This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Moltes gràcies.
I per tancar aquest temazó, és el TGN Sports, que tornarà demà a la cintura de Tarragona Ràdio, no marxin perquè en segons comença el Semblàstic amb el repàs a l'actualitat del primer equip granà i amb el seu darrer resultat, ahir al Corcon. Fins demà amb el TGN Sports, ara de seguida, el Semblàstic.
Fins demà!
Fins demà!
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Allò de pel i manta i sofà està bé, però amb la casa la temperatura idònia és molt millor. A Obramat tenim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terres adients, radiadors, estufes de pèl·lets o llenya, insers i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat.es, on compren els professionals. Obramat. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic. Tresor antic.
Sí, sí, has escoltat bé. Tresor antic. La millor fira d'antiguitats i col·leccionisme torna a Tortosa. Els dies 7 i 8 de febrer, al pavelló final de Tortosa. Aquest any com a novetat, més de 1.000 metres quadrats d'exposició de motos clàssiques. Ho organitza Sant Jorge Evans i col·labora l'Ajuntament de Tortosa. Horari i més info a santjorgeevents.com.
Sempre Nàstic, 33ena temporada a Tarragona Ràdio. Tornem a estar aquí, 12 a 34 minuts després del TGN, el Sempre Nàstic amb l'actualitat del Conjunt Grana i el més recent, la tornada a casa després de l'empat ahir al Camp de Santo Domingo contra el Corcon. Benvinguts, benvingudes a una nova edició del Sempre Nàstic, avui ja saben...
El Jordi i la Terra estan de tornar, per tant, han d'aguantar-me a mi amb la gestió del programa i l'anàlisi del que suposa aquest darrer enfrontament i amb el mercat de fitxatges que estan aquesta nit amb, pel moment, arribades i no sabem si hi haurà alguna que altra sorpresa a la plantilla del Nàstic de Tarragona. Avui compartirem estona, a banda de telefònicament saludar la Terra Ortega i saber on estan, que avui en dia, doncs...
interessar-se una mica pel benestar de la gent, tenint en compte que tornen entrant. Amb el Pere Valls i amb el Jordi Bargoi compartirem tertúlia. Pere, hola, com estàs? Bon dia. Com estàs? Bé? Sí? Malgrat tot, estàs bé. No ho vam perdre tot ahir, no? El goll mig ple, mig buit i no ho sé, ja està.
Jordi, tu, què tal? Millor que el Nàstic. Bé, bé, bon dia. Molt bé. Doncs de seguida analitzem l'actualitat del Nàstic en un dia en el que també sentirem a Cristóbal Paraló, perquè...
no és una persona que destaqui per les seves manifestacions, tal com feia Luis César, que qualsevol vegada que obria la boca et donava un titular, que és pausat, és tranquil. Ahir em va donar mostres d'enfado, sobretot, que va quedar demostrat a la mitja part quan va tirar de cop a tres futbolistes del terreny de Llop per donar l'entrada a altres tres.
I tot plegat, doncs, seguirem amb els espais habituals, amb el Jordi Crespo i amb el Mimes Nàstic. Tot plegat en un dia en el que saludem-ho i no, va, al Lluís Comas, o si veus parlant el Joan Rau Pérez, això comença ja.
Ja s'ha tornat a explicar i tòpica aquesta cançó per començar el Semblàstic. No la podem deixar de posar i de sentir. Saludem, després de fer-ho als tertulians, a la Tere Ortega. Tere, com estàs?
Uf, fatal, eh?, aquí dalt, del tren, amb un viatge ja d'anada interminable, i aquí també portem dues hores de retard, per tant, també es farà interminable la tornada, però en fi, mira, ja sabíem el que veníem, la manera de desplaçar-nos a Madrid és aquesta, i bé, doncs mira, són hores de tren que pots aprofitar per fer feina. Aquí no heu sortit de Madrid.
Mira, havíem de sortir a les 9.30 i no hem sortit fins a les 11.00 i alguna cosa. Ah, per tant, ara el porteu un poc recorregut. Sí, sí, sí. Són dues hores de retard amb els que ha sortit a Madrid i compte que els trajectes que eren de dues hores i mitja ja s'assuma una hora més perquè, clar, no va la velocitat dels trens a bé, sinó que hi ha trams que va a 80 per hora, per tant, tot s'alenteix.
Déu-n'hi-do, eh?, perquè, clar, viatge d'anada i tornada en tren i després regalet del partit anàstic. Una altra de les coses que, clar, patim amb el tema del tren, justament, és que no la sentim ara la Tere. Hola? Hola, sí, hola. Ah, sí, m'escolta? Sí, sí. Ah, doncs sí. Sí, sí, és que ara passàvem precisament per un... per un túnel.
A sobre del viatge d'anada i tornada va hi un regalet el partit del Nàstic, sobretot la primera part, que... Déu-n'hi-do. Sí, absolutament decebadora la imatge, sobretot d'aquesta primera part, amb un Nàstic abatut, que va ser incapaç de reaccionar després del gol a Matínia. Arribaven, no sabien complert els deu primers minuts d'aigua, com diem, incapaç de reaccionar, de crear capxuta forta en aquesta primera part. Tots els duels, com explicava després,
Cristóbal Parraló perduts, Tamarós amb la pilota, fa tres canvis, el descans, la cosa continua igual. Per tant, decebadora la imatge, tot i que jo sóc dels que crec que aquest punt sumat al corcón, el no perdre tal com s'havien donat les circumstàncies,
És positiu i a veure si aquest empat sumat a la victòria també d'aquella manera davant de l'Ibissa poden fer sortir el nàstic d'aquesta depressió col·lectiva de l'equip que també s'ha transmès a la ficció. Per tant, punt positiu després del que vam poder veure ahir en directe, un desastre d'imatge. I ahir sobre Manera...
Dèiem que, o deia jo, que habitualment quan parlava Lluís César pujava el pa i qualsevol declaració podia servir de titular, no és el cas de Cristóbal Paralo, així que se'l va notar amb un to diferent a l'habitual.
Sí, perquè com tu bé dius, Cristóbal Parralo es mostrava molt diplomàtic, de vestidor cap enfora. Després, cal saber quin era el missatge que transmetia als jugadors. Un missatge que ahir tenia clar, que volia fer públic, era aquesta crítica sense...
donar noms, però directe, cap a la plantilla del Nàstic de Tarragona. Ell va dir que no estava absolutament content amb el que havia vist, que en la primera part no s'havia competit, que el Nàstic no havia guanyat ni un duel, que havia fet tres canvis, però perquè s'havien reservat dos canvis per la segona meitat. Si per ell fos, va explicar als nostres micròfons, hauria canviat absolutament els onze que van començar el partit, hauria fet més canvis...
Ell va deixar clar que la competició deixa clar qui està i qui no està sobre el terreny de joc i el que no hi sigui, referent-se als jugadors, ell tenia clar que hauria de fer un pas al costat.
que no es donés tot per la samarreta i que el club es mereix que els futbolistes competeixin. Ell considera que ahir no van estar els futbolistes a l'alçada de l'escut del nàstic de Tarragona i no van saber competir, no van donar mostres d'intentar ni tan sols competir.
Molt bé, Tere. Que sigui el millor possible, el doctor a casa. Una abraçada i gràcies per estar amb nosaltres. No sé si, clar, si no perdo la tradició, si hi ha alguna cosa en relació a la premsa o avui no hi ha hagut temps a poder llegir.
Mira, doncs he pogut donar un pas als diaris digitals d'entrada que Pol Domingo és un dels futbolistes que ha deixat empremta el Corcon i bé, també sabeu que el Corcon no passa per un bon moment. Els mitjans digitals d'aquest municipi del sud de Madrid el que destacaven era que havien deixat escapar una oportunitat d'escalar posicions a la classificació i superar el cara per ara. És un rival directe en la lluita per evitar el dassets que és el nàstic de Tarragona.
Doncs moltes gràcies, saluda per favor al Jordi, i ens veiem demà, a la tornada. Això espero que demà, ja sigui a Tarragona, ens veiem demà, adéu-siau. Adéu-siau, Déu-n'hi-do. Jordi, Pere, amb el que hem pogut sentir de la Tere, que entenc que corroboreu pel que vau veure ahir, tal qual el que s'hi va donar ahir, els 90 minuts més l'afegit del partit ahir, entre el Corcón i el Làstic.
A veure, s'hem de ferrar alguna cosa, no? Sempre dius que t'has de fer alguna cosa positiva. Jo el que m'aferro és que l'esport... O sigui, el futbol és dels esports més injustos que hi ha. Si el Nàstic aquest partit ahir el fa amb bàsquet, perd de 30. Si el fa amb n'envol, perd de 10. I si el fa amb voleibol, perd 3-6-0 i cap a casa, perquè...
El que passa és que el futbol és un esport molt injust, en el qual un equip pot jugar molt bé, un equip pot tirar, com veus a les estadístiques, 15 vegades, et pots fer 11 corners, i tu tires una vegada i t'emportes un punt. Però és que portem dos partits igual, perquè l'altre dia fem el gol de rebot...
I el preocupant és l'actitud. Jo crec que quan tu no jugues a res, perquè no estàs jugant a res... Home, la primera part era per tancar la tele, entenem-se, no? I ja és més per tema d'actitud, també, perquè tu al final pots tindre un mal dia, l'equip rival et pot passar per sobre, però és que el Corcon tampoc és que et passes per sobre. El que es va demostrar és això que deies tu, no? O sigui, quan tens ocasions no fas gols, al final te'l fan, el gol.
Sí, sí. I el Nàstic va estar a punt de fer-ne dos. Sí, sí. Tot i el malament que ho van fer... I tant, va tindre el larguero... El porter també, el colló, va parar... Sí. Deu-n'hi-do, eh? Tot s'ha de dir tot. Però vull dir... Llavors, vol dir...
Això que dius, amb què ens agafem? Perquè, clar, estem al mes de febrer, eh? Sí, sí. Que falta molt, encara. Que no estem tan lluny... D'on? Del cinquè, no? Sí, però estem a dos punts de baix. Sí, sí, ja, ja, has de mirar cap dalt. Ja miro amunt, no miro baix. Sí, sí. A només de quatre punts, però, clar, tens una llista d'equips... No, no, no. Però és que tot està molt just. Sí, molt, molt. La sort...
La sort és això, que allí ja... És a dir, clar, això durarà unes setmanes, no durarà massa. A lo millor d'aquí 3 o 4 setmanes això s'ha aclarit. Si t'hi fixes, al baix hi ha uns quants que ja estan més... Sí, la sort que hi ha, que hi ha 3 equips amb 18 punts. Ja està, això, no? Però hem perdut contra un d'aquests, eh? Ei, que no estic... Això no és...
Allò de buscar una excusa, no? Escolti, si és que ja ho veiem, no? És que no cal... O sigui, a vegades tu pots analitzar d'un partit del Nàstic la manera de jugar. Podíem haver jugat amb dos puntes... Un partit es pot perdre sempre, però d'una altra manera. Al final és que ahir es fa molt difícil, a no ser el resultat, treure alguna cosa... La segona part, aquella gent van afluixar, suposo que estaven cansats... I que pitjor tu no pots estar a la segona part que a la primera. Però ells també van afluixar, perquè clar, al final té això, no?
I l'habilitat...
diguem-ho tot, dels canvis, perquè això també s'ha de dir, no?, perquè quan canvies 4 o 5 futbolistes, canvies mig equip. Sí, sí. Doncs això, al final, diguem-ne, va arreglar a mitges la situació. Però, evidentment, no podem estar contents, veig, suposo que ningú està content, no?, perquè si no ja m'explicaràs. No, no, no. I el que s'ha d'esperar, a veure, perquè això... Tots aquests futbolistes que sempre arriben ara al gener i al febrer...
normalment arreglar-arreglar no arreglen massa coses. Normalment. Però de tant en tant hi ha algun que sí. Podríem anomenar-lo uns quants. És l'única cosa que podem esperar.
Bé, n'hi ha que van arribar aquesta setmana, no? Llavors, donem un mínim, mínim, mínim marge d'un o dos partits i a veure què passa. I els jugadors que han arribat aquesta setmana, que portaven mig any sense jugar, i ahir, jo crec que, per sorpresa per a tots, sinó per al propi entrenador, que per les necessitats ho va fer...
Van intervenir durant el segon temps. Un paio molt alt, eh? Sí, el central... Bé, el context del partit també li favoria. En aquell moment que surt, el camp està bastant... Es juga, no? Es juga molt per dalt. Però no hi estàvem acostumats de tenir un senyor tan alt al darrere, eh? I a l'hora de rematar, amb el cap, aquestes coses que... Ja veurem, eh? Sí, el que passa és que...
Tampoc va jugar tant de rato com per poder dir no sé què. És una vena que sembla que el negatiu s'estigui menjant a tot el poc bo que hi havia, perquè al final ens estàvem queixant i jo el primer que feia falta reforços al darrere, però clar, és que no vam generar... No vam generar res, però dos partits portem que no generem res. El que passa és que, jo insisteixo, els reforços del febrer o del gener...
en el fons són aquells que o no juguen... Clar, no et vindrà un jugador important, donant-te aquí. Ells ja juguen. I tu has fitxat jugadors que estaven... L'error és... És l'estiu. Quan t'equivoques. Evidentment. Això fins que no passa en uns partits... Però llavors es veu, no? I aquí està això, no? Llavors, l'equip de l'any passat es desmunta, perquè pel que sigui... No, no. Si vols un altre dia en podem parlar, no? I ara, clar, n'has de refer. Evidentment.
Això, o tens una vereta màgica que m'acàs on tenen, pam, no? Sí, sí.
Llavors, si no tens una vereta màgica, no desfacis el que està fet. Jo crec que hi ha molt pocs equips que la tinguin. Sí, però llavors no desfacis el que et funciona. Com que venim d'on venim, ara veiem les diferències que és abismal. Jo penso, no sé si estaràs d'acord o estaré d'acord, jo penso que ara mateix l'equip, el que és l'equip, s'està deixant arrastrar pel Consell d'Administració, pel caos que hi ha. I normalment els equips, a vegades...
Ho fan al revés. Els concerts d'administració, doncs...
Estan gaire fins, perquè el balnàstic no s'explica, però l'equip funciona. Això només s'arregla que vingui algú i compi les reaccions, eh? No n'hi ha cap més de solució, aquí. Ja, però aquesta és l'excusa de sempre. Llavors, al final, s'ho carregaran tots. Quantes reaccions tenim que som aquí? O no, clar. Durant dos anys hem estat tots aplaudint amb les orelles, eh? Amb els mateixos. I ho sabem, clar.
Que no hi ha ningú que ho vulgui comprar, això? Perquè, clar, al final, jo m'he de creure els senyors que estan al capdavant d'aquesta institució. Jo, si n'hi ha o no n'hi ha, no ho sé. Creure mai a la vida. Si algú n'hi ha...
Que vingui i ho faci. Sí, però és que és el millor que n'hi ha. N'hi ha un senyor que va posar milions. Hi ha un senyor que... Hi ha els altres també. Sí, sí, doncs ja està. Aquí això del futbol, això que deies tu, que és tan cruel, que passes d'anar en una carrossa a portar la creu de Setmana Santa. Perquè és així el futbol. No hi ha terme a mig. I de la mateixa manera que estem dient ara això, fa dos anys, fa tres anys, fa deu anys...
fa 10, potser més i tot, com estava el Nàstic? Qui se'l va quedar? Qui el va tornar a aixecar? No em convencerà, espera. Ja ho sé que en tema de diners i accions... El que no es pot és portar el club des de la Rancúnia. I aquest club s'està portant des de la Rancúnia des de fa anys. Això és una altra cosa. I al final el camí... Això és una altra cosa. Però insisteixo, qui vulgui quedar-se al Nàstic ha de venir amb diners
Llavors què hem de fer? Callar i deixar veure com s'estrella el club? No, jo... Com se'n va tot... No, perquè clar, al final... Si protestes ets mal n'estiquet. No, no, no, estem parlant... Però estem parlant d'un club que no existeix. Perquè això no és un club, és una societat anònima.
No. Fa 25 anys, eh? Hi ha uns sentiments, hi ha una afició, hi ha una ciutat al darrere, però no és una empresa. La gent que hi ha al darrere... Això no és transports... El que paga més paga 240 euros l'any.
I què? I ja està. Ningú té dret a res. I ja no dic el que paga. També hi ha molta gent que no vol pagar a tenir la gent que hi ha allà davant. El dret de pagar és per anar al futbol. Ja està? Sí, sí. Si no, quan faci una ampliació de capital, algú ha d'anar allí i jo també en vull.
No, jo no... És que funciona així, això. Així s'ho carreguen tot des de fa deu anys. No, és que vine amb dos milions d'euros i compra el club. És que fa 25 anys... Bé, doncs com ho farem?
Però és que ells tampoc ho posen fàcil a ningú. Això és una altra cosa, però com ho farem? Hi ha molts de persones que pensen el mateix. Però ningú rasca la butxaca. Millor és que no deixen que ningú rasqui la butxaca. O no deixin que entrin idees diferents a el que ells pensen. Però això és una empresa.
Bueno, per mi no ho és una empresa. És una empresa perquè estem obligats a ser una societat anòmica esportiva, tot el que vulguis. Una empresa no té 8.000 persones o 8.000 socis que van cada dia. 8.000 abonats. Abonats, el que sigui, és igual. I abonats i aficionats, que aquí només són els abonats.
Sí, sí, sí. És el futbol, això, esclar. Llavors no és una empresa. Quan es va crear això, quan es va crear això, va ser el 2000 o el 2001, que fa anys, eh, d'això, la gent...
va arribar al 49% de les accions. El 51% restant, que era obligat que algú se'l quedés, saps qui se'l va quedar, no? Qui se'l va quedar? Sí, sí, el senyor que mana, ara. No, no, se'l va quedar l'Ajuntament. I ara l'Ajuntament això no ho pot fer, per llei. Què ha fet l'Ajuntament? S'ha quedat on està? Sembla perfecte, també.
Ara, l'Ajuntament ha arreglat dues vegades el camp. Sí, sí. Em sembla perfecte que l'Ajuntament arribi un moment que faci un pas una miqueta... És que no ho pot fer, perquè la llei ara no ho permet. Em sembla perfecte. No ho permet. Però que no podem catalogar el nàstic per una empresa. No, però ho és. Ni el nàstic ni... No, no, però ho és. El que passa és que hi ha hagut equips... Si fos una empresa no estaríem parlant aquí ara mateix nosaltres del nàstic. Hi han hagut equips de futbol que han fet o els hi ha passat això del gimnàstic i l'han refundat tres vegades i alguns han desaparegut, eh? Sí, sí, sí. No ho han vist. I tant, i tant.
Però bé, escolti, algú ha portat els calés? No, no. És així, això, vull dir. 12.52 minuts. La situació del Consell està arrastrant l'equip a fer la temporada ara mateix que està fent, i a mi no em trauran d'aquí ningú. O sigui, ja està. Vau tenir l'oportunitat d'escoltar Cristóbal ahir després del partit. O heu llegit el que va dir els meus gofons de la Tera Ortega? Sí.
Content no està. Va estar per sobre de l'habitual, té un toc al mat i que no dona titulars, ahir sí que segurament es va adonar. Reproduïm-nos, us plau. Lluís, està preparat l'entrevista amb el Cristóbal Parraló, que li va fer la Tere Ortega en acabar el partit, si voleu sentir, i així analitzem el que manifestava justament en calent en acabar el partit.
Ens el saludem ja en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio. Bona nit, Cristóbal. Bona nit. Abans que res, bé, si dones per positiu aquest punt, donau la sensació que avui era vital no perdre aquí el corcó ni com has vist el partit.
Bueno, pues no estoy nada contento ni satisfecho con el juego que ha desplegado el equipo hoy, sobre todo que además en la primera parte ni hemos competido, no hemos ganado un duelo, hemos estado a merced un poco del rival. Hemos intentado cambiar por lo menos en el descanso, hacer los tres cambios, a ver si cambiábamos un poco la idea y competíamos. Hemos logrado competir un poco, pero sin jugar bien a fútbol y sin hacer las cosas que creo que debemos hacer. Aún así, hemos puesto toda la voluntad en la segunda parte, hemos...
Hemos creído, nos hemos saltado un poco la primera línea porque no éramos capaces de salir y bueno, hemos tenido una opción del larguero y luego un buen gol de Juanda. Què és el que més te preocupa d'aquest nàstic de Tarragona pel que explicava, sobretot aquesta falta de poder reaccionar després d'aquest gol tan matint i que rebot?
Bueno, lógicamente te preocupa que el nivel que hemos dado en la primera parte pues no me ha gustado nada, no hemos estado bien y ese no es el nivel que tiene que tener un equipo como el Nastic, entonces hay que apretar y bueno, al final la competición te deja bien claro quién está y quién no está y el que no esté pues oye que se haga a un lado, pero yo no voy a permitir que se salga al campo y...
y no sé de todo por la camiseta. Entonces por el club, por la camiseta y por todo hay que respetarla y la mejor manera de respetarla es compitiendo. Y hoy en la primera parte para mí el equipo no ha competido nada.
Sense posar noms o posant noms, ho dius per l'actitud de futbolistes en concret, sobretot en aquesta primera part? No, no, si llego a poder hubiera hecho muchos más cambios. Lo que pasa es que hemos hecho tres cambios, pero nos hemos reservado dos para, según fuese la segunda parte, ver qué podíamos mejorar o qué podíamos hacer. Pero no quiero personificar solamente los que hemos cambiado, sino ha sido línea general de todos. Y yo soy el máximo responsable y eso no me gusta verlo.
Creus que hi ha un problema d'actitud d'alguns futbolistes o de la plantilla, sigui per motius mentals o d'actitud, simplement? No, no, no sé bien qué ha pasado, pero no hemos competido la primera parte y así no podemos ir. Entonces, había que hacer algo y hemos intentado intervenir y cambiar y cortar esa primera parte que hemos hecho y intentar buscar soluciones. Y bueno, creo que todos somos conscientes de que hay que mejorar y que hay que crecer.
No sé si te'n penedeixes, no ve tret abans a Pedro Alcalá perquè avui l'hem vist debutar. Lleva més de 6 mesos sense competir. Ja era arriesgat que jugara 20 minuts, però al final ens estàvem jugant tot i hem decidit que en algun hacía un balon parat i que ens ajudés a tenir un poc més de temps des d'atràs i donar-nos aquest caràcter. I la veritat és que en aquests 20 minuts ho ha donat i ha donat aquest pas al equip.
Sí que és verdad que físicamente no está para mucho más y ha de trabajar durante la semana y estas semanas para que se ponga en forma porque es un jugador que nos puede ayudar mucho. Hem vist que manava, que liderava dins del camp. No sé si això creus que li falta al Nasti. Bueno, por eso ha venido, ¿no? Para aportar su experiencia, su jerarquía.
Y bueno, vamos a ver si somos capaces de que se ponga a punto lo antes posible para que nos pueda aportar.
lògicamente ya te digo que en la primera parte no estoy contento con ninguno no solamente con los cambios entonces son jugadores que están en el Nasti que nos tienen que ayudar y que nos tienen que dar mucho más
A vosaltres. Doncs, condutent, eh? Queda poc per la una, per tant, us demano brevetat, però que feu alguna valoració al respecte del que he escoltat. Completament d'acord amb el que acaba de dir, no? A veure, no pot ser que un equip de futbol la primera part jugui com va jugar el gimnàstic. Això ho diu ell, més a més. Ell ara és el responsable, però ell això s'ho ha trobat bastant, no? No li podem, tampoc, aquí ara, posar-li tot els naulers al damunt. Ara...
És veritat que ens educàvem al començament, no? La feina ben feta es fa a l'estiu. Ara aquí, això són pedassos que tant de bo aquest... el calàs, no? Vull dir, aquest sigui un Moisés II, recordeu, no? Vull dir, no ho sé, però vull dir...
que surti un que ho revolucioni tot. Però això passa un cop cada no sé quants anys. El normal és que no passi. Una altra cosa és que aquest futbolista que fa temps que no juga faci una pretemporada rapideta i d'aquí 15 dies o 3 setmanes se'l pugui veure fer coses. I és veritat el que ha dit. Compte perquè una persona que fa moltes setmanes que no juga, posar-lo a jugar es pot trencar.
Sí, l'ho esperat. L'ho esperat que havia de dir un entrenador després de veure el que va veure. Si ahir surt l'entrenador a la premsa a defensar els jugadors, llavors sí que la cosa no valia. Evidentment. Llavors, el paper que havia de fer l'entrenador ahir és el que li tocava i és el que va fer. A més, jo, content, no hi deuen estar. Home, només faltaria si estiguéssim content. A veure, no hi voldria estar. Evidentment. Però, bueno, que la reacció de l'entrenador és la que havia de tenir ahir. A més, a més, jo em penso que
interiorment, que això no ha de sortir, vull dir, allí alguna cosa més s'ha de dir, ja es dirà quan toqui, i millor que no ho sapiguem, perquè no s'ha de retransmetre, en perdó, tot el que passa. Jordi, Pere, Pere, Jordi, gràcies. A vosaltres.
Bon dia, és la una.
Els parla Laura Casas. El servei ferroviari ha registrat retards de fins a 35 minuts a l'estació de Tarragona aquest dilluns al matí. Ja sigui en sentit nord o en sentit sud, els convois no han circulat amb puntualitat. Els usuaris denuncien que, passi el que passi, aquesta situació ja és recurrent i es mostren enfadats i esgotats. Miguel González.
Xavier Pérez, usuari habitual del servei, ha explicat que la situació d'aquest dilluns és la de sempre. Pérez, ve i de Reus, ha d'agafar un tren a la seva localitat per anar fins a Tarragona i des d'allà pujar al que va cap a Tortosa, on treballa. Darrerament, la situació per a ell s'ha complicat.
Bé, m'he trobat el dia a dia, el mateix de sempre. És a dir, no varien, com ja he dit moltes vegades, les solucions que aporten segurament no produeixen cap canvi substancial en la situació real. És a dir, el dia a dia continua sent el mateix.
Per als que van cap a Barcelona, la situació no és millor. Els usuaris lamenten els retards habituals, però també que la gent s'acumuli a primera hora i que acabin posant un tren curt i hagin d'anar drets tot el trajecte. Ho lamenta Joan Mercader, que puja cap a la capital catalana cada diumenge o dilluns per anar a treballar. Jo costumo agafar diumenge a la tarda
o al vespre, però alguns cops he de pujar el dilluns al matí, però és que sempre el dilluns al matí quan l'he d'agafar arribo tard a la feina, no puc arribar a l'hora i sempre acostumo a ser perquè el tren ve tard. No és culpa meva, però la veritat és que últimament sí que estem patint rodalies i això a vegades el que fa és que hagis d'agafar llarga distància o l'extracció del Camp de Tarragona, que...
Sí que és una altra opció, però també està més lluny de la ciutat i ens costa a vegades anar-hi. L'alternativa és anar fins a l'estació del Camp de Tarragona per agafar l'alta velocitat, però els usuaris recorden que és més feixu que arribar-hi. Els Mossos d'Esquadra han detingut el presumpt autor de la mort violenta d'un home a Vilaseca.
ha estat detingut aquesta passada nit a Tarragona. Es tracta d'un home de 51 anys. El presumpte autor de la mort violenta es va desplaçar a Tarragona ciutat després de, suposadament, haver d'una mort a un home a Vilasec, en un hotel d'aquesta localitat.
i la ciutat que s'aboca per salvar el peix de proximitat i els pescadors del serrallo. Història, identitat i producte de proximitat es donen la mà amb un seguit activitats en xarxa que involucren veïns del barri mariner, l'Associació de Dones Africanes, el Museu del Port, Mercats Restauradors i Tarragona Turisme. Tot plegat en el marc de la cinquena edició de la campanya, peixet de Tarragona, tot un gust, n'ha parlat Montse Adán, consellera de Comerç, Turisme i Promoció Econòmica.
Volem promocionar el peix, però és que promocionar el peix de Tarragona és promocionar molt més. És promocionar ciutat, és promocionar història i identitat. I és una sort poder treballar conjuntament, com heu vist, al port, cofredia, associació de veïns, associació de dones africanes, mercat, turisme, tota Tarragona, recolzant els nostres pescadors i el peix.
Per la seva banda, Maria Mercè Martorell defensa que tot el comerç de Tarragona pugui obrir els diumenges. La portaveu dels populars a l'Ajuntament dona així suport a la Cambra de Comerç en la seva petició d'obertura comercial dominical per beneficiar, diu, els visitants, però també els tarragonins i les tarragonines. Això és una mesura que beneficia no sols els...
visitants de la ciutat, els turistes, sinó també a tots aquells tarragonins i tarragonines que vulguin, al cap de setmana, comprar els comerços de la seva ciutat, evitant que marxin a altres localitats properes que sí que obren i, per tant, evitant perdre oportunitat de compra i, sobretot, deixant la ciutat buida de tots aquells que, en aquest cas, que estiguessin oberts els negocis, es quedarien aquí.
Encara afegim que el Consell Comarcal del Tarragonès gestiona un pressupost d'uns 26 milions d'euros en guany. Un dels eixos que més se pressupost s'emporta són les beques menjador. El seu president, Joan Martí Pla, explica que any rere any creix la demanda.
Cada any anem augmentant més o menys unes mil o mil i alguna cosa de beques cada any. I, per tant, això va creixent. Em sembla que l'any passat, si no recordo malament, eren 8.000 i alguna cosa, un any de són 10.000. Bé, doncs això va creixent, això va creixent. Més notícies les trobaran a tarragonaradiopuntcat.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
A Obramat sabem que en una mateixa llar poden conviure-hi la persona més fredolica amb una que sempre té calor. I per totes aquestes persones oferim les millors solucions de calefacció. Calderes, aerotèrmia, terra radiant, radiadors, estufes de pèl·leta llenya, inserts i accessoris de marques professionals amb els millors preus. També a Obramat Pones, on compren els professionals. Obramat.
Gaudeix del sabor i l'aroma de la cuina tradicional amb el bar-restaurant Petit Tàrraco.
Disposem d'una gran varietat de plats a la carta i d'un menú complet en 3 setmana per només 17,50 euros. Al centre de Tarragona, al carrer Baró de les 4 Torres 1, va restaurant Petit Tarracó. Fes la teva reserva al 627 13 39 17. Obrim de les 6 del matí a dos quarts de 4 de la tarda. Va restaurant Petit Tarracó. Sempre amb ellàstic.
Va, que ja queda menys. Una de la tarda de set minuts és la segona part del Semblàstic, un espai dedicat en aquesta franja horària als espais ja habituals aquí a la sintonia del Semblàstic. Un és el Jordi Crespo, amb la seva habitual reflexió pausada que ens fa cada dilluns després del partit. Escoltem-lo.
Fins demà!
El Bar del Sempre Nàstic, amb Jordi Crespo. Bon dia. No ho podem amagar. Estem tenint sort. Molta sort. I és que el Nàstic en les darreres dues jornades no ha estat ni molt menys superior al seu rival. I tot i així, ha aconseguit sumar 4 de 6 punts possibles, que estan com estem, són unes xifres que no estan gens malament.
Potser sí, potser és aquesta sort que ens ha donat l'esquena tantes i tantes vegades. La que va provocar que quedéssim fora de les possibilitats d'ascens d'una manera tan dura i cruel. Doncs bé, sembla ser que ara la tenim de cara i ens hi hem d'agafar amb tot. Perquè el futbol no hi és, el futbol ens falta. I la greu sensació que cada vegada va a menys. L'entrenador cada dia està més enfadat.
Ja diu obertament en roda de premsa que hi ha jugadors que no competeixen, deixant clar que aquí hi ha gent que està baixant del vaixell. Però és que, a més a més, els jugadors juguen cohibits, continuen jugant amb una sobrepressió a sobre que són incapaços de suportar.
I a tot això surt el nostre president executiu i ens diu que potser sí, que potser s'han equivocat, que potser han marcat una pressió i uns objectius que l'equip no són capaços d'assumir i que això ha generat una incomoditat, una pressió negativa vers l'equip. Senyor Lluís Fàbregas, de veritat se n'adona ara?
Porten anys fent el mateix, anys en què no hem aconseguit els resultats. I tant els jugadors com a entrenadors com a directors esportius no se'ls han donat anys de marge a ningú. I inclús la darrera plantilla i el darrer entrenador, un dels darrers, en Dani Vidal, que malgrat tot, malgrat aquesta sobrepressió, van aconseguir il·lusionar-nos i van aconseguir portar-nos almenys fins les portes de l'objectiu.
Aquests també se'ls van carregar. Ves a saber per què. Potser perquè tenien massa focus a sobre. Potser perquè l'afició els estimava més amb ells que uns altres. No ho sé. Però tot això han tingut molt menys temps d'error que tants anys que porta aquest Consell equivocant-se. Doncs, igual que s'ha fet fora als altres, toca fer algun moviment, alguna dimissió, ni que sigui per ser coherent amb les seves pròpies paraules.
El bar del sempre nàstic, amb Jordi Crespo. I ara anem amb una altra de les seccions, més jove en quant a temps, però estem pendents de saber que ell diuen els membres nàstic.
De la mateixa manera que fa un parell de temporades, Mario Rodríguez va salvar Dani Vidal d'un acomiadament fulminant amb un gol in extremis davant el Tarazona. Tinc la sensació que Juanda ha salvat Parralo d'una possible destitució, evitant sumar un 3 de 18 i el nàstic de pas també l'ha salvat d'un enfonsament mental pràcticament definitiu. El conjunt grana va fer un partit mediocre en tots els sentits, donant una sensació d'impotència a la qual els nàsticers
Ja estem massa acostumats. Un gol de l'Alcorcon. Els primers minuts va esvair tota esperança d'aquell nàstiquer més optimista. Menció a banda que a la mitja part l'entrenador del nàstic va decidir deixar a la banqueta dos reforços que han arribat al mercat d'hivern.
Déu-n'hi-do. Durant el partit d'ahir vaig llegir i escoltar molts comentaris al voltant de l'aspecte mental de l'equip i és una cosa que m'ha fet reflexionar. Està clar que és un element clau per entendre com funciona l'equip, especialment en aquells conjunts que se'ls posa l'objectiu de pujar primers i acaben lluitant per la permanència. Que sí.
que tenim a prop el playoff, però és innegable que jugant com ahir aspirem a poc menys que lluitar per la salvació. I a mi em perdonareu, però sou d'aquells nastiquers que vol ser exigent amb l'equip. No passa res per voler ser exigent amb l'equip. És bo, de fet.
Em nego a donar per bo el punt d'ahir. Crec que aquest nàstic pot treure molt més suc dels jugadors que té, però la cara dels futbolistes durant els primers 85 minuts del partit era un autèntic poema. El gol de Juanda és un clau al qual ens hem d'agafar tots els nàsticers, però especialment els futbolistes. Hi ha esperança, encara que resideixi a les botes de jugadors que fins ara havien tingut nul protagonisme en els esquemes de Parraló
com Màrio Rodríguez el 2023. 13, 12 minuts...
És moment d'analitzar amb el nostre míster el partit d'ahir i el final del mercat. Pitu Iglesias, hola, com estàs? Hola, molt bona tarda. Vas veure-ho tot? Sí. Res, en part, el partit d'ahir? Sí, sí, no, no, vam poder veure tot. Bueno, al final vam poder treure un punt que, bueno, sempre és important poder sumar.
la primera part era per posar-te a veure una sèrie en lloc del partit, eh? Sí, la veritat que no va ser gens bona, un gol que va arribar molt aviat, un terreny de joc que tampoc no està en les millors condicions, la climatologia, jo crec que són coses que influeixen molt en un partit i jo crec que el Nàfic no es va adaptar.
Prova d'això és que l'entrador va reaccionar, jo crec que ve, suponeu personal, al descans, a fer tres canvis, i segons ell perquè no podia més, o perquè creia que els altres que hi quedaven els havia d'aturar fins que, doncs, a veure com es mogia la segona part. Sí, està clar, que si fas tres canvis a la mitja part és perquè no t'està agradant el que veus, o perquè creus que, doncs, el millor és que...
que puguin sortir, puguin mejorar el que estava donant els jugadors que vin en aquell moment al camp, perquè evidentment no va ser per un canvi tàctic, sinó que va ser pràcticament home per home.
Per tant, bueno, això és un petit recal, ho imagino, no? Per sobre de manera, hem destacat l'última incorporació, que divendres en roda de premsa estava davant jo i, per tant, ho vaig sentir bé. No tenia clar si aniria convocat, veia impossible que jugués. Al final les circumstàncies van fer que fins i tot jugués. Sí, bueno, un jugador jo crec que era la qualitat contrastada, no?, en totes les categories de futbol professional...
però que probablement no estigui amb un ritme per jugar un partit complet. Però bé, també va sortir últims minuts, suposo també per evitar una segona groga a Alba, i bé...
En 5 minuts jo crec que el 10 que va jugar va complir l'esperient i va estar força bé. I estem a hores que acabi el mercat de fitxatges. Sembla que pot arribar on van té, que aquest té noms i cognoms, Castell, i pot marxar Àlex també, Jiménez, i que pot arribar on són 23. Sembla que el mercat no està tancat.
Sí, amb el mercat i sabem que fins a última hora, no?, molts d'aquests també esperen a última hora, que és quan pots trobar, entre cometes, alguna ganga, no?, jugadors que encara no han pogut sortir del seu equip, que han quedat lliures i, evidentment, millor que aquest nàstic, i així marxa, doncs, a l'eximinent, necessita, necessita alguna cosa, no?, i, per tant, bueno, esperem que
que durant el dia d'avui es pugui acabar de reduir algun tema d'aquests. En quant al primer equip i en quant a la immediatesa que hi ha a banda dels entrenaments de la setmana, ara estaran dos partits seguits a casa i controladors filials. Sí, sí, bueno, un estic sempre se li ha donat bé els filials, bueno, sabem que són partits molt complicats amb jugadors de molt de nivell,
Però bé, la veritat que si vols, en més de mirar cap avall, girar cap a dalt, són dos partits que els has de treure, jugant a casa, i t'has de fer fora en aquest sentit de casa, i sumar a sis punts seria donar un salt, jo crec que...
que va estar portant en tots els sentits, el clasificatori, de moral, ja no està mirant al darrere, per tant, dos partits d'obrecia bastant claus. Es porten dues setmanes no perdent, amb una victòria i un empat, sense segurament tenir bones sensacions, això et fa ser mitjana menutimista que sense donar bones sensacions l'equip no hagi perdut?
Sí, jo crec que ara el que necessita són punts, no? Més que en bon joc, evidentment, en bon joc també es treuen punts, no? Però en la situació amb la que està actualment l'equip, l'important és sumar, si es juga bé, millor, però sobretot sumar. Per tant, bueno, és important, no? I cert, quan no jugues bé, poder anar treint els punts, també et dona aquesta, no sé com diu, no?,
aquest marge de dir, bueno, el dia que juguem bé, doncs ho guanyarem amb claritat. No t'he preguntat per ser-hi, ja per tant que entrevista amb tu, sobre els nous fitxatges, de lo que ha arribat, t'agrada? Entenc que els coneixies, perquè ets un malalt futbolístic que vas jurgant per allà on es mou un jugador, doncs et mostres interessat. Què és el que sedueix de lo que ha arribat, si t'agrada o no?
Sí, sobretot, jo crec que Hugo Pérez és un jugador que ha passat per diversos filials, un jugador que punta per molt alt, que no ha tingut uns minuts que volia assonar, però jo crec que és un jugador molt interessant, amb molt de futur, i que jo crec que aquí, a darrere, ens cal aportar alguna cosa més del que teníem i, a més, amb les legions que hem tingut. I, bueno, ara...
també veurem ara els canvis a l'esquerra, que també tenim allà baixa, per tant, aquí també ha d'apretar, no?, ha d'apretar per intentar guanyar aquest lloc, i a l'Aber, és un jugador que té una bona qualitat tècnica, que ens té a portar una miqueta, sobretot, en joc ofensiu. Veurem com se van adaptant. Pitu, moltes gràcies per estar-hi amb nosaltres, bona setmana i fins al cap de setmana.
Molt bé, doncs ens veiem. Bona abraçada.
La Nàstica intenta tapar qualsevol forat aquí. Ulla el cop de cap de la pilota. Com s'ha aixecat, crec que és Mariano Carmona. En aquesta centrada. I al final no és Mariano Carmona, crec que és... No, no, és Jordi Pola. És Jordi Pola, el del cop de cap. El defensa central, Déu-n'hi-do, com s'ha enlairat. Ja és un jugador alt. Ha rebatat, marcant els temps. I la pilota...
a la dreta de la porteria de Dani Rebollo, s'estira Rebollo, no hi pot fer res, i Jordi Pola acaba d'avançar l'Alcorcón, només començar, en l'àstic havia començat ben plantat en el partit, però la primera de canvi l'Alcorcón, minut 7 de la primera, marca Jordi Pola.
i Rebollo, menys mal que ara crec que era, ja ell no sé què ha volgut rematar perquè ens fan un vestit a mida pel carril de la banda esquerra, obren la pilota a la dreta, la centrada Mariano Carmona deixa la pilota morta a la frontal de l'àrea per la rematada de Tarci Aguado, aquest no sé què fa amb el peu, quan semblava que anava rematable, com aquell qui diu li ha donat la pilota a Dani Rebollo.
Mira, més val que s'acabi ja aquesta primera part, perquè no hi ha ni un símptoma mínim de recuperació. Doncs s'ha acabat aquesta primera meitat, Teré, jugadors camí de vestidors. La pilota que l'està movent, l'Alcorcón, carril de la banda de dret, un jaqueta d'entrada fins a la línia de fons, fan les entrades enrere, menys mal que el jugador de l'Alcorcón s'ha passat de frenada, la pilota l'acaba traient Òscar Sanz i anava a Besselga, de nou més expeditius als defensors.
I aquí, sense contemplacions, Joan Rojas ha enviat la pilota amunt.
Doncs aquí han tingut possibilitats de marcar el segon, eh? Quart canvi del Nàstic, el Tanto. Aquest de David Alba amb Enric Pujol no s'entenen entre els dos. Estava per allà Vladis. Menys mal que Vladis també s'ha quedat una mica mirant a veure què passava. I sort d'això, eh? Que sort d'això que s'ha quedat mirant a veure què passava. Què fan? Perquè els dos centrals del Nàstic no s'han entès entre ells i han deixat una pilota morta. És desesperant, eh? Desesperació la que està visquent el mateix Marc Montalvo que està donant instruccions
És que no s'entenen, eh? El cert és que els minuts van passant, que anem en camí del bit de la segona, i tot i els canvis, la línia continua a ser la mateixa. El llançament d'aquesta pilota de Vladis, que obrirà la banda dreta... El llançament! Fora!
La pilota ha passat llapant el pal dret de la porteria de Rebolla amb la rematada, crec que és de Mariano Carmona, després d'una jugada de Vladis que ens està portant de corcoll al llarg de tot el partit. Enric Pujol, que envia la pilota amunt, perquè Ineti contactava aquí amb Jaume Jardí, fa la centralada Jaume Jardí, la pilota per Baselga, llançament!
al pal, el travessé, el llançament de Baselga al travessé, el llançament de Baselga al travessé, 21 de la segona, la més clara del partit, aquesta pilota que envien cap a Jaume Jardí, la centrada de Jaume Jardí, la passada per Baselga, i Baselga, la pilota al travessé, doncs mira, està la més clara del partit, bé l'única que hem tingut,
Ui, perdona, Alcalá ha pentinat la pilota Alcalá cap enrere i l'ha acabat traient al porter, tot i que després s'ha assenyalat... No sé si falta el jugador de l'Alcorcón, però bé, aquest servei de lateral ha estat profitós, almenys, intentant crear perill perquè ha pentinat molt bé cap enrere Pedro Alcalá
que els ha complicat una mica la vida. Muy llegado que fa una passada llarga cap a Marcos Baselga, gira sobre sí mateix Marcos Baselga, deixarà aquesta pilota per l'arribada de Jaume Jardí, carril de la banda esquerra, penja la pilota Jaume Jardí, la buscava, gol, gol, gol, gol. Gol de Juanda, gol de Juanda. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol! Gol!
Marcos Baselga amb aquella pilota, el travessé, i ara és Juanda, qui acaba de posar la pilota al fons de la xarxa, marca el seu segon gol, el colombià. Aquesta temporada amb el Nàstic, 42 de la segona. Empat al Nàstic, ha marcat Juanda, ha marcat al Nàstic, el cor con un, Nàstic un. Per aquella banda intenta fer la jugada, llançament, Rebollo Cornell.
S'ha inventat un xut amb aquesta jugada, Borja Martínez. Gran resposta de Dani Rebollo, que ha posat Manoble per enviar pilota corna a la dreta de la porteria del Nàstic. Doncs aquí hauria d'acabar el partit, perquè estem al 49 i no s'ha perdut gens de temps.
Penja la pilota Samu Rodríguez, la penja al punt de penal, acaba traient la defensa, la lluny a Jaume Jardí, l'envia amunt, se n'ha emportat per davant un jugador del Nàstic, però s'ha acabat el partit. S'ha acabat el partit amb aquest empat entre l'agrupació deportiva Alcorcón i el Nàstic, el gol de Jordi Pol a Matinet, el minut 7 de la primera meitat, la rèplica d'un Nàstic tímid, un Nàstic...
Desdibuixat, un àstic que li ha costat molt, que fins al minut 11 de la segona no s'ha aproximat a la porteria contrària, amb aquell llançament de Baselga, el travessé, però la rèplica arribava al 42 amb una bona centrada de Jaume Jardí, una magnífica rematada de Juanda per posar l'empat a un marcador, Teré, als jugadors de l'àstic que s'abracen, suposo que regust...
d'haver sumat un punt, d'haver salvat una mica els mobles davant de la seva afició.
Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena. Perquè sempre hi ha temps per la cultura. Telecultura, Tarragona Ràdio. Totes les setmanes estem d'estrena.
Escolta-ho els dijous a partir de les 3 de la tarda i la redifusió del cap de setmana els diumenges a partir de les 12 del migdia.
A Tarragona Ràdio som 40.000 oients. Anunciat a la ràdio local líder en l'actualitat entreteniment i informació tarragonina. Contacta amb nosaltres al 977 24 53 64 de 9 a 2 al migdia o escriu-nos a publicitat arroba emmct punt cat perquè a Tarragona Ràdio t'escoltem.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Són dos quarts de dues.