140 anys d'història, 140 anys de llegendes, 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona.
Bé, voldria felicitar des de la Conselleria d'Esports al Club Gimnàstic de Tarragona pel seu 140 aniversari. La veritat és que és un club històric, històric de Catalunya i també...
un dels clubs més històris a nivell també estatal. Crec que es mereix tot el reconeixement del món, tota la feina que fan, no només des de la part, evidentment, del futbol, que segurament és la secció més coneguda, la part més coneguda, sinó totes les seccions que té. No és fàcil avui en dia mantenir un club esportiu amb la tradició catalnàstic,
Però sempre ha cuidat bé les seves seccions i sempre ha representat molt bé el que significa ser de Tarragona. Així que moltes felicitats. Sé que 140 anys no és fàcil, segur que hi ha moments millors, pitjors que s'han viscut, però sempre amb l'orgull de la feina ben feta i de l'orgull que significa l'escut del nàstic pel país. Així que moltes felicitats i a part 140 anys més.
Des de l'esplanada del camp d'entrenament del Nàstic, aquell que últimament utilitzava la base, però que molt antigament utilitzava l'alitisme del Nàstic i al costat hi havia la pista de ciment on hi jugaven.
els equips masculins i femenins de bàsquet. Justament l'esport de la cesteia ocuparà els primers minuts d'aquest programa que comença ara a les 11 del matí, que es tancarà a les dues del migdia. Per aquí, per l'estam que hem preparat a les instal·lacions de la bodellera, passaran moltes seccions, molta gent il·lustre del Club Gimnàstic de Tarragona, tot plegat en un equip també il·lustre de Tarragona Ràdio, de la Ràdio de la Ciutat, que lidera el Josep Fusner, el Javi de Gisperl, la Rosó Arrimany,
i la Blanca, que ens acompanya aquí a l'esplanada de l'estadi per tal de seguir les evolucions d'aquest espai i de facilitar-nos la feina. Com dèiem, com hi ha molta cosa i molt contingut a ocupar, comencem, ho fem amb un himne especial que vam poder sentir la setmana passada
amb els 40 anys de Tarragona Ràdio i de seguida ja entrem amb els primers protagonistes, els relacionats amb el bàsquet femení. Ja estan per aquí, ja estan revisant fotos antigues i posant-se al dia una mica de la seva vida personal. Reiterem, comencem amb un himnat molt especial i de seguida entrem amb els primers convidats. La il·lusió de la meva terra
És l'orgull de la meva ciutat, un equip que tots identifica, uns colors que tots ha germanat. Seguidors, un equip ple de glòria,
Tots plegats sempre l'hem d'estimar, i fer junts el canvi a la victòria, disposats per jugar i per guanyar. Tradició des de fa més d'un segle, patrimoni de la capital, d'Aragona, romana per sempre, patrimoni de la humanitat.
uns colors que trenyeixen de joia, uns colors que ens porten il·lusions, que ens fa viure l'esport i la glòria amb orgull de totes les accions. Nàstic, nàstic, crida l'afició. Nàstic, nàstic, ets el millor. Ets la tradició i l'orgull.
Nàstic, nàstic, crida l'afició. Nàstic, nàstic, ets el millor. Canten els petits.
Ves l'exemple de l'estudi de música que l'altre dia, fa justament 9 dies, a l'aniversari de Tarragona Ràdio, els 40 anys de Tarragona Ràdio feien aquest himne del nàstic. Saludem els primers convidats, són els relacionats amb l'esport del bàsquet femení, que tantes coses xules ens han portat a la ciutat de Tarragona. Saludem a la Carme Antosset. Carme, hola, bon dia. Hola, bon dia. A la Uri de Santón, hola, bon dia. Hola, bon dia. Carme Díaz.
Hola, bon dia. I una persona que... Carmen, sí, perdona. I una persona que les dirigia en moltes etapes, que és el Miquel Vendrial, que em fa molta il·lusió saludar-lo, i li dic ja bon dia, bon dia. Hola, bon dia. Va, si em permeteu, començem amb el Miquel. Miquel, 140 anys de vida. Sí, sí, sí. A més, jo, com que ja tinc una dama, recordo el 100, en què jo estava a la secció, llavors, i de més...
i 140 anys de vida per un club, bueno, pocs clubs estan en aquest nivell. Quina és la primera imatge que et ve al cap justament quan avui, 1 de març, això, s'arriba a una xifra rodona d'un club que has viscut i que has conviscut en molt de temps? Home, una imatge de vinculació absoluta a la ciutat de Tarragona, vull dir...
No dic que Tarragona no es podria entendre sense l'anàstic, perquè possiblement estem per l'anàstic sense Tarragona i l'anàstic forma una part importantíssima de Tarragona i per tant Tarragona també ha de presumir d'anàstic com a entitat social i no només esportiva de la ciutat.
Tu sumaves el bàsquet elnàstic aquí, no? Aquí a pocs metres on estava la pista de ciment, entenc? Sí, sí. Al pavelló de l'Élida, després ha vingut d'Andorra. Sí. I algun lloc més? Sí, al pavelló de Magisteri vam jugar a la campanya. Allà on el pràctiques, on el col·legi de pràctiques. Sí, sí. De veritat, molt bé. Jo en aquesta pista d'aquí, jo vaig arribar a jugar com a júnior, com a jugador. Molt bé. A la pista aquesta que feia un vent, que jugar a bàsquet era una cosa complicada.
Hi ha una representació de les moltes jugadores que han passat per l'anàstic de Tarragona? Algun detall que vulguis o alguna de les tres que avui han vingut i a les que li agraïm especialment que s'han apropat fins aquí? Primer que res molt content de veure-les, perquè amb algunes alguna vegada ens hem vist, amb altres menys o res, però elles són una representació de tot el que jo vaig viure en un moment determinat.
com a entrenador d'un dels col·legis vinculat al Nàstic, que eren les Tresines, i després el passar al Nàstic a treballar amb el primer equip, que en seu moment va ser una etapa important del club. Molt bé. Anem amb milles, va. Carmen, com sempre tu, fas-me sentit un mica de l'experiència, del record que guardes de quan te vesties amb la samarreta de Nàstic, no sé si era... La marca era cinza, l'esponsor era cinza, no? Uno de ellos, uno de ellos.
No, pero bueno, el recuerdo es que todavía seguimos estando en contacto muchísimas y así de esto concreto no, pues los viajes, cuando entonces jugaban los juveniles, juniors y seniors, jugábamos todas en Barcelona y nos íbamos a las 4 de la tarde y volvíamos a las 11 de la noche.
Sí, es que todo esto pues no hay nada en concreto. Bueno, el viaje a Mérida, que fue muy chulo, el viaje a Mérida que fue muy chulo, pero en principio así recuerdos exactos no. Es el, bueno, el decir que has jugado en el Nastic, que ahora ya no existe, con mucha pena, y nada, pues seguir viéndonos y seguir teniendo un contacto y seguimos hablando del Nastic y de nuestros partidos.
Parèntesis, perquè ens hem de fer valer, has dit Mèrida, i a Mèrida Tarragona Ràdio va estar i vam donar el partit. Crec que no donaven un duro per nosaltres i vam aconseguir guanyar el Gran Canària i pujar de categoria. Subimos a primera.
I es va pujar per primera vegada i única a Divisió d'Honor. A Divisió d'Honor, la màxima categoria. Sí, sí, sí. Se va estar un any i esportivament es va salvar, però després no. Sí, on no hi ha, no hi ha. Exacte. Hi ha gent que ha passat pel Nàstic i que no ha pogut estar aquí i que han deixat la seva impremta. Sílvia, prepara els tres de veu de la Pili Bilbao.
Recuerdo la época del Nástic como una de las más bonitas de mi carrera deportiva.
Pasamos a un grupo de jugadoras del Colegio de las Teresianas al Nastic. Se nos abrió deportivamente otro mundo. Competíamos en la categoría Junior contra los equipos de la cantera de Comansi, Hospitalet hispano-francés. Y en Senior entramos directamente en Segunda Nacional, lo que sería ahora Challenge. Deportivamente todo un reto. Pero es curioso, porque los recuerdos más fuertes no son los resultados, sino el camino que recorrimos.
Cambiamos las John Smith de tela por las Converse de lona rojas, de comprarnos a que nos dieran la equipación, eso sí, cosiendo las rayas rojas del pantalón. Fue una etapa llena de anécdotas, como llegar casi cada fin de semana a Barcelona y tener que cambiarnos en el autocar mientras cruzábamos la diagonal. Pero lo más importante fueron las personas, la gente que me acompañó en esa época, entrenadores como Miguel Vendrey, Gregorio Sánchez y Carlos García,
El señor Solís, tesorero del club, una gran persona, siempre a nuestro lado en todos los partidos. Y qué decir de nuestro presidente, el señor Boquet, realmente merece una mención especial. Más de un presidente actual debería aprender a cómo gestionar deportiva y humanamente un club. Y evidentemente todas mis compañeras, con las que sigo teniendo una gran amistad.
¿Qué decir de los entrenos en la pista exterior del Nasti? De los físicos que hacíamos en la playa y en la pista de atletismo que rodeaba el campo. Y esos vestuarios enormes de piedra que en invierno eran auténticas neveras. También como entrenadora empecé a hacer mis primeros pinitos. Recuerdo la organización del trofeo Rafael Casellas, que era una auténtica fiesta. Se jugaba en la pista exterior, la cual pintábamos casi cada año y barríamos a diario para poder jugar y entrenar.
Son cosas que no se dan en la actualidad. Ahora no solo no pintan ni barren, sino que les llevan las bolsas y les traen el agua. Solo tengo palabras de agradecimiento a esa época, porque entendimos el deporte a través de unos valores. Aprendimos que las cosas se consiguen trabajando en equipo. Nadie miraba sus estadísticas al acabar el partido, solo el resultado final. Nadie era mejor que nadie porque todo el mundo tenía su papel.
El respeto, el esfuerzo, la amistad siempre estuvo por encima de todo. Y gracias a ello, la etapa del Nástic me dio una fuerza, unos valores y sobre todo unas amistades que perduran aún hoy en día.
Jugar basquet al Nàstic, Nàstic Domínicas era l'equip, entrenar i jugar a la pista on hi havia abans la del latisme, abans de passar a l'Elida de l'Avinguda d'Andorra. Utilitzar els vestidors a l'actual nou estadi, amb el senyor Jaume, que vivia a les instal·lacions i que sempre ens atenia.
amb un somriure a la cara, conèixer a Lauritsen, perquè un dia que sortíem d'entrenar ens el va presentar al Santi Palanca, just un matí que estàvem per allí. Tot són vivències, una època que recordo una il·lusió i fins i tot orgull, a emmirallar-nos en Piri Bilbao o en aquell sabor d'abans de Tortosa que militava primera divisió.
Celebrar el campionat provincial o disputar una lliga contra les temibles àguiles de Santa Coloma de Caral van ser grans fites d'un equip patrocinat per Cinzano Roser i que ens va ensenyar valors com l'aprendre a treballar en equip, estimar l'esport, la disciplina i gaudir amb unes companyes que encara són amigues, les amigues del basquet.
Però vull tenir un agraïment especial pel que va ser president de la secció, el senyor Boquet, que ens va deixar aquest 2026. Encara me'l trobava ara amb el seu bastó i amb una rialla que demostrava que se l'agrava de veure. Ens estimava molt aquelles noies del bàsquet i a les nostres famílies que no fallaven en cap partit ni en cap desplaçament. Va ser un gran defensor del bàsquet i del bàsquet femení a Tarragona
Amb el temps m'he adonat que era un home avançat a la seva època pel que fa a l'estima a l'esport i al respecte a la irrupció de les dones al món del basquet. Jo vaig arribar al club la temporada 91-92. Aquell primer any me'n recordo que va ser com d'acollida, un primer any de transició, i després estàvem a segona.
Després, l'any següent, la temporada següent ja de la mà de Ramon Folk, doncs vam tindre una temporada molt bona i després vam tenir dues fases descents, vam poder aconseguir dues fases descents, de segona a primera B i després de primera B ja vam pujar a Divisió d'Honor.
I bé, una de les coses que sempre agrairé al club gimnàstic és que va apostar pel bàsquet femení i que vaig tenir l'oportunitat de jugar a Divisió d'Onaur, que per mi ho recordo amb molta tendresa i molt de carinyo.
És l'esport que vivia en aquell moment i que m'agradava moltíssim i que em va donar l'oportunitat de disfrutar, de tindre molt bones companyes, de molt bons entrenadors, de poder viatjar, gaudir... Bé, sempre ho portaré dins del meu cor.
Va, doncs seguim perquè aquí hi ha convidats en directe. Hi ha un convidat també, el Miquel Vendrell. No hem parlat amb l'Urdes Anton. L'Urdes. Hola, bon dia. Tendresa, bon dia. Quan parlaven les gravacions, per exemple, del senyor Boquet.
Senyor Boqueta era una persona molt especial per mi, sobretot perquè era veí de mons pares i me'l trobava molts matins o moltes tardes i sempre era un senyor encantador, no? I sempre, inclús ara, els últims anys, se'n recordava, no?, d'aquesta època quan jo jugava, també, i una persona molt especial. Tu, Paz Fernà, fes una mica de referència a com va ser i com la ves viure?
Les meves companyes eren primer entrenadores, la Giovanna era entrenadora meva i la Montse també, Montse Boada, i quan era jo petita m'han fet créixer, m'han fet lluitar, jo era una de les jugadores més tirant cap a la defensa, que no pas de fer punts.
I després, quan vaig començar a jugar amb elles, per mi era un honor jugar amb Giovanna al mig del camp. Era un referent meu. Carme Tosset, hola, bon dia. Hola, bon dia. Què tal? Explica'm la teva experiència personal a l'anàstic i això, un dia com avui, que s'assumen 140 anys de vida.
Bé, jo, com han dit tots, no? Vull dir, una experiència, vamos, increïble. I, a més, això, que el que et queda ser és amb les amigues de tota la vida, vull dir, com deia la Pili, que ens continuem veient encara, no sé, una etapa molt bonica. I, bueno, jo també recordo amb molt carinyo el senyor Boquet, perquè, a més, el veia últimament al Capuchino, amb els amics, o al Ramon Ica... Em sap molt greu, no? La veritat és que m'acabo d'enterar, eh? De que...
És un impacte, sí. L'altre dia m'ho comentàvem també, perquè també el visualitzo d'èpoques a López Pelá, i en fi, de l'època en què ens tractàvem molt bé, encara que parlàvem d'Elnàstic. Miguel. Jo voldria dir que jo vaig viure molt de prop amb en Toni Boquet,
l'altèting naixement de tot el que és el bàsquet femení i el seu impuls va ser absolutament vital. Que no era gens fàcil, ningú sabia massa de què anava això i no només ens va posar... Ell i jo treballàvem molt, molt, molt de prop, va patir molt, va buscar recursos, es va dedicar molt i jo diria que
El bàsquet femení a Tarragona no s'entendria igual si no hagués estat l'Antoni Boquet al seu principi, sobretot en la potència que va després generar el Nàstic, que després van venir més coses i ha hagut de tot tipus, no només el Nàstic sinó fora del Nàstic, però recordar l'Antoni Boquet en aquell moment és fonamental per entendre tot el que ha passat després.
anava preguntant, no sé si s'ha tractat just o injustament el bàsquet ellàstic, perquè fins i tot el treball previ que havíeu fet molts centradors, moltes jugadores que va portar a la divisió d'honor, després, per motius no esportius, va quedar en res i va
Després va continuar, però va anar tot cap avall. Sí, és una llàstima que sabem el que significa això amb els clubs, sobretot clubs que no generen massa recursos a nivell propi, no generen recursos televisius, el costa molt, ara potser hem canviat les coses...
Però en aquell moment cada vegada es va començar a professionalitzar, entre cometes, una mica més. Mantenir el nivell de l'equip no era fàcil i el club va decidir tornar amb un bàsquet absolutament de base i a poc a poc se'n van acabant. Una llàstima perquè forma part molt important de la història del bàsquet en general i del femení en particular de la ciutat.
Alguna cosa a dir? Les que es vestíeu de cur i fèieu punts o defensàveu els rivals? Justament aquesta situació que es va viure de baixada després d'haver arribat a dalt de tot, Carmen, no?
A ver, que es una pena realmente, porque yo después de jugar además fui entrenadora, montamos dos campos de básquet, uno en el Elida y otro aquí, y ver que todo lo que estás haciendo, pues que de un día para otro de pronto desaparece, pues da mucha pena. Bueno, era el Nástic, el Nástic es el club de la ciudad.
Sí, está el TGN, está el CBT, pero era el Nastic y de pronto pues que desaparezca y nosotros inauguramos el pabellón, estuvimos aquí en el partido y verlo pues que ahora solo hay rítmica, que tengo muchas amigas y que no de esto, pero que ya no lo hace servir para lo que era realmente pues da muchísima pena.
Algú més, per acabar, vull que participeu tots... Digue'm, sí. Primer, recordar el famós, ho ha dit la Pili Bilbao, el trofeu Rafael Casellas. Allò va ser un muntatge que vam fer tots, tota la gent que jugava i entrenava, que tenia vinculació amb els col·legis. Estic parlant potser de l'any 82 o una cosa així, 81.
I vam fer una moguda amb nens de minibàsquet, que ara se'n veu molt, i en aquell moment era impensable venir un dissabte a la tarda i veure aquí, a la pista exterior, el moviment que hi havia i el que va generar uns anys. I l'altra cosa és una anècdota que nosaltres, el Nasti, va tenir una oportunitat molt clara de pujar a màxima categoria abans del que va ser, després.
Era la segona divisió d'abans, que era la prèvia, llavors es deia primera, a la màxima categoria nacional, i hi havia una fase de scents per pujar a Andalusia, que els que es classificaven del grup català segur que pujarien. Nosaltres ens vam jugar la classificació en un partit a Mallorca, que vam perdre per un punt,
amb la Pilar Willow, que era una jugadora franquícia en aquells moments, jugant amb 39 de febre, i amb una jugada d'últim segon que va rodar l'anella i no va entrar. Enlloc nostre hi va anar el sabó d'abans, perquè es va classificar. Recordo que l'Angelats de Tortosa trucant, trucant a veure què havíem fet, perquè nosaltres el teníem del mateix.
I allò que has pogut canviar una mica la història l'any 80 i alguna cosa, que haguéssim pogut pujar a Divisió d'Honor. Després no sé què hagués passat des del punt de vista econòmic, perquè Tortosa va entrar amb una força, amb uns patrocinis tremendos, però allí vam tenir una oportunitat molt bona d'haver pogut pujar primera i estic segur que haguéssim guanyat aquest partit, haguéssim anat a la fase d'ascens i haguéssim pujat com va ser. Els tres equips catalans que es van classificar van pujar de sobres.
Doncs moltes gràcies. Alguna cosa que vulgueu afegir, no? Sí? Doncs felicitats a tots quatre, tots quatre, vaja, pels 140 anys de vida del Nàstic, de la família que heu format, en molts casos per haver format part d'aquest club, que avui suma un any més de vida, i gràcies per estar-hi, per aprovar-se aquí, a Tarragona, a les instal·lacions del Nàstic.
Gràcies a vosaltres.
que ja està amb nosaltres, però saludarem a la Laia, que no l'ha mencionat al començar, però sé que ho vull fer ara i saludar-la i ella s'anirà movent al llarg de tot el matí per les instal·lacions per tal d'explicar-nos què passa als altres estants que avui ocupen justament el que era camp d'entrenament d'anàstic en el seu dia. No sé si tenim l'oportunitat de saludar-la. Laia, hola, bon dia.
No hi ha opcions de saludar-la. Per tant, li demanem a Lluís Mezquidà que s'apropi. Lluís! Per tal de parlar amb ell, ell és una d'aquelles persones que també ha fet de tot, el Club Ginés de Tarraona, ha estat directiu, ha participat en la secció d'elitisme i amb ell especialment volíem, i per això li vam trucar al llarg de la setmana per poder-hi parlar amb ell. Lluís!
Hola, bon dia. Bon dia. Va, i visca el Nàstic per començar. Exacte. 140 anys de vida. Tu que has estat directiu en èpodes complicades, has estat atleta del Nàstic, has estat directiu també de la secció, entenc.
Què et diu aquest dia? Què et diu l'estómac? L'estómac està dient emocions, emocions intenses, perquè d'alguna manera, tu ho has dit bé, jo formo part de la història del club i el club formo part de la meva història. Jo simplement vaig començar a anar al Nàstic amb el meu parc, que era periodista, a veure els partits del Nàstic allà a la Viva de Catalunya.
de l'Avinguda Catalunya, tinc bons records, perquè allà, d'alguna forma, ja funcionava la secció de l'atisme. Per les competicions, també et dic una anècdota ara, es col·locaven unes vetes al camp, on es feia una pista...
una pista de quatre carrers i allà es feien les competicions. I per fer el 100, que no donava la recta, es feien en diagonal. T'estic parlant dels començaments dels 60. A partir d'aquí, d'alguna manera, la nostra època o la meva època a la secció de l'atisme, com a atleta, va ser...
la segona meitat dels anys 60, on van aconseguir forces coses, entre elles aquell famós campionat de Catalunya absolut, on el relleu nostre del nàstic, que eren tres xiquets, perquè érem xiquets de 16 anys i un de 17, vam quedar campió de Catalunya absoluts amb el...
amb el 4x4. Després ja vaig tindre l'època de directiu de la secció per acabar com a vicepresident del club durant 9 anys. Déu-n'hi-do, en una etapa en què vau haver de picar molta pedra. A pedra sempre se'n pica, tu. Quan estàs d'esportista, picar pedra és entrenar...
cadascú d'acord amb les seves possibilitats i les seves característiques, i després, quan passes a fase de directiu, doncs el món ja és diferent, no? Ho dic exactament a tu, perquè, a més, crec que portaves la parcel·la econòmica. Bé, ara t'ho anava a dir, no? Com a directiu de la secció de l'autisme, no, perquè, d'alguna forma, hi havia gent més gran en aquella època, recordo el Pere Valls, pare, i el senyor Guerrero, que, diguéssim...
eren els pares dels atletes i dels directius. Després ja, com a vicepresident del club, em va tocar la part dura de la part econòmica, on vam partir de zero i al final vam deixar el club cerejat i en perfecte funcionament. Has sigut vivint, malgrat que en una altra posició, però has sigut vivint el dia a dia d'Atlàstic.
Sí, el dia de dia sí. Jo continuo sent soci del club i de la secció de futbol i ara ja d'alguna forma ja soc una mica més passiu i procuro assistir a la majoria de partits que juga el club.
El primer equip et segueixes? Sí, perfectament. Ara han passat un moment difícil. Suposo que millor canviï la tendència i com que cap als de dalt no hi ha massa diferència, millor tornem a situar-nos en línies de playoff. Tenim que ser optimistes.
M'entenc que no és un altre club, que clar, que de 10 anys de vida, quants has viscut en els diferents àmbits?
Bueno, doncs jo, per dir una xifra ràpid, jo et diria, t'hauria 20 anys de vinculació directa. Primer com a atleta i després com a directiu de la secció de l'atletisme i del club. Més o menys 10 i 10. I acabo. No sé si ho vas passar bé o no, però entenc que sí, que la pròpia secció de l'atletisme...
Hi havia un que portava el mateix nom i que era un fill. Com va gestionar-ho això? Bé, això... Alguna vegada n'hem parlat a casa i llavors d'alguna manera... Jo suposo que entre pares i fills en general es genera una simbiosi una mica sense paraules, no? Perquè ho hem comentat però no vam comentar mai el per què ell me va seguir a mi. També li agradava.
i ella ha tingut una carrera bona, de més qualitat que la meva.
Lluís, m'has fet especial la il·lusió que t'apropessis. Criem que de tot l'elenc de gent que ha format part del Nàstic, de l'època, evidentment, que més recent o no tan recent, eres tu qui podies venir i t'agraïm especialment que t'hagis apropat records a casa i enhorabona per la feina feta al llarg de tants anys. Per exemple, la Rambla Nova 36, oi? Era? On estava? La Casa Minetala.
A l'època que nosaltres estàvem directius, i ara aprofito per acabar. Hi ha un record a l'Antoni Vallverdó, que va ser el nostre president i que realment va ser l'ànima d'aquells de deu anys, jo et diria, magnífics. Ens va faltar a nivell de secció, a nivell d'equip, pujar a segona, però per allò de més, les seccions
i abans escoltava el comentari que feia amb els de la selecció de bàsquet, vam aconseguir donar una...
una instal·lació coberta, magnífica, per totes les accions. Sí, va ser en època vostra de directius. Lluís, gràcies i records a casa. Vinga, a vosaltres. De seguida saludem la Laia perquè estan preparades a les accions de rítmica i de futbol sala. Laia, hola, estàs per aquí, bon dia. Hola, hola, ara sí, bon dia. Explica'ns on estàs i què estan fent, on estàs tu?
Mira, ara estic al costat de la secció aquesta de pala i hi ha dues persones que estan intentant encistellar en un cub, però no són ni visitants ni res, són responsables de la secció. No sé si... Mira, anem a parlar amb una persona. Hola. Hola.
Podem parlar amb tu, amb vostè? Mira, ens està parlant de la seva història. Que tiene que venir, ya te buscaremos nosotros cuando venga.
De acuerdo. Bueno, pero ¿con usted puedo hablar? Sí, igual. ¿De qué se trata este ejercicio? Es que el responsable ahora no está, pero esto es como que el frontón, digamos, los niños empiezan aquí para encestar la pelota, no es nada mal. ¿Y se ha acercado bastante gente ahora? Mucha, pero todavía tienen que ir a buscar unos pasaportes, les ponemos un sello y le damos un premio, no sé cuál será. ¿Y le ha gustado a los niños? Muchísimo.
Bueno, doncs... ¿Cómo se llama? Montse. Doncs aquí estem amb la Montse que ens ha explicat de què tracta l'exercici i ara m'aproparé a la secció de futbol sala. Mira, no em falta que t'apropis perquè està aquí la secció de futbol sala. Ah, molt bé. O sigui, apropa't i així que parlin amb el delegat o amb la persona que fa les funcions de coordinador del futbol sala perquè ja la saludem.
Coordinador de la secció de futbol sala, David, hola, com estàs? Bon dia. Com estàs? Explica'm. Molt bé, molt content, molt feliç de poder estar avui aquí tots junts. Tu ja només per edat, relativament jove en el Nàstic, però ja portes quants dies. Ja tens aquest sentiment gran. Jo tinc 33 anys, però diria que quan tenia 6 o 7 anys ja vaig entrar al nou estadi. Per tant, d'ençà, aleshores, ja no m'he mogut d'aquí.
El David Batista, a més, ve d'una saga de família que ja anteriorment havien estat al futbolsar, per tant, diguéssim que la lliçó ja la tens a pressa o escoltada per part de la gent propera i de sang. Sí, la veritat és que ser del Nàstic no ha estat una opció, en el meu cas, i ha estat una idea que ha calat molt. Des de la generació del meu avi fins al meu pare, els meus cosins, els meus germans, a casa, a la nostra família, tots som del Nàstic.
que teníem a la secció.
Doncs mira, avui dia la secció de futbol sala consta de 8 equips, més les escoles associades, en el qual sumem més de 100 esportistes. Fet que enguany hem batut el rècord i ha estat dels últims 5 anys l'any que hem tingut més esportistes. Molt bé. Permeta'm només un segon, perquè tenim una trucada que no pot esperar. Endavant. I creiem que si vols posar-te uns auriculares d'un esportista que ha passat pelnàstic, que no és qualsevol esportista. Saludem ja Natàlia Rodríguez. Hola, bon dia, buenos dias.
Hola, buenos días.
Explícame alguna anécdota o cómo empezaste tú en el nazi de Tarragona y qué recuerdas o a quién recuerdas te apetece aquello, decir alguna anécdota. Bueno, yo eso todo, no lo que recuerdo así con más caridad y con más cariño, porque estuve en el nazi en mis inicios, cuando empecé a los 10-11 años en la escuela de autismo del nazi,
Y, bueno, fue una etapa muy bonita porque, bueno, pues es un momento que disfrutas muchísimo, mucho compañerismo, que realmente haces piña con los compañeros y esa motivación es lo que te ayuda después a dar continuidad a esa actividad. Luego ya pasé a una etapa más avanzada, que era ya profesional, que era adulta en 2009. Y, bueno, estuve un par de temporadas con el nazi, que fue, pues eso, es una...
Fueron dos momentos muy, muy diferentes de mi trayectoria deportiva, pero muy bonitos a la vez. Estamos hablando seguramente, junto a Vito Fusté, la gimnasta que también fue campeona de todo, de la deportista, que mejores resultados ha dado en la serie de Tarragona. Entiendo que los inicios fáciles no fueron, Natalia. No, bueno, los inicios sobre todo, cuando empieza a se tratar de jugar mucho, de experimentar sobre todo...
Y bueno, fácil no es para nadie, ni para mí. O sea, sí que llegué muy lejos, pero realmente lo que te hacía lejos es la continuidad y saber superar esos momentitos. Cuando eres pequeñito que quieres ganar siempre y quieres conseguir todo, yo pasé muchos momentos de todos los colores, pasé momentos de retirarme, de correr muy mal, de que me ganaran el sprint final. Y al final, pues eso tienes que ir aprendiendo. Es cuestión de ir entrenándolo y de continuar y con la misma motivación.
Y eso es lo que realmente te hace llegar lejos. Sigues de forma activa en una cosa que te apasione, que te ha dado muchas alegrías, como es el atletismo. Enseguida, en los próximos fechos, te comprometo hablar contigo y dar detalles del proyecto que empezaste hace poco, pero que ya empieza a dar sus frutos. Natalia, gracias por estar con nosotros y mucha y buena suerte. A vosotros, muchísimas gracias. Un abrazo. Y eso es a mi niña mayor, o sea, a tu niña mayor, perdón.
Moltes gràcies. Perdona, David, però... Cap problema. Estava en un camí d'Espanya i l'hem agafat al vol... Sense problema. Tu recordes d'anar a Rodríguez? I tant. Sí. Què recordes? Una de les atletes que millors resultats ha donat l'àstic? Bé, una persona referent dins del club gimnàstic, sense cap tipus de dubte.
Això, deies, crec que t'he tallat quan te preguntava sobre el que hi ha al futbol sala actualment. Sí, parlava de l'actualitat de la secció. Enguany disposem de vuit equips, més d'escoles federades, i això suma un total de més de cent esportistes tarragonins practicant futbol sala al club de la ciutat. Per nosaltres, evidentment, el nostre objectiu és anar creixent, que tothom conegui la secció de futbol sala del club gimnàstic i qui pugui practicar el seu esport
predilecte amb el club de la seva vida. Futbol sala. A més, és important perquè esteu treballant, i molt, amb escoles de la ciutat. Jo recordo, entre elles, la del Sagrat Cor, no sé si crec que me n'oblido alguna més, però la del Sagrat Cor segur. Sí, actualment tenim conveni amb les escoles del Sagrat Cor i l'Escola Rebassada, i evidentment per nosaltres és de vital importància créixer amb l'esport escolar, perquè al cap i a la fi és on...
Creiem nosaltres que podem instaurar les bases tant a nivell esportiu com a nivell social, com a nivell d'identitat. Què podem preveure amb aquest treball que feu d'escoles en un futur mig o llarg termini de la secció de futbol sala?
Podem preveure una bona fornada d'esportistes. Evidentment, un cop hi arribem a les edats competitives, ens agrada poder obtenir els resultats esportius esperats. Però la veritat és que la nostra filosofia...
a part de voler guanyar molts partits i pujar de categoria, és acompanyar tots els nostres infants i tots els nostres adolescents en la seva etapa de l'adolescència, perquè creiem que és molt difícil i de la mà de l'esport creiem que és una eina molt important per poder-los acompanyar i si a més a més els podem ensenyar a jugar a futbol sala, molt millor.
David, que moltes gràcies per estar-hi amb nosaltres. David Batista, molta sort i gràcies per estar-hi amb nosaltres. Gràcies a vosaltres. És la secció de futbolsal, ara, sí. M'acaba d'escoltar la Cristina Pérez, la que va ser delegada del Nàstic de Tarragona el seu dia. Parlarem de gimnàstica rítmica. Pínima pausa per la publicitat. De seguida anem a veure la Laia, on està, i per parlar amb la Cristina Pérez.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
Benvinguts a Soltant Barber. Amb més de 20 anys d'experiència per a Europa, sabem el que necessites. Assessorament personalitzat, productes de qualitat i un servei a l'avantguarda del cabell. Oferint serveis especials per a persones autistes, pacients a l'Hospital Joan XXIII i el sociosanitari Francolí de Tarragona.
Reserva la teva cita còmodament a reservatucita.com barra Soltant Barber i confia en els millors professionals del sector. Ens trobaràs al carrer Riu Glorieta número 2 a Torreforta i al 631 49 09 76. Soltant Barber, perquè per nosaltres el més important ets tu. Gaudeix del sabor i l'aroma de la cuina tradicional amb el bar-restaurant Petit Tàrraco.
Disposem d'una gran varietat de plats a la carta i d'un menú complet en 3 setmana per només 17,50 euros. Al centre de Tarragona, al carrer Baró de les 4 Torres 1, va restaurant Petit Tarracó. Fes la teva reserva al 627 13 39 17. Obrim de les 6 del matí a dos quarts de 4 de la tarda. Va restaurant Petit Tarracó. Sempre amb el làstic.
Doncs seguim aquí baix a les instal·lacions de la bodellera on estem mamant la seguit d'activitats que des del Club Gymnàcies de Tarragona es fan a motiu dels 140 anys de vida d'aquesta institució. De seguida tenim a la gent de la gimnàstica rítmica però passem per on estigui la Laia. Laia, hola, on estàs?
Hola, estic al gimnàs, que ara estan fent al presbanc dos nens petits, que si volen parlar amb nosaltres... Hola, voleu parlar? Sí. Com et dius? Martín. T'has apropat aquí, ho vols fer ara? Ja l'has fet. Ja l'has fet? I quin és el teu esport preferit? Què has fet ara? Futbol. Futbol? Ja l'has fet, has marcat ja el que portaria?
Ah, no ho he fet. No l'has fet? És mi preferit. És el teu preferit. Després aniràs a veure el Nasti? Sí. Vols dir el resultat? Sí. Quan quedarà? Dos a un. Dos a un. Guanyarem, avui guanyarem, no? Mira, una altra, com et dius tu? Elias. Elias? Ja has fet el presbanca. Estàs fort, eh? Ai!
Bueno, s'ha anat... Ara parlem amb l'Òscar, si voleu. Òscar Delgado és el monitor que està malprès banca. Bon dia. Bon dia. Quanta gent s'ha apropat? Ara mateix bastant. S'han apropat uns vuit o deu. S'estan començant a apropar la gent. Estava una mica vuit, però ara que s'ha omplert ja ha començat a vindre la gent. L'estan completant? Sí, en principi sí, estan força bé. M'ha sorprès bastant gent. Però bueno, molt bé, molt bé.
Normalment, de quina edat s'ha apropat la gent, els petits, els grans... Solen ser més grans, de 12 a 13 anys, però hi ha algun petit que li fot ganes. I aquí està l'Òscar Delgado, que és un monitor que està ajudant amb el Pres Blanca i que també és entrenador del futbol sala.
Ja està. Seguim endavant. Més minuts després ja tornaré a conèixer coses, detalls del que hi ha en aquesta superfície. Mentrestant, saludem la Pili Merle i la Cristina Pérez. Són persones que han estat justament a la instal·lació del que hem estat parlant al llarg dels primers minuts del programa, la del pabelló, la de la gimnàstica gimnàstica i la gimnàstica artística, no. Jo...
Rítmica, sí, ho sé. Cristina. Jo feia la part del ballet. Exacte. Era el lapsus, que em faltava. Cristina Pérez i Pili Merri. Cristina. Bon dia. Bon dia. Fes-me sincer. I sobre la gimnàstica rítmica, que ens han escrit, encara a dia d'avui ens està donant.
Vaja, van ser molts anys, jo crec que podria dir que va ser tota la meva vida, tot i que encara me queda un tros, però va ser quasi tota la vida i guardo molt bon record perquè per les companyes, tot i que és un esport molt dur, molt complicat, però guardo molt bon record sobretot per les companyes, totes...
competicions que fèiem, els despressaments i tot era molt divertit amb les companyes. Em dóna la sensació pel que vaig viure, pel que vaig veure, que tot allò era una família.
Sí, sí. Encara avui mantenim l'amistat i encara avui mantenim tot aquell fort lligam que vam aconseguir. Passaven moltes hores, van passar molts moments d'atenció, molts moments d'il·lusió, perquè ens anava bé, la veritat, ens anava bé. La Pili ens acompanyava sempre, era el complement de la rítmica és el vellet, i ella estava allí amb totes les categories, amb totes les edats.
i per la seva manera de ser ho vam portar tots, tant les nenes com nosaltres, ho portàvem tot perquè és una cosa que han de fer sí o sí, no els agrada massa, però ella aconseguia que això es portés i es portés molt bé. Encara a dia d'avui continua projectant el que feia aquí en un negoci que hi ha aquí mateix a la Vall de la Rebassada, Falca, gratuïta, no pateixis. Ho portes bé? Sí, molt bé, molt bé, molt il·lusionada, molt contenta, és una escola...
També, família, perquè a mi m'agrada molt compartir i, bueno, llavors és el mateix, és una escola petiteta, es diu dançar, d'aquí a la vall, i això, tot l'equip tenen això, que siguem una família i les nenes vinguem amb il·lusió, amb ganes i amb responsabilitat, clar, i un treball que hem de després transmetre. Parlant de la rítmica, és una de les seccions segurament del Nàstic a dia d'avui, que ells ja donen més èxits, més brillants,
no només per la Teresa Fuster, que segurament seria la que ha aconseguit uns resultats més internacionals, però després s'han aconseguit resultats molt brillants amb moltes altres gimnastes que no sé si ens calguien als dins de les mans. Jo crec que és una de les accions que sí, que va donar molts èxits. Ara últimament no conec massa com va. Doncs mira, ara no és una última hora, però dijous m'ho passaven. Nàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens de primera categoria estatal amb el seu conjunt senyor. Bueno.
El conjunt senyor d'anàstic ha assolit una fita destacada dins la gimnàstica rítmica fins a registrat oficial del conjunt, depenent de categoria format per 19 millors d'equips de l'estat. Per tant... Continuar, continuar. Molt bé, m'alegro molt de saber que tots els trios encara estan continuant, però sí que és veritat que en totes les categories i en totes les edats i totes les competicions que hi havia, teníem èxit. I això també feia que la cosa funcioni. Treballàvem molt fort per tenir-ho.
Recordo que eren tres hores cada dia, caps de setmana, viatges, desplaçaments, que era un èxit perquè hi havia molt de compromís, sobretot dels pares, que jo ara crec que el compromís dels pares falla. Has parlat de família, de la gent que formava la secció, tot i que no han vingut per diferents circumstàncies. Anomenen noms de gent que segurament els farà posar la pell de gallina.
Bueno, bueno, si comencem, la Noemi Vives... Bueno, primer, la Wissi. O sigui, no cal ni que digui el cognom. La Wissi és la Wissi i tothom coneix la Wissi en el món de la rítmica. Però bueno, la Wissi era Mònica Navarro...
La Mónica Sorinas, la Montse Santos, la Piri, la Sònia, la Ramos, la Germana Ramos, la Regina, la Noemi, que ja l'he dit. La meva va ser com l'estrella després de la Vito, per això m'ha vingut al cap primer. Però és que m'ha deixaré molta gent.
A cada època hi va haver els seus i ja et dic, mantenim, tenim grups de WhatsApp que som, jo què sé, pots anar pel carrer i anem afegint noms, noms i números de telèfon de gent que trobem perquè inclús amb els pares encara tenim relació.
Parlaves que ara no hi ha el compromís, que ara no hi ha el compromís que hi havia abans. No. S'ha perdut, per què, creus? Per la societat, en general. En general, sí. No? Explica Pili també. No, que, a veure, ara suposo que també portem com una vida tan accelerada, tenim tantes coses que fer, que el compromís a mi em passa també. O sigui, jo penso que és generalitzat en tot.
Que les famílies volen el menys compromís, volen que tot sigui ja i que no demanis molt. Per què? Perquè tot és un esforç. Per què? Perquè el dia a dia és un esforç també. La feina, la família, tot. I això fa que abans anàvem a una, totes. Totes anàvem a una. Estàvem aquí moltes hores i realment no estàvem per l'econòmic. No.
perquè no cobraven res quasi. El que passa és que ens agradava tant, teníem tanta passió en el que fèiem i ens portaven tan bé que ho fèiem perquè ens sortia, perquè estàvem bé, perquè no sé, totes estàvem amunt.
La veritat que va ser una època molt, molt, molt bonica. I el compromís, jo recordo haver fet, haver celebrat una mona aquí. O sigui, els pares feien el dia de la mona aquí. Perquè tenien que entrenar, clar. O sigui, les nenes entrenaven i ells ens preparaven el dinar del dia de la mona. I acabàvem de dinar i ells seguien amb la seva festa de la mona i les nenes seguien entrenant. Imagina't tu el dia de la mona, que dius, ara qui li dius que vingui a passar el dia de la mona al pavelló del Nàstic? Horrible.
I en canvi abans, i els dies de Nadal, de festes de Nadal, estiu, era molt diferent. Perquè el compromís és diferent. I això que ara les instal·lacions, res a veure amb el que havia, el que van començar, no? Sí, sí. I si tires més enrere, els tinglados del port i allò ja era... Els coloms. Els coloms morts, les pusses. Sí, sí, allò era insalubre total. Eh...
Bé, vist el panorama, t'anava a dir quin futur preveieu, però clar, vist el panorama que m'expliques, pot sortir esportista de qualitat, però ja veurem el compromís, no? Bé, també és veritat que a la gimnasta que li agrada, que se li dona bé, els pares també ho veuen, i aquesta té el recolzament amb compromís incondicional. Això també és veritat. És més difícil ja quan és un conjunt. Llavors ja l'equip aquí també...
Hi ha diferents, són 5 o 6, depèn, i llavors hi ha coses. Però depenent del compromís, és veritat que hi ha menys feina, es treballa menys treball, i amb un equip te trobes que hi haurà part de pares que voldran agafar aquest compromís, parts que no, i aquí hi ha el dilema moltes vegades amb el conjunt. Aquest és el difícil. Però qui tingui que triomfar, si està al Nàstic, triomfarà.
Estem, ja per acabar, parlant d'unes disciplines molt sacrificades. Jo no dic que el futbol i el bàsquet no ho siguin, que potser també per ells ho són, però són moltes hores de treball, moltes hores al llarg de la setmana de parquet, de tot, d'alimentació i tot també.
És l'alimentació, és el ballet, és les hores. Més repeteixes, més èxit tens. És un esport de base de... És constància, és constància. És el que té. La rítmica, la dansa... Si vols resultats, has de ser constant. Perquè hi ha un treball de trast físic, flexibilitat, tècnica... Són moltes coses, moltes, moltes. I és individual, perquè cada nena té que treballar el seu cos.
I a vegades és desagraït, perquè treballes tantes hores per sortir un minut i poc a pista i decidir-ho tot en aquest minut. Tota la temporada es decideix en un minut i poc. Que no tinguis un error mínim de què tal, sinó... Després hi ha les competicions, hi ha les jutgesses, que és un tema que també sempre és molt objectiu, que és un problema.
I tot fa que moltes gimnastes tinguin decepcions i puguin abandonar, perquè és molt injust que tantes hores d'esforç i pràctica i repetició tu juguis a un minut.
Jo per això, amb la dansa, per exemple, clar, la rítmica és competició, la dansa, a mi no m'agrada molt competir, perquè és això, molt objectiu, llavors tu pots fer molta bona feina, però són dos, tres persones que estan darrere que et diuen, doncs m'agrada o no m'agrada, i llavors, per això a mi la competició...
Com a dansa, no comparteixo aquesta dedicació a competir. M'agrada més ensenyar i que hi hagi un festival, que hi hagi darrere, que les nenes ho gaudeixin d'una altra manera. No sé si us poso un compromís o no. Per acabar, una anècdota que voleu explicar d'aquí dins o de justament un altre dels indrets on s'ha fet rítmica, el trinclado.
Jo puc explicar una injustament de la Pili. Un any vam preparar un festival de final de curs i vam acordar que les entrenadores sortiríem a ballar.
I la Pili anava de cabecilla, ella era la que ens marcava la coreografia. I totes, menys ella, vam acordar que ella sortiria, però nosaltres no. Vam fer en plan, vinga, la vamos a devolver. I llavors ella va sortir a pista, tota la seva energia, i nosaltres no la vam acompanyar. I de rebent ja jo me giro, jo...
Me giro, i les veig a totes dins del passadís, fotent-se, però... I jo sola a pista així... Davant de tots els pares, que vam arribar a tenir 300 i moltes nenes, i imagina't, els 600 pares i família, allà veient a la pista o la veia. Després ja van sortir, clar. Després ja la vam compensar.
Però sí, sí, va ser... Bueno, i després hi ha moltes anècdotes de sortides que s'han fet, de concentracions... Era un no parar, era un no parar. Sí, sí. Amb els futbolistes del Nàstic també teníem... Bueno, cert que... Havia, havia, sí. Havia connexió. Entraven a veure què tal feia amb la rítmica. Nosaltres anàvem a veure què tal els futbolistes. Hi havia de menys jocs per concentrar-se i per prendre alguna aigua.
També fora d'aquí. Però bé, aquí era el punt d'encontre. I deies, vinga, vamos a veure com l'ha saït el parell. Què fem, què fem? Que poin d'un fin de setmana. Bé, bé, anècdotes. Doncs enhorabona a totes dues, perquè totes dues formeu part de la història d'aquest 140 aniversari de l'Enlàstic. Gràcies per apropar-vos en un dia difícil, però que jo crec que és xulo perquè, de forma testimonial, expliqueu alguna història com heu fet.
I fins a 100 anys, 40, o el que vulgueu més, ens tornem a retrobar? El que doni, sí. Moltes gràcies. Jo també vull aprofitar per donar-te a tu les gràcies, perquè en tot moment, des que jo vaig començar a la rítmica, a començar a fer-la pública, perquè vaig començar molt petita, però a fer-la pública, el Joan Andreu sempre ha estat al meu costat, sempre. Tota la meva vida a la rítmica la recordo amb el Joan Andreu i Tarragona Ràdio.
però Joan Andreu sempre, palo bien, palo mal, quan n'hi havia èxits, quan no ho havíem aconseguit, quan algú no ens ajudava, quan teníem problemes amb els altres en compartir la pista, el Joan Andreu sempre ens ha ajudat i sempre ens ha portat a dalt de tot i sempre deixant la rítmica per sobre de tot perquè entenia el nostre esforç i perquè entén l'esforç i perquè l'ira del nàstic hi està reunint.
Aquesta no me l'esperava. Gràcies. Evidentment. Gràcies a totes dues. Seguim endavant, que encara queden com a dues hores de programa. Són les 12 al migdia. A aquesta hora havíem quedat amb el Gaiet de Cornet per a poder-hi parlar amb ell. Una altra de les letes il·lustres que han passat pel gimnàstic de Tarragona. No sé si ho tenim preparat, que ens avisa la Sílvia quan sigui el cas. I si no, com és hora en punt, escoltem un d'aquests gimnàs que hem preparat a la carpeta d'esports que ens fa emocionar de l'història del Club Gimnàstic de Tarragona.
Mirando al cielo estoy buscando un sueño Mirando al cielo buscando un sueño que todos tenemos Por eso las estrellas hoy dibujan tu nombre en el cielo Por eso las estrellas hoy dibujan
N'estic en el cielo. N'estic per tu. Som plenes de estrelles de llum. N'estic per tu. El nostre cor ets grana. N'estic per tu. Un sentiment onze germanes.
N'estic per tu. Són plenes les estrelles de llum. N'estic per tu. El nostre cor és gran. N'estic per tu.
Nàstic, nàstic, nàstic, nàstic, crida Tarragona. Nàstic, nàstic, nàstic, nàstic, la nostra història. Nàstic, nàstic, nàstic, cridem amor avui.
Visc a Tarragona. N'estic per tu. Som plenes les estrelles de llum. N'estic per tu. El nostre cor és gana. N'estic per tu. Un sentiment com sa germana.
Un...
Doncs aquí estem a les instal·lacions d'Elnàstic, a la Budallera, per tal de seguir escrivint l'història d'Elnàstic de Tarragona. Avui ens suma 140 anys de vida. Un dels esportistes que recordem especialment, perquè ja portem uns quants anys de la professió i que ens ha donat més d'una alegria, més alegries que tristeses, és una persona que ara es troba a Madrid, també treballant al Comitè Olímpic Espanyol i que crec que ja tenim via telefònica. És el Galletà Cornet. Hola, Galletà, bon dia.
Hola, bon dia. Gràcies especialment per estar-hi. Avui el teu club Juniors de Tarraona, que entenc que puc dir-te que el teu club Juniors de Tarraona complés 140 anys de vida. Sí, evidentment. Em pots dir que és el meu club perquè estic prou orgullós i satisfet d'haver sigut part del club i d'haver portat algun granet que doni
i que no hi ha més importància.
les condicions en les que entrenaves, tothom recordava les pistes que hi ha on estem ara nosaltres, les pistes d'entrenament d'aquí de la Budallera, però l'altre dia parlant tu em vas dir, jo no les vaig utilitzar gaire, jo vaig anar directament a Campo Claro. Sí, efectivament, vull dir, jo recordo haver estat a les pistes del gimnàstic,
Des de terra, al costat del camp de futbol, però puntualment amb competicions. Perquè en aquella època jo encara era jovenet i en aquell moment pertanyia al reus esportiu. Aleshores recordo les competicions dels campeonats provincials i aquest tipus de competicions que hi havia i que realment hi havia...
força rivalitat entre el gimnàstic, els reus i els ploms, no? Però tinc un bon record d'aquelles competicions amb aquella pista, també, sí. Per ser, abans que se m'oblidi, abans d'entrar tu en directe, hem tingut la que va ser llegada de la secció rítmica d'anàstic, la Cristina Pérez, m'ha donat records per tu, diu, si parles amb el Gaietà, sisplau, dona-hi records, records donats. Moltes gràcies. Gaietà...
Sóc curiós i no t'afaner, però sóc curiós. Com entres a l'àstic? És a dir, com és trasllada la teva incorporació des del conjunt del Baix Camp on estaves? Perdone? Com se produeix aquesta arribada a l'àstic de la teva anterior etapa a Reus? Ah, sí, bé, realment va ser curiós, no? Perquè jo l'any 87 vaig anar a fer la mili
a Tenerife i aleshores allà em van... A mi també m'interessava d'alguna manera poder establir o poder tindre contacte amb el club de Llim, un club local. En aquell moment el cert Tenerife era un club que estava creixent, em van oferir la possibilitat de formar part del club.
A mi em convenia, perquè evidentment em reportava o em significava avantatges a l'hora de poder seguir entrenant, i així va ser. Quan vaig acabar l'Emili vaig seguir, no sabria res, no recordaria, em sembla que una temporada més amb ells, tot i que ja no estava allí, que ja estava visquent a Madrid.
I després va sortir el contacte, recordo molt de carinyo, una reunió amb el Pere Valls i amb el Lluís Civite, en aquell moment el president de la secció d'atletisme, on em van fer l'oferiment d'interès que teníem, si jo estava interessat de formar part del club gimnàstic, i ens vam posar d'acord. Realment...
En aquell moment va ser una cosa que jo no em podia esperar perquè tampoc ens coneixíem, però no havíem tingut en cap moment cap mena de conversa al respecte. Ja dic, també és veritat que jo estava allunyat en aquell moment de l'atletisme de Tarragona, no? Però l'ofesta que em van fer o la proposta que em van fer em va resultar interessant.
i ens vam posar d'acord i la veritat que molt satisfet. M'acabem d'ensenyar una foto en la que apareixes amb el senyor conseller d'Esport de la Generalitat i amb la persona que també dins del Club Junàstia de Tarragona ha aconseguit tants èxits com alegries, com és la Vito Fuster. Entenc, si no m'equivoco i crec que no, coincidint amb els Jocs Olímpics d'Iver des que has aterrat fa poc. Exacte, correctament, sí, sí. S'ha...
Fa gairebé, bueno, un dia 18, realment, vam estar junts a la Vila Olímpica de Milán, que doncs ells van tindre haver de voler visitar i vam poder, doncs i això, passar un rato junts, doncs amb l'impàs que ells havien de fer per l'endemà anar...
anar a la muntanya, anar a Gormeo on vam poder seguir i veure l'èxit tan important que ha solit l'Oriol Cardona Acabo, te pregunto si m'ho permets a nivell laboral entenc que un que li apassiona el món de l'esport que estigui ara mateix en un món on pugui fer-ho justament on pugui treballar per això deu ser el més alegre del món el poder treballar com estàs treballant tu al Comitè Olímpic Espanyol
Sí, sí, efectivament. És una gran sort la que tinc. Sempre no... La veritat és que no em puc queixar. Sempre les coses m'han anat rodant més o menys bé. I he pogut, des de fa molts anys, ja tindre la sort d'estar treballant al Comitè Olímpic, on realment és un privilegi poder estar treballant, treballant per aconseguir que els esportistes tinguin...
que es puguin centrar en el seu màxim rendiment.
una satisfacció poder fer aquesta feina i, evidentment, doncs, mantindre contacte amb esportistes, no només de l'atletisme, sinó de tants esports com tenim a nivell nacional i del nivell que tenim, no? Mira, justament t'han acomiadat, però ha aparegut per aquí com una estrella, el Pere Valls, crec que el mencionaves fa un moment, amb la teva arribada a l'estil de Tarragona, Gaietà.
Sí, sí, efectivament. Amb el Pere hem tingut la relació que va començar al moment en què ell... Bueno, ja ens coneixíem d'abans, evidentment, però després la vam tindre conjuntament amb el Lluís Xivita, per jo del que vaig estar al club. Realment es van portar molt bé amb mi. I després hem tingut oportunitat un altre cop de col·laborar més de prop durant la celebració dels Jocs Mediterranis de Tarragona, que, bueno, doncs ell era part també de...
de treballar amb el comitè d'organitzador i, bé, doncs, allà vam tenir una altra cop oportunitat de col·laborar més estret en bona forma més. Doncs mira, abans d'acomiadar-te, Gaeta, que ja t'hem pres molt de temps avui diumenge, te vol saludar. Gaeta, bon dia. Què tal, Pere, com està? Molt bé. Et vaig veient també per les xarxes, no? Vull dir que, bueno, Gaeta, és un... Jo crec que, no sé, amb la feina que fa, que és una feina importantíssima...
i que tots els esportistes estan molt contents d'ell. I el gimnàstic, també, evidentment. Gaita, gràcies per estar amb nosaltres. Enhorabona per tot el fet, per tot el que faràs i per tot el que estàs fent actualment. T'agraim especialment, de veritat, que hagis entrat aquí a la Sintonia de Terrà una ràdio per aquest programa especial que estem fent des de 140 anys. I endavant, sempre endavant.
Moltes gràcies. Ha estat realment un plaer poder compartir aquest rató amb vosaltres i felicitar el gimnàstic per aquests 140 anys i que segueixin fent la feina que estan fent perquè és realment important per l'esport i per les persones que estan i que tenen interès en seguir vinculades amb l'esport.
Doncs gràcies, ens veiem aviat, ens parlem aviat. Gràcies, bon dia. Se'ns està acumulant la feina, de seguida Pere et saludem més formalment i parlem de la història de Nàstic, però ens espera fa moments, fa uns minuts, el Raül Oterino. Raül, hola, com estàs? Bé, mira, aguantant, que ja és... El Raül Oterino és igual a el Nàstic de Tarragona? Digue'ns-ho tu mateix.
Home, el nàstic de Tarragona està per damunt meu. No, no, igual no. Em refereixo en quant a esport, en quant a disciplina, que has mamat pels quatre costats del cos. Per quatre o per sis, no ho sé, però sí, sí, sí, sí. La meva vida ha sigut esportiva i encara faig alguna cosa, molt poc, tota la vida el cotxe nàstic de Tarragona. Com vas començar i per què aquí al nàstic de Tarragona, Raül?
Doncs mira, simplement perquè el frontón antic que hi havia a l'Avinguda de Catalunya érem crios. Ubica'ns, per als que no ho recordem o per als que no ho recorden, el frontón a l'Avinguda de Catalunya on estava? On estava el camp de futbol. Entre el camp de futbol i l'altre camp de futbol que li deien el camp de l'hòquei. Allà on vic jo, més o menys. Per? Sí, més a tu.
I llavors l'afició va entrar molt fàcil. Estàvem allí de crios. I els que jugaven quan se penjava una pilota l'anàvem a buscar i potser no la tornàvem. I després anàvem a jugar a altres. Així de senzill. Et parlo que teníem 8, 10 o 11 anys. I així va començar. I fins a quan? És a dir, quants anys has estat aquí? Quant de temps? Quants anys, sí. Ara en tinc 82.
No, bueno, jo he nascut aquí a Tarragona. Sí, sí. Jo soc d'aquí. No, però fins quan vas estar aquí a l'Estic? No continues, ara? Sí, que continuo. Sí, val, val. Formo part de la junta del club. Val, val, val. Sí. Continues durant guerra? No, no, sí, sí. Bueno, guerra no massa, però bueno, estem, estem. Què significa per tu l'Estic? Doncs mira, eh, el...
Diré una frase molt vulgar, el millor club del món. Vull dir, és que per mi no hi ha res més. Existeix el rest del món. Però el nàstic és el nàstic, ja està. Vull dir, és que no tinc paraules. Parlem de les competicions en les que prenieu part. Anaveu fora, dins del territori català i espanyol també.
Dins el territori català, dins el territori espanyol, jo sempre presumeixo que de campionats de Catalunya de la màxima categoria ja el compte l'he perdut, però més de 30. I campionats d'Espanya entre 10 i 15.
A més t'hi diré una cosa, tinc a casa un d'allò que no sé si algú d'alguna secció del nàstic ho té. Tinc unes vitrines amb trofeus de quasi 400, entre copes, medalles, diplomes i tot aquest rollo. Llavors, jo ojalà hi hagi algú que, però dubto, i parlo de totes les seccions. Molt bé. Sí, sí, molta continuïtat, molta continuïtat, ja està. Molt bé.
Raül, que gràcies per estar amb nosaltres, molta i bona sort, i a seguir disfrutant d'aquell escrut que veiem darrere, que és el d'enlàstic.
És el del nàstic, no hi ha més. Gràcies. A vosaltres. Tenim ja el que he saludat perquè volia interactuar, volíem interactuar amb el Gaeta Grunet, el Pere Valls. Hola, Pere. Bon dia. Què tal? Tu ets un cas especial perquè m'han de deixar directiu. Tens la continuïtat familiar en una secció com és la de l'alitisme. Sí. Bueno, és que això...
A veure, això s'ha d'explicar una mica perquè jo ho tinc aquí pel meu pare, que és el que de petit anava amb ell i anava sempre a tot arreu. Llavors, aquí on estem ara, l'any 72 es va inaugurar la pista d'atletisme, que fins llavors no havien tingut, no l'havia tingut ni l'havia hagut, feia molts i molts anys si jo no l'havia vista.
I aquí és on es va fer molta part de l'atletisme dels anys 70 fins a la meitat dels 80. Després ja van venir a la pista de Camp Clar i l'atletisme es fa allà, però això és un punt important i sobretot va ser un punt d'inflexió, perquè en el fons abans els atletes havien d'entrenar o competir sense pista d'atletisme pròpia.
I això doncs va ser una cosa important, no? Pensa que fins llavors jo me'n recordo d'haver anat a una pista de latisme que hi havia on ara hi ha la Universitat, no? Hi havia les casernes militars i darrere hi havia una pista de latisme molt senzilla, però era l'únic que teníem. Bé, això és aquí va començar tot, no? La secció es va fer molt gran i la veritat és que ha aconseguit, no sé els resultats, que quan tu començaves t'esperaves...
Bueno, és que les circumstàncies a vegades ajuden molt. És a dir, no, és que jo és perquè hi ha aquest i perquè hi ha l'altre. Evidentment, la gent n'hi fem, però jo abans que jo ja hi havia hagut gent, hi havia, no sé, hi havia lluix i vite, no? I que va ser molts anys, i va haver el meu pare, i va haver, i res, i abans, no? La secció d'atletisme...
com a tal, és de l'any 1914, però després de la Guerra Civil fins al 56 no va tornar a engegar, i des de llavors que no ha parat. Llavors l'esport també té pujades i baixades, com és natural, i quan hi ha les circumstàncies que ajuden,
Doncs llavors els has d'aprofitar, no? Ja quan parlaves amb el Gaetà, vull dir, aquesta és una de les circumstàncies. Hi ha hagut altres esportistes també importants a Tarragona, al Nàstic, que, bueno, que han fet que això continuï, i ho estan fent ara, no? Vull dir, avui hi ha els campionats de Catalunya de pista coberta a Sabadell, i, bueno, hi ha albertes allà també competint, no? I la setmana que ve n'hi ha a Salamanca i també hi han d'anar, vull dir, això és no parar, eh?
entenc que hi ha un abanjo després en l'alitisme a Tarragona que és de passar aquí a passar a Camp Clar. Això no té discussió, no? És a dir, les instal·lacions de Camp Clar van ser un salt molt important
i que, a més a més, ens van posar a tenir equips i atletes a primer nivell. Això era més difícil. Ara podíem parlar de la maita de muntanya, podíem parlar del Pol Buscall, que sempre vam parlar d'uns quants, d'aquella època, que van fer del nàstic i de l'atletisme un referent important
que a més va ser per mi, no?, perquè jo estava allà, no?, vull dir, hi havia molta feina perquè no paràvem, perquè cada setmana havíem d'anar amunt i avall, perquè això, doncs, és atletisme, això és l'esport, però també això va servir perquè tothom pogués fer esport, no?,
I aquestes coses no sempre surten bé, ni sempre es poden fer de la mateixa manera. Cada època, les coses s'han d'entendre amb les èpoques, no? I llavors, quan hi ha possibilitats de fer més coses, doncs es fan. Quan tens ajudes públiques i privades per fer més coses, no fas. Quan dins del club hi ha pau, hi ha bona harmonia, i ara parlo de l'època de l'Antonio Vallvardó, que és per mi un gran president que també s'ha de reivindicar,
és el punt de partida de moltes coses aquells anys. La majoria de les coses que estan passant ara venen d'aquells anys. I això de tant en tant s'ha d'explicar perquè si no hi ha gent que no ho coneix i pensen que les coses van soles o que surten com un bolet. Un bolet no, bolets és com la temporada i prou. En canvi, el que sí que està clar és que la feina i el rigor
de l'Antonio Vallverdó, del Lluís Mesquina d'aquella època i de tota la Junta, vull dir, que van posar les bases perquè després es pogués fer el que tenim ara. I ara, vull dir, i ara amb el Josep Maria Reu, doncs encara s'han posat més bé, s'han modificat, però això arrenca de llavors, no?
Pere, gràcies per estar amb nosaltres. Miràvem el guió, perquè com estem mirant una mica els convidats, ara toquen les del patinatge. Gràcies per estar amb nosaltres i felicitats pel que toca. A tots plegats. Gràcies.
Doncs seguim endavant i ho fem amb la gent del patinatge. Quan diem patinatge anàstic, jo crec que ens ve al cap una persona i un nom, que és l'Alexandra Palos. Alexandra, hola. Hola, molt bon dia. I al costat tens una altra persona que també fa patinatge... Patinatge artístic. Que és la Maria. La Maria. Molt bé. Sí, sí, sí. Expliqueu-me, fem-me cinc cèntims tu...
T'anava a dir, com vas començar l'estic, qui et va venir a buscar? Jo crec que tu vas ser la que vas venir a demanar que volies participar-hi en tot el que té a veure amb patinatge, o no? No, no, no. No, explica, va. Vinga, que ho explicaré, que així em portarà bons records. A mi em va vindre a buscar el senyor Antoni Cirujeda, que en aquell moment era vicepresident del club. Jo ja patinava, feia algunes competicions màsters, havia fundat un club aquí a Tarragona... Sí.
i ell venia a revelar les fotos a la botiga on jo treballava, treballava, revelant fotos, i venia a revelar les fotos del club, i un dia m'ho va oferir que vingués a portar l'esport que jo feia al Nàstic, i em van ensenyar les instal·lacions, em van fer la proposta, i vaig vindre de cap, el club de la ciutat, l'escut de la ciutat, i aquí estem.
Qui coneix a l'Alessandra coneix que és una persona insistent, que això és important a la vida i que fins que no la tens no s'atura. I això és important perquè en la fi has portat visibilitat a una secció que ja ens ha donat una crac que ha guanyat algun que altre campionat. Aquí o allà?
Sí, sí, sí. O sigui, ens ha costat molt. Vam treure un esport de zero a Tarragona i que a Catalunya tampoc és que hi hagi molts clubs, són poquets, és un esport minoritari. I tenim la Carla Plana, que és tricampiona, i us dono una notícia que m'acaba d'arribar fa un minut en exclusiva. Primícia. Primícia. Acaba de ser bronza al campionat d'Espanya, indoor,
Han estat tot el cap de setmana, jo no hi he pogut anar perquè estic aquí amb el club, i se li ha resistit. L'indor és en pavelló, parquet, és un esport que no practiquem habitualment, i al cap de setmana se li ha anat resistint, ha fet un top 5, i ara mateix s'acaba de proclamar bronze del campionat d'Espanya. Indor a la prova llarga, que és el seu, jo saps, que ella és de fons.
Això és important, perquè, clar, campionat de bronze, tal, això és important, té valor, pregunto. Té valor, té valor, i tant. Té valor, però a veure, el més fort que ha fet la Carles és que és tricampiona d'Europa, i aquest any ja s'està enfocant per veure si pot anar als Mundials, evidentment. Explica'm, què hi ha actualment a la secció?
Uah, tenim tot el matí? No, no, no, perquè no, no, no. Deixo els meus companys sense espai. Mira, la secció, quan es va fundar, des del seu inici, la secció patinatge en línia inclou patinatge de velocitat, com a esport federat, i patinatge inline freestyle, també com a esport de competició i federat. A part de la part de patinatge urbà, que és patinatge lúdic.
Llavors, la secció, la part que més coneixeu és la part de patinatge de velocitat, on estem traient molt bons resultats, on fem lligues catalanes, on anem a campionats d'Espanya... I ara, la part d'Inline Freestyle, on tenim molt bones tècniques des de fa uns anys, se li ha donat un aire més fresc i...
En aquesta disciplina tenim nenes també a Lliga Nacional, igual que en Velocitat, i s'estan tenint molt bons resultats. I dilluns, a la festa del patinatge, l'Andrea Sanz, que és una esportista d'Innain Frista, i li donen premi a la Federació Catalana a millor esportista de la disciplina.
Què et sembla, tot això que t'expliques? Molt bé, molt bé. Ara vull saber coses de la Maria Hernández, que és patinatge artístic. Explica, va, detalla. Escolta, escolta. Maria, és igual. És el micro que és el que importa. Bones, què tal? Hola, doncs...
Bé, jo és un cas una mica no típic ni res, però la secció la va crear Núria López l'any 2012, igual que patinatge en línia, i el 2019 jo soc mare d'esportista, o sigui, jo no he patinat mai. I el 2012 va haver-hi un canvi de l'equip esportiu, i llavors vaig agafar la secció amb el tema del gat.
L'equip ha estat format per Claudi Alfonso, que és la que porta tot el tema esportiu. I, bueno, comentar que és una secció que a Tarragona no hi havia fins ara, patinatge artístic. És molt... És una disciplina que no hi ha molts clubs a Tarragona i ciutat, només hi ha el nàstic. Van començar amb 15 nenes i avui en dia som 60. I, bueno, anem a poc a poc.
o sigui, tenim la part individual, el patinatge artístic funciona per nivells, hi ha el nivell de l'1 a l'11, podem dir que tenim una patinadora que és d'aquí a Tarragona que va començar amb 6 anys i ja és nivell 11, que és el nivell màxim que hi ha, s'ha creat tot des d'aquí, i ara fa 4 anys vam començar a dedicar-nos al xou, és una disciplina amb equip.
vam crear el xou nivell 4, que és el màxim que n'hi ha. Comentar que a Catalunya a nivell de xou hi ha un nivell molt alt, o sigui, el pòdim mundialista són 3 catalans, en especial el que és Girona, Olot, Tona i Masnou.
i competim amb la mateixa lliga que ells. Estem allí, estem a la banda més cap a baix, però continuem, la idea és continuar. Ara hem estat al territorial de Tarragona, ens hem classificat pel Campeonat de Catalunya, que anem la setmana que ve a Granollets, i si es classifiquen anirem a Guadalajara, al Campeonat d'Espanya. Vam anar fa un parell d'anys ja. El fet d'estar-hi sols resulta un avantatge, perquè no hi ha competència.
Bueno, hi ha competència a nivell català, perquè hi ha molts clubs per la part del nord, però a nivell d'aquí de Tarragona hi ha menys competència, sí. A totes dues i en titular, sisplau, que sé que et podries estar mig matí i bona part de la tarda. Futur de les seccions.
La nostra idea, les seccions, ara tenim un grup molt gran de nenes petites que ens han entrat sobretot aquesta temporada i la idea és fer créixer i créixer sobretot que el nàstic, o sigui, jo porto el nàstic de fa molts anys, que es comenci a veure sobretot amb el que és patinatge artístic
a tot arreu d'Espanya. És el que ens agradaria i sobretot a nivell català que sigui un club que es vegi per la part del que és Surt, Tarragona Surt, que siguem referents. És el nostre destí, el que ens agradaria a nosaltres.
A veure, doncs nosaltres una mica és el mateix, volem seguir creixent, creixent des de la base, sobretot en escoles, i creixent les dues disciplines competitives, i això passa també per instal·lacions. Ens agradaria molt que Tarragona tingués un patinòdrom en Peralte i que les noies de l'Inline Freestyle tinguessin també unes instal·lacions que els anessin una miqueta millor. Mentrestant, doncs, seguim treballant per això. O sigui, creixen en qualitat i en quantitat.
i seguint amb els nostres valors. Molt bé. Maria, Alexandra, Alexandra, Maria, gràcies. Molt bona sort i felicitats pel que feu. Moltíssimes gràcies. Gràcies. I ens quedem amb la Teresa Fuster, avui també present a 140 anys de vida enlàstic. Ella va ser una esportista de la secció de rítmica d'enlàstic. Teresa, hola, com estàs? Hola, bon dia. Ens hem quedat sols, va. Ens hem quedat sols.
Què representa per tu el nàstic? Quan dius nàstic, a tu què et ve al cap? Quina paraula et surt de la boca? Doncs el nàstic és casa meva. Ara estava reflexionant una mica i pensava, què diré quan em pregunten què és el nàstic? Doncs des dels sis anys que soc sòcia del nàstic, que faig rítmica, la vida m'ha portat a estar molt, molt lligada esportivament, professionalment,
I em sento molt orgullosa ara que estic una mica amb un altre vessant i no estic tan vinculada al Nàstic. Veig també la grandesa del nostre club, el referent que és a Catalunya i realment puc dir que soc una persona molt afortunada per tenir aquesta vinculació a aquest club històric.
I mira, ara em podria emocionar veient el Rubén, també he tingut la gran oportunitat de formar part del Nàstic Genuine, de nodrir-me dels valors que ells representen i de sumar a la ciutadania de Tarragona, ajudar a transmetre aquesta...
Aquesta filosofia, aquesta cultura que el Nàstic Genuin representa, però també que el Club Gimnàstic, a través de la rítmica que jo és on he tingut molta possibilitat de compartir, d'ajudar, de sumar, de fer arribar a les famílies...
la possibilitat de fer activitat física, de fer esport d'una manera que les gimnastes ho puguin gaudir, ha estat molt enriquidor. I em sento molt feliç avui de veure aquest... Recordo també quan es va fer el centenari, que el meu pare era delegat de la secció de rítmica, van anar...
a Madrid a veure el rei, i en aquell moment a casa nostra això es va viure com el centenari del Nàstic, i ara ja han passat 40 anys, que fa una mica de vertigen, però durant aquests 40 anys el Nàstic ha anat creixent, s'ha anat consolidant encara més, i crec que ara estem en un punt molt bo, en què encara farem un pas endavant,
i acabarà de consolidar-se com a un club referent a Catalunya, molt més enllà del futbol. Jo també vull posar en valor que el Nàstic és poder conegut pel futbol, però les seccions que el formen tenen molta història, hi ha molta gent de manera altruista que està treballant al darrere,
Ara escoltàvem la Maria, l'Alexandra, que han estat capaces de crear seccions, de donar molta força al club i que es visibilitzés a Tarragona, arreu de Catalunya, d'Espanya i internacionalment. Mira si té força, que des de les 11 que m'hem llegat al programa no hem fet més que parlar de seccions i no hem dedicat ni un segon al futbol. Mira si hi ha força a les seccions. Doncs que no m'escoltin, però jo que me n'alegro, perquè això és...
És molt important. El Nàstic tenim l'atletisme, ara ve que aquí el Pere Valls, el seu pare, tota aquesta història que tenim l'hem de posar en valor i molta gent de Tarragona la coneix, però no ens hem d'oblidar que Tarragona té el club poliesportiu més antic d'Espanya i està molt viu i hi ha molta gent al darrere, amb molta il·lusió, amb ganes de fer coses múriques. No em vull oblidar del que vas fer a la gimnàstica rítmica del Nàstic.
I poso en la teva veu perquè tu mateixa expliquis el que vas aconseguir a nivell mundial i europeu. Però fa tants anys que això ja és la prehistòria i crec que ja... Va començar anys enrere però jo vaig tenir la gran sort i oportunitat i la vaig aprofitar de poder ser membre de la selecció espanyola de gimnàstica rítmica i vam aconseguir la primera vegada que Espanya va ser campiona del món.
i campiona d'Europa. I això, doncs, és una cosa que, com deia, fa molts anys, però m'ha format com a persona i també m'ha ajudat a transmetre-ho aquí també al club, d'ajudar i de sumar la secció de rítmica del Nàstic a posicionar-la. No voldria oblidar-me, i crec que estem davant d'un fet històric que hem viscut aquesta setmana i que potser els mitjans no se n'han fet prou ressò,
que tenim per primera vegada un conjunt de Tarragona a primera categoria. És com si el Nàstic de futbol hagués pujat a primera, doncs aquesta setmana l'equip absolut de rítmica del Nàstic ha pujat a primera categoria, cosa inèdita, no havia passat mai.
I, en fet, és un fet molt, molt important que això posa en valor també, no? Doncs la feina que es porta de molts i molts anys. Hem estat molts anys amb el cas i el cas i finalment s'ha aconseguit. I crec que la ciutat de Tarragona, igual a la plaça de l'Ajuntament no, però ho hauria de celebrar perquè es pot femenir i costa molt que es visibilitzi.
i aquí us interpero vosaltres a Tarragona Ràdio a que doneu ressò d'aquesta gran notícia i de la molta feina que hi ha de molta gent al darrere, moltes hores, molta il·lusió sobretot, molta il·lusió i que Tarragona finalment té un conjunt a primera categoria. Vull anomenar la feina que ha fet la Íria Medín, la seva entrenadora, la Pili com a delegada, l'Anna Virgili també com a membre de l'estaf i totes les entrenadores del club que tothom posa en el seu granet de sorra fet que
finalment tinguem una equipa primera. Sí, sí, ens ho passaven aquesta setmana i la veritat és que ens donava la notícia justament la convidada que, gravada, però la tenim a partir de la una, la Mare del Mar tenies, la Merri, del Nàstic, que sempre està pendent de qualsevol informació, ens la facilita i justament ens va passar aquesta bona notícia.
Abans teníem la Cristina Pérez, la que va ser durant molts anys delegada de la secció d'elitisme d'anàstic, i ens deia, i ens parlava d'una paraula clau, perquè vagin bé les coses, i ens parlava de secció d'elitisme d'anàstic com a família.
Totalment. Com deia, hi ha molt altruisme, molta dedicació, molt respecte i si les coses no es fan com una família, tot sumant amb un objectiu comú de donar recursos perquè les gimnastes puguin entrenar en millors condicions, puguin participar en més competicions, al final el que es posa al centre és la gimnasta i el que es busca és que tingui els millors recursos perquè pugui...
pugui entrenar de la millor manera possible i formar-se de la millor manera possible. A nivell familiar, evidentment, deies que té molt significat el Cruyff de Tarragona, perquè no només la Vito Fuster, va, ara ho dic així, sinó que son pare... Tu, Germà, també vas jugar algun any al primer equip del Nàstic, o a l'Amater, vaja, que en definitiva que és un any també a nivell familiar, un aniversari a nivell familiar perquè es pugui celebrar.
Doncs totalment, meu germà Pepe va estar a la materna del Nàstic, va debutar amb el primer equip del Nàstic, el meu pare delegat, els meus fills esportistes del Nàstic, el Ramon ara està treballant a la SAT, a la direcció esportiva, la meva filla des de ben petit ha estat membre de la secció de rítmica, doncs em deia, què és el Nàstic? Doncs casa nostra perquè aquí ens hi sentim, aquí ho sentim,
I sempre ho portem al nostre cor i tractem que el Nàstica el conegui arreu d'Espanya i del món, si pot ser. Hem començat a les 11 del matí amb una salutació especial que ens ha fet.
el Consell d'Esports de la Generalitat de Catalunya, que avui no podia estar, però felicitant la Nascida de Tarragona. També la seva vessant de jugador de bàsquet, que no va ser al CBT, sinó al Nasti, com va començar. Tenim fotos que ho acrediten. I ara tenim la justament Teresa Fuster, que l'acompanya en aquesta nova situació. Permeten ja per acabar preguntar-te com estàs. Crec que t'ho pregunto tant en directe com quan ens veiem fora de micro.
se't veu feliç i se't veu alegre d'aquesta etapa que estàs vivint i disfrutant. Doncs sí, per mi és un regal, sempre li dic al Berni, és un regal que em va fer quan em va proposar ser l'assessora de la Conselleria d'Esports. Possiblement la meva visió, 3.60 que ara nosaltres parlem, és el que va anir el Berni a demanar-me que col·laborés amb aquesta posició. Estic visquent-ho d'una manera molt positiva, aportant, sumant...
intentant aportar tota la meva experiència com a esportista, com a membre d'una junta d'un club poliesportiu, com a professional de l'esport i l'activitat física, que soc licenciada en educació física, com a professionalment m'he dedicat molt als esdeveniments esportius. Llavors aquesta visió meva és la que tracto d'aportar a la Conselleria d'Esports perquè Catalunya continua sent un referent i sobretot perquè és Catalunya la primera vegada que té una Conselleria d'Esports
a Espanya també, i volem que així sigui, perduríem els anys posant en valor tota la importància de l'esfor i l'activitat física. Ara poso jo en valor justament el que acabes de comentar, que el treball que esteu fent incansable de dilluns a diumenge...
perquè quilòmetres n'heu fet uns quants i posa un valor justament que no només esteu actes que puguin lluir de gales i demés, sinó que a més a més feu un treball incansable els 365 dies d'any, perquè quin dia descanseu des que heu començat a la conselleria?
Te pregunto a tu. No, no hi ha dia de descans, però realment, jo personalment tinc la gran sort que no estic vivint com una feina, ho estic vivint com una gran oportunitat de sumar, d'aprendre, i està clar que si no vas als llocs, no escoltes a la gent, des dels despatxos es necessita gent que també estem a peu de canyó, i aquesta potser és la meva funció, i així ho estic vivint.
Doncs va, per l'amistat que ens uneix i pel treball que ens sembla que esteu fent al capdent de la costeria, felicitats i enhorabona a nivell públic.
i fins a 140 anys, felicitats per la part que toca. Molt bé, ens veiem al 150. Gràcies, així serà. Mira, va bé que estigui la delegada de la secció de la rítmica. Sí, un momentet, només un momentet, Pili. Sí, només un momentet. Home, ens acabem de donar una notícia pública de la secció femenina de la rítmica que ha pujat de categoria, només per dir-te enhorabona, ja està, no falta que dir res més. Moltes gràcies, senyor Andreu, sí, i tant. Això és una fita històrica per nosaltres. Va bé?
Doncs gràcies, ja està, Pili. Era simplement, ja que he passat per aquí, saludar-la i felicitar-la. Crec que hi ha la secció de tenis i pàdel, sí? Doncs ja podeu apropar-vos, per favor? Era fàcil, perquè portàvem pilotos de tenis, no es conec personalment, per tant, he volgut preguntar i així posar-nos en context d'altres seccions que formen part de la vida de la cita de Tarragona. 12.40 minuts, parlem tenis i pàdel...
Tenis i pàdel. Tenis. Anem a la secció de tenis. Explica'ns, a mi. Porta relativament poc, però explica'ns què hi ha actualment al tenis d'anàstic. Doncs mira, al tenis tenim una secció molt forta que està creixent molt, la veritat. Vam començar amb molt pocs nanos, quasi res, diria, d'adults. I la veritat és que el treball ben fet, la qualitat que donem en el dia a dia...
i el treball que tenim humà darrere amb el cos tècnic ens ha permès el créixer exponencialment en tan poc de temps que estem supercontents, la veritat.
Et diria que multiplicat per dos o per tres la quantitat d'alumnes que tenim, tant des de nanos de tres, quatre anyets fins a gent que es dedica a la competició a nivell de Catalunya, a nivell d'Espanya i després un grup que a mi personalment m'agrada moltíssim són els...
els adults que els veus disfrutat, es connecta al seu dia a dia i venen aquí i s'ho deixen tot i la veritat és que dona goig, dona goig la veritat veure-ho Teniu la sora més de comptar amb un entrador que no sé si molta gent ho sap però és la primera parella amb dobles de Rafa Nadal
La primera parella de Rafa Nadal i el primer torneig del Rafa Nadal, la veritat. L'Àlex López Morón, que està aquí. Què tal? El tio és un fenomen, la veritat. I sí, sí, tothom que no s'ho cregui pot passar pel bar del Nàstic, que tenim allí una foto commemorativa del moment a Umac, a Croàcia, on el Rafa Nadal va guanyar el primer torneig amb el director esportiu del tenis nàstic, l'Àlex López Morón.
donar-li el primer títol al Rafa, sí, sí. Va, que crec que vol parlar del pàdel. De seguida entres un moment en només preguntar-te simplement què hi ha actualment al tenis d'enlàstic en quant a tenistes, en quant a gent que comença o que ja està rodada en aquest món de la raqueta?
Pel tenis tenim de tot, la veritat, tenim molts nanos que s'inicien, adults que s'inicien, la veritat, i després tenim molta gent que són del nàstic de tota la vida i que han estat aquí durant anys i anys a l'escola, i la veritat que...
que dona goig veure'ls. I després també tenim un grupet de competició que ells ja porten anys i anys amb la raqueta de la mà i fan realment bé i competeixen representant-nos, la veritat. I després tenim els grans equips que m'encanten d'adults de més 30, més 40, més 50 anys aquí del Nasti, que la veritat és que s'ho deixen tot i senten l'escut que dona gust veure'ls.
Molt bé. Doncs gràcies. Anem cap al del padel, que tenia ganes, crec que té ganes de parlar. A mi mucho hablar no me gusta. No? Anem a explicar. Que ens expliquis el tema padel d'anàstic. Com està? Avui hi havia torneig, pot ser? Avui hi havia un torneo. Hi havia un torneo maximum, que és un torneo amateur absoluto, abierto per a qualsevol participant. Més de 90 parelles tota la setmana, aprovechant també el 140 aniversari, amb la idea de ser avui les finales.
Máximo éxito, la verdad que toda la gente del máximo se comporta fenomenal. Llevan muchísima gente, hacen un circuito durante todo el año. Y bueno, aprovechando esta situación del 140 aniversario, lo estuvimos con nosotros. Toda la semana nos respetó el clima, se pudo jugar perfectamente y acabamos de hacer la entrega de premios. Así que todos contentos.
Molta competència de pàdel a la ciutat de Tarragona. No sé si... Com ho porteu aquí a l'àstic en quant a gent que vagi venint?
Bueno, volvemos un poco a lo mismo que te decía Carlos de la sección de tenis. Al final empezamos relativamente hace poco. Estamos creciendo a pasos agigantados. Estamos muy contentos. La verdad es que hemos triplicado o cuadruplicado la cantidad de gente que hay. Es una ubicación, un club histórico en el cual sabemos que vamos a seguir creciendo. Ahora empieza un poquito nuestro fuerte también, teniendo en cuenta lo que hablábamos hace un momento del tema del clima, que no nos ayudó mucho en los últimos dos meses.
Ahora empieza el sol, somos un club outdoor. La gente lo elige y los estamos esperando. ¿Turnets propis? ¿Teniu previstus a Curu y a Termini el Montalgun? Sí, eventos. Intentamos montar todos los meses. Siempre hay dos tipos de eventos. Más grandes serán cuatro cada año. Ahora el 8 de marzo para el Día Internacional de la Mujer. Montamos una especie de torneos express.
I sempre se estan fent coses. A Ser se hizo un tardeo, per exemple, aprovechandolo del Maximum, moltíssima gent en el bar del club, con happy hours de bebidas, y bueno, la verdad que haciendo cositas, aprovechando todo el boom social que tiene esto del pádel, també. Molt bé. Doncs el gat del tenis, el pádel, ¿alguna cosa més a afegir?
Que están todos invitados, como decíamos, que vengan, conozcan no solo las instalaciones, la calidad que tenemos en los entrenadores y que después no se van a querer ir.
Molt bé. Doncs moltes gràcies, companys. Fem una mínima pausa per la publicitat. De seguida cridem a la gent de la gimnàstica rítmica, als actuals gestors de la rítmica del nàstic. Antenomen hem tingut el passat de fa uns anys i ara volem saber quatre penjellades de l'actual moment que viu la secció de rítmica del nàstic. Vinem a pausa i tornem aquí, des de les instal·lacions del nou estadi. Adéu-siau. Fins ara.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per el Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, un de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de primera federació, des del nou Estadi Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
Com sempre, des de fa 33 temporades, ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recometa el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ª temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barberd.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarraco.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. Tarragona Ràdio No hay mejor lugar
que aquel en el que està, tu amistat. Somos pura luz y un corazón, una estrella fugaz. Doncs seguim endavant amb la secció de Rítmica, les actuals persones que estan al capdavant. Una de les és la Vítòria Grau, a la que saludem. Hola, com estàs?
Enhorabona, primer de tot, per la feina i per aquest èxit que heu aconseguit recentment. Sí, recentment l'equip sènior absolut s'ha proclamat, a nivell d'Espanya, s'ha proclamat...
L'equip sènior és actualment de primera categoria i això és la màxima categoria a la que es pot obtenir. És un èxit important, eh? És un èxit important el fet que s'hagi aconseguit aquest logro i entenc que és el fruit a una feina important que feu. Ara mateix molta gent que esteu com a entradores...
Sí, actualment som unes dotze entrenadores, totes fem una gran feina, som un equip molt unit i gràcies a això tirem endavant la secció, també tenim un voluntariat de pares que ens ajuda molt i gràcies a això també podem fer molts esdeveniments i és genial comptar amb tot aquest equip tècnic i tots els pares. I...
Tornant al que dèiem abans de la primera categoria que hem obtingut, és un èxit com a club, com a història, i també volia dir que a nivell nacional només hi ha 19 grups que competeixen entre ells, i a nivell de Catalunya és l'únic equip que...
que representarà Catalunya a nivell nacional en aquesta primera categoria. Les gimnastes que han fet possible tot això són la Judit Salvador, Anna Gené, Marta Gené, Maria Sanz, Elena Villena i Elena Jardí, amb l'entrenadora Iria Medin i també la Marta Sanz, que també han ajudat que aquest equip, després de molts anys, puguin...
puguin obtenir aquesta categoria que és un èxit molt important per nosaltres. Estem volant una secció complicada en el sentit de duresa, en el sentit de sacrifici, que està en una secció com la rítmica de treball diari i sobretot també d'alimentació, que pocs usaven.
Realment a nivell de l'alimentació no ens hi posem, però sí que és veritat que les gimnastes porten una estricta, elles mateixes ja saben com ho han de fer i a nivell tècnic és una disciplina que requereix molt de treball i és bastant complicat obtenir grans èxits.
Sí, també depèn de cada categoria, però la màxima categoria, que és aquest senyor absolut, arriben a entrenar més d'unes 12 hores aproximadament a la setmana i són quatre dies a la setmana mínim i són moltes hores de dedicació.
Hi ha moltes famílies, per aquí pels micrófons de Tarragona Ràdio des de les 11 han passat unes quantes, que se'ls menciona el tema nàstic i és una cosa molt especial i que els representen molt. També és de casa vostra, un simbolisme especial el fet que els mencionin el Club Juniàstic de Tarragona.
Per raons o pies? Bé, jo des que tinc ús de coneixement estic al nàstic, per mi és un sentiment que portaré sempre i gràcies també als meus pares que han fet això possible i els agraeixo molt tot el que el nàstic significa per mi.
Vull mencionar, en aquest cas, a la Pili, a la Pili Aleu, i al José Grau, el que va ser durant molts anys delegat del primer equip del NAC de Tarragona, brillant en les tasques que feia, i molt proper en gent, com els mitjans de comunicació, que ja pràcticament no eren mitjans, sinó que érem amics, crec que era des de rebut mencionar-los. Acabo...
encara tens gasolina per seguir endavant amb la secció de la rítmica i amb aquest treball que feu diari. Sí, la veritat que gràcies a totes les tècniques ho fan molt fàcil i crec que durant molts anys donarem guerra i molts èxits esperem. Moltes gràcies per ser tu, que l'acompanyes, també formes part de la secció de la gimnàstica rítmica. Vols comentar alguna cosa?
Ho ha dit molt bé tot. Moltes gràcies per estar amb nosaltres. Enhorabona per la part que et toca, per aquest èxit que ens has mencionat. I seguim davant. Seguirem al vostre costat, com a ràdio. Molt bé. Gràcies. És la representant de la rítmica del Nàstic, la persona que ara mateix forma part de la coordinació de la rítmica.
Anem cap a un esport que jo crec que un o altre ha practicat a la seva vida. Crec que és el tenistaula, o el dit ping-pong, i amb el seu delegat. Hola, bona... Bon dia, bon dia, encara sí. Com estàs? Molt bé, bon dia a tothom.
Estem a la festa de 140 tècnics de l'enlàstic. Jo no sé els anys que portes formant part de l'enlàstic, de la tenistaula o de generar una mica el dia a dia d'aquest club, però és especial per a tu aquest dia? I tant, home, són molts anys que portem aquí.
La secció del tenis taula és una de les més antigues i que més anys ha estat en aquest club. I va tenir com a dues etapes. Una etapa dels anys 40 fins als 50 o 60 i després es va recuperar per allà als anys 85, una cosa així. Jo quan era molt petitet vaig ser dels primers que van jugar amb el Nàstic en la segona etapa.
i des de llavors, d'una manera o altra, estem vinculats amb aquest club.
Tu, per tant, conecies... Jo crec que una de les persones que ha fet més per tenir taula a la ciutat de Tarno, que és el mossèn Serra. Ah, clar. El... mossèn Pimpom. El mossèn Pimpom, que anava amb una... Ell anava amb la sotana, com els capellars d'abans, no anava amb pantalons, amb una sotana, i les sotanes aquestes tenen unes butxaques que els arriben quasi als peus. Doncs ell, amb aquestes butxaques de la sotana, portava pilotes de Pimpom sempre.
Hem parlat amb el Jordi Verdejo, que és actualment el delegat de la secció del tenis taula d'enlace de Tarragona. Digue'm què tenim actualment en la secció quant a nois, noies que estiguin practicant aquesta disciplina. Mira, nosaltres tenim com a tres tipus de socis. Els podríem classificar amb tres grans grups. Gent gran que vol venir a fer esport.
i dos dies a la setmana practiquen el tenis taula, i competeixen o no competeixen, però competeixen en un nivell molt amateur. Després tenim escola, escola de tenis taula, per la gent que vol començar, i sobretot nanos, i després tenim els equips federats, com si diguéssim. Els afits cadarats, que tenim dos equips a tercera divisió nacional. I després en categories provincials també n'hi ha dos o tres.
Jo entenc que al final el que falta és continuïtat, no? És a dir, hi ha gent que deu indiciar-se, dient, vaig a provar això si no m'agrada dir socórrer, o hi ha altra gent que s'implica i que continua al cap del temps. Sí, jo crec que darrerament tenim molta gent nova que ha vingut a provar i s'ha quedat a jugar.
hem crescut molt amb socis som quasi el doble dels que érem fa 3 anys i el nostre problema d'ara és que gairebé no podem donar cabuda als socis que tenim hi ha gent que vol venir a practicar i per temes d'espai de recursos d'espai doncs ens costa generar aquest espai nou perquè tothom pugui venir a jugar la veritat és que jo crec que és el problema que té la secció i el club en aquests moments
Com se't dona el tenis taula tu, per cert, perquè estàs al cap de bander però no sé si hi practiques o no. Jo sí, jo jugo amb els equips federats del club. Molt bé. I què tal? Molt bé. Mira, darrerament han hagut aquí a Tarragona al pavelló olímpic als campionats estatals i n'han participat. El club dinàstic hi ha hagut dos o tres representants.
Per cert, justament en la pregunta sobre l'èxit que representa per una secció com és la del Nàstic, que a la pròpia ciutat de Tarragona, durant tres anys seguits, hi hagi un campionat d'Espanya i un cop al rei i la reina, com és el cas del Palau d'Esports, en què se celebra aquest certamen.
Sí, home, és molt important això per un club de tenis taula, per una ciutat i pels practicants ja no diguem, perquè ja la gent ha pogut gaudir durant una setmana d'un nivell de tenis taula que d'altra manera difícilment el veurien. Hi ha gent que veu aquest nivell de tenis taula, l'ha vist aquí durant aquests darrers anys i probablement el torni a veure.
Perquè, insisteixo, el campionat aquest és del més alt nivell que hi pot haver ara a l'Estat. Parlo de memòria. Us troba a la part del Gol de Mar? Allí hi ha la secció de tenistaula? La secció de tenistaula està dins el pavelló. No, ara estem dins el pavelló. No que al principi hi havia... Al principi estàvem aquí a sota l'agrada. Abans que es fessin les reformes, estàvem aquí a sota l'agrada. Val.
Però ja fa anys que estem a dins del pavelló que compartim amb la resta de seccions i és una mica el cavall de batalla que tenim entre totes les seccions. Ens falta espai per poder captar gent i entrenar una mica més del que fem. És el gran repte d'aquest club. Què podem esperar de cara, se'm permeten dir-ho, a curo Mister Mini de la secció?
No, la secció és una secció que ha d'anar creixent. És una secció que, com te dic, fa molts anys que va, però fa uns anys s'havíem quedat una mica envellits. Els practicants eren gent que estava fent gran. I llavors ara estem en aquesta fase del relleu generacional. O sigui, el nostre objectiu ara és que l'escola pugi.
De fet, la nostra nineta dels ulls és la gent que comença. Estem disposats, i ho fem, a invertir els recursos que tenim, els pocs recursos que tenim, en desenvolupar l'escola i captar gent jove perquè pugui incorporar-se a poc a poc els nostres equips federats.
Entenc que hi ha fórmules. Una d'elles, menys a la piscina i no sé si ja teniu treballant en el tema, anar a les escoles. Les escoles també tenim. Fa un parell o tres anys vam començar un programa que anem a fer activitats al migdia a les escoles, activitats extraescolars que es diuen, activitats que tenen força èxit, per cert.
I a les escoles, doncs, fan una horeta amb un grup de 10 o 12 nens, posem a dir un pareu de taules, i és una manera d'introduir el tenis taula de les escoles i que la gent el comenci a veure. Molt bé. Alguna cosa més que vulguis apuntar?
No, ja et dic, assenyalar el repte aquest del club de generar espais per poder fer esports ja no només a la gent federada, com si diguéssim, sinó a la gent de carrer que pugui venir a fer esport. Jo crec que el club s'ha d'obrir a la gent de Tarragona perquè puguin venir a fer esport amb el nivell que cadascú tingui.
Molt bé. Doncs que ha estat un plaer poder parlar amb tu, que enhorabona per la feina que feu, que fas, i fins ben aviat. Estarem pendents i, sobretot, continuem a Tarragona Ràdio com a altaveu per qualsevol novetat que hi hagi a la secció. Doncs molt bé, moltes gràcies a vosaltres per convidar-nos. Pràcticament la una del migdia, hora de, com sempre, a l'hora en punt, sentir himnes que tenen a veure amb el Club Ginàstic de Tarragona, i de seguida passarem...
per una entrevista que ja tenim enregistrada amb la Mare del Mar, que és la Merri d'Alnàstic. Jo crec que com a Mare i Mar tenies, no la coneix ningú, la Mare d'Alnàstic sí que la coneix molta gent, per tant, acte seguit després de la publi, l'entrevista, i de seguida mirarem, si ens dona temps de parlar-hi,
amb el president del club gimnàstic que està per aquí fa estona parlant amb socis parlant amb practicants mirem si cap a una i deu o així podem tenir-lo aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio perquè ens expliqui ell què representa el nàstic quin sentiment té cap al nàstic en definitiva pausa per la publicitat la himna del club gimnàstic un dels mots que tenim abocats a la carpeta d'esports i l'entrevista amb la Mari Martenies aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio la Merri d'Elnàstic avui no podia ser però
que volem que estigui també present aquí a l'especial que estem fent des de Tarragona Ràdio a 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Sesselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 12 de març arriba el recinte firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ACESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu. Més informació a cambratgn.com
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Subirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important per el Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, un de març, a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26, el grup segon de primera federació, des del nou Estàdic Costa Daurada, en el partit entre el Nàstic i l'antecera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escolta, es participa al Joc de la Por, recomenda el partit a la xarxa X del Sempre Nàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Sempre Nàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracopunes. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts. 140 anys d'història, 140 anys de llegendes, 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona.
Fa més d'un segle, a Tarragona, amb lletres granes, s'escriu la història. Mediterrània, ciutat romana, la gran família de Blanquigrana, acompanyant-te, sempre animant-te fins al final. Quan cridem,
Cent anys de glòria, moltes grans vites, marxits de mites. Quan cridem d'estil, la gola es tenyeix de vermell. El cor i el patela sempre s'engrana. Quan cridem d'estil, ets el meu somni.
Canviem mínimament l'ordre que teníem establert. Ara anàvem a passar l'entrevista amb la Merri, del Nàstic, però com està gravada la podem emplaçar d'aquí uns minuts perquè tenim al nostre costat, al nostre davant, el presidec del Club Gimnàstic de Tarragona, el Josep Maria Andreu. Josep Maria, bon dia i felicitats.
Bon dia, moltíssimes gràcies. 140 anys, és molt ràpid dir-ho, però Déu-n'hi-do els anys, això, el temps... Tot el que ha arribat a passar en aquest temps. Home, realment és extraordinari, no? El Nàstic és el club més antic d'Espanya i crec que tota la gent de Tarragona i del Nàstic han d'estar orgullosos per aquest fet, no?
tenim unes accions que funcionen perfectament, amb un altruisme total, la gent està entregada al màxim, i la prova és avui, l'èxit d'aquesta jornada de 140 anys, i bé, ple de gent, ple de nens, que és el més important, amb samarretes del Nasti, que és el que més il·lusió em fa a mi, veure els nens de Tarragona que vagin amb el samarret del Nasti, i ara esperar a les 4 de la tarda, a veure si el nostre primer equip ens dona una alegria, guanyem i podem viure una mica tranquils.
És una pregunta que ha anat traslladant a tota la gent que ha passat per l'estat. Per cert, des de les 11 aquí presents i en cap moment fins ara hem parlat del futbol, cosa que justament valora i posa molt en valor el que és el Cluj Junàstic de Tarragona. Aquesta pregunta la he traslladat a tothom. També li faig a vostè que és justament quan li pregunto un estic, què li surt?
Doncs el club ginàstic, no? Club ginàstic, tota la gent del Nàstic, tota la família nàstiquera que som i els moments bons que viuen les accions. Aquesta setmana passada l'equip de Ritmi que ha pujat a primera divisió, que és un fet històric.
Les altres seccions funcionen totes perfectament. I al final és el futbol, que et marca una mica la diferència, tots els moments bons i no tan bons que hem viscut, però bé, que formen part de la nostra història.
Per aquí, per els micrófons de Tarragona, ràdio esportistes, que han passat per la samaritana, el nàstic de Tarragona, Natalia Rodríguez, el galletà Coronet, la Vito Fuster. Déu-n'hi-do els noms que han donat el nàstic de Tarragona i que després s'han elegit en campionats d'Espanya, olímpics, campionats del món, campionats d'Europa. Déu-n'hi-do.
El Glanàstic és un gran club i hem tingut grans esportistes, hem tingut campions de totes les categories, tant a nivell local com a nivell nacional com a nivell mundial. I això és un orgull i una satisfacció per nosaltres, veure que la nostra gent treu aquests resultats i que fa que el Glanàstic cada vegada sigui més gran. No vull oblidar-me, parlant amb vostè, d'una cosa important i que va anir-se fa 10 anys...
que és el genuïn. L'altre dia quan llegia les xarxes socials, quan parlàvem amb l'Adri Batiste de 10 anys, pensava d'una de la intensitat de coses que s'han fet al llarg d'aquesta dècada i d'una cosa que venisse i on vostè estava allà al costat quan es va parir.
Bé, jo sempre dic que la definició del Nàstic Genuí és el millor equip de la història del Nàstic. Realment són els xavals extraordinaris que porten la samarreta i l'escut del Nàstic amb la màxima il·lusió i el defensen amb el màxim orgullo. Per tant, és una cosa extraordinària que ha fet el Nàstic i tots estem molt orgullosos per aquest fet. Veure'ls aquí durant la setmana, jo baixo molts dies a veure com entrenen, quan juguen a algun torneig...
I realment és emocionant, és fantàstic. I el voluntariat que ha nascut gràcies a aquest equip, eh? Sí, home, clar, hi ha moltíssima gent identificada amb aquest projecte, identificada amb el Nàstic, que quan demanes voluntaris sempre tens molta gent disposada a ajudar i a col·laborar amb l'entitat, i això és un motiu de màxim orgull.
Podem parlar en perspectiva de futur a cura o llarg termini de coses que encara es poden fer al Col·lusió de Tarragona. Entenc que l'activitat continua a les seccions i que, per tant, al final com a president ha de ser un espectador o gestor de tot el que fan entesos que hi ha en cada secció.
Bé, jo com a president l'únic que fa és una mica coordinar, no?, i representar una mica, hi ha gent molt bona al Nàstic, tenim l'Enric Batista, que és el vicepresident, que ho porta absolutament tot, el David, tots els delegats de les seccions, els col·laboradors, que fan una feina extraordinària i fan que es mantingui aquest gran ambient que tenim, no?, i que les seccions funcionin cada vegada millor, no?, ara quan tinguem ja definitivament aprovat el PMU,
que és el pla parcial, on hi haurà una part de viviendes aquí, els terrenys del nàstic, podrem ampliar i viure les nostres instal·lacions. Ara, a final de temporada, si tot va bé, canviarem el terra del pabelló, que la vam tindre a treure per un tema d'aigües i que ja tenia molts anys, però bé, anem fent a poc a poc inversions, que ha de fer que les accions que a vegades estiguin millor i siguin més competitives i es pugui fer la pràctica de l'esport d'una manera més maca, no?
Parla del futur, el tema del barri de l'Anàstic, és això que queda a la dreta nostra. Estem ara, justament en aquest camp d'entrenament hi haurà pisos una part de l'Ajuntament i una part del Nàstic, i això farà que el Nàstic tingui uns ingressos i que es puguin dedicar a invertir en temes d'infraestructures esportives. No el fútbol, que no té res a veure amb el club en aquest cas,
Tenim una vinculació important, però bé, els ingressos del club seran per la base del Nàstic, tant aquí a la Budallera com a la ciutat esportiva del Nàstic a Camp Clà. President, permeti-me acabar parlant de l'equip de futbol. Com ho està vivint aquesta temporada? Home, una mica amb tristesa, perquè tots esperaven que fos una bona temporada, no ho ha sigut fins ara...
Dominga vam treure un bon resultat, vam guanyar el Camp Valètico a Madrid, i avui és un dia important, avui hem de guanyar per intentar estar mirant una mica més la zona alta que la zona baixa, però quan te veus a baix pateixes moltíssim. Venim d'allà, de dues temporades de màxim patiment, diria jo que d'autèntica mala sort, d'injustícia esportiva amb el nàstic, i bé, tots tenim aquesta espina clavada, que ojalà tant de bo se la puguem treure aviat, i ojalá.
I bé, a vegades, quan no t'ho esperes, les coses surten, no? Portàvem dues temporades que ens ho esperàvem, no ho vam aconseguir, a millor aquesta, que no s'ho esperem, a millor sona la flauta i surt bé, no? Però bé, avui és un dia important per guanyar, hi haurà una molt bona entrada, i guanyant avui jo crec que ja veurem l'ampolla una mica mig plena.
Maria, president, gràcies i enhorabona per la part, que no és poca, que li toca en aquest club que ens roba molt sentit i molta cosa, que és el nazi de Tarragona. Molt bé, moltes gràcies a vosaltres, viscant l'estiu i visc a Tarragona.
Gràcies a Josep Maria Andreu. Avui 140 anys de vida del Club Ginés de Tarragona. La setmana passada complíem els 40 de la ràdio local de Tarragona Ràdio. Ara sí, Sílvia, si m'ho permets, anem a passar l'intervista de la Merite Nies, que ha estat durant 40 anys de vida treballadora, encara continua al Club Ginés de Tarragona. Volem conèixer alguna altra anècdota i com es va iniciar en aquest món
del Club Gimnàstia de Tarragona a les oficines de la Rambla Nova número 106. Endavant. Bon dia. Bon dia. És un dia especial. Després de tants anys, de més de 40 anys d'estar a l'empresa, te diré, forma part de la meva vida. La Merri ha fet de tot el Club Gimnàstia de Tarragona dins la gestió, has renomat carnets del futbol, has estat molt de temps al club... Accionistes...
Has estat també al tenis, has estat ara al pabelló. Moltes eviències i moltes tecles que has tocat. Multitasques, sí. I ha anat des del futbol, passant per tenis, per tot arreu. Recordes ara mateix, han passat temps, per tant... Però entenc que és una cosa que t'ha marcat, que et va marcar. Quan comences el club gimnàstic i per qui o per què...
començo amb Rambla Nova 106, ha plogut una miqueta, president llavors era el Joaquim Ponsmestres, i cada secció tenia el seu president, el president del club era el Joaquim, però per exemple el futbol tenia el Miquel Nogueras com a president.
Vaig començar allí els dos mesos d'inaugurar aquella seu i he passat per Rambla Nova 106, per Rambla Nova 36 i per l'estadi.
Bueno, me vaig enterar que hi havia la secretària que llavors ens tenien, que era la filla del Valdiri Freixes, plegava, i vaig presentar la meva instància, apujada per Montillet també, pel David Castillo, i bueno...
Vaig entrar, vaig caure en Gràcia, veiem que era competent, doncs allà hi estic. I aleshores te n'ocupaves de tot, eh? Des de fer carnets, atenció al soci, contestar telèfonos, repartir carnets als cobradors perquè llavors se n'anava casa per casa, a banda dels que giraves pel banc, un poti poti de tot.
Sí, jo recordo, i en èdota personal, que els primers temps en què era soci del Club Gymnàstic venien on vivíem a ma mare, a l'Avinguda d'Andorra, i justament era el cobrador del frac del Club Gymnàstic que venia a passar la mensualitat, no? Perquè era cada mes. Sí, cada mes se tenien que renovar els carnets i anava al cobrador. Bé, era el que s'estil·lava en aquella època.
He conegut moltíssima gent, que alguns ja, per desgràcia, evidentment pel pas del temps ja no hi són, però sí, m'ha quedat amistats i m'ha quedat tant amb tantes truques que com vas? El trobes pel carrer perquè t'arragones un poble, parell de petons, gent que ha sigut jefe en el seu moment i ara són amics.
No sé si en plan companys de viatge, a nivell laboral, els que més temps has tingut al teu costat són el senyor Arana i el senyor Adelit. Sí. Sí? Sí, sí. El senyor Arana, tota una institució dintre del club gimnàstic.
I el Rafael Adalit, sí. Són els que més he tingut més tractes, desgraciadament ja no hi són. Només vas estar amb ells a la Rambla, que Déu-n'hi-do el temps que va transcorrer des que es van canviar les instal·lacions fins a l'actual pavilló i camp de futbol?
vam amb el Josep Maria Arana, vam estar fins que vam baixar les oficines als barracons de l'estadi, perquè vam tindre uns barracons allí posats, i el Rafael Adelit va durar també un any més, potser.
i després ja... Clar, no vies en un món on hi havia molt de futbolero, a tu sí o sí, t'ha hagut d'agradar el futbol o al revés, l'has hagut d'avorrecer? La pregunta que m'ha de fer el Miquel Noguera és quan vaig entrar a treballar, el primer, o sigui, va ser presentar-me i el primer que m'ha de dir, suposo que t'agrada el futbol,
perquè Montillet era molt seguidor del Nàstic, a part del David Castillo, a part del Diari de Tarragona, anava molt darrere el Nàstic. I el primer que, com que no tinc filtros, ho sento, però sóc així, m'ha dit, diu, què, t'agrada molt el futbol, a tu? Dic, no.
I es va quedar quadros. Es va quedar quadros. Dic, home, entenc que n'hi ha altres seccions que només futbol. Diu, sí, sí, clar, però la principal és el futbol. Dic, bueno, la principal és el futbol, però a mi m'agraden totes les seccions, no només el futbol.
Sí, quasi tot ha sigut futbol, però he tocat tots els temes, tenis, he tocat atletisme, rítmica, bueno, he vist, a veure, amb més de 40 anys que porto a l'empresa, que ja és tot un... forma part de la meva història, he viscut de tot.
Veig que cada que parles dels anys que portes a la casa t'emociones. Els ulls se te posen en llagrimeta, pot ser? És fàcil. Home, és fàcil. Qui pot dir que porta més de 40 anys a l'empresa, a la mateixa empresa?
Llavors he viscut de tot allí. Moments dolents, perquè n'hi ha hagut moments dolents, i tu te'n recordaràs. Jo què sé, ara em veia la memòria quan es van tancar els jugadors perquè no cobraven. No només ells, el personal tampoc. Però clar, ells tenien més...
Diguem-ne, més ressò. Repercussió. Sí, repercussió. Des d'aquests moments a la pujada primera, que després de tants anys va ser una emoció indescriptible. Jo tot això avui he viscut i n'hi ha hagut moments molt dolents, però n'hi ha altres que han compensat amb els creixs.
Hem tingut esportistes que ara mateix, amb la perspectiva del temps, veiem que han aconseguit fites molt importants. Ara, per exemple, hem parlat fa uns minuts amb el Gaeta Cornet, que el tindrem al programa, actualment al Comitè Olímpic Espanyol, amb la Teresa Fuster, per mi continuarà Sant Teresa i no Vito, que ha estat tot a la gimnàstica rítmica del Nàstic, ara en el patinatge.
tot i que no hi podrà estar el programa, perquè estan en un camionet d'Espanya, també hi ha una nena que també ho aconseguirà tot. Vaja, que és una bona cuna de deportistes, el club gimnàstic. A veure, sí, sí, però no. N'hi ha hagut seccions que jo, per els anys que porto, he vist desapareixer, i tu ho saps, que han estat a nivell nacional, com el bàsquet, per exemple, amb el Ramon Badillo, de delegat,
categoria nacional de fèmines, han desaparegut, el Humboldt, que també va arribar a categoria nacional, i d'altres que han sortit ara, com aquell que diu, com el Power Chair, que fa també dos anys, potser, o tres, jo per les dates soc fatal, que estan competint en categoria nacional.
amb la seva modalitat. I ara, per exemple, amb motiu del 140 aniversari, què millor regal que el conjunt de Rítmica, que ha pujat a categoria també nacional, és l'únic conjunt en Catalunya que està a nivell nacional, és un bon regal. Jo he viscut els 100 anys...
Els he viscut. El centenari. El centenari. He viscut el 125 aniversari i ara el 140. És tot un orgull poder dir-ho. I res, ara el pabelló, amb un munt d'activitat que hi ha al pabelló del Clujimestre de Tarragona, qui creu que allò és un lloc on hi ha poc moviment, s'equivoca.
I tant que s'equivoca. És com dirien els marinos que fan la mili als submarinos, que diuen que hi ha el llit calent, perquè quan un s'aixeca de dormir va a l'altre a dormir al matí expuesto,
allà és igual, o sigui, entra una secció, 5 minuts abans de l'hora plega perquè pugui entrar una altra, així fins a les 11 de la nit, o sigui, és cada dia. I els caps de setmana allí tenim, bueno, pensa que moltes de les nostres seccions han d'estar en altres pavellons municipals perquè no tenen prou lloc per fer la seva activitat.
Sí. Una, per cert, de les millores que has vist és la construcció del pavelló. Posteriorment, en l'època de Vallverdú es va inaugurar aquesta instal·lació. Es va inaugurar en l'època de l'Antoni Vallverdú. Sí, sí.
diumenge, avui que està metent-se l'entrevista, tindràs algun record per el temps que t'has passat a l'àstic, per algun punt concret del que has viscut, o serà un dia més, no? No, físicament no hi seré, perquè tenia un altre compromís previ, però evidentment que pensaré, i tant, ja m'he implicat, venent els tiquets de la Fideuà, comunicant a tots els socis que se'n fan els actes, intentant encrescar la gent, vull dir que
que encara que físicament no hi sigui, evidentment, el meu sentiment està allí.
i ningú, a més, ho pot posar en dubte. Maria del Mar, tenies? Merri, del Làstic, gràcies per estar-hi, gràcies per venir, enhorabona per la feina feta, que al final un fa la feina com millor sap, però realment, al llarg d'aquest temps que he viscut amb tu, a la Rambla 106, a la Rambla 36, i aquí, a les pròpies instal·lacions del nou estadi, ho hem vist de primera mà el que has fet i el bo
que ho has mostrat i per 40 anys més? No, no? No, perquè el cos no aguantarà, on té l'edat que té? Però encara me queden uns quants senyats. Doncs sí, per la guerra. I gràcies per tot i per les facilitats que sempre s'has donat. Sinto tu calor en mi
Siento cerca tu emoción, siento grana el corazón, vibrando juntos llenos de ilusión.
La veritat és que fa molt de goig veure el camp antic d'entrenament del primer equip d'enlàstic, actualment on entrena el genuïn d'enlàstic, ple de canalla, ple d'activitats de les diferents seccions. Ara ens acompanya ja, com a un dels últims convidats, el Nicolás Marcos, secció pilota. Hola, Nicolás. Hola.
Moltes gràcies per estar-hi i per l'espera. Enhorabona per la feina. Explica'ns, la secció pilota, com esteu? Gràcies. En primer lloc, dir-me enhorabona al gimnàstic per aquests 140 anys. 10 anys seran els 150.
150 vendrán, se cumplirá seguro. Que es un club casi seguro de los más antiguos, no de Tarragona, sino de Cataluña. Y bueno, en cuanto a la sección de pelota...
Es trata de 1951, ya se formó cuando el Nasti jugaba a la avenida Cataluña en el campo antiguo campo y detrás estaba el frontón, el primer frontón. Luego nos trasladamos aquí a la budallera y aquí seguimos. Moltes guerres que s'han fet al llarg d'aquests anys, des del 51 fins ara. Alguna anèdota, alguna història que vulguis explicar?
En primer lugar, quiero comentar que en la pelota tenemos siete modalidades. Se juega a pala, paleta, frontenis, mano, a cesta punta y ahora a trinquete. Y ahora la última modalidad que ha salido, pues como aquí en el Nasti, que juegan con las sillas y tal, se llama frontball.
¿Tú en cuál estás, de estas? ¿Cómo? ¿Tú en quina secció d'aquestes estás? Sí, yo juego a frontenis. La clásica, ¿no? Sí, sí, frontenis. Frontenis peolímpico, que se denomina. Hay el frontenis olímpico que tiene otro tipo de pelota y se juega a una distancia mayor y nosotros jugamos aquí la mayoría de los socios a frontenis. ¿En quin punt está la secció?
Nosotros actualmente jugamos en el Campeonato de Cataluña a fronteres preolímpicos de parejas y mano. Anteriormente sí que habíamos jugado a pala, paleta, a nivel del Campeonato de España, el Campeonato de Cataluña. Y bueno, aquí ha habido buenos jugadores que han recorrido el nombre del Nasti por toda España. Estaba Tonalujas, que jugaba muy bien a pala,
...a Raúl, Raúl Oterino... ...y bueno, pues sí... ...ha passat... ...perque el Raúl era... ...una institució, era una institució... ...dins d'aquesta secció... ...sí, sí, correcto... ...ha sido un referente... ...para todos, aunque jugaba en la modalidad... ...te digo, de pala... ...paleta... ...y sí, ha sido un referente... ...porque venían aquí... ...primero jugó en primera categoría... ...jugó en segunda...
Y ahora actualmente lo que es la modalidad de pala paleta ya ha disminuido bastante, casi que ha desaparecido y estamos los de raqueta, que vamos a front-ins. La última, Nicolás, quien quiera participar, quien quiera formar parte de la sección, ¿qué tiene que hacer? Sí, bueno, pues contactar aquí con la secretaria, la Merri o cualquier miembro de la Junta.
en el tenis y les dan mi número de teléfono en mi dirección y me llaman y ya se crean los socios.
Muchas gracias y enhorabuena por estos 140 aniversarios, por la parte que te toca. Vale, muchas gracias. Un saludo a la secció de pilota, el Nicolás Marcos, que he indicado aquí a la Sintonía de Tarragona Rádio, en aquest programa especial que estem fent des de les 11 del matí, ja dues hores i mitja, gairebé, 13-27 minuts, i és moment de saludar a una persona que hauria, jo crec que està orgullosa avui del dia, que s'està vivint a Tarragona, i de...
Doncs el color que està donant aquestes instal·lacions, les del Club Universitat de Tarragona, amb l'allau de crios, molts crios, que ja fent esport. Consell d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona. Hola, com estàs, Màrio? Molt bon dia, i sí, molt orgullós d'estar aquí. 140 anys de vida en Nàstic, com a màxima representació municipal ara mateix aquí. Una felicitació en la història d'aquest club tan emblemàtic.
Bé, això, 140 anys, és increïble. És tan increïble que som el club més antic de tot Espanya, i això ja és molt dir. Un país amb molta tradició esportiva, Tarragona, els primers. Per tant, aquí es fa molt d'esport, es porta fent moltíssims anys, i el nàstic és llegat, viu.
de tot aquest esport, de tota aquesta història que són tan característics de la nostra ciutat. I per tant, sí, una abraçada enorme i una felicitació molt efusiva a tothom que forma part del club gimnàstic, que ha format part durant tota la seva història, i si m'ho permets, també a la ràdio, que feu 40 anys també acompanyant l'esport de Tarragona i també el gimnàstic, com no pot ser d'una altra manera.
Me parlaves de les pinjellades que tu o la família heu tingut en l'Astic de Tarragona abans, fora de micro. Explica'ns ara. Sí, bueno, a veure, qui més qui menys ha passat pel Nàstic, no?, la seva família. Tothom tenim cosins familiars que hem estat aquí. Jo he fet alguns estius aquí al campus del Nàstic. A més, en aquesta mateixa llespa, jo diria que estàvem, no?, en aquesta mateixa zona...
I mira que el futbol no ha sigut mai el meu, però bueno, has de passar pel Nàstic, has de passar pel club de la teva ciutat. I també, bueno, mon avi va ser locutor fa molts anys dels partits del Nàstic, el Mario Santos. Jo crec que encara estava vingut a Catalunya, per tant, fa una miqueta de temps. I bueno, com tants tarragonins i tarragonines, hem format part en més o menys mesura de tota la història d'aquest gran club.
Un club que ha vist a Nissa molts esportistes que després han lograt grans éxits, entre ells la Natera Rubíguez, que va ser també consellera d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona en diverses Olimpiades, la Teresa Fuster, que va ser campiona del món i d'Europa representant a Espanya, en definitiva, que déu-n'hi-do la cosetxa de esportistes que han nascut aquí a la budellera.
Bueno, sí, i tant, clar, quan portes tant de temps amb tanta secció, amb tanta gent, i a més fas les coses bé, doncs al final acabes tenint premis. Ja sabem l'esport és una feina del dia a dia, és un constant picar pedra, i això el nàstic pot parlar-ne millor que ningú perquè ha picat pedra durant més temps que ningú, durant aquests 140 anys. I a més, en tantíssimes disciplines que s'han anat reinventant durant el temps,
totes les que té ara, però totes per les que ha passat, el box, l'esgrima, que a vegades no valorem tot aquest immaterial que tenim a la ciutat i que no s'entendria a Tarragona sense el Club Gimnàstic. Mario, com deies abans, no s'entendria al Club Gimnàstic, totes les seves seccions, és la del futbol, d'un del que s'està fent patint en guany, l'equip de futbol.
Bé, el Nàstic ja sabem que ens fa patir sempre. No seríem Tarragonins si no ens agradés patir, no seríem del Nàstic si no estiguéssim disposats a patir, però com diu el nostre lema, fins al final, això encara queda amb molts partits per endavant.
Tenim aquesta confiança del nostre equip que sempre tindrà almenys l'afició darrere i que seguiran lluitant i, com deia, encara queda molt. Ens tocarà patir? Segur, perquè si no no seríem del nàstic, però l'important sempre és com acaba i sobretot a l'esport.
Algun missatge, alguna cosa que ens vulguis transmetre des del punt de vista d'Ajuntament o d'esportista en si que ets i que vulguis parlar justament del dia que s'està vivint, de tot el que estàs veient al teu voltant i del futur immediat com a màxim responsable de la cartera d'esports a l'Ajuntament de la ciutat.
Com a regidor d'esport i també com a esportista de ciutat d'aquesta ciutat, és un orgull veure un dia com avui tan ple aquest camp. La veritat és que jo mateix m'he sorprès amb tota la demostració de poder i de qualitat que té aquest club.
i és un orgull saber que formo part de la mateixa ciutat que aquest club i a nivell institucional saber que represento l'esport de la ciutat quan darrere hi ha gent que treballa tant i tan bé durant tant de temps i dedica tant esforç com tots els esportistes de la ciutat, però avui, si m'ho permeteu, en especial els del club gimnàstic, que és la seva efemèride,
i no res, doncs animar la gent de la ciutat que continuem fent un esport que Tarragona, no ho diem prou, som una ciutat molt esportista. La gent de Tarragona és molt esportista i això ens fa molt saludables, forma part del nostre ADN també. Per tant, animar que continuem amb aquesta línia, que sigui exemple també els 140 anys del club gimnàstic, els 40 anys també de la ràdio i a continuar amb aquesta ciutat, que és un dels valors més forts que tenim, el de ser esportistes,
i ens veurem segur als 150, als 160 i a les altres efemèrides del Club Gimnàstic. Gràcies, conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona per passar per l'estam de Tarragona Ràdio. Enhorabona per la feina i per estar amb nosaltres, sempre que li demanem. Moltíssimes gràcies, una abraçada. És el conseller d'Esports de l'Ajuntament de Tarragona, el Màrio Soler. Veiem aquí a la secció, a l'equip del Genuín d'Ellàstic. Hem vist, fugazment, però hem vist el Rafa Magriñà. Mirarem d'apropar-nos amb ell de seguida
que s'acosti fins aquí per tal de parlar d'ells 10 anys de vida del Genuín. Pausa per la publicitat que es situïn a la nostra posició i de seguida parlem amb ells, amb el nostre equip, el del Genuín d'en Làstic. Fins ara.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Seselades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Vols treballar? El 11 de març arriba el Recinte Firal de Tarragona, una nova edició de la Fira de l'Ocupació. Una iniciativa de la Cambra de Tarragona que posarà en contacte persones que busquen feina amb més de 90 empreses que necessiten contractar treballadors. Aquest mes de març et pot canviar la vida.
T'esperem de les 9.30 a les 14.30 hores a la Fira de l'Ocupació de Tarragona. Organitza la Cambra de Tarragona amb el suport de la Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, ASESA, Federació d'Associacions d'Empreses d'Hostaleria de la Província de Tarragona, Cambra d'Espanya i Fons Social Europeu.
Al Centre Esportiu Royal Tarraco et sentiràs com a casa. Els teus objectius són els nostres. T'escoltem i t'ho posem fàcil perquè et sentis acompanyat i assessorat pels millors professionals. Aquest mes de febrer aprofita la matrícula gratuïta en totes les quotes i comença a cuidar-te amb nosaltres. Més de 200 sessions dirigides t'esperen cada setmana. Entren als nostres espais renovats i descobreix totes les activitats previstes també per als més joves.
Hi ha molts motius per unir-te a nosaltres. Descobreix-los a royaltarracó.es. Som al carrer S'Anauguri número 5 de Tarragona. Aquí comença el camí per créixer junts.
Vamos, senyors, tres punts. Ens veiem a Tarragona. Vamos! Com diuen els joves del Nàstic, Enric Pujol, Oriol Sobirats i Pol Cid, ens veiem a Tarragona aquest cap de setmana en un partit important pel Nàstic, el dia que el club compleix 140 anys de vida. Diumenge, un de març a les 4 de la tarda, viurem el partit de la jornada 26 al grup segon de primera federació des del nou Estadi Costa Daurada en el partit entre el Nàstic i l'antequera club de futbol.
I com sempre, des de fa 33 temporades ho explicarem tot des d'una hora abans a la sintonia de Tarragona Ràdio, el 96.7 i 101.0 d'FM, al web i a les aplicacions mòbils. Escoltes, participa al Joc de la Por, recomenta el partit a la xarxa X del Semprenàstic, al perfil d'Instagram i al WhatsApp de Tarragona Ràdio. 33ena temporada del Semprenàstic, viu el futbol, viu el nàstic i viu els gols. Espai patrocinat per Obramat, Bar Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó i Sultan Barber.
Sí, no sé per què, però ho han endevinat. Ara parlem del genuïn d'en Lasty, sí, perquè crec que ho he dit abans de la desconexió, però vaja, que el sinònim del genuïn era justament aquesta sintonia que la Sílvia, com és ràpida, doncs ha estat hàbil i l'ha posat per tal de donar pas a un equip que enguany suma 10 anys de vida. Rafael Magrinià, hola, com estàs? Molt bé, bon dia.
Com estàs? Com esteu? Perquè has vingut acompanyat de bona part del grup, bona part, que no el tot, de jugadors del Genuin.
Una representació molt bonica del Genuine, que han vingut, i aquí els teniu, tots preparats per poder dir una mica la seva i felicitar el club pel 140è aniversari. Escolta, per estelviar-se multa, havíem quedat tres quarts de dues, heu vingut ahí mitja. Sempre, i sempre faig la mateixa broma, que és el primer equip que jo feia una hora de convocatòria i arriben abans ells que jo.
Malgrat tot, que tu, el tremor es comença a l'hora que es comença i estàs fa estona abans preparant tots els màrtols perquè l'equip estigui a punt. Sí, la puntualitat és una de les manies meves i ells la tenen molt interioritzada, són molt puntuals i molt responsables.
No és que vulgui treure la feina de sobre, tot i que ja portem una bona estona davant del micro i vulgui donar-la jo a algú. Te'l vull donar. I ara, de fet, els dos protagonistes que tenen el micròfon a la mà, m'agradaria que tu, com a entrador,
No sé si preguntes o si fessis algun tipus de reflexió justament sobre aquest temps que viviu en el dia a dia, tant en els entrenaments com en els partits que feu, en els tornejos o en cada una de les jornades de lliga que es fan al llarg de la temporada. Què Marc, comences tu? Què és el que per tu t'omple més de la temporada del Genuine, totes les coses que hi ha, el dia a dia, com t'afecta i què ha portat a la teva vida?
Doncs afició, entrenament a base de bé, que el Rafa ens ho fa perfectament, i ajudar tots els companys quan necessiten i passar la pilota sempre. Marc, explica una mica també què has pogut fer gràcies a la Liga Genuïn, la feina, tot plegat.
He pogut, fa dos anys, anar al Burger King treballant, gràcies a l'estiu genuïn. I a la llei de genuïn, que patrocina el Burger King, que he tingut feina. Vinga, Edgar, ara val per tu.
Tu no fa 10 anys que estàs en l'equip, fa una mica menys d'anys. La veritat és que t'ho has agafat amb molta il·lusió. Què et va fer decidir per intentar entrar a l'equip genuïn i què és el que més t'aporta l'equip?
Jo faig poc que estic al gimnàstic, però em va portar al gimnàstic poder jugar a futbol amb la discapacitat que tinc, perquè molts equips no es poden fer i estar aquí per mi és una família, una amistat que tinc amb alguns jugadors, amb quasi tots, i per mi és una família. Una rutina que ja he agafat i que ha agafat molta il·lusió cada dilluns que tinc. Molt bé, Edgar.
Que hi ha de preguntar més? Sí, sí, sí. Me quedaré una part de la nòmina, eh? No hi ha problema, ja saps. Vinga, Juanjo. Què, Juanjo? Què vols explicar, tu, de la Liga Genuín? Què t'agradaria explicar del nàstic, el que vius cada dia, amb la il·lusió que véns...
És una il·lusió estar a la Liga Genuine, és una emoció, entrenament, entrenament, vaig millorar, parada, parada, és una emoció, és explicable estar aquí a la Liga Genuine, és compassió, diversió, no importa guanyar, no importa perdre,
És divertit. És valors, a més a més. I no tinc res més que viure. Molt bé, Juanjo. Escolta'm, una cosa que vull preguntar-te. Tu vas començar fent de jugador? Com és que vas voler jugar de porter? Perquè m'agrada ser porter i... i m'agrada ser porter perquè...
Veig els partits del Barça, del Madrid, de l'Atlètic. I... Va, que em xutin. Sempre des de petit m'ha suportat des dels 6, 7, 8 anys. Al col·legi. I feia molt bé, de veritat. Perfecte. Miriam, va, vine cap aquí. Va, dona. Va, dona.
Què, Míriam? Ja sabem que noies sou menys, eh? Estàs aquí amb la Lucía, que li encanta també. Vine, va, Lucía, posa't amb ella. I així contesteu totes dues. Hola, hola. Sou menys, però sou molt importants per l'equip, no? Sí. Vinga, va, expliqueu com ho porteu vosaltres, que sou noies de l'equip, què creieu que porteu a l'equip i com us sentiu dintre, va? Molt bé, tu...
YouTube la puteria i els companys m'ha... Míriam, explica totes les bromes que els hi fas quan jugueu, el grup que teniu de WhatsApp, el Lio que em poseu sempre, els viatges i tot això. Va, explica una miqueta, va. No sé... Ara et surt la vergonya? No jugàveu al FIFA i estaves tot el dia allí fent el zip la punyeta...
Molt bé. I Lucía, per la banda. I xutant a porteria, la reina de l'equip. O no? No ploris, carinyo. S'ha emocionat de lo contenta que està. És molt del nàstic. La Lucía avui no us el pot ensenyar, però té un escut del nàstic tatuat a la cama, eh, que sí? Per tot arreu on anem, anem amb l'escut del nàstic a tot arreu. Molt bé, Lucía. Vinga, Alejandro, ven pa'aquí.
L'Alejandro, a part de jugador, és una mica hooligan. El tenim al gol nord amb la fúria grana i tot plegat. Vinga, explica què és el nàstic per tu, Alejandro, que ets un crac. Bueno, per mi aquesta oportunitat és molt bona i jo a futbol sempre m'ha agradat. I, bueno, de la primera divisió que em va portar el meu pare...
que em va portar el meu pare a veure futbol i sempre m'ha agradat. I això és una oportunitat de jugar per mi a futbol, i és una oportunitat de conèixer, trobar-nos llocs, de passar-me molt bé i disfrutar. Molt bé, Alejandro. Raül, tens ganes d'explicar alguna cosa? Sí. Vinga, va, explica. Què vols explicar? Del nàstic. Explicar? Com començava jo en entreno, empecé el primer dia,
Que conocí el equipo Genuine de Tarragona. Y me ha gustado mucho participar con el Nazi Genuine de Tarragona. ¿Tú empezaste con los pequeñitos? Si no llevas diez años, casi, casi que los llevas. ¿Eh? Con los diez años. Empezamos con la psicomotricidad y con el grupo de pequeñitos. Sí. Y a partir de los 16 ya podiste jugar. Sí. Una pasada, ¿no? Sí. Que el primer viaje. Muy bien. ¿Sí? ¿Te acuerdas dónde fue?
A Màlaga, a Càdiz i a Villarreal. Habrem de parlar amb l'entrenador. Vas molt a Andalucía i poc a altres parts. No sé què passa amb l'entrenador. És broma. Per tancar, permets-me a nivell personal que et pregunti què és significat per tu l'anàstic
I com t'has despertat avui, sabent que un club com el Nàstic, en el que has estat a molts llocs, de preparació física del primer equip, ara, menys genuït, compleixen 40 anys de vida.
El Genuín ha sigut un abans i un després en la meva vida, en la vida de la meva família. Sempre explico que gràcies a la meva dona jo estic aquí, que no sabia com prendre-m'ho i ella em va animar des del primer moment. Jo pensava que estaria un parell d'anys, en portem deu, és una cosa que fins que el club se'n cansi de mi, per dir d'alguna manera.
Estic molt content, molt agraït, cada dia m'aporten tots els valors que avui han pogut demostrar que tenen. I veure que puc formar part de l'equip de la nostra ciutat, que ens l'estimem tant, que avui fa 140 anys i que nosaltres en formem part d'aquesta història, doncs, omple molt. M'agrada perquè t'he vist emocionat. Fa temps que et conec, que els coneixem i t'he vist emocionat i això m'agrada.
Home, si no t'emociona el genuïn, ets de pedra, eh? La fa gràcies. Gràcies a tots i fins aviat. Un aplaudiment per tots. Gràcies, Tarragona Ràdio. Mínima pausa. Escoltem una de les felicitacions especials que ens han volgut fer des de Tarragona a Tarragona Ràdio. En aquest cas, pel Club Gimnès de Tarragona és el...
Candidat a la presència del Barça, Jan Laporta, que divendres estava a Tarragona i que hem volgut enviar aquest missatge justament cap al club dels 140 anys desvetllant-nos, que fins i tot a casa seva, el seu pare, a banda de les resultats del Barça, volia saber sempre què feia en la ciutat de Tarragona. Escoltem-lo.
molt orgullosos d'aquesta celebració, d'aquest aniversari del Nàstic. El meu pare era Serral i també, doncs, sempre a casa hi havia, evidentment, el Barça, però el meu pare és la persona més culer que n'hem conegut en la vida, era culer fins al moll de l'or, i sempre tenia un recordatori pel Nàstic.
Recordo que el resultat sempre em deia, ho heu guanyat al Barça, i deia, i què he fet al Nàstic? I sempre a casa ho he viscut. I dir-vos que, en fi, m'és un orgull com a català que el Nàstic vagi sent curat les històries. Felicitats.
Fins demà! Fins demà!
Doncs va, que anem acabant. Hem començat amb les noies del bàsquet femení i acabem amb els nois del bàsquet masculí. Tres representants d'aquell equip que jugava a l'Èlida, els més joves al pavelló Sant Jordi i l'Avingó d'Andorra, i tenim la representació d'un actual conseller d'enlàstic, Anton Jordà, que en el seu dia...
Jugar bàsquet, ara ens explicarà. Carlos Hernández, hola Carlos. Buenas tardes. I Jordi Canals. Hola. Antoan, que no te saluda. Hola, com estàs? Buenas, hola. Va, primeres anèdotes, primeres imatges que us vinguin justament de l'etapa anàstica. Antoan, comencem amb tu. No, bueno, a més... A ver, per...
¿20 minutos? No, las primeras imágenes, fíjate, es cuando esta pista de cemento jugaban los del Nastic de básquet y yo jugaba tenis, es la primera imagen que tenía allí.
Dicho esto, y como no vamos a tener mucho tiempo, dentro de esos recuerdos he oído esta mañana las palabras de Pile Bilbao, las suscribo íntegramente y especial mención al presidente Antonio Boquet.
O sea, un presidente que incluso en momentos económicos complicados, incluso personales, apoyaba la sección, a los jugadores, nos invitaba al desayunar, estaba muy pendiente y conseguía patrocinadores. Esa mención especial. Vamos a dejarles tiempos a Charlie y a...
I el Jordi. Va, Carlos. Bé, jo recordo aquella època com un equip de xavals que veníem de la saia de Tarragona, que per generació espontània va sortir una promoció molt bona de jugadors de bàsquet, ens vam engrupar, pràcticament vam passar al gimnàstic de Tarragona i allà ens vam desenvolupar força bé, amb un ambient veritablement molt familiar, sobretot, com diu l'Antoine, de la presència del senyor Boquet,
que recentment va fallar-se, i bueno, un record per ell, i jo recordo aquella època amb molt bon sabor de boca, perquè vam tenir éxits esportius i molt bon ambient. Jordi, quina era la pregunta? Imatges, records que tinguin al cap de la teva etapa del Nàstic, que després si no recordo malament que la meva memòria em falla, te'n vas anar a Santa Coloma?
fa tants anys que jo no me'n recordo, però sí que de l'etapa del Nàstic recordo que són èpoques molt boniques, les mateixes que estic veient ara amb tot aquest jovent per aquí jugant, fent el que li agrada en grup, amb la gent amb la que t'agrada estar, i bé, recordo la pista d'aquí fora, que estàvem aquí fent els estius, després ens dutxàvem dintre dels...
dels vestidors que hi havia al camp de futbol i, bueno, recordes amb molt carinyo aquesta etapa. Després, bueno, la més seriosa ja de treball, d'èxits esportius, doncs també va ser una etapa molt bonica amb el Nàstic. Jo recordo especialment, jo que em va començar a agradar el bàsquet perquè veia la vinguda d'Andorra i passava el pavelló, els derbis. Hi havia molts derbis, hi havia molts partits de rivalitat. Aleshores, Reus,
CPT, Nàstic, sempre. La pista aquella donava molt de caliu perquè estava al centre de Tarragona, sempre s'omplia i van ser èpoques molt boniques.
Sobre todo con el CBT, hubo un momento de la decisión, cuando jugadores del Nasix fundaron el CBT, al principio había una gran diferencia entre el nivel que tenía el CBT y el Nasix. Y poco a poco, con la incorporación y con el trabajo, nos pusimos al nivel y había unos derbis muy interesantes donde ganaba a veces uno, a veces ganaban otros. Y me acuerdo de esos derbis, ahora voy a hablar de rivales, de Javier Mas, de Pachi Saracho, de Descalzo, donde realmente...
Antes oí hablar a Pili de las estadísticas. Yo, por ejemplo, he mirado, y perdona que hable de mí, ¿eh? Mis estadísticas no las mire nunca, pero yo creo que eran 8 o 10 puntos, 8 o 10 rebotes y 4 o 5 faltas personales. Estas eran mis estadísticas. Pero esos derbis sí que eran muy emocionales. Y con Vendray y con Vice también, ¿eh? Y con Vice.
Sí, sí, recordo que ja els derbis que es van fer, que nosaltres, com deia, l'equip aquest que va passar de l'assai al nàstic, ja els teníem a nivell de juvenil, juniors i de bones, i repetint amb l'equip absolut. Guardo molt bon record d'aquella època dels derbis que es distingueien, inclús a nivell social, dintre de Tarragona, i bon record. Per cert, nosaltres no vam arribar a jugar mai al pavelló del nàstic.
No, és una anècdota interessant. Sempre vam sentir que estaria, però jo personalment no vaig arribar a jugar. Com a jugadors, es vam quedar jugant a l'Élida. A l'Élida, sí. Clar, perquè el pavelló Sant Jordi es fa... Ai, perdó, el pavelló Nàstic es fa en l'època de l'Antonio Biverdú. Vosaltres ja devíeu estar fora de... Fora de la disciplina del Nàstic. Jo seguia jugant, però ja fora d'altres equips, sí. Eh...
No ha estat aquí, però sí que ha passat pels micròfons de Tarragona a ràdio un jugador que, malgrat que la gent pensi que ha començat el CBT, va començar el Nàstic, que és l'actual conseller d'Esports de la Generalitat de Catalunya. Ja l'hem sentit a primera hora amb un àudio, el que felicitava com a conseller al Club Generalitat de Tarragona amb 140 anys. Crec que hi ha algun àudio preparat també parlant del bàsquet i d'alguna anècdota relacionada justament ell amb la Samarreta Grana i amb alguna foto...
que ens ha fet arribar i que se'l recorda, el Sant Jordi, amb la Samaritat en la sèrie de Tarragona. Sílvis, està a punt l'àudio? Bé, jo tinc molt de prècia també al Nàstic, perquè els meus inicis al bàsquet van ser amb ell. Jo no jugava federat a bàsquet, vaig començar a jugar fins als 14 anys, ara jugava a futbol i feia letrisme, i jugava a bàsquet de tant en quant.
I em vaig decidir a fer unes proves gràcies al BDL del Col·legi del Miracle, que és on la meva mare feia classes, que em va animar, que m'havia vist algun dia jugar a l'hora del pati, i em va dir que podia tenir un cert talent i capacitat per jugar a bàsquet i que anés a fer unes proves al camp antic que hi havia al costat, a baix, on estava la pista d'atletisme, a baix de l'estadi.
Vaig fer les proves, em van agafar i allà vaig començar, a Cadet. Tinc alguna foto històrica que de tant en quan m'agrada molt veure-la. I vaig començar allà. I a partir d'allà vaig tenir els primers entrenaments, el primer contacte amb el món del bàsquet a nivell federat i competició.
i a partir d'allà, en poc temps, pràcticament en 3 anys estava debutant el primer equip del CBT, quan després vaig canviar de club, i a partir d'allà vaig poder tenir una carrera professional amb la qual sempre he tingut molt clar d'on he vingut, i d'on he vingut ha sigut aquell històric equip del Nàstic que jugàvem allà baix, com nosaltres veiem anar d'Espanyaperros, aquell camp.
Molt bons records i la veritat és que tinc una gran estima aquells anys i crec que es va llevar molt a formar-me també com a persona, els valors que es va transmetre, que són els valors també del club i les seccions del Nàstic. Així que, bueno, un record més i una vegada més felicitats per aquest aniversari.
Carlos, crec que volies comentar una cosa. Sí, sí, arrel del que parlava el Berni, tinc una anècdota, perquè recordo que quan ell comença a fer, sota la disciplina del Nasti, a jugar a bàsquet, el vam portar un dia a entrenar a la Salle Tarragona, amb nosaltres, amb l'equip aquest que jo també era amb el Jordi, el Lluís Salas, jugàvem, i recordo que va venir ell i el Tito Vidayer, i ens vam ficar entrenant nosaltres, que ells som més petits que nosaltres,
I recordo que el Tito vi d'aher, era un noi de metro noranta i pico, però molt esgarvat, i el Berni no feia més que arribar a el que avui dia era l'inia 3, que ara no existia, i tira. I deia, aquest tio què se cre? Viene aquí, llega, empieza a tirar, i la sotia, i jo recordo, que suerte que té avui, que ve com les mete. I de fet resulta que era bon jugador.
Va ser el primer entrenament que va venir nosaltres. Però sin mérito, era innat lo suyo. Exacte, vull dir, quina sort que té aquest paio. Arriba, tira-se a les cases des d'aquí fora, les fot... Però bueno, no va venir més entrant a nosaltres, va seguir amb el seu equip, va fer el traspass al CBT i va seguir la seva curserera. Jo com no jugava de pivot no em devia fixar en ell. Tu sí, perquè devia ser més competència teva.
No, no, però em va sobtar la imatge aquesta de veure com arribava el primer entrenament, un pipiolo, i com arribava se les cascava del que avui dia és la de 3 i la sudia i deia quina sort que té aquest paio. I resulta que era bo. El Jordi com el Antoine crec que no van seguir després de jugar amb altres tasques del món del bàsquet. Tu sí? Bueno, sí, seguia els fills, que no és poc. Però el Carlos...
Vas fer d'entradó. Sí, sí. I jo tinc una imatge a la Rambla Nova, quan Tarragona Ràdio estava a la Rambla Nova, entrevistant-te tu amb un camionet d'Espanya d'invies que havies aconseguit. Ah, sí, sí, sí. Amb la Rambla de Natàlia. Exacte.
amb un equip de noies que va sorgir de l'anada, d'un equip de nenes de Tarragona, es va fer un equip a la saia de Tarragona, i amb l'edat d'infantil van guanyar el campionat d'Espanya. Va ser una promició també molt bona, i vam tenir la sort de ser campions d'Espanya. Resulta que era bon entrenador.
Mira, eh? Sí, sí, molt bons records també en aquella època. Alguna història més perquè s'acosta a les dues de la tarda i ja tenim que plegar? Què vulgueu explicar? Alguna tenim amb l'Antoine, però no sé si... Si es pot explicar. Exacte. Jo crec que encara no ha prescrito, eh? No, no.
Esperem el 150 aniversari. Aquí serem, ojalà. L'Antoine va ser per nosaltres una font d'aprenentatge. Era un referent. Jordi, Carlos, Antoine, gràcies per estar-hi. Enhorabona per la part que us toca, passem 40 anys de vida al Club Gimnàstic i fins aviat.
Moltes gràcies a tu. Doncs és moment d'acomiadar el programa que des de les 11 del matí els hem portat des del camp d'entrenament del Nàstic de Tarragona, allà on entrenaven molts equips del futbol base, on entrenaven el primer equip gran anys enrere i on, evidentment, hem estat aquí molt ocupats amb les diferents activitats que avui, a motiu dels 140 anys del Nàstic, s'ha fet per part del club tarragoní.
Un dia en què hem d'agrair a la gent que ha fet possible l'espai. Un servidor ha posat la veu, però la Sílvia García ha estat els controlos tecnic, gràcies al Javi de Gispert, a la Rosora Imany, a la Blanca Navarro i a Josep Sunyer, que no s'ha mogut del meu costat. Ha estat el que ha fet possible.
que es baixi i es pugi el volum i que d'aquesta manera ens puguin sentir. Ja s'ha entrat de fons a la Rosó amb el Luis Catarragona Ràdio. Diumenge 1 de març, 140 anys del Nàstic. En una hora ens tornem a posar amb la prèvia del Nàstic. No més encara el Jordi la té, però entenc que ja deuen estar a puesto per tal de a les 3 explicar-los la prèvia del partit del Nàstic. Gràcies per la seva atenció, gràcies per la confiança.
Han estat moltes hores de feina, però jo crec que ha valgut la pena l'explicar-los. Adeu-siau, visc que n'estic.
Els colors que t'anyeixen de joia, els colors que ens porten il·lusions, que ens fan viure l'esport i la glòria, amb orgull a totes les seccions. Nàstic, nàstic, crida l'africió. Nàstic, nàstic, ets el millor. Ets la tradició i l'orgull.
entre els grups de l'esport. Nàstic, nàstic, crida l'africió. Nàstic, nàstic, ets el millor. Canten els petits, criden els més grans. Nàstic, ho sap tothom. Soc el blau de la Mediterrània,
Sobresurten el gran i el blanc, competint en la lluita esportiva. Són colors que es porten a la sal. Un escut que escriu la nostra història, un escut que neix d'un sentiment. Quatre barres i una corona, campions coronats en Lloret.
Nàstic, nàstic, crida l'adversió. Nàstic, nàstic, ets el millor. Ets la tradició i l'orgull, el de cap mentre escrit es fort. Nàstic, nàstic, crida l'adversió. Nàstic, nàstic, ets el millor. Canten els petits, criden els més grans.
140 anys d'història, 140 anys de llegendes, 140 anys del Club Gimnàstic de Tarragona.
Nàstic, nàstic, rica l'afició. Nàstic, nàstic, ets el millor. Canten els petits, triguen els meus veus. Nàstic, ho sap tothom.