T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona
Més informació a cambratgn.com
Les perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros.
Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin amb la plantilla que traurà això endavant la primera oportunitat a Elda. Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu.
I com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del SempreNàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del SempreNàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tàrraco, Centre Esportiu Royal Tàrraco i Sultan Barber. Gaudeix del sabor i l'aroma de la cuina tradicional amb el bar-restaurant Petit Tàrraco.
Disposem d'una gran varietat de plats a la carta i d'un menú complet en 3 setmana per només 17,50 euros. Al centre de Tarragona, al carrer Baró de les 4 Torres 1, va restaurant Petit Tarracó. Fes la teva reserva al 627 13 39 17. Obrim de les 6 del matí a dos quarts de 4 de la tarda. Va restaurant Petit Tarracó. Sempre amb el làstic.
Sempre Nasti, 33ena temporada a Tarragona Radio.
Hola, què tal? Bon dia, com esteu? Benvinguts a una nova edició del Sembrenàstic en aquesta 33a temporada del programa L'Antena de Tarragona Ràdio. Avui fem l'edició número 7515 del Sembrenàstic corresponent a aquest dilluns 2 de març del 2026, el dia després del 140è aniversari del Club Gimnàstic. Un 140è aniversari
que el club va muntar una festa, que va sortir tot rodó, però que el primer equip va igualir aquesta festa amb la derrota que va patir davant l'antequera per 0 gols a 1. Ha estat la onzena derrota aquesta temporada del Nàstic, la sisena a casa.
El Nàstic ha perdut 11 dels 26 partits i a casa n'ha perdut 6, quan els darrers anys ens havíem acostumat a perdre molts pocs partits a casa. Sense anar més lluny, l'any passat, només es van perdre dos partits al nou estadi Costa Daurada.
L'àrbitre va jugar el seu paper, va anul·lar un gol a Sergio Santos, que jo encara no entenc per què el va anul·lar. A partir d'allí, allò era el minut 20 de la primera meitat. Quatre minuts després, l'anteguera va marcar el seu gol i a partir d'allí es va acabar el partit. El Nàstic se li va fer fos, com habitualment li sol passar...
Aquesta temporada, quan se li posen per davant a l'embarcador, tot van ser preses, tot van ser urgències i l'equip que va acabar sumant aquesta derrota caldeix a tocar del descens a segona federació. Només un punt per sobre d'aquestes places de descens. Avui de l'actualitat del Nàstic en parlem amb dos exjugadors del Nàstic, com són el Santi Palanca i el Jordi Filgueira, una edició del Sempre Nàstic que fa possible tècnicament el Lluís Comas. En nom de la redacció d'Esports d'aquesta casa us parla Jordi Blanca. Arrenquem.
Doncs vinga, encetem aquest temps de tertúlia aquí a la taula del sempre nàstic amb dos exjugadors del gimnàstic de Tarragona que han viscut bona part d'aquests 140 anys del nàstic. Bé, ells el primer dia no hi eren, perquè si no, si haguessin estat el primer dia, avui ja no estarien aquí, però sí que han viscut una bona part d'aquesta història del gimnàstic de Tarragona. Jordi Filgueira, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia. Eh, que reies, eh, ara? Sí, perquè... És a dir, tu has dit que el mensatge m'està posant a sobre, eh? 59 anys des que vas entrar al Nàstic. Déu-n'hi-do, eh? Sí, sí. Sí, sí, ha plogut. Llavors, el futbol bàsic era Tarraco, li tenia el nom de Tarraco i jo vaig entrar. Bueno, vaig fer la prova i em van agafar i ja està. Molt content, des de llavors.
Doncs Nàstic, què? I també convertint tertúlia amb el nostre mister, amb el Santi Palanca. Santi, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. També molts anys al Nàstic, moltes vivències. Sí, la veritat que sí, jo no vaig començar com el Jordi, amb els petits, amb el gimnàstic. Jo estava amb l'Àncora, que era filial del Torreforta, i vaig jugar mig any, que era juvenil de segon.
i ja l'altre, com a últim any de juvenil, em va fitxar al gimnàstic i vaig ingressar, i bé, l'oportunitat de poder vestir els colors del gimnàstic de Tarragona, el món d'alegria, molt orgull, i bé, aquí estem ara explicant i xerrant una mica, per això deia ser riure, perquè ja han passat molts anys i no s'han adonat.
Queden 12 partits per acabar la temporada, un punt per sobre del descens, dels 12 partits al Nàstic n'hi queden 7 fora de Tarragona i 5 només a casa. La situació, més enllà de classificació en mà, també per sensacions, hem d'estar preocupats, Jordi?
Home, jo crec que ja portem una trajectòria bastant igual. Vol dir que els resultats últims no estan sent positius i no veus... Pensàvem tots que amb els reforços de gener...
potser canviaria la cosa, però sembla que tot continua. De tant en tant fem com el dia de l'Elètic Madrileny, que per mi va fer un molt bon partit, després tornem a casa i va ser un altre desastre. Aleshores, si no s'espavilem, vull dir, 12 partits són pocs partits. Has de fer un canvi molt radical i jo ara mateix no veig una solució.
Víster, ens hem de preocupar, o què? A veure, jo... Quiero poner como ejemplo el tema de las alarmas, de la alerta. Todo lo que no salta en el móvil, cuando vienen borrascas puede venir mal tiempo y salta. Yo creo que el aviso de que podía venir una borrasca muy importante y que podía ser peligroso...
Yo creo que a los nastiqueros, a todos, nos ha sonado después de ayer la alerta, la alarma de que, cuidado, que puede venir un peligro eminente. Y considero que después de los cambios que hubo,
Yo ya no diría del año pasado o al inicio de la temporada, yo diría de la finalización del anterior. Yo creo que la alerta ya empezaba un poquito, o la borrasca se veía venir, que un equipo que juega un playoff, un equipo que se queda en puertas, quiere decir que ha hecho una gran temporada.
Y si vemos que el entrenador se va afuera, la mayoría de jugadores también. Haces un cambio de entrenador, lo renovas, yo creo, sin méritos, porque nos quedamos fuera de esa final.
y que al final pues todo ha ido complicándose. Vuelves a cambiar al entrenador, vuelves a cambiar jugadores, prácticamente 3-4 de ese playoff son los que te quedan. Empiezas a analizar, llega invierno, haces fichajes, fichajes que no juegan, fichajes que son jugadores que ya llevan tiempo prácticamente casi alguno retirado. En fin, esa alerta, esa alarma, se ha encendido en todos los nastiqueros
Y quedan 12 jornadas, como bien ahora comentabas Jordi, o los Jordis que comentabais, y esa alerta ha sonado, vuelvo a repetir, en ese móvil de los naziqueros de que lo tenemos complicado y cuidado que no nos podamos hundir y naufragar.
Segurament que el gol anul·lat a Sergio Santos no ha de ser excusa, perquè crec que després quedava molt partit i, a més a més, les sensacions de l'equip van ser les mateixes que altres partits, però així breument, et va semblar gol ben anul·lat o mal anul·lat?
Jo em vaig tocar la part on estic jo al camp i la sensació no la vam tindre aquesta, que podria estar fora de joc posicional. Jo més aviat veia que el número 4 havia agafat el 19. Allí vam tindre un rebobori, però el xut...
Sí que estava relativament a prop, però jo no m'hi vaig fixar. La veritat és que no hi havia la jugada i jo vaig cantar gol perquè va ser més un golarro.
i no sé, podria ser, però era molt raro, molt estrany, perquè, mira, ahir la nit, amb el Girona, li vam fer un gol, amb una centrada, que estava el jugador fora de joc, posicional, però el defensa es va antecipar i se va fer el gol ell mateix, i va comptar el gol, però ell impedia el...
posar la cama a ell impedia que li arribés el que estava fora de joc, que si no l'hagués tocat el defensa era fora de joc. Això, en teoria, es va anul·lar quan em sembla que amb la selecció espanyola o amb el Barça, no sé, el central, l'Eric, va intentar interceptar una pilota i li va donar el contrari i van fer la selecció. Això em sembla que ho havien anul·lat, però veig que no, perquè en aquest cas seria molt similar.
No sé... A veure, yo no lo he visto en la tele, porque estaba en el campo y lo que yo... Us ho explico fàcil, eh? Vull dir, hi ha l'enganxada del 4, que és Barbo, a Juanda, que el tira a terra, per tant, d'entrada, allí hi pot haver un penal, que l'àrbitre no xiula, la pilota li arriba a Sergio Santos, aquest remata, estan els dos jugadors a terra, estirats...
però que no tapen el porter, perquè la pilota va més cap a l'esquerra del porter. I ell puc el gol. I dius, fora de joc. Bueno, fora de joc, fora de joc d'aquí, de Juanda. Però si el central està amb ell. Com tenia el cap, potser més... Jo crec, de lo que yo veo en el campo, y deduzco, es que se están agarrando, porque ya se está viendo. Juanda se lo quiere quitar de encima, pero el balón todavía no se han sacado la falta.
Y entonces cuando realmente toca el balón para que vaya al centro, ahí es donde Juan Dal se quiere quitar de encima, el jugador número 4 defensor de la antequera, y es cuando el árbitro pita la que ya está el balón en juego, porque si no hay otra excusa, es que ni fuera de juego. Yo creo que el árbitro pita, pero ahí pita gol.
Pito gol, sí. El árbitro da gol. Y entonces es cuando se revisa... Pero es que el Lini tampoco le levantó la... No, no, no, no hubo nada. Él ve luego, porque todos los goles se revisan, de que puede haber una posible. Y entonces el Antequera reclama, me imagino, que cuidado, que aquí ha podido haber una previa falta antes de chutar. No, no, pero el Antequera... Y entonces... El Antequera no da mano a re, ¿eh? Es la cuarta árbitra que a la hora de validar el gol...
no ho veu clar, o veu coses estranyes, i li diu a l'altre, vine cap aquí, que tu ets el principal, i pren tu la decisió. Jo crec que lo que mira, porque de fuera de juego no hay, no existe, y yo para mí lo que creo que pita en el forcejeo, cuando le empujan a Juanda...
que es lo que podemos reclamar, un penalti. La falta todavía no se ha sacado, lo que quiere decir que si el balón no está en juego, no puede haber ejecución de ninguna acción, solo el árbitro asistir y decirle a algo. Y entonces luego, cuando la falta se tira, es jugando cuando empuja...
y es el jugador del antequerano el que cae. Yo es lo único que deduzco, pero también te tengo que decir una cosa con esto del fútbol... Però el jugador del antequera agafa Juanda per les espatlles i el tira enrere, per tant, no sé... Jo creia, primero... No és tan Juanda que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el que es el
i resulta que l'una li dona la raó i l'altra no l'hi trau. Sí, sí, sí. Però bé, deixem de punyetes aquestes, perquè els gimnàstics sempre som així. Oh, és que els àrbitres, oh, és que no sé què... No, no, per això et deia, per això et deia. Quants anys portem aquestes històries? Quants anys portem i per què ens ha servit... Que no ha de servir d'excusa, eh? Clar, Jordi, yo estoy en contra de todo esto, sí que los adelantos sirven y que tal, pero esto ha sido gol toda la vida y para mí es gol toda la vida.
¿Cómo puedes anular una jugada donde hay un forcejeo? No, ahora vamos a mirar... Es que ya no estamos jugando a fútbol. Es que si paras cada momento, había que suspender partidos porque se quedaban con cinco jugadores un equipo. Es que cada momento hay un pisotón, cada momento hay un codazo, un jarrón. Y ahora se allargan tan los partidos que...
Els temps de descompte es fan gols, perquè ahir, per exemple, el partit de... Crec que era el de l'Europa contra el Torremolinos, han marcat dos gols en temps de descompte. La Ponferradina va marcar en temps de descompte. Al Tarazona li van anul·lar un gol en temps de descompte. Per tant, bé, ja... Yo creo que los adelantos está bien.
però és que ja ha llegat un límite que ja no és futbol, ja estamos ja nada más pendientes, és que no puede ni celebrar gol, porque cuidado, a ver qué pasa, a ver si es que me ha tapado la visión al portero, a ver si ha habido un dedo de la bota que está más para aquí que para allá, es que la verdad, ya hemos llegado a un punto que estamos ya colgados a la informática más que realmente a lo que es el futbol. Més enllà d'aquesta jugada, què us va semblar el partit?
Jordi? Per mi, molt fluix del gimnàstic. Jo esperava, després del partit de l'Atleta de Madrid, com he dit abans, una reacció, una continuació, si més no, d'això. Però ja va començar amb les alineacions, que la va canviar, va deixar jugadors que havien jugat força bé el dia de l'Atleta de Madrid l'any,
Jo li haguessis donar més continuïtat a l'al·lètica madrilenya. A nosaltres el que ens falta és que... Vosaltres vau fixar-hi com volia entrar a la pilota i al segon passe... La ràvem. Ho vau veure o no? Sí, i tant, i tant. Si més no, l'altre dia...
Suposo que deu haver estadístiques. Del número de passes que fan cada partit, jo crec que el dia de l'Atlètic de Madrileny van fer més passes que el 80% dels partits del gimnàstic. Perquè el gimnàstic l'únic que fa és agafar pilota i pilotada. I quan la vol jugar, el segon passe la perden. I això és la qualitat dels jugadors. Jo recordo unes declaracions del porter...
Dani Rebollo, sí. Què va dir? Això va ser després de Torremolinos. Que, a més a més, el senyor director general i president va dir, bueno, si està amb aquesta banda, ell també és de la mateixa banda. Va parlar de la mediocritat de la plandilla. Les declaracions del president també es va lluir. Perquè, a part d'altres coses, damunt no sap ni estar al posto com ha de ser i defensar el seu. Però, bueno, sí, defensa el seu, privat.
Bueno, a ver, yo creo que el Nasi entró bien al partido y el antequera no se amilanó para nada porque era un equipo que se veía, que quería construir, tenía tendencia a tocar desde atrás bien, si no, no había complicación, que el Nasi empezó apretando arriba, el portero sacaba en largo y buscaban segunda acción arriba, y esto, la verdad que había un pulso arriba y abajo donde ninguno de los dos se veía, pero esto, hasta raíz del gol, llega el gol...
El Nasti estaba metido en el partido y bien. Se anula el gol, a los pocos minutos llega el gol de ellos. Me recuerda muchísimo, ya que está Jordi aquí, porque ya la mayoría prácticamente no se acuerdan, pero para que se recuerden cuando hablan del gol de Zafra de Rafa Martínez, es que fue calcado.
Es decir, un centro de la derecha que se envenenó, se cerró y entró el balón en el segundo palo. A raíz de ahí, el Nasti se desarmó. El Nasti era indeciso en los pases. No sabía si salir desde atrás o pegarle. Si le pegaba, no había una segunda jugada porque había las líneas muy estiradas. El Nasti no estuvo ya nunca más en el partido metido, ¿no?
Y gracias a Rebollo que paró 2-3, que se pudo sentenciar el antequer antes. Pero bueno, estabas con el gol de diferencia que siempre puede llegar el milagro como el día anterior con el Betis-B que se lo hicieron en propia puerta. Al final yo creo que fue un partido y un mazazo para la afición en un festejo como empezabas el programa de los 140 aniversario. Y la verdad que...
que el equipo no pudo y realmente triste, desanimado, un ambiente fenomenal, después de una victoria en campo de un Atlético de Madrid B, que la primera parte, solo los últimos minutitos nos enganchamos y luego con el inicio de la segunda parte el equipo estuvo y tuvo el balón, supo manejar los tiempos del partido, se supo defender bien en los momentos tal y la sensación que dio pues fue...
Yo creo idónea para una remontada en casa ganar el partido e ir acumulando puntos a estas 12 jornadas que quedan y vernos abocados a una idea de ese playoff. El equipo se llevó un mazazo, la afición también, y fue un partido que no se inició mal, pero acabamos mal como la mayoría de aquí de casa.
I ara toca anar a Elde aquest dissabte per la tarda, davant d'un equip que està a la zona alta de la classificació, que ve de perdre en el derbi a la cantida contra l'Hèrcules, que té un partit en menys, té 41 punts, però té un partit en menys, i lògicament és un projecte per estar dalt. Acaben de baixar del futbol professional, per tant, l'aposta de l'Eldense és tornar al futbol professional, però segurament que...
Tal com estan les coses al Nàstic, el Nàstic s'ha de preocupar més d'ell que segurament del rival, no? Sí, sí. A veure, a mi és un partit... El Ginàstic em sembla que va guanyar 2-0, però va estar... 3-0, no? 3. 2-3, sí. Però en 20 minuts...
dominant-nos, i eren un banyo bestial. Baselga, Juanda i Jardí van marcar. Baselga, precisamente, había unos minutos antes, había ido a pedir el cambio, porque tenía molestias, y arregló un golazo de banderas desde el borde del área. Vull dir que ells continuen amb la línia, suposo, i nosaltres hem d'intentar arribar a la mateixa línia d'ells. Jo, ara mateix, soc pessimista, ho tinc així de clar, perquè jo no veig reacció per cap lloc, ni per part dels jugadors...
ni pels tècnics, no sé, dona la sensació que el tècnic ja està com tirant la tovallola. Se li veu potser una mica falta d'art, no ho sé, un càrrec, digue-li alguna cosa, una mica de canviar el ritme que va sempre 33 per hora, com parlar també. Llavors, potser, no ho sé, jo aquí ho veig...
I et donen la sensació que si no guanya Elda o, no sé, fins i tot, si un empat li voldria, pot parir allà al seu lloc o què? Jo crec que sí, estan acostumats, la directiva ja està acostumat. El problema que ja no és si tots els entrenadors són dolents els nostres, els jugadors tots són dolents, hòstia, l'únic que queda viu de fa molts anys és el director general, potser hagueu que canviar. President executiu. M'entens, sí, executiu, vinga, 10.000 euros més.
Aquest nom. Això és el que s'ha de fer. És que és veritat. Tio, tu ets un director general per generar uns beneficis. El que estàs generant són pèrdues. Pèrdues i més pèrdues. Si no pots generar pèrdues, queda zero. I si no, escolta'm, davant del club has de dir, escolteu-me, per aquest camí no anem bé.
Bueno, yo creo que en Elda vamos a tener que hacer las cosas muy bien y aparte vamos a tener, porque en el fútbol lo tiene que haber, hay que tener fortuna también.
El partido está difícil, pero a veces los partidos difíciles los jugadores también se ponen en sí mismos y consideran que cuidado que este partido tal tal y vas fuera de casa, que no tienes el empuje de tu afición y no tienes ese nerviosismo de la obligación que estamos en casa y hay que ganar delante de la afición y esto te puede hacer de que puedas conseguir algo, pero lo vuelvo a repetir, hay que hacer las cosas muy bien
Ara que dèiem això del canvi d'entrenador, n'estic...
estan les estadístiques, per veure, perquè Cristóbal comptàvem fa ja dies, quan va arribar que crec que era el 25è entrenador d'aquest segle. Per tant, vol dir que al Nastic li duren els entrenadors menys d'una temporada. Després n'hi ha que duren més, però també n'hi ha temporades que n'hem tingut 3 i 4. Per tant, les coses passen ràpides. El que passa és que potser, a vegades, davant del canvi d'entrenador, dius, bé, potser aquesta plantilla necessita un altre tipus d'entrenador, un altre perfil, però...
Jo, personalment, tinc la sensació que aquesta plantilla tampoc no transmet massa cosa més. Per tant, no sé quina pot ser la solució. Bueno, yo lo que veo es que, igual que todos, lo que estamos viendo es que faltan muchas cosas, ¿no? Falta esa agresividad, esa intensidad, esas disputas, porque en la disputa de balón hay muchas en un partido y que un 80% siempre sea para el contrario ya deja mucho que desear para tu propia plantilla.
Luego, individualidades. Podemos tener dos o tres jugadores que tienen calidad, que la bajan, que quieren regatear, que quieren hacer, pero tampoco es definitivo y no se muestra con esa constancia. Al final, estar donde estás por méritos propios y es el reflejo que se está dando en el campo. Y la sensación que da, a veces puede pasar en el vestuario, que por mucho empeño que ponga el entrenador, cuando ya han pasado unas jornadas y los objetivos no se han cumplido...
es que me estás diciendo vamos a presionar allá pero esa presión ya no es a un 100% porque no confían en esa presión porque de atrás no me van a empujar y se va a ver una laguna y se queda a medias los de atrás tampoco salen porque esa presión no puede ser completa y crea y se generan esos espacios al final en líneas generales es que esa plantilla deja de creer en lo que está explicando ese entrenador y no es que sean ni buenos ni menos jugadores cuando tú haces tantos cambios
A la plantilla se le puede colgar una etiqueta. Yo creo que cuando los resultados y lo que está generando el equipo y de la manera desde ese partido de playoff que nos quedamos en puertas, de subir, y ha habido todo este contraste, es que las cosas, todo el mundo se ha de llevar un garrotazo. Y no hay nadie, hay que ser humilde, de que nadie quede acento de ello. Y yo creo que el Nasti está en esa dinámica.
Molt bé, doncs senyors, que ho anem deixant aquí, que ha estat un ple compartir aquesta tertúlia amb vosaltres. Veurem si cara a les properes jornades la cosa canvia una mica i el Nàstic manté la categoria, que ara mateix seria el gran objectiu que tots plegats signaríem ja mateix. Jordi Filgueira, Santi Palanca, que ha estat un ple, que vagi bé. Que vagi bé, una abraçada. Arriba el tram final d'aquesta primera part del Sempre Nàstic, tornem després de la una, després del butlletí informatiu, ara arriba el Jordi Crespo amb el bar.
Doncs no, aquest diumenge tampoc. I és que en una temporada en què està costant tant trobar alguna alegria pels nastiquers, l'aniversari no podia ser l'excepció. Tampoc vam tenir un aniversari feliç.
I això que el dia va ser lluit, i la sortida del camp dels jugadors, la de les grans ocasions, molt emotiva. Els primers minuts, inclús, l'equip va competir bé, va sortir en anti de cara, va dominar. Però aquesta temporada, a la que rebem el primer clatellot, a la que l'equip es troba en un contratemps, s'enfonsa. I tot allò que havíem volgut veure la setmana passada en el partit de l'Atletico Madrileño...
Que si punt d'inflexió, que si ressorgir de les cendres, es va esvair de cop. El Nàstic ho va intentar, no es pot dir el contrari, però sense idees i sense recursos. I això va dur un resultat ja massa habitual aquesta temporada. Derrota a casa. I és que l'equip, quan les coses van mal dades, fa tota la sensació que arrossega el pes dels 140 anys de l'entitat a la seva espatlla.
Deixeu-me centrar un moment en aquests 140 anys, perquè la xifra veu val i perquè la força de l'entitat també, i per mi a nivell personal, i personal, perdoneu quan foqui així, d'aquests 140 anys jo n'he compartit més de 50. Vivint a la grada, vivint-ho a casa, amb les experiències familiars, amb una herència recollida,
Algun dels millors records amb el meu avi, quan el visualitzo, és a la grada del nou estadi, compartint aquesta afició que entre ell i el meu pare es van encarregar de regalar. Un d'aquests regals que guardes com un tresor.
Doncs bé, com que això és així, com que aquest lligam va més enllà del resultat, la temporada vinent estiguem a primera federació, haguem pujat, Déu vulgui, és impossible. O inclús, si hi ha descens, continuaré a l'agrada, continuaré renovant el meu carnet de soci. Per tant, esperem que vinguin temps millors, posem-hi el que hi haguem de posar, però això que no ens tregui la realitat del club que estimem. Per molts anys, gimnàstic de Tarragona.
El Bar del Semprenastic amb Jordi Crespo.
TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori. Si vols estar al dia i no quedar-te'n fora de joc, la teva cita és TGN Esports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Esports, amb Joan Andreu Pérez.
T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. T de Cultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia. Sempre hi ha temps per la cultura. Bon dia, és la una.
Us parla Tere Ortega. La Biblioteca Pública de Tarragona ocuparà la zona noble i de l'assecador de la tabacalera. És la ubicació definitiva acordada pel Ministeri de Cultura, l'Ajuntament de Tarragona i la Generalitat. Un cop l'Ajuntament faci efectiva la cessió de la finca, el Ministeri assumirà la redacció del projecte, les obres de forma integral i la dotació de la biblioteca a càrrec del seu pressupost. La gestió serà transferida
a la Generalitat de Catalunya. L'acord s'ha signat, s'ha assolit aquest matí. L'acaba de presentar l'alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, que ha assegurat que és una molt bona notícia per la ciutat.
Avui el cas concreta és que ja està, que això ja és un pla definit, que ara ja només cal la cessió, el projecte executiu i després l'execució del mateix. És una molt bona notícia per Tarragona. Fins i tot Barcelona va trigar 20 anys a poder tenir la seva biblioteca estatal.
I ara l'estan construint, no? Imaginem, no? I nosaltres, quasi bé, a la vegada, doncs, podem anunciar que hi ha aquest acord. L'elecció atès criteris tècnics d'ús i d'accessibilitat.
La guerra a l'Orient Mitjà no tindrà un impacte imminent al port de Tarragona i és que la majoria del petroli qui arriba prové de l'Amèrica Llatina i no de l'Iran o de la zona del Golf Pèrsic. Laura Casas. La geopolítica del caos de Donald Trump ens omple d'incògnites i acabarà tenint repercussions en l'abastiment a la Mediterrània, sosté castellà que recorda que el canal de Suez és un punt estratègic molt important en els tràfics entre Orient i Occident.
És molt aviat per parlar d'un impacte imminent, però el conflicte pot tenir efectes en les economies nacionals i és per això que hem d'estar molt atents, explica el president del Port de Tarragona en declaracions a Tarragona Ràdio. En aquest sentit, cal recordar que la guerra ucraïna sí que es va acabar notant aquí, tenint en compte que cereals i farines representen un percentatge molt alt sobre el conjunt de tràfics del Port de Tarragona.
Amb tot castellà detalla que la majoria del petroli que arriba aquí ho fa des de l'Amèrica Llatina. El petroli que arriba a Tarragona ve principalment d'Amèrica Llatina, no ve de la part d'Iran i de la regió del Golf Pèrsic.
i, per tant, problemes d'abastiment, en principi, no tindrem, però sí que el preu del petroli es desestabilitzarà i, per tant, es poden provocar problemes importants a les economies nacionals.
En canvi, sí que han impactat i amb força els temporals que han patit durant el gener i el febrer que fins i tot van forçar l'aturada de la refineria. Castellà diu que és aviat per saber si aquesta circumstància condicionarà els resultats anuals, perquè en general han estat mesos bons. Prop d'un centenar d'autònoms s'ha manifestat aquest matí per a Tarragona. Volen consolidar un moviment nacional i recórrer el suport social que poden obtenir la Ia Tian Núñez.
La Plataforma per la Dignitat dels Autònoms considera que la situació dels treballadors continua marcada per la pressió fiscal creixent i les cotitzacions elevades independentment dels ingressos reals. També s'hi suma la manca de protecció social equiparable a la d'altres treballadors, una burocràcia que dificulta l'accés a ajudes i desenvolupament normal de l'activitat i el deteriorament progressiu del petit comerç. El coordinador i portadeu pel moviment de 30N, Xavier Pallarès, destaca que des de la primera mobilització s'ha posat fil a l'agull en temes legals per saber les demandes i els drets que tenen.
Des de coordinació central, en general, s'ha posat més un fil a l'agulla, tema legal, els temes amb abogats per saber que podem aspirar a especificar més bé les demandes que tenim, perquè no siguin molt ambigües, sinó que siguin més explícites.
Sota el lema no demanem privilegis, demanem justícia, el col·lectiu recorda que Espanya compta amb més de 3,42 milions d'autònoms i defensa que són una pressa clau de l'economia real i del comerç de proximitat. 38 obres formen part de Navegant l'art, una exposició que repassarà els 38 anys de llegat cultural que deixa el Fons d'Art del Port de Tarragona a la ciutat. La mostra s'emmarca dins de la programació d'actes
per la celebració del 40è aniversari del Moll de Costa com a espai dedicat a l'art i la ciutadania. La mostra s'inaugura aquest dijous a les 7 de la tarda i es mantindrà fins al dia 3 de maig al refugi número 1 del Moll de Costa. Es tracta d'una proposta més d'una programació artística encara per tancar, però que portarà al Port de Tarragona artistes d'importància com Marcelí Antonez. Les notícies a www.tarragonaradi.cat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·let o llenya, inxerts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Una del migdia i sis minuts. Ens posem a marxa en aquesta segona part del Semprenàstic fins a punt de dos quarts de dues del migdia. Encetem aquest tram amb l'Arnau Curto i el Memes a banda. Memes a banda amb Arnau Curto, el Semprenàstic.
Després d'aquesta nova derrota, la victòria de la setmana passada canvia el titular. El Nàstic va guanyar de pura casualitat a l'Atlético Madrilenyo i ahir al nou estadi el conjunt grana va tornar als problemes de sempre. I seria una derrota més si no fos perquè els 3 punts escapen el dia que el club fa 140 anys.
Davant de més de 9.000 persones, el Nàstic no va saber competir en una data tan senyalada davant d'una afició que va gaudir d'un dia fantàstic al voltant del nou estadi, una nova gerra d'aigua freda per la parròquia. Aquesta setmana, alguns aficionats grana feien broma a les xarxes amb el número 12, fent referència al 12% d'opcions que tenia el Nàstic d'acabar la temporada en playoff abans de començar aquesta jornada, segons les prediccions d'una pàgina web.
Més enllà que ara aquest percentatge és del 6%, em quedo amb la sensació que l'aficionat del nàstic és aquell nen al qual li posen un xupa-xups a la boca i quan és a punt d'assaborir-lo, li treuen de cop. Quan veus una lleugera esperança, una mica d'il·lusió, doncs patapan, company.
Algú ha de fer un pas al davant i donar el do de pit. No sé si és un dels capitans, no sé si és el conseller d'administració, el president executiu, Frederick Wester, Rita de Cantaora o Agustí Mallol. Però el Nàstic, en el dia del seu 140 aniversari, ha tornat a escudar-se en la nefasta
vergonyosa i patètica actuació arbitral. Per mi, el de Sergio Santos és gol. Per mi està mal anul·lat, però els partits donen 90 minuts i no ens podem permetre plorar per aquestes accions quan estem a un sol punt del descens per mèrits propis.
Doncs hem escoltat la columna de l'Arnau Curto amb la Mimes a banda, una del migdia i gairebé nou minuts. Ensetem aquest tram, ara mateix, buscant el comentari del darrer partit del Nàstic amb el nostre míster, el Pito Iglesias.
Sempre nàstic, la pissarra del míster amb Pitu Iglesias. Molts punts que s'han escapat a casa, no? 8 punts, és mitja lliga, no? Per tant, bueno, estem fent les coses malament, està clar que a casa, fora estem traient punts, però a casa ens està costant...
quan hauria sigut un fortí, no? Ja està costant massa treure... La victòria al Camp d'Atlètico Madrilenyo va ser un miratge o què? Perquè no solia donar continuïtat, no? Bé, jo crec que també el partit ve molt condicionat per aquest... per el gol anul·lat, el gol que ens fan ell una miqueta, perquè jo crec que l'equip el veia fort, no? El veia... Després d'aquesta victòria el veia posat i amb ganes, no? Però bé, al final...
Tot i que no sigui una excusa, aquest gol anul·lat jo crec que condiciona moltíssim el partit, i a partir d'aquí, doncs, bueno, l'equip jo crec que ha posat més ganes que en cert, i no hi ha hagut manera de capgirar aquest marcador.
Com analitzem aquest partit, com analitzem aquesta derrota monàstica, com tu deies, a l'inici de la transmí ha sortit bé el partit, però a partir d'aquí sí que es trastoca tot, però jo crec que queden molts minuts, no? Te queda tota una segona part i 20 minuts de la primera per intentar tornar a intentar el pla de partit que tu volies. Sí...
És que això en una altra situació probablement no t'hagués generat la situació del partit, no? Però clar, estàs en una situació de punts i classificatòria complicada, i això fa que, bueno, d'anar per davant del marcador, vagis en contra i hagis de remar, a l'equip se li fa difícil. Quan estàs en aquestes situacions, costa molt tindre el cap fred, les cames tremolen i costa, no? Costa.
La situació és compromesa, perquè ara mateix, depenent una mica dels resultats, però estàs fregant ja les places de descens, pots quedar a un o a dos com a mal menor del descens, però clar, la cosa es va complicant, cada vegada queden més jornades.
Molt compromesa, jo crec que és molt compromesa, perquè el joc de l'equip tampoc no et dóna sensació que hi hagi una millora. I, per tant, estàs perdent punts a casa dia si dia, també. Fora ens costa molt, sí que anem sumant algun puntet, però ens costa molt. I les sensacions no són bones. Dels últims 3 partits, el Nastic ha sumat un de 9. A casa, eh?
Un de nou. És molt, no? Jo crec que és molt, és preocupant, i a vegades no et surten els resultats, però veus coses positives de l'equip, veus que l'equip genera, dius, bueno, nosaltres estem generant, avui no entren, però entraran la setmana que ve, perquè l'equip està generant ocasions, se falla en ocasions...
El problema és que ens costa moltíssim generar avui. Jo crec que ocasions clara de gol, treta aquesta que s'ha inventat Jaume Jardí, no hi ha hagut. Per tant, és preocupant en aquest sentit, que no veus l'equip ara mateix en situació de poder tirar endavant.
Ja el proper cap de setmana torna a tocar jugar fora de casa, més a més, amb un dels equips de la zona alta de la classificació, una exsegona divisió de la temporada passada, un camp com és el camp de l'Aldenk. Sí, sí. Bé...
Vam veure la setmana passada el camp de l'Épico Madrid-Ley, on no havia guanyat ningú. Som capaços de treure els 3 punts. Cada partit és una història. Probablement fora de casa no juguem amb tanta precipitació ni tants nervis com juguem aquí. Per tant, tot és possible, no? Tot és possible. El que passa és que el que et deia abans, les sensacions no són bones.
El Big Gat Anàstic, el sempre-nàstic amb Gerard Costa. Que ja el tenim a l'estudio de Tarragona Ràdio. Gerard, què tal? Bon dia. Hola, bon dia. Sensacions de la derrota d'ahir? Bé, segurament un partit molt condicionat també per aquest gol anul·lat, no?, els primers minuts de Sergio Santos, per el vídeosuport aquest, perquè també un gol de fora de joc amb el vídeosuport, que no hi ha línies ni res. Mira que és difícil, eh?, però al Nàstic, evidentment... Li van buscar, li van buscar.
Quan jo crec que encara hi ha més endarrerit el jugador de l'antequera, que passa que els dos estan al terra i tampoc no intervenen en la jugada. Mira que per això mai ho veuen, això del fora de joc, com no hi ha línies, però a vegades el que diu l'àrbitre ja és el que es pren. I potser abans hi havia un penal, no? A la mateixa jugada. L'únic que aquí no sé si s'ha de rearbitrar tot, si ha de demanar el challenge d'entrenador. Jo crec que pel penal s'havia d'haver demanat les xalles, però com hi ha el gol i tal, però bé. Bueno, no res.
Derrota, onzena derrota de la Lliga, 11 derrotes en 26 jornades. Són moltíssimes. A més a més, amb 6 d'elles a casa. Fet poc habitual, almenys en aquesta categoria, on el Nastic treia molts partits a casa. I un equip que no sé tu quines sensacions vas sortir de si et transmet alguna cosa, si no et transmet res, si és el compte de cada cap de setmana...
Els jugadors molt irregulars, també, no? Per exemple, la Juanda, que hi ha partits que fa molt bé, d'altres dius, ostres, s'ha pagat, però no només Juanda, eh? Tots els jugadors que dius que hi ha molta irregularitat en ells i, bé, o sigui, en aquesta categoria la clau és la regularitat, no pas la irregularitat, sí. I va ser una llestima, eh? Perquè el dia que teníem la millor entrada, el dia que celebràvem el 140è aniversari, tot va anar rodó, tot el que es va fer al matí, durant el partit, abans del partit, jo crec que
només veure els quatre pilars de les colles castelleres, el minut de silenci, com Valdeçà Marquès, el soci número 1, bufava les espermes del 140è aniversari, jo crec que això als jugadors els havia d'haver posat a 200%, i en canvi no ho va semblar, eh?
Bé, va, què repassem avui? De fet, aquest segle XXI, el Nàstic ha jugat cinc partits el dia 1 de març, que és el dia del seu aniversari. D'aquests cinc, n'havia guanyat tres, n'havien petat un, cap derrota, fins ahir. El dia del 140 aniversari, primera derrota del segle, en aquest dia assenyalat, l'aniversari del club. Què més? Això que comentàvem de la millor entrada de temporada del nou estadi, 9.196 espectadors,
Però continua aquesta gran diferència de punts entre quan hi ha molta gent i quan hi ha molt poca. Perquè en els 7 partits, en millor entrada, 3 punts de 21 possibles. Déu-n'hi-do. Tomis 3? Sí, sí, una victòria. Ostres. I tota la resta de derrotes. Mare de Déu. En canvi, en els 7 partits, en pitjor entrada...
17 punts dels 21 anys, que sumen 17 i 3 els 20 punts que posem a Nàstic a casa. O sigui, que quan ve menys gent és quan més guanyem. Mira, no teníem una sanció pendent de complir 3 partits a porta tancada? Perdoneu-me, els socis del Nàstic i els aficionats en general, però si per això salvem la categoria, que jo crec que ara és l'únic objectiu que ens podem proposar, doncs, escolta, endavant, eh?
Què més? Doncs que és el setè partit de la segona volta i el Nàstic només ha guanyat un dels set a veraix fins ara, contra l'Evissa. Amb el Betis Deportivo el tenia empatat i per tant s'aniria a la veraix general en cas d'empat amb aquest equip i contra els altres cinc equips, Madrilenyo, Antequera, Villarrealbe, Alcorcón i Atlético Salúqueno, el Nàstic quedaria perjudicat en cas d'un empat contra aquest equip.
Bé, una expectativa amb compte en un any on està tot molt igualat. Sobretot amb els equips de la zona baixa. Hem de vigilar molt aquests possibles empats perquè un empat d'aquests et pot portar a baixar de categoria. Què més? Doncs mira, que el Nàstic ha sol·licitat la Challenge del futbol i de suport en 19 ocasions al llarg d'aquestes 26 jornades de campionat. Quantes, Cristóbal? No, Luis César i 10 Cristóbal. 10 Cristóbal.
L'Esteu de Cristóbal no li han donat mai la raó. A les de Luis César? Una. Una vegada. O sigui, de 19 vegades, una ens dona una raó. Mira, de les 19, 15 han estat per revisar un penal, i les 4 restants per revisar una vermella possible del rival, i l'Esteu han donat la raó una vegada. Un penal que li van xula contra l'Eldense a la jornada 5 de campionat.
I en contra del Nàstic, els equips rivals també en reclamen la Challenge en 17 ocasions. Allà ve les mateixes. Aquí també, només una vegada, els hem donat la raó a ells, la Vermeia Jaume Jardida fa un parell de setmanes contra el Villarreal B. Però sí que el VAR, quan hi ha gols, entra d'ofici.
Què passa? Que a favor del Nàstic mai ha beneficiat aquest challenge d'ofici, diguem-ho així, contra a favor del Nàstic. En canvi, sí que l'ha perjudicat en dues ocasions. El gol ahir de Sergio Santos, que l'anul·la després d'anar-lo a veure d'ofici, i un gol de l'Hèrcules, quan vam venir aquí fa uns mesos, que havia anul·lat i el va acabar donant d'ofici, també. No tenim massa sort amb el vídeosuport, eh? Una vegada de 19, no? Sí, sí.
Què més destaques avui? Doncs mira, per acabar i per evidenciar aquesta mala relació del Nàstic amb els córners, no? Perquè és una cosa que ve de lluny. Ahir 13 i cap, hi va haver ni un ull, eh? De fet, la temporada només un gol del córner. Però també hi ha una altra dada a part d'aquesta, que és que només un defensa del Nàstic, i ja no només comptant central, sinó laterals també, han marcat un gol, que va ser el Morgado a Múrcia. La resta de centrals, i mira que han passat, perquè han fitxat centrals, nous i tal, i només un defensa han marcat un gol amb el Nàstic aquesta temporada,
De fet, dels 20 equips que formen el grup 2, amb aquest únic gol en estigués, qui menys, gols de defenses a comú. Sí, que l'ABP, que en aquesta categoria jo crec que és cap d'alt, pel que veus dels equips. Bé, aquesta categoria crec que fins i tot en categories superiors, és cap d'alt, i aquí aquest any re, quan normalment veníem de temporades amb forces gols d'ABP, no? Sí, els Nacho van marcar un grapat de gols, i aquí només Morgado un gol porta, el pitjor equip amb gols de defenses. Bé,
Ho anem deixant dissabte, dos quarts de set de la tarda. Elda, què? Bé, podem guanyar com a Madrid, no? Igual que a Madrid, un altre jugador i t'espons cap aquí. Molt bé. Veurem, veurem. Sí, amb Cristóbal a la banqueta o no, veurem què passa, també, perquè suposo que... Bé, la derrota d'ahir crec que el deixa molt tocat.
molt tocada la seva posició i, per tant, veurem què passa. Veurem si encara té una mica més de marge o no, perquè la situació de l'equip, com dèiem, està complicadíssima. Un punt només per sobre del descens, que marca el joventut Torremolinos, i amb un Múrcia que també està un punt per darrere, però encara té un partit pendent. Veurem què passa. Xerat, que, com sempre, ha estat un ple, que ens retrobem dilluns de la setmana que ve. Que vagi bé. Adéu. El Big Data nàstic. El sempre nàstic amb Gerard Costa.
Well, are you ready to go? Tú, que decidiste que tu vida no valía, que te inquinaste por sentirte siempre mal.
Doncs anem tancant aquesta edició del Sembra Nàstic. Arriba a la recta final fins al punt de dos quarts de dues de migdia, en què arribaran els serveis informatius de Tarragona Ràdio i el Tarragona Actualitat. Nosaltres tancarem aquesta edició del Sembra Nàstic amb el resum sonor de la derrota del Nàstic davant l'anteguera. Tot i que vam cantar el gol de Sergio Santos, que semblava que obria la porta de la victòria, finalment l'àrbitre va decidir anul·lar-lo i el Nàstic ja no es va saber refer i va sumar la onzena derrota d'aquesta
Lliga. Proper capítol del Nàstic serà dissabte a 2.47 de la tarda al nuevo Pepico Amata de Elda davant de l'Eldense. Ara us deixem, com dèiem, amb el resum sonor i res, que acabeu de passar una bona tarda. Que vagi bé.
Tota hora d'aquest minut de silenci. Tot a punt el nou estadi que està d'aurada i a la sintonia de Tarragona Ràdio perquè arrenqui aquest partit. L'Antequera defensarà la porteria del gol demà. Allà ja es posa Dani Alcobé, mentre que Dani Rebollo situarà a la porteria del gol de Muntanya.
Arrencarà ja la primera meitat d'aquest partit amb la pilota que servirà en joc a l'antequera. Crits ja de nàstic, nàstic al nou estadi. Costa d'horada amb tots aquests actes previs a la celebració d'aquest 140è aniversari. A partir d'ara ens entrem únic i exclusivament ja amb el partit a intentar sumar els 3 punts
que anirien molt bé a l'equip de Cristóbal Parralo per poder encadenar de nou dues victòries consecutives aquesta temporada, un fet que només s'ha aconseguit en dues etapes, la primera amb Luis César a la banqueta, la segona i ja amb Cristóbal Parralo. Per tant, estarien davant la tercera oportunitat d'encadenar dues victòries seguides. Ha xiulat l'àrbitre, posant la pilota en joc ja l'antequera, la pilota que l'allunyeja de la porteria amb Ángel,
En dues ocasions acaba traient la pilota de cap. Finalment aquesta pilota la vol d'allunyar a Jaume Jardí. La buscava a Jaume Jardí. Colota oberta dins l'àrea. Llançament de cert casat. Go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go, go.
El gol! Gol a l'el·làstic! Gol de Sergio Santos! Quan hi havia ball de bastons d'Islària, la pilota que arriba de Bulea, la toca al lateral d'el·làstic per posar-la al fons de la xarxa per marcar el gol, cobra el marcador el dia del 140è aniversari del club gimnàstic. Si no ho ha xerrat, per estrenar-se Sergio Santos com a col·leixador amb la samarreta d'el·làstic. Minut i set de la primera veïtat
Ha marcat Sergasatos, ha marcat l'àstic, l'àstic 1, en Tequera 0. Doncs ara el quart àrbitre revisa la jugada. Vegem si valida. En principi l'hauria de validar, perquè Joan no està fora de joc. Espera, espera, espera. Ara l'àrbitre va mirar. Sí, perquè té...
Té dubtes. Si més no, això sí que és... Si és fora de joc, que d'aquí no ho sabria dir, el que ha de fer és pitapena. Fora de joc, eh? Fora de joc. Mare de Déu. El senyala fora de joc, per tant... I el Pena no el revisa? No, no, no. Fora de joc. Mare de Déu.
Ara xiulets de tot el nou estadi, després d'aquesta decisió arbitral. Pilota per David Ramos. David Ramos tornarà a deixar aquesta pilota per Babianic, que vol fer la centrada des d'aquella banda, davant d'Ill Zoilo, ho vol provar fins la línia a fons, aguanta-li, aguanta molt bé Zoilo, però avui que se'n va a Babianic, que entra dins l'àrea, amb la pilota controlada la deixava a la frontada, tretrebolla, llançament! Òscar Sanz, altra vegada, i torna a l'antequera, que penja el segon pal i a gol. Ai, quin gol. Quin gol, acaba de marcar Harry Anton.
Quin gol acaba de marcar Javi Anton. Amb una jugada que se'ns ha complicat de primeres, però que primer la treu Rebollo amb el peu, després també la treu Escarçal. I ara aquesta centrada... Bé, semblava més una centrada. I la pilota acaba fent un efecte estrany, una paràbola, i acaba entrant al fons de la xarxa de la porteria de Dani Rebollo. Hem passat del 1-0 al 0-1.
Busca d'aquí per Alberto Quintana, que té jugat a la dislària. Ah, que bé que l'acaba traient Rebollo, perquè ara mateix Lluís Mi Gutiérrez li ha fet una assistència de gol a David Ramos, claríssima. I l'acaba traient Dani Rebollo. Public reclama a targeta per aquesta falta que li han fet a Juanda. Però bé, Dani Rebollo ha salvat el que podia haver estat el segon gol. Bé, era més fàcil fotre gol que no fotre gol. Diu que s'ha acabat la primera meitat del nou estadi,
I a la sintonia de Tarragona Ràdio amb el gol de Javi Anton al minut 24. El Nasi que havia marcat 4 minuts abans, però Emmanuel Irurzón havia anul·lat el gol per fora. De Joc Tere, jugadors, camí de vestidós. I Abdelà, fora!
Que bé l'ha posat Jaume Jardí a l'espai, que bé ho ha fet ara Juan, desentrava, deixa passar Cedric, apareix Abdalà, el segon pal, el xut creuat de Kylian Abdalà, el futbolista cedit per l'Olímpic de Marsella, que acaba sortint a la dreta, fregant el pal de la porteria de Dani Alcobel. El llançament d'aquesta pilota, la torna a penjar el nas, que altra vegada ha passat el segon pal, el cop de cap d'Enric Pujol, la pilota encara és viva, el mutamanal, el llançament de Jaume Jardí, el treu a la 6, fora!
El llançament de Jaume Jardí, de Xilena, va tocar el travesser i fora. Doncs aquí hem tingut el gol, eh? I l'àrbitre, que en uns instants, mira, Xila ja, al final del partit, ho celebren els jugadors de l'antequera, sisena, derrota del Nàstic a casa i crits de directiva a dimissió.
El pitjor regal d'aniversari pel Nàstic. I un que el Nàstic es queda en una situació compromesa a la classificació. Encara ha de jugar el Murcia, que respecte al Nàstic té dos partits menys, que és qui ara mateix estaria en descens.
Derrota del Nàstic el dia que el club celebrava el seu 140è aniversari. El Nàstic suma la sisena derrota de la Lliga a casa, la onzena en el còmput general. L'equip ha sumat ni més ni menys que 11 derrotes amb 26 partits, que són moltíssimes, eh?
El Regus de la Jornada a Tarragona Radio.
Dirles perdón porque al fin y al cabo no estamos consiguiendo los resultados que merecemos y que queremos y bueno que nosotros estamos muy contentos con ellos porque siempre vienen a apoyar, siempre les escuchamos y siempre están con nosotros.
Com diu el defensa Sergio Santos, s'ha de demanar perdó a l'afició per la darrera derrota i demanar que confin en la plantilla que traurà això endavant la primera oportunitat a Elda. Dissabte 7 de març a 2.45 de la tarda viurem el partit de la jornada 27 al grup segon de la primera federació des de l'estadi Nuevo Pepico Amat d'Elda en el partit entre l'Eldense Club Deportiu.
i el Nàstic. I com sempre, des de fa 33 temporades, t'ho explicarem tot des d'una hora abans, a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el Nàstic i viu els gols.
Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber. TGN Esports, Tarragona Ràdio. El programa de l'actualitat esportiva a casa nostra, a Tarragona Ràdio. Cada dia durant mitja hora et portem com batega l'actualitat dels equips del territori.
amb fora de joc, la teva cita és TGN Sports, de dilluns a dijous a les 12 del migdia i els divendres a la una. TGN Sports, amb Joan Andreu Pérez.
Són dos quarts a dues. Tarragona Actualitat. L'informatiu del migdia a Tarragona.