TGN Esports, Tarragona Ràdio.
Bon dia, benvinguts, benvingudes a una nova edició del TGN Esports.
Avui un espai, el darrer de la setmana, on entrarà l'emotivitat.
Com a primer tema, ja és que parlarem amb els fills del sòxim número 1 del tenis Tarragona,
el Juan Rion, que ens va deixar ahir.
Avui parlarem amb els fills per tal que ens joïn la figura del que pràcticament durant 70 anys ha estat soci del club de Cala Romana.
Parlarem, per tant, amb l'Helena i amb el mateix Juan Rion justament perquè ens joïn la figura del pare que ahir ens va deixar.
També parlarem de la Pobla Mafomet, i és que el Fidel del Nàstic té jornada aquest cap de setmana.
Parlarem amb el capità, amb el David Montagut, més conegut com a Monta.
I acabarem el programa parlant de Bola i Sanbre i Sant Pau i amb Samuel Macheco.
I és que el club Bola i Sanbre i Sant Pau ahir a la tarda va fer oficial la baixa d'un altre jugador de cara a la temporada que ven,
en aquest cas la del jugador Pacheco.
Tot plegat en una edició que fa servir tècnicament el Lluís Comas, es parla d'Andreu Pérez. Comencem.
Comencem i parlem del Club Tenis Tarragona i d'una figura que ahir ens va deixar, una figura del tenis tarragoní, del Club Tenis Tarragona,
i que després de gairebé 70 anys d'història, dins del Club de Cala Romana, doncs ahir va dir adeu.
Ens ha deixat el nostre soci número 1, Juan Rion Bové, després de gairebé 70 anys de vida lligada al club que tan estimava.
Són publicacions que ahir mateix el Club Tenis Tarragona feia pública.
El club era a casa seva, fins a l'últim dia va venir amb il·lusió, intacta, a la mateixa amb la que va començar fa dècades.
Va jugar a tenis fins als 85 anys i sempre va caminar per aquestes pistes amb un somriure, una paraula amable i una passió contagiosa.
Aquest, si soc sencer, és un text que vaig escoltar, vaig llegir ahir, també escoltar perquè me'l recitaven al propi Club Tenis Tarragona
i alguna altra llàgrima se'n va caure perquè estàvem plens de molta emotivitat i pràcticament aquestes paraules van sortir del cor.
Parlem amb els fills del Joan, és el mateix Joan Rion i l'Helena Rion.
Comencem per l'Helena.
Helena, hola, bon dia.
Hola, bon dia.
Bon dia, gràcies. En aquests moments complicats, el que podeu parlar per Tarragona, volíem tenir un espai, un moment de reconeixement
d'una persona que no és qualsevol soci del Club Tenis Tarragona.
Ara veiem a la publicació que s'ha estat gairebé 70 anys de soci del Club Tenis Tarragona. Es diu aviat.
Sí, sí, sí. Parlant amb la meva mare, doncs ella ens deia que ell va entrar, doncs que devia tenir 21 o 22 anyets, eren els anys 50, i el club, llavors, es trobava allí a l'Avinguda Catalunya.
I, bueno, va tenir la sort de trobar el Benito i altres companys i es van aficionar. I, bueno, l'esport del tenis va ser la seva vida.
Escolta, Helena, i tant és així que era la seva vida que fins i tot els fills us va inculcar això de la raqueta.
Pues sí, pues sí.
Joan.
Sí, sí, Joan.
Sí, jo recordo la meva infància, vull dir, era agafar l'autobús els dimarts i els dijous a la casa després del col·le per anar a entrenar, precisament amb el Beni, i el Franquet, i amb altres professors que hem tingut tota la vida allí al Tenis Tarragona, i els dissabtes, que també entrenavem.
Les meves germanes més grans, la Deina i la Blanca, també havien jugat, també havien entrenat, i després veiem l'Olga, la Pepita, que també havia jugat, i, bueno, això van ser uns anys de la vida, que recordem amb molta estima.
Vull saber...
I ha continuat jugant tota la vida, mon pare, fins que va passar els dobles, ja quan tobra ja no podien, per la força que necessites del tenis, però fins que li van aguantar les cames, l'està jugant.
Vull saber com era, a nivell de persona, dins d'una pista, perquè hi ha jugadors molt competitius, ho era també el pare, i sí, competitiu, o li donava igual guanyar o perdre?
Què va, què va, què va.
Aquí contesta.
Aquí contesta la gran i l'espèdic la mirada.
La seva manera de ser, bueno, era una persona molt bona persona, no s'enfadava mai.
L'altre dia encara recordàvem amb els fills, o és que no recordàvem quan s'havien enfadat amb nosaltres.
Jo crec que no l'he vist mai discutir amb ningú, i per tant, a la pista, m'imagino que tampoc, això podríem dir els seus companys de pista.
El que sí, el que sí, com bon esportista...
Puntualitza.
I que lluitava, lluitava per guanyar, exacte.
Vull dir, ell no només a tenis, sinó que ha provat altres esports, i a tots, a tots s'ha entregat.
Quin llegat us ha deixat a vosaltres, a nivell esportiu, perquè a nivell personal jo ja no vull entrar,
però a nivell esportiu, que és del que estem parlant, per rendir homenatge a aquest soci número del tenis de l'Aragona,
què us ha deixat?
És la constància, és la passada.
És el viure, viure l'esport.
Tenir com a vida, com a lema, és la salut.
És una persona que s'ha cuidat l'alimentació, la beguda,
i la veritat és que veure que fins ben gran, fins ara, fins que ha mort,
fins dos dies abans de morir, estava al gimnàs.
El dia abans, el dia abans.
El dia abans, sí.
Sabem que l'estima molt la gent del club, els companys de gimnàs,
tothom li deia que era un referent per ells.
Nosaltres estem molt contents,
i a mi m'agradaria donar un agraïment tant a vosaltres,
a la ràdio, que s'hagi fet resó.
Perquè preguntaves abans com era el meu pare,
mon pare no ha tingut mai cap tipus d'afant de protagonisme ni d'això.
Quan comentaves com era com a persona,
li podia agradar guanyar,
però jo no l'he vist mai amb ganes de protagonisme, de res.
I el fet que hàgiu trucat avui,
la veritat és que estem molt contents, ja ho he dit,
i també, sobretot, amb el que és el tenis,
amb tot l'equip directiu que van fer aquest escrit,
que clar, evidentment, quan la vaig llegir vaig plorar.
I estic supercontent de formar part d'aquesta família.
Els germans que estan aquí, que vivim aquí,
que en tenim una gara que viu fora,
els tres som socis del tenis i continuem.
Jo ja vaig poquet, perquè estic amb la bicicleta,
és un altre esport que també m'he enganxat,
però els que estem aquí continuem el tenis
i anem compartint aquesta afició.
Joan, Helena, Joan, si em permeteu,
tenim un àudio, hem anat de pressa corrents,
perquè no he tingut gaire temps,
però tenim un àudio que jo crec que és molt especial,
que és el del propi president del Club Tenis Tarragona,
que ha dirigit unes paraules a la família
i al fins a ell soci número del tenis Tarragona.
Escolteu-ho.
Perdem un bon amic.
La veritat és que ha sigut un exemple.
Ha sigut un exemple d'esportista,
un exemple d'amic, un exemple de soci.
I no ho dic com a president de la Junta,
que això és conjuntural,
sinó ho dic perquè jo crec que expresso el sentiment
dels treballadors, dels socis, dels directius,
que l'hem conegut i l'hem tractat.
Ha sigut una gran felicitat conèixer-lo, tractar-lo.
Un gran amic del nostre club,
tota la família són socis, són socis històrics,
i ella, a més a més, sempre amb un somriure.
I jo m'emporto i m'emportaré,
igual que vaig viure amb el Leandra Campavadal,
persones que han estat tota la seva vida activos.
Són exemples.
Hauran passat per les seves lesions, per tot,
però sempre amb un punt de positivisme i de fer esport
i el Club Tenis Tarragona.
I això realment per mi és un exemple
que intentaré aplicar a la meva vida.
Tenint la paraula, Helena Joan, Joan Helena.
Qui parla?
Jo, a veure, jo, amb poc a mi, fer l'agraïment.
Bé, el Tenis Tarragona ha sigut la seva segona casa.
Ell, a dir, sempre s'hi ha trobat, bé, doncs com a casa.
Sempre, sempre tothom, tothom l'ha tractat molt bé.
Tots, tots els treballadors,
sigui manteniment, sigui recepció,
siguin entrenadors,
sigui qui sigui,
tothom s'ha portat molt bé.
Evidentment, el gimnàs eren els que el veien més
i eren els que, contínuament,
me deien,
olé, capó, els teus pares,
jo avui ser com ells.
i jo me quedo amb això.
I jo me quedo amb que l'han estimat allí molt,
que deixarà un gran buit,
va clar,
però que estem molt orgullosos
de formar també part d'aquesta gran família,
que és el club.
Eh, Joan,
amb el que t'acaba de dir la germana,
jo crec que poques paraules més s'han de fer-hi, eh?
amb el que t'acaba de fer-ho amb el que t'acaba de fer-ho amb el que t'acaba de fer-ho.
no he volgut ni de res, ni de ningú,
no he donat cap, mai he volgut donar cap lliçó de res,
però a mi el que m'ha inculcat
és el,
és viure,
gaudir la vida a l'aire lliure,
o sigui,
el,
el,
el,
el fet de,
de poder disfrutar de l'esport
i de tenir-ho com una opció de vida, eh?
No, no,
no una obligació,
no ha obligat mai a ningú,
però que,
que la gent vegi que,
ostres,
tenir una mica de mínim,
de cuidar-te mínimament
i poder fer esport,
estàs en 91 anys
que aguantes fins un tindria.
I jo crec que poca gent avui dia,
ostres,
té la sort, no?,
de durar tants anys,
però amb salut,
i a més amb salut.
Per això,
jo crec que,
com a,
com,
jo,
tinc com a referent,
m'agradaria fer-li una mica els dos passos,
és això.
Molt bé.
Tots els fills,
jo crec que tots els fills
ja ens ha quedat,
ens ha quedat aquest llegat
que ens ha deixat ell,
que és això,
és l'esport,
el cuidar-se,
vida saludable,
amor per la família
i cuidar-nos entre tots.
Això és,
en tot.
Família del Joan,
en Rion,
gràcies per estar-hi amb nosaltres
en aquests moments,
en què no se facis,
però,
més que
una entrevista
el que hem volgut fer
és un reconeixement
justament i què millor
que fer-ho amb gent
que ara continua vinculada
al club del que el pare
era el soci número 1,
que això es diu aviat.
Som nosaltres
que us volem donar les gràcies,
de veritat.
Moltes gràcies
per aquest detall,
perquè ell segur
que ho està veient
i està molt content.
Molt bé.
Doncs,
per favor,
una abraça
de ben fort a la mare
i ens veiem al club
Tenis Tarragona.
Ella.
veient tenis.
Moltes gràcies.
Doncs,
el primer argument
del que hem volgut abordar
durant uns minuts,
ahir,
traspassava
la figura
del Joan Rion,
soci número 1
del Tenis Tarragona
i a petició
de la pròpia ràdio
ens vam posar d'acord
amb el Tenis Tarragona,
vam parlar amb els fills,
ens vam dir
que cap problema,
que volien,
sí,
transmetre algunes paraules
i així ho hem fet avui
en l'inici del TGN Esport.
un TGN Esports
que encara a la recta final
parlant d'altres arguments,
mirem d'abordar temes
relacionats
amb la Pobla de Maphomet
i després,
si tenim temps,
voli,
si no,
ho deixaríem per a dilluns,
és el seu argument
del que volem parlar,
el futbol,
amb el final d'enlàstic
de la Pobla de Maphomet
i el seu capità.
Saludem
el David Montagut.
David,
hola,
gràcies per estar-hi amb nosaltres.
Hola,
bon dia,
gràcies a vosaltres.
I assumeixo el meu error,
i ho dic de forma pública,
perquè m'ho podia haver callat,
però no ho vull fer,
que ahir va ser culpa meva
que per culpa d'un número
mal posat
no vam poder parlar amb tu.
David,
recte final de temporada
i ara,
entre Cella i Cella,
guanyar, guanyar.
I només guanyar.
Sí, sí,
així és.
Ens queden dos finals
per nosaltres.
Necessitem puntuar
de tres
com sigui possible
i aquest cap de setmana
tenim un rival
que ens ho farà
complicat a casa.
Aneu partit a partit
i el xolo,
si m'heu no en el seu dia,
vaig dir allò del partit a partit
que us ha servit
a tots els que es dediqueu a això,
però
mirant una mica
en la immediatesa
d'aquest cap de setmana
i en la següent,
creus que guanyen els sis punts
mantenint plaça
a la Lliga Elite?
Sí, sí, sí.
Jo crec que sumarà els sis punts
i a més,
la setmana que ve
és també contraarribar
el directe de la Ràpita,
que està allà baix,
també competint
amb patats de punts.
Si sumem els sis punts,
confiem que ens salvem, sí.
Pregunta complicada,
perquè segurament
és fàcil dir-la,
però després
és futbol,
em pots respondre.
Fa unes setmanes
tenien el Nilcoc
i a més ho mostrava
amb convenciment
que la Pobla
ell creia
que era el millor equip
de la categoria.
Jo crec que
és jugador per jugador
i el bloc que teniu
em fa creure
que també pot ser així.
Com pot ser
que un equip
d'aquest nivell
estigui
en aquest punt
ofegant-se
a la zona baixa
de la classificació?
Trobeu explicació
al vestidor?
O és un gol?
Al final
és una situació
que arriba a ser frustrant
des de dins
del vestuari.
És el que comentes tu.
A nivell individual
tenim dels millors jugadors
de la categoria,
però també
això s'ha de fer,
s'ha d'ajuntar
entre tots els jugadors
i juntament amb l'estat
hem de seguir
l'aire de la contunta
i...
i bueno,
hi ha situacions
als partits
que et porten
a situacions límit
i potser
aquesta falta
de maduret
en certes situacions
són les que et porten
a aquesta situació.
Parlem del partit
d'aquest cap de setmana?
Bueno,
nosaltres l'apuntem
com una final,
com t'he dit.
És un partit
important per nosaltres,
per ells també,
però bueno,
juguem a casa,
estem preparant
el partit
de la millor manera,
demà a les quatre
amb la nostra afició
i arribem
en molt bon estat
de forma
dels jugadors
i no res,
confiem
que treurem
els tres punts.
Molt bé.
Què us ha dit
de l'entrenador?
En aquest moment
de temporada
no faltar missatges,
un ja és conscient
del que hi ha?
Bueno,
seguim amb l'entrenador
i la idea
que va imposar
l'arribar
fa unes jornades
i és bàsicament
que confiar
en nosaltres mateixos,
que la qualitat
la tenim,
hem de competir
els partits,
és la part
que més ens està costant
perquè a vegades
el talent individual
no dona
per treure partits
i conjunt
és l'important,
s'ha de competir,
és una categoria
molt complicada
que baixa
que baixa de tercera
baixa
desconfiat,
però realment
t'adones compte
que s'ha de competir
al màxim
cada partit
i l'entrenador
ens està aportant
aquest granet
de confiança
des de fora
i amb la seva idea
de joc
intentar sumar
els tres punts.
Molt bé.
Escolta,
la Lliga Elite,
parlàvem de la tercera divisió
antiga,
però la Lliga Elite
està plegada
d'equips
que estaven
justament
en aquesta categoria
i la fa molt competitiva
i molt complexa,
eh?
Sí, sí,
no,
així és.
La gent potser
sí que la té
una miqueta més oblidada,
però a la que
al final
són equips
de tercera
ref
que per situació
han acabat
a Lliga Elite,
però hi ha
una competitivitat
enorme
entre tots els equips,
hi ha jugadors
amb moltíssima qualitat
que han tocat
categories professionals
i és una categoria
que s'ha de valorar
molt també.
Molt bé.
Capitat,
l'última,
comences tu
a nivell personal?
perquè al final
ets la veu del vestidor
i no t'ho vull personalitzar
en tu,
no et vull posar
tot a la presó
de tu,
però bueno,
que no deixes de ser
el capità de l'equip
i no sé com ho veus
tot plegat,
justament com veus
els ulls dels jugadors
i dels companys
previ a una jornada
com la del penúltim
jornada de Lliga.
Bé,
això que has dit tu
de la figura del capità,
doncs sempre
en el meu cas
ha estat
de motivar
els companys,
és igual
les posicions,
intentar
donar-los
la màxima confiança
des de dins del vestuari,
que hem d'estar
units,
deixar-nos
de pensar
en individualitats
i ara pensar
en el col·lectiu
que ens queden
dues setmanes
i motivar
la gent
perquè
s'ho veixi
tot
aquest cap de setmana
i el següent
i que queden
dos finals,
els que vulguin
anar a vacances,
doncs
en dues setmanes
ho podran fer,
però aquestes dues setmanes
que estiguin a moure
amb nosaltres.
Capità de la Pobla,
gràcies per estar-hi
amb nosaltres,
molta i bona sort.
Moltes gràcies.
Gràcies a vosaltres
per la invitació.
Dos minuts i mig
i dos quarts
de dues
de la tarda.
Ara que ens posem
a dia
en l'actualitat local,
els sabrets informatius
arriben a aquest punt horari.
Nosaltres ho deixem,
el TGN Esports
tornarà
dilluns,
recordin que demà
a partir de les cinc
de la tarda
prèvia del partit
entre el Nàstic
i el Lugo
a partir de les 6 de la tarda
una altra jornada
de lliga
apassionant
a la primera ref.
La podem seguir,
evidentment,
a la ciutat de Tarragona
a la ràdio.
Vagin o no al camp.
Aduncia-ho.
Se ha rayado el disco
que baila loca
la guerra mujer
Doble seis misiles
doce proyectiles
empate total
En sus puestos
los protagonistas
juegan a ser Dios
Domini
Domini
Dobolicienne
Todos dominants
Todos dominants
هنا
una pieza
traeso
otra pieza
y quien terminó
está terminando
Domini
Todo domic côté
todo dominar
todo dominants
Una pieza
traeso
otra pieza
y quien terminó
está terminado
les tiens
Dominón
cleanse
Fins demà!