més gran com més serem millor.
A tots els constructors, instal·ladors, electricistes, reformistes, fusters, paletes, pintors, lampistes... Us esperem a Obramat, perquè tenim tots els oficis de la construcció i la reforma en un únic lloc. Visita els nostres magatzems o entra a obramat.es, on compren els professionals.
Ja és Nadal al Port. Viu la màgia de la llum del Nadal de somni al moll de costa del Port de Tarragona. Música, màgia, mapatges, dibuixos, tallers, activitats infantils, espectacles, furboteques i mil propostes més al Port de Tarragona. No t'ho perdis. Consulta el programa d'activitats de Nadal a porttarragona.cat.
Roy a l'escola de formació arrenca aquest 2026 els nous graus C en hostaleria i turisme. Vols ser ajudant de cuina, pastisser o cambrer? Necessites el títol oficial de Cambridge per acreditar el teu anglès? T'apassiona el sector del comerç? Aquest any forma't amb nosaltres.
Els cursos estan 100% subvencionats pel SOC amb fons rebuts del Ministeri d'Educació, Formació Professional i Esports. Només et costaran el teu esforç. Royal Escola de Formació. Ens trobaràs al carrer La Cercada sense número de Tarragona i al web royalformació.com Cursos pendents d'adjudicació.
Comptes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith. Els nadalencs guerrers del xian, de Carles Penedès. Amb les veus d'Isabel Vitria, Agnès Martí i Anton Gasol.
Linus, amb el menjar no s'hi juga. Quantes vegades t'ho hauré de repetir. Però, mama, els ous xinos són els meus soldats. Sempre a punt per fer el que els mani. Replicant Linus mentre joguinejava amb un dels ous, el més gros. I què millor havia quedat tot fent-lo botar pel marbre de la cuina.
Ben executada? Realment, el fruit d'aquella recepta amb baudú sí que podia recordar una personeta. «Si us plau, Linus, deixa-ho córrer!», insistia la mare, cansada. «Està bé!», va dir el nen, resignat per haver de deixar l'improvisat soldat a la safata amb la resta dels seus camarades. «Però puc seguir-li donant ordres al general Xiang Yu sempre que no el toqui, oi? Si no, no sabrem què fer!»
Esclar, fill, si no el mereixes més, pots fer el que vulgues amb el general de Xonses. General Xiang Yu, vull que el papa demà dini a casa amb nosaltres. Com l'any passat i l'anterior, i l'anterior de l'anterior.
I... Linus, ja saps que això no pot ser. El va interrompre sa mare. El papa i la mama s'han separat. Demà és Nadal. I dinem amb els avis tu i jo. Temà passat, te'n vas amb ton pare.
Així són les coses ara. Vinga, va, porta-li aquestes delicioses peles de taronja al tio. Té gana. Fa una estona he sentit com la panxa li feia rau-rau. I després, a fer nones, que és tard. L'endemà, el Linus es va llevar a mig matí sense que ningú el despertés. Amb els nervis nadalencs a la panxa, li havia costat dormir. Flaçar de fora i gapamenjar-se el darrer bombó del calendari d'Advent.
obrir la porta de l'habitació i del passadís estant l'envair la dolça i intensa flaire del brou de Nadal que fa xup-xup a foc lent. Com cada matí d'ençà que havien muntat el pessebre, va fer avançar els reis mags un pas de pardal cap a l'establia. L'arbre de Nadal, ple de garlandes, lluïa al costat del pessebre.
Endollar els llums de la beta artificial i les tronades melodies nadalenques esdevingueren la banda sonora de l'escena que el duia cap al menjador. Asseguts al sofà, els seus pares tenien una expressió de pànic dibuixada al rostre. El que en Linus desconeixia era com s'havia fet realitat el seu desig.
Una força misteriosa, digue-li miracle de Nadal, digues-li possessió infernal, havia insofrat vida els ous xinesos i aquests s'havien afanyat a realitzar l'anel de la criatura. Armats només amb escuradents, les dues dotzenes d'ous s'havien presentat ben d'hora a casa del pare.
El general Shen Yu, amb una veueta aguda i demarcadom castrensa, li va demanar si seria tan amable d'acompanyar-los. El pare no creia pas en mandangues d'ous dotats d'ànima i pensant-se que tot plegat era una broma, els va engegar pastafang.
Per part de l'escamotovat, no hi va haver una segona petició. I s'hi van llançar a sobre sense més. Intentar resistir-se davant l'atac, però la mida reduïda dels ous, unida a una velocitat endemoniada, es convertia en uns enemics formidables. En un obri i tancadulls, el pare es va trobar al volant, amb un ull a la carretera i l'altre sobre la petita tropa que l'intimidaven amb els escuradents afilats.
Tornant al menjador, l'immobilisme dels pares contrastava amb la frenètica activitat dels ous que recorrien els seus cosos amunt i avall. Es van aturar de cop quan van veure en Linus a la porta i el general Xiang Yu el va anar a rebre.
Apostats a les espatlles del pare i la mare, un parell d'ous tenien sengles escuradents fent pressió sobre els seus colls. Oh, emperador Linus, els vostres desitjos són ordres. Només cal que ho digueu i nosaltres, els vostres humils servents, els farem realitat. Linus, què tens a veure amb aquests petits monstres? Li va preguntar a son pare, Blanc, mentre els escuradents li augmentaven la pressió sobre la caròtida.
Vull que fem cagar el tio! Va respondre el bailet amb entusiasme. Però, fill, que te'n petolles? Que no veus que corre en pirit? Tu segueix la corrent, no facis res. Bé, no crec que et costi gaire i no fer res. A ser un dropo, ets el millor que conec. Menys quan et vas embolicar amb la meuca aquella que et feia de cambrera. Li vaig i va a la mare, amb el seu exmarit, de manera completament gratuïta. Però en quin embens, tu, ara? Mala pècora?
El pare es va aixecar de la butaca d'un salt fet una fera. Enxampar distret l'ou de l'espatlla, el qual desequilibrat no va poder evitar que l'agafés amb força. Completament alienat, el va llençar contra la resta de la tropa que es trobaven congregats al voltant del tio, mentre en Linus començava a tostar-lo amorosament.
L'ou esclafat es va recompondre de manera instantània. El batalló sencer es va girar cap al pare disposats a contraatacar. Unes hores abans, el pare s'havia vist en una situació similar. Aquesta vegada, directament, cos a terra i posició fatal.
Els nadalencs, que res deixant, el van començar a punxar per totes bandes. Mentrestant, en Linus, a la seva... Si no et portes bé, et donarem cop de bastó. Els crits de dolor del pare es van unir a la cantarella del nen, que seguia.
De fons encara s'escoltaven les Nadales provenents de l'arbre. En Linus se sentia feliç i reconfortat de poder celebrar el Nadal amb els seus pares, encara que fos sota la coacció d'uns entremesos nadalencs.
Contes d'hivern. Històries per fer-te passar el fred. Una producció de Tarragona Ràdio en col·laboració amb l'Escola de Lletres i el col·lectiu de teatre Tecla Smith.
Amb el Pla Impuls Dipte, la Diputació de Tarragona col·labora amb els ajuntaments per reduir els tràmits burocràtics i oferir-los eines i recursos per impulsar els seus projectes. Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia. Pla Impuls Dipte. Pobles, ciutats, persones. Diputació de Tarragona.
L'Institut Català d'Investigació Química, l'ICIC, fundat el 2004, és un referent en investigació de processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització. Amb 250 científics de 40 nacionalitats diferents i situats al campus Cecelades, l'ICIC col·labora internacionalment amb institucions i empreses generant un impacte en la indústria i la societat. Descobreix-ne més a www.icic.cat.
Fins demà!
Let every heart prepare him food. And heaven and nature sing. And heaven and nature sing. And heaven and heaven and nature sing. Oh, yeah. Oh, he rules the world with truth and praise. And makes the nation prove the glory of his righteousness and wonders of his love.
We're going to sing it!
Bona nit!
Bones festes. Tarragona. I get nervous when the girls dress in their summer clothes and anxious when the boys wear all the button-ups and sports jackets. And I wore a t-shirt to a family party, everybody overreacted.
Bona nit.
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Where does it go As we grow old Fighting for time Finding what's mine Where does it go As we grow old Fighting for time Finding what's mine Where does it go As we grow old
Fintin' for time, findin' what's mine. Where does it go? As we grow. Fintin' for time, findin' what's mine. Where does it go? As we grow. Fintin' for time.
Fighting was mine.
Fins demà!
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Viu la cara, vida, viu en Lara. La vida és poder veure el sol fons darrere del vístol a la nit, amb un call a la reina amb llençols de seda vermella. I mentre jo, en una plaça vella, recordo la tendresa dels juliols de Formentera.
Regué d'en Marla i tot fent-te l'amor. Una excusa barata per dur-te darrere d'aquell carreró. Ai, Maria, si jo pogués arrembar-te una mica millor. Sota les teves fodilles sempre és festa major. Calent, calent, fuc pel vent.
La vida és com una bombolla recull de moments perduts, un sol mar i una sola barca, camps daurats, notant la teva màgia. La vida és una tarda al centre tocant la guitarra, els teus ulls retallant una foto dels dies que no érem corbables, un cafè posat rebel.
Un concert a la platja amb la samarreta del Txec. Calent, calent, bufa el vent, rumbali el rum, que rumfa la vida. Calent, calent, bufa el vent, patim, patam, patum. Calent, calent, bufa el vent, rumbali el rum, que rumfa la vida. Calent, calent, bufa el vent, patim, patam, patum.
Viu-la que la vida... Viu-la que la vida... Viu-la que la vida...
Que la vida viu en l'ara Tarragona Ràdio et desitja bones festes i bon Nadal.
O un cop que no esperava i que no he vist venir. Que tot us gira i fa que el món se'm faci més petit. Fa que el que ens ha unit avui sembli que no ha existit. Però ho hem viscut a somriut i estem aquí. Que les roses també floreixen si una no fa primavera. I avui n'és primavera ni tampoc el temps espera. Però jo ja m'he cansat, jo ja m'he preparat pel que vindrà.
Jo me'n vaig a viure sense tu, me'n vaig a viure lluny de tu, m'emporto primavera i sol i roses que...
donen color. Ara ja no hi ha trucades ni eternes nits que em facin envajar tot el que no et vaig dir. Ara ja no hi ha petons que em facin descobrir que tot això no funcionava, qui ho hauria dit? Que les roses també floreixen si una no fa primavera i avui n'és primavera ni tampoc el que ens espera. Però jo ja m'he cansat, jo ja m'he preparat pel
Me'n vaig a viure sense tu. Me'n vaig a viure lluny de tu. M'emporto primavera i sol i roses que et donen colors. Me'n vaig a viure sense tu.
Tot el que no he cuidat i el que he deixat per fer, sovint és el mateix i avui no té remei. Tot el que he de curar per no quedar atrapat, avui començaré. Jo me'n vaig a viure sense tu, me'n vaig a viure lluny de tu.
Me'n vaig a viure sense tu.
Fins demà!