment, l'entrenador pot intentar trobar solucions durant la setmana, canviar les tasques o les feines de l'entrenament. Evidentment, els jugadors han de rendir millor. Però és cert que se'ls veu cohibits amb aquesta pressió que deia. I això d'on ve? Doncs ve de la cúpula directiva.
I ja està bé. Ja n'hi ha prou. És veritat que en el seu moment van salvar el club. De fet, inclús tenim algun tarragoní il·lustre. Però ara, ara no ho estan fent bé. Ara l'estan perjudicant. I igual que en el seu moment van rebre totes les lluances, ara toca criticar. I el club, senyors, necessita una sotregada. Però una sotregada de les fortes, no una petita remanadeta. Una sotregada d'aquelles que ho mou tot de lloc.
I la sotregada de la banqueta ja l'hem tingut. I els canvis de jugadors ja els hem tingut. De fet, tenim un director esportiu que potser a primera divisió ho feia molt bé, però que aquí navega. I l'altre dia l'entrenador va fer unes declaracions en què deia que és quan estàs dintre que coneixes les persones amb les que treballes. I probablement...
L'error no ha estat a nivell tècnic. L'error no ha estat a nivell de capacitats futbolístiques. El problema és que no hem defensat o no hem contractat les persones, els caràcters que l'equip necessitava. I hem fet un equip sense analitzar les característiques emocionals i personals dels nostres jugadors. Això ja està fet. Això és incontrolable. Però l'equip necessita la sotregada urgent. I la sotregada urgent, en aquests cas, apunta als despatxos.
Hora que passa, hora que avantar. Que s'hi posin ja.
Nou ridícul del Nàstic, aquest cop davant d'un rival absolutament desmanegat que es troba al premi del gol per un plantejament ridícul del conjunt granà. Ja no sé si culpar per Ralo, als jugadors, a la direcció esportiva, a la directiva, a tots quatre, que em sembla pertinent fins i tot. Passi el que passi, el Nàstic ha signat aquest diumenge la seva candidatura al descens de categoria.
I no me'n sé de venir. És inaudit i vergonyós. Veure com et guanya un equip ple de jugadors de segona federació i amb incorporacions del mercat d'hivern provenents del filial del Cádiz de tercera federació. És tocar fons, això. Crec ferventment que hi ha d'haver acomiadaments. Mínim dos. Un, el de Cristóbal Parralo i dos, el de Noé Calleja.
Aquest equip no es pot salvar de cap manera. Només un miracle ens faria tenir esperances per la permanència. Cal un cop de timó immediat o el Nàstic tornarà a la quarta categoria del futbol estatal 35 anys després. Una de les moltes dades que podríem dir, Freddie Mercury encara estava viu. Lamento ser així de pessimista, però les coses són com són. Aquest equip no rutlla. Els juvenils davant la muntanyesa van demostrar més amor per l'escut que certs suposats professionals.
Això ja és cosecha pròpia i opinió personal. Només a venir d'aquell tipus de situacions, d'opinions, d'un dia per l'altre...
i jo crec que això només us genera una situació, que és la del esport rei, la del futbol. Ja està bé, però a vegades ens ho hauríem de plantejar tot plegat, ser una mica més amb el cap fred i veure que tot no és blanc o negre, malgrat que és un equip de futbol que hi ha molt de sentiment entre migs,
I fins aquí el meu comentari, la meva observació. 13 del matí o del migdia, ja 14 minuts. Respirar, un, dos, tres, i saludar a Pitu Iglesias. Pitu, hola, com estàs? Hola, bona tarda.
Aquí estem. Estava una mica dient el que diu el meu cor, el que pensa el meu cor, més enllà del que pugui dir el meu cap. Som extremistes. Jo crec que només hi ha una cosa que ho fa això, que és el món del futbol, no? La feina de cadascun
Jo crec que no som tan extremistes com en un esport que és cert, que genera tantes diaris, tantes pàgines de diari, tantes hores de ràdio i, en definitiva, tanta repercussió. Sí, està clar que el futbol és un esport que passa del tot al res amb segons, no? Vull dir, amb finals, amb campionats de lliga, amb partits, amb dinàmiques...
i ara ja està tocant el res del futbol, una dinàmica molt dolenta i una situació complicada. Quarta derrota seguida, ja hem tirat enrere i hem vist que ja fèiem molts anys que l'equip no cosechava aquest número de derrotes seguides, el 2026 encara no s'ha guanyat, quina anàlisi és avui?
Unes quantes hores després d'haver perdut a Sant Lucar, faries de la situació i del moment? És una situació complicada, no? Jo crec que s'han encès totes les alarmes perquè s'ha complicat molt la situació i un equip que en teoria ha de gastar per entrar quan hi ha una playoff està lluitant per no baixar ara mateix en una situació que si diumenge tu no ets capaç de guanyar l'Ibis a casa...
és molt fàcil que et fiquis en descens, per tant, complicada. Un equip que jo crec que ha perdut partit més per de mèrit propi que per mèrits dels equips rivals i jugadors que probablement no estiguin ara mateix com per estar amb aquest equip.
Jo sempre que tinc dubtes o vull saber algun més de futbol del que continuo sense saber gaire després de molts anys seguint-ho o veient-ho. Truco al Pitu Iglesias i m'assessoro una mica. Ara mateix, a quatre dies, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, juga el nou partit de competició domèstica
Aquest equip, és qüestió de peces el que li haurà de fer un canvi de rumb a la situació esportiva que està tenint la Primera Federació? Bé, jo crec que hi va haver un mercat d'estiu on hi va haver molt de moviment. Probablement... No, probablement no. Segur, no s'ha encertat amb molts o la majoria de jugadors. I, a més a més, jugadors importants ara lesionats. Per tant, bueno...
Jo crec que més que un tema d'entrenadors, és un tema que la plantilla no està donant el rendiment que t'esperàvem que donés, no? Tot està focalitzat en una parcel·la del terreny de lloc, que és la defensa, però al mig del canvi veiem que funcionen uns jugadors molt concrets quan un d'ells no està mal i a la davantera no es marquen gols.
Bé, primer jo crec que és com una casa, no?, el primer que ha de funcionar és el fonament, no?, i el fonament jo crec que primer són defensius, començant pels avanters, eh?, però són defensius, i jo crec que ens fan molts gols, amb molt poc de gener i al contrari, ens fan molts gols, no?, per tant, defensivament tenim moltes mancances, a més a més ens falten molts efectius,
Al mig del camp, veiem que també ens falta una miqueta més de construcció. Van, desforçablement, no estan sent els incisius que s'esperaven. I, evidentment, a dalt, tot i jo crec que tenim un món davanter, si no arriben pilotes en condicions, també és difícil fer vols. Per tant, aquí jo crec que tenim molta senya. Si econòmicament es pot fer, doncs de reforçar l'equip.
Estic pensant en el proper partit de Lliga, de dissabte contra l'Ibiza, i realment, a les plenes de canvi, que les coses no surtin bé, estem davant d'un partit que pot ser complicat en tots els sentits.
Més molt, perquè és el que et comentava abans. Si tu no ets capaç de guanyar l'Ebissa, és perquè entri en zona de descens. I aquí, quan un equip està fet per estar dalt i ha de lluitar per altres coses com Salvat, no estàs preparat. Hi ha equips que ja saben des d'inici que la seva guerra és aquesta i mentalment i en tots els sentits ja es preparen per això, però el Màstic jo crec que no està preparat per seguir.
A més, un entrenador amb 5 derrotes consecutives, ets capaç d'aguantar-lo o no? És complicat, no? És un partit amb moltes urgències. Pita, alguna reflexió més abans d'acabar? No, vull dir que s'ha de tenir tranquil·litat, però sobretot la gent que està...
dins del club que s'encarreguem d'aquestes coses, doncs, bueno, dins d'aquesta tranquil·litat, perquè hem d'anar amb celeritat i sobretot encertant tots els moviments que podem fer. Pitu, gràcies per estar amb nosaltres i a passar bona setmana a nivell laboral i personal. Molt bé, gràcies igualment.
13-20 minuts, no serà la primera vegada ni l'última, segurament ha estat un plaer, l'acompanyar-los en l'Assemblea Estic i tornarà el Jordi Blanc, ara amb la Teresa Ortega està a camí de tornada d'aquest desplaçament que hi ha hagut a Terres Andalusos i que ha fet que els grans hagin encadenat 4 derrotes seguides.
13 o 20 minuts, reitarem des de les vies de sòs estat de lliure com a, us ha parlat Joan Miro Pérez, ara el resum sonor del que va ser el Salut Queño 1-0 i a dos quarts de dues l'informatiu de Tarragona Ràdio per posar-nos al dia de l'actualitat. Gràcies per la seva atenció, adeu-siau.
En punt dos quarts de nou del vespre, xiula l'àrbitre, arrenca el partit, arrenca la vintena jornada de Lliga, la primera de la segona volta a l'estadi del Palmar i a la sintonia de Tarragona Ràdio, jugant ja l'Atlético Sanluqueno i el Nàstic. Sixè penal a favor del Nàstic, els cinc primers els ha marcat tots Jaume Jardí, avui pot marcar el seu sisè penal el nou gol, llançament de Jaume Jardí a esquerra i ha aturat el porter, l'ha aturat el porter. El llançament de Jaume Jardí...
I l'aturada al porter. Ulla Gallastegui, la deix de cara, el llançament de Javi Fèria. Rebollo. El llançament de Javi Fèria, ha posat bé els punts Rebollo. La pilota encara és per l'Atletico Sanluqueno. Tot just anava a dir que aquesta jugada feia estona que l'Atletico Sanluqueno no jugava a la frontal de l'àrea del Nàstic. Ulla ja està arribant en perill. Ara és d'Enric Pujol en defensa. La pilota l'acaba traient Sergio Camus.
No ens podem adormir, eh? T'ha donat un ensurt, eh? Acaba enviant la pilota fora al central Okuize, i l'àrbitre que assenyala al final dels primers 45 minuts a la sella del Palmar i a la sintonia de Tarragona Ràdio. No es mou el marcador, empaten a zero l'Atletico Sanduqueña i el Nastic Teres, jugadors camí de vestidors. El primer que obre aquest camí és Cristóbal Parralo, rostre seriós.
Ja la pilota que la torna a recuperar ràpidament aquí. El Nasti que ho fa molt bé ara Pau Martínez, carril de la banda dret. Aixeca el camp Pau Martínez, fa la centrada del segon pal al cop de cap d'Àlex Jiménez. La pilota l'acaba tocant i no ha acabat entrant. L'havia tocat a l'altra part Marcos Baselga. Centrada bona de Pau Martínez, rematada al segon pal d'Àlex Jiménez. La pilota es passeja per davant de la porteria. A l'altra part apareix Marcos Baselga. No acaba de contactar amb la pilota.
I el dàstic que no acaba de poder marcar en aquesta oportunitat. Això fa cinc setmanes acaba... En gol, eh? Sí, sí. Perdona, llançament! Fora! Perdona, Sánchez. Llançament a mitja distància estat de Josu Gallastegui. La pilota ha acabat sortint llepant el pal dret de la porteria de Rebollo. Que arriben amb aquesta pilota l'Atlètico Sanloqueño. Llançament! Fora! Ens acaben de perdonar, eh?
Ens acaba de perdonar en aquell llançament Ismael Álvarez, creuata, sortint llepant al pal dret de la porteria de Dani Rebollo. Amb aquesta jugada, Angel Ardof, a la cendrada, al segon pal, menys mal. Se'ns ha pergut Sant Magí i Santa Tecla, perquè la pilota s'ha passejat per davant de la porteria.
I ha fallat el que no es pot fallar l'OV en aquesta jugada. Mireu-se la repetició, es posa les mans al cap l'OV. No es pot fallar, això, eh? Deu estar pensant, perquè la pilota ha estat una centrada, altra vegada perillosa, i estava sol davant la porteria. S'ha complicat la vida d'Òscar Sánchez, que porta el jugador de l'Atlèctrica... Oh! Oh! Llançament de Gallastegui! Fora!
Se'ns ha aparegut Sant Magí i Santa Tecla per segona vegada en el partit. Déu-n'hi-do la jugada que acaba de tenir l'Atlético Sanluqueno. Òscar Sanz que es confia en accés, que li acaba prenent la cartera i Omar Vidal, que li deixa la pilota mort a Gallestegui a la frontel de la Petita i acaba enviant la pilota per sobre la porteria del Nàstic. No sé si la toca. Ens salva Òscar Sanz, ens salva Òscar Sanz mateix. El mateix Òscar Sanz.
ha metido el pie y ha hecho que el balón, la trayectoria, la cambie arriba. Si no, podía haber siempre que confiar en Rebollo, pero iba entre los tres palos y complicado. Bueno, pues estas son las acciones que hablamos, que ni uno ni otro quiere que pasen en sus áreas, pero ahora el sanluqueño...
El llançament del Torna i el gol de l'Atlético Sanloqueño. Joani, ens ajudaràs a veure què ha marcat, perquè des d'aquí no hem vist res. Sí, ara a veure. Ha anat fins i tot el porter del Sanloqueño. Ha fet el recorregut fins on estan celebrant-ho la resta de futbolistes, perquè és un gol important, i més en el moment que arriba, el 81.
9 de partit, cara de circumstàncies de Cristóbal Parral o d'en Peus a dret davant de la banqueta i lamentacions per aquest grup petit d'aficionats del Nàstic que estan avui aquí al Palmar. El Nàstic ara mateix seria el primer equip que no baixaria però queda en la quinzena plaça.
dos punts per sobre del descens, a cinc del play-off, que tampoc no és enlloc excessiu, però bé, la situació ara mateix ja no importa tant els punts que hi ha de diferència, sinó les sensacions de l'equip. Sí, sí, és que fa vertigen, a veure tant avallar la classificació. S'ha acabat, derrota del gimnàstic de Tarragona.
La quarta derrota seguida. I ara veiem els jugadors que estan allà amb aquells aficionats que pel que estan fent els aficionats sembla que els diguin ànims que això ho heu d'aixecar vosaltres. Els jugadors cap allà a saludar-los i com tu dius, Tere, aquest contrast entre uns i altres. Uns és la cara de la felicitat i els altres que veuen com avui aquí han perdut aquest...
quart partit de forma consecutiva amb 3 desplaçaments a Andalusia, tots 3 amb derrota, més el partit a casa davant del Club Deportivo Teruel, que són aquestes 4 derrotes que ara mateix ho malnàstica, la boca a l'abisme de les places de descens, és el primer equip que no baixaria, només 2 punts per sobre d'aquestes places de descens, el 5 del playoff i el 16 ja de líder de la categoria, com és el centre d'esports Sabadell.
Ens preocupen la crisi climàtica, la situació de l'habitatge, els drets humans, l'educació i el foment de la cultura de pau. I a tu? Posa la Justícia Global al punt de mira amb La Porteria, el programa de Tarragona Ràdio que vol fer d'altaveu de les entitats, projectes i persones que treballen per construir un món més just i sostenible. La Porteria, cada dilluns a les 3 i en repetició a les 9. Ens escoltes?
TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. TD Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 11 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Tarragona Ràdio How do you describe the feeling?
I've only ever dreamt of this.
Són dos quarts de dues.